Suc de pinyaAgost 2011 · Numero 27

la reviSta delS caStellerS de SantS

Edició Festa Major

2 - Suc de pinya

SumariPresidenta 4Cap de colla 6Salut i castells 8El torneig de dia 10... el torneig de nit 11El primer tram 12Racó de la canalla 20Gralles i timbals 22Creixement 23La colla opina 24Molt més que una colla 26Passatemps 27

Suc de pinya - 3

Amb l’emoció del primer dia

Per tal de continuar amb tot el que hem fet fins ara, per a seguir somiant, cal que encarem aquesta temporada amb la mateixa empenta que les dels darrers anys. De fet, l’única cosa que cal fer és projectar el futur: si l’imaginem fulgurant, interpretarem la situació actual com el moment d’entrar a boxes i fer un pit stop. És a dir, ha arribat el moment de tancar-se al local d’assaig (el flamant nou local d’assaig) i assajar, assajar, assajar fins que els relleus es consolidin i se sentin còmodes en la seva posició. Només amb aquesta il·lusió aconseguirem que tota la nova massa ingent de castellers frisosos d’experiències puguin dir d’aquí a uns anys: “ep! que érem molt nous... però molt tossuts! I ara mira quins castells fem!” I, igual que el sistema capitalista té èpoques de bonança i èpoques de crisi —i a tots ens toca fer pinya per ensortir-nos-en —amb els castells passa el mateix. Així doncs, des del Suc de pinya volem encoratjar-vos a seguir lluitant per aquests somnis fets d’esforços compartits. I és que en el nostre petit món de somnis que es fan realitat també caldrà esforçar-se al màxim i encarar els canvis no com a punts febles sinó com a reforços.I albirant aquesta fita hem intentat retornar al sen-tit original del ‘suc de pinya’, en altres paraules, des del nou equip de la revista apostem per una publicació pensada no només com a mitjà de comunicació o com a recull d’actuacions sinó com a autèntic vincle de la colla, que enforteixi encara més la pròpia coneixença. Un dels nostres objectius és el d’apropar la revista a la pinya, que us la feu vostra. Ens agrada pensar que edició rere

Editorialedició, col·laboració rere col·laboració, esperareu frisosos la seva publicació. I pretenem aconseguir-ho involucrant a molta més gent en cada fornada i incorporant-hi nous apartats. D’aquests, els que més llueixen són el de La colla opina (on la colla respon una pregunta de temàtica castellera pro-posada en un torn obert), el del Torneig de futbol (on es pot llegir una crònica tant de les proeses en el terreny de joc com a la sala de ball), el de la canalla o el dels Borinots des de lluny (on diversos borinots ens expliquen com han viscut els castells quan han hagut de marxar del país) entre d’altres.Abans de donar pas a tots aquest nous apartats ens agradaria dedicar un petit pensament a aquells castellers que disortadament ens han deixat en relativament poc temps així com també a tota la corrua d’infants que han nascut des del darrer Suc de pinya. Així doncs, sense més demora, donem pas a una nova tirada de la nostra estimada revista. Salut, constància a l’assaig i bons castells!

Suc de PinyaLa revista dels castellers de Sants

Número 27, Agost de 2011c/Vallespir, 28 · 08014 Barcelona

http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat

Equip de redacció: Clara Martín, Eduard Niubó, Alba Vinyes, Esther Oriol.Fotografies: Josep Colet, Joana Garrigosa, Mireia Garcia. Hi han col·laborat: Joan Agustí, Joel Artiaga, Naomi Artiaga, Jordi Braña, Joan Campmany, Genís Campreciós, Pau Cam-provín, Míriam Cano, Laia Escolà, Alexia Escribano, Marc Febrer, Guillem Gisbert, Pau Granell, Grup de grallers i timbalers, Seamus Hally, Joan Ibánez, Miquel Hernández, Cèlia Ibars, Laia Jaén, Albert Marimon, Paula Martínez, Ri-cardo Mascarenhas , Aina Montañés, Anna Ortínez, Pere Ortiz, Martina Rabassa, Josep Lluís Riera, Adriana Segura, Albert Torrent , Montse Vera, Martí Vilalta, Mercè Vilalta, Pau Vilalta, Marta Xarles.Imprès a Indústries Gràfiques Cochs.Revista sota llicència Copyleft, Creative Commons.Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda.

4 - Suc de pinya

Una reüllada endarrere

Sembla ahir quan em van citar en un bar i em van proposar si em volia presentar a l’assemblea com a presidenta. Ho vam estar parlant i

era una responsabilitat molt gran, tot i així la Montse Rafí i el Ramon Rabassa em van dir que d’ajuda no me’n faltaria, i quanta raó tenien. Després d’arribar al final de la primera part de temporada i fent una reüllada endarrere veig tota la feina feta en aquests mesos i tots els castellers que en un moment o altre m’han estat ajudant, us voldria agrair a tots la feina que ha estat fent tot l’equip de la junta i també a tots els castellers que o puntualment o donant suport han fet que tot aquest primer camí fos més fàcil.

De feina no n’ha faltat i ha estat un primer tram “mogudet” pel que fa als canvis! El projecte del nou local social de Cal Borinot ja va a tota marxa, les obres tan esperades ja han començat i si tot continua amb el ritme previst per la nostra Festa Major ja podrem inaugurar el nou local. També, pel que fa al local d’assaig, hi han hagut canvis, coincidint amb l’última setmana d’assajos han començat les obres a l’escola i tot i que quan estiguin acabades podrem assajar de forma més còmoda. Mentrestant hem hagut de cercar un altre lloc i gràcies al districte i al secretariat, ens han cedit un espai per poder assajar i deixar tot el nostre material, i si ens plou l’església de Santa Maria ens cedeix l’espai perquè ens hi puguem aixoplugar!

