butlleti 81

12
BUTLLETÍ INTERIOR DE L ASSOCIACIÓ CATALANA D EXPRESOS POLÍTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR) NOVA ETAPA Núm. 81 TERCER TRIMESTRE DEL 2015 DONATIU: 1 Editorial MÉS QUE MAI ÉS L'HORA DE LA POLÍTICA RESPONSABLE Els resultats de les eleccions del passat 27 de setembre, realitzades amb una alta participació, han dibuixat un panorama polític que obre un període de notable incertesa pel que fa al futur del nostre país. La suma dels partidaris de la independència (JUNTS PEL SÍ i la CUP) han aconseguit una majoria absoluta d'escons mentre que els contraris a una declaració d'independèn- cia s'han repartit gairebé l'altra meitat de la Cambra en una dispersió de forces amb poques perspectives d'unitat opositora, i amb el partit dels Ciutadans en el paper de líder de l'oposició. Tot i així, els partidaris de la independència no han arribat al 50% dels vots emesos, percentatge més baix si tenim en compte la població total del país. Un resultat, al nostre entendre, clarament insuficient per declarar un Estat propi. Al marge d'aquestes consideracions, es pot pre- veure un govern que tindrà com a objectiu quasi únic preparar les condicions per fer efectiva en un termini de divuit mesos una Declaració Unilateral d'Independència tal com va anunciar reiteradament el dirigent d'ERC, Oriol Junqueres. Que les declaracions de Mas i d'altres personali- tats del món independentista hagin matisat aquesta afirmació introduint-hi elements de correcció pel que fa al temps del procés no can- via el fet essencial de quin és l'objectiu central de la majoria parlamentària sorgida de les urnes. La mateixa composició del grup parlamentari de JUNTS PEL SÍ posa en evidència que la candida- tura no estava concebuda per a la elaboració d'una obra de govern, sinó només per preparar la construcció d'un estat propi. Aquest propòsit és w Editorial ....................................................pàg. 1 i 3 w Acomiadament i record Kim.................................................................pàg. 3 w Convocatoria del encuentro estatal de colectivos de . memoria histórica...2 .....................................pàg. 4 w Tenim memòria: veritat, justícia i reparació Domènec Martínez.........................................pàg. 5 w La vergonya internacional dels refugiats Marc Carrillo ..................................................pàg. 6 w Uns instants per a la cultutra .........................pàg. 7 w Declaració de l’Associació Catalana d’Expresos ........ Polítics del Franquisme....................................pàg.8 w Recordant Salvador Allende Eduard Amouroux...........................................pàg. 9 w Francesc Boix, un llegat polític i cultural Rosa Toran ....................................................pàg. 10 w Pàgina guerrillera Lluís Martí i Bielsa ........................................pàg. 11 w No a l’oblit.................................................. pàg. 12 (continuació pàg.3) d'una envergadura tal que permet tenir un xic d'escepticisme pel que fa a la seva realització, tot i que la propaganda de CDC i d'ERC no deixava dubtes de la seguretat d'aconseguir-ho. Aquesta seguretat, però, no s'ha concretat en cap moment a explicar amb claredat com es materia- litzaria aquesta separació d'Espanya, quins mecanismes concrets la farien possible, quins suports hi hauria a nivell internacional, quines repercussions tindria quedar-nos fora de la Unió Europea, etc. Això sense comptar que l'enfronta- ment amb l'Estat seria total, amb tot el que com- porta. Malgrat que no s'ha concretat com materialitzar-

Upload: oriol-ventura-sanchez

Post on 06-Dec-2015

135 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Butlletí 81, de l'Associació Catalana d'Expressos Polítics

TRANSCRIPT

Page 1: Butlleti 81

BUTLLETÍ INTERIOR DE L ASSOCIACIÓ CATALANA D EXPRESOS POLÍTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Núm. 81 TERCER TRIMESTRE DEL 2015 DONATIU: 1

