Eivissa

PUNT DE TROBADA I HORA:

Platja de Cala d’Hort a les 10:00 h

ISSN: 2603-8889 (versión digital)

Colección Geolodía.

Editada en Salamanca por Sociedad Geológica de España. Año 2018.

1

DESCOBRINT CALA D’HORT:

La platja de Cala d'Hort, localitzada al sector sud-occidental d'Eivissa, s'origina per l’encaixament del Torrent de ses Alfàbies el qual aprofita una zona de debilitat marcada per les margues del Miocè inferior-mitjà que es poden localitzar al llarg de gran part del seu recorregut i àrea font; així com en tota la platja de Cala d'Hort i en els penya-segats d'es Cap Blanc.

Aquestes margues configuren morfologies suaus de tons blanc-groguencs. Es tracta de margues d'aspecte foliat entre les que es poden trobar intercalacions de calcarenites o conglomerats. Es van dipositar en un ambient marí de poca profunditat i proper a la línia de costa, molt segurament en un context de front deltaic o prodelta.

Degut a que les margues s'erosionen fàcilment suposen l'aportació principal del sediment que arriba a la platja a través del torrent i dels propis penya-segats annexos.

2

A partir de l'observació d'aquest aflorament és possible reconstruir part dels successos geològics que han intervingut en la formació de la platja de Cala d'Hort i els seus voltants.

Durant la Orogènia Alpina les forces compressives van plegar i van deformar els materials existents provocant la creació de relleus. Aquest fet va fer que les margues dipositades durant el Miocè en un ambient marí quedessin exposades.

A partir d'aquest moment van començar a ser erosionades per les aigües superficials i incidides per torrents.

Els sediments que el Torrent de ses Alfàbies va erosionant al llarg del seu recorregut són dipositats en el moment en què l'energia de l'aigua deixa de ser suficient com per transportar-los. En aquest tall és possible observar-los sobre les margues, disposats mitjançant un contacte erosiu.

Dipòsits procedents del torrent

Dunes antigues

Dipòsits procedents del torrent

Dunes antigues

Es tracta de graves i blocs rocosos en matriu llim-sorrenca que, principalment, és de color vermellosa. És possible observar indicis d'imbricació (solapament) entre les graves i blocs, el que ajuda a conèixer el sentit del flux.

Aproximadament a mitja alçada del talús es reconeixen restes de calcarenites que, al seu dia, van correspondre a dunes. El fet trobar-les sobre els dipòsits torrencials podria ser indicatiu d'una inactivitat temporal del torrent (període d'aridesa i sequera) o d'una migració de la llera del torrent.

Erosionant aquestes dunes es tornen a sedimentar materials procedents del torrent, en aquest cas de menor energia ja que predominen els sediments fins.

Finalment, restes de dunes antigues de major gruix que les anteriors culminen l'aflorament, suggerint un altre període de calma sedimentària.

UN PENAYA-SEGAT INESTABLE:

a la part superior dels talussos, etc.

Si es recorre el penya-segat des Cap Blanc és possible observar una gran quantitat d'indicis d'inestabilitat: blocs rocosos acumulats als peus d'aquests, solcs i cicatrius d'erosió causats pel rentat de les margues, fractures

A la capçalera dels talussos és possible observar

La causa de la reculada d'aquests penya-segats es deu als despreniments per erosió diferencial, que es produeixen en zones on s'intercalen estrats de materials més resistents (materials quaternaris a sostre) amb estrats de materials menys resistents (margues del Miocè). Aquests últims s'erosionen amb més facilitat provocant que els estrats més competents perdin suport basal i es desplomin.

grans blocs rocosos esquerdats que es troben pràcticament penjant. Alguns d'ells es localitzen en les rodalies d'habitatges, amenaçant amb situar-los realment a primera línia de costa.

3

Els illots des Vedrà i es Vedranell són un clar exemple de les forces tectòniques que van formar i van estructurar les Illes Balears durant l'orogènia Alpina. Es troben dividits per un encavalcament (falla inversa) que provoca el lliscament de calcàries i calcarenites del Juràssic superior - Cretaci inferior (145 m.a. aprox) sobre les margues del Miocè (20 - 13 m.a. aprox).

Concretament corresponen amb el límit entre dues de les tres Unitats Estructurals que conformen l'illa d'Eivissa: la Unitat d'Aubarca (a la qual pertanyen les margues) i la Unitat de Llentrisca-Rei (en la qual s'inclou el substrat rocós).

UN MONUMENT TECTÒNIC:

4

Al sector més occidental de la unitat de Llentrisca-Rei (on ens trobem) les calcàries i calcarenites, de color blavós i grisenc, es troben estratificades en bancs d'ordre mètric, donant lloc a morfologies escarpades de grans penya-segats i estrats fortament inclinats. En aquesta zona la unitat arriba als 150 m d'espessor.

La sedimentació d'aquests materials va tenir lloc a una plataforma poc profunda d'aigües netes, ben oxigenades, de salinitat normal i dins de la zona fòtica (amb llum solar), on tenia lloc una gran producció i sedimentació de carbonats (gràcies a la presència d’organismes amb closca carbonatada).

Aquesta unitat va començar a sedimentar durant una etapa de rifting (distensió) que va originar grans espais d'acomodació a partir de falles sinsedimentàries (que es desenvolupen al mateix temps que es sedimenta la unitat). Aquest fet va provocar que la unitat carbonatada pogués adquirir dimensions importants de gruix.

5

DUNES FÒSSILS DE SA PEDRERA:

6

Sa Pedrera, a més de ser interessant per les magnífiques formes creades per la mà de l'home al extreure el "marès", és un fabulós exemple de platges i dunes antigues que ara apareixen fossilitzades.

El "marès" està constituït per gresos de tons clars que, igual que en el cas de les platges i dunes actuals, es van acumulant per l'acció de l'onatge i del vent, respectivament.

En el cas de les dunes és possible observar, en secció, una certa estratificació

a causa dels diferents episodis d'acumulació de les sorres. Quan el vent canvia de direcció i sedimenta noves capes de sorra sobre les anteriors es crea una estratificació encreuada.

El "marès" ha suposat un element de construcció molt important en la tradició de les illes; en l'època púnica i fenícia ja s'utilitzava.

A Eivissa pot trobar-se a la muralla de Vila (a les cantonades, portes i puntes dels baluards), als arcs, capitells i cases rurals, així com a torres de defensa com la de Savinar.

COORDINA:

Amb la col·laboració de:

COL·LABOREN:

Organització Geolodía 18 Illes Balears - Eivissa: Associació

de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB).

Monitors: Guillermo Cueto, Jorge Cueto, Sunna Farriol, Xavi

Guasch, Enrique Torres i Luís Alberto Tostón.

Guia de camp: Sunna Farriol, Guillermo Cueto i Jorge Cueto.

Col·laboradors: Enrique Torres, Xavi Guasch i Luís Alberto

Tostón.

Les persones assistents assumeixen voluntàriament els possibles riscos de l'activitat i, en conseqüència, eximeixen l'organització de qualsevol dany o perjudici que sofreixi en el desenvolupament de la mateixa.

ORGANITZA: