C Cultura Arxius

SEGUIM TREBALLANT PER AL RETORN

Aviat farà sis anys del retorn dels 507 lligalls de documen-tació confiscada a la Generalitat de Catalunya arran de la Guerra Civil. El 31 de gener de 2006, dos mesos i escaig des-prés de la publicació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució, va ingressar a l’ANC el primer dels retorns. Es tractava de documentació que durant els anys vuitanta s’havia identificat, inventariat i reproduït (microfilmat), estava arxiva-da i, per tant, era fàcil de transferir.

Durant el 2006 l’ANC va enllestir els treballs d’identificació de documentació privada que des de l’estiu del 2003 feia a l’Arxiu de Salamanca. I a finals d’octubre de 2006, el Departament de Cultura va lliurar el resultat d’aquests tre-balls al Ministeri de Cultura. Però fins el 17 de juliol del 2008 no és va constituir el Grup de treball de la Comissió Mixta Es-tat-Generalitat que, segons la Llei de restitució, ha d’elevar propostes a l’esmentada Comissió per tal que resolgui sobre la identificació de documents, fons documentals i objectes que han de retornar. L’ANC forma part tant de la Comissió Mixta com del Grup de treball.

A mesura que la Comissió acorda retorns de documenta-ció, el Grup de treball té llum verda per iniciar la digitalització dels documents i, posteriorment, preparar la transferència. Els treballs de digitalització, a càrrec del pressupost de la Genera-litat, són codirigits pel Centre Documental de la Memòria His-tòrica (CDMH) i l’ANC. El novembre de 2008 s’inicià la di-gitalització i el novembre de 2011 encara continua.

El 20 de juliol d’enguany van arribar 365 capses amb docu-mentació d’entitats privades i particulars. A més del 507 lli-galls de la Generalitat, fins ara ha retornat la documentació confiscada a Catalunya que a Salamanca es trobava arxivada a les agrupacions documentals anomenades Político-Social (PS) Lleida i Barcelona i 579 llibres amb marques de titularitat, com ara dedicatòries. Però encara resta per retornar documentació confiscada a persones físiques i jurídiques de Catalunya que a Salamanca es troba arxivada a les agrupacions documentals PS-Madrid, PS-Particular, PS-Militar, PS-Vinaròs, així com, banderes, publicacions periòdiques i llibres, entre d’altres.

La dedicació del personal de l’ANC als diversos aspectes rela-cionats amb la reclamació dels fons conservats a Salamanca ar-renca de primers del 1992. Aviat complirem 20 anys treballant per aquest tema. Si bé la dedicació i la intensitat han estat desi-guals –menor els primers deu anys, molt més gran durant l’última dècada–, la perseverança ha estat la característica dominant.

Són innombrables les tasques fetes per l’ANC relacionades amb el tema. Ara, després del llarg i, sovint, feixuc camí recor-regut, només volem dir què, en la mesura de les nostres possibi-litats, seguim treballant per al retorn.

Núm

ero

30

O

ctub

re 2

011

S U M A R I Editorial Seguim treballant per al retorn/ 1 Temes L’acte de recepció dels documents catalans dipositats al Centro Documental de la Memoria Histórica/ 2 El fons personal de Pedro Urraca, el policia que va detenir el president Companys, ingressa a l’ANC/ 5 El fons d’imatges Fuerzas Hidroeléctricas del Segre/ 7 Les proves químiques del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions/ 10 La botiga de Magí Osona, un farmacèutic de Vic del segle XVII/ 21 Noticiari El fons fotogràfic Compañía General de Tabacos de Filipinas, S. A. a Internet/ 26 No Pasarán!: exposició a l’Arxiu de Sèrbia/ 27 L’Arxiu Nacional de Catalunya representa el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona en el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona/ 27 L’Arxiu Nacional de Catalunya presenta, en el seu web, l’apartat SDANC / RECURSOS/ 28 Publicacions/ 29

Ingressos/ 30 Agenda/ 34

2 L’ACTE DE RECEPCIÓ DELS DOCUMENTS CA-TALANS DIPOSITATS AL CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

A l’acte de recepció dels documents lliurats per la Sra. Ángeles Gonzalez-Sinde, ministra de Cultura, a l’Hble. Sr. Ferran Mascarell, conseller de Cultura, cele-brat a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya el di-lluns 25 de juliol de 2011, hi assistiren la Sra. Carme Chacón, ministra de Defensa, l’Excm. Sr. Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, i l’Il·lma. Sra. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat. I com a convidats d’excepció, tres consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya: el Molt Hble. Sr. Joan Rigol (1984-1985), l’Hble. Sr. Joaquim Ferrer (1985-1988) i l’Hble. Sr. Joan Manuel Tresserras (2006-2010).

També hi assistiren l’Excm. Sr. Isidre Molas, sena-dor per Barcelona; l’Excma. Sra. Montserrat Surroca, diputada al Congrés; les Il·lmes. senyores Àngels Ponsa i Hortènsia Grau, diputades al Parlament de Catalunya. I entre d’altres autoritats, el Sr. Rogelio Blanco, direc-tor general del Libro, Archivos y Bibliotecas del Minis-teri de Cultura; la Sra. Glòria Pérez-Salmeron, directora de la Biblioteca Nacional; el Sr. Xavier Solà, secretari general del departament de Cultura; i el Sr. Josep M. Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Arribada del darrer retorn de documentació. Al fons, d’esquerra a dreta, el director de l’ANC Josep M. Sans Travé, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el direc-tor general del Patrimoni Cultural Joan Pluma. ANC, 20.07.2011. CAT/ ANC Arxiu de gestió (Foto: C. Vázquez)

Membres de la Comissió de la Dignitat reclamant el retorn de tota la documentació confiscada. ANC, 25 de juliol de 2011. CAT/ANC Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

D’esquerra a dreta, el conseller Ferran Mascarell, la ministra Ángeles González-Sinde, l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa, el director de l’ANC Josep M. Sans Travé, la ministra Carme Chacón i el delegat del Govern a Catalunya Joan Rangel. CAT/ ANC Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

Les ministres de Cultura i de Defensa, Ángeles González-Sinde i Carme Chacón, i el conseller de Cultura Ferran Mascarell observen una mostra dels documents retornats el 20 de juliol de 2011. ANC, 25.07.2011. CAT/ANC Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

Senyora Ministra Án-geles González-Sinde, se-nyora Ministra de defen-sa, senyora Alcaldessa, diputats i diputades Par-lament de Catalunya, di-putats al Congrés, sena-dors, ex-consellers de Cultura, ex-president del Parlament, senyor Josep Maria Sans Travé, vull donar-vos la benvinguda al Arxiu Nacional de Ca-talunya, especialment a la Ministra de Cultura. Vull agrair-li que hagi volgut estar aquí amb motiu d’aquesta nova entrega de documents.

Com vostè sap, l’Arxiu Nacional de Catalunya conté el cor de la nostra memòria com a nació. És el cor d’un ampli sistema d’arxius que recull la història i la memòria col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes que han construït Catalunya.

Com sap senyora Ministra, l’Arxiu Nacional con-té el cor d’una de les memòries nacionals que s’apleguen sota el denominador d’Espanya o Estat espanyol. Aquí hi ha documents des del segle XII. Hi ha 41 km de prestatgeria i 160 milions de documents. Hi ha dipositats 3 milions d’imatges. S’hi conserven més de 900 fons i col·leccions documentals, que in-clouen fons nobiliaris des del segle XII, fons de l’administració reial i senyorial des de segle XVI, fons d’institucions, associacions i empreses des del segle XVI, fons de la Mancomunitat de Catalunya, fons de la Generalitat des del 14 d’abril de 1931 fins a dia d’avui i fons patrimonials i familiars de perso-nalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX. Hi ha documents de polítics com Francesc Macià, Enric Prat de la Riba, Ventura Gas-sol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ra-mon Trias Fargas; pensadors i pedagogs com Eugeni d’Ors i Alexandre Galí; intel·lectuals com Carles Ri-ba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Solde-vila; i d’artistes com Josep Mainar i Joaquim Renart.

Aquí, des del dijous 20 de juliol de 2011, a les 21.30h, en compliment a la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalu-nya dels documents con-fiscats amb motiu de la Guerra Civil, hi són dipo-sitats els materials lliu-rats en la cinquena entre-ga de documentació con-servada a l’Archivo Ge-neral de la Guerra Civil Española.

Són 365 capses i 730 lligalls, amb documents im-portants com la correspondència privada d’Antoni Rovira i Virgili, documentació privada de Francesc Cambó i correspondència política de Joan Lluhí i Va-llescà. I hi destaquen també fons de partits i sindicats com ERC, la UGT o la CNT.

Aquests documents, conjuntament amb les entre-gues del gener del 2006, agost i desembre del 2008, maig i novembre del 2010, composen un gruix signi-ficatiu dels anomenats papers de la dignitat o dels anomenats papers del Archivo General de la Guerra Civil Española.

Aquesta suma composa, en efecte, un gruix im-portant, però no són el total dels documents que es-pera la societat catalana.

Per això li he de dir senyora Ministra que aquests papers signifiquen moltes coses, però no encara l’acompliment de la llei dels 2005 i la vindicació his-tòrica dels catalans.

Signifiquen un pas en la reparació d’un greuge històric. Un greuge que va començar l’any 1939 i que una dictadura va mantenir durant gairebé 40 anys de negació democràtica.

Signifiquen un pas en la resolució del greuge que s’ha mantingut en temps democràtics; innecessària-ment i incomprensiblement.

Signifiquen també la reparació de persones i enti-tats que durant anys ha vist negats els seus drets a la

3 INTERVENCIÓ DE L’HBLE. CONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A L’ACTE DE RECEPCIÓ DELS DOCUMENTS CATALANS DIPOSITATS AL CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Dilluns, 25 de juliol de 2011, 17 h. Arxiu Nacional de Catalunya

Intervenció del conseller Ferran Mascarell durant l’acte de recepció per part de la Generalitat de documents confiscats arran de la Guerra Civil. ANC, 25.07.2011. CAT/ ANC Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

4 memòria i al seu patrimoni. Persones i entitats que

han vist la seva memòria segrestada. Persones, enti-tats i partits que s’han vist privats durant més de 70 anys d’una documentació privada que els pertanyia.

Signifiquen encara més una victòria de la perse-verança de la política catalana, també d’alguns polí-tics espanyols, però sobretot dels polítics catalans. Els nostres representants, des del restabliment de la democràcia, no han defallit en la reclamació d’uns documents que ens pertanyien. Els consellers de Cul-tura de la Generalitat han batallat incansablement per la recuperació d’aquest fons. Han estat 30 anys de lluita política per garantir el retorn d’aquests papers.

