CASOS CLÍNICS

• Cas de Phineas Gage

Lesió Escorça prefrontal

Abans lesió· seriós

· equilibrat

Despres lesió· capritxós

· desinhibit

· indiferent a les reaccions delsaltres i a les conseqüències de la seva conducta

• Síndrome de la mà estranya: el pacient no pot controlar a voluntat una de les seves mans.

Lesió Cos Callòs Separació Hemisferis Descontrol de la voluntat

Primers casos després del operacións de separació hemisfèrica per a pacients extrems de epilepsia.

ATLES ESTEREOTÀXIChttp://brainmaps.org/

NUCLIS

La distribució dels cossos neuronals no és homogènia dintre l’encèfal. Les neurones s’agrupen formant nuclis.

CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS

La neurona és la unitat bàsica del Sistema Nerviós, especialitzada en el processament i la transmissió de senyals. Està formada per quatre parts:

axò

somadendrites

terminal

TIPUS DE FIBRES NERVIOSES

CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL: Es basa en els resultats obtinguts de mesurar la velocitat de conducció d’un conjunt d’axons (o nervi).-Axons A (15-120 m/s)

Aα (70-120 m/s), Aβ (30-70 m/s), Aγ (15-30 m/s), Aδ (4-15 m/s)-Axons B (3-15 m/s)-Axons C (0.5-2.3 m/s)

CLASSIFICACIÓ MORFOLÒGICA: Es basa en la mesura del diàmetre delsaxons. Com més gran és el diàmetre més gran és la velocitat de conducció.- Grup I (12-20μm)

Ia: fibres que inerven fusos neuromusculars.Ib: fibres que inerven òrgans tendinisos de Golgi.

- Grup II (6-12 μm)- Grup III (2-6 μm)- Grup IV (0.3-3 μm)Els grups I, II i III tenen axons mielinitzats, en canvi el grup IV es desmielinitzat.

TIPUS DE NEURONES

Segons les ramificacions del seu soma:

NEURONA PIRAMIDAL CA1

Quants milions de neurones hi ha aproximadament a l’encèfal humà?

a) 100

b) 1.000

c) 10.000

d) 100.000

Quin tant per cent del volum cerebral constitueixen les neurones?

a) 10%

b) 20%

c) 30%

d) 50%

GLIA O CÈL·LULES GLIALS

AstròcitsOligodendròcitsi cel.Schwan

Microglia

• Són cèl·lules de suport a les neurones, reforçant la seva resistència, immunitat o transmissióde l’impuls nerviós.

NEURONES CÈL·LULA DE LA GLIA

Les neurones i la glia al laboratori

QUINA ÉS LA FUNCIÓ D’UNA NEURONA?

TRANSMISSIÓ NERVIOSA PER IMPULSOS ELÈCTRICS:Necessari desplaçament de càrregues (distribució desigual entre dins i fora la cèl·lula).

POTENCIAL D’ACCIÓ

400Km/h

GENERACIÓ POTENCIAL D’ACCIÓ

Hi ha dos tipus de canals iònics a les neurones:

• Canals pasius de K+ i Na+: responsables del potencial en repos (-70mV/-80mV).

• Canals sensibles al voltatge de K+ i Na+: responsables de la despolarització durant el potencial d’acció

La membrana neuronal està polaritzada.

TIPUS DE SINAPSI

Gap junction

ELÈCTRICA QUÍMICA

SINÀPSI QUÍMICA

SINÀPSI QUÍMICA: Criofractura

Teoria Quantal de l’alliberament La quantitat de neurotransmisoralliberat és sempre múltiple d’un número constant, anomenat Quanta.

ASPECTES MOLECULARS DE L’ALLIBERAMENT

Canal de calci sensible al voltatge

KISS AND RUN

Kiss and run Alliberament normal

Alliberament molt ràpid de neurotransmissor.

No hi ha diferència de capacitància, ja que no hi ha fusio de la vesícula amb la membrana sinàptica.

No cal endocitosi vesicular.

Permet una alta tasa d’alliberament.

Neurotransmissors

HISTAMINA SEROTONINA

GLUTAMAT

DOPAMINA

GABA ACETILCOLINA

• SUBSTANCIA P: control motor y dolor.

• COLECISTOQUININA: señal de saciedad, ansiedad (crisis de angustia) y emociones.

• PÉPTIDO INTESTINAL VASOACTIVO: vasodilatación.

• OXITOCINA y VASOPRESINA: modulación aprendizaje y memoria.

• CRF y ACTH: respuestas de estrés.

• NEUROPÉPTIDO Y: ansiedad.

• NEUROTENSINA: hipotermia, analgesia, adicción.

NEUROPÈPTIDS

RECEPTORSIONOTRÒPICS METABOTRÒPICS

• Efecte ràpid(ms) i directe sobre potencial de membrana • Efecte lent (seg o min) sobre canals o altres proteínesper generació de missatgers secundaris (cAMP, DAG...)

• Efecte de curta durada. Transmissió. • Efecte de llarga durada o persistent. Plasticitat.

RECEPTORSACh

ionotrópico metabotrópico

Nicotina Muscarina

Curare

Atropina

Dopamina Histamina Acetilcolina

Recaptació DegradacióDegradació i Recaptació

NH2

NHN

DA

DA

HA ACH

AC H

MECANISMES D’ELIMINACIÓ

Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós

Antipsicòtics

NeuronaPre-sinàptica

Neurona post-sinaptica

Escletxasinàptica

DA

Receptor de DA

Haloperidol

Bloqueant receptor de DA

DADADA

Antihistamínics

HA

Receptor de HA

Loratadina

Bloqueant receptor de HA

HAHAHA

Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós

Anticolinesteràsics

NeuronaPre-sinàptica

Neurona post-sinaptica

Escletxasinàptica

ACH

Tacrina

Bloqueant Aceticolineterasa

Receptor d’ACH

Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós

Acetilcolinesterasa

ACHACH

Dopamina

Recaptació

DA

DA

Neurona post-sinaptica

Receptor de DA

NeuronaPre-sinàptica

Escletxasinàptica

Cocaïna

Fàrmacs que alteren el Sistema NerviósDADA