socaRRellpublicació del GOB a Menorca - hivern/primavera febrer/març/abril núm.81

El 2010 del GOBXifres i imatges per repassar l'any

2

ÍndexPolítica territorial 3

El GOB per dins:Grups de treball 4-5

Es Viver 6

Centre de Recuperacióde fauna silvestre 7

2010: xifres i imatges 8-9

Educació ambiental 10

Centre de la Natura 11

Primer any SembrantCustòdia 12

Les bases per a fercustòdia pesquera 13

Amb bon humor 13

Noticiari breu 14

Per apuntar a l’agenda 15

Editorial2010

Aquest Socarrell que tens a les mans és un poc diferent dels altres. Com pots veure, és un repàs a l’any que ens ha deixat. De tant en tant, aquest és un exercici necessari, com també ho és fer-se propòsits per al que comença. És el que fa cadascú de nosaltres. De totes maneres, no és fàcil en una entitat com el GOB, amb tanta activitat, destacar i valorar el més rellevant del 2010.

Una forma de fer-ho és mirar cap enrere. A l’assemblea de desembre de 2010, vàrem revisar l’activitat del GOB i aprovàrem un pressupost per al 2011 lleugerament inferior que el de 2010, més ajustat als temps de crisi que corren. El discurs sobre la crisi ha estat dominant l’any que ens ha deixat, també ho serà el 2011. Els sectors més febles de la societat illenca ja estan pagant els seus efectes, tot i que els bancs han tancat l’any amb grans beneficis. Indigna, però, que els governs es preocupin més per calmar els mercats que pel dret de les persones a una vida digna. No és casual, en aquest sentit, que el Premi Pere Prats 2010 hagi estat atorgat a Joan Febrer, capellà i exemple de feina callada i constant en defensa d’una terra illenca més habitable per a tots.

La custòdia del territori, una de les línies estratègiques del GOB s’ha consolidat el 2010. S’ha tancat una primera fase del projecte de custò-dia pesquera i “sembrant custòdia” , el projecte de custòdia agrària, ha començat a donar fruits. Així mateix, la creació de la ICTIB, la xarxa de custòdia de les Illes, impulsada pel GOB, entre d’altres entitats, ha fet que aquesta estratègia avanci entre nosaltres.

Sembla que al 2011 hi haurà PIC, pla insular de costa. La demanda, liderada pel GOB en el seu moment, està arribant a bon port. El 2010 ha estat un any de feina i sembla que podrem veure aprovat el PIC en el primer semestre de 2011. Com en el cas del PTI, caldrà estar atents amb la seva aplicació.

El 2010 també ha estat el d’un nou impuls al voluntariat del GOB. És clau per a l’entitat augmentar el nombre de voluntaris, fer que estiguin a gust entre nosaltres i que la seva tasca sigui útil i reconeguda.

També hem volgut donar una nova empenta as Viver de planta autòc-tona. El Centre de Recuperació de fauna silvestre està més viu que mai i seguim fent educació ambiental, intentant obrir noves línies de feina.

Com podreu comprovar si fullejau aquest Socarrell, el GOB no està en crisi. El 2011 no serà un any fàcil. Per sort, som corredors de fons. Caldrà seguir fent feina, reforçar el teixit social i ser valents amb les nostres propostes.

Bon any 2011 a tothom!

Camí des Castell, 5307702 MaóHorari: Matins de dilluns a divendres de 9.30 a 14.30hCapvespres de dilluns a dijous de 17.30 a 20hTelèfon: 971 35 07 62Fax: 971 35 18 65www.gobmenorca.cominfo@gobmenorca.com

Camí de Maó, 3807760 CiutadellaHorari: dimecres de 17.30 a 20hTelèfon: 971 38 63 22ciutadella@gobmenorca.com

c/ S’Era Vella s/n07740 Es Mercadal

DADES BANCÀRIES: Sa Nostra, entitat 2051, oficina 0035 d.c 68 c/c núm 1004390666

CIF G-07.089.600Editat en paper reciclat 100%S’autoritza la reproducció total o parcial d’aquesta publicació citant-ne la procedènciaDipòsit legal: ME-67/1993

3GOB

POLÍtiCA tERRitORiALCarreteres

El mes d’abril va sortir a exposició pública l’aprovació inicial del Pla de Carreteres. El grup de treball constituït a tal efecte va estudiar a fons la documentació i va va- lorar propostes alternatives. Així, es van presentar al-legacions contra els projectes que no es consideren justificats o ben plantejats. És el cas de la via orbital de Maó (es va detectar que es volia fer passar per damunt d’un conjunt arqueològic), el nou vial des Cós Nou (que va derivar en un seguit de recursos que finalment han aturat el disseny previst) o la variant des Mercadal.

Es van al·legar també alguns carrils lents que no sem-blen ben situats o de la via alternativa entre Ciutadella i Ferreries. S’ha proposat un calendari alternatiu a les actuacions a fer sobre la carretera general, un estudi de mobilitat per al triangle Maó-St Lluís-Es Castell, dife-rents mesures per disminuir la quantitat de fauna que sol morir atropellada, algunes polítiques de transport públic, així com criteris de restitucions vegetals o d’ús de materials reciclats.

