EL "HOBBY" D'AQUÉST HIVERN

EVOLUCIÓ URBANíSTICAA PONENT DE VILANOVA

L'allau irnmigratori i l'augmentdemográfica Vilanova en la déca-da dels anys50 origina una explo-sió urbanística cap al sector deponentde la ciutat.La barreranatural que formava la "rasa Mi-quelet" en aquestsector fou ultra-passada;primer tímidament i des-prés a cor que vols, es van marcarels carrers en aquest rectanglenatural que limitaven la "rasaMiquelet", a llevant (avui carrerdel PareGarí), el camí que anavade la creu de terme a l'ermita deSantJoan (avui carrer de la Torred'Enveja) al nord, i el camí de lesRoquesdel Pelut, que desde I'er-mita de Sant Joan baixava a tro-bar-se primer amb el camí delBanderer i al final amb la "rasaMiquelet", per travessarjunts i persotala carreteravella de Cubelles,a l'encreuamentdel carrerde JosepCoroleu, i que tancavenel rectan-gle pels costatssud i oest.

Durant la nostra infantesa, la"rasaMiquelet" era un lloc prohi-bit. Anar-hi o passar-hirepresenta-va atreviment i aventura.La sevapart superior sí que era ampla, sibé el seucomencamentera com eld'un embutal revés,molt estret.AI'alcada del carrer de l' Aiguas'estrenyia de nou en passar persotade duesgransportalades(sen-se porta), pero senyal que en unaltre tempshi havienestati s'havi-en fet servir. Aquestesportaladeses tancavenper major tranquil.litatdels treballadorsque anaven a lafabricasituadaa l'altre costati querepresentavaque era fora de lesmuralles.L 'única fabrica de teixitsde llana que ha tingut Vilanova,conegudaper Sama,Brescai Cia,fundada l'any 1875 i desmuntadaper fallida l'any 1901.

Com que la "rasa Miquelet"servia de desguasde les aigües

22

que baixavenpel camí deIs Esca-lons, les terresques'hi dipositavenfacilitaven el creixementde varia-des herbes i les sargantaneshicampaven a pleret donant-li unamajor aparencaselvática. De la"rasa Miquelet", soIs en quedauntros en estat natural, entre elscarrersd'Esbarjo (Recreo),i Fran-cese Maciá, Continuava el seurecorregut per davant del primerbloc dels "Blocs Baques", i enarribar al col.legi PompeuFabra iabsorbintl'antic camí de Vilanovaa SantGervasi,preniadirecció SOpassantpel mig del que ara és elpati del col.legi. En aquest patipodem comptar-hi vuit pins degran alcada,i situats en diagonal,assenyalantel lloc exacte per onpassavala "rasaMiquelet".

Tot el terreny enclavat dinsd'aquestrectangle,amb una super-ficie aproximadade 20 hectarees(200.000m2), nomésera travessatpel camí de Sant Joan. Era uncamf estret (solament hi passavaun carro) i quedavamolt encaixo-nat entre unesparetslateralsmolt

altes. Comencavaa la placa Cata-lunya (el passatgedel "mercadi-llo"), i en arribar a l'avui placaXoriguer es bifurcava en dos. Elcamf de dalt feia cap al camf deles Roquesdel Pelut i el de baixal camf del Banderer,circumdantaixf diverses finques que allá hihavia. Aquest camf de parets tanaltes guardavadarrera seu un se-guit.de "patis", que són horts decaire familiar, tots ells equipatsamb el seudipósit rodó, per poderregar les hortalisses.L'accés eraper unes portes forca petites quecontrastavenencara més amb lesaltesparets.

Un camf encaixonataixí sem-blava més llarg del que era i alfons hi havia la portaladad'accésa una de les finques,ambuna granportaladapintadade blau i remata-da amb una artfstica marquesinafeta d'obra i teules i sostingudaper uns cavalls de fusta empotratsa la paret. Avui la placa Xoriguerocupa una bona part d'aquellafinca.

Portalsals final del carrer de l' Aigua atravessatsperla RasaMiquelet. Foto: Arxiu Joan Virella-CEP

En el revolt superior d'aquestcamí (mireu el plánol), que avui elsituaríema la part nord de la placaXoriguer, hi havia un jardí arnbuna torre de I'epoca carlista,torresque foren de defensa,de les qualsa Vilanova encaraquedenalgunes.Aquestsenyorialjardí fou cedit alsdirigentsde la CongregacióMaría-na per al' esplai del jovent que hianavem,fins que hi arriba la urba-nització dels carrers de l' Aigua ide Sant Onofre. A la part sud dela placa Xoriguer, es conservenungrup de pins d'abans d'urbanitzarel sectori tarnbéhi ha un pou, araamagat, que l' ajuntarnent utilitzáno fa pasgairesanysen una emer-gencia per donar aigua als veíns.Tota la resta d'aquestaplana erensínies,terresde regadiu,principal-ment d'hortalisses.Hi havia dife-rentspropietats,i cadauna tenia lasevacasa-masíao granja i el cor-responentpou amb la sínia i elscatúfols per treure'n l' aigua, itenienen el mercatde Vilanova ungranconsumidordels seusproduc-tes.

