SISTEMA NERVIÓS

ENCEFAL

CERVELL

El cervell esta dividit en 2 hemisferis que s’unixen pel cos callos aquest fa de via de comunicació entre els 2 hemisferis per a que treballen de forma conjunta

L’hemisferi dretcontrola la partesquerra del cos i a l’inversa.

Síndrome de la mano ajena

• Si el cos callós està seccionat o apareix en ell un tumor, una mà pareix adquirir vida pròpia.

LÒBULS:

CERVELL

És la part fonamental ja que en ell es troba l’escorça cerebral

S’interpreten els estímuls i s’elaboren les respostes

Consciència

Memòria

Voluntat

Sentiments…

TRONC ENCEFÀLIC

La major ruta de comunicació entre el cervell anterior, la médula espinal i els nervis perifèrics.

Regula los estats de vigilia i de son, els reflexes auditius i visuals.

CEREBELControla tots els movimients apresos: caminar, montar en bicicleta,… estos moviments els comencem voluntariament, però després el control passa al cerebel.

Controla l’equilibri.

¿Has notat que quan camines o vas en bici pots anar pensant el altres coses? Es així perquè no es la teua escorça cerebral qui controla el moviment sino el teu cerebel.

BULB RAQUIDI

Controla les funcions bàsiques per a la vida com són: pressió sanguinea, el batec cardíac, la tos, el vòmit, el singlot,…

MEDUL.LA ESPINAL

-Transmet la informació des del SNP cap al encèfal i a la inversa.

-El.labora els actes relfexos s’han de produir molt depressa i per tant no dóna temps a que actue el cervell

Reflexe rotulià

Sistema nerviós perifèric

• Esta format per nervis:

- Nervis sensitiusduen la informació del receptor cap al SNC

- Nervis motors duen la informació del SNC als efectors

- Nervis mixtos (la majoria)

El Sistema nerviós perifèric des de el punt de vista funcional es dividix en:

• SOMÀTIC Intervé en el moviment corporal (músculs esquelètics de control voluntari)

• AUTÒNOM actua sobre les funcions bàsiques de l’organisme que es realitzen de forma involuntària (inconscient, automàtica)

– Simpàtic tenen efectes antagònics, a cada

– Parasimpàtic organ arriba una branca de cada sistema

NEURONA AMIELÍNICA

NEURONA MIELÍNICA conducció saltatòria

• La beina de mielina està formada per:

• Cels de Schawn en el SNP

• Oligodendròcits al SNC

• L’espai que queda entre una cel i la següent s’anomena nòdul de Ranvier

Tipus de neurones segons el nombre de prolongacions

• Monopolars 1 prolongació, l’axó, s’anomenenaixí però realment tenen 2 prolongacions (1 axó i 1 dendrita) que s’unixen al eixir del soma

• Bipolars 2 prolongacions: un axó i una dendrita que ixen de llocs oposats del soma

– Estos 2 tipus són neurones sensitives– Les monopolars es troben als ganglis espinals i

craneals constituint la via d’entrada al SNC des de elsreceptors perifèrics

– Les bipolars es troben als ganglis del nervi auditiu, ala retina i als receptors olfactius

• Multipolars 1 axó i més d’una dendrita

– Són neurones motores i conectores repartides per tot el SNC i ganglis autònoms

• La funció cerebral depén de la CONECTIVITAT entre neurones Esta s’aconsegueixmitjançant :

• Una transmissió elèctrica (per dins d’unaneurona) que es basa en la generació de potenciald d’acció

• Una transmissió química (d’una neurona a la següent) mitjançant l’alliberament de neurotransmissors

Impuls nerviós • Quan una neurona està en repós:

• Les bombes que hi ha a la membrana bombegen 3 Na+ cap a l’exterior per cada 2 K+ que entren cap a dins el pot elèctric de l’int és negatiu respecte de l’ext

• Açò crea una diferència de potencial de al voltant de -70 mV s’anomena potencial de repòs o de membrana

• Quan l’axó rep un estímul es produix al lloc excitat un augment de la permeabilitat de la membrana Açò fa que els canals de Na+ s’obriguen i el Na+ entre massivament en l’axó l’interior es fa positiu respecte de l’ext canvia la polaritat de la membrana de -70 mV a +50 mV durant 1.5ms despolarització

• La diferència és d’uns 120 mV que és el que es coneix com a potencial d’acció

• A mesura que els canals de Na+ es tanquen, els de K+ s’obrin de forma més lenta i prolongada que els de Na+

• El K+ ix de la cel i per tant l’int torna a ser negatiu repolarització

• La zona despolaritzada de la membrana induix la despolarització de la zona adjacents Així la despolarització i per tant el potencial d’acció recorre tot l’axó, constituint l’impuls nerviós

• http://www.mhhe.com/sem/Spanish_Animations/sp_voltage_gated_channels.swfhttp://www.blackwellpublishing.com/matthews/actionp.html

• Després de que es produisca un potencial d’acció, hi ha un temps en el que la cèl.lula NO pot generar un altre pot d’acció PERIODE REFRACTARI:

• PERIODE REFRACTARI ABSOLUT no es pot generar un altre potencial d’acció encara que la intensitat del estímul siga molt alta 0.4 ms – 4ms

• PERIODE REFRACTARI RELATIU es pot generar un 2º pot d’acció si la intensitat del estímul és més alta del normal

• El període refractari absolut limita el nombre d’impulsos que pot propagar la cèl.lula per unitat de temps, és a dir, la FREQÜÈNCIA DE LES RESPOSTES.

