taller per aprendre a posar en marxa cop. jesús martínez

1

EAPCJesús Martínez [email protected], 22 de gener de 2009

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

Taller per aprendre a posar en marxa CoP

2

De vegades quan parlem d'innovació a l’Administració podem

tenir aquesta percepció:

3

http://www.flickr.com/photos/fuen446/2725020761/

Xoc de trens

4

Societat emergent versusAdministració tradicional?

- Era del coneixement versus rutines administratives

- Era de la col·laboració versus compartimentació

- Era de la innovació versus procediment habitual

- Era de la participació versus vies reglades

- Era de les organitzacions flexibles, planes… versus jerarquització

- Aprenentatge permanent i situat... versus accions formatives en aula

- Xarxa versus organigrama

5

És possible i realista plantejar-se la col·laboració com una eina

habitual a l'Administració?

6

El que tu sapsen el teu context

Creem junts

El que sabemtots dos

El que jo séen el meu context

El treball col·laboratiu serà un ingredient important?

7

Lliçons apreses del programa Compartim

Sobre barreres (desmuntant mites)

8

No és la desconfiança (la gent vol col·laborar)

Barreres: mites i realitats

9

No és la formació

Usuaris sense experiències prèvies estan treballant de manera molt eficaç amb les TIC.

Barreres

10

No és la tecnologia

- Cada vegada és més transparent.

- Cada vegada més entesa com a vehicle i facilitadora d’una actitud/valors previs.

Barreres

11

Barreres reals- Estructures organitzatives

rígides

- Estructures molt jerarquitzades

- Parcel·les de poder

- Espais acotats

- Escassa transversalitat

- Clima/ambient laboral alterat

- Agendes sobrecarregades

Stonehenge Diciembre 2007 © La Taberna de Lippincott CC –BY –NC – 2.0

Wallabis du Jardin des Plantes © fredpanassac CC –BY –SA – 2.0

12

El que vam trobar de veritat

- Cada organització és diferent (fins i tot dins de les administracions públiques) i necessita solucions diferents.

- Les organitzacions són dinàmiques

- Les persones són el factor clau

13

Lliçons apreses del programa Compartim

Sobre estratègia i tàctica

14

Com introduir la gestió del coneixement

a l’Administració?

15

La via clàssica

16

On cal situar la gestió del coneixement?

Pla estratègic

Programa de gestió del coneixement

CoP

De dalt a

baix

17

Una via (pràctica)

18

Pla estratègic

Programa de gestió del coneixement

CoP

De baix a

dalt

On cal situar la gestió del coneixement?

19

Programa Compartim de treball col·laboratiu

1. Inici 2005

2. Desenvolupament 2006-2008

20

Programa Compartim

21

Base de coneixement

Portal de coneixement

Empleat

BibliotecaProductes

Expert extern

Articles rellevants

Píndoles de coneixement



Comunitat de pràctica

Flux de producció de coneixement

22

Grup de treball

Comunitat de pràctica

e-moderador

Discussió

Productes

Difusió

Avaluació

15 comunitats

+ 250 integrants actius

+ 1.300 participantsTreball en líniaReunions presencials

Mapa de comunitats de pràctica 2009

23

15 175 Mediadors familiars

3030Assessors judicials d’adults

25

8

12

12

6

12

8

12

25

11

12

18

25

Participants directes

95

35

45

25

35

150

35

45

140

40

125

80

106

Nombre de professionals

CoP

Treballadors socials

Dinamitzadors lingüístics

Arxivers judicials

Bibliotecaris judicials

Assessors judicials de Justícia Juvenil

Educadors socials de Justícia Juvenil

Mediadors de Justícia Juvenil

Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil

Educadors socials de centres penitenciaris

Monitors artístics

Docents

Juristes criminòlegs

Psicòlegs

Les comunitats de pràctica

24

Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes

Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la reparació econòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la responsabilitat civil en el procés penal de menors.

Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocarl’interès en la continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfaccióde les víctimes amb el programa de mediació i reparació”.

Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a partir d’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008. També es podrà saber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en l’enquesta a víctimes durant l’any 2008.

Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir sempre en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima.

Productes de coneixement

25

Decàleg de la mediació comunitària

Mediació i gent gran

MediacióMediadors familiars

Definició i automatització de la matriu de correspondències entre les diferents classificacions arxivístiques actuals

ProtocolsArxivers judicials

Carta de serveis

Criteris sobre obsolets i duplicats

MàrquetingBibliotecaris judicials

Consideracions ètiques en la intervenció en l’assessorament judicial

Bones pràctiquesAssessors judicials de Justícia Juvenil

Manual de l’educador social als centres educatius

Bones pràctiquesEducadors socials de Justícia Juvenil

Criteris de restitució econòmica per a les víctimes

MediacióMediadors de Justícia Juvenil

Decàlegs d’actuació per a professionals de Medi Obert

Treball amb menors / Intervenció

Viol. Neonazi / Viol.domèstica

Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil

Criteris d’atenció individualitzada

Seguretat viària

Educació afectiva i emocional

Atenció a la diversitat

Bones pràctiquesEducadors socials de centres penitenciaris

Art teràpia

Drets d’autor (llicències d’autor)

Recursos formatius

Didàctica de l’art

Monitors artístics

Anàlisi jurisprudencialFlux i procés de treball del jurista criminòlegRol del jurista com a criminòleg

Bones pràctiquesJuristes criminòlegs

Banc de tècniques de treball

Indicadors de canvi

Entrevista clínica

Protocol

Psicòlegs

Productes 2008Productes 2007CoP

26

Les etapes

27CC BY SA 2.0 – www.flickr.com/osterwalder/223828400

Model de les comunitats de pràctica (CoP)

Tothom a l’organització pot contribuir amb alguna cosa a la innovació.

28

Etienne Wenger

30

La definició de CoP (E. Wenger)

Un grup de persones, reunides de manera informal, que converteixen els seus sabers personals (el seu saber fer) en valors col·lectius, els quals es tradueixen en pràctiques.

31

… un grup de persones, que

Compateix reptes similars

Interacciona regularment

Aprèn dels altres i amb els altres

Millora la seva habilitat per afrontar els reptes

Una comunitat de pràctica és...

32

Factors clau

PràcticaPràcticaComunitatComunitat

DominiDomini

ParticipacióParticipaciParticipacióó

PatrociniPatrociniPatrocini

CreixementCreixementCreixement

SuportSuportSuport

Estructures socials del coneixement

33

CoP versus altresagrupacions

Sempre que hagi raons per mantenir el contacte

Interessos propisAmics i contactes

Transmetre (o recollir) informaciópersonal (o corporativa)

Xarxes

Fins que s’acaba la demanda

Requeriments formalsPersones assignades

Dur a terme una tasca específica

Equip de projecte o millora

Fins que s’acaba la demanda

Requeriments formalsPersones assignades

Oferir un producte o servei

Grup formal de treball

Sempre que hi hagi interès

Passió, compromís i identificació amb el saber fer del grup

VoluntarisDesenvolupar les habilitats dels seus membres i crear coneixement

CoP

Temps de permanència

Què els vincula?Qui en forma part?

Finalitat

34

Per què tenen interès les CoP?

- La millor manera per explicitar el coneixement tàcit.

- Una bona manera de fer circular el coneixement.

- Aprofiten molt bé les noves eines de comunicació i col·laboració.

35

Imaging a AgfaImaging a Agfa

TeleassistTeleassistèènciancia a Albertaa Alberta

Cures dCures d’’emergemergèència a ncia a AustraliaAustralia

Serveis financers a OracleServeis financers a Oracle

Etc, etc, etc.Etc, etc, etc.

