setembre - octubre [2018] agropròpia estratègia individual. els creadors de l’app...

AGRO AC

TIV

ITA

T

AGROS E T E M B R E - O C T U B R E [ 2 0 1 8 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

94

AC

TIV

ITA

T

EDITORIAL Temps de tardorAquesta és l’època de l’any en què molts sectors productius tanquen campanya mentre altres estan tot just a punt de començar la collita.

En general ha estat un any amb un comportament raonable, malgrat que diverses tempestes van ocasionar danys importants a diferents cultius i van provocar una davallada de producció especialment en fruita dolça, així com a determinades zones de conreu d’arròs i cereals. No obstant això, el comportament comercial ha estat correcte, per damunt del que estàvem acostumats els últims anys.

Més enllà dels aspectes productius i de mercat, que per descomptat són cabdals tant per a les cooperatives com per als nostres socis, tenim al davant mesos intensos també a nivell polític: ens trobem en plena negociació d’estratègies importants en els àmbits agrari i ramader.

En breu, sol·licitarem reunions amb els grups parlamentaris per tal d’avançar en aquells temes que els últims mesos hem estat treballant en col·laboració amb les conselleries d’Agricultura, Treball, Economia o Territori.

El nou Decret de fertilització, la regulació de les zones vulnerables, la problemàtica de les matèries actives fitosanitàries, el desenvolupament de programes d’economia social, el desplegament de la normativa de seccions de crèdit.... són alguns dels nostres grans reptes. És necessari i imprescindible el compromís de tothom per treballar-hi de manera eficient i sense entrebancs, doncs d’això en depèn la viabilitat i la sostenibilitat del sector.

El pressupost de la Generalitat també mereix atenció especial si volem una agricultura de futur, sostenible i que faci front a les problemàtiques de medi ambient i de canvi climàtic. Necessitem l’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent i garantir que la partida d’agricultura sigui superior a la de l’exercici anterior amb l’objectiu d’anar incrementant progressivament el percentatge de participació en el pressupost global fins a arribar a una situació equiparable a temps passats.

Finalment, dir-vos que ens trobem en ple període de discussió de la PAC que hauria de començar a aplicar-se a partir del 2020, però tot apunta que l’entrada en vigor s’endarrerirà. Després de diferents debats i jornades de treball que hem dut a terme a nivell intern, hem presentat esmenes als diferents textos i propostes com a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Alguns dels aspectes que més ens amoïnen -i em consta que la preocupació és compartida per la Conselleria d’Agricultura- són la dotació pressupostària i el desenvolupament del Pla estratègic a nivell regional. També la definició d’agricultor genuí, la nova incorporació d’organitzacions de productors a diferents sectors, el compromís mediambiental, l’empoderament de la dona al món rural i en concret a les cooperatives, la problemàtica de la falta de relleu generacional a nivell de tota la Unió Europea...

Són molts temes a treballar i de ben segur que no seran fàcils de portar a terme, però podeu estar ben segurs que, tant el consell rector com l’equip humà de la Federació, farem tot el possible perquè les decisions que es prenguin en els diferents àmbits siguin les més adequades als interessos i les necessitats del cooperativisme agrari català.

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 94SETEMBRE-OCTUBRE 2018

Portada: © Jordi ClarianaBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 10 d’octubre de 2018

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Enric Dalmau, Joan Torné, Josep Lluís Escuer, Joan Josep Raventós, Marcel Matamoros, Martí Orra, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Esmeralda Pérez, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque i Òscar Tolsà

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-se a c/ Ulldecona, 33, 3er. 08038 Barcelona o bé a [email protected] Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

AGRO SETEMBRE-OCTUBRE 2018/3

4/SECTORS SETEMBRE-OCTUBRE 2018 AGRO

Les agrobotigues cooperatives

L a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha posat en marxa un projecte conjunt amb el sector que té l’objectiu de dinamit-zar i potenciar la venda de producte de proximitat de les agrobotigues.

Un dels principals reptes és la posa-da en marxa de la plataforma digital www.agrobotigues.cat, que es troba actualment en fase pilot i s’està tre-ballant amb la col·laboració de les co-operatives Agrícola el Progrés-Garbí de Malgrat de Mar, Agrícola de Gar-riguella, Fruits de Ponent, Soldebre i AgroTast-Cevipe.

La plataforma web permetrà actuar a dos nivells. Entre socis, potenciarà l’intercanvi de productes de les matei-xes agrobotigues per tal d’incremen-tar l’oferta dels punts de venda amb productes del sector. D’altra banda, cooperativesagraries.cat esdevindrà una plataforma pública per a la com-pra de producte cooperatiu adreçada al consumidor final que, sense mou-re’s de casa, podrà adquirir productes d’arreu del territori.

Es tracta, en definitiva, de promou-re aquesta opció tecnològica perquè el canal de comercialització agrupat de les cooperatives esdevingui una oportunitat de fidelització del client més urbà, oferint-li una experiència de compra diferenciada i satisfactòria.

El projecte destacarà valors com ho-nestedat, tracte humà, simplicitat i au-tenticitat, que es consideren inherents al model cooperatiu i als seus socis i sòcies. Igualment es potenciarà el vin-cle entre alimentació, territori, valors socials i salut.

Amb aquesta finalitat, s’han preparat continguts audiovisuals sobre l’origen dels productes, els socis agricultors i ramaders, els processos de producció i les cooperatives, tot plegat incidint en la identificació amb un territori.•

PLA D’ESTRATÈGIA DIGITALMalgrat que la plataforma www.agrobotigues.cat estarà liderada per la Federació, les cooperatives agrà-ries participants en el projecte tam-bé haurien de disposar d’un pla di-gital amb l’objectiu de definir la seva pròpia estratègia individual.

Els creadors de l’app d’agroboti-gues, Antonio Vicién i Bernardette Farriol, expliquen que “un pla d’es-tratègia digital ajuda a dissenyar i planificar les accions que cada co-operativa durà a terme a la web i a les xarxes socials amb l’objectiu de facilitar una bona relació comercial amb els clients”.

El pla d’estratègia digital ha d’iden-tificar els clients potencials tenint en compte aspectes com les necessi-tats a cobrir, hàbits digitals o motiu de la compra. Segons la quota de mercat on es vulgui arribar, caldrà definir un o dos objectius per cam-panya que es concretaran en un pla d’acció sobre l’ús del lloc web, les xarxes socials, activitats de promo-ció, possibles campanyes de publi-citat, ofertes...

Per facilitar el disseny del pla d’acci-ons digitals de l’agrobotiga, la Fede-ració organitzarà cursos de forma-ció adequats a les necessitats de cada cooperativa.

Les agrobotigues cooperatives

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982

JORDI CLARIANA


PERE ALBACARGERENT DE SOLDEBRE

“Projectes com aquests aporten vida al teixit empresarial rural, donant noves oportunitats

de créixer i generar riquesa.Les agrobotigues volem donar a conèixer productes

de proximitat, concentrant tota la riquesa gastronòmica de la zona en un punt. A la nostra

agrobotiga, ens agrada interactuar per poder explicar la procedència dels productes que venem. Tots els

productes tenen nom i cognoms, una història al darrere que els fa ser especials.

Però també som conscients, que vivim en un món “connectat” i això ens empeny a evolucionar les vies

de comerç. Des del minut zero, a Soldebre vam apostar pel projecte d’agrobotigues impulsat per la

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. És un projecte nou que, si el gestionem adequadament, en permetrà donar a conèixer gran part de productes

cooperatius arreu del país. Els nostres productes estaran a l’abast de qualsevol consumidor

amb un sol “clic”.

DÍDAC GUERRARESPONSABLE D’AGROBOTIGUES DE CEVIPE

“La plataforma de les agrobotigues és un bon projecte conjunt, que encaixa amb esperit cooperatiu

de compartir i gestionar conjuntament els recursos per aconseguir un bé comú.

En aquesta ocasió, anar coordinats ens permet evitar haver de fer una inversió individual i reduir els riscos

elevats que són inherents a l’objectiu de posicionament i vistositat dels nostres productes.

