EPOCA IV - NUM. 57

1/ de maig del 1936

PRKl'i 2O c«nt«.

Redacció i Administració:Primer de Maig, 7T E L E F O N 1 5 4 8 6B A R C E L O N A Untó Socialista die Catalunya

En aquest Primer de Maig saludemel proletariat Italià, alemany 1 totsels proletariats oprimits del món.Els prometem la nostra ajuda!La promesa d'aquest

Primer de Maigp«r JOSEP MIRET

Per quarantasiseiia venuda els treballadors del u n t i » » eiebreu l«Festa del Treball Des «li·l IS'.XI f ins cl l ' I .U , , aquesta fes ta li.i passat[HT multes s leissìtuds i d i f i c u l t a t s Alguns a n v s no s'ha |»«gu! < eleiirur, (HT trobar-se, » • ! prole tar ia t , soliucs a l'opri1»*»!» »ar. .Ige del*règims m u n t a t s d a m u n t Ia ioii,a dt-Is mauser*.

D'altres vegades, i-l Pr imer de Maig no ha e.stat a l t ra cova |uiuna demostració platónica < l c ia força deis treballadors o ;^a iu í / a t s

l f u altres an iversa r i s , la tes ta t U- [Kiu deis tlcUdlador-, ha •"•tulU'iiyula amb el roig in hi sang dels esclaus rein-Is, ni I t t u i a coutntels gossos carnisser«, di la burgesia.

No lu'in pas (Tañar massa i i t n i v JKT truliar un l 'niu« r «Ir Matgtnst i jusant, L'any passai l . ' a n % pa>sal, la nosìra f r s l a era una l*-st.isense alegría l ' u à I r s i u l r i> ¡a i on i at|iirlles fesl«-', i|ne i « l e l i l í n I* slai inlies (|ue hait peruai un ileis M-II.H i on i jKine l i t s o el I rue i i l lunvdel se U custai

L'auv passat íuu tu ia fes ta a l i l i ) l la^i uni s, t a i r e g a i l a ile dulur.prenyada d'(i l)s<-urs v a l i c i n i s . I r i · i i l . i l u t i germans d'esela^ al^¡e jw^.saveii, a Ics prcsou.s dT.spaifva i .nuli el.s rustres e i i M a i i x a t s al* Uar-nil.s de les rvixes, la testa ne la pau. del ìreliall i tie la min-rial, Ie i i f i i ru això I M I es tol i l i h a \ u i uns milers d 'hui iu 's i|ue, ni a les pre-sons, no [Midien sol idant/ar-se a i u t i els treballadors (pic l i s te jasenla gran fes ta . Que m u nies no |todneu sumar-sc a la mani fes ta« n»més plena del proletanal u n i v e r s a l , hi en aquells \ a l i n l s , aquells he-rois que es pudneli en les gravides en t r anyes de la Ierra (pie els ha-v i a parit, |K'r ha \er donat Dinerosa i s iuqi le iuent la se\a \ ida a lacausa de la re\olitelo.

I aquella t r i s t o r del passat a n i v e r s a r i ens commourà en l 'a iuver-san j)rf.sei)l i ¡xn'urara, encara, en nou-, an ive r sa r i s Si nu fos prouaquest record, t e n i m rucara all ivs mot iu- , de t r is tesa l,a ipie ensprodueix la so l idar i ta t in t e rnac iona l . d a \ a n l les i ondu lons d'escla-v a t g e bestial «i que e«, troba sotmès el p ro le ta r ia t l 'al tres paióisI / i l a l i à . I . ' a lemany i . ' aus t r íac Kl |x>loues 1.1 xuies . 1 d'allres. d'al-tre.s, encara...

Nosaltres, els t reballadors espanyols i ca ta lans , hem tornat a lal l um i a la \ ida Temin d a \ a n t nostre u i i . i obra immensa a modelarKl t u l l i r es nostre si t u s el sabem . u n a n v a r I n grau pas ja ha esta!donai. Hem derrotat amp lamen t el l e i x i s m e . i ens t n i h - m en pla d'a-tacar-lo f i n s a les arrels, perquè no ¡i r e s t in poss ib i l i ! i l « , de rebro-lamel i t . La derrota del f e i x i s m e rspauyo!. a c o i u p a n v a i a de la (plearaba de sof r i r e l f e i x i s m e f i a n t fs . es una gran v i « l o r i a damunt elfe ix i sme i u 1er nací onal.

Kl p ro le ta r ia t i i i m t r s a l pot r e s t a r r o u t e n t del nostre esforç C.a-da vegada que i n f l i g i m una derrota al c a p i t a l i s m e i m p r . i · l i s t a , t ren-quem una volia de la cadena que rosega les » a rns < , « - i s nostres ger-mans. S'acosta el .moment de! cop f i n a l La ! , o i : i ' ' u n i > de la Naudel Treball a la mar de la L l d x - r t a l , es p rox i i c ; . . mol l p r ò x i m a .

Aquesta es la bella promesa d 'aquest P r imer de . '» ia i fc . le i !!*.'!*>.Promesa que hem de c o n v e r t i r en r e a l i t a t sense d e t u r a r nos en sa-c r i f i c i s . Mes esforç, mes v o l u n t a t , mes energia i t r i o m f a r e m en totala l i u i a ' Ki carro marxa [wl bon carni. Kl bon carni es la u n i t a t obre-ra. La u n i t a t obrera es a un pas de n o s a l t r e s Fem aquest pas seu-se vacil·lar Sense t i t u b e i g s . P resc ind in t de les miserables l l u i t e s estèrils que anul·len els nostres pos tu la t s emancipadors Pensant , no-més, en el demà. Ku el f u t u r . Aquest demà, aquest f u t u r que tanjoiosament ens assenyalen els germans de la l H, S. S

La consigna (Taques) Primer de Maig ha d'ésser: l 'nitat obrera!Unitat obrera! l'nitat Obrera!, recordant la darrera estrofa del nos-tre himne cantat en totes les llengües i per tots els hemisferis:

*Ks la l l u i t a darrera,aprojH'in-nos. germans1 ,que «La I n t e r n a c i o n a l » siguila pàtria dels humans.»

Avant, ottani «empre/.

Pensem en ThaelmanntPensem en JPrestesí

2

La classe treballadora de Catalunya té els ulls posats en elCongrés del nostre Partit.

No quedarà defraudada! 'Informe del Conseller =™«™^»<* pais sen»e disciplina

d'Economia I Agricultura,company Joan Comorera

En el mes de juny del 1934, elCongrés del Partit va aprovar lameva gestió de Conseller del Governde Catalunya. Mesos després, la re-volució d'octubre va interrompre lameva gestió. Resten, doncs, pocsmesos de treball que sotmetre a laconsideració dels companys dele-gats, a part la revolució d'octubre,de la gestació de la qual i el seudesevolupament, estic disposat arespondre sense reserves en el diadel Congrés mateix.