Signifiquen, per sobre de tot, una victòria de la perseverança dels catalans. La societat civil catalana ha lluitat incansablement per recuperar-los. Des de 2002 la Comissió de la Dignitat, amoni Strubell i Jo-sep Cruanyes al capdavant, ha fet una feina impaga-ble. I milers de catalans han manifestat durant aquests anys la seva disconformitat.

No es hora encara, doncs, de celebrar gran cosa. Portem una historia massa llarga i massa complicada al darrera: al 1938 va ingressar la primera documen-tació procedent de Catalunya al convent de San Am-brosio de Salamanca; al 1978 el senador Josep Benet va fer la primera referència als documents requisats a les persones i organitzacions polítiques clandestines durant el franquisme; al 1980 el conseller Max Cah-ner va encarregar el primer informe sobre la docu-mentació a Salamanca; al 2005 es va aprovar al llei de restitució a la Generalitat dels documents confis-cats amb motiu de la Guerra Civil. Sis anys més tard, encara queda documentació per retornar.

Aquesta entrega, doncs, m’agradaria pensar que significa un pas definitiu en la assumpció per part de la política espanyola del que suposa un Estat cultural veritablement plural i plurinacional.

Avui és, per tant, un dia important, ple d’emoció per a molts de nosaltres però no és encara un dia de celebracions. Falten documents. Mentre en falti un, no tindrem motius per celebrar res. És una qüestió de memòria col·lectiva i de simbòlic democràtic. Falta encara una quarta part de tot el volum documental requisat durant la Guerra civil. Són entorn de 660 capses pendents de retornar. Falten documents de la Generalitat de Catalunya. d’entitats i particulars I de partits polítics i sindicats.

La dificultat i els entrebancs per culminar el re-torn dels papers que pertanyen a Catalunya és un sig-

ne inequívoc de que alguna cosa no respira bé en el model cultural que Espanya te construït.

Ja sap Ministra que som molts els qui pensem que Espanya té un problema cultural de fons: li costa re-conèixer la seva pluralitat cultural i lingüística.

Ja coneix senyora Ministra que som molts els ca-talans que pensem que l’Estat no és eficient amb la cultura catalana: no la sent com a pròpia i sovint hi juga de manera desfavorable.

Ja coneix senyora Ministra que molts no entenem i no acceptem que una llei de retorn, 6 anys després de ser aprovada, encara no s’hagi acomplert. No en-tenem que determinats arxius comprats aquí vagin allà. No entenem que es pugui posar un recurs con-tra la llei de l’aranès al Tribunal Constitucional: quin Estat pot tenir por en acceptar l’aranès sigui llengua d’ús preferent a la Val d’Aran? Quina por té l’Estat d’una llengua que parlen 7.000 persones? L’Aranès és una riquesa de tots. L’haurien de considerar una fortalesa de l’Estat.

Ja sap senyora Ministra que som molts els qui pensem que si l’Estat no accepta d’una vegada per totes que és plurinacional i plurilingüe sempre hi haurà greuges i malfiances.

Tant de bo que aquests documents i els que resten que esperem que ben aviat siguin a Catalunya servei-xin per configurar un veritable i definitiu Pacte Cul-tural entre l’Estat i Catalunya.

Gràcies, doncs, senyora Ministra per estar aquí avui. Interpretem la seva presència com l’expressió del seu alt nivell de compromís amb la cultura catala-na. Segur que suposarà entre altres coses que la darre-ra remesa dels papers catalans de l’Archivo General de la Guerra Civil Española sigui ben aviat a Catalu-nya.

Ferran Mascarell i Canalda Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

5 EL FONS PERSONAL DE PEDRO URRACA, EL POLI-CIA QUE VA DETENIR EL PRESIDENT COMPANYS, INGRESSA A L’ANC Les tràgiques conseqüències del seu final van determi-nar que l’arxiu del president Lluís Companys desapa-regués en bona part amb ell. A fi d’evitar la pèrdua de-finitiva d’aquells testimonis, des dels anys vuitanta del segle passat, la Generalitat de Catalunya, en particular a través del Centre d’Història Contemporània de Cata-lunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha fet nombro-ses gestions encaminades a recuperar i tornar a reunir els documents del president que foren conservats pels seus familiars. La part fonamental dels papers recupe-rats són els que havia guardat la seva vídua, Carme Ba-llester i Llasat, a París, incorporats al patrimoni de la Generalitat de Catalunya, després de diverses vicissi-tuds, el 1988.

Una part del fons reconstituït inclou també els es-crits i objectes que les germanes del president van fer arribar a Maria Lluïsa Companys i Micó, filla del pre-sident exiliada a Mèxic, així com els de la seva nebo-da-néta, Mercè Companys. El fons es va completar amb els documents textuals i fotogràfics continguts en

una maleta que provenia de l’entorn familiar de Carme Ballester i, que per circumstàncies que desconeixem, va arribar a una casa de subhastes de Rennes. Posteri-orment, encara s’hi ha afegit documentació sobre la causa militar instruïda contra el president arran dels Fets del Sis d’Octubre, conservada pels hereus d’un dels despatxos d’advocats que van intervenir en defen-sa dels processats.

Ara, ingressa a l’ANC el fons documental de Pedro Urraca Rendueles, que conté alguns documents valuo-sos sobre els darrers mesos de vida del president Com-panys. Urraca, agregat policial a l’ambaixada espanyo-la al París ocupat pels alemanys, participà en la deten-ció, interrogatori i trasllat del president des de l’exili fins a Madrid. El 19 de juliol de 2011 el senyor Juan Luis Urraca Cornette, fill del productor del fons, va lliurar a l’ANC la documentació que havia estat con-servada pels seus pares, fins al moment de la seva mort, al domicili familiar de Madrid. La intervenció de la periodista Gemma Aguilera, la primera a contactar amb Juan Luis Urraca, ha estat decisiva per tal que

Pedro Urraca Rendueles

Passaport oficial atorgat pel Ministeri d’Afers Exteriors a favor de Pedro Urraca Rendueles, en la seva condició d’agregat de l’Ambaixada d’Espanya a París (20.11.1939). CAT/ ANC 1– 0983, uc. 1.

Impressions sobre el president Lluís Companys al “Cuaderno de mis recuerdos. Comenzado en París en el año 1940.” / Pedro U. Rendueles. CAT/ ANC 1– 0983, uc. 45.

6 aquest valuós arxiu personal s’incorpori definitivament a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Pedro Urraca Rendueles va néixer a Valladolid el 1904 i va morir a Madrid el 1989. Fill de guàrdia civil, féu estudis reglats de comerç a Sant Sebastià (1916-1917), Bilbao (1918-1921) i Madrid (1921-1922). Apassionat del mar i dels viatges, s’establí per un temps a l’Havana (1924) i altres destins americans abans de complir dos anys de servei militar a la marina (1925-1927) i d’ingressar a la policia el 1929. L’any següent casà amb Elena Cornette a París. Agent de se-gona categoria del cos d’investigació i vigilància del Servei de Moneda Estrangera a l’esclat de la Guerra Civil espanyola, abandonà les seves funcions el 18 de juliol de 1936 i, després de mesos d’ocultació, acabà obtenint refugi diplomàtic francès. S’incorporà al bàn-dol franquista i viatjà a París abans d’acabar la Guerra Civil.

Com a agregat policial a l’ambaixada espanyola a París, el 13 d’agost de 1940 fou present a l’operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol, a la Bretanya, en féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid. El fons do-cumental aplega la darrera fotografia realitzada al pre-sident abans de creuar la frontera espanyola (un altre

exemplar de la qual envià a la Carme Ballester), així com algunes notes redactades pel policia en el moment del seu trasllat. El 1947, Urraca fou condemnat a mort i confiscació de béns en absència pels tribunals france-sos, acollint-se a la posterior amnistia de 1953. Des-prés d’un breu pas per Madrid, passà a treballar a les representacions diplomàtiques espanyoles d’Anvers i Brussel·les, des de les quals va investigar i perseguir el trànsit i l’activitat dels militants del Partit Comunista i de suposats membres d’ETA, fins a la seva jubilació definitiva com a canceller consolar el 1982. Rebé del franquisme les distincions de comanador de l’orde del mèrit civil i de l’orde d’Isabel la Catòlica, així com la creu del mèrit policial.

El fons documental lliurat a l’ANC, d’un volum de 0,2 metres, inclou la documentació aplegada i produïda per Pedro Urraca Rendueles, principalment, com a re-sultat de la seva activitat personal i professional. Hi trobem documents identificatius propis i de la seva muller, Elena Cornette, relatius al seu període de ser-vei a la diplomàcia espanyola a França i Bèlgica, així com justificants de matrícula i qualificacions de les es-coles de comerç de Sant Sebastià, Bilbao i Madrid i cert if icats de protecció (davant les autori tats d’ocupació alemanyes) dels immobles familiars a París i Sèvres. Pel que fa a l’activitat policial, el fons integra una còpia de l’expedient com a inspector de segona classe i certificats dels serveis prestats com agregat a l’ambaixada espanyola a París (1939-1945); destaca pel seu volum la documentació referent als darrers anys de servei al Consolat General d’Anvers: notes de seguiment i control, correspondència, sol·licituds d’antecedents polítics i informes confidencials sobre persones i activitats contràries al règim franquista (1975-1976); així mateix, inclou la documentació rela-tiva al cessament del servei i la justificació de la seva actuació econòmica. Pel seu valor (principalment com a quaderns de viatge) cal destacar molt especialment els catorze dietaris personals del productor, que abas-ten el període 1922-1948 i són testimoni ric de la seva vida i activitats. Finalment, el fons aplega les comuni-cacions de la concessió de reconeixements per part del franquisme i alguns reculls d’informació política aple-gats durant les acaballes de la seva llarga estada a Bèl-gica.

El fons Pedro Urraca Rendueles constitueix un tes-timoni excepcional referent als últims mesos de vida del president Lluís Companys, en aportar el seu darrer testimoni gràfic, a més de les impressions d’un dels

El president Companys poc abans de creuar, detingut, la frontera espanyola.

7

darrers policies que el van perseguir, detenir i interro-gar. En aquest sentit, constitueix un complement ex-traordinari de la documentació conservada a l’ANC als fons Lluis Companys, President Lluís Companys (documentació institucional), Associació Cívica d’Homenatge Nacional al President Lluís Companys i Generalitat de Catalunya (Exili), fonts fins ara fona-mentals per a la memòria del president assassinat pel feixisme.