Presidenta

Suc de pinya - 5

També el projecte d’actualització de la base de dades va endavant i ja hi ha un bon gruix dels castellers actualitzats. Aquest fet ens permetrà que la comunicació amb tots els castellers sigui més fàcil, i parlant de comunicació també ja molts de vosaltres rebeu les convocatòries per correu electrònic i podeu consultar els horaris i la ubicació de les actuacions per la pàgina web i pel vostre mòbil.

De feina no n’ha faltat i ha estat un primer tram “mogudet” pel que fa als canvis! La nova pàgina web dels Castellers de Sants ja va prenent forma, hi ha molta feina de realitzar una reestructuració i un nou dis-seny i també posar al dia i revisar els con-tinguts. Molt aviat ja la podrem estrenar! Un altre repte que hem tingut, com ja sabeu tots, és el tema econòmic, ja que per condi-cionar Cal Borinot fan falta molts diners, i un altre cop tota la Colla ha respost posi-tivament venint a les actuacions comercials que s’han anat fent al llarg d’aquests mesos. Aquestes actuacions ens ajudaran a poder fer front a les despeses del nou local social.

I ja que estem amb les novetats, aquest any estrenem nova ubicació per la festa major, pas-sarem de fer-la al carrer Vallespir a Comtes de Bell-lloc, així que quan llegireu aquestes lletres estarem en plena festa! Així que només em falta dir-vos que passeu una Bona Festa Major Borinota!

Mercè VilaltaPresidenta

Una reüllada enrere

6 - Suc de pinya

Un any difícil? Si ens hi posem ja us dic que NO!

Avui podria escriure amb el mal gust de boca que ens ha quedat (per segon any consecutiu) després de la darre-ra actuació abans de vacances, però

avui toca fer una lectura justa, realista i positiva! Si bé sí que és cert que la trompada de Sant Cugat ens va agafar una mica per sorpresa (tot i el que havia costat trobar una bona sintonia en l’estructura, ho havíem aconseguit i divendres ho vam demostrar descarregant després d’un parell de mesos el 2 de 7 a l’assaig), els castells són així. Tot i així, i com deia, cal ser justos amb nos-altres mateixos i avaluar-nos pel que hem fet fins ara tenint en compte tots els condicionants

què hem estat sotmesos. I ser justos vol dir veure que fins a dia d’avui hem fet uns registres força semblants als dels darrers anys. És cert que la “travessa pel desert” que estem patint amb el 2 de 7 ens està condicionant molt la dinàmica de la temporada però a dia d’avui portem més castells de vuit que el 2009 (2 de 8 amb folre a Sant Cugat i 5 de 8 a la Diada) o que el 2008 (2 de 8 amb folre a Sant Cugat i 3 de 9 amb folre a la Diada) per exemple. Evidentment comparant-nos amb el 2010 no estem rendint al mateix nivell, però tampoc no estem tan lluny. Hem fet els mateixos 4 de 8 i només dos 3 de 8 menys (amb dues actuacions

Cap de colla

Suc de pinya - 7

menys en el calendari per culpa dels festius). Però això sí, l’any passat vam fer dos 2 de 8 amb

folre i una catedral abans de vacances que aquest any no hem pogut dur a plaça.

2011 2010 2009 2008 2007 2006

2 6 + 1 7 4 + 1 6 2 2d7

7 7 1 2 + 2 4 4 + 1 4d8

7 9 5 6 3 3d8

2 1 1 1 2d8f

1 5d8

Comparativa a dia 15 de juliol

A més podem observar que en aquest 2011 de les catorze actuacions que hem fet en nou d’elles hem fet castells de vuit (això suposa un 64,29%),

mentre que l’any 2010 vam fer castells de vuit en nou actuacions (un 56,25%) i el 2009 cinc actua-cions de vuit en tretze actuacions (38,46%).

2011 2010 2009 2008 2007 2006

14 16 13 12 16 17 Actuacions

9 9 5 6 4 5 Castells 8

64,29 56,25 38,46 50,00 25,00 29,41 %

Comparativa a dia 15 de juliol

Així que venint dels magnífics anys passats (en què vam fer molts castells de vuit, en què la cat-edral va aparèixer abans de l’estiu i en què vam tastar no només el 3 de 9 amb folre sinó també el 4 de 9 amb folre i buscàvem la primera tripleta màgica de color gris) aquest any, doncs, se’ns ha presentat com aquell en què hem de demostrar la força i la unió en el treball que sempre ens ha caracteritzat.És el moment de “tancar” les portes de l’assaig i de dedicar-nos a treballar amb constància per redreçar el camí ben ràpidament i així poder

tornar a somiar. És l’hora d’assajar amb valentia i plantejar-nos un molt bon segon tram de la temporada, ha arribat l’hora de demostrar del que som capaços!Només depèn de nosaltres fer grans actuacions a la Mercè, la Diada, a Sitges, per Tots Sants, a Mataró i a Terrassa perquè les opcions, les nos-tres opcions, continuen intactes.Som-hi?

Marc FebrerCap de Colla

Un any difícil? Si ens hi posem ja us dic que nO!

8 - Suc de pinya

Salut i castells

Aquest nou apartat de salut i castells anirà enfocat a comentar les con-seqüències més típiques en cas de caiguda d’un castell. S’explicarà el

que és cada cas per entendre millor la lesió i com s’hauria d’actuar. Per començar val a dir que les lesions més típiques depenen del grup a estudiar (canalla o adults), i sobretot de cada persona.

En el cas de la canalla, és més freqüent patir contusions lleus en les extremitats inferiors i al cap. En el cas dels adults, és més freqüent les contusions lleus en les cervicals i en les dorsals.