De juny a octubre del 1934, elsproblemes del blat, del moresc, delpreu del pa i el posar en marxa elsplans d'organització econòmica que,en el temps, havien de facilitar i,potser, fer inevitable l'organitzaciócol·lectiva de la producció, varen sig-nificar-se per sobre les demés. Eltreball fou intens i continuat, noobstant l'aferrissament de la lluitacontra els enemics de la República ide Catalunya, motivada per la lleide Contractes de Conreus. L'èxitacompanyà la meva gestió. El blatva vendre's a preu de taxa, senseperjudici dels consumidors, cosaque no succeí a la resta d'Espanya.L'especulació en els preus del mo-resc fou evitada en benefici dels ía-maders i dels consumidors. Els pro-ductors d'arròs salvaren el fruit dellur treball, gràcies a l'organitzacióque jo vaig tenir la fortuna decrear, a l'extrem que després de larevolució ningú gosà destroçar-la. Ai'ensems, vaig posar en marxa la

Caixa de Crèdit Agrícola i Coope-ratiu, instrument indispensable enla construcció de la nova economia,aleshores totjust encetada.

La- revolució d'octubre em s(or-prengué en plena activitat i desen-volupament intensiu dels plans d'or-ganització econòmica, que necessà-riament exigien un cert temps per aarribar a concretar-se en els pri-mers aspectes.

Retornat a la Conselleria, desprésde la gloriosa victòria del 16 de fe-brer, i per creure el C. E. que enaquests moments no era possibletrencar la unitat governamental nidonat per acabat el Front PopularCatalà, ha començat la feina en elpunt que vaig haver de í deixar-Jael 6 d'octubre. Ultra això, ha estarla meva preocupació governamental,vetllar pel compliment accelerat delprograma del Front Popular. El ri*me ha estat intens i, cal dir ho ambtota lleialtat, sense resistència en elsi del Govern, íntimament solidarit-zat per la tasca del primer període,la responsabilitat del 6 d'octubre iels sofriments que se'n seguiren.

No crec, companys delgats, quesigui necessari i convenient donarmés extensió a aquest raport. De paraula, en el Congrés, em serà gratdonar totes les explicacions i amplia-cions que em siguin demanades, comacceptar sense reserves tota la res-ponsabilitat derivada de la mevaactuació de militant i de Conseller,

v J; COMORERA

INFORME DE COMPTADIARIADEL COMITÈ EXECUTIU, SE-

GONS LLIBRE DE CAIXA,D'OCTUBRE DEL 1934 A GE-

NER DEL J936

ENTRADESDietes, diputats i-7So'—Quotes, seccions 1.040'—Préstecs realitzats 385*—Donatius rebuts 300'—Venda fullets divulgar

repressió 6 octubre ... 665'—Total entrades ... 4.140'—

SORTIDESOficina ... .; 625*80Propaganda ..... . 34*3dLloguers...:... . . . . . . ... 582'—Comitè prò-amnistia loo'—Tiratge fullets repressió

6 octubre ..-• 700'—Federació Esportiva, 6

octubre ... ... ... 195"—Donatius fets'.. 80'—Subvencions a JUSTÍCIA

SOCIAL ...',.. ... «33'—

Davant del Congrésde la U. S. C.

S'acosta la data de la celebraciódel congrés de la U. S. G., les deli-beracions i acords de^ qual podentenir per a l'esdevenidor una trans-cendència enorme. Cal que tothomes capaciti de la importància delsafers que es discutiran per tal defacilitar la tasca i el normal desen-rotllament deia debats.

Tasca laboriosa serà la del con-grés ordinari ; de l'encert o desen-cert en l'esgotament de l'ordre deldia dependrà en gran part el resul-tat de l'extraordinari, que es reuni-rà immediatament després d'haverfinit la seva tasca el primer.

En aquest congrés extraordinarihaurà de debatre's a fons la qües-tió de la unificació dels partits mar-xistes. D'ell haurà de sortir la pos-sibilitat d'una acció conjunta, úni-ca, indestructible, que ens meni atots a la conquesta del Poder polí-tic ; d'ell haurà de sortir la plasma-ció de la nostra voluntat d'unifica-ció i d'ajuntar tots els esforços dela classe treballadora al dictat mag-nífic de la seva missió històrica.

Cal que tots els companys dele-gats ajuntin les seves voluntats perdamunt de petites diferències inter-pretatives, per damunt de les dife-rències anecdòtiques i, sobretot, perdamunt de certes actituds irrecon-ciliables.

» * »Potser el que donarà més joc serà

la qüestió internaciona.l Sobre qui-na, si la segona o la tercera, hauràd'encarrilar-se el nou partit únicdel proletariat a Catalunya.

Aquesta qüestió considerem queavui ja no és pas un problema in-soluble. Una gran quantitat de fets,quin més eloqüent, assenyalen d'u-na manera indeleble vers on s'hade decantar la classe treballadora.L'interessant fóra que aquesta dua-litat ja no existís. Que des dels llocsde direcció d'ambdós organismes

Retorn dels préstecs...Total sortides

Existència

s'hagués, arribat a la conclusió deque era necessari acabar amb aitaiestat de coses.

Creiem que Aquest fet no pot tar-dar a produlr-se, però que cal es-peronar des de la .base a fi i efec-te de provocar la ràpida, realitzacióde í'entesa que en definitiva cloguiuna època d'errors i incompren-sions que com una estranya male-dicció ha gravitat damunt les nos-tres testes, llançant-nos els ung con-tra dels altres en fantàstica com-petència. •

Avui, però, sense entretenií-nosmassa en disquisicions d'ordre teò-ric, podríem afirmar que les massesobreres han d'enquadrar-se dins dela «tercera internacional», per tot elque val i pel que representa. La granedificació socialista que al seu dic-tat s'ha fet a la U. R. S. S. fa queaquest pas tingui tota la força d'unexemple i un guiatge. Que en ellahi ha totes les esperances de la clas-se treballadora i que, al seu entorn,ha d'ajuntar-se el propletariat de totel món per tal d'enfortir-la perquèno pugui ésser destruïda per l'impe-rialisme que amb els seus tentaclesespera la primera ocasió per des-truir-la. Avui com avui, la U. R.S. S. necessita de nosaltres i nosal-tres necessitem d'ella.

» * «Aquest punt delicadíssim del nos-

tre Congrés extraordinari, segura-ment que serà salvat d'acord amb elque la realitat ens imposa. L'elecciója no és dubtosa. Davant d'una en-telèquia o d'una realitat, hem de de-cantar-nos fatalment vers aquestaúltima. Es un imperatiu de l'èpocaque està per damunt de les aprecia-cions personals. La consciència deltemps ens mena indefectiblementvers ella.

