Bib

liote

ca “

Tir

ant

lo B

lan

c”

[2015]

1. INTRUDUCCIÓ

1.1. Situació de la biblioteca dins del seu àmbit territorial.

La biblioteca “Tirant lo Blanc” és una de les quaranta-dues (42) biblioteques públiques que existeixen a la

província de Lleida, està ubicada a la població de Belianes, dins la comarca de l’Urgell. En l’actualitat en

aquesta comarca (unitat territorial) existeixen cinc biblioteques, una d’elles comarcal.

Un tret característic de la biblioteca “Tirant lo Blanc” és la seva pertinència a la Vall del Corb, idiosincràsia

local que ve determinada pels nexes especials entre les poblacions que la conformen, que no es

defineixen per formar part d’una comarca determinada, sinó a una realitat cultural, social i econòmica

anàloga. Dins de la Vall del Corb no existeix cap biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya1,

per tant la biblioteca “Tirant lo Blanc” atén de forma directa els habitants del municipi de Belianes, i de

forma indirecta als de la Vall del Corb. Aspecte que any rere any volem anar consolidant, i que durant

l’exercici 2015 hem prioritzat.

Un altre fet que cal remarcar, és l’edifici de la Casa de la Vila on està ubicada la biblioteca, declarat

recentment bé cultural d’interès nacional. Aquest edifici està dividit en dues unitats juxtaposades, una de

caràcter noble i una altra de caràcter popular, amb planta de forma quadrangular i tres alçades. És el

resultat d'una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV. La façana, de pedra ben

tallada, té una porta de mig punt adovellada. En una llinda hi ha inscrita la data de 1611 i el nom de Ton

Navés, de la família Navés de Cervera, els quals ostentaren el títol de Castellà de Belianes durant els

segles XVII i XVIII. Actualment, l'edifici acull les dependències municipals i la biblioteca “Tirant lo Blanc”,

la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.

Aquesta biblioteca presta els seus serveis des de

setembre de 1978, aspecte que enorgulleix als

belianencs i belianenques per motius diferents, un

d’ells recau en el fet que una gran majoria van

col·laborar en la seva remodelació. La biblioteca

està ubicada a la planta superior de l’edifici de la

Casa de la Vila. Aquest espai amb el pas dels anys

ha tingut diferents utilitats, durant uns anys va ser

l’escola, després un galliner, per passar a

convertir-se en la biblioteca que tenim actualment,

gràcies al treball col·laboratiu d’alguns veïns i

veïnes del poble.

Si viatgem en el temps i en situem a l’any 1977 coneixerem d’on van sortir els recursos econòmics per

realitzar aquest treballs de remodelació (de galliner a biblioteca). Els testimonis que tenim d’aquella època

ens parlen que part d’aquests recursis es va obtenir organitzant una exposició de fotografies de gent tel

poble. Durant la Festa Major es van exposar a l’espai on actualment hi ha la biblioteca, i es van vendre

algunes de les fotografies. Els diners recaptats van anar al pot per arreglar i acondicionar l’espai.

Cada persona tenia una feina, el relat de la primera bibliotecària de Belianes, Mª Carme Peres Timoneda

ens transmet perfectament els canvis que es van desenvolupar: “L’Ajuntament va cedir una sala del seu

edifici, del segle XVI, la qual antigament havia servit com escola, i més tard com a galliner (fet que pot

ajudar a entendre l’estat en què es trobava) perquè s’hi pogués fer l’esmentada biblioteca”, més endavant

1 En endavant SLPC.

Mª Carme ens explica: “Les parets de la sala cedida per l’Ajuntament, eren totes de pedra, però una

gruixuda capa de guix les recobria totes. Durant els mesos d’un altre estiu, a les nits, un grup de 8 ó 10

persones, feien caure part d’aquest guix perquè es vetessin les pedres, i durant el dia deixaven la porta

oberta amb els estris a punt, i així els nens, en les hores centrals del dia quan fa molta calor,

voluntàriament, hi anaven i a estonetes repicaven les pedres.”2

L’Ajuntament d’aquella època va cedir els materials de construcció, i també es van rebre algunes

donacions d’empresaris i particulars. L’arquitecte del poble, Daniel Gelabert, va acompanyar en tot el

procés i la gent del poble, homes, dones, nenes i nens van ficar el seu granet d’arena i esforç, creiem que

aquest és un dels motius pels quals hi ha aquest sentit de pertinença a aquest espai, les feines s’anaven

repartint segons les necessitats: els palets van enrajolar el terra i rejuntar les parets; els fusters van fer

les taules i part de les estanteries; les dones feien torns de neteja i van fer els coixins dels sofàs. Els nens

i les nenes ajudaven amb el que podien, des de la seva realitat d’infants. Tot aquest treball va ser

voluntari.

El testimoni de la primera bibliotecària ens transmet el que ara ja és una anècdota: “ El Ministeri de

Cultura de Madrid va fer la dotació de llibres (2.100 exemplars) però ens feia falta un revister, i la

candidatura que va resultar guanyadora a les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments l’any

1979, amb la subvenció de la seva candidatura va pagar l’esmentat revister”.

Un altre aspecte que volem destacar de la petita història d’aquesta biblioteca es el premi que va concedir el “Ministerio de Cultura” l’any 1981 (B.O. del E. n.º 176 de 24 de juliol), des d’on es va premiar a 10 ajuntaments del territori nacional (Espanya) que més van destacar per la seva ajuda a les biblioteques municipals públiques. Entre aquest 10 ajuntaments es va premiar al de Belianes amb 200.000 pessetes3. La Mª Carme ens explica “Amb motiu d’aquest premi, es va repartir per totes les cases del poble (200) els dies de la Festa Major, un document, en el qual, hi estaven representades a escala, totes les esglésies de la Vall del Corb, fotografies de diferents espais de la Biblioteca, les voltes de l’església de Belianes, amb les seves màscares i Claus de volta, les façanes, finestres i portalades de les cases més representatives del nostre poble, així com alguns dels seus desguassos i lluernes.”

Com a poble petit, ens considerem afortunats de disposar d’aquest espai i també de formar part des del

moment de la seva obertura de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, en l’actualitat

SLPC. En aquest tema, la novetat d’aquest any ha estat l’aprovació de la Ordenança Municipal

Reguladora del Servei Públic de la nostra biblioteca, marc legal del funcionament intern i en la prestació

del nostre servei, el qual va ser aprovat en sessió plenària de l’Ajuntament, el 17 d’abril d’aquest any.

Per finalitzar, la dinàmica dels pobles petits és diferenciada d’aquells més grans o de les grans ciutats i

aquest aspecte també el trobem a la nostra biblioteca, i especialment en l’atenció que donem als nostres

visitants. Aquesta atenció deixa de ser general per passa a ser personalitzada, i també en la planificació

2 Mª Carme Peres Timoneda, setembre de 2009. 3 Les altres biblioteques premiades van ser: Sax (Alicante), Daimiel (Ciudad Real), Alcalá la Real (Jaén), La Pola de Gordón (León), San Javier (Murcia), Aviles (Oviedo), Marín (Pontevedra), Sonseca (Toledo) i Requena (Valencia).

d’activitats trobem aquesta característica. Ser un poble petit, conèixer la seva gent i les seves

preferències, ens permet poder actuar d’aquesta manera.

1.2. Aproximació qualitativa i/o qualitativa a les característiques de la població.

Com a dada qualitativa cal remarcar que a Belianes estan empadronades 539 persones, 275 homes i 280

dones, distribuïts segons l’edat, de la següent manera:

Edat Homes Dones Total

De 0 a 4 anys 9 4 13

De 5 a 9 anys 13 6 19

De 10 a 14 anys 12 17 29

De 15 a 19 anys 11 12 23

De 20 a 24 anys 18 15 33

De 25 a 29 anys 8 11 19

De 30 a 64 anys 116 228 344

De 65 i més 82 175 257

Total 539 Font: Ajuntament de Belianes. Padró municipal d'habitants 2015. Adaptació, en alguns casos, als mateixos rangs d’edat que utilitza Síntesis

El 9,78 % de la població és estrangera, amb diferents nacionalitats:

Nacionalitat Homes Dones Total

Espanya 236 250 486 (90,16%)

França 1 0 1 (0,18%)

Itàlia 1 0 1 (0,18%)

Romania 14 12 26 (4,82%)

Ucraïna 2 2 4 (0,72%)

Rússia 0 1 1 (0,18%)

Algèria 1 0 1 (0,18%)

Marroc 14 5 19 (3,52%) Font: Ajuntament de Belianes. Padró municipal d'habitants 2015

Com a trets qualitatius subratllem el fet, que no tota la població que es troba empadronada al municipi hi

viu regularment, molts d’ells són estiuejants de temporada i d’altres venen en molt poques ocasions.

Els/les usuaris/es habituals de la biblioteca, durant el calendari escolar, són els infants i adolescents. Una

gran quantitat d’aquests tenen la dinàmica de venir diàriament a la biblioteca a realitzar tasques escolars,

per aquest motiu presentem una xifra de 740 usuaris/es que han utilitzat la sala d’estudi durant

aquest any. Aquest fet ens permet determinar que és el segon servei més utilitzat, després del préstec

del fons. Les altres activitats que realitzen aquest col·lectiu són: consultar llibres, Internet i emportar-se

en qualitat de préstec algun llibre i la participació en les activitats de foment de la lectura que impulsem.

En el cas dels adults, no ens visiten amb tanta freqüència, durant aquest any hem centrat part de les

estratègies per captar nous usuaris/es en aquest sector de la població, i podem dir que han augmentat el

nombre de visites, així com la utilització dels serveis. Des del nostre punt de vista considerem que aquest

augment és significatiu, però creiem que hem de continuar prioritzant la promoció del servei en aquest

sector de la població.

A l’estiu la realitat canvia, els que visiten més la biblioteca són els no residents, tant adults com infants. La

gran majoria, vénen a utilitzar els ordinadors i quasi en totes les ocasions per consultar internet. També,

en aquesta època de l’any s’ofereix el servei de lectura i préstec de llibres i revistes a les piscines

municipals (bibliopiscina) i també es desenvolupen activitats de promoció de la lectura, aspecte que fa

disminuir el préstec a la biblioteca, però no necessàriament implica que disminueixi l’índex de lectura.

2. OBJECTIUS I PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL

Durant aquest any no hem treballat amb objectius des d’una visió formal, ja que no teníem pla d’acció de

la biblioteca. Però sí ho hem fet des d’una realitat informal, donant continuïtat als objectius del projecte

entregat per optar a la plaça de bibliotecària. Així doncs, des d’aquesta òptica, podem dir que el nostre

objectiu estratègic és: Potenciar els serveis i recursos de la Biblioteca “Tirant lo Blanc” i cobrir les

necessitats culturals relatives a: educació, informació, oci i recreació, i desenvolupament

personal; a través tant d’estratègies i mètodes educatius clàssics com d’alternatius, amb la

finalitat que els diferents sectors de la població de Belianes (i també la població de l’àrea

d’influència) puguin accedir a nous coneixements que contribueixin a consolidar una societat més

democràtica mitjançat mecanismes participatius.

Com a objectius específics tenim:

1. Conèixer les diferents necessitats culturals de la població.

2. Impulsar l’ús de la Biblioteca oferint un ventall d’activitats tant periòdiques com puntuals.

3. Promoure la identitat cultural des de la memòria històrica i oral, fins a la quotidianitat del poble.

4. Vincular la població de Belianes amb l’actualitat municipal, nacional i mundial.

5. Informar a la població dels serveis que es presten i dels recursos de què disposa la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

6. Impulsar la creació de xarxes socials lligades a la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

7. Avaluar quantitativament i qualitativament els processos i resultats de les accions impulsades des de la biblioteca.

L’any passat també vam traçar al moment d’entregar la memòria anual algunes línies de treball que les

vam convertir objectius, aquests eren:

Definir estratègies per arribar a la població adulta i concretar activitats de promoció de la lectura cap

aquest sector de la població (clubs de lectura, presentació de llibres, etc.)

Organització del fons, acabar de delimitar la part de novel·la segons els gèneres literaris: eròtica,

històrica, d’intriga, etc.

Impulsar el préstec de pel·lícules i música, assumint el fons i mobiliari que es troba a la Fonoteca

Daniel Gelabert.

Contacte amb les organitzacions i entitats del poble. Establir estratègies i activitats de treball

coordinat segons les seves necessitats.