Medi Marí

A més dels treballs fets per preparar la custòdia pes-quera, el medi marí ha ocupat part de la feina del GOB. L’estudi de la documentació va permetre frenar l’intent d’Autoritat Portuària de dragar el fangs -altament con-taminats- de la zona somera del port per abocar-los a la bocana. Es va demostrar que els càlculs que usaven els responsables del port incloïen importants errors en

les concentracions de contaminats, la qual cosa va fer impedir una actuació que hagués significat tornar alli-berar al medi grans quantitats de metalls pesants (mercuri, plom, coure, níquel, crom, etc.).

I els fons del mar van resultar greument afectats també a la part de ponent. El GOB denunciava amb un vídeo que les obres de la dessaladora havia provocat una fuita de bentonita, un component argilós que va tapar una gran extensió de posidònia i va matar la praderia, quan les obres s’havien adjudicat a condició de no afectar aquest ecosistema. La denúncia cursada ha obligat a la retirada del material abocat i ha de derivar en un expedient amb responsabilitats administratives i potser penals.

A peu per Menorca

El grup que prepara les excursions mensuals s’ha man-tigut actiu durant tot l’any. S’han realitzat 10 excursions (cada mes excepte juliol i agost), on han participat 1.140 persones. El litoral i l’interior, les zones agràries i els boscos, els camins periurbans i el Camí de Cavalls, les zones més naturals i les més intervingudes, han format part dels itineraris de passeig, generalment aptes a tots els públics.

Cada excursió s’acompanya d’una xerrada sobre algun tema d’interès. A peu per Menorca és un programa que es fa amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular i pretén donar a conèixer Menorca. Perquè qui coneix, estima. ■

El port de Maó, objecte de polèmiques el 2010. La natura i la cultura es poden descobrir anant a peu.

4

EL GOB PER DiNS:GRUPS DE tREBALL

Carlos CollGrup de treball del Voluntariat

El GOB Menorca a dia d’avui compta amb un total de 231 voluntaris i voluntàries, que ens ajuden de diferents maneres a treure endavant la feina i aconseguir dur a terme els diferents

projectes en els que estem treballant.

Hem de tenir present que com a organització no lucrativa, ens basam majoritàriament en els Recursos Humans de la gent que de manera lliure i altruista volen col·laborar amb nosaltres en les diferents tasques que desenvolupam.

Actualment, la secció de voluntariat està treballant activament per poder aconseguir millorar el nostre servei en aquest aspecte. A través de l’actualització de les eines que hem d’utilitzar, amb un seguiment més individualitzat del nostre voluntariat, treballam tota la part de fidelització del voluntariat que tenim i estem buscant noves formes de captació de nou voluntariat, a més de seguir treballant amb les diferents activitats que podem oferir al voluntariat, perquè puguin realitzar i tria un ventall el més ampli possible dins les nostres possibilitats (Centre de Recuperació, Viver, Cus-tòdia Agrària...).

Un detall curiós i que hem de tenir en compte, és que tres de cada deu europeus són voluntaris/es. És un nombre a considerar, ja que ajuden de manera desinteressada amb moltes coses i a moltes persones que ho necessiten, sense esperar res a canvi.

D’aquesta manera aquest any des del GOB, seguirem treballant amb tots els altres projectes que tenim en marxa, però intentant potenciar un poc més tota l’àrea del Voluntariat. Així que intentarem al llarg de l’any treballar més el camp de captació de nou voluntariat, la fidelització del voluntariat que ja tenim i posant especial interès en els reconeixe-ments que hem de tenir amb totes aquestes persones que desinteressadament fan feina amb nosaltres i ens ajuden d’alguna manera a dur a terme els nostres objectius. ■

Eduard FurróGrup de treball d'Energia

El GOB va dedicar l’any 2010 al canvi climàtic, que està provocat per les emissions a l’atmos-fera dels gasos d’efecte hivernacle, que provenen en bona part de la crema dels combusti-

bles fòssils que empram per a la producció d’energia, sigui electricitat, transport, etc. Un dels fets més rellevants relacionats amb aquest fet ha estat la creació del grup de treball d’energia, que es reunia per primera vegada a finals de març. Com és habitual en l’estructura dels grups de treball del GOB, es va convidar a una sèrie d’experts en diferents aspectes del complex món de l’energia per a analitzar la situació i quines serien les prioritats d’acció que s’haurien de portar a terme a Menorca, juntament amb alguns membres de junta. Cap al mes d’agost, el resultat de l’intercanvi d’opinions es va concretar en un document anomenat “Bases per a un model energètic sostenible”. És un document breu i concís que ja ens ha servit de guia en diferents reunions que el GOB ha mantingut amb diferents administraci-ons i també amb promotors. Està estructurat en tres eixos d’actuacions: l’estalvi, la producció neta i la regulació del mercat per a afavorir la implantació de les energies renovables.

De cara a 2011 la feina del grup es basarà a difondre aquest document i intentar que es tengui en compte. El docu-ment es pot consultar al web del GOB Menorca. ■

5GOB

Dan CollGrup de treball Pla insular de la Costa

El GOB segueix amb detall tota l’evolució del Pla Insular de Costa de Menorca (PICME). Com a membres de la Comissió Assessora del Consell Insular, s’ha assistit a totes les reunions con-

vocades i s’han aportat valoracions i propostes a totes les iniciatives que s’estan treballant.