Amb uns recursos ajustats, podríem obtenir un posicionament dels nostres productes que posi en

valor la qualitat de producte i la diversitat de l’oferta existent a la xarxa d’agrobotigues.

Formar part d’aquest projecte és compartir l’oportunitat de fer camí de futur”.

SANTI BONETRESPONSABLE DE COMUNICACIÓ FRUITS DE PONENT

“A Fruits de Ponent valorem molt positivament haver participat en el projecte pilot de dinamització

de les agrobotigues, atès que ens està ajudant a millorar la imatge general de l’espai de venda

i atraure a nous públics.La col·locació d’una pantalla a l’interior de l’agrobotiga

que emet anuncis promocionals ens ajuda a captar l’atenció de les persones i facilita la promoció

del producte de temporada: la fruita fresca a l’estiu o l’oli a la tardor...

A més, complementar aquestes accions amb una plataforma web per a la compra de producte creiem

que pot ser un primer pas per arribar a generar un espai de compra on-line a nivell de totes les

agrobotigues, amb moltes possibilitats per tal de fer arribar els nostres productes arreu de Catalunya”.

La tevaAgrobotigade sempre,ara en línia

AGRO SETEMBRE-OCTUBRE 2018 SECTORS/7

XAVIER PIÉRESPONSABLE DE DESENVOLUPAMENT RURAL FCAC

“Les agrobotigues són un punt de venda físic que ens permeten apropar-nos a la gent i les hauríem d’utilitzar per fer partícip al consumidor dels valors socials inherents a les cooperatives agràries.

L’agrobotiga és una ambaixada de la cooperativa, un punt on podem mostrar qui som, què fem i com ho fem.

No obstant això i el potencial d’aquests punts de venda, no podem perdre de vista el món digital, ja que un dels grans problemes que es plantejaran a termini mitjà al comerç al detall és la tendència -progressivament a l’alça- de la compra on-line.

En aquest sentit, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya estem treballant per poder posar a l’abast del sector una plataforma digital que permetria ampliar les nostres possibilitats d’arribar al consumidor de manera àgil i eficient. I no només això, aquesta mateixa plataforma també ens permetria començar a intercanviar productes entre nosaltres, de manera que ampliaríem l’oferta de cada agrobotiga amb una gamma més àmplia de productes afavorint la intercooperació.

Però un projecte no engega sense la complicitat de la gent.

Tenim l’eina i hem dut a terme un programa pilot en col·laboració amb algunes agrobotigues pioneres. Ara, perquè aquesta plataforma prengui la dimensió necessària, cal la implicació real d’un percentatge important de les cooperatives amb vocació comercialitzadora. Som-hi!”.

www.agrobotigues.cat

La tevaAgrobotigade sempre,ara en línia


JOSEP LLUÍS BOSQUECAP D’UNITAT DE REPRESENTACIÓ FCAC

“Ens trobem davant una reforma que no és una revolució, sinó una evolució de l’arquitectura i dels instruments de la PAC actual. No obstant això, hem d’aprofitar el considerable marge que ens ofereix la Comissió Europea en la seva aplicació per ser eficients i, sobretot, eficaços.

No hem de perdre de vista que tot apunta que en el pròxim període pressupostari, a nivell europeu, hi haurà menys diners per al sector agroalimentari i que, ja en l’actual, hi han hagut menys que en l’anterior, en termes reals. Per tant, en primer lloc, hem de demanar a les administracions més pròximes que estiguin a l’altura i cobreixin aquest forat, si realment es creuen allò de què el sector agroalimentari és estratègic. Però, a més, hem d’esforçar-nos més a gastar millor els recursos que tinguem.

I això passa, segurament, per pensar què volem ser de grans.

I per tant, abans d’escriure què fem, decidir quin model d’explotació és el que volem reforçar, si aquest model ha de ser el mateix arreu del territori, com hem de mantenir l’agricultura en els secans més rigorosos o en les zones amb menys aptitud agronòmica, quins instruments de la PAC poden ser necessaris per als sectors més competitius o si l’agrupació dels productors ha de formar part de l’ADN de qualsevol política agrària o només hi pensem quan hi ha una crisi de mercat...

Tenim la responsabilitat d’afinar la punteria. Si no ho fem, és possible que algú ho faci per nosaltres”.

La Comissió Europea ha presentat les línies estratègiques de regulació de la PAC (Política Agrària Comunitària) que s’haurien d’aplicar a partir de 2021. La proposta està basada en els plantejaments actuals, tot i que inclou determi-nats canvis quant a estructura i instruments.D’entrada, la Unió Europea estableix una major responsabilitat i subsidiarietat dels estats membres, que hauran de proposar l’aplicació específica de les mesures del primer pilar (ajuts directes i mercats) i del segon (desenvolupa-ment rural) d’acord amb els nous plans estratègics de la PAC, que seran únics a nivell d’Estat membre però poden tenir una aplicació regional de determi-nats elements.En paral·lel, existeix el debat sobre el pressupost comunitari per aquest pe-ríode. El punt de partida són 365.000 M€ a preus corrents, que suposen una retallada del 5% a nivell de la Unió Europea. Per a Espanya, la reducció repre-sentaria disminucions del 3,5% en ajuts directes; 15,3% en desenvolupament rural i 1,9% en altres partides.

Novetats post 2020

Els reglaments que regulen la nova PAC preveuen l’actualització dels paga-ments directes, mantenint el bàsic, per a joves i els acoblats i contemplant un nou contemplen un ajut voluntari a favor del clima i medi ambient (ecopro-grama).Es durà a terme una redistribució dels ajuts directes contemplant tant la con-vergència interna (entre explotacions) com externa (entre estats membres), i establint límits màxims als ajuts directes per explotació i un nou pagament redistributiu. Les línies d’ajuda es limitaran als agricultors “genuïns”.S’incorpora una reivindicació històrica de les cooperatives amb la universalit-zació dels programes operatius per a les organitzacions de productors, que implica gairebé l’extensió del règim de fruites i hortalisses a la resta de sec-tors.En general, les exigències mediambientals es veuran reforçades i fins a un 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a l’acció per al clima. Tam-bé es continua apostant per la innovació i el coneixement, destinant fins a 10.000M€ del programa Horitzó Europa a investigació en alimentació, agri-cultura, desenvolupament rural i bioeconomia.Finalment, es redueix el cofinançament europeu en desenvolupament rural però es contempla la possibilitat de transferir el 15% del pressupost entre pilars.•

L’evolució de la PACFCAC


om ha anat la campanya d’enguany?Tenint en compte que venim de dues collites molt dolentes en alguns llocs de Catalunya per culpa de la seque-

ra, la collita d’enguany ha estat bona.Podem parlar d’una qualitat excel·lent del raïm i una pro-ducció desigual entre zones provocada per pluges irregu-lars.A més, la campanya va començar amb problemes fitosa-nitaris per culpa del míldiu i les pluges del mes de maig. Afortunadament ho vam poder corregir i, en conjunt, hem assolit una collita superior en un 10 o 15% a la de l’any passat.

Quina repercussió pot tenir aquesta collita en els preus?Els preus del vi s’havien situat en un llindar correcte a cau-sa de la collita curta dels dos últims anys.De moment, hem aconseguit mantenir els preus del raïm i confiem que podrem aguantar-los en el vi durant tota la campanya, malgrat que ens trobem davant d’una produc-ció generosa.

D’un temps ençà, les cooperatives del vi van evolucionar la seva presència al mercat...Els cellers cooperatius apostem, en general, per embote-llar una part cada vegada més gran dels vins que produïm. Aquesta és la tendència, amb l’objectiu de liquidar el millor preu possible al soci pel raïm que ha entregat.

Això ens obliga a adaptar-nos i donar resposta a les exi-gències del mercat quant a varietats, tipus de vins, quali-tats... Són aspectes que hem de treballar per poder oferir allò que s’està demanant.