• EX: Si una neurona tiene un período refractario absoluto de 0'4 mseg., la frecuencia máxima de impulsos no puede ser superior a 2.500 por segundo, ya que 1.000 / 0'4 = 2.500.

• La VELOCITAT DE PROPAGACIÓ a la q una neurona propaga un impuls està en funció del seu diàmetre:

– A les grans fibres motores la velocitat és de 70-100 m/s.

– Les fibres sensitives, més primes, propaguen els impulsos més lentament.

• Els potencials d’acció d’una neurona seguixen la LLEIDEL TOT O RES

• Cada neurona té un umbral d’excitació específic al que, si s’arriba és produix el potencial d’acció i si no s’arriba no es produeix encara que li donem mésintensitat a l’estímul no aconseguim més respota

• Ara bé en un nervi (que està format per moltesneurones), un estímul d’un intensitat determproduirà un potencial d’acció i a mesura que augmentem la intensitat del estímul més neurones(amb umbrals d’excitació més alts) anirant responent

Què ocorre quan l’impuls arriba al final de l’axó?

• Quan el senyal elèctric arriba a un terminal nerviós ha de passar a la neurona següent, que està separada però molt prop (Ramon i Cajal) este punt s’anomena SINAPSI:

Terminal fenedura terminal

Presinàptic sinàptica postsinàptica

(20-30 nm)

• Quan el senyal elèctric arriba al terminal presinàptic fan que es despolaritze la memb i entra (a més del fluxe de Na+ i K+) Ca+2 i Mg+2 de forma massiva

• Açò fa que es produisca la exocitosi de vesícules de neurotransmissor (acetilcolina, noradrenalina i serotonina), que travessen la fenedura sinàptica fins al terminal postsinàptic, on s’unixen a uns receptors sinàptics

• http://www.mhhe.com/sem/Spanish_Animations/sp_trans_acr_syn.swf

• Normalment, per a generar un potencial d’acció al terminal postsinàptic fan falta els neurotransmissors de varios terminals presinàptics

• Hi ha 2 tipus de RECEPTORS SINÀPTICS:

• 1. Ionotròpics formen un canal, quan el nt s’unix al canal, aquest s’obri i permet l’entrada d’ions:

– Si entren ions + (Ca+2 i Na+) es produeix una despolaritzacióque apropa el pot de memb al pot d’acció sinapsi excitadores

– Si entren ions – (Cl-) es produix una hiperpolarització que allunya el pot de memb del pot d’acció sinapsi inhibidores

• 2. Metabotròpics produix una act EZ q modula elscanals iònics o receptors sinàptics

ESTE TIPUS DE SINAPSI S’ANOMENEN SINAPSI QUÍMIQUES

• També existixen SINAPSIELÈCTRIQUES en les q les membranes de les 2 neurones estan en contacte ( fins i tot es poden fusionar) i es formen una canals que travessen les memb, i pelsquals poden passar elsions i per tant la senyalelèctrica

• Acción de las drogas sobre la sinapsis.- Como es sabido, existen drogas que estimulan el sistema nervioso, y otras que, le deprimen. Algunos de estos efectos son debidos a una acción sobre la sinapsis. La cafeína, por ejemplo, disminuye la polaridad de la membrana postsináptica haciéndola más fácilmente excitable. Otras drogas producen excitación bloqueando la liberación de la sustancia inhibidora o bien impidiendo su acción sobre la membrana postsináptica.

• Diversos agentes anestésicos tienen el efecto opuesto, es decir, hiperpolarizan la membrana postsináptica haciendo su excitación más difícil.

• Como ya hemos indicado, parece ser que la acetilcolina es el principal transmisor sináptico, de forma que por administración de esta sustancia se puede conseguir la descarga de muchas neuronas postsinápticas. En la actualidad se dispone de drogas que bloquean la transmisión sináptica al impedir la liberación de acetilcolina, estas drogas pueden emplearse para combatir algunos estados de hipertensión originados por hiperactividad del sistema nervioso.

ALZHEIMER

PARKINSON

DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA NERVIÓS I EL SISTEMA ENDOCRÍSISTEMA NERVIÓS

•TRANSMET LES SENYALS PER IMPULSOS NERVIOSOS

•ELS IMPULSOS NERVIOSOS VIATGEN PER NEURONES•LES RESPOSTES SÓN RÀPIDESPERÒ CURTES

SISTEMA ENDOCRÍ

•TRANSMET LES SENYALS PER UNES SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES ANOMENADES HORMONES•LES HORMONES VIATGEN PER LA SANG•LES RESPOSTES SÓN LENTES PERÒ DUREN MOLT EN EL TEMPS

HIPOFISI

•Té el control de quasi totes les glàndules endocrines•Segrega TSH (hormona estimuladora del tiroides) i hormona del creixement (GH).

•Gegantisme i enanisme

TIROIDES

•Segrega la hormona que controla el metabolisme: tiroxina•Per a fabricar-la es necesita iode

•Hipertiroidisme i hipotiroidisme

PARATIROIDES

•Produix la hormona paratiroidea:-Alliberament de Ca des dels ossos a la sang-Absorció del aliments a l’intestí-Conservació de Ca als rinyons

•Hipertiroidisme

PANCREES

•Produix 2 hormones amb funcions oposades:-Insulina fa que la glucosa de la sang entre a les cels. -Glucagó contrari

•Diabetes: no produir pro o gens d’insulina

DIABETES

GLÀNDULES SUPRARRENALS

•Segreguen adrenalinaajuda al cos a enfrontar-se a situacions d’urgència•Hipoadrenalisme (malatia de Addison)•Hiperadrenalisme(malatia de Cushing)

OVARIS I TESTICLES

•Els ovaris estrògens•Els testicles testosterona