Comunitats de pràctica a tot arreu

Projecte Accelera a la UABProjecte Accelera a la UAB

ViadeoViadeo

Programa Compartim alPrograma Compartim alDepartament de justDepartament de justííciacia

36

Etapes

37

Inexistent

Millora contínua

Nivell de maduresa /tempsInicial

1

Consciència

0

1

2

En progrés

Aplicacions inicials

Bones pràctiques puntuals

2Avançat

3

Conscienciacióplena

Eines tecnològiques consolidades

Mètriques

3

Consolidat

4

Integracióorganitzativa

Compartició millors pràctiques

Procediments consolidats

Canvi cultural

4

Optimitzat

5

Pràctica habitual

Processos de GC integrats totalment

Processos de generació i gestiódel capital intel·lectual immersos en els processos estratègics

5

Etapes en l’evolució de les CoP

38

Fases en la construcció de CoP

- Arrencada- Construcció- Consolidació- Millora permanent

39

1. Buscar indicis que facin pensar que hi ha una cultura d’intercanvi i de col·laboració a l’organització (fer servir instruments estandarditzats si cal).

2. Identificar problemes reals de les persones que hi treballen.

3. Identificar pràctiques crítiques (criteris de selecció per interès o impacte).

4. Identificar grups dinàmics com a primer col·lectiu (amb cultura de compartir).

5. Determinar consensuadament els objectius a complir i els resultats concrets esperats.

6. Assegurar l'alineament dels objectius de les CoP amb els objectius institucionals.

7. Suport institucional per exigir el compliment dels objectius.

8. Jornada de Bones Pràctiques

1. Protocol·lització fase d'arrancada

40

Errors que cal evitar Punts rellevants- Disponibilitat versusidoneïtat de la CoP

- Recerca de bones pràctiques individuals

- No mètriques (d'entrada)

- Valoració idoneïtat CoP (escales/instruments de valoració)

- Inici grups de treball col·laboratiu immediatament

- Aplicació ràpida i avaluació produccióelaborada

41

9. Plantejar un model simple de tasques clau, rols i responsabilitat (modulable i escalable).

10. Introduir tecnologia sota demanda i en funció de necessitats reals.

11. Delimitar les responsabilitats de cada participant de la CoP.

12. Vincular estructures que puguin injectar informació i coneixement extern a la CoP.

13. Política d’incentius.

14. Planificar politica de difusió interna i externa.

2. Construcció del model de CoP

42

Errors que cal evitar Punts rellevants

- Massa presencialitat. Model únic de CoP

- Eina única tecnològica: e-Catalunya

- Menystenir la difusió interna a comandaments intermedis.

- Flexibilitat de model: des de grups de treball col·laboratiu orientats a capacitació,orientats a consecució, etc.

- Flexibilitat d'einestecnològiques (més síncrones)

- Informació i difusióespecífica per a col·lectius implicats

43

Aspectes clau en la fase de disseny i construcció

- Flexibilitat en model de CoP

- Flexibilitat en eines tecnològiques

- Política d'incentius clara i adaptada a cada entorn organitzatiu.

- Bona dialèctica entre el coneixement aportat per l'expert i el que s'aporta des de dins.

44

15. Traslladar progressivament necessitats i problemes de l'organització a les CoP buscant solucions i innovació.

16. Establir dinàmiques que facin aflorar el coneixement tàcit en explícit per a cada comunitat i posar el coneixement en circulació.

17. Indicadors de retorn sistemàtics: avaluació del que han suposat les respostes aplicades a l'organització.

18. Mantenir i alimentar la percepció d'èxit de la CoP

19. Política regular de difusió dins i fora de l'organització.

20. Formació i suport tecnològic a demanda.

3. Consolidació

45

Errors que cal evitar Punts rellevants- No detectar dinàmiques parcials confrontatives a temps.

- No detectar a temps dinàmiques d'acomodacióde CoP.

- Apostar en excés per la presencialitat.

- Regles de joc d'inici més clares.

- Impuls a accions de millora de l'organització.

- Blended.

46

Institucionalitzar?Institucionalitzar?

Poder?Poder?

