sistema d’indicadors del pla territorial insular informe 2015 · ecotur edivisa eduqatia...

Sistema d’Indicadors Del Pla Territorial Insular Informe 2015

Desembre 2016

Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular Informe 2015

Desembre 2016

Col·laboració entre l’Institut Menorquí d’Estudis i el Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca.

Equip redactor:

Coordinació del tractament de dades: Teresa Català Marquès i Anna Gallofré de Lapuente.

Tractament de dades i elaboració de les fitxes: Teresa Català Marquès, Anna Gallofré de Lapuente, Agnès Canals Vidal, Sònia Estradé Niubó, José Domingo Yerbes, Maite Pons Gornès i David Carreras Martí.

Anàlisi i redacció de comentaris: Teresa Català Marquès, Anna Gallofré de Lapuente i David Carreras Martí.

Direcció: David Carreras Martí.

Agraïments

A totes les institucions, entitats, empreses i particulars que, voluntàriament i gratuïta, ens cedeixen les seves dades i les informacions que fan possible l'elaboració d'aquest informe i que nodreixen la resta d'indicadors que es publiquen al lloc web de l'OBSAM. (www.obsam.cat)

Als membres de l'Institut Menorquí d'Estudis i al seu Consell Científic, que ens ofereixen el seu suport i el seu assessorament.

Per a citació bibliogràfica:

CATALÀ, T.; GALLOFRÉ, A.; CARRERAS, D. El sistema d'indicadors de seguiment del Pla Territorial Insular de Menorca, 2015. Observatori Socioambiental de Menorca de l'Institut Menorquí d'Estudis. Maó, 2016.

http://www.obsam.cat/

Entitats i empreses que han aportat informació:

ACCM, S.L. Administració de l’Estat:

AENA. Aeroport de Menorca Autoritat Portuària de Balears Dirección General de Tráfico Instituto Geológico y Minero de España Instituto Nacional de Estadística Ministerio de Empleo y Seguridad Social Ministerio de Política Territorial Tesorería General de la Seguridad Social

AENOR Agència del Turisme de les Illes Balears (ATB) AGRITURSA Aidico Certificación, S.L. Aigües Cala Blanca, S.L. Aigües d’Artrutx Aigües de Binixica Aigües Sant Lluís Ajuntament d’Alaior Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ferreries Ajuntament de Maó Ajuntament de Sant Lluís Ajuntament des Castell Ajuntament des Mercadal Ajuntament des Migjorn Gran Apcer España, S.L. Asociación Hotelera de Menorca (ASHOME) Associació de Veïns de Cala Galdana Biblioteca Pública de Maó Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí BM Trada Certification España, S.L. Bureau Veritas Iberia, S.L. CAEB Casa Museu Pintor Torrent Castellosa, S.L. Centre de Recerca Econòmica – Sa Nostra Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Delegació de Menorca Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Menorca Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica Consell Insular de Menorca:

Departament de Cooperació, Esports i Habitatge. Servei de Platges Departament de Mobilitat i Projectes Departament de Turisme

Departament d’Economia, Medi ambient i Caça Departament d’Economia, Medi ambient i Caça. Àrea d’Agricultura Departament d’Ordenació del Territori

Consorci de Residus Sòlids Urbans i Energia de Menorca Det Norske Veritas Business Assurance España, S.L. Ecomuseu Cap de Cavalleria Ecotur Edivisa EDUQATIA Investigación y Certificación, S.A. European Quality Assurance Spain, S.L. EIEL Fortalesa de la Mola Fundació Destí Menorca Fundació Illes Balears Gas Menorca, S.A. Gesa-Endesa Govern Balear:

Conselleria de Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació. Direcció General d’Indústria i Energia Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Direcció General de Recursos Hídrics (IBASAN i Servei d’estudis i planificació) Conselleria d’Arquiterctura i Habitatge Conselleria de Turisme i Esports Conselleria de Turisme i Esports. Direcció General de Ports i Aeroports (Servei Marítim i Servei Aeri) Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB)

Grup Ornitològic Balear i de Defensa de la Naturalesa (GOB Menorca) Huguet Pons Servicios, S.L. IDE Menorca IDEIB Ignacio Moll Pons, S.A. INIMA Institut Balear d’Estadística (Ibestat) Institut Balear de la Vivenda (Ibavi) Instituto de Certificación CDQ S.L. Instituto de la Construcción de Castilla y León IVAC-Instituto de la Certificación S.L. Lithica (Pedreres de s’Hostal) Lloyd’s Register Quality Assurance España S.L.

Museu de Menorca Museu Diocesà de Menorca Museu Militar de Menorca Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB) OCA Instituto de Certificación, S.L. Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) Parc Natural de s’Albufera des Grau Registre de la Propietat de Ciutadella Registre de la Propietat de Maó Repsol-Gas, S.A. Secció de Ciències Naturals de l’IME (Rafel Triay i Fèlix de Pablo) Serpro Sport Grup Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME) Servicio de aguas Cala en Blanes i Torre del Ram, S.A. Servicio de aguas Son Xoriguer, S.L. Servicio de Certificación de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Madrid SET Hotels SGS ICS Iberica, S.A. Sociedad de Tasación, S.A. Societat Ornitològica de Menorca (SOM) Son Parc de Menorca, S.A. Sorea Talatí de Dalt Tüv Rheinland Iberica Inspection, Certification & Testing S.A. Xarxa de Biblioteques de Menorca

PRESENTACIÓ

El Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (PTI)

Presentam el treball elaborat al llarg del 2016 de recopilació de 60 indicadors de seguiment del PTI, basats, en la seva major part, però no exclusivament, en dades anuals de 2015.

Aquests indicadors són el resultat de la col·laboració entre l'OBSAM i el Departament d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca, al qual hem d'agrair que, any rere any, renovi la seva confiança en la nostra capacitat de recollir, tractar i presentar les dades que van conformant les variables d'aquest sistema d'indicadors.

Acompanyam els indicadors amb unes reflexions finals. Aquestes, juntament amb el comentari a cadascun dels indicadors, posen de manifest una advertència conceptual important sobre la naturalesa mateixa del sistema d'indicadors escollit: no es tracta pròpiament d'un sistema d'avaluació de les mesures d'ordenació del Pla, sinó que l’equip redactor del PTI va considerar que l’objectiu final del pla era el de contribuir al desenvolupament sostenible de Menorca en general i, per tant, els indicadors proposats formen en realitat un sistema d'indicadors de sostenibilitat per a Menorca. Aquests indicadors inicialment proposats, són designats com a indicadors obligatoris (IO), i l'OBSAM els complementa amb tota una sèrie d'altres indicadors, anomenats indicadors no obligatoris (INO), per acabar d’arrodonir la mesura del desenvolupament sostenible a l’illa.

El sistema complet ve estructurat en sis grans parts, que vénen diferenciades també per l'ús dels colors en la seva presentació: 1. Indicadors socioeconòmics

1.1. Demogràfics 1.2. Econòmics 1.3. Socials

2. Indicadors ambientals 2.1. D'estat 2.2. De pressió 2.3. De resposta

Quant a novetats, en el present informe s’han introduït dos nous indicadors ambientals d’estat: Superfície de sòl vacant (2.1.2), que quantifica l’extensió actualment lliure d’edificació però susceptible d’edificar-se amb finalitats residencials o turístiques; i Edificació en sòl rústic (2.1.3), que determina la superfície de sòl rústic edificat a nivell municipal. L’anàlisi del Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) ens ha permès també l’actualització de l’indicador referent a la Superfície de sòl urbà o urbanitzable (2.3.3), no disponible en edicions anteriors. Sense sortir de l’àmbit urbanístic, una altra novetat a destacar és, en l’indicador sobre Llicències urbanístiques (2.2.12), la diferenciació per primer cop del nombre de llicències d’obra major concedides en nuclis tradicionals, en zones turístiques o en disseminats. En aquesta nova edició de l’informe també hem dedicat esforços a la revisió i actualització de l’indicador sobre Freqüentació a les platges (2.2.10) de l’illa, que per manca de mostrejos els darrers anys, havia quedat desactualitzat.

El lector veurà que acompanyam el nostre comentari a cadascun dels indicadors amb unes icones de color. La tendència és il·lustrada pel signe d'una fletxa, que serà creixent, decreixent, estable o de canvi de tendència. Aquesta darrera opció, introduïda per primera vegada en aquesta edició, pretén il·lustrar el trencament de tendència detectat en l’evolució d’alguns dels indicadors. La tendència observada pot ser considerada com a positiva, negativa o dubtosa en relació amb la sostenibilitat, cosa que s'expressa per mitjà dels colors verd, vermell o groc respectivament. Finalment, unes icones de cara somrient, trista o neutra, amb els mateixos colors, resumeixen l'estat de la qüestió.

Icona Tendència observada (a partir dels 3 o 5 darrers anys de dades, depenent de l’indicador)

Tendència desitjable en relació a la sostenibilitat

Augment. Augment.

Lleuger augment. Manteniment. Augment. Sense determinar.

Augment. Manteniment o

decreixement.

Manteniment. Manteniment.

Manteniment, amb símptomes d’un possible trencament de l’estabilitat en futurs informes. Manteniment.

Manteniment. Sense determinar.

Manteniment. Augment o decreixement.

Decreixement. Decreixement.

Lleuger decreixement. Manteniment. Decreixement. Sense determinar.

Decreixement. Augment o manteniment.

Incipient canvi de tendència, de decreixent a creixent, que pot confirmar-se per les dades conjunturals de l’any en curs.

Augment.


Sense determinar.


Manteniment o decreixement.

Incipient canvi de tendència, de creixent a decreixent, que pot confirmar-se per les dades conjunturals de l’any en curs.

Decreixement.


Sense determinar.


Augment o manteniment.

Icona Estat de la qüestió

Es valora com a positiu, ja que l’indicador es situa en valors propers a l’ideal en termes de sostenibilitat.

No es disposa de suficients dades o no es tenen criteris suficients per a valorar la situació com a positiva o negativa en termes de sostenibilitat.

Es valora com a negatiu, ja que l’indicador es situa en valors allunyats de l’ideal en termes de sostenibilitat.

OBSAM

Desembre 2016

SUMARI DELS INDICADORS

1. INDICADORS SOCIOECONÒMICS 10

1.1. DEMOGRÀFICS

1.1.1. Taxa de creixement de la població (IO) ……..……………………………………………………. 11

1.1.2. Taxa de migració neta (IO) ..……………………………………………………………………….. 15

1.1.3. Densitat de població (IO) ..………………………………………………………………………….. 18

1.1.4. Pressió humana diària (INO) ……………………………………………………………………….. 22

1.1.5. Variació estacional de la població municipal (INO) …...…………………………………………. 25

1.2. ECONÒMICS

1.2.1. PIB local (IO) ..……………………………………………………………………………………….. 29

1.2.2. Diversitat sectorial (IO) ………………..……………………………………………………………. 33

1.2.3. Variació del nombre d’empreses d’alta al Règim General de la Seguretat Social (IO) …...… 38

1.2.4. Preus del sòl (IO) …………………..…………………………………………………..……………. 41

1.2.5. Preus de l’habitatge (INO) ……………..……...……………………………………………………. 43

1.2.6. Nombre de transaccions de compra-venda de finques (INO) ………………………...………... 47

1.2.7. Explotacions agràries en actiu (INO) ……...………………………………………………………. 49

1.2.8. Qualitat de les instal·lacions turístiques (INO) …...………………………………………………. 51

1.3. SOCIALS

1.3.1. Taxa d’atur (IO) ……………..……………………………………………………………………….. 53

1.3.2. Taxa d’estabilitat laboral de la nova ocupació (INO) ……………...…………………………….. 56

1.3.3. Estacionalitat laboral (INO) …………………………………………………………………………. 58

1.3.4. Nombre d’habitatges buits (IO) ………………..…………………………………………………… 62

1.3.5. Temps mitjà de desplaçament laboral (IO) …..…………………………………………………… 64

1.3.6. Evolució de la intensitat de trànsit (INO) ………………………………………………………….. 68

1.3.7. Accidentalitat en carretera (INO) ……………………………………….………………………….. 71

1.3.8. Cobertura dels serveis de transport col·lectiu (INO) …………………...………………………... 75

1.3.9. Taxa d’utilització del transport col·lectiu (IO) …..…………………...……………………………. 78

1.3.10. Superfície de dotacions públiques per habitant (IO) …..………………………………………. 81

1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts (IO) ……………………………………………………. 86

1.3.12. Nivell de formació (INO) …………………………………………………………………………… 88

1.3.13. Ús dels serveis culturals (INO) …………………...………………………………………………. 93

1.3.14. Visites al patrimoni cultural (INO) ………………………………………………………………… 95

2. INDICADORS AMBIENTALS 100

2.1. ESTAT

2.1.1. Superfície del sòl ocupada pels assentaments urbans, rurals i turístics (IO) ………………… 101

2.1.2. Superfície de sòl vacant (INO) …………………………………………………..…..…………….. 105

2.1.3. Edificació en sòl rústic (INO) …………………………………………………….…..…………….. 108

2.1.4. Variació de la superfície cultivada (IO) ……………………..…………………………………….. 111

2.1.5. Evolució de la superfície agrària (INO) ………………………...……………………….…..…….. 114

2.1.6. Variació de la superfície coberta de bosc (IO) ………………..………………………………….. 117

2.1.7. Qualitat dels recursos hídrics (IO) ……………..………………………………………………….. 120

2.1.8. Mitjana anual dels nivells piezomètrics (INO) ………………...………………………………….. 123

2.1.9. Evolució de les poblacions d’aus (INO) ………………..……………………………….………… 126

2.2. PRESSIÓ

2.2.1. Superfície dels canvis d’ús del sòl (IO) ………………..………………………………………….. 130

2.2.2. Consum urbà d’aigua (INO) ………………………………………………………………………… 133

2.2.3. Consum urbà d’aigua per habitant (IO) ……………..……………………………….……………. 136

2.2.4. Consum final d’energia per càpita (IO) ………………..………………………………………….. 140

2.2.5. Emissions directes de CO2 a l’atmosfera (INO) ………………………………………………….. 143

2.2.6. Generació de residus sòlids urbans (IO) ………………..………………………………………… 146

2.2.7. Generació de residus sòlids urbans per càpita (INO) ……………...……………………………. 149

2.2.8. Estrès turístic (INO) ……………………...………………………………………………………….. 152

2.2.9. Capacitat màxima d’allotjament (INO) …………………………………………………………….. 156

2.2.10. Freqüentació a les platges (INO) ……………...…………………………………………………. 159

2.2.11. Taxa de motorització (INO) ………...……………………………………………………………... 163

2.2.12. Llicències urbanístiques (INO) ……………………………………………………………………. 166

2.3. RESPOSTA

2.3.1. Percentatge de sòl protegit sobre la superfície insular i municipal (IO) ……………..………… 170

2.3.2. Índex de gestió dels espais naturals protegits (INO) …………………...………………..……... 174

2.3.3. Variació de la superfície de sòl urbà o urbanitzable segons la planificació vigent (INO) ……. 177

2.3.4. Superfície de parcs i zones verdes urbanes per càpita (IO)…..……..…………………………. 180

2.3.5. Nombre d’edificis rehabilitats (IO) …………………..……………………………………………... 184

2.3.6. Empreses amb sistema de gestió ambiental (INO) ……………………...………………………. 187

2.3.7. Percentatge d’aigua depurada reutilitzada (IO) …………………..………………………..…….. 190

2.3.8. Residus sòlids urbans separats en origen (INO) ……..…………………...…………………….. 193

2.3.9. Taxa de reciclatge de residus sòlids urbans (IO) ……………………..…..……………………... 197

2.3.10. Energia elèctrica procedent d’energies renovables (INO) …………………...………………... 200

2.3.11. Agricultura ecològica (INO) ………………………...……………………………………………... 202

2.3.12. Educació ambiental (INO) …………………...……………………………………………………. 205

SISTEMA D’INDICADORS DEL PLA TERRITORIAL INSULAR

INDICADORS SOCIOECONÒMICS

1

10

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.1. Taxa de creixement de la població

1.1.1. TAXA DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ (IO) Definició: Variació de la població de dret, és a dir, variació del nombre de persones

empadronades a l’illa. Mètode de càlcul:

Unitats: % respecte de l’any anterior. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT) (dades del Padró Municipal d’Habitants),

Instituto Nacional de Estadística (INE), EUROSTAT. Elaboració: OBSAM.

SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

Gràfic 1. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca, 1999-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Valors al voltant del zero. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Decreixement de la població. La taxa de creixement de la població empadronada a Menorca pren valors negatius per segon any consecutiu: els darrers dos anys han marxat 2.835 persones, gairebé el mateix volum de població que havia arribat els cinc anys anteriors. Fins al 2008 la taxa de creixement s’havia mantingut per damunt del 2% anual, amb cotes màximes per damunt del 4,5% els anys 2002 i 2005. És a partir del 2008 quan s’inicia la frenada de l’increment de població fins arribar al decreixement iniciat a partir del 2013. Aquesta evolució és compartida tant al conjunt de les Illes Balears com a Espanya. Atesa la naturalesa de la font (vegeu observacions), aquesta forta davallada cal suavitzar-la amb una major perspectiva temporal. Amb la perspectiva dels últims vuit anys s’observa una clara tendència negativa que comporta, en aquest cas, a una desacceleració de les taxes de creixement assolides al llarg de la última dècada, per donar pas al decreixement de la població empadronada a l’illa. En base a l’anàlisi de les sèries històriques disponibles, el creixement vegetatiu justificaria fins a un 0,5% del creixement poblacional. La resta quedaria a expenses del moviment migratori. Amb tota probabilitat, la crisi econòmica internacional dels darrers anys és el principal motiu d'aquesta desacceleració, i fa que molta de la població nouvinguda a la darrera dècada hagi emigrat cap a altres territoris o hagi tornat al seu lloc d'origen.

-1,03 -3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

99-0

0

00-0

1

01-0

2

02-0

3

03-0

4

04-0

5

05-0

6

06-0

7

07-0

8

08-0

9

09-1

0

10-1

1

11-1

2

12-1

3

13-1

4

14-1

5

%

11


Observacions La sèrie analitzada mesura el nombre de persones que consten registrades en el padró municipal el dia 1 de gener de cada any. L’actualització d’aquest registre administratiu la duen a terme els ajuntaments, amb la supervisió del INE. Convé tenir en compte que aquests registres es generen a partir dels mateixos residents i també es poden generar d’ofici per l’administració. Mencionem aquí alguns dels aspectes a considerar. Entre el moment que una persona decideix establir la seva residència habitual en un municipi i el moment en que aquesta informació arriba als registres administratius pot passar molt de temps, segons el cas. En el moment que una persona es dona d’alta en un municipi, en el cas que consti en algun altre municipi del territori espanyol, el padró registra la baixa en el municipi anterior. Però si una persona deixa el municipi i estableix la seva residència habitual a l’estranger aquesta baixa pot no arribar a produir-se. Part d’aquest biaix el corregeix l’administració d’ofici: la Llei 14/2003, de 20 de novembre, de Reforma, entre d’altres, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, estableix l’obligació de renovar la inscripció padronal cada dos anys als estrangers sense permís de residència permanent. La seva aplicació es realitza per primera vegada al 2006. Aquestes baixes no correspondrien a l’any en que es comptabilitzen com a tals, sinó a dos o més anys anteriors.

Taules i gràfics

Anys Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es

Mercadal Es

Migjorn Gran

Sant Lluís MENORCA

99-00 2,23 3,90 2,61 2,01 2,04 7,18 1,06 3,24 2,67 00-01 3,98 2,72 3,41 1,80 3,47 5,28 4,88 5,26 3,55 01-02 3,88 4,00 4,37 3,10 4,98 8,08 1,83 6,31 4,65 02-03 2,69 1,07 2,69 0,66 3,49 3,45 -0,82 6,06 2,88 03-04 1,35 0,63 2,63 1,12 1,80 5,20 6,91 3,66 2,23 04-05 4,37 5,29 3,45 1,80 4,27 10,69 8,38 8,47 4,62 05-06 3,02 0,47 1,84 1,36 0,81 5,85 6,67 5,40 2,00 06-07 0,44 2,06 2,00 1,94 1,40 7,42 1,00 3,75 2,04 07-08 1,79 1,25 2,42 1,18 2,19 6,12 0,26 4,52 2,44 08-09 1,36 2,18 1,62 1,13 0,76 3,08 0,07 4,37 1,60 09-10 1,53 0,43 0,30 -1,05 -0,26 2,00 1,05 2,96 0,50 10-11 2,14 0,81 0,23 2,10 -0,37 0,19 -0,84 2,40 0,52 11-12 0,10 -0,35 0,90 -1,00 0,10 -0,22 0,85 0,98 0,32 12-13 1,65 -0,08 0,17 -1,28 -0,71 0,54 -1,23 0,81 0,01 13-14 -6,21 -3,71 -1,17 0,43 -1,06 -4,59 -3,29 -0,49 -1,96 14-15 -1,80 -0,34 -0,63 -1,27 -1,60 -1,64 -2,79 0,66 -1,03

Taula 1. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca per municipis, 1999-2015. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Anys Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es

Mercadal Es

Migjorn Gran

Sant Lluís MENORCA

1999 7.229 6.260 22.341 3.981 22.725 2.896 1.136 4.257 70.825 2000 7.390 6.504 22.925 4.061 23.189 3.104 1.148 4.395 72.716 2001 7.684 6.681 23.706 4.134 23.993 3.268 1.204 4.626 75.296 2002 7.982 6.948 24.741 4.262 25.187 3.532 1.226 4.918 78.796 2003 8.197 7.022 25.406 4.290 26.066 3.654 1.216 5.216 81.067 2004 8.308 7.066 26.073 4.338 26.536 3.844 1.300 5.407 82.872 2005 8.671 7.440 26.972 4.416 27.669 4.255 1.409 5.865 86.697 2006 8.933 7.475 27.468 4.476 27.893 4.504 1.503 6.182 88.434 2007 8.972 7.629 28.017 4.563 28.284 4.838 1.518 6.414 90.235 2008 9.133 7.724 28.696 4.617 28.904 5.134 1.522 6.704 92.434 2009 9.257 7.892 29.160 4.669 29.125 5.292 1.523 6.997 93.915 2010 9.399 7.926 29.247 4.620 29.050 5.398 1.539 7.204 94.383

12


2011 9.600 7.990 29.315 4.717 28.942 5.408 1.526 7.377 94.875 2012 9.610 7.962 29.580 4.670 28.972 5.396 1.539 7.449 95.178 2013 9.769 7.956 29.629 4.610 28.765 5.425 1.520 7.509 95.183 2014 9.162 7.661 29.282 4.630 28.460 5.176 1.470 7.472 93.313 2015 8.997 7.635 29.098 4.571 28.006 5.091 1.429 7.521 92.348

Taula 2. Evolució de la població de dret a Menorca, 1999-2015. Unitats: Nombre de persones empadronades a 1 de gener de cada any. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Gràfic 2. Evolució de la població de dret a Menorca, 1999-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca per municipis, 2001-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

85.000

90.000

95.000

100.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de p

erso

nes

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal

Es Migjorn Gran

Sant Lluís

%

00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15

13


Anys EU-28 Espanya Illes Balears Menorca 1999-2000 -- 0,74 2,90 2,67 2000-2001 -- 1,52 3,90 3,55 2001-2002 -- 1,75 4,36 4,65 2002-2003 -- 2,10 3,31 2,88 2003-2004 0,36 1,13 0,81 2,23 2004-2005 0,41 2,11 2,94 4,62 2005-2006 0,37 1,36 1,82 2,00 2006-2007 0,38 1,10 2,96 2,04 2007-2008 0,40 2,12 4,09 2,44 2008-2009 0,36 1,27 2,10 1,60 2009-2010 0,22 0,59 0,97 0,50 2010-2011 -0,04 0,36 0,64 0,52 2011-2012 0,22 0,16 0,57 0,32 2012-2013 0,22 -0,29 -0,69 0,01 2013-2014 0,35 -0,76 -0,74 -1,96 2014-2015 0,27 -0,31 0,09 -1,03

Taula 3. Comparació de la taxa de creixement anual de la població de dret en altres àmbits geogràfics, 2000-2015 (Europa amb 28 països membre vs Espanya vs Illes Balears vs Menorca). Unitats: %. Fonts: INE, IBESTAT i EUROSTAT. Elaboració: OBSAM Nota: Els valors europeus de 2012 a 2015 són provisionals, en les dades de 2008, 2010, 2011 i 2012 hi ha trencament de sèries per desajustos metodològics en les xifres d’alguns països i les dades de 2014 i 2015 són estimades.

Gràfic 3. Taxa de creixement de la població de dret en altres àmbits geogràfics, 2000-2015. Fonts: INE, IBESTAT i EUROSTAT. Elaboració: OBSAM Nota: Els valors europeus de 2012 a 2015 són provisionals, en les dades de 2008, 2010, 2011 i 2012 hi ha trencament de sèries per desajustos metodològics en les xifres d’alguns països i les dades de 2014 i 2015 són estimades.

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

1999

-200

0

2000

-200

1

2001

-200

2

2002

-200

3

2003

-200

4

2004

-200

5

2005

-200

6

2006

-200

7

2007

-200

8

2008

-200

9

2009

-201

0

2010

-201

1

2011

-201

2

2012

-201

3

2013

-201

4

2014

-201

5

%

Menorca Illes Balears Espanya EU-28

14

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.2. Taxa de migració neta

1.1.2. TAXA DE MIGRACIÓ NETA (IO) Definició: Variació de la població de dret deguda a altes i baixes per residència en els

padrons municipals, per cada mil habitants, per al conjunt de Menorca. Mètode de càlcul:

on Unitats: Persones per mil habitants. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa de migració neta a Menorca, 1998-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat amb valors propers al zero. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Decreixement. La tendència del saldo migratori net dels darrers set anys es manté lluny dels alts nivells assolits a l’inici del mil·lenni. Fins l'any 2001 va anar en augment, amb l’arribada de fins a 37 persones per cada mil habitants, que situaren el saldo migratori en 2.816 persones. A partir de 2002 i fins a 2008 s’inicia una davallada lenta, però constant, que traça una tendència amb una pendent negativa de tres persones (cada any arribaren per cada mil habitants 3 persones menys que l’any anterior). És l’any 2009 quan es produeix una forta davallada del saldo migratori que el situà en 303 persones, i el 2010 el saldo migratori ja és negatiu: per primera vegada des de 1993, han marxat de l’illa més persones de les que han arribat. En l’actualitat portem quatre anys consecutius de taxes negatives: per cada mil habitants des de 2012 n’han marxat 23 en total, 3 al 2012, 4 al 2013, 11 al 2014 i 5 enguany. A contrallum s’entreveu en aquest indicador el reflex de les elevades taxes d’atur que es disparen al 2009, de manera que gran part d’aquests saldos migratoris negatius probablement responen a un reajustament dels excedents acumulats en els fluxos migratoris d’anys anteriors. Fora d’aquest context la valoració d’un decreixement resultaria negativa, però amb el rerefons de la crisi econòmica actual un reajustament pot ser un mal necessari.

-5,3

-10

0

10

20

30

40

50

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Pers

ones

per

cad

a 10

00 h

abita

nts

15


Taules i gràfics Illes Balears Altres CA Estrangers TOTAL

Anys Altes Baixes Total Altes Baixes Total Altes Baixes Total Altes Baixes Total 1988 815 815 0 1856 681 1.175 124 0 124 2.795 1.496 1.299 1989 1.012 1.004 8 1.826 927 899 202 0 202 3.040 1.931 1.109 1990 1.065 1.095 -30 1.496 1.427 69 230 0 230 2.791 2.522 269 1991 750 794 -44 843 1.074 -231 109 0 109 1.702 1.868 -166 1992 966 1.091 -125 986 1.237 -251 102 13 89 2.054 2.341 -287 1993 1.034 1.118 -84 889 1.017 -128 113 30 83 2.036 2.165 -129 1994 1.017 1.029 -12 1.080 772 308 68 31 37 2.165 1.832 333 1995 924 969 -45 1.234 838 396 71 12 59 2.229 1.819 410 1996 918 987 -69 981 699 282 38 0 38 1.937 1.686 251 1997 927 934 -7 1.148 763 385 111 0 111 2.186 1.697 489 1998 1.099 1.179 -80 1.957 828 1.129 263 0 263 3.319 2.007 1.312 1999 1.200 1.216 -16 2.420 1.138 1.282 304 0 304 3.924 2.354 1.570 2000 1.403 1.443 -40 2.857 1.231 1.626 818 0 818 5.078 2.674 2.404 2001 1.381 1.392 -11 2.963 1.455 1.508 1.319 0 1.319 5.663 2.847 2.816 2002 1.643 1.759 -116 3.204 1.885 1.319 1.600 57 1.543 6.447 3.701 2.746 2003 1.816 1.863 -47 3.241 2.398 843 1.783 39 1.744 6.840 4.300 2.540 2004 1.774 1.821 -47 3.194 2.436 758 1.553 106 1.447 6.521 4.363 2.158 2005 1.968 2.079 -111 3.064 2.471 593 1.681 159 1.522 6.713 4.709 2.004 2006 2.044 2.174 -130 3.232 2.763 469 1.824 184 1.640 7.100 5.121 1.979 2007 2.085 2.206 -121 3.579 3.142 437 1.843 282 1.561 7.507 5.630 1.877 2008 2.113 2.239 -126 3.443 2.998 445 1.627 571 1.056 7.183 5.808 1.375 2009 2.171 2.316 -145 3.147 3.305 -158 1.107 501 606 6.425 6.122 303 2010 2.148 2.209 -61 3.162 3.425 -263 842 872 -30 6.152 6.506 -354 2011 2.119 2.292 -173 3.540 3.610 -70 837 306 531 6.496 6.208 288 2012 2.202 2.272 -70 3.385 3.478 -93 632 784 -152 6.219 6.534 -315 2013 1.923 2.064 -141 3.073 3.077 -4 696 946 -250 5.692 6.087 -395 2014 2.038 2.209 -171 2.794 3.158 -364 719 1.212 -493 5.551 6.579 -1.028 2015 2.042 2.105 -63 2.715 2.813 -98 880 1.211 -331 5.637 6.129 -492

Taula 1. Evolució dels moviments migratoris a Menorca, 1988-2015. Unitats: persones. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Any Taxa de migració neta Any Taxa de migració neta 1998 19,0 2007 20,8 1999 22,2 2008 14,9 2000 33,1 2009 3,2 2001 37,4 2010 -3,8 2002 34,8 2011 3,0 2003 31,3 2012 -3,3 2004 26,0 2013 -4,1 2005 23,1 2014 -11,0 2006 22,4 2015 -5,3

Taula 2. Taxa de migració neta a Menorca, 1998-2015. Unitats: persones per cada 1.000 habitants. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

16


Any Variació anual Any Variació anual 97/98 168,3 06/07 -5,2 98/99 19,7 07/08 -26,7 99/00 53,1 08/09 -78,0 00/01 17,1 09/10 -216,8 01/02 -2,5 10/11 181,4 02/03 -7,5 11/12 -209,4 03/04 -15,0 12/13 -25,4 04/05 -7,1 13/14 -160,3 05/06 -1,2 14/15 52,1

Taula 3.Variació anual del saldo migratori a Menorca, 1998-2015. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Altes, baixes i saldo migratori net a Menorca, 1997-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Saldo migratori net a Menorca, 1997-2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

-2.000

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de p

erso

nes

Altes Baixes Saldo

-1.000

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nno

mbr

e de

per

sone

s /1

.000

hab

.

Illes Balears Altres CA Estrangers

17

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.3. Densitat de població

1.1.3. DENSITAT DE POBLACIÓ (IO) Definició: Relació entre el nombre de persones i el territori disponible. Es calcula per a la

població de dret i per a la població de fet. Mètode de càlcul:

Com a superfície de Menorca s'utilitza el valor de 694,4 km2 calculat a partir dels sistemes d'informació geogràfica de l'OBSAM. D'igual manera s'utilitza per a la totalitat dels municipis de l'illa.

La població de fet per municipis s’obté a partir de la mitjana anual de la població de fet per al conjunt de Menorca, distribuïda de forma proporcional a la generació de residus municipal.

Unitats: Habitants/km2. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT), Eurostat i OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de la densitat de població de dret i de fet a Menorca 1998-2015. Fonts: IBESTAT i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Manteniment. En referència a la població de dret, els darrers vuit anys la densitat de població a Menorca es manté al voltant dels 135 habitants per km2, i es situa en els 133 hab/Km2 després de dos anys consecutius de lleugeres davallades. Una densitat elevada en comparació a la mitjana espanyola (92 hab/km2), però baixa si la comparem amb la referència balear (222 hab/km2). Per municipis es Castell té la major densitat de població (657 hab/km2) mentre que la densitat més baixa es troba al municipi des Mercadal (37 hab/km2). Aquest rànking municipal canvia significativament si considerem la superfície construïda en cada municipi en tost de la superfície municipal, com a aproximació de

133

160

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

hab.

/Km

2

Població de dret Població de fet

18


l’aglomeració a peu de carrer: Ferreries i Maó passen a ser els municipis amb més densos i es Mercadal i Sant Lluís els de menys habitants per superfície construïda, ja sigui considerant la població de dret com de fet. Pel que fa a la població de fet, la densitat de l’illa respecte de l’any anterior es manté durant l’estiu però disminueix durant l’hivern. Els municipis que més variació relativa presenten entre l’hivern i l’estiu són es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran, ja que durant l’estiu dupliquen sobradament la densitat de població de l’hivern.

Taules i gràfics

Any Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es

Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís MENORCA

1999 66 539 120 60 194 21 35 123 102 2000 67 560 123 62 198 23 35 127 105 2001 70 575 127 63 205 24 37 134 108 2002 73 598 133 65 215 26 38 142 113 2003 75 605 137 65 223 27 38 151 117 2004 76 608 140 66 227 28 40 156 119 2005 79 641 145 67 236 31 43 169 125 2006 81 644 148 68 238 33 46 179 127 2007 82 657 151 69 242 35 47 185 130 2008 83 665 154 70 247 37 47 194 133 2009 84 679 157 71 249 39 47 202 135 2010 86 682 157 70 248 39 47 208 136 2011 87 688 158 71 247 39 47 213 137 2012 88 686 159 71 248 39 47 215 137 2013 89 685 159 70 246 40 47 217 137 2014 83 660 157 70 243 38 45 216 134 2015 82 657 156 69 239 37 44 217 133

Taula 1. Evolució de la densitat de la població de dret municipal, 1999-2015. Unitats: habitants de dret/km2. Fonts: IBESTAT i OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Mercadal Es


1999

anual 90 486 171 61 203 65 73 230 136 estiu 127 593 239 69 238 105 117 341 184

hivern 53 378 101 53 166 24 28 117 87

2000

anual 96 499 167 92 254 68 81 252 150 estiu 131 570 225 120 297 108 131 369 198

hivern 61 427 108 63 210 28 30 134 101

2001

anual 101 535 181 99 252 65 88 247 155 estiu 137 610 244 130 291 101 135 359 203

hivern 64 458 117 68 213 29 39 134 106

2002

anual 98 501 171 94 247 67 80 240 149 estiu 134 581 231 124 278 106 122 351 195

hivern 62 420 111 64 216 28 38 127 103

2003

anual 93 469 162 88 226 62 84 236 140 estiu 126 564 221 113 261 99 130 351 186

hivern 59 373 102 62 190 25 37 120 93

2004

anual 94 504 174 69 201 60 79 244 138 estiu 127 598 237 81 231 92 121 356 182

hivern 61 409 110 56 171 27 37 131 94

2005

anual 87 501 174 69 210 61 82 249 139 estiu 115 599 235 82 243 94 128 359 182

hivern 58 401 112 56 176 27 35 136 95

19



Mercadal Es


2006

anual 89 504 175 67 235 59 76 255 143 estiu 121 588 236 78 270 91 115 364 187

hivern 57 419 114 56 199 26 36 144 99

2007

anual 97 524 182 71 246 65 79 274 151 estiu 131 603 239 85 274 98 120 386 193

hivern 63 445 125 58 217 30 37 160 109

2008

anual 98 513 184 71 247 53 81 285 150 estiu 131 586 238 83 270 75 121 404 188

hivern 65 440 129 59 224 30 40 165 111

2009

anual 81 517 181 71 254 58 86 291 149 estiu 98 585 229 80 284 84 123 394 184

hivern 64 448 131 61 223 31 49 187 114

2010

anual 91 552 182 80 246 61 96 300 153 estiu 119 637 229 89 271 87 129 412 189

hivern 63 467 134 70 220 34 62 186 116

2011

anual 93 565 195 72 244 59 94 300 155 estiu 121 651 247 80 270 87 130 424 194

hivern 63 479 141 63 219 31 58 173 116

2012

anual 97 580 204 76 249 62 101 311 161 estiu 126 669 259 85 276 91 135 430 201

hivern 67 489 148 67 223 33 67 191 122

2013

anual 104 578 208 78 249 66 104 311 165 estiu 134 659 266 86 270 95 144 439 205

hivern 74 495 149 71 228 36 63 181 124

2014

anual 101 552 205 79 253 65 96 305 163 estiu 131 628 259 86 274 95 137 436 202

hivern 71 475 149 71 231 34 54 173 123

2015

anual 98 557 206 74 243 66 91 298 160 estiu 129 659 268 77 265 100 128 426 202

hivern 66 454 144 70 221 32 53 168 118

Taula 2. Evolució de la densitat de població de fet municipal, 1999-2015. Unitats: habitants de fet/km2. Font i elaboració: OBSAM.

Any Illes Balears Menorca España Eu-28 1999 165 102 79 nd 2000 170 105 80 nd

2001 176 108 81 nd

2002 184 113 83 nd

2003 190 117 84 113 2004 192 119 85 113 2005 197 125 87 114 2006 201 127 88 114 2007 207 130 89 115 2008 215 133 91 115 2009 220 135 92 116 2010 222 136 93 116 2011 223 137 93 116 2012 225 137 93 116 2013 223 137 93 116 2014 221 134 92 117 2015 222 133 92 nd

Taula 3. Comparació de la densitat de població, 1999-2015. Illes Balears, Menorca, Espanya (dades calculades a partir del padró d’habitants) i Europa amb 28 països membre. Unitats: habitants de dret/km2. Fonts: INE, IBESTAT, EUROSTAT, OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Nota: no hi ha dades per a EU-28 els anys 1999-2002 i 2015.

20


Població Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es

Mercadal Es


De dret 5.763 8.935 6.365 18.939 12.264 2.952 3.903 2.966 6.532 De fet 6.865 7.572 8.398 20.229 12.463 5.245 8.063 4.066 7.867

Taula 4. Densitat de població municipal en superfície construïda, 2015. Unitats: habitants de dret/km2 i habitants de fet/km2. Font i elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Densitat de població de fet: mitjana estiu, mitjana hivern i mitjana anual, 2015. Font i elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Densitat de població municipal en superfície construïda, 2015. Font i elaboració: OBSAM.

0

100

200

300

400

500

600

700

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

MEN

OR

CA

hab.

fet/k

m2

Mitjana estiu Mitjana hivern Mitjana anual

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

MEN

OR

CA

hab.

/km

2 co

nstr

uït


21

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.4. Pressió humana diària

1.1.4. PRESSIÓ HUMANA DIÀRIA (INO) Definició: Mesura el nombre de persones que es troben diàriament a Menorca sense

diferenciar entre població resident, turistes, treballadors temporals, etc. Mètode de càlcul: Se sumen les persones que entren i es resten les persones que surten

cada dia de l'illa al saldo de població del dia anterior. Així s'obtenen les variacions diàries de la població a Menorca. Com a hipòtesi de partida s'agafen les dades del cens de 1996, atribuïdes a 1 de gener d’aquest any. A començaments de cada nou any s’incorpora a la sèrie la variació natural de la població (naixements menys defuncions). Aquest sistema només compta la pressió humana superior a una jornada, perquè pren la variació sobre el dia anterior. És a dir, que es basa en aquelles persones que passen una nit com a mínim a l'illa. Això exclouria els visitants de creuers, però donat que aquests també exerceixen una pressió i un efecte econòmic damunt l'illa, se'ls atribueix un dia sencer d'estada. Per a més informació sobre aquest indicador es pot consultar "La població estacional de Menorca 1977-2002" que es troba a l'apartat de DOCUMENTS D'INTERÈS a la web www.obsam.cat.

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de la pressió humana mensual a Menorca, 1996-2015. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat global, que pot contemplar un augment de la temporada baixa sense que suposi un increment global de la pressió humana.

Tendència observada i estat de la qüestió >>

Lleugera disminució de la mitjana anual, focalitzada en la temporada baixa. La mitjana en temporada baixa ha davallat un 4,2% respecte dels valors observats l’any anterior (unes 3.500 persones menys).

83.976

189.242

79.294

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Nom

bre

de p

erso

nes

1996 2001 2007 2013 2014 2015

22

http://www.obsam.cat/


Enguany es dóna en la dada anual una segona davallada d’un 1,5% que trenca l’evolució ascendent iniciada el 2010, que comptava amb increments d’entorn el 2,5% anuals. Aquestes dades no aporten llum a la l’hora d’establir la tendència de l’indicador, que podria derivar cap a una estabilització dels nivells assolits com cap a un inici de davallada de població. L’any 2001 es varen assolir diverses fites històriques de la sèrie que s’han anat superant els darrers anys. Així, l’any 2011 es va superar el valor màxim de la mitjana anual de PHD, i ha continuat creixent fins assolir el nou màxim de 114.416 persones l’any 2013. Pel que fa a la mitjana en temporada alta el màxim que ostentava el 2001 no es va superar fins el 2013, amb 142.027 persones. En canvi, el valor màxim de la sèrie es troba en les 201.634 persones registrades l’11 d’agost del 2012. Quan es parla de mitjanes cal considerar que, per la seva naturalesa, suavitzen les cotes assolides en la sèrie de pressió humana diària. D’altra banda, aquest any 2015 augmenta fins al 72% l’increment de població en temporada alta respecte de la temporada baixa, després de mantenir-se entorn el 65% els sis anys anteriors. A principis del mil·lenni aquesta relació havia arribat a assolir i superar el 100% de variació, és a dir, la mitjana en temporada alta ha arribat a doblar la mitjana de la temporada baixa. A partir del 2003 la variació de població dins l’any va iniciar una tendència negativa fins al 2011, any en què queda estabilitzada entorn el 65%. El trencament d’aquesta tendència ve clarament provocat per la davallada de la pressió humana observada durant la temporada baixa del 2011.

Taules i gràfics Any Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des 1996 67.377 68.074 68.929 73.112 103.545 117.723 132.719 148.147 116.027 88.755 62.851 61.460 1997 62.163 63.081 65.513 69.105 101.806 116.905 132.999 150.326 113.871 86.332 57.487 56.094 1998 56.530 57.116 58.172 65.261 101.314 116.052 132.498 150.068 115.519 87.867 54.115 53.121 1999 54.094 55.299 56.890 62.533 102.766 126.214 143.997 162.333 129.190 101.466 66.993 65.244 2000 66.306 67.474 68.579 78.570 114.502 136.397 156.069 173.499 137.524 106.788 70.105 68.537 2001 70.084 71.316 72.092 83.061 118.341 141.208 160.265 177.340 141.379 106.971 72.587 70.907 2002 71.722 73.515 76.848 81.309 116.932 139.133 156.741 174.441 130.295 96.406 63.126 60.982 2003 61.865 63.142 64.546 72.396 106.523 130.458 151.661 171.219 122.518 93.839 64.772 62.005 2004 62.745 63.796 65.266 71.831 103.163 126.713 146.052 167.000 122.381 91.708 65.028 62.092 2005 62.904 64.541 67.334 69.683 101.473 125.291 146.260 170.422 124.525 91.294 66.837 63.155 2006 63.598 65.456 67.132 74.060 101.616 128.312 151.670 175.686 126.429 93.750 72.909 70.656 2007 71.743 73.564 75.706 81.310 106.500 132.999 158.179 180.009 129.964 97.014 77.038 73.513 2008 74.619 76.163 79.447 81.943 106.963 129.124 153.515 175.479 125.059 94.362 78.163 74.226 2009 75.062 76.920 78.343 83.550 101.669 123.857 150.147 171.937 123.840 95.255 82.204 78.395 2010 79.430 80.808 83.141 85.895 104.365 128.754 155.527 179.851 124.444 92.680 79.549 75.591 2011 76.494 78.955 80.821 85.743 103.537 131.464 160.546 185.633 129.630 96.253 82.272 79.755 2012 80.780 82.781 84.757 88.775 106.620 135.267 167.109 189.609 136.224 100.890 85.553 83.850 2013 84.441 85.880 88.402 90.551 114.157 141.473 168.334 188.968 137.966 101.112 85.711 83.177 2014 83.976 85.887 87.532 92.900 111.545 138.954 166.400 189.242 136.880 97.983 81.905 79.294 2015 79.723 81.442 84.093 88.456 109.996 139.569 170.151 189.689 136.598 95.970 78.563 77.575

Taula 1. Evolució de les mitjanes mensuals de la pressió humana diària, 1996-2015. Unitats: persones. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

23


Any Mitjana anual Mitjana T. alta Mitjana T. baixa 1996 92.526 117.830 66.944 1997 89.862 117.058 62.215 1998 87.546 117.235 57.365 1999 94.210 127.661 60.206 2000 103.873 137.469 69.907 2001 107.397 140.913 73.325 2002 103.700 135.668 71.202 2003 97.352 129.401 64.773 2004 95.813 126.187 65.105 2005 96.398 126.562 65.734 2006 99.538 129.601 68.977 2007 105.046 134.139 75.470 2008 104.247 130.790 77.412 2009 103.650 127.827 79.073 2010 106.055 130.984 80.713 2011 107.831 134.554 80.665 2012 112.014 139.325 84.404 2013 114.416 142.027 86.349 2014 112.929 140.192 85.215 2015 111.230 140.353 81.625

Taula 2. Evolució de les mitjanes anual, temporada alta i temporada baixa de la pressió humana diària a Menorca, 1996-2015. Unitats: persones. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Evolució de les mitjanes anual, temporada alta i temporada baixa de la pressió humana diària a Menorca, 1996-2015. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

140.913 140.353

73.325 81.625

107.397 111.230

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de p

erso

nes

T. alta T. baixa Anual

24

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.5. Variació estacional de la població municipal

1.1.5. VARIACIÓ ESTACIONAL DE LA POBLACIÓ MUNICIPAL (INO) Definició: Mesura el nombre de persones que es troben mensualment als diversos municipis

de Menorca, sense diferenciar entre població resident, turistes, treballadors temporals, etc.

Mètode de càlcul: L'OBSAM va realitzar un estudi en què es comprova la bona correlació entre la població que hi ha a l'illa i la generació de residus totals. Les dades de pressió humana diària són d'àmbit insular i per poder distribuir-les entre els diversos municipis de l'illa s'utilitza la relació entre la generació de residus de cada municipi respecte de les dades de generació de residus total de l'illa. S'atribueix aquest factor de cada municipi a les dades de pressió humana insular per obtenir així les dades de pressió humana municipal mensual.

: Mitjana mensual de la pressió humana diària a Menorca, mes t : Total mensual de residus sòlids urbans generats a Menorca, mes t

S’obté una mesura de la variació estacional per cada any i per cada municipi amb la relació entre la mitjana mensual màxima i la mitjana mensual mínima de l’any.

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern

Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

Gràfic 1. Evolució de la VE (relació entre les mitjanes mensuals de PHD màximes i mínimes), 1998-2015. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució

2,9

1,9 2,7

1,8 1,5

6,2

4,7 4,1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Rel

ació

mitj

anes

men

sual

s PH

D M

ax/M

in

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís

25



La variació estacional de la població dels municipis de l’illa respecte dels valors de l’any anterior ha augmentat en tots els municipis excepte a Sant Lluís i Maó, que presenten reduccions del 9,6% i del 3,2%, respectivament. Augments per damunt del 10% es donen a Ferreries i as Migjorn, aquest darrer municipi presenta tres augments importants consecutius. Si be fins enguany hem estat valorant l’evolució de l’indicador com a manteniment, l’estabilització de les series a partir del 2010 ens permet confirmar una lleugera però continuada tendència creixent. Els municipis de Maó, Ferreries i es Castell són els que tenen menor variació estacional, donat que el valor màxim no arriba a doblar el valor mínim mensual, com sí passa a la resta. En l’altre extrem se situa es Mercadal (on la mitjana del mes d’agost és fins a a sis vegades superior a la del mes de desembre), i el segueixen els municipis des Migjorn Gran i Sant Lluís (les mitjanes mensuals arriben a quadriplicar-se).

Observacions Aquest indicador correspondria al que anomenem població de fet municipal. El resultat és una estimació, un valor aproximat que cal prendre de forma orientativa, però que reflecteix clarament la major o menor estacionalitat de cada municipi. Cal esmentar també que, al llarg dels anys considerats, el sistema de recollida de residus, la manera de fer-ne el recompte, així com el tractament de les dades han anat variant i evolucionant cap a una gestió cada cop més normalitzada. Com a conseqüència d’aquestes variacions, es pot observar en la sèrie d’alguns municipis uns salts que realment no responen a canvis poblacionals. En qualsevol cas, les tendències i el pes poblacional real de cada municipi damunt el total de l’illa queden de manifest. Per a més informació de les estimacions de la pressió humana municipal, salvant posteriors revisions i actualitzacions de les dades, vegeu la secció de documents d'interès de la web de l'OBSAM: La població estacional a Menorca i la seva relació amb la generació de RSU (Marí, S; Fullana, A.; Gallofré A.) http://www.obsam.cat/documents/comunicacions/Poblacio-estacional-Menorca-RSU.pdf

Taules i gràfics


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís

1998 3,4 2,1 3,1 2,1 1,7 8,8 6,6 4,1 1999 3,5 2,2 3,2 1,9 2,0 8,3 6,3 4,7 2000 3,0 1,7 2,8 2,3 1,9 7,1 9,6 4,5 2001 2,8 1,7 2,7 2,6 1,7 7,5 6,2 4,2 2002 3,2 2,0 3,1 3,0 1,7 7,5 5,3 4,5 2003 3,0 2,1 3,1 2,6 1,7 7,9 7,0 4,6 2004 3,0 1,9 3,1 1,8 1,7 6,6 6,5 4,3 2005 3,1 2,0 3,0 2,1 1,7 7,3 6,7 4,2 2006 3,3 1,9 3,1 1,9 1,8 7,2 5,2 4,2 2007 3,0 1,8 2,7 1,9 1,6 6,4 6,0 4,0 2008 2,9 1,7 2,7 1,8 1,5 5,1 6,6 4,2 2009 2,2 1,7 2,6 1,7 1,6 5,6 4,0 3,4 2010 3,0 1,9 2,7 1,8 1,6 5,3 4,0 4,0 2011 2,9 1,9 2,6 1,7 1,6 5,9 3,8 3,8 2012 2,7 1,8 2,5 1,7 1,6 6,0 3,0 3,6 2013 2,5 1,8 2,5 1,6 1,5 5,9 3,8 3,7 2014 2,8 1,8 2,5 1,6 1,6 6,1 4,3 4,5 2015 2,9 1,9 2,7 1,8 1,5 6,2 4,7 4,1

Taula 1. Evolució de la VE per municipis, 1998-2015 (població de fet municipal). Unitats: sense unitats. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

26

http://www.obsam.cat/documents/comunicacions/Poblacio-estacional-Menorca-RSU.pdf


Mes Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es

Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís

Gen. 7.198 5.338 25.387 5.048 26.052 3.528 1.886 5.285 Feb. 7.055 5.344 25.843 5.505 26.228 4.090 1.912 5.464 Març 7.654 5.209 27.682 5.335 25.359 4.892 1.943 6.019 Abr. 7.923 5.239 30.261 4.687 25.120 6.018 2.179 7.030 Maig 10.430 6.294 39.673 4.138 26.404 9.378 3.126 10.553 Juny 14.555 7.236 50.089 5.085 31.374 12.751 4.259 14.220 Jul. 16.952 8.927 61.647 5.878 34.820 18.165 5.111 18.651 Ago. 19.667 10.116 67.231 6.472 37.666 21.938 5.569 21.030 Set. 13.829 7.490 48.485 4.955 30.575 12.881 4.052 14.331 Oct. 9.353 5.826 32.126 4.137 25.049 6.990 2.840 9.650 Nov. 6.742 5.249 24.867 3.577 27.171 3.848 1.259 5.851 Des. 6.901 5.240 26.196 3.794 25.501 3.570 1.186 5.187

Anual 10.717 6.470 38.392 4.882 28.460 9.046 2.952 10.311

Taula 2. Pressió humana mensual municipal, 2015. Unitats: persones. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís

1998 8.913 5.499 30.860 4.126 21.005 8.123 2.171 6.849 1999 9.899 5.650 31.754 4.008 23.717 8.844 2.366 7.972 2000 10.564 5.795 31.067 6.052 29.712 9.326 2.624 8.732 2001 11.044 6.212 33.713 6.531 29.553 8.947 2.837 8.561 2002 10.763 5.818 31.854 6.231 28.937 9.200 2.599 8.298 2003 10.170 5.450 30.100 5.798 26.412 8.521 2.718 8.182 2004 10.321 5.853 32.397 4.525 23.531 8.180 2.565 8.440 2005 9.513 5.816 32.384 4.547 24.575 8.305 2.649 8.610 2006 9.780 5.855 32.603 4.434 27.511 8.087 2.453 8.815 2007 10.656 6.090 33.933 4.718 28.773 8.842 2.547 9.488 2008 10.769 5.961 34.221 4.668 28.928 7.205 2.617 9.876 2009 8.903 6.008 33.601 4.654 29.675 7.919 2.798 10.092 2010 10.031 6.414 33.787 5.264 28.770 8.312 3.104 10.372 2011 10.153 6.567 36.207 4.729 28.618 8.127 3.059 10.371 2012 10.615 6.731 37.902 5.024 29.192 8.506 3.278 10.766 2013 11.449 6.714 38.735 5.178 29.198 8.995 3.380 10.767 2014 11.134 6.411 38.065 5.197 29.592 8.851 3.107 10.572 2015 10.717 6.470 38.392 4.882 28.460 9.046 2.952 10.311

Taula 3. Evolució de la mitjana anual de la pressió humana per municipis, 1998-2015 (població de fet municipal). Unitats: persones. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

27


Gràfic 2. Evolució mensual de la pressió humana a Menorca, 2015. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Relació de les mitjanes mensuals respecte de la mitjana anual de la pressió humana municipal, 2015. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D. G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci de i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des

Nom

bre

de p

erso

nes


0

50

100

150

200

250

300

gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des

%


28

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.1. PIB Local

1.2.1. PIB LOCAL (IO) Definició: Presentem l'increment del Valor Afegit Brut (VAB) a preus de mercat d'un any

sobre l'altre a partir de les estimacions elaborades per les diferents fonts consultades. El Producte Interior Brut (PIB) no agrari o VAB no agrari de l'illa és la suma del VAB de tots els sectors productius excepte el de les activitats agràries i ramaderes.