EditorialMÉS QUE MAI ÉS L'HORA DE LA POLÍTICA RESPONSABLE

Els resultats de les eleccions del passat 27 desetembre, realitzades amb una alta participació,han dibuixat un panorama polític que obre unperíode de notable incertesa pel que fa al futurdel nostre país. La suma dels partidaris de laindependència (JUNTS PEL SÍ i la CUP) hanaconseguit una majoria absoluta d'escons mentreque els contraris a una declaració d'independèn-cia s'han repartit gairebé l'altra meitat de laCambra en una dispersió de forces amb poquesperspectives d'unitat opositora, i amb el partitdels Ciutadans en el paper de líder de l'oposició.Tot i així, els partidaris de la independència nohan arribat al 50% dels vots emesos, percentatgemés baix si tenim en compte la població total delpaís. Un resultat, al nostre entendre, claramentinsuficient per declarar un Estat propi. Al marge d'aquestes consideracions, es pot pre-veure un govern que tindrà com a objectiu quasiúnic preparar les condicions per fer efectiva enun termini de divuit mesos una DeclaracióUnilateral d'Independència tal com va anunciarreiteradament el dirigent d'ERC, Oriol Junqueres.Que les declaracions de Mas i d'altres personali-tats del món independentista hagin matisataquesta afirmació introduint-hi elements decorrecció pel que fa al temps del procés no can-via el fet essencial de quin és l'objectiu centralde la majoria parlamentària sorgida de les urnes.La mateixa composició del grup parlamentari deJUNTS PEL SÍ posa en evidència que la candida-tura no estava concebuda per a la elaboraciód'una obra de govern, sinó només per preparar laconstrucció d'un estat propi. Aquest propòsit és

w Editorial ....................................................pàg. 1 i 3w Acomiadament i record

Kim.................................................................pàg. 3w Convocatoria del encuentro estatal de colectivos de .

memoria histórica...2 .....................................pàg. 4w Tenim memòria: veritat, justícia i reparació

Domènec Martínez.........................................pàg. 5w La vergonya internacional dels refugiats

Marc Carrillo ..................................................pàg. 6w Uns instants per a la cultutra .........................pàg. 7w Declaració de l’Associació Catalana d’Expresos ........

Polítics del Franquisme....................................pàg.8w Recordant Salvador Allende

Eduard Amouroux...........................................pàg. 9w Francesc Boix, un llegat polític i cultural

Rosa Toran....................................................pàg. 10w Pàgina guerrillera

Lluís Martí i Bielsa........................................pàg. 11w No a l’oblit.................................................. pàg. 12

(continuació pàg.3)

d'una envergadura tal que permet tenir un xicd'escepticisme pel que fa a la seva realització, toti que la propaganda de CDC i d'ERC no deixavadubtes de la seguretat d'aconseguir-ho. Aquesta seguretat, però, no s'ha concretat en capmoment a explicar amb claredat com es materia-litzaria aquesta separació d'Espanya, quinsmecanismes concrets la farien possible, quinssuports hi hauria a nivell internacional, quinesrepercussions tindria quedar-nos fora de la UnióEuropea, etc. Això sense comptar que l'enfronta-ment amb l'Estat seria total, amb tot el que com-porta. Malgrat que no s'ha concretat com materialitzar-

Page 2: Butlleti 81

2

PUBLICACIONS REBUDES

Gent del Masnou, núm. 333-334DIE GLOCKE VOM ETTERSBERG núm. 54-55Le Patriote Résistant, núm. 898-899Jovent, núm.114Fundació Pere Tarrés, 2015-2016Mundo Obrero, núm.285-286La nostra veu, núm. 59Escoltes Catalans, núm. 16Uniao Resistentes Antifascistas portugueses, núm. 144NEW FIR Federation de Resistance Antifascists, núm. 37Esquerra Nacional, núm. 224-225

AVÍS

Nota:El Consell de Redacció no es fa responsable del que s'expressa enles col·laboracions inserides en aquest butlletí i que s'han de consi-derar opinions personals dels sotasignats.

OBITUARI

Joan Sardà 20,00Sunsi Batllori 30,00 Mercè Bel 10,00RCP 40,00

TOTAL.................................100 e

GRÀCIES A TOTS/ES PELSVOSTRES GENEROSOS

DONATIUS, SENSE TOTSELLS AQUEST BUTLLETÍ

NO SERIA POSSIBLE.

PLAFÓ D´EDICIÓAssociació Catalana d'Expresos Polítics (Resistentsantifeixistes- membre de la FIR).Butlletí Interior núm. 81. Tercer trimestre de 2015.Coordinació: Antònia MorenoConsell de redacció: E. Cama, Enric Pubill, AntòniaMoreno (estem oberts a altres participacions).Muntatge: Sara BorràsIl·lustracions: JanFotografies: I.EspinosaImpressió: ServicePointDipòsit legal: B-33.493-95Edita: Associació Catalana d'Expresos polítics.c/ Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853Correu electrònic: [email protected]àg. web: www.conc.es/exprespolCompte corrent a la caixa:

ES07-2100-0429-6402-0017-5329

AJUTS AL BUTLLETÍ

L’Associació Catalana d’Expresos Polítics delfranquisme lamenta la pèrdua dels com-panys:

CONXITA PROS JARDÍ

MIGUEL CASTEL BORRELL

Transmetem elnostre més sen-tit condol alsseus familiars.