Companys, esforcem-nos per estara l'alçada de les circumstàncies!

TOMÀS AMAT

-.3?S'—4.125*10

• • • • 14*904.140'—

El ComptadorÀ.. Fàbrega

L'assassinat (tels germansBadia té unes característi-ques tan bàrbares i répug-nants que reclamen la nostraprotèsti jiéslnèrgica.

La repetició d'aquests fets,que anucien ima nova onadade terrorisme, ens obliguena demanar al Govern res-ponsable que actuï amb totaenergia.

Cal acabar, pe) procedi-ment que sigui, amb el sabo-tatge que realitza una bonapart de la policia que actuaa Catalunya, i cal, sobretot,que ens signin retornats pelGovern de la República elsserveis d'Ordre Públic.

Mentre això no arribi elscarrers es trobaran a mercède les pistoles metralladores.

Per la unifi-cació

Voldríem dir molt per la unifica-ció de les forces proletàries a Ca-talunya. Podem dir ben poc amb laploma a la mà. Però sí que volemdir que, si avui agafem la ploma pera escriure aquestes paraules és perfer sentir la veu de les seccions fo-ranes en ajut dels companys quedes de les planes de JUSTÍCIA SO-CIAL ho es cansen de preconitzaraquesta unificació. •

I voldríem dir molt en pro d'a-questa unificació perquè voldríemque ja fos un fet consumat, perquèla sentim tant en el viu de la nostracarn, que no podem per menys desentir una mena de tremolor en elnostre esperit, en pensar que el prò-xim Congrés ordinari del nostrepartit passarà a reunir-se en extra-ordinari ; per tractar de ço que enel congrés de l'any 1934 ja proposà-rem : la unificació de totes les for-ces marxistes a casa nostra.

Cal pensar-hi, companys, en lavalor d'aquesta unificació.

Cal pensar en el cop mortal queaixò representa per al feixisme'«Catalunya.

Pensem en Tarma poderosa queobtindrem amb aquesta unificació.

El nostre país és indisciplinat.La. manca secular de tradicions deGovern propi, acomodat (és clar) ala realitat social de l'època, ha creatla tradició anarquista i petit bur-gesa de la inadaptació, l'apatia i la'rauxa. Som capaços de fer gransesforços, àdhuc inútils o despropor-cionats esforços, però sense espe-rit de continuïtat. I per això là nos-tra vida pública és un recomençarperpetu. La crítica menuda ens ro-sega, quan la comuna acció ens po-dria inflamar.

No em planyena pas d'aquestdesgavell si la malura afectés so-lament els nostres enemics de clas-se : els estaments, burgesos. Però sialguna força té 'al món el, Socialis-me, idéal de la classe productora,és la disciplina nascuda en la unió,fqrjada ppl sofriment, ï aquesta dis-ciplina falla també, sovint sovint, acasa'nostra.

Molts camarades creuijan, de se-gur, que aquest no és el moïuentmés adequat per a llançar planyspessimistes. En el primer de maigd'enguany, lluminós de primavera,tot ens somriu : els partits proleta-ris tendim a la unificació, definiti-vament solidada dintre pocs dies.Anem a elegir un President de Re-pública que serà verament republicà—¡que fins això, scartava a Espa-nya ! Les Corts, nascudes sota elsigne_ del Front Popular, van a em-prendre4 per fi llur obrà constructi-va, d'acord amb el programa esta-blert i amb un ímpetu vivíssím. L'a-venç del sentiment polític de classeés palès en els obrers. Acabem deguanyar, reafirmant-ne una altra,una esclatant victòria electoral...

I bé. No em planyo pas ni m'en-tristeixo. No en tinc costum, i al-trament això fóra extrasocialista.Però és precisament aquest triomf —

per a les nostres lluites en f ron t - Jela burgesia.• Pensem que això serà motiu quemilers de companys nostres, afiliatsencara als partits republicans, de-mà, en veure que per a ingresar aun partit polític de cl-asse, no hau-ran de seleccionar, com fins ara ha-vien de 'fer, per la varietat existent,vindran tot seguit a engruixir lesnostres fileres, perquè els són méscomunes, perquè són les de tots elstreballadors i perquè seran, a no tri-gar molt, les fileres do l'únic'partitsocialista que existirà a Catalunya,.

Podríem continuar amb nombro-sos rapnaments en pro'de tot el qu-ivol dir per a l'esdevenidor aqu-:il.aunificació, però no voltan ésser pe-sats. Únicament volem dir als com-panys que vénen preconitzant aques-ta unificació, que per moltes i mol-tes vegades que insisteixin subit- eldit punt, no faran més que seguirles dites del Mestre, car Marxdigué :

¡Treballadors de tot el món, ui u-vos !

Volem, també, encoratjar-vos (permés que ho estigueu) en la vostracroada, perquè la cosa s'ho val, per-què cal que pensem en l'exempled'Alemanya (entre altres països),que, comptant amb un ferm partitsocialista i un fort partit comunis-ta, la contrarevolució reaccionàriaféu abatre la classe treballadora ale-manya implantant la dictadura fei-xista, precisament per això, perquèles forces obreres no estaven unifi-cades i depenien de dues direccions,que si bé ambdues propugnaven pelmateix fi, diferències de tàctica feiendividir el seu esforç comú en profitde l'adversari.

- Insistiu, companys, per la uni-ficació. Insistiu una i mil vegades,que mai no en fareu massa.

Insistiu I1 Insistim tots plegats, Car així

treballem per l'esdevenidor de lanostra classe!

J. ELIES FIGUERES

amb l'enemic inhibit gairebé arreui, a Catalunya, els vots popularsquintuplicant, décuplant els dels al-tres — allò que em porta a excla-mar-mei Malgrat el triomf, i mal-grat que les dretes han perdut moltmés d'aquest patrimoni —• una ex-cusa que no ha de valer-nos —, labaixa ostensible de vots esquerris-tes acusa una greu relaxació. Lesdretes no ens podran acusar davantllur desastre enorme ; però nosaltres,si voleu en veu baixa, hem de pen-sar fins a quin punt el nostre poblenecessita, al·licients heroics per a de-cidir-se a gestes ben senzilles com ésara emetre un vot.

No heu fet propaganda J ¡ No hihavia presos ! — sentim dir cadadia, com si fos una acusació. I calpreguntar-se si és que aquest paísnecessita que uns quants Centenarsde pajlaires i d'escriptors ens escar-rassem o ens esgargamellem cattatres mesos fent durant un parell desetmanes quinze mítings diaris otres articles, i que hi hagi cinquan-ta mil presos i trenta penes de mortpendents, per a tenir conviccions.