És possible oferir una diversitat de productes?En general, com més gran sigui la cooperativa més diversi-tat podrà assumir, més cupatges podrà fer i més millorarà la seva oferta.Això sense oblidar que no tothom ha de pretendre fer el mateix vi. Cadascú ha de poder vendre el seu vi, aquell que dibuixi el terreny on s’ha produït, d’allà on procedeix. Aquestes característiques individualitzades dels vins són les que hem de potenciar els cellers cooperatius.

Una de les exigències del mercat es refereix a la graduació del vi, quin ús es fa del most concentrat?Aquesta campanya no ha funcionat bé. Cal subratllar que els cellers cooperatius no fem un ús inapropiat ni abusiu del most concentrat, sinó que l’utilitzem, exclusivament, per necessitat en cas de graduacions molt baixes.L’ús del most concentrat està autoritzat per la Unió Euro-pea, que permet augmentar fins a 1,5 la graduació alcohò-lica durant el procés de fermentació.Per aquest motiu, i precisament perquè la mesura s’ha d’aplicar quan el raïm està fermentant, hem reclamat a l’Administració que modifiqui la sistemàtica per tal que l’ús de most concentrat s’aprovi durant la campanya i no quan aquesta ha finalitzat i ja no té cap utilitat.

C

JOAN JOSEP RAVENTÓS RESPONSABLE DE VI FCAC

“Adaptar-nos i donar resposta al mercat”

“Les cooperatives del vi produïm un 55% del raïm de Ca-talunya. Aquesta és la nostra base: concentrar la produc-ció, però també entenem que hem d’evolucionar cap a una major dimensió. Sense perdre les identitats, aquest creixement ens facilitarà ajustar-nos a les exigències del mercat vitícola”.


Joan Josep Raventós (Bràfim, 1961) és el responsable del sector del vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des que va ser elegit en l’última Assemblea General, al maig.

President de la Cooperativa Agrícola de Bràfim, porta una explotació de vinya i compagina aquesta activitat de productor amb un compromís polític amb l’entorn i el territori. Durant diversos anys va ser alcalde del seu municipi i president del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

En l’actualitat, representa el sector del vi català a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i forma part de la junta de la Interprofessional del Vi a nivell estatal.

“Adaptar-nos i donar resposta al mercat”Això seria factible?Sí, si l’autorització es fonamentés en els mostrejos que es fan abans de la collita i no en els que es duen a terme durant la collita. A més, el raïm que més ho pot necessitar és el que en-tra a principi de campanya, no a les acaballes...

I la implementació de la targeta vitivinícola per parcel·la, ha funcionat?En general, existia una preocupació en el sector perquè es tracta d’una mesura que exigeix un sobreesforç al productor. Les parcel·les són pe-tites i podia donar-se el cas que els productors tinguessin problemes a l’hora d’identificar-les correctament en fer el lliurament del raïm al celler.Tal com ha funcionat aquesta cam-panya de transició, creiem que no hi haurà problemes importants l’any que ve quan la mesura entrarà en vigor.No obstant això, continuem pensant que la mesura només tindrà sentit si s’acompanya d’altres actuacions que controlin l’origen del vi.

Per primera vegada, el sector pro-ductor s’ha presentat a la presidèn-cia del Consell Regulador del Cava.Al Consell Regulador hi ha represen-tació dels productors i dels elabora-dors. És cert que tradicionalment no-més es presentaven a la presidència els elaboradors, però els productors també podem fer propostes per mi-llorar el món del cava.La nostra candidatura ha estat fruit d’un procés natural. Crec que és le-gítim que tots puguem fer propostes des de diferents àmbits i buscant el mateix: la millora del sector. I amb aquesta perspectiva treballarem des de la vicepresidència del cava.

En l’àmbit estatal, participes en la Interprofessional del Vi...La Interprofessional duu a terme una interessant tasca que consisteix en la promoció del vi a nivell espanyol, la difusió del seu valor dins la dieta me-diterrània i l’exploració de nous mer-cats a l’exterior per donar sortida a la producció. La nostra tasca és vetllar perquè hi estiguem representats i les actuacions resultin adequades als in-teressos dels cellers catalans.•

En els últims mesos, hem vist com el preu de l’oli d’oliva en origen protagonitzava una da-vallada important. Ara fa un any, tot just quan començava la campanya 2017/18, l’oli verge extra se situava al voltant dels 3,8 euros/kg i ni les previsions de collita ni les sensacions del mercat feien preveure el que estava a punt de succeir.

S’iniciava la campanya amb un estoc força baix, d’unes 310.000 tones. Les expectatives de collita a Espanya i a nivell global, tot i que lleugerament superiors a l’any anterior, feien pensar que podíem esperar una campanya similar a les anteriors, amb una certa estabili-tat pel que fa al preu de l’oli en origen.

Sense motius aparents, els primers símpto-mes de pànic es van donar a mitjan novem-bre, amb la retirada de les compres d’oli per part d’Itàlia davant d’ofertes més barates –de 3,4 euros/kg– d’oli provinent de Tunísia, Grè-cia i Portugal.

A continuació, arribaren les primeres notícies sobre una correcció a l’alça de les previsions de collita en els principals països productors d’oli com ara Itàlia, Portugal i Tunísia, i l’incre-ment d’importacions –sobretot de Tunísia– no s’aturava; els tres primers mesos de campa-nya es van arribar importar fins a 45.000 tones amb la intenció de regular a la baixa el mercat interior per part dels grans envasadors.

Al desembre, el preu de l’oli verge extra ja se situava en 3,59 euros/kg, uns 20 cèntims per sota del preu a l’inici de la campanya. Mentre que a Itàlia era de 4,18; a Grècia de 3,33 i a Tunísia de 3,53 euros/kg.

Al gener els preus es mantenien estables, però en finalitzar el primer trimestre la caigu-da ja era superior a 50 cèntims per kg, pas-sant dels 3,60 als 3,05 euros/kg.

El butlletí mensual del Consell Oleícola Inter-nacional (COI) del mes de maig confirmava l’evident caiguda dels preus en origen de l’oli d’oliva verge extra en els principals països productors de la Unió Europea (Espanya, Ità-lia i Grècia) i també a Tunísia.

Així doncs, a final de maig, la cotització del verge extra espanyol se situava en 2,61 eu-

ros/kg, un import que suposava una varia-ció del –34% respecte al mateix període de l’any anterior–. Aquest preu en origen ens si-tuava pràcticament al mateix nivell que Grè-cia i clarament per sota del preu de Tunísia (3,43 euros/kg) i d’Itàlia (per damunt dels 4 euros/kg).

Les sensacions eren que el preu havia tocat fons i les cotitzacions mitjanes van augmen-tar un 5% al juny, situant-se en 2,72 euros/kg, però encara per sota del preu de Tunísia (3,43) i d’Itàlia (4,21). Durant l’estiu, el preu de l’oli verge extra en origen va continuar a l’alça fins a arribar als 2,86 euros/kg.

Malgrat la baixada de preus en origen, el preu de venda al públic durant aquesta campanya s’ha mantingut relativament alt. Això ens de-mostra que no és necessari regalar l’oli i que, amb preus moderats per sobre dels 3 euros, l’oli es ven igualment. És una conclusió im-portant perquè tots sabem que, per sota dels 3 euros en origen, la rendibilitat de la produc-ció d’oli perilla per la tipologia de les nostres explotacions.

Però a partir d’avui, què?

Estem a les portes d’una nova collita i, tot i que segurament amb la voluntat de crear incertesa, ja hem vist publicat que la collita 2018/19 podria ser rècord a nivell mundial. En realitat, les previsions apunten cap a un equilibri pel que fa a la disponibilitat total d’oli i el consum.

L’augment de producció que es podria donar a Espanya es veuria compensat per un possi-ble descens de collita a la majoria de països productors i, a més, es constata un increment sostingut a nivell mundial del consum d’oli d’oliva. Per tant, no hi ha motius per una nova baixada del preu de l’oli.