Articular amb les escoles que formen part de la Z.E.R. Riu Corb, primerament explicar els serveis

que podem oferir i posteriorment anar construint estratègies de treball conjunt.

Consolidar els voluntaris de l’hora del conte en un equip de treball.

Impulsar activitats específiques per a les famílies (tallers d’explicació de contes, etc.)

Contactar amb els alcaldes de les poblacions que formen part de la Vall del Corb i en la mesura de lo

possible, definir estratègies de treball coordinat.

Tots aquests s’han complert en major o menor mesura, a excepció de l’últim: el contacte amb els alcaldes

de les poblacions veïnes és l’únic objectiu que no hem realitzat cap acció. El grau de compliment de la

resta d’objectius seran descrits en el transcurs d’aquest document, segons la seva pertinència al tema

abordat.

3. RECURSOS

3.1. Recursos humans

Organigrama de l’Ajuntament de Belianes

Font: Ajuntament de Belianes.

En aquesta biblioteca hi treballa una persona a mitja jornada4, l’horari és de 16 a 20 hores. L’organització

de la jornada laboral es divideix en dos blocs: 1 hora de treball intern (organitzar del fons, planificació

d’activitats, etc.) i 3 hores d’atenció al públic.

La bibliotecària, com es pot observar a l’organigrama, depèn directament de la Regidoria de Cultura. En

aquest sentit, no hi ha hagut cap tipus de canvi després de les eleccions municipals del 15 de maig. La

Regidoria de Cultura la continua exercint en Xavier Bergadà Panadés.

Durant aquest any no hem tingut cap ajudant en pràctiques, hem intentat suplir aquesta carència amb

l’ajuda dels usuaris/es de la biblioteca, especialment els infants. Aquest fet ens permet avançar amb les

tasques que tenim, així com incorporar-los en les dinàmiques internes de la biblioteca, aspecte que

considerem molt positiu, ja que assumeixen responsabilitat i sentit de pertinença. També en tasques

puntuals hem disposat de l’ajuda de l’administrativa de l’Ajuntament de Belianes.

Durant aquest any hem participat en els següents cursos de formació oferits pel Servei de Biblioteques:

1. Com redactar la memòria de la biblioteca5, amb una duració de 4h. Realitzat el 18 de febrer de 10

a 14h a l’Arxiu Històric de Lleida. La facilitadora dels continguts va ser la Cap de Biblioteques de

Lleida, Nati Moncasí. La tasca entregada per poder optar al certificat d’assistència i aprofitament, va

ser l’entrega de la memòria de la biblioteca “Tirant lo Blanc” 2014.

4 Categoria laboral C2 (Auxiliar Administratiu).

5 El programa del curs el trobareu a l’annex 1 d’aquesta memòria.

2. Taller Elaboració d’un pla d’acció a la Biblioteca Pública6, amb una duració de 8h. Realitzat el 25

de febrer i 18 de març de 10 a 14h a l’Arxiu Històric de Lleida. La facilitadora dels continguts va ser

Carina Rey Martín. En aquest cas, la tasca entregada per poder optar al certificat d’assistència i

aprofitament, va ser la redacció de cinc (5) objectius pel pla d’acció 2015 de la biblioteca, construïts a

partir de l’anàlisis DAFO7.

Com ja hem narrat anteriorment, d’una manera més informal veníem treballant amb objectius, de la

participació en aquest taller va sorgir el nostre primer pla d’acció, que el trobareu a l’annex 19

d’aquesta memòria. D’aquest document destacar la seva temporalitat, serà anual i vindrà lligada al

calendari escolar, hem establert els períodes de setembre 2015 a agost 2016, ja que la pràctica ens

ha demostrat que existeixen dues realitats ben diferenciades: dinàmica d’estiu (vacances escolars) i

dinàmica d’hivern (calendari escolar).

Un altre aspecte que vam incorporar immediatament va ser la valoració de les activitats per part dels

participants, procés que feia temps volíem integrar. Per poder dur-ho a terme vam elaborar uns

formats específics per cada activitat, la sistematització d’aquestes la trobareu als annexes 10, 11 i 15

d’aquesta memòria. En el cas de les valoracions internets, les anirem afegint en aquest document a

mesura que es tractin els temes, com a part del procés d’anàlisis, reflexió i interpretació de la nostra

pràctica, que efectuem contínuament.

3. Presentació plataforma eBiblio, amb una duració de 3h. Realitzat el 17 de juny de 10 a 13h a la

Biblioteca Pública de Lleida. En aquest espai formatiu se’ns va explicar el funcionament del préstec

digital i en les seves diferents versions.

4. Cap a la biblioteca infantil i juvenil del futur8 amb una duració de 12h. Realitzat el 23, 30

setembre i 7 d’octubre 10 a 14h a l’àrea infantil de la Biblioteca Pública de Lleida. La facilitadora dels

continguts va ser Marta Roig. En aquest cas, la tasca entregada per poder optar al certificat

d’assistència i aprofitament, va ser l’Ideari de la biblioteca infantil i juvenil del futur9.

Producte de la reflexió d’alguns dels continguts treballats en

aquest curs, ràpidament van agafar forma de proposta i van ser

aplicats a la biblioteca. Com per exemple els kits familiars, que

són una selecció de contes sobre una temàtica particular

acompanyats de material didàctic per facilitar als pares i les

mares el fet d’explicar-los. Durant aquest any s’han realitzat 4

kits familiars: 1 d’emocions i sentiments, 2 d’animals i 1 de

contes populars.

El material didàctic d’acompanyament l’anem

fabricant a mesura que la dinàmica de la

biblioteca ho requereix i també és una fórmula de

donar més utilitat a les coses que construïm. Per

exemple, per explicar els contes del Taller de

Capgrossos es va optar per la metodologia de

titelles amb ombres xineses, doncs amb aquest

material es va elaborar un kit de contes populars.

6 A l’Annex 2 trobareu el programari del curs. 7 Aquest document el trobareu a l’annex 3. 8 El programari del curs el trobareu a l’annex 4 d’aquesta memòria. 9 Aquest document el trobareu a l’annex 5 d’aquest document.

També en l’activitat ““M’expliques un Conte”” utilitzem aquests materials, la intensió es treure la màxima rendibilitat als materials que elaborem, i els utilitza tant la bibliotecària com els usuaris/es de la biblioteca.

Un altre aspecte que va ser incorporat producte de la reflexió de la nostra participació al taller, va ser una petita reorganització de l’àrea infantil. Vam fer un nou racó de lectura, es van col·locar més lones a terra i coixins, i vam eliminar una de les taules, per deixar l’espai més lliure i més agradable.

També vam afegir, però no en la totalitat del fons, un petit format per motivar als usuaris/es a deixar els seus comentaris sobre les lectures. D’aquesta manera es vol propiciar que els prescriptors siguin els protagonistes de la lectura. Hem prioritzat el fons de l’àrea infantil, i les novetats dels adults.

I per finalitzar, hem col·locat dues llums de taula a la sala de deures, per intentar minimitzar el soroll, encara que no s’utilitzen molt en aquest sentit, sinó que formen part del decorat per les hores del conte (aqueta sala té doble funció).

Algunes idees ens han quedat al tinter i esperem poder dur-les a terme el pròxim any:

- Pintar el metall que protegeix el tub de l’estufa amb pintura de pissarra per tal que els nenes i les nenes hi puguin dibuixar lliurement. També buscar alguna fórmula creativa per utilitzar-lo per exposar les novetats infantils, ja que on les col·loquem actualment és provisional10.

Exemple:

- Fer una ruleta, que ens permeti escollir a l’atzar els contes per explicar. Es podria utilitzar en l’activitat de “M’expliques un conte” o també per prescriure.

- Col·locar casetes petites sota les estanteries amb missatges d’algun llibre, o amb recomanacions de lectura.

Exemple:

- Crear un espai separat mitjançant teles o cortines, per definir espais de lectura infantils més íntims. També poden funcionar com espais de lectura compartida.

Exemple:

- Canviar les cortines de la sala de deures, per unes més maques i agradables.

- Col·locar caixes amb coixins dins, per fer espais més petits de lectura per als nenes/es.

10

Comparteixen espai el fons audiovisual infantil i les novetats, a mesura que creixi el número de pel·lícules infantils, ens

quedarem sense espai per exposar les novetats.

5. El cinema a la biblioteca: selecció, prescripció i dinamització11 amb una duració de 12 hores.

Realitzat el 3, 10 i 17 de novembre de 10 a 14 h al Serveis Territorials a Lleida del Departament de

Cultura. Els facilitadors del contingut van ser Glòria Massana i Jaume Felipe. En aquest cas, la tasca

entregada per poder optar al certificat d’assistència i aprofitament, va consistir en una proposta de

llistat de pel·lícules segons una temàtica en particular12.

El motiu pel qual ens vam apuntar a aquest taller va ser la intencionalitat d’obrir aquest servei de

préstec d’audiovisuals per adults durant aquest any, als infants ja ho fem gràcies a un donatiu

important que vam tenir d’una usuària de la biblioteca. La dinàmica de la biblioteca no ens ha permès

poder donar aquest servei (ja que no hem tingut temps per introduir les donacions i compres de DVD

a Millennium), serà línia de treball prioritària pel pròxim any.

Com en l’anterior, de la participació al taller, també tenim algunes idees que ens roden pel cap, i

esperem aviat poder-les aplicar:

Campanya de promoció per rebre donatius.

Adquisició de nou fons, utilitzar les promocions especials de les grans cadenes

comercials.

Incorporar la categoria de cine familiar com a subgènere.

Fer un vídeo promocional del nou servei de préstec, creant un personatge fantàstic que

serà l’expert prescriptor de la biblioteca.

Programar projeccions de pel·lícules amb una determinada freqüència.

Promocionar setmanalment a través de la cartellera i el facebook una pel·lícula

recomanada pel personatge fantàstic.

Articular amb l’Associació de Joves, per treballar conjuntament l’activitat de cinema a la

fresca a l’estiu.

Avaluar la possibilitat de fer algun cine club.

Programar una projecció per mes a la llar de jubilats.

A l’àmbit personal, vam participar en els cursos:

6. Els Contes, aliment per a l’ànima13, amb una duració de 3 hores. Realitzat el 28 de novembre al

Centre Zena de Tàrrega. La facilitació de continguts va anar a càrrec de Sònia Kliass. Destacaríem

dels aprenentatges treballats tot el relacionat amb la capacitat imaginativa dels nens i les nenes

segons la seva edat, i també les diferents maneres d’explicar els contes, tenint en compte també el

mateix aspecte, l’edat dels nens i les nenes. Tots aquests aprenentatges han estat incorporats en els

diferents dissenys metodològics que s’han realitzat, d’una forma més visible, en els de les visites

escolars, també han alimentat l’activitat de “M’expliques un conte”.

7. Emocionari, taller d’educació emocional, amb una duració de 2 hores, realitzat el dissabte 24

d’octubre a la Casa de la Cultura de Sant Cugat. Els facilitadors del contingut van ser els autors del

llibre Cristina Nuñez i Rafael Valcárcel. Com anècdota de l’any, volem compartir que ens vam

presentar en un concurs a través del Facebook on sortejaven una plaça per aquesta formació, el vam

guanyar, i van cedir-la a dues voluntàries de l’hora del conte, finalment ens van donar una plaça

més, que ens va permetre poder acompanyar-les. D’aquesta xerrada en rescatem les múltiples

possibilitats pedagògiques que ofereix aquesta publicació, que les podem socialitzar com a part de la

prescripció del llibre.

11 El programari del curs el trobareu a l’annex 6 d’aquest document. 12 La tasca entregada la trobareu a l’annex 7 de la present memòria. 13

La descripció del curs la trobareu a l’annex 8 del present document.

Per finalitzar, també cal remarcar l’assistència a les reunions14 de totes les biblioteques de la província de

Lleida, les quals no tenen la finalitat exclusiva de la formació dels assistents, però de manera indirecta

s’adquireixen nous coneixements molt importants per la gestió de la biblioteca.

3.2. Recursos d’Infraestructura/Edifici-Equipament.

Durant l’any 2014 es van realitzar diferents accions per adaptar la biblioteca als requeriments del SLPC,

per aquest any les adequacions més importants han estat:

Canvi de totes les finestres de l’edifici, l’Ajuntament de Belianes ha efectuat un canvi de totes

les finestres exteriors de l’edifici, ja que es trobaven en mal estat i no aïllaven en condicions

òptimes les dependències municipals. A la biblioteca, s’han canviat un total de 12

finestres/porticons.