El fons permet, així mateix, conèixer al detall la trajectòria personal i professional d’un dels homes clau de la xarxa policial de control dels exiliats repu-blicans a la França sota l’ocupació alemanya i el rè-gim de Vichy durant la Segona Guerra Mundial. Tam-bé, de la seva activitat al servei del règim des del Con-solat General d’Anvers, tant pel que féu a la persecu-ció de la dissidència comunista com dels moviments de la banda armada ETA. En particular, els dietaris del fons Pedro Urraca Rendueles revelen els aspectes més rellevants de la personalitat i el pensament d’aquest fi-del servidor del franquisme, així com les seves peripè-cies personals durant l’etapa de formació, a l’esclat de la Guerra Civil espanyola i durant el període d’estretes relacions amb l’Alemanya nazi. Es tracta, en definitiva, d’un fons d’importància molt notable per al coneixement de la història de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa durant un extens període del segle XX i en particular de la Guerra Civil espanyola i la re-pressió duta a terme pel règim franquista des de la se-va mateixa implantació fins a la dissolució definitiva. Miquel Pérez Latre

EL FONS D’IMATGES FUERZAS HIDROELÉC-TRICAS DEL SEGRE

La catalogació i digitalització simultània del fons

d’imatges Fuerzas Hidroeléctricas del Segre ha estat un projecte que s’ha dut a terme a l’Arxiu Nacional de Ca-talunya amb la col·laboració de la Fundación Endesa i que ha tingut com a resultat que el fons esdevingués fà-cilment consultable no només a les instal·lacions de l’Arxiu mateix com fins al moment, sinó també a través d’Internet. Era aquesta tasca una antiga ambició de l’ANC donat que Fuerzas Hidroeléctricas del Segre és un dels fons més complets pel que fa al seguiment de la construcció d’un complex hidroelèctric. Concretament em refereixo a la central hidroelèctrica d’Oliana. Efec-tivament, de les 2.723 unitats de catalogació que com-ponen el fons, aproximadament unes 1.500 corresponen a l’obra esmentada.

La construcció del pantà d’Oliana es va iniciar al 1946. La primera fotografia de la llarga sèrie que la il·lustra és una instantània de l’acte d’inauguració del menjador per als treballadors celebrat el dia 26 d’abril d’aquell mateix any. Tretze anys després, el dia 30 de juny de 1959, la central va quedar inaugurada oficial-ment pel llavors cap de l’Estat, general Francisco Fran-co. D’aquesta cerimònia d’inauguració el fons compta amb 28 fotografies, de les quals 19 van ser fetes pel fotò-graf Campúa, de Madrid, i de les altres 9 no ha estat pos-sible identificar l’autor. Val a dir que en aquestes imat-ges, així com pel que fa a la resta del fons, s’ha fet un in-tens esforç per tal d’identificar el major nombre possible de les persones i llocs que apareixen a les fotografies ai-xí com per afinar la datació tant com fos possible.

La llarga sèrie d’imatges de les obres a Oliana infor-men l’investigador sobre molt diferents qüestions. Des de les rutines de treball de l’època, sovint força arrisca-des (són especialment interessants les fotografies a les quals apareixen operaris treballant a grans alçades al parament de la presa, les torres de transmissió o els ponts) fins a les dificultats que la climatologia va plan-tejar. En aquest ordre de coses, el fons recull algunes fotografies de les petites riuades del Segre de març de 1947, de desembre de 1949, de maig de 1950 i de maig del 1956 (dues o tres fotografies per fenomen meteoro-lògic) i també de les ventades de l’hivern de 1949-1950. Especialment interessants són les 63 fotografies de la gran riuada del Segre de juny de 1953, demostra-tives de la força amb que les aigües van castigar la zona en general i les obres de la presa en particular.

Pedro Urraca Rendueles amb la seva dona Elena Cornette, a París

8 Així mateix també és possible estudiar, gràcies a les

imatges, les tècniques i les eines utilitzades per l’enginyeria dels anys 40 i 50, destacant la maquinària que es feia servir, però també la importància del factor humà donat que manualment es duien a terme gran quantitat de treballs constructius. És molt interessant observar el salt qualitatiu que es dóna pel que fa a la manera de treballar entre aquestes dues dècades. Si hom observa les fotografies de l’excavació del canal de Pen-dís (sobre el qual parlaré més endavant), la primera de les quals data del setembre de 1943, i compara la gran quantitat de mà d’obra emprada així com les rudimentà-ries eines utilitzades, amb les fotografies de les obres a la presa d’Oliana de mitjans dels anys 50 comprovarà l’evolució que es va produir en aquest sector d’activitat.

Un altre aspecte interessant pel que fa a Oliana és la construcció de ponts i carreteres a la zona. Es van edifi-car un total de vuit ponts per tal de salvar els barrancs i els cursos dels rius Segre i Sallent (concretament el pont

de la Mala Muller, el pont del Segre, el pont de la Pene-lla, el pont dels Esplovins, el pont de l’Esquella, el pont del Solero, el pont Fantasma i el pont del Sallent) i per-metre el pas de la carretera Lleida-Puigcerdà.

Donada la irregularitat de la superfície de l’Alt Piri-neu (o Alt Segre, com s’identifica la zona en documen-tació de l’època) i les penúries d’aquells anys pel que feia a materials i maquinària, resseguir l’evolució de les obres (aixecament de pilars, pas dels arcs, ús d’estructures de formigó i metàl·liques) amb ajut d’aquestes imatges pot resultar força interessant per als estudiosos de la història de l’enginyeria.

Encara que la central d’Oliana va ser la magna obra de Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, la família Gomis, fundadora i propietària de l’empresa, ja feia temps que actuava al negoci de l’electricitat.

L’activitat dels Gomis al sector es remunta a l’any 1893, quan Francesc Gomis Soler va fundar la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat, a la riba del riu Llo-

Presa d’Oliana. 31 de juliol de 1959. (Fot.: desconegut) CAT/ ANC 1-319, uc. 2.402.

bregat1, dedicada a la filatura de cotó com moltes altres fàbriques de riu, els telers de les quals s’alimentaven amb l’energia elèctrica que proporcionaven els salts d’aigua del seus cursos, explotats a l’efecte pels amos d’aquestes indústries. Al 1909, quan els germans Fran-cesc (aviat es desvincularia dels negocis de la família), Joaquim i Enric Gomis Cornet ja havien heretat les ins-tal·lacions de l’empresa, van fundar Electrica Gomis amb la finalitat de vendre part de l’energia produïda per una petita central hidroelèctrica, instal·lada a la seva concessió del riu, als usuaris de la Catalunya Central, sent el seu primer client l’Abadia de Montserrat. De la Colònia Gomis i del seu complex hidroelèctric al fons es conserven 56 imatges datades entre els anys 1904 i 1959, entre elles algunes de les vivendes per als treba-lladors i dels antics tallers així com fotografies de la ce-rimònia de consagració el dia 14 d’octubre de 1930 de l’església de la Mare de Déu del Roser, projectada per a la colònia per l’arquitecte Alexandre Soler i March.

A partir d’aquí els germans es van anar endinsant en el negoci de l’energia elèctrica. Així, l’any 1921 es van convertir en accionistes majoritaris de l’empresa CA-ME (Compañía Anónima Manresana de Electricidad) i l’any 1923 van constituir FASA (Fuerzas y Alumbrado Sociedad Anónima) que primer va tenir el domicili so-cial a la Colònia Gomis i posteriorment, a partir de 1936, a la plaça Cots de Manresa. D’aquesta època es conserven al fons imatges de les centrals hidroelèctri-ques de Les Hortes (Sant Fruitós de Bages), Les Mar-cetes (Pont de Vilomara), Boades (Castellgalí) i Berga, així com del personal i les instal·lacions de la famosa central tèrmica del carrer Llussà de Manresa, construï-da per CAME als jardins anomenats “del Buen Retiro” per tal d’abastir de fluid elèctric la ciutat. També comp-ta el fons amb testimonis de la intervenció d’aquestes dues empreses en la vida social de Manresa (en el cas de CAME, fins i tot anteriors al seu pas a mans de la família Gomis). Així, algunes de les imatges ens mos-tren la il·luminació de carrers i edificis amb motiu de la Festa Major o de la Festa de la Llum.

Al 1932 els germans Gomis, que alhora que gestio-naven la seva estructura empresarial a la conca del Llo-bregat a la Catalunya central s’havien interessat en la compra de petites empreses elèctriques a la zona del Pla de Lleida, van fundar EHSA (Explotaciones Hidro-eléctricas Sociedad Anónima) per a l’explotació dels aprofitaments hidroelèctrics de les terres lleidatanes. Al fons trobem 25 fotografies directament relacionades amb les activitats d’EHSA, entre elles 15 imatges dels

danys causats pels combats de les acaballes del 1938 sobre les poblacions de les Borges Blanques, Balaguer, Vilanova de la Barca i la Ràpita de Balaguer.

Després de la Guerra Civil els germans Joaquim i Enric Gomis Cornet van reprendre la seva activitat em-presarial revitalitzant un antic projecte de l’empresa CAME, que ja havia estat ideat al 1913, entorn a un pla d’aprofitament del riu Bastareny i el torrent de Pendís a la comarca del Berguedà. Més de 150 fotografies data-des entre els anys 1943 i 1960 permeten estudiar la construcció, funcionament i evolució d’aquestes explo-tacions.

Finalment, Fuerzas Hidroeléctricas del Segre es va fundar al 1945 i es va encarregar d’endegar i dur a ter-me el gran projecte de la central hidroelèctrica d’Oliana, del qual ja he parlat més amunt.

Al fons hi trobem també imatges de la instal·lació, funcionament i reparació de línies elèctriques (fins i tot les fotografies dels efectes del sabotatge d’una torre de transmissió a Fonollosa al febrer de 1961), d’un viatge d’estudis del personal de Fuerzas Hidroeléctricas del Segre a Suïssa, o d’algunes visites de destacades perso-nalitats de l’època a les instal·lacions de l’empresa; per exemple, la del bisbe de Vic, Ramon Masnou, a la sub-estació transformadora de Manresa amb motiu de la se-va inauguració el 1957, o la de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, a la mateixa subestació també per la mateixa època.

Menció a banda mereixen les fotografies aèries, de les quals es conserven els negatius de vidre però cap in-formació al respecte, realitzades per l’Instituto Geográ-fico a finals dels anys 20 o principis dels anys 30. I també unes fotografies (5 concretament) dels actes de la Fiesta de la Liberación de Manresa del 24 de gener de 1942 on es pot apreciar el gran protagonisme que

9

Arc lluminós decoratiu construït per CAME amb motiu de la Festa Major de Manresa. 1912. (Fot.: desconegut). CAT/ ANC 1-319, uc. 451.