15 d’octubre

A les 12:00h del

migdia, al Fossar

de la Pedrera es

farà com cada any

l’Homenatge als

Immulats

24 d’octubre

A les 11:00h del

matí, al barri del

Carmel, al Turó

de la Rovira, se

celebrarà un acte

en record dels

brigadistes.

US HI ESPEREM A TOTS

El proper:

Page 3: Butlleti 81

(continuació editorial)

3

la, cal tenir molt en compte la il·lusió que ha des-pertat la independència entre àmplies capes dela població, com ho han palesat les grans mani-festacions en els darrers anys i ho han confirmatels resultats electorals. Aquesta il·lusió i aquestesmanifestacions, tot i que no són un element deci-siu, són un suport indubtable al propòsit d'inde-pendència i obren una nova etapa a partir de laqual res no serà igual en les relacions entreCatalunya i Espanya. Però mentre s'està en aquest debat, els proble-mes quotidians de la població queden relegats asegon terme. Al llarg de la campanya, el governd'Artur Mas ha aconseguit que el tema centralhagi estat la independència, deixant de bandal'explicació de quina ha estat la seva obra degovern, amagant el fet que les lleis econòmiquesi socials més importants i tan regressives per alsdrets laborals, així com les retallades socials quehan ferit mortalment l'Estat del benestar, hanestat aprovades sempre amb els vots de CiU. Ésevident, doncs, la coincidència en qüestionseconòmiques i socials de CiU amb el PP, la qualcosa permet pressuposar que la seva propostaper una hipotètica Catalunya independent s'es-tructuraria sobre la base d'un capitalisme neoli-beral contrari a l'Estat del benestar, com teoritzal'economista principal de CDC, Xavier SalaMartin.

Entrem, doncs, en una nova etapa que requeriràmolta política i gran capacitat de negociació isobretot molt de realisme per trobar una sortida ala situació plantejada sense aprofundir la divisióque aquest tema provoca entre la població,tenint en compte que menys de la meitat delsvotants (47%) han manifestat la seva voluntat deseparar-se d'Espanya. Una nova etapa en la qualserà imperatiu respectar tant els sentiments delsque així s'han expressat com dels que pensen elcontrari, esforçant-se per mantenir concòrdia enla diversitat i evitant enfrontaments socials quetan perjudiquen el país. En aquest sentit el paperdels partits de l'oposició serà també important,malgrat l'heterogeneïtat del seu conjunt, on esbarregen partidaris del dret a decidir amb ene-mics declarats de qualsevol signe de sobiranis-me. Especialment important serà, per exemple, laposició de la CUP, els resultats de la qual li obrenperspectives d'un nou protagonisme, que caldràveure si serveix per reforçar al conjunt de l'es-querra o per donar suport a JUNTS PEL SÍbasant-se en la coincidència en l'objectiu inde-pendentista. Tot plegat obre, com dèiem abans, una etapa denotable incertesa que requerirà desenvoluparmés que mai una política responsable que estiguia l'altura dels moments històrics que vivim.

ACOMIADAMENT I RECORD

El temps ens empaita i empeny fins on hi ha vara-da la Barca d'Acaronte que navegant per la“Laguna Estígia” ens durà al món del silenci.El 16 de juliol vàrem acomiadar Miguel Castel,un altre company de lluita contínua amb moltsanys de presó.Miguel Castel es va quedar orfe de pare perquèel van assassinar l'any 39 al Camp de la Bota.Fou mestre nacional fidel a la República.En Castel , membre de Las J.S.U.C., va ser empre-sonat l'any 1950 i condemnat a 17 anys depresó. El seu comiat ens va emocionar molt perquèhavia deixat dit que volia que en el seu enterra-ment escoltéssim La Internacional Comunista

(Arriba parias de la tierra, en pie...) i, finalment,Els segadors (Quan convé seguem cadenes... ). Seguirem reivindicant fins al final el nom del teupare i el de molts altres que com ell mateix vanser assassinats al Camp de la Bota.