Canvi de proveïdor telefònic, durant aquest any l’Ajuntament de Belianes ha contractat una

altra empresa, aspecte que ha millorat en gran mesura la velocitat d’Internet, sobretot en

l’ordinador de gestió interna. En l’àmbit dels usuaris/es, els ordinadors del Punt Tic han millorat

la seva velocitat, però tampoc no d’una manera desmesurada, aspecte que estem treballant. El

canvi de proveïdor també ha permès poder oferir connexió a Internet sense fil, encara que

també hem de perfeccionar tant el protocol de funcionament, com la rapidesa.

Les instal·lacions de la biblioteca es troben en bon estat de conservació i manteniment. Durant l’any s’han

realitzat petites inversions per tal de mantenir l’estat de conservació.

Els equips informàtics presenten el mateix bon estat que l’any anterior, encara que hi ha alguns

aspectes/ problemàtiques per millorar per a l’ús dels usuaris/es, sobretot en el relacionat a la lectura de

memòria externa (USB) i els de connexió a internet ja esmentats.

3.3. Recursos Econòmics

2015

Ajuntament Diputació Generalitat Total

Despeses de funcionament 34.499,70 912,61 3.833,84 39.246,15

Adquisició de fons 268,83 912,61 1.182,00 2.363,44

Subscripcions a diaris i revistes 0,00 0,00 1.323,42 1.323,42

Personal 15.270,93 0,00 0,00 15.270,93

Manteniment ordinari 3.193,20 0,00 1.173,42 4.366,62

Manteniment no ordinari 15.413,36 0,00 0,00 15.413,36

Activitats 353,38 0,00 0,00 353,38

Altres despeses de funcionament 0,00 0,00 155,00 155,00

14 11 de març i 2 de desembre.

3.4. Fons Documental

Si durant l’any 2014 vam centrar els nostres esforços a organitzar el fons de la biblioteca i introduir-lo al

programa de gestió bibliotecari (Millennium), durant aquest any ens hem dedicat a promocionar-lo, i en la

mesura de les nostres possibilitats, suborganitzar-lo delimitant els subgèneres literaris. Aquesta última

acció formava part d’un dels objectius traçats en l’entrega de la memòria 2014 (Organització del fons,

acabar de delimitar la part de novel·la segons: eròtica, històrica, d’intriga, etc.) i no l’hem pogut complir en

la seva totalitat, per tant formarà part de les acciones del 2016.

El que sí hem pogut demarcar ha estat:

- Delimitació d’un nou centre d’interès a la secció infantil, dedicat a les emocions i sentiments.

Després del pas per la biblioteca de l’exposició “Pessigolles, catàleg d’emocions i

sentiments”, vam poder detectar un interès especial per part dels pares, mares i centres

educatius, sobre aquest tema.

Aspecte que hem reorientat cap a la creació d’un nou centre

d’interès, conformat per tot tipus de contes que tracten sobre

diferents emocions, sentiments, i actituds, tals com: la ràbia,

l'alegria, la por, les diferències, etc.

També durant aquest any hem prioritzat l’adquisició de llibres

infantils sobre aquest tema.

En l’actualitat tenim tres (3) centres d’interès, dos a l’àrea

infantil: 1. Racó dels pares i les mares i 2. Emocions i

sentiments. I l’altre a l’àrea d’adults: 3. Col·lecció Local.

- Fons audiovisual, per tal de complir amb l’objectiu d’Impulsar el préstec de pel·lícules i

música, assumint el fons i mobiliari que es troba a la Fonoteca Daniel Gelabert que vam

establir l’any passa. Hem començat per adaptat els mobles expositors de la fonoteca (K7 i

CD) per exhibir el fons de DVD que tenim gràcies a donacions particulars. Durant aquest

any també hem destinat part de la subvenció de la Diputació de Lleida per adquisició de

pel·lícules (50 títols15). Durant el 2016 ens agradaria culminar amb aquest objectiu,

ingressant a Millennium el fons retrospectiu de CD de la Fonoteca i aquesta nova

adquisició.

- Fons de reserva, durant l’estiu ens hem dedicat a introduir al programa Millennium el fons

de reserva que tenim a la biblioteca, un 15% del fons total. Esperem poder acabar amb

aquesta tasca el 2016.

15

A l’annex 9 trobareu el llistat de les pel·lícules adquirides aquest any.

3.4.1. Nombre de registres d’exemplars del catàleg informatitzat 31/12.

Altes de fons Baixes de fons Fons de préstec

Fons exclòs Total de fons

Provinents del SAB

Total 610 6 6.713 10 6.723 586

Llibres i fullets 441 6 6.464 7 6.471 576

Manuscrits 0 0 0

Publicacions periòdiques (volums enquadernats o encapsats)

0

Documents sonors 12 0 50 0 50 7

Audiovisuals 153 0 159 0 159 2

Documents electrònics 0 19 0 19 1

Documents cartogràfics 2 0 13 3 16

Documents gràfics 0 0 0 0

Música impresa 0 0 0 0

Microformes 0 0 0

Altres documents 2 0 8 0 8

Font: Síntesis

El fons en la seva totalitat ha augmentat, les noves adquisicions s’han efectuat a través del SAB16,

ADOPJ i de la Diputació de Lleida amb la corresponent aportació de l’Ajuntament de Belianes.

Les compres de SAP i ADOPJ, s’han gestionat directament des de la Central de Biblioteques de Lleida,

amb alguns suggeriments per part nostra. Les adquisicions de la subvenció de la Diputació de Lleida les

hem gestionat directament, i vam estructurar-les segons els següents criteris:

- Prioritzar fons infantil de 2 a 5 anys, en ser la franja d’edat a la qual prestem més.

- Compra de DVD, ja que durant aquest any es tenia planificat començar el préstec

d’audiovisuals.

- Compra de novel·la d’actualitat.

- Distribució del restant pressupost de forma equitativa entre: NJ, coneixements i còmic.

3.4.2. Fons inicial/fons final i el creixement.

Total de fons

Inicial Final

Total 5.999 6.723

Llibres i fullets 5.926 6.471

Documents cartogràfics 14 16

Documents sonors 29 50

Audiovisuals 5 159

Altres documents 6 8

Manuscrits 0 0

Documents electrònics 19 19

Documents gràfics 0 0

Música impresa 0 0

Microformes 0 0

Font: Síntesis

16

Sistema d’Adquisició Bibliotecària

De forma generalitzada el fons de la biblioteca ha crescut, amb l’excepció dels documents electrònics,

gràfics, la música impresa i microformes que es manté igual. Els documents sonors que consten a la

taula, obeeixen al material d’acompanyament de revistes, i en el cas dels audiovisuals, l’augment acata a

donacions d’usuaris/es. Les compres que es van realitzar des de la subvenció de la Diputació de Lleida,

no s’han introduït a Millennium durant aquest any.

També hem tingut un creixement d’un 12,07% del fons, 9,20% en el cas dels llibres i fullets, 14,29% els

documents cartogràfics, 72,41% documents sonors, 3080%17 en el cas d’audiovisuals i 33,33% en el cas

d’altres documents.

3.4.3. Nombre de títols de publicacions periòdiques vives.

Altes d'exemplars Baixes d'exemplars Exemplars total

Publicacions periòdiques (números) 420 0 523

Font: Síntesis

Com a novetat en aquest punt, podem dir que estem al dia en l’ingrés a Millenniu de tots els números de

les publicacions periòdiques que tenim a la biblioteca i també, en l’organització de la metodologia d’ús.

L’objectiu d’aquesta organització és intentar treure’n el màxim de rendiment, per aquest motiu les revistes

les utilitzem als punts d’extensió bibliotecària que tenim. Durant aquest any hem establert quatre punts:

dos bibliopiscines, un a la llar de jubilats i un altre al consultori mèdic, fet que ens ha obligat a establir un

circuit de circulació d’aquest material.

La distribució i organització de les revistes l’hem establert de la següent manera:

A la biblioteca tenim exposades les revistes actuals de gener a juny i de setembre a desembre.

Durant els mesos d’estiu (juliol i agost) dividim en dos grups les revistes, utilitzant com a criteris

de distribució equitativa entre temàtica i públic al qual van adreçades. Cada grup es col·loca en

una bibliopiscina (Belianes/Maldà). Els exemplars van del setembre de l’any anterior (2014) a

juny de l’any actual (2015).

Al punt ubicat a la llar de jubilats hi col·loquem les revistes no actuals, és a dir, aquelles que van

del període juny de dos anys anteriors (2013) a agost de l’any anterior (2014). Aquest punt

funciona paral·lelament al préstec de revistes a la biblioteca, per aquest motiu són diferents els

exemplars, i funciona durant els mesos de setembre a juny.

Quan desmuntem el punt de la llar de jubilats (juny) donem de baixa les revistes a Millennium, per aquest

motiu presentem en aquest moment un número tan elevat d’exemplars. A continuació de forma

progressiva les col·loquem al Punt del Consultori Mèdic, com no tenim control sobre la gestió d’aquest,

les publicacions periòdiques ja estan donades de baixa.

3.4.4. Nombre de subscripcions a publicacions periòdiques i recursos electrònics d’accés en línia.

Títols en curs Títols total

Publ. periòdiques (títols) total 45 45

Publ. periòdiques impreses (títols) 45 45

Font: Síntesis

Rebem vint-i-set (27) publicacions periòdiques18 dels recursos atorgats per la Generalitat de Catalunya

(950€), la selecció de les revistes per primera vegada l’hem realitzat nosaltres. Els criteris de subscripció

17

La data base era zero, per això aquest augment.

vénen determinats per un intent de distribució equitatiu segons edat i temes, tenint present les

preferències de la població.

El principal indicador de preferència el determina el número de consultes de cada publicació periòdica a

les bibliopiscines, un altre indicador va ser preguntar directament a les organitzacions socials del poble

les seves preferències i l’últim que utilitzem, és el criteri de la bibliotecària, cada any subscrivim alguna

revista diferent per comprovar la seva acceptació. De les subscrites dutes durant aquest exercici fiscal,

dues no ens van arribar mai (Mundo Sonoro i La Quera) i una altra va desaparèixer a mitjans d’any (Pelo

Pico i Pata).

També rebem de forma gratuïta onze (11) revistes gràcies a l’aportació de Appec (Associació de

Publicacions Periodiques En Catalá D'Abast Nacional) aquestes són: Serra d’Or, Cavall Fort, El Temps, El

Tatano, Enderrock, L’Avenç, 440, Muntanya, Els Súpers, Cuina i Descobrir. I una del Servei de

Biblioteques (Infobiblioteques).

Per finalitzar, en rebem set (7) que ens imaginem són de donacions pròpies, aquestes són: El Correu,

Mundo Negro, Top Chef, Comparitr, Zoo oh i ONG.

18

Adults: Labores del Hogar, Integral, El Mueble, Saber vivir, Geo, Automovil, Cosmopolitan, Sàpiens, Muy Interesante,

Bonart, La Maleta de Porbou, Cocina Fácil, National Geographic, Rockdelux, Pirineos, Que leer, Agrocultura, Brico, Dones, Horticultura, La Quera, Mondo Sonoro, Patrones i El Triangle. Infantil: Reporter Doc, Bravo i Pelo Pico i Pata.

4. SERVEIS I PROGRAMES

Durant aquest any, la nostra biblioteca ha donat continuïtat a les activitats de promoció de la lectura i

podem dir que algunes ja les tenim consolidades, i formen part de les activitats periòdiques, altres han

assumit un paper més puntual.

En el cas dels serveis, també presentem la mateixa realitat, doncs, durant aquest any hem intentat

consolidar la nostra oferta, sobretot hem centrat esforços en la promoció, i hem obert algun petit servei,

com per exemple el d’extensió bibliotecària a la Llar de Jubilats.

A continuació anirem descrivint específicament cada activitat i servei.

4.1. Dades dels usuaris/es.

Continuem tenint com a usuaris/es habituals de la biblioteca el públic infantil. L’activitat per excel·lència és

venir a fer les tasques escolars, consultar informació a Internet i emportar-se en préstec algun llibre. La

principal difèrencia entre els adults i els infants la troben en què els infants venen a la biblioteca i es

queden tota la tarda, en canvi els adults acudeixen per un motiu particular (normalment es préstec del

fons) i marxen.

En total durant l’any ens han visitat 2.619 nens i nenes, dels quals 740 han utilitzat la sala d’estudi i 305

han utilitzat els ordinadors. En comparació a l’any passat, hem augmentat el número de visites en un 57%

i també els usuaris/es de la sala d’estudi en un 40,68%, i presentem una disminució del - 48,56%

d’utilització dels ordinadors.