Davant la incertesa, però, les cooperatives oleícoles tenim dos reptes de mercat: incre-mentar el consum interior d’oli de qualitat al mateix temps que creixem en mercats exte-riors emergents, promovent l’oli d’oliva com a pilar fonamental de la dieta mediterrània a nivell mundial, on el 90% dels consumidors utilitzen altres tipus de greixos menys salu-dables.•

OPINIÓ

Calia fer caure un 30% el preu de l’oli?

ANTONI GALCERAN. RESPONSABLE D’OLI D’OLIVA FCAC


Les pluges i les pedregades durant la floració provoca-ran una disminució de la producció de poma i pera a Ca-talunya, enfront de la previsible recuperació del poten-cial a la majoria de països productors de fruita de llavor.Segons dades de l’Associació Mundial de Poma i Pera (WAPA), es preveu una producció de 12,6 milions de to-nes de pomes en el conjunt de la Unió Europea. Aques-tes xifres representen un increment del 36% en relació amb la campanya anterior i un augment del 3% vers la mitjana del trienni 2014 a 2016.A Catalunya, en canvi, la producció es mantindria en unes 274.000 tones, que representen un lleuger des-cens, de l’1%, en relació amb la campanya anterior.Albert Capdevila, representant de fruites i hortalisses de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “la inexistència d’estocs de la temporada passada, una limitada presència de fruita a l’Hemisferi Sud i importants gelades a la Xina podrien contribuir a estabilitzar el mercat mundial tant de les pomes fres-ques com per a la indústria”.Pel que fa a pera, es preveu una producció mundial de 2,3 milions de tones, que representaria un augment del 4% respecte al 2017, mentre que a Catalunya es produiria un descens del 8,2% i la collita se situaria en 139.000 tones.De moment, tant la campanya de blanquilla com de con-ference han començat amb bons calibres i preus cor-rectes.•

Es recupera la producció de poma i pera

JOSEP LLUÍS ESCUER


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya espera que el Govern aprovi en breu el nou Decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes, que inclou noves obligacions tant per agricultors com per a ramaders, ja que tracta de manera global la fertilització orgànica i inorgànica.

Tal com succeïa fins ara, la normativa estableix mesures addicionals en les denominades zones vulnerables, que es caracteritzen per una con-centració de nitrats en aigües subterrànies per sobre dels 50 mg/l i intro-dueix el concepte de l’índex de càrrega ramadera (ICR).

GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

El nou Decret estableix que es durà a terme una identificació del “ni-trogen de referència” de cada explotació, que servirà per determinar de forma individual la quantitat de nitrogen generat que és aplicable com a fertilitzant a zones vulnerables segons el pla de gestió vigent.Quant a les responsabilitats, es determina que és el titular de l’explotació agrícola qui ha de garantir la correcta aplicació de les dejeccions a les seves parcel·les. Els centres de gestió són responsables de la gestió i transport, i en cas de gestionar una superfície superior a 200 hectàrees, hauran de disposar d’un pla, un llibre de gestió i assessorament.La prohibició de l’aplicació en vano, penalitzada actualment per normati-va ministerial, ja estava prevista en aquest Decret –en el que s’establia un període transitori de 2 o 3 anys– i l’obligació d’enterrar el purí en tots els casos, especificant que a una distància inferior a 1.000 metres dels nuclis urbans caldrà fer-ho en un termini màxim d’entre 4 i 12 hores.Pel que fa a l’emmagatzematge, es podran construir basses a destí de diverses explotacions i sempre que estiguin sota cobert i sotmeses a règim d’intervenció ambiental. La FCAC defensa la màxima flexibilitat en l’autorització d’aquestes basses com a factor clau per garantir una cor-recta gestió.

GESTIÓ DE LA FERTILITZACIÓ ORGÀNICA I MINERAL

La nova normativa estableix criteris específics en relació amb l’aplicació de fertilitzants orgànics i minerals, alguns dels quals ja eren vigents ac-tualment.Tal com marca la norma europea, el nitrogen orgànic no podrà superar els 170 kg per hectàrea i any en zona vulnerable i es fixen llindars espe-cífics de nitrogen total per a cada cultiu, depenent de la zona i de si es tracta de secà o regadiu. Aquesta quantitat, però, en zones no vulnera-bles es podrà incrementar fins a un 30% sempre que estigui justificat agronòmicament.Un cas específic serà el de les finques amb concentracions màximes de nutrients al sòl –superiors als 80 ppm de P o als 500 ppm de K. En aquests casos, caldrà fertilitzar basant-se en analítiques i se sotmetran a controls periòdics.

DECLARACIÓ DE FERTILITZACIÓ ANUAL

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, malgrat haver apostat en tot moment per la correcta gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes, ha expressat la disconformitat amb el fet que les noves obligacions, com la declaració anual de fertilització, afectin tots els agricultors per igual, sense tenir en compte les especificitats com la dimensió de l’explotació, essent una mesura que incrementarà la buro-cràcia i suposarà una informació difícilment assimilable tant per a l’Admi-nistració com per als administrats.Altres mesures que estableix el Decret són l’obligació de disposar d’as-sessorament a partir d’un nombre mínim d’hectàrees. Els ramaders hau-ran de continuar disposant del Pla de gestió de les dejeccions ramaderes i portar un Llibre de gestió de fertilitzants, aquest últim també l’hauran de portar els agricultors i servirà per presentar a final d’any la Declaració anual de Gestió de fertilització.L’Administració durà a terme controls anuals documentals i de camp en un 3% d’explotacions agrícoles i ramaderes.•

NO

VES

OBL

IGA

CIO

NS

DEL

DEC

RET

DE

FER

TILI

TZA

CIÓ


RAMON ARMENGOLRESPONSABLE DE RAMADERIA FCAC

“Les cooperatives estan apostant, des de fa anys, per una gestió real de les dejeccions amb el suport de tècnics especialitzats que poden assessorar sobre el terreny, i promoure i facilitar una gestió àgil i transparent.La Federació coordina un Grup Operatiu, format per les principals cooperatives ramaderes, que està desenvolupant eines que facilitaran la gestió conjunta de les dejeccions ramaderes i la millora de la fertilització”.

La Federació de Cooperatives Agràri-es de Catalunya s’ha oposat a la pro-posta de moratòria sobre les explota-cions ramaderes en zona vulnerable perquè el nou Decret de gestió de la fertilització, pendent de publicació, ja preveu mesures en aquest sentit a determinats municipis.Per a la Federació, només caldria l’aplicació de la nova normativa. Prè-viament, però, caldria disposar dels resultats de l’estudi de l’Agència Ca-talana de l’Aigua sobre l’origen del nitrogen present en les aigües (inor-gànic, orgànic agrari o agrari urbà), exposant els criteris tècnics i objec-

tius que justificarien qualsevol decisió focalitzada al sector ramader.Igualment, es considera que s’hauri-en d’actualitzar els índexs de càrrega ramadera (ICR) dels municipis i, en paral·lel a les possibles restriccions d’activitats ramaderes, adoptar me-sures que permetin assolir una gestió de dejeccions viable.En aquest sentit, es proposa incen-tivar la formació sobre bones pràcti-ques de fertilització, la consciencia-ció d’una correcta gestió i l’accés a tecnologies. Tot plegat amb l’objectiu de facilitar la recuperació de les mas-ses d’aigua.

Una altra de les claus per a la correc-ta gestió és el transport de purins a àrees amb poca densitat ramadera i deficitàries d’aportacions orgàni-ques, però la recent prohibició de les aplicacions amb ventall requereix uns equips que dificulten el transport a llargues distàncies. Per tant, es fa més necessari que mai afavorir i flexibilit-zar la instal·lació de basses a destí.Altres mesures que cal potenciar són els emmagatzematges, ja que la pos-sibilitat de disposar d’una bona ca-pacitat d’emmagatzematge és el que ens garanteix una correcta fertilitza-ció.•

Ramaderia en zones vulnerablesFCAC


NEONICOTENOIDS

Són productes amb risc toxicològic elevat per a les abelles.La nova autorització amplia les restriccions de 2013, prohibint-ne tots els usos excepte a hivernacles permanents.

