dossier

SÍMBOLS EN EL ROMÀNIC

JESÚS M. MARTÍNEZ

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'AVIÀ SE SITUA EN 1,5 QUILÒMETRES AL SUD DEL CENTRE URBÀ DE LA POBLACIÓ D'AVIÀ (BERGUEDÀ). LA

CONSTRUCCIÓ ACTUAL POT DATAR-SE EN EL SEGLE XII.

El Frontal d’Avià

zDescripció Santa Maria d’Avià

Es tracta d' una petita església d' una sola nau coberta mitjançant volta de canó de tres trams, separats per dos

arcs faixons que es recolzen en unes pilastres adossades en els murs laterals . La capçalera es conforma amb un absis semicircular de la mateixa altura i amplada que la

nau central , coberta amb una cúpula de cambra d'esfera.

ARQUITECTURA

L’Església d’Avià estava dedicada a la Mare de Déu d’aquí que el tema central del frontal estigui centrat

en la seva figura i representi escenes dels Evangelis relacionades amb ella.

Frontal

Els antipendis o frontals d'altar se situaven en les esglésies davant la taula de l'altar, d'enfront dels assistents a l'ofici . En alguns casos contava amb una peça frontal i dos laterals , que tancaven la taula de l'altar pels costats , quedant totes les cares pintades amb escenes referents a Crist, Maria o al sant o santa al que s' advoca l'església .

En una societat on el fet de llegir i escriure estava reservat a uns pocs privilegiats les pintures jugagaven un paper formatiu important. Per mitjà d’elles el poble (analfabet) podia aprendre els elements més importants de la fe cristiana. Aquest és possiblement el motiu pel qual les pintures es centren en la representació d’escenes Bíbliques i, sobretot, del Nou Testament. En conclusió, les pintures tenien, sobretot, una funció pedagògica.

Símbols i Significats10

5 cm

175 cm

Hi ha dos escenes: lʼanunciació a lʼesquerra i la visitació a Isabel a lʼesquerra.

Els 3 reis mags identificats per les inscripcions superiors lʼordre és: Gaspar, Baltasar i Melcior.

Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda. Emmarcats per un arc lobulat i dos àngels.

Escena que representa el naixement de Jesús.Apareixen Maria, Josep, Jesús i al fons lʼase i el bou.

Escena que representa la presentació de Jesús en el Temple.

1 3

5

2

4

En tant que l ’esglés ia està dedicada a la Mare de Déu no és estrany que el frontal mostri escenes bíbliques on Maria té un paper predominant.

L’escena central mostra la Mare de Déu asseguda en un tron amb el nen Jesús assegut a la falda. Les escenes laterals representen les escenes bíbliques de l’anunciació, la visitació a Isabel, els reis mags, el naixement i, finalment, la presentació de Jesús en el Temple de Jerusalem.

El frontal està pintat al tremp i les escenes estan separades per uns marcs amb filigrana en relleu per mitjà de l’estucat.

Les escenes

En el romànic la Mare de Déu era vista, des del punt de vista simbòlic, com a seu de la saviesa, el seient on reposava Crist. Per això l’infant que apareix a la seva falda més que un nen és un home adult reduït. Així tota la iconografia reforça aquesta idea de reialesa: el tron, el mantelll...

En aquesta representació de la Mare de Déu trobem, però, alguns elements novetosos com la representació del nen de manera lateral i amb un indici de moviment que no és el més propi del romànic. També el fet que la Mare de Déu està abarcant el nen amb les mans, posició que tampoc és comuna en la represenració de les mares de Déu romàniques.

Nimbe: Cercle lluminós que envolta el cap d'una imatge religiosa o sagrada. Simbolitza la santedat, és a dir, lʼexemplaritat de la vida de la persona que el porta.

Gest de beneir. La benedicció és un gest pel qual es desitja el millor a la persona beneïda. Ve de la contracció llatina “bene dicere”.

Mantell: Símbol de reialesa.

L’anunciació i la visitació.

Escena que representa el fragment bíblic de lʼanunciació tal i com ho trobem a Lc 1, 26-38:

“El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.  L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.”

Escena que representa el fragment bíblic de la visitació de la Verge Maria a la seva cosina Elisabeth que també estava embarassada i que es troba a Lc 1, 39-45.

“Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!”

El naixement

Representació del relat biblic del naixement. Podem trobar el relat a Lc 2, 1-20:

“Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.”

CURIOSITATS, EL BOU I LA MULA.

En cap relat evangèlic apareixen les figures del bou i la mula. Alguns han volgut veure en la seva inclusió en el pessebre una relació amb el missatge mesiànic del profeta Isaïes que comença mencionant els dos animals, dʼaquesta manera es reforçaria la identitat messiànica ( salvífica i alliberadora) de Jesús.

“Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s'han revoltat contra mi.  Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora.»” (Is 1,3).

Els Reis Mags

Els “Reis mags” a la Bíblia:

“Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:--On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.[...][...] -Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los:--Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. (Mt 2, 1ss).

Lʼúnic evangelista que menciona els mags és Sant Mateu. Les traduccions dʼaquest fragment els defineix com a ʻsavisʼja que la paraula grega original és “magoi” que era com es designaven als m a t e m à t i c s , a s t r ò n o m s , astròlegs, homes de ciència...

En cap moment es diu que siguin reis. Va ser el teòleg i advocat

cartaginés Tertulià (160-220) qui els va anomenar per primera vegada ʻreisʼ en relacionar-los amb un fragment del salm 72: “Els reis de Tarsis i de les costes portaran presents; els reis de Sabá i de Seba oferiran dons.”