En el cas de la població adulta, valorem molt positivament que les estratègies que hem desenvolupat

durant l’any, a poc a poc, han anat augmentant les persones adultes que utilitzen els servies de la

biblioteca i formen part dels assistents a les activitats. Per aquesta franja de població destaquem que ens

han visitats 2.058 persones amb un increment del 92.87% en comparació a l’any 2014, de les quals han

utilitzat 93 internet, dada que també presenta una disminució del - 68,15%.

Durant tot l’any hem anat creat nous usuaris, aquesta dada també mostra un creixement important,

bàsicament ha estat degut al fet que l’any passat vam començar a partir d’octubre a realitzar aquesta

acció.

Altes Baixes Total

2014 2015 2014 2015 2014 2015

Carnets total 74 72 80 18 80 175

Carnets persones total 74 69 79 18 79 171

Carnets infants i joves total 42 25 43 8 43 78

Carnets infants total 32 22 33 8 33 58

Carnets petits lectors (0-2 anys) 3 3 3 3 3 5

Carnets infants (3-11 anys) 29 19 30 5 30 53

Carnets joves (12-17 anys) 10 3 10 0 10 20

Carnets adults total 32 44 36 10 36 92

Carnets adults (18-29 anys) 1 3 1 0 1 17

Carnets adults (30-64 anys) 24 38 28 7 28 68

Carnets adults (+65 anys) 7 3 7 3 7 7

Carnets altres persones (no desglossable)

0 0 0 1

Carnets entitats total

3 1 0 1 4

Carnets entitats biblioteques

1 0 1 1

Carnets entitats cultura i lleure

1 0 0 0 1

Carnets entitats educació

0 0 0 0

Carnets entitats sanitat i serveis socials

0 0 0 0

Carnets entitats (no desglossable)

2 0 0 0 2

Font: Síntesis

Destaquem l’augment de carnets d’entitats, fet que ve lligat a l’objectiu definit l’any 2014 (Contacte amb

les organitzacions i entitats del poble) amb la intenció de crear xarxes sòlides de treball articulat entre els

col·lectius que fan vida al poble i la biblioteca, en aquest punt destaquem: AEiG Terra Plana, Ajuntament

de Maldà i Escola Maldanell. Quan vam tancar l’any 2014 no teníem cap usuari de la biblioteca amb

aquesta característica (a excepció del propi de la biblioteca), i ens vam traçar com a prioritat augmentar

aquesta data. Cal remarcar que l’escola Pere Teixiné de Belianes i la de El Racó del Tallat, de Sant Martí

de Riucorb, ja tenen carnet d’una altra biblioteca del SLPC.

A finals d’any vam resoldre el problema que teníem per imprimir els carnets a la impressora Zebra,

gràcies en gran mesura a l’esforç dels Tècnics de Consell Comarcal de l’Urgell. Al finalitzar l’any totes els

carnets dels nous usuaris/es ja estaven entregats.

4.2. Préstecs. Préstecs Interbibliotecaris. Préstecs a Entitats.

El préstec es el servei per excel·lència de qualsevol biblioteca, i en el nostre cas, no som diferents. Hem

donat aquest servei durant tot l’any, així que ja tenim una data base d’aquest servei (l’any 2014 només es

va oferir durant 4 mesos) d’ençà que tenim informatitzat el préstec, per tant no realitzarem anàlisis

comparatiu del creixement, i sí de la utilització del servei com a tal.

Transaccions de préstec per tipus

d'usuari

Renovacions per tipus d'usuari

Total préstecs per tipus d'usuari

Usuaris de préstec total 2.086 506 2.592

Usuaris de préstec persones total 1.807 377 2.184

Usuaris de préstec infants i joves total 1.214 181 1.395

Usuaris de préstec infants total 1.093 145 1.238

Usuaris de préstec petits lectors (0-2 anys) 141 19 160

Usuaris de préstec infants (3-11 anys) 952 126 1.078

Usuaris de préstec joves (12-17 anys) 121 36 157

Usuaris de préstec adults total 545 184 729

Usuaris de préstec adults (18-29 anys) 83 48 131

Usuaris de préstec adults (30-64 anys) 402 125 527

Usuaris de préstec adults (+65 anys) 60 11 71

Usuaris de préstec altres persones (no desglossable) 48 12 60

Usuaris de préstec entitats total 279 129 408

Usuaris de préstec entitats biblioteques 91 5 96

Usuaris de préstec entitats cultura i lleure 42 9 51

Usuaris de préstec entitats educació 120 111 231

Usuaris de préstec entitats sanitat i serveis socials 0 0

Usuaris de préstec entitats (no desglossable) 26 4 30

Font: Síntesis

Presentem una data anual de 2.592 préstecs, distribuïts:

Infantils, 1.238 préstecs, la franja d’edat que presenta un número major són els infants

entre 3 i 11 anys, amb un total de préstecs de 1.078 transaccions. Si els usuaris per

excel·lència de la biblioteca són els infants, també ho són els que s’emporten en qualitat

de préstec els documents de la biblioteca.

Joves (12 a 17 anys), presenten una data de 157 préstecs, són el col·lectiu que menys

utilitzen aquest servei, la gran part de sol·licituds obeeixen a lectures escolars. Encara

que tenim alguns usuaris/es molt lectors, són pocs però agafen en préstec molts llibres,

per aquest motiu ens estem plantejant pel pròxim any impulsar un club de lectura

infantil.

Adults, un total de 729 préstecs, que ens els hem guanyat a poc a poc, són fidels i

conseqüents en la utilització del servei. El rang d’edat amb més préstec és entre els 30 i

64 anys.

Entitats, com ja hem descrit en línies anteriors hem realitzat esforços per arribar a

aquests col·lectius i presentem un total de 408 préstecs, tenim pocs usuaris/es amb

aquesta característica, però utilitzen molt el servei. Les entitats per excel·lència que

destaquen més són les educatives amb 231 préstecs. L’escola que utilitza més aquest

servei és la de Sant Martí de Riucorb, i la segueix la de Belianes, ambdues no tenen el

carnet de la nostra biblioteca, però sí que acudeixen a buscar els llibres.

Si analitzem aquest servei segons tipus de document, observem que els llibres són els més prestats, amb

un 2.068 préstecs i el segueix les revistes amb 317 transaccions (les que prestem a les bibliopiscines no

es comptabilitzen a Millennium).

Transaccions de préstec per tipus de document

Renovacions per tipus de document

Total préstecs per tipus de document

Documents prestats total 2.086 506 2.592

Documents prestats llibres i fullets 1.648 420 2.068

Documents prestats publicacions periòdiques 265 52 317

Documents prestats sonors 14 9 23

Documents prestats audiovisuals 150 21 171

Documents prestats electrònics

0 0

Documents prestats altres 9 4 13

Font: Síntesis

En el cas del préstec interbibliotecari és un servei consolidat a la nostra biblioteca, i ens permet accedir

a totes les preferències dels nostres visitants. Hem ofert aquest servei durant tot l’any, així que aquesta

serà la nostra data base (durant l’any 2014 només vam oferir-lo durant 3 mesos), a l’igual que l’anterior,

no realitzarem anàlisis comparatiu de creixement/decreixement, però si destacarem alguns aspectes que

considerem rellevants.

Documents originals un per

un

Total documents originals

Total

Documents servits a altres biblioteques total 70 70 70

Documents servits a biblioteques catalanes total 70 70 70

Documents rebuts des d'altres biblioteques total 335 335 335

Documents rebuts des de biblioteques catalanes total 335 335 335 Font: Síntesis

Les dades parlen per si soles, prestem a altres biblioteques amb un percentatge molt baix, en comparació

amb el que rebem. Durant l’any hem sol·licitat 335 préstecs interbibliotecaris donant resposta a:

Demandes particulars.

Activitats puntuals: vam col·laborar amb la Marxa Ecològica i per la Pau col·locant un

petit aparador de llibres relacionats amb les aus a l’exposició de “Els Nius dels Ocells”. I

també amb aquesta entitat vam realitzar una activitat conjunta “Còmic i realitat social”

on també vam fer un aparador dels còmics que van treballar.

Des d’octubre, pel Club de Lectura de la biblioteca.

En el cas de préstec a entitats, ja hem analitzat la realitat durant aquest any en línies anteriors,

destaquem el préstec a les entitats educatives, que ve relacionat amb el compliment de l’objectiu

establert l’any passat de construir estratègies de treball conjunt amb la Z.E.R. Riu Corb. Encara que

considerem que hem de concretar el mecanisme de préstec de lots per les escoles, i afermar llaços

més sòlits de préstec amb l’escola de Belianes, en defecte, amb l’Ampa, per això serà una prioritat

pel pròxim any.

La vinculació i acció conjunta amb algunes entitats, ha esdevingut en la creació de nous usuaris/es

amb aquest perfil, i també, progressivament, la utilització del servei de préstec.

4.3. Serveis d’Accés a Internet i a Programes d’Ofimàtica amb els ordinadors de la biblioteca.

Com ja hem dit anteriorment, una de les potencialitats de la nostra biblioteca són les visites infantils i l’ús

que fan dels serveis. En aquest sentit, una gran part dels usuaris/es que utilitzen Internet i els programes

d’ofimàtica són els infants.

Actius

Usuaris d'internet i ofimàtica infants 305

Usuaris d'internet i ofimàtica adults 93

Usuaris d'internet i ofimàtica total 398

Com ja hem dit, de les poques dades quantitatives que presenten un decreixement durant aquest any,

una és la utilització d’aquest servei ( - 48,56% en el cas dels infants i - 68,15% en el cas dels adults) en

comparació a l’any passat. Aquest fet pot ser degut a les dificultats tècniques que presenten els

ordinadors, a la no comptabilització de tots els usuaris/es que l’utilitzen, o també que no s’han utilitzat

amb tanta freqüència. A vegades sens dificulta dinamitzar activitats i també comptabilitzar els altres

serveis que s’utilitzen.

4.4. Serveis d’Accés a Internet a través de la Xarxa WI-FI de la biblioteca.

Com ja hem dit en línies anteriors, l’Ajuntament de Belianes aquest any va realitzar canvi de proveïdor

d’Internet, hem millorat considerablement la velocitat de transmissió de les dades, però encara els

ordinadors de l’àrea d’informàtica (Punt Tic) presenten certa lentitud, per aquest motiu no hem fet molta

promoció del servei de connexió sense fil que oferim. El pròxim any serà una prioritat solucionar aquestes

petites problemàtiques del Punt Tic.

4.5. Activitats de foment de la lectura.

Les activitats de promoció de la lectura d’aquest any les estructurem en quatre grans blocs: activitats

familiars, activitats per escoles, activitats per adults i exposicions. A continuació detallarem cada una de

les accions realitzades per cada bloc.

Activitats familiars

1. Hores del conte

L’activitat familiar per excel·lència és l’hora del conte

mensual. En realitzem una cada mes -l’últim divendres

- durant el calendari escolar.

A l’estiu canvia la dinàmica, i en realitzem una per

setmana durant el mes d’agost a la piscina, com a part

de les activitats d’aquest servei d’extensió bibliotecària.

Aquest any hem explicat:

- Gener: “El peix Irisart”, amb Roser Culleré, van assistir-hi 21 nens/es i 8 adults

- Febrer: “Ioshi i la pluja”, amb Laura Huguet i Àneu Salvador, van concorre-hi 47 nens/es i 12 adults.

- Març “El representant dels ocells”, amb Laia Roset, van assistir 36 nens/es i 17 adults.

- Abril “La Veueta”, amb Irene, Pau, Marcel, Mar i Anna, van acudir 20 nens/es i 6 adults.

- Maig: “La història de la Marxa” amb tots els nens i nenes del poble.

Per aquesta sessió es van invertir els rols, els

contacontes van ser els nens i les nenes, en total van

participar-hi 18 infants. I els oients eren els adults, 31

persones van assistir-hi acompanyats de 16 infants.

Aquesta activitat es va poder dur a terme gràcies al

treball de recerca de la història d’aquesta tradició

popular, els encarregats de realitzar-la van ser els

mateixos nens i nenes del poble. El conte de “La

història de la Marxa” el van construir entre tots,

entrevistant a: gent del poble, els col·laboradors i

organitzadors de la Marxa; amb l’acompanyament de la

Comissió d’Activitats 2015, per tant aquesta activitat es

va realitzar conjuntament amb aquest col·lectiu.