Així doncs, en els adults, la part que queda més afectada amb un 22% del total de les lesions, és la columna cervical i l’extremitat superior.

I en el cas de la canalla, la part més afectada, suposant un 31,2% del total de les lesions, és l’extremitat inferior i el cap (d’aquí que s’hagi fet un estudi perquè la canalla porti casc durant l’enlairament del castell).

Contusions

S’entén per ‘contusió’ una lesió traumàtica en els teixits tous per un xoc, un cop o una pressió sense haver-hi ruptura de la pell. Es caracteritza per inflamació, hematomes, canvi de coloració i dolor. Sempre ve acom-panyada d’algun grau d’hemorràgia. Els efectes del cop d’una contusió varia segons la força i l’energia aplicada sobre l’organisme. Les contusions suposen un 52,8% de les lesions que pateixen els adults i el 60,6% de les lesions que pateix la canalla. Del total d’aquestes lesions, el 67,5% es presenten com a contusions lleus. El tractament de les contusions petites és simple-ment aplicació de fred local o gases humides a la zona per reduir la inflamació. Si la contusió és produïda per un cop més fort, s’aplica fred local, s’eleva la part afectada i s’haurà de man-tenir repòs i aplicar un embenat immobilitzador. CONTUSIÓ AL TÒRAX

Les lesions que és produeixen al tòrax estan al voltant de 9% del total de les lesions. D’aquestes lesions, el 64,9% només són cops sense cap lesió associada. El 21,6% es presenten en forma d’esquinç intercostal. I el 12,2% són fractures costals. De totes les lesions que es

Suc de pinya - 9

produeixen al tòrax, un 85% són de tipus lleu. Les contusions al tòrax a diferència de les d’extremitats i el cap, no es poden immobilitzar. El moviment que fa el tòrax per respirar impe-deix aquesta immobilització, provocant un retard en la recuperació. Caldrà aconsellar al pacient que faci repòs.

Ferides

La ferida és considerada una lesió física causada per un cop, caracteritzada per una esquinçada de la pell. Depenent de la seva gravetat, és necessària l’assistència mèdica. Un 5,1% de les lesions dels castel-lers són ferides, i gairebé totes al cap. L’objectiu de la cura d’una ferida oberta és la cica-

trització, afavorir l’asèpsia i que tanqui per prime-ra intenció. En cas d’infecció evitar la propagació. El tractament de la ferida serà:

- En cas de que sagni, fer-hi pressió amb una gassa i si cal, aplicar una mica de fred per aturar l’hemorràgia.

- Si la ferida sagna molt o és molt gran caldrà suturar. S’haurà de traslladar al pacient al CAP o a l’hospital. Netejarem la ferida amb sèrum fisiològic, evitarem tocar la ferida, aplicarem una solució antisèptica i cobrirem la ferida amb un apòsit estèril.

Montse Vera

contusions i ferides

10 - Suc de pinya

en Pau Granell té la recepta per a convertir a més de 70 Borinots en uns hooligans. i és que al torneig intercasteller de futbol l’afició és tan important com els jugadors

Primer de tot posarem a uns quants d’aquests borinots a tallar tela com uns bojos per tal de tindre uns 70 trossos de forma rectangular i de la mida d’una bufanda. Un cop estigui tota la tela tallada uns altres borinots -o els mateixos- hi pintaran tot de eslògans, frases i altres coses que la imaginació els permeti. Deixem que les bufandes s’eixuguin i mentrestant anem pensant en quelcom portable, més o menys econòmic i que ens permeti fer molt soroll sense deixar-nos —com a mínim no tant— les cordes vocals.Un cop arribem a la conclusió que s’ha de comprar un equip de megafonia, anem a la botiga, el com-preu i l’acoblem a un carro de super mercat (nota: per aquest pas és molt important l’ajuda d’uns quants borinots manetes i amics del bricolatge). Un cop el carro estigui preparat i pintat i s’hagi aprofitat la tela sobrant per a fer algunes banderes, es busquen uns quants patrocinadors per a poder “sufragar” el cost: benfet.com, Unicej, “la Faixa, parlem?”. Es compren pintures, es grava algun anunci per tal d’animar el personal i cap a Granollers que hi falta gent.Arribats a aquest punt, no ens fem responsables si una colla d’il·luminats —no més de 30— que s’han avançat al carnaval —ui no, perdó CARNESTOLTES—, i que no surten de casa sense els brics de Don Simon i copiant slogans —”No hi ha color som la millor afició” és nostre— es fan amb el premi de la millor afició perquè segons la organització “heu perdut per un sol vot i com que ja teníeu el premi als tercers classificats...”Tot i així passar un cap de setmana amb més de 70 borinots i borinotes deixant-se la veu i animant més que ningú —diguin el que diguin!—, tindre un dels millors equips de futbol del món casteller, arribar a les semifinals després d’uns quarts de final molt emocionants amb els Capgrossos i milers d’anècdotes que van passar durant el torneig de futbol casteller, realment no té preu! I tranquils, l’any que ve, serà nostre.

El torneig de dia...

Suc de pinya - 11

en Miquel Hernàndez i en Joan agustí parlen sobre la nit de dissabte. Heu de saber que això només és un avanç del que trobareu a borinots.cat, no us perdeu la continuació!

