suc de pinya 29
DESCRIPTION
Suc de pinya, Revista dels Castellers de SantsTRANSCRIPT
Suc de pinyaAgost 2012 · Numero 29
la reviSta delS caStellerS de SantS
Edició Festa Major
2 - Suc de pinya
SumariEditorial 3
La presidència parla 4
El Cap de colla parla 6
El primer tram 8
100 quatres de vuit 14
Gralles i timbals 17
El torneig de futbol 18
Salut i castells 20
Racó de la canalla 22
La colla opina 24
Borinots des de lluny 26
Creixement 27
Suc de pinya - 3
Comença una nova Festa Major i amb ella el tret d’inici de la segona part de temporada. Una segona part d’espant amb les actuacions de La Mercè -no
sabem encara si un o dos dies-, el Concurs, la Diada, Tots Sants... Enrere ja queda la maleïda pluja de Sant Cugat, els problemes amb els veïns i potser ja podrem tornar a assajar amb unes condicions que una colla del nostre nivell i arrelament es mereix.
Però no queda enrere tota la feinada que hem fet als assajos del mes de juny, el rècord de castells de vuit abans de l’estiu o la catedral -5 de 8- descarregada a Sant Cugat el passat 1 de juliol. I és que tota aquesta feinada serà el punt de partida de les grans actuacions d’aquests propers mesos.
El que també queda enrere és el vell format del Concurs de Castells de Tarragona i és que el Concurs ha sofert l’evolució del món casteller d’aquests últims anys. La reducció de colles participants el diumenge però alhora l’ampliació a dos dies la
Editorialdurada del concurs -el dissabte les colles de set i vuit; i el diumenge les colles de vuit i nou- obre el que és l’esdeveniment casteller més important per a un grup molt important de colles.
El món casteller no evoluciona sol, també ho fan tots els elements que l’envolten, cada dia hi ha més presència als mitjans de comunicació tant locals com nacionals. La prova és l’ampliació de la durada del Quarts de Nou i de l’informatiu casteller de Catalunya Ràdio, 3 Rondes. També cal destacar l’aposta del diari ARA pels castells.
Si abans parlàvem de coses que es queden enrere i evolucionen, el que sembla que no evolucioni és la posició d’alguns cercles de l’Ajuntament i colles castelleres envers l’actuació de La Mercè de colles convidades.Ens tocarà -novament- ser pacients, assajar fort i sobretot gaudir d’aquesta segona part de temporada que tot just ara comença.
Cordem-nos bé els cinturons que això comença!
Suc de PinyaLa revista dels Castellers de Sants
Número 29, Agost de 2012c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona
http://www.borinots.cat [email protected]
Imprès a Indústries Gràfiques CochsRevista sota llicència Creative Commons
Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda
Equip de redacció: Clara Martín, Roger Martrat, Eduard Niubó, Esther Oriol i Alba Vinyes.Fotografies: Josep Colet, Mireia Garcia, Carles Paniello, Mariana PetittiHi han col·laborat: Mercè Vilalta, Marc Febrer, Pere Ortiz, Esther Oriol, Roger Martrat, Manu Sabaté, Guillem Andrés, Patricia Vera, Aina Pérez, Andreu Botella, David Pellicer, Lola Martínez, Anna Navalpotro, Olga Velilla, Paula Liébana, Cèlia Ibars, Òscar Sorolla, Eduard Niubó, Guillem Gisbert, Lluís Via, Albert Torrent.
4 - Suc de pinya
Durant la primera part de temporada hem participat en moltes activitats. Vam començar amb l’esquiada borinota, la participació en el
torneig de futbol, les jornades de prevencions de lesions castelleres, la celebració del XIX aniversari, les colònies de la canalla i vam acabar amb la celebració de la revetlla de Sant Joan amb un èxit d’assistència tant de castellers com de veïns del barri de Sants!
I aquesta segona part que arribarà després de les merescudes vacances no serà menys, com a novetat volem recordar-vos que del 12 al 14 d’octubre anirem de viatge a Bilbao! Es farà un intercanvi de les cultures tradicionals i populars
del barri de Sants amb el barri de Basurto. Aquest viatge l’està coordinant el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
“La feina, el suport i les ganes de civisme de la Colla han quedat demostrades en moltes ocasions, hem de seguir en aquesta línia”
Així, com a mostra de tota la cultura popular que tenim al barri no hi anirem pas sols, sinó que farem aquest viatge conjuntament amb els geganters, diables i bastoners. Per convocatòria rebreu més informació amb els horaris concrets de sortida dels autocars i de tota la informació que necessitarem per fer el viatge!
Presidenta
Suc de pinya - 5
Una altra novetat de la segona part de temporada serà el canvi d’emplaçament del local d’assaig, les obres a l’escola ja s’estan acabant i la previsió és que durant el mes de setembre, sempre que no es retardin, ja podrem tornar a assajar al lloc de sempre. Hem d’agrair que han aixecat el sostre especialment per nosaltres, perquè puguem assajar còmodament els nostres grans castells.
“A la segona temporada podrem tornar a assajar al lloc de sempre, les obres a l’escola ja s’estan acabant”
També esperem que durant aquesta segona part es tanqui la mediació entre el districte i un grup de veïns de Cal Borinot. Ja sabeu que hem tingut problemes de convivència que estem solucionant, sempre per via del diàleg i del respecte com hem solucionat tots els problemes
la presidència parla
que han anat sorgint durant aquests dinou anys. Des d’aquest escrit vull agrair tota la feina, el suport i les ganes de civisme de la Colla, que han quedat demostrades en moltes ocasions, ja que aquest és el tarannà dels Castellers de Sants i crec que hem de seguir en aquesta línia de no entrar en confrontacions ni provocacions, però sí defensar els nostres drets i la nostra imatge.
Per acabar, dir-vos que ens retrobem a la Festa Major per explicar-nos com han anat aquests mesos, gaudir i participar de la festa i poder fer els primers castells que seran el tret de sortida d’una gran segona part de temporada!