Pel maig del 2015 es va representar i la intenció és que

durant 2016 es publiqui el conte, amb les il·lustracions

dels propis nens i nenes.

Volem remarcar que en alguns casos, després del

contacontes, hem realitzat alguna activitat

complementària:

- Gener: dibuix col·lectiu de peixos.

- Febrer: intercanvi de trucs de màgia.

- Març: una pinya per donar menjar als ocells.

De les sessions a la bibliopiscina volem compartir:

- Juliol:

“Espectacle infantil” a càrrec de “Mim & Mum”,

amb l’assistència aproximada de 37 infants i 40

adults.

- Agost:

“Fante, Leo i Cia”, vam tenir la presència

especial de la seva autora Mercedes Roman i

la col·laboració de la Roser Farré i Ainoa

Cabrol. Van concorre-hi aproximadament uns

45 infants i 40 adults.

“El Barbero de Sevilla”, adaptació musicada

d’Eva Maria Ruiz, amb la col·laboració de la

Naroa Gómez, Carla Montané i Antonieta

Caimons, per aquest esdeveniment vam

comptabilitzar aproximadament 40 infants i 53

adults.

El ratolí de la ciutat i el ratolí del camp”, amb el

senyor Pepito, amb l’assistència aproximada de 25

infants i 20 adults.

“Els colors”, adaptació amb llenguatge de signes

per part d’Ainoa Cabrol i Sandra Sorribes, van

acudir-hi aproximadament 37 infants i 23 adults.

En finalitzar van fer una dinàmica participativa amb

llenguatge de signes.

Destaquem la participació del senyor Pepito, nou

integrant del col·lectiu de contacontes de la biblioteca i

el primer home que ho realitza en solitari.

En tancar la bibliopiscina ens vam qüestionar la

continuïtat d’aquesta activitat, ja que considerem que

és complicat captar l’atenció dels infants amb la

competència que suposa tenir al costat les piscines

municipals. També cal remarcar que aquest any

l’onada de calor dificultava la permanència dels

assistents asseguts sense banyar-se. Vam avaluar

aquest aspecte amb el col·lectiu de voluntàries i

voluntaris i van acordar donar-li continuïtat19.

Internament des de la biblioteca, ens qüestionem aquesta activitat per la feina que els comporta als

voluntaris o voluntàries i en cap moment per la nostra. Considerem oportú posicionar la biblioteca en les

diferents activitats que es realitzen al poble i també als espais, però quan impliquem a altres persones,

ens preocupa la seva percepció.

Retornant les instal·lacions de la biblioteca vam continuar amb:

- Octubre: “La castanyera de les castanyes” amb la Laia Roset, amb l’assistència de 12 nens/es i 5 adults.

- Novembre: “Un cangur a la masia” amb l’Antonieta Caimons, amb la participació de 28 nens i 12 adults.

- Desembre “Contes de Nadal”, amb la Roser Culleré, en finalitzar els contes vam cantar Nadales. Van assistir-hi 19 nens i 12 adults.

La sessió del mes d’octubre va tenir poca assistència,

l’igual que la de l’any passat, per aquest motiu a partir de

2016 començarem al novembre amb les activitats de

contacontes a la biblioteca.

Un altre fet que hem observat a partir d’octubre, ha sigut

la disminució d’assistents en comparació a l’any passat,

en alguns casos a causa de les activitats extraescolars

que han coincidit amb els horaris. Però continuem

mantenint una bona assistència d’infants de 3 a 8 anys,

que considerem són el públic idoni per aquests tipus

d’esdeveniments.

19

El document amb la sistematització de les valoracions de les voluntàries i voluntaris de l’hora del conte el trobareu a

l’annex 10 d’aquest informe.

En total s’han realitzat 13 sessions d’hores del conte, amb

la col·laboració voluntària de 37 contacontes i amb una

assistència de 710 persones. Presentem 40% d’increment

en comparació a l’any anterior, però cal remarcar que en

aquest cas només es van realitzar 8 sessions.

També volem destacar la participació dels joves de la

biblioteca, que es van implicar realitzant la sessió de l’abril.

Aquest col·lectiu participa poc de les activitats i els serveis

de la biblioteca, per aquest motiu ens fa molta il·lusió que

assumeixin la responsabilitat de realitzar aquesta activitat.

A partir del mes d’octubre vam incorporar un format molt senzill, amb emoticones, per tal que els nens i

les nenes valoressin les diferents sessions, el registre de tots els testimonis el trobareu a l’annex 11

d’aquest document.

2. Taller de capgrossos i contes populars

L’any passat vam identificar com a necessitat impulsar activitats específiques per a les famílies, ja que

igual que aquest any, la població que ens visita amb més freqüència són els nens i les nenes, però vam

distingir alguna debilitat, per exemple que moltes vegades no venen acompanyats dels seus pares o

mares, i si venen, en alguns casos no comparteixen la mateixa activitat. Així que van planificar un taller de

construcció de capgrossos i contes populars, per infants fins a 8 anys, d’aquesta manera també

reforçàvem el reglament intern de la biblioteca, el qual especifica que fins a 8 anys, han de venir

acompanyats d’un adult.

El taller el vam estructurar en 5 sessions de

treball: 6, 13, 20 de novembre, 4 i 11 de

desembre. De 6 a 8 de la tarda. Els nens i les

nenes havien de venir acompanyats d’una

persona adulta.

En la primera sessió, vam explicar els contes de

“La caputxeta vermella” i “En Patufet”. I també

“Els tres porquets” que el van explicar les nenes

més grans de la biblioteca. Vam representar un

teatre amb ombres xineses per explicar-los.

Després els participants van escollir el personatge de la seva

preferència per convertir-lo en un capgròs, i van fer un esbós en

paper.

En les següents tres sessions de treball ens van dedicar a

donar la forma al capgròs, i les seves faccions. I l’última sessió

el vam pintar.

El taller el va organitzar la biblioteca amb la

col·laboració del pintor i escultor Sardi, qui va dirigir

l’activitat i va donar suport creatiu a tot el procés.

De l’anàlisi i reflexió d’aquest taller poden dir que

va ser un èxit pel que fa a participació, van

planificar-ho com a màxim per a 10 assistents i són

els que van venir.

Van tenir alguns problemes respecte a la tècnica i

l’assecatge dels capgrossos, ja que les condicions

climàtiques (boira) no ens van acompanyar, fet que

ens va portar a endarrerir alguna secció.

També volem remarcar, que dues de les famílies

assistents eren de Sant Martí de Maldà, fet que ens

ajudar a augmentar el nostre radi d’acció cap

aquesta població.

Creiem que les famílies van marxar molt contentes amb el seu capgròs, dues amb el patufet, cinc amb la

caputxeta i tres amb el llop. Aquesta activitat és l’única que hem fet fins al moment on els participants han

hagut de pagar el cost, ja que havíem de pagar tant els materials com els honoraris del Sardi. Vam

establir preus econòmics i rebaixes especials en el cas de venir dos fills per família.

3. “M’expliques un Conte”

Una de les propostes que va sorgir a la reunió

amb els contacontes voluntaris va ser realitzar

més activitats relacionades amb els contes. A

partir d’aquí i amb el suport d’una mare assídua

de la biblioteca, la Roser Culleré, vam organitzar

aquesta activitat.

L’objectiu és crear un espai més informal per explicar

contes, i fer-ho amb més freqüència, cada setmana.

Vam obrir la participació a tothom del poble, després

de vàries sessions, aquesta activitat ja te personalitat

pròpia, s’ha convertit en un espai setmanal per

intercanviar explicacions de contes entre els infants,

dels més grans als més petits, i al reves.

Algunes vegades també contem amb la

participació d’alguna mare, i la bibliotecària

sempre en té un de preparat.

En total hem realitzat 6 sessions, vam començar

a meitat de setembre i s’ha posposat l’activitat en

aquelles ocasions que teníem altres activitats

(hores del conte i taller de capgrossos).

Han assistit aproximadament 91 persones, entre adults i infants. Destaquem d’aquesta activitat que hi ha

un grupet de nenes que cada setmana responsablement expliquen un conte i això ha portat que altres

també assumeixin el repte.

A petita escala destaquem dues iniciatives per fomentar el préstec:

4. Arbre de Nadal

Com a part de la decoració de Nadal vam fer conjuntament amb els usuaris/es més petits un arbre de Nadal, acompanyat d’uns regals (contes) i amb la següent instrucció: “Tria el teu i emporta-te'l en préstec sense desembolicar-lo! Esperem que t'agradi.” Cada regal tenia una targeta amb un missatge per orientar la elecció del regal per llegir, i també un gomet, per identificar les edats dels lectors segons el color (blau, vermell, verd i marró).

El resultat va ser molt positiu, vam crear molta

expectació als nostres visitants i vam augmentar

considerablement el préstec durant els tres dies

que va durar l’acció. La selecció dels llibres i

l’empaquetat ho vam realitzar conjuntament amb

el col·lectiu d’usuàries que ens ajuden en tasques

puntuals, sense elles no hauríem pogut realitzar-

ho.

5. Kits familiars.

Com ja hem descrit anteriorment, tenim a la disposició dels usuaris uns kits familiars, amb una selecció de contes i material pedagògic d’acompanyament per explicar-los. Aquets kits tenen la mateixa política de préstec que la resta de fons de la biblioteca.

Activitats per escoles

1. Visites escolars exposició “Abracadabra pota de cabra”.

A començament d’any (febrer) vam donar

continuïtat a la primera ronda de visites escolars

que va iniciar a l’octubre de 2014. En aquesta

ocasió van venir a visitar l’exposició “Abracadabra

pota de cabra”, l’alumnat de Cicle Superior i Mitjà

de l’escola Pere Teixiné de Belianes.

Durant aquest any hem modificat la metodologia

d’aquestes visites, establint un guió ben estructurat

del què es treballarà per plafó: explicacions

complementàries, llibres que s’explicaran, llibres

als que es faran referència i moments participatius.

També vam modificar l’estratègia de selecció dels

llibres. Van preguntar a altres biblioteques que van

acollir l’exposició (Les Borges i la Central), i a partir

dels seus suggeriments vam fer la nostra selecció.

Vam demanar per préstec interbibliotecari a la

biblioteca de Les Borges Blanques alguns dels

llibres que vam explicar.

El disseny metodològic de l’activitat el trobareu a

l’annex 12 d’aquesta memòria. El canvi de

metodologia de treball va donar molt bon resultat,

els nens i les nenes van mostrar molt entusiasme

durant la visita i des de la biblioteca ens van

sentir més còmodes realitzant-la.

En total var realitzar dues visites escolars amb la

participació de 23 persones.

2. Visites escolars exposició “Els nius dels ocells”

En el marc de la 31ª Marxa Ecològica i per la Pau, es

va exposar a la sala de l’escorxador de l’Ajuntament

de Belianes l’exposició “Els Nius dels Ocells”, recull

d’una cinquantena de nius, acompanyats de les fotos

de l’ocell i el seu hàbitat, i que ha estat portat a terme

pels ornitòlegs Eladi Ribes i Ramon Masip. Es poden

veure nius d’oriol, de merla, de trist, de teixidor, de

cuereta blanca, de merla d’aigua, de gratapalles, de

reietó, entre d’altres, a més d’alguns nius provinents

d’altres continents.

Des de l’equip de la Comissió d’activitats de la

Marxa es va avaluar la possibilitat de realitzar visites

escolars a l’exposició a través de la biblioteca. Per

dur-les a terme vam comtar amb el suport de la Laia

Roset, ambientòloga i coneixedora del tema.

Les visites escolars es van estructurar en quatre

blocs, segons cada cicle escolar.

La visita va consistir en una petita explicació de

les característiques del niu i de l’ocell i també el

seus hàbitats.

Per finalitzar es va construir un mural, on cada

nen i nena enganxava el dibuix de l’ocell que li

havia agradat més.

En total van venir 43 alumnes i 4 professores a

visitar l’exposició.

3. Visites escolars exposició “Pessigolles catàleg d’emocions i sentiments”.

Escola “El racó del Tallat” de Sant Martí de Riucorb

Durant l’any hem contactat amb algunes de les

escoles de la Z.E.R. Riu Corb, per difondre les

activitats i serveis de la biblioteca. Producte

d’aquestes reunions bilaterals va sorgir les visites

escolars a l’exposició “Pessigolles, catàleg

d’emocions i sentiments” en ser aquest tema escollit

com a projectes pedagògics de l’escola.