Mètode de càlcul: Estimacions indirectes realitzades pel Centre de Recerca Econòmica – Sa Nostra (CRE), la Conselleria d’Economia i Competitivitat, i la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB). El creixement del PIB és en termes reals calculat amb preus constants de 2008.

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Informe econòmic i social, Centre de Recerca Econòmica – Sa Nostra (CRE), Informe

de coyuntura económica, Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) i Revista de Conjuntura Econòmica de la Conselleria d’Economia i Competitivitat del Govern de les Illes Balears.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa de variació anual del PIB per a Menorca, 2001-2015. Fonts: CRE, CAEB, Conselleria d’Economia i Competitivitat. Elaboració: OBSAM. Notes: - La dada CRE 2010 correspon a les estimacions obtingudes amb la nova base de dades per

tal que pugui servir de base per comparar les macromagnituds de 2011 (veure observacions). - Per a 2015 les dades de la CAEB fan referència al PIB no agrari. - Les dades de 2015 són provisionals.

Tendència desitjable >>

Considerar desitjable el creixement del PIB és un tòpic generalment acceptat. Però des de l’òptica de la sostenibilitat això és totalment discutible. Si considerem simultàniament quins són els béns i serveis que componen el PIB –i quins no el componen- més l’evidència que el model energètic actual, a nivell global i local, és insostenible, hauríem de concloure que la sostenibilitat econòmica s’ha de basar necessàriament en un decreixement controlat del PIB, com defensen nombrosos especialistes d’arreu del món.

2,9

1,9

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

*201

5

Menorca - CRE (VAB No Agrari) Menorca - Conselleria Menorca - CAEB

29


Però, per altra banda, és evident que un decreixement volgut del PIB en termes quantitatius, que apostés per un desenvolupament de tipus qualitatiu del benestar econòmic, en el marc d’una estratègia a llarg termini, és una cosa ben diferent de l’actual decreixement del PIB sobrevingut, indicador d’una recessió econòmica no volguda. Les conseqüències de la crisi actual són indesitjables també des del punt de vista de la sostenibilitat, especialment en el seu vessant social. Per resoldre aquest embolic teòric, considerarem aquí que la tendència desitjable és un creixement molt moderat del PIB, en el benentès que aquesta variable s’ha demostrat massa simplificadora per poder abordar la complexitat del que s’anomena desenvolupament sostenible. Es tracta més aviat d’un indicador de conjuntura econòmica i és poc útil per valorar tendències a llarg termini, que són les determinants en l’anàlisi de la sostenibilitat.


Per tercer any consecutiu s’observa una evolució positiva de l’indicador i es confirma la ruptura amb la tendència decreixent dels últims anys. Aquesta millora és compartida també per la resta de les Illes Balears. En el conjunt Balear, el 2015 cal destacar la consolidació de la recuperació del sector de la construcció. També la indústria, després d’un llarg període de marcada evolució negativa, presenta una taxa positiva. Com en els anys anteriors, el sector dels serveis segueix mostrant una estacionalitat desmesurada, però, així i tot, es manté en valors positius.

Observacions El Centre de Recerca Econòmica va mantenir un conveni amb Sa Nostra durant el període 2001-2011 i publicava periòdicament els Informes de Coyuntura i l’Informe Económico y Social de las Islas Baleares, que permetien un seguiment fidedigne i rigorós de la situació social i econòmica de l’illa. Arran de la seva desaparició, s’han hagut de cercar noves vies i fonts per poder continuar la divulgació i publicació d’unes dades prou importants. S’ha de tenir en compte, per tant, que es publiquen dades de tres fonts diferents, cosa que implica valorar i interpretar les dades amb prudència, ja que no es tracta d’estimacions directes ni valors exactes, sinó que són estimacions indirectes entre les quals probablement existeixen divergències metodològiques importants. Un altre aspecte a tenir en compte és la diferència conceptual que hi ha entre les estimacions de les diferents institucions. Mentre que fins al 2011 s’havia analitzat sempre des d’una perspectiva insular el Valor Afegit Brut no agrari (o PIB no agrari), amb la desaparició del Centre de Recerca Econòmica s’analitza, a partir del 2012, el PIB sense excloure les activitats agràries, pesqueres i ramaderes. Cal tenir en compte el canvi metodològic que portà a terme el Centre de Recerca Econòmica (UIB-Sa Nostra) en la base de dades que fins 2010 servia per realitzar l'estimació del Valor Afegit Brut de les Illes Balears. Això ha provocat una ruptura de la sèrie històrica, de manera que la nova sèrie comença el 2010 amb les reestimacions realitzades per a les macromagnituds del mateix any. Les dades del CRE per al 2011, per tant, només són comparables amb la reestimació de les dades de 2010, de manera que les dades antigues de 2010 són comparables només amb les dels anys anteriors a la revisió.

30


Taules i gràfics

Any Illes Balears Mallorca Menorca Pitiüses

Conselleria CAEB Conselleria CAEB Conselleria CAEB Conselleria CAEB 2001 3,3 3,3 3,2 2,9 2002 0,9 0,8 1,9 0,9 2003 0,7 0,6 1,1 0,4 2004 1,5 1,7 1,8 1,1 2005 2,4 2,6 1,9 1,2 2006 2,8 3,1 1,5 2,1 2007 3,0 3,1 3,2 1,4 1,5 2,7 2008 1,2 0,1 1,3 0,2 0,4 -0,7 1,4 -0,2 2009 -2,7 -3,8 -2,8 -3,7 -3,2 -4,5 -2,2 -3,6 2010 -0,9 -1,2 -1,1 -1,4 -1,4 -1,5 0,9 0,4 2011 0,6 0,5 0,4 0,1 0,2 0,2 2,0 1,7 2012 0,0 -0,6 -0,1 -0,8 -0,5 -1,1 0,7 0,9 2013 0,3 -0,4 0,2 -0,5 0,4 -1,0 1,1 0,7 2014 1,0 1,1 0,7 1,0 0,8 0,2 2,4 2,7 2015* 3,0 2,9 2,9 2,9 2,9 1,9 3,6 3,5

Taula 1. Taxa de variació anual del PIB per illes, 2001-2015. Unitats: %. Fonts: Conselleria d’Economia i Competitivitat i CAEB. Elaboració: OBSAM. Notes: - Les dades de 2015 són provisionals.

- Per a 2015 les dades de la CAEB fan referència al PIB no agrari.

Àmbit geogràfic i font Sector primari Indústria Construcció Serveis VAB

Illes Balears (Conselleria) -0,1 1,9 2,9 3,1 3,0 Illes Balears (CAEB) nd 1,9 3,7 2,9 2,9

Menorca (CAEB) nd nd nd nd 1,9

Taula 2. Taxa de variació anual del PIB per a Menorca i Illes Balears, 2015. Unitats: %. Fonts: CAEB i Conselleria d’Economia i Competitivitat. Elaboració: OBSAM. Notes: - Dades provisionals.

- Les dades de la CAEB fan referència al PIB no agrari. L’entitat també ha deixat de publicar la dada per sectors per al cas de Menorca.

Any Sector primari Indústria Construcció Serveis 2008 -1,3 -0,9 -4,5 nd 2009 -3,8 -4,5 -7,9 -4,1 2010 -1,2 -0,2 -5,0 -1,3 2011 -0,1 0,1 -5,4 0,8 2012 -0,5 -1,2 -7,4 -0,2 2013 0,0 -3,6 -8,9 2,0 2014 0,5 -5,8 0,8 1,2 2015* nd nd nd nd

Taula 3. Taxa de variació anual del PIB per a Menorca per sectors, 2008-2015. Unitats: %. Fonts: CAEB. Elaboració: OBSAM. Nota: No es disposa de dades per a Menorca segregades per sectors per a l’any 2015.

31


Any Indústria Construcció Serveis VAB no agrari 2001 4,1 5,5 2,9 3,5 2002 2,3 2,3 1,4 1,7 2003 1,4 1,7 0,7 1 2004 1,4 2 0,8 1,1 2005 1,4 2,9 1,2 1,5 2006 1,6 2,5 1,7 1,8 2007 1,8 2,4 1,9 2 2008 0,9 0,5 0,8 0,8 2009 -2 -2,6 -1,8 -2 2010 -0,6 -2,5 -0,7 -0,9 2010

* -0,1 -3 -1,1 -1,4

2011* -0,9 -3,2 0,3 -0,4

Taula 4. Taxa de variació anual del VAB no agrari per a Menorca, 2001-2011. Unitats: %. Font: CRE. Elaboració: OBSAM. Nota: Base de dades antiga (2001-2010) i nova (2010* revisat i 2011*), no comparables.

Gràfic 2. Taxa de variació anual del PIB per sectors a Menorca, 2007-2015. Fonts: CAEB i Conselleria d’Economia i Competitivitat. Elaboració:OBSAM. Nota: No es disposa de dades per a Menorca segregades per sectors per a l’any 2015.

-10,0

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 *2015

Varia

ció

anua

l PIB

Sector primari - CAEB Indústria - CAEB

Construcció - CAEB Serveis - CAEB

Menorca - CAEB Menorca - Conselleria

32

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.2. Diversitat sectorial

1.2.2. DIVERSITAT SECTORIAL (IO) Definició: Aquest indicador mesura la composició de l'estructura laboral en diversos sectors

econòmics i, per tant, reflecteix la diversitat sectorial de l’economia. Relaciona el nombre de treballadors de cada sector d'activitat respecte del total de treballadors de l’economia. Els sectors definits són: agricultura, indústria, construcció i serveis.

Mètode de càlcul:

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de treballadors per sectors econòmics dins del total de treballadors afiliats a 31 de desembre de cada any, 2001-2015. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> L’important des d’una òptica de sostenibilitat no és tant quin pes té cada sector de l’economia dins del conjunt en un moment donat sinó, entre d’altres coses, si aquesta composició evoluciona cap a un monoconreu o cap a una major diversificació. Normalment es considera que una economia local serà més sostenible si presenta una diversificació més gran de les activitats (i dels riscos econòmics), però això no és una condició suficient i cal valorar els impactes, els costos ambientals i l’ús de recursos naturals que es deriven de cadascuna de les activitats.


El 2015 s’observa un lleuger augment del percentatge de treballadors del sector de la construcció i del sector de la indústria (0,6% i 0,1% d’increment, respectivament), en detriment, per primer cop des de l’inici de la crisi, del sector dels serveis (0,7% de disminució). Per altra banda, es comprova de nou un manteniment en el percentatge de treballadors del sector primari. Després d’un període de marcada disminució de la diversitat sectorial a Menorca de forma estructural, amb la conseqüent implantació d’un model econòmic cada cop més depenent del

2,9 2,8 2,9 2,8 2,6 2,6 2,6 2,9 2,8 2,9 3,1 3,0 2,9 2,9 2,9

17,7 17,4 16,9 16,3 15,8 14,1 15,1 14,2 14,4 14,7 14,4 14,4 13,6 12,7 12,8

17,6 17,8 17,5 19,0 17,4 19,7 19,4 16,8 15,6 14,1 12,8 10,9 10,7 11,7 12,3

61,8 62,0 62,7 61,9 64,2 63,6 62,9 66,1 67,2 68,3 69,7 71,7 72,7 72,8 72,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Primari Indústria Construcció Serveis

33


sector dels serveis, des de 2012 s’observa un cert manteniment de l’indicador. Ara bé, no es pot afirmar que aquesta estructura sigui més o menys sostenible, ja que dependrà dels impactes, els costos ambientals i l’ús dels recursos naturals que es deriven de les diferents activitats econòmiques englobades dins el sector dels serveis. L’anàlisi per municipis no presenta grans variacions respecte de 2014. Maó continua essent any rere any el que menys diversitat sectorial presenta, amb un 84,6% de treballadors dedicats al sector dels serveis. Per altra banda, Ferreries és de nou el municipi amb major diversitat sectorial, on sols un 52,9% dels treballadors afiliats a la SS es dediquen al sector dels serveis. El 2015, per primer cop des de 2008, s’observa un augment generalitzat respecte de l’any anterior del nombre de treballadors afiliats a la SS de cadascun dels sectors econòmics. Destaca el cas del sector de la construcció, on el nombre de treballadors s’ha incrementat en un 8% respecte de 2014.

Observacions Des de 1993 fins a 2008 s'utilitza la classificació nacional d'activitats econòmiques CNAE-93. A partir de 2009 s’utilitza la nova classificació CNAE-09. Per a més informació referent a la nova classificació podeu consultar: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t40/clasrev&file=inebase&L=0 En l’indicador es presenten dues versions de dades de treballadors: el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social a 31 de desembre de cada any, dada directament vinculada a la població resident de l’illa; i la mitjana anual de treballadors afiliats a la SS. En el present informe i amb l’objectiu de quantificar la diversitat sectorial a Menorca i d’oferir una nova perspectiva d’anàlisi complementària als quatre sectors tradicionals, s’inclou en l’indicador l’índex de diversitat (mesurat segons l’Índex de Shannon) aplicat a la proporció de treballadors afiliats a cada activitat econòmica de la classificació CNAE-09 a 31 de desembre (Taula 6). Aquest índex, que té en compte el nombre d’activitats econòmiques i el pes de cada una d’elles sobre el total de treballadors, es calcula com segueix:

on

Els valors de l’índex varien entre 0 i 6,63, essent els valors més alts indicatius d’una major diversitat. Ara bé, per a extreure’n conclusions consolidades és necessària una reflexió més profunda de la nova perspectiva presentada, amb la que es convida a la discussió.

Taules i gràfics Anys Primari Indústria Construcció Serveis Total no consta 2001 683 4.228 4.214 14.772 23.897 20 2002 682 4.279 4.378 15.261 24.600 17 2003 735 4.289 4.463 15.954 25.441 22 2004 734 4.337 5.041 16.458 26.570 14 2005 720 4.340 4.770 17.633 27.463 2006 776 4.245 5.930 19.097 30.048 2007 795 4.587 5.915 19.130 30.427 2008 817 4.006 4.748 18.689 28.260 2009 737 3.825 4.126 17.802 26.490 2010 733 3.764 3.624 17.531 25.652 2011 741 3.489 3.112 16.915 24.257 2012 701 3.422 2.594 17.019 23.736 2013 688 3.223 2.528 17.175 23.614 2014 694 3.029 2.785 17.393 23.901 2015 707 3.123 3.000 17.641 24.471

Taula 1. Nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social a 31 de desembre per sectors econòmics, 2001-2015. Unitats: treballadors. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

34

http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t40/clasrev&file=inebase&L=0


Anys Primari Indústria Construcció Serveis Total no consta 2001 nd nd nd nd nd nd 2002 713 4.328 4.514 19.200 28.755 18 2003 732 4.380 4.559 20.031 29.702 19 2004 758 4.305 4.981 20.366 30.410 16 2005 733 4.304 5.707 21.108 31.852 2006 786 4.325 5.864 21.787 32.762 2007 nd nd nd nd nd 2008 821 4.198 5.489 22.627 33.135 2009 760 3.837 4.578 21.320 30.495 2010 759 3.818 3.953 21.012 29.542 2011 770 3.668 3.457 20.790 28.685 2012 743 3.494 2.884 20.658 27.778 2013 731 3.345 2.658 21.203 27.937 2014 735 3.146 2.810 21.574 28.266 2015 749 3.172 3.118 21.838 28.876

Taula 2. Mitjana anual de treballadors afiliats a la Seguretat Social per sectors econòmics, 2001-2015. Unitats: treballadors. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Anys Primari Indústria Construcció Serveis 2001 2,9 17,7 17,6 61,8 2002 2,8 17,4 17,8 62,0 2003 2,9 16,9 17,5 62,7 2004 2,8 16,3 19,0 61,9 2005 2,6 15,8 17,4 64,2 2006 2,6 14,1 19,7 63,6 2007 2,6 15,1 19,4 62,9 2008 2,9 14,2 16,8 66,1 2009 2,8 14,4 15,6 67,2 2010 2,9 14,7 14,1 68,3 2011 3,1 14,4 12,8 69,7 2012 3,0 14,4 10,9 71,7 2013 2,9 13,6 10,7 72,7 2014 2,9 12,7 11,7 72,8 2015 2,9 12,8 12,3 72,1

Taula 3. Percentatge de treballadors afiliats a 31 de desembre de cada sector econòmic envers el total d’afiliacions a 31 de desembre, 2001-2015. Unitats: %. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Anys Primari Indústria Construcció Serveis 2001 nd nd nd nd 2002 2,5 15,1 15,7 66,8 2003 2,5 14,7 15,3 67,4 2004 2,5 14,2 16,4 67,0 2005 2,3 13,5 17,9 66,3 2006 2,4 13,2 17,9 66,5 2007 nd nd nd nd 2008 2,5 12,7 16,6 68,3 2009 2,5 12,6 15,0 69,9 2010 2,6 12,9 13,4 71,1 2011 2,7 12,8 12,1 72,5 2012 2,7 12,6 10,4 74,4 2013 2,6 12,0 9,5 75,9 2014 2,6 11,1 9,9 76,3 2015 2,6 11,0 10,8 75,6

Taula 4. Percentatge de treballadors afiliats per sector econòmic envers el total d’afiliacions (mitjanes anuals), 2001-2015. Unitats: %. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

35


Municipis Primari Indústria Construcció Serveis Alaior 88 449 321 2.024 Es Castell 39 111 324 792 Ciutadella 315 1.139 922 6.311 Ferreries 63 478 179 809 Maó 147 733 829 9.380 Es Mercadal 63 77 150 1.064 Es Migjorn 9 37 78 226 Sant Lluís 26 150 315 1.233 Menorca 749 3.172 3.118 21.838

Taula 5. Mitjana anual de treballadors afiliats a la SS per municipis i per sectors econòmics, 2015. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Mitjana anual de treballadors afiliats a la SS per municipis i per sectors econòmics, 2015. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Percentatge de treballadors afiliats per sector econòmic envers el total d’afiliacions per municipis l’any 2015, mitjanes anuals. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000


Es Migjorn

Sant Lluís

Treb

alla

dors


3,1 3,1 3,6 4,1 1,3 4,6 2,6 1,5

15,6 8,7 13,1 31,3

6,6 5,7 10,4 8,7

11,1 25,6 10,6

11,7

7,5 11,1

22,4 18,3

70,2 62,6 72,7 52,9

84,6

78,6 64,6 71,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

100%


Es Migjorn

Sant Lluís


36


Municipis 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Alaior 4,67 4,67 4,70 4,68 4,71 4,64 4,62 Es Castell 4,48 4,53 4,51 4,59 4,54 4,38 4,47 Ciutadella 4,76 4,80 4,80 4,79 4,80 4,78 4,80 Ferreries 4,21 4,22 4,16 4,18 4,11 4,15 4,21 Maó 4,73 4,72 4,70 4,68 4,66 4,66 4,69 Es Mercadal 4,30 4,33 4,32 4,35 4,39 4,48 4,56 Es Migjorn 3,81 3,73 3,72 3,72 3,94 3,93 3,90 Sant Lluís 4,45 4,59 4,54 4,68 4,66 4,62 4,64 Menorca 4,89 4,91 4,90 4,90 4,90 4,86 4,89

Taula 6. Índex de diversitat (mesurat segons l’Índex de Shannon) aplicat a la proporció de treballadors afiliats a cada activitat econòmica de la classificació CNAE-09 a 31 de desembre, 2009-2015. Unitats: sense unitats. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 4. Evolució de l’índex de diversitat (mesurat segons l’Índex de Shannon) aplicat a la proporció de treballadors afiliats a cada activitat econòmica de la classificació CNAE-09 a 31 de desembre, 2009-2015. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

3,6

3,8

4,0

4,2

4,4

4,6

4,8

5,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Alaior

Es Castell

Ciutadella

Ferreries

Maó

Es Mercadal

Es Migjorn

Sant Lluís

Menorca

37

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.3. Variació del nombre d'empreses d’alta al règim general SS

1.2.3. VARIACIÓ DEL NOMBRE D'EMPRESES D’ALTA AL RÈGIM GENERAL SS (IO) Definició: Es mesura el nombre d'empreses d’alta al règim general de la Seguretat Social

cada mes i es fa la mitjana anual. La diferència entre anys consecutius dóna la variació en termes absoluts.

Mètode de càlcul:

Unitats: Empreses. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears a través de la Tresoreria

General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Variació del nombre d'empreses d'alta en règim general a Menorca entre anys consecutius, 2002-2015. Fonts: Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> No hi ha un criteri sòlid per relacionar teòricament aquest indicador

amb la sostenibilitat, perquè aquesta no depèn del nombre d’empreses sinó de les activitats concretes que aquestes empreses realitzin i de la distribució de la renda que generin. Per tant, aquest és un indicador de conjuntura econòmica, que té un interès a curt termini però que no permet valorar les tendències estructurals. En aquest darrer sentit, se sol desitjar que la tendència sigui positiva per la seva relació amb l’ocupació.


El 2015 s’observa un augment del nombre d'empreses donades d'alta en el Règim General de la Seguretat Social a Menorca. Tot i aquests primers indicis, caldrà esperar a futurs informes per a poder confirmar la tendència de recuperació del teixit empresarial menorquí. En termes absoluts, hem passat de 4.167 empreses el 2007 a 3.584 el 2015, cosa que suposa una disminució de 583 empreses a l’illa. De 2014 a 2015 s’han creat 44 noves empreses, que representen només un 7,5% de les desaparegudes des de l’inici de la crisi econòmica. Aquest increment no s’ha donat per igual en tots els municipis de l’illa. De fet, Maó, es Mercadal i es Castell han registrat una variació negativa en el seu nombre d’empreses. Per altra banda, Ciutadella és el municipi amb un major augment de l’indicador, amb 37 noves empreses d’alta al règim general el 2015. Ara bé,

44

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

2002

-200

3

2003

-200

4

2004

-200

5

2005

-200

6

2006

-200

7

2007

-200

8

2008

-200

9

2009

-201

0

2010

-201

1

2011

-201

2

2012

-201

3

2013

-201

4

2014

-201

5

Empr

eses

38


en relació amb la seva mida, és es Migjorn Gran el municipi que ha registrat una major creixement de la variable, amb una variació positiva de 6,63% (3 noves empreses). Tot i que l’indicador no els té en compte, cal destacar també l’augment del nombre de comptes de cotització inscrits en el Règim Especial de treballadors de la llar com a conseqüència de l’entrada en vigor el 2012 de la llei que regula aquest tipus de contractacions. Aquests comptes de cotització de règim especial, a pesar d’haver disminuït lleugerament els dos darrers anys, mostren una variació positiva de 211% des de 2011, en gran part fruit de la regularització de situacions laborals no registrades anteriorment.

Observacions Aquest indicador s'utilitza com a substitut de l'indicador obligatori "Nombre de noves petites empreses amb dos anys d'activitat". La realitat socioeconòmica de l'illa fa que pràcticament totes les empreses es puguin considerar petites empreses. Per al càlcul de l’indicador, s’obté el nombre de comptes de cotització inscrits al Règim General de la Seguretat Social. Així, doncs, els autònoms no es tenen en compte a efectes d’aquest indicador, com tampoc els ocupadors dels respectius sistemes de Règim Especial.

Taules i gràfics


Mercadal Es Migjorn

Gran Sant Lluís MENORCA

2002 339 182 1.206 184 1.308 209 43 192 3.663 2003 343 178 1.215 186 1.356 215 46 200 3.739 2004 358 186 1.251 185 1.366 217 47 219 3.829 2005 367 198 1.282 190 1.405 223 51 240 3.954 2006 380 198 1.319 192 1.456 221 50 253 4.068 2007 385 204 1.355 194 1.499 231 48 251 4.167 2008 380 199 1.300 200 1.468 237 49 252 4.084 2009 356 177 1.199 195 1.358 217 49 226 3.776 2010 342 168 1.156 191 1.447 221 40 214 3.778 2011 321 169 1.121 193 1.413 214 39 205 3.676 2012 309 160 1.090 186 1.347 197 43 193 3.524 2013 319 164 1.084 180 1.356 206 48 205 3.562 2014 321 160 1.089 184 1.325 203 44 215 3.541 2015 324 155 1.127 189 1.317 200 47 226 3.584

Taula 1. Nombre mitjà d'empreses donades d'alta al règim general de la Seguretat Social per municipis (mitjana de dades a fi de mes), 2002-2015. Unitats: empreses. Fonts: Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

39


Gràfic 2. Nombre mitjà d'empreses donades d'alta al règim general de la Seguretat Social per municipis, 2002-2015. Fonts: Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Percentatge d'empreses donades d'alta al règim general de la Seguretat Social per sector econòmic, 2015. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Alaior Es Castell

Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal

Es Migjorn Gran

Sant Lluís

Empr

eses

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Primari 0,29%

Industrial 10,52%

Construcció 12,30%

Serveis 76,90%

40

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.4. Preus del sòl

1.2.4. PREUS DEL SÒL (IO) Definició: Mitjana dels preus del m2 de sòl, diferenciant entre sòl rústic i sòl urbà de zones

turístiques. Mètode de càlcul: El preu del m2 es calcula a partir de la mitjana d’una mostra representativa

de parcel·les turístiques i terrenys rústics que es troben a la venda. La mostra s’extreu de pàgines web d’immobiliàries de l’illa, a partir de la consulta de superfície i preu de les parcel·les o terrenys a la venda.

Unitats: €/m2. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Webs de diferents immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Preu mitjà del m2 de sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques i sòl rústic, 2003-2016. Fonts: pàgines web de diferents immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM. Nota: les dades de sòl rústic del 2003 a 2011 s’obtenen d’una mostra massa petita per garantir la seva representativitat.


Estabilitat en termes reals, tant del sòl urbà com rústic. Sòl urbà: no disminució; sòl rústic: no augment en termes reals.

Tendència observada i estat de la qüestió >> (urbà) (rústic)

Cal considerar amb precaució aquestes dades, donat que la reduïda mostra de parcel·les (pel baix volum real d’oferta i demanda en un mercat tant petit com és Menorca) compromet la fiabilitat de les estimacions, especialment pel que fa al sòl rústic. En el cas del preu del sòl rústic s’observa una tendència descendent iniciada a partir de 2007 i es manté per tercer any consecutiu per sota dels 20 €/m2. També per al preu del sòl urbà s’intueix una tendència general de disminució durant el darrer decenni i es situa en valors propers als 200 €/m2, el que suposa una reducció gairebé d’un 40% respecte del màxim de la sèrie, assolit el 2007. La naturalesa d’aquest indicador permet verificar la poca flexibilitat del preu del sòl dins el mercat immobiliari, en comparació amb el preu dels habitatges: en l’elaboració de la mostra s’observa com diversos terrenys, solars i parcel·les mostrejades romanen invariables al pas dels anys. Quant a l’estat de la qüestió, en el cas del sòl rústic es valora com a favorable, ja que un descens dels preus de terrenys rústics ben segur que encoratjarà noves perspectives del medi rural. Tanmateix, tant per al sòl rústic com per a l’urbà, el nivell de preu òptim no està establert enlloc, donat que cal adequar-lo a diversos factors econòmics que estan a expenses del context de crisi

214,7

19,2 0

50

100

150

200

250

300

350

400

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

€/m

2

Sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques Sòl rústic

41

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.4. Preus del sòl

econòmica. Per altra banda, després d’un context especulatiu com el que s’ha produït abans de la crisi actual, el descens observat en el preu del sòl s’interpreta com un reajustament necessari.

Observacions La naturalesa immediata de la font d’informació de la qual s’obté aquest indicador permet disposar de l’actualització de l’any en curs. En contextualitzar-lo respecte d’altres indicadors econòmics presentats en aquest informe, cal considerar la referència temporal. També cal tenir en compte en el context actual l'enorme dispersió i sobretot la confusió que regna al mercat immobiliari, tant menorquí com nacional, pel que fa a la valoració dels immobles, motius pels quals la interpretació d'aquest indicador s'ha de realitzar amb certa prudència.

Taules i gràfics

Any Variable Sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques Sòl rústic

2003 Superfície mitjana 1.445,3 19.548,6 Preu mitjà 270.655,5 138.161,8 euros/m2 mitjà 209,8 10,9


2005* Superfície mitjana 853,3 7.306,8 Preu mitjà 194.039,8 95.953,8 euros/m2 mitjà 261,0 33,5

2006 Superfície mitjana 951,5 5.451,0 Preu mitjà 242.558,0 131.928,0 euros/m2 mitjà 265,7 35,2








2014 Superfícies mitjana 1.029,1 12.680,8 Preu mitjà 264.459,6 152.084,2 euros/m2 mitjà 260,6 18,3

2015 Superfícies mitjana 975,9 14.240,1 Preu mitjà 235.007,5 188.130,7 euros/m2 mitjà 244,8 17,3

2016 Superfícies mitjana 1.209,8 9.736,3 Preu mitjà 243.460,3 160.685,4 euros/m2 mitjà 214,7 19,2

Taula 1. Evolució del preu del sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques i del preu del sòl rústic, 2003-2016. Unitats: m2, € i €/m2. Fonts: mostra extreta de pàgines web de diverses immobiliàries de l'illa . Elaboració: OBSAM. Nota: El 2012 es va dur a terme la revisió i depuració de tota la sèrie, excepte l’any 2005 per manca de la mostra original.

42

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.5. Preus de l'habitatge

1.2.5. PREUS DE L'HABITATGE (INO) Definició: Mitjana de preus de l'habitatge diferenciant entre habitatges situats als nuclis

urbans (pisos i cases unifamiliars), zones turístiques (apartaments i xalets) i en sòl rústic (cases de camp).

Mètode de càlcul: El preu del m2 es calcula a partir de la mitjana dels preus d'una mostra d'habitatges a la venda. Aquesta mostra s'ha extret de pàgines web d‘immobiliàries de l'illa, a partir de la consulta del preu dels habitatges a la venda i la superfície construïda sense tenir en compte la superfície de terrasses, jardins, garatges i altres instal·lacions annexes. Es presenten també les estimacions fetes per la Sociedad de Tasación S.A.

Unitats: €/m2. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Webs de diferents immobiliàries de Menorca, Sociedad de Tasación S.A. (ST) Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del preu de venda d’habitatges per m2 construït, segons la tipologia de l'habitatge, 2004-2016. Fonts: pàgines web d'immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM.


Disminució als nuclis tradicionals; augment en zones turístiques; manteniment en sòl rústic; de manera que es garanteixi l'accés de la població resident a un habitatge i que el sòl rústic no estigui vinculat a l’afany d’especular en el mercat immobiliari, sinó al desenvolupament de l’activitat laboral en el medi rural.

Tendència observada i estat de la qüestió >> Nuclis tradicionals Zones turístiques

Sòl rústic

Manteniment en nuclis tradicionals i en sòl rústic, i disminució en zones turístiques. Als nuclis urbans, després d’un període d’accentuada disminució del preu de l’habitatge (de 2007 a 2014), s’observa els darrers tres anys un cert manteniment del preu de venda dels pisos, que es situa al voltant dels 2.300 €/m2 en el cas dels pisos nous i dels 1.800 €/m2 en el cas dels pisos de segona mà. El preu de les cases unifamiliars, en canvi, continua amb l’anterior tendència decreixent. En tots tres casos, el preu mitjà del m2 s’ha reduït

2.271

1.822 1.728

2.386 2.671 2.749

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Pisos nous Pisos 2a mà Cases unifamiliars

Apartaments Xalets Cases de camp

NUCLI URBÀ TRADICIONAL ZONES TURÍSTIQUES SÒL RÚSTIC

€/m

2

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

43


devers un 30% respecte del màxim de la sèrie. Si bé uns preus més baixos en aquests nuclis faciliten l’accés de la població resident a un habitatge, no és condició necessària si es considera l’opció del lloguer com a política d’habitatge. En les zones turístiques, es segueix una clara tendència decreixent tant en el preu dels apartaments com en el preu dels xalets, tot i que menys accentuada en el segon cas. En relació amb els preus màxims de la sèrie, assolits el 2007, el preu mitjà del m2 en apartaments i xalets s’ha reduït en un 31 i un 19%, respectivament. L’evolució descendent en aquesta zona té una connotació més negativa si es considera aquest mercat com a producte turístic. Quant a l’habitatge en sòl rústic, després d’uns període de decreixement, s’observa els darrers tres anys un cert manteniment de la variable. Els preus actuals, una mica per sota dels 2.800 €/m2, suposen una reducció gairebé d’una quarta part respecte dels valors anteriors a la crisi econòmica. Tanmateix, el manteniment del preu de l’habitatge en sòl rústic es considera un símptoma de no especulació, necessari per a un desenvolupament assossegat d’activitats en el medi rural. Les dades de la sèrie elaborada per la Sociedad de Tasación S.A. mostren una evolució similar, amb un marcada tendència descendent de 2007 a 2014, seguida d’un període de manteniment els darrers anys. Queda de manifest, doncs, com la crisi del sector immobiliari ha obligat a abaratir els preus de l’habitatge en tots tres nuclis.

Observacions La naturalesa immediata de la font d’informació de la qual s’obté aquest indicador permet disposar de l’actualització de l’any en curs. En contextualitzar aquest indicador respecte d’altres indicadors econòmics presentats en aquest informe, caldrà considerar la referència temporal. També cal tenir en compte en el context actual l'enorme dispersió i sobretot la confusió que regna al mercat immobiliari, tant menorquí com nacional, pel que fa a la valoració dels immobles, per la qual cosa la interpretació d'aquest indicador s'ha de realitzar amb certa prudència.

Taules i gràfics

Any Variable Nucli urbà tradicional Zones turístiques Sòl rústic

Pisos nous Pisos 2ª mà Cases

unifamiliars Apartaments Xalets Cases de

camp

2003 S mitjana 113,48 126,78 217,29 74,29 183,19 506,04 preu mitjà 192.757,32 177.852,32 285.214,53 134.758,79 392.800,04 977.714,37 euros/m2 1.763,30 1.471,22 1.423,94 1.913,36 2.187,19 2.009,05


2005* S mitjana 85,44 112,26 198,04 75,21 163,60 310,62 preu mitjà 280.884,00 240.156,00 379.271,00 233.065,00 465.652,00 973.051,89 euros/m2 3.280,13 2.211,33 2.221,27 3.087,47 3.044,69 3.589,98

2006 S mitjana 84,31 112,28 178,01 66,23 179,46 397,21 preu mitjà 235.362,07 258.141,34 390.579,86 197.374,63 497.724,72 1.066.577,09 euros/m2 2.883,54 2.389,63 2.341,46 3.125,91 2.933,06 3.190,62

2007 S mitjana 81,07 98,14 185,51 68,09 189,79 342,50 preu mitjà 246.432,56 255.970,48 422.017,84 218.930,15 561.233,12 1.049.205,22 euros/m2 3.123,97 2.722,31 2.500,36 3.314,04 3.252,01 3.607,82



44






2014 Sup. mitjana 72,55 94,96 199,66 63,52 180,79 257,49 Preu mitjà 157.179,38 167.692,06 376.508,49 158.775,93 512.511,51 676.097,04 euros/m2 2.271,84 1.805,52 1.964,11 2.498,61 2.894,31 2.786,70



Taula 1. Superfície mitjana, preu mitjà i €/m2 mitjà de la mostra d'habitatges a la venda, 2003-2016. Unitats: m2, € i €/m2. Fonts: pàgines web d'immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM. Nota: El 2012 es va dur a terme la revisió i depuració de tota la sèrie, excepte l’any 2005 per manca de la mostra original.

Any Ciutadella Maó Palma Mitjana nacional des-85 nd nd 231 326 des-86 nd nd 278 413 des-87 nd nd 403 535 des-88 nd nd 542 682 des-89 nd nd 571 858 des-90 nd nd 673 933 des-91 nd nd 661 931 des-92 nd nd 649 919 des-93 571 631 649 917 des-94 583 587 631 954 des-95 601 631 661 989 des-96 571 631 661 1.002 des-97 607 626 721 1.036 des-98 627 631 789 1.089 des-99 694 716 855 1.187 des-00 773 751 967 1.335 des-01 907 784 1.142 1.453 des-02 1.038 967 1.232 1.667 des-03 1.291 1.182 1.477 1.931 des-04 1.663 1.662 1.890 2.286 des-05 1.796 1.860 2.127 2.516 des-06 2.010 2.031 2.369 2.763 des-07 2.132 2.144 2.478 2.905 des-08 2.027 2.055 2.342 2.712 des-09 1.958 1.989 2.280 2.558 des-10 1.904 1.909 2.176 2.476 des-11 1.832 1.780 2.082 2.376 des-12 1.694 1.724 1.947 2.212 des-13 1.565 1.568 1.849 2.039 des-14 1.537 1.538 1.809 1.994 des-15 1.509 1.551 1.816 2.052 juny-16 1.514 1.555 1.846 2.080

Taula 2. Preu de l'habitatge per m2 (valor nominal), segons l’ST, 1985-2016. Unitats: €/m2. Font: Sociedad de Tasación S.A. Elaboració: OBSAM.

45


Gràfic 2. Evolució del preu de l'habitatge per m2 segons l’ST, 1993-2016. Font: Sociedad de Tasación, S.A. Elaboració: OBSAM

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

des-

93

des-

94

des-

95

des-

96

des-

97

des-

98

des-

99

des-

00

des-

01

des-

02

des-

03

des-

04

des-

05

des-

06

des-

07

des-

08

des-

09

des-

10

des-

11

des-

12

des-

13

des-

14

des-

15

juny

-16

€/m

2 Ciutadella

Maó

Palma

Mitjana nacional

46

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.6. Nombre de transaccions compra-venda de finques

1.2.6. NOMBRE DE TRANSACCIONS COMPRA-VENDA DE FINQUES (INO) Definició: Detecta el nombre de transaccions de compra-venda de finques urbanes

(habitatges, locals, solars, garatges i naus industrials) i rústiques realitzades en un any. Només es tenen en compte les transaccions que comporten preu (no es tenen en compte els actes d'última voluntat, ni d’altres on no se’n deriva preu).

Mètode de càlcul:

Unitats: Nombre de transaccions. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Nombre de transaccions de compra-venda de finques de Menorca, 2000-2015. Fonts: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades de Ciutadella fan referència a tot tipus de transacció en la qual intervé preu, no només compra-venda, com poden ser els intercanvis de finques o les dacions en pagament.

Tendència desitjable >> Estabilitat, fora de la component especulativa del mercat del sòl. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Augment. Després d’un període de manteniment, el 2015 s’observa un increment per segon any consecutiu del nombre de transaccions de compra-venda de finques a Menorca. De fet, aquest darrer any, per primer cop des de l’inici de la crisi econòmica, es supera la xifra de les dues mil cinc-centes transaccions. Ara bé, aquests valors es troben molt per sota dels assolits la dècada 2000-2010, on l’indicador es situa al voltant de les quatre mil operacions de compra-venda. Els nivells actuals podrien considerar-se de funcionament normal en un mercat no sotmès a l’especulació. El 2015 s’han produït un total de 2.520 transaccions de compra-venda, gairebé una cinquena part més que en el 2014. Cal destacar que el nombre d’operacions de compra-venda de finques urbanes ha augmentat en un 18,3% respecte de l’any anterior, mentre que el de finques rústiques ha augmentat en un 23,9%.

Observacions Per la impossibilitat de segregar-les, el nombre de transaccions de finques de l’Oficina del Registre de Ciutadella fa referència a tot tipus de transacció en la qual intervé preu, no només compra-venda, com poden ser els intercanvis de finques o les dacions en pagament.

1.510

1.010

0 500

1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 5.500

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de tr

ansa

ccio

ns

Oficina del Registre de la Propietat de Maó Oficina del Registre de la Propietat de Ciutadella

47

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.6. Nombre de transaccions compra-venda de finques

Taules i gràfics

Oficina del Registre de la Propietat de Maó

Oficina del Registre de la Propietat de Ciutadella Total Menorca

Any finques urbanes

finques rústiques total finques

urbanes finques

rústiques total finques urbanes

finques rústiques total

2000 3.277 278 3.555 1.179 91 1.270 4.456 369 4.825 2001 3.442 234 3.676 1.212 92 1.304 4.654 326 4.980 2002 3.090 217 3.307 1.227 108 1.335 4.317 325 4.642 2003 2.813 223 3.036 1.222 96 1.318 4.035 319 4.354 2004 2.136 211 2.347 1.153 110 1.263 3.289 321 3.610 2005 2.261 187 2.448 1.382 85 1.467 3.643 272 3.915 2006 2.729 143 2.872 1.778 121 1.899 4.507 264 4.771 2007 2.359 156 2.515 1.521 56 1.577 3.880 212 4.092 2008 1.514 83 1.597 1.162 39 1.201 2.676 122 2.798 2009 889 86 975 811 34 845 1.700 120 1.820 2010 1.117 85 1.202 667 49 716 1.784 134 1.918 2011 832 51 883 728 28 756 1.560 79 1.639 2012 1.130 57 1.187 682 50 732 1.812 107 1.919 2013 894 83 977 672 50 722 1.566 133 1.699 2014 1.159 89 1.248 804 70 874 1.963 159 2.122 2015 1.387 123 1.510 936 74 1.010 2.323 197 2.520

Taula 1. Nombre de transaccions de compra-venda de finques a Menorca, 2000-2015. Unitats: transaccions. Fonts: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades de Ciutadella fan referència a tot tipus de transacció en la qual intervé preu, no només compra-venda, com poden ser els intercanvis de finques o les dacions en pagament.

Gràfic 2. Nombre de transaccions de compra-venda de finques urbanes a Menorca, 2000-2015. Fonts: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades de Ciutadella fan referència a tot tipus de transacció en la qual intervé preu, no només compra-venda, com poden ser els intercanvis de finques o les dacions en pagament.

Gràfic 3. Nombre de transaccions de compra-venda de finques rústiques a Menorca, 2000-2015. Fonts: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades de Ciutadella fan referència a tot tipus de transacció en la qual intervé preu, no només compra-venda, com poden ser els intercanvis de finques o les dacions en pagament.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de

tran

sacc

ions


0

100

200

300

400

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nom

bre

de

tran

sacc

ions


48

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.7. Explotacions agràries en actiu

1.2.7. EXPLOTACIONS AGRÀRIES EN ACTIU (INO) Definició: a) Nombre d'explotacions agràries actives a Menorca que fan declaració de

cultius. b) Superfície agrària útil declarada (SAU).

Mètode de càlcul: a) Recompte del número d'explotacions que fan declaració de conreus al Departament d'Economia del Consell Insular.

b) No s’inclouen les zones boscoses, les pastures ni les zones improductives.

Unitats: a) Nombre d'explotacions. b) Ha.

Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Departament d'Economia, Medi Ambient i Caça del Consell Insular de Menorca (Sa

Roqueta); Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Nombre d'explotacions agràries que fan declaració de cultius, 2003-2015. Font: Departament d'Economia CIM, Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o augment de les explotacions actives i de la superfície agrària útil.


Durant el 2015 ha continuat la tendència decreixent dels darrers cinc anys, amb una reducció de l’1,8% del nombre d’explotacions actives respecte de 2014 (8 finques) i del 8,3% respecte de 2010 (39 finques), any en què es va registrar el màxim nombre de finques en actiu del darrer decenni. Es confirma, per tant, la pèrdua de l’estabilitat de la sèrie, que ja s’havia intuït en informes anteriors. Si s’observen les dades anteriors extretes de les enquestes agroramaderes (Méndez, A., 2001), trobem una clara disminució de les finques actives en relació amb els anys 80. La SAU total de l’illa, en canvi, es manté estable amb valors propers a les 19.000 ha. Això, juntament amb la disminució del nombre de finques en actiu, resulta en una lleugera tendència creixent de la SAU mitjana per explotació, que es situa el 2015 en 43,1 ha.

Observacions L’any 2005 hi ha una disminució important de la superfície agrària segurament causada per la implementació del SIGPAC. És el primer any que s’aplica la nova metodologia i, per tant, hi ha un desajustament. A partir de 2005, amb la implementació del SIGPAC, és obligatori declarar

429

0 50

100 150 200 250 300 350 400 450 500

2003 2004 2005* 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Expl

otac

ions

agr

àrie

s

49

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.7. Explotacions agràries en actiu

tota la finca mentre que abans només es declarava la part cultivada. Considerem com a superfície agrària útil (SAU) tota la finca manco aquella declarada com a improductiva (camins, construccions, parets...), la superfície forestal, i les pastures arbustives i arbrades. La resta es considera coberta agrària i és el que considerem superfície agrària útil.

Taules i gràfics Any Nombre d'explotacions SAU mitjana (Ha) 1989 494 54,01 1994 429 52,81 2000 384 62,91

Taula 1. Nombre d'explotacions agràries en actiu i SAU mitjana segons les enquestes agroramaderes de Menorca 1989, 1994, 2000 (Méndez, A., 2001). Unitats: explotacions i ha/explotació. Font: Departament d'Economia CIM. Elaboració: OBSAM.

Any SAU total (Ha) Nombre d'explotacions SAU mitjana (Ha) 2001 19.816 nd nd 2002 22.910 nd nd 2003 19.530 397 49,2 2004 19.323 411 47,0 2005* 14.654 392 37,4 2006 19.179 458 41,9 2007 20.860 451 46,3 2008 18.889 463 40,8 2009 18.955 466 40,7 2010 18.901 468 40,4 2011 19.064 459 41,5 2012 18.986 452 42,0 2013 18.296 444 41,2 2014 18.549 437 42,4 2015 18.494 429 43,1

Taula 2. Nombre d'explotacions agràries en actiu i SAU mitjana segons les declaracions de conreus, 2001-2015. Unitats: ha, explotacions i ha/explotació. Fonts: Departament d'Economia CIM, Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Nota: Implementació l’any 2005 de la nova metodologia amb el SIGPAC.

Gràfic 2. Superfície agrària útil a partir de les explotacions que fan declaració de cultius, 2001-2015. Fonts: Departament d'Economia CIM, Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Nota: Implementació l’any 2005 de la nova metodologia amb el SIGPAC.

0 2.000 4.000 6.000 8.000

10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000 24.000 26.000

2001

2002

2003

2004

2005

*

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

ha

50

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.8. Qualitat instal·lacions turístiques

1.2.8. QUALITAT DE LES INSTAL·LACIONS TURÍSTIQUES (INO) Definició: Percentatge de places turístiques de qualitat alta respecte del total de places

turístiques existents a l'illa. Es consideren places turístiques de qualitat alta els establiments hotelers de 4 i 5 estrelles i els apartaments de 3 i 4 claus.

Mètode de càlcul:

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular (amb divisió municipal). Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears, Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les

Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Percentatge de places hoteleres de 4 i 5 estrelles i d'apartaments de 3 i 4 claus, 2002-2015. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment, per tal de vetllar per un turisme de qualitat. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Des de l’inici de la sèrie s’observa una evolució creixent tant del nombre de places en hotels de 4 i 5 estrelles com del nombre de places en apartaments de 3 i 4 claus. Tot i que els darrers han augmentat a un ritme inferior. Durant l’any 2015 ha continuat aquesta tendència, amb un considerable augment de les dues variables. L’oferta hotelera de qualitat s’ha situat per primera vegada per sobre del 50% del total (14.421 places). També l’oferta en apartaments de qualitat ha assolit el màxim de la sèrie i s’ha situat per sobre del 25% del total (5.484 places). El 2015 l’oferta hotelera de 4 estrelles supera per primera cop la de 3 estrelles, amb un 48,5% de l’oferta hotelera total. Pel que fa als apartaments, els de dues claus són de nou els més abundants, amb un 42,6% del total d’apartaments. Ara bé, cal mencionar l’accés d’apartaments a la categoria de quatre claus, fins ara inexistent a l’illa. Quant a l’anàlisi municipal, destaquen els casos de Sant Lluís i Ferreries. El primer amb gairebé un 50% dels seus apartaments categoritzats amb 3 i 4 estrelles, i el segon amb una oferta hotelera de 4 i 5 estrelles per sobre del 85% de la seva oferta hotelera total.

26,97

52,36

0

10

20

30

40

50

60

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

Apartaments 3-4 claus Oferta hotelera 4-5*

51

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.8. Qualitat instal·lacions turístiques

Taules i gràfics

Any Apart. 3-4 claus

Apart. Totals

% Apart. 3-4

claus

Oferta hotelera

4-5*

Oferta hotelera

Total % Oferta hotelera

4-5*

2002 3.577 20.861 17,15 6.364 25.422 25,03 2003 3.541 20.771 17,05 6.470 25.502 25,37 2004 3.603 20.836 17,29 7.587 26.618 28,50 2005 3.840 21.017 18,27 7.843 26.874 29,18 2006 3.840 21.175 18,13 8.643 27.457 31,48 2007 3.840 20.839 18,43 8.968 27.782 32,28 2008 3.849 20.939 18,38 9.268 27.715 33,44 2009 4.109 21.101 19,47 9.968 27.403 36,38 2010 4.109 20.631 19,92 10.864 27.767 39,13 2011 4.109 20.631 19,92 11.090 27.589 40,20 2012 4.158 20.298 20,48 11.553 27.908 41,40 2013 4.158 20.298 20,48 12.538 27.894 44,95 2014 4.206 19.548 21,52 12.854 27.830 46,19 2015 5.484 20.330 26,97 14.421 27.544 52,36

Taula 1. Nombre de places totals, 2002-2015. Unitats: places i % Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipis Apart. 3-4 claus

Apart. Totals

% Apart. 3-4

claus

Oferta hotelera 4-

5*

Oferta hotelera

Total

% Oferta hotelera

4-5* Alaior 446 2.530 17,63 1.510 3.184 47,42 Es Castell 0 0 - 626 1.212 51,65 Ciutadella 3.423 11.167 30,65 7.154 11.162 64,09 Ferreries 22 72 30,56 656 764 85,86 Maó 0 122 0,00 246 1.679 14,65 Es Mercadal 308 2.533 12,16 1.463 4.553 32,13 Es Migjorn Gran 77 1.451 5,31 366 1.670 21,92 Sant Lluís 1.208 2.455 49,21 2.400 3.320 72,29

Taula 2. Oferta turística municipal, 2015. Unitats: places i %. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Relació de places hoteleres vs apartaments per municipis, 2015. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports. Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

100


Es Migjorn Gran

Sant Lluis

%

Apartaments 3-4 claus Oferta hotelera 4-5*

52

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.1. Taxa d'atur

1.3.1. TAXA D'ATUR (IO) Definició: Proporció de la població activa registrada en situació d'atur (atur registrat) i

percentatge per sexe. Mètode de càlcul:

On

S’obtenen les taxes mensuals a partir de les dades a final de cada mes. La taxa anual és el resultat de la mitjana de les taxes mensuals.

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB), Instituto Nacional de

Estadística (INE) i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa d'atur registrat a Menorca, conjunt de Balears i conjunt de l'Estat, 2001-2015. Fonts: OTIB, INE i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM. Nota: Des de maig de 2005 entra en funcionament el nou model de gestió SISPE, que introdueix un canvi metodològic que incrementa sensiblement les taxes i suposa un trencament de la sèrie.

Tendència desitjable >> Descens. De cara a aconseguir una major sostenibilitat social, esdevé imprescindible garantir l'accés al treball i, a ser possible, al treball estable. Seria desitjable arribar a valors propers a la plena ocupació.


Disminució. La taxa d’atur a Menorca mostra una evolució creixent fins el 2012, quan va assolir el màxim de la sèrie situant-se en un 20,3. Aquest valor és gairebé un 140% més alt que en el 2005, quan la taxa d’atur a l’illa era 8,5. El 2013 però, s’inicia un canvi de tendència i els tres darrers anys s’observa una contínua disminució de l’atur registrat, que s’ha situat el 2015 en un 15,4. Tot i aquesta reducció de la variable, que és generalitzada al conjunt de les Illes Balears, Menorca continua essent l’illa amb una major taxa d’atur registrat. En el cas oposat es troba de nou Formentera, on el valor de la variable es situa en un 10,3% el 2015. Quant al conjunt de l’Estat espanyol, l’indicador ha continuat en una tendència d’ascens fins el 2013, tot i que els darrers dos anys ha experimentat també una reducció de la taxa d’atur registrat, situant-se el 2015 en un 19,9. De la comparativa de l’atur registrat per mesos queda de nou palesa la forta estacionalitat laboral a l’illa, amb un augment de la diferència entre el mínim i el màxim, que ha passat d’un 10,5% el 2012 a un 12,7% el 2015.