No solament les esquerres burge-ses, sinó nosaltres en especial, ekpartita obrers, hem de basar la nos-tra actuació en una massa compactade militants difícilment reduïble; Iles oscil·lacions de Íes gents amor-fes que s'agrupen entorn d'aquestsquadres rígids han de disminuir almínim.

Com a socialistes no experimen-tem —ni convé que sentim— el fe-titxisme més o menys democràtic,electoral i parlamentari de l'actualorganització d'Estat. Però aquestesbatalles han de tenir a partfHur va-lor intrínsec — el qual tampoc nocal menysvalorar —, un sentit d'en-trenament sovintejat per a accionsde tota mena. Una massa incapaçde votar sempre igual és una simplecolla d'arreplegats, ni que els arre-plegats siguin molt respectables.

Potser una de les falles essencialsdel moviment marxista de Catalu-nyat en la seva ascensió accelerada,és que els llocs dirigents no haginrecaigut sinó per excepció en anticsmilitants sindicals. I la base mésferma i indestructible de la unitatobrera política és la unitat sindical,que convé encarrilar d'una vegada.El Sindicat — on la lluita és mésdura, la persecució més directa i te-naç — és la pedrera de què els tre-balladors han d'extraure, amb unadepurada democràcia interna, llursselccions dirigents.

Aquesta progressiva educació po-lítica de les nostres multituds, tot iel camí ja fet a pesar dels obsta-cles, costarà de rematar. Altramentno serveix de gran cosa una pressiócoercitiva, sobretot si cal fer-la desdel Poder. Pierò tal vegada fóraconvenient aprofitar ara l'oportuni-tat d'estrenar una llei antiga i des-feta : aplicar sancions als qui novan votar el 26 d'abril. Així fe-riríem paral·lelament tres factors de'pertorbació : les dretes extremades,els obrers apolítics infraeuropeús iels abúlics de tot ordre, especialmentels nostres — els quals són aquellsque ho mereixeran més. I la lliçófóra útil a tots. Una altra vegada,ni que fos per tirar paperetes enblanc, ja s'avesarien de íaisó nor-mal a fer d'animals polítics.

Aquestes són, companys, les re-flexions que crec just oferir-vos enla nostra diada del Primer de Maig,enguany que és tan amorosa.

GRANIER-BARRERA

Gabriel Mur i GastanADVOCAT

PLETS, CAUSES CRIMINAL«

CONSULTES GRATIS PER A OBRERS

RAMBLA CATALUNYA, 66, 4.«, 0.TELÈFON 79140 DE S A 7

3

EI Primer de Maig del 1936 ens porta la derrota del feixisme; i la unitat obrera.B e n v i n g u t s i g u i sí

El problema dels estrets A±^AÏ?Íff*Després de la denúncia unilateral

éel Pacte de Locamo per part d'A*lemanya remilitaritzant la zona re-nana ; * després del rearmament jaofïcialtnent anunciat de les potèn-cies vençudes, el Tractat de Versa-lles era ja de fet nul. Només queda-va en vigor la zona dels Dardanéls,ara denunciada amb un gest ple delògica cursant a la Societat de Na-cions la seva demanda de revisionis-me del Tractat de Lausana.

A Turquia li era un depriment sa-crifici tenir les voreres de la sevacosta compreses des del golf de Xe-ros fins al mar de Mármara, líniaque comprèn la península de Galli-poli als seus dos marges i per tanttot el llarg de l'estret dels Darda-néls fins a l'esmentat mar de Már-mara, amb una extensió territorialde vint quilòmetres endins del lito-ral, i ja aquí, les illes del dit mar, aexcepció de la de Adasi que no esta-va Compresa dintre'de les clàusulesde Lausana.

Al Bosforo, punt estratègic queés la porta del mar Negre, s'estén laprohibició a quinze quilòmetres dellitoral.

Per tot l'esmentat, a més de lesilles del mar Egeo que tenen una si*tuació de privilegi dintre del puntde vista militar, també desmilitarit-zades,' es comprendrà la importànciainnegable que per a Turquia repre-senta aquesta situació després delfort impuls que ha donat a la per-sonalitat d'aquell poble la figura deAtatuaco, l'abans dit'Mustafa Ke-mal.

Aquesta petició revisionista des-prés dels esdeveniments d'aquestsdarrers temps a Europa era ja cosaesperada per natural.

Turquia no podia avenir-se amantenir les condicions que minva-ven la seva sobirania quan tots elsdemés Estats directament afectatspel Tractat de Versalles havien tirattots els papers al foc. Ha sorprès,peifè*?«! la forma de fer-ho quanja estava de moda l'esquinçador de^%ijpromisos, sense donar cap mésexplicació de res, com les fetes pelJapó, Itàlia i darrerament Alema-nya, Turquia eleva la seva peticiójurídica a l'organisme de Ginebraper la'seva discussió legal.

Tal com ara estan situades lescoses, naturalment que toca a deter-minats interessos i restringeix certsegoismes, però posat l'assumpte aaquesta altura pels esdevenimentsque l'han precedit a Europa ¿ potbonament negar-se-li a aquest po-ble el retorn a la seva plena sobira-nia de les zones desmilitaritzadesdels estrets, illes i en resum de totsels seus territoris sotmesos a aques-tes condicions en virtut de les clàu-sules de Lausana ?

Aquesta oposició, però, és proba-ble encara que no segura.

Les relacions italo-turca no són

molt amistoses. Segurament Musso-lini ha pensat refer l'antic imperide Roma per aquest costat d'Euro-pa i la remilitarització dels estretsde l'Eurpa oriental fóra T—aceptadaaquesta hipòtesi— un obstacle evi-dent i seriós.

Per altra banda hi ha el Canalde Suez que Anglaterra controla permitjà del domini de les seves ac-cions per assegurar-se el trànsit alsdominis .essent molt aprop dels ter-renys que ara Turquia vol tornar ala seva sobirania de poble jove, al-çat per damunt de la decadènciad'un passat plagat de prejudicis.

Hom convindrà, però, que aques-ta obstrucció a la demanda legítimadel Govern d'Angora no podriamenys d'ésser una ironia profundadintre de l'ambient fètid en què esdesenvolupen les relacions interna-cionals.

Grècia, plenament convençuda dela lògica que en aquest problemainspira Turquia, accepta plenamentles seves demands des del primermoment d'ésser plantejades.

El «Kathemerine» escriu :«No pot dir-se que en la forma

que ha estat plantejada -la qüestióconstitueixi la contravenció de capcompdomís que afecti a l'amistatd'ambdós països.»

La U. R. S. S. també mantéunes relacions cordialíssimes ambTurquia ; defensarà, segurament elsseus drets de remilitarització delsDardanéls i Bosforo per quant capperill pot representar per a les sevesfronteres i tal volta representa mo-ralment una gran defensa.