Molt bones vacances Castellers de Sants!
Mercè VilaltaPresidenta dels Castellers de Sants
6 - Suc de pinya
Tornem a ser aquella colla queassaja de valent amb els objectius clars
Borinots, ja ens trobem a l’equador d’aquesta nova temporada. Sense gairebé adonar-nos-en ja ens hem plantat a l’estiu, hem fet la meitat de la
feina i estem a puntet de gaudir les merescudes vacances. Faré, com és costum, una petita reflexió del que ha estat fins ara aquest 2012, l’any del nostre XIX aniversari.
Vàrem començar el 2012 amb moltes expectatives. Veníem d’un 2011 que havia generat força dubtes. El dos havia estat la nostra “creu” i va costar trobar-li la millor versió al tres i al quatre. Malgrat tot, l’esforç fet durant aquells mesos van fer que el 2011 s’acabés amb un castell de nou descarregat, dos més de carregats i quatre 5 de
8 a la butxaca. Així era com ens presentàvem a l’assemblea de principi d’any. Amb les ganes de millorar registres però sobretot amb les ganes de millorar les sensacions. I ho hem assolit!
“La Colla torna a ser aquella que actua sempre al màxim de les seves possibilitats”
La Colla torna a ser aquella colla que assaja de valent amb els objectius clars (més de vint 2 de 6, 4 de 7 i 3 de 7 nets, el 5 de 7 net, folres a terra de dos, tres i quatre fins aixecador, pinyes de cinc fins a quints, cinc soques de dos fins a quints i una altra fins a dosos...). La Colla torna a ser aquella que actua sempre al màxim de les seves possibilitats (dos castells de sis, vint-i-vuit
Cap de colla
Suc de pinya - 7
el cap de colla parla
de set i dinou castells de vuit estant molt en la línia del 2010).
I és que en aquest primer tram de la temporada hem estat capaços de fer el que normalment fem entre finals de setembre i mitjans octubre. Col·locar aixecadors al folre a terra del tres i del quatre, i fer-ho de la manera com s’ha fet, és símptoma que la Colla progressa molt adequadament. Col·locar sisens al 3 de 9 amb folre en dues ocasions i col·locar-hi quints en sis ocasions més està a l’abast de molt poques colles i la nostra n’és una d’elles. Poder-nos plantejar castells de nou abans de marxar de vacances és tot un èxit. I ho és perquè ens demostra una vegada més que quan hem volgut assolir un objectiu i hi hem dedicat esforços i hores de treball aquest s’ha acabat complint. Descarregar, per segon cop a la nostra història, el 5 de 8 abans de l’estiu i fer aquest castell per quarta temporada consecutiva demostra la tenacitat i l’ambició d’una colla que no té por a les grans estructures ni als grans reptes.
Però el més important és i serà la sensació que com a colla hem tornat a transmetre cada dia a l’assaig i cada diumenge a plaça. La sensació de ser aquella colla segura i valenta que avança amb pas ferm cap al millor futur possible. I aquesta sensació només és possible si com hem demostrat enguany, anem tots a una i remem amb totes les nostres forces.
Perquè darrere tenim una quantitat de camises que ens avalen: més de 250 persones a Sant
Cugat, més de 200 a la Festa Catalana del Mercat de Santa Caterina o les gairebé 200 persones que ens vàrem reunir el divendres de Sant Joan en són un gran exemple. Perquè darrere tenim unes soques que tornen a ser unes autèntiques roques. Formigó armat preparat per aguantar els fonaments de les grans construccions borinotes. Perquè darrere tenim uns folres que malgrat les constants renovacions continuen demostrant que la feina hi és i que està molt ben feta. Perquè darrere tenim uns troncs molt ben adaptats, molt rodats i als que ara per ara qualsevol canvi és possible. Perquè darrere tenim una canalla que mai s’ha fet enrere; una canalla que, sempre decidida, avança marcant el ritme de la colla amb pas ferm i segur. Perquè darrere hi ha la il·lusió de tot un barri per dur aquest nom ben amunt.
“En el primer tram de la temporada hem estat capaços de fer el que normalment fem entre finals de setembre i mitjans octubre”
Així que encarem aquest últim tram de la temporada amb les ganes i la il·lusió d’aquells que tenen molt (per no dir tot) a guanyar i molt poc a perdre. Encarem-lo amb les ganes i la il·lusió d’aquell 2010 gloriós. Encarem-lo amb el convenciment i la seguretat que serà millor que els altres. O senzillament: encarem-lo!
Que tingueu una molt bona Festa Major!
Marc FebrerCap de colla dels Castellers de Sants
8 - Suc de pinya
Nous reptes,noves sensacions,
nous moments i noves perspectives
La temporada anterior havia finalitzat amb la millor actuació de la nostra colla, a una descarregada d’aconseguir la tripleta màgica. El 27 de novembre
del 2011 vam fer història a Terrassa a la Diada dels Minyons amb el cinc de vuit, el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre carregat. Amb aquesta fita ens plantejàvem tota la temporada amb la necessitat de superar aquest registres. Les previsions més engrescadores s’han calmat, però les dades confirmen que portem una mitja temporada enorme: amb nou tres de vuit, vuit quatre de vuit i el castell més important d’aquesta
meitat de temporada, el primer cinc de vuit realitzat l’1 de juliol a Sant Cugat per Festa Major. Fer-ho abans de Festa Major només ho havíem aconseguit un sol cop.
Comencem inaugurant el monu-ment casteller de la plaça Sant Miquel
Aquest any vam començar la diada de Santa Eulàlia amb el bon gust de boca després de l’actuació de Terrassa. El 12 de febrer els castellers inauguràvem també el monument casteller situat
El primer tram
el roger Martrat resumeix el primer tram on l’esforç i la persistència s’ha traduït en un brillant inici que de ben segur continuarà el setembre
Suc de pinya - 9
a la plaça Sant Miquel, darrere l’Ajuntament de Barcelona, que els reis mags ens havien regalat. Un cop fet un pilar de quatre per donar gràcies pel monument iniciàvem la diada amb un pilar de quatre caminant.