Cultura?Cultura?

Mesures?Mesures?

ReputaciReputacióó??

Tasques?Tasques?

Caos?Caos?

Paradoxes de les organitzacions

47

18. Anàlisi dels resultats dels indicadors plantejats.

19. Feedback i presa de decisions.

20. Consideració de nous reptes per a les CoP.

21.Autonomia progressiva (learning to fly)

22.Protocol·lització del procés i disseminació (Manual)

4. Millora permanent

48

Resum dels principals trets del programa

49

Resum dels factors clau- Organització pacífica

- E-moderador adequat

- Caps sensibilitzats (apadrinament)

- Incentius

- Orientació de les CoP a la realització de productes de ràpida aplicació (i avaluació de retorn)

- Formació dels e-moderadors

- Experts externs (si calen)

50

- Aflorament del talent ocult.

- Impuls dels aprenentatges informals dins de l’organització.

- Alfabetització informacional als col·lectius professionals.

- Vertebració col·lectius laborals.

Altres aportacions a l’organització

51

Fitxes pràctiques

52

Escales (en validació)

53

3. Estabilitat de la plantilla: és dóna correlació entre percentatge elevat (més del 70%) de professionals estable (no interins o substitucions) i èxit.

4. Antiguitat del grup professional: correlacionen de forma inversa el temps d'antiguitat al lloc professional dels participants l'èxit de la comunitat.

5. Ús de les TIC i Internet: a més ús de la tecnologia (eines d’ofimàtica, etc.) i Internet al lloc de treball, més nivell d'èxit.

6. Grau d'implicació del col·lectiu professional en les CoP: a més nivell d'implicació (nombre d'entusiastesen terminologia de Wenger), més èxit.

7. Càrrega laboral percebuda: a partir d'un determinat límit correlaciona amb fracàs.

8. Autovaloració positiva del col·lectiu com a posseïdors de coneixements i experiències que poden transmetre: a més valoració positiva, més èxit.

Característiques del grup professional

1. Absència de conflictes laborals i/o institucionals tant en el moment de l'inici de la comunitat com posteriorment en el seu desenvolupament.

2. Facilitació institucional per disposar de temps per a reunions informals (mínim cinc hores presencials al mes)

NoSíClima laboral

54

12. Propostes de temes de treball (hot topics) elevades a la CoP.

13. Propostes de millores organitzatives elevades als caps de l'organització a l’últim any.

14. Necessitat prèvia de compartir coneixement en el col·lectiu: nombre de projectes en els quals s’ha participat durant el darrer any.

Necessitats d’innovació i coneixement del grup professional

9. Hi ha una distribució explícita de rols entre els participants.

10. Hi ha un líder (coordinador) natural acceptat i respectat pel col·lectiu professional.

11. Hi ha un expert extern en tasques d’assessoria metodològica i/o de continguts a treballar.

NoSíComposició i funcionament intern de la comunitat de pràctica

55

Algunes tendències trobades-Mida i especialització del grup professional

-Grau d’obsolescència del coneixement professional

-Grau de jerarquització-Nivell vinculació TIC

- No rellevant

- Relació

- Relació- Relació

56

Indicadors per avaluar el programaIndicadors de producció

- Nombre de sessions presencials

- Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials

Indicadors d’impacte

Quantitatius

- Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment, elaborat en el si de la comunitat de pràctiques

- Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones pràctiques redactat per la comunitat

- Indicador d'eficiència econòmica

Qualitatius

- Recull d'històries de les persones a que han pogut millorar la praxi professional gràcies als productes elaborats per la comunitat de pràctiques

- Opinions de l'estructura directiva

57

Política d'incentius (extrínsecs)

- Remuneració de l’e-moderador.

- Certificació del treball col·laboratiu com a hores de formació.

- Certificació de l’assistència a jornades de bones pràctiques com a formació.

- Participació com a ponents interns (i a jornades externes) del grup d'entusiastes.

- Publicacions i assistència a congressos.