15,4 13,7

19,9

0

5

10

15

20

25

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Taxa

d'a

tur r

egis

trat

(%

)

Menorca

Illes Balears

Espanya

53


Pel que fa a la distribució per sexes de l’atur registrat a Menorca, fins el 2014 s’observa una tendència decreixent de la diferència entre homes i dones, resultat de l’ensorrament de l’economia productiva i, més concretament, de la construcció. Els dos darrers anys però, torna a haver-hi més dones en atur que homes.

Observacions Els treballadors afiliats a la Seguretat Social són els treballadors registrats d’alta laboral i inclou tots els règims (general, autònom, del mar, de la llar i agrari). Des de maig de 2005 entra en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo), que permet integrar la informació relativa a polítiques actives d’ocupació i a les prestacions per atur dels Serveis Públics d’Ocupació Estatal i Autonòmics. Aquest nou sistema ha fet necessari un canvi metodològic en la manera de determinar els col·lectius de demandants d’ocupació, que han de ser exclosos de les demandes pendents per obtenir l’atur registrat, conforme a l’Ordre Ministerial de l’11 de març de 1985. L’efecte en la sèrie es tradueix en variacions positives del nombre d’aturats i, per tant, les taxes són sensiblement superiors. És de vital importància recordar la prudència amb què s’han d’analitzar i interpretar les dades publicades referides a aquest indicador, per causa de les importants divergències metodològiques existents entre l’atur registrat a través de les dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) i l’atur que és fruit de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE); aquesta segona és més fidel i representativa de la realitat laboral de l’entorn analitzat. Això és, en part, perquè no tots els aturats es troben registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), de forma que la xifra d’aturats serà en realitat substancialment major a l’obtinguda en la variable estudiada (atur registrat). Per exemplificar aquest fet, basta comparar les dades d’aturats del conjunt de les Illes Balears referides al 1r trimestre de 2013 del SOIB (90.576) amb les de l’INE a través de l’Enquesta de Població Activa (169.000), per adonar-se de l’escassa representativitat de la variable analitzada en aquest indicador, per causa de la notable divergència metodològica entre els dos procediments. De totes maneres, per a Espanya, així com per al conjunt de les Illes, és possible realitzar la comparació amb les dades extretes de l’Enquesta de Població Activa. En canvi, pel que fa a Menorca no es pot comparar perquè les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística no contenen tal nivell de desagregació, doncs no disposen de suficient significació estadística per oferir-ne resultats.

Taules i gràfics Taxa d’atur registrat Taxa d’atur segons EPA

Any Menorca Illes Balears Espanya Illes Balears Espanya 2001 5,3 5,6 8,9 5,9 10,6 2002 6,0 6,2 9,1 7,6 11,5 2003 6,2 6,8 9,1 9,8 11,5 2004 6,2 6,9 8,9 9,2 11,0 2005 8,5 8,5 10,4 7,3 9,2 2006 8,2 7,7 9,9 6,4 8,5 2007 8,3 7,7 9,6 7,2 8,2 2008 10,8 9,9 11,8 10,2 11,2 2009 15,9 15,1 16,9 17,9 17,9 2010 17,7 16,9 18,8 20,1 19,9 2011 18,4 17,3 19,7 21,9 21,4 2012 20,3 18,4 22,0 23,2 24,8 2013 18,7 17,4 23,0 22,3 26,1 2014 17,4 15,8 21,7 20,0 24,4 2015 15,4 13,7 19,9 17,3 22,1

Taula 1. Taxa d'atur a Menorca, Illes Balears i Espanya, 2001-2015. Fonts: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB), Instituto Nacional de Estadística (INE) i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Nota: A partir de 2005, les sèries d’atur registrat estan calculades amb la nova metodologia SISPE. S’han actualitzat les dades segons EPA en base al cens de 2011.

54


Illa 2014 2015 Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des Menorca 17,38 15,40 21,68 20,77 18,82 15,89 11,52 9,73 8,99 9,08 11,49 16,74 20,34 19,70 Mallorca 15,77 13,70 18,32 17,36 15,54 13,24 11,38 10,76 10,50 10,57 11,03 13,00 16,38 16,32 Eivissa 16,22 13,81 21,92 20,31 17,93 13,30 8,75 7,09 6,63 6,68 8,16 14,65 20,10 20,18 Formentera 11,65 10,33 17,87 16,67 14,43 9,87 5,46 4,05 3,56 3,61 5,33 10,35 16,51 16,19 Illes Balears 15,82 13,72 18,89 17,84 15,98 13,37 10,97 10,09 9,76 9,82 10,60 13,40 17,02 16,92

Taula 2. Taxa d'atur registrat per illes, anual anys 2014 i 2015 i mensual, any 2015. Unitats: %. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Any Taxa d’atur Homes Dones 2001 5,3 37,7% 62,3% · 2002 6,0 39,9% 60,1% · 2003 6,2 42,1% 57,9% · 2004 6,2 41,9% 58,1% · 2005 8,5 42,1% 57,9% · 2006 8,2 42,6% 57,4% · 2007 8,3 45,1% 54,9% · 2008 10,8 51,0% · 49,0% 2009 15,9 53,3% · 46,7% 2010 17,7 52,7% · 47,3% 2011 18,4 52,0% · 48,0% 2012 20,3 51,3% · 48,7% 2013 18,7 51,5% · 48,5% 2014 17,4 48,9% 51,1% · 2015 15,4 45,6% 54,4% ·

Taula 3. Distribució per sexes de la taxa d’atur registrat a Menorca, 2001-2015. Unitats: %. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB). Elaboració: OBSAM.

Notes: A partir de 2005, les sèries d’atur registrat estan calculades amb la nova metodologia SISPE. · Representa el valor que és superior en cada cas.

Gràfic 2. Taxa d'atur registrat per mesos i per illes, 2015. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des

Taxa

d'a

tur r

egis

trat

(%)

Menorca Mallorca Eivissa Formentera Illes Balears

55

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.2. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació

1.3.2. TAXA D'ESTABILITAT LABORAL DE LA NOVA OCUPACIÓ (INO) Definició: És la proporció de contractes indefinits i convertits respecte del nombre total de

contractes laborals. Mètode de càlcul:

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació a les Illes Balears, 2005-2015. Font: OTIB. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. Una major sostenibilitat social implica garantir l'accés al treball, estable si és possible. L'eventualitat laboral provoca incertesa i manca de planificació, que poden portar a formes de vida més precàries.


Manteniment. La taxa d'estabilitat de la nova ocupació va iniciar el 2008 un descens generalitzat a totes les illes, fortament pronunciat en els casos de Menorca i Formentera. Ara bé, cal tenir en compte que aquestes dues illes presenten les majors taxes d’estabilitat laboral de les Illes en tota la sèrie, excepte algun any puntual. A Menorca, després d’un augment considerable el 2012, l’indicador s’ha mantingut estable al voltant del 12%. En el cas de Mallorca i Eivissa, no ha estat fins el 2014 quan la taxa d’estabilitat laboral ha mostrat certs signes de recuperació. Per altra banda, Formentera és l’illa on ha tingut lloc un major increment des de 2011, situant-se el 2015 per sobre del 13%. El contracte de caràcter temporal (≤ 3 mesos) segueix sent de forma molt clara l’acord laboral predominant al conjunt de les Illes Balears. El 2015 representa el 88,2% del total dels contractes a Menorca. Per altra banda, sols un 7,2% dels contractes firmats a l’illa es varen estipular amb caràcter indefinit i un 4,6% s’hi convertiren posteriorment. Si es comparen aquests valors respecte

11,80

11,72 11,76

13,24

5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16 17

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Taxa

d'e

stab

ilita

t lab

oral

(%)

Menorca Mallorca Eivissa Formentera

56

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.2. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació

de 2014, s’observa un lleuger augment del percentatge de contractes temporals i del convertits, acompanyat d’una disminució del percentatge dels indefinits. Aquest tipus de contractació temporal no juga en favor de l’estabilitat laboral i, per tant, suposa un greu perjudici a l’estabilitat econòmica de les famílies. Comparant-ho amb les altres illes, cal destacar la relativa homogeneïtat que presenten aquests valors, ja que no difereixen en excés.

Taules i gràfics Illa Temporals Indefinits Convertits Total Taxa d’estabilitat Menorca 26.203 2.132 1.373 29.708 11,80 Mallorca 297.348 25.550 13.941 336.839 11,72 Eivissa 67.088 6.228 2.714 76.030 11,76 Formentera 4.607 486 217 5.310 13,24 Illes Balears 395.246 34.396 18.245 447.887 11,75

Taula 1. Contractes de treball registrats per tipus de contracte i taxa d’estabilitat a les Illes Balears, 2015. Unitats: contractes i %. Font: OTIB amb dades del SOIB. Elaboració: OBSAM. Illa 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Menorca 11,02 13,38 13,92 14,45 13,68 11,66 10,35 12,21 12,07 12,24 11,80 Mallorca 10,71 13,27 13,58 13,54 12,28 11,26 11,02 10,95 10,88 11,93 11,72 Eivissa 10,65 12,79 12,25 13,26 11,97 11,06 9,94 10,37 10,10 11,63 11,76 Formentera 10,92 11,47 13,65 15,96 13,07 11,83 11,11 11,19 13,09 12,53 13,24 Illes Balears 10,73 13,20 13,44 13,59 12,35 11,27 10,80 10,95 10,87 11,91 11,75

Taula 2. Taxa d’estabilitat laboral, 2005-2015. Unitats: %. Font: OTIB amb dades del SOIB. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Contractes de treball registrats per tipus de contracte a Menorca, 2015. Font: OTIB amb dades del SOIB. Elaboració: OBSAM.

Indefinits 7,18%

Temporals 88,20%

Convertits 4,62%

57

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.3. Estacionalitat laboral

1.3.3. ESTACIONALITAT LABORAL (INO) Definició: Mesura l'estacionalitat laboral a l'illa a partir de la relació entre l'ocupació en

temporada alta i en temporada baixa. Mètode de càlcul:

L'ocupació en temporada alta és la mitjana de l'ocupació dels mesos de maig a octubre. L'ocupació en temporada baixa és la mitjana de l'ocupació dels mesos de gener a abril i de novembre a desembre. L’ocupació es mesura en base als treballadors en alta laboral, segons les dades del nombre d’afiliats a la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’últim dia de cada mes.

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), Govern Balear Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa d'estacionalitat laboral a Menorca, 2002-2015. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Descens. Un percentatge elevat denota una major desigualtat entre l'ocupació en temporada alta i baixa.


Augment. Tot i que abans del 2005 l‘indicador no se situa en cap moment per sota el 25% (l’ocupació laboral en temporada alta superava en més d’una quarta part l’ocupació en temporada baixa), durant el període 2005-2009 s’observa una tendència decreixent de la variable fins arribar al 20%. Tanmateix, a partir de llavors es comprova un augment progressiu de l’estacionalitat laboral i el 2015 se situa per segon any consecutiu per sobre del 30%. Existeixen grans diferències entre els municipis de l'illa. Per una banda, durant l’any 2015, es Mercadal fou de nou el municipi que presentà una major estacionalitat laboral, amb un 89,4%, 14 punts percentuals per sobre del seu valor el 2014. En l’altre extrem, es Castell presenta any rere any la taxa d'estacionalitat més baixa, amb un 7,4% el 2015. Respecte de 2014, destaca la disminució de la variable en el municipi de Sant Lluís, on ha passant d’un 54,4% a un 47,2%. Pel que fa al conjunt de les Illes Balears, l'estacionalitat laboral mostra una tendència creixent iniciada a partir de 2009. Destaca el

30,2

0

5

10

15

20

25

30

35

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

58


cas de Formentera, on el 2015 l’estacionalitat laboral ha superat per primer cop el 100% (l’ocupació laboral en temporada alta duplica l’ocupació en temporada baixa). Aquesta marcada estacionalitat de l'ocupació laboral a les illes és fruit del gran pes del turisme en l’economia tant balear com menorquina.

Taules i gràfics

Illa Mitjana afiliats temp. alta

Mitjana afiliats temp. baixa

Estacionalitat laboral (%)

Mallorca 376.920 313.787 20,1 Menorca 32.724 25.139 30,2 Eivissa 65.273 41.060 59,0 Formentera 5.018 2.493 101,3 Illes Balears 481.295 383.679 25,4

Taula 1.Nombre mitjà d’afiliats en temporada alta i baixa i estacionalitat laboral a les Illes Balears, 2015. Unitats: persones i %. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Municipis Mitjana afiliats temp. alta

Mitjana afiliats temp. baixa

Estacionalitat laboral (%)

Alaior 3.348 2.420 38,3 Es Castell 1.326 1.235 7,4 Ciutadella 10.074 7.307 37,9 Ferreries 1.678 1.392 20,6 Maó 12.017 10.172 18,1 Es Mercadal 1.800 951 89,4 Es Migjorn 430 270 59,3 Sant Lluís 2.051 1.394 47,2 Menorca 32.724 25.139 30,2

Taula 2. Nombre mitjà d’afiliats en temporada alta i baixa i estacionalitat laboral als municipis de Menorca, 2015. Unitats: persones i %. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Any Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears 2002 14,1 27,7 45,8 88,2 18,1 2003 14,5 26,8 44,0 85,8 18,3 2004 14,3 25,8 41,1 85,3 17,9 2005 16,7 27,0 43,9 87,7 20,2 2006 14,4 23,3 38,9 88,2 17,6 2007 13,6 21,6 37,5 85,6 16,7 2008 12,7 20,2 35,9 86,2 15,8 2009 13,0 20,0 37,9 90,6 16,2 2010 14,5 22,2 43,3 87,7 18,2 2011 15,7 23,0 46,6 84,6 19,6 2012 17,8 25,9 50,5 93,6 22,2 2013 18,8 28,8 55,6 96,5 23,7 2014 19,8 30,3 58,7 95,5 25,1 2015 20,1 30,2 59,0 101,3 25,4

Taula 3. Evolució de l’estacionalitat laboral a les Illes Balears, 2002-2015. Unitats: %. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

59



Mercadal Es


2002 30,1 18,3 36,2 24,0 23,0 81,9 27,7 nd 27,7 2003 28,7 17,2 37,1 20,1 15,8 77,1 24,0 28,6 26,8 2004 32,4 19,2 36,0 21,6 12,9 67,4 20,4 30,2 25,8 2005 31,1 20,0 35,8 24,0 15,2 68,6 28,0 34,8 27,0 2006 26,6 14,4 32,1 21,2 12,4 61,3 27,2 31,0 23,3 2007 24,0 12,4 29,5 20,1 11,3 61,9 26,5 29,1 21,6 2008 25,5 9,9 28,3 21,2 7,6 63,7 27,6 35,9 20,2 2009 22,0 15,7 29,2 21,3 7,2 62,5 25,6 33,3 20,0 2010 29,5 14,2 29,8 21,8 9,6 65,9 34,1 34,8 22,2 2011 30,0 11,6 30,4 17,7 11,8 59,6 32,1 40,4 23,0 2012 35,8 12,6 34,8 13,3 12,7 72,9 31,9 45,9 25,9 2013 38,4 14,2 35,8 17,2 17,3 72,0 50,0 47,1 28,8 2014 39,6 10,1 38,2 18,3 18,1 75,4 54,4 54,4 30,3 2015 38,3 7,4 37,9 20,6 18,1 89,4 59,3 47,2 30,2

Taula 4. Evolució de l’estacionalitat laboral als municipis de Menorca, 2002-2015. Unitats: %. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM

Gràfic 2. Taxa d'estacionalitat laboral de la nova ocupació als municipis de Menorca, 2002, 2004, 2006, 2008, 2010, 2012-2015. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Es Migjorn Sant Lluís

%

2002 2004 2006 2008 2010 2012 2013 2014 2015

60


Gràfic 3. Estacionalitat laboral a les diferents illes de l'arxipèlag balear, 2002-2015. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

Menorca Mallorca Eivissa Formentera Illes Balears

61

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.4. Nombre d'habitatges buits

1.3.4. NOMBRE D'HABITATGES BUITS (IO) Definició: Nombre d'habitatges buits existents. Mètode de càlcul: Cens de població i habitatges. Unitats: Nombre d'habitatges. Periodicitat de càlcul: Cada 10 anys amb els censos de població. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: INE i IBESTAT (Censos de població i habitatges 1991, 2001, 2011). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Nombre d'habitatges buits per municipis, 2011. Fonts: IBESTAT i INE, Cens de població i habitatges 2011. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Tot i que el percentatge d’habitatges buits a l’illa ha davallat lleugerament respecte de l’anterior cens, el nombre d'habitatges buits en valor absolut continua creixent i essent molt elevat, i representa un 10,1% del total d'habitatges existents. Hi ha grans diferències segons el municipi: a Alaior gairebé una cinquena part dels seus habitatges són buits, mentre que els municipis des Mercadal i Sant Lluís actualment tenen els percentatges més baixos d’habitatges buits. Als altres municipis el percentatge d’habitatges buits oscil·la al voltant del 10% sobre el total d’habitatges. Comparant Menorca amb la resta de Balears, s’observa que el valor d'habitatges buits el 2011 segueix essent el més baix de totes les Illes.

Observacions Les dades sobre habitatges buits estan disponibles només per municipis de més de 2000 habitants. Per tant, queda exclòs el municipi des Migjorn Gran. Les dades d’aquest s’extreuen restant al total de Menorca els edificis buits de la resta de municipis.

1.026

433

2.005

272

1.172

192 92 101 0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Gra

n

Sant

Llu

ís

Nom

bre

d'ha

bita

tges

bui

ts

62

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.4. Nombre d'habitatges buits

Taules i gràfics

Municipis CENS 1991 CENS 2001 CENS 2011

Total habitatges

Habitatgesbuits %

Total habitatges

Habitatgesbuits %

Total habitatges

Habitatgesbuits %

Alaior 4.516 383 8,5 4.467 770 17,2 5.409 1.026 19,0 Es Castell 3.216 961 29,9 4.251 1.046 24,6 4.382 433 9,9 Ciutadella 15.020 1.197 8,0 12.843 1.065 8,3 16.170 2.005 12,4 Ferreries 1.423 161 11,3 1.734 212 12,2 2.220 272 12,3 Maó 10.498 1.817 17,3 12.220 1.261 10,3 13.620 1.172 8,6 Es Mercadal 3.304 99 3,0 4.865 756 15,5 5.482 192 3,5 Es Migjorn 781 128 16,4 804 12 1,5 914 92 10,1 Sant Lluís 3.546 190 5,4 1.982 39 2,0 4.462 101 2,3 Menorca 42.304 4.936 11,7 43.166 5.161 12,0 52.659 5.293 10,1

Taula 1. Nombre total d’habitatges, habitatges buits i percentatge d’habitatges buits per municipis, anys 1991, 2001 i 2011. Unitats: habitatges i %. Fonts: IBESTAT i INE, Cens de població i habitatges 1991, 2001 i 2011. Elaboració: OBSAM.

Illes Habitatges totals Habitatges buits % Mallorca 452.660 60.990 13,5 Menorca 52.659 5.293 10,1 Eivissa i Formentera 81.564 14.334 17,6 Illes Balears 586.883 80.617 13,7

Taula 2. Habitatges buits per illes, 2011. Unitats: habitatges i %. Fonts: IBESTAT i INE, Cens de població i habitatges 2011. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Percentatge d'habitatges buits per municipis, anys 1991, 2001 i 2011. Fonts: IBESTAT i INE, Cens de població i habitatges 1991, 2001 i 2011. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

%

CENS 1991 CENS 2001 CENS 2011

63

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.5. Temps mitjà de desplaçament laboral

1.3.5. TEMPS MITJÀ DE DESPLAÇAMENT LABORAL (IO) Definició: Temps mitjà que triga una persona a desplaçar-se al seu lloc de treball a Menorca. Mètode de càlcul: Cens de població i habitatges. Unitats: Minuts. Periodicitat de càlcul: Cada 10 anys amb els censos de població. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Ibestat, INE (Censos de població i habitatges 2001 i 2011) i OBSAM (Enquesta de

mobilitat 2004). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Mitjana estimada del temps de desplaçament laboral per municipis, 2001 i 2011. Font: Ibestat i INE (Censos de població i habitatges 2001 i 2011). Elaboració: OBSAM. Nota: el 2011 es disposa de les dades de Ciutadella, Maó i del total de Menorca.

Tendència desitjable >> Estabilitat. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El temps mitjà de desplaçament laboral a Menorca ha passat d’11,50 minuts el 2001 a 12,45 minuts el 2011. Aquest augment, inferior a un minut, és poc significatiu. Per tant, es pot parlar d’un manteniment en valors molt per sota de la mitjana nacional, que es situa en 22 minuts el 2001 i 23 minuts el 2011 (dades INE). De l’estudi de mobilitat de l’OBSAM (2004) es conclou que la suma dels desplaçaments diaris a l’illa suposa poc més de 42 minuts, amb una mitjana per viatge d’11,57 minuts. Cal tenir en compte que un increment de l’indicador pot ser resultat o bé d’un augment de la distància al lloc de treball o bé d’una major densitat de circulació. El municipi on els seus habitants inverteixen més temps en el desplaçament laboral és es Castell, amb 13,27 minuts el 2001. En el cas oposat es troba Ferreries, amb només 9,93 minuts aquest mateix any. Pel que fa a l’evolució de l’indicador, destaca l’augment del temps invertit en el desplaçament laboral en el cas dels habitants de Ciutadella, que ha passat de 10,69 minuts el 2001 a 12,94 minuts el 2011.

Observacions Per tal d’oferir dades més actualitzades, en el present informe s’ha redefinit el mètode de càlcul de l’indicador i s’han fet servir les dades sobre temps mitjà de desplaçament laboral que ofereixen l’Ibestat i l’INE, elaborades a partir de les microdades del censos de població i habitatges dels anys 2001 i 2011. En l’indicador s’inclouen també les dades provinents d’un estudi de mobilitat que va realitzar l’OBSAM el 2004, tal i com es feia en informes anteriors. Per a més informació, l’estudi està disponible a la pàgina web de l’OBSAM, en l’apartat “Demografia i Societat” dels documents d’interès. http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf

11,52 12,45

0 2 4 6 8

10 12 14

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

Men

orca

Min

uts 2001

2011

64

http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf

http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf


Taules i gràfics Interval de temps Alaior Es

Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal

Es Migjorn

Sant Lluís Menorca

Fins a 10’ 49,6 38,0 57,9 70,7 49,4 63,0 52,2 40,4 52,4 (10 a 20’) 39,3 49,4 34,1 15,8 39,1 13,1 20,4 48,8 36,4 (20 a 30’) 7,9 9,0 4,6 9,4 8,7 20,9 22,9 7,7 8,0 (30 a 45’) 2,4 2,0 1,9 3,5 1,8 1,9 3,9 1,8 2,0 (45 a 60’) 0,5 1,3 1,3 0,4 0,7 0,8 0,6 1,2 0,9 més de 60’ 0,4 0,4 0,2 0,2 0,3 0,3 0,0 0,2 0,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Mitjana estimada (en minuts)

11,75 13,27 10,69 9,93 11,78 11,69 13,15 12,68 11,52

Taula 1. Temps mitjà de desplaçament laboral per municipis, 2001. Unitats: percentatge i minuts. Font: Ibestat (Cens de població i habitatges 2001). Elaboració: OBSAM. Nota: Només es té en compte la població ocupada, excloent la que treballa en el seu domicili o en diversos municipis. Interval de temps Ciutadella Maó Resta Menorca

Fins a 10’ 56,7 50,8 47,2 50,6 (10 a 20’) 29,1 36,8 38,8 35,8 (20 a 30’) 4,5 7,4 9,8 7,8 (30 a 45’) 4,9 4,3 2,6 3,6 (45 a 60’) 3,7 0,8 1,6 2,0 més de 60’ 1,1 0,0 0,0 0,3 Total 100 100 100 100 Mitjana estimada (en minuts) 12,94 11,91 12,46 12,45

Taula 2. Temps mitjà de desplaçament laboral per municipis, 2011. Unitats: percentatge i minuts. Font: INE (explotació de les microdades del cens de població i habitatges 2011). Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Temps mitjà de desplaçament laboral per municipis, 2001. Font: Ibestat (Cens de població i habitatges 2001). Elaboració: OBSAM. Nota: Només es té en compte la població ocupada, excloent la que treballa en el seu domicili o en diversos municipis.

49,6 38,0

57,9 70,7

49,4 63,0

52,2 40,4

52,4

39,3 49,4

34,1 15,8 39,1 13,1

20,4 48,8 36,4

7,9 9,0 4,6 9,4 8,7 20,9 22,9

7,7 8,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

100

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

Men

orca

%

(60 a 90')

(45 a 60')

(30 a 45')

(20 a 30')

(10 a 20')

Fins a 10'

65


Gràfic 3. Temps mitjà de desplaçament laboral per municipis, 2011. Font: INE (explotació de les microdades del cens de població i habitatges 2011). Elaboració: OBSAM.

Interval de temps Hivern Estiu Fins a 5' 37,5 35,7 (6 a 10') 34,6 29,6 (11 a 15') 11,2 15,0 (16 a 20') 5,5 9,6 (21 a 25') 1,3 1,9 (26 a 30') 6,2 3,1 (31 a 35') 0,1 0,7 (36 a 40') 0,3 0,2 (41 a 45') 2,2 1,7 (46 a 50') 0,6 0,7 (51 a 55') 0,0 0,3 (56 a 60') 0,0 1,2 més de 60' 0,6 0,3 Total 100,0 100,0 Mitjana (en minuts) 10,25 10,88

Taula 3. Temps mitjà de desplaçament laboral, 2004. Unitats: percentatge i minuts. Font: OBSAM (enquesta mobilitat 2004). Elaboració: OBSAM.

Gràfic 4. Temps de desplaçament laboral estiu i hivern, 2004. Font: OBSAM (enquesta mobilitat 2004). Elaboració: OBSAM.

56,7 50,8 47,2 50,6

29,1 36,8 38,8 35,8

4,5 7,4 9,8 7,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ciutadella Maó Resta Menorca

%

(60 a 90')

(45 a 60')

(30 a 45')

(20 a 30')

(10 a 20')

Fins a 10'

10,25 10,88

0

2

4

6

8

10

12

Hivern Estiu

Min

uts

66


Gràfic 5. Temps mitjà de desplaçament laboral estiu i hivern, 2004. Font: OBSAM (enquesta mobilitat 2004). Elaboració: OBSAM.

72,1 65,3

16,7 24,6

7,5 5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Hivern Estiu

%

(60 a 90')

(45 a 60')

(30 a 45')

(20 a 30')

(10 a 20')

Fins a 10'

67

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.6. Evolució de la intensitat de trànsit

1.3.6. EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT DE TRÀNSIT (INO) Definició: L'estat de saturació de la xarxa viària es pot estudiar mitjançant la tendència que

segueix la intensitat mitjana diària (IMD) a les carreteres. L’IMD mesura el nombre de vehicles que passen per un punt de la xarxa viària al llarg d'un dia.

Mètode de càlcul: A partir de les dades de l'estació permanent de la carretera Me-01, pk 22,4 (carretera general de Maó-Ciutadella, a l’alçada des Mercadal), s’obtenen les mitjanes mensuals de vehicles. La mitjana anual es calcula com la mitjana no ponderada de les dades mensuals. La mitjana d’estiu és la mitjana no ponderada dels mesos de maig a octubre.

Unitats: Vehicles per dia. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Conselleria de Mobilitat del Consell Insular de Menorca. Departament de Carreteres. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. IMD mitjanes anuals, 1997-2015. Font: Conselleria de Mobilitat CIME. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Descens del nombre de vehicles motoritzats a la xarxa viària apostant per una mobilitat sostenible, és a dir, transport col·lectiu, vehicles més compartits, mobilitat no motoritzada i sistemes innovadors de mobilitat per al turisme.


Augment. Després d’un període decreixent de la intensitat mitjana diària a les carreteres de l’illa fins el 2013, els dos darrers anys s’ha trencat aquesta tendència i s’observa un augment considerable de l’indicador. La intensitat mitjana diària anual s’ha situat el 2015 lleugerament per sota dels 10.000 vehicles diaris (increment del 9% respecte de 2013) i el valor en temporada alta gairebé ha assolit els 13.000 vehicles per dia (increment del 10% respecte de 2013). De l’anàlisi mensual de la variable, s’observa un augment del nombre de vehicles per dia respecte de 2014 durant tots els mesos de l’any, excepte els mesos de gener i febrer. Es comprova, doncs, com el perfil anual de la intensitat del trànsit continua mostrant any rere any una marcada estacionalitat. Aquest creixement els dos darrers anys de la IMD ve acompanyat de l’augment de la taxa de motorització, detectat per l’indicador 2.2.11.

9.896

12.865

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Vehi

cles

per

dia

Mitjana anual Mitjana estiu

68


Observacions Fins l’informe 2009 inclòs, aquest indicador es mesurava a partir del pendent de la recta de regressió resultant de les dades dels darrers cinc anys (agafant els anys com variable independent i les IMD com a dependent). Durant el període 2009-2014 s’han registrat valors negatius per al pendent de la recta de regressió, tot i que aquest pendent ha disminuït en mòdul, fins a assolir un valor positiu el 2015 (taula 2, gràfic 3). Les últimes dades d'IMD confirmen la desacceleració en el decreixement de la variable i la nova tendència quinquennal creixent iniciada el 2015.

Taules i gràfics

Taula 1. IMD mitjana mensual e-318, 1997-2015. Unitats: vehicles/dia. Font: Conselleria de Mobilitat CIME. Elaboració: OBSAM Nota: la dada de desembre de 2013 no està disponible. S’ofereix una estimació.

Any Pendent anual Pendent estiu 1999 400 2000 509 2001 525 673 2002 514 707 2003 429 588 2004 198 192 2005 76 -7 2006 14 -131 2007 67 -33 2008 60 15 2009 -145 -257 2010 -233 -324 2011 -282 -324 2012 -244 -191 2013 -229 -143 2014 -164 -107 2015 58 150

Taula 2. Evolució del pendent de la recta de regressió, 1999-2015. Unitats: vehicles/dia. Font: Conselleria de Mobilitat CIME. Elaboració: OBSAM.

Any Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des Mitjana anual estiu

1997 4.802 5.163 5.791 6.325 8.236 10.027 11.769 13.733 10.513 8.328 5.855 5.472 8.001 10.434 1998 5.121 5.481 6.056 7.165 8.823 10.133 11.517 13.744 11.338 9.042 6.207 5.924 8.379 10.766 1999 5.448 5.919 6.606 7.542 9.722 10.965 12.372 14.629 11.903 9.585 6.604 6.304 8.967 11.529 2000 5.524 6.220 6.801 8.220 10.295 11.770 13.454 15.652 12.943 10.564 6.866 6.531 9.570 12.446 2001 6.026 6.919 7.154 8.863 11.211 12.224 14.015 16.226 13.525 10.562 6.752 6.887 10.030 12.960 2002 6.410 6.955 7.731 8.833 11.823 13.111 15.335 17.139 13.409 10.697 7.102 6.447 10.416 13.586 2003 6.368 6.924 7.546 9.592 11.584 12.889 15.922 18.121 13.698 11.185 7.582 6.829 10.687 13.900 2004 6.801 7.337 7.657 8.803 11.114 12.653 14.316 16.557 12.819 10.147 7.574 6.973 10.229 12.934 2005 6.676 7.449 8.098 8.743 11.148 12.921 14.633 17.340 13.119 10.348 8.113 7.432 10.502 13.251 2006 7.110 7.557 8.095 9.307 10.980 12.908 14.704 17.605 13.287 10.043 8.115 7.214 10.577 13.255 2007 7.320 7.957 8.483 9.398 11.114 13.320 15.259 17.909 13.762 10.090 8.186 7.364 10.847 13.576 2008 7.301 7.876 8.275 9.162 10.865 12.528 14.678 17.218 12.601 9.207 7.626 6.964 10.358 12.849 2009 6.780 7.447 8.029 8.601 10.024 11.839 14.162 15.957 12.037 9.003 7.824 6.922 9.885 12.170 2010 6.777 7.371 8.001 8.295 9.852 11.828 14.553 17.048 12.001 8.747 7.416 6.846 9.895 12.338 2011 6.570 7.376 7.502 8.155 9.442 11.879 14.866 16.947 11.781 8.342 6.850 6.323 9.669 12.209 2012 6.087 6.394 7.174 7.451 9.207 11.404 14.292 16.428 12.023 7.898 6.498 6.097 9.246 11.875 2013 5.914 6.326 6.599 7.573 9.048 11.525 13.738 16.021 11.857 7.929 6.335 5.931* 9.066 11.686 2014 6.054 6.559 6.902 7.935 9.140 11.720 14.422 16.405 12.496 8.209 6.663 5.996 9.375 12.065 2015 6.004 6.468 7.404 8.182 9.754 12.392 15.205 17.621 13.330 8.887 6.954 6.546 9.896 12.865

69


Gràfic 2. Evolució de la IMD mitjana mensual, 1997, 2001, 2005, 2009, 2013 i 2015. Font: Conselleria de Mobilitat CIME. Elaboració: OBSAM.

Nota: la dada de desembre de 2013 no està disponible. S’ofereix una estimació.

Gràfic 3. Pendent de la recta de regressió de les IMD, 2001-2015. Font: Conselleria de Mobilitat CIME. Elaboració: OBSAM.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000


Vehi

cles

per

dia

1997 2001 2005 2009 2013 2015

-400

-200

0

200

400

600

800

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Vehi

cles

per

dia

Pendent anual Pendent estiu

70

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.7. Accidentalitat en carretera

1.3.7. ACCIDENTALITAT EN CARRETERA (INO) Definició: Determina el nombre d'accidents de trànsit amb víctimes en carretera i zona

urbana, el nombre de morts a les 24 hores i el nombre de ferits. Mètode de càlcul: Recompte del nombre d'accidents amb víctimes en carretera i zona

urbana, del nombre de morts a les 24 hores, i del nombre de ferits per temporada alta i temporada baixa.

Unitats: Nombre d'accidents, ferits i morts. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: DGT (Dirección General de Tráfico). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del nombre d’accidents amb víctimes en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa, 1995-2015. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable>> Clara disminució. Tendència observada i estat de la qüestió>>

El nombre d’accidents amb víctimes a les carreteres de l’illa mostra una evolució creixent iniciada a partir de 2010. També el nombre de ferits greus o víctimes mortals ha augmentat els dos darrers anys (veure gràfic 2). L’increment de la intensitat del trànsit a les carreteres de l’illa durant la temporada alta explica que, any rere any, tant el nombre d'accidents com el nombre total de ferits sigui més elevat en aquesta època. Darrerament però, la diferència entre ambdues xifres s’ha reduït i el 2015 només un 62,3% dels accidents amb víctimes s’han registrat durant els mesos d’estiu. Pel que fa a l’edat de les víctimes, destaca la reducció durant el darrer decenni del nombre de joves entre 15 i 24 anys implicats en accidents. Per altra banda, durant el mateix període ha augmentat el nombre de víctimes de més de 45 anys. Tanmateix, el major percentatge de víctimes es concentra any rere any entre els adults de 25 a 44 anys (al voltant del 40% del total els darrers anys).

90

55

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Acci

dent

s

Temporada alta Temporada baixa

71


Taules i gràfics Any Temporada alta Temporada baixa Total 1995 64 30 94 1996 62 39 101 1997 50 36 86 1998 77 50 127 1999 86 40 126 2000 80 28 108 2001 69 29 98 2002 108 45 153 2003 102 49 151 2004 58 53 111 2005 74 38 112 2006 72 54 126 2007 99 45 144 2008 102 43 145 2009 49 33 82 2010 75 30 105 2011 85 34 119 2012 61 31 92 2013 87 38 125 2014 76 54 130 2015 90 55 145

Taula 1. Evolució del nombre d’accidents amb víctimes en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa, 1995-2015. Unitats: accidents. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

Any Temporada alta Temporada baixa Total 1995 1 2 3 1996 10 3 13 1997 4 1 5 1998 2 5 7 1999 9 1 10 2000 7 0 7 2001 7 1 8 2002 3 1 4 2003 4 8 12 2004 2 7 9 2005 7 0 7 2006 9 1 10 2007 1 4 5 2008 6 4 10 2009 3 1 4 2010 4 0 4 2011 1 1 2 2012 4 1 5 2013 0 0 0 2014 0 0 0 2015 2 0 2

Taula 2. Evolució del nombre de morts en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa, 1995-2015. Unitats: persones. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

72


Any Temporada alta Temporada baixa Total 1995 104 48 152 1996 123 63 186 1997 94 43 137 1998 116 74 190 1999 133 67 200 2000 158 42 200 2001 105 39 144 2002 154 92 246 2003 160 68 228 2004 79 86 165

2005 125 61 186 2006 95 76 171 2007 107 48 155 2008 129 49 178 2009 62 44 106 2010 104 37 141 2011 94 35 129 2012 81 40 121 2013 127 43 170 2014 105 74 179 2015 136 65 201

Taula 3. Evolució del nombre de ferits en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa, 1995-2015. Unitats: persones. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Evolució del nombre de ferits greus o morts en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa, 2005-2015. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Ferit

s gr

eus

o m

orts

Temporada alta Temporada baixa

73


Any De 0 a 14 anys

De 15 a 24 anys

De 25 a 44 anys

De 45 a 64 anys

65 anys o més

Sense especificar

2005 14 67 67 27 16 2 2006 6 51 69 29 18 8 2007 8 50 52 31 9 10 2008 14 51 72 25 11 15 2009 3 24 47 16 14 6 2010 2 27 61 35 12 8 2011 11 30 44 25 14 7 2012 6 28 53 24 8 7 2013 4 29 67 49 15 6 2014 12 40 71 36 19 1 2015 16 49 64 41 28 5

Taula 4. Evolució del nombre de víctimes en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per grup d’edat, 2005-2015. Unitats: persones. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Evolució del nombre de víctimes en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per grup d’edat, 2005-2015. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. Nota: En la lectura del gràfic cal tenir en compte que el nombre total d’individus varia depenent del grup d’edat considerat. Així, doncs, el gràfic ens permet veure l’evolució del nombre de víctimes de cada grup, sense la pretensió de fer-ne una comparativa entre ells.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Víct

imes

De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys De 25 a 44 anys

De 45 a 64 anys 65 anys o més

74

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.8. Cobertura dels serveis de transport col·lectiu

1.3.8. COBERTURA DELS SERVEIS DE TRANSPORT COL·LECTIU (INO) Definició: Mesura la cobertura dels serveis públics de transport col·lectiu a partir del nombre

total de trajectes d'autobús (parades), segons horaris publicitats en la premsa local i en la pàgina web de transport del Consell Insular de Menorca.

Mètode de càlcul: Es pren com a mitjana diària de trajectes per temporada el total de trajectes publicats l'1 de febrer per a la temporada baixa i els publicats l'1 d'agost per a la temporada alta.

Unitats: trajectes/dia. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Horaris d’autobús publicats a la premsa local fins la temporada baixa de 2013 i pàgina

web de transport del Consell Insular de Menorca a partir de la temporada alta de 2013. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Cobertura del transport col·lectiu en temporada alta, temporada baixa i mitjana anual (en trajectes), 2006-2015. Fonts: Diari Menorca fins la temporada baixa de 2013 i web de transport del CIME a partir de la temporada alta de 2013. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable>> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Manteniment del nombre de trajectes en la temporada alta i augment en la temporada baixa. El 2015 la mitjana de la cobertura de transport públic ha augmentat respecte de l’any anterior i s’ha situat lleugerament per sobre dels 2.000 trajectes diaris. Així, doncs, després d’un accentuat augment de l’indicador durant el període 2006-2011 i d’una lleugera evolució decreixent des de llavors, el darrer any s’intueix un nou trencament de tendència. En temporada baixa s’ha passat de 1.163,00 trajectes/dia el 2014 a 1.386,14 el 2015, que representa un augment del 19%. El motiu principal d’aquest increment és la major freqüència en la línia que uneix Maó amb l’aeroport i també en la línia Maó centre. Per altra banda, en temporada alta s’ha passat de 2.586,29 trajectes/dia el 2014 a 2.637,29 el 2015, cosa que suposa un increment del 2%. El major nombre de viatges per dia a l'illa es troba de nou en les línies de Maó centre, Maó-Aeroport, Maó-Es Castell i les que uneixen Ciutadella amb les urbanitzacions del terme.

1.386

2.637

2.017

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Traj

ecte

s

Temporada baixa Temporada alta Mitjana anual

75


Observacions - S’entén per viatge el camí que va des de la primera fins la darrera parada, sense tenir en

compte possibles parades intermèdies, comptant l’anada i la tornada com a dos viatges independents. S’entén per trajecte el camí entre dues parades consecutives.

- Es compten, exclusivament, els viatges publicats al diari amb els corresponents horaris, sense tenir en compte possibles trajectes no especificats. La interpretació de les dades ha de fer-se tenint en compte això darrer, ja que la variació del nombre de trajectes d’un any respecte de l’anterior pot ser per la publicació de més o menys parades per a una determinada línia.

- No estan incloses les dades del "Bus Nit", per ser un servei disponible només els dissabtes nit, ni les de la “llançadora especial d’estudiants”. El servei del "Jaleo Bus" tampoc està comptabilitzat dins aquest indicador.

- Des de 2014 en la premsa local no apareixen publicades gran part de les línies d’autobús. En el seu defecte, es publica un enllaç a la web de transport del CIME com a font de consulta, on apareixen publicats els horaris de les diferents línies des de l’estiu de 2013. Amb l’objectiu de donar continuïtat a la nostra sèrie, es van refer també les dades de temporada alta per a aquest any.

- Amb el canvi de font s’ha comprovat que alguns dels viatges que es publicaven en la premsa local i que en el nostre indicador es consideraven com a tal, eren en realitat trajectes d’altres viatges. Tot i els esforços per detectar aquests casos, no sempre ha estat possible. Com a conseqüència, el nombre de viatges (no de trajectes) anteriors al 2013 comptabilitzats en l’indicador pot estar una mica per sobre dels valors reals. Tanmateix, aquest fet no fa més que confirmar la tendència comentada.

Taules i gràfics Any Temporada baixa Temporada alta Mitjana anual 2006 843,29 1.870,71 1.361,22 2007 970,29 2.330,00 1.655,73 2008 1.276,86 2.290,43 1.786,41 2009 1.376,71 2.619,86 2.003,39 2010 1.329,14 2.778,71 2.059,89 2011 1.404,57 2.870,71 2.143,67 2012 1.301,86 2.530,14 1.919,36 2013 1.293,71 2.689,57 1.997,38 2014 1.163,00 2.586,29 1.880,49 2015 1.386,14 2.637,29 2.016,86

Taula 1. Cobertura del transport públic en trajectes, 2006-2015. Unitats: trajectes. Fonts: Diari Menorca fins la temporada baixa de 2013 i web de transport del CIME a partir de la temporada alta de 2013. Elaboració: OBSAM.

Any Temporada baixa Temporada alta Mitjana anual 2006 256,71 700,71 480,54 2007 289,00 849,00 571,30 2008 345,71 838,71 593,56 2009 347,57 944,57 648,52 2010 347,57 962,14 657,38 2011 370,43 981,57 678,51 2012 299,29 818,57 560,35 2013 284,86 725,57 507,03 2014 273,00 727,14 501,94 2015 278,14 731,71 506,79

Taula 2. Cobertura del transport públic en viatges, 2006-2015. Unitats: viatges. Fonts: Diari Menorca fins la temporada baixa de 2013 i web de transport del CIME a partir de la temporada alta de 2013. Elaboració: OBSAM.

76


Gràfic 2. Cobertura del transport col·lectiu en temporada alta, temporada baixa i mitjana anual (en viatges), 2006-2015. Fonts: Diari Menorca fins la temporada baixa de 2013 i web de transport del CIME a partir de la temporada alta de 2013. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Percentatge de trajectes segons temporada respecte del total anual, 2015. Font: Web de transport del CIME. Elaboració: OBSAM

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Viat

ges

Temporada baixa Temporada alta Mitjana anual

Temporada baixa 34,08%

Temporada alta 65,92%

77

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.9. Taxa d'utilització del transport col·lectiu

1.3.9. TAXA D'UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT COL·LECTIU (IO) Definició: Determina l’ús que fa la població del transport públic col·lectiu diferenciant entre

temporada alta i temporada baixa, en funció de la distància coberta acumulada per tots els usuaris. El resultat determina, per cada viatge de l’any observat, la mitjana de la distància acumulada pels usuaris (suma de distàncies individuals), que en definitiva és el que hauria representat la utilització individual del cotxe.

Mètode de càlcul:

* El nombre de viatges s'extreu multiplicant la mitjana diària de viatges pel nombre de dies de temporada (veure indicador 1.3.8 cobertura transport col·lectiu)

Unitats: km de desplaçament efectiu en cada viatge. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa d'utilització del transport col·lectiu, 2006-2015. Fonts: pròpia i Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM. Nota: A partir de la temporada alta de 2013, es fa servir una nova font de consulta per al càlcul de la mitjana diària de viatges i de trajectes (veure indicador 1.3.8 cobertura transport col·lectiu).

Tendència desitjable >> Augment. En termes de sostenibilitat, l’objectiu del transport col·lectiu és minimitzar la utilització del cotxe per cobrir les necessitats de desplaçament individuals.


Després d’un període de clara tendència creixent iniciada a partir de 2011, els tres darrers anys s’observa un cert manteniment de l’indicador. L’increment en la taxa d’utilització del transport col·lectiu és un fet positiu, ja que s’ha guanyat eficiència i, d’aquesta manera, s’ha contribuït a la disminució de l’emissió de gasos contaminants per la menor utilització del cotxe individual que duu implícita. Ara bé, cal tenir en compte que aquest indicador depèn tant del nombre d’usuaris com de la cobertura del transport. Així, per exemple, un augment de la variable pot ser o bé per un augment del nombre de passatgers o bé per una menor cobertura.

167

135

158

50

70

90

110

130

150

170

190

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

km a

com

ulat

s pe

r via

tge

Temporada alta Temporada baixa Anual

78


Durant el període 2008-2015, el nombre total d’usuaris del transport col·lectiu mostra una tendència general de disminució i ha passat de 2.318.646 a 2.009.175 passatgers anuals (una reducció del 13,3%). Una de les possibles causes és la reducció del nombre de línies existents i la no creació d’altres. La disminució de l’activitat econòmica que denoten altres indicadors o la disminució de població immigrant també poden haver ajudat. La reducció del nombre d’usuaris ha estat molt més accentuada en temporada alta, mentre que en temporada baixa han disminuït en menor mesura. Des de 2013 es comprova una certa estabilitat en el nombre de viatges diaris, tant en temporada alta com en temporada baixa. Així, doncs, aquests tres darrers anys les variacions en la taxa d’utilització del transport col·lectiu s’expliquen a partir de l’evolució del nombre d’usuaris. Si entenem per distància acumulada pels usuaris la suma de les distàncies individuals, que és el que hauria representat la utilització individual del cotxe; durant la temporada baixa, cada trajecte equival de mitjana a una distància acumulada de 27,1 km i cada viatge, a una distància acumulada de 135,0 km entre tots els passatgers del viatge. En la temporada alta els trajectes representen de mitjana una distància acumulada de 46,3 km, quasi el doble que en la temporada baixa, i cada viatge va representar de mitjana una distància acumulada pels seus passatgers de 166,9 km.

Observacions No es tenen en compte en l’indicador els passatgers del "Bus Nit", del servei “llançadora especial d’estudiants”, ni tampoc l'ús del servei de "Jaleo Bus". Es presenta també la mateixa taxa calculada per cada trajecte entre parada i parada. Quant al càlcul de nombre de viatges i trajectes, cal considerar que es fa una estimació prenent com a referència un dia concret per temporada (veure indicador 1.3.8 Cobertura de transport públic) i s’imputen aquestes dades a la resta dels dies. El canvi de la font d’informació de l’anterior indicador, va obligar a refer els càlculs per a l’any 2013, amb l’objectiu de donar continuïtat a la sèrie. S’ha de tenir en compte que el nombre de viatges (no de trajectes) anteriors al 2013 comptabilitzats pot estar una mica per sobre dels valors reals i, com a conseqüència, la taxa d’utilització calculada en aquest indicador pot estar una mica per sota de la taxa real.

Taules i gràfics

Periode Nombre total d'usuaris

Nombre d'usuaris x

km desplaçament

Taxa d'utilització del tr.col·lectiu

per viatge

Taxa d'utilització del

tr.col·lectiu per trajecte

TA 06 1.512.948 20.685.746 160,4 60,1 TB 06 377.529 5.162.047 111,1 33,8 2006 1.890.477 25.847.793 147,4 52,0 TA 07 1.614.784 21.611.723 138,3 50,4 TB 07 457.493 6.342.533 121,3 36,1 2007 2.072.277 27.954.256 134,1 46,3 TA 08 1.783.805 23.942.219 155,1 56,8 TB 08 534.841 8.051.427 128,0 34,6 2008 2.318.646 31.993.646 147,3 48,9 TA 09 1.684.498 22.923.802 131,9 47,6 TB 09 478.468 6.980.192 111,0 28,0 2009 2.162.966 29.903.994 126,3 40,9 TA 10 1.675.053 23.078.646 130,4 45,1 TB 10 468.516 7.024.689 111,7 29,2 2010 2.143.569 30.103.336 125,5 40,0

79


Periode Nombre total d'usuaris

Nombre d'usuaris x

km desplaçament

Taxa d'utilització del tr.col·lectiu

per viatge

Taxa d'utilització del

tr.col·lectiu per trajecte

TA 11 1.701.982 23.200.370 128,5 43,9 TB 11 495.559 7.502.521 111,9 29,5 2011 2.197.541 30.702.890 124,0 39,2 TA 12 1.536.097 21.323.909 141,6 45,8 TB 12 433.745 6.699.870 123,0 28,3 2012 1.969.842 28.023.779 136,6 39,9 TA 13 1.654.376 22.825.092 171,0 46,1 TB 13 405.983 6.767.463 131,3 28,9 2013 2.060.359 29.592.555 159,9 40,6 TA 14 1.504.203 21.479.281 160,5 45,1 TB 14 406.980 6.836.600 138,4 32,5 2014 1.911.183 28.315.881 154,6 41,3 TA 15 1.594.255 22.473.402 166,9 46,3 TB 15 414.920 6.798.131 135,0 27,1 2015 2.009.175 29.271.533 158,2 39,8

Taula 1.Taxa d'utilització del transport col·lectiu 2006-2015. Unitats: usuaris, usuaris x km i km. Fonts: pròpia i Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM. Nota: A partir de la temporada alta de 2013, es fa servir una nova font de consulta per al càlcul de la mitjana diària de viatges i de trajectes (veure indicador 1.3.8 cobertura transport col·lectiu).

Gràfic 2. Nombre total de passatgers del transport col·lectiu, 2006-2015. Font: Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

2.200.000

2.400.000

2.600.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Pass

atge

rs

Temporada alta Temporada baixa Anual

80

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.10. Superfície de dotacions públiques per habitant

1.3.10. SUPERFÍCIE DE DOTACIONS PÚBLIQUES PER HABITANT (IO) Definició: Superfície de dotacions públiques per habitant. S’han escollit com a dotacions

públiques representatives per a determinar la qualitat de vida les de caràcter educatiu (centres d’ensenyament), les de caràcter cultural (biblioteques, sales d’exposicions, etc.), les destinades a les pràctiques esportives, i les destinades a la salut i al benestar social (centres sanitaris i assistencials).

Mètode de càlcul: Sumatori de les superfícies dels equipaments de titularitat i/o gestió pública de cada municipi. S’ha fet separadament per cada tipus de dotació (centres educatius, culturals, instal·lacions esportives i centres sanitaris i assistencials) a partir de l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL) fins el 2009 i de les dades d’IDE Menorca a partir de llavors. Finalment, s’han calculat els índexs de superfície per habitant dividint els valors de cada any i els tipus d’equipament pel nombre d’habitants empadronats corresponents als mateixos períodes.

Unitats: m2 de dotacions públiques / habitant. Periodicitat de càlcul: Quadriennal, segons la disponibilitat de dades actualitzades. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Ministeri de Política

Territorial; Infraestructura de dades espacials de Menorca (IDE Menorca), Consell Insular de Menorca i Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME) (actualització permanent).

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Superfície de dotacions públiques (m2) per habitant desglossades en educació, cultura, instal·lacions esportives, i sanitat i serveis socials, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (data consulta: agost 2016). Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment o manteniment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Augment, més o menys pronunciat segons la categoria de dotacions. Tot i així, l’evolució de les superfícies de cadascuna de les categories d’aquest indicador és força diversa. Pel que fa als equipaments educatius, l’augment de la superfície pública dedicada a educació en el període 2000-2005 (del 6%) no resulta en un augment de la ràtio, ja que coincideix amb l’increment més accentuat de la població (del 19,2%). En el període següent l’augment de la població és més modest, d’aproximadament la

2,30 1,38

6,44

2,07

12,19

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13

Educació Cultura Instal·lacions esportives

Sanitat i serveis socials

Total

m2/

habi

tant

2000 2005 2009 2013 2016

81


meitat. Això, acompanyat d’un lleuger increment de la superfície dedicada a centres educatius, dóna continuïtat al descens de la ràtio, però en menor mesura. En canvi, en el període 2009-2013, la població es manté gairebé invariant (sols creix un 1,3%) i augmenta la superfície dedicada a centres educatius en un 11,5%. D’això en resulta un lleuger augment en la ràtio. En el darrer període, la reducció d’ambdues variables ha resultat en un manteniment de la superfície de dotacions públiques educatives per habitant. Quant a les instal·lacions culturals, la tendència de l’indicador durant el període 2000-2015 ha estat sempre creixent. Aquest increment en la ràtio es produeix perquè el creixement constant en la població i la disminució d’aquesta els dos darrers anys, s’ha vist superat per l’augment de la superfície de dotacions culturals. Cal destacar l’increment d’aquest tipus de dotacions durant el període 2009-2013, per sobre del 80%. Pel que fa a les instal·lacions esportives, la ràtio pateix un descens marcat l’any 2005. La raó, de manera semblant al cas dels centres educatius, és una combinació del fort creixement poblacional respecte de l’any 2000 i un increment mínim de la superfície dedicada a aquest tipus de dotacions. En els anys posteriors, però, l’increment de la superfície és molt major (del 20% durant el període 2005-2009) mentre que, com ja s’ha dit, la població creix a un ritme força menor o, fins i tot, disminueix. Després d’una lleugera disminució fins el 2005, la ràtio de les instal·lacions sanitàries i de serveis socials presenta una clara tendència creixent. Cal destacar l’augment força pronunciat de la variable en el període 2005-2009, que s’explica per l’increment, en un 78,5%, de la superfície de dotacions d’aquesta categoria.

