taller 3 - storytelling, a càrrec de julio zino torrazza
TRANSCRIPT
Relat digital i bibliotequesRelat digital i biblioteques
Julio Zino TorrazzaJulio Zino Torrazza20142014
III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials
Relat Digital | Digital Storytelling
Narrar és inherent a la pròpia història de la humanitat sabers, coneixements i informacions es transmeten a través d’històries
La narració ha utilitzat sempre la tecnologia disponible pintures rupestres s’utilitzaven per a contar histories? “la veu”
• Internet ha transformat la forma en que compartim la informació – Nova forma de pensar com emmagatzemem, compartim
i reflexionem sobre la informació– transformació de la manera com la gent pot narrar una
història
Solo la vozEnmudecido el viento,inventamos el silencio, el equilibrio.Solo la voz, el poema,acerca espacios abiertos,acoge el tiempo—arena que sin piedadcorre y no se detiene—,arraiga el instante, tan frágil.Solo la voz, el poema,descifra la clave, el sueno,el sonido profundo de los muertos,los signos ya oscuros de la mirada,la herida ardiente de los amantes,el rubor de las nubesal amanecer,el contraluz opaco del paisajey las lunas flotando sobre el agua.Solo la voz, el poema,disuelve el tiempo de los verbos,somete el olvido.El verso retiene en los dedos el gesto,el escalofrío intacto de la piel.Zoraida BurgosTraducción: Carlos Vitalehttp://ves.cat/l_kc
És un relat de caràcter personal que combina la narració tradicional amb elements multimèdia (fotografies, vídeos, so, música,...) i que es concreta, com a producte final, en un vídeo
És una forma de coneixement i d’expressió que pot ser utilitzada per qualsevol persona, sobre qualsevol tema i compartida amb tothom gràcies a les TIC
Què és un relat digital?
RD de l’assignatura Transmissió Cultural i Educació
Cristina: “El dia que vi el mar lleno de chapapote”:
http://youtu.be/nLvXJOzPRXY
Característiques bàsiques
• És breu (text base 250 a 450 paraules) 4-5 minuts com a màxim
• Reflexió i punt de vista subjectiu sobre experiències, percepcions, vivències escrit en primera persona
• Procés holístic l'autor/a escriu la història, la narra i produeix la banda sonora i el vídeo
• El software que utilitza és preferentment lliure o gratuït
• Incorpora fotos, imatges, música i vídeos Creative Commons
• No és una producció professional i els mitjans tècnics són accessibles
• Es crea amb la intenció de ser compartida
Projectes amb RD a les biblioteques
La biblioteca al segle XXI
•De proveïdora/emmagatzemadora de materials a facilitadora de la creació i difusió de materials que provenen dels usuaris
Narratives digitals i biblioteques
:: Biblioteca promou els RD – Una comunitat es constitueix també a
patir de les històries que narren els seus membres connexions
:: Biblioteca s’expandeix a través dels RD– Una via per a difondre i transcendir els
marcs físics i socials
Projecte Àgora de DOK Library Delft
• El projecte Àgora és una plataforma perquè les persones expliquen les seves històries en format RD a la biblioteca
• Exposen a un “storywall” fotografies i vídeos sobre un tema que és important pels habitants de Delft (p.e. la història d'una fàbrica)
• Les fotografies i vídeos procedeixen d’arxius nacionals i locals
• Els visitants poden afegir les seves pròpies històries i records en format de text àudio, fotografies i vídeo
• L'exposició “viu” amb les històries aportades pels visitants • Un repositiu permet que els usuaris puguin veure de
manera permanent les aportacions
Els dispositius del DOK Agora tenen pantalles tàctils i teclats. Una càmera incorporada pren la foto del visitant i l'afegeix a la seva història. Les històries són visibles en les pantalles
http://hoogendiep.nl/2010/dok-agora/
RD a la Universitat de Houston
• Creació de RD utilitzant una sola imatge• “vaig començar a escriure un guió sobre els detalls
que vaig poder veure a la fotografia i vaig trobar que la meva escriptura fàcilment podria haver anat en moltes direccions diferents. No obstant això, el meu objectiu era simplement obtenir algunes de les dades bàsiques sobre el paper que podria utilitzar com la base d'un guió més detallat per a crear una versió més llarga de la història en el futur. També vaig fer una mica de cerca web per obtenir més informació sobre alguns dels objectes que he vist en la fotografia” Bernard Robin .