Kim

Page 4: Butlleti 81

4

CONVOCATORIA DEL ENCUENTRO ESTATAL DE COLECTIVOS DEMEMORIA HISTÓRICA Y DE VÍCTIMAS DEL FRANQUISMO

Estimadas/os compañeras/os: Distintas organizaciones memorialistas y colecti-vos de Víctimas que llevamos años luchandocontra la impunidad del franquismo y por elreconocimiento político y jurídico de sus vícti-mas, nos ponemos en contacto con vuestrocolectivo para convocaros a un encuentro estatalde organizaciones memorialistas y de Víctimasdel franquismo. Como sabéis, lamentablemente todavía existenmás de 2.300 fosas comunes donde están ente-rrados nuestros seres queridos asesinados y haymás de 150.000 desaparecidos en el EstadoEspañol, además de los miles de desaparecidosen el Exilio Republicano; continúan sin ser anu-ladas las sentencias ilegales que sirvieron paraasesinar a miles de demócratas, o encarcelarlosarrebatándoles años o incluso décadas de suvida. De igual forma, los torturados por la policíafranquista aún ven impunes a sus verdugos. A ello hay que sumar, los miles de españoles queforzados al exilio tras finalizar la guerra y quefueron deportados a los campos de exterminionazi donde fueron esclavizados y asesinados enmasa; los presos políticos que en el Estado espa-ñol fueron sometidos durante años a trabajoesclavo o los menores sometidos en los preven-torios y orfanatos de extrema dureza, organiza-dos por la Sección Femenina de Falange y laIglesia Católica Española. Y qué decir de loscientos de personas que tienen una falsa identi-dad y las muchas familias amputadas como con-secuencia del robo de bebés, que dirigido ini-cialmente contra las presas políticas republica-nas continuó durante toda la dictadura y bienentrada la democracia. Por desgracia para lasVíctimas del franquismo, ninguno de estos crí-menes ha sido juzgado, víctimas que ademáscontinúan sin ser reconocidas política y jurídica-mente por el Estado español, y mucho menosreparadas. Hasta ahora. En los próximos meses se han de celebrar elec-ciones generales y es bastante probable que seproduzca un cambio de gobierno, que espera-mos y deseamos sea en un sentido progresista, locual debe constituir una oportunidad para que

las demandas de las Víctimas del franquismosean amparadas por el estado. A nadie se le esca-pa que el momento político actual está domina-do por la tendencia de la mayoría social paraencontrar una verdadera alternativa política decambio, tendencia dominante a la que queremoscontribuir con nuestro esfuerzo y exigencias, queson las de las Víctimas del franquismo, la de susfamiliares y la de todas las formas asociativas queha tomado este movimiento por la recuperaciónde la Memoria Democrática y Antifascista. Ha llegado el momento de unir todas nuestrasfuerzas. Hasta ahora éramos la denuncia perma-nente, ahora tenemos que ser una fuerza realcapaz de conseguir nuestras reivindicaciones:"SIN MEMORIA HISTÓRICA, NO HAY DEMO-CRACIA". En estos momentos en los que se hablade regeneración democrática, incluso se planteala necesidad de un cambio de régimen y de ini-ciar un proceso constituyente, las Víctimas delfranquismo y sus organizaciones, los distintoscolectivos memorialistas y de derechos huma-nos, no podemos permitir, al menos sin dar unadura batalla, que el franquismo siga siendo legal,que sus crímenes continúen siendo impunes, yque las Víctimas del franquismo siguen sin serreconocidas y reparadas por el Estado español. Elcambio político en nuestro país, de nuevo no sepuede articular sobre el olvido y el desamparolegal de las Víctimas del franquismo. Sin memo-ria no hay cambio político posible.Por ello, os proponemos la realización de unencuentro estatal de asociaciones, organizacio-nes, plataformas y cualquier grupo que luche porla recuperación de la Memoria Democrática yAntifascista en este país, en el que debatir y acor-dar cuáles son nuestra exigencias y reivindica-ciones políticas, reivindicaciones que presenta-remos a la sociedad y a los grupos políticos ycoaliciones para conseguir de una vez por todasel RECONOCIMIENTO POLÍTICO Y JURÍDICODE LAS VÍCTIMAS DEL FRANQUISMO PORLAS INSTITUCIONES DEL ESTADO Y LA CON-DENA DEL FRANQUISMO EN LOS TÉRMINOSREALIZADOS POR LA ONU.

Page 5: Butlleti 81

5

TENIM MEMÒRIA: VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

La seu de CCOO va acollir el dia 21 de setembreuna sessió de debat de les diferents formacionspolítiques que es presentaven a les eleccionscatalanes. L'acte que va ser convocat i presiditper l'Enric Pubill (Associació d'expresos políticsdel franquisme) i la Rosa Toràn (AmicalMauthausen), amb una alta participació derepresentants de les entitats memorialistes, vapermetre fer balanç del darrer període (una visiómolt crítica del govern de CiU en els darrersanys) i també dels temes que calia prioritzar en elnou mandat.Cal dir, per començar, que únicament els porta-veus del PP i de Ciutadans, van dissentir delsplantejaments de les entitats memorialistes. "Noestem d'acord ni amb el Memorial Democràtic niamb les polítiques de memòria democràtica",van afirmar, defensant que "la memòria no s'hade fer servir des de les institucions".També es va posar de relleu en les diferents inter-vencions (especialment pel ex diputat d'ICVSalvador Milà, i representants de les entitatsmemorialistes), com durant els governs de CIU,s'ha paralitzat bona part del que s'havia posat enmarxa durant el govern tripartit (MemorialDemocràtic, espais de la memòria, espais de par-ticipació, etc). Fins i tot acceptant (com ho va ferel Sr. Joan Auladell, representant d'UnióDemocràtica) que aquesta era una de les condi-cions imposades en el primer període de suportdel PP al Govern de CIU (20/11/12): "Desmuntarel Memorial Democràtic". En el terreny de les propostes va haver-hi forçacoincidències entre del Sr. Josep Cruanyes (Junts