França, aliada per signatures re-cents amb Rússia i tenint d'aquestala seguretat que el Govern d "Ango-ra dóna de legalització natural envista dels aconteixements que hanomplert la palpitant actualitat d'a-quests dies, donarà una ampla dis-cussió tjambé a les peticions tur-ques.

La Societat de Nacions —que demoment és encara baluard de lapau— és un cas de gegant de vo-luntat pigmea. Podia haver evitataquest estat d'inquietud que ha po-sat als pobles europeus abocats al'abisme tan sols cumplint el seu co-venant al primer conflicte sorgit so-ta la seva egida.

Els pobles volen la pau. Pau con-sistent, veritable.

Per molt que vulguin fer el sordels mercaders de la humanitat nopodran deixar de sentir el crit im-petuós dels pobles, alguns d'ellsformats encara per éssers mutilatso amb els pulmons cremats per labarbàrie de la passada conflagra-ció, el crit robust encara que perduten la immensitat petita de les cosesque sintetiza una voluntat col·lecti-va. La Pau !...

J. B. SENTENÀ

PARLEN LES SECCIONSSants i Hostafrancs

Partit Comunistade Catalunya

«Radi 6.*>

COMISSIÓ PRO FESTES

Gran festival de Cinema Proleta-ri Sonor per al diumenge dia 3 demaig en commemoració de la Festadel i r. de maig al Palau de Projec-cions, tarda a dos quarts de quatre,amb el següent programa : ¡(Roman-za sentimental», «Camino de la vi-da)) y «Juventud alegre» (RússiaRevista 1930) y (¡El gran experi-mento».

Companys, assistiu-hi.Per invitacions Casa del Poble,

Primer de Maig, 7, Partit Comu-nista de Catalunya, Ample, 31, iUñió Socialista de Catalunya, Àn-gels López de Ayala, io, pral.

SAMT POL DE MARLa campanya depurativa local,

començada per nosaltres des de Jus-TlClA SOCIAL, s'ha vist ja, corona-da pel primer èxit. El carter cariíja ha estat destituït i substituït pelcompany Bruguerola, de Canet deMar. Rebi la nostra més cordialbenvinguda.

» * »

En el col·legi nacional de nenes,encara regeix de mestresa la que foudesignada per la dictadura. Ditamestressa és castellana, per la qualcosa no pot, de cap manera, ense-nyar la nostra llengua a les nenesque estan sota el seu mandat. De-manem a l'Ajuntament que instiguiprop del Conseller de Cultura de laGeneralitat, per tal de treure'nsaquesta relíquia, que ens deixà perpatrimoni la funesta dictadura. I

• *&*Per primera vegada, d'ençà que

les dones tenen vot, que les candi-datures del Front d'Esquerres hantriomfat a la nostra vila. Això de-mostra que hem fet un pas endavant.En un poble tan llanut com el nos-tre, alguna cosa vol dir. Les es-querres obtingueren 257 vots per 246les dretes.

• « »En aquestes eleccions de compro-

misaris, figurava en la candidaturad'esquerres el company i presidentde la U. S. C. (Secció Local) enJoaquim Pou i Mas, lluitador in-cansable i bregat, en profit de laclasse treballadora. La J. S. C. deSant Pol desitja al company Pou un

>bon encert en l'elecció del qui had'ocupar la més alta magistraturade la República.

CornellàDiumenge vinent, dia 3 de maig,

a les onze, al local de la Unió Co-ral, el company Jacint Gené Subi-rah donarà una confreència sota elteha «Quina és la missió dels Sin-dicats dintre les fàbriques».

Barcelona-CentreTots els militants i simpatitzants

de Barcelona-Centre, són pregatsde concentrar-se a Ja Casa del Po-ble, el vinent divendres, dia Pri-mer de Maig a les nou del matí, pertal d'anar col·lectivament al granacte que tindrà lloc • al ìdrice, d'o-rientació política i sindical«

Es prega a tots els Companys, queacudeixin Acompanyats ¿e ¿familiarsi amics per tal de donaif niés relleua la nostra representació.

El nostre grup serà presidit pelscompanys de la Junta Directiva queno s'han de desplaçar per les co-marques en pla de propaganda.

• » *Assemblea General Extraordinària

El pròxim dimecres dia 8 de maig ales deu de la nit, tindrà lloc l'AssembleaGeneral extraordinària amb el següentordre del dia :

Primer. — Lectura 1 discussió de l'in-forme del C .E.

Segon. — Lectura i discussió de l'in-í.rme del grup parlamentari català.

Tercer. — Lectura 1 discussió de l'in-forme del grup parlamentari espanyol.

Quart. — 'Lectura i discussió de l'in-forme del Conseller d'Economia i Agri-cultura.

Cinquè. — Lectura i discussió de l'in-i'orme de la comissió pro Treball, diari dela U. S. C.

Sisè. — Lectura i discussió de les pro-posicions presentades per les seccions.

Setè. — Posició de Barcelona-Centre enquan es refereix a la constitució del Con-grés Extraordinari i per tant, a la fusióamb altres partits de classe.

Vuitè. — Nomenament de delegats alCongrés.

Davant la importància'que, per el nos-tre partit i la classe treballadora, tenenaquests dos congressos, invitem a tots elscompanys a acudir a aquesta reunió. •

L'assemblea començarà amb tota pun-tualitat.

Companys que demanen ingrés a Barce-lona-Centre

Pare PérezVicenç CarbonellAntoni MaciàPalmira BartomeuLluís LeborchardJoan Xamuset SerraJoan Roget

NomenamentEn l'assemblea celebrada el passat di-

lluns, fou nomenat per a substituir alcompany Garriga, el company Jesús Pé-rez.

ARENYS DE MARUn grup de companys obrers d'a-

questa vila acaben de constituir-seen Comitè organitzador del Sindi-cat d'Oficis Diversos.

Aquesta important iniciativa, por-tada a cap pels mateixos treballadorsaquesta important iniciativa, porta-da a cap pels mateixos treballadorsarenyencs, ha obtingut una granressonància entre les masses obreres,per la qual cosa han estat molts elsque ja hi han ingressat. ,

A la nostra vila feia molta faltauna organització sindical des d'onels obrers puguin defensar les justesreivindicacions socials i econòmi-ques fins avui desconegudes desgra-ciadament per la classe proletària,on ni tan sols no es coneix la legis-lació social ni es compleix, on lareacció burgesa-clerical té un granpredomini sistemàtic ; és hora, tre-balladors, que ens sindiquem si vo-lem desterrar per sempre més els ene-mics nostres que són el capital i laclercia.

Tots els obrers que vulguin sindi-car-se o que tinguin alguna reclama-ció a fer, acudeixin al carrer SantGabriel, 26, local provisional delSindicat, de 7 a 8 del vespre, elsdies feiners.