La classificació per la semifinal ja era una realitat, i per tant, era el moment de festejar-ho. La nit va començar suau a causa del cansament acumulat, però la gran victòria del Barça i l’inici del concert de Miquel del Roig, evidenciaven que davant nostre ens esperava una gran nit. I ho va ser. Els primers cubates començaven a caure i l’ambient es començava a caldejar. Va

ser en aquest punt, quan els borinots més responsables van decidir anar a descansar per tal d’afrontar amb garanties el gran partit que s’havia de disputar l’endemà, i van abandonar el pavelló. Entre aquesta gent es trobava el Mister i Cap de l’expedició borinota Mou Febrer, la marxa del qual va provocar un clar descontrol en les files borinotes. Jugadors i aficionades van començar a protagonitzar una interessant caça de bruixes i les més sofisti-cades tècniques de pesca van acabar amb fructíferes conquestes per part de l’expedició borinota. Interessants disputes per a veure qui es proclamava reina de la nit, grans relats amorosos, escenes semi-pornogràfiques, segrestos de jugadors i molt més van tenir lloc aquella nit, demostrant que els i les borinotes no només triomfen als terrenys de joc sinó que també arrasen a les pistes de ball.... Per a una informació més ampliada de la nit amb tots els detalls, pèls i senyals, consulta el Racó de la colla, a www.borinots.cat

... el torneig de nit

Suc de pinya - 11

12 - Suc de pinya

Amb il·lusió!

Comencem temporada amb la mateixa o més il·lusió que l’any passat. Un any amb molts can-vis tant a la junta com a la tècnica. Canvis a nivell social i molt important, a nivell tècnic. No hem d’oblidar el que costa renovar i substituir castel-lers a troncs, pinyes i folres. Estem davant d’un any amb moltes baixes: gent que marxa per estu-diar, treballar, oci... Això ens ho hem de prendre amb calma, paciència i molt de treball.

No obstant això, estem fent uns grans assajos, amb proves molt interessants i provant els possi-bles recanvis futurs. Estem fent actuacions molt dignes i dintre dels objectius anuals. Cal remar-car l’assistència d’un gran nombre de castellers a la majoria d’assajos i actuacions, i sobretot a les comercials (tan importants aquest any amb el nou local social en marxa).

Crec que s’està fent un bon primer tram de temporada, esperançador, gràcies als dimarts i divendres, dimarts i divendres, jejeje, que estem fent; tot i haver sofert alguns petits imprevis-tos a assajos i en alguna actuació. Ens hem de posar al cap que no serà gens fàcil repetir els èxits de l’any passat, però amb les ganes que es veu la gent a l’assaig, la feina que s’està fent i la il·lusió inesgotable d’aquesta colla ho podem aconseguir.

Amb canvis importants a pinyes, folres, troncs i canalla s’estan assolint gairebé tots els objectius. Això vol dir que si seguim fent la mateixa feina, o potser una mica més, aquest gairebé serà un TOTS.

Ens veiem la segona part de temporada.Apa! Salut i castells!

Joan Campmany

El primer tram

Suc de pinya - 13

Santa Eulàlia dóna el tret de sortida a una nova temporada borinota

Santa Eulàlia va donar, com és tradició, el tret de sortida a la temporada castellera dels borinots. Tot i que fins el mes de març no començaven els assajos regulars, els borinots vam portar a plaça tres castells de 7 executats amb solvència.

La diada, en la que prenien part les 6 colles de la ciutat -s’estrenà oficialment la Jove de Barcelona- es va allargar fins tocades les tres de la tarda.

En la primera ronda els borinots vam plantar un quatre de set amb agulla que, tot i mostrar-se un pèl obert al pis de segons, fou treballat sense més problemes per descarregar-lo.

En segona ronda, els grisos vam optar per un solvent quatre de set amb estrenes al pis de terços i a diferents posicions de la pinya. La ter-cera ronda, individual, es va fer molt llarga, però tot i l’espera, vam acabar amb un sòlid cinc de set, que mai havíem fet abans per Santa Eulàlia.

La temporada començava amb castells inèdits per les dates en les que ens trobàvem i les sensa-cions éren bones.

Després de l’actuació de Santa Eulàlia, arriba la tradicional trobada de colles castelleres de Sant Medir (Sant Cugat, Vila de Gràcia i Sants). Aquest any vam actuar a Sant Cugat, a la plaça del Rei. Una plaça situada al costat del Monestir i amb unes grans vistes cap a la serra de Collserola.

Els Borinots vam arrencar l’actuació amb un quatre de set amb agulla, el tercer de la tem-

porada, un xic obert de mides però amb una solvència contrastada.

En segona ronda, vam realitzar un cinc de set controlat en tot moment i finalment, en ter-cera ronda, vam construir el primer tres de set de l’any, “marca de la casa”: amb bones mides, ferm, segur, i descarregat. Aquesta actuació va servir per estrenar canalla i una crossa, i ens permet començar a posar les piles en el que serà les bases de tota la tempo-rada castellera.

Arriba la primavera a la temporada castellera

Després d’un magnífic assaig on vam col·locar quints al dos de vuit amb folre, la primera actuació de creixement de l’any va ser

14 - Suc de pinya

“tot i que era el primer qua-tre de vuit de la temporada, amb la mica de nervis que això comporta, va mostrar bones mides”

Suc de pinya - 15

a Les Corts. Com ja és habitual, sota el lema “hi faltes tu” els Borinots vam visitar el barri veí acompanyats, aquest cop, pels Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Sagrada Família.

Després dels pilars reglamentaris, els bori-nots vam encetar l’assoleiat dia amb un cinc de set impecable que va lluir per les estrenes tant a tronc com al pom de dalt i al nucli de la pinya. En segona ronda, vam descarregar un quatre de set de bones mides i finalment, en última ronda els de Sants vam triar el quatre de set amb l’agulla que tot i una mica nerviós no va mostrar perill en cap moment.

Castells, sol i democràcia

Continuant amb les actuacions de creixement vam seguir treballant per consolidar les estruc-tures de set i poder afrontar ben aviat els primers castells de vuit de la temporada al barri, en una jornada de calor intensa marcada per la consulta popular sobre la independència.