58

Difusió del coneixement

Nivell de difusió de la documentació i el coneixement generat:

1. Portal E-Catalunya: documentació de la comunitat implicada.

2. Intranet: col·lectiu professional i corporatiu

3. Web: public en general

4. Sessions de bones pràctiques pel col·lectiu professional.

5. Línia de publicacions específiques

59

Missatges clau en la política de difusióPer a directius

- Acceleració resolució de problemes

- Innovació en serveis i processos.

- Bona relació qualitat/preu.

- Vertebració col·lectius

- Circulació I retenció del coneixement organitzatiu

Per a professionals

- Pertany a un àmbit intern de creació i innovació.

- Pertany a un àmbit de compartició i ajut

- Lideratge en coneixement.

- Formació I especialització en temàtiques estratègiques

60

Despeses de la CoP

61

Despeses de la CoPDirectes

- Remuneracions

• E-moderador

• Coordinador de grup (si hi ha més d’un grup)

• Expert extern

- Jornada de Bones Practiques

Indirectes

- Personal administratiu

- Aules i espais

- Manteniment portal i difusió

62

Distribució dels rols a la CoP

- Coordinador d’àmbit

- E-moderador

- Coordinador/líder del grup

- Expert extern

- Participants

63

Fitxes per identificar etapes COP (IADE)

64

Coordinador

Nom de l’e-moderador

Estratègia

Àmbit societat

Àmbit Departament de Justícia

Àmbit àrea

Àmbit membres de la comunitat

Resultats esperats

Objectius específics

Productes de treball

col·laboratiu

Objectiu general

Nom de la comunitat

Taller de comunitats de pràctiques

65

ObservadorsMembres Col·laboradors externs

Com s’accedeix i difon la informació i el coneixement?

Com s’usa i intercanvia la informació i el coneixement?

Com es captura i registra el coneixement i la informació?

Nombre de pràctiques documentades

(indiqueu el nombre)

Com es millora l’aprenentatge dels membres?

ExemplesDocumental

Com es generen els nous coneixements i millores (productes)?

Tàcit

Processos

ModeradorsCoordinadorsRols (funcions)

Pràctiques

Perfil de coneixement


66

TecnologiaÀmbit

Per a la captura i enregistrament de la informació

Organització

Recursos

Per a la creació de nou coneixement i millores

Per a l’aprenentatge i la informació dels membres

Per a l’ús i intercanvi de la informació i el coneixement

Per a la posada a disposició i difusió de la informació i el coneixementRecursos


67

Indicadors

Aprenentatge i formació dels membres

Ús i Intercanvi

Posada a disposició i difusió

Captura i registre

Indicadors Creació de nou coneixement i millores

Aprenentatge i formació dels membres

Ús i Intercanvi

ResultatÀmbit DescripcióCom mesurem els resultats

Creació de nou coneixement i millores

Posada a disposició i difusió

Captura i registre


68

Eines tecnològiquesPàgina d’inici de Compartim a GGroups

69

e-Catalunya: plataforma de treball col·laboratiu per a les comunitats de pràctica del programa Compartim

71

Fitxes de supervisió de CoP

72

Educadors socials

Resums estadístics

Assessorament penal adults

Mediació penal

Mediació familiar

Treballadors socials

Treballadors socials (Patrícia Palau)

Treballadors socials (MercheCabezudo)

Biblioteques judicials (Ivet)

Biblioteques judicials (Eulàlia Sau)

Arxivers

Altres

Assessorament justícia juvenil

Mediació penal juvenil

Medi obert

Centres de justícia juvenil

JJ

Monitors artístics


Psicòlegs

SSPRJJ

% de participació

Participants e-Catalunya

Nombre d'aportacionsd’e-moderadors

Total del col·lectiu

Nombre connexióe-moderadors

Altes e-Catalunya

Nombre de professionals /col·lectius a e-Catalunya

73

Valoracions part presencial

Educadors socials SSPRJJ

Mitjana


Mediació familiar

Treballadors socials (estrangeria)