Des que la voluntat de dur endavant el Pla ha quedat palesa en el Consell Insular, el GOB ha canviat la formulació del Grup de Treball intern dedicat al tema. Si abans es tractava de mantenir una reivindicació que enteníem necessària, ara cal poder aportar idees i analitzar la documentació que es vagi generant, per fer possible que el PICME es materialitzi. A tal efecte, s’ha constituït un nou grup, que inclou persones de diferents disciplines i experiències relacionades amb la mar, que es ve reunint periòdicament.

Així, s’ha estudiat, per exemple, tot el reportatge aeri que mostra la situació de les diferents cales i ports de l’illa pel que fa a la nàutica. D’aquest treball, dels diferents documents consultats, de les experiències d’ordenació que es coneixen i de les discussions de caràcter general, van sorgint criteris que es traslladen a les instàncies més oportunes.

S’han mantingut reunions amb la Conselleria d’Ordenació del Territori, amb la Demarcació de Costes, amb Ports de Balears i amb els representants de l’equip redactor del PICME. En alguns casos, s’han realitzat visites sobre el terreny per contribuir a buscar les solucions més integrades.

De manera paral·lela, el GOB ha participat també amb propostes per la reordenació de l’aparcament des Grau, una part del qual ha d’actuar de marina seca. S’han mantingut així mateix, reunions amb vesins des Canutells, amb les patronals nàutiques i amb les barques de transport de turistes.

Els estudis tècnics relacionats amb aquest tema van avançant. Caldrà treballar especialment l’aspecte de la capacitat de càrrega de les diferents zones que reben pressió nàutica, així com intentar incorporar a la lògica de visió insular a les institucions responsables d’ordenar els ports (si s’incrementen molt els amarraments als ports, també augmentarà la massificació nàutica a platges i cales). ■

Josep LlorcaGrup de treball d'Organització interna i transparència

El xafarderum incrustat en una societat irreflexiva i superficial, que accepta la corrupció com a fet natural, ens obliga a reflexionar constantment sobre la contribució que pot fer el GOB

per a reformar aquests mals estructurals, que són la base per a poder avançar en l’adopció de mesures responsables als grans problemes socioambientals de la humanitat. El GOB ha de ser exemple de que les coses es poden fer sim-plement bé. És necessari que es facin de manera transparent, complint totes les lleis i exigint totes les responsabilitats. Aquesta és la feina del grup de treball d’Organització Interna i Transparència. Aquest grup revisa constantment el fun-cionament intern del GOB, com millorar-lo, i com transcendeix la seva feina a la societat. Una feina mal comunicada perd la seva efectivitat.

Durant 2010 hem avançat en la comunicació, hem possibilitat que els visitants del nostre web puguin enviar els seus comentaris, i ens hem introduït en les xarxes socials. Però també hem articulat protocols per a millorar el funciona-ment intern del GOB, i maneres de poder recollir l’impacte que l’activitat del GOB té sobre la societat menorquina.

Una altra línia important de treball del grup és el seguiment dels comptes, la detecció de problemes i la proposta de solucions. L’any passat es va proposar i dissenyar el sistema de préstecs de socis i simpatitzants, que ha possibilitat l’alleujament dels problemes de tresoreria que venia patint el GOB degut a la crisi. Ens queda per enguany trobar les maneres d’aprofitar el finançament privat per a impulsar els projectes del GOB, necessaris per avançar en la sosteni-bilitat econòmica i ambiental de Menorca. ■

6

ESViVER

2010 ha estat un any de transformació al Viver de Planta Autòctona del GOB. Aprofitant la reestructuració de personal que les circumstàncies ens han obligat a realitzar, s’ha iniciat el replantejament de tot el projec-te. S’han intentat redefinir els objectius i cercar la manera de portar-los a terme. És evident que la finali-tat principal de Viver és valoritzar la planta autòctona perquè sigui utilitzada preferentment en jardineria. D’aquesta manera es redueix el risc d’introducció de plantes invasores, de malalties associades i el consum d’aigua, i s’ajuda també a la divulgació de la nostra riquesa florística i a la seva conservació. Amb l’assesso-rament tècnic del GOB, oferim la possibilitat a la gent de tenir jardins agradables, que res tenen a envejar a altres basats en plantes al·lòctones, i a la vegada eco-lògicament sostenibles i fins i tot beneficiosos per al medi ambient. Hem començat a explorar també altres usos de la planta autòctona, altre que el de crear espais, que esperam començar a posar en pràctica dins aquest any, com són els filtres verds per a depuració d’aigües residuals.

El Viver és un espai que té moltes possibilitats per ofe-rir activitats a persones amb ganes d’aprendre i treba-llar amb plantes. Hem iniciat jornades de voluntariat, on tothom que vulgui pot venir a passar una estona agradable ajudant a les tasques del Viver. 2010 serà recordat també com l’any en que es van iniciar les acti-vitats públiques al Parc Rubió, organitzades pels Amics

i Amigues d’aquest jardí públic, exemple de la jardine-ria amb planta autòctona a Menorca. Cada mes, en dissabte dematí, es realitza un taller de diferents aspectes en el maneig de les plantes, amb notable èxit.