Observacions Per tal de considerar el total de la superfície útil dels equipaments, sobretot dels que disposen d’espai sota cobert, s’ha tingut en compte el registre de valor màxim entre els següents camps: superfície coberta, superfície a l’aire lliure i superfície del solar. D’aquesta manera, la superfície de les dotacions amb més d’una planta es reflecteixen a les dades finals d’una manera més fidedigna, ja que en aquests casos permet comptabilitzar la superfície coberta, que presumiblement serà major que la no coberta o la del solar. A causa de la complexitat de la recollida i la gran quantitat de dades presents a la font, es poden trobar algunes inexactituds tant en la superfície de les dotacions com en la seva titularitat i gestió. Tanmateix, aquestes dades s’han anat ajustant amb el pas dels anys fins a arribar a un nivell de precisió elevat en l’actualitat, el que possibilitarà que en un futur es pugui interpretar l’evolució de l’indicador d’una manera més clara. Cal tenir en compte també, a l’hora d’interpretar les dades, que alguns equipaments que fins el 2009 s’incloïen en l’àmbit educatiu, a partir del 2013 es presenten com a centres assistencials. Aquest fet ens pot portar a una interpretació errònia, ja que una disminució en la superfície de dotacions educatives no suposa sempre la seva desaparició.

Taules i gràfics

Municipi Educació Cultura

2000 2005 2009 2013 2016 2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 22.852 22.852 23.843 30.521 30.521 2.125 3.826 1.385 2.157 2.157 Es Castell 10.039 10.039 9.645 8.730 8.730 5.152 4.851 3.514 4.558 9.292 Ciutadella 52.065 59.546 60.692 51.193 51.193 7.273 7.273 7.273 69.670 69.670 Ferreries 12.312 13.413 13.413 14.703 14.703 1.112 1.112 5.001 5.001 5.001 Maó 63.502 65.914 65.763 81.021 79.629 13.652 27.832 26.864 14.730 15.313 Es Mercadal 4.637 4.275 4.275 4.275 4.275 1.034 2.060 19.465 22.825 22.825 Es Migjorn 5.562 5.126 5.126 5.126 5.126 1.250 1.492 1.295 1.354 1.281 Sant Lluís 9.164 9.164 9.164 17.764 17.824 1.318 1.875 2.216 2.096 2.096 Menorca 180.133 190.329 191.921 213.333 212.001 32.916 50.321 67.013 122.391 127.635

82


Municipi Instal·lacions esportives Sanitat i serveis socials

2000 2005 2009 2013 2016 2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 60.236 62.723 85.309 91.309 91.309 2.872 4.550 10.069 4.069 4.069 Es Castell 13.302 13.740 36.385 36.987 33.969 704 704 1.883 3.647 3.609 Ciutadella 69.597 69.597 70.897 75.107 93.711 9.130 9.130 20.206 35.040 35.040 Ferreries 20.894 20.894 20.894 28.959 28.959 1.011 2.091 2.091 2.091 2.091 Maó 154.418 164.568 160.680 164.567 164.688 61.721 67.768 121.667 124.784 123.127 Es Mercadal 67.379 64.614 101.338 92.167 92.167 1.832 2.704 2.734 16.204 16.204 Es Migjorn 30.557 32.275 37.823 37.823 37.823 575 756 756 1.284 1.284 Sant Lluís 36.130 40.806 48.224 48.224 52.266 770 4.070 4.070 5.470 5.470 Menorca 452.513 469.217 561.550 575.143 594.892 78.615 91.773 163.476 192.589 190.894

Municipi Total

2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 88.085 93.951 120.606 128.056 128.056 Es Castell 29.197 29.334 51.427 53.922 55.600 Ciutadella 138.065 145.546 159.068 231.010 249.614 Ferreries 35.329 37.510 41.399 50.754 50.754 Maó 293.293 326.082 374.974 385.102 382.757 Es Mercadal 74.882 73.653 127.812 135.471 135.471 Es Migjorn 37.944 39.649 45.000 45.587 45.514 Sant Lluís 47.382 55.915 63.674 73.554 77.656 Menorca 744.177 801.640 983.960 1.103.457 1.125.422

Taula 1. Superfície de dotacions públiques per municipi en xifres absolutes desglossades en educació, cultura, instal·lacions esportives i sanitat i serveis socials; per municipi, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (consulta: agost 2016). Unitats: m2. Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.


2000 2005 2009 2013 2016 2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 3,09 2,64 2,58 3,12 3,39 0,29 0,44 0,15 0,22 0,24 Es Castell 1,54 1,35 1,22 1,10 1,14 0,79 0,65 0,45 0,57 1,22 Ciutadella 2,27 2,21 2,08 1,73 1,76 0,32 0,27 0,25 2,35 2,39 Ferreries 3,03 3,04 2,87 3,19 3,22 0,27 0,25 1,07 1,08 1,09 Maó 2,74 2,38 2,26 2,82 2,84 0,59 1,01 0,92 0,51 0,55 Es Mercadal 1,49 1,00 0,81 0,79 0,84 0,33 0,48 3,68 4,21 4,48 Es Migjorn 4,84 3,64 3,37 3,37 3,59 1,09 1,06 0,85 0,89 0,90 Sant Lluís 2,09 1,56 1,31 2,37 2,37 0,30 0,32 0,32 0,28 0,28 Menorca 2,48 2,20 2,04 2,24 2,30 0,45 0,58 0,71 1,29 1,38



Municipi Total

2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 11,92 10,84 13,03 13,11 14,23 Es Castell 4,49 3,94 6,52 6,78 7,28 Ciutadella 6,02 5,40 5,46 7,80 8,58 Ferreries 8,70 8,49 8,87 11,01 11,10 Maó 12,65 11,79 12,87 13,39 13,67 Es Mercadal 24,12 17,31 24,15 24,97 26,61 Es Migjorn 33,05 28,14 29,55 29,99 31,85 Sant Lluís 10,78 9,53 9,10 9,80 10,33 Menorca 10,23 9,25 10,48 11,59 12,19

Taula 2. Ràtio de superfície de dotacions públiques per habitant desglossades en educació, cultura, instal·lacions esportives i sanitat i serveis socials; per municipi, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (data consulta: agost 2016). Unitats: m2/habitant. Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.

83



2000 2005 2009 2013 2016 2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 31.237 31.237 32.228 38.906 38.906 7.206 7.484 6.744 4.684 4.684 Es Castell 10.322 10.322 9.645 8.730 8.730 11.617 11.636 11.098 12.142 10.157 Ciutadella 63.920 71.401 72.547 61.478 61.478 21.998 21.998 13.897 76.294 76.294 Ferreries 14.460 13.982 13.982 15.272 15.272 1.112 1.112 5.001 5.001 5.001 Maó 87.839 87.554 90.100 105.358 103.966 18.894 31.879 30.911 30.870 31.453 Es Mercadal 4.637 4.275 4.275 4.275 4.275 1.034 2.060 19.465 22.825 22.825 Es Migjorn 5.562 5.346 5.654 5.126 5.126 1.692 1.492 1.295 1.354 1.281 Sant Lluís 9.164 9.164 9.164 17.764 17.824 2.064 3.109 2.216 2.096 2.096 Menorca 227.141 233.281 237.595 256.909 255.577 65.617 80.770 90.627 155.266 153.791


2000 2005 2009 2013 2016 2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 87.584 88.168 96.494 102.494 102.494 4.931 4.709 10.228 4.220 4.220 Es Castell 14.040 14.040 36.447 36.987 33.969 704 704 2.542 4.306 4.268 Ciutadella 248.205 248.205 239.437 255.649 274.753 14.311 14.311 25.387 41.791 41.791 Ferreries 184.222 184.222 184.222 192.287 192.287 1.011 2.091 2.091 2.091 2.091 Maó 904.370 910.622 901.961 914.790 912.811 68.681 72.059 125.958 129.075 127.358 Es Mercadal 67.379 64.614 101.338 92.167 92.167 1.832 2.704 2.734 16.204 16.204 Es Migjorn 36.970 35.232 42.918 42.918 42.918 575 756 756 1.284 1.284 Sant Lluís 43.810 49.546 55.619 57.019 59.661 770 4.070 4.070 5.470 5.470 Menorca 1.586.580 1.594.649 1.658.436 1.694.311 1.711.060 92.815 101.404 173.766 204.441 202.686

Municipi Total

2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 130.958 131.598 145.694 150.304 150.304 Es Castell 36.683 36.702 59.732 62.165 57.124 Ciutadella 348.434 355.915 351.268 435.212 454.316 Ferreries 200.805 201.407 205.296 214.651 214.651 Maó 1.079.784 1.102.114 1.148.930 1.180.093 1.175.588 Es Mercadal 74.882 73.653 127.812 135.471 135.471 Es Migjorn 44.799 42.826 50.623 50.682 50.609 Sant Lluís 55.808 65.889 71.069 82.349 85.051 Menorca 1.972.153 2.010.104 2.160.424 2.310.928 2.323.114

Taula 3. Superfície de dotacions públiques i privades en xifres absolutes desglossades en educació, cultura, instal·lacions esportives i sanitat i serveis socials; per municipi, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (data consulta: agost 2016). Unitats: m2. Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.





84


Municipi Total

2000 2005 2009 2013 2016 Alaior 17,72 15,18 15,74 15,39 16,71 Es Castell 5,64 4,93 7,57 7,81 7,48 Ciutadella 15,20 13,20 12,05 14,69 15,61 Ferreries 49,45 45,61 43,97 46,56 46,96 Maó 46,56 39,83 39,45 41,03 41,98 Es Mercadal 24,12 17,31 24,15 24,97 26,61 Es Migjorn 39,02 30,39 33,24 33,34 35,42 Sant Lluís 12,70 11,23 10,16 10,97 11,31 Menorca 27,12 23,19 23,00 24,28 25,16

Taula 4. Ràtio de superfície de dotacions públiques i privades per habitant desglossades en educació, cultura, instal·lacions esportives i sanitat i serveis socials; per municipi, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (data consulta: agost 2016). Unitats: m2/habitant. Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Superfície de dotacions públiques (m2) per habitant per municipi, anys 2000, 2005, 2009, 2013 i 2016 (data consulta: agost 2016). Fonts: EIEL (fins el 2009) i IDE Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35

Alaior Castell (Es)

Ciutadella Ferreries Maó Mercadal (Es)

Migjorn Gran (Es)

Sant Lluís

m2/

habi

tant

2000 2005 2009 2013 2016

85

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts

1.3.11. NOMBRE D’HABITATGES SOCIALS CONSTRUÏTS (IO) Definició: Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB. Mètode de càlcul:

Unitats: Habitatges. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Delegació de Menorca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB),

exceptuant els anys 2002-2005 en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB, 1990-2015. Fonts: Delegació de Menorca del COAIB, exceptuant els anys 2002-2005 en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Un cop determinat que es necessiten habitatges socials, la seva dotació ha de tendir a un mínim estable, però és evident que seria desitjable que aquesta política no fos necessària, com a resultat d’un adequat accés de la població a un habitatge digne.


Durant els darrers sis anys no s’ha projectat cap habitatge social a l’illa. Tot i això, des d’octubre de 2014 a octubre de 2016, s’han registrat un total de 391 demandes d’habitatge de protecció oficial als municipis de Menorca. Tot i no mostrar una tendència definida i observar-se anys puntuals amb un augment important dels habitatges socials, en general aquests s’havien mantingut al voltant dels 10-20 habitatges anuals fins a l’inici de la darrera dècada. Del total de projectes visats a Menorca en el període 1991-2015, els habitatges de protecció oficial representen un 3,86%, mentre que per al mateix període, per a la totalitat de l’Estat espanyol, el ha estat del 17,98%.

Nota: Un dels objectius del PTI és garantir la generació d'oferta dirigida a segments concrets de la demanda amb la incorporació de qualificacions específiques de sòl reservat per a habitatges protegits. (Veure article 35). El PTI contempla a l'article 11 garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible.

0 0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1990

19

91

1992

19

93

1994

19

95

1996

19

97

1998

19

99

2000

20

01

2002

20

03

2004

20

05

2006

20

07

2008

20

09

2010

20

11

2012

20

13

2014

20

15

Hab

itatg

es

86

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts

Observacions Les dades del període 2002-2005 s'han obtingut de l'IBAVI, ja que per al mateix període al COAIB no disposaven d'aquestes dades per problemes informàtics. També cal tenir en compte que pot passar un temps entre el visat i la construcció i/o lliurament als nous propietaris o llogaters de l'habitatge. Val a dir que, en el cas dels projectes visats, només es tenen en compte els projectes executius i no els bàsics, ja que entre un i l'altre pot passar un temps considerable. D'altra banda, les dades de l'IBAVI només fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats aquell any de promoció pública, però no privada. Tanmateix, a Menorca no es projecten habitatges de protecció oficial de promoció privada.

Taules i gràfics Any Habitatges Any Habitatges 1990 55 2003 17 1991 0 2004 25 1992 18 2005 17 1993 87 2006 20 1994 15 2007 167 1995 83 2008 34 1996 10 2009 24 1997 26 2010 56 1998 8 2011 0 1999 11 2012 0 2000 0 2013 0 2001 0 2014 0 2002 17 2015 0

Taula 1. Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB, 1990-2015. Unitats: habitatges. Fonts: Delegació de Menorca del COAIB, exceptuant els anys 2002-2005 en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI. Elaboració: OBSAM. Municipi Sol·licituds Alaior 58 Es Castell 89 Ciutadella 113 Ferreries 31 Maó 216 Es Mercadal 41 Es Migjorn Gran 0 Sant Lluís 33 Menorca 391

Taula 2. Demandes d’habitatge de protecci oficial als municipis de Menorca, d’octubre de 2014 a octubre de 2016. Unitats: demandes i sol·licituds. Fonts: D. G. d’Arquitectura i Habitatge (Govern de les Illes Balears). Elaboració: OBSAM. Nota: El total de Menorca no coincideix amb la suma de municipis, ja que cada sol·licitant pot triar fins a 3 municipis de la CAIB.

87

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.12. Nivell de formació

1.3.12. NIVELL DE FORMACIÓ (INO) Definició: Determina el nivell de formació de la població de l'illa, mitjançant el nombre de

persones amb estudis de tercer grau en la població major de 15 anys. Mètode de càlcul:

Unitats: Persones. Periodicitat de càlcul: Quinquennal amb els padrons municipals. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Fonts: Padró municipal d'habitants, IBESTAT (Cens de població i habitatges 2001) i INE

(Cens de població i habitatges 2001 i 2011). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de població amb estudis de tercer grau respecte del total de població empadronada a Menorca major de 14 anys per al 1986 i 2001, major d’11 anys per al 2006 i 2011, i major de 15 anys per al 2014 i 2015. Anys 1986-2015. Font: Padró municipal d’habitants. Elaboració: OBSAM. Notes: * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades.

* * No s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar).

Tendència desitjable >> Augment o estabilització. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Augment. El percentatge de persones empadronades a Menorca majors de 15 anys amb titulacions de tercer grau ha passat del 5,05% el 1986 al 15,44% el 2015. Tanmateix, la proporció de titulats universitaris a Espanya és del 19,04% (segons dades del Cens de població i habitatges de 2011, INE), valor que segueix essent superior al detectat a Menorca. Atès que aquest és també un indicador de les facilitats de les persones de l'illa per a estudiar, tot i presentar una evolució favorable, cal considerar l’estat de la qüestió com a desfavorable.

Observacions S’entén per estudis de tercer grau: una diplomatura universitària, arquitectura o enginyeria tècniques; un grau universitari, llicenciatura, arquitectura o enginyeria; haver acabat tres cursos d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura; màster oficial universitari, especialitat mèdica o doctorat.

15,44

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1986 1991** 1996** 2001 2006* 2011* 2014 2015

%

88


Per causa dels canvis metodològics en la recollida de dades de l'Institut Nacional d'Estadística, no s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar). Els anys 2006 i 2011 s’han observat errors en les dades d’alguns dels municipis, ja que els percentatges d’analfabets surten dels nivells normals; per tant, es consideren aquestes dades del padró dels ajuntaments com a no fiables i no es publiquen en aquest informe. En el cas de Ferreries, el 2014 i 2015 el nombre d’analfabets continua molt per sobre del que podria considerar-se com a normal i tampoc no es publica la dada d’aquests anys per manca de fiabilitat.

Taules i gràfics

Any Analfabet Sense estudis

o amb educació primària

incompleta

Educació primària (graduat

escolar, FP1 o equivalents)

Educació secundària

(batxillerat superior, FP2 o equivalents)

Diplomatura o superiors

1986 1.465 10.371 25.114 6.623 2.325 persones 3,19 22,55 54,60 14,40 5,05 %

1991 1.015 26.287 13.730 10.569 ** persones 1,97 50,94 26,61 20,48 ** %

1996 710 23.857 18.400 12.554 ** persones 1,28 42,97 33,14 22,61 ** %

2001 960 20.018 23.230 8.868 5.904 persones 1,63 33,94 39,39 15,04 10,01 %

2006 6.228* 30.959 26.049 13.825 8.484 persones 7,27* 36,13 30,40 16,13 9,90 %

2011 2.297* 25.590 30.492 15.474 10.998 persones 2,70* 30,03 35,79 18,16 12,91 %

2014 1.244* 21.575 30.925 15.773 12.175 persones 1,52* 26,37 37,80 19,28 14,88 %

2015 1.026* 19.038 30.271 15.497 12.034 persones 1,32* 24,42 38,83 19,88 15,44 %

Taula 1. Nivell d'estudis a Menorca per població major de 14 anys el 1986,1991,1996 i 2001; per població major d’11 anys el 2006 i 2011; i per població major de 15 anys per al 2014 i 2015. Anys 1986-2015. Unitats: persones i %. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM.

Notes: * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades. * * No s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar).

Any Analfabet Sense estudis o amb educació

primària incompleta



Educació secundària

(batxillerat superior, FP2 o equivalents)


2001 1,64 33,74 33,59 20,74 10,28 2011 1,34 23,74 36,30 24,72 13,90

Taula 2. Nivell d'estudis a Menorca per població major de 15, 2001 i 2011. Unitats: %. Fonts: Cens de població i habitatges de 2001 (Ibestat) i explotació de les microdades del Cens de població i habitatges de 2011 (INE). Elaboració: OBSAM.

89


Municipis Any Analfabet

Sense estudis o amb

educació primària

incompleta



Educació secundària (batxillerat

superior, FP2 o equivalents)


Alaior 1986 190 1.272 2.563 406 186 1991 180 2.886 1.303 795 ** 1996 127 2.678 1.838 907 ** 2001 105 2.047 2.548 717 414 2006 95 4.196 2.423 1.094 567 2011 47 3.638 2.779 1.255 841 2014 58 3.243 3.060 1.352 982 2015 51 3.011 3.021 1.343 937 Es Castell 1986 90 743 1.557 665 257 1991 69 2.020 1.049 1.033 ** 1996 44 1.728 1.724 1.162 ** 2001 68 1.530 2.198 925 536 2006 * 3.018 2.321 1.032 666 2011 * 2.633 2.575 1.143 879 2014 33 2.047 2.654 1.246 968 2015 18 1.692 2.402 1.126 852 Ciutadella 1986 559 2.326 8.846 2.001 614

1991 283 8.027 5.101 3.190 ** 1996 272 7.811 5.775 3.610 ** 2001 303 6.887 7.133 2.762 1.835 2006 * 11.077 7.135 4.059 2.454 2011 169 8.380 9.629 4.655 3.123 2014 71 6.661 9.898 5.004 3.592

2015 66 6.121 9.656 4.886 3.582 Ferreries 1986 43 713 1.433 185 60

1991 24 1.715 780 321 ** 1996 21 1.588 1.067 385 ** 2001 62 938 1.720 312 214 2006 * 1.261 1.501 381 217 2011 * 1.112 1.479 439 317 2014 * 1.049 1.511 518 351

2015 * 1.000 1.466 511 332 Maó 1986 509 3.747 8.510 2.854 1.020

1991 381 8.776 4.206 4.236 ** 1996 181 7.707 5.659 4.971 ** 2001 331 6.557 7.044 3.269 2.257 2006 * 8.434 7.962 5.154 3.105 2011 489 7.366 8.765 5.398 3.877 2014 392 6.329 8.440 4.955 3.925

2015 265 5.290 8.733 5.024 3.995 Es Mercadal

1986 35 877 1.084 262 64 1991 31 1.039 449 343 ** 1996 28 921 658 517 ** 2001 33 666 1.088 446 328 2006 * 1.119 1.534 928 715 2011 * 901 1.638 1.164 953 2014 21 780 1.601 1.103 1.026 2015 14 686 1.539 1.066 1.056

Es Migjorn 1986 *** *** *** *** *** 1991 16 566 175 91 ** 1996 13 538 239 96 ** 2001 9 491 332 74 74 2006 * 787 500 70 0 2011 * 677 558 102 37 2014 11 564 560 141 73

2015 10 518 543 140 83

90


Municipis Any Analfabet

Sense estudis o amb

educació primària

incompleta



Educació secundària (batxillerat

superior, FP2 o equivalents)


Sant Lluís 1986 39 693 1.121 250 124 1991 31 1.258 667 560 ** 1996 24 886 1.440 906 ** 2001 49 902 1.166 362 245 2006 * 1.067 2.673 1.107 760 2011 * 883 3.069 1.318 971 2014 15 902 3.201 1.454 1.258 2015 10 720 2.911 1.401 1.197

Taula 3. Nivell d'estudis per municipis per població major de 14 anys el 1986,1991,1996 i 2001; per població major d’11 anys el 2006 i 2011; i per població major de 15 anys per al 2014 i 2015. Anys 1986-2015. Unitats: persones. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM.

Notes: * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades. * * No s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar). *** El 1986 es Migjorn formava part del municipi des Mercadal.

Gràfic 2. Nivell d'estudis a Menorca per població major de 14 anys el 1986,1991,1996 i 2001; per població major d’11 anys el 2006 i 2011; i per població major de 15 anys per al 2014 i 2015. Anys 1986-2015. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM. Notes: * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades d’analfabets.

* * No s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar).

3 2 1 2 7 3 2 1

23

51 43

34 36

30 26 24

55

27 33

39 30 36 38 39

14 20 23 15 16

18 19 20

5 10 10 13 15 15

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

100

1986 1991** 1996** 2001 2006* 2011* 2014* 2015*

%

Analfabet Sense estudis o primària incompleta Educació primària Secundària Diplomatura o superior No consta

91


Gràfic 3. Nivell d'estudis per municipis per població major de 15 anys, 2015. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM. Notes: * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades d’analfabets.

1 0 0 15

1 0 1 0

36 28 25

25

23 16

40

12

36 39 40

37

37 35

42

47

16 18 20 13

22 24

11

22

11 14 15 8 17 24 6

19

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries* Maó Es Mercadal

Es Migjorn

Sant Lluís

%

Analfabet Sense estudis o primària incompleta Educació primària Secundària Diplomatura o superior No consta

92

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.13. Ús dels serveis culturals

1.3.13. ÚS DELS SERVEIS CULTURALS (INO) Definició: Nombre de préstecs de llibres, audiovisuals, documents electrònics i publicacions

periòdiques realitzats a les biblioteques de l'illa. Mètode de càlcul:

on nombre de biblioteques de l’illa. Unitats: Nombre de préstecs. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Xarxa de biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu

Fundació Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1.Nombre total de préstecs a les biblioteques de l'illa, 1996-2015. Fonts: Xarxa de Biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM. Notes: A partir de 1998 s’incorporen a la sèrie les dades de la Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí; i a

partir de 2014, les dades referents al préstec de llibres electrònics. El 2002 la Biblioteca Pública de Maó va romandre tancada per obres.


El nombre total de préstecs a les diferents biblioteques de l'illa ha disminuït el 2015 per segon any consecutiu i s’ha situat lleugerament per sobre dels 170.000 préstecs, el que suposa una reducció del 13,7% respecte de 2010, any en què es va assolir el màxim de la sèrie. Aquesta evolució decreixent no és resultat de la disminució de la població a l’illa, doncs es comprova com el rati de préstecs per habitant de dret també ha disminuït en la mateixa mesura els darrers anys. Analitzant les dades per municipis, es comprova que la disminució més accentuada s’ha produït a les biblioteques de Maó i de Fornells, on el nombre de préstecs s’ha reduït en un 16,3 i un 17,2% respecte de 2014. Per altra banda, el major augment ha tingut lloc a la biblioteca des Migjorn, on el 2015 el nombre de préstecs s’ha incrementat en un 21,7%. Tot i la seva disminució, la Biblioteca Pública de Maó segueix essent any rere any la que presenta el major nombre de préstecs, amb un 39,4% del total de préstecs de l’illa.

171.543

0 20.000 40.000 60.000 80.000

100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 200.000 220.000

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Prés

tecs

93

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.13. Ús dels serveis culturals

Observacions Cal tenir en compte que a partir de 1998 s’incorporen a la sèrie les dades de la Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí; i que l’any 2002 la Biblioteca Pública de Maó va romandre tancada per obres. El 2014 entra en funcionament el servei de préstecs de llibres electrònics, del que disposem de la dada conjunta per a tota l’illa.

Taules i gràfics

Any

s

Ala

ior

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Forn

ells

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

B.P

. Maó

B.A

. Rub

ió

i Tud

urí

E-bo

oks

Tota

l

1996 nd 2.354 13.212 2.863 597 3.058 720 1.842 47.262 nd 71.908 1997 nd 3.867 12.327 2.863 486 3.177 649 1.866 42.952 nd 68.187 1998 nd 5.357 18.298 nd 506 3.117 605 1.847 40.468 157 70.355 1999 4.889 6.279 17.401 2.432 515 2.487 620 2.851 40.736 667 78.877 2000 5.348 4.684 21.998 4.175 673 2.692 843 3.416 55.433 1.112 100.374 2001 6.611 6.317 25.994 6.044 714 3.744 1.057 4.719 79.795 1.603 136.598 2002 6.877 9.795 24.822 5.762 353 5.277 1.449 6.346 0 3.163 63.844 2003 8.773 8.284 33.780 7.691 549 1.779 1.015 2.168 75.753 2.167 141.959 2004 6.499 4.959 26.924 3.385 549 1.366 1.270 4.825 92.601 1.892 144.270 2005 nd 4.459 27.349 6.572 549 1.262 1.607 7.135 91.714 1.970 142.617 2006 nd 4.311 38.416 5.636 215 1.522 1.608 8.599 73.896 2.243 136.446 2007 5.540 4.303 38.525 6.768 nd 1.486 1.644 8.696 74.239 1.760 142.961 2008 8.604 4.462 45.206 7.917 345 1.800 1.963 8.845 91.151 1.812 172.105 2009 10.206 5.123 48.936 10.197 436 2.340 1.790 10.427 93.812 2.989 186.256 2010 13.181 5.416 49.633 10.889 542 4.292 2.233 12.054 97.910 2.568 198.718 2011 16.850 5.286 46.730 10.924 509 4.669 1.991 12.362 83.214 2.419 184.954 2012 16.040 5.767 49.265 12.408 485 4.688 1.998 13.858 82.303 1.931 188.743 2013 16.773 5.690 49.672 12.539 567 4.391 2.246 14.121 88.414 1.570 195.983 2014 16.423 5.686 46.074 11.983 829 5.470 2.289 15.400 80.709 1.742 818 187.423 2015 16.068 5.831 42.809 12.753 686 5.832 2.786 14.504 67.540 1.801 933 171.543

Taula 1. Nombre de préstecs a les biblioteques de l'illa, 1996-2015. Unitats: préstecs. Fonts: Xarxa de Biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM. Notes: (nd) No es disposa de dades; (*) Biblioteca tancada per obres. A partir de 2014 s’incorpora a la sèrie el préstec de llibres electrònics.

94

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.14. Visites al patrimoni cultural

1.3.14. VISITES AL PATRIMONI CULTURAL (INO) Definició: Nombre de visitants a diferents museus i monuments que formen part de les Rutes

Culturals de Menorca. Mètode de càlcul: Sumatori del nombre anual de visitants a diferents punts de les Rutes

Culturals de Menorca. Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Fundació Destí, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent, Museu

Militar de Menorca, Fortalesa de la Mola, Ecomuseu Cap de Cavalleria, Lithica, Aj. de Ciutadella, Aj. de Maó, Fundació Illes Balears, Museu de Menorca i Talatí de Dalt.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del nombre de visitants a diferents punts de les Rutes Culturals de Menorca i del nombre de punts comptabilitzats, 2004-2015. Fonts: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent, Museu Militar de Menorca, Fortalesa de la Mola, Ecomuseu Cap de Cavalleria, Lithica (Pedreres de s’Hostal), Ajuntament de Ciutadella, Ajuntament de Maó, Fundació Illes Balears, Museu de Menorca i Talatí de Dalt. Elaboració: OBSAM. Nota: veure en l’apartat Observacions les notes a tenir en compte per a una interpretació més detallada de les dades de la sèrie.


Augment. Després d’un període de disminució fins el 2010, des de l’inici de la darrera dècada s’intueix una tendència creixent del nombre de visitants per punt cultural a Menorca. El 2015 aquest augment és força accentuat i s’ha passat de 15.115 visitants per punt el 2014 a 18.047 visitants el darrer any (un increment del 23%), registrant-se el màxim de la sèrie. Quant al nombre total de visitants als museus i monuments de l’illa, tot i que durant el període 2007-2015 s’observa una disminució d’unes 30.000 persones, cal remarcar que aquest darrer any manquen les dades de dos monuments i que uns altres tres no han obert (veure apartat “Observacions”). Si s’observa el gràfic 2, es pot comprovar com any rere any se segueix un model marcat per l'estacionalitat, és a dir, amb un

252.654

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 M

useu

s i m

onum

ents

Visi

tant

s

Nombre de visitants Nombre de museus i monuments

95


augment significatiu del nombre de visitants els mesos d'estiu i una disminució clara durant l'hivern. Ara bé, és important recalcar que gran part dels monuments romanen tancats durant l'època d'hivern i obren durant els mesos de temporada alta.

Observacions Les dades que s'aporten són orientatives i només es poden comparar interanualment fins a un cert punt, ja que cada any manquen dades d'algun element per obres, reformes o altres motius i, per tant, no s'ha pogut comptabilitzar el nombre de visitants. Notes a tenir en compte:

- Torralba d’en Salord: des de 2012 tanca durant el mes de gener. - Fortalesa de la Mola: el 2015 va tancar durant el mes de gener. - Museu Militar de Menorca: des de 2009 fins 2011 tanca el mes de gener per reformes. El

2015 va tancar els mesos de gener i febrer. - Trepucó: des de 2012 el punt d’informació està tancat i no es fa recompte de visitants. - Torre d'en Galmés: fins el 2012 les visites al Centre d’Interpretació no es tenien en

compte en l’indicador i només es computaven les del poblat. A partir de 2013, es sumen les dades del centre d'interpretació i les del poblat, ja que els visitants poden comprar l'entrada, que des de llavors és conjunta, a qualsevol dels dos punts.

- Fort de Malborough: tancat per reformes el 2012. - Naveta des Tudons: obert a partir de l'1 de juny de 2006. - Castell de Sant Nicolau: tancat des de 2011. - Pedreres de s’Hostal: obre d’abril a octubre. - Museu de Menorca: no es disposa de dades anteriors al 2004. El 2015 va tancar els

mesos de novembre i desembre. - Museu Municipal de Ciutadella: inclou els grups escolars que han visitat el museu i

participat en les seves activitats. - Museu Diocesà de Menorca: a partir de 2012 el nom de Museu Diocesà ja no s'utilitza,

sinó que es diu Convent i Claustre de Sant Agustí. L’augment considerable de les visites des de 2012 prové de les entrades combinades de la Catedral i el Museu. A partir de 2014 desapareixen les entrades combinades. Obre de maig a octubre.

- Molí de Dalt de Sant Lluis: no es disposa de dades a partir de 2009. - Museu Hdz Sanz - Hdez Mora: el mes de març de 2015 s’inaugura Ca n’Oliver. La

novetat d’aquest nou espai, juntament amb l’organització de visites guiades per part de l’entitat, han donat lloc a un gran augment del nombre de visitants respecte d’anys anteriors.

- Talatí de Dalt: no es disposa de dades de 2009 i de 2010. Obre de maig a octubre. - Ecomuseu Cap de Cavalleria: no es disposa de dades anteriors al 2004. El 2011 va obrir

d’abril a octubre. Des de 2012 roman tancat. - Casa Museu Pintor Torrent: no es disposa de dades anteriors al 2004. Dada aproximada

per al 2011. Des de 2012 roman tancat. - Catedral de Menorca: 2010 fou el primer any que la Catedral va oferir servei

d’informació, exposició i visites guiades, per la qual cosa es comptabilitzen els visitants a partir d’aquest any. El 2012 i 2013 no es disposa de dades degut al maridatge d’entrades de la Catedral i el Convent i Claustre de Sant Agustí. Obre de maig a octubre.

El 2013 es va aprovar la modificació del Reglament de la Xarxa Menorca Monumental, que passa a denominar-se Rutes Culturals de Menorca.

Taules i gràfics Punt cultural 2004 2006 2008 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Torralba d'en Salord 29.635 28.970 22.083 22.002 23.466 17.460 20.897 17.134 19.877 Fortalesa de la Mola 11.428 50.078 48.065 41.557 46.211 39.634 37.824 37.588 38.420 Museu Militar de Menorca 2.748 2.610 2.971 2.643 2.055 1.709 2.148 1.858 2.240

Trepucó 0 15.670 14.252 7.766 8.603 0 nd nd nd Torre d'en Galmés 16.037 15.859 14.658 10.272 15.301 11.519 7.556 8.987 13.430 Fort de Marlborough 12.934 16.155 18.350 16.359 12.996 0 9.897 11.576 13.545 Torre de Fornells 8.378 17.141 17.348 11.492 11.179 10.453 10.677 10.320 10.740

96


Punt cultural 2004 2006 2008 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Naveta des Tudons 0 33.122 46.161 46.946 40.344 36.125 32.556 23.818 38.187 Castell de Sant Nicolau 15.322 0 2.745 4.050 0 0 0 0 0

Pedreres de s'Hostal 13.953 12.253 13.606 14.100 15.397 12.871 12.529 12.419 16.344 Museu de Menorca 9.195 2.119 9.820 14.245 12.881 14.688 17.426 20.209 20.683 Museu Municipal de Ciutadella 8.850 8.622 5.074 6.079 6.251 6.549 7.930 6.514 7.021

Convent i Claustre de Sant Agustí 2.309 4.275 3.953 2.702 3.225 9.116 16.976 16.663 15.657

Molí de Dalt de Sant Lluís 3.631 0 910 0 nd nd nd nd nd

Ca n'Oliver - Colecció Hdez Sanz Hdez Mora

3.140 3.685 4.894 3.826 3.578 4.262 3.752 3.016 12.234

Talatí de dalt 8.692 9.829 9.678 0 3.959 5.948 3.887 4.811 5.028 Ecomuseu Cap de Cavalleria 0 0 14.568 2.707 3.874 0 0 0 0

Casa Museu Pintor Torrent 5.293 4.468 2.759 3.050 3.000 0 0 0 0

Catedral de Menorca 0 0 0 12.525 39.636 nd nd 30.467 39.248 Total 151.545 224.856 251.895 222.321 251.956 170.334 184.055 205.380 252.654 Nombre de centres amb visites comptabilitzades

15 15 18 17 17 12 13 14 14

Mitjana visitants / museu o monument

10.103 14.990 13.994 13.078 14.821 14.195 14.158 14.670 18.047

Taula 1. Nombre de visitants a diferents punts de les Rutes Culturals de Menorca, 2004-2015 (anys parells fins 2010). Unitats: visitants. Fonts: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent, Museu Militar de Menorca, Fortalesa de la Mola, Ecomuseu Cap de Cavalleria, Lithica (Pedreres de s’Hostal), Ajuntament de Ciutadella, Ajuntament de Maó, Fundació Illes Balears, Museu de Menorca, Talatí de Dalt. Elaboració: OBSAM. Nota: vegeu en l’apartat Observacions les notes a tenir en compte per a una interpretació més detallada de les dades de la sèrie.

Gràfic 2. Evolució mensual del nombre de visitants en deu punts de les Rutes Culturals de Menorca, 2015. Fonts: Museu Militar de Menorca, Fortalesa de la Mola, Lithica (Pedreres de s’Hostal), Ajuntament de Ciutadella, Ajuntament de Maó, Fundació Illes Balears, Museu de Menorca, Talatí de Dalt. Elaboració: OBSAM. Nota: En aquest gràfic no es tenen en compte els elements dels quals no disposem de les dades mensuals.

44.607

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

Visi

tant

s

97


Gràfic 3. Mitjana del nombre de visitants per punt comptabilitzat de les Rutes Culturals de Menorca, 2004-2015. Fonts: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent, Museu Militar de Menorca, Fortalesa de la Mola, Ecomuseu Cap de Cavalleria, Lithica (Pedreres de s’Hostal), Ajuntament de Ciutadella, Ajuntament de Maó, Fundació Illes Balears, Museu de Menorca, Talatí de Dalt. Elaboració: OBSAM.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Visi

tant

s/m

useu

o m

onum

ent

98

SISTEMA D’INDICADORS DEL PLA TERRITORIAL INSULAR

INDICADORS AMBIENTALS

2

100

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.1. Superfície de sòl ocupada pels assentaments urbans, rurals i turístics

2.1.1. SUPERFÍCIE DE SÒL OCUPADA PELS ASSENTAMENTS URBANS, RURALS I TURÍSTICS (IO) Definició: Càlcul de la variació de la superfície de sòl ocupada per cobertes artificials, és a dir,

construccions de qualsevol tipus i infraestructures de transport. Inclou els nuclis urbans, nuclis turístics, nuclis rurals, polígons industrials i comercials, i sistemes generals de transport (xarxa viària, ports i aeroports).

Mètode de càlcul: Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de cobertes de sòl elaborat per l'OBSAM a escala 1:5000.

Unitats: Ha. Periodicitat de càlcul: Pluriennal, segons actualització de mapa de cobertes de sòl. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de cobertes artificials a Menorca, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o lleuger augment dins de la planificació actual tendint a una estabilització, tenint en compte l’evolució de l’indicador 2.3.3.


Durant el període 2002-2007 es va passar d’una superfície ocupada per cobertes artificials de 3.082 ha a 3.390 ha. Aquest increment de 308 ha es pot equiparar a la urbanització d’una superfície de tres llocs menorquins de mida mitjana o a 470 camps de futbol. Calculant el percentatge respecte del conjunt del territori insular representa passar del 4,44% al 4,88%. Això significa un increment sobre l’any base 2002 del 9,99% en cinc anys, i pràcticament un 2% anual. Aquests cinc anys s’emmarquen dins un període d'una notable activitat econòmica que va comportar un increment considerable de la superfície construïda. L’augment es deu tant a la iniciativa privada (particular o empresarial) com a la implantació de nous serveis, o a l'ampliació dels ja existents per part de l'Administració pública. Tot i que el ritme de creixement es pot qualificar de massa fort, el percentatge final de superfície de l'illa construïda es considera encara un valor acceptable. Entre les actuacions concretes que expliquen aquest augment del sòl artificial, les que representen una major superfície dins aquest període són: la Fase IV del Polígon de Maó, la creació de la Ronda Sud de Ciutadella, l’ampliació de l’aeroport, l’eixamplament de la carretera Maó-Fornells, la construcció de la planta dessaladora, el creixement de diversos nuclis tradicionals i turístics, i la construcció en solars buits dins els nuclis ja existents.

4,44

4,88

4,00 4,10 4,20 4,30 4,40 4,50 4,60 4,70 4,80 4,90 5,00

2002 2007

%

101


Observacions A diferència de l'indicador de resposta "2.3.3. Variació de la Superfície de sòl urbà o urbanitzable segons la planificació vigent", en aquest cas es compten aquelles zones realment edificades i no tot el sòl qualificat com a urbà o urbanitzable; per altra banda, sí que es compten altres edificacions i instal·lacions situades en sòl rústic (Veure Taula 1). Els mapes s'elaboren en base a les ortofotos dels anys nominals, tot i que el processament de les imatges i l'elaboració dels mapes dura uns anys més. Per aquesta raó, les dades de l'any 2002 no es van poder oferir fins 2007, i les de 2007 fins al 2012. En un futur s'espera reduir el temps de processament i elaboració per poder oferir unes dades més actualitzades. La diferència de superfície total de l'illa d'un any a l'altre es deu, sobretot, a la variació de la línia de costa en platges i, en menor mesura, a la diferent projecció geogràfica de les fotografies aèries utilitzades com a base.

Taules i gràfics

Codi Categoria Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha) Canvi (ha) Canvi (%)

1.1.1 Urbanització compacta. Nuclis de població tradicionals.

314,90 340,11 25,21 8,01%

1.1.2.A Urbanització laxa. Nuclis turístics.

980,22 1.073,74 93,51 9,54%

1.1.2.B Edificacions disperses. Nuclis rurals i llocs.

410,60 441,49 30,89 7,52%

1.2.1 Polígons industrials, àrees comercials i edificis de serveis.

251,08 291,38 40,30 16,05%

1.2.2.A Xarxa viària interurbana. Carreteres i altres vies asfaltades.

391,44 414,41 22,97 5,87%

1.2.2.C Xarxa viària urbana. Carrers de pobles i urbanitzacions.

385,29 421,21 35,91 9,32%

1.2.3 Ports marítims i embarcadors. 18,98 20,66 1,68 8,83%

1.2.4 Aeroports. Pistes i terminals. 85,83 98,81 12,97 15,11%

1.3.3.A Zones en procés de construcció.

77,06 104,54 27,48 35,67%

1.4.2 Instal·lacions esportives i de lleure.

152,93 166,70 13,77 9,00%

5.1.2 Basses artificials. 13,62 16,76 3,14 23,09%

Total de Cobertes artificials 3.081,95 3.389,78 307,83 9,99%

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies de cobertes artificials, 2002 i 2007. Unitats: ha i %. Font i elaboració: OBSAM

102


Gràfic 2. Evolució de les superfícies de les diferents tipologies de cobertes artificials, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tipologia de coberta 2002 2007 Canvi

Cobertes Artificials 3.081,9 3.389,8 307,8 hectàrees 4,44% 4,88% 9,99%

Cobertes Modificades 35.260,5 35.129,5 -130,9 hectàrees 50,76% 50,56% -0,37%

Cobertes Naturals 31.127,4 30.957,5 -169,9 hectàrees 44,81% 44,56% -0,55%

Total 69.469,8 69.476,8 7,0 hectàrees

Taula 2. Superfície total per tipologia de cobertes de sòl i percentatge respecte de la superfície total insular, 2002 i 2007. Unitats: ha i %. Font i elaboració: OBSAM.

0 200 400 600 800 1.000 1.200

Urbanització compacta. Nuclis de població tradicionals.

Urbanització laxa. Nuclis turístics.

Edificacions disperses. Nuclis rurals i llocs.

Polígons industrials, àrees comercials i edificis de serveis.

Xarxa viària interurbana. Carreteres i altres vies asfaltades.

Xarxa viària urbana. Carrers de pobles i urbanitzacions.

Ports marítims i embarcadors.

Aeroports. Pistes i terminals.

Zones en procés de construcció.

Instal·lacions esportives i de lleure.

Basses artificials.

ha

Sup. 2007

Sup. 2002

103


Gràfic 3. Evolució de les superfícies de cobertes artificials (ha) per a cada un dels municipis. Increment entre els anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Gràfic 4. Evolució de les superfícies de cobertes artificials (%) per a cada un dels municipis. Increment entre els anys 2002 i 2007 respecte del ja existent. Font i elaboració: OBSAM.

30,58

70,00

6,00

39,38

6,29 5,93

101,30

48,31

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

Alaior Ciutadella Es Castell Es Mercadal

Es Migjorn Gran

Ferreries Maó Sant Lluís

ha

7,91% 7,85%

3,79%

10,92%

9,21%

5,77%

14,51%

11,62%

9,99%

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Alai

or

Ciu

tade

lla

Es C

aste

ll

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Gra

n

Ferr

erie

s

Maó

Sant

Llu

ís

Men

orca

%

104

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.2. Superfície de sòl vacant

2.1.2. SUPERFÍCIE DE SÒL VACANT Definició: El sòl vacant de cada zona urbana o urbanitzable són les àrees que actualment es

troben lliures d’edificació i que, d’acord amb el planejament vigent, són susceptibles d’edificar-se amb finalitats residencials o turístiques.

Mètode de càlcul: En primer lloc es determina el sòl vacant existent creuant el planejament vigent amb la revisió sobre fotografia aèria de si es troba edificat o no. Correspondria als solars buits de pobles i urbanitzacions, i també àrees de sòl urbanitzable no executades. A més, es diferencia la informació per a nuclis tradicionals i turístics (BOIB núm. 69, 16/05/2003). A continuació, també es realitza el càlcul de la capacitat d’allotjament (en termes d’habitatges i places).

Unitats: Ha. Periodicitat de càlcul: Quinquennal o variable segons revisions realitzades. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM


Gràfic 1. Evolució del sòl vacant a nivell municipal, anys 1995, 2000 i 2008. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> El sòl vacant hauria d’anar disminuint a mesura que es va edificant en sòl urbà i urbanitzable. Només hauria d’incrementar en cas de necessitat de nou sòl urbanitzable per un creixement de la població.


Si es comparen les dades existents en els anys 1995, 2000 i 2008, s’observa un descens generalitzat de la quantitat de sòl vacant a nivell municipal arran de les modificacions urbanístiques del PTI al 2003. Al 2008 la superfície de sòl vacant a Menorca es situava en 534,5 ha (13%) sobre un total de 3.957,9 ha de sòl urbà i urbanitzable (2010). El municipi amb major superfície de sòl vacant és es Mercadal amb 137,1 ha, mentre que en la situació inversa es troba el municipi de Ferreries amb poc menys de 7 ha.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1995 2000 2008

ha

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Gran Sant Lluís

105


Observacions En aquest indicador s’ha exclòs els terrenys als quals el planejament assigna usos distints als residencials o turístics (per exemple, sòl industrial). En els propers mesos s’hauria de publicar un nou informe de SITIBSA sobre sòl vacant amb dades actualitzades a 2015. La metodologia de càlcul de la quantitat d’habitatges i places potencials dins el sòl vacant presenta diferències significatives entre els diferents anys d’anàlisi. Per major informació en quant a la metodologia de càlcul d’habitatges i places potencials en sòl vacant per cada any d’estudi es recomana mirar l’annex de l’indicador bàsic IV a.2.3 Evolució del sòl vacant a Menorca.

Taules i gràfics Municipis 1995 2000 2008 Alaior 129,1 99,7 108,1 Es Castell 31,8 27,7 11 Ciutadella 375,1 318,3 119,4 Ferreries 14 11,7 6,8 Maó 94,9 90 49,8 Es Mercadal 250,2 232,2 137,1 Es Migjorn Gran 21,1 18,7 10,4 Sant Lluís 190,6 147,4 91,9 Menorca 1.106,80 945,8 534,5

Taula 1. Evolució de la superfície de sòl vacant a Menorca, anys 1995, 2000 i 2008. Unitats: ha. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipis 2000-1995 2008-2000 Alaior -29,4 8,4 Es Castell -4,2 -16,7 Ciutadella -56,8 -198,9 Ferreries -2,3 -4,9 Maó -4,8 -40,3 Es Mercadal -18,0 -95,1 Es Migjorn Gran -2,3 -8,3 Sant Lluís -43,1 -55,5 Menorca -161,0 -411,3

Taula 2. Variació de la superfície de sòl vacant a Menorca, anys 1995, 2000 i 2008. Unitats: ha. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipis Sòl vacant 1995 (ha) Sòl vacant 2000 (ha) Sòl vacant 2008 (ha)

Tradicional Turístic Total Tradicional Turístic Total Tradicional Turístic Total Alaior 48,8 80,3 129,1 29,2 70,6 99,7 46,5 61,6 108,1 Es Castell 23,0 8,8 31,8 19,3 8,4 27,7 10,8 0,2 11,0 Ciutadella 89,5 285,6 375,1 82,8 235,5 318,3 46,2 73,2 119,4 Ferreries 10,7 3,3 14,0 9,0 2,7 11,7 5,0 1,8 6,8 Es Mercadal 16,0 234,2 250,2 13,0 219,2 232,2 7,2 129,9 137,1 Es Migjorn 6,1 15,0 21,1 5,5 13,2 18,7 4,0 6,4 10,4 Sant Lluís 11,2 179,4 190,6 9,0 138,5 147,4 5,6 86,3 91,9 Menorca 248,3 858,4 1.106,8 209,9 735,9 945,8 146,5 388,0 534,5

Taula 3. Evolució de la superfície de sòl vacant per municipi, diferenciant si es troba en nucli tradicional o nucli turístic. Anys 1995, 2000 i 2008. Unitats: ha. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

106


Municipis Habitatges (quantitat) Places (quantitat)

1995 2000 2008 1995 2000 2008 Alaior 9.043 1.940 3.131 28.226 11.260 10.818 Es Castell 1.345 1.206 546 4.178 3.590 1.621 Ciutadella 13.631 2.952 4.208 46.186 49.733 15.344 Ferreries 1.477 601 313 4.489 2.800 1.533 Maó 3.974 3.020 1.882 12.031 10.178 5.682 Es Mercadal 5.093 6.601 2.828 16.175 20.006 11.952 Es Migjorn Gran 793 937 498 3.139 3.482 1.836 Sant Lluís 2.641 1.902 1.124 9.419 6.165 3.337 Menorca 37.997 19.159 14.530 123.843 107.213 52.124

Taula 4. Evolució de la quantitat d’habitatges i places potencials dins el sòl vacant municipal de Menorca, anys 1995, 2000 i 2008. Unitats: habitatges i places. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Evolució dels habitatges potencials sobre sòl vacant municipal amb ús residencial i/o turístic, anys 1995, 2000 i 2008. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Evolució de les places potencials sobre sòl vacant municipal amb ús residencial i/oi turístic, anys 1995, 2000 i 2008. Font: Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

1995 2000 2008

Hab

itatg

es

Alaior

Es Castell

Ciutadella

Ferreries

Maó

Es Mercadal

Es Migjorn Gran Sant Lluís

0 5.000

10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000

1995 2000 2008

Plac

es

Alaior

Es Castell

Ciutadella

Ferreries

Maó

Es Mercadal

Es Migjorn Gran Sant Lluís

107

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.3. Edificació en sòl rústic

2.1.3. EDIFICACIÓ EN SÒL RÚSTIC Definició: Avalua la intensitat que exerceix l’edificació sobre l’espai rústic. Es a dir, la

superfície de sòl rústic edificada a nivell municipal en l’illa de Menorca. Mètode de càlcul: Determinació de les hectàrees edificades sobre sòl rústic municipal. Càlcul

de les hectàrees ocupades per edificis a nivell municipal, fora del sòl urbà o urbanitzable, mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica segons la Direcció General del Cadastre i els Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) municipals o en el seu defecte les Normes Subsidiàries (NNSS). S’inclouen edificis de diferents tipus: cases de pagès, bouers, estables, galliners, cases residencials, cases d’hortals, etc. No s’inclouen infraestructures que no facin mínim una planta tals com: safareigs, piscines, quintanes formigonades, etc.

Unitats: Ha. Periodicitat de càlcul: Biennal o variable segons revisions realitzades. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments. Elaboració: OBSAM


Gràfic 1. Superfície edificada existent en sòl rústic a nivell municipal, 2015. Font: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments, gener 2015. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> L’increment de la superfície construïda en sòl rústic hauria de ser proper a zero, és a dir, un manteniment a llarg termini de les hectàrees construïdes o de lleuger increment lligat a finalitats agrícoles.


No es poden comparar els inventaris corresponent als anys 2010 i 2015, ja que el primer encara no era complet. Actualment la superfície construïda en sòl rústic a Menorca ascendeix a 153,6 ha, equivalents a menys de l’1% del sòl rústic de l’illa. A nivell municipal, el municipi amb major superfície construïda és Ciutadella amb 47,9 ha o el seu 0,27% de sòl rústic, mentre que en l’extrem oposat es troba el municipi des Migjorn Gran, amb 4,6 ha o el seu 0,15% de sòl rústic.