10 encara tenia Falange en aquest tipus de cerimònies d’exaltació del règim franquista.

El fons també conté fotografies curioses com una sèrie de negatius i contactes on es recullen escenes do-mèstiques, possiblement protagonitzades per la família del mateix fotògraf, o una altra sèrie, també de nega-tius, dedicada a les pàgines de diverses revistes científi-ques nord-americanes i d’altres nacionalitats especialit-zades en bioquímica.

Sense cap mena de dubtes la producció i distribució d’energia elèctrica a Catalunya, per la seva complexa topografia, per les dificultats del segle XX que van ser moltes, pel risc que suposava invertir en un negoci que encara que prometia grans beneficis també amenaçava amb enormes pèrdues en cas de sorpreses en el terreny on s’havien de construir les preses o d’inclemències climatològiques inusuals per mencionar només dos dels múltiples imponderables que es podien presentar, va ser una empresa ingent i que va requerir grans dosis d’atreviment empresarial. D’ell valgui com a il·lustració la frase que es va gravar en una placa com-memorativa (les imatges de la qual es conserven en el fons) dedicada als germans Gomis, ambdós ja difunts, al 1984 amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la in-auguració de la central hidroelèctrica d’Oliana: “A Joa-quim i Enric Gomis Cornet, organitzadors de una ener-gia catalana en el XXV aniversari de l’obra que sentim com a pròpia”.

Notes 1. Aquestes i altres informacions segueixen l’estudi de Mercedes

ARROYO HUGUET, Empresarios y técnicos en la electrificación del territorio. Fuerzas Hidroeléctricas del Segre (1909-1988). Barcelona: Printulibro Intergrup, 2010. [Consulteu-lo en línia a: http://www.bubok.com/libros/191940/Empresarios-y- tecnicos-en-la-electrificacion-del-territorio-Fuerzas-Hidroelectricas-del-Segre-19091988].

Lourdes Martínez Prado

LES PROVES QUÍMIQUES DEL LABORATORI GENE-RAL D’ASSAIGS I INVESTIGACIONS

Catalunya ocupa un lloc destacat en el sector de la in-

dústria química; tant és així que actualment una quarta part de les empreses químiques de l’Estat espanyol estan radicades a Catalunya1.

El creixement agrícola i industrial i el desenvolupa-ment del comerç, tal i com es varen produir durant el se-gle XVIII en els sectors de la tintura, el vi, la me-tal·lúrgia, el vidre i la ceràmica, van generar una deman-da de productes químics com ara mordents (per a la fixa-ció d’estampats, rentatge i blanqueig), àcids, àlcalis (per a la fabricació de sabó i vidre), sals, aiguaforts (per a nete-jar metalls), etc.

L’augment de la demanda va propiciar, a finals del se-gle XVIII, la necessitat de disposar d’una producció prò-pia per no haver d’acudir sempre a la importació. Les empreses químiques creades al llarg dels segles XIX i XX satisferen aquesta necessitat. Entre les empreses crea-des figuren la companyia Cros (fundada a Sants el 1817), Catalana de Gas (1843), la Societat Electroquímica de Flix (1899), la companyia Asland (1901) i les Mines de Potassa de Súria (1918), per citar-ne només algunes.

També a finals del segle XVIII la química tant artesa-nal com industrial va convergir amb l’ambient científic i acadèmic, la mesura i l’experiment de laboratori esdevin-gueren parts essencials dels nous coneixements2.

La difusió dels coneixements i l’ensenyament cientifi-cotècnic van ser promoguts a partir de la creació de la Junta de Comerç de Catalunya (1763).

Des d’aleshores es van crear centres dedicats a la

Alumnes fent pràctiques en un dels laboratoris de química de l’Escola Industrial de Barce-lona (1936-1937). (Foto: Gabriel Casas) CAT/ ANC 1-5, Fons Gabriel Casas i Galobardes, uc. 3249

11

docència i a la recerca: l’Escola de Química de la Junta de Comerç (1805), dedicada a la química aplicada a l’agricultura i les arts, la càtedra de Química de la Universi-tat de Barcelona (1845), l’Escola d’enginyers industrials (1851), l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1878), el Laboratori Microbiològic Municipal (1887), i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Mate-màtiques (1932) –vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans– i precursora de l’actual Societat Catalana de Química.

La consolidació del desenvolupament econòmic en els sectors agrícola, industrial i comercial va impulsar la mi-llora dels processos productius. Per això els laboratoris es posaven al servei de les empreses que necessitaven conèi-xer la qualitat de la maquinària i dels seus productes, pro-vant les matèries i els productes manufacturats, les màqui-nes i els aparells.

Els laboratoris d’assaigs responien a aquestes necessi-tats. Primer sorgiren els laboratoris privats vinculats a les empreses, com Siemens, Hispano Suiza, La Electricidad, Cros, Pirelli i altres. Mes tard per tal de satisfer les crei-xents demandes dels clients que no podien disposar de la-boratoris propis, es crearen laboratoris d’assaigs públics. Així apareix el Laboratori d’assaigs mecànics i elèctrics de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports radicat a Madrid i creat per l’Estat. I el 1907 un acord de la Dipu-tació i l’Ajuntament de Barcelona va permetre la fundació del Laboratori d’Investigacions i Assaigs, denominat a partir de 1921 Laboratori General d’Assaigs i Condiciona-ment.

L’INSTITUT DE QUÍMICA APLICADA I LA SECCIÓ QUÍMICA DEL LGAI

En aquest context va sorgir l’any 1910 el Laboratori d’Estudis Superiors de Química, que l’any 1915, amb la Mancomunitat, es transformà en l’Institut de Quími-ca Aplicada3. El farmacèutic i enginyer fisicoquímic Dr. Josep Agell i Agell (1882-1973) en va ser el princi-pal impulsor.

El 1921 l’Institut s’integrà al Laboratori General d’Assaigs i Condicionament. En formà part com a secció tècnica juntament amb l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, els Serveis Tècnics d’Agricultura, l’Escola d’Adoberia i el Laboratori Tèxtil. Les cinc seccions compartien seu en el recinte de la Universitat Industrial, a l’antiga fàbrica Batlló, al carrer d’Urgell número 187 de Barcelona. Els laboratoris de l’Institut de química ocupaven 2.250 m2, tot una planta de l’edifici de la Universitat Industrial.

L’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades

Petició d’assaig núm. 8927 feta pel Comité del front Popular de Vilafranca del Penedès i tramesa posteriorment a la Secció de Química. CAT/ANC 1-82, Fons Laboratori d’Assaigs i Investigacions, T-195.

Relació de les sol·licituds d’assaigs efectuades durant el mes de novembre de 1933. Descripció de la petició d’assaig núm. 6893 efectuada per la Maquinista Terrestre i Marítima amb la inclusió de la secció encarregada. CAT/ANC 1-82, Fons Laboratori d’Assaigs i Investigacions, T-507.

12 –després Secció primera– s’ocupava de les anàlisis i els estudis de metalls i materials de construcció, de proves de resistència i de propietats físiques, així com d’assaigs electromagnètics i físics en relació amb acu-muladors, generadors, motors i transformadors. L’Institut de Química Aplicada –Secció segona– duia a terme anàlisis i estudis de caràcter químic de minerals, metalls i aliatges, de combustibles, lubrificants, dissol-vents, matèries residuals, aigües, productes alimentaris, paper i altres productes similars. Els Serveis Tècnics d’Agricultura –Secció tercera– analitzava la composi-ció d’adobs, terres, insecticides, productes alimentaris (vins, llet, etc.) i matèries primeres per a les indústries agràries. L’Escola d’Adoberia –Secció quarta– es dedi-cava a cuirs i pells per a determinar-ne la permeabilitat i la composició de cara als productes d’adoberia. El La-boratori Tèxtil –Secció cinquena– duia a terme les anà-lisis de sedes, llanes, fils, cotons i fibres.

El director i l’administrador general del Laboratori General d’Assaigs i Condicionament dirigien i coordi-naven les seccions tècniques. Esteve Terradas Illa i Ra-mon Rahola i Pou, ambdós enginyers industrials, van ser el primer director i administrador, respectivament.

El finançament de les despeses provenia de les con-signacions pressupostàries de la Mancomunitat. El 1923 es publicà la primera guia del Laboratori4.

Els tipus de serveis que oferien les cinc seccions eren: 1) proves i anàlisis de materials, màquines i apa-rells, adreçades als fabricants i venedors per a la com-provació o millora i acreditació de la qualitat dels seus productes; 2) proves de qualitat encarregades pels com-pradors que volien assegurar-se de que els productes adquirits complien les condicions contractuals; 3) pro-ves dirigides a resoldre litigis entre compradors i vene-dors, sobre l’estat o la qualitat dels productes, o entre els importadors i les companyies d’assegurances amb motiu dels danys soferts per les mercaderies.

La declaració d’oficialitat atorgada pel Govern al Laboratori General d’Assaigs5 va atribuir caràcter de validesa legal als certificats expedits per l’entitat.

D’acord amb el primer reglament de la institució, aprovat per la Mancomunitat l’any 1922, l’Institut de Química Aplicada formava part de la Junta Consultiva i del Comitè Executiu del Patronat del Laboratori Gene-ral6. Un president, un secretari i 35 vocals integraven la Junta Consultiva. El president i el secretari eren el con-seller i el director d’Hisenda de la Mancomunitat. El d i rec to r de l ’ Ins t i tu t de qu ímica , a ix í com l’administrador general del Laboratori i els directors de

les altres seccions tècniques, n’eren vocals. La resta de vocals ho eren en representació de diverses entitats: Agrupació de Fabricants de Productes Químics, Asso-ciació de Comerciants Exportadors i Importadors, As-sociació Gremial de Drogueria i Productes Químics, Cambra de Comerç, Cambra Mercantil, Cambra Oficial de la Industria de Barcelona, Societat Econòmica Bar-celonesa d’Amics del País, Unió de Vinyaters, Institut Català de Sant Isidre i el Col·legi de l’Art Major de la Seda, entre d’altres.

La plantilla inicial de l’Institut de Química Aplicada estava formada per un cap de secció (el director tècnic), dos operadors i un ajudant tècnic. La majoria de tècnics que hi van treballar eren llicenciats en química i farmà-cia, i sovint alternaven les seves activitats de laboratori amb l’exercici de la docència.