Hem començat també a transformar l’espai del Viver. Per una banda, hem anat millorant tècnicament les instal·lacions: hem renovat l’hivernacle de producció de planta, i els espais de creixement i aclimatació, etc. Sobretot però el que hem iniciat és l’adequació de l’espai per a fer més agradable a la gent la visita al Viver, i fer més entenedora la proposta dels diferents tipus de planta que oferim per a solucionar les neces-sitats dels nostres clients. De cara a 2011 aprofundirem en aquests aspectes, i ja estem treballant en un catàleg de l’oferta i estudiant altres productes complementaris difícils de trobar a Menorca, com substrats i tracta-ments ecològics.

Seguirem treballant en aquestes línies. Sobretot en oferir aquest espai a la participació dels nostres socis i simpatitzants. Seria imperdonable no compartir un espai com aquest amb la gent que ens sustenta, i no convidar-los a experimentar les sensacions de conne-xió amb la terra que transmeten les plantes. Per açò, pensam organitzar cursets i excursions, i volem convi-dar qui vulgui a visitar el Viver. Obrim al públic tots els dissabtes de matí. ■

7GOB

Ja fa vint-i-tres anys que el Centre de Recuperació dona suport i assistència a la fauna silvestre de l’illa. Aquesta feina, però no es podria realitzar sense la dedicació i col·laboració d’un creixent nombre de voluntariat, que amb la seva ajuda desinteressada fan possible que molts d’aquests animals puguin retornar al seu hàbitat natural. Per això, en primer lloc, vull donar les gràcies a tothom.

En aquests darrers anys, ha anat augmentant el nom-bre d’animals atesos, i podem dir que des del 1987, any en què va començar aquesta tasca de recollida d’animals ferits, un total de 2.821 han passat per les mans de l’equip de veterinaris i cuidadors.

Durant l’any 2010, 257 animals accidentats han arribat al nostre Centre, dels quals un 38’5% han pogut retor-nar al seu hàbitat originari.

Aquests resultats podem dir que són molt satisfactoris, ja que la majoria dels animals que ingressen als cen-tres de recuperació es troben en condicions irrecupe-rables.

A més d’aquestes xifres, s’ha de tenir en compte que també es porta a terme, des del 1995, una Campanya de recollida de tortugues de terra (Testudo herman-ni). Des de llavors, més de 9.650 individus han estat alliberats i aquest any 1.154 han entrat al Centre.

D’aquesta forma, el nombre total d’animals que han passat pel GOB és de 12.475.

Quan parlem de tortugues, cal destacar que actual-ment la població de Menorca és prou vigorosa com per a poder destinar individus, procedents sempre de cap-tivitat, a millorar la població global de l’espècie. A dife-rents indrets del litoral de Catalunya i València s’estan fent reintroduccions de tortuga mediterrània, la finali-tat de les quals és reforçar la població total i assegurar el futur de l’espècie. Vist que la població silvestre de Menorca està en prou bon estat, les tortugues rescata-

des de captivitat poden contribuir a salvaguardar aquesta espècie fora de l’illa.

Durant aquest any, 667 exemplars han estat enviats cap a València per a reforçar la població peninsular.

Des de ja fa uns anys, el Centre també ofereix un servei d’educació ambiental, pel qual han passat aquest curs un total de 430 alumnes d’educació infantil, primària i secundària.

Dins d’aquest darrer any també, s’han realitzat dues Jornades de Portes Obertes, adreçades sobretot a la gent del carrer. En total més de 250 persones ens han visitat. ■

Article

CENtRE DE RECUPERACióDE FAUNA SiLVEStRE

8

Aquest any, 1.140 persones han participat de les 10 sortides organitzades.

Al Centre de Recuperació també s’ha comptat amb voluntariat, de totes les edats.

A l’estiu, asseguts a la fresca, molta gent ha gaudit de les xerrades.

Exposicions, xerrades... cultura i medi ambient, al Centre de la Natura.

El voluntariat agrari, un grup consolidat que fa molta feina.Més de sis mil alumnes han participat en les 227 activitats d’educació ambiental.

GOB 2010: xifres i imatges

9GOB

DESPESES 2010 2011 2010 2011

01.1 PERSONAL PLANTILLA 324.793 279.009 -45.784 69,1% 63,3%

01.2 PERSONAL ALTRES 9.687 14.996 5.309 2,1% 3,4%

02 COMPRA MATERIALS 31.235 21.950 -9.285 6,6% 5,0%

03 TREBALLS I SERVEIS CONTRACTATS 38.057 59.400 21.343 8,1% 13,5%

04 DISP. I MANTENIMENT LOCALS I EQUIPAMENTS 7.768 7.350 -418 1,7% 1,7%

05 FUNCIONAMENT 22.917 21.300 -1.617 4,9% 4,8%

06 ASSEGURANCES, IMPOSTOS i DESPESES BANCÀRIES 6.060 7.042 982 1,3% 1,6%

07 AMORTITZACIONS 29.335 30.000 665 6,2% 6,8%

469.852 441.047 -28.805 100% 100%

INGRESSOS 2010 2011 2010 2011

1 QUOTES 48.856 49.500 644 10,5% 11,3%

2 DONACIONS 23.007 9.900 -13.107 5,0% 2,3%

3 AJUTS I PATROCINIS A PROJECTES 278.628 251.774 -26.854 60,0% 57,5%

4 VENDA PRODUCTES 32.452 43.750 11.298 7,0% 10,0%

5 SERVEIS I ACTIVITATS 80.887 81.885 998 17,4% 18,7%

6 ALTRES INGRESSOS 725 1.000 275 0,2% 0,2%

464.555 437.809 -26.746 100% 100%

El pressupost aprovat en assemblea per al 2011 és un reflex del moment de crisi econòmica general que es viu. Suposa una reducció d’un 12% respecte a l’aprovat per al 2010. En la taula present es pot comparar la previsió de tancament de 2010 amb el pressupost aprovat per al 2011. Hi ha el compromís de cercar noves formes de finançament dels projectes, amb la finalitat de remuntar el dèficit que presenta i intentar fins i tot augmentar el nivell d’activitat. ■