La faixa prenia la fresca després d’uns mesos amagada a l’armari, els mocadors conservaven el vibrant record de les últimes actuacions i els primers castells de set no trigaven gaire a arribar: el primer va ser el tres de set, seguidament un quatre de set amb agulla i per acabar un quatre de set, rematat amb un pilar de cinc. Una diada amb la primera i la tercera ronda semiconjuntes per accelerar la participació de les sis colles de la ciutat que tornarem a actuar juntes a les festes de la Mercè.
Amb set i ganes de pujar pisos
Tot i voler enfaixar-nos un altre cop vam haver d’esperar un mes per fer-ho i va ser a Sant Medir, aquest cop a la plaça de la Virreina de la Vila de Gràcia. A la diada vam actuar amb una colla que ha compartit molts moments amb nosaltres, el de Sant Cugat, que han participat al nostre costat en tres diades. Els de Sants vam assegurar els castells exhibits el mes anterior i vam fer el quatre de set, el quatre de set amb agulla i el tres de set, inaugurant també el vano de cinc juntament amb els amfitrions graciencs. Amb dues actuacions ja podíem començar a valorar l’arrencada de temporada, de moment ja dúiem dos tres de set, amb ganes de començar a pujar pisos i més pisos.
Concòrdia veu el primer cinc de set
Assaig rere assaig va arribar el 25 de març i les Corts es van convertir en borinotes. La plaça de la Concòrdia va fer gala del seu nom amb els Castellers de Terrassa i la Jove de Sitges, ajudant-nos a fer brillar, en un calorós dia de primavera, el tres de set per sota, el primer cinc de set i el tercer tres de set. Els castells ja començaven a ser de tràmit de tan bé com els executàvem, en una diada on «hi faltes tu» per fer de la colla de Sants la més gran de la ciutat.
Diumenge de Rams amb bon ritme
Sense descans tocava fer la primera actuació al nostre barri i el millor dia era el Diumenge
el resum de mitja temporada
10 - Suc de pinya
de Rams a la plaça de Sants. Acompanyats per santsencs, la Jove de Barcelona i els de Badalona, els Borinots vam repetir el quatre de set amb agulla, vam fer el tres de set per sota i vam acabar amb el cinc de set. A cada castell vam aprofitar per indicar als espectadors quina era la nostra colla, quin era la direcció del nou local amb el dit o repartint als més petits adhesius amb el nostre bonic escut. Amb el vano de cinc sota els braços vam marxar contents amb el bon ritme que portàvem en pocs mesos.
Estrenada la plaça Joan Pelegrí
Encara al barri la següent diada era a meitats d’abril i la vam fer estrenant una nova plaça, dedicada al metge, historiador i pedagog Joan Pelegrí. Les previsions meteorològiques havien anunciat pluja, però no arribaria fins a la tarda, així que la diada va ser ben calorosa, per a molts la primera cremada a la pell de la primavera. La Plaça Joan Pelegrí no és d’aquelles que els veïns estimen per les seves ombres o per la seva proximitat, però que agrada als castells perquè és ben plana i ajuda a no haver de moure el tronc.
Acompanyats per la colla del Poble Sec i els Sagals d’Osona els de Sants vam fer un tres de set per sota, un segur cinc de set i vam recuperar el tres de set després d’una diada sense ell. Un dia rodó, però no era el primer: de les cinc actuacions que ja havíem realitzat totes havien sortit rodones ja que havíem anat realitzant el que ens havíem proposat sense canvis, segurs i decidits cap als primers castells de vuit.
Els primers castells de vuit arriben a Sitges amb el bon temps
Encaminats, ja desitjàvem bastir els primers castells de vuit, que van arribar per la diada de Sant Jordi, amb el bon temps i el bon ambient de Sitges, rebuts perfectament per la Jove de Sitges, una altra colla que participaria amb nosaltres un cop més. Envoltats pels sitgetans, vam situar-nos al carrer de Jesús i vam enlairar tranquil·lament el primer tres de vuit de la temporada, primer repte aconseguit. Sense perdre el temps, vam alçar també el primer quatre de vuit. I per rematar la genial diada vam construir el cinc de set i un vano de cinc. Feliços havíem aconseguit el que ens havíem proposat. Aquell dia molts el recordem com el dia en què Sitges ens va convidar a dinar al seu local i ens va regalar una pluja de boles d’espuma que es va convertir en batalla campal, i també com de la primera platja de la temporada.
10 anys amb els Castellers de la Sagrada Família
S’acabava l’abril i era el moment de celebrar l’esperada desena diada dels Castellers de la Sagrada Família. Els turistes ens van acompanyar durant la diada mentre repartien els seus esglais entre l’enorme construcció de Gaudí i els nostres castells, que no volien ser menys i també reclamaven tocar el cel. Els Borinots vam fer lluir novament el tres de vuit per segona vegada. L’àgil quatre de vuit va venir després de les actuacions de la Colla Joves Xiquets de
el resum de mitja temporada
Suc de pinya - 11
el resum de mitja temporada
Valls, els Xiquets de Tarragona i els amfitrions. El carro gros va brillar aquell dia al costat de la façana de la Catedral de la Sagrada Família, com també ho va fer el cinc de set, que va servir per anar provant nova canalla. La diada va quedar immortalitzada en les càmeres de centenars de turistes que cercaven torres de pedra i van topar-se amb torres humanes. L’únic repunt amarg va ser la caiguda del pilar central del vano de cinc després d’haver-lo carregat.