La producció d’aliments a la Unió Europea es caracteritza per un dels nivells d’exigència més alts en ter-mes de salut, higiene alimentària i qualitat que hi ha al món, prioritzant la prudència i el garantisme de cara al consumidor.En coherència amb aquest planteja-ment, fa anys que es va impulsar una revisió de les matèries actives fitosa-nitàries que es poden emprar per a la producció agrària. Del miler de ma-tèries actives autoritzades el 1993, tan sols en van quedar un 25%.Però malgrat aquesta dràstica re-ducció, el procés de revisió d’acord amb els nous estàndards no es va aturar. Ben al contrari, progressiva-ment s’han anat incrementant els re-quisits que han de complir les matè-ries actives per poder ser aprovades.Determinats lobbies estan fomentant una opinió contrària als fitosanitaris en la ciutadania, sia amb caràcter general o bé de forma concreta so-bre determinades matèries. Es tracta d’una actitud que, a la fi, ve a qües-tionar el procediment, els requisits i els controls que la Unió Europea té establerts.Algunes matèries actives rellevants que han deixat d’estar autoritzades o estan qüestionades en l’actualitat són el glifosat, els neonicotenoids o els coures.•

El seny perdut en l’aprovació de nous fitosanitaris

MATÈRIES ACTIVES QÜESTIONADES O EXCLOSES

GLIFOSAT

El 30 de juny de 2016 expirava l’autorització del glifosat i la Comissió Europea va proposar

la seva renovació en el marc del Comitè Permanent de Productes Fitosanitaris.

La Comissió Europea proposava la renovació de la matèria activa per 9 anys atenent als dictàmensA

favorables de l’EFSA (European Food Safety Authority) i de l’Estat ponent (Alemanya), així com les observacions dels estats membres.

D’entrada, les constatacions del Centre Internacional d’Investigacions sobre el càncer

i la proposta de classificació de l’EFSA pel que fa al potencial carcinogen del glifosat eren divergents. Aleshores es va sol·licitar dictamen

del Comitè d’Avaluació del Risc de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques, que va confirmar l’avaluació inicial de l’EFSA.

Tot i això, finalment es va renovar l’autorització d’ús del glifosat amb condicionants i només

per 5 anys, en lloc dels 15 anys habituals.

JOSEP LLUÍS ESCUERRESPONSABLE DE SUBMINISTRES FCAC

“Una dràstica reducció dels instruments que té el pagès per controlar malalties, plagues o males herbes dificulta enormement la gestió de la sanitat vegetal dels cultius i té repercussions negatives per al sector. Actualment, s’evidencia un excés de zel a l’hora de valorar el risc perquè, des de determinats àmbits, s’està promovent un rebuig generalitzat a l’ús de fitosanitaris.

Fent un cert paral·lelisme, creieu que algú prohibiria la comercialització de la sal comuna, la que fem servir per cuinar, només pel fet que la ingestió d’unes quantes cullerades pugui esdevenir perillosa per a la nostra salut? O bé, acceptaríem una campanya en contra dels medicaments en general?

A diferència d’altres àmbits, en el cas dels fitosanitaris sembla que no es confia prou en els criteris científics ni en els organismes públics d’avaluació. Se’ns vol fer creure que, com a consumidors, podem arribar a tenir criteri per decidir sobre si un determinat producte és tòxic o si el seu ús comporta un perill.

Potser hauríem de tornar a recuperar el seny i, en aquest sentit, és molt important que totes les administracions, en les seves respectives competències, siguin conscients de l’impacte que la pèrdua de determinades matèries actives podria suposar per al camp català.

Demanem compromís i prendre consciència dels exigents estàndards de producció agroalimentària europea, que garanteixen la seguretat de tots: productors i consumidors”.


XXII FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ

Santa Bàrbara16-17-18 de novembre de 2018www.santabarbara.cat

XXII FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ

Santa Bàrbara16-17-18 de novembre de 2018www.santabarbara.cat

Ajuntament deSanta Bàrbara

MATÈRIES ACTIVES QÜESTIONADES O EXCLOSES

COURES

Els coures són una matèria activa molt important en agricultura ecològica amb caràcter general, que també s’utilitzen en agricultura convencional a conreus com la vinya i l’olivera.Actualment, les autoritzacions de substancies actives de compostos de coure es troben en fase de renovació donat que l’autorització d’ús finalitza el 31 de gener de 2019.A Espanya s’acaba d’enllestir el procés de revisió d’acord amb l’anterior Directiva 91/414/CE:• Els més de 200 formulats autoritzats en vinya s’han reduït a uns 40• El nombre d’aplicacions permeses per campanya es redueix i les aplicacions es limiten entre 1 i 4 anuals.• En el full de registre de diversos productes cúprics consta la restricció de no superar la dosi de 4 kg/ha de coure inorgànic per campanya.• Diversos formulats de coure similars: uns han estat cancel·lats i altres continuen autoritzats.

AGRO SETEMBRE-OCTUBRE 2018 COOPERATIVES/19

La fàbrica de pinso de Cooperativa d’Ivars a Torregrossa ha obtingut la certificació GlobalGAP, un conjunt de nor-mes internacionals que acrediten bones pràctiques agro-alimentàries en el sector primari. Es tracta de la primera empresa que aconsegueix aquest reconeixement a nivell català i la segona de l’Estat espanyol.El segell garanteix que els pinsos de la fàbrica de Tor-regrossa disposen d’alts nivells de seguretat i qualitat i que són produïts de forma sostenible, amb respecte per la salut i el benestar dels treballadors i el medi ambient.La cooperativa disposa del control i l’homologació de tota la cadena de proveïdors de matèries primeres, elements de fabricació i mitjans de transport, garantint la traçabilitat dels pinsos des del camp fins a les sitges de les granges. Mitjançant un laboratori propi es poden realitzar controls de qualitat a les matèries primeres de forma immediata.Altres factors que han afavorit la certificació és que no s’apliquen antibiòtics i s’elimina el tractament preventiu i sistemàtic en fàbrica, alhora que s’utilitzen cereals i ma-

tèries primeres de proximitat en la formulació de la doble collita per afavorir la reducció de la petjada de carboni.Pel que fa a les fàbriques destinades a la producció de pinsos, ja fa uns anys que la cooperativa té una diferencia-ció per a cadascun dels principals grups ramaders: el pin-so per a porcí s’elabora a Ivars; el destinat a remugants, a Torregrossa, i el d’avicultura, a la Fuliola.Josep Coll, president de la Cooperativa d’Ivars, explica que “la certificació és fruit del procés de millora constant en les diferents àrees de la cooperativa per facilitar no-ves oportunitats als socis. Volem aconseguir productes de més qualitat i que aquesta aposta comporti una major rendibilitat econòmica a les granges i camps dels coope-rativistes”.En els pròxims mesos, està previst certificar les primeres granges de vedells de socis de la Cooperativa d’Ivars amb el segell GlobalGAP.•

www.coopivars.coop

COOPERATIVA D’IVARS D’URGELL

GlobalGAP a Cooperativa

d’IvarsPrimera fàbrica de pinso amb aquesta certificació

a Catalunya i la segona de l’Estat espanyol

RUBÈN MASNOU

20/COOPERATIVES SETEMBRE-OCTUBRE 2018 AGRO

Evitar un excés de nitrogen al sòl, augmentar els nutrients

per a la fertilització dels cereals d’hivern i minimitzar l’erosió dels camps durant els mesos d’estiu són objectius de l’ús de cultius

captadors de nitrogen

La cooperativa Agropecuària Catalana, Agrocat, està duent a terme un estudi sobre cultius captadors de ni-trogen per conèixer l’eficiència mediambiental i agro-nòmica del seu ús. Els resultats de la investigació, realitzada pel tècnic agrícola Rubèn Masnou, contri-buiran a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i de les explotacions agrícoles dels socis.