Les proves més corrents que feia aquesta secció eren les d’aigua, materials de construcció (amb ciments, calçs, formigó, materials ceràmics), combustibles, cautxú i guta-perxa, metalls (fèrrics i no fèrrics), minerals, productes químics, quitrà i asfalts, gasos, pintures i vernissos, proves d’envelliment i anàlisis ambientals.

Per a la realització d’anàlisis, assaigs i activitats de re-cerca i formació de tècnics de totes les especialitats, dispo-saven d’una gran varietat d’estris i aparells (microscopis, bombes calorimètriques, espectroscopis, refractòmetres, polarímetres, sacarímetres, colorímetres, ixòmetres i visco-

Esborrany de la Relació d’anàlisi núm. 6893, realitzada per Joaquím Yebra i Montagut, tècnic de la Secció de Química. 13 de novembre de 1933. CAT/ANC 1-82, Fons Laboratori d’Assaigs i Investigacions, T-348.

13

símetres, aparells per a la determinació de connectivitat i les anàlisis electrolítiques, forns elèctrics, entre altres).

Els esdeveniments polítics al llarg del segle XX, l’aparició de noves necessitats i els recursos econòmics van provocar canvis de dependència orgànica, de denominació i, fins i tot de funcions del Laboratori General d’Assaigs i les seves seccions.

Així, el juliol de 1925 arran de la supressió de la Mancomunitat per la Dictadura de Primo de Rivera, tot el Laboratori General s’adscriu a l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona7.

L’any 1931, amb la proclamació de la Segona Repú-blica, la reinstauració de la Generalitat i la dissolució de les diputacions provincials, el Laboratori General passa a dependre del Departament de Cultura de la Ge-neralitat de Catalunya. A començaments de 1934, se’n fa càrrec el Departament d’Economia i Agricultura8. Poc després, arran dels Fets d’octubre, hi ha un intent de supressió de l’organisme. El novembre de 1934 l’organisme no és suprimit, però, se’n canvia el nom, l’adscripció departamental i se’n redueixen les funci-ons: el nou Laboratori General d’Assaigs Elèctrics i Mecànics9 depèn del Departament de Cultura sense la Secció de Química que resta al Departament d’Economia i Agricultura vinculada als Serveis d’Indústria. L’intent no va prosperar degut als diversos

inconvenients motivats per la dispersió dels laboratoris, dividits entre dos departaments, cosa que dificultava la gestió, reduïa els recursos i, en conseqüència, perjudi-cava l’atenció als clients. Per tot això al cap d’un mes es va restablir el Laboratori General d’Assaigs i Condi-cionament, amb les cinc seccions, i adscrit un altre cop al Departament de Cultura. Tanmateix, l’antiga secció primera d’Electricitat i Mecànica es dividí en tres: sec-ció d’Electricitat (primera), secció de Mecànica (segona) i secció de Material de construcció (tercera). En conseqüència la secció segona de Química passà a ser la quarta10.

Posteriorment, el març de 193611, es modificaren la denominació i la dependència del Laboratori General, que amb el nom de Laboratori General d’Assaigs i In-vestigacions (LGAI) passà a dependre del Consell Per-manent d’Indústria de la Conselleria d’Economia.

L’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936, com-portà la realització de més serveis com els de les proves armamentístiques sol·licitades tant per la Generalitat com pel Govern de la República espanyola.

La fi de la guerra i la dissolució de la Generalitat implicà altre cop canvis de dependència orgànica en passar novament el Laboratori General a dependre de la restablerta Diputació de Barcelona.

Durant la postguerra es varen produir noves reorga-nitzacions. En la primera, el 194312, es va crear una no-va secció denominada de Fisicoquímica –Secció sise-na– que assumeix algunes de les funcions desenvolupa-des fins aleshores per la Secció quarta de Química. La Secció sisena de Fisicoquímica realitzà les anàlisis se-güents: longituds (àrees, volums i angles), bàscules, ve-

Full de cost de la petició núm. 6893, complimentada pel Director general el 14 de novembre de 1933 amb inclusió d’anotacions dels imports pel treball i els pro-ductes emprats. CAT/ANC 1-82, Fons Laboratori d’Assaigs i Investigacions, T-236.

Relació d’anàlisi núm. 20947 signada pel Cap de la Secció de Química amb el vist-i-plau del director del LGAI a petició del Jutjat de Primera Instància i ins-trucció núm. 13 de Barcelona, amb motiu de la vagues. 26 de maig de 1951. CAT/ANC 1-82, Fons Laboratori d’Assaigs i Investigacions, T-372.

14

locitats i freqüència, porositat, calor, viscositat i fluïde-sa, resistències passives, higròmetres, densitats, cicles tèrmics (temperatura, dilatació, termòmetres i piròme-tres), baròmetres, vacuòmetres i altímetres, i proves es-pecials. L’any 1944 es produeix una segona reorganit-zació que afecta la tasca de recerca que fins aleshores feien la Secció de Química i la resta de seccions del La-boratori General. La Comissió gestora de la Diputació de Barcelona, a proposta del Consell Superior d’Investigacions Científiques, acorda crear l’Institut d’Investigacions Tècniques i adjudicar-li les funcions d’investigació del LGAI. La pèrdua de funcions impli-cà un altre canvi de denominació. Durant el període de vigència de l’Institut de Investigacions Tècniques (1944-1966) el nom de l’organisme serà Laboratorio General de Ensayos y Análisis, tornant a la seva ante-rior denominació en recuperar les funcions de recerca.

El 1972 s’encarrega un estudi al Centre d’Estudis d’Assessorament Metal·lúrgic (CEAM). A les seves con-clusions el CEAM aconsellava la modificació de la gestió, noves inversions i la renovació del material i els equips.

El 1975 es creà la Secció d’Ignifugació per a analitzar els materials presents en els habitatges –catifes, cortines, mantes, tapisseries, fustes, plàstics, esmalts, etc.– aplicant així la normativa en matèria de prevenció contra incendis13.

La fi del Franquisme el 1975 i el restabliment de la Generalitat varen afectar un altre cop al Laboratori Gene-ral que quedà novament sota la dependència de la Genera-litat de Catalunya. La intervenció de la Generalitat és ma-nifestà a partir de l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 23/1984 de 28 de novembre, del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions. Amb aquesta Llei el Laboratori esdevingué una entitat jurídica de dret públic amb activitat subjecte al règim jurídic privat i adscrita al Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat14.

Pocs anys després, el 1987, les instal·lacions de l’entitat es traslladaren a Bellaterra, en uns edificis situ-ats al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d’aleshores el LGAI, convenientment dotat de mitjans econòmics i tècnics va créixer, es crearen nous laboratoris per atendre noves necessitats esdevenint un centre de referència a l’Estat espanyol i a Europa. El 2002 la Generalitat va privatitzar bona part de les fun-cions del LGAI en adjudicar a l’empresa Applus+ la gestió dels laboratoris. En l’actualitat el LGAI depèn del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generali-tat de Catalunya.

LES SÈRIES DOCUMENTALS DE LA SECCIÓ DE QUÍMICA

La documentació generada pels laboratoris de la Secció de Química es conserva al fons Laboratori Ge-neral d’Assaigs i Investigacions. Va ingressar a l’ANC entre 1982 i 1999 amb la resta dels fons.

En el cas de la documentació específica generada pels laboratoris, s’ha mantingut l’organització d’origen: quatre sèries documentals, ordenades en tots els casos numèricament, de 1 a l’infinit, segons el número d’entrada de la sol·licitud.

Aquest sistema de gestió d’expedients (ordenats per número de la sol·licitud) facilita la ràpida localització dels documents d’un mateix assumpte en les diferents sèries documentals. 1. Certificacions d’assaigs

La sèrie Certificacions d’assaigs, la més volumino-sa, es constituïda pel resultat de les proves i relacions d’anàlisi i d’assaig efectuades pels laboratoris de totes l e s s ecc ions t ècn iques que e ren a rx iva t s a l’Administració general. Tenen data entre 1922 i 1983 i es conserven en 155 capses ordenades pel número

Dibuix. Plànol del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona. Detall de l’edifici principal on estaven instal·lats els laboratoris i les dependències annexes. Publicat al llibre Laboratori d’Assaigs i Condicionament. Barcelona : Mancomunitat de Catalunya, 1923.

15 d’entrada de sol·licitud que va des de l’1 fins el 70.399. En cadascun dels certificats es troba l’original i sovint l’esborrany de l’informe. L’informe, signat pel Cap de la Secció i amb el vistiplau del Director general, pre-senta els resultats de les proves d’anàlisi i d’assaigs re-alitzades i inclou també una anotació a llapis indicativa del cost. Un exemplar de l’informe era lliurat al client per l’Administració general. (CAT/ANC 1-82, T-331 a T-445 i T-721 a T-732)

Un duplicat dels informes d’anàlisi i assaig es classifi-cava per seccions. De la Secció de Química no en tenim cap testimoni, però de la Secció de Fisicoquímica n’hi ha nou capses amb documents datats entre 1944 i 1963, es refereixen als fulls de treball (Fulls núm. 4) elaborats pels tècnics del laboratori i amb el vistiplau del cap de la Sec-ció. (CAT/ANC 1-82, T-130 a T-137 i T-140)

2. Relacions mensuals de sol·licituds d’assaigs (registre diari de sol·licituds)

Per tal d’identificar la secció que ha dut a terme les anàlisis i els assaigs sol·licitats, es pot recórrer a les re-lacions diàries de les sol·licituds d’assaigs, agrupades per mesos. Les relacions datades entre 1923 i 1959 es conserven a dues capses. Cada relació conté el número de secció o laboratori encarregat de les proves, el nú-mero d’ordre d’entrada corresponent i el nom i l’adreça del respectiu client que permeten localitzar fàcilment els certificats que interessen, ja sigui per client o per secció. (CAT/ANC 1-82, T-507 i T-509)

3. Sol·licituds d’assaigs (estadístiques)

La sèrie agrupa els Fulls núm. 3 que reprodueixen les dades de la sol·licitud consignades pel client i que es destinaven a finalitats estadístiques amb l’objectiu de redactar les memòries anuals de l’entitat. Porten data entre 1921 i 1973 i es troben en 101 capses. (CAT/ANC 1-82, T-163 a T-225 i T-293 a T-330)

4. Pressupostos d’assaigs

Integren la sèrie els Fulls de temps i cost; datada en-tre 1923-1966 i es conservada en 67 capses. A cada full hi ha anotats el temps emprat per a la realització de ca-da prova, el seu cost i les despeses administratives, a més de l’import abonat a compte pel client. Malgrat que la sèrie sigui incompleta, permet tenir una idea de la duració de les proves i dels imports facturats. (CAT/ANC 1-82, T-226 a T-292)

L’existència d’aquestes sèries responia als procedi-ments establerts pels successius reglaments del Labora-

tori General que entre altres aspectes regulaven la realit-zació de les proves d’anàlisi i d’assaig pels laboratoris.