Dinou anys imparables
Repic de timbals i tocava celebrar un gran dia, el nostre dinovè aniversari! Com sempre va ser un cap de setmana amb sobredosi castellera. Després d’un complet assaig va venir la vigília a la plaça d’Osca. Després d’assistir al seu desè aniversari, els Castellers de Sagrada Família ens van acompanyar el dissabte. I amb ganes d’intentar aquells castells que sovint ens costen més vam fer el primer dos de set de l’any amb esforç. Contents vam arrodonir-ho amb el quatre de set i el cinc de set. Encara més contents vam
fer els pilars de comiat, un d’ells alçant l’enxaneta des del balcó, el terç, el segon i fins i tot el baix! I rematadament feliços vam fer un sensacional set de sis de dones borinotes completament de dalt a baix sense dificultats.
Aplaudiments i celebracions ens van acompanyar encara el dia següent. Aquell diumenge ens vam trobar a Bonet i Muixí els Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró. En una diada ben àgil vam portar a la nostra plaça el tres de vuit, el quatre de vuit i el dos de set fortament defensat després d’arronsar-se als pisos més alts. L’actuació va acabar amb dos pilars de cinc. Les altres colles també van desplegar els seus millors castells i ens van acompanyar en l’últim aniversari abans de complir dues dècades. El públic va poder també gaudir del tradicional pilar caminat per les escales de l’església de Santa Maria que va emocionar a tothom per la força, escala a escala, de pujar un pilar. Els de Sants ens vam fer la foto de record a les mateixes escales i vam gaudir del dinar de germanor tots plegats, acabant la nit fent festa al local.
12 - Suc de pinya
Festa catalana lluint el vuit
La següent actuació la vam realitzar entre turistes, en una diada organitzada per l’Ajuntament de Barcelona per promocionar la cultura catalana. Entre tabalers, balls de bastons i sardanes nosaltres vam portar el quart tres de vuit de la temporada. A la diada ens va acompanyar la Jove de Sitges que participava amb nosaltres en aquesta diada turística. I el segon castell va ser el cinc de set. La diada va concloure aquí per la caiguda d’un castell de la Jove, que al marxar l’ambulància es va decidir cloure l’actuació amb dos pilars de quatre per part nostre. El quatre de vuit el vam reservar per altres diades com el Firentitats de Sants.
Firentitats a ritme de barri
A principis de juny es va fer el Firentitats, que coincidia amb les segones Jornades Romanes Barcino Colonia Romae organitzades pel grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. Els de Sants vam insistir amb el tres de vuit, el quatre de vuit i el cinc de set. La bona progressió i el bon ritme es palpaven a l’ambient del barri. Els que també ho van poder notar van ser els Margeners de Guissona, que ens van acompanyar en una diada plena d’organitzacions, associacions, colles, empreses i d’altres organismes que fan respirar Sants com ho fem nosaltres dia a dia.
el resum de mitja temporada
Suc de pinya - 13
nou amb folre. El quatre de nou amb folre ja s’havia posposat una mica més perquè encara no era segur, però volíem començar a portar el regust de la tripleta màgica a mitja temporada, a Sant Cugat. La diada es va realitzar en un poliesportiu on vam sortir al terreny de joc amb el públic a les grades. Les condicions ens van fer desistir de provar el castell, però vam ser més forts que les circumstàncies i vam bastir el primer cinc de vuit de la temporada. La resta de castells van ser el tres de vuit en primera ronda, demanant un pis més, i el quatre de vuit.
La primera part de temporada va cloure amb el convenciment que al tornar de l’estiu aconseguirem amb tu de nou, nous reptes, noves sensacions, nous moments i noves perspectives. Demostrarem que ningú ens aturarà, que si ens ho proposem som capaços d’aixecar el que volguem.
Doble diada amb clàssiques de vuit
Encara a principis de juny vam enfilar un cap de setmana complet a Barcelona en la segona festa catalana en la què participàvem, aquest cop amb els de Sant Cugat. Al Pou de la Figuera, en ple barri de la Ribera, esbossant l’actuació també prevista per l’endemà al Corpus de Cornellà vam fer el tres de vuit, el quatre de vuit i el dos de set. Una diada rodona que també va servir per assajar amb els de Sant Cugat les soques abans no ens retrobéssim a la seva Festa Major. El diumenge vam repetir amb les clàssiques de vuit a la Festa Major de Cornellà, demanant un pis més al setè tres de vuit, amb un dos de set millor que el del dia anterior i el sisè quatre de vuit.
Sant Joan a Vilassar de Mar
A punt d’acabar la temporada tocava anar a aquest bonic poble costaner i presentar davant dels Castellers de la Vila de Gràcia i els Capgrossos de Mataró el nostre tres de vuit, el quatre de vuit i el cinc de set, demostrant la possibilitat de pujar-los un pis més. Faltaven només dos assajos importants per comprovar si el fervent ritme que portàvem serviria per fer història a Sant Cugat.
Cinc de vuit cobert en un pavelló esportiu de Sant Cugat
I l’últim dia abans de la parada d’estiu va arribar. Però amb un temps indigne per l’u de juliol. La pluja va aconseguir endarrerir el que ja s’havia aconseguit als assajos: posar sisens al tres de
el resum de mitja temporada
14 - Suc de pinya
Suc de pinya - 15
16 - Suc de pinya
La foto“Vam ser més
forts que les circumstàncies i vam bastir el primer cinc de vuit de l’any”
Suc de pinya - 17
Des que vaig entrar a la colla, sempre havia somiat fer un article per a la revista explicant les diverses modalitats del “Toc de Castells”
del país o la relació que sempre hi ha hagut entre el món de la gralla i el dels castells… Però mai m’havien deixat fer-lo!
Ara m’havien demanat, aprofitant que plego de cap de gralles, que fes una valoració de com ha anat la cosa… Però com que no he sigut pas un cap de gralles modèlic -ans el contrari….-, prefereixo parlar de la feina que tots els músics de la colla hem anat fent al llarg d’aquests anys.