pel Sí), Salvador Milà (CSQEP), Manuel Márquez(CUP) i David Pérez (PSC), i en el torn de parau-les i debat dels assistents van aparèixer qüestionscom la reactivació de l'activitat del Memorial ide la xarxa d'espais de memòria al territori,corregint i perfeccionant el seu funcionament pertal de millorar la capacitat didàctica, divulgativai de participació. L'aplicació urgent de les reso-lucions de les NNUU, que obliguen a l'Estatespanyol a complir els tractats internacionals(fosses, veritat i reparació). Millorar la Llei deFosses aprovada pel Parlament de Catalunya ique no ha servit per garantir el Banc d'ADN, comreclamen els familiars (i professionals implicats),ni per obrir les foses per identificar els desapare-guts a la Guerra Civil. Recuperar nous espais i iti-neraris de memòria, retirant la simbologia fran-quista encara present, i donant suport als treballsde recerca i transmissió de valors que fan els cen-tres d'estudi local i les entitats memorialistesimplicades.El debat va posar de relleu la vitalitat de les enti-tats presents i la necessitat que el nou govern quesurti de les eleccions del 27 S entengui que lespolítiques de Memòria democràtica són impres-cindibles per evitar, d'una banda, la banalitzacióde la dictadura i les seves conseqüències i, perl'altre, per fomentar la cohesió social, promoventels valors democràtics i la visualització d'unamemòria dels sectors populars implicats: entreelles la lluita de les dones.

Domènec MartínezFotografies: I.Espinosa

Page 6: Butlleti 81

6

LA VERGONYA INTERNACIONAL DELS REFUGIATS

1939: ¡¡Qui no recorda als republicans espanyolsque fugien de l'exèrcit franquista i el tracte infa-me que reberen del govern de la III Repúblicafrancesa i els seus soldats senegalesos als campsde concentració de Saint Cyprien et Barcarès,Argèles sur Mer, Gurs...!! Ara, una nova vergonya internacional ha apare-gut. Aquest estiu sagnant de 2015, dia rere dia,moren a les aigües de la Mediterrània un reguit-zell de persones que amb l'esperança d'arribar ales costes europees d'Itàlia o Grècia fugen de laguerra de Síria, de la violència inusitada del'Estat islàmic, i d'altres conflictes que condem-nen a fugir a sirians, afgans, kurds, iraquians, afri-cans, etc. Tots ells, sotmesos a l'extorsió de lesmàfies que organitzen a preus lleonins uns viat-ges que de vegades els poden conduir a la mort.En efecte, desenes de refugiats moren amunte-gats en un camió que anava de Budapest a Viena;cinquanta més són trobats asfixiats en un vaixellsuec; el govern-ultra dretà hongarès del PrimerMinistre Viktor Orbán està acabant la construcciód'un mur entre el seu país i Sèrbia que impedei-xi l'entrada de refugiats, amb la vigilància d'unapolicia especial anomenada els caçadors defrontera; la policia grega respon amb gasos lacri-mògens a l'allau de refugiats amb els seus fills igent gran que fan cua per demanar asil; Françaenforteix a Calais la vigilància del túnel delCanal de la Mànega per evitar l'entrada peraquest indret, perquè el Regne Unit -un interes-sat outsider de la Unió- es desentén del proble-