El procediment s’iniciava amb la petició formulada pels clients que s’adreçaven a l’Administració del La-boratori General mitjançant una carta o un ofici en què es consignaven les dades de la sol·licitud com ara nom, adreça i tipus de prova.

La petició era estudiada pels tècnics i en el cas que fos possible atendre-la s’acceptava amb l’acord del client. Tot seguit el client complimentava un formulari facilitat per la mateixa Administració i abonava una quantitat a compte per les despeses de la realització dels treballs.

El formulari contenia cinc fulls numerats de l’1 al 5 i duia el mateix número d’ordre que s’havia donat en el moment d’enregistrar la sol·licitud15.

Els fulls núm. 1 i 2 (Petició d’assaig) i núm. 3 (Full per a l’estadística) tenien les mateixes dades referides a la descripció del material lliurat, les proves sol·licitades i llur naturalesa i duien la signatura del client.

E l s f u l l s n ú ms . 1 i 3 e s c o n s e r v a v e n a l’Administració general i el full núm. 2 es lliurava al cli-ent com a prova d’acceptació de l’encàrrec i com a rebut definitiu del material lliurat.

En el full núm. 4, Full de treball, a més de les dades consignades en els fulls anteriors, hi figuraven el nom de la Secció responsable i els resultats obtinguts.

El full núm. 5, Full de temps i cost, contenia les dades sobre el temps de realització de la prova i el seu cost i l’import que el client, d’acord amb les tarifes públiques, havia avançat en el moment de l’acceptació de l’encàrrec.

Ambdós fulls es lliuraven a les respectives seccions, i un cop finalitzat l’assaig o l’anàlisi, els resultats ob-tinguts es consignaven en un esborrany, signat pel tèc-nic encarregat i amb el vistiplau del Cap de la Secció. L’esborrany s’adreçava a l’Administració general per a la seva transcripció i un cop transcrit es retornava a la Secció per a la seva revisió per part del Cap de la Sec-ció. Un cop revisat, el Cap de la Secció es quedava un duplicat per al seu arxiu i reenviava l’informe confir-mat , jun t ament amb e l s fu l l s núm. 4 i 5 a l’Administració general. Un dels dos exemplars de l’informe s’enviava al client i l’altre quedava a l’arxiu de l’Administració.

Al llarg de la seva existència el Laboratori General i la Secció de Química, varen donar servei a nombrosos clients: empreses, Administració pública i particulars. Entre les empreses que utilitzaren els serveis dels labo-ratoris químics s’hi troben representats els diferents sectors econòmics. A títol il·lustratiu esmentem entre

16 d’altres les següents: La Maquinista Terrestre i Maríti-ma (metal·lúrgia), Siemens Schuckert-Industria-Eléctrica, SA (electricitat), Sociedad Anónima Cros (química), Vichy Catalán (alimentació), Compañía Anómima de Hilaturas de Fabra y Coats (tèxtil), Em-presa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana (ENHER) (energia), SEAT (automòbils), Lluís Guarro (paper), FC Catalans (transports), Carbons de Berga, SA (mineria), Fomento de Obras y Construcciones (obres públiques), Comercial Combalia Sagrera, SA (duanes), Compañia Telefónica Nacional de España (telecomunicacions), i Foret, SA (sabons).

Segueixen en nombre els organismes oficials tant administratius com judicials: ajuntaments (sobretot el de Barcelona), l’Administració Central (de manera es-pecial durant la Guerra Civil el Ministeri de Defensa Nacional del Govern de la República) i diversos jutjats de Primera Instància i Instrucció, entre altres.

A tall d’exemple, el quadre següent presenta una se-lecció de sol·licitants triats en funció de la seva activi-tat, les mostres aportades i el tipus de prova.

DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

L’ANC conserva els fons d’algunes de les empreses que varen sol·licitar els serveis dels laboratoris químics del Laboratori General d’Assaigs: – Fons La Maquinista Terrestre y Marítima SA (1855-

1992) (CAT/ANC 1-77). – Fons Siemens SA (1897-1985) (CAT/ANC 1-311). – Fons Sociedad Anónima Cros (1904-1988) (CAT/

ANC 1-343). – Fons Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y

Coats (1894-2001) (CAT/ANC 1-716). – Fons La Farga Lacambra (1803-1996) (CAT/ANC

1-285).

– Fons Compañía General de Tabacos de Filipinas, SA (1881-1999)(CAT/ANC 1-138).

– Fons Hispano Olivetti, SA (1929-1980) (CAT/ANC 1-422). Així mateix, conserva els fons d’institucions que va-

ren aprovar, executar i liquidar els seus pressupostos: – Fons Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

(CAT/ANC 1-184). – Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

(1931-1939) (CAT/ANC 1-1). Finalment, l’ANC també conserva el fons de la ins-

titució que va dur a terme les activitats de recerca du-rant el període en què el Laboratori General les va dei-xar d’exercir. – Fons Institut d’Investigacions Tècniques (1943-

1965) (CAT/ANC 1-489).

CONCLUSIONS La informació continguda en les diferents sèries pre-

sentades permet tenir notícia de les diverses activitats desenvolupades pels laboratoris químics. Les anàlisis i els assaigs realitzats permeten conèixer els procedi-ments, la composició de les substàncies i els tipus de productes utilitzats en cada època.

El fons del LGAI és una de les fonts per a saber l’evolució tecnològica, científica i econòmica a Catalu-nya durant el segle XX. L’instrument de descripció del fons és accessible a través de la web de l’ANC) POSSIBLES FUTURS INGRESSOS

Cal remarcar que les sèries més amunt descrites són incompletes; s’hi observen certes llacunes, tal i com ho reflecteix el quadre següent:

Nom de la sèrie Núm. d’ordre i dates extremes

1920-1930 1931-1939 1940-1976 1977-1983

1a. Certificacions d’assaigs (exemplars Administració)

1 - 4400 4401 - 11600 11601 - 25376 26002 - 59700

59701 - 70399 Manquen els números 25377 - 26001

1b. Certificacions d’assaigs (exemplars duplicats laboratoris química)

– – – – Manquen tots, són duplicats

1c. Certificacions d’assaigs (exemplars duplicats laboratoris fisicoquímica)

– – 14920 - 59700 59701 - 70399 Manquen els anys 1964 - 1983

2. Relacions mensuals de sol·licituds 139 - 4400 4401 - 11600 11601 - 59700 59701 - 70399 Manquen els números 1 - 138, 29727 - 70399

3. Sol·licituds d’assaigs 1 - 4400 4601 - 11600 11601 - 59700 59701 - 70399 Manquen els números 52201 - 70399

4. Pressupostos d’assaigs 101 - 4400 4401 - 11600 11601 - 59700 59701 - 70399 Manquen els números 1 - 100, 40601 - 70399

Observacions

Bibliografia ALEGRET I SANROMÀ, Salvador. L’Any Internacional de

la Química a Catalunya. [Lliçó inaugural del curs aca-dèmic 2010-2011]. Universitat Autònoma de Barcelona.

GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del mo-viment cultural a Catalunya. 1900-1936. [Llibre IV : Ensenyament tècnico-industrial i tècnico-manual o d’arts i oficis (segona part)]. Barcelona : Fundació Alexandre Galí, 1981.

Laboratori General d’Assaigs i Condicionament. Bar-celona : Mancomunitat de Catalunya, 1923. (Edició facsímil : 2008).

LGAI. Laboratori General d’Assaigs i Investigacions 1907-2008. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Applus +, 2008.

PUENTE I DE PALMA, Jordi. “El Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Cata-lunya”, a Revista de Física, núm. 6 (Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1994), p. 39-45.

Notes 1. Salvador ALEGRET I SANROMÀ. La química i Catalunya. Lliçó in-

augural del curs acadèmic 2010-2011. Barcelona : Universitat Au-tònoma de Barcelona, 2011, p. 4 i 5.

2. Antoni ROCA ROSELL. “Un segle d’enginyeria de laboratori a Cata-lunya”. (Presentació) dins El Laboratori General d’Assaigs i Con-dicionament. Barcelona . Laboratori General d’Assaigs i Investiga-cions, 2008. [edició facsímil]

3. El Laboratori General d’Assaigs i Condicionament. Barcelona : Mancomunitat de Catalunya, 1923.

4. Ibíd. 5. Reial Decret, de 21 de febrer de 1922,del Ministeri d’Hisenda rela-

tiu a la forma en què les Diputacions provincials han de cobrir les

despeses consignades en els seus pressupostos (Gaceta de Madrid, núm. 53, del 22 de febrer de 1922). Dictat en aplicació de disposici-ons anteriors: Reial Decret, del 18 de juliol de 1917, de la Presidència del Consell de Ministres declarant que es podran establir Condicionaments i Laboratoris industrials amb caràcter oficial en els principals centres productors. Gaceta de Madrid núm. 200 del 19 de juliol de 1917; Reial Ordre, del 12 de juliol de 1920, de la Presidència del Consell de Ministres dictant regles per al desenvolupament i execució dels preceptes del Reial Decret, de 18 de juliol de 1917, sobre Condicionaments i Laboratoris industrials (Gaceta de Madrid, núm. 205, del 23 de juliol de 1920).

6. Acta de la sessió del 18 de maig de 1922 del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya , publicada a la Crònica Oficial núm. 2 (gener-desembre 1922) pàgs 150-151.

7. Acord de la Comissió provincial permanent del 3 de juliol de 1925. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, núm. 212, del 4 de setembre de 1925, p. 2-3.

8. Decret del 17 de març 1934. BOGC núm. 81, del 22 de març 1934. 9. Ordre del 14 de novembre 1934. BOGC núm. 319, del 15 de

novembre 1934. 10. Ordre del 15 desembre 1934. BOGC núm. 350, del 16 de desembre 1934. 11. Decret del 6 de maig de 1936. BOGC num. 77, del 17 de març 1936 12. Acord del 27 d‘agost de 1943 de la Comissió Gestora de la Diputació

de Barcelona d‘aprovació del reglament del Laboratori General d‘Assaigs i Investigacions. L‘acord és publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 25 de setembre de 1943.

13. Laboratori General d’Assaigs i Investigacions. 1907-2008. Barce-lona : Generalitat de Catalunya i Applus+, 2008.

14. Llei 23/1984 del 28 de novembre del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, publicada al DOGC. núm. 494, del 14 de desembre de 1984.