No sé si sou/som conscients de la sort que hem tingut: la colla, a nivell de gralles, és “autosuficient”. Això vol dir que nosaltres formem els futurs grallers, que al seu torn formaran els futurs-futurs i molts de nosaltres hem estat formats per antics grallers. Aquesta manera de treballar, si està ben portada i ben feta
Fins aviat
(és a dir, si hi ha un criteri, una exigència i un treball constant), dóna uns fruits excel·lents: que els grallers ens sentim part de la colla, que molt sovint prioritzem la colla per davant d’altres activitats i que a més sonem amb uns mínims de qualitat -exigibles a una colla del nostre nivel-. El perill d’aquest model és que, si no hi ha la figura del “torracollons” que demana aquests mínims, el nivell musical cau en picat… I és que, borinots, la gran sort que hem tingut en aquesta colla ha estat que SEMPRE hi ha hagut aquesta figura del “torracollons”… I per molts anys!
Dit això, us demano que tingueu molta cura dels vostres músics, ja que gràcies a ells podem aixecar grans castells amb un so com cal! I, grallers meus estimats, ara que ja no em tindreu als assajos perquè us toqui el que no sona amb l’afinació, el timbre, l’articulació, etc., espero que sapigueu estar al nivell dels castells que fa la colla (n’estic convençut)!!!!
l’excap de gralles Manu Sabaté fa una valoració musical del que suposa ser graller en una colla com la dels castellers de Sants
18 - Suc de pinya
Els Castellers de Sants vam participar a l’onzè Torneig Intercasteller de futbol celebrat el primer cap de setmana de març a Guissona, on es van congregar
trenta-dues colles en dos dies de futbol, festa i convivència castellera lluny de les places. Vam acabar assolint la cinquena posició sense haver perdut cap partit, al menys no en el decurs dels minuts cronometrats dels 6 encontres jugats. Les opcions de finalitzar entre els tres primers classificats es van esvaïr a l’eliminatòria de quarts de final després d’una emocionant tanda de penals.
La lligueta de dissabte al matí va acabar amb tres victòries de tres possibles en els partits contra
Castellers de Cornellà, Minyons de Terrassa i Tirallongues de Manresa. Classificats per a vuitens, el quadre va determinar trobar-nos amb els Salats de Súria que van encaixar un contundent 6 a 1 que generà un cert optimisme en l’ànim d’una afició grisa que no va deixar d’animar incansablement durant tots els partits.
“El borinot Richard Ward va ser el màxim golejador d’un torneig on els de Sants vam assolir la cinquena posició”
Ja a quarts de final, els creuaments van tornar a propiciar un partit que comença a ser un clàssic del torneig: l’enfrontament entre Borinots i Capgrossos. L’encontre, molt ràpid i intens va
l’esther Oriol analitza, com si d’una redactora esportiva es tractés, les dues jornades de l’onzè torneig intercasteller de futbol de Guissona
Aquesta és l’afició que no deixa mai d’animar
Suc de pinya - 19
Aquesta és l’afició que no deixa mai d’animarEl primer dels partits ens enfrontà als Castellers de Badalona i es va resoldreamb un 6 a 1 favorable. El darrer i definitiu partit, contra Castellers de Castelldefels, ens donà la cinquena posició final gràcies a un 10 a 1 que va tancar una meritòria participació gris brut a la competició.
Els guanyadors del torneig van ser els Castellers de Vilafranca que van superar els Capgrossos de Mataró a la final. El tercer lloc va ser per als Xiquets de Tarragona que guanyaven els Castellers de la Vila de Gràcia a la consolació. Els Castellers de Poble Sec han rebut el reconeixement a la millor afició i el borinot Richard Ward, que participava per primer any al torneig amb la camisa —samarreta en aquest cas— grisa, va ser el màxim golejador.
Enhorabona als jugadors i jugadores, l’afició i els organitzadors.
ser el més igualat de tots els disputats. Dos gols borinots al darrer tram semblaven assegurar el pas a semifinals, però un xut després d’un servei de banda dels de blau marí van posar el 3 a 3 al marcador a falta de sis segons per acabar el partit. La temuda tanda de penals va afavorir els interessos dels Capgrossos que van passar a semifinals i els de Sants vam haver de conformar-nos amb la lluita pel cinquè lloc.
“A Guissona s’hi van congregar en el torneig trenta-dues colles en dos dies de futbol, festa i convivència castellera lluny de les places”
Diumenge va caler matinar per disputar el primer dels dos partits pendents. Tot i que la nit anterior es va allargar fins ben entrada la matinada amb diversos concerts organitzats pels Margeners de Guissona, a quarts d’onze al Pavelló Municipal ja ressonaven els càntics de l’afició grisa.
20 - Suc de pinya
Salut i castells
Estirar, escalfar abans d’un exercici físic i estirar després és cosa ben sabuda. És cert però també és una realitat la manca del seu compliment pel que fa a la majoria de castellers. La intenció d’aquest article és donar uns petits consells, amb els seus fonaments anatòmics, per evitar lesions o alleujar-les. No és un intent de fer un tractat d’anatomia o un manual de medicina, sinó fer unes pinzellades de cada apartat per entendre millor la solució.
La respiració i la seva fisiologia
Us pregunteu on hi pot haver una la lesió a l’hora de respirar? Doncs bé, dins de la pinya hi ha posicions, com les crosses i els taps, que estan sotmesos a una pressió i una reducció de l’espai vital. Els resultats són marejos i possibles pèrdues de coneixemenet, sobretot en els principiants. Per solucionar-ho, primer hem d’evitar el sentiment de claustrofòbia que juntament amb la por i l’esforç poden desencadenar en un problema respiratori.
La respiració té tres apartats: la ventilació, procés pel qual l’aire penetra als alvèols durant la inspiració i els gasos són expulsats en l’expiració; la difusió, que és quan els gasos van a parar a la sang a través dels alvèols; i la circulació, que és quan la sang carregada d’oxigen i alliberada de CO2 és distribuida pel cos.