0

10

20

30

40

50

60


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

ha

108


Observacions Per calcular la superfície edificada en sòl rústic es compten tot tipus d’edificacions, ja siguin residencials o agràries, entre altres. Bona part de l’increment en la superfície construïda en sòl rústic municipal entre els anys 2010 i 2015 es deu fonamentalment a la regularització d’edificacions existents abans del 2010, que han sigut declarades dins del període comprès entre gener del 2011 i gener del 2015. Per exemple, s’han inventariat molts galliners i altres petites edificacions ja existents que abans no estaven cartografiades.

Taules i gràfics

Municipis Sòl rústic municipal 2010 (ha)

Superfície construïda 2010 (ha )

Superfície construïda

2010 (%)

Sòl rústic municipal 2015 (ha)

Superfície construïda 2015 (ha )*

Superfície construïda

2015 (%)* Alaior 10.533,30 12,5 0,119 10.501,40 25,5 0,243 Es Castell 993,1 3 0,299 993,1 8,7 0,877 Ciutadella 17.584,10 5,4 0,031 17.584,10 47,9 0,273 Ferreries 6.442,50 2 0,031 6.491,80 8,9 0,137 Maó 10.574,10 12 0,113 10.956,90 25,2 0,23 Es Mercadal 12.959,00 0,5 0,004 12.956,60 15,4 0,119 Es Migjorn Gran 3.168,50 0,5 0,014 3.168,50 4,6 0,146 Sant Lluís 2.775,00 13,3 0,481 2.773,60 17,3 0,622 Menorca 65.029,50 49,2 0,076 65.425,80 153,6 0,235

Taula 1. Evolució de la superfície construïda a Menorca sobre el sòl rústic del mateix any, anys 2010 i 2015. Unitats: ha i %. Fonts: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments, 2010 i gener 2015. Elaboració: OBSAM. Nota: *Inclou edificacions antigues no regularitzades l’any 2010.

Municipis Volum edificat any 2010 (m³)

Volum edificat gener de 2015*

(m³) Alçada 2010 (m) Alçada 2015*

(m)

Alaior 479.991,5 878.300,0 3,8 3,4 Es Castell 110.427,8 300.400,5 3,7 3,4 Ciutadella 172.878,4 1.588.166,7 3,2 3,3 Ferreries 78.767,0 305.399,2 3,9 3,4 Maó 468.323,0 943.116,4 3,9 3,7 Es Mercadal 19.914,0 520.100,8 3,7 3,4 Es Migjorn Gran 16.217,2 162.744,5 3,6 3,5 Sant Lluís 477.242,2 589.016,2 3,6 3,4 Menorca 1.823.761,0 5.287.244,3 3,7 3,4

Taula 2. Variació del volum i l’alçada mitjana edificada entre els anys 2010 i 2015. Unitats: m³ i m. Fonts: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments, 2010 i gener 2015. Elaboració: OBSAM. Nota: *Inclou edificacions antigues no regularitzades l’any 2010.

109


Municipi 1 planta 2 plantes 3 plantes 4 plantes 5 plantes Total Alaior 220.518,2 31.941,5 2.788,6 0,0 0,0 255.248,3 Es Castell 75.343,4 10.757,8 811,4 210,1 0,0 87.122,7 Ciutadella 435.690,7 37.038,3 6.325,1 150,4 9,0 479.213,4 Ferreries 77.672,7 8.770,5 2.195,3 0,0 0,0 88.638,5 Maó 203.971,1 37.371,3 7.822,6 2.866,4 145,0 252.176,5 Es Mercadal 137.125,6 15.599,5 1.680,8 0,0 0,0 154.405,9 Es Migjorn Gran 39.687,6 5.406,6 1.249,1 0,0 0,0 46.343,3 Sant Lluís 149.670,1 22.059,1 773,1 57,8 0,0 172.560,1 Menorca 1.339.679,5 168.944,6 23.645,9 3.284,6 154,0 1.535.708,6

Taula 3. Superfície edificada, 2015, per número de plantes. Unitats: m². Font: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments. Elaboració: OBSAM. Nota: Inclou edificacions antigues no regularitzades l’any 2010.

Municipi 1 planta 2 plantes 3 plantes 4 plantes 5 plantes Total Alaior 93.505,8 29.347,1 2.599,0 0,0 125.451,9 93.505,8 Es Castell 23.768,7 4.993,1 738,0 210,1 29.709,9 23.768,7 Ciutadella 49.840,6 3.703,2 126,4 0,0 53.670,2 49.840,6 Ferreries 13.898,4 5.864,5 209,4 0,0 19.972,3 13.898,4 Maó 92.204,2 22.172,0 2.697,9 2.866,4 119.940,5 92.204,2 Es Mercadal 4.027,3 1.305,4 0,0 0,0 5.332,7 4.027,3 Es Migjorn Gran 3.657,3 874,2 0,0 0,0 4.531,5 3.657,3 Sant Lluís 108.529,6 24.126,8 689,8 57,0 133.403,2 108.529,6 Menorca 389.431,8 92.386,4 7.060,6 3.133,5 492.012,2 389.431,8

Taula 4. Superfície edificada, 2010, per número de plantes. Unitats: m². Font: Direcció General del Cadastre, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i Ajuntaments. Elaboració: OBSAM.

110

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.4. Variació de la superfície cultivada

2.1.4. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (IO) Definició: Aproximació de la superfície agrària cultivada (superfície dedicada a cereals,

farratges, pastures i altres conreus sense tenir en compte les zones boscoses i improductives) al conjunt de Menorca a partir de les dades de les declaracions de cultius herbacis per part dels agricultors.

Mètode de càlcul:

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Àrea d'Agricultura de la Conselleria d'Economia (CIM). Conselleria d’Agricultura, Medi

ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de la superfície cultivada: percentatge de variació anual al conjunt de Menorca, segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors, 2001-2015. Fonts: Àrea d'Agricultura del Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Nota: * l’any 2005 va haver-hi un canvi metodològic amb l’entrada del SIGPAC.

Tendència desitjable >> Manteniment de la superfície actual o lleuger augment, ja que en els anys 80 i 90 es va perdre gran quantitat de superfície cultivada.


Manteniment. Aquest darrer any el total de la superfície cultivada a l’illa ha disminuït lleugerament respecte de 2014 (-1,45% de reducció). Tanmateix, el percentatge de variació durant el període 2009-2015 és gairebé zero. Tot i la lleugera disminució en el nombre de finques en actiu detectada en l’indicador 1.2.7, l'estabilitat en la superfície cultivada mostra una certa resistència del sector agrari a l’impacte de la crisi econòmica, almenys en termes d’ús del territori.

Observacions A partir de 2005, amb la implementació del SIGPAC, és obligatori declarar tota la finca, mentre que abans la part de superfície forestal de la finca no es declarava encara que es destinés a la pastura. Resulta evident que l'increment de la superfície agrària apuntada entre 2004 i 2005 no és real, sinó que respon al canvi de metodologia. En conseqüència, si observem les superfícies per tipus de conreus veiem com la part que augmenta de 2004 a 2005 són les pastures, que es poden donar parcialment en terrenys forestals. Considerem com aproximació a la superfície cultivada tota la finca manco les parts declarades com improductives (camins, construccions, parets...) i com superfícies forestals no pasturades. Tampoc no es tenen en compte altres

-1,45 -10

-5 0 5

10 15 20 25 30 35

02/0

1

03/0

2

04/0

3

*05/

04

06/0

5

07/0

6

08/0

7

09/0

8

10/0

9

11/1

0

12/1

1

13/1

2

14/1

3

15/1

4

%

111


conreus minoritaris, ja que dels anys 2008, 2009 i 2010 no es tenen les dades de superfícies improductives i altres conreus minoritaris per separat. És sabut que les declaracions de cultius de les finques poden estar més o manco condicionades per les polítiques de subvencions d’aquell any concret. Açò fa que sigui més real el valor total de superfície cultivada que no pas les estadístiques de cultius concrets. També la nova PAC de 2015 suposa de nou un canvi en la categoria dels cultius, el que reforça l’afirmació anterior.

Taules i gràfics

Any Cereals Blat d'indi Farratges Pastures

Oleaginoses, proteaginoses i lleguminoses

Total superfície cultivada

% variació

Altres (conreus

minoritaris, zones boscoses i improductives)

Total declarat

1999 7.191,0 157,0 9.157,0 0,0 0,0 16.505,0 0,0 16.505,0 2000 nd nd nd nd nd nd nd nd

2001 9.796,3 232,5 9.441,1 7.332,9 345,9 27.148,7 662,3 27.811,0 2002 9.445,6 226,5 13.122,7 5.828,3 115,1 28.738,2 5,86 15.186,2 43.924,4 2003 8.586,7 323,5 10.511,9 7.744,9 107,9 27.274,8 -5,09 7.213,9 34.488,8 2004 8.464,3 271,1 10.506,1 7.379,7 81,7 26.703,0 -2,10 6.851,8 33.554,7 2005* 7.577,2 260,7 6.773,2 20.121,4 43,1 34.775,6 30,23 7.927,2 42.702,8 2006 7.225,7 255,8 11.672,8 20.366,4 25,2 39.545,9 13,72 4.988,2 44.534,0 2007 7.411,6 266,2 13.171,2 22.851,1 10,8 43.710,9 10,53 6.674,0 50.384,9 2008 6.226,4 111,4 12.551,0 20.489,9 0,0 39.378,7 -9,91 6.205,5 45.584,2 2009 5.492,1 108,2 13.352,1 20.547,9 2,5 39.502,7 0,31 7.695,1 47.197,8

2010** 1.903,1 0,0 16.676,5 20.761,9 321,7 39.663,0 0,41 8.120,8 47.783,8 2011 2.172,7 19,0 16.839,9 20.278,8 32,5 39.342,8 -0,81 8.130,4 47.473,2 2012 2.283,8 28,0 16.559,6 20.213,4 114,7 39.199,5 -0,36 8.161,1 47.360,6 2013 1.994,2 26,9 16.142,6 19.974,8 131,7 38.270,3 -2,37 8.523,7 46.794,0 2014 1.930,1 12,1 16.441,4 20.947,1 165,5 39.496,1 3,20 7.473,9 46.970,0 2015 528,8 10,6 17.887,2 20.430,6 67,2 38.924,4 -1,45 7.561,2 46.485,6

Taula 1. Evolució de la superfície cultivada per tipus de cultiu, segons les declaracions de cultius dels agricultors, 1999-2015. Unitats: ha i %. Fonts: Àrea d'Agricultura del Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Notes: * l’any 2005 va haver-hi un canvi metodològic amb l’entrada del SIGPAC. ** l’any 2010 els cereals no se subvencionen i a més computa menys per càrrega. Moltes finques

ho declaren com a farratges. Amb el blat d'indi passa el mateix.

Gràfic 2. Superfície cultivada segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors, 2001-2015. Fonts: Àrea d'Agricultura del Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Nota: * l’any 2005 va haver-hi un canvi metodològic amb l’entrada del SIGPAC.

0 5.000

10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000

2001

2002

2003

2004

*200

5

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

ha

112


Gràfic 3. Superfície cultivada per tipus de conreu segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors, 2001-2015. Fonts: Àrea d'Agricultura del Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Notes: * l’any 2005 va haver-hi un canvi metodològic amb l’entrada del SIGPAC. ** l’any 2010 els cereals no se subvencionen i a més computa menys per càrrega. Moltes

finques ho declaren com a farratges. Amb el blat d'indi passa el mateix.

Gràfic 4. Percentatge de les diferents tipologies de conreus, segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors, 2015. Fonts: Àrea d'Agricultura del Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

2001

2002

2003

2004

*200

5

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

ha

Blat d'indi Cereals Farratges Pastures

Cereals 1,36%

Blat d'indi 0,03%

Farratges 46,03%

Pastures 52,58%

113

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.5. Evolució de la superfície agrària

2.1.5. EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA (INO) Definició: Aproximació de la superfície agrària real al conjunt de Menorca a partir d'un mapa

de cobertes de sòl. Es diferenciarà entre les següents tipologies (entre parèntesis el codi de cada categoria):

- Cultius extensius de secà (superfície de la categoria 2.1.1 “Cultius extensius de secà” més un 50% de la superfície de la categoria 2.4.3 “Terres de conreu mesclades amb vegetació natural”).

- Cultius de farratges de reguiu (2.1.2.A). - Cultius intensius d'hortalisses i en hivernacles (2.1.2.B + 2.1.2.C). - Vinya (2.2.1). - Hortals d'arbres fruiters (2.2.2). - Hortals mixtos d'hortalisses i arbres fruiters (2.4.1). - Camps no roturats en procés d'abandó o utilitzats com a pastures

(superfície de la categoria 2.3.1 “Pastures i camps abandonats” més un 50% de la superfície de la categoria 3.2.4.B “Ullastrar en regeneració”).

Veure Taula 1. Mètode de càlcul: Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de

cobertes de sòl elaborat a escala 1:5000. Unitats: ha. Periodicitat de càlcul: Pluriennal, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de la superfície agrària respecte de la superfície total de l'illa, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat o augment, sempre i quan els mètodes siguin ecològics o amb bones pràctiques, evitin la contaminació i els consums d’aigua excessius i recuperin zones agràries abandonades. És important el manteniment de la superfície agrària per no perdre capacitat de productivitat primària i la conservació del mosaic agroforestal, emblema del paisatge menorquí. Seran interpretats positivament els augments de modalitats de cultius minoritaris representatius de productes de qualitat, com l'hortofruticultura i la vinya, per tal de diversificar l’agricultura.

48,35 48,03

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

2002 2007

%

114



Durant el període 2002-2007 el percentatge de la superfície agrària s'ha mantingut bastant estable respecte del total; no obstant, s'ha quantificat una pèrdua neta de 219 ha en valor absolut. Aquesta variació no es reparteix d'igual manera per tota l'illa. Bona part s'explica pel creixement de l'entorn urbà (polígons, serveis, etc.). En positiu destaca la pujada de cultius minoritaris com la vinya i l’olivera, que ajuda a la diversificació agrícola.

Observacions El present indicador es diferencia de l'indicador 2.1.2 en el mètode de càlcul directe sobre el territori i no basat en declaracions de cultius. Considerem que la utilització del mapa de cobertes dóna un valor més exacte de la superfície agrària que el càlcul sobre la declaració anual de cultius, ja que aquestes declaracions són summament variables d’un any per l’altre. Malauradament, la periodicitat de les dades és molt menor.

Taules i gràfics

Codi Categoria Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha) Canvi (ha) Canvi (%)

2.1.1 Cultius extensius de secà 24.001,67 23.843,55 -158,12 -0,66%

2.1.2.A Cultius intensius de regadiu 1.132,70 1.107,50 -25,20 -2,22%

2.1.2.B Cultius intensius d'hortalisses 334,12 342,80 8,67 2,60%

2.1.2.C Cultius intensius en hivernacles 15,04 15,52 0,48 3,18%

2.2.1 Vinya 10,26 31,65 21,38 208,31%

2.2.2 Hortals d'arbres fruiters 177,02 176,51 -0,51 -0,29%

2.2.3 Camps d'oliveres 0,13 4,08 3,95 2989,54%

2.3.1 Pastures i camps abandonats 4.537,81 4.495,87 -41,95 -0,92%

2.4.1 Hortals mixtes d’arbres fruiters i hortalisses 415,83 396,49 -19,34 -4,65%

2.4.3* Terres de conreu mesclades amb vegetació natural 447,66 448,14 0,48 0,11%

3.2.4.B* Ullastrar en regeneració 2.519,26 2.510,65 -8,60 -0,34%

Total cobertes agràries 33.591,50 33.372,75 -218,75 -0,65 %

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies agràries recollides en el mapa de cobertes de sòl, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

Nota: *En la superfície agrària total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquestes categories.

115


Gràfic 2. Variació de la superfície agrària en hectàrees per categories, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

Gràfic 3. Variació de la superfície agrària en hectàrees per municipis, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

-160

-140

-120

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

Cul

tius

exte

nsiu

s de

sec

à

Cul

tius

inte

nsiu

s de

rega

diu

Cul

tius

inte

nsiu

s d'

horta

lisse

s

Cul

tius

inte

nsiu

s en

hiv

erna

cles

Viny

a

Hor

tals

d'a

rbre

s fru

iters

Cam

ps d

'oliv

eres

Past

ures

i ca

mps

aba

ndon

ats

Hor

tals

mix

tos

d’ar

bres

frui

ters

i ho

rtalis

ses

Terr

es d

e co

nreu

mes

clad

es a

mb

vege

taci

ó na

tura

l

Ulla

stra

r en

rege

nera

ció

ha

-18,55

-53,69

-11,74

-25,03

-5,72 -5,40

-84,43

-10,85

-90

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0 Alaior Ciutadella Es Castell

Es Mercadal

Es Migjorn Gran Ferreries Maó Sant Lluís

ha

116

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.6. Variació de la superfície coberta de bosc

2.1.6. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE COBERTA DE BOSC (IO) Definició: Càlcul de la superfície de sòl ocupada per cobertes forestals diferenciant entre:

a) Coberta forestal arbrada b) Coberta forestal no arbrada (marina baixa i matollars) c) Coberta forestal total

Mètode de càlcul: Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de cobertes de sòl elaborat a escala 1:5000. S'inclouran en els càlculs com a coberta arbrada: alzinars, ullastrars, pinars, boscos mixtos i bosquets de ribera. S'inclouran com a coberta forestal no arbrada: savinars, tamarellars, bardisses, màquies d'aladern, brolles de brucs i estepes, matollars de llentiscle i de petits ullastres, i herbassars naturals. No s'inclouran en els càlculs formacions vegetals litorals com: saladars, socarrells, comunitats d'arenals, etc. En la superfície forestal total només s'inclourà el 50% de la superfície d’ullastrars en regeneració (Veure Taula 1).

Unitats: ha. Periodicitat de càlcul: Pluriennal, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de la superfície forestal respecte de la superfície total de l'illa, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat de les cobertes forestals arbrades i estabilitat o lleugera disminució de cobertes forestals no arbrades, com carritxeres o ullastrars en regeneració, per donar pas a certa recuperació d’una agricultura de bones pràctiques. És important el manteniment de la superfície forestal per no perdre capacitat de productivitat primària i la conservació del mosaic agroforestal, emblema del paisatge menorquí. Per altra banda, cal mantenir de la diversitat d'hàbitats, per açò seran interpretats positivament els augments de cobertes forestals minoritàries com els tamarellars i els savinars.


Durant el període 2002-2007 la superfície forestal s'ha mantingut estable en percentatge respecte del total; no obstant, s'ha quantificat una pèrdua neta de 287 ha en valors absoluts. Pràcticament la meitat d’aquesta disminució està causada per l’incendi des Milocar de l’agost de 2006 que va cremar 135 ha, però que actualment ja es troba en un avançat estat de regeneració. La pèrdua de l’altra meitat s’explica per la recuperació d’antics camps de cultiu colonitzats per ullastrar i per la urbanització de pinars i brolles pròxims a zones turístiques en sòl urbanitzable.

40,52 40,10

35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45

2002 2007

%

117


En negatiu, destaca la pèrdua percentual de superfície de tamarellars i bosquets de ribera, dues comunitats lligades als torrents que periòdicament es netegen amb maquinària pesada i arrasen completament aquest tipus de vegetació.

Observacions La diferenciació entre coberta forestal arbrada i no arbrada permet separar els boscos madurs de les brolles i matollars més novells, dins el conjunt de la superfície forestal. Considerem que la utilització del mapa de cobertes de sòl (escala 1:5.000) dóna un valor més exacte sobre la superfície forestal de l’illa que el Mapa Forestal de les Illes Balears (escala 1: 25.000).Considerem que la utilització del mapa de cobertes de sòl (escala 1:5.000) dóna un valor més exacte sobre la superfície forestal de l’illa que el Mapa Forestal de les Illes Balears (escala 1: 25.000).

Taules i gràfics

Coberta forestal arbrada

Categoria Codi Sup. 2002 (ha) Sup. 2007 (ha) Canvi (ha) Canvi (%)

Alzinars 3.1.1.A 2.226,92 2.216,39 -10,53 -0,47%

Ullastrars 3.1.1.B 7.771,69 7.685,94 -85,75 -1,10%

Bosquets de ribera 3.1.1.C 36,28 34,77 -1,50 -4,14%

Pinars 3.1.2.A 3.405,27 3.340,40 -64,86 -1,90%

Boscos mixtos d'alzines i ullastres 3.1.3.A 948,93 944,30 -4,63 -0,49%

Boscos mixtos d'alzines i pins 3.1.3.B 3.740,12 3.712,67 -27,45 -0,73%

Boscos mixtos d'ullastres i pins 3.1.3.C 1.951,39 1.948,94 -2,45 -0,13%

Total arbrada 20.080,59 19.883,41 -197,18 -0,98%

Coberta forestal no arbrada

Categoria Codi Sup. 2002 (ha) Sup. 2007 (ha) Canvi (ha) Canvi (%)

Sivinars 3.1.2.B 431,15 429,23 -1,91 -0,44%

Tamarellars i alocars 3.2.2.B 69,23 65,49 -3,74 -5,41%

Màquia d'aladern menorquí 3.2.3 862,80 855,82 -6,98 -0,81%

Marines (brolles) de bruc i estepes 3.2.4.A 3.479,99 3.403,47 -76,51 -2,20%

*Ullastrar en regeneració 3.2.4.B 2.519,26 2.510,65 -8,60 -0,34%

Herbassars naturals secs (carritxeres) 3.2.1.B 704,52 712,88 8,35 1,19%

Total no arbrada 8.066,95 7.977,55 -89,40 -1,11%

Coberta forestal total 28.147,54 27.860,96 -286,58 -1,02%

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies forestals recollides en el mapa de cobertes de sòl, 2002 i 2007. Unitats: ha i %. Font i elaboració: OBSAM.

Nota: *En la superfície forestal total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquesta categoria.

118


Gràfic 2. Variació de les superfícies en hectàrees de les diferents tipologies forestals recollides en el mapa de cobertes de sòl, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Nota: *En la superfície forestal total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquesta categoria.

Gràfic 3. Variació de les superfícies forestals en hectàrees per municipi, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

-100 -90 -80 -70 -60 -50 -40 -30 -20 -10

0 10 20

Alz

inar

s

Ulla

stra

rs

Bos

quet

s de

ribe

ra

Pin

ars

Bosc

os m

ixto

s d'

alzi

nes

i ulla

stre

s

Bos

cos

mix

tos

d'al

zine

s i p

ins

Bosc

os m

ixto

s d'

ulla

stre

s i p

ins

Sivi

nars

Tam

arel

lars

i al

ocar

s

Màq

uia

d'al

ader

n m

enor

quí

Mar

ines

(bro

lles)

de

bruc

i es

tepe

s

*Ulla

stra

r en

rege

nera

ció

Her

bass

ars

natu

rals

sec

s (c

arrit

xere

s)

ha

-26,88

-45,90

0,82

-62,19

-4,52

-83,64

-31,34 -32,64

-90

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10 Alaior Ciutadella

Es Castell

Es Mercadal

Es Migjorn Gran Ferreries Maó Sant Lluís

ha

119

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.7. Qualitat dels recursos hídrics

2.1.7. QUALITAT DELS RECURSOS HÍDRICS (IO) Definició: Percentatge dels pous contaminats per clorurs i nitrats respecte

del total de pous analitzats. Mètode de càlcul: Donat que els pous analitzats no són cada any els mateixos dins del total

de pous que es controlen, s’ha triat una mostra d’11 pous controlats per la DGRH dels quals es tenen les sèries d'analítiques completes per a tot el període d'estudi. Per a més informació sobre la metodologia aplicada vegeu l'indicador de la web de l'OBSAM "Qualitat de l'aigua subterrània".

=

=

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear (DGRH). Instituto Geológico

y Minero Español (IGME). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de pous contaminats per nitrats i clorurs, 1997-2015. Font: D. G. Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Nota: El 1999 falten les dades d’un dels pous i el 2001, de dos. En aquests casos s’ha fet una estimació dels seus valors en nitrats i clorurs, per determinar si superen o no el llindar establert.

Tendència desitjable >> Disminució del nombre de pous contaminats. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Les dades generades a partir de les anàlisis de la DGRH mostren un elevat percentatge de pous contaminats tant per nitrats com per clorurs. Quant a la tendència, s’observa una estabilització del nitrats en els darrers dotze anys. Cal tenir en compte que estem parlant de contaminació difusa, excessos de nitrats causats per una mala gestió dels purins ramaders, un excés d’adobs en el camp, la mala gestió de fosses sèptiques dels habitatges aïllats de les xarxes de clavegueram, pèrdues de xarxes d’aigües residuals i aigües depurades, etc. Aquests nitrats van a parar a l’aigua subterrània i circulen molt lentament pel subsòl. Per tant, els processos són molt

54,5

36,4

0

20

40

60

80

100

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

%

% pous [NO3-] >50 mg/l (DGRH) % pous [Cl-]>200 mg/l (DGRH)

120


lents i l’evolució també és lenta. Pel que fa als clorurs, després de dos anys amb valors lleugerament superiors, el 2015 el percentatge de pous contaminats s’ha reduït i ha retornat al valor anterior a 2013, que s’havia mantingut durant 10 anys. Aquest procés de salinització es deu a un excés d’extracció a zones properes a la costa que provoca l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer. No s’ha acomplert, per tant, l’objectiu europeu, contemplat dins la Directiva Marc de l’Aigua, d’assolir el bon estat ecològic de les aigües dels estats membres l’any 2015. Aquest bon estat ecològic requereix, entre d’altres condicions, uns nivells de concentració de nitrats i clorurs per sota dels límits legals establerts. Tot i això, el Pla hidrològic de Balears ha qualificat les masses d’aigua de ponent i llevant de l’aqüífer de Migjorn com a recuperables per a l’any 2027.

Observacions El llindar de contaminació per clorurs utilitzats és el que el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Consell de Ministres per Real Decret 378/2001, de 6 d’abril, fixa en el seu apèndix A-4 com a llindar admissible per a aigües d'ús agrícola, que és de 200 mg/l. El llindar que fixa la legislació actual en matèria d'aigües d'abastament, és a dir l’RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, és menys restrictiu: 250 mg/l. El llindar de la contaminació per nitrats utilitzat és el que marca la legislació actual en matèria de qualitat de les aigües d'abastament, que coincideix amb el que fixa el Pla Hidrològic en els seus objectius de qualitat de les aigües subterrànies, 50 mg/l. Es mostren també en la taula 2, les dades del 2003 al 2009 provinents de l’anàlisi de 26 pous controlats per l'IGME. A partir de 2010 l’IGME deixa de fer analítiques als pous menorquins.

Taules i gràfics

Any Nre. pous

contaminats per nitrats

Nre. pous contaminats per clorurs

Total pous analitzats

% pous [NO3-] >50

mg/l (DGRH)

% pous [Cl-]>200

mg/l (DGRH) 1997 5 4 11 45,5 36,4 1998 5 4 11 45,5 36,4 1999 5 4 11 45,5 36,4 2000 5 5 11 45,5 45,5 2001 6 5 11 54,5 45,5 2002 6 4 11 54,5 36,4 2003 5 4 11 45,5 36,4 2004 6 4 11 54,5 36,4 2005 6 4 11 54,5 36,4 2006 6 4 11 54,5 36,4 2007 6 4 11 54,5 36,4 2008 6 4 11 54,5 36,4 2009 6 4 11 54,5 36,4 2010 6 4 11 54,5 36,4 2011 6 4 11 54,5 36,4 2012 6 4 11 54,5 36,4 2013 6 5 11 54,5 45,5 2014 6 5 11 54,5 45,5 2015 6 4 11 54,5 36,4

Taula 1. Nombre i percentatge de pous contaminats per clorurs i nitrats, 1997-2015. Unitats: pous i %. Font: D. G. Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Nota: El 1999 falten les dades d’un dels pous i el 2001, de dos. En aquests casos s’ha fet una estimació dels seus valors en nitrats i clorurs, per determinar si superen o no el llindar establert.

121


Any nre. pous

contaminats per nitrats

nre. pous contaminats per clorurs

total pous analitzats

% pous [NO3-] >50

mg/l (IGME)

% pous [Cl-] >200

mg/l (IGME) 2003 12 8 25 48 32 2004 11 11 25 44 44 2005 10 10 25 40 40 2006 10 11 25 40 44 2007 9 9 25 36 36 2008 9 8 25 36 32 2009 9 9 25 36 36

Taula 2. Nombre i percentatge de pous contaminats per clorurs i nitrats, 2003-2009. Unitats: pous i %. Font: IGME. Elaboració: OBSAM.

Nota: el 2009 és l’últim any que l’IGME va realitzar analítiques.

122

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.8. Mitjana anual dels nivells piezomètrics

2.1.8. MITJANA ANUAL DELS NIVELLS PIEZOMÈTRICS (INO) Definició: Mesura la cota mitjana anual en què es troba el nivell d'aigua subterrània en

relació amb el nivell del mar. Mètode de càlcul: Unitat de Migjorn: mitjana de 16 piezòmetres no influenciats per

extraccions. S'Albaida: mitjana de 5 piezòmetres.

Unitats: Metres sobre el nivell de la mar (msnm). Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Direcció General de Recursos Hídrics, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de la mitjana anual de 16 piezòmetres no influenciats per extraccions de l'aqüífer de Migjorn, 1984-2015. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> No disminució o recuperació de reserves. La bona gestió dels recursos hídrics és un principi bàsic per a la sostenibilitat. Una explotació sostenible dels recursos implica la no disminució dels nivells piezomètrics en un any de pluviometria mitjana.


Lleuger augment. Després d’un llarg període de fort decreixement dels nivells piezomètrics fins el 2000 i d’una posterior estabilització de l’indicador al voltant dels 15,5 msnm, des de l’inici de la darrera dècada s’observa una nova tendència d’augment. Des de 2001, excepte en algun any puntual, les precipitacions a l’illa han estat per sobre de la mitjana i han permès aquesta lleugera recuperació dels aqüífers. El darrer any l’aqüífer de Migjorn ha assolit el seu nivell màxim dels darrers 17 anys. Tot i això, a la vista de les escasses precipitacions de 2015 i del que portem de 2016, aquesta tendència podria revertir-se. S’observa un augment generalitzat respecte de 2014 en totes les zones. El major increment però, ha tingut lloc en la zona centre, on el nivell de l’aigua ha pujat en mitjana 1,1m respecte de l’any anterior.

16,2

4 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

1984

19

85

1986

19

87

1988

19

89

1990

19

91

1992

19

93

1994

19

95

1996

19

97

1998

19

99

2000

20

01

2002

20

03

2004

20

05

2006

20

07

2008

20

09

2010

20

11

2012

20

13

2014

20

15

msn

m

123


L’aqüífer de s’Albaida, desprès de l’augment que va experimentar durant el període 2007-2011, mostra una tendència decreixent, tot i el 2015 se n’ha detectat una lleugera recuperació. Cal dir que el municipi des Mercadal, que anys enrera s’abastia en part del municipi des Migjorn Gran (aqüífer de Migjorn), ara ho fa totalment de l’aqüífer d’Albaida.

Observacions Els nivells depenen en gran part de la pluviometria; és important, doncs, analitzar la tendència a mig termini per veure la tendència que s’observa en un any de pluviometria mitjana. En anys puntuals no es disposa de les dades d’alguns piezòmetres per als mesos d’agost o setembre. En aquests casos s’ha fet servir una estimació.

Taules i gràfics

ANY MIGJORN ALBAIDA Llevant Centre Ponent Mitjana 1984 20,23 42,89 1,90 21,67 1985 19,96 42,33 1,89 21,40 1986 19,68 41,99 1,88 21,18 1987 19,39 42,07 1,91 21,12 1988 18,50 40,27 1,94 20,24 1989 16,99 39,35 1,82 19,39 1990 16,20 39,57 1,84 19,20 1991 15,47 39,38 1,83 18,89 1992 14,89 39,15 1,72 18,59 1993 14,47 38,07 1,61 18,05 1994 13,34 36,90 1,48 17,24 1995 13,05 36,54 1,52 17,03 1996 12,91 36,55 1,72 17,06 1997 12,39 35,80 1,70 16,63 1998 12,26 35,89 1,72 16,62 1999 11,85 34,74 1,47 16,02 32,82 2000 11,60 34,11 1,47 15,73 31,77 2001 11,40 34,18 1,54 15,71 32,01 2002 11,27 34,24 1,53 15,68 31,98 2003 11,00 33,98 1,66 15,55 33,61 2004 10,93 33,79 1,74 15,49 34,63 2005 10,70 33,78 1,63 15,37 34,29 2006 10,50 34,15 1,78 15,48 33,75 2007 10,24 33,73 1,89 15,29 32,79 2008 10,23 33,63 1,97 15,28 32,82 2009 10,21 33,69 2,07 15,32 33,58 2010 10,32 33,82 2,11 15,42 34,93 2011 10,56 34,18 2,13 15,62 36,61 2012 10,59 34,65 2,11 15,79 36,30 2013 10,60 34,53 2,10 15,75 35,31 2014 10,63 34,60 2,09 15,77 34,80 2015 10,87 35,61 2,23 16,24 35,50

Taula 1. Nivell piezomètric anual mitjà per zones, 1984-2015. Unitats: msnm. Font: D. G. Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

124


Gràfic 2. Nivell piezomètric mitjà anual de l'aqüífer de Migjorn, 1984-2015. Font: D. G. Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Nivell piezomètric mitjà anual de l'aqüífer de s'Albaida, 1999-2015. Font: D. G. Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1984

19

85

1986

19

87

1988

19

89

1990

19

91

1992

19

93

1994

19

95

1996

19

97

1998

19

99

2000

20

01

2002

20

03

2004

20

05

2006

20

07

2008

20

09

2010

20

11

2012

20

13

2014

20

15

msn

m

Llevant Centre Ponent

29

30

31

32

33

34

35

36

37

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

msn

m

125

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.9. Evolució de les poblacions d'aus

2.1.9. EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS D'AUS (INO) Definició: Nombre de parelles reproductores de diferents espècies d'aus rapinyaires: àguila

peixatera (Pandion haliaetus), milà reial (Milvus milvus) i miloca (Neophron percnopterus), i nombre d'aus aquàtiques censades a les principals zones humides. Aquest indicador, indirectament, mostra l'estat de conservació del patrimoni natural.

Mètode de càlcul: a) parelles reproductores amb posta d'àguila peixatera, b) parelles reproductores amb posta de milà reial, c) parelles amb èxit estimades de miloca, d) nombre d'exemplars d'aus aquàtiques censades.

Unitats: a) parelles d'àguila peixatera, b) parelles de milà reial, c) parelles de miloca, d) exemplars d'aus aquàtiques.

Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: a) Rafel Triay Bagur (IME) i D. G. de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental,

b) i c) Félix de Pablo Pons (IME) i D. G. de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental, d) GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) fins 2004 i SOM (Societat Ornitològica de Menorca) des de 2005.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del nombre de parelles amb posta de milà, àguila peixatera i miloca, 1993-2014. Fonts: R. Triay, F. de Pablo i D. G. de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o augment Tendència observada i estat de la qüestió >>

a) manteniment b) augment c) manteniment d) augment Per fer una correcta interpretació de les dades cal observar l'evolució del nombre de parelles al llarg de diversos anys, fins i tot, si és possible, comparar dècades. Pel que fa a l'àguila peixatera, el nombre de parelles reproductores va disminuir durant la dècada 2000-2010, amb valors mínims l’any 2007. Després d’una recuperació de tres anys, el 2013 va tornar a caure una parella. La població es manté sempre amb uns valors molt baixos difícilment sostenibles al llarg del temps. Els estudis

4

24 24

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Pare

lles

Àguila peixetera Milà Miloca

Rapinyaires

126


demostren que l’electrocució amb esteses elèctriques inadequadament aïllades és la principal causa de mortalitat adulta per a aquesta espècie i les molèsties durant l’època de cria la principal raó de la seva baixa taxa de reproducció. Durant els anys 90 la població de milà reial va patir una dràstica disminució, de la qual es va començar a recuperar a l’inici de la dècada 2000-2010. Tot i que durant els anys 2008 i 2009 aquesta recuperació es va veure lleugerament truncada, sobretot per la mort d’exemplars enverinats, des del 2010 s’ha produït un notable augment del nombre de parelles reproductores que situen la població de milà en les millors xifres des de que es fa aquest seguiment específic. Encara que aquestes darreres dades disponibles ens donin una visió relativament optimista del futur proper de l'espècie, hem de recordar que l’ús d’esques enverinades per a eliminar depredadors d’espècies cinegètiques és una pràctica prohibida i perseguida per la llei, i que no s'ha de desistir en l'esforç per anul·lar-la, ja que suposa un autèntic perill per a les poblacions d'aquesta i altres rapinyaires de l'illa. El nombre total de parelles de miloca que tenen èxit en la reproducció s’estima a partir d’un grup de parelles de les quals es fa un seguiment específic. A pesar de les fluctuacions interanuals, s’observa com a finals de la dècada 2000-2010 la població ha tendit a estabilitzar-se. Els principals problemes que afecten la preservació d’aquest carronyaire són la pèrdua d’hàbitat disponible i l’abandonament de les pràctiques ramaderes extensives. Els darrers anys no s’ha fet un seguiment suficient per estimar-ne una tendència. Quant al número d'exemplars d'aus aquàtiques censades, s’observa com els registres des de l'any 2000 superen notablement els recomptes dels anys noranta. Encara que al 2008 i 2009 es detectà una notable davallada d’efectius, especialment a s’Albufera des Grau, els darrers anys mostren una clara recuperació. El 2016 s’observa una forta disminució d’exemplars en les zones de Lluriac i Port d’Addaia-Mongofra, que darrerament havien guanyat un paper important en l’indicador. També per la part negativa destaca Son Bou, amb un percentatge molt menor del que seria d’esperar per a una maresma de les seves dimensions. En sentit positiu cal mencionar l’increment del nombre d’espècies a s’Albufera des Grau, que ha assolit el valor màxim des de l’inici de la dècada dels 90, i també el paper cada vegada més important de Son Saura del Nord.

Observacions Cal comentar que únicament es tenen en compte les parelles d'aus rapinyaires que han arribat a fer posta, de manera que aquest nombre és inferior o igual al número de parelles territorials. A més, es poden observar altres individus joves o de pas. El nombre d'aus aquàtiques censades té molt a veure amb les precipitacions d'aquell any, de manera que, sovint, anys amb major nombre d'individus es corresponen amb una major pluviometria i a la inversa. Els anys 2005, 2007, 2011, 2012 i 2014 no s'ha dut a terme el seguiment de parelles de miloca per manca de pressupost. I els monitoratges de milà i peixatera dels darrers anys també s’estan fent de forma parcial per falta de finançament. En el present informe no s’han actualitzat les dades d’aus rapinyaires per a 2015 i 2016, ja que, a data de finalització del mateix, l’Agència de Reserva de Biosfera encara no ha publicat l’informe de seguiment d’espècies rapinyaries.

Aus aquàtiques

127


Taules i gràfics Any Àguila peixatera Milà Miloca Any Àguila peixatera Milà Miloca 1993 5 19 nd 2004 4 9 29 1994 4 16 nd 2005 4 10 nd 1995 5 10 nd 2006 3 10 26 1996 5 11 nd 2007 3 12 nd 1997 5 7 nd 2008 3 7 32 1998 5 5 nd 2009 4 10 31 1999 6 8 30 2010 4 11 36 2000 7 11 25 2011 5 11 nd 2001 4 6 18 2012 5 12 nd 2002 5 7 25 2013 4 nd 24 2003 3 9 25 2014 4 24 nd

Taula 1. Evolució del nombre de parelles amb posta de milà, àguila peixatera i miloca, 1993-2014. Unitats: parelles d’aus. Fonts: R. Triay, F. de Pablo i D. G. de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental. Elaboració: OBSAM.

Any Albu

fera

des

Gra

u

Bass

a de

Llu

riac-

Tira

nt

Port

d´Ad

daia

-M

ongo

fra

Salin

es d

e Fo

rnel

ls

Son

Bou

Mor

ella

Son

Saur

a de

l Nor

d

Son

Saur

a de

l Sud

Port

de M

aó -

Torr

ent S

ant J

oan

La V

all

Cal

a en

Por

ter

Bini

mel

·là

Sa N

itja

Cal

a G

alda

na

Tota

l anu

al

Nom

bre

de z

ones

ce

nsad

es

1998 1.532 585 173 40 218 84 70 60 5 nd nd nd nd nd 2.767 9 1999 1.130 620 330 39 238 64 41 22 49 nd nd nd nd nd 2.533 9 2000 2.874 72 24 56 198 0 7 11 59 nd nd nd nd nd 3.301 9 2001 1.867 780 155 40 163 0 30 24 25 nd nd nd nd nd 3.084 9 2002 2.988 1.239 234 59 267 20 55 68 32 75 nd nd nd nd 5.037 10 2003 2.538 801 163 35 107 17 123 30 46 37 nd nd nd nd 3.897 10 2004 1.667 1.462 376 77 146 49 281 8 28 nd nd nd nd nd 4.094 9 2005 2.167 569 138 67 182 29 142 43 56 nd nd nd nd nd 3.393 9 2006 3.053 806 191 36 231 56 298 26 43 nd nd nd nd nd 4.740 9 2007 3.043 518 27 58 310 65 322 nd 21 nd nd nd nd nd 4.364 8 2008 1.035 821 321 89 474 67 192 40 10 nd nd nd nd nd 3.049 9 2009 1.626 702 74 124 106 29 198 67 95 nd 3 12 2 75 3.113 13 2010 1.618 763 316 42 307 40 190 142 29 25 nd nd nd nd 3.472 10 2011 2.604 954 269 69 192 73 204 165 53 nd nd nd nd nd 4.583 9 2012 3.693 812 341 66 166 26 190 147 183 nd nd nd nd 169 5.793 10 2013 2.738 715 142 50 199 71 234 59 137 nd nd nd nd 69 4.414 10 2014 2.854 714 318 73 146 23 294 133 109 nd nd nd nd 66 4.730 10 2015 2.180 1.312 933 112 229 122 190 164 161 nd nd nd nd 83 5.486 10 2016 3.762 487 173 91 191 30 277 57 160 nd nd nd nd 84 5.312 10

Taula 2. Censos d'aus aquàtiques,1998-2016. Unitats: exemplars d’aus. Fonts: GOB Menorca (Grup Ornitològic Balear) fins 2004, SOM (Societat Ornitològica de Menorca) des de 2005. Elaboració: OBSAM.

128


Gràfic 2. Censos d'aus aquàtiques, 1998-2016. Fonts: GOB Menorca (Grup Ornitològic Balear) fins 2004, SOM (Societat Ornitològica de Menorca) des de 2005. Elaboració: OBSAM.

0

2

4

6

8

10

12

14

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Nom

bre

de z

ones

Nom

bre

d'au

s

Nombre total d'aus censades Nombre de zones censades

129

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.1. Superfície dels canvis d'ús del sòl

2.2.1. SUPERFÍCIE DELS CANVIS D'ÚS DEL SÒL (IO) Definició: Es tracta d'una classificació en sentit ampli dels usos a què es destina el territori. Es

diferencien tres tipologies: a) Usos urbans; residencials, industrials i comercials. b) Usos agraris. c) Usos naturals. d) Usos abandonats i àrees marginals periurbanes.

Es tracta d'un indicador que estima l'evolució de l'ocupació del territori a mig i llarg termini.

Mètode de càlcul: Percentatge de la variació de les mesures anteriors de cada una de les quatre tipologies. Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa d'usos de sòl elaborat a escala 1:5000. Veure taula metodològica (Taula 2).

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Pluriennal, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de les superfícies de les diferents agrupacions d'usos del sòl presents a Menorca, 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Seria desitjable un manteniment en els usos urbans o un lleuger augment tendint a l’estabilització i guanyant terreny als usos marginals; un manteniment o augment dels usos agraris (amb mètodes ecològics o bones pràctiques) guanyant superfície als usos marginals o usos naturals en terrenys provinents de l’abandonament de l’agricultura; i, per tant, un manteniment o lleugera disminució dels usos naturals vers l’agricultura.

Tendència observada i estat de la qüestió >> Usos urbans Resta d’usos

L’evolució viscuda en el període 2002-2007 s’ha d’emmarcar dins un període d’una forta activitat econòmica, on els usos residencials, turístics, comercials i industrials van experimentar una pujada del 10%. Aquest augment es va donar a costa de les altres tres agrupacions d’usos pràcticament de forma equivalent. Els fluxos entre usos agraris i usos naturals són habituals, però es contraresten entre sí en quant a valors totals. Tot i el fort augment del 10% en cinc anys, el percentatge d’usos urbans es troba lleugerament per sobre del 6% del territori.

Usos marginals 11,04%

Usos marginals 10,88%

Usos agraris 39,63%

Usos agraris 39,45%

Usos naturals 43,80%

Usos naturals 43,58%

Usos urbans 5,53%

Usos urbans 6,09%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2002 2007

%

130


Observacions Més que la superfície agrària, la coberta ocupada per bosc o l'ocupada per assentaments urbans, aquest càlcul indica en un sentit més ampli a què es dedica cada part del territori. Es diferencia de l’indicador 2.1.1 pel fet que aquest es basa en els usos de sòl i no en les cobertes. Per explicar-ho, a mode d’exemple es pot dir que una coberta de pinar (312A) dins un jardí tindrà un ús de lleure (A8) i no un ús natural (C1). O que una coberta marginal (133B) pot tenir diferents usos segons si es troba al costat d’una carretera (A7), d’una explotació agrària (B3) o dins un nucli de població (A5/C1). La superfície total de l’illa augmenta en 7 ha pel guany de superfície arenosa al mar en algunes platges.

Taules i gràfics Tipus d’usos 2002 2007 Canvi

Usos urbans 3.841,5 4.229,6 388,2 hectàrees 5,53% 6,09% 10,11%

Usos agraris 27.531,1 27.407,7 -123,4 hectàrees 39,63% 39,45% -0,45%

Usos naturals 30.430,4 30.278,6 -151,8 hectàrees 43,80% 43,58% -0,50%

Usos marginals 7.666,78 7.560,82 -106,0 hectàrees 11,04% 10,88% -1,38%

Total 69.469,8 69.476,8 7,0 hectàrees

Taula 1.Superfície dels diferents usos del sòl existents a Menorca, 2002 i 2007. Unitats: ha i %. Font i elaboració: OBSAM

Gràfic 2. Variació de les superfícies en hectàrees de les diferents tipologies d’usos de sòl, 2002 a 2007. Font i elaboració: OBSAM

388,2

-123,4 -151,8

-106,0

-200

-100

0

100

200

300

400

500

Usos urbans Usos agraris Usos naturals Usos marginals

ha

131


Tipus d’usos Codi ús Nomenclatura

Usos urbans, residencials, comercials i industrials

A1 Nuclis de població A2 Nuclis turístics A4 Hortals d'oci i cases residencials A5 Ús industrial i comercial A6 Activitats extractives (pedreres) A7 Sistemes generals (vies de comunicació) A8 Àrees de lleure A10 Equipaments públics i privats

C3/A5 Masses d'aigua per a ús industrial

Usos agraris

A3 Nuclis i construccions agrícoles A3/A9 Construccions agrícoles abandonades

B1 Ús agrícola extensiu B1/C1 Ús agrícola extensiu amb vegetació natural

B2 Ús agrícola intensiu B3 Àrees marginals agrícoles

C3/B2 Masses d'aigua per a ús agrícola intensiu

Usos naturals

C1 Vegetació natural. C2 Àrees naturals sense vegetació. Roca i arena. C3 Masses d'aigua

C3/C1 Masses d'aigua amb vegetació natural

Usos abandonats i àrees marginals

periurbanes

A4/A9 Cases residencials abandonades A5/A9 Ús industrial i comercial abandonat A5/C1 Àrees marginals periurbanes. Solars buits. A6/A9 Activitats extractives abandonades A7/A9 Vies de comunicació abandonades A8/A9 Àrees de lleure abandonades A10/A9 Equipaments abandonats B3/C1 Terres de cultiu abandonades i pastures

Taula 2. Metodològica. Codis i categories. Font i elaboració: OBSAM.

132

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.2. Consum urbà d'aigua

2.2.2. CONSUM URBÀ D'AIGUA (INO) Definició: Mesura les extraccions d'aigua per a usos urbans. Inclou els usos domèstics,

turístics i industrials, i no queden compresos els consums dels habitatges aïllats o d’indústries que s'abasten de pou propi, ni el consum agrícola.

Mètode de càlcul: Suma de les lectures de comptadors dels pous de les empreses distribuïdores.

Unitats: m3. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal,

Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C. Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1.Consum urbà d'aigua, 1999-2015. Fonts: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L., Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> Disminució. Hi ha molta feina a fer quant a reutilització d’aigües

depurades, recollida de pluvials, reducció de consums per càpita, reducció de fuites, etc.


Augment. El consum urbà d’aigua a l’illa mostra una clara evolució decreixent fins el 2014, amb una reducció del 17,3% respecte del màxim de la sèrie, registrat el 2006. El 2015 però, s’ha trencat l’anterior tendència decreixent i s’observa un considerable augment de l’indicador, que s’ha situat de nou per sobre de les 11 tones d’aigua consumida. S’han realitzat algunes actuacions positives encaminades a reduir fuites, però hi ha molta feina a fer quant a reutilització i minimització dels consums domèstics, sobretot a les zones turístiques d’urbanització dispersa on els consums es disparen (jardineria autòctona, aljubs a les noves edificacions, cobertors a les piscines, facturació per blocs amb criteris d’estalvi, etc.).

11.098.071

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

11.000.000

12.000.000

13.000.000

14.000.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

m3

133


Observacions S’ha de tenir en compte que l’indicador està calculat a partir de dades d’extracció, és a dir, el volum que es subministra a la xarxa on

Taules i gràfics


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís Total

1999 1.123.994 672.790 4.560.680 305.595 2.217.201 1.490.996 257.768 1.309.396 11.938.420 2000 1.046.047 645.198 4.402.640 317.861 2.281.671 1.492.095 270.899 1.340.759 11.797.170 2001 1.068.997 634.306 4.491.672 311.569 2.496.267 1.611.460 270.554 1.368.148 12.252.974 2002 1.067.997 632.709 4.549.617 300.888 2.397.947 1.651.752 272.202 1.334.529 12.207.640 2003 1.222.172 606.396 4.486.208 334.920 2.433.119 1.839.080 280.405 1.415.478 12.617.779 2004 1.236.665 617.786 4.465.593 355.791 2.505.918 1.672.275 352.002 1.466.090 12.672.120 2005 1.211.640 626.791 4.334.885 349.852 2.649.914 1.684.219 313.227 1.454.601 12.625.129 2006 1.220.693 668.548 4.050.391 351.108 2.791.133 1.882.872 335.789 1.622.371 12.922.905 2007 1.150.573 585.692 4.148.899 356.368 2.722.435 1.806.427 318.980 1.430.259 12.519.633 2008 1.018.980 604.124 4.271.130 355.640 2.443.497 1.895.627 319.909 1.297.653 12.206.560 2009 1.012.854 601.587 4.469.951 341.593 2.328.397 1.877.822 314.976 1.324.256 12.271.436 2010 1.061.624 547.087 4.351.833 363.331 2.292.316 1.766.166 348.482 1.311.102 12.041.940 2011 1.151.321 492.580 4.223.311 372.119 2.257.101 1.706.141 342.714 1.344.486 11.889.773 2012 1.092.595 497.695 3.962.025 371.818 2.247.133 1.577.693 435.482 1.387.959 11.572.399 2013 1.055.635 455.277 3.826.382 361.976 2.101.128 1.650.034 375.264 1.330.973 11.156.669 2014 1.023.464 449.883 3.566.154 342.984 2.061.074 1.557.916 327.249 1.352.463 10.681.187 2015 1.060.657 447.841 3.855.585 326.630 2.004.458 1.598.519 401.668 1.402.713 11.098.071

Taula 1. Volum extret per municipis, 1999-2015. Unitats: m3. Fonts: D. G. R. H. Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

Any Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total

1999 617.750 577.760 711.781 937.332 1.071.742 1.252.578 1.605.009 1.552.037 1.294.899 944.414 721.043 652.076 11.938.420

2000 647.714 591.177 710.322 884.737 1.078.257 1.274.557 1.531.670 1.536.095 1.306.184 914.258 685.099 637.100 11.797.170

2001 646.277 610.211 685.200 932.028 1.067.777 1.285.900 1.578.328 1.650.303 1.415.125 946.956 784.373 650.496 12.252.974

2002 645.560 644.130 647.985 942.067 1.081.159 1.293.373 1.583.154 1.625.131 1.408.798 994.723 724.965 616.595 12.207.640

2003 674.624 615.481 670.036 940.046 1.125.650 1.340.781 1.689.123 1.746.009 1.379.435 1.008.069 757.601 670.925 12.617.779

2004 669.864 656.290 663.684 871.626 1.067.455 1.363.593 1.634.617 1.764.027 1.496.486 1.053.483 788.543 642.451 12.672.120

2005 688.945 578.741 663.462 936.310 1.183.979 1.427.494 1.663.706 1.725.840 1.382.482 976.029 728.408 669.731 12.625.129

2006 640.218 624.634 703.940 906.703 1.223.531 1.443.712 1.663.634 1.755.169 1.410.261 1.007.142 821.304 722.657 12.922.905

2007 701.247 619.856 728.785 894.352 1.165.262 1.376.741 1.625.590 1.630.154 1.415.662 929.708 718.581 713.694 12.519.633

2008 672.631 712.334 721.627 807.682 1.088.583 1.194.077 1.569.989 1.737.972 1.329.321 912.510 794.161 665.673 12.206.560

2009 667.171 611.240 708.321 824.885 1.036.135 1.352.579 1.593.304 1.785.700 1.396.042 900.524 754.675 640.859 12.271.436

2010 647.937 617.920 693.969 882.200 958.909 1.217.986 1.600.530 1.818.692 1.362.903 891.676 697.086 652.133 12.041.940

2011 630.904 596.150 588.310 844.976 1.116.262 1.282.817 1.550.237 1.713.156 1.305.416 980.758 664.970 615.816 11.889.773

2012 620.910 593.970 657.976 779.057 1.019.050 1.282.395 1.598.678 1.660.601 1.278.097 910.192 620.467 551.006 11.572.399

2013 628.356 584.818 604.949 708.030 900.732 1.117.996 1.506.465 1.582.056 1.323.660 930.061 692.277 577.269 11.156.669

2014 577.579 484.254 580.120 677.902 984.659 1.114.199 1.388.183 1.541.254 1.273.062 886.141 623.767 550.067 10.681.187

2015 618.449 524.650 529.953 769.202 990.301 1.136.340 1.550.460 1.509.993 1.283.409 906.465 702.944 575.904 11.098.071

Taula 2. Volum extret mensual, 1999-2015. Unitats: m3. Fonts: D. G. R. H. Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís;, Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

134


Gràfic 2. Volum d'aigua extret anualment per municipis, 1999-2015. Fonts: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Volum d'aigua extret mensualment a tota l’illa, 1999-2015. Fonts: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000


Es Migjorn

Sant Lluís

m3

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

gen. feb. març abr. maig juny jul. ago. set. oct. nov. des.

m3

1999 2001 2006 2009 2011 2014 2015

135

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.3. Consum urbà d'aigua per habitant

2.2.3. CONSUM URBÀ D'AIGUA PER HABITANT (IO) Definició: Mesura el consum urbà d'aigua per càpita per a la població de dret i de fet. Inclou

els usos domèstics, turístics i industrials. Es calcula a partir de les dades d'extracció de pous.