L’actuació es va desenvolupae amb certa rapidesa, al menys en les dues primeres rondes on els de Sants vam plantar un cinc de set, seguit d’un tres de set i un quatre de set, tots ells executats sense més dificultat. El públic, en molts casos sorprès per l’arribada de les colles mentre esmorzava a les terrasses de les cafeter-ies del passeig de Sant Antoni, va ser generós en aplaudiments.

Estrenes, amb les corresponents mantejades

d’homenatge, a diverses posicions de pinyes i tronc i, sobretot, una gran diada de participació popular amb la consulta del 10A com a teló de fons.

El carro gros arribà el diumenge de Rams

Com ja comença a ser habitual, la diada de rams, a la Plaça de Sants, va començar acompanyada d’un bon sol que augurava bons castells.

Els Borinots vam sortir de quatre de vuit. I tot i que era el primer de la temporada, amb la mica de nervis que això comporta, va mostrar bones mides i destacava l’estrena de cares als pisos inferiors.

En segona ronda, vam encarar un cinc de set on van anar rodant els pisos de cara al cinc de vuit. La canalla, on es comencen a consolidar els recanvis, va ser com sempre molt fineta i espavilada.

Finalment i abans de la ronda de pilars, els de Sants hem tancat la jornada amb un tres de set. Vam acabar amb la tradicional ronda de pilars on els de Sants vam aconseguir descarregar dos pilars de cinc

Amb pas ferm cap al XVIII aniversari

En una actuació al sempre agradable Cap de la Vila, els Castellers de Sants vam dur a plaça tres castells segurs i que significaven un pas

creixement i diumenge de rams

16 - Suc de pinya

Sitges, Xviii aniversari, terrassa, Poble Sec

més en l’assoliment dels objectius marcats per a aquestes alçades de la temporada.

El carro gros, executat per segona vegada enguany, no va presentar cap problema i de- mostrà que l’estructura que fa algunes tem-porades calia treballar de valent, enguany es mostrava, al menys fins el moment, com un valor segur. El cinc de set, alçat després d’un primer peu desmuntat, no ha presentat cap problema i el quatre de set va descarregar-se còmodament.

Divuitè aniversari, primera clàssica

El diumenge de l’aniversari ens esperava la primera actuació a Bonet i Muixí després de les obres a la plaça. La barreja entre l’emoció per l’aniversari i per la primera clàssica de vuit de la temporada va fer que el quatre de vuit sacsegés una mica més del compte, però salvats els nervis primerencs, l’acompanyàrem d’un tres de vuit i una torre de set gairebé perfectes.

A la ronda de pilars, vam aixecar tres pilars de cinc simultanis.

Vam acabar amb el ja clàssic pilar caminat per les escales de l’església de Santa Maria que, any rere any, ens emociona a nosaltres i al munt de gent que ha vingut a compartir la celebració de la nostra majoria d’edat.

Consolidant la feina feta

A Terrassa, amb motiu de l’aniversari dels Castellers de Terrassa, els Castellers de Sants vam sortir de quatre de vuit. El castell va mos-trar les bones maneres perdudes la setmana anterior i va mantenir bé les mides, tot descar-regant amb comoditat el quart carro gros de la temporada.

En segona ronda, vam alçar el segon tres de vuit de l’any. El castell va anar acompanyat d’un bellugueig constant però es va mantenir sota control en tot moment amb un petit esforç extra per part de la pinya i el tronc per a poder ser completat amb èxit.

Suc de pinya - 17

Per completar l’actuació es va optar pel cinc de set. Tot i a priori ser el castell més assequible dels tres va ser el que va portar més problemes. Unes males mides i una lenta execució però no van fer perillar en cap moment un castell molt a l’abast de la colla i van evidenciar que falten polir alguns detalls abans de poder treure el cinc de vuit a plaça.

Aniversari del Local dels Castellers de Poble Sec

A casa dels nostres veïns del Poble Sec vam obrir diada amb el cinc de set. A aquest primer castell, que es va coronar amb celeritat, el vam acompanyar d’un tres de vuit i per tancar la tercera ronda vam tirar un quatre de set amb l’agulla.

El quatre dóna guerrra

A principis de juny va venir un cap de set-mana atapeït de castells: amb dues actuacions i el repte de fer com a mínim dos castells de vuit a cada actuació des de llavors i fins a les vacances d’estiu.

Així doncs, diumenge encarem l’aniversari dels Capgrossos de Mataró amb la idea de repe-tir el tres de vuit, quatre de vuit i cinc de set que ja es van descarregar a la Fes-te al carrer el dia abans

De sortida descarreguem un tres de vuit molt parat, però a segona ronda el quatre de vuit gris, per variar, s’ha bellugat molt després de fer l’aleta tot i descarregar-lo amb èxit al final. Els borinots vam tancar l’actuació amb un cinc de

18 - Suc de pinya

“Ara els castellers des-cansem durant una temporada tot preparant la propera festa major, que serà quan tornarem als assajos amb més energies i força que mai”

Suc de pinya - 19

dins del calendari borinot, on s’hi han pogut veure grans construccions per part dels de la camisa grisa com el dos de vuit amb folre o fins i tot el cinc de vuit. Aquest any, però, ni el dos ni el cinc estaven a punt i calia fer la millor actuació possible pensant en el futur. En primera ronda es bastia un tres de vuit que, amb el nou tronc ja consolidat, només s’ha hagut de treballar just després de l’aleta degut a alguna batzegada provinent de la part de dalt del castell.

En segona ronda tocava alçar el dos de set, l’únic castell de set pisos previst però alhora el que més maldecaps ha portat en els últims temps a causa dels canvis al tronc. Després de molta feina fosca als assajos era el moment de començar a veure els fruits a plaça. Així amb molta concentració es va tancar la pinya i pos-teriorment s’alçà amb seguretat el dos. Quan l’enxaneta anava a fer la passada, però, els nervis s’han apoderat del castell, que ha caigut just abans de l’aleta.