Un nodrit grup de socis i sòcies van assistir a l’Assemblea d’enguany.

pressupost per al 2011

EDUCACió AMBiENtAL

10

Com sempre quan comencem nou any, fem repàs de l’anterior per veure com han anat les coses i establim els objectius de l’any a estrenar. Des del Servei d’Edu-cació Ambiental del GOB (SEA) fem una repassada del que ha estat aquest 2010.

Més de 6000 alumnes han participat en les 227 activi-tats d’educació ambiental realitzades durant el passat curs 2009/2010. En els catorze tallers i sortides oferta-des pel SEA, hem visitat un lloc on fan formatge ecolò-gic, hem après a anar pel camí de cavalls gaudint de les seves plantes, sabem més i millor perquè tenim problemes amb l’aigua a Menorca i què podem fer nosaltres per a solucionar-ho, estimem més la nostra fauna perquè hem conegut el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre, apreciem tant els bolets com els boscos a on creixen, hem après perquè és tant impor-tant la posidònia per les nostres platges i moltes coses més.

Aquest 2010 també ha estat l’any de les II Jornades de Consum Responsable de Menorca, organitzades con-juntament amb el Consorci Mestral-GOB, amb Fira d’intercanvi inclosa. Més de seixanta persones van par-ticipar a les jornades, demostrant que el consum res-ponsable és una eina molt poderosa en mans de la ciutadania, massa vegades subestimada, i que a Menorca, també hi ha persones crítiques disposades a fer petites passes per canviar el món.

A la primavera, va tenir lloc el curs per a docents sobre sostenibilitat i a la tardor un cicle de conferències amb debat sobre política territorial. Amb aquestes iniciatives es pretén donar eines i recursos a la ciutadania, i sobre-tot als educadors de les futures generacions, per tal de viure d’una manera més respectuosa amb el nostre

entorn. Aquest ha estat l’any on ens hem aproximat a l’aigua des d’un punt de vista artístic, amb l’audiovisual “Els Sentits de l’Aigua”, on, gràcies a les fotografies pre-sentades al concurs fotogràfic organitzat pel GOB, s’ha demostrat que la conservació d’aquest recurs també es nodreix de la creativitat de les persones.

Per aquest 2011 els desitjos no són manco...Volem tornar a complir tots els vells propòsits i sumar-n’hi de nous per a continuar amb la nostra tasca edu-cativa un any més.Esperem que es facin realitat. ■

11GOB

El Centre de la Natura de Menorca va obrir-se al públic fa només 12 anys, i ja sembla que ha estat allà sempre donant informació i presentant propostes per a la pre-servació del medi ambient i la sostenibilitat econòmica de Menorca.

El Centre de la Natura de Menorca està ubicat al vell escorxador de Ferreries. L’ajuntament de Ferreries i el Consell Insular possibiliten que el GOB dugui tots aquests anys gestionant aquest centre.

L’oferta del Centre de la Natura es basa en les seves exposicions. Durant 2010 se n’hi han pogut veure cinc, a més de la permanent sobre el medi ambient de Menorca. Van començar l’any amb Bolets a Menorca, produïda amb Sa Nostra, seguida d’”Energia per a un món en canvi”, de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. A la primavera es va exposar “Mira es Vent!”, produïda per Sa Nostra i el GOB. Aquesta exposició es va adaptar, traduint-la a cinc idi-omes, per a poder ser l’exposició de l’estiu. El mes d’octubre el vam dedicar a “Flortografies”, una esplèn-dida exposició de Joan Rita sobre els secrets de les flors. El novembre vam organitzar un cap de setmana micològic, amb excursions per anar a recollir bolets i l’organització d’una mostra amb les espècies collides.

El mes d’agost es van fer tres xerrades a la fresca, amb notable èxit: Alberto Coll Arredondo, president de la SocietatHistòrico Arqueològica Martí i Bella, va parlar sobre “Paisatge i Patrimoni Històric, una integració ter-

ritorial necessària”; Tomàs Molina sobre “El Canvi Cli-màtic” i Joan Moranta va fer una xerrada sobre el cen-tre que ell dirigeix, titulada “L’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de la Mola de Maó: com, quan i què”. Al llarg de l’any, s’han anat realitzant altres activitats al centre, com degustacions de productes de finques amb acord de custòdia, el Seminari d’Agricultura i Medi Ambient, la II Jornada de Pesca Sostenible, conferènci-es, o l’entrega i exposició dels Premis d’Artesania de Menorca.

En total han passat 3785 persones pel Centre de la Natura, que són uns centenars més que l’any 2009. Consideram que és un bon resultat, si tenim en compte que el pressupost s’ha reduït un 39%, a causa de la baixada de finançament privat respecte a l’any anterior. ■

CENtRE DE LA NAtURA DE MENORCA

Comparativa del nombre de visitants al llarg dels tres últims anys.