La majoria de sistemes agraris de la Catalunya Central mantenen el sòl sense cultiu a l’estiu i la tardor, facilitant que l’aigua dreni el nitrogen inorgànic que hi és present i el condueixi a nivells freàtics o als recs i rieres.

També és habitual que els ramaders aprofitin aquesta època per fer aplicacions de purins, malgrat que l’estat dels camps provocarà que les dejeccions ramaderes no

es puguin aprofitar com adob per al cultiu posterior i per tant, estaran perjudicant el medi.

És per això que la cooperativa del Bages té en marxa un projecte per analitzar si la implantació de cultius capta-dors de nitrogen, intercalada entre els cultius de cereal d’hivern, podria suposar una bona pràctica agronòmica que evités o minimitzés aquestes situacions en reduir les pèrdues per lixiviació del nitrogen romanent al sòl des-prés del conreu principal.

Els cultius captadors han de ser de creixement ràpid i amb baixos requeriments hídrics, no precisar atenció agronò-mica, estar ben adaptats a la climatologia de la zona i pre-sentar altes taxes d’extraccions de nitrogen.

Es tracta de cultius no productius, que se segaran abans d’arribar a la floració. La seva finalitat és protegir el sòl de fenòmens erosius, millorar l’hàbitat de la microfauna i aug-mentar la diversitat paisatgística. A més, es podran incorpo-rar al sòl en forma d’adob verd per incrementar els nutrients de cara al conreu principal que se sembrarà a continuació.

L’estudi d’Agrocat compara l’eficàcia de dos cultius cap-tadors –mostassa blanca i nap farratger– i conclou que, malgrat que la implantació pot suposar un cost inicial per a l’explotació, resulta una inversió de futur en la conserva-ció i millora dels sòls i cultius.•

Agrocat innovaamb cultius captadors


Cooperativa Agrícola de Garriguella

Garriguella I Alt Empordàwww.cooperativagarriguella.com

www.cellergerisena.com

ObreboquesFet per amants dels contrastos, el Vermut Obreboques té un intens aroma d’herbes aromàtiques, pell de taronja, fruits secs, espècies i tocs de torrats. La frescor la donen les aromes de cítrics. En boca és molt saborós i persistent, amb un bon equilibri entre la dolçor i el clàssic toc amarg de grans vermuts. Un vermut empordanès, tocat per la tramuntana.

Punts de Venda

Es pot trobar a l’Agrobotiga de la Cooperativa de Garriguella (Ctra. de Roses, s/n) i també on-line: www.grauonline.cat •

Fa tres anys, el responsable comercial va suggerir la possibilitat d’elaborar un vermut... però dubtàvem perquè, de vermuts amb base vi, n’hi ha molts… Quin al·licient pot tenir per a nosaltres fer-ho? Els nostres blancs són expressius i amb caràcter empordanès, malaguanyat de camuflar-ho amb altres aromes!

Finalment, però, vam decidir apostar per elaborar un producte nou amb base de vi i una graduació superior a 15... Pensàvem en un vi de licor, amb color i envelliment en barrica i... caram! Em vaig adonar que teníem una garnatxa roja envellida de 2009!

Dit i fet. Així va néixer el nostre Obreboques, un vermut engarnatxat, amb base de vi de licor de garnatxa roja envellida, grau i sucres propis de la fruita, el nostre estimat raïm i les herbes.... secret del xef.NATALIA DURANENOLOGA


Llet Nostra,ferm compromís

amb el sector i el territori

Llet Nostra agrupa 145 explotacions

familiars ramaderes petites i mitjanes de tot Catalunya

let Nostra va néixer el 2003 amb l’objectiu de donar suport al sector ramader,

facilitant la comercialització de la seva llet a un preu de mercat que garantís la seva sostenibilitat. Aquest compromís de la marca també exis-teix cap al medi ambient.Un exemple és que Llet Nostra està treballant per obtenir la certificació oficial de benestar animal per a les seves explotacions. Un segell que acredita davant del consumidor el què els ramaders ja apliquen per prò-pia iniciativa: garantir que les seves vaques estiguin ben cuidades.Segons el president de Llet Nostra, Jordi Riembau: “Tot ramader sap que una vaca ben cuidada, amb una bona alimentació, una bona salut, un entorn net i sense estrès ... és un ani-mal que produeix més llet i de millor qualitat. De fet, aquesta és la filoso-fia de sempre dels ramaders de Llet Nostra”.A més a més, segons Riembau, la di-mensió de les explotacions familiars de Llet Nostra, petites i mitjanes, fa que les granges siguin molt més sos-tenibles i respectuoses amb el medi ambient; on s’aplica l’economia cir-cular des de sempre: el pagès pro-dueix als seus camps aliment per als

animals, dels quals n’obté un produc-te, la llet, i uns fems que utilitza per fertilitzar la terra per iniciar, de nou, el cicle productiu. La idea és que hi hagi un equilibri entre el volum de produc-ció al camp, amb la necessitat d’ali-mentar el bestiar i els fems generats que es poden aplicar a la terra.

Innovació en el sector

Llet Nostra està vinculada amb l’Es-tació de Vacum de Monells, a través d’un acord de col·laboració amb la Diputació de Girona i IRTA. En aquesta explotació ramadera es tre-balla per trobar mètodes de maneig, nous sistemes d’alimentació i altres aspectes per millorar l’eficiència de les granges de vaques lleteres. Ra-maders de Llet Nostra participen en les iniciatives d’IRTA, tant rebent for-mació com també compartint bones pràctiques amb els investigadors del centre.Amb aquesta col·laboració, Llet Nos-tra pretén afavorir a tot el sector ra-mader del país. Ja que és una via per garantir la sostenibilitat de la ramade-ria catalana i la seva aportació a la di-namització econòmica del món rural i, a la vegada, ajudar a la conservació del paisatge natural.

L


Nous envasos

Llet Nostra ha canviat el seu envàs original per un de nou amb un dis-seny més funcional, fresc i modern que a més, incorpora en el bric in-formació sobre l’origen de la llet i el valor nutricional. El nou format de bric per les tres llets bàsiques (sencera, semidesnatada i desna-tada) té la mateixa capacitat que l’antic d’un litre però amb unes proporcions diferents, aconseguint un envàs més ergonòmic. El tap és més ample i té dues aletes que en faciliten l’obertura. Totes aquestes millores en l’envàs ofereixen una major comoditat a l’hora de servir la llet. Les caixes que agrupen els sis brics de llet, s’han millorat amb una nansa reforçada que fa més fàcil el seu transport i amb unes mides més petites que redueix la quantitat de cartó utilitzat.Llet Nostra també ha millorat el for-mat d’ampolla. Amb un envàs de plàstic més respectuós amb el medi ambient que l’anterior, manté la seva capacitat d’1,5 litres, i té el mateix origen, tractament i qualitat de la llet en bric. La caixa agrupa quatre am-polles i ocupa menys espai facilitant la càrrega, transport i el seu emma-

gatzematge, i també té la nansa re-forçada.Tant el cartó del bric com el de les caixes són d’origen de boscos sos-tenibles.

Donar les gràcies

Aquest és l’objectiu principal de la nova campanya de publicitat de Llet Nostra. Una altra vegada, la marca fa protagonistes dels seus anuncis els seus propis ramaders però, aquest cop, acompanyats de llurs famílies. I junts, donen les grà-cies als consumidors que compren Llet Nostra.

Llet Nostra agrupa 145 explotacions familiars ramaderes petites i mitjanes de tot Catalunya. Un model de gran-ges sostenibles que ofereixen la seva llet de qualitat i proximitat, garantint la traçabilitat de les seves pròpies granges. Una marca que ofereix al consumidor una àmplia gamma de productes làctics i derivats, entre els quals hi ha la llet en bric i ampolla, postres i crema catalana, iogurts bà-sics i iogurts ecològics. Un compro-mís de màxima qualitat amb el con-sumidor.•

LLET NOSTRA

www.lletnostra.cat


Dins dels actes del 10è aniversari de la fusió de les coo-peratives de Gratallops, el Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, que conformen Vinícola del Priorat, s’han pre-sentat 4 nous Vins de Vila. L’acte es va fer a la Cartoixa d’Escaladei, on el pianista Lluís Capdevila va interpretar diferents peces musicals per a cadascun dels vins: Alo-ne, Smoothly, Miseri i The wheel “of life”.