A l'Agrupació d'Esquerres Ca-talanistes Republicanes funciona unComitè anomenat «Social», quediuen que té per objecte arranjar totsaquells assumptes socials que hi re-clamen les parts interessades siguinobrers o patrons ¡ nosaltres no com-prenem que havent-hi una organit-zació sindical hi hagi d'haver unComitè social en un centre político-burgès. Si ells es creuen fer^ políticael que faran és no res. No cal dir-lossinó que havent-hi un Sindicat, ésallà on pertoca arranjar els assump-tes socials que es presentin, i al ma-teix temps demanem la immediatadissolució d'aquest Comitè anomenat «Social», pel bé dels mateixosorganitzadors. Res més per avui.

• * * tEl passat dijous dia 23 del cor-

rent tingué lloc l'enterrament civilde! jove Josep Alcarràz Sánchez ;l'acte del sepeli constituí una granmanifestació de dol, en la qual que-dà ben demostrat una vegada mésel civisme del nostre poble liberal enaquest actes. Feren acte de presèn-cia els alumnes de l'Escola Nacio-nal i li ofrenaren una artística coro-na de flors.

Reposi en pau el malaguanyat • Al-carràz i rebi la família el nostre con-dol.

» • *

Malgrat l'estat actual en què estroben les escoles públiques, el nos-tre «manefla» Ajuntament no s'hadecidit a construir el famós GrupEscolar que fa quatre anys que eltenen en projecte. ¿ Què esperenper a resoldre aquest afer?

• * »Ha estat nomenat novament per

a ocupar el càrrec d'administradordel preventori Xifre el senyor Jo-sep Torrent ; nosaltres no tenim capinterès que aquest càrrec l'ocupi unhome d'esquerra, però com que el se-nyor Torrent ja està molt emanci-pat, valdria la pena que aquest càr-rec el donessin a algun companyque es trobés en atur forçós.

ANTONI M. SOLA

ARENYS DE MUNTEn la darrera Assemblea general

celebrada per la Secció de la Jo-ventut Socialista de Catalunya, Sec-ció d'Arenys de Munt, va ésser ele-git el següent Comitè Directiu :

Secretari General : Josep Roig.Comptadof: Josep Torras Colo-

mer.Dipositari: Antoni Roig Ordeig.La Secció té el domicili social al

carrer Galán i Garcia, núm. 17, d'a-quella localitat.

• • *En la darrera Assemblea general

celebrada per la Secció d'Arenysde Munt va ésser elegit el següentComitè Directiu:

Secretari General: Joan GrassotGrive.

Dipositari : Martí Bosch.Comptador: Jaume Bosch For-

naguera.La Secció té el domicili social al

carrer Galán i Garcia, núm. 17, d'a-quella localitat. '

GASA DEL POBLEDE BARCELONA

Printer de Maig, ^

Vetllada a profit de la Casa delPoble, per al dissabte dia 2 de maig,a les deu de la nit.

Entrega d'una senyera que regalaun grup de companys socialistes delCol·legi de Practicants de Catalunyaa la Casa del Poble.

Programa1er. Concert per orquestra, in-

terpretant escollides obres lítiques.2on. Lliurament de la senyera.3er. Ball amenitzat per l'anome-

nada orquestrina americana «BiancaOrchestra».

En l'aniversari del traa«pa» de Francese Rotella

(Ve de la pàg. 4)amb tot el seguici d'atemptats, eldarrer dels quals, el de SalvadorBeguí, denunciava bé prou allò, queperseguia la burgesia en posar foraue combat el proletariat català.

La nostra burgesia no vol avenir-se a la idea que el regisme de lacosa pública pugui tenir interven-ció i fiscalització proletària. Sola-ment aquesta tossuderia explica i fallum enmig de la terbolesa i el ca-ràcter cafre que sempre han tingutels conflictes socials a casa nostra.

Amb tot, i aquesta és una cir-cumstància que honora el companyla memòria del qual recordem ara,Francesc Botella és dels pocs delscompanys que componien l'estatmajor de la G. N. T. que un coptrenca per inservibles els mètodes iles teories anarquistes que s'afiliaals rengles socialistes i defensa lanecessitat que el Socialisme tinguiun caràcter autòcton ben delimitat,perquè en aquesta raó rau la verita-bl possibilitat d'arrelar el marxis-me entre les extenses zones de tre-balladors organitzats de Catalunya.1 serà així o no serà mai res el So-cialisme a Catalunya—creia i de-fensava Botella i creiem i defensemnosaltres.

Ha estat und veritable desgràciaper al Socialisme català que el Pri-mer de Maig del 1935 ens arrabas-sés un company del tremp i de l'ab-negació del company Francesc Bo-tella.

Totes les esperances que ell con-cebia en els dies negres que succeï-ren el 6 d'octubre no les ha pogutveure realitat i sovint havem hagutd'enyorar el consell i l'optimismed'aíjuest gran batallador que tantals rengles i a la direcció de la C.N. T. com els de la Unió Socialistaha estat un alt exemple d'austeri- (tat, fervor i combativitat per leslluites del proletariat en el camí dela seva redempció.

Amadeu BERNADÖ

A la memòriade Francesc Botella

Demà, diumenge, a les onze delmatí els companys i amics d'aquestgran batallador de la classe obrerafaran cap al cementiri de Can Tu-nis, a l'ex recinte lliure, per tal deretre homenatge a la seva memò-ria.

Tots els companys de la Unió So-cialista i d'altres organitzacionsobreres són pregats d'assistir-hi.

mBÌlli DE Till I IfEülÓP r o f e • * o r a

ROSA l DE (ODORERÀSISTEMA NOUR À P I DS E N Z I L L

Hor«< de cl·iMi < l < 3 « 6 o d « 7 a 9

Pintó Fortuny. l5, entri., 1.*

P R I M E R DE M A I GQuaranta dos mittun«! Trente-quatre orador s S

La Untó Socialista de Catalunya passaa ocupar el primer lloc en la

lluita política activa.A perseverar!

PERDIGONADES ACTES DE PROPAGANDADoneu-nos Hum»enyor* diet JP. O. 17. M. t

LORD BYRONJa sabem que eb homes del P. O. U. M. tenen altra feina que con-

testae les nostres modestes demandes. Ja sabem que necessiten de totel seu temps, per a fabricar articles i entrefilete en sèrie, assenyalant,amb precisió matemàtica, els errors i les defecciona comesos per laU. S. C., pel P. C. C., pel P. C. P., per la Federació Catalana del P.S. O. E., per les Joventuts respectives, per la II i la III Internacionali per la Universal Marxista.

• Però voldríem que ens aclarissin un petit problema que preocu-pa la nostra limitada intel·ligència i que, segurament per a ells, ésmés Benzill que bufar i f er ampolles.