ma humà i fa avinent que farà molt desagradablela vida a aquell que sense autorització accedeixial seu territori; Espanya que fa temps construítanques a Melilla i a Ceuta, invoca ara l'alt per-centatge d'atur existent per discutir unes xifresd'asil, ja d'entrada ridícules davant els sociseuropeus. La cancellera Merkel, després d'untemps de romandre callada, recorda ara, desprésdels atacs xenòfobs de l'extrema dreta, que sensela cooperació en l'acollida dels refugiats delsEstats membres el Tractat de Schengen, aquestpodria desaparèixer. És a dir, la lliure circulaciódels ciutadans europeus per una bona part delterritori de la Unió (no en el Regne Unit i Irlanda)i també per alguns Estats que no en formen part.I així, podríem continuar per descriure la greucrisi migratòria a la Unió Europea. L'actitud de les autoritats comunitàries i, sobre-tot, dels Estats membres de major rellevància quecondicionen les seves decisions (Alemanya,França) posa de manifest la manca d'una políticaexterior unitària que pugui permetre fer frontamb eficàcia al problema humà, jurídic i, al cap-davall, polític que es deriva de la crisi. El recentfracàs per arribar a un acord entre els Estats de laUnió sobre les quotes de refugiats que cadascúhauria d'estar en disposició de donar asil, i totala mesquina picabaralla que l'ha envoltat, mostrala seva incapacitat política per donar resposta alrepte plantejat per les conseqüències derivadesde conflictes bèl·lics, que no poden ser conside-rats com a una cosa aliena. Per exemple, que aSíria, un sàtrapa com Baixar al-Assad puguiencara mantenir-se en el poder sense especialsproblemes, fa recaure una greu responsabilitat enels actors decisoris de la política internacional.Sens dubte els Estats Units, Xina, Rússia, peròtambé la Unió Europea. I és aquí, on el projected'una Unió política amb veu pròpia en l'escenainternacional fa aigües. Avui és una quimera. En el terreny jurídic la regulació europea del dretd'asil requereix una revisió. D'acord amb laConvenció de Viena de 1951 la condició de per-sona refugiada a qui pot ser concedit l'asil, ésaquella que té fonamentats temors de ser perse-guida al seu país per motius de raça, religió,

Page 7: Butlleti 81

7

nacionalitat, pertinença a un grup social o peropinions polítiques. Fugir de la guerra és unacausa legítima per demanar l'asil. A La UnióEuropea, el Reglament 343/2003 del Consell, de18 de febrer de 2003, pel qual s'estableixen elscriteris i mecanismes de determinació de l'Estatmembre responsable de l'examen d'una sol·lici-tud d'asil, presentada en uns del Estats membresper un nacional d'un tercer país, com és el casdels sirians i d'altres de fora de la Unió, la reglageneral sobre la concessió de l'asil és la següent:l'Estat membre de la Unió que hagi expedit alsol·licitant un document de residència o visatque sigui vigent serà responsable de la sol·licitudd'asil. Actualment, qui fuig de la guerra no pot escollirl'Estat on desitjaria obtenir l'asil. On teòricamentpot aspirar a obtenir-lo és en un dels Estats onper raons geogràfiques ha pogut accedir en pri-mer lloc. La realitat del drama actual és queaquests Estats no són precisament una potènciaeconòmica de la Unió, de tal forma que els per-meti afrontar el repte amb garanties de vidadigna per a els refugiats. Sembla evident que, abanda del compromís polític sobre les quotes,també és necessària una reforma de la normativaeuropea sobre el dret d'asil. En tot cas, amb el record inesborrable de lesimatges dels republicans espanyols en el campsdel sud de França el 1939, sigui benvinguda lainiciativa de l'Ajuntament de Barcelona de posarels seus modestos mitjans per acollir als refugiatsque sigui possible.

Marc Carrillo

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA

FEDERICO GARCÍA LORCA

CANCIÓN DEL JINETE

CórdobaLejana y sola

Jaca negra, luna grande,y aceitunas en mi alforjaAunque sepa los caminos

yo nunca llegaré a Córdoba.

Por el llano, por el viento,Jaca negra, luna roja.

La muerte me está mirandoDesde las torres de Córdoba.

¡Ay qué camino tan largo¡¡Ay mi jaca valerosa¡

Ay, que la muerte me espera,antes de llegar a Córdoba¡

Córdoba.Lejana y sola.

Canciones (1921-1924)

Page 8: Butlleti 81

8

DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXPRESOS POLÍTICSDEL FRANQUISME

Aquest estiu han sacsejat les consciències delseuropeus les imatges de multitud de personesque intenten arribar a Europa fugint dels seusterritoris, en un desesperat viatge cap la "terrapromesa", realitzat en unes condicions infrahu-manes i amb els conseqüents milers de morts,infants inclosos. La situació ha esdevingut dra-màtica i ha sorprès a nacions del centre d'Europaque s'han trobat els morts a les portes de casaseva, quan no en la mateixa casa. En aquest mateix butlletí, el catedràtic de DretConstitucional, Marc Carrillo, analitza la situaciói recorda el drama dels republicans espanyolsquan fugien a França el 1939 en una circumstàn-cia de similar vergonya internacional.L'Associació Catalana d'Expresos Polítics delFranquisme expressa la seva més enèrgica repul-sa per la situació, al mateix que denuncia lahipocresia dels governs, inclòs l'espanyol, queprotesten d'aquesta allau humana oblidant queen són en gran part responsables per haver des-envolupat una política d'agressió, bombardejant,envaint i destruint les estructures d'Estat de paï-sos considerats fora del control d'occident, comIraq, Líbia, Síria,que fins aleshores generalmentno havien protagonitzat grans onades migratò-ries. I alhora que destrueixen aquests països, pro-tegeixen a països que recolzen el terrorisme islà-mic, com Aràbia Saudita i països del Golf Pèrsic.Per altra banda, resulta sospitosala cobertura mediàtica, amb lainsistència de la procedènciasiriana i la denominació de refu-giats, així com la rapidesa en laconcessió de permisos de resi-dència a diferència del tracta-ment a d'altres "immigrantsil·legals" que són reprimits ambextremada duresa. L'aprofitament de la situacióemocional per una intervenciómilitar contra el govern de Síriaés una possibilitat a tenir encompte.