Els Vins de Vila de la Vinícola del Priorat són representa-tius de les quatre subzones que integren la cooperativa i provenen de vinyes amb molta història. Es tracta de vins de carinyenes i garnatxes negres, empeltats d’uns ter-rers majoritaris de llicorelles i amb pinzellades d’alguna parcel·la de panal.

La Vinícola del Priorat està formada per uns 140 socis productors i compta amb un total de 210 hectàrees de vinya i 320 d’olivera. L’orografia del Priorat, el sòl de lli-corella i l’edat avançada de les vinyes marquen l’excep-cionalitat de les seves produccions.•

www.vinicoladelpriorat.com

Vins de Vila

LA VILELLA BAIXA 2016

100% Carinyena

12 mesos de criança en bóta.

Procedent de les parcel·les:

Vinya el Riuet de 1924Vinya el Solar 1924Vinya Porta 1945

La vinya 1900

LA VILELLA ALTA 2016

70% Garnatxa Negra30% Carinyena



Vinya la Font 1944Planes de Baix 1984

El Clot 1920

EL LLOAR 2016

100% Carinyena


Procedent de la parcel·la:

La vinya vella 1920

GRATALLOPS 2016

85% Carinyena15% Garnatxa Negra

12 mesos de criança en bóta


Vinya Mas Jove 1984 Mas d’en Claret 1940


PREMIS A “NATURALIS MER”La gamma ecològica de Celler Batea, “Naturalis Mer”, ha estat reconeguda amb diversos guardons en l’última edició del Concurs Internacional EcoRacimo i al Festival internacional de vins ecològics EcoVino.“Naturalis Mer Blanc” (garnatxa blanca 100%) ha obtingut una medalla d’or a tots dos certàmens. Es tracta d’un vi que transmet la neteja, frescor i personalitat d’aquesta varietat de raïm.A més, a EcoRacimo també ha estat guardonat “Naturalis Mer Criança”, un dels vins més ambiciosos de la cooperativa. Tot el procés de cultiu i elaboració es duu a terme minuciosament per crear un cupatge harmoniós de garnatxa negre i cabernet sauvignon. El resultat és un vi madur, elegant i persistent.

www.cellerbatea.com

L’ACORARL’actor mallorquí Toni Gomila va representar

l’Acorar al celler de la Cooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès, que ha esdevingut un

dels escenaris del Festival En Veu Alta.En aquesta obra es reflexiona sobre la

identitat col·lectiva dels pobles, sobre què els defineix i què porta a la supervivència de la

comunitat. A partir de la descripció d’una jornada de matances a Mallorca, el text ofereix una visió universal que provoca una reflexió en

l’espectador sobre el seu món més íntim.Com a singularitat del Festival en Veu Alta, els espais escènics que s’utilitzen per a les

representacions no són convencionals sinó que el mateix decorat natural fa

d’escenografia.

www.coopllorenc.cat

L’ARRÒS DEL DELTA,

a l’escola

La Càmara Arrossera del Montsià organitza un programa anual d’alimentació saludable a diferents escoles de Catalunya. Es tracta d’una activitat lúdica i divertida, dirigida a nens i nenes de 8 anys que poden aconseguir, com a premi final, un cap de setmana al Delta per a tota la família.L’activitat consisteix en la visualització d’un vídeo didàctic en el qual en “Monti” –que és un gra d’arròs animat– explica els diferents tipus d’arròs i com es treballa aquest conreu. A partir d’aquesta informació, els alumnes han d’escriure una història i una recepta culinària relacionades amb l’arròs. Unes 600 escoles han participat en l’última edició del concurs. En total, en les 9 edicions realitzades, més de 146.000 alumnes han pogut conèixer el Delta de la mà d’en “Monti” i la cooperativa ha rebut fins a 75.000 redaccions originals.

www.lacamara.es

FALSET, VERMUT i VINSEl vermut és tradició i història per a la Cooperativa Falset Marçà. Des de 1912, s’elabora en tines de fusta on es deixa macerar amb més d’un centenar d’herbes aromàtiques durant tres anys.Aquest acurat procés ha fet que el “Vermut Falset” fos guardonat, un any més, amb un Vinari de Bronze en la categoria Vermuts d’Altres Estils.Però aquest celler cooperatiu també produeix altres grans vins, com “Lo Dolç Joglar”, un generós elaborat exclusivament amb la varietat carinyena. El resultat és un vi singular i amb una producció molt limitada, que acaba de ser distingit amb una medalla d’argent en la categoria Millor Vi de la DO Montsant dels Premis Vinari. És ideal per acompanyar postres de músic, panellets, castanyes... i també formatges curats o xocolates amargants.

www.etim.cat

CÀ

MA

RA

AR

RO

SS

ER

A D

EL

MO

NTS

IÀ

CO

OP

ER

ATIV

A F

ALS

ET-

MA

RÇ

À

“LAQVARTA” GENERACIÓ

Fruit de la recerca d’un estil original per als vins de la zona, el celler de la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot ha tret al mercat “Laqvarta”. Aquest vi vol esdevenir una crida a la propera generació de socis i sòcies de la cooperativa, aquells que haurien de donar continuïtat a la tasca de les tres primeres.Martí Carbó, president d’aquesta cooperativa terraltenca, explica que “busquem definir i conservar un estil de vi local i mediterrani, on puguem identificar l’essència del nostre terreny i la cultura d’elaboració del celler Sant Josep Vins”.El primer vi d’aquesta nova marca, “Laqvarta blanc 2017” és un vi blanc monovarietal de garnatxa blanca de la DO Terra Alta. Es tracta d’un vi complex, sec, equilibrat i versàtil. El proper llançament amb aquesta marca serà un negre 100% garnatxa peluda de la collita 2017.

www.santjosepwines.com

cinema SOTA ELS ESTELSAquest estiu, Cevipe ha recuperat el “Film”, un cicle de cinema sota els estels que ofereix als clients de la xarxa d’agrobotigues de la cooperativa, Agro-Tast, la possibilitat de gaudir de cinema a la fresca amb ofertes gastronòmiques per a l’ocasió.Els títols que s’han projectat són “Guardianes de la Galaxia, vol.2” i “Kingsman 2, El círculo de oro”, a més de pel·lícules animades com “Coco” i “Tadeo Jones 2, El secreto del rey Midas”.

www.agrotast.catwww.cevipe.cat

AL-FATRIYYA DE LA FATARELLALa cooperativa Agrícola Sant Isidre de la Fatarella ha recuperat l’elaboració de vi amb una nova marca, “Al-fatriyya”.Aquest vi pretén ser un homenatge al poble de la Fatarella i als seus orígens; per això l’han batejat amb un nom àrab d’on es creu que prové el topònim del municipi.“Al-fatriyya” és un producte de qualitat que s’ha elaborat amb garnatxa de vinyes centenàries i raïms seleccionats manualment. Es tracta d’un vi de criança en àmfores de fang durant cinc mesos, que es va embotellar en lluna minvant sense clarificar i amb un filtrat lleuger. Aquesta primera campanya se n’han posat a la venda 1.245 ampolles.De moment, hsa estat seleccionat com un dels millors a la Guia de vins de Catalunya, amb una nota superior a 9,5.

www.cooplafatarella.com

CASTELL D’OR, CAVA ALS ESTATS UNITSFruit de l’acord amb distribuïdors de Seattle, Boston i Chicago, el grup Castell d’Or ha exportat 900.000 ampolles de cava als Estats Units els últims cinc anys.El grup va començar a comercialitzar als Estats Units l’any 2012, buscant una línia de negoci alternativa al vi i preveient que es produiria un creixement del consum de cava. Tot i que encara s’està treballant per donar a conèixer el producte, els consumidors nord-americans entenen cada vegada el procés d’elaboració d’aquest vi escumós fermentat de manera tradicional.En l’actualitat, Castell d’Or té presència comercial a 40 països i exporta el 80% de la facturació. Les vendes als Estats Units representen un 14% del total.

www.castelldor.com


CASTELL D’OR

CEVIPE


Si l’olivera és el cultiu més predominant de la zona de Les Garrigues i l’element que va portar la prosperitat als seus pobles, la cabana és la seva construcció ru-ral més emblemàtica. D’aquí que n’hi hagi més d’un miler catalogades.