La custòdia del territori en l’àmbit agrari està aconseguint implicar la iniciativa privada en la conservació de l’illa. El manteniment dels valors naturals no estan renyits amb l’activitat econòmica, i així ho demostren les 22 finques de Menorca que ja tenen signat l’Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles amb el GOB. Un total de 1650,12 hectàrees gestionades tenint en compte aspectes ambi-entals.

Aquest any, s’han desenvolupat un seguit d’actuacions encaminades a donar suport a la tasca que realitzen les finques agràries que adquireixen el compromís de dur a terme una gestió responsable. Els diferents objectius del projecte de custòdia agrària es poden agrupar en dues línies estratègiques: actuacions directes a les finques i la promoció de la custòdia i dels seus productes. El projecte Sembrant Custòdia rep el suport de la Fundación Biodiversidad i la col·laboració del Govern Balear, el Consell Insular de Menorca, l’Associació Leader Illa de Menorca i l’Obra Social de Sa Nostra.

Durant el 2010, s’han duit a terme una sèrie d’actuacions a les finques amb doble benefici: agrari i ambiental. S’han ambientalitzat 5 abeuradors, instal·lant una placa solar per poar l’aigua i col·locant unes rampes per afavorir la sortida dels ocells que van a beure. Per afavorir la presèn-cia de conills, espècie presa del milà i, a la vegada, impor-tant per a la caça, s’han construït 2 caus per a conills a dues finques que, durant cinc anys, s’han compromès a no caçar aquest animal. El voluntaris/es del projecte van construir 3 caixes niu per òlibes, que posteriorment van ser instal·lades a tres bouers, on la presència d’aquest rapinyaire nocturn ajudarà a dur un control natural de les rates. També s’han duit a terme dues actuacions d’inte-gració paisatgística, d’una banda s’han retirat estris vells de 4 finques i de l’altra, s’han fet tres forros per a banyeres per tal d’integrar-les dins les tanques.

Una altra manera d’ajudar directament a aquestes fin-ques compromeses amb el medi ambient són les jorna-des de voluntariat agrari. Durant aquest any s’han realitzat 7 jornades de feina a diferents finques en custòdia. Anar

de porquetjades, netejar els voltants d’un aljub, construir caus de conills o netejar els voltants d’una tanca són algu-nes de les tasques que han realitzat els voluntaris/es del projecte.

Donar a conèixer el projecte de custòdia, les finques que s’hi han adherit i els productes que elaboren és l’altra gran cama del projecte. La promoció dels productes de custòdia és fonamental per aconseguir una viabilitat eco-nòmica de l’activitat. I és per això, que l’Agrobotiga, espai on es troben tots els productes de custòdia, ha participat a 6 fires i mercats enguany arreu de l’illa, s’han realitzat 7 actes de promoció dels productes, ja sigui en forma de tastet públic o de presentar els productes a actes que organitza el GOB. També s’ha realitzat una excursió públi-ca, dins el programa d’A Peu per Menorca, que ha arribat a una finca amb acord de custòdia.

Pel que fa a la formació, el III Seminari d’Agricultura i Medi Ambient va reunir un centenar de persones relaci-onades amb el sector agrari que van poder conèixer les experiències de Menorca i de fora que ompliren el pro-grama de les tres jornades. A les escoles, també es fa una aproximació al sector agrari amb les activitats d’educació ambiental, “Visitam un lloc” i el “Taller d’educació del gust”, que al curs 2009/10 ha arribat a uns 700 fillets/es. A més, juntament amb alguns pagesos/es de les finques amb acord de custòdia s’ha assistit a jornades a Madrid, Catalunya, Astúries i Múrcia, on s’ha pogut aprendre més sobre aquesta estratègia de conservació.

La consolidació de la custòdia agrària és gràcies a patro-cinadors, propietaris i pagesos, voluntaris/es i a tothom que d’alguna manera participa de les activitats. ■

Primer any Sembrant Custòdia

12

13GOB

Un dels temes ambientals protagonistes del 2010 pel GOB ha estat la pesca sostenible. Perquè el mar ens pre-ocupa. Gaudim dels seus tresors naturals, a la taula, fent submarinisme... però certes pràctiques pesqueres estant posant en perill aquesta immensa riquesa que oculta el Mediterrani i la mateixa professió pesquera. El mar es veu afectat per la sobrepesca, la destrucció d’hàbitats priorita-ris o la desaparició d’espècies, abans molt abundats.

El projecte de custòdia pesquera, iniciat el 2009 i que ha rebut el suport de la Direcció General de Pesca del Govern Balear i de l’Obra Social de Caja Madrid i la col-laboració del Consell Insular de Menorca, tenia com a objectiu analitzar la situació de la pesca a Menorca i la possibilitat de fer custòdia amb el sector pesquer profes-sional. Per això, durant el 2010, hem estat treballant-hi i hem mantingut un contacte permanent amb els pesca-dors de Ciutadella, Fornells i Maó i hem impulsat activi-tats de reflexió i debat sobre el tema pesquer.

Al llarg de l’any, hem realitzat activitats dirigides principal-ment als pescadors professionals per donar a conèixer projectes de pesca sostenible que existeixen al nostre país i per debatre conjuntament sobre la realitat pesque-ra a la nostra illa. En les dues jornades de pesca celebra-des, hem après de les experiències en sostenibilitat de

pescadors gallecs i canaris i la comercialització de peix fumat de l’empresa basca Keia.