Considerem que la Unió Europea té la responsa-bilitat i l'obligació d'actuar en relació a tots elsimmigrants sense documentació, seguint criterishumanitaris i segons els seus principis fonamen-tals de respecte dels Drets Humans, la justícia i lapau social. Malauradament aquests principis estroben a faltar en aquests moments. Qui si haestat a l'altura de les circumstàncies són les insti-tucions i persones que han desenvolupat arreuiniciatives en solidaritat amb els refugiats, comles que ha llençat l'Ajuntament de Barcelona decrear "ciutats europees de refugi". Es tracta d'unaforma d'assumir la realitat i la responsabilitat enl'àmbit més proper, el local: la ciutat, els barris iels veïns independentment d'allò que acordin elsEstats. Felicitem la iniciativa i encoratgem a des-envolupar accions com aquesta, no solament pelque fa als protagonistes de l'allau d'aquests dies,sinó per tots els que contínuament intenten arri-bar a Europa i són rebutjats amb mesures poli-cials.Cal desenvolupar polítiques d'acolliment, en unademostració que l'esperit de solidaritat està viumalgrat l'actuació d'uns Estats les polítiques delsquals obeeixen a estratègies partidistes que utilit-zen els immigrants pels seus interessos, conver-tint-los, molts cops, en carn de canó.

Barcelona, setembre de 2015

Page 9: Butlleti 81

RECORDANT SALVADOR ALLENDE

9

El passat 11 de setembre, una nombrosa delega-ció de membres de l'Associació va participar enel tradicional homenatge a Salvador Allende quees realitza cada any en aquesta data a la plaçadel Carmel que porta el seu nom. Coincidint ambel 30è aniversari de la plaça i el 42è aniversari dela mort d'Allende, prop d'un miler de personesens vam aplegar per homenatjar el president xilè.

L'acte estava organitzat, com sempre, pel ComitèCiutadà per l'Homenatge a Salvador Allende, delqual la nostra Associació en forma part, i pelCentro Salvador Allende, amb la col·laboraciódels amics de la Casa Amèrica de Catalunya. L'acte va comptar enguany amb la presència del'Alcaldessa Ada Colau i d'una part important delseu equip de regidors, cosa no s'havia produït enels darrers quatre anys de govern convergent enels quals, a més de no fer acte de presència

l'Alcalde Trias, el consistori va retirar, fins i tot, lapetita subvenció que rebia el Centro SalvadorAllende, un dels organitzadors de l'acte. L'acte el va presentar Txema Castiella, membredel Comitè Ciutadà i van intervenir-hi el presi-dent del Centro Salvador Allende, EulogioDávalos i Joan Manel Serrat, gran amic de Xile iactiu defensor de la seva lluita democràtica. Enacabar els parlaments, van ressonar al barri delCarmel les darreres i emotives paraulesd'Allende.

Com cada any es van fer les ofrenes florals al bustd'Allende, es van cantar els himnes de Xile, deCatalunya i de la Unitat Popular, acabant ambles salves d'honor dels grups Foc i Trabucaires delPerot Rocaguinarda. Després es va realitzar unconcert musical del grup Tuparik, i vam deixar laplaça amb la figura d'Allende engrandida cadacop més, després de 42 anys del cop d'Estat dePinochet. Per cert, hi ha alguna plaça al mónque porti el nom del general traïdor?

Eduard Amouroux

Fotografies: I.Espinosa

Page 10: Butlleti 81

10

FRANCESC BOIX, UN LLEGAT POLÍTIC I CULTURAL

Amb aquest títol encapçalo l'article inclòs alcatàleg de l'exposició Més enllà de Mauthausen.Francesc Boix, fotògraf, i torno a reiterar-lo per-què reflecteix la intenció de la mostra: inserir lacurta vida de Francesc Boix en uns anys determi-nants de la història espanyola i europea. Des delbarri barceloní del Poble Sec fins a Mauthausen iParís transcorre l'itinerari d'un jove que construíla seva consciència política en els anys republi-cans, que es comprometé d'immediat en l'acciócontra l'aixecament feixista del 17 de juliol, quepatí les conseqüències de la derrota fins a l'ex-trem del seu internament al camp deMauthausen i que prosseguí la lluita antifranquis-ta a França.