Quan la campanya per les eleccions del 16 de febrer, els oradorsdel P. O. U. M. deien a tot arreu que, un cop feta l'elecció — i, natu-ralment, guanyada -r-, sortirien del Front Popular perquè no volienanar a remolc de la petita burgesia. I tal dit, tal fet. Ei P, O. U. M.és un partit seriós que compleix les seves paraules. Tan bon, puntMaurin fou diputat, el P. O. U. M. trencà les relacions amb el FrontPopular i Gorkin-Nin-Maurin sortí al carrer preguntant: On va la Re-pública?

Ah! Si Maurin-Gorkin-Nin anà conjuntament amb els partits declasse i els partits de la petita burgesia a les eleccions del 16 de fe-brer, fou perquè sabia que la seva separació- del Front d'Esquerresequivalia al triomf de la Lliga i la Ceda! I Nin-GorkmtMaurin sacri-ficà un moment la «segunda revolución», per tal d'impedir el triomfdel feixisme. , ^

Però un cop això aconseguit, era una covarda traïció a «la cías«trabajadora» permanèixer un instant més al costat dels responsablesdirectes de la derrota d'octubre. I el públic i les «masas trabajado-ras» que seguien el P. 0. U. M., aplaudien frenèticament quan Nin-Maurin-Gorkin deia en els mítings, que «se daba vergüenza» de par-lar en tribunes públiques al costat dels que fugiren «por la alcanta-rilla». . ' " . . . • ' • '• ' '"i" ' - . ' '

Maurin-Gorkin-Nin no entrà pas en. la candidatura de les Esquer-res per cobrar mil pessetes 1 tenir carnet ferroviari, no! Era que hihavia una realitat històrica — no ens referim ni a ,les mil pessetesni al carnet — que imposava per damunt de tot «er aplastamientoimplacable del fascismo». . '" ' ' , r

Fins aquí ho entenem sense masses dificultats. Quan comencema no entendre-ho, i per això demanem humilment i cordial al Front— no al. Front Popular, sinó al Front del P. O. U. M., que ja sabeuque el P. O. U. M. té un Front mol ample — que ens ho aclareixi, ésquan arriben i passen, amb el resultat que tots ja coneixem, les elec-cions de compromissaris i veiem, entre els noms dels candidats, dosrepresentants del P. O. U. M.

Ep! No s'hi val a voler entendre que nosaltres desconfiem deGorkin-Maurin-Nin. Res d'això. Sense que se'ns hagi de dir, sabema ulls cluc que no s'ha tractat pas d'anar a cobrar mil dues-centes pes-setes per barba i a passar vuit dies a Madrid. Coneixem de fa molttemps l'enteresa, l'honestedat, la sinceritat i el desinterès dels Fu-mistes i ni tan sols n'hem dubtat. Però, precisament per això, enstrobem submergits en una mar de confusions de la qual no volemésser nàufrags.

¿No havia dit Nin-Maurin-Gorkin que a l'endemà del 16 de fe-brer trencaria definitivament amb el Front Popular i que no voliacol·laborar en la seva obra antirevolucionària? ¿No ho féu així ma-teix? ¿No acusà els partits de classe que constituïen el Front Popu-lar de traïdors? Doncs, ¿per què ara el P. O. U. M. ha tornat a l'a-liança electoral i Gorkin-Maurin-Nin ha tornat a parlar al costat delstraïdors del proletariat, en tribunes públiques?

A no ésser que... Sí, és clar! Això és! No pot ésser altra cosa. Japodem respirar...

Igual que quan les eleccions del 16 de febrer, Maurin-Nin-Gorkin— i ja no resta cap més combinació — ha comprès que si el P. O.U. M. presentava candidatura pròpia, la del Front Popular seria der-rotada 1 triomfaria la Lliga i la Ceda, i vindria el feixisme, i s'ajor-naria la «tercera» revolució — car la «segona» ja hauria fracassat—i «los trabajadores serían aplastados bajo las garras del fascismo».

Ara ja ho comprenem completament. Ja no és necessari que elshomes del P. O. U. M. malmetin l'espai del seu espaiós «Front» pera fer-nos-ho entendre. No. Val més que l'aprofitin combatent impla-cablement els traïdors de la U. S. C., P. C. C., P. C. P., etc., etc., queés una tasca profundament revolucionària i anticonfusionista.

Esperem, però, que a hores d'ara el P. O. U. M. ja haurà trencatamb el Front Popular.

Encara que només fos per desmentir el títol fals qqe els eternsenvejoses atribueixen a l'anagrama format per les quatre lletres ini-cials: «Pedimos Ocupar Un Ministerio».

C A M 8 O N A D E SCopiem del discurs, sense cobrar-lo, aquest expressiu anunci oficial:«S'ha reunit el Consell d'Administració de la «Compañía Hispano Americana de

Electricidad, S. A.» (CHAPE) i ha examinat el Balanç i el Compte de Pèrdues iGuanys que seran sotmesos a l'aprovació de la Junta General que se celebrarà aMadrid el dia 26 de maig de 1936.

El benefici net repartible és de Ptes. 21.748.881'16, després d'haver destinat aamortitzacions Ptes. or 28.788.059*43,

El saldo a compte nou serà de Ptes. or H.690.748'51. El Consell d'Administracióproposarà a la Junta General el repartiment d'un dividend complementari de 28'—pesos moneda nacional argentina, lliure d'impostos espanyols, a cada una de les ac-cions sèries A, B i C, i de 5'— pesos moneda nacional argentina a cada una de lesaccions sèrie« D i El

En desembre darrer fou distribuït un dividend a compte de 20'— pesos monedanacional argentina per cada una de les accions sèries A, B i C, i de 4'— pesos mo-neda nacional argentina per cada acció de les sèries D I E .

El dividend total per a 1935 serà, doncs, de 45'— pesos moneda nacional argen-tina contra 36'— pessetes or en 1984»

Dia 30, a la niíGIRONA

Gran míting comarcal en col·labo-ració d'altres parttis de classe.

Oradors: Joan Comorera i JosepMiret.CALDES DE MONTBUI

Míting de Front Popular.Oradors per la U. S. C. : Jacint

Jene i Pere Solé.MONTROIG

Conferència pel company Pere Bi-gatà.ALELLA

Míting d$ »Front Obrer.Oradors ^ft^Ué S. C. : Roseli

i Montaner, Gavina Viana i J. Poni Mas.PUIGCERDÀ"'Conferència pel company Coll

Creixell, . • ' • " " - •

BARCELONA-,:Secció Sants-Hostafrancs

Conferència peí cotnpafr^**Martí-nez-Cuenca sobre «El 1er. de maig

"'i el moviment obrer»."íaTíi.f.'. - •» .- i DM i*f. |,f£,j«#îg

BARCELONA «/ * - iGrau rafting'de Front Obrer, en

col·laboració amb el Partit Comunis-ta de Caíííunya, Partit SocialistaObrer, ïapit Català Proletari i al-ttes or^Atzacionauindicals i Joven-tuta SojBâlístes i Sbmufìi^tes,

Oradbri ¿et''iatJ. S. ß. : JoanComorera, que presidirà i MartínezCuenca'i A¿wstí Vilella,.