Vam acordar realitzar totes les visites en un dia

(10 de juny) i es van fer tres grups, Cicle Inicial,

Superior i Mitjà i P3, P4 i P5.

En total van passar per l’exposició 78 alumnes,

que van mostrar molt entusiasme amb l’exposició

i els seus llibres, alguns d’ells ja el coneixien.

Per aquestes visites i per les de l’escola de

Belianes, es va utilitzar el mateix disseny

pedagògic, el trobareu a l’annex 13 d’aquesta

memòria.

Escola “Pere Teixiné” de Belianes

En el cas de l’escola de Belianes, van visitar-nos en

dies diferents i van realitzar quatre grups, segons els

diferents cicles escolars.

Les visites es van estructurar en un recorregut per

les diferents emocions que plasmava l’exposició i

l’explicació d’una selecció de contes, segons les

edats dels visitats (un disseny per P3, P4, P5 i Cicle

Inicial i un altre per Cicle Superior i Mitjà).

En el cas dels més grans, també es va escollir

una sèrie de llibres per recomanar per la lectura.

Després de les visites, vam observar que els

nens i les nenes venien a la tarda i es passaven

una bona estona revisant una altra vegada els

contes. Alguns fins i tot reclamaven l’atenció dels

pares o mares per ensenyar-los el conte de la

seva preferència.

En total van venir 45 alumes i 4 professores.

Per finalitzar amb les visites, es demanava als nens i les nenes que escollissin una emoció i deixessin el

seu testimoni, per escrit o en un dibuix, en un dels pot del “Monstre de colors”, la sistematització

d’aquests testimonis la trobareu a l’annex 14 d’aquest document. Entre les dues escoles van participar de

les visites escolars 127 persones.

Activitats per adults

L’any passat també ens vam plantejar per aquest col·lectiu definir estratègies per arribar a la població

adulta i concretar activitats de promoció de la lectura cap aquest sector de la població (clubs de lectura,

presentació de llibres, etc.). Aquest objectiu l’hem convertit en les següents activitats:

1. Reunió informativa a la llar de jubilats

El 19 de març vam acordar una reunió amb

l’Associació de Jubilats de Belianes, on vam

explicar el funcionament de la biblioteca, el fons

que prestem, les activitats que realitzem,

promocionar aquelles que faltaven per realitzar, i

portar una petita selecció de fons de la biblioteca:

les revistes actuals, fons de lectura fàcil, fons de

coneixement sobre salut, alimentació, costums,

etc. A la reunió van assistir-hi 11 persones que

vam mostrar molt interès pels servies de la

biblioteca, a partir d’aquest dia, vam guanyar unes

quantes usuàries.

Un dels acords de la reunió va ser ubicar a les seves instal·lacions un Punt Biblioteca Tirant lo Blanc,

com ja hem explicat, amb les revistes no actuals. Un altre acord, va ser promoure la realització de cursos

sobre les Tic a la biblioteca, hem fet alguns passos però no hem pogut acabar de complir, pels problemes

tècnics que presenten els ordinadors i el Punt Tinc en general, aspecte que tractarem més endavant.

2. Presentacions de llibres

El dissabte 18 d’abril vam realitzar la presentació del llibre “A

l’ombra del Decameró, catorze relats eròtics” realitzats a 14 mans,

una d’elles d’una belianenca, la Susagna Aluja, la qual ens

defineix l’activitat com: “el llibre és un recull de relats breus, un

divertiment literari de 14 autors, homes i dones de diferents edats

que es conjuren per escriure erotisme en l'actualitat. A més

d'explicar com s'ha cuinat el llibre, parlarem de les diferències

entre literatura eròtica i pornogràfica, dels ingredients necessaris

per la provocació sensual i de la literatura eròtica del nostre país”.

La presentació la vam realitzar a la fonoteca Daniel Gelabert, amb

la participació de cinc (5) escriptores. En acabar, el Celler

Comalats ens va oferir un tast dels seus vins a la sala gran de la

biblioteca, amb la companyia de l’exposició “Cosmoeròtic 1996-

1997” de Jordi Traperho.

Per aquesta activitat vam contar amb la participació

de 61 persones, les quals ens van mostrar molt

entusiasmades i van trobar molt adequada l’activitat.

Per la nostra part, considerem que va ser molt

complerta, ja que vam cobrir les expectatives d’un

petit col·lectiu de lectores de novel·la eròtica, vam

poder presentar els serveis que oferim a la biblioteca

a un públic al qual encara no havíem arribat, i vam

fer visible a una escriptora del poble. Tot això, amb

un ambient molt agradable, que vam construir-lo

entre tots i totes.

3. Còmic i realitat social, la denuncia a través de les vinyetes.

El dissabte 16 de maig, conjuntament amb la

Comissió d’activitats de la Marxa Ecològica i per la

Pau, vam invitar al Jaume Vilarrubí a realitzar una

activitat sobre còmics, en concret sobre còmic

social. Aquesta activitat la vam encaminar cap a

“un passeig pels títols més rellevants que són

d’especial interès social pel seu contingut

pedagògic i contestatari, com poden ser la guerra,

la globalització, els moviments sindicals, la sida, la

violència de gènere, etc. Amb aquesta activitat

volem incorporar d’altres manifestacions artístiques que ens permetin ser conscients, crítics i actius amb la realitat que ens envolta”

Des de la biblioteca vam considerar important

efectuar una activitat al voltant del còmic, ja que és

un tipus de col·lecció que va directament adreçada

al públic jove, aquell que visita poc la biblioteca i per

tant fan poc ús del què oferim. A part també és un

gènere literari poc conegut i amb una història i un

gran ventall de títols molt interessants que vam

avaluar que era necessari fer promoció.

Com disposem del suport constant del Jaume Vilarrubí, el vam invitar a l’activitat, que va acceptar amb

molt entusiasme. El Jaume és el nostre assessor particular de la col·lecció de còmic. En ser un tema

d’interès per la Comissió d’Activitats de la Marxa Ecològica i per la Pau, vam organitzar l’activitat

conjuntament. El total d’assistència va ser de 34 persones, considerem que pel tema i el conductor de

l’activitat és poca gent, però aquell dia hi havia una altra activitat literària, la presentació del llibre “Entre el

Corb i el Torà” d’en Jaume Llanes, veí del poble. És complexe realitzar dues activitats literàries al mateix

dia en un poble tant petit com el nostre.

Després d’aquesta activitat vam guanyar nous usuaris i la col·lecció de còmics va tenir més visites.

4. Club de lectura

El divendres 9 d’octubre vam convocar al públic en general a una reunió

explicativa i informativa per impulsar un club de lectura per adults.

Prèviament havíem parlat amb persones que consideràvem claus per

aquest nou projecte, per tal de fer córrer la veu i avaluar l’interès de la

població.

Aquestes persones claus, complien un mateix perfil, apassionats tant de

la lectura com de la tertúlia i amb una trajectòria important relacionada

amb els coneixements literaris.

Per la nostra sorpresa, a la primera reunió vam venir 9 persones de

diferents edats, gèneres, realitats, i gustos. En definitiva un col·lectiu

molt variat.

Ens sentim molt orgullosos de poder dir que tenim

un grup de lectura totalment heterogeni. I també

que vam tancar l’any amb 16 participants, més la

bibliotecària.

Ens agradaria que la funció de la bibliotecària és

vegés reduïda a aspectes logístics, tals com:

convocar reunions, preparar espai, demanar i

retornar els llibres i registrar els comentaris del

grup.

Això ho vam plantejar al inici, però hem hagut que dirigir el debat en quasi totes les ocasions, amb el

suport de tot el grup i en especial de tres professors d’institut.

Hem establer com a dinàmica internant reunir-nos una vegada al mes, el primer divendres a les 20 h.

Cada participant proposarà un llibre i intentarem llegir alternament en català i castellà. El novembre vam

llegir “Los enamoramientos” de Javier Marias, al desembre “Pa Negre” d’Emili Teixidor, aquesta última

tertúlia la vam dividir en dues parts, la primera un debat literari, i la segona després de la projecció de la

pel·lícula, la tertúlia comparativa del llegit amb el vist.

Hem après a conduir un club de lectura amb la pròpia pràctica, primera vegada que dinamitzem una

activitat similar, això no implica que creiem que necessitem formar-nos en el tema. Comencem la tertúlia

amb la valoració de la lectura per cada participant i els comentaris que creguin pertinents, i així anem a

poc a poc alimentant el debat20.

Exposicions

“Art Sardi“ recorregut per la trajectòria artística del Sardi, un pintor de

Vallbona de les Monges. Mostra de pintures i escultures.

Vam planificar aquesta activitat, primerament per obrir les instal·lacions de

la biblioteca als artistes de la nostra terra, per tal que disposin d’un espai

on mostrar les seves obres.

Amb la intenció de captar nous usuaris/es de poblacions veïnes, volíem

mostrar la nostra biblioteca més enllà del poble de Belianes. Aquest objectiu

no el vam poder complir.

Aquesta exposició la van visitar 37 persones21.

20 A l’annex 15 d’aquesta memòria, trobareu les valoracions de les lectures per part dels participants. 21

A l’annex 16 la crítica artística del Jordi Traperho sobre l’exposició.

“Abracadabra pota de cabra”. Durant el mes de febrer.

Exposició que tracta de la màgia, dels mags, bruixots i tot

allò que els envolta. Els visitants van poder conèixer a

mags i bruixes cèlebres, descobrir objectes màgics,

caminar per paratges fantàstics… i també iniciar-se en la

màgia. L’exposició mostra llibres de trucs i manuals

d’encanteris.

Vam programar aquesta exposició conjuntament amb les

primeres visites escolars.

Van visitar l’exposició 17 persones, i 23 més amb la visita

escolar de Cicle Superior i Mitjà. En total van venir 40

persones.

“Josep Vallverdú, l’aventura de ser escriptor”,

mostra de la vida i l’obra de Josep Vallverdú, que ens

apropa al món literari i divers que ha creat com a

narrador, traductor, articulista, adaptador i, per sobre

de tot, com a escriptor per al públic jove.

Aquesta exposició va estar a la biblioteca durant tot el

mes de març i la vam portar com activitat

complementaria al Dia Mundial de la Poesia.

En total van visitar-la 65 persones.

“Cosmoeròtic 1996-1997” Una petita mostra de pintures

del 1996-97 i instal·lació, amb la biblioteca i sumar-se amb

de l’artista multidisciplinar Jordi Traperho resident a

Belianes, que tracten el tema de l’amor, la sensualitat i

l’eròtic amb una estètica imaginativa, còsmica i espiritual.

Jordi Traperho va voler col·laborar aquesta exposició a la

presentació del llibre “A l’ombra del Decameró, catorze

relats eròtic”.

En total van visitar l’exposició 70 persones.

“Pessigolles, catàleg d’emocions i

sentiments”22. Exposició que mostrar les

emocions i els sentiments més comuns entre les

persones. I la manera com es reflecteixen en un

seguit de contes i novel·les per a infants i joves.

Com les altres exposicions infantils, vam utilitzar-la

per realitzar la última ronda de visites escolars de

l’any escolar.

22

El 21 de gener vam assistir a la presentació de l’exposició per part d’un dels seus creadors a la Biblioteca Pública de

Lleida. En aquest espai ens van fer cinc cèntims de cada un dels llibres que la conformen, segons les edats dels lectors.

Van visitar l’exposició 38 persones, i 127 més amb les visites escolars de Sant Martí i Belianes. En total

van veure l’exposició 165 persones.

En comparació a l’any 2014 han visitat menys persones les exposicions, presentem un decreixement de -

58,80 %, però volem remarcar que durant l’any 2014 dues de les exposicions que vam portar van formar

part de dues festes populars del poble, per Festa Major i la Fira de l’Oli, activitats que porten molts

visitants, aquesta dada és complicada de comparar, ja que són realitats completament diferents.

Qualitativament parlant, observem que de la primera a l’última exposició van augmentant progressivament

el número de persones que la visiten, fet que ens demostra que la població, a poc a poc, agafa la

dinàmica de venir quan fem activitats extres.

També podem dir que les exposicions infantils les gaudeixen tant els infants com els pares i mares, i de

manera progressiva, fa augmentar el préstec de llibres. En el cas d’aquesta exposició en concret, creiem

que va ser molt encertada la seva selecció, ja que les escoles van treballar durant l’any, com a part del

projecte escolar les emocions i sentiment, i les visites es van viure com a treball complementaria al

desenvolupat a l’aula. A tot això, li sumem les implicacions per la pròpia biblioteca, a partir d’aquí vam

crear el Centre d’interès abans esmentat.