Nosaltres només podem intervenir en la ventilació. La inspiració i expiració es realitza per l’acció dels músculs intercostals externs i el diafragma. Aquest últim és un múscul que quan es contrau es desplaça cap a baix i augmenta la caixa toràcica. Però també desplaça les vísceres abdominals cap avall. Les dones no acostumen a respirar amb aquest múscul, sinó que acostumen a tenir una respiració costal superior.
Un altre punt a tenir en compte és el ritme respiratori i la profunditat respiratòria. La solució és intentar fer inspiracions profundes i lentes, intentant de moure el diafragma (és a dir, respirar amb l’estòmag). Tot i això, cal tenir present que moltes vegades la pressió no permet fer un gran moviment de les costelles. Cal evitar, doncs, una respiració superficial (en altres paraules, inspiracions curtes i ràpides), ja que així només movem l’aire de l’espai mort que no arriba als alvèols.
Pere Ortiz ens indica les causes d’algunes molèsties que apareixen al fer castells i ens aconsella com evitar possibles lesions
Suc de pinya - 21
contusions i ferides
Pèrdua de sensibilitat en braços i mans o formigueig
Les lesions del tronc superior són ben comuns en els castellers, tant de tronc com de pinya. Una de les que poden aparèixer són les anomenades com a ‘parestèsies’. Es caracteritzen per una sensació de formigueig, adormiment... produït per una patologia en qualsevol sector de les estructures del sistema nerviós central o perifèric. L’entumiment i formigueig són sensacions anormals que es poden produir en qualsvol part del cos, però són més usuals en mans, peus, braços i cames.
En castells la més típica és la de mans i braços. Per entendre una mica l’origen i la manera de prevenir-ho, hem de veure un esquema d’anatomia. De la part posterior del coll surten les terminacions nervioses que continuen coll avall i formen el plexe braquial. Aquest és l’encarregat d’inervar, connectar, tot el braç i els músculs lligats. El plexe braquial continua per sota de la clavícula i per damunt de la primera
costella. Juntament amb el plexe braquial, hi ha l’arteria axial, encarregada d’irrigar el braç. Després, per l’axila continuen el seu camí, tant els nervis com l’arteria. Per exemple, quan s’estira un nen pel braç, li podem causar una paràlisi del plexe (i també al nèixer). Aquesta paràlisi apareix amb els esquinços nerviosos. Les parestèsies són més benignes.
Quan poden aparèixer aquestes parestèsies a l’hora de fer castells? Doncs són diversos els castellers que en poden resultar afectats i per diferents mecanismes:• En les crosses, pot aparèixer quan recolzen l’espatlla al baix i el punt de recolzament és la punta de l’espatlla. Això provoca que la musculatura cedeixi i l’estructura òssea, com és la clavícula, presioni el plexe contra la primera costella. • En els baixos, quan la crossa clava la punta de la seva espatlla en la seva aixella. Cal dir que és més complicat que això succeeixi per la posició dels braços del baix. Vegeu la imatge.• En els pisos de segons i terços, quan fan una extensió del braç i del cap cap amunt, el plexe queda al descobert i la costura de la camisa pressiona l’aixella; és a dir, el plexe nerviós i arterial. S’ha d’evitar aquest segon punt conflictiu.
En tots els casos els efectes són els mateixos, parestèsies. Si és per causa arterial durarà segons, si és nerviosa pot durar fins a una setmana. La millor manera és evitar les dues forces provocadores. Pel que fa a les crosses cal que evitin fer força amb la punta de la clavícula i els de tronc cal que vigilin la camisa. Per últim, quan es desfa una pinya quan hi ha un accident, si es fa amb compte i seriositat, no hi haurà paràlisi a l’estirar els castellers.
Evitar aquesta línia de força
Segon punt conflictiu
•
•
22 - Suc de pinya
A finals del 2011 se’m planteja, per part dels caps de canalla, formar part de l’equip de canalla i amb això et vénen al cap tots els moments
que segurament passaràs la mar de bé amb els nens, que fins fa no gaire tu eres un d’ells. Comencen els assajos i arriba l’hora d’ensenyar als més petits tot allò que has après mentre eres canalla, passar de ser alumne a ser professor. Pensava que seria més difícil i que els nens es farien pregar més, però realment els costa molt poc fer el que demanes, i és més, et persegueixen perquè volen pujar més, i això et fa sentir molt bé. A mida que van passant els dimarts veus com milloren i evidentment el gran mèrit és d’ells i del seu esforç però també notes que, en part, és gràcies a la teva ajuda (cosa que et fa sentir útil).
Ja estem a juny i després de passar grans moments arriben les colònies on es passa un
Racó de la canalla
gran cap de setmana envoltat de la natura. Fa uns anys, no gaires, les colònies se’t presentaven diferent ja que havies d’escoltar tot allò que et deien i ara resulta que ets tu el que has de parlar. A les colònies, per cert, ens ho vam passar molt bé entre jocs, tallers, piscina, partits de futbol...
Ara que ja han passat uns quants mesos estic molt content de formar part de l’equip de canalla i vull donar gràcies als qui em van permetre formar-ne part i sobretot als nens sense els quals res seria possible, i tot i que a vegades arriben a ser una mica pesats, no hi ha més satisfacció que et salti un nen a sobre cridant el teu nom.
D’aquí a final de temporada espero que puguem assolir tots els castells i per la meva part col·laborar que la canalla passi grans moments.
Guillem Andrés17 anys
Suc de pinya - 23
A mitjans de la segona part de la temporada de l’any passat la Núria (mare de l’Anna Ortínez) i jo vam començar a fer els estiraments d’abans d’assaig perquè als nens no els agafi cap estrebada ni res.
Arran d’això em vaig atrevir, havent acabat un curs de pre-monitora, a demanar si podia continuar amb les pràctiques acompanyant-los a les excursions. Ells tan amables van acceptar i al dia següent cap al Tibidabo a fer una caminada! Les petites vam guanyar als grans amb molta diferència! Després em diuen si vull participar en organitzar l’espectacle de la Diada, tot i que ho comencem a preparar el divendres mateix a la Diada, pensant que no ho aconseguiríem. Un gran error, ja que si els petits s’ho proposen ho fan i així m’ho van demostrar. En menys d’un dia es van aprendre el ball sencer i perdó que ho digui però ho van fer d’allò més BÉ! A continuació de la Diada va venir la Ciutadella, fent el lipdub amb la cançó d’Enxaneta.
Finalitzada la temporada pensava que ja s’havien oblidat de mi, però un altre cop estava equivocada, un dia vaig rebre un missatge dient si volia formar part de l’equip de canalla, al llegir aquest missatge se’m va dibuixar un somriure d’orella a orella, òbviament vaig acceptar. A partir d’aquí han transcorregut les sortides com
els petits de la colla opinen
el II Torneig de futbol casteller o Port Aventura! Després d’un any de retard va arribar el gran dia que els nens anessin a Port Aventura! I per acabar la primera part de temporada com és tradició la canalla hem anat de colònies, les meves primeres colònies com a monitora. Sempre quan fas alguna cosa nova i per primer cop tens aquella mena de por d’esperar no cagar-la. La valoració que m’emporto de les colònies és molt favorable, ja que la canalla crec que m’ha acceptat molt ràpid i m’he sentit molt còmoda.En conclusió la meva experiència com a monitora nova que sóc, és fantàstica i no em penedeixo en absolut d’haver acceptat aquella oferta!
Patrícia Vera17 anys
Hola sóc l’Aina i visc a L’Hospitalet de Llobregat i faig castells des de petita. Fins als 10 anys he estat a una colla petita fent castells de 6 i de 7. Vaig venir a fer castells a Sants a principi d’aquesta temporada i així he complert un dels meus desitjos, que és poder estar en una colla gran. M’agrada fer castells i pujant m’ho passo bé. També m’agrada la gimnàstica i patinar.
Sóc una mica tímida i al principi no parlava amb ningú; però un dia unes mares em van presentar la canalla. Amb l’ajut dels monitors de canalla, després d’uns quants assajos, Port Aventura i unes colònies ja tinc un munt d’amics!
Aina Pérez11 anys
24 - Suc de pinya
PAUlA liébAnA No se si realment canvia el model de la colla, perque no crec en un model de colla. Jo pense que cada temporada transcorre d’una manera, aleshores ens hem d’adaptar... si en aquest cas es pot assolir un castell extra per a la colla abans de l’estiu...més motiu de superació i motivació per a la segona part de la temporada.Si tot plegat és perquè la colla creixi ho trobe positiu.
La colla opina
Creus que intentar fer els tres castells límit de la colla abans de l’estiu implica
un canvi del model de colla?
AnnA nAVAlPOTRO Crec que no canviaria el model de colla si els castells fossin fruit de la feina feta en els assajos i estéssin ben preparats, ja que la trajectòria de la nostra colla sempre ha estat portar a plaça els castells amb la seguretat i el convenciment de que es poden descarregar. Podria ser positiu per començar la segona part de la temporada amb més tranquil·litat, però mai forçar els castells a la primera part i fer un sobre esfoç per aconseguir-ho, només quan vingui rodat.
OlGA VElillA Tot i que fa pocs anys que sóc de la Colla hi ha una cosa que sempre m’ha agradat molt, quan el Cap de colla no ho té clar, no arrisquem! I pel que m’han dit aquest ha estat sempre el model de colla. No sé vosaltres però jo confio plenament en el Cap de colla.És per això que crec que no hem canviat el model, si fem 3 castells limits és perquè estem preparats, sigui abans o després de l’estiu. Ho trobo molt positiu!
Suc de pinya - 25
cèliA ibARS No, no crec que voler fer-ho canviï el model de colla que som. El que ens fa fer els castells més grossos cada vegada més d’hora són els assajos i el fet que hem crescut molt com a colla. Però el tipus de colla que som no crec que sigui molt diferent de la del principi. I sí, ho trobo positiu perquè és la recompensa als assajos que fem.
OScAR SOROllA La filosofia de la Colla no està canviant (malament va una colla que canvia el seu tarannà). El que sí evoluciona és el nivell de la colla i el pensament i les intencions de les persones que formem la Colla. Per mostra, actuació de Sant Cugat. Intenció inicial: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8!!!!! El divendres abans de l’actuació es descarta el 4 de 9 amb folre perquè encara no està a punt. Diumenge a plaça, es descarta el 3 de 9 amb folre per por a què caigués per “motius externs”. Resum: la filosofia de prudència, pas a pas com formiguetes, etc. segueix i això fa que la Colla creixi de forma lenta però sense pausa... Per tant, pot semblar que la filosofia canvia, però no; el que ha canviat són els objectius per l’alt nivell aconseguit. El canvi està en l’alt nivell del col·lectiu dels Castellers de Sants (la gent i la seva unió). A més, aquest any hi ha concurs i totes les colles van molt fortes. Positiu? Si ho fem units i amb alegria, sempre serà positiu.
GUillEM GiSbERT Un canvi de model de colla no, però un canvi de mentalitat fort si. De fet el que significa és créixer, i anar a més, superar-nos. Fa que treballem fort per als nostres castells límits per, algun dia, passar als següents. Ens estem començant a comparar amb els més grans i qui sap, potser algun dia això ens dura a ser-ho nosaltres! No hem de tenir por a fer un pas endavant, però això sí, sempre dins del nostre estil; sense voler córrer massa, ja que si no s’arriba a tenir llest algun o alguns castells, serà aquí on haurem de donar tots un pas com a colla i aprendre que això NO és una derrota, és mitja victòria de la batalla següent (la feina ben feta no té fronteres, ni rival). Així doncs considero que si que és positiu dintre d’aquestes restriccions, que a més ens aportaran maduresa com a colla.