http://digitalstorytelling.coe.uh.edu/index.cfm?id=44&cid=44
“Aquesta fotografia està penjada a la paret de casa meva i la veig cada dia. L'home gran darrere del taulell de l'esquerra és el meu avi, amb un davantal a la seva botiga de queviures a Virgínia, anomenat “Mercat i comestibles de Robin”. L'home que estava al seu costat és pel que sembla un empleat de la botiga, el nom no ho sé. El noi jove davant del comptador és el meu pare. Un calendari a la paret mostra que la foto va ser presa al gener i que el primer dia del mes va ser un divendres. Sabent que el meu pare va néixer al setembre de 1921, vaig buscar a la web als calendaris antics, i puc dir que l'any era 1926 i el meu pare tenia 5 anys. M'adono d'alguns elements coneguts i no tan coneguts en la imatge que estaven a la venda en aquesta botiga. Al taulell, davant del meu avi són caixes de formatge Kraft, els descendents dels que es venen avui en dia encara. Per per sobre d'ells hi han caixes de Pep Cereals de Kellogg, un producte que mai he sentit parlar. Una recerca en Wikipedia m'informa que Pep es va introduir el 1923 i va ser un rival de llarga durada per a Wheaties que encara avui dia es ven en als supermercats. Com fan dels còmics i Superman, em va semblar interessant que Pep Cereal va patrocinar una primera versió de la sèrie Superman que es va transmetre per la cadena Ràdio Mutual. Una mica més de cerques per Internet em porta a YouTube on puc veure vells anuncis de televisió de Pep, i m'assabento que Pep està fet de cereal de blat" i que té "més vitamines que qualsevol altre cereal preparat. "
M'agradaria poder aprendre encara més sobre no només els articles d'alimentació per a la venda, sinó del meu pare i el seu pare i la seva vida abans, durant i després de 1926. Malauradament, s'han anat, i fins i tot els més poderosos motors de cerca disponibles el 2013 no em proporcioni més informació sobre el “Mercat i comestibles de Robin”. M'he quedat mirant a aquesta fotografia preguntant sobre tots els misteris que s'amaguen en els seus detalls.
http://digitalstorytelling.coe.uh.edu/view_story.cfm?vid=397&categoryid=22&d_title=Single-Image%20Digital%20Stories
Un altre exemple de la Universitat de Houston
CRAI Biblioteca Pavelló de la República
http://prezi.com/xsntjvvv0mm1/1-dabril-de-1939-la-fi-de-la-guerra-civil-espanyola/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
“California of the past”The DST project at Alameda Free Library
“Amb les eines i mitjans digitals, estem treballant per registrar i preservar els records
únics de la nostra comunitat per a les generacions futures, teixint junts veu, vídeo, fotografies personals i imatges, documents i
música per fer un testimoni durador d'un moment de la nostra història”.
http://www.alamedastories.org/
“California of the past”
More Than WordsFormer Alameda Free Library staff member Althea Hagemann gives a behind-the-scenes look at the old Carnegie Library, and explains why it was especially busy in the 1930s.
http://youtu.be/f65x31LsFiA
More Than WordsFormer Alameda Free Library staff member Althea Hagemann gives a behind-the-scenes look at the old Carnegie Library, and explains why it was especially busy in the 1930s.
http://youtu.be/f65x31LsFiA
Storykiosk: Registro Historias de Exposiciones y Eventos
• “Uno de los resultados más duraderos de una exposición o un evento son los relatos de personas que asisten. Para los visitantes de los museos, las conexiones personales colocan un tema de la exposición en su vida. Y las historias contadas y compartidos a través de las redes sociales aon las impresiones duraderas del evento”.
• La exposición museística ha sido durante mucho tiempo una forma de llegar a grandes audiencias. Pero las exposiciones están limitados por los límites del edificio del museo. Extendiendo el alcance aún más - a través de eventos de la comunidad fuera del museo - facilita la participación de la comunidad y el desarrollo de la audiencia.
• El Storykiosk se instala en exposiciones en museos de todo los EE.UU y proporciona una plataforma para grabar las historias y distribuirlos a través de Internet.
• Para iniciar el proceso, los visitantes en una exposición o evento eligen las cuestiones relativas a su propia vida ("¿Qué parte de tu experiencia de hoy es lo que más recuerdas?", O "¿Qué cambio positivo te gustaría hacer en nuestra comunidad?"). Los visitantes pueden explorar las historias de otros visitantes en la instalación de la pantalla táctil, y enlaces de correo electrónico a las historias seleccionadas de origen. El personal puede revisar las historias de forma remota desde sus PC y difundirlas a través de las redes sociales
• http://www.bradlarson.com/
Coses que podem fer
RD de l’assignatura Transmissió Cultural i Educació
Teresa: “Cinc generacions”
Una mirada a l'exposició de fotografies de la I Guerra Mundial
“L'home que escriu”http://youtu.be/1JVpBrN1Wrs
Una mirada sobre l'exposició "La gran guerra des de l'Ateneu barcelonès”
http://youtu.be/cQ7NxtsildY
Gràcies per la invitació a participar
i per la vostra atenció!
Julio Zino Torrazza
antropologies.wordpress.com
www.alfadigital.info