15. Registre de sol·licituds d’assaigs. CAT/ANC 1-82, T-677 a T-679. 16. Expedients de personal i resums de la situació de la plantilla. CAT/

ANC 1-82, T-514, T-517, T-521, T-667 i T-674.

Marc-Aureli Berenguer Casulleras

17

ANNEX

Quadre 1. QUADRE DE L’EVOLUCIÓ DE LES SECCIONS DEL LGAI (1921-1984)

(1) A finals de 1934 la secció primera es divideix en tres, però el canvi de denominació del Laboratori no es produeix fins el març de 1936. (2) L’any 1975 es crea la secció setena.

Núm. Secció

Laboratori General d’Assaigs i Condicionament 1921-1925

Laboratori General d’Assaigs i Condicionament 1925-1934/1936 (1)

Laboratori General d’Assaigs i Investigacions 1934 /1936 -1944 (1)

Laboratori General d’Assaigs i Anàlisis 1944-1966

Laboratori General d’Assaigs i Investigacions 1966-1984

1 Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades

Electricitat i Mecànica aplicades Electricitat i assaigs físics (1) Electricitat Electricitat

2 Institut de Química Aplicada

Química Mecànica i metal·lografia (1) Mecànica i metal·lografia Mecànica i metal·lografia

3 Serveis Tècnics d’Agricultura Agricultura Materials de construcció (1) Materials de construcció Materials de construcció

4 Escola d’Adoberia Adoberia Química Química Química

5 Laboratori Tèxtil Tèxtil Tèxtil i condicionament Tèxtil i condicionament Tèxtil

6 – – – Fisicoquímica Fisicoquímica

7 – – – – Ignifugació (2)

18

Quadre 2. ELS DIRECTORS GENERALS DEL LABORATORI GENERAL D’ASSAIGS I ELS RESPONSABLES I TÈCNICS DE L’INSTITUT DE QUÍMICA APLICADA (1922-1925) I DE LA SECCIÓ DE QUÍMICA (DES DE 1925)16.

Directors generals del LGAI (1922-1984)

Dates Directors Secció Química (1922-1979)

Dates Tècnics Secció Química (1923-1981)

Dates

Esteve Terradas Illa 1922-1925 Josep Agell i Agell 1922-1925 Gabriel Moragas de Montes 1923-1925

Bernat Lassaletta Perrín 1925-1930 ? 1925-1934 Primitivo Saenz Alonso 1925-1928 Joaquim de Yebra Montagut 1934-1957

Josep M. Mensa i Rich 1957-1979 Francesc Planell i Riera 1930-1936 Josep M. Ferrer i Pi 1926-1944 Ramon Rahola i Pou 1936-1939 Joaquim de Yebra Montagut 1928-1957

Antoni Cumella i Pau 1939-1963 Antonio García Banús 1929-1934 Antoni Cumella i Pau 1939-1963 Josep M. Mensa i Rich 1935-1970? Emili Martínez de Laguardia 1963-1982 Joan Vericat Raga 1937-1938

Higini Arau Puchades 1982-1985 Leopoldo de Miguel López 1939-1981 Leopoldo Rodriguez de Rivera i Puig 1939-1972 Laura Borrell Casellas 1942- ?

Joan Balañà Gubert 1945- ? Joan Sancho Anglada 1958-1981 Albino Vendrell Franci 1958-1981

Enriqueta Serrallach Mila 1967-1981 Núria Figueras Anmella 1967- ? Joan Roig i Turmo 1972- ?

Quadre 3. MOSTRA DELS D’ANÀLISIS I ASSAIGS EFECTUATS ALS LABORATORIS QUÍMICS (1923-1956)

ANC 1-82 UC

Núm. Sol·licitud

Sol·licitant Data certificat Tipus Mostra aportada

Prova sol·licitada

T-331 369 Lluís Guarro 16.11.1923 Anàlisi Paper Composició (fibres, carrega i encolatge)

T-331 376 La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles 28.11.1923 Anàlisi Alumini Quantitat d’alumini pur

T-332 418 Ford Motor Company, SAE 14.07.1924 Assaig Oli Determinació de la viscositat i punts d’inflamació i de combustió

T-333 1027 Compañía FC Catalanes 03.08.1925 Anàlisi Aigua i residus Composició de sulfat i altres elements nocius per al formigó

T-333 1049 Siemens Schuckert-Industria Eléctrica, SA. 08.08.1925 Anàlisi Creosota Determinació calories

T-333 1091 Sociedad de Aguas de Barcelona 29.09.1925 Assaig Xapes i vareta d’acer

Resistència

T-333 1092 Tranvías de Barcelona 09.11.1925 Anàlisi Ciment portland Anàlisi química

T-333 1132 Siemens Schuckert Industria Eléctrica, SA 30.09.1925 Anàlisi Petroli Potencia calorífica

T-334 1259 Ajuntament de Barcelona 12.01.1926 Assaig Detritus pedra (cantera Morrot)

Determinació de la grandària dels grans

T-334 1469 Comercial Pirelli, SA 19.05.1926 Anàlisi Cautxú Determinació del contingut en sofre

T-337 2488 Carbones de Berga, SA 07.11.1927 Anàlisi Carbó Determinació grau humitat

T-339 3571 Jutjat de Primera Instància i Instrucció (Berga) Sumari núm. 14/1929 (incendi)

01.07.1929 Anàlisi 3 peces de teixit

Determinació de la impregnació de material inflamable

T-340 3970 Confederación Sindical Hidrogràfica del Pirineo Oriental

20.02.1930 Anàlisi Aigua riu Anoia Quantitat i temps de sedimentació

T-341 4037 Cía Española de Electricidad y Gas Lebón 27.02.1930 Anàlisi Òxid de ferro Determinació humitat

19 ANC 1-82 UC

Núm. Sol·licitud

Sol·licitant Data certificat Tipus Mostra aportada

Prova sol·licitada

T-341 4390 Francisco Lacambra Lacambra 28.08.1930 Anàlisi Coure Determinació de la composició i la humitat

T-344 5308 Fábrica de Cerveza Moritz, SA 26.01.1932 Anàlisi Pols per netejar ampolles

Anàlisi qualitatiu i quantitatiu

T-345 5894 Ferrocarriles de Catalunya, SA 10.09.1932 Anàlisi Aigua pou St. Cugat del Vallès

Grau duresa i contingut en clor, cals i magnesi

T-348 6893 La Maquinista Terrestre y Marítima 13.11.1933 Anàlisi Gasos d’escapament Composició i volum

T-348 6912 Sociedad Anónima Cros 04.01.1934 Anàlisi Refractari fàbrica Badalona

Determinació de la pèrdua per calcinació

T-350 7731 La Maquinista Terrestre y Marítima 04.02.1935 Anàlisi Gas-oil Potència calorífica superior

T-352 8566 La Hispano Suiza. SA 27.02.1936 Anàlisi Acer Composició crom, níquel, sofre, fòsfor i carboni

T-353 8852 La Maquinista Terrestre y Marítima 16.07.1936 Anàlisi Metall blanc Composició estany, antimoni, coure i plom

T-353 8915 Alumini Hispano Suiza 26.09.1936 Anàlisi Zinc Composició

T-353 8916 Vichy Catalán 12.10.1936 Anàlisi Sals minerals Proporció carbonat aigua procedent de Vichy Francès

T-353 8927 Comitè del Front Popular de Vilafranca del Penedès

26.10.1936 Anàlisi Metall antifricció Composició, estany, antimoni, coure, plom, alumini i ferro

T-353 8954 Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats 28.11.1936 Assaig Oli Viscositat engler, punt d’inflamació i acidesa

T-353 9003 Control obrer d’Aguas Minerales y Balnearios Vichy Catalán (Caldes de Malavella)

13.02.1937 Assaig Aigua mineral Obtenció carbonat sòdic

T-354 9537 Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya (Ministeri de Defensa Nacional)

17.12.1937 Anàlisi Lingots de ferro Composició de silici, sofre, fòsfor, manganès, i carboni

T-354 9789 Subsecretaria d’Armament Ministeri de Defensa Nacional

07.04.1938 Anàlisi Metall Composició de carboni, silici, manganès, sofre i fòsfor

T-356 11566 Manufactura Española Papeles Fotográficos

20.12.1939 Anàlisi Producte Composició en zinc i fòsfor

T-356 11591 Sociedad Anónima Damm 21.12.1939 Anàlisi Oli Composició residus

T-357 11965 Ford Motor Ibérica 06.07.1940 Assaig Acer Composició carboni, sofre, fòsfor, silici, manganès

T-358 12216 Siemens Industria Eléctrica, SA 20.02.1940 Anàlisi Vareta Quantitat de coure, zinc, estany i ferro-alumini

T-358 12249 La Maquinista Terrestre y Marítima 20.02.1941 Anàlisi Substància Característiques i naturalesa

T-361 13085 Ford Motor Ibérica 21.04.1942 Anàlisi Oli Residus (cendra)

T-361 13161 Sociedad General de Aguas de Barcelona, SA 12.06.1942 Anàlisi Aigua Nocivitat sobre fundició (Corrosió)

T-361 13254 Comisaría General de Abastecimientos y Transportes (ordre Presidència 17.2.1942)

29.09.1942 Anàlisi Sabó Composició

T-361 13276 Fiscalía Provincial de Tasas 20.08.1942 Anàlisi Producte Identificació i si la composició és sosa càustica

T-362 13798 Sindicato Provincial de Industrias Químicas

13.01.1944 Anàlisi Espelmes Composició

T-368 17093 Siemens Industria Eléctrica, SA 04.06.1947 Anàlisi Llautó Composició i quantitats

T-368 17144 José Mª Guarro Tapis 26.07.1947 Anàlisi Paper vegetal Determinació del percentatge de cendra

T-369 18086 Compañía Anónima de Hilaturas de Fabra y Coats

19.08.1948 Anàli-sis

Aigua Determinació alcalinitat

T-369 18338 Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagor-zana (ENHER)

18.01.1949 Assaig Maons refractaris Anàlisis químic

T-370 19789 Compañía General de Tabacos de Filipinas

18.04.1950 Anàlisi Òxid de ferro Determinació percentatge d’òxid de ferro

T-372 20947 Jutjat de Primera Instància i d’Instrucció núm. 13 de Barcelona. Sumaris incoats amb motiu de les vagues

26.05.1951 Anàlisi Substàncies Explosi-ves

Composició

20 ANC 1-82 UC

Núm. Sol·licitud

Sol·licitant Data certificat Tipus Mostra aportada

Prova sol·licitada

T-374 22933 Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagor-zana. (ENHER)

15.04.1953 Anàlisi Aliatge metall Anàlisi quantitatiu

T-377 24952 Productos Alimenticios Potax, SA — Anàlisi Sulfit sòdic cristal·litzat

Grau de puresa i anàlisi quantitatiu

T-378 26737 Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT)

22.06.1956 Anàlisi Aliatge d’alumini Determinació quantitat de silici magnesi, i manganès

T-379 27094 Industria Corchera Bertrán, SA 17.10.1956 Anàlisi Suro Potència calorífica superior

T-374 22601 La Maquinista Terrestre y Marítima 29.12.1952 Anàlisi ‘Spiegeleisen’ Composició mineral fòsfor i manganès

21 LA BOTIGA DE MAGÍ OSONA, UN FARMACÈUTIC DE VIC DEL SEGLE XVII

Entre els plets de la Reial Audiència de Catalunya

conservats a l’ANC n’hi ha un del primer terç del segle XVIII que enfronta un cerer de Vic, Benet Osona, amb la vídua Teresa Arbell i Osona. El motiu són els béns deixats en testament per Magí Osona, apotecari de Vic, i per la seva muller, Maria Osona i Parer, als seus fills Josep i Joan, també apotecaris de la ciutat i pares de Benet i de Teresa respectivament. De fet, el procés és la continuació i ampliació d’un plet anterior iniciat en-tre aquests dos germans el 1668 per la mateixa causa, i aturat uns anys després.