EDUARD niUbÓ Està clar que sí. Si això és un repte fins i tot per a les colles més grans, per a nosaltres encara més, sobretot veient el ritme de renovació de la colla i que el nostre penúltim folre descarregat data del 2010.És evident que hi ha un canvi de model de colla i el següent pas és ser-ne conscients per començar a canviar el discurs, que ara ja no és el d’anar pas a pas sinó el d’apostar sobretot per les grans fites. A alguns agradarà i a altres no, tot és lícit, però sobretot és important que el discurs i el model encaixin perquè ningú no se senti decebut. Per tant, positiiu o no, tant se val, l’important és que qui fa castells sàpiga a què juga, sobretot la gent nova, que és molta i naturalment sovint entén abans el discurs que no pas els fets.
creus que intentar fer els tres castells límit de la colla abans de l’estiu implica un canvi del model de colla?
26 - Suc de pinya
Primer de tot felicitar-vos per dissimular tan bé que les coses segueixen en el bon camí sense la meva presència. Mentre aneu fent i creixent, en la meva
imaginació seguiu tots igual. Vaig marxar un 14 de gener, veient-vos per últim cop un sopar de Nadal o Cap d’any, i si no fós per la visita llampec del juny encara seguiríeu tots amb jaqueta.
Només sis mesos fora i moltes coses han canviat. Molta canalla nova (de la qual no en sóc responsable ni autor), l’Albert Martínez canvia la veu, sa germana és simpàtica, l’Iñaki M. es tanca per estudiar un examen (i ha estat pescat!), entre molts altres canvis i safarejos (que no comentaré o acabaré expulsat per múltiples targetes). Tot i així vull donar les gràcies a totes les persones que em mantenen informat.
Tots els Borinots hem estat, som i serem protagonistes del que es fa i es desfà, però el borinot exterior es converteix per aquesta condició en un seguidor a distància.
Per algú que ha format part de LPDLP i de l’equip de creixement (per aquest ordre d’importància, of course), la vida a l’exili és dura. La pitjor part se l’emporta el no tenir el suport dels (i les) fans, de perdre oportunitats de fer de primeres mans, o de no poder conèixer les noves
Borinots des de lluny
fornades d’encamisats i d’encamisades (ara no seria aquest l’ordre d’importància). Sortosament la forta presència de Borinots en aquesta illa ha estovat l’aterratge. I fins i tot quan dos en marxen n’hi arriba un altre.
Us puc assegurar que el millor d’aquesta illa no és pas el temps, ni el menjar, ni... (paro per si algun dels illencs em llegeix), però no s’hi viu gens malament. De moment sembla que l’aventura continua.
Però tranquils, uns “Amics” meus diuen que la millor part de l’aventura és tornar. I per si de cas tinguessin raó, jo no me la perdré pas.
Una abraçada a tots!
lluís ViaOxford, Anglaterra
des d’anglaterra en lluís via exporta la pasió pels castells i des de la distància segueix totes les actuacions dels Borinots
Suc de pinya - 27
Ens espera un gran futur
Més d’una vegada em pregunto si algú es llegeix els articles de l’equip de creixement o se’ls salta. Total, ningú o gairebé ningú té
clara la nostra tasca i funció. Doncs avui és el dia que tots esperàveu, el dia en què us explicaré qui som i què fem, esteu preparats...? Voleu dir que esteu preparats...? Realment esteu preparats...? Doncs, el que fem és... ENGANXAR POSTERS!!!! Us prego que disculpeu el meu irònic sentit de l’humor, ara va de debò. Aquest és el meu quart any com a cap de l’Equip de creixement i crec que és un bon moment per fer balanç i donar a conèixer el canvi de rumb que ha fet aquesta part de l’organigrama de la nostra colla. En aquests quatre anys hem mirat d’expandir la colla a nivell social, d’involucrar-nos en altres entitats o de fer propostes per tal de sumar nous castellers a la nostra causa.
Desenganyem-nos: hi ha hagut més errors que encerts i molts dels projectes inicials han quedat en el no-res o en l’armari de les propostes a desenvolupar. Amb els anys hem vist que la bona voluntat no era suficient per tirar endavant la nostra tasca i que calia una organització més bona. Precisament, aquest és el gran objectiu d’aquest any: crear per fi un calendari amb reunions mensuals, fer comissions de treball per a cada projecte i centrar-nos en poques coses però mirar de fer-les bé. En definitiva, donar a l’equip més rigor i seriositat del que tenia abans. Això ha estat possible sobretot gràcies a la incorporació de gent nova a l’equip; gent molt capacitada, amb bones idees, molta il·lusió i ganes de treballar. Apuntalat
aquest objectiu, seguim treballant en dues grans línies clares: en primer lloc, fer divulgació i donar a conèixer el fet casteller a tanta gent com sigui possible. En segon lloc, procurar que al llarg de l’any entrin el màxim de camises noves (principalment canalla).
El nostre conveni amb el Consorci per la Normalització Lingüística és l’exemple d’un projecte que funciona i que respon al primer dels nostres objectius. Any rere any, fem entre tres i quatre sessions amb els alumnes del Consorci on donem a conèixer la nostra activitat i els convidem a un assaig. D’aquest conveni ja hem incorporat un nou casteller (això compleix amb el segon objectiu) i esperem que se n’apuntin molts més amb els anys. Pel que fa a la incorporació de canalla, volem dir-vos que s’està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona en un projecte per fer tallers extra-escolars per als nens de les escoles de Barcelona. És un projecte molt embrionari i del que puc donar pocs detalls. Probablement el futur nou cap de creixement (ups, això sona a despedida.... o no) us en pugui donar més detalls. Som més gent que mai, més capacitada que mai i per fi coordinats i organitzats. De debò creieu que no ens espera un gran futur?
Albert Torrent
28 - Suc de pinya