Mètode de càlcul:

Unitats: l/hab/dia. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: OBSAM, IBESTAT i INE. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1.Consum d’aigua per càpita per a la població de dret i de fet, 1999-2015. Fonts: pròpia i IBESTAT. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> Disminució. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El 2015 el consum urbà d’aigua per càpita ha augmentat respecte de l’any anterior. Tanmateix, durant el darrer decenni s’observa una tendència general de disminució en els consums per càpita per a la població de fet i s’haurà d’esperar a futurs informes per a confirmar el canvi de tendència intuït. Tot i seguir una bona tendència, els valors de l’indicador són encara molt elevats. El consum per població de dret (329 l/hab/dia el 2015) es troba molt per sobre de la mitjana nacional de 250 l/hab/dia (dades INE 2014) i per sobre dels valors de consum considerats eficients. Alguns municipis tenen uns consums molt superiors al que seria recomanable, sobretot els municipis més turístics, ja que els nuclis turístics disparen els consums per càpita al voltant dels 1000 l/hab/dia en els casos d’urbanització més dispersa.

Observacions S’ha de tenir en compte que l’indicador està calculat a partir de dades d’extracció, és a dir, el volum que es subministra a la xarxa on

329,3

273,4

0 50

100 150 200 250 300 350 400 450 500

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

l/hab

/dia


136


Taules i gràfics


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís Menorca

1999 426,0 294,5 559,3 210,3 267,3 1.410,5 621,7 842,7 461,8 2000 387,8 271,8 526,2 214,4 269,6 1.317,0 646,5 835,8 444,5 2001 381,2 260,1 519,1 206,5 285,0 1.351,0 615,7 810,3 445,8 2002 366,6 249,5 503,8 193,4 260,8 1.281,2 608,3 743,4 424,5 2003 408,5 236,6 483,8 213,9 255,7 1.378,9 631,8 743,5 426,4 2004 407,8 239,5 469,2 224,7 258,7 1.191,9 741,8 742,9 418,9 2005 382,8 230,8 440,3 217,1 262,4 1.084,4 609,1 679,5 399,0 2006 374,4 245,0 404,0 214,9 274,2 1.145,3 612,1 719,0 400,4 2007 351,3 210,3 405,7 214,0 263,7 1.023,0 575,7 610,9 380,1 2008 305,7 214,3 407,8 211,0 231,6 1.011,6 575,9 530,3 361,8 2009 299,8 208,8 420,0 200,4 219,0 972,2 566,6 518,5 358,0 2010 309,5 189,1 407,7 215,5 216,2 896,4 620,4 498,6 349,6 2011 328,6 168,9 394,7 216,1 213,7 864,3 615,3 499,3 343,3 2012 311,5 171,3 367,0 218,1 212,5 801,0 775,2 510,5 333,1 2013 296,1 156,8 353,8 215,1 200,1 833,3 676,4 485,6 321,1 2014 306,0 160,9 333,7 203,0 198,4 824,6 609,9 495,9 313,6 2015 323,0 160,7 363,0 195,8 196,1 860,2 770,1 511,0 329,3

Taula 1. Consum d'aigua per càpita per municipis per a la població de dret, 1999-2015. Unitats: l/hab/dia. Fonts: pròpia i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís Menorca

1999 311,1 326,2 393,5 208,9 256,1 461,9 298,4 450,0 347,2 2000 271,3 305,1 388,3 143,9 210,4 438,3 282,8 420,7 311,2 2001 265,2 279,8 365,0 130,7 231,4 493,5 261,3 437,8 312,6 2002 271,9 298,0 391,3 132,3 227,0 491,9 287,0 440,6 322,5 2003 329,3 304,8 408,3 158,3 252,4 591,3 282,6 473,9 355,1 2004 328,3 289,2 377,6 215,4 291,8 560,1 375,9 475,9 362,4 2005 349,0 295,3 366,7 210,8 295,4 555,6 323,9 462,9 358,8 2006 342,0 312,8 340,4 216,9 278,0 637,8 375,1 504,2 355,7 2007 295,8 263,5 335,0 206,9 259,2 559,7 343,1 413,0 326,5 2008 259,2 277,7 341,9 208,7 231,4 720,8 334,9 360,0 320,8 2009 311,7 274,3 364,5 201,1 215,0 649,7 308,4 359,5 324,4 2010 290,0 233,7 352,9 189,1 218,3 582,1 307,6 346,3 311,1 2011 310,7 205,5 319,6 215,6 216,1 575,2 306,9 355,2 302,1 2012 282,0 202,6 286,4 202,8 210,9 508,2 364,0 353,2 283,0 2013 252,6 185,8 270,6 191,5 197,2 502,6 304,1 338,7 267,1 2014 251,8 192,3 256,7 180,8 190,8 482,2 288,5 350,5 259,1 2015 271,1 189,6 275,1 183,3 193,0 484,1 372,8 372,7 273,4

Taula 2. Consum d'aigua per càpita per municipis per a la població de fet, 1999-2015. Unitats: l/hab/dia. Font i elaboració: OBSAM.

137


Gràfic 2. Consum urbà d’aigua de la població de dret per municipis, 1999-2015. Fonts: pròpia i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Consum urbà d’aigua de la població de fet per municipis, 1999-2015. Font i elaboració: OBSAM.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600



l/hab

dre

t/dia

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0

100

200

300

400

500

600

700

800



l/hab

fet/d

ia

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

138


Gràfic 4. Consum per habitant de dret a les diferents CA i per habitant de dret i de fet a Menorca, 2014. Font: INE i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

50

100

150

200

250

300

350

400

Anda

lusi

a

Arag

ó

Astú

ries

Illes

Bal

ears

Can

àrie

s

Can

tàbr

ia

Cas

tella

i Ll

eó

Cas

tella

-La

Man

xa

Cat

alun

ya

Valè

ncia

Extre

mad

ura

Gal

ícia

Mad

rid

Múr

cia

Nav

arra

País

Bas

c

Rio

ja

Ceu

ta i

Mel

illa

Men

orca

de

dret

Men

orca

de

fet

l/hab

. /di

a mitjana espanyola

139

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.4 Consum final d'energia per càpita

2.2.4. CONSUM FINAL D'ENERGIA PER CÀPITA (IO) Definició: Mesura el consum final d'energia en relació amb la població de dret i de fet. Mètode de càlcul:

Unitats: TEP (Tonelada equivalent de petroli)/hab/any. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: CLH, Gas Menorca, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Consum final d'energia per càpita, 1999-2015. Fonts: CLH, Gas Menorca, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució en ambdós casos. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Augment. Durant el període 2006-2013, s’observa una tendència general descendent en el consum final d’energia per càpita a l’illa, accentuat a partir de 2008 com a conseqüència de la crisi econòmica. El 2014 però, la tendència s’inverteix clarament i s’ha situat el 2015 en 1,34 TEP per habitant de dret i 1,11 TEP per habitant de fet, el que suposa un increment de gairebé el 10% respecte de fa dos anys en ambdós casos. Es pot observar com els tres darrers anys l’energia final consumida procedent de biomassa i de l’electricitat generada mitjançant combustibles fòssils mostren una certa estabilitat. L’energia consumida provinent de combustibles líquids, en canvi, ha augmentat considerablement respecte de 2013 (increment de l’11,3%); mentre que la de gasos liquats ha disminuït lleugerament respecte de fa dos anys. Pel que fa a les energies alternatives, després d’un llarg període de creixement, el 2015 ha continuat la tendència de disminució iniciada l’any anterior i s’ha reduït el seu consum total en un 13,9% respecte de 2013. L'energia a Menorca és un recurs amb una forta demanda i amb molta dependència de l'exterior i dels combustibles fòssils. Més de la meitat de l’energia final es dedica al transport. També hi ha un elevat consum d'energia elèctrica, que prové de centrals tèrmiques que s’alimenten de gasoil i fueloil provinents de l’exterior. Una part important de l’energia elèctrica és transportada des de Mallorca.

1,34

1,11

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

TEP/

hab/

any


140


Taules i gràfics

Anys Consum càpita població de dret

Consum càpita població de fet

Anys Consum càpita població de dret

Consum càpita població de fet

1999 1,66 1,25 2008 1,59 1,41 2000 1,72 1,20 2009 1,42 1,29 2001 1,75 1,23 2010 1,36 1,21 2002 1,67 1,27 2011 1,33 1,17 2003 1,71 1,43 2012 1,25 1,07 2004 1,67 1,45 2013 1,22 1,02 2005 1,70 1,53 2014 1,25 1,03 2006 1,67 1,48 2015 1,34 1,11 2007 1,58 1,35

Taula 1. Energia final per càpita consumida a Menorca, 1999-2015. Unitats: TEP/hab. Fonts: CLH, Gas Menorca, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Anys Gasos liquats

Combustible líquid

Electricitat procedent d'energies

alternatives

Electricitat comb. fòssils

Biomassa Total

1990 5.450,62 59.180,37 0,00 20.606,63 224,81 85.462,4 1991 5.686,78 56.385,03 0,00 21.716,81 318,54 84.107,1 1992 5.643,16 55.710,52 0,00 22.067,60 345,63 83.766,9 1993 5.873,00 54.919,85 0,00 22.475,76 336,11 83.604,7 1994 6.193,46 62.193,35 0,00 23.924,60 1.151,15 93.462,6 1995 6.434,39 62.615,62 0,00 24.573,04 485,77 94.108,8 1996 6.809,07 63.197,23 0,00 25.149,24 536,27 95.691,8 1997 6.397,39 64.560,94 0,00 26.561,44 1.010,35 98.530,1 1998 6.685,17 71.504,87 0,00 27.905,71 287,81 106.383,6 1999 6.996,90 78.824,65 0,00 31.008,68 531,23 117.361,4 2000 6.809,46 85.187,50 0,00 32.604,92 540,05 125.141,9 2001 6.964,35 89.380,55 0,00 35.075,27 243,50 131.663,7 2002 7.047,82 86.620,02 1,70 37.573,14 218,90 131.461,6 2003 6.990,27 91.871,68 1,97 39.364,95 511,33 138.740,2 2004 7.288,71 90.542,00 324,08 40.310,47 267,04 138.732,3 2005 7.294,79 96.777,19 470,92 42.586,73 182,47 147.312,1 2006 6.530,08 96.548,88 423,62 43.643,92 166,00 147.312,5 2007 6.382,78 90.591,27 493,79 44.627,89 188,14 142.283,9 2008 6.216,75 92.984,25 790,70 46.419,79 198,90 146.610,4 2009 5.994,08 80.369,40 1.089,17 45.576,64 245,12 133.274,4 2010 6.264,20 76.788,77 1.154,77 44.019,19 300,60 128.527,5 2011 5.384,09 76.816,86 1.233,47 42.060,00 264,64 125.759,1 2012 5.279,59 70.827,44 1.302,73 41.581,63 329,96 119.321,4 2013 5.121,90 69.323,46 1.338,03 40.291,04 326,68 116.401,1 2014 4.750,34 70.617,94 1.227,95 39.219,92 366,36 116.182,5 2015 4.962,78 77.158,17 1.152,64 40.350,62 324,79 123.949,0

Taula 2. Energia final consumida a Menorca, 1990-2015. Unitats: TEP. Fonts: CLH, Gas Menorca, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

141


Gràfic 2. Energia final total consumida a Menorca, 1990-2015. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Energia final consumida a Menorca, 1999-2015. Fonts: CLH, Gas Menorca, Repsol-Gas, Aena, Gesa, D. G. d’Energia del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 4. Energia final consumida per càpita a Europa, Espanya, Balears i Menorca, 1999-2015. Fonts: EUROSTAT, D. G. d’Energia del Govern Balear, OBSAM. Elaboració: OBSAM. Nota: No es disposa de les dades de 2014 i 2015 per a les Illes Balears, ni de 2015 per a Europa.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

1990

19

91

1992

19

93

1994

19

95

1996

19

97

1998

19

99

2000

20

01

2002

20

03

2004

20

05

2006

20

07

2008

20

09

2010

20

11

2012

20

13

2014

20

15

TEP

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

TEP

gasos liquats combustible líquid electricitat procedent d'energies alternatives

electricitat comb. fòssils

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 2,2 2,4 2,6

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

TEP/

hab/

any

Illes Balears Espanya UE Menorca

142

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.5 Emissions directes de CO2 a l'atmosfera

2.2.5. EMISSIONS DIRECTES DE CO2 A L'ATMOSFERA (INO) Definició: Emissions directes de CO2 a l'atmosfera per habitant de dret i de fet. No es

consideren les emissions generades per la producció de béns importats a l'illa ni es resten les emissions generades per béns exportats.

Mètode de càlcul:

Per veure la metodologia de càlcul d’emissions, veure l’indicador Emissions directes de CO2 que es troba a l’apartat d’indicadors bàsics a la web de l’OBSAM

Unitats: Tones de CO2/hab/any. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, Gesa, Eurostat. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Emissions directes de CO2

a Menorca per càpita (població de dret i de fet), 1999-2015. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, Gesa. Elaboració: OBSAM.


Augment. Les emissions de CO2 per habitant mostren una marcada tendència de disminució, sobretot a partir de 2008, com a resposta a la reducció del consum elèctric a causa de la crisi econòmica. El 2014 però, s’intueix un canvi de tendència, amb un marcat augment de les emissions per càpita el 2015. Aquest increment s’ha donat tant en les emissions provinents del consum de gasos i combustibles, com en les provinents de la generació d’energia elèctrica. Tot i l’anterior tendència decreixent, s’ha incomplert el compromís d’Espanya dins del protocol de Kioto, que era d’un augment màxim respecte de 1990 d’un 15% el 2012. De fet, comparant les emissions de tones de CO2 totals de 2012 amb les de 1990, observem com han augmentat un 56%.

6,80

5,64

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Tone

s C

O2/

hab/

any


143

http://www.obsam.cat/indicadors/sectors-economics/energia/emissions-CO2/Emissions-directes-CO2-1990-2014.pdf


El 2006 es va aprovar el II pla d’emissions 2008-2012 per part del Govern d’Espanya, l’objectiu del qual era un augment del 37% respecte de 1990 per a l’any 2012, que tampoc no es va assolir. El 2008 la Unió Europea va marcar els objectius per l’any 2020 de reduir un 20% les emissions respecte de 1990 en el conjunt de la UE, assolir un 20% d’energia procedent de renovables i un augment del 20% de l’eficiència energètica. Aquests objectius 20/20/20 assignen a Espanya una reducció del 10% respecte de 2005 en les emissions no subjectes a comerç d’emissions, i del 21% de les emissions derivades de la indústria, inclosa l’energètica, sí subjectes a comerç d’emissions. Per a Menorca, això implica un augment del 50% de les emissions respecte de 1990. A l’illa, el gran augment d’emissions fins al 2005, la flexibilitat d’Europa per als països menys rics i els efectes de la crisi són els tres factors que han fet que els darrers anys s’acompleixin els objectius establerts quant a emissions per al 2020, sense dur a terme polítiques actives en aquest camp. Tot i així, el 2015 el percentatge d’augment respecte de 1990 es situa de nou per sobre del 50%. Les dades d’emissions de CO2 per habitant a Menorca es troben molt per sobre de les 5,9 tones de CO2 per càpita emeses a Espanya el 2012, i per sota de les 7,4 tones de CO2 per càpita emeses a Europa el mateix any (dades Eurostat). Els països europeus que menys emissions produeixen són, per una banda, els països més pobres, com Letònia, Portugal, Romania i Hongria; i, per altra, països amb forta dependència de l'energia nuclear, com França.

Observacions Per a l’anàlisi d’aquest indicador, suposem que els compromisos adoptats per l’Estat espanyol, s’apliquen per igual a tot el territori i, per tant, també a Menorca.

Taules i gràfics

Anys Emissions per càpita pobl. dret Emissions per càpita pobl. fet 1999 7,86 5,91 2000 8,08 5,66 2001 8,31 5,82 2002 8,13 6,18 2003 8,30 6,91 2004 8,19 7,09 2005 8,28 7,44 2006 8,18 7,27 2007 7,91 6,79 2008 7,97 7,07 2009 7,34 6,65 2010 7,07 6,29 2011 6,84 6,02 2012 6,48 5,51 2013 6,25 5,20 2014 6,34 5,24 2015 6,80 5,64

Taula 1.Tones de CO2 per càpita emeses anualment (població de dret i de fet), 1999-2015. Unitats: tones per persona. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, Gesa. Elaboració: OBSAM.

144


Any Jet A1 Gasos i combustibles Electricitat Total

1990 54.272 140.646 200.305 395.223 1991 36.703 144.732 208.828 390.263 1992 41.711 138.497 209.313 389.521 1993 42.588 137.749 211.805 392.142 1994 59.597 147.154 225.254 432.005 1995 53.566 151.143 229.127 433.837 1996 56.143 154.828 235.644 446.615 1997 52.922 157.819 250.684 461.425 1998 60.615 172.900 269.171 502.686 1999 72.936 184.144 299.265 556.345 2000 83.756 192.665 311.311 587.732 2001 84.221 206.085 335.050 625.356 2002 72.071 210.453 358.051 640.575 2003 78.975 219.615 374.096 672.686 2004 73.776 222.400 382.683 678.859 2005 82.444 233.427 401.648 717.519 2006 81.898 231.172 410.375 723.445 2007 66.930 227.793 418.627 713.349 2008 75.077 226.774 435.215 737.066 2009 47.808 214.646 427.170 689.624 2010 46.863 205.081 415.405 667.349 2011 54.822 194.455 399.723 648.999 2012 54.417 175.987 386.439 616.843 2013 51.336 174.112 369.756 595.204 2014 52.933 175.451 363.579 591.964 2015 58.255 190.645 378.810 627.709

Taula 2. Emissions de CO2 a Menorca en funció de la font, 1990-2015. Unitats: tones. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, Gesa. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Comparativa de les emissions de CO2 a Menorca amb els objectius marcats, 1990-2020. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, Repsol-Gas S.A, Aena, Gesa. Elaboració: OBSAM. Nota: Veure metodologia a l'indicador Emissions directes de CO2 que es troba al web de l'OBSAM.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

1990

19

91

1992

19

93

1994

19

95

1996

19

97

1998

19

99

2000

20

01

2002

20

03

2004

20

05

2006

20

07

2008

20

09

2010

20

11

2012

20

13

2014

20

15

2016

20

17

2018

20

19

2020

Tone

s de

CO

2

Emissions de CO2 Límit Kioto (+15%) any 2012 Objectius 20/20/20 any 2020

145

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.6 Generació de residus sòlids urbans

2.2.6. GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS (IO) Definició: Generació de residus sòlids urbans (RSU). Inclou tant la recollida selectiva com

l'ordinària. Mètode de càlcul:

On

Unitats: Tones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Generació total de RSU (rebuig més seleccionat en origen), 1998-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució. Els milers de tones que van a parar anualment a l’abocador haurien de disminuir de manera important. La sostenibilitat demana apostar dràsticament per la reducció.


Augment. La generació de residus sòlids urbans a l’illa mostra una evolució decreixent durant el període 2001-2013, en què l’indicador es va reduir en un 20,6%. Els dos darrers anys però, la tendència s’ha invertit i s’observa un augment de la quantitat total de residus generats, amb un increment del 6,2% respecte de 2013. Tot i que les xifres confirmen l’acompliment de l’objectiu del Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca (PDR), que determina una generació de residus al voltant de 70.000 tones/any, és important retornar a l’anterior tendència de disminució per tal d’assolir l’objectiu de reducció establert per la Llei 22/2011. Aquest objectiu fixa una disminució d’un 10% l’any 2020 respecte de 2010. És a dir, els residus haurien de situar-se al voltant de 52.000 tones/any. Pel que fa als municipis, des de 2013 tots han augmentat la quantitat de RSU generats, excepte es Migjorn, on ha disminuït lleugerament.

56.708

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Tone

s

146


Observacions No queda inclosa la recollida de plàstics agrícoles, olis, fluorescents, piles, tòner, cartutxos d'impressió, llums de mercuri, aparells elèctrics i electrònics, restes d’animals, restes de poda, cendres del forn incinerador ni llots d’EDAR; tampoc la recollida de materials d’excavació ni de voluminosos, que actualment passen per plantes de pretractament i que deriven els sobrants a l’abocador.

Taules i gràfics Any Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des Total 1998 2.666 2.553 2.921 3.398 4.888 5.474 6.360 7.082 5.728 4.706 2.911 2.954 51.642 1999 2.987 2.686 3.235 3.821 5.250 5.850 6.535 7.718 6.072 4.947 3.200 2.908 55.209 2000 3.268 3.135 3.483 4.029 5.934 6.674 7.823 8.531 7.075 5.943 3.821 3.370 63.087 2001 3.989 3.389 4.055 4.604 6.312 7.038 8.019 8.748 7.351 6.074 4.118 3.587 67.284 2002 3.745 3.385 3.979 4.654 6.316 6.873 7.984 8.999 7.212 6.037 4.000 3.755 66.938 2003 3.746 3.506 4.114 4.529 6.229 7.092 8.229 8.979 7.251 5.775 3.909 3.810 67.169 2004 3.502 3.332 3.903 4.581 5.860 7.025 7.944 8.901 6.997 5.773 4.071 3.800 65.690 2005 3.580 3.372 4.071 4.410 6.087 6.770 7.859 8.649 6.862 5.615 4.039 3.705 65.020 2006 3.788 3.430 3.825 4.163 5.660 6.317 7.795 8.706 6.851 5.437 3.867 3.586 63.424 2007 3.791 3.458 4.081 4.501 5.908 6.590 7.781 8.614 6.496 5.339 3.782 3.594 63.936 2008 3.780 3.473 3.925 4.097 5.457 5.963 7.202 7.743 6.214 4.790 3.623 3.583 59.851 2009 3.507 3.196 3.629 3.904 4.970 5.709 6.938 7.552 5.864 4.455 3.616 3.554 56.894 2010 3.647 3.122 3.686 3.879 4.977 5.992 7.235 7.989 6.051 4.776 3.602 3.421 58.376 2011 3.259 3.176 3.664 3.996 4.922 5.876 6.931 7.871 5.919 4.344 3.594 3.419 56.971 2012 3.335 2.979 3.555 3.613 4.919 5.575 6.844 7.714 5.671 4.387 3.335 3.119 55.047 2013 3.113 2.801 3.296 3.790 4.788 5.405 6.686 7.386 5.531 4.216 3.268 3.112 53.392 2014 3.300 2.960 3.389 3.912 4.814 5.666 6.975 7.683 6.105 4.850 3.397 3.400 56.451 2015 3.150 2.879 3.480 3.911 4.846 5.853 7.342 7.969 6.221 4.702 3.260 3.096 56.708

Taula 1. Generació d’RSU mensual al total de Menorca (rebuig més seleccionat en origen), 1998-2015. Unitats: tones. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Mercadal Es

Migjorn St.

Lluís G. S.* Total

1998 5.190 3.199 18.000 2.416 12.283 4.730 1.261 3.992 571 51.642 1999 5.679 3.226 18.245 2.308 13.636 5.058 1.350 4.561 1.146 55.209 2000 6.390 3.497 18.791 3.668 17.980 5.646 1.591 5.277 249 63.087 2001 6.793 3.810 20.730 4.036 18.266 5.482 1.743 5.261 1.162 67.284 2002 6.933 3.764 20.528 4.023 18.768 5.888 1.666 5.327 40 66.938 2003 6.638 3.782 20.726 4.012 18.410 5.773 1.855 5.586 387 67.169 2004 7.030 4.008 22.055 3.100 16.108 5.536 1.744 5.716 392 65.690 2005 6.196 3.938 21.782 3.083 16.698 5.516 1.766 5.755 287 65.020 2006 6.219 3.752 20.745 2.840 17.648 5.092 1.551 5.578 0 63.424 2007 6.479 3.716 20.645 2.882 17.577 5.345 1.541 5.751 0 63.936 2008 6.177 3.433 19.636 2.688 16.686 4.101 1.493 5.638 0 59.851 2009 4.886 3.299 18.451 2.556 16.299 4.332 1.536 5.535 0 56.894 2010 5.528 3.530 18.611 2.892 15.813 4.580 1.709 5.712 0 58.376 2011 5.364 3.470 19.139 2.500 15.128 4.282 1.615 5.473 0 56.971 2012 5.153 3.247 18.422 2.430 14.105 4.152 1.600 5.252 685 55.047 2013 5.280 3.068 17.886 2.378 13.369 4.175 1.571 4.986 678 53.392 2014 5.400 3.048 18.467 2.504 14.200 4.328 1.532 5.158 1.815 56.451 2015 5.405 3.235 19.376 2.437 14.237 4.599 1.502 5.231 687 56.708

Taula 2. Generació total d’RSU per municipis (rebuig més seleccionat en origen), 1998-2015. Unitats: tones. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: * G. S. Generadors singulars (no els podem imputar a cap municipi perquè arriben directament a

planta).

147


Gràfic 2. Generació total d’RSU per mesos (rebuig més seleccionat en origen), anys 2000, 2005, 2010 i 2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Generació total d’RSU per municipis, 1998-2015 (anys parells fins el 2010). Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000


Tone

s

2000 2005 2010 2015

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

Alaior Es Castell


Es Migjorn

Sant Lluís

Tone

s

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 2012 2013 2014 2015

148

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.7 Generació de residus sòlids urbans per càpita

2.2.7. GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS PER CÀPITA (INO) Definició: Ràtios de generació de residus sòlids urbans en relació amb la població de dret i

de fet (inclou tant la recollida selectiva com l'ordinària). Mètode de càlcul:

Unitats: Kg/hab/dia Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Generació total d’RSU per càpita (rebuig més seleccionat en origen), 1998-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Disminució dels residus, amb polítiques de reducció d’embalatges i envasos que apostin per la minimització i reutilització.


Augment. La generació d’RSU per habitant de dret a l’illa mostra una evolució decreixent durant el període 2001-2013, havent-se reduït en un 37%. El 2014 però, es trenca aquesta tendència, i s’ha situat en 1,68 kg per habitant i per dia el darrer any; el que suposa un augment del 9,5% respecte de 2013, quan es generaven 1,54 kg per habitant i per dia. Es comprova un comportament similar en el cas de la població de fet, que s’ha situat el 2015 en 1,40 kg per habitant i per dia, el que suposa una reducció del 26% respecte del màxim de la sèrie, assolit el 2003; però un augment del 9,3% respecte de 2013. Es comprova com es Migjorn és any rere any el municipi amb major quantitat de residus generats per càpita (2,88 el 2015), seguit, tot i que de lluny, per es Mercadal (2,48 el 2015). En el costat oposat s’hi troba es Castell, amb 1,16 kg per habitant i per dia aquest darrer any. Si es comparen les ràtios de Menorca amb la mitjana europea (1,31 el 2013, segons dades de l’Eurostat) i l’espanyola (1,14 el 2013, segons dades l’INE), els primers es troben molt per sobre. Per tant, s’ha d’aconseguir reduir en major mesura la generació de residus per càpita.

1,68 1,40

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

kg/h

ab/d

ia


149


Observacions No queda inclosa la recollida de plàstics agrícoles, olis, fluorescents, piles, tòner, cartutxos d'impressió, llums de mercuri, aparells elèctrics i electrònics, restes d’animals, restes de poda, cendres del forn incinerador ni llots d’EDAR. Tampoc la recollida de materials d’excavació ni voluminosos, que actualment passen per plantes de pretractament i que deriven les restes a l’abocador.

Taules i gràfics Població de dret Població de fet


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís Menorca Menorca

1998 2,02 1,46 2,26 1,69 1,51 4,76 3,07 2,66 2,05 1,62 1999 2,15 1,41 2,24 1,59 1,64 4,78 3,26 2,94 2,14 1,61 2000 2,36 1,47 2,24 2,47 2,12 4,97 3,79 3,28 2,37 1,66 2001 2,42 1,56 2,40 2,67 2,09 4,60 3,97 3,12 2,45 1,72 2002 2,38 1,48 2,27 2,59 2,04 4,57 3,72 2,97 2,33 1,77 2003 2,22 1,48 2,24 2,56 1,93 4,33 4,18 2,93 2,27 1,89 2004 2,31 1,55 2,31 1,95 1,66 3,93 3,67 2,89 2,17 1,87 2005 1,96 1,45 2,21 1,91 1,65 3,55 3,43 2,69 2,05 1,85 2006 1,91 1,38 2,07 1,74 1,73 3,10 2,83 2,47 1,96 1,75 2007 1,98 1,33 2,02 1,73 1,70 3,03 2,78 2,46 1,94 1,67 2008 1,85 1,21 1,87 1,59 1,58 2,18 2,68 2,30 1,77 1,57 2009 1,45 1,15 1,73 1,50 1,53 2,24 2,76 2,17 1,66 1,50 2010 1,61 1,22 1,74 1,72 1,49 2,32 3,04 2,17 1,69 1,51 2011 1,53 1,19 1,79 1,45 1,43 2,17 2,90 2,03 1,65 1,45 2012 1,46 1,11 1,70 1,42 1,33 2,10 2,84 1,93 1,58 1,34 2013 1,48 1,06 1,65 1,41 1,27 2,11 2,83 1,82 1,54 1,28 2014 1,61 1,09 1,73 1,48 1,37 2,29 2,85 1,89 1,66 1,37 2015 1,65 1,16 1,82 1,46 1,39 2,48 2,88 1,91 1,68 1,40

Taula 1.Generació d’RSU total per càpita (rebuig més seleccionat en origen) per població de fet i de dret, 1998-2015. Unitats: kg/hab/dia. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Generació d’RSU per càpita per població de dret i per municipis (rebuig més seleccionat en origen), 1998-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

1

2

3

4

5

6



kg/h

ab/d

ia

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

150


Gràfic 3. Generació d’RSU per càpita a les diferents CA, Espanya i a Europa, 2013, i a Menorca, 2015. Font: INE, Eurostat i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

Anda

lusi

a

Arag

ó

Astú

ries

Bale

ars

Can

àrie

s

Can

tàbr

ia

Cas

tella

i Ll

eó

Cas

tella

- la

Man

xa

Cat

alun

ya

Valè

ncia

Extre

mad

ura

Gal

ícia

Mad

rid

Múr

cia

Nav

arra

País

Bas

c

Rio

ja

Men

orca

pob

l. dr

et

Men

orca

pob

l. fe

t

kg/h

ab/d

ia

Espanya (2013) Europa EU-27 (2013)

151

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.8 Estrès turístic


Gràfic 1. Estrès turístic màxim i estrès turístic anual, 1998-2015. Font i elaboració: OBSAM.

1,22

0,37

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Pers

ones

per

cad

a re

side

nt

Estrés turístic màxim Estrés turístic mitjà

2.2.8. ESTRÈS TURÍSTIC (INO) Definició: Mesura la pressió turística sobre els residents de l'illa, mitjançant la relació entre la

població flotant (mitjana i màxim anual) i la població censada. Mètode de càlcul:

La pressió humana diària es pot dividir entre població permanent (que es defineix com el valor mínim de pressió humana diària que roman a l’illa tot l’any) i població flotant (que inclouria els turistes, treballadors temporals i la resta de persones que fan fluctuar la corba de pressió humana al llarg de l’any). Així doncs, disposem de les mitjanes mensuals de població flotant i calculem l’estrès màxim agafant el valor màxim mensual de l’any i dividint-lo entre la població de dret (padró municipal d’habitants a 1 de gener). Per calcular l’estrès mitjà anual ho fem a partir de la mitjana ponderada de les dades mensuals de població flotant. En el cas dels càlculs municipals, aprofitant la bona correlació existent entre població i residus, estimem la població flotant municipal mensual distribuint la població flotant insular mensual de forma proporcional als residus mensuals generats a nivell municipal.

Unitats: Nombre de persones per cada resident. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: OBSAM i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució de l'estrès màxim i manteniment o augment de l’estrès mínim.


Després d’un període de marcada evolució decreixent, des de l’inici de la darrera dècada l’indicador mostra una lleugera tendència d’augment i s’ha situat el 2015 en valors propers als de 2007. Mentre que l’estrès mitjà continua per sota de les 0,4 persones per cada resident, l’estrès màxim ha superat les 1,2 persones per resident per primer cop des de l’inici de la crisi. A més a més, una

152


Taules i gràfics

Any Població flotant Població de dret (PHM'11)

Estrès turístic Màxima Mitjana Màxim Mitjà

1998 97.926 35.404 69.070 1,42 0,51 1999 109.070 40.947 70.825 1,54 0,58 2000 108.107 38.481 72.716 1,49 0,53 2001 108.253 38.310 75.296 1,44 0,51 2002 114.993 44.252 78.796 1,46 0,56 2003 110.608 36.741 81.067 1,36 0,45 2004 106.270 35.083 82.872 1,28 0,42 2005 109.027 35.003 86.697 1,26 0,40 2006 113.654 37.506 88.434 1,29 0,42 2007 109.743 34.780 90.235 1,22 0,39 2008 102.894 31.662 92.434 1,11 0,34 2009 97.753 29.466 93.915 1,04 0,31 2010 105.440 31.644 94.383 1,12 0,34 2011 110.369 32.567 94.875 1,16 0,34 2012 109.656 32.061 95.178 1,15 0,34 2013 106.625 32.073 95.183 1,12 0,34 2014 110.740 34.427 93.313 1,19 0,37 2015 112.634 34.175 92.348 1,22 0,37

Taula 1. Estrès turístic màxim i mitjà a Menorca, 1998-2015. Unitats: persones i persones per cada resident. Font i elaboració: OBSAM.

Anys

Alaior Es Castell Població

flotant màxima

Població flotant mitjana

Població censada

Estrès turístic màxim

Estrès turístic mitjà

Població flotant

màxima


Població censada



1998 10.552 3.605 7.046 1,50 0,51 5.391 2.224 6.005 0,90 0,37 1999 11.551 4.303 7.229 1,60 0,60 5.794 2.456 6.260 0,93 0,39 2000 11.263 3.914 7.390 1,52 0,53 4.977 2.147 6.504 0,77 0,33 2001 11.408 3.940 7.684 1,48 0,51 5.431 2.216 6.681 0,81 0,33 2002 12.206 4.593 7.982 1,53 0,58 5.629 2.483 6.948 0,81 0,36 2003 11.888 3.838 8.197 1,45 0,47 5.688 2.057 7.022 0,81 0,29 2004 11.499 3.779 8.308 1,38 0,45 5.525 2.143 7.066 0,78 0,30 2005 10.689 3.454 8.671 1,23 0,40 5.780 2.112 7.440 0,78 0,28 2006 11.699 3.685 8.933 1,31 0,41 5.743 2.206 7.475 0,77 0,30 2007 11.810 3.528 8.972 1,32 0,39 5.235 2.016 7.629 0,69 0,26 2008 11.298 3.271 9.133 1,24 0,36 4.863 1.811 7.724 0,63 0,23 2009 8.251 2.531 9.257 0,89 0,27 4.644 1.708 7.892 0,59 0,22 2010 10.664 2.993 9.399 1,13 0,32 5.499 1.914 7.926 0,69 0,24 2011 10.976 3.066 9.600 1,14 0,32 5.927 1.983 7.990 0,74 0,25 2012 10.825 3.038 9.610 1,13 0,32 5.585 1.927 7.962 0,70 0,24 2013 10.905 3.209 9.769 1,12 0,33 5.496 1.882 7.956 0,69 0,24 2014 11.225 3.394 9.162 1,23 0,37 5.465 1.954 7.661 0,71 0,26 2015 11.678 3.293 8.997 1,30 0,37 6.006 1.988 7.635 0,79 0,26

anàlisi de les dades mensuals permet observar de nou com el turisme s’acumula als mesos d’estiu i el màxim es situa al mes d’agost. En comparar les dades municipals de 2015, s’observa un any més com es Migjorn, es Mercadal i Sant Lluís són els que pateixen un estrès turístic més elevat, amb valors que es situen molt per damunt de la mitjana de Menorca. La causa és que aquests municipis tenen una baixa població censada però una alta població flotant. En el cas des Mercadal, a més a més, la tendència observada els darrers anys apunta a un augment. Per altra banda, es Castell, Maó i Ferreries són els municipis que presenten els valors més baixos d’estrès turístic i es troben per sota de la mitjana de l’illa.

153


Anys

Ciutadella Ferreries Població

flotant màxima


Població censada



Població flotant

màxima


Població censada



1998 34.835 12.480 21.785 1,60 0,57 3.743 1.669 3.921 0,95 0,43 1999 36.728 13.801 22.341 1,64 0,62 3.383 1.742 3.981 0,85 0,44 2000 32.525 11.509 22.925 1,42 0,50 5.544 2.242 4.061 1,37 0,55 2001 34.385 12.026 23.706 1,45 0,51 6.030 2.330 4.134 1,46 0,56 2002 35.813 13.593 24.741 1,45 0,55 7.052 2.659 4.262 1,65 0,62 2003 35.023 11.360 25.406 1,38 0,45 6.149 2.188 4.290 1,43 0,51 2004 36.839 11.863 26.073 1,41 0,45 4.029 1.657 4.338 0,93 0,38 2005 37.441 11.759 26.972 1,39 0,44 4.595 1.651 4.416 1,04 0,37 2006 38.330 12.285 27.468 1,40 0,45 4.197 1.671 4.476 0,94 0,37 2007 36.284 11.235 28.017 1,30 0,40 4.274 1.562 4.563 0,94 0,34 2008 34.482 10.394 28.696 1,20 0,36 4.001 1.418 4.617 0,87 0,31 2009 32.546 9.552 29.160 1,12 0,33 3.644 1.323 4.669 0,78 0,28 2010 34.169 10.081 29.247 1,17 0,34 4.222 1.571 4.620 0,91 0,34 2011 37.537 10.935 29.315 1,28 0,37 3.977 1.428 4.717 0,84 0,30 2012 38.025 10.849 29.580 1,29 0,37 3.843 1.438 4.670 0,82 0,31 2013 37.138 10.858 29.629 1,25 0,37 3.839 1.452 4.610 0,83 0,31 2014 37.753 11.604 29.282 1,29 0,40 4.126 1.584 4.630 0,89 0,34 2015 39.921 11.796 29.098 1,37 0,41 3.843 1.500 4.571 0,84 0,33

Anys

Maó Es Mercadal Població

flotant màxima


Població censada



Població flotant

màxima


Població censada



1998 18.610 8.495 22.358 0,83 0,38 13.006 3.285 2.723 4,78 1,21 1999 22.592 10.308 22.725 0,99 0,45 14.446 3.844 2.896 4,99 1,33 2000 26.256 11.007 23.189 1,13 0,47 13.277 3.455 3.104 4,28 1,11 2001 24.848 10.542 23.993 1,04 0,44 12.571 3.191 3.268 3,85 0,98 2002 24.936 12.349 25.187 0,99 0,49 14.612 3.926 3.532 4,14 1,11 2003 23.376 9.968 26.066 0,90 0,38 13.391 3.216 3.654 3,66 0,88 2004 20.657 8.616 26.536 0,78 0,32 12.755 2.995 3.844 3,32 0,78 2005 22.092 8.923 27.669 0,80 0,32 13.200 3.016 4.255 3,10 0,71 2006 25.337 10.366 27.893 0,91 0,37 12.948 3.047 4.504 2,87 0,68 2007 24.142 9.526 28.284 0,85 0,34 12.765 2.927 4.838 2,64 0,61 2008 22.303 8.786 28.904 0,77 0,30 10.338 2.188 5.134 2,01 0,43 2009 22.955 8.436 29.125 0,79 0,29 11.022 2.251 5.292 2,08 0,43 2010 23.204 8.584 29.050 0,80 0,30 11.361 2.480 5.398 2,10 0,46 2011 23.411 8.643 28.942 0,81 0,30 12.174 2.455 5.408 2,25 0,45 2012 23.350 8.355 28.972 0,81 0,29 12.128 2.435 5.396 2,25 0,45 2013 21.547 8.185 28.765 0,75 0,28 11.943 2.522 5.425 2,20 0,46 2014 22.823 9.021 28.460 0,80 0,32 12.510 2.698 5.176 2,42 0,52 2015 22.365 8.744 28.006 0,80 0,31 13.027 2.779 5.091 2,56 0,55

Anys

Es Migjorn Sant Lluís Població

flotant màxima


Població censada



Població flotant

màxima


Població censada



1998 2.974 878 1.126 2,64 0,78 8.815 2.770 4.106 2,15 0,67 1999 3.327 1.029 1.136 2,93 0,91 11.248 3.465 4.257 2,64 0,81 2000 3.334 972 1.148 2,90 0,85 10.930 3.235 4.395 2,49 0,74 2001 3.377 1.012 1.204 2,80 0,84 10.204 3.054 4.626 2,21 0,66 2002 3.323 1.109 1.226 2,71 0,90 11.422 3.541 4.918 2,32 0,72 2003 3.747 1.026 1.216 3,08 0,84 11.347 3.088 5.216 2,18 0,59 2004 3.320 939 1.300 2,55 0,72 11.647 3.091 5.407 2,15 0,57 2005 3.615 962 1.409 2,57 0,68 11.614 3.126 5.865 1,98 0,53 2006 3.363 924 1.503 2,24 0,61 12.037 3.322 6.182 1,95 0,54 2007 3.438 843 1.518 2,26 0,56 11.796 3.141 6.414 1,84 0,49 2008 3.359 795 1.522 2,21 0,52 12.251 3.000 6.704 1,83 0,45 2009 3.224 795 1.523 2,12 0,52 11.469 2.869 6.997 1,64 0,41

154


2010 3.561 926 1.539 2,31 0,60 12.759 3.095 7.204 1,77 0,43 2011 3.543 924 1.526 2,32 0,61 12.824 3.132 7.377 1,74 0,42 2012 3.545 938 1.539 2,30 0,61 12.354 3.082 7.449 1,66 0,41 2013 3.626 948 1.520 2,39 0,62 12.131 3.018 7.509 1,62 0,40 2014 3.639 947 1.470 2,48 0,64 13.198 3.223 7.472 1,77 0,43 2015 3.307 907 1.429 2,31 0,63 12.487 3.168 7.521 1,66 0,42

Taula 2. Estrès turístic màxim i mitjana anual per municipis, 1998-2015. Unitats: persones i persones per cada resident. Font i elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Estrès turístic màxim i mitjana anual per municipis, 2015. Font i elaboració: OBSAM

Gràfic 4. Evolució de l'estrès turístic màxim per municipis, 1998-2015. Font i elaboració: OBSAM.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

MEN

OR

CA

Pobl

ació

flot

ant p

er c

ada

resi

dent

Estrès turístic màxim Estrès turístic mitjà

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5


Es Migjorn

Sant Lluís

Pobl

ació

flot

ant p

er c

ada

resi

dent

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

155

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.9 Capacitat màxima d'allotjament

2.2.9. CAPACITAT MÀXIMA D'ALLOTJAMENT (INO) Definició: Estima el nombre màxim de persones que pot acollir l'illa cada any tenint en

compte residents i visitants. Mètode de càlcul:

On: Capacitat d’allotjament residencial: nombre d'habitatges residencials multiplicat per tres (nombre mitjà d'ocupants). A partir del cens d'habitatges, es van sumant els projectes de nous habitatges visats pel COAIB. Capacitat d’allotjament turístic: nombre de places turístiques.

Unitats: Persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Fonts: Institut Nacional d'Estadística (INE); Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears

(COAIB); Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Capacitat màxima d'allotjament, 1991-2015 (en base al cens d’habitatges de 1991, de 2001 i de 2011). Fonts: INE, COAIB, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o lleuger increment al ritme de la demanda de l’increment de població.


S’observa un manteniment de les places en els darrers vuit anys, durant els quals l’increment anual mitjà ha estat del 0,2%. Aquesta dada contrasta amb els increments superiors al 2% enregistrats els anys anteriors al 2008. Resulta difícil determinar de forma objectiva el que seria un ritme adequat de creixement urbanístic. Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT, 1999), i després de forma derivada el PTI, estableixen en el seu article 33 un limitant per l’increment del sòl urbanitzable per ús residencial i turístic del 12% per Menorca i del 10% per les Pitiüses i Mallorca, en un horitzó de 10 anys. Agafant aquests valors com a referència orientativa, increment del 10-12% en 10 anys, ens dóna un valor aproximat d’un 1% anual. Precisament entorn al 1% de mitjana ha estat l’increment anual dels últims 15 anys. Tanmateix, en un context desitjable de no augmentar els màxims de la pressió humana sobre l’illa, donat que actualment s’han donat puntes històriques que assoleixen les 200.000 persones allotjades, la capacitat d’allotjament actual resulta suficient. Les places turístiques representen gairebé la quarta part del total de l’allotjament de l’illa. La seva evolució creixent ha estat més accentuada en la primera part de la sèrie: durant la dècada dels

226.783

210.025 208.599

140.000

160.000

180.000

200.000

220.000

240.000

1991

19

92

1993

19

94

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

20

04

2005

20

06

2007

20

08

2009

20

10

2011

20

12

2013

20

14

2015

Plac

es d

'allo

tjam

ent

base cens 1991 base cens 2001 base cens 2011

156


noranta s’observa un increment de les places turístiques superior al 33% (1991-2000), mentre que durant aquest mil·lenni l’increment no arriba al 5% (2001-2015). En canvi, en les places d’allotjament residencial, que representen més de tres quartes parts de l’allotjament total de l’illa, durant el període 2001-2015 s’observa una evolució creixent al voltant del 20%, quasi el doble que el creixement observat en la dècada anterior (11,6% en el període 1991-2000). La capacitat d'allotjament es distribueix de manera diferent arreu del territori insular. Així, el màxim es concentra a Ciutadella, que supera les setanta mil places; seguit de Maó, que depassa les quaranta mil. Ambdós municipis concentren més de la meitat de la capacitat d’allotjament de tota l’illa (Ciutadella una tercera part i Maó una cinquena part aproximadament).

Observacions Es calculen tres sèries diferents: a partir del cens d’habitatges de 1991 fins a l’actualitat, a partir del cens d’habitatges de 2001 fins a l’actualitat, i a partir del cens d’habitatges de 2011 fins a l’actualitat. La diferència en les dades de les sèries, en base a 1991 i 2001, es deu en gran part a una pèrdua d’habitatges de segona residència en el cens del 2001 respecte del cens de 1991 als nuclis turístics d’alguns municipis (Alaior, Ciutadella, es Migjorn i Sant Lluís). Interpretem que al cens de 1991 es van comptar totes les segones residències i hi quedaven inclosos els habitatges destinats a turisme no oficial, però el cens de 2001 va voler ser més estricte i censar com a habitatges només els que realment tenen aquesta funció, cosa que faria emergir aquest allotjament turístic no oficial. Tot i així, aquestes residències destinades a turisme no han estat legalitzades en la seva totalitat i, per tant, no queden reflectides en les xifres oficials.

Taules i gràfics Allotjament residencial Allotjament

turístic Total allotjament

Any base cens 1991

base cens 2001

base cens 2011

places turístiques

base cens 1991

base cens 2001

base cens 2011

1991 128.616 35.282 163.898 1992 129.588 36.067 165.655 1993 130.380 39.513 169.893 1994 131.133 41.828 172.961 1995 132.318 41.305 173.623 1996 133.071 42.670 175.741 1997 134.481 43.002 177.483 1998 137.043 43.605 180.648 1999 140.346 46.258 186.604 2000 143.535 47.086 190.621 2001 147.234 130.476 47.355 194.589 177.831 2002 151.065 134.307 47.311 198.376 181.618 2003 155.040 138.282 47.319 202.359 185.601 2004 160.065 143.307 48.719 208.784 192.026 2005 164.692 147.934 49.172 213.864 197.106 2006 169.234 152.476 49.962 219.196 202.438 2007 173.863 157.105 49.931 223.794 207.036 2008 175.051 158.293 49.976 225.027 208.269 2009 175.513 158.755 49.826 225.339 208.581 2010 175.969 159.211 49.720 225.689 208.931 2011 176.182 159.424 157.998 49.580 225.762 209.004 207.578 2012 176.302 159.544 158.118 49.695 225.997 209.239 207.813 2013 176.407 159.649 158.223 49.769 226.176 209.418 207.992 2014 176.608 159.850 158.424 49.069 225.677 208.919 207.493 2015 177.127 160.369 158.943 49.656 226.783 210.025 208.599

Taula 1. Capacitat màxima d'allotjament, 1991-2015 (en base al cens d’habitatges de 1991, al cens de 2001 i al cens de 2011). Unitats: places d’allotjament. Fonts: INE, COAIB, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

157


Municipis Residencial Turístic Total % residencial % turístic

Alaior 16.310 6.730 23.040 70,8 29,2 Es Castell 13.228 1.253 14.481 91,3 8,7 Ciutadella 48.778 22.566 71.344 68,4 31,6 Ferreries 6.679 1.001 7.680 87,0 13,0 Maó 41.078 1.929 43.007 95,5 4,5 Es Mercadal 16.523 7.098 23.621 70,0 30,0 Es Migjorn 2.773 3.184 5.957 46,6 53,4 Sant Lluís 13.573 5.895 19.468 69,7 30,3 Menorca 158.943 49.656 208.599 76,2 23,8

Taula 2. Distribució de la capacitat d'allotjament per municipis i tipus d’allotjament, 2015 (dades en base al cens de 2011). Unitats: places d’allotjament. Fonts: INE, COAIB, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Distribució de la capacitat d'allotjament entre usos residencials i turístics, 1991-2015 (en base al cens de 1991). Fonts: INE, COAIB, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Distribució de la capacitat d'allotjament per municipis i tipus d’allotjament, 2015 (dades en base al cens de 2011). Fonts: INE, COAIB, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1991

19

92

1993

19

94

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

20

04

2005

20

06

2007

20

08

2009

20

10

2011

20

12

2013

20

14

2015

Plac

es d

'allo

tjam

ent

Allotjament residencial Places turístiques

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000

Alaior Es Castell


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

Pers

ones

Allotjament residencial Places turístiques

158

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.10 Freqüentació a les platges 159

2.2.10. FREQÜENTACIÓ A LES PLATGES (INO) Definició: Nombre i proporció de platges mostrejades on es supera la seva capacitat de

càrrega, és a dir, que la superfície disponible de platja per persona és inferior a la considerada com a òptima per a cada tipus de platja. Aquests valors de referència són de 5 m2/pers. per a les platges de tipologia A (platges vinculades a nuclis urbans), de 15 m2/pers. per a les platges de tipologia B (platges verges amb accés rodat) i C (platges verges sense accés rodat).

Mètode de càlcul:

Els mostrejos es realitzen en 2 dies del mes d'agost, dies de màxima afluència de visitants: entre setmana i en cap de setmana o festius. Les equacions serien les següents:

a)

b)

Unitats: a) b) nombre de platges i %. Periodicitat de càlcul: Anual, segons disponibilitat de dades. Àmbit territorial: Insular. Fonts: OBSAM, Servei de Platges del Consell Insular de Menorca i Serveis de Socorrisme

dels Ajuntaments des Mercadal i Ciutadella. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de la sobrefreqüentació calculada com el percentatge de platges que superen la seva capacitat de càrrega, 2000-2016. Font: Servei de platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i Serpro Sport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.


S’observa una tendència general d’augment durant el període 2001-2010 del percentatge de platges que superen la seva capacitat màxima de càrrega, i una certa estabilitat els darrers anys. Quant a la tipologia de platja, es comprova com al llarg de tota la sèrie les platges verges (tipus B i C) pateixen una major sobrefreqüenació que les platges urbanes (tipus A). Tot i que al 2016 s’observa un augment de les platges A sobrefreqüentades i

30,8

50

40,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2000 2001 2002 2006 2008 2009 2010 2011 2016

%

Platges tipus A (urbanes) Platges tipus B i C (verges) Total platges

n=22 n=27 n=24 n=38 n=31 n=34 n=34 n=38 n=27


una disminució en el percentatge de platges verges sobrefreqüentades. El 2016 les platges mostrejades amb major pressió humana han estat Macarelleta, Cala’n Turqueta i Cala Pregona, on s’ha triplicat la seva capacitat màxima de càrrega.