Havent renunciat a la ronda de repetició, en tercera ronda es va optar per assegurar, rebaix-ant pretensions, amb un segur quatre de set (estava previst fer-lo de vuit pisos).

Ara els castellers descansem durant una tem-porada tot preparant la propera festa major, que serà quan tornarem als assajos amb més energies i força que mai per a poder esmenar aquesta ensopegada. Bon estiu a tothom i ens veiem per festa major, que enguany serà al carrer Comtes de Bell-lloc!

Adaptació de les cròniques de Jordi Braña, Míriam

Cano, Clara Martín, Esther Oriol i Josep Lluís Riera.

set molt quiet que ens duia a imaginar-nos-el amb un pis més d’aquí poc…

Recuperant bones sensacions a Gràcia

La bonica plaça del Raspall va acollir la penúl-tima actuació dels borinots en aquest primer tram. Els de Sants anàvem decidits a repetir l’actuació que havíem sovintejat més aquesta temporada : dos castells bàsics de vuit, el tres i el quatre acompanyats d’un cinc de set.

Si bé el treball als assajos anava a bon ritme, el quatre de vuit s’havia mostrat guerrer en les darreres actuacions i només l’experiència i l’alt nivell tècnic que demostra la colla l’havien per-mès descarregar en totes les ocasions. Tocava fer aquell “clic” del que tothom parlava i donar-li aire a aquest quatre. I així va ser. Els borinots vam plantar d’inici el millor quatre de vuit del que portem de temporada. Feia setmanes que buscàvem aquest plus de motivació que només arriba quan la feina feta a l’assaig té correspondència amb els castells que es fan a plaça. Amb la fera domada, un tres de vuit de bones mides i un impecable cinc de set tancaven actuació pels de gris.

Desafortunada clausura a Sant Cugat

Els Castellers de Sants tancàvem la primera part de la temporada actuant a la festa major de Sant Cugat. La del Vallès és una actuació que en els últims anys ha guanyat molta importància

Gràcia i Sant cugat

20 - Suc de pinya

No tot és fer castells

per a la canalla borinota

Còctels al local Un divendres vam anar al local i vam fer còctels i canapès. Després de l’assaig ho vam vendre a la colla. Era per a fer una sortida per anar al Tibidabo o al Port Aventura.

Martina i Aina

Sopar de gala

Van entrar els pares i els hi vam fer una foto, després els nens vam anar servint el menjar que van fer els pares a casa. Els monitors van donar una banda a les tres millors parelles que van venir.Al final alguns monitors ens van preparar un joc que vam fer tres grups: els pares, la canalla i els monitors. El joc tenia unes proves: en unes s’havien de cantar cançons i els pares amb les seves cançons antigues. En una altra també vam haver de dir embarbussaments, endevinalles... i va guanyar.. la CANALLA!! Ens ho vam passar MOLT BÉ!

Anna i Martí V.

Racó de la canalla

Suc de pinya - 21

Torneig de futbol

Vam anar al Torneig de futbol infantil de Barcelona. Vam guanyar els quatre partits i després van repartir tots els premis. I com que vam quedar primers ens van donar la copa més gran. També van jugar els monitors i també va guanyar en primera posició. I després vam anar al parc a fer una gimcana entre les colles de Barcelona i encara ens han de donar les medalles (esperem)!

Joel i Pau V.

Colònies

Les meves últimes colònies sens dubte van ser les millors. Els dia que vam arribar ens van explicar el tema de les colònies, que eren les festes tradicionals d’Espanya i ens ho vam passar la mar de bé. El primer que vam fer va ser el San Fermín que dins d’això vam participar en diferents proves, i en una jo sense voler vaig tirar una nena al terra! A la nit, vam fer el joc de por, primer dels petits i després els grans (jo i tres nens més). He de reconèixer que em va fer por perquè que et deixin sola al bosc, de nit, no és gaire agradable. Però va estar molt bé! Vam anar a dormir bastant tard i l’endemà ens van aixecar a les nou! El següent dia vam fer Moros i cristians i al final van guanyar els moros. A la tarda vam fer el que més ens agrada a part de fer castells, jugar a futbol! A la nit, vam fer la Feria d’Abril i algunes nenes (petites) anaven vestides de sevillanes, molt mones! Hi havien diferents tipus de menjar: crestes, croquetes, calamars... Vam anar a dormir i fins l’endemà no vam fer les motxilles.L’últim dia van venir els pares que es van quedar a dinar i després vam fer una gimacana, ens ho vam passar molt bé! Després vam fer el típic partit de pares contra fills i monitors i va guanyar la canalla! Després tothom cap a casa a descansar.La veritat és que trobaré molt a faltar les colònies de canalla dels Castellers de Sants!

Cèlia

Platja

El dissabte dia dos de juliol amb la canalla vam anar a la platja. Vam quedar a l’estació de Sants. Quan vam arribar allà vam col·locar les tovalloles i vam anar directe a l’aigua. Vam fer molts castells com un 3 de 4 carregat. Després vam estar intentant entre tota la canalla fer un pilar de tres però no el vam aconseguir. Després més tard vam marxar cap a casa. Per nosaltres va ser el millor dia que hem passat a la platja amb la meva colla.

Naomi i Alèxia

activitats organitzades per l’equip de canalla

22 - Suc de pinya

aquelles coses de les gralles (i els timbals) que no sabeu i no sabem si hauríeu de saber...