D’altra banda, també hem organitzat actes encaminats a la sensibilització dels consumidors sobre les diverses pro-blemàtiques que afecten el mar, i sobretot de la capacitat d’influir en la seva conservació a partir de les decisions que prenem quan comprem. A més, hem participat en el procés d’elaboració de la primera Llei de pesca de les Balears i hem intercanviat opinions amb altres entitats que fan custòdia.

Fruit d’aquesta feina, hem redactat el document “Acords de pràctiques pesqueres sostenibles a Menorca” que recull els canvis necessaris per a un model pesquer que pugui ser viable al llarg del temps. El document tracta aspectes com la millora del control de les activitats pes-queres, limitacions en la pesca o la creació de noves àrees de protecció marina. Proposem als pescadors que es preocupen per la salut del mar treballar conjuntament perquè l’explotació econòmica respecti els ritmes de l’ecosistema marí.

El desig per a l’any que comença és doncs poder fer realitat la signatura dels primers acords de custòdia pesquera. ■

AMB

BON

HUM

OR

LES BASESPER A FERCUStòDiAPESqUERA

14

NOtiCiARi BREU ASSEMBLEA INSULAR

El 20 de desembre va tenir lloc l’assembla insular del GOB Menorca.

S’hi van repassar les nombroses activitats realitzades durant 2010 i es va donar compte

de l’estat de socis, que sumen 1227, 20 més que un any enrere. També es va aprovar el pressupost per 2011, que es pot veure a les pàgines centrals

d’aquest Socarrell, i es va renovar la junta que està com-posada per Victòria Coll Hellyer, Dan Coll Marquès,

Carlos Coll Pons, Bosco Febrer Pons, Joan Florit Pujol, Eduard Furró Estany, Conxa Juanola Pons, Sili Liz Olives, Lluís Llorca Carreras, Josep Llorca Prieto, Antoni López Pons, Lluís Mangado Briones, Sergi Marí Pons, Jaume Mascaró Pons, Moncho Muñoz Campos, Rafel Oliver

Puig, Francesca Orfila Sintes, Josepa Orfila Sintes, Begoña Piqué Bernadó, Joan Pons Bonet,

Jacint Prieto Carreras, Magda Seoane Barber i Josep Foguet Coll, que

continua essent elpresident insular.

Edició amb la col·laboració de:

EXPORTANT TORTUGUES DE TERRA

El GOB du anys treballant en la recuperació de la tortuga de terra a

Menorca, alliberant en condicions ani-mals procedents de captivitat. Les bones

condicions actuals de la tortuga a Menorca han fet que els experts hagin recomanat que

en tost de seguir alliberant-les, era millor exportar-les a altres llocs on l’espècie està

malament i s’hi estan portant a terme progra-mes de reintroduccions controlats amb totes

les garanties. Per açò durant 2010 el GOB n’ha enviat 667 al projecte de reintroduc-

ció de la Serra d’Irta a València, a tra-vés de la Conselleria de Medi

Ambient de la CAIB.

QUOTES DE SOCI Volem recordar que està

aprovat en assemblea que les quo-tes de socis s’aniran apujant cada any

segons l’IPC. D’aquesta manera, les quotes mínimes que regiran durant 2011 seran 16.48€ (menors de 16 anys), 24.72€ (de 16 a 25 anys),

55.62€ (fins a 64 anys), 41.20€ (major de 64 anys).A principis de març farem el cobrament dels rebuts.Si creus que hi pot haver qualque error en la teva

domiciliació bancària (canvis de compte, saldoinsuficient...), avisa’ns telefonant al 971 35 07 62,o enviant-nos un correu a info@gobmenorca.comLa col·laboració dels socis és molt necessària. En

volem més per fer més visible l’estalonament social de la nostra feina, i per garantir l’esta-

bilitat dels nostres projectes. Aprofita la contraportada d’aquest Socarrell i

fes un nou soci. Fas falta, feim falta.

CIGONYES A MENORCA

Fins ara era normal veure alguna cigonya a Menorca durant

les èpoques de migració. Però des d’aquesta primavera passada, a Menorca

s’hi han vist cigonyes de manera continua-da, sobretot al Pla Verd de Ferreries i a la

zona d’Alcaidús. Alguns d’aquests animals han hagut de passar pel Centre de Recuperació del

GOB, per mor d’alguna ferida. La cigonya és una espècie que s’està expandint. Ha après a

trobar aliment en ambients humanitzats. I segurament també l’inici del canvi cli-

màtic que estem experimentant,ha fet que algunes poblacions

no tornin a Àfricaa hivernar.

ACTIVITATS DEL PARC RUBIÓ

Durant 2010, Es Viver del GOB ha organitzat una activitat mensual

en coordinació amb els Amics i Amigues del Parc Rubió. Un dissabte dematí al mes, responsables del GOB

expliquen com manejar la plantaautòctona per al seu ús en jardineria:com fer planters, esqueixos, empelts, podes, etc. Aquests tallers tenen cada

vegada més èxit de públic, i la intenció és seguir-los portant

a terme durantaquest 2011.