Observacions S'ha de tenir en compte que les dades utilitzades per al càlcul d'aquest indicador s'han extret de mostrejos realitzats durant el mes d'agost, és a dir, el mes de màxima pressió humana sobre el territori insular i, per tant, també sobre les platges. L'OBSAM ha recopilat dades de diferents fonts i al final només s'han utilitzat per elaborar l’indicador les platges amb una sèrie de 3 o 4 anys de dades. Per manca de pressupost no es pot fer un major esforç de mostreig en un conjunt de platges fixes i de caràcter anual, per fer aquest indicador més robust. Les dades de 2007 i 2015 no s’han tingut en compte per a l’indicador ja que el nombre de platges incloses en el recompte era molt baix.

Taules i gràfics

Any

Nombre de platges incloses

en el càlcul

(n)

Platges tipus A amb sobrefreqüentació

(urbanes)

Platges tipus B+C amb

sobrefreqüentació (verges)

Total de platges amb sobrefreqüentació

(A+B+C) Nombre

de platges

% Nombre

de platges

% Nombre

de platges

%

2000 22 2 22,2 10 76,9 12 54,5 2001 27 1 7,1 9 69,2 10 37,0 2002 24 2 20,0 7 50,0 9 37,5 2006 38 3 18,8 13 59,1 15 39,5 2008 31 3 27,3 10 50,0 13 41,9 2009 34 3 20,0 9 47,4 12 35,3 2010 34 3 25,0 14 63,6 17 50,0 2011 38 2 12,5 13 59,1 15 39,5 2016 27 4 30,8 7 50 11 40,7

Taula 1. Evolució de la sobrefreqüentació, 2000-2016, calculada com el nombre de platges que superen la seva capacitat de càrrega i la corresponent proporció envers el conjunt de les mostrejades (n). Unitats: platges i %. Font: Servei de platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i Serpro Sport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.


Platja Ti

polo

gia

Capacitat de càrrega (persones) segons superfície Recompte màxim de persones

2001

2002

2006

2007

2008

2015

2000

2001

2002

2006

2008

2009

2010

2011

2015

2016

Punta Prima A 1.843 1.628 1.367 1.402 1.501 1.525 1.265 972 952 854 866 724 - 1.019 615 500 Cala de Binibèquer A 864 587 644 708 778 644 481 555 686 693 692 498 - 561 - 580

Cala en Porter A 1.737 1.708 1.812 2.080 1.923 1.756 663 561 - 997 - 568 624 850 - -

Son Bou - Tàlis B 1.684 1.714 2.234 2.417 2.086 1.711 4.895 3.961 3.075

565 665 2.646

672 584 - 109 Son Bou - Urbanització A 6.577 6.609 8.370 8.301 8.023 6.420 2.493 2.432 2.200 2.436 - 2.786

Sant Tomàs A 2.717 2.566 3.016 3.371 2.967 2.722 1.036 1.350 1.085 1.300 - 1.054 - 948 950 1.178

Sant Adeodat A 363 989 1.288 1.515 1.162 1.073 496 917 510 900 - 411 - 631 571 674

Binigaus B 348 664 1.133 1.311 1.040 858 821 768 723 1.280 934 674 727 968 753 1.155

Trebalúger C 248 238 411 294 247 372 - - - 421 182 207 236 528 196 226

Cala Mitjana B 290 198 312 337 292 227 600 319 - 515 568 475 892 975 - 949

Cala Galdana A 3.161 3.208 4.002 3.811 3.341 3.888 4.350 2.800 2.970 1.800 - 1.739 3.265 1.901 - 2.232

Macarella B 408 329 365 375 365 325 610 539 648 610 615 673 600 1.501 1.416 877

Macarelleta B 78 68 83 78 77 64 280 155 320 230 288 383 345 432 421 317 Cala en Turqueta B 149 135 143 167 172 181 640 503 570 320 526 501 647 531 288 817

Cala des Talaier B 90 76 132 140 146 124 298 - 160 115 97 205 196 222 171 -

Son Saura - Es Banyul B 166 239 353 440 293 324

840 1497 661 117 206 36 201 112 -

723 Son Saura - Bellavista B 432 444 443 455 520 401 475 437 465 625 637 -

Son Xoriguer A 843 817 1.046 1.653 1.134 832 - 600 - 1.350 1.258 1.035 1.234 956 - 1.400

Cala en Bosch A 1.199 1.195 1.306 1.307 1.188 1.272 - 550 350 390 1.121 1.500 966 685 - 1.500

Cala Blanca A 485 464 426 283 354 302 387 365 280 377 400 250 362 342 - 344

Santandria A 293 293 417 416 429 485 - 185 340 130 310 431 350 348 - 533

sa Caleta A 259 273 227 225 224 234 - 210 - 169 - 198 212 283 - - Cala des Degollador A 91 257 267 257 254 223 - - - 226 140 195 157 175 - -

Cala en Blanes A 272 234 249 223 220 292 - 256 210 260 300 295 346 238 - 150 La Vall - Es Tancats B 428 465 343 434 499 400 518 450 550 634 655 596 680 667 -

1.120 La Vall - Es Bot B 359 291 381 495 441 308 117 130 127 235 374 265 222 274 -

Cala del Pilar C 358 364 297 348 304 343 - - - 218 208 169 324 259 - 14 Pregonda - platja gran B 345 401 400 400 409 410 190 233 210 289 198 292 413 404 - 540

Pregonda - S'Embarcador B 122 110 207 185 172 142 150 178 288 490 198 289 395 357 - 705

Binimel·là - platges petites B 114 104 96 113 125 125 - - 80 406 185

225 192 158 - -

Binimel·là - platja gran B 469 488 408 424 452 442 490 356 220 125 215 284 224 - -

Cavalleria B 558 567 531 442 478 650 497 649 520 796 520 555 648 762 - Son Saura - Son Parc A 3.497 3.195 2.853 2.758 2.571 2.927 820 865 1.625 923 1.470 633 783 1.132 - 1.100

Arenal d'en Castell A 3.024 2.976 2.997 3.103 2.956 2.979 2.963 2.410 - 1.419 1.328 1.254 1.390 2.733 1.483 955

Cala Presili C 147 92 66 143 112 118 - - - 102 141 155 260 212 - 79 Platja d'en Tortuga C 133 135 64 74 84 136 - - - 29 107 82 165 203 - 134

Es Grau B 427 517 453 554 583 799 580 430 490 418 - 335 378 322 - 253

Cala Mesquida B 625 601 634 515 490 505 - 396 355 336 - 453 418 345 385 235

Taula 2. Evolució de la capacitat de càrrega i dels recomptes màxims d’usuaris a les platges de Menorca, 2000-2016. Unitats: persones. Font: Servei de Platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i Serpro Sport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.


Platja

Tipo

logi

a

2000 2001 2002 2006 2008 2009 2010 2011 2015 2016

Tendència de la càrrega que

suporten al llarg del últims 3 anys

de dades Punta Prima A 68,6 52,7 58,5 62,5 57,7 48,2 - 67,9 40,3 32,8 ↓ Cala de Binibèquer A 55,7 64,2 116,9 107,6 88,9 64,0 - 72,1 - 90,1 = Cala en Porter A 38,2 32,3 - 55,0 - 29,5 32,4 44,2 - - ↑ Son Bou - Tàlis B

59,3 47,9 29,0 25,3 31,9

26,2 32,2 28,0 - 6,4 =

Son Bou - Urbanització A 29,8 30,3 27,4 30,4 - 43,4 = Sant Tomàs A 38,1 49,7 42,3 43,1 - 35,5 - 32,0 34,9 43,3 = Sant Adeodat A 136,8 252,9 51,6 69,9 - 35,4 - 54,3 53,2 62,8 = Binigaus B 235,8 220,6 108,8 112,9 89,8 64,8 69,9 93,1 87,7 134,6 ↑ Trebalúger C - - - 102,4 73,7 83,9 95,6 213,9 52,7 60,7 ↓ Cala Mitjana B 206,8 110,0 - 165,1 194,3 162,5 305,2 333,6 - 417,3 ↑ Cala Galdana A 137,6 88,6 92,6 45,0 - 52,1 97,7 56,9 - 57,4 = Macarella B 149,6 132,2 197,1 167,1 168,6 184,5 164,5 411,5 436,2 270,2 ↓ Macarelleta B 358,4 198,4 471,5 277,3 375,0 498,7 449,2 562,5 653,7 492,2 = Cala en Turqueta B 429,1 337,3 421,0 223,7 305,7 291,2 376,0 308,6 159,3 451,9 ↑ Cala des Talaier B 329,4 - 210,9 87,3 66,6 140,7 134,6 152,4 138,1 - = Son Saura - Es Banyul B

140,5 250,5 96,8 33,1 70,3 12,3 68,6 38,2 -

112,7 ↑

Son Saura - Bellavista B 107,3 84,1 89,5 120,2 122,5 - ↑ Son Xoriguer A - 71,1 - 129,1 111,0 91,3 108,9 84,3 - 168,3 ↑ Cala en Bosch A - 45,9 29,3 29,9 94,4 126,3 81,3 57,7 - 117,9 ↑ Cala Blanca A 79,8 75,2 60,4 88,6 112,9 70,6 102,2 96,6 - 113,9 = Santandria A - 63,1 116,0 31,2 72,3 100,5 81,6 81,1 - 109,9 ↑ sa Caleta A - 81,1 - 74,4 - 88,6 94,8 126,6 - - ↑ Cala des Degollador A - - - 84,6 55,0 76,7 61,7 68,8 - - = Cala en Blanes A - 94,1 89,9 104,4 136,5 134,2 157,4 108,3 - 51,4 ↓ La Vall - Es Tancats B 121,1 105,2 118,3 184,7 131,2 119,4 136,2 133,6 -

158,2 ↑

La Vall - Es Bot B 32,6 36,2 43,7 61,7 84,9 60,1 50,4 62,2 - = Cala del Pilar C - - - 73,3 68,4 55,6 106,6 85,2 - 4,1 ↓ Pregonda - platja gran B 55,1 67,5 52,3 72,2 48,4 71,3 100,9 98,7 - 131,6 ↑ Pregonda - S'Embarcador B 122,7 145,6 261,3 237,2 114,8 167,6 229,0 207,0 - 498,1 ↑ Binimel·là - platges petites B - - 77,0 421,5 148,6

39,01 154,2 126,9 - - ↑

Binimel·là - platja gran B 104,6 76,0 45,1 30,6 47,5 62,8 49,5 - - = Cavalleria B 89,1 116,4 91,7 149,8 108,7 116,0 135,5 159,3 - 10,8 ↓ Son Saura - Son Parc A 23,4 24,7 50,9 32,4 57,2 24,6 30,5 44,0 - 37,6 = Arenal d'en Castell A 98,0 79,7 - 47,4 44,9 42,4 47,0 92,5 49,8 32,1 ↓ Cala Presili C - - - 154,4 126,0 138,6 232,4 189,5 - 66,8 ↓ Platja d'en Tortuga C - - - 45,0 126,9 97,2 195,7 240,7 - 98,2 ↓ Es Grau B 135,8 100,7 94,7 92,3 - 57,4 64,8 55,2 - 31,7 ↓ Cala Mesquida B - 63,3 59,1 53,0 - 92,5 85,4 70,5 76,3 46,6 =

Taula 3. Evolució del percentatge de càrrega que suporten les platges de Menorca, 2000-2016. La columna de la dreta mostra la tendència seguida al llarg dels últims tres anys de dades: augment ( ↑ ), disminució ( ↓ ) o estabilitat ( = ). Unitats: %. Font: Servei de Platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i *Serpro Sport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.11 Taxa de motorització

2.2.11. TAXA DE MOTORITZACIÓ (INO) Definició: Calcula la relació entre el nombre total de vehicles de motor de l'illa i la població, en

base al nombre de vehicles per cada 1.000 habitants. Es calcula tant per a la població de fet com per a la població de dret.

Mètode de càlcul:

Unitats: Vehicles a motor /1.000 hab. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Dirección General de Tráfico (DGT), Instituto Nacional de Estadística (INE), OBSAM. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Taxa de motorització per a població de dret i de fet, 1998-2015. Font: DGT, INE i OBSAM. Elaboració: OBSAM. Notes: *A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal.

**A partir de 2005 s’exclouen els remolcs i semiremolcs (desagregació no disponible per als anys anteriors).

Tendència desitjable >> Descens. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Després d’un període de clara evolució decreixent de l’indicador, els dos darrers anys s’observa un lleuger augment de la taxa de motorització a l’illa, tant per la població de dret com per la població de fet. Ara bé, el 2015 l’indicador s’ha situat en 788,3 vehicles per cada 1.000 habitants de dret, el que suposa una variació gairebé nul·la respecte de 2010 i una disminució del 4,2% durant el darrer decenni. Quant al nombre de vehicles a motor, el 2015 s’ha trencat la tendència decreixent dels darrers anys, amb un augment generalitzat en cadascuna de les categories de vehicles. L’augment més accentuat respecte de 2014 es troba en el cas de les motos i dels tractors. El nombre de turismes, tot i haver-se incrementat, es manté per sota dels 50.000. Tot i l’anterior tendència decreixent, l’illa de Menorca i el conjunt de les Illes Balears (amb 876 vehicles/1000 habitants de dret el 2015), presenten un elevat nivell de motorització comparat amb la resta de l’Estat espanyol, on la taxa de motorització s’ha situat entorn dels 659 vehicles/1000 habitants de dret aquest darrer any.

788,3 654,5

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

1.000

1998

1999

2000

2001

2002

*200

3

2004

**20

05

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Vehi

cles

a m

otor

/100

0 ha

b.


163


Observacions A partir de 2003 els vehicles en baixa temporal no s'inclouen en el parc automobilístic. A partir de 2005 s’exclouen de la sèrie els remolcs i semiremolcs, la desagregació dels quals no és possible els anys anteriors. Per a més informació, consulteu l'estudi encarregat pel Departament de Presidència i Mobilitat del Consell Insular a l'OBSAM. Movilidad en Menorca: Datos para la reflexión. Explotación primaria de los datos de la encuesta de movilidad Menorca 2004. http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf

Taules i gràfics Any Població de dret Població de fet 1998 869,5 686,0 1999 901,5 677,7 2000 912,7 638,9 2001 928,5 651,0 2002 913,0 693,7 2003* 825,3 687,2 2004 840,2 726,7 2005** 823,0 740,2 2006 823,1 731,2 2007 818,5 703,1 2008 805,1 713,8 2009 786,7 712,8 2010 786,2 699,6 2011 792,5 697,3 2012 772,0 655,9 2013 756,2 629,1 2014 768,8 635,3 2015 788,3 654,5

Taula 1.Taxa de motorització per a la població de dret i de fet a Menorca, 1998-2015. Unitats: vehicles a motor per cada mil habitants. Font: DGT, INE, OBSAM. Elaboració: OBSAM. Notes: *A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal.

**A partir de 2005 s’exclouen els remolcs i semiremolcs (desagregació no disponible els anys anteriors).

Any Turismes Motos Furgonetes i camions Autobusos Tractors

industrials Altres Total 1998 46.679 5.620 7.083 192 63 420 60.057 1999 49.504 5.834 7.698 199 77 535 63.847 2000 51.281 5.921 8.239 210 95 620 66.366 2001 54.091 6.005 8.807 204 100 708 69.915 2002 55.363 6.066 9.411 201 115 785 71.941 2003* 49.929 5.927 9.922 187 123 816 66.904 2004 51.702 6.112 10.640 186 131 858 69.629 2005** 52.723 6.598 11.342 198 145 959 71.965 2006 52.790 7.139 12.126 206 145 1.037 73.443 2007 53.020 7.628 12.459 207 148 396 73.858 2008 52.956 8.071 12.603 218 150 416 74.414 2009 51.990 8.435 12.666 214 150 431 73.886 2010 52.043 8.770 12.605 208 145 430 74.201 2011 53.014 9.006 12.377 215 134 444 75.190 2012 51.282 9.161 12.235 214 130 451 73.473 2013 49.987 9.173 12.035 213 129 445 71.982 2014 49.528 9.467 11.929 218 132 467 71.741 2015 49.968 10.056 11.980 223 138 437 72.802

Taula 2. Parc de vehicles a motor de Menorca, 1998-2015. Unitats: vehicles. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. Notes: *A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal.


164

http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf

http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf



Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís

1998 858 791 704 601 957 1.554 978 1.183 1999 912 833 723 627 990 1.657 1.003 1.166 2000 925 843 725 635 1.003 1.762 893 1.159 2001 916 889 728 654 1.006 2.005 850 1.139 2002 915 873 721 652 985 1.878 856 1.114 2003* 854 843 682 659 875 1.419 783 940 2004 882 870 692 678 890 1.435 699 945 2005** 855 918 688 682 868 1.288 631 880 2006 860 865 705 705 881 1.127 609 900 2007 865 858 703 696 879 1.061 604 896 2008 851 857 697 698 850 1.046 621 884 2009 844 844 690 686 835 911 634 853 2010 838 850 698 693 833 868 638 848 2011 822 840 704 682 838 969 685 841 2012 819 830 698 690 813 783 726 837 2013 787 805 694 689 789 772 735 819 2014 840 823 701 689 791 830 763 816 2015 872 833 718 706 811 869 785 828

Taula 3. Taxa de motorització per municipis per a la població de dret, 1998-2015. Unitats: vehicles a motor per cada 1000 habitants. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. Notes: *A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal.


Gràfic 2. Taxa de motorització per municipis per a la població de dret, 2015. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es

Mer

cada

l

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

Vehi

cles

a m

otor

/100

0 ha

b. d

ret

165

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.12 Llicències urbanístiques

2.2.12. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES (INO) Definició: Nombre de llicències d'obra major concedides pels ajuntaments, tant si són per

obra nova com per a reformes i rehabilitacions d'edificis. Mètode de càlcul: Sumatori del nombre de llicències d'obra major concedides pels diferents

ajuntaments. Unitats: Nombre de llicències d'obra major. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Nombre de llicències d'obra major a Menorca, 1998-2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *No es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003.

Tendència desitjable >> En vistes a la sostenibilitat, la tendència desitjable seria un augment o manteniment de les obres majors per a reformes i rehabilitacions, però una estabilitat de l’obra nova segons les necessitats reals d’habitatge.

Tendència observada i estat de la qüestió>>

Augment. El 2015 s’ha trencat l’estabilitat de la sèrie amb un augment considerable de l’indicador, que s’ha situat per primer cop des de 2008 per sobre de les 600 llicències d’obra major concedides. Ara bé, aquests nivells són devers un 50% més baixos que els assolits al període 1998-2007, on els valors es situen al voltant de les 1200 llicències d’obra major anuals. Tanmateix, potser el ritme de concessió de llicències abans de 2008 era excessivament elevat tenint en compte les necessitats reals d’habitatge. El 2015 el nombre total d’obres majors a Menorca ha augmentat un 23,8% respecte de l’any anterior. Ara bé, es pot observar com el pes d’aquest increment es troba en les llicències per a reformes, amb 149 llicències més que l’any 2014 (un augment del 35,1%).

573

73

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600

*199

8

*199

9

*200

0

*200

1

*200

2

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Llic

ènci

es

Reforma Obra Nova

166


Per altra banda, les d’obra nova han disminuït en un 25,5%, que en termes absoluts equival a una reducció de 25 llicències. Quant al tipus de nucli, amb les dades disponibles, s’observa com gairebé la meitat de les llicències per obra major concedides a Menorca el 2015 corresponen al nucli tradicional (un 46,3%). El segon grup més nombrós són les corresponents a disseminats, que representen un 28,3% del total, i en darrer lloc es troben les obres en zones turístiques, amb un 25,3%.

Observacions No es tenen en compte les modificacions de plànols de projectes que ja tenen llicència anterior, les pròrrogues ni les segregacions, però sí que es consideren les legalitzacions. Per aquest motiu, els anys 2014 i 2015 el valor de l’indicador s’ha vist afectat per l’aplicació de la disposició transitòria desena de la Llei d’Ordenació i Ús del Sòl (LOUS, 2/2014), sobre legalitzacions en sòl rústic (veure indicador 2.3.5. Nombre d’edificis rehabilitats). En el present informe es diferencia per primer cop el nombre de llicències en nuclis tradicionals, en zones turístiques i els disseminats. Aquesta dada, no disponible per al cas de Ciutadella, és necessària per a poder avaluar l’acompliment del pla.

Taules i gràfics


Mercadal Es Migjorn

Gran Sant Lluís Menorca

1998* 191 79 295 33 224 nd 35 193 1.050 1999* 248 82 345 56 242 nd 27 336 1.336 2000* 193 91 309 59 232 nd 37 321 1.242 2001* 176 79 355 74 255 nd 23 283 1.245 2002* 187 103 397 55 217 nd 19 262 1.240 2003 229 83 418 53 333 141 29 225 1.511 2004 149 81 389 54 168 98 17 169 1.125 2005 147 50 472 50 207 73 32 117 1.148 2006 184 96 572 72 245 131 18 177 1.495 2007 149 56 430 29 151 113 36 158 1.122 2008 95 50 239 22 196 51 25 97 775 2009 61 29 186 23 119 53 19 80 570 2010 56 21 193 17 92 38 28 74 519 2011 68 35 149 14 118 35 23 71 513 2012 68 12 181 33 102 30 10 52 488 2013 55 27 212 26 120 25 12 65 542 2014 62 34 198 29 88 30 12 69 522 2015 76 29 231 31 119 44 17 99 646

Taula 1. Nombre de llicències d'obra major, tant d'obra nova com de reforma, desglossades per municipis, 1998-2015. Unitats: llicències. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: *No es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003.

167


Municipi Nucli Reforma Obra nova Total % Alaior tradicional 13 0 13 17,1

turístic 24 1 25 32,9

disseminat 37 1 38 50,0

total 74 2 76 100,0

Es Castell tradicional 19 1 20 69,0

turístic 2 0 2 6,9


total 28 1 29 100,0

Ciutadella* tradicional nd nd nd nd

turístic nd nd nd nd

disseminat nd nd nd nd

total nd nd nd nd

Ferreries tradicional 7 4 11 35,5

turístic 5 1 6 19,4


total 25 6 31 100,0

Maó tradicional 86 11 97 81,5

turístic 6 1 7 5,9


total 103 16 119 100,0

Es Mercadal tradicional 11 6 17 38,6

turístic 13 4 17 38,6


total 29 15 44 100,0

Es Migjorn tradicional 11 0 11 64,7

turístic 2 1 3 17,6


total 16 1 17 100,0

Sant Lluís tradicional 21 2 23 23,2

turístic 37 8 45 45,5


total 88 11 99 100,0

Menorca* tradicional 168 24 192 46,3 turístic 89 16 105 25,3 disseminat 106 12 118 28,4 total 363 52 415 100,0

Taula 2. Nombre de llicències d'obra major, tant d'obra nova com de reforma, desglossades per nucli i per municipis, any 2015. Unitats: llicències i %. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: *No es disposa de dades segregades per nucli del municipi de Ciutadella.

Gràfic 2. Diferència entre nombre de llicències d’obra major per reforma i nombre de llicències d’obra major per obra nova, 1998-2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *no es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003.

-800

-600

-400

-200

0

200

400

600

*199

8

*199

9

*200

0

*200

1

*200

2

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Llic

ènci

es

168


Gràfic 3. Llicències d'obra major, tant d'obra nova com reforma, per municipis, 1998-2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *no es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003.

Gràfic 4. Percentatge de llicències d'obra major segons tipus de nucli per municipis, any 2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: *No es disposa de dades segregades per nucli del municipi de Ciutadella.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

Llic

ènci

es

1998 1999 2000 2001 2002 2003* 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

17,1

69,0

35,5

81,5

38,6

64,7

23,2

46,3

32,9

6,9

19,4

5,9

38,6

17,6

45,5

25,3

50,0

24,1

45,2

12,6 22,7 17,6

31,3 28,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla*

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn

Sant

Llu

ís

Men

orca

*

%

Nucli tradicional Nucli turístic Disseminat

169

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.1. Percentatge de sòl protegit sobre la superfície insular i municipal

2.3.1. PERCENTATGE DE SÒL PROTEGIT SOBRE LA SUPERFÍCIE INSULAR I MUNICIPAL (IO) Definició: Superfície inclosa dins la categoria de sòl rústic protegit respecte de la superfície

total insular. Abans del PTI (2003) incloïa les figures de protecció derivades de la legislació autonòmica (Llei d’espais naturals, LEN 1991): Parc Natural, Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) i Alzinar Protegit. Després, amb el PTI, s’afegeixen les següents figures: Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT), les Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP) i les Àrees de Protecció Territorial (APT), així com les Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP) situades fora de les ANEI. Amb l’aprovació de la LECO (2005) també es reconeixen les figures d'escala europea Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Mètode de càlcul: Càlcul de les superfícies mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia de l’IDE Menorca i l’IDEIB.

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Biennal o anual en cas que es produeixin variacions rellevants. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular i Conselleria de Medi

Ambient del Govern de les Illes Balears (a través d’IDE Menorca i IDEIB). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució del percentatge de sòl protegit respecte del total de l’illa, 1984-2014. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Des de l’inici de la sèrie l’any 1986 s’ha produït un increment molt important de la superfície de sòl protegit, especialment marcat per tres esdeveniments: la Llei d’espais naturals (LEN) de 1991, el Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca el 2003 i l’ampliació dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 l’any 2008. Des de llavors, només s’ha donat una petita ampliació gràcies a la declaració de nous Llocs d’Interès Comunitari (LIC) corresponents a basses temporals (anys 2010 i 2011).

67,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

% s

up. i

lla

170


En comparació amb altres illes o territoris, un 67,7% de sòl protegit és un valor bastant elevat; tot i que només es tracta d’una protecció nominal i no d’una gestió directa del territori. Per a més informació sobre l’evolució històrica del sòl protegit i els espais naturals: http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/5-carreras-truyol-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Observacions Atès que diverses figures de protecció se superposen en un mateix territori, s’ha tingut en compte no comptabilitzar una mateixa superfície més d’una vegada. Aquest indicador s’emmarca dins del concepte de sòl protegit des del punt de vista urbanístic, a diferència del posterior, que fa referència als espais naturals protegits des d’una perspectiva de gestió ambiental.

Taules i gràfics Figura de protecció 1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

Euro

pa Lloc d'Interès

Comunitari (LIC) 19.799 19.799 20.075 20.111 20.111 28,5% 28,5% 28,9% 28,9% 28,9%

Zona d'Especial Protecció per a les

aus (ZEPA)

19.871 26.991 26.991 26.991 26.991 28,6% 38,9% 38,9% 38,9% 38,9%

Esta

tal Parc Natural 1.820 1.820 1.820 1.820 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438

2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0%

Reserva Natural1 107 107 107 107 107 107 107 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2%

Aut

onòm

ica

Àrea Natural d'Especial Interès

(ANEI) 2

1.800 5.907 27.058 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 2,6% 8,5% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0%

Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP)

776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1%

Alzinar Protegit 4.605 4.605 4.605 4.605 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 6,6% 6,6% 6,6% 6,6% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8%

Àrea Natural d'Interès Territorial

(ANIT)

10.688 10.688 10.688 10.688 10.688 10.688 10.688 15,4% 15,4% 15,4% 15,4% 15,4% 15,4% 15,4%

Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP)

3.589 3.589 3.589 3.589 3.589 3.589 3.589 5,2% 5,2% 5,2% 5,2% 5,2% 5,2% 5,2%

Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP)

fora d'ANEI2

3.485 3.485 3.485 3.485 3.485 3.485 3.485 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0%

Àrea de Protecció Territorial (APT)

Costanera

8.294 8.294 8.294 8.294 8.294 8.294 8.294 11,9% 11,9% 11,9% 11,9% 11,9% 11,9% 11,9%

Superfície total3 0 1.800 5.907 27.834 29.880 29.880 29.880 29.880 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007 47.032 47.032

Percentatge sup.

Menorca 0,0% 2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 43,0% 43,0% 43,0% 43,3% 64,3% 64,3% 64,3% 67,6% 67,7% 67,7% 67,7%

Nombre figures

aprovades 0 1 1 2 3 4 4 4 4 9 9 11 11 11 11 11

Taula 1. Evolució de la superfície de sòl protegit segons les diferents figures de protecció, 1984-2014. Es diferencia entre les figures reconegudes a nivell europeu, estatal i autonòmic. Unitats: hectàrees i % respecte de la superfície total insular. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Notes: 1 Les actuals reserves naturals de Menorca estan incloses dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau. 2 Inclou les AANP declarades pel PTI fora d'ANEI. Serien: sistemes dunars, zones humides, barrancs i penya-segats, alzinars, ullastrars, marines d'aladern i una franja de protecció costanera de 100 m. 3 Superfície total tenint en compte que algunes de les figures se superposen.

171

http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/5-carreras-truyol-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf



Municipi Sup. 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014 Alaior 10.976 4.147 6.328 6.328 6.328 6.328 6.328 6.350 6.350 Ciutadella 18.603 5.600 9.857 9.857 9.862 12.081 12.162 12.162 12.162 Es Castell 1.161 257 292 292 292 292 292 292 292 Es Mercadal 13.693 8.204 11.755 11.755 11.767 11.793 11.802 11.805 11.805 Es Migjorn 3.241 1.045 1.937 1.937 1.937 1.937 1.937 1.937 1.937 Ferreries 6.600 3.780 5.382 5.382 5.382 5.382 5.382 5.382 5.382 Maó 11.705 6.804 7.932 7.932 7.932 7.932 7.932 7.932 7.932 Sant Lluís 3.462 265 1.171 1.171 1.171 1.171 1.171 1.171 1.171 Menorca 69.441 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007 47.032 47.032

Taula 2. Evolució de la superfície en ha de sòl protegit en cada un dels municipis de Menorca, 2001-2014. Unitats: ha. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipi Sup. 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014 Alaior 10.976 37,8 57,6 57,6 57,6 57,6 57,6 57,9 57,9 Ciutadella 18.603 30,1 53,0 53,0 53,0 64,9 65,4 65,4 65,4 Es Castell 1.161 22,1 25,1 25,1 25,2 25,2 25,2 25,1 25,1 Es Mercadal 13.693 59,9 85,8 85,8 85,9 86,1 86,2 86,2 86,2 Es Migjorn 3.241 32,2 59,8 59,8 59,8 59,8 59,8 59,8 59,8 Ferreries 6.600 57,3 81,5 81,5 81,6 81,5 81,6 81,5 81,5 Maó 11.705 58,1 67,8 67,8 67,8 67,8 67,8 67,8 67,8 Sant Lluís 3.462 7,7 33,8 33,8 33,8 33,8 33,8 33,8 33,8 Menorca 69.441 43,3 64,3 64,3 64,3 67,6 67,7 67,7 67,7

Taula 3. Evolució del percentatge de superfície de sòl protegit respecte del total de la superfície de cada municipi, 2001-2014. Unitats: %. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipi 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014 Alaior 6,0 9,1 9,1 9,1 9,1 9,1 9,1 9,1 Ciutadella 8,1 14,2 14,2 14,2 17,4 17,5 17,5 17,5 Es Castell 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 Es Mercadal 11,8 16,9 16,9 16,9 17,0 17,0 17,0 17,0 Es Migjorn 1,5 2,8 2,8 2,8 2,8 2,8 2,8 2,8 Ferreries 5,4 7,8 7,8 7,8 7,8 7,8 7,8 7,8 Maó 9,8 11,4 11,4 11,4 11,4 11,4 11,4 11,4 Sant Lluís 0,4 1,7 1,7 1,7 1,7 1,7 1,7 1,7 Menorca 43,3 64,3 64,3 64,3 67,6 67,7 67,7 67,7

Taula 4. Distribució municipal del percentatge total de superfície de sòl protegit, 2001-2014. Unitats: %. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

172


Gràfic 2. Evolució del % de superfície de sòl protegit en cada un dels municipis de Menorca, 2001-2014. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Alaior Ciutadella Es Castell Es Mercadal

Es Migjorn Gran

Ferreries Maó Sant Lluís

% s

up.m

unic

ipal

2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

173

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.2. Índex de gestió dels espais naturals protegits

2.3.2. ÍNDEX DE GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS (INO) Definició: Aquest índex s’ha dissenyat per poder avaluar de forma separada els conceptes de

sòl protegit (ordenació territorial) i espais naturals protegits (gestió ambiental), entenent aquests últims com aquelles zones on existeix una normativa específica i una gestió activa en favor de la conservació dels valors naturals. En aquest sentit, s’ha estructurat el sòl protegit en els tres nivells següents: - Protecció nominal (pn): zones protegides a nivell purament urbanístic, sense

pla d’usos o gestió específics. Correspon a la majoria de sòl protegit. (Valoració: 1 punt)

- Protecció amb normativa (pan): zones protegides on s’ha elaborat un pla d’usos o amb vocació de conservació biològica. Es correspon amb les ANEI on s’ha elaborat un Pla Especial de Protecció (PEP) o als espais de la Xarxa Natura 2000: declaracions amb vocació de protecció d'espècies i hàbitats naturals, que van més enllà d’una simple protecció urbanística. (Valoració: 2 punts)

- Protecció amb normativa i gestió específiques (pange): zones amb un pla d’usos aprovat i amb una gestió i una vigilància actives. Es correspon amb els parcs naturals on existeix un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i un Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG), i un equip de persones treballant-hi de forma específica. Serien els espais naturals protegits pròpiament dits. (Valoració: 3 punts)

L’objectiu és calcular un índex que valori la qualitat o el grau de protecció i no tan sols la superfície que abasta. A la vegada, aquesta metodologia és aplicable a altres territoris i fa l’indicador comparable.

Mètode de càlcul:

Càlcul de les superfícies de cada nivell de protecció mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia del PTI i la cartografia de la CAIB. Es calcula el percentatge de cada tipus a nivell insular i s’aplica la següent equació:

Es multiplica cada percentatge de superfície per 1, 2 o 3 segons el seu grau de protecció. El sòl no protegit no intervé en el càlcul. El resultat es divideix per 300, que seria el valor màxim assolible si tota l’illa tingués el grau màxim de protecció, o sigui parc natural (100x3). Finalment es multiplica per 10 per obtenir una escala que varia entre 0 i 10.

Unitats: Índex sense unitats (escala 0 a 10). Periodicitat de càlcul: Biennal, o anual en cas que es produeixin variacions rellevants. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular i Conselleria de Medi

Ambient del Govern de les Illes Balears (a través d’IDE Menorca i IDEIB). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Evolució de l'índex de gestió d'espais naturals protegits a nivell insular, 1984-2014. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears. Elaboració: OBSAM.

3,8

0

1

2

3

4

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

174



Des de l’inici de la sèrie l’any 1986 s’ha produït un increment notable del valor de l’índex, especialment l’any 2003 amb l’ampliació del parc natural i l’aprovació del seu PORN. Des de llavors, només s’han donat petits increments per la declaració de nous espais per la Xarxa Natura 2000. No obstant, aquests últims cinc anys el valor ha romàs constant. En comparació amb altres illes o territoris reserva de biosfera, un valor de 3,8 sobre 10 i només un 5% del territori com a veritable espai natural protegit i gestionat (Parc Natural de s’Albufera des Grau) és un valor molt baix. Seria desitjable arribar com a mínim a un valor de 5 sobre 10. Per a més informació sobre el grau de protecció d’espais naturals: http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/5-carreras-truyol-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Observacions Aquest indicador s’emmarca dins el concepte d’espais naturals protegits des d’una perspectiva de gestió ambiental, a diferència de l’anterior, que feia referència al concepte de sòl protegit des del punt de vista urbanístic.

Taules i gràfics

Grau de protecció 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

pn 1.800 5.907 27.834 29.880 28.060 28.060 28.060 28.282 30.344 30.344 22.248 18.593 18.507 18.497 18.497

2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 40,4% 40,4% 40,4% 40,7% 43,7% 43,7% 32,0% 26,8% 26,7% 26,6% 26,6%

pan 10.871 10.871 18.986 24.884 25.061 25.097 25.097

15,7% 15,7% 27,3% 35,8% 36,1% 36,1% 36,1%

pange 1.820 1.820 1.820 1.820 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438

2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0%

Superfície total 0 1.800 5.907 27.834 29.880 29.880 29.880 29.880 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007 47.007

% superfície illa

0,0% 2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 43,0% 43,0% 43,0% 43,3% 64,3% 64,3% 64,3% 67,6% 67,7% 67,7%

Índex de gestió d'espais naturals

0,0 0,1 0,3 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,6 3,0 3,0 3,4 3,8 3,8 3,8

Taula 1. Evolució de la superfície d'espais protegits segons el nivell de protecció a nivell insular, 1986-2014. Unitats: ha, % i sense unitats. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

175




Gràfic 2. Evolució de la superfície d'espais protegits segons el nivell de protecció a nivell insular, 1984-2014. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Comparativa amb altres territoris de l’Estat espanyol sobre el percentatge de superfície d’espais naturals protegits, 2007. (S.T.: Paratge Natural Serra de Tramuntana). Font: Europarc-España. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2012 2014

%

pn (sòl protegit general - planificació urbanística) pan (ANEI amb PEP aprovat o Xarxa Natura 2000) pange (espai natural protegit)

18,9

28,8 26,0

45,4

23,3

5,0 1,6 2,2

14,7

19,1

7,0

17,7

7,5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

La G

arro

txa

Lanz

arot

e

Tene

rife

El H

ierr

o

La P

alm

a

Men

orca

Mal

lorc

a

Illes

Bal

ears

Illes

Bal

ears

(am

b S.

T.)

Illes

Can

àrie

s

Cat

alun

ya

Anda

lusi

a

Espa

nya

%

176

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.3. Variació de la superfície de sòl urbà o urbanitzable segons la planificació vigent (INO)

2.3.3. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE DE SÒL URBÀ O URBANITZABLE SEGONS LA PLANIFICACIÓ VIGENT (INO) Definició: Avalua el potencial d’ocupació urbana del sòl, és a dir, el sòl que actualment ja es

troba ocupat o en previsió de ser-ho d’acord amb el planejament municipal vigent (sòl urbà i sòl urbanitzable).

Mètode de càlcul: Percentatge de la variació de dades del darrer any respecte del valor anterior, amb els anys de comparació. Càlcul de les superfícies mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) municipals o en el seu defecte les Normes Subsidiàries (NNSS).

Unitats: % . Periodicitat de càlcul: Biennal o variable segons revisions realitzades. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Ajuntaments de Menorca, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable, 2002 a 2003, 2003 a 2010 i 2010 a 2015. Font: Ajuntaments de Menorca, Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB). Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> El percentatge de variació hauria de ser proper a zero, és a dir, un manteniment o lleuger increment a llarg termini de la superfície de sòl urbà i urbanitzable, en funció del creixement de la població. En termes de sostenibilitat en l’ús de recursos, seria desitjable una disminució del sòl urbanitzable en algunes zones turístiques.


Per calcular la variació del sòl urbà i urbanitzable de cada municipi hem partit dels plans generals de cada ajuntament, comparant les dades disponibles (2002, 2003, 2010 i 2015). Arran de l’aprovació del PTI (2003), el conjunt del sòl urbà i urbanitzable va disminuir en major o menor grau en tots el municipis de l’illa, especialment a Ciutadella i es Migjorn Gran. En canvi, en l’actualitat, el conjunt de sòl urbà i urbanitzable de cada

10,9

0,0 0,0

26,4

-1,8

0,3 0,0 0,2 1,5

-30,0 -25,0 -20,0 -15,0 -10,0

-5,0 0,0 5,0

10,0 15,0 20,0 25,0 30,0

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn G

ran

Sant

Llu

ís

Men

orca

%

2003-2002 2010-2003 2015-2010

177


municipi ha augmentat respecte de les últimes dades obtingudes l’any 2003. Tot i això, encara es troba per sota del sostre màxim de 439 ha de creixement fins l’any 2013, establert en l’article 33 de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT). Actualment hi ha urbanitzat un 4,41% del territori insular i, amb la planificació vigent, podria augmentar un 1,37% addicional, en el total de l’illa. El potencial de creixement presenta extrems, com el cas del municipi des Mercadal, que podria més que duplicar el sòl urbanitzat (118%); Alaior, que pot augmentar un 41%, o Sant Lluís, un 40%; tots tres municipis, en bona part, localitzat en nuclis turístics. A l’altre extrem hi ha es Castell, amb un potencial de creixement segons planificació vigent d’un 7%.

Observacions Aquest indicador es diferencia del 2.1.1, Superfície de sòl ocupada pels assentaments urbans, rurals i turístics, en el mètode de càlcul i també perquè en aquest indicador no s’inclouen la xarxa viària ni els nuclis rurals en sòl rústic. La informació referent a aquest indicador s'obté dels ajuntaments, que emmagatzemen les dades en formats heterogenis. El fet que no disposin d’una base de dades en format digital on es recullin les revisions realitzades dels plans generals, dificulta obtenir les dades necessàries per actualitzar l'indicador de forma homogènia.

Taules i gràfics

Municipi Superfície de sòl urbà i urbanitzable

(ha) Sòl urbà i urbanitzable respecte

total superfície municipal (%) 2002

(abans PTI) 2003 (PTI) 2010 2015 2002

(abans PTI) 2003 (PTI) 2010 2015

Alaior 476,6 423,9 423,8 470,0 4,4 3,9 3,9 4,3 Es Castell 155,7 155,6 167,5 167,5 13,4 13,4 14,4 14,4 Ciutadella 1.263,5 974,6 1.021,4 1.021,4 6,8 5,2 5,5 5,5 Ferreries 85,9 83,0 87,9 111,1 1,3 1,3 1,3 1,7 Maó 697,6 689,5 775,9 761,5 6,0 5,9 6,6 6,5 Es Mercadal 747,1 711,6 720,4 722,7 5,5 5,2 5,3 5,3 Es Migjorn Gran 92,1 72,2 72,2 72,2 2,8 2,2 2,2 2,2

Sant Lluís 715,3 622,2 688,8 690,1 20,7 18,0 19,9 19,9 Menorca 4.233,8 3.732,6 3.957,9 4.016,7 6,1 5,4 5,7 5,8

Taula 1. Evolució de la superfície de sòl urbà i urbanitzable en cada un dels municipis de Menorca, anys 2002, 2003, 2010 i 2015. Unitats: ha i %. Fonts: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Municipi % variació 2003-2002

% variació 2010-2003

% variació 2015-2010

Alaior -11,1 0,0 10,9 Es Castell -0,1 7,7 0,0 Ciutadella -22,9 4,8 0,0 Ferreries -3,4 5,9 26,4 Maó -1,2 12,5 -1,8 Es Mercadal -4,8 1,2 0,3 Es Migjorn Gran -21,6 0,1 0,0 Sant Lluís -13,0 10,7 0,2 Menorca -11,8 6,0 1,5

Taula 2. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable en cada un dels municipis de Menorca, 2002 a 2003, 2003 a 2010 i 2010 a 2015. Unitats: %. Fonts: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

178


Municipi Urbà (ha) Urbanitzable (ha) Potencial de creixement (%) Alaior 333,3 136,7 41,0 Es Castell 156,6 11,0 7,0 Ciutadella 945,6 75,8 8,0 Ferreries 83,2 28,0 33,7 Maó 657,1 104,5 15,9 Es Mercadal 331,3 391,4 118,1 Es Migjorn Gran 63,9 8,3 13,0 Sant Lluís 492,6 197,6 40,1 Menorca 3.063,5 953,2 31,1

Taula 3. Potencial de creixement segons planificació vigent, 2015. Unitats: ha i %. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Evolució de la superfície de sòl urbà i urbanitzable, anys 2002, 2003, 2010 i 2015. Fonts: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Potencial de creixement segons planificació vigent, 2015. Fonts: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

ha

2002 2003 2010 2015

0

20

40

60

80

100

120

140

Alai

or

Es C

aste

ll

Ciu

tade

lla

Ferr

erie

s

Maó

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn G

ran

Sant

Llu

ís

Men

orca

%

179

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.4. Superfície de parcs i zones verdes urbanes

2.3.4. SUPERFÍCIE DE PARCS I ZONES VERDES URBANES PER CÀPITA (IO) Definició: Superfície de parcs, places i zones verdes urbanes de titularitat pública. Són espais

dins dels nuclis que formen part de la vida quotidiana dels ciutadans, ja sigui com a espai de contacte amb la natura, com a lloc de trobada o d’esbarjo. S’han diferenciat quatre tipus d’espais oberts públics:

- Jardins i parcs urbans. Són els espais oberts amb major recobriment de vegetació que de substrat dur, ja siguin arbres, matolls, ramells o gespa. Dins d’aquesta classificació podem trobar-hi jardins municipals, parcs urbans i pipi-cans, entre d’altres espais vegetats.

- Places i passejos (àrees dures). Són els espais oberts amb major recobriment de materials durs, com formigó, rajoles, empedrats, graves, sintètic, etc. que actuen com a espai de trobada. No s’inclouen els carrers de vianants però sí els passejos, ja que aquests poden actuar com a espai de trobada mentre que els carrers de vianants no.

- Parcs infantils o per a gent gran. Són els espais oberts dedicats exclusivament a equipaments de jocs infantils i per a gent gran. En aquest cas, el recobriment principal del parc tant pot ser de vegetació com de materials sintètics.

- Rotondes i voreres. Són els espais oberts vegetats clarament associats a vies de comunicació i amb un ús públic directe escàs o nul. No s’han tingut en compte les rotondes que es troben fora dels nuclis urbans. Aquest tipus d’espai no s’ha inclòs en l’elaboració de l’indicador.

Nota: unitat mínima cartografiable (UMC): 25 m2. Mètode de càlcul: Superfície d’espais oberts/població de dret. Unitats: m2 espais oberts/hab. de dret. Periodicitat de càlcul: Aproximadament quinquennal; segons disponibilitat de fotografies aèries. Àmbit territorial: Insular, amb divisió per nuclis de població. Fonts: Elaboració pròpia a partir de fotografies aèries i de l’Enquesta d’Infraestructures i

Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Superfície d’espais oberts públics per habitant de dret en els diferents nuclis, anys 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració pròpia a partir de fotografies aèries i de l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

3,68 4,71

4,04 2,92

3,56 4,06

12,22

3,03 3,45

1,59

3,12 4,04

0

2

4

6

8

10

12

14

Alai

or

Ciu

tade

lla

Maó

Lluc

maç

anes

Sant

Clim

ent

Es M

erca

dal

Forn

ells

Sant

Llu

ís

Es C

aste

ll

Ferr

erie

s

Es M

igjo

rn

Men

orca

m2/

habi

tant

de

dret

2002 2007 2011

180


Tendència desitjable >> Manteniment o lleuger augment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

En general, la tendència de la superfície de parcs i zones verdes per habitant de dret és d’un lleuger augment o estabilitat. En els casos en què disminueix, com a Llucmaçanes o es Migjorn Gran, és perquè augmenta la població mentre que els espais verds es mantenen igual.

Observacions En ocasions, un mateix espai pateix modificacions d'ús i d'equipaments al llarg dels anys, per la qual cosa una superfície important pot passar d'una categoria a una altra dins un mateix nucli.

Taules i gràfics

Nucli Any Jardins i parcs urbans

Places i passejos

Parcs infantils o per a gent gran Total

Alaior 2002 11.817 2.397 8.826 23.040 2007 11.817 2.397 8.826 23.040 2011 11.817 2.397 9.973 24.187 Ciutadella 2002 26.472 32.850 24.528 83.850 2007 24.695 32.850 28.735 86.280 2011 24.695 35.325 41.223 101.243 Maó 2002 33.191 14.652 35.324 83.167 2007 34.074 20.796 42.871 97.742 2011 34.074 24.006 45.319 103.400 Llucmaçanes 2002 0 0 591 591 2007 0 0 591 591 2011 0 0 591 591 Sant Climent 2002 0 485 828 1.313 2007 0 485 828 1.313 2011 0 811 1.113 1.924 Es Mercadal 2002 1.827 4.588 0 6.415 2007 2.195 5.452 2.771 10.418 2011 2.195 5.452 2.771 10.418 Fornells 2002 401 2.566 1.041 4.008 2007 401 3.216 1.041 4.658 2011 401 3.216 4.706 8.323 Sant Lluís 2002 0 1.330 6.930 8.260 2007 0 1.330 6.930 8.260 2011 0 1.330 6.930 8.260 Es Castell 2002 0 6.198 5.862 12.060 2007 0 6.374 5.862 12.235 2011 0 6.374 10.629 17.003 Ferreries 2002 531 57 6.358 6.945 2007 531 57 6.358 6.945 2011 531 57 6.358 6.945 Es Migjorn Gran 2002 1.781 864 1.605 4.250 2007 137 299 3.815 4.250 2011 137 299 3.815 4.250 Menorca 2002 76.019 65.988 91.893 233.899

2007 73.850 73.255 108.628 255.732 2011 73.850 79.266 133.429 286.544

Taula 1. Superfície d’espais oberts públics en els diferents nuclis, anys 2002, 2007 i 2011. Unitats: m2. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

181


Nucli Any Jardins i parcs urbans

Places i passejos

Parcs infantils o per a gent gran Total

Alaior 2002 1,98 0,40 1,48 3,86 2007 1,83 0,37 1,37 3,57 2011 1,80 0,36 1,52 3,68 Ciutadella 2002 1,39 1,72 1,29 4,40 2007 1,18 1,57 1,38 4,13 2011 1,15 1,64 1,92 4,71 Maó 2002 1,50 0,66 1,59 3,75 2007 1,36 0,83 1,71 3,90 2011 1,33 0,94 1,77 4,04 Llucmaçanes 2002 0 0 3,56 3,56 2007 0 0 3,26 3,26 2011 0 0 2,92 2,92 Sant Climent 2002 0 0,91 1,56 2,47 2007 0 0,92 1,56 2,48 2011 0 1,50 2,06 3,56 Es Mercadal 2002 1,03 2,58 0 3,61 2007 0,97 2,41 1,23 4,61 2011 0,86 2,12 1,08 4,06 Fornells 2002 0,70 4,50 1,83 7,03 2007 0,62 4,93 1,60 7,15 2011 0,59 4,72 6,91 12,22 Sant Lluís 2002 0 0,59 3,06 3,65 2007 0 0,50 2,62 3,12 2011 0 0,49 2,54 3,03 Es Castell 2002 0 1,43 1,36 2,79 2007 0 1,35 1,24 2,59 2011 0 1,29 2,16 3,45 Ferreries 2002 0,13 0,01 1,58 1,72 2007 0,12 0,01 1,47 1,60 2011 0,12 0,01 1,46 1,59 Es Migjorn Gran 2002 1,59 0,77 1,43 3,79 2007 0,10 0,22 2,87 3,19 2011 0,10 0,22 2,80 3,12 Menorca 2002 1,23 1,06 1,48 3,77 2007 1,07 1,06 1,58 3,71 2011 1,04 1,12 1,88 4,04

Taula 2. Superfície d’espais oberts públics per habitant de dret en els diferents nuclis, anys 2002, 2007 i 2011. Unitats: m2/habitant. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

182


Gràfic 2. Superfície d’espais oberts públics en els diferents nuclis, anys 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nucli 2002 2007 2011 Alaior 2.552 2.552 2.552 Ciutadella 20.238 22.298 22.298 Maó 50.545 64.009 64.009 Llucmaçanes 0 0 0 Sant Climent 139 139 139 Es Mercadal 4.416 4.529 4.529 Fornells 3.183 3.731 3.731 Sant Lluís 3.858 3.858 3.858 Es Castell 1.015 1.785 1.785 Ferreries 13.673 13.673 13.673 Es Migjorn Gran 162 463 463

Taula 3. Superfície de rotondes i voreres en els diferents nuclis, anys 2002, 2007 i 2011. Unitats: m2. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

Alai

or

Ciu

tade

lla

Maó

Lluc

maç

anes

Sant

Clim

ent

Es M

erca

dal

Forn

ells

Sant

Llu

ís

Es C

aste

ll

Ferr

erie

s

Es M

igjo

rn G

ran

m2

2002 2007 2011

183

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.5. Nombre d'edificis rehabilitats

2.3.5. NOMBRE D'EDIFICIS REHABILITATS (IO) Definició: S'entenen com a obra major de rehabilitació o reforma totes les ampliacions,

reformes, cobertes, rehabilitacions, piscines, condicionaments, estructures i legalitzacions.

Mètode de càlcul: A partir de les bases de dades de cada àrea d'urbanisme dels diferents ajuntaments, es desglossen les obres majors entre les de nova construcció i les que ho són per reforma i rehabilitació. Finalment, es fa el sumatori amb les dades dels diferents municipis.

Unitats: Nombre de llicències per a rehabilitació o reforma. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM


Gràfic 1. Nombre de llicències d'obra major per reforma/rehabilitació a Menorca, 1998-2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *Dels anys 1998 a 2002 i 2006 falten sumar les dades d’algun municipi (veure Taula 1). Les dades del municipi de Ciutadella són estimades fins el 2002.

Tendència desitjable >> Manteniment o augment. La rehabilitació, en la lògica de la sostenibilitat, hauria d’augmentar en contrapartida a una menor importància de l’obra nova.


Augment. Després d’un període d’accentuat decreixement, el nombre de llicències d’obra major per reforma mostra una tendència d’augment iniciada a partir de 2012. L’indicador s’ha situat el 2015 en valors propers als de fa déu anys, amb 573 llicències concedides, el que suposa un augment del 65,6% respecte del mínim de la sèrie, registrat el 2011. Ara bé, cal tenir en compte que l’aplicació de la disposició transitòria desena de la Llei d’Ordenació i Ús del Sòl (LOUS, 2/2014), sobre legalitzacions en sòl rústic, ha afavorit aquest augment, amb la concessió de 59 llicències per legalització el darrer any. L’increment de l’indicador respecte de 2014 ha estat generalitzat per a tots els municipis de l’illa, excepte en el cas de Ferreries, on el nombre de llicències per rehabilitació concedides s’ha mantingut.