4.6. Activitats de Formació.

1. Curos d’aproximació a les Tic (Tecnologies de la Informació i Comunicació) per a la gent gran.

En aquesta àrea ens hem dedicat a fer un diagnòstic de la situació: interès per part de la població,

requeriments tècnics i possibilitats de finançament.

Pel que fa a interès de la població, hem identificat algunes persones que mostren certes motivacions per

participar en activitats relacionades amb les noves tecnologies, aquestes són usuàries de la llar de jubilats

de Belianes, fet que ens ha portat a continuar indagant sobre el tema.

Producte de l’avaluació dels requeriments tècnics que tenim i dels que necessitem, hem arribat a la

conclusió que ens falta actualitzar el Punt Tic de la biblioteca. Amb l’estat actual23 d’aquest Punt només

podem oferir el servei d’accés a internet i programes d’ofimàtica, però estem limitats per desenvolupar

tallers bàsics de formació. Fet que ens ha portat a contactar amb el servei de suport tècnic del Punt Tic

per resoldre aquestes incidències, durant aquest any no les hem pogut solucionar.

L’altra acció que hem realitzat paral·lelament ha estat contactar amb l’Obra Social de la “La Caixa” i la

Universitat Politècnica de Catalunya, per tal d’oferir l’espai de la biblioteca, així com els equips

informàtics, per realitzar cursos d’informàtica per a la gent gran, emmarcats dins el programa que

desenvolupen ambdues institucions, denominat Gent 3.0. Durant aquest any no hem rebut resposta a

aquesta sol·licitud, però no hem insistit, perquè em de resoldre les problemàtiques abans esmentades.

Intentarem desenvolupar aquesta acció el pròxim any.

4.7. Serveis d’informació i consulta.

La informació i consulta es realitza en dues modalitats, una interna i l’altra externa. En el cas de la segona

serà descrita en l’apartat 6 (difusió de la biblioteca) la qual també deriva en dues línies: difusió al núvol i

en físic.

En el cas del servei d’informació i consulta interna, tenim certes debilitats, sobretot per falta de temps per

produir els materials que necessitem. Anem informant a la població de les activitats de la biblioteca i dels

serveis que prestem, a mesura que ens visiten, no tenim comptabilitzada aquesta dada. També realitzem

23

Principals debilitats del Punt Tinc: problemàtiques per llegir memòries USB, velocitat irregular en l’internet, i falta

d’actualitzacions dels programes i aplicacions.

aquesta promoció en les activitats amb caràcter extraordinari que hem realitzat, com per exemple les

presentacions de llibres. I podem dir, que a molt petita escala, hem notat un augment pel que fa a la

utilització de la nostra oferta.

Com a poc a poc augmenten el nombre d’usuaris que sol·liciten préstec, i per tant les prescripcions que

realitzem, aspecte que tampoc comptabilitzem. Com ja hem dit, ens caracteritzem per una atenció

personalitzada, així que les recomanacions també ho són. D’un any per l’altre augmentem el préstec i

també el coneixement dels gustos dels nostres usuaris/es. La majoria de prescripcions són en l’àrea

infantil, fet que no vol dir que també en realitzem per adults.

Durant aquest any hem elaborat un petit tríptic informatiu de la nostra biblioteca, el trobareu a l’annex 17

d’aquesta memòria. L’hem entregat conjuntament amb el carnet de la biblioteca, i també a totes les

escoles de la Z.E.R. Riu Corb. I tenim pensat durant el 2016 entregar-lo en les activitats que realitzem,

així com a totes les cases del poble, ja que hem d’arribar a aquells que no ens coneixen.

4.8. Punts de servei extern

Tanquem l’any amb quatre serveis d’extensió bibliotecària instal·lats, cada un d’ells amb una periodicitat

particular.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Llar de Jubilats

Com ja hem dit a partir del 19 de març prestem aquest servei a la Llar de Jubilats de Belianes, com a part

dels acords amb aquesta associació del poble. En aquest punt només hi col·loquem publicacions

periòdiques, que ja no són actuals però poden ser d’interès dels avis i les àvies, tema que ja hem narrat

anteriorment.

Aquest servei d’extensió bibliotecària el gestiona l’associació, durant aquest any ha estat instal·lat durant

8 mesos, i l’han consultat 324 persones.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Consultori Mèdic

A partir de 16 de setembre vam instal·lar aquest servei

d’extensió bibliotecària, el material que el conforma és

en exclusiva revistes, que ja hem donat de baixa.

Durant aquest any n’hem col·locat molt poques, durant

el 2016 com tindrem més títols, les anirem canviant.

La intencionalitat d’aquest lloc és continuar

posicionant la biblioteca (tant al poble com a

poblacions veïnes), i també oferir una eina per fer

l’espera més agradable. Alguns usuaris/es ens vam fer

comentaris molt satisfactoris sobre aquesta iniciativa

al facebook de la biblioteca.

Els usuaris/es que utilitzen aquest punt no els comptabilitzem, ja que no tenim cap persona que es pugui

fer responsable.

Bibliopiscines

Hem muntat dues bibliopiscines a les mateixes

poblacions que l’any 2014: Belianes i Maldà,

amb el mateix funcionament (el personal que

s’encarregava de la gestió del bar, també ho van

fer de la bibliopiscina).

Aquest punt ens permet oferir el servei de

préstec i de consulta de llibres i revistes, a les

instal·lacions de les piscines municipals, durant

els mesos que romanen obertes.

Les revistes són les actuals, i en el cas dels llibres,

utilitzem els donats de baixa en l’esporga de 2014. En

el cas de Maldà aquest any no va estar oberta tota la

temporada, ja que vam tenir problemes climàtics. En

una tempesta d’estiu es va mullar part del fons,

aspecte que ens fa avaluar la continuïtat d’aquest

servei, si no milloren les condicions de l’espai.

Com a novetat, en el cas de Belianes, vam incorporar

un racó per la lectura, ja que durant el 2014 vam

identificar que era una necessitat.

En comparació l’any 2014 hem notat un

decreixement d’aquest servei, pot estar donat al

fet que ja no es una novetat, com també que no

es comptabilitzen tots els usuaris/es. Aquesta

responsabilitat recau en personal externes a la

biblioteca, i depèn en gran mesura de la seva

disponibilitat, així com la compatibilitat amb la

gestió del bar.

En total van utilitzar les bibliopiscines 734 persones en aquests dos mesos (- 36,72 % de decreixement).

No per aquest decreixement ens estem plantejant deixar d’oferir aquest servei, en l’àmbit qualitatiu els

usuaris/es mostren molt entusiasme i satisfacció. Internament, és poca la feina que ens suposa aquest

servei. Per tenir informació més precisa del nivell de satisfacció dels usuaris/es, durant el 2016 establirem

algun mecanisme de registre d’aquesta informació.

A l’igual que l’any anterior, vam realitzar activitats infantils de promoció de la lectura, amb el format de

l’hora del conte, que ja hem narrat anteriorment.

4.9. Serveis Virtuals.

A l’igual que l’any passat l’única plataforma virtual que oferim des de la biblioteca es la ret social

Facebook24. L’usem per diferents aspectes, els més destacats són:

Informar de les activitats que estan planificades. Així com compartir el desenvolupament de les

mateixes.

24

https://www.facebook.com/bibliotecatirantloblanc.belianes

Visualitzar els serveis que oferim.

Compartir amb els nostres seguidors/es el dia a dia de la biblioteca i les novetats en general que

succeeixen.

Hem intentat propiciar l’intercanvi d’idees entorn als gustos literaris dels nostres seguidors/es,

aspecte que hem de millorar.

Promoció del nostre fons.

Contacte directe amb els usuaris/es. A través del xat privat, molts usuaris/es contacten amb

nosaltres i fem gestions (renovacions, prescripció, sol·licitud de PI, etc.).

Espai per difondre notícies relacionades amb el món literari.

Utilitzem aquesta red social per fer visible la biblioteca i intentem que sigui el més dinàmic i visual

possible.

La biblioteca també disposa d’un canal a YouTube on anem penjant vídeos informatius que després

difonem a través de Facebook. A l’inici d’any vam penjar un vídeo amb les novetats en les publicacions

periòdiques de la biblioteca: https://www.youtube.com/watch?v=kNaqdmRzD6U, i en finalitzar-lo vam

publicar-ne un altre fent un recompte de l’any: https://www.youtube.com/watch?v=_I_LVgp9Gvc.

Un dels projectes de futur és poder tenir un bloc literari de la biblioteca, gestionat íntegrament pel club de

lectura de la biblioteca. Amb el naixement d’aquest col·lectiu lector estem avaluant la possibilitat de crear

un blog per plasmar part de les tertúlies literàries, i també un espai per difondre el que es fa des d’aquest

col·lectiu. Ens agradaria que formés part de les funcions del club de lectura i no fos gestionat per la

biblioteca.

5. Relacions amb altres entitats.

Des de la gestió de la biblioteca creiem profundament en l’articulació amb altres entitats, associacions,

organitzacions, etc. de la nostra població i de les veïnes. Creiem que la biblioteca no pot treballar aïllada

d’aquests col·lectius, apostem per aquesta dinàmica de treball, perquè creiem que ens permetrà apropar-

nos més a les necessitats culturals de la població, en mantenir un contacte constant i coordinat. També

ens permetrà arribar més lluny amb les aportacions d’altres persones involucrades en la dinàmica de la

biblioteca, i amb l’ajuda de persones externes podem complir amb el pla de treball que ens hem traçat,

sense elles, és impossible.

Apostem tant per l’articulació entre els col·lectius, com també amb les institucions. Durant aquest any

hem fet els primers passos.

5.1. Relacions amb altres entitats/equipaments del SLPC.

En aquest apartat destaquem dos punts fonamentals:

Reunió biblioteques de la comarca de l’Urgell, el 23 de febrer la Central de Biblioteques de Lleida

va fer una convocatòria de reunió on va invitar totes les biblioteques de la comarca de l’Urgell,

amb l’objectiu de crear línies de treball conjuntes per la comarca.

Creiem que aquesta reunió va ser el primer pas per construir la política bibliotecària de la

comarca de l’Urgell, però queden moltes coses per fer. Pensem que va ser fonamental aquest

primer contacte per conèixer-nos des de la part més personal a la institucional. Saber el que fa

cada biblioteca: quines són les seves potencialitats i debilitats. Però per començar a engranar la

possibilitat d’una política bibliotecària comarcal queden moltes coses per fer, i la més fonamental

és l’acompanyament des del Consell Comarcal de l’Urgell. Una altra de les coses que

considerem bàsiques, són les ganes de treballar conjuntament, aquesta part la tenim completa a

la totalitat.

Treball coordinat amb la biblioteca de Bellpuig, per la mateixa dinàmica de la nostra biblioteca i la

de Bellpuig, per temes de proximitat territorial, etc. amb aquesta biblioteca hem realitzat petites

accions de treball coordinat. Estem assentant les bases per organitzar-nos al moment de

sol·licitar exposicions: compartir despeses de transport i socialitzar els dissenys de les visites

escolars. I ambdues estem obertes a altres possibilitats d’articulació.

5.2. Associacions i entitats que col·labora, projectes conjunts.

Dins d’aquest punt destaquem dos blocs: entitats institucionals, i aquelles que no ho són.

Institucionals No institucionals

Ajuntament de Maldà, instal·lació de la bibliopiscina.

Amics de la Poesia

Escola Pere Teixiné de Belianes Coordinació de la Marxa Ecològica i per la Pau.

Escola el Racó del Tallat de Sant Martí de Riucorb, Associació de Jubilats de Belianes

Escola de Maldanell. Contacontes voluntaris/es

Cerveseria Matoll

Volem remarcar el treball que estem intentant impulsar amb les escoles de la Z.E.R. Riu Corb amb la

intenció de consolidar l’objectiu que van identificar l’any passat (Articular amb les escoles que formen

part de la Z.E.R. Riu Corb, primerament explicar els serveis que podem oferir i posteriorment anar

construint estratègies de treball conjunt). El 16 de gener ens vam reunir amb la directora de l’escola de

Maldà (que també era la directora de la Z.E.R.) i el 5 de juny amb la de Sant Martí de Riucorb. En

aquestes dues reunions vam exposar l’oferta de la biblioteca cap als centres educatius (exposicions

temàtiques, préstec a entitats, lots temàtics, etc) per tal d’identificar en quins punts podem treballar

conjuntament, i quina rendibilitat en poden treure les escoles.