La única cantada que a dia d’avui recordem és d’un 5 de 7 a Sabadell on la Laia, per culpa d’uns queixals del seny, es va quedar sense tocar. Aquell dia, sense el “ferm” lideratge de la Laia ens vam menjar la segona aleta del cinc. Provocant una girada massiva de mitja pinya i molts comen-taris de: “ha sigut intent desmuntat?”. Després d’aquell dia i amb la mirada posada al 5 de 8 NO L’HEM TORNAT A CAGAR! (més que res, comptem el número d’aletes abans de començar). També podríem parlar de la relació amor/odi que tenim amb els enxanetes: tots sabeu que l’aleta implica un gir melòdic que hem de marcar els grallers. El gran repte, o guerra, que tenim amb la canalla és encertar el moment just. Gràcies canalla, ens feu les diades més amenes! L’última que ens ha passat va ser a l’actuació comercial de L’Oreal. Fent una manta al coll intermina-ble. “Perquè nosaltres ho valem!”.El llenguatge timbaler:NOOOO!! Ahh! Pum, pum!!Tocar el timbal sembla (NOMÉS HO SEMBLA) una cosa molt senzilla. Ara bé, aprendre el seu particu-lar llenguatge és digne d’un màster universitari: són una espècie diferent?FRASES APM (Frases que hem d’escoltar):· “Per què els grallers heu de veure l’aleta si s’escolta?” (dit per un “nen” de la colla).· Altres noms de la gralla: trompeta, flauta, graella, gaita, grulla i el millor de tots: “l’instrument del diable”.CODA:Aquest és un intent de recuperar l’antiga secció de gralles a la revista. Si no voleu que el Manu foti rollos històrics, aporteu idees. Gràcies.

Gralles i timbals

Suc de pinya - 23

l’albert torrent, cap de creixement, ens explica quins són els objectius d’aquesta àrea i com s’ha treballat fins ara per assolir-los.totes i tots som creixement!

Molt bones a tothom, una vegada més em disposo a informar-vos de les novetats i activi-tats de l’equip de creixement. Com molts sabreu enguany hem estrenat junta nova, això ha suposat algunes lleugeres modificacions en l’organització i distribució de vocalies. La nostra feina, però, segueix essent la mateixa, tot i que amb lleugers matisos que ara us

explicaré. Creixement ha crescut (i no, no em refereixo al meu perímetre corporal): hem incorporat tot un seguit de gent nova amb la finalitat de refrescar idees, aportar més opinions i poder dur a terme més iniciatives. Així mateix hem redefinit els nostres objectius, mirant de tenir-ne pocs per poder-los dur a terme eficientment. En aquest primer tram de temporada hem començat a treballar amb un dels nostres grans objectius, la canalla. Hem redefinit el model de taller que fèiem, implicant més als pares dels nens i realitzant-lo just després d’horari escolar. Això, juntament amb l’elaboració d’uns materials didàctics per a les escoles, creiem que ens permetrà establir nous vincles amb les escoles del barri i crear, per fi, una dinàmica de treball anual de la qual mica en mica anirem obtenint nova canalla. De moment la prova pilot realitzada a l’Escola Jaume I va ser bastant fructífera i ens fa pensar que a poc a poc i amb paciència podrem crear aquesta dinàmica. Aquest projecte és de llarg termini, és per això, que en aquesta legislatura volem anar introduint aquests tallers en diferents escoles del barri. En cartera tenim altres idees de les que us anirem informant quan estiguin més treballades i madures, ja que ara mateix no passen de simples paraules. Com hem dit abans, pocs projectes però ben fets. I això no seria un text de creixement si en acabar no us digués: TOTES I TOTS SOM CREIXEMENT.

Creixement

24 - Suc de pinya

GENÍS CAMPRECIÓS Jo crec que ara mateix no perquè som una colla molt jove. El gran gruix de la colla no ha viscut encara una “mini” crisi, per tant, fins que no ho sobrevivim i veiem que ens ensortim doncs.. Jo crec que si es reorienta bé la cosa i n’aprenem aquest any, l’any que ve tornarem a apretar i ja està, no té més. També caldria plantejar si la colla s’ho creu que aquesta és una temporada de transició i si s’ha explicat suficientment al gruix o no. Perquè si la tècnica no s’ho creu, no ho transmet. I si no ho transmet, la colla pot no ser-ne conscient del que això significa.

La colla opina

Creus que la colla està preparada per afrontar una

temporada de mínims o de retrocés?ADRIANA SEGURA Una temporada sense nous castells no té perquè ser una mala tem-porada… Crec que és una temporada de canvis, de renovacions i de nous reptes; tot i que no siguin nous castells. I també és la manera que aquesta gent nova se n’adoni del valor dels castells i la feinada que aquests comporten. Així que seguirem esforçant-nos per fer una MOLT BONA TEMPORADA!!!

PAULA MARTÍNEZ Personalment crec que si. Totes les colles han passat per millors i pitjors moments i estava clar que algun dia ens arribaria a nosaltres. Aquests últims anys hem tingut una molt bona ratxa i, com és evident, la gent s’hi ha acostumat. Una persona que porti força temps a la colla sap tot l’esforç que hi ha hagut darrere dels grans castells i, per tant, pot entendre el retrocés actual. En canvi, per a una persona nova és més difícil acceptar la situació ja que només ha viscut els bons moments. Però tot és qüestió d’entendre-ho per així poder acceptar-ho.

Suc de pinya - 25

LAIA JAéN Crec que la gent està preparada, especialment els que portem més anys a la colla. Per això els més veterans hauríem d’explicar i fer entendre a la gent més nova que els castells són així i que és quan cal estar més units.