573

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

*199

8

*199

9

*200

0

*200

1

*200

2

2003

2004

2005

*200

6

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Llic

ènci

es

184


Observacions No es tenen en compte les modificacions de plànols de projectes que ja tenen llicència anterior, les pròrrogues ni les segregacions, però sí que es consideren les legalitzacions. Per aquest motiu, els anys 2014 i 2015 el valor de l’indicador s’ha vist afectat per l’aplicació de la LOUS sobre legalitzacions en sòl rústic. Amb l’objectiu de facilitar-ne l’anàlisi i, davant la impossibilitat de destriar les legalitzacions del nombre total de llicències de rehabilitació per als anys anteriors, s’ofereixen aquestes dades per als dos darrers anys (veure taules 2 i 3). Taules i gràfics


Mercadal Es Migjorn


1998* 152 66 200 8 135 nd 20 106 687 1999* 194 68 241 20 159 nd 16 128 826 2000* 150 75 216 23 156 nd 23 169 812 2001* 146 64 242 29 162 nd 13 160 816 2002* 149 64 259 19 133 nd 14 130 768 2003 190 60 277 35 151 51 12 142 918 2004 110 55 292 22 89 41 8 140 757 2005 118 36 138 30 129 29 23 85 588 2006* 102 66 nd 25 160 nd 10 91 454 2007 52 47 199 18 92 33 19 99 559 2008 47 41 152 15 123 27 10 72 487 2009 34 11 154 15 94 38 9 65 420 2010 41 17 159 13 74 18 14 66 402 2011 59 20 67 7 94 25 13 61 346 2012 39 11 169 27 78 26 10 47 407 2013 43 24 197 21 98 19 10 53 465 2014 45 13 177 25 76 17 10 61 424 2015 74 28 210 25 103 29 16 88 573

Taula 1. Nombre de llicències d'obra major per reforma/rehabilitació per municipis, 1998-2015. Unitats: llicències. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *Dels anys 1998 a 2002 i 2006 no es disposa de les dades d’algun municipi (nd). Les dades del municipi de Ciutadella són estimades fins el 2002.

Municipi 2014 2015

Disposició Transitòria Ordinàries Total Disposició

transitòria Ordinàries Total

Alaior 4 3 7 16 4 20 Es Castell 0 1 1 3 1 4 Ciutadella 0 6 6 7 6 13 Ferreries 0 1 1 5 2 7 Maó 1 7 8 4 13 17 Es Mercadal* nd nd nd 2 2 4 Es Migjorn 0 1 1 1 0 1 Sant Lluís 0 5 5 21 3 24 Menorca* 5 24 29 59 31 90

Taula 2. Nombre de llicències d'obra major per legalització per municipis, per procediment ordinari i per la Disposició Transitòria Desena de la LOUS, 2014-2015. Unitats: llicències. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *No es disposa de la dada del municipi des Mercadal per al 2014.

185



Mercadal Es Migjorn


2014 10 0 7 0 16 3 3 5 44 2015 29 11 54 5 42 14 9 31 195

Taula 3. Nombre d’expedients de legalització visats pel COAIB per municipis, 2014-2015. Unitats: expedients. Font: COAIB. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Llicències d'obra major per reformes/rehabilitació per municipis, 1998-2015. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *Dels anys 1998 a 2002 i 2006 no es disposa de les dades d’algun municipi. Les dades del municipi de Ciutadella són estimades fins el 2002.

0

50

100

150

200

250

300

350


Es Migjorn Gran

Sant Lluís

Llic

ènci

es

1998* 1999* 2000* 2001* 2002* 2003 2004 2005 2006*

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

186

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.6. Empreses amb sistema de gestió ambiental

2.3.6. EMPRESES AMB SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL (IO) Definició: Nombre d’empreses que han implantat un Sistema de Gestió Ambiental (SGA). La

implantació d'un Sistema de Gestió Ambiental d'acord amb la norma UNE-EN ISO 14001 és una eina per sistematitzar, de manera senzilla, els aspectes ambientals que es generen en cadascuna de les activitats que es desenvolupen en una organització, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació en equilibri amb els aspectes socioeconòmics. L’EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) és molt semblant a la ISO 14001, però aquesta norma és d’àmbit europeu. Igual que l’ISO 14001, és un sistema voluntari de gestió ambiental que permet a les organitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna al públic i a altres parts interessades. Els requisits d'aquest sistema queden regulats pel Reglament (CE) 1221/2009, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) i per la norma internacional ISO 14001. Aquest indicador mostra l’evolució de la inversió privada en concepte de millora ambiental o minimització de l’impacte.

Mètode de càlcul:

a) Nombre total d’empreses amb certificació ISO 14001, a 31 de desembre de l’any corresponent, certificades per alguna de les 18 empreses certificadores acreditades per l’ENAC.

b) Nombre total d’empreses amb certificació EMAS. Unitats: Nombre d’empreses. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Ecotur, ACCM S.L., Aidico Certificación S.L., Apcer España S.L., AENOR, BM Trada

Certification España S.L., Bureau Veritas Iberia S.L., Det Norske Veritas Business Assurance España S.L., EDUQATIA Investigación y Certificación S.A., European Quality Assurance Spain S.L., Instituto de Certificación CDQ S.L., Instituto de la Construcción de Castilla y León, IVAC-Instituto de la Certificación S.L., Lloyd’s Register Quality Assurance España S.L., OCA Instituto de Certificación S.L., Servicio de Certificación de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Madrid, SGS ICS Iberica S.A., TÜV Rheinland Ibérica Inspection, Certification & Testing S.A.

Elaboració: OBSAM


Gràfic 1. Nombre total acumulat de centres registrats ISO 1400, 2002-2015, i EMAS, 2000-2016. Fonts: Ecotur i empreses certificadores acreditades per l’ENAC (veure fitxa de l’indicador). Elaboració: OBSAM.

Notes: *No es disposa de les dades de registres ISO 14001 de 2011 i 2012. **Els anys 2013 i 2014 s’han comptabilitzat els centres ISO 14001 de 16 de les 18 empreses certificadores acreditades per l’ENAC. L’any 2015, de 17 empreses. **Els anys 2013 i 2014 les dades dels registres EMAS recullen el nombre d’empreses certificades el juliol de l’any corresponent. Per al 2015 i 2016, les certificades el mes d’agost.

0

5

10

15

20

25

30

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

*201

1

*201

2

**20

13

**20

14

**20

15

**20

16 N

re. c

entr

es re

gist

rats

Centres EMAS Centres ISO 14001

187



S’observa una disminució en el nombre de certificacions EMAS durant els darrers anys. En el cas d’ISO 14001, no es pot determinar la tendència de l’indicador per la manca de dades. Tot i això, els dos darrers anys es comprova una accentuada disminució respecte de 2013. Durant el segon semestre de 2015 i el primer de 2016, una empresa a Menorca ha perdut la seva certificació EMAS. Actualment, tres dels centres amb aquest tipus de certificació a l’illa són establiments turístics i els altres dos són empreses relacionades amb el transport aeri. Es comprova que la implantació de Sistemes de Gestió Ambiental en empreses insulars és encara molt baixa. De fet, en el cas d’EMAS, la seva implantació dins del sector industrial a les Illes Balears és gairebé nul·la i la major part de les certificacions corresponen al sector terciari, concretament a instal·lacions hoteleres.

Observacions No existeix un registre públic de les certificacions ISO 14001 i sovint alguna de les divuit empreses certificadores acreditades per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) no ens facilita les seves dades. Per tant, a l’hora de comparar les dades interanualment, en el cas de les ISO s’hauran de tenir en compte el nombre d’empreses certificadores que han facilitat dades cada any:

- El 2013 i el 2014 manquen les dades de les empreses Tüv Rheinland Iberica Inspection, Certification & Testing S.A. i Lgai Technological Center S.A. (Applus+).

- El 2015 manca la dada de l’empresa Lgai Technological Center S.A. (Applus+).

Taules i gràfics Any EMAS ISO 14001 Any EMAS ISO 14001 2000 2 2009 4 21 2001 2 2010 5 24 2002 2 1 2011* 5 nd 2003 3 2 2012* 7 nd 2004 3 3 2013** 7 25 2005 3 5 2014** 5 16 2006 3 8 2015** 6 17 2007 3 9 2016** 5 2008 4 19

Taula 1. Nombre total acumulat de centres registrats ISO 1400, 2002-2015, i EMAS, 2000-2016. Fonts: Ecotur i empreses certificadores acreditades per l’ENAC (veure fitxa de l’indicador). Elaboració: OBSAM.

Notes: *No es disposa de les dades de registres ISO 14001 de 2011 i 2012. **Els anys 2013 i 2014 s’han comptabilitzat els centres ISO 14001 de 16 de les 18 empreses certificadores acreditades per l’ENAC. L’any 2015, de 17 empreses. **Els anys 2013 i 2014 les dades dels registres EMAS recullen el nombre d’empreses certificades el juliol de l’any corresponent. Per al 2015, les certificades el mes d’agost.

188


Activitats Eivissa Mallorca Menorca Total Activitats annexes al transport aeri 1 1 Gestió de platges i funcions policials i de salvament 1 1 Camp de golf 1 1 Construcció d'edificis 1 1 Control de plagues 1 1 Establiment turístic 33 3 36 Explotació de platges 1 1 Fabricació de ciment 1 1 Gràfica 2 2 Neteja general d'edificis 2 2 Pompes fúnebres 1 1 Port esportiu / Club nàutic 2 8 10 Producció cinematogràfica i de fotografia 1 1 Recollida de residus i activitats de neteja i jardineria 5 5 Restauració 1 1 Restauració i vending 1 1 Transport aeri de passatgers i altres activitats annexes 1 2 1 4 Total general 3 62 5 70

Taula 2. Nombre de centres amb certificació EMAS a les Balears per activitat, agost 2016. Font: Ecotur. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Percentatge de centres amb certificació EMAS per illes, agost 2016. Font: Ecotur. Elaboració: OBSAM.

4%

89%

7%

Eivissa

Mallorca

Menorca

189

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.7. Percentatge d'aigua depurada reutilitzada

2.3.7. PERCENTATGE D'AIGUA DEPURADA REUTILITZADA (IO) Definició: Percentatge d'aigua depurada a les EDAR de Menorca que es reutilitza ja sigui per

a consum agrícola o urbà. Mètode de càlcul:

Unitats: % . Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Fonts: Abaqua, Aigües Sant Lluís, Aena, D. G. Medi Rural i Marí del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Percentatge d'aigua reutilitzada respecte del total depurat, 2000-2015. Fonts: Abaqua, Aigües Sant Lluís, Aena, D. G. Medi Rural i Marí del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


S’observa una tendència general d’augment iniciada a partir de 2008, quan es van constituir les comunitats de regants des Mercadal. També el 2015 el percentatge d’aigua depurada reutilitzada ha augmentat respecte de 2014 i ha passat d’un 3,16% a un 3,55%, assolint el màxim de la sèrie, amb 266.513 m3 reutilitzats. Si analitzem les diferents EDAR, observem un augment accentuat del volum d’aigua reutilitzada per a usos agrícoles, amb un 41% més que el 2014. Pel que fa a l’aeroport, en canvi, la xifra s’ha reduït en un 25%. Tot i això, el percentatge d’aigua reutilitzada respecte el total depurat a l’aeroport ha sigut quasi del 60%. Quant a usos urbans, el volum d’aigua reutilitzat s’ha mantingut gairebé invariant respecte de 2014. Aquests nivells de reutilització són molt baixos. De les depuradores públiques municipals d’Abaqua es reutilitza sols un 3% de l’aigua (un total de 256.280 m3 el 2015) i estem molt lluny de l’objectiu de 1,5 hm3/any (1.500.000 m3/any).

Observacions Quant a usos urbans, de les EDAR d’Abaqua, només es reutilitza l'aigua depurada del municipi de Sant Lluís per a reg de jardins i zones verdes urbanes i en les dobles xarxes d'alguns hotels.

3,55

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

% a

igua

dep

urad

a re

utili

tzad

a

190


A més, l’aeroport té una depuradora pròpia de la qual reutilitza també l’aigua per al reg de les seves zones verdes. Quant a usos agrícoles, a partir de 2009 ja hi ha constituïdes comunitats de regants as Mercadal i Ciutadella, i es comencen a computar els volums depurats reutilitzats per a l’agricultura as Mercadal. La reutilització de Ciutadella a hores d’ara, tot i que està constituïda la comunitat de regants i està construïda la bassa de reg, no està en funcionament i, per tant, no en tenim dades. Per a l’indicador, no es tenen en compte les dades del volum d’aigua reutilitzat en els camps de golf, per manca de precisió de les mateixes.

Taules i gràfics

Any Reutilitzat urbà

Reutilitzat agrari

(es Mercadal)

Reutilitzat diversos

(aeroport) Reutilitzat

total Depurat

total % reutilitzat/

depurat

2000 50.058 50.058 7.747.655 0,65 2001 51.711 51.711 8.193.627 0,63 2002 58.042 58.042 7.494.816 0,77 2003 68.889 68.889 6.356.264 1,08 2004 83.649 83.649 7.657.872 1,09 2005 93.508 93.508 6.976.150 1,34 2006 83.009 83.009 8.282.247 1,00 2007 79.241 79.241 7.733.243 1,02 2008 76.143 8.373 84.516 7.206.914 1,17 2009 67.458 112.813 7.788 188.059 7.370.846 2,55 2010 74.728 106.508 8.373 189.609 7.424.042 2,55 2011 70.826 108.686 9.011 188.523 7.460.854 2,53 2012 72.733 141.477 9.274 223.484 6.992.676 3,20 2013 57.383 119.785 7.844 185.012 6.541.076 2,83 2014 59.611 138.803 13.581 211.995 6.699.638 3,16 2015 60.378 195.902 10.233 266.513 7.513.869 3,55

Taula 1.Volum d'aigua depurada i reutilitzada a Menorca, 2000-2015. Unitats: m3. Fonts: Abaqua, Aigües Sant Lluís, Aena, D. G. Medi Rural i Marí del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Volum d'aigua reutilitzada d'ús urbà i agrícola, 2000-2015. Fonts: Abaqua, Aigües Sant Lluís, D. G. Medi Rural i Marí del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

m3

reutilitzat urbà reutilitzat agrari

191


Mes

Ala

ior

Cal

a en

Po

rter

Cal

a G

alda

na

Ciu

tade

lla

Nor

d

Ciu

tade

lla

Sud

Es

Mer

cada

l

Es

Mig

jorn

G

ran

Maó

– E

s C

aste

ll

Sant

C

limen

t

Sant

Llu

ís

Ferr

erie

s

Tota

l ED

AR

A

baqu

a

EDA

R

aero

port

gen. 34.626 3.350 8.098 10.748 231.304 36.802 6.352 116.620 3.108 12.977 31.698 495.683 597

feb. 39.412 4.450 10.373 10.353 262.317 54.991 8.024 137.944 3.023 23.512 37.360 591.759 827

març 39.720 4.608 10.421 11.837 236.995 53.734 8.897 133.947 3.332 31.859 29.702 565.052 879

abr. 31.567 4.561 11.189 12.041 247.579 34.469 9.582 109.799 2.619 16.252 25.049 504.707 931

maig 32.671 8.627 24.533 24.319 299.053 25.841 20.735 114.484 2.853 35.529 27.922 616.567 1.628

juny 29.329 11.105 35.314 36.168 333.473 25.334 23.015 115.400 2.647 53.431 26.572 691.788 2.322

jul. 31.145 14.298 42.147 47.452 362.228 28.549 24.384 132.020 2.735 70.269 24.543 779.770 2.825

ago. 31.520 17.427 54.378 60.045 412.355 31.967 34.076 142.328 2.922 76.365 26.122 889.505 2.916

set. 35.131 14.204 44.874 43.441 373.528 28.300 26.618 137.538 3.542 73.186 20.925 801.287 3.217

oct. 32.571 7.563 34.439 18.515 291.789 30.048 13.186 118.652 2.363 37.870 21.931 608.927 243

nov. 33.363 4.190 9.498 10.905 229.529 34.591 6.901 107.309 2.401 20.903 31.632 491.222 532

des. 32.919 3.072 4.139 6.896 222.090 28.652 7.475 97.797 2.384 16.623 38.282 460.329 356

total 403.974 97.455 289.403 292.720 3.502.240 413.278 189.245 1.463.838 33.929 468.776 341.738 7.496.596 17.273

Taula 2. Volum mensual d'aigua depurada a les EDAR de Menorca, 2015. Unitats: m3. Fonts: Abaqua i Aena. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Volum anual d'aigua depurada a les EDAR d’Abaqua, 2015. Font: Abaqua. Elaboració: OBSAM.

0 500.000

1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 4.000.000

Alai

or

Can

a en

Po

rter

Cal

a G

alda

na

Ciu

tade

lla

Nor

d

Ciu

tade

lla S

ud

Es M

erca

dal

Es M

igjo

rn

Gra

n

Maó

- Es

C

aste

ll

Sant

Clim

ent

Sant

Llu

ís

Ferr

erie

s

m3

192

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.8. Residus sòlids urbans separats en origen


Gràfic 1. Percentatge de recollida selectiva respecte del total dels RSU generats, 2000-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

19,1

0 2 4 6 8

10 12 14 16 18 20 22 24

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

%

2.3.8. RESIDUS SÒLIDS URBANS SEPARATS EN ORIGEN (INO) Definició: Percentatge de residus recollits selectivament en origen respecte del total generat,

sense tenir en compte els materials que es recuperen a la planta de triatge de Milà (per tal d'avaluar la resposta de la població). Es determina també el % de les diverses fraccions que es recullen respecte del total que es podria recollir (potencial) i la variació de la quantitat seleccionada en origen respecte de l'any anterior.

Mètode de càlcul:

Unitats: %. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment de la reutilització i reciclatge. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Disminució. Durant el període 2000-2008 el percentatge de recollida selectiva respecte del total dels RSU va augmentar considerablement a causa de la implantació de les recollides selectives als municipis. Després d’una etapa d’estabilitat, el 2012 es trenca la tendència, amb una lleugera disminució els darrers quatre anys. El 2015 l’indicador s’ha situat per segon any consecutiu per sota del 20%. Tots els municipis de l’illa mostren un percentatge de residus separats en origen molt menor del 80%, que és la fracció de materials d’una bossa de fems considerada potencialment reciclable. Respecte de 2014, es comprova que la recollida selectiva a Es Castell i Maó ha augmentat lleugerament, mentre que a la resta de municipis ha disminuït. Destaquen el casos d’Alaior i es Migjorn, on aquesta reducció ha estat més accentuada (reducció de 4,8 i 4,1 punts percentuals, respectivament).

193


Observacions No s’inclouen en l’indicador les dades de recollida de plàstics agrícoles i restes de poda, ja que no s’imputen a la resposta de la població. Segons del Consorci de Residus i Energia de Menorca, la matèria orgànica recollida separadament té una alta quantitat d’impropis que contaminen el producte resultant. Per aquest motiu, durant el 2015, de forma gradual, ha deixat d’oferir-se el servei de recollida de matèria orgànica a tots els municipis de l’illa.

Taules i gràfics

Any Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant

Lluís Menorca 2000 7,4 8,0 7,7 14,1 19,9 19,9 15,3 6,9 13,2 2001 8,6 9,2 12,8 18,8 14,7 19,8 17,4 10,2 14,1 2002 9,3 10,2 13,5 20,5 19,5 21,9 15,9 15,5 15,2 2003 10,9 10,3 13,8 19,5 18,4 22,8 20,3 17,5 15,8 2004 11,4 10,9 15,4 26,7 16,2 27,4 25,4 22,3 16,4 2005 15,2 11,4 15,5 28,0 18,3 29,3 25,9 22,7 17,8 2006 18,3 12,9 21,7 27,3 19,4 21,6 24,0 21,8 18,1 2007 19,4 13,8 25,5 29,5 19,0 22,7 22,3 24,1 19,1 2008 18,0 15,6 27,8 31,5 21,6 36,3 23,9 28,8 21,8 2009 19,9 14,8 24,1 32,2 19,8 27,3 23,8 24,0 20,1 2010 18,7 14,6 22,9 27,8 22,1 26,8 21,6 23,3 20,2 2011 19,1 14,5 24,8 27,4 23,3 27,9 22,3 23,5 20,6 2012 22,9 14,5 23,7 26,2 19,3 25,0 22,2 22,4 20,4 2013 20,3 14,3 21,1 27,5 20,8 25,1 24,3 19,8 20,2 2014 20,5 13,6 21,1 22,9 21,5 24,3 21,7 20,2 19,4 2015 15,7 13,4 22,6 21,7 22,1 22,0 17,6 20,0 19,1

Taula 1. Percentatge de recollida selectiva respecte del total dels RSU generats, 2000-2015. Unitats: %. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Any Variació Any Variació 98/99 47,7 07/08 7,1 99/00 95,4 08/09 -12,4 00/01 14,2 09/10 3,1 01/02 6,8 10/11 -0,6 02/03 4,6 11/12 -4,2 03/04 1,5 12/13 -3,7 04/05 7,2 13/14 1,3 05/06 -0,4 14/15 -0,9 06/07 5,8

Taula 2. Taxa de variació anual del total de material recollit en origen a Menorca, 1999-2015. Unitats: %. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tanmateix, Ciutadella és any rere any el municipi que menys separa en origen, amb una xifra inferior al 14%. Per fraccions, s’observa un lleuger increment de l’indicador respecte de 2014 en tots els casos, excepte per la matèria orgànica, que ha disminuït el seu percentatge de recollida en origen respecte del potencial en 1,4 punts percentuals. Així, doncs, la disminució de l’indicador és resultat d’una menor quantitat de matèria orgànica seleccionada en origen aquest darrer any. No s’han acomplert els objectius marcats pel PDR (Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus no perillosos de Menorca) per l’any 2012 i els valors de la sèrie es troben lluny dels objectius de la Directiva europea de residus, que transposada a la llei espanyola, marquen uns objectius de separació final de material per a reciclar (en origen i en planta) del 50% l’any 2020. Per assolir-los, s’haurien de prendre mesures dirigides a augmentar la quantitat de materials seleccionats en origen.

194


Any Vidre Paper i cartró Envasos Mat. orgànica 1998 23,0 20,0 0,0 1,8 1999 22,1 29,5 0,0 3,9 2000 25,4 55,4 4,0 5,9 2001 28,1 57,5 5,3 6,2 2002 30,7 55,9 6,8 8,0 2003 32,0 52,9 8,0 9,7 2004 31,5 53,9 9,5 10,2 2005 34,7 61,1 9,1 10,6 2006 38,8 67,4 10,7 7,7 2007 42,1 70,0 12,3 7,5 2008 48,3 80,6 14,7 8,1 2009 49,1 71,0 16,4 6,2 2010 45,6 72,7 16,5 6,6 2011 48,8 75,3 15,4 6,5 2012 52,7 71,7 15,6 6,3 2013 54,6 69,8 17,3 5,3 2014 53,3 67,9 17,3 4,2 2015 54,3 69,2 17,5 2,8

Taula 3. Percentatge de recollida selectiva respecte del potencial per tipus de material, 1998-2015. Unitats: %. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Material separat en origen respecte dels RSU totals per municipi, 2000-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal

Es Migjorn

Sant Lluís

% re

spec

te d

el to

tal d

e R

SU

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

195


Gràfic 3. Percentatge del material seleccionat en origen respecte del potencial de recollida, 1998-2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

% re

spec

te d

el p

oten

cial

Vidre Paper i cartró Envasos Mat. orgànica

196

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.9. Taxa de reciclatge de residus sòlids urbans

2.3.9. TAXA DE RECICLATGE DE RESIDUS SÒLIDS URBANS (IO) Definició: Percentatge de residus que finalment són separats per reciclar-los, respecte del

total. Aquest percentatge inclou la fracció de residus separats en origen que són susceptibles de ser reciclats i els materials separats a la planta de tractament procedents dels contenidors de rebuig.

Mètode de càlcul:

Unitats: % de material separat al final del procés respecte del total. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Consorci de Residus i Energia Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Percentatge de residus que finalment són separats per al reciclatge respecte del total de residus, 1998-2015. Unitats: percentatge. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Manteniment. Tot i que durant el període 2000-2008 la taxa de reciclatge de residus sòlids urbans va augmentar considerablement a causa de la implantació de les recollides selectives als municipis, els darrers anys aquest valor s’ha estabilitzat al voltant del 30% i no s’ha complert l’objectiu del 40% establert pel PDR (Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus no perillosos de Menorca) per a 2012. S’hauran de dedicar més esforços per intentar assolir un increment del 20% durant els pròxims cinc anys per arribar a l’objectiu del 50% al 2020 establert per la Llei 22/2011.

Observacions Els percentatges en la composició varien a l'entrada i a la sortida de la planta. A l'entrada tenim els materials seleccionats en origen per la població, però no la totalitat serà aprofitable per a reutilitzar. D'altra banda, en el procés de tractament se separen materials per reciclar que provenen del rebuig municipal. Així doncs, aquest indicador presenta els materials separats en origen després de passar pel procés de selecció, on una part del material separat serà aprofitable per reciclar i una altra part no ho és i acaba com a rebuig. A més, s’hi sumen els materials reciclables que se separen a planta procedents de rebuig municipal.

31,7

0

5

10

15

20

25

30

35

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

%

197


Taules i gràfics

Any Vidre Paper i cartró Envasos Compost Rebuig

final Total Material per reciclar1

1998 1.474,4 2.368,6 215,9 4.756,4 36.869,7 45.685,0 8.815,3 1999 1.510,2 3.255,9 215,0 6.626,6 37.212,1 48.819,8 11.607,6 2000 1.727,4 5.446,4 357,0 4.984,1 43.536,1 56.051,1 12.514,9 2001 1.917,9 5.793,1 518,0 6.939,8 44.740,1 59.908,9 15.168,8 2002 1.997,2 5.648,0 913,2 6.793,9 44.429,6 59.781,8 15.352,3 2003 2.116,3 5.304,0 744,1 6.854,7 45.024,3 60.043,4 15.019,1 2004 2.060,6 5.433,8 988,5 6.984,0 43.071,7 58.538,6 15.466,9 2005 2.125,8 5.991,9 810,5 6.842,3 42.268,6 58.039,1 15.770,6 2006 2.316,2 6.874,4 1.057,6 7.612,9 39.175,0 57.036,0 17.861,1 2007 2.652,5 7.222,3 1.106,1 8.170,8 39.844,1 58.995,7 19.151,6 2008 2.757,8 7.218,2 1.301,9 6.731,2 38.100,0 56.109,1 18.009,1 2009 2.644,9 6.133,2 1.418,8 7.761,3 38.860,9 56.818,9 17.958,1 2010 2.578,2 6.096,7 1.337,0 7.889,5 40.195,6 58.097,0 17.901,4 2011 2.526,4 6.176,2 1.370,2 7.831,0 39.287,5 57.191,3 17.903,8 2012 2.638,3 5.618,8 1.282,7 7.059,3 37.366,3 53.965,5 16.599,2 2013 2.691,6 5.255,0 1.265,5 7.384,9 37.137,9 53.735,0 16.597,1 2014 2.783,7 5.400,7 1.346,2 7.345,7 37.810,6 54.686,8 16.876,3 2015 2.876,9 5.534,2 1.406,7 7.652,7 37.687,2 55.157,8 17.470,5

Taula 1. Composició dels RSU al final del procés realitzat a la planta de residus de Milà. Volum anual en tones, 1998-2015. Unitats: tones. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Notes: 1 Material per reciclar = vidre + paper i cartró + envasos + compost.

Any Vidre Paper i cartró Envasos Compost Rebuig

final Total Material per reciclar1

1998 3,2 5,2 0,5 10,4 80,7 100,0 19,3 1999 3,1 6,7 0,4 13,6 76,2 100,0 23,8 2000 3,1 9,7 0,6 8,9 77,7 100,0 22,3 2001 3,2 9,7 0,9 11,6 74,7 100,0 25,3 2002 3,3 9,4 1,5 11,4 74,3 100,0 25,7 2003 3,5 8,8 1,2 11,4 75,0 100,0 25,0 2004 3,5 9,3 1,7 11,9 73,6 100,0 26,4 2005 3,7 10,3 1,4 11,8 72,8 100,0 27,2 2006 4,1 12,1 1,9 13,3 68,7 100,0 31,3 2007 4,5 12,2 1,9 13,8 67,5 100,0 32,5 2008 4,9 12,9 2,3 12,0 67,9 100,0 32,1 2009 4,7 10,8 2,5 13,7 68,4 100,0 31,6 2010 4,4 10,5 2,3 13,6 69,2 100,0 30,8 2011 4,4 10,8 2,4 13,7 68,7 100,0 31,3 2012 4,9 10,4 2,4 13,1 69,2 100,0 30,8 2013 5,0 9,8 2,4 13,7 69,1 100,0 30,9 2014 5,1 9,9 2,5 13,4 69,1 100,0 30,9 2015 5,2 10,0 2,6 13,9 68,3 100,0 31,7

Taula 2. Composició dels RSU al final del procés realitzat a la planta de residus de Milà. Percentatge respecte del total, 1998-2015. Unitats: %. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Notes: 1 Material per reciclar = vidre + paper i cartró + envasos + compost.

198


Gràfic 2. Composició en percentatge dels RSU al final del procés realitzat a la planta de gestió de residus de Milà, 2015. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Vidre 5,2

Paper i cartró 10,0 Envasos

2,6

Compost 13,9

Rebuig final 68,3

199

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.10. Energia elèctrica procedent d'energies renovables

2.3.10. ENERGIA ELÈCTRICA PROCEDENT D'ENERGIES RENOVABLES (INO) Definició: Energia elèctrica generada a partir d’energies renovables. Mètode de càlcul:

=

+

+

on

=

+

essent percentatge d’energia renovable del conjunt mallorquí, percentatge d’energia renovable del conjunt de l’Estat espanyol.

Unitats: kWh. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Consorci de Residus i Energia de Menorca, D. G. d’Energia del Govern Balear, GESA. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Energia elèctrica procedent d'energies renovables (kWh), 2002-2015. Fonts: GESA, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades d’energia importada per al 2014 i 2015 encara no estan disponibles.

Tendència desitjable >> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Des de la inauguració del parc eòlic de Milà l’any 2004, l’indicador ha seguit una tímida tendència d’augment. El 2014 però, per primer cop des de l’entrada en funcionament dels parcs solars a Menorca l’any 2008, s’observa una disminució de l’energia renovable generada a l’illa. Aquest canvi de tendència es confirma durant el 2015, amb una marcada reducció de l’indicador. De fet, l’energia elèctrica procedent de les energies solar i eòlica generades a Menorca s’ha reduït respecte de 2013 en un 15 i un 12%, respectivament. Quant a l’energia renovable importada, aquesta mostrava una clara tendència d’augment des de la posada en funcionament l’any 2011 del cable submarí que uneix la península amb el subsistema Mallorca-Menorca, fins el 2013, darrer any del que es disposa de dades. El percentatge d’energies renovables a Menorca respecte de la demanda total és encara molt baix, una mica per sobre del 5% el 2013 i sense símptomes de millorar. Es comprova, doncs, que la producció d’energia renovable a l’illa es troba molt lluny dels

8.084.564

5.318.228

0 2.500.000 5.000.000 7.500.000

10.000.000 12.500.000 15.000.000 17.500.000 20.000.000 22.500.000 25.000.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

*201

4

*201

5

kWh

total renovables importades eòlica Menorca

solar Menorca

200

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.10. Energia elèctrica procedent d'energies renovables

objectius que marca el Pla d’Energies Renovables 2011-2020, que situa una producció al conjunt de l’Estat espanyol d’energies renovables del 20% del consum final brut al 2020.

Observacions Només es té en compte l’energia generada amb plaques fotovoltaiques i aerogeneradors connectats a la xarxa elèctrica; no es comptabilitzen totes les instal·lacions particulars no connectades. Tampoc no inclou l’energia procedent de la incineració de RSU de Mallorca. Per a l’anàlisi de la sèrie, cal fer notar que el parc eòlic de Milà va entrar en funcionament el mes de març de 2004 i els parcs solars de Binissafúller i Son Salomó, l’any 2008. A partir de 2011, es posa en funcionament el cable submarí que uneix la península amb el substistema Mallorca-Menorca i s’inclouen a l’indicador les dades d’energia importada de la península. Anteriorment, el total de l’energia renovable importada provenia de Mallorca. El càlcul d’energies renovables provinents de Mallorca es fa tenint en compte l’aportació de les renovables dins el mix energètic mallorquí i s’aplica aquest percentatge d’aportació al total d’energia importada de Mallorca a Menorca. A Mallorca l’aportació d’energia renovable al mix energètic mallorquí és molt baix, així que de l’energia importada de Mallorca a Menorca la contribució d’aquest tipus d’energies és mínima. El càlcul d’energies renovables provinents de la península es fa de la mateixa manera, tenint en compte el percentatge d’energia renovable del conjunt nacional.

Taules i gràfics

Any Solar Menorca

Eòlica Menorca

Total renovables importades

Total renovables

Total demanda elèctrica

% renovables vs demanda

total 2002 19.711 0 19.711 436.916.711 0,00 2003 22.851 16.364 39.215 457.754.851 0,01 2004 35.577 3.732.841 16.919 3.785.337 472.494.793 0,80 2005 46.142 5.429.653 15.917 5.491.712 500.670.373 1,10 2006 48.424 4.877.356 15.708 4.941.488 512.413.210 0,96 2007 90.290 5.651.433 35.071 5.776.794 524.670.653 1,10 2008 3.726.445 5.467.687 348.812 9.542.944 548.959.158 1,74 2009 7.166.289 5.498.432 1.482.984 14.147.705 542.625.686 2,61 2010 8.014.451 5.413.061 1.455.278 14.882.790 525.278.593 2,83 2011 8.665.000 5.677.636 1.303.106 15.645.742 503.407.850 3,11 2012 8.684.967 6.463.079 4.418.922 19.566.968 498.655.429 3,92 2013 9.523.446 6.035.043 9.484.898 25.043.387 484.058.957 5,17

*2014 8.483.914 5.794.518 nd 14.278.432 470.324.000 3,04 *2015 8.084.564 5.318.228 nd 13.402.792 482.596.000 2,78

Taula 1. Energia elèctrica procedent d'energies alternatives dins del mix energètic menorquí (kWh) i percentatge referit a la demanda total d’energia elèctrica, 2002-2015. Unitats: kWh i %. Fonts: Consorci de Residus i Energia de Menorca, GESA i D. G. d’Energia del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades d’energia importada per al 2014 i 2015 encara no estan disponibles.

Gràfic 2. Quantitat d’energia procedent de renovables respecte de la demanda total d’energia elèctrica a Menorca (%), 2002-2015. Fonts: Consorci de Residus i Energia de Menorca, GESA, D. G. d’Energia del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Nota: Les dades d’energia importada per al 2014 i 2015 encara no estan disponibles.

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

*201

4

*201

5

% re

nova

bles

201

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.11. Agricultura ecològica

2.3.11. AGRICULTURA ECOLÒGICA (INO) Definició: Nombre d'operadors i superfície agrària inscrits al Consell Balear de la

Producció Agrària Ecològica (CBPAE). Mètode de càlcul: a) Recompte del nombre d'operadors (productors, elaboradors i

importadors). b) Superfície agrària inscrita al CBPAE.

Unitats: a) Nombre d'operadors. b) ha. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Superfície agrària (ha) i operadors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, 1996-2015. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>> Operadors Superfície

Després d’un període d’evolució creixent del nombre d’hectàrees dedicades a l’agricultura ecològica a Menorca fins el 2010, i d’una etapa de certa estabilitat, el 2015 es comprova un canvi de tendència, amb una marcada disminució de l’indicador respecte de 2014 (reducció del 17%). Aquesta reducció es deu al fet que tres finques de gran extensió s’han donat de baixa del registre. En el cas del nombre d’operadors, s’observa una evolució similar, amb un progressiu creixement fins el 2010, any en què es va assolir el màxim de la sèrie amb 97 operadors, i una tendència general de disminució des de llavors, situant-se el darrer any en 86 operadors. Pel que fa a les hectàrees inscrites al CBPAE, han disminuït a tots els municipis de l’illa excepte as Castell i a Sant Lluís, on han augmentat lleugerament. A Ciutadella i as Mercadal és on s’observa una major reducció, d’un 51,5% i un 25,1% respecte de 2014, respectivament. Tot i la reducció, les hectàrees declarades d’agricultura ecològica el 2015 corresponen al 24,1% de la superfície agrària útil de Menorca. Aquest valor gairebé quadruplica la xifra de principis del mil·lenni.

4.465,4

86

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110

0 500

1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 5.500 6.000

1993

19

94

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

20

04

2005

20

06

2007

20

08

2009

20

10

2011

20

12

2013

20

14

2015

Ope

rado

rs

ha

Superfície Operadors

202


Observacions La CBPAE ha realitzat el 2015 una important actualització de la base de dades, la qual cosa ha suposat una revisió de la totalitat de les superfícies, dels productors i de tots els tipus de cultiu associats. Per aquest motiu, les dades d’aquest informe difereixen de les publicades en informes anteriors. Cal tenir en compte que per a l’indicador es comptabilitza la superfície amb certificat d'agricultura ecològica, la superfície en reconversió i la superfície en primer any de pràctiques. El concepte operadors comprèn els productors i els elaboradors; i aquests darrers inclouen indústries, comerços i restauradors.

Taules i gràfics Any Operadors CBPAE ha CBPAE 1993 1 0,0 1994 1 0,0 1995 1 0,0 1996 2 52,2 1997 3 59,4 1998 5 137,9 1999 10 209,5 2000 15 684,2 2001 22 1.272,9 2002 26 1.396,0 2003 38 2.013,3 2004 42 2.348,9 2005 50 2.642,2 2006 56 2.923,9 2007 62 3.048,4 2008 80 4.254,4 2009 93 4.740,0 2010 97 5.226,3 2011 94 5.031,0 2012 88 5.341,0 2013 91 5.401,6 2014 90 5.395,7 2015 86 4.465,4

Taula 1. Nombre d’operadors i hectàrees inscrits al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, 1993-2015. Unitats: operadors i ha. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.


Mercadal Es

Migjorn Sant Lluís

2011 870,0 0,0 912,0 507,0 1.593,0 659,0 278,0 212,0 2012 1.000,7 21,4 954,5 448,8 1.617,2 798,1 288,0 212,4 2013 922,7 21,2 972,3 449,0 1.708,0 808,9 305,3 214,3 2014 774,4 22,5 1.027,7 445,6 1.664,4 857,9 389,8 213,5 2015 644,4 24,6 498,3 439,9 1.612,0 643,0 388,0 215,2

Taula 2. Nombre d’hectàrees inscrites al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica per municipis, 2011-2015. Unitats: ha. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

203


Gràfic 2. Superfície de conreus d'agricultura ecològica dels productors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica per municipis, 2011-2015. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800


Es Migjorn

Sant Lluís

ha

2011 2012 2013 2014 2015

204

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.12. Educació ambiental

2.3.12. EDUCACIÓ AMBIENTAL (INO) Definició: Per seguir l’evolució de la resposta de la població a l’oferta d'educació ambiental

existent a l'illa, s'han agafat com a indicadors el nombre de visites realitzades al Parc Natural de s'Albufera des Grau, al Centre de Geologia de Menorca i el nombre d'usuaris del Servei d’Educació Ambiental que el GOB ofereix anualment.

Mètode de càlcul: a) Nombre de visitants en grup que han assistit al Parc Natural de s'Albufera des Grau (visites guiades).

b) Nombre de visitants que han assistit al Parc Natural de s'Albufera des Grau individualment.

c) Nombre de visitants en grup que han assistit al Centre de Geologia de Menorca (visites guiades).

d) Nombre de visitants que han assistit al Centre de Geologia de Menorca individualment.

e) Nombre d'assistents a les activitats del Servei d'Educació Ambiental del GOB.

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Parc Natural de s'Albufera des Grau, GOB Menorca i Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Gràfic 1. Nombre de visitants en grup al Parc Natural de s'Albufera des Grau (visites guiades), nombre de visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau individuals, nombre de visitants en grup al Centre de Geologia (visites guiades), nombre de visitants al Centre de Geologia individuals i nombre d’usuaris del Servei d’Educació Ambiental del GOB, 2005-2015. Fonts: Parc Natural de s'Albufera des Grau, GOB, Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: *El setembre de 2014 es posa en funcionament el Centre de Geologia, que substitueix l’antic

Centre de la Natura, tancat el febrer de 2013.


És desitjable un augment en els sis components d’aquest indicador. Tanmateix, eventuals disminucions s’han d’analitzar amb cura, ja que podrien indicar l’aparició de noves formes d’educació ambiental no considerades per l’indicador en la seva forma actual.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 *2014 2015

Visi

tant

s

a. Visitants en grup al Parc Natural b. Visitants individuals al Parc Natural c. Visitants en grup al Centre Geologia d. Visitants individuals al Centre Geologia e. Usuaris Servei Educació Ambiental GOB

205



El 2015 s’observa un marcat augment dels cinc components actius d’aquest indicador. Això ha resultat en un increment del nombre total d’assistents a activitats ambientals, que ha passat de 22.280 persones el 2014 a 27.737 el 2015 (increment del 24%), registrant-se el màxim de la sèrie. Les activitats escolars organitzades pel GOB durant el 2015 han augmentat el nombre d’assistents respecte de l’any anterior en un 42%; mentre que els participants en les altres activitats individuals dirigides per l’organització (cursos, xerrades, visites guiades, visites al Molí, al centre de recuperació...) han disminuït lleugerament (reducció del 8%). Pel que fa als visitants individuals i en grup al Parc Natural han augmentat respecte de 2014 en un 30 i un 20%, respectivament, i s’ha superat per segona vegada en tota la sèrie la xifra de 16.000 visitants al Parc. El Centre de Geologia ha registrat el 2015 un total de 2.505 visitants, la majoria d’ells individuals, el que representa un 9% del total de participants a activitats ambientals. Així, doncs, com en anys anteriors, els que segueixen tenint més pes són els visitants individuals al Parc Natural, seguit dels assistents a les activitats del GOB. S’ha constatat que les xifres que es consideren en aquest indicador són sensibles a molts factors, com la gestió que es faci d’aquests serveis o el tipus de difusió pública de les activitats.

Observacions El setembre de 2014 es posa en funcionament el Centre de Geologia de Menorca, que substitueix el desaparegut Centre de la Natura. A l’hora d’interpretar les dades de l’indicador cal tenir en compte que aquest darrer el 2007 va romandre tancat gairebé tot l'any per obres i que el 2013 va obrir només fins el 3 de febrer. També el programa d'excursions mensuals “A peu per Menorca” va finalitzar el mes de febrer de 2013, per no haver-se renovat el conveni de col·laboració amb el Consell Insular de Menorca.

Taules i gràfics

Any Visitants individuals al Parc Natural

Visitants en grup al Parc Natural (visites guiades)

Total visitants al Parc Natural

1999 1.839 7.876 9.715 2000 5.104 5.859 10.963 2001 5.073 2.251 7.324 2002 3.523 2.326 5.849 2003 nd 4.012 4.012 2004 6.419 4.094 10.513 2005 7.393 3.498 10.891 2006 10.905 6.043 16.948 2007 10.828 2.833 13.661 2008 11.017 1.766 12.783 2009 11.046 2.495 13.541 2010 12.352 1.699 14.051 2011 13.215 1.425 14.640 2012 12.807 689 13.496 2013 13.462 400 13.862 2014 12.845 615 13.460 2015 15.489 804 16.293

Taula 1.Nombre de visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau, 1999-2015. Unitats: persones. Font: Parc Natural de s'Albufera des Grau. Elaboració: OBSAM.

206


Any Visitants individuals al Centre de Geologia

Visitants en grup al Centre de Geologia

(visites guiades) Total visitants al Centre

de Geologia 1999 4.115 4.115 2000 4.692 4.692 2001 7.321 7.321 2002 6.229 6.229 2003 5.908 5.908 2004 3.086 3.086 2005 3.298 3.298 2006 1.907 1.907

**2007 543 543 2008 1.703 1.703 2009 3.661 3.661 2010 3.623 3.623 2011 4.050 4.050 2012 2.869 2.869

**2013 97 97 *2014 500 131 631 2015 2.233 272 2.505

Taula 2. Nombre de visitants al Centre de la Natura, 1999-2013, i al Centre de Geologia de Menorca, 2014-2015. Unitats: persones. Font: Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Notes: No inclou les excursions guiades organitzades pel Centre.

*El setembre de 2014 es posa en funcionament el Centre de Geologia, que substitueix l’antic Centre de la Natura, tancat el 2013. Les dades anteriors a 2014 corresponen al segon. **El 2007 en Centre de la Natura va estar tancat quasi tot l’any per obres i el 2013 només va estar obert el mes de gener.

Curs escolar

Total participants activitats educació ambiental GOB

Curs escolar

Total participants activitats educació ambiental GOB

93-94 965 04-05 7.950 94-95 738 05-06 8.775 95-96 2.637 06-07 7.747 96-97 3.854 07-08 5.967 97-98 4.522 08-09 6.090 98-99 7.784 09-10 7.795 99-00 8.185 10-11 6.760 00-01 8.350 11-12 6.260 01-02 7.950 12-13 7.536 02-03 8.482 13-14 8.289 03-04 7.250 14-15 8.939

Taula 3. Nombre d’usuaris del Servei d'Educació Ambiental del GOB, 1993-2015. Unitats: persones. Font: GOB. Elaboració: OBSAM. Notes: No inclou l’activitat “A peu per Menorca”, ni les altres excursions guiades organitzades pel GOB.

Any Organitzades pel GOB Organitzades pel Centre de Geologia de Menorca “A Peu per Menorca” Altres

2005 763 - - 2006 943 - - 2007 1267 - - 2008 1369 - - 2009 1340 - - 2010 1140 - - 2011 1220 - - 2012 1050 - - 2013 190 - - 2014 - 318 30 2015 - 270 183

Taula 4. Nombre de participants en les excursions guiades del GOB i del Centre de Geologia de Menorca, 2005-2015. Unitats: persones. Fonts: GOB i Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

207


Gràfic 2. Nombre de visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau, 1999-2015. Font: Parc Natural de s'Albufera des Grau. Elaboració: OBSAM. Nota: El 2003 no es disposa de dades de les visites individuals.

Gràfic 3. Nombre de visitants al Centre de la Natura, 1999-2013, i al Centre de Geologia de Menorca, 2014-2015. Unitats: persones. Font: Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Notes: No inclou les excursions guiades organitzades pel Centre.

*El setembre de 2014 es posa en funcionament el Centre de Geologia, que substitueix l’antic Centre de la Natura, tancat el 2013. Les dades anteriors a 2014 corresponen al segon. **El 2007 en Centre de la Natura va estar tancat quasi tot l’any per obres i el 2013 només va estar obert el mes de gener.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Visi

tant

s

Visitants en grup al Parc Natural Visitants individuals al Parc Natural

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

**20

07

2008

2009

2010

2011

2012

**20

13

*201

4

2015

Visi

tant

s

Visitants al Centre de la Natura Visitants en grup al Centre de Geologia Visitants individuals al Centre de Geologia

208


Gràfic 4. Nombre d’usuaris del Servei d'Educació Ambiental del GOB, 1993-2015. Font: GOB. Elaboració: OBSAM. Notes: No inclou l’activitat “A peu per Menorca”, ni les altres excursions guiades organitzades pel GOB.

Gràfic 5. Nombre de participants en les excursions guiades del GOB i del Centre de Geologia de Menorca, 2005-2015. Font: GOB i Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: El programa d’excursions mensuals “A Peu per Menorca” va finalitzar el febrer de 2013.

Gràfic 6. Percentatge d'activitats ambientals, 2015. Font: Parc Natural de s’Albufera des Grau, GOB i Centre de Geologia de Menorca. Elaboració: OBSAM. Nota: En el percentatge total d’assistents a les activitats del GOB i del Centre de Geologia s’hi inclouen les excursions.

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000

10.000

93-

94

94-

95

95-

96

96-

97

97-

98

98-

99

99-

00

00-

01

01-

02

02-

03

03-

04

04-

05

05-

06

06-

07

07-0

8 08

-09

09-1

0 10

-11

11-1

2 12

-13

13-1

4 14

-15

Usu

aris

curs escolar

0 200 400 600 800

1.000 1.200 1.400 1.600

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Part

icip

ants

Excursions guiades del GOB Rutes geològiques organitzades pel Centre de Geologia

58%

9%

33% a. Visitants al Parc Natural

b. Visitants i assistents a activitats del Centre de Geologia c. Usuaris i assistents a activitats del GOB

209

REFLEXIONS FINALS

En aquest darrer capítol de l’informe anem a recollir les principals conclusions resultants de l’anàlisi dels indicadors del Pla Territorial Insular, amb l’objectiu de convidar el lector a la reflexió.

L’any 2015 presenta un decreixement de la població empadronada amb un saldo migratori encara negatiu. La mitjana anual de l’índex de pressió humana també es situa lleugerament per davall del valor del 2014, no obstant, els valors pels mesos de juliol i agost són molts alts. Açò es tradueix en un augment de l’estacionalitat hivern/estiu i també dins la mateixa temporada turística, amb un inici i final més bé fluixos.

Els indicadors econòmics mostren lleugers símptomes de recuperació, però la seva incidència sobre la societat és encara feble. Un dels indicadors més esperançadors és l’increment del nombre d’afiliats, en conjunt i en cadascun dels sectors per separat (sector primari, indústria, construcció i serveis). No obstant, la majoria dels contractes són temporals i l’estacionalitat de contractació va en augment. Es detecta una disminució del nombre d’explotacions agràries en actiu, però per contra es manté la superfície conreada, el que demostra que es continuen ajuntant finques. En la construcció, es nota un repunt de les llicències urbanístiques, amb més reformes que obra nova. La compra-venda de pisos i propietats ha augmentat lleugerament, tot i que els preus dels habitatges mantenen uns preus similars. En el sector de l’hoteleria, s’ha de destacar l’esforç en la millora de la qualitat de les seves instal·lacions.

També el trànsit a les carreteres de l’illa ha augmentat considerablement els dos darrers anys, i pràcticament en qualsevol època de l’any, trencant-se la tendència decreixent del període de la crisi econòmica. Aquest increment de la mobilitat es tradueix també en un major consum de combustible i en un manteniment de l’ús del transport col·lectiu. Les dades sobre consum d'energia per càpita mostren com desafortunadament s’ha invertit l’anterior tendència de reducció de l’indicador, tant pel que fa a l’electricitat com al combustible per transport. Mantenir aquesta ràtio en nivells baixos és essencial per a que uns elevats nivells de població no impliquin un consum excessiu de recursos. Ara bé, és important fer notar que el consum d’energia final no depèn del nombre de persones que hi ha a l’illa, sinó que està estretament relacionat amb l’activitat econòmica. Quant a les energies renovables, en canvi, es comprova una accentuada disminució en la seva generació, acabant així amb un anterior període de creixement.

Amb l’actualització de l’indicador d’emissions de CO2 a l’atmosfera hem vist com després de sis anys de disminució, el 2015 es registra un augment de la variable i Menorca s’allunya d’acomplir els seus compromisos del Protocol de Kyoto. Aquest canvi de tendència posa de manifest que la reducció dels anys anteriors és resultat únicament de la crisi econòmica, i del descens de l’activitat i del consum que va comportar. Aquesta correlació entre indicadors econòmics i vectors ambientals no juga a favor de la sostenibilitat, i evidencia la necessitat de millorar en polítiques d’estalvi i en ecoeficiència, i de cercar noves fórmules per generar energia.

Els indicadors corroboren com l’aigua segueix essent una assignatura pendent per als menorquins. El 2015 s’observa un marcat augment del consum urbà d’aigua i es posa

211

fi a l’anterior període de reducció. S’haurien de realitzar actuacions encaminades a aconseguir una major reutilització i una minimització dels consums domèstics, sobretot a les zones residencials dels nuclis turístics.

Quant a generació i reciclatge de residus, també s’ha fet una passa endarrere. Els dos darrers anys s’ha trencat la tendència de reducció de la quantitat total de residus sòlids urbans generats a l’illa, amb un augment de l’indicador. Aquest però, no s’ha vist acompanyat d’un increment del material reciclat. Tot i que sempre resulta desitjable una millora de les infraestructures existents, sobretot en el cas de la recollida de matèria orgànica, aquesta evolució de les dades demostra que reciclar és bàsicament una qüestió d’actitud i sensibilitat individual. Açò també es demostra amb les grans diferències existents entre el percentatge de residus separats en origen pels diferents municipis i també per les diferents fraccions.

Pel que fa a dades de territori, en la última dècada tant la superfície de sòl protegit, com la de sòl urbà i urbanitzable han sofert poques variacions, i el que més destaca és encara l’elevat percentatge de sòl vacant existent en algunes zones turístiques. També resulta remarcable, l’augment considerable del nombre de legalitzacions d’edificacions en sòl rústic per l’aplicació de la disposició transitòria desena de la Llei del sòl (2/2014), i la major tramitació de llicències urbanístiques (obra nova i reformes) per cases disseminades que en zones turístiques. Aquestes dues darreres informacions confirmen el creixent interès per les actuacions en sòl rústic.

212

sistema d’indicadors del pla territorial insular informe 2015 · ecotur edivisa eduqatia...

Documents