'SANT'-VÍÇSNÇ. DELS HORTSGran míting sociaíisía.Oradors : Jaume Comes i Cases i

Busquets.

BADALONAGran míting de Front Obrer.Orador per la U. S. C. : Granier-

Barrera.

BISBAL DEL PENEDÈSGran míting i manifestació.Oradors: R. Pla i Armengol i

Gavina Viana.

MASROIGConferència amb el tema «Socia-

lisme», pèl company Tomàs Amat.TIVISSA ,

Conferència sobre temes agrícolesi cooperatius pel company Lluís Ar-diaca.

LLEIDAGran míting de Front Obrer, en

col·laboració amb altres partits declasse i organitzacions sindicals.

Oradors per la U. S. C. : FelipBarjau i Eduard Simó.

LES BORGES BLANQUESMíting en col·laboració amb el

Partit Comunista de Catalunya.Oradors per la U. S. C. : Felip

Barjau i Eduard Simó.BALAGUER

Míting en col·laboració- amb elPartit Comunista de Catalunya.

Oradors per la U. S. C.: FelipBarjau i Eduard Simó.TÀRREGA

-Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Juli

Figueres i JoSep-Rovira.MORELL

Míting de Front Obrer.Orador per la U. S. C. : Joan

VILANOVA DE SEGRIÀMíting de Front ObrerOradors per la U- S. C. : Juli

Figueres i Josep Rovira.ALMENAR

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Juli

Figueres i Josep Rovira.ALMACELLES

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Juli

Figueres i Josep Rovira.AGRAMUNT

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Juli

Figueres i Josep Rovira.JUNEDA

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Josep

Aldomà i J. Sasplugues.TORREGROSSA, IBARS D'UR-

GELL, LINOLA, BELLCAI-RE, FULIOLA, CASTELLSE-RÀ, PENELLES, ARTESA DESEGRE i OS DE BALAGUER|

Míting en col·laboració del PartitComunista de Catalunya.

Hi ha un equip d'oradors que esdistribuirà en aquestes localitats.HOSTALRIC

Mítmg -de Front Obrer.OradoíOfeí la U. S. C. : Abe-

lartã f^MpCi Pau' Cirera.

VIDRERE%»'"'* v •Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Abe-

lard Fàbrega i Pau Cirera.TORTELLÀ

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Abe-

lard Fàbrega i Pau Cirera,FALSET

Conferència pel company RuizPonsetí.

ANGLÈSMíting de Front Obrer.Oradors per la U. S. S.: Josep

Ferrés i Jové Brufau.Míting de Front Obrer.

VILOV1Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S. S. : Josep

Ferrés i Jové Brufau.STA. COLOMA DE FARNERS

Míting de Front Obrer,Oradors per la U. S. S.: Josep

Ferrés, A. Fàbrega, Pau Cirera iJové Brufau.

CADAQUÉSMíting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Joan

Fronjosà, Josep Miret i Pelai Sala.

LLANÇAMíting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C. : Joan

Fronjosà i Josep Miret.CASTELLO D'EMPÜRIES

Míting de Front Obrer.Oiadors per la U. S. C. : Pelai

Sala i Duran Rossell.

FIGUERESMíting de Front Obrer.Oradors per la U. S. C.: Pelai

Sala, J. Fronjosà, J. Miret i DuranRossell.ALFORJA

Míting de Front Obrer.Oradors per la U. S .C.: Tona,

Vilella i J. Santaló.Oportunament farem conèixer els

actes que posteriorment s'hagin or-ganitzat.

'aniversari del tras-e Francesc Botella

Avui fa un any, uns centenarsde treballadors caminaven, aixa-fats per la sorpresa, darrera el taütque contenia les despulles del com-pany i amic Francesc Botella, unexemplar tipus d'aquest obrer nos-tre que no té parió al món en lahistòria del moviment sindica!.

A Catalunya havem forjat un mo-viment de tanta envergadura i detanta força autèrític-ament inoí>/a.,que en l'ordre de les lluites socie-tàries ningú no ens ha d'ensenyarres.

Les causes, del posterior desinfla-ment' de la Confederació Nacionaldel Treball són degudes, més que al'obra de les repressions salvatges

de què ha estat objecte, a les pres-sions del corrent d'emigració quecomporta una ciutat de la capaci-tat de Barcelona. L'abocament degrans nuclis de peonatge dintre elsquadros dels nostres Sindicats haportat com a conseqüència queaquells elements, per la força dellur pes específic en una organitza-ció de base autènticament democrà-tica i federal com era la C. N. T.,controlessin, (a ¡partir tiöl Iprimeit

dia, la, iniciativa i l'acció del mo-viment sindical.

Aquest element, que en certa ma-nera—-i no voldríem ofendre ni fe-rir les susceptibilitats de ningú—is aliè i estrarçy al tarannà delsobrers catalans, sigui perquè té unaeducació societària i de lluita mésprimitiva que entre nosaltres, quen'havem passat de crespes i estemal cap del carrer davant totes lesfalòrnies, sigui perquè els impel-lei-xi a esbotz,ar-ho tot una forçatemperamental, el fet és que la cosava portar topada ja el mateix any1919, que marca el punt més alt dela corba ascendent de la forca dela C. N. T.

La posició que conceptuem mésintel·ligent no hi ha dubte que .'s laque adoptaren homes com SalvadorSeguí, Salvador Quemades, JosepViadiu, Martí Barrera i no cal dir,Francesc Botella qu»t i »ixè ruótetreballadors ho ignoren encara ara,fou un dels artífexs més qualificatsde la famosa i enorme, sn tots con-ceptes, vaga de la «Canadenca», Umarç de 1919.

Aquella vaga, p'er ïa seva trans-cendència, pe'.s alliçonaments quese'n deriven, féu obrir els ulls, comdiem vulgarment, a molta gent i ésd'aquell fet que l'esperit desperti sagaç del company Botella sofreixuna transformació que el fa trobaral costat de Francesc Layret quanaquesta gran mentalitat vol canalit-zar la multitud gegantina que aple-ga el sindicalisme cap a ]a inter-venció i àdhuc a la direcció de lapolítica general del paia.

Per si el seu pensament vacil·la-va davant la-necessitat d'incorporarla classe obrera a la política, les re-pressions de Salvatierra i Anido

(Possa a la pàff. B)

Imp. Miret - aulire, 13 - Bwcelon»