Quan el pagès no podia anar i venir de casa al camp cada dia i havia de passar dies sencers treballant a la vinya o l’oliverar, la cabana de volta era la solució.

Es tractava de construccions molt senzilles, de pedra seca, amb una sola planta i cobertes per una volta de pedra. La distribució era senzilla, amb un lloc per dormir, foc de xemeneia, menjadora per a l’animal de càrrega, abeurador i uns compartiments a les parets que feien la funció d’armaris.

S’ubicaven en el lloc més arrecerat de la finca i sovint, a tocar d’un pi que feia ombra a l’estiu...

En definitiva, les cabanes han esdevingut un exemple de construcció austera, ferma, sòlida i integrada al paisatge, que ha perdurat fins als nostres dies. Per això, la Coope-rativa Agrícola Sant Isidre de Juncosa ha volgut establir un vincle entre aquesta autenticitat i el seu oli verge extra, que precisament comercialitza amb la marca “Les Caba-nes” i es pot comprar a la seva agrobotiga de la Plaça Major i on-line a la seva web.•

www.olilescabanes.com973 128 010

El Consell Comarcal de Les Garrigues proposa La Ruta de les Cabanes de volta.

Es tracta d’un itinerari guiat de 55 Km., que inclou la visita a diverses construccions de

pedra seca distribuïdes en quatre municipis de la comarca de les Garrigues: les Borges

Blanques, l’Albi, Vinaixa i Castelldans.

El trajecte permet visitar fins a 9 cabanes de volta, algunes de les més representatives del miler que s’han inventariat a la comarca. També es donen

a conèixer altres elements de pedra, alguns d’ells destinats a recollir l’aigua de la pluja.

La ruta s’inicia a Castelldans, on es poden veure una cabana i una bassa de recollida d’aigua, i continua cap a les Borges Blanques, on hi ha

tres cabanes i una cogulla. La següent destinació és Vinaixa, amb tres cabanes més i un aljub per emmagatzematge d’aigua. A l’Albi, amb la visita

a dues edificacions més, es posa fi al recorregut. Tot el trajecte està senyalitzat per facilitar la

trobada de les cabanes i, a la pàgina web de Turisme de les Garrigues www.turismegarrigues.

com, es dóna informació de cadascuna de les construccions i les coordenades GPS.

Recorregut total de la ruta: 55kmTemps aproximat: 3 hores (en cotxe de poble a poble)

Aprofiteu la ruta per tastar els olis d’oliva verge extra dels seus pobles!

Fem ruta per les cabanes

de voltaCabana Isidre Mas de Vinaixa. CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

L’oli “Les Cabanes” de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Juncosa, ret homenatge a la construcció rural més emblemàtica de Les Garrigues. COOP. JUNCOSA


Cooperativa La BorgencaDisposa d’una moderna botiga

on comprar, entre altres produc-tes, el seu oli, “La Borgenca”,

100% arbequina procedent exclusivament de les finques

dels socis. També la seva pròpia fruita, principalment

peres i pomes, tot i que també tenen préssecs,

nectarines i prunes.

Passeig del Terrall s/nwww.laborgenca.cat

Cooperativa Sant Isidre de les Borges BlanquesEl Terrall de Sant Isidre és un nou concepte de degustació i comerç. A banda de l’espai on poden adquirir productes de la cooperativa i d’altres de la zona, ara, també els podreu degustar en format tapes o racions al recentment creat espai gastronòmic.

Ensenyança, 6-8www.terrall.es

VINAIXACooperativa Camp de VinaixaLa situació geogràfica del terme municipal potencia la qualitat de l’oli per l’altitud dels camps, el mur protector de les serralades i el clima amb més humitat a l’albada. Abans de la collita de l’oliva, però, és temps d’ametlla... Tot això i molt més, ho trobareu a la seva agrobotiga.

Plaça dels Arbres, 3www.cooperativadevinaixa.cat

L’ALBICooperativa Agrícola de l’AlbiFundada l´any 1919 (l’any vinent celebren el seu centenari), és una cooperativa obra de Cèsar Martinell. A la seva agrobotiga trobareu, a més de l’oli verge extra arbequina amb DOP Les Garrigues, productes com vins i licors, pastisseria artesana, mel...

Mossèn Anton Vives, 1www.agricolaalbi.es

LES BORGES BLANQUES

L’oli “La Borgenca”. COOPERATIVA LA BORGENCA L’espai “Terrall Gourmet”. COOP. SANT ISIDRE

Àmplia gamma de productes a L’Albi. COOP. L’ALBI

Línia d’envasat a Vinaixa. COOP. VINAIXA


En el marc de la Fira de Sant Miquel, la DOP Les Garrigues va organitzar múltiples activitats que contribueixen a millorar el coneixement de l’oli verge extra, les seves propietats i les característiques organolèptiques i culinàries.Una de les accions més atractives, i que va comptar amb un centenar d’assis-tents, va ser el maridatge entre oli d’oliva verge extra de la DOP Les Garrigues i la fruita de la cooperativa Fruits de Ponent.Pep Nogué, director culinari del Culinary Institute of Barcelona (CIB) i cui-ner del programa de Catalunya Ràdio “El Suplement”, va ser el responsable de dirigir el maridatge d’aquests productes característics de les comarques lleidatanes. Pep Nogué va presentar fins a sis receptes, des d’aperitius a postres, que mostraven com la combinació d’oli i fruita permet aconseguir un triple resultat: salut, tradició i bona cuina.D’altra banda, la novetat del Passeig de l’Oli amb Denominació d’Origen permetia dur a terme un recorregut sensorial per reconèixer les diferents aro-mes i sabors de l’oli d’oliva verge extra, a més de conèixer millor la vintena de cooperatives integrades a la DOP. L’èxit de la iniciativa ja ha fet anunciar als organitzadors que es potenciarà en futures edicions.La cuina amb oli d’oliva verge extra també té un paper rellevant en la preven-ció de malalties per la seva resistència a les altes temperatures. En el marc del Taller per a una alimentació saludable organitzat conjuntament per la DOP Les Garrigues i l’Associació Contra el Càncer-Lleida, la Dra. Antonieta Barahona, especialista en nutrició, alimentació i salut, el va recomanar com a especialment idoni per ser utilitzat diàriament a la cuina.Tastos d’oli i berenars de pa amb oli i xocolata van ser altres atractius promo-guts per la DOP Les Garrigues, així com el foment de la cultura de l’oli entre els nens amb l’organització de l’activitat Dibuixa i pinta i els sortejos d’oli entre els visitants de la fira.

www.olidoplesgarrigues.com

Maridatge d’oli DOP Les Garrigues

amb fruita de Lleida

“A Lleida hi ha coses molt bones, com la fruita i l’oli d’oliva

verge extra amb Denominació d’Origen Les Garrigues, i la

relació que s’estableixi entre aquests productes pot ser

múltiple. Ens podem pensar que la fruita és només per

menjar a mossegades, però el cert és que també combina de meravella a la cuina salada i a

l’agredolça i, sobretot, ben amanit amb aquest oli d’oliva

verge extra. Així, a més de gastronomia, fem salut, territori, tradició i com no, molta cuina!”

PEP NOGUÉDIRECTOR CULINARI DEL CULINARY

INSTITUTE OF BARCELONA

DOP LES GARRIGUES

setembre - octubre [2018] agropròpia estratègia individual. els creadors de l’app...

Documents