En el cas de l’escola Maldanell de Maldà, vam fer-los-hi el carnet i un primer préstec de llibres de

coneixements, encara que no han sigut conseqüents i ja no utilitzen aquest servei.

En el cas de l’escola “El Racó del Tallat” de Sant Martí de Riucorb, la dinàmica d’articulació ha sigut

diferent. Des de la direcció van enviar una circular als pares i mares informant de les potencialitats que

ofereix la biblioteca i a partir d’aquí hem rebut noves visites. També vam establir un cronograma de treball

per fer les visites a l’exposició “Pessigolles, catàleg d’emocions i sentiments” i vam acordar els

mecanismes per sol·licitar préstec escolar (els llibres de lectura de l’any 2016). De totes les escoles que

conformen la Z.E.R. Riu Corb, a part de la de Belianes, ens interessa especialment la de Sant Martí de

Maldà, primerament pel nombre d’alumnes que té, i per l’interès que mostra.

En el cas de l’escola Pere Teixiné de Belianes, l’articulació ha estat una mica més desordenada, per la

proximitat, i anem establint progressivament els mecanismes de treball conjunt. Les exposicions

temàtiques infantils les elegeix aquesta escola segons les temàtiques pedagògiques acordades pel

calendari escolar. Destaquem les visites escolars, i el préstec puntual a l’escola. Però tenim una debilitat

respecte al préstec de lots temàtics, així com al préstec de llibres de lectura.

En un altre ordre de idees, en el segon any de la nova gestió hem continuat assentant les bases per

consolidat les activitats de promoció de la lectura, aplicant la nostra filosofia de treball: treballar

conjuntament amb els col·lectius que fan vida al nostre poble, per complir amb l’objectiu establer al 2014

(Contacte amb les organitzacions i entitats del poble. Establir estratègies i activitats de treball coordinat

segons les seves necessitats ). En aquest punt destaquem:

Dia Mundial de la Poesia

Els Amics de la Poesia de Belianes, des de fa cinc any realitzen un

recital de poemes en el marc del Dia Mundial de la Poesia. La

biblioteca acompanya a aquest col·lectiu en activitats puntuals:

difusió de l’activitat, producció de materials i préstec de llibres.

A més, la biblioteca fa una aportació particular, per aquesta edició

vam ser els encarregats de portar una l’exposició temàtica, vam

escollir la de l’escriptor Josep Vallverdú, pels seus lligams amb

aquestes terres i també per les arrels familiars al poble.

Durant el mes de març van visitar-la 6525 persones.

Coordinació de la Marxa Ecològica i per la Pau 2015

Per primera vegada es va externalitzar l’organització de la Marxa Ecològica i per la Pau fora de l’AEiG

Terra Plana. Personalment la bibliotecària es va incorporar a la Coordinació organitzadora, i aquest fet va

portar a treballar conjuntament algunes activitats:

25

60 persones per l’activitat del Dia Mundial de la Poesia, la resta (5) en horari habitual de la biblioteca.

1. Còmic i realitat social,

2. Sistematització del conte de la Marxa i representació, i

3. Visites escolars a l’exposició “Els Nius dels Ocells

Associació de Jubilats de Belianes, el servei d’extensió bibliotecària ja descrit anteriorment i esperem

pel pròxim any poder oferir els tallers de les Tic per a gent gran.

Cerveseria Matoll,

Vam organitzar conjuntament la Diada de

Sant Jordi, que va consistir en una petita

festeta a la plaça de l’Església, amb

música en directe del grup “Sant Pietro’s

Band” i parada de llibres i roses

gestionada per la biblioteca, els beneficis

els vam invertir en les activitats de la

biblioteca (compra de materials i berenar

agraïment voluntàries de l’hora del conte).

Valorem molt positivament l’activitat, de la

reflexió de l’activitat ens queda un aspecte

a millorar, pel pròxim any hem d’invitar a la

botiga Cal Paio, per tal d’unir esforços i

consolidar totes les parades en un sol lloc.

Aproximadament van gaudir de l’activitat

100 persones, entre nens, nenes, adults i

gent gran.

Contacontes voluntaris/es

Aquest col·lectiu no està constituït formalment com a organització, però considerem que si en algun punt

d’aquest document han d’aparèixer és precisament aquí, ja que és un col·lectiu que té com a nexe comú

la biblioteca i la seva participació en les diferents sessions de contacontes.

Durant l’any ens han ajudat a consolidar l’activitat de l’hora del conte 37 voluntaris i voluntàries, sense ells

seria impossible donar continuïtat a aquesta activitat. A part que ens agrada molt la participació de

persones del poble en les dinàmiques quotidianes de la nostra biblioteca i poder a poc a poc complir amb

l’objectiu de : Consolidar els voluntaris de l’hora del conte en un equip de treball.

Per agrair la participació desinteressada d’aquest col·lectiu, i també per anar creant nexes més sòlids,

vam invitar-los a un berenar el 4 de setembre, on també vam avaluar col·lectivament aquesta activitat i

vam recollir noves propostes, la sistematizació d’aquesta reunió la trobareu a l’annex 10 d’aquest

document.

Com a reflexió interna, i lligat a la línia de treball relacionada amb la vinculació de les famílies i la

biblioteca, volem motivar a les mares i pares que ara venen com a oients a què canviïn de rol i

s’incorporin activament en alguna sessió de contacontes.

6. Difusió de la Biblioteca.

Igual que l’any passat mantenim tres canals diferenciats de difusió del treball de la biblioteca, una virtual a

través de diferents portals d’internet, l’altra per publicacions impreses, i per últim el tradicional pregó

poblerí. La novetat en comparació a l’any passat ha recaigut en la incorporació de nous actors de difusió.

1. Difusió virtual

Durant aquest any hem fet promoció de les activitats i el dia dia de la biblioteca, a través de:

- Facebook, tenim un perfil personal amb 362 amics/es. A part de fer difusió de la biblioteca,

aquest canal també l’utilitzen alguns usuaris/es per comunicar-se directament amb

nosaltres. També l’utilitzem per compartir activitats que ens semblen interessants

relacionades amb la literatura i aquelles que realitzen altres biblioteques. I l’hem emprat per

promocionar fons específics segons efemèrides (llibres de cuina per Nadal, Dia Mundial dels

Drets dels Infants) o èpoques de l’any (horticultura, bolets, etc.) Pel pròxim any ens

agradaria convertir-lo en una pàgina de la mateixa plataforma.

- Surtdecasa Ponent26, a partir de gener vam començar a publicar la programació de la

biblioteca en aquest portal, la freqüència ha estat inestable per la seva part. D’aquesta

pàgina destaquem que van fer un reportatge amb motiu de l’any de les biblioteques, amb

l’entrevista a quatre (4) bibliotecaris/es, i una va ser la nostra

http://surtdecasa.cat/ponent/llibres/reflexions-de-4-bibliotecaris-de-ponent.

Pel pròxim any esperem tenir més presència a internet, tenim pensat contactar amb el portal web

Lleida.com.

2. Publicacions impreses.

- Agenda de l’Urgell, a través de l’Ajuntament de Belianes, mensualment promocionem la

programació d’activitats en aquesta revista.

- Cartells, dissenyem cartells per cada activitat que realitzem a la biblioteca, i també de les

novetats en el fons d’adult. Aquests cartells els penjem estratègicament en diferents punts

segons el seu contingut i a la població destinatària, en alguns casos també fora de la vila. A

l’annex 18 podreu revisar tots els dissenys d’aquest any.

- “Flyers”, en el cas d’aquelles activitats que necessiten una descripció més llarga, com per

exemple el taller de capgrossos i contes populars, vam elaborar un petit document

informatiu que vam repartir per les escoles que integren la Z.E.R. Riu Corb.

- Cartellera, disposem d’un espai exclusiu a la cartellera de l’Ajuntament, on col·loquem la

informació del dia a dia de la biblioteca: activitats, els llibres seleccionat del club de lectura,

el resum estadístic de l’any, concursos literaris, etc.

- Tríptic informatius, hem elaborat un tríptic informatiu dels serveis i activitats de la biblioteca.

També hem dedicat un espai per informar de la nostra política de préstec (annex 17).

3. Pregó / eBando

Com a poble petit que som, l’Ajuntament utilitza el mecanisme dels pregons per informar a la població, i

nosaltres aprofitem també aquest espai per difondre el nostre missatge, a partir d’aquest any la novetat

ha estat la utilització de l’aplicació de mòbil eBando, que permet la publicació de fotografies a part del teix

informatiu.

26 http://surtdecasa.cat/etiquetes/belianes

7. Conclusions. Propostes de futur.

Producte de l’anàlisis, reflexió i interpretació de la nostra pràctica, han sorgit una sèrie de comentaris o

conclusions en el transcurs del document, que hem considerat més oportú col·locar-los segons els temes

abordats. No obstant això, de forma general volem assumir les següents conclusions.

La principal creiem que és la consolidació de les activitats i els serveis que oferim com a biblioteca i la

implicació dels nostres usuaris/es en les diferents dinàmiques proposades. Podem dir que la biblioteca

s’ha posicionat com una de les institucions públiques del poble i com un espai per accedir gratuïtament

als serveis culturals.

Els nostres visitants s’han apropiat de l’espai i de l’oferta d’activitats, la biblioteca ha passat a ser

propietat dels usuaris/es, ara ja no cal sortir de Belianes per gaudir d’activitats culturals senzilles i

periòdiques. En alguns casos ens hem convertit en un referent al moment de decidir l’agenda cultural

dels veïns i veïnes de Belianes.

Cada vegada que hem dialogat amb els veïns i veïnes del poble, hem notat un augment de les visites i

també la captació de nous usuaris/es. L’altre aspecte que considerem important es que contem amb un

col·lectiu important d’usuaris fidels (que molts són adults).

Un altre factor determinant, ha estat la total i absoluta ajuda de l’Ajuntament de Belianes, tant del seu

personal administratiu, com de l’equip de govern. Ens sentim molt còmodes en comprovar que entenen

les nostres problemàtiques i ens ajuden a buscar solucions, com saber que sempre els tenim a la

disposició pel que necessitem.

A escala quantitativa, adjuntem el resum estadístic de l’any, on també podreu visualitzar aquelles dades

que han tingut un augment, com també les que han disminuït.

Com a propostes de futur, durant aquest escrit ja hem donat algunes pinzellades de la nostra

intencionalitat per al pròxim any, aquest punts també són producte de la reflexió i interpretació de la

pròpia pràctica, i volem destacar:

Aplicar les propostes sorgides del nostre pas pels tallers de formació (cap a la biblioteca infantil i

juvenil del futur i el cinema a la biblioteca).

Continuar impulsant el préstec d’audiovisual i començar amb el sonor.

Culminar amb el procés d’organització del fons, acabar de delimitar la col·lecció de novel·la segons:

eròtica, històrica, d’intriga, etc.

Ingressar a Millennium el fons retrospectiu de la Fonoteca (sonor) i el fons de reserva.

Augmentar el préstec juvenil, fomentar la lectura promovent club de lectura infantil.

Augmentar el préstec a entitats, especialment a les escoles de la Z.E.R. Riu Corb.

Solucionar els problemes tècnics que presenta el Punt Tic per tal de poder impulsar els tallers de

formació de les Tic a la gent gran.

Establir mecanismes de valoració del servei d’extensió bibliotecària (bibliopiscina/Punts) per part dels

usuaris/es.

Potenciar la creació d’un blog literari conduït pels integrants del club de lectura, com a plataforma de

difusió i tertúlia de les novel·les seleccionades.

Buscar nous actors de promoció de les activitats i serveis de la biblioteca.

Crear un perfil de Facebook de la biblioteca.

Continuar impulsant activitats específiques per a les famílies (taller exposició “La Nit”).

Per finalitzar, ja no planifiquem dins la informalitat, aquest any hem desenvolupat el nostre pla de treball,

que avarca els períodes de setembre de setembre 2015 a agost 2016, el trobareu a l’annex 19 d’aquesta

memòria. I a l’annex 20, les dades quantitatives de la biblioteca: comparatiu del 2014 al 2015 i un

document resum de l’any.

[Annex 1]

[Annex 2]

[Annex 3]

[Annex 4]

[Annex 5]

[Annex 6]

[Annex 7]

[Annex 8]

[Annex 9]

[Annex 10]

[Annex 11]

[Annex 12]

[Annex 13]

[Annex 14]

[Annex 15]

[Annex 16]

[Annex 17]

[Annex 18]

[Annex 19]

[Annex 20]