art romanic (escultura)
TRANSCRIPT
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
L’escultura romànica va ser l’art decoratiu més important de l’art romànic.
Les mateixes esglésies, l’edifici, respon ja a una simbologia cristiana, com el cos místic de la
cristiandat: la façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana, les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida el creuer és l’àmbit de la transició: la base quadrada de la cúpula és l’àmbit terrenal, però la mitja esfera ja és l’àmbit diví les formes circulars dels absis són l’àmbit celestial, reservat als sacerdots.
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
La subordinació total a
l’arquitectura... als capitells
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
La subordinació total a
l’arquitectura
... a les façanes i portes
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
La subordinació total a
l’arquitectura... als claustres
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Altres característiques són:
• La vocació pedagògica i instructiva
• L’antinaturalisme: desconnexió entre la realitat i la representació, perquè interessa més la espiritualitat, per això absència de
perspectiva i de fons paisatgístic o arquitectònic
• I també l’escàs modelatge i manca de volum, especialment al primer romànic, així com expressivitat simbòlica
• La rigidesa de les figures, solemnitat i hieratisme
• Les composicions juxtaposades, sense formació de grups
• Els temes sempre són estrets dels evangelis
• El recurs habitual a la policromia
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Les grans portalades és on es desenvolupa el major repertori iconogràfic, especialment des
de finals del segle XI.
La seva organització segueix un esquema bastant precís:
• al timpà l’escena principal (teofania)
• a les arquivoltes escenes sense relació directa amb el timpà
• al trecallum i als brancals laterals figures relacionades amb la teofania
Les portalades més importants són les de Saint Sernin de Toulouse, Santa Fe de Conques i la
de Santiago de Compostel·la.
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Timpà de Sant Sernin de Toulouse
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Timpà de Santa Fe de Conques
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Timpà de Sant Pere de Moissac
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.1. L’escultura romànica
Capitell de Sant Pere de Moissac
Portalada de
Santa Madeleine de Vezelay
Tema de la Pentacosta: Crist Totpoderós envia Esperit Sant, simbolitzat per raigs foc.
Sobre els braços Crist representació moviment aigua i vent.
Crist més gran que altres personatges, envoltat per mandorla.
Hieratisme (infl. oriental) suavitzat per posició genolls.
Bandes Crist: 12 apòstols.
Arquivoltes:
1a diferents pobles que han de rebre predicacions apòstols = universalitat Església.
2a signes zodíac i pagesos, poder Església món espiritual i terrenal
No profunditat, superposició personatges, no mimesi.
Pantócrator de Santa Fe de Conques
Tema: Judici Final.
Franja de pedra amb inscripcions que divideix el relleu en zones.
Crist més gran hieràtic i central, signe de poder.
Mandorla: separa món terrenal del diví.
Mà esquerra senyala infern, la dreta: cel.
Els àngels porten la creu (símbol del poder de Crist) cap a baix.
Els personatges ocupen espai segons l’escala social, propi del feudalisme.
A la dreta Crist, els elegits
A l’esquerra: els condemnats.
Capitell de Santo Domingo
de Silos
Capitell de Santo Domingo
de Silos
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
Recorda arc de triomf.
Dividida en registres horitzontals.
Crist en majestat.
Tetramorf.
Dotze apòstols.
Càstigs de l’infern.
Arquivoltes: ornamentació vegetal, signes del zodíac, decoració geomètrica, Crist en majestat, mesos de l’any
Pòrtic de la Gloria
3. Les arts figuratives a l’art romànic.3. Les arts figuratives a l’art romànic.ART ROMÀNIC
3.2. La pintura romànica
Les característiques de la pintura romànica les podem concretar en:
Igual que a l’escultura, concepció antinaturalista i vocació simbòlica
Monumentalitat i hieratisme de les figures Dibuix gruixut: els contorns es perfilen acuradament i es resalten amb color fosc.
Color purs, sense mescles i plans (sense matisos tonals o gammes)
Absència de profunditat i de volum: no hi ha paisatge ni fons arquitectònic; sensació plana.
Composicions juxtaposades Predomina la pintura al fresc
Pantocrator de Sant Climent de
Taüll
Fresc situat a l’absis
Tema: Pantocràtor.
Registres o zones separades per línies negres:
1r: Crist amb mandorla, nimbe, llibre: Ego sum lux mundi, i lletres a i w (principi i final temps).
2n: Mare de Déu i apòstols emmarcats per arcs.
3r: decoració geomètrica.
Dalt: mà de Déu (poder diví, i Anyell Místic)
Hieratisme, geometria, simetria.
Colors vius i plans
Funció: ajuda visual a la predicació dels clergues.
Mare de Déu de Santa Maria de
Taüll
Epifania de Santa Maria de
Taüll
Pecat original dels frescos de
l’ermita de Vera Cruz de
Maderuelo (Segòvia)
Déu i apòstols dels frescos de Vera Cruz de
Maderuelo (Segòvia)
Anyell diví dels frescos de
l’ermita de Vera Cruz de
Maderuelo (Segòvia)
Fresc de San Baudelio de
Berlanga
Panteó dels Reis de San Isidoro
de Lleó
Panteó dels Reis de San Isidoro
de Lleó
Panteó dels Reis de San Isidoro
de Lleó
Detall del panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó
Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó
Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó
Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó
Apart de les pintures al fresc,
en el Romànic també trobam pintures sobre
taules, especialment a
Catalunya
Frontal d’Avià
Frontal de Durro
Frontal d’Urgell