Treballadors socials (mesures penals)



Arxivers

Altres

Assessorament justícia juvenil

Mediació penal juvenil

Medi obert


JJ

Monitors artístics


Psicòlegs

SSPRJJ

Hores totals% participacióParticipacionsReunions fetes

74

Educadors socials SSPRJJ


Mediació familiar

Treballadors socials (estrangeria)

Treballadors socials (mesures penals)

Treballadors socials (treball familiar)



Arxivers

Altres

Assessorament penal menors

Mediadors justícia juvenil

Medi obert


JJ

Monitors artístics


Psicòlegs

SSPRJJ

Aplicació 2009En aplicacióproductes 2008

ProductesPresencialEn línia

75

El nou repte 2009…

El treball (eficaç) col·laboratiu en línia

78

Treball col·laboratiuPer què ara?

- Impacte de l'e-learning

-Reivindicació dels aprenentatges actius als entorns de treball

Bases pedagògiques

-Aprenentatge social i situat

-Piaget i Vygotsky

79

Elements bàsics dels ambients cooperatius (Marcelo 2008)

- Meta comuna

- Interdependència positiva

- Interacció

- Contribució individual

- Habilitats personals i de grup

80

Avantatges (Marcelo 2008)

- Promou la consecució d'objectius de més qualitat i més amplis.

- Es valora el coneixement dels pars.

- Incentiva el desenvolupament del pensament crític.

- Enforteix el sentiment de solidaritat.

- Incrementa: aprenentatge, motivació, compromís, relacions interpersonals, etc.

- Disminueix: sentiment d'aïllament, temor a la crítica, etc.

81

Treball cooperatiu versusaprenentatge col·laboratiu

82

Rols dins del grup col·laboratiu

- Coordinador

- Relator

- Verificador

- Animador

- Membre

83

Elements bàsics per propiciar ambients cooperatius motivacionals (Fuentes 2008)Evitar:

– Sentiments d'aïllament

– Temor a la crítica i a la retroalimentació

– El soroll i el silenci

– Relacions endogàmiques i endògenes

– Patrons de comunicació irregulars

Incentivar:

– L'aprenentatge individual i grupal

– La participació i interacció efectiva

84

Incentivar

- L'adquisició d'habilitats socials, d'interacció i comunicatives efectives per al treball grupal en línia

- El compromís personal i grupal

- L’atenció centrada en l'esforç i el coneixement

- La motivació intrínseca

- La gestió adequada del temps

- La gestió i organització de les discussions

85

El debat virtual: aspectes bàsics- El debat virtual com l'element central del treball cooperatiu en línia.

- Requereix emplenar tècniques de dinamització i sistematització.

- Rellevància de les aportacions externes.

- Cal organització i estructuració del coneixement generat.

- Seguiment i avaluació.

86

Factors que afavoreixen la cohesió en grups virtuals

- Existència d'una amenaça externa

- Atracció positiva

- Objectius comuns

- Sistema de comunicació descentralitzat

- Afirmació positiva del grup

87

El manteniment del grup

S'ha de percebre que el que es guanya és més gran que el que es perd.

O sigui, que el temps i l'esforç invertit està compensat per:

- Factors de socialització, coneixement dels altres.

- La satisfacció de poder solucionar problemes junts.

- Prestigi professional.

- Altres recompenses socials.

88

Estratègies per estimular participacióen línia (Harasim 2000)

1. Crear una atmosfera informal, càlida, de benvinguda i suport.

2. Deixar clara la participació que s’espera.

3. No impartir e-lliçons llargues i avorrides que frenen i retarden la participació.

4. Servir de model per a les respostes (en relació amb la tipologia i el temps de resposta).

5. Estimular els participants perquè responguin i s’animin entre ells.

89

Estratègies per estimular participació(Harasim 2000)

6. Reafirmar positivament les contribucions a les discussions i reafirmar negativament el silenci.

7. Tancar la discussió amb una síntesi o fil del tema.

8. Sol·licitar metacomunicació (comentaris sobre les normes i les dinàmiques de participació i debat).

9. Utilitzar el telèfon, el fax o el correu electrònic per assegurar-se de la correcta coordinació de les activitats.

90

Etapes en la moderació de grups cooperatius en línia (Salmon 2000)

- Accés, motivació i compromís

- Socialització

- Compartir informació

- Construcció de coneixement

- Conclusió

91

Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodriguez 2006)

Apuntalar les activitats de la xarxa nodrint les seves zones d’aportacions amb materials adients.