NOVA PRESIDENTA

INTERINSULARA l’assemblea interinsular cele-

brada a Formentera el juny de 2010, es va proposar a Conxa Juanola com a

presidenta intersinsular del GOB. Durant el passat desembre, les diferents assemble-es insulars de cada illa van ratificar aquesta

proposta, de manera que Conxa Juanola és ja oficialment la presidenta inte-rinsular del GOB. Té una llarga tra-

jectòria de feina dins el GOB,i ha estat molts d’anys membre

de junta i fins i tot residenta insular

de Menorca.

NO tiRiS EL SOCARRELL Passa'l a qualcú

a qui li pugui interessar!

15GOB

PER APUNtAR A L’AGENDA■ Diumenge 6 de febrer, excursió d’Alaior a Son

Bou a peu. L’itinerari passarà per zones de barranc, per antics camins empedrats, per espais agraris, pel Camí de Cavalls i per zona de costa. El camí no és difícil, però hi ha un parell de costes. Trobada a les 9:30 h a l’escola nova (barriada de Cala en Busquets d’Alaior) i sortida a les 10 h. Acabarem cap a les 13:30 h, hi ha l’opció de tornar en bus (3 €).

■El 2011 continua el programa “Gaudeix i aprèn al Parc Rubió i Tudurí de Maó”. Dissabte 19 de febrer, de 10 a 13h. Els responsables d’Arbres d’Al-gendar ens mostraran com fer empelts als arbres fruiters. Ho organitza l’Associació d’Amics i Amigues del Parc Rubió, amb el patrocini de l’Ajuntament de Maó i amb la col·laboració des Viver del GOB.

■ Diumenge 13 de març, una setmana més tard de l’habitual per no coincidir amb les festes de Carnaval, organitzem una nova excursió A peu. L’itinerari encara està per determinar, podeu consultar el web del GOB per tenir informació actualitzada. També podeu rebre els avisos directament, només heu d’enviar un mail a info@gobmenorca.com.

■ Els dies 18, 19, 25 i 26 de març té lloc el curs per a professorat i persones relacionades amb el món educatiu “Biodiversitat, experimentació i inter-pretació de la realitat”. Per veure el programa complert o per a més informació i inscripcions, con-sulteu el següent enllaç: http://www.gobmenorca.com/educamb/formadors. Cal inscripció prèvia i s’obté el reconeixement d’un crèdit de formació. Totes les jornades tindran lloc al Molí del Rei, al Camí des Castell, 53 de Maó.

■ El 27 de març, diumenge, realitzarem una nova excursió per veure plantes. Anirem a Ruma, a la zona nord Ferreries. Aquest és un indret representa-tiu d’un dels ambients més peculiars de Menorca. Les característiques geològiques i la relativa altitud condi-cionen la vegetació i permeten la presència d’algunes plantes particulars. Ens trobarem a les 9:00 a l’apar-cament de la parada de l’autobús a Ferreries. S’espera tornar al mateix lloc cap a les 13:30 h. Es recomana dur calçat adequat per caminar.

■ A finals d’abril tindran lloc les II Jornades de Botànica a Menorca. Experts d’illes d’arreu del Mediterrani es trobaran per intercanviar les seves experiències en la conservació de la flora. La confe-rència inaugural (26/4), a càrrec del Dr. J.A. Rosselló, un dels màxims experts en flora de les Balears, serà en català, mentre que la resta de ponències (27-30/4) seran en anglès. Les jornades es fan a la Sala multifuncional des Mercadal.

I no oblideu que…

■ L’Agrobotiga al Centre de la Natura de Menorca, a Ferreries està en funcionament amb el mateix horari que el centre. Si voleu més informació podeu visitar el web a www.gobmenorca.com/agrobotiga.

■ Us recordam, també, que tenim un Viver de plan-tes autòctones, obert els dissabtes de 9 a 13.30 h. Podeu comprar-hi plantes autòctones, consultar dubtes en relació amb la jardineria sostenible... Us animam a passar-hi! El trobareu entre la carretera de l’aeroport i la carretera general, al mateix camí on hi ha la nau de Mestral.

Per consultar la informació actualitzada, visiteu el nostre web o telefonau a les oficines del GOB.

El trimestre anterior...

PREMI PERE PRATS DE MEDI AMBIENT Joan Febrer i Rotger va rebre el Premi Pere Prats de 2010. El jurat, format per Josep Foguet, president insular del GOB, Josep Costa, soci elegit per sorteig, Justo Saura, pre-sident de l’Associació Menorquina d’Empreses Nàutiques, Maria Josep Rebassa, presidenta del Cercle Artístic, Josep Pons Fraga, delegat-redactor en cap d’Ultima Hora Menorca, i Josep M. Vidal Hernàndez, Coordinador Científic de l’IME, va considerar la seva activitat, coherent i cons-tant, com a exemple de la feina ecologista feta amb i a favor de la gent.

L’acte d’entrega es va fer al Molí del Rei en un acte públic, on es van poder degustar productes de finques amb acord de custòdia preparats per la Cuina dels Àngels, i servits per alumnes de l’Escola de Turisme de Balears. També s’hi va poder veure una exposició de productes artesans presentada pel Centre Artesanal de Menorca. ■

Quotes mínimes: menors de 16 anys: 16,48 / de 16 a 25 anys: 24,72 / de 26 a 64 anys: 55,62 / de més de 64 anys: 41,20

Foto

: Gre

gori

Con

ill - E

CO

TON

S SC

P