La mostra incideix en aquestes tres etapes de latrajectòria de Boix. En primer lloc, la seva laborcom a fotògraf en terres de l'Aragó i de Lleida,que serví per il·lustrar tant la vida al front com ala rereguarda i que quedà plasmada a Juliol i aTreball, les publicacions del nounat PSU deCatalunya. En segon lloc, pogué donar provesfefaents de la criminalitat nazi a partir de la seva

Rosa Toran Historiadora. Amical de Mauthausen

i altres camps

reclusió a Mauthausen, gràcies a la seva acció derobatori dels negatius fotogràfics al laboratori delcamp, combinada amb altres dos republicans,amb els joves que reeixiren en fer-les sortir delrecinte i amb la grangera del poble que s'avinguéa amagar-les fins a l'alliberament. Però la sevaacció agosarada no finí el 5 de maig, dia de l'en-trada de les tropes americanes a Mauthausen,sinó que prosseguí, aleshores, com a reporter perverificar l'horror de les instal·lacions i l'estat delssupervivents. I per últim, un cop instal·lat a París,documentà amb un ampli ventall de reportatgesl'acció de la militància política i sindicalistacomunista que encara creia possible el retorn aEspanya, fins que els interessos geoestratègics dela Guerra freda frustrà totes les expectatives. A punt de complir els 31 anys, Francesc Boixmorí en un hospital de París, sense haver pogutabraçar els seus, ni sense haver pogut contribuira omplir amb les seves fotografies la història delnostre país, que el cop d'estat i la Dictadura vanmalmetre. Tot i això, amb el seu llenguatge foto-gràfic, el dels escenaris de la guerra, el de l'ho-rror dels camps de concentració i el de la lluitaantifranquista a França va deixar un valuosíssimtestimoni per al futur.

Page 11: Butlleti 81

11

VIATGE A SANTA CRUZ DE MOYA

Lluís Martí i Bielsa

Quan escric questa Pàgina Guerrillera els meuscompanys, els de sempre, ja estan preparant elviatge a Santa Cruz de Moya per a participar enun del actes més emblemàtics que es poden feravui dia en què la política, la dels partits i colors,no és el principal objectiu.

Un acte que es deu al grup de companys deMadrid, Barcelona i València i al seu esforç peròque, avui, ja no tots ens poden acompanyar. Mésdel 90% dels que van inaugurar aquest monu-ment ja no hi són, ja no ens poden acompanyar.Aquest grup, avui (passarien tots de la centenad'anys) acompanyats d'altres que se sentienimplicats aconseguiren, amb el seu esforç, la ubi-cació d'un MONUMENT a la memòria dels gue-rrillers a Santa Cruz de Moya on, tots els anys,una munió de persones durant el primer cap desetmana d'octubre, reten homenatge als guerri-llers que van deixar la vida lluitant contra la dic-tadura franquista i contra el feixisme arreu delmón. A Espanya per la República i per la lliber-tat; a Europa, contra el feixisme.

Sóc un supervivent quan escric aquestes línies ija tenia enteniment quan l'adveniment de laRepública, la segona , la del 14 d'Abril de 1931i la que em va fer ciutadà deixant, per sempremés, el ser súbdit de ningú. Estimo aquella República, la que va treure el paísde l'ostracisme i la ignorància. Fins ara, encarano ens hem posat d'acord per recuperar-la i elque és més greu, que ningú hi pensa, que si ensla varen prendre va ser perquè era, sobre tot, undestorb contra el "capital" que es malfiava delprocés de ressorgiment d'una força contra la queun dia s'hauria d'enfrontar. Espanya, per Europa,era l'obstacle per al sistema capitalista que haviade ser tingut en compte i no perdre'l de vista.La resolució que tenia el sistema era una soluciópoc humanitària: "la guerra". Per resoldre el seuproblema posava obstacles a tot allò que creiaque podien ser perillosos per la seva supervivèn-cia.

Mapa on hi han enterrats guerrillers

Page 12: Butlleti 81

En aquest número 81 agraïm la col·laboració de: Kim, Domènec Martínez, Marc Carrillo, Lluís Martí i Bielsa, Eduard Amouroux, Rosa Toran, Ignasi Espinosa, Jan, Enric Cama

Servei lingüístic de CCOO de Catalunya, Sara Borràs i a tots els que feu possible aquest butlletí.

NO A L’OBLIT

Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada.

Adíós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija que ya jamás te podrá besar ni abrazar.

Que no me lloréis. Que mi nombre no se borre de la historia.

Últimes paraules de Julia Conesa a la seva família abans de morir afusellada.