JOSEP LLUÍS RIERA “TXURRO“ Ningú està mai preparat per acceptar un fracàs i menys si, com ens passa a nosaltres, hem encadenat tota la nostra història anant endavant d’èxit en èxit. Això no vol dir que no es pugui superar el tràngol, evidentment que es pot superar i que es superarà, aquí està la gràcia. Cal aprofitar-ho per a fer-se més forts i aprendre per a ser millors coneixent el terreny que es trepitja, la base principal de l’evolució de l’ésser humà.

MARTA XARLES Jo penso que està preparada perquè és cert que hi ha molta gent que ha entrat en l’últim temps i que està acostumada a què els folres és normal, a fer castells de nou... Però penso que hi ha suficient gent que sap que és difícil mantenir-se en castells de nou i que només el fet de mantenir algun castell de nou i inclús de no aconseguir fer-ne cap en una tem-porada però renovar troncs o canalla és tenir perspectiva de futur. Penso que som suficientment gent que coneix del tema com per anar transmetent a tothom que no passa res. A més la gent nova que tenim no és una bombolla a part, són conscients que som una colla de vuit que ha fet algun castell de nou, i saben el que costa fer-los. Per tant, poden entendre que en el nivell en què estem si puntualment no podem fer castells de nou, és normal.

GUILLEM GISBERT La veritat és que no ho sé. Home decep.. però és el que hi ha, no? T’has de resignar. Tampoc crec que marxi molta gent encara que desmotiva ja se sap que aquestes coses passen, ho hem vist a moltes colles. I aquest any doncs ens toca a nosaltres i ja està. Hi ha molta gent que tot i dur temps a la colla no ho hem viscut mai... Jo no puc dir com s’ho prendrà la colla però sé com m’ho prendré jo: serà un any més tranquil, que el tronc torni a agafar confiança i l’any que ve ja farem alguna cosa. La gent que ha entrat fa menys o que està menys motivada doncs ja es veurà què fa... però tampoc és una cosa que puguis decidir, per tant...

PAU CAMPROVIN Crec que la gent veterana de la colla l’hem de saber preparar i explicar molt bé a la gent més nova que ha entrat que no sempre hi han aquests èxits. I a més a més per mi el més important no és anar a buscar ja els castells de nou sinó que com a mínim la nostra colla ha de mantenir tota la gamma de vuit que hem anat assolint diada rere diada i any rere any. I per últim, crec que consolidant això és forjar les bases per si som prou gent fer un salt endavant.

creus que la colla està preparada per afrontar una temporada de mínims o de retrocés?

MéS OPINIONS A www.BORINOTS.CAT

26 - Suc de pinya

en ricardo Mascarenhas és un borinot que ara ens segueix des del Brasil, però ens ha volgut explicar quina ha estat la seva experiència a la colla del barri on va néixer la seva dona.

Feia tres anys que havia vist els castells per primera vegada: estava flipant i encara no entenia molt bé quin motiu portava a tanta gent a una plaça, un diumenge, per

pujar uns sobre els altres. I he hagut d’esperar uns anys més abans de començar a entendre tot això. Aquest any em vaig quedar més temps a Barcelona i després de veure l’actuació de Santa Eulàlia, vaig reunir coratge per anar a un assaig. Vaig triar la colla de Sants perquè sempre va ser molt especial per mi. Era la primera que havia vist i la del barri on va néixer la meva dona. Els assaigs eren bons, però les actuacions tenien un sabor especial. Aprofitava per conèixer pobles de Catalunya. La meva primera actuació va ser a Sant Cugat. Per casualitat a la mateixa plaça on vaig veure als castells per primera vegada. La millor va ser la de Sitges. La colla també m’ha ensenyat moltes coses: que la cultura catalana és única al món, que el somriure d’un nen que puja per primer cop a un taller no té preu i que fer una copa abans del migdia no és tan dolent. Un dia en Kelet em va dir: “treu-te les sabates que puges”. Tot i que no me’n recordo de res i que encara tremolava quan es va descarregar el meu primer castell, va ser un dels moments més emocionants de la meva vida. Entre pinya i soca, els mesos van passar volant. I va arribar al moment

Molt més que una colla

de tornar a casa. Només volia dir-vos que qual-sevol Borinot té casa i una família aquí al Brasil. Ara estic una mica lluny. Però segueixo les activi-tats de la colla través de la pàgina web i pels mis-satges que m’envien molts Borinots. Tinc el penó penjat al menjador i la camisa i la faixa esperant per suar molt un altre cop. Muito obrigado por tudo!

L’article complet i la visió des de lluny del

Manu Sabaté els podeu llegir al Racó de la colla

Suc de pinya - 27

PassatempsMots encreuats

HORITZONTALS

1. Allà on durant el dia la competició és esportiva i a la nit, si van mal dades, cal prendre-s’ho amb esportivitat.

3. No són família, però es fan dir cosinets.

4. Si els segons no van prou decents, les crosses tenen la impressió de menjar-ne.

8. Allò que aquesta primera part de temporada encara no hem bastit i que la segona part de la temporada haurà

de calçar el dos, els tres i el quatre.

10. Els petits diuen que són poderosos, però enguany estan fent que l’inici sigui més prudent del que estàvem

acostumats.

12. Els comtes d’aquest bonic paratge segur que estaran encantats d’acollir el nostre local a partir d’aquest any!

VERTICALS

2. Si n’ajuntes moltes, són capaces de fer un tres de sis per sota en unes vigílies d’aniversari.

5. El que tenen en comú Santa Eulàlia i el nostre Cap de colla.

6. Si te la descuides a casa, un graller generós sempre te’n podrà deixar una.

7. Feina de formiga, força d’......

9. No li hem acabat d’agafar el to a la primera part, però a la segona segur que tot plegat farà aquell clic esperat.

11. Proclama que no hi ha prou amb la felicitat i exigeix eufòria.

28 - Suc de pinya