Tampoc es diu a lʼevangeli quants e r e n , d e f e t e n a l g u n e s representacions iconogràfiques

del s III i IV apareixen dos, tres i fins a quatre mags. Els cristians siris i armenis en representaven 12 i els cristians egipcis 60. Va ser el teòleg Orígens (185-253) qui va afirmar que eren tres ja que els regals també eren tres.

Els noms de Gaspar, Baltasar i Melcior ens venen de la tradició Bizantina a partir del s.VI, en

altres indrets de tradició cristiana van tenir noms diferents. I no és fins al s.XVI que es comença a representar a Baltasar amb pell fosca.Seʼls ha vogut fer símbols de les t r e s r a c e s c o n e g u d e s a lʼantiguitat, de les edats de lʼhome, de la relació ciència-fe...

La presentació de Jesús en el Temple

Representació del relat biblic de la presentació de Jesús en el Temple:

“Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: --Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau,com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador,que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble. El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.”

(Lc 2, 22-38).

L'ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TAÚLL SE SITUA EN UNA BARRIADA EXTERNA CONEGUDA AMB EL NOM DE GUINSA DE LA POBLACIÓ DE TAÜLL.

LA CONSTRUCCIÓ ACTUAL POT DATAR-SE A MITJANS DEL S.XII.

Pintures de St. Climent de Taüll

zDescripció Sant Climent de Taüll

Es tracta d'un edifici de planta basilical de tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars precedits per arcs presbiterales, que en el cas de l'absis central i de

l'absis nord són dobles. Amb l'excepció de les finestres del mur oest i de les dels absis, no apareixen mes

obertures en forma de finestres o espitlleres a l'edifici.

ARQUITECTURA

Les pintures murals

De l'església de Sant Climent de Taüll procedeix un dels conjunts de pintura romànica mural mes importants de Catalunya, conservant-se gran part en el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Or i g i na r i amen t to ta l ’ esg l és i a es tava policromada. La técnica usada és la del fresc sec.

Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica.

El dibuix acurat, l'us d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus

dels altres arcs.

ComposicióAGNUS DEI

DEXTERA DOMINI

CAÍN MATA ABEL

SANT CORNELI

COL·LEGI APOSTÒLIC

PANTOCRÀTOR I TETRAMORF

ESCENA PARÀBOLA DE LLÀTZER

SANT CLIMENT

SANT PERE

+ Símbols i Significats

Aquí es representa Crist com una figura majestática , solemne, en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sostenint un llibre obert amb la inscripció EGO SUM LUX MUNDI , (jo sóc la llum del món) i que són una citació de l’Evangeli de Sant Joan.

El Pantocràtor

Lʼaurèola o halo: és un element simbòlic molt antic que ja sʼutilitzava a lʼhinduisme o a Egipte per a destacar lʼesséncia o la relació divina del personatge (a egipte lʼhalo té relació amb el disc solar i, per tant, amb el déu sol). En el cristianisme simbolitza una relació especial amb Déu que implica una vida de santedat (exemplar). En el cristianisme hi ha dos tipus diferents: lʼhalo crucífer que porta una creu a dins i que només porta Jesucrist i lʼhalo simple (sense creu) per a la resta de sants o per a la Mare de Déu.

“Α i Ω” o bé “α i ω”: Primera i última lletra de lʼalfabet grec. Fa referència al llibre de lʼApocalipsi on Crist o Déu són definits com lʼalfa i lʼomega, el principi i la fi de tot. En la teologia cristiana sʼinterpreta en què Crist ja hi era des del principi (com una de les persones de la Santíssima Trinitat).

Mà en posició de beneir: Lʼacció de beneir ve de la tradició jueva i es tracta de desitjar el bé a la persona/es a qui va dirigida.

Mandorla ametllada: Representació del cel. Segurament està basat en una expressió del profeta Isaias ( Is , 66, 1):"Així va dir Javhé : els cels són el tron i la Terra, l'escambell dels meus peus! "

El tetramorf que aquí es representa parteix de l' Apocalipsi de Joan (Apocalipsi, 4:1-9) que descriu a quatre àngels zoomorfos que envolten al Pantocràtor i que els estudiosos han interpretat des del segle VI, en la edat mitjana com els quatre evangelistes:

El Tetramorf

Evangelista Sant Marc representat amb un Lleó.

Evangelista Sant Mateu representat amb un àngel.

Evangelista Sant Joan representat per un àliga

Evangelista Sant Lluc representat per un bou.

L’anyell era l’animal que es sacrificava per a celebrar la Pasqua jueva. En el judaisme era sacrificat en memòria de l’alliberament de l’esclavitud egípcia.

En el cristianisme representa a Crist que es sacrifica per alliberar la humanitat de l’esclavatge del mal. Recordem que Jesucrist mort durant la celebració de la pasqua jueva i del paralelisme constant que es fa entre la figura de Crist i la de Moisès (alliberador del poble jueu de l’esclavatge egipci), així Jesús seria el nou Moisès. Per tant, hi ha una referència constant a Jesús com alliberador d’aquí el sentit pasqual i les referències icòniques a la pasqua.

També és interessant fixar-se en altres elements simbòlics de la imatge com l’halo crucífer del que ja hem parlat i els set ulls. El set és un número important en la tradició jueva que vindria a simbolitzar la perfecció, la plenitud i tindria relació amb l’omnisciència de Déu. La idea ve, possiblement, del profeta Zacaries i del llibre de l’Apocalipsi.

L’Anyell