Conèixer i analitzar les necessitats del debat, descobrir els punts àlgids de les discussions, els temes implícits, els enfocaments alternatius i/o les deficiències de reflexió en els temes proposats.

Garantir la pertinença i la qualitat de les aportacions, procurant que s’ajustin als objectius plantejats a la xarxa.

92

Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodriguez 2006)Buscar la informació i el coneixement pertinent, ja sigui a la xarxa o fora.

També aconseguir documents, investigacions, experiències, ensenyaments d’experts o obtenir entrevistes amb personalitats (conegudes o no) que tinguin coneixement o experiència sobre els temes sotmesos a debat.

Contactar amb experts i consultors, per tal que contribueixin en algun moment al debat, ja sigui directament o sotmetent algun document a discussió.

Elaborar ressenyes i crítiques d’obres (llibres, articles, programari, webs, pel·lícules,etc.).

93

Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodríguez 2006)

Mantenir la xarxa connectada amb altres xarxes pertinents.

Contactar amb els lurkers de forma més individualitzada, per animar-los a abandonar la seva posició i a incorporar-se a l’activitat de la xarxa.

Esbrinar, a través d’alguna eina o àrea per a reflexions o comentaris, las problemàtiques que van sorgint, per poder-hi incidir.

Organitzar i coordinar la interacció entre els participants de la xarxa de coneixement.

Dirigir el debat mitjançant petites recapitulacions o resums, per tal d’orientar i rellançar la discussió.

94

Criteris que cal tenir en compte en l'e-moderació

Títols dels missatges: importància d'una bona elecció.

Identificació adequada dels missatges.

Cura amb els enllaços.

Netetiqueta.

Drets d'autor.

95

Proposta d'una dinàmica eficient de treball presencial en línia (projecte Accelera)

Primera reunió presencial

A partir d'un tema proposat es genera una dinàmica d'aportaciód'idees, experiències, conceptualitzacions, etc. dels participants, les quals són recollides per l'e-moderador en un «acta», entesa com un document acumulatiu de les dades i les aportacions efectuades.

96

Proposta d'una dinàmica eficient de treball presencial en línia (Adaptada de Gairin 2006)

Treball mensual en línia fins a la propera sessió presencial. Comporta dinàmiques d'aquest tipus:

- L’e-moderador demana la validació de l'acta.

- L’e-moderador demana que es generi un torn de noves aportacions i de noves rèpliques.

- L’e-moderador confecciona un nou document amb les aportacions resultants i l'envia perquè es tracti com a nou punt de partida de la nova reunió presencial.

Segona reunió presencial i treball en línia (i continuació amb la mateixa metodologia fins que s'arribi a la conclusió del tema encetat )

97

Competències de l'e-moderador (Gairin 2006)

- Competències pedagògiques- Competències socials- Competències en gestió del coneixement:

acumularcompartircrearproduir

- Competència tecnològica- Competències de lideratge

98

Gràcies!

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

Gràcies a tothom!!!Per seguir l’activitat del programa Compartim:

http://gestioconeixement.blogspot.com

http://trabajocolaborativoenred.wordpress.com/Per a documentació del programa (presentacions,

articles...):www.slideshare.net/justicia

http://www.slideshare.net/marti/slideshows

Jesús Martínez [email protected]

Barcelona, 22 de gener de 2008

taller per aprendre a posar en marxa cop. jesús martínez

Business