Algunes d'aquestesmasieshanquedattapadesper les grariscons-truccions,d'altres han estatender-rocades, pero una mostra moltvisible és la qJe hi ha en la crui1ladels carrers Pare, Garí-Esbarjo(Recreo).Aquesta.masia, que datade principi de segle, la va feredificar un'vaquer de nom Cardús,i fou habilitadaper a va4ueria.Enpassara mansde la família Farrás,

la van "batejar" com a "Granja LaVillanovésa".L'actual propietari,elSr. Ricard Farrás,ha sabutconser-var-la de 1'impuls constructor i liha donat vistositat i perspectiva.

Sant Onofre i de FrancescMaciá,i comencentambé les construcc-ions verticals arnb els blocs Ba-ques i els blocs sindicals de SantJoan. Ja dins la década dels 60s'obren primer el carrer de 1'Ai-gua, que ho fou l' any 1961, iseguirienels carrersJardíi Esbarjo(Recreo).Grans avingudescomer-cials travessentot aquestsector ila forta construcció vertical li hadonatuna gran quantitatde pobla-cíó, destacant que entre aquestapoblació una gran quantitat desocis de la nostra entitat hi tenimla nostra residencia.D' aquestsec-tor arrencal' actualexpansióque ésla de la Vilanova del futuro

Un altre exponent d'aquestes:8 masies el tenim a la placa de'" Catalunya,arnbunavista lateralde~ la que correspon a la "Sínia de

c:: 1'Indiano". En destacauna galeria-:!iJ porxada amb cinc columnes que~ u sostenen uns ares rodons o de~~ punta al primer pis. En aquellaO/;> epoca, hi havia un gran jardí al.~~.davant de la casa, arnb xiprers i;:¡; ~ pins que remarcavenel caire se-~ ~ nyorial amb que fou construida.~ ..~ ~ A mitja décadadelsanys50, es

produeix 1'oberturadels carrersdeJoan Lluís Sivill i Vergés

CanTon,a la voradela RasaMiqueleLFoto:ArxiuTalaia ---,

LaSiniadel'Indiano,davantla RasaMiqueleta l'actualPlacadeCatalunya.Foto:RosaFarriol--------------

23

COMUNA

Ara és quan, recordant les ex-cursions que solíem fer seguint elsitineraris del GR, em vénen a lamemoria detalls i fets que, des dela perspectiva del temps que hapassat, s'ajunten en un sol recorden el sentit que totes elles enconjunt son com un rosari de bellsmoments i que aquí i ara m'agradaposar en relleu. Pero mésque aixo, penso com si estractés d'una sola excur-sió, una excursió llargaamb moltes facetes id' aquí em ve la idea i elrecord que ja, fent-lesd'una manera natural, jaho posava en la practica iera el de convertir cadauna de les sortides queféiem plegats en moltesaltres al mateix temps, ésa dir, multiplicar-les, i araus explicaré com ho feiai que molts de vosaltresrecordareu.

Si, per exemple, jocomencava l'itinerari ambuna bona marxa i emposava capdavanter, emquedava la sensació quehavia fet una excursió ensolitari, i un cert gust decontrarietat, i més quanmoltes vegades m'haviendit al final, al veure 'm, sijo l'havia feta, perque nom 'havien vist en tot eldia.

.' .,~,¡i ~ •

MULTIPLICAJREXCURSIÓ

sortida per moltes a la vegada. 1ho vaig aconseguir amb molt bonresultat. La sort, amb tot, m 'hiacompanya. Ara us explicaré comho feia.

Tots recordem el sector de GRdel Panta de Sau a Tavertet. Tots,a la sortida, iniciárem la caminada

els meus companys d'un a un o enpetits grupets parlant de les seves <

coses. Només em calia estar parati em venien de cara els companysamb les seves converses. M'ajunta-va amb uns i amb els altres i aixívam anar fent i caminant. L' amis-tat i la conversació converteixen lasortida en un esplai més complet,

i son unes grans aliadesper fer-nos-ho passar mésbé.

Aixf m 'ho muntava jo.L' amistat de tots, un a un,la conversa quan era degrup... El dibuix és unaltre al.licient, i és quequan dibuixes algun indretés un bon record que etqueda. A més, jo sempreduia una petita farmaciola,que sempre hi ha quinecessita remei, sobretotper als peus castigats perla caminada. En conjuntuna varietat de situacionsque feien d'una sortidacom si fossin moltes a lavegada, com si multipli-qués la sortida, l' amistat ila companyonia. 1 avuidia em queda un bellrecord que d'altra manerano hauria tingut. 1 aprofi-to aquesta avinentesa perdonar-vos la fórmula pertal d' aconseguir aquestasatisfacció, Companys,espero que no tardi molten reviure aquelles horestan felices i poder-vos fer

companyia i tornar als bons mo-ments passats.

Llavors vaig compren-dre que caminar desconnectat delsaltres companys era una perduad' amistat molt gran. 1 aquí és quanem vaig proposar no recaure-hímés, ans al contrari, em va venirla idea de fer-ho completament ala inversa, o sia, multiplicar cada

24

a bon pas i jo, fent de Pitu Blanes,un dels primers. Al cap de poctemps s'iniciava un fort pendentper guanyar el grau que ens deixáa I'alcada de Tavertet. Allí era elmoment de posar en practica elmeu pensament. Mirant enrere veia

Josep vottá