Entre la documentació aportada per les parts en la fase de prova hi ha l’inventari dels béns del matrimoni format per Magí i Maria Osona, fet davant notari l’any 1667, en què consta una relació detallada de tots els medicaments, instruments, estris i mobles de la botiga de l’apotecari, situada sota els porxos de la plaça del Mercadal de Vic.

És prou habitual trobar aquesta tipologia documen-tal, l’inventari de béns, en la documentació processal, com a document aportat, i és una font bàsica per a l’estudi de la vida quotidiana, el comerç o l’economia entre molts altres aspectes de la societat d’una època determinada. Tampoc són rars els inventaris que deta-llen el contingut d’una farmàcia. Han estat i són font per a l’estudi de la ciència mèdica i farmacèutica i la seva evolució, així com de les persones que exercien l’ofici, atès que ens donen una imatge fixa, en un mo-ment concret, del seu entorn professional i personal.

En aquest article analitzem un d’aquests inventaris per donar una idea general del contingut d’aquest tipus de document i d’una apotecaria del segle XVII. Abans d’examinar el document, centrarem breument el perso-natge, Magí Osona, en el seu espai familiar, social i professional, a partir de les dades que en sabem per al-tres documents del procés i la bibliografia.

Magí Osona fou apotecari de Vic durant uns 25 anys, a la primera meitat del segle XVII. El seu establi-ment era un dels set o vuit que segons consta a la bibli-ografia hi havia a Vic a primers de segle, i segons al-gun testimoni del procés un dels més acreditats de la ciutat. L’any 1626 formava part de la prestigiosa Con-fraria de Sant Cosme i Sant Damià, que reunia els met-ges, cirurgians, apotecaris, adroguers i candelers de Vic. Ell i la seva esposa Maria vivien en unes cases de la plaça del Mercadal, als baixos d’una de les quals, so-

ta els porxos de la plaça, hi havia la botiga i l’obrador. El matrimoni va tenir cinc fills: Joan, l’hereu universal, i Josep van ser també apotecaris; Francesc, Fèlix i Vi-cenç doctors en medicina a Vic. Aquest darrer va inter-venir en els acords que es prengueren l’any 1670 per a tota la vegueria de Vic per tal de posar fi a l’intrusisme i a les incompatibilitats entre metges, cirurgians i apo-tecaris.

L’any 1667, en què es fa l’inventari de l’establi- ment, Magí Osona i la seva muller ja havien mort. El 1652 tota la família va marxar de Vic i van tancar la botiga, i no és fins 1660, quan Magí ja havia mort, que la vídua la torna a obrir, emparant-se en la facultat que tenien les vídues d’apotecari a la ciutat, segons els esta-tuts del Col·legi, de tenir botiga oberta pel seu compte si tenien fills menors de 25 anys aprenents de l’ofici. En el moment de fer l’inventari era un dels fills qui portava el negoci.

L’apotecaria que descriu l’inventari era un establi- ment subjecte a l’exercici d’un ofici que en aquesta època ja estava molt regulat, per unes estructures gre-

Detall de l’armari de la farmàcia de Llívia. Segle XVIII. (Foto [1982-1986]: Montserrat Sagarra). CAT/ ANC1-428, Fons Montserrat Sagarra i Zacarini, N-12934.

22 mials pròpies de la societat de l’època i per uns criteris i pràctiques professionals que corresponien al coneixe-ment científic del moment. Des del segle XV, la prohi-bició de la venda de fàrmacs sense recepta del metge era una norma força estesa. L’any 1445 fou fundat el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona i, com en altres llocs, el 1591 s’institueix a Vic la Confraria de Sant Cosme i Sant Damià, dels metges, cirurgians, apoteca-ris, cerers i droguers, que controlava l’exercici de l’ofici; per a tenir botiga s’havia de passar el cor- res-ponent examen i el període de pràctica establert. Un cop superat l’examen, els nous apotecaris agremiats ju-raven seguir la Concòrdia de Barcelona, no fer cap composició no conforme a aquesta i fer-les sempre amb recepta del metge.

Les Concòrdies barceloneses són uns receptaris o far-macopees de caràcter oficial a les quals quedava subjecta la pràctica dels apotecaris de Barcelona en un inici i, des de 1587, de tot el Principat. La primera és de 1511 i és la publicació impresa de l’acord vinculant a què van arribar els apotecaris del Col·legi de Barcelona sobre com s’havien de preparar els medicaments que receptaven els metges, per tal que una mateixa recepta fos interpretada i preparada de la mateixa manera. Actualment està consi-derada la segona farmacopea del món, després del recep-tari florentí de 1498, i enguany se celebra el 500 aniver-sari de la seva publicació. La segona Concòrdia coneguda és de 1535, també editada pel Col·legi d’Apotecaris de Barcelona amb la finalitat d’actualitzar la de 1511 i amb la mateixa força jurídica. I la darrera Concòrdia impresa pel Col·legi és la de 1587. És també una revisió, correc-ció i ampliació de l’anterior, per a adequar-la a l’evolució de la pràctica mèdica, aquest cop feta conjuntament amb el Col·legi de Metges de Barcelona, la implicació dels quals en les anteriors concòrdies no havia estat tan clara. Una altra novetat, és que aquest receptari ja no és només d’obligat compliment a Barcelona sinó també a la resta de Catalunya. Aquesta de 1587 fou la darrera Concòrdia editada pel Col·legi i va estar vigent al Principat durant gairebé tot el segle XVII, fins a la seva substitució per la Pharmacopea Cathalana de Joan d’Alòs, de 1686.

Per tant, aquest era a grans trets el context jurídic, tècnic i ètic de la professió al segle XVII. Els apote- ca-ris, integrats en una confraria o en un col·legi, havien de confeccionar només les receptes ordenades pels doc-tors, i aquests les prescrivien tal com estaven re- gistra-des a la Concòrdia. Les receptes ordenades no podien ser corregides pels apotecaris, tot i que sí que podien comprovar que no hi hagués error.

Entre els llibres de la biblioteca de Magí Osona que es relacionen a l’inventari hi consta una Concòrdia barcelonesa, suposem que la de 1587 que era la vigent al segle XVII. De la freqüència de la seva consulta en dóna fe l’expressió “usada” que el notari afegeix des-prés del títol. A més d’altres llibres, bàsicament de ca-ràcter religiós, i dels quatre llibres de comptes de l’apotecaria, a les estances de la casa hi ha un exemplar de l’obra de Dioscòrides1, també molt usat, la Phar-macopea de Silvio2, i un cofre gran ple de receptaris.

Juntament amb els llibres, l’inventari conté la re-lació de tots els medicaments que hi ha a l’apotecaria. Poden ser drogues o components simples, o medi-caments compostos; entre totes dues categories hi ha 193 elements diferents. En aquesta època la pràctica farmacèutica seguia encara el sistema galènic. Els me-dicaments eren preparats a base d’elements naturals, d’origen animal, vegetal o mineral, combinats segons una fórmula per permetre’n la dosificació. No fou fins

Portada de l’edició de 1511 de la Concordia Aphotecariorum Barchinonensis.

23

a la segona meitat dels segle XVIII i principis del XIX que els avenços en la química com a disciplina científi-ca van permetre parlar de fàrmacs químics i de ciència farmacèutica.

A la botiga, predominen els elements vegetals, amb alguns d’animals i minerals, i molt pocs de químics. Tots aquests ingredients servien a l’apotecari per prepa-rar les receptes prescrites pels metges, que com hem vist s’havien d’ajustar a les Concòrdies, de com-pliment obligat entre els metges i apotecaris catalans del segle XVII. Per tant, era fonamental que el seu obrador fos proveït amb totes les drogues que figuraven al receptari. Segons la documentació del procés, uns dels subministradors d’aquests productes van ser dos apotecaris de Barcelona, un del Born i l’altre de la Bo-queria, encara que potser només de forma puntual.

Entre els elements vegetals se’n poden trobar d’au-tòctons, molt comuns a la plana de Vic o a zones pro-peres i de fàcil provisió; com les ametlles, dolces i amargues, roses, violetes, flors de borraina, roselles, donzell o absenta, llavors de lli, de carbassa, de meló, d’ensiam, arrels de peònia o resina de pi.

I altres de forans, provinents del comerç d’impor-tació. La major part procedeixen de l’Extrem Orient, d’Àsia Central, de l’Índia, d’Àsia Menor o del Nord d’Àfrica, arribats a Barcelona a través de les rutes asià-tiques des dels ports comercials del Mediterrani. El seu

ús en farmàcia ja està documentat en època medieval i en molts de casos es remunta a l’edat antiga. La botiga de Magí Osona té una àmplia representació d’aquests productes orientals; només a tall d’exemple3: – Àloe: procedent d’Àfrica, Socotora, Canàries, Madei-ra, Mar Roig o l’Índia, segons l’espècie. Digestiu i pur-gant en funció de la dosi. – Càmfora: substància obtinguda per destil·lació de l’arbre Laurus camphora, existent a l’Extrem Orient. Antiespasmòdica i antiafrodisíaca. – Encens: goma-resina d’un arbre originari d’Aràbia i l’Índia; tradicionalment molt important en el comerç d’ultramar. Usat en emplastres per cicatritzar nafres. – Espicanard: rizoma de l’Índia; se n’extreu un oli uti-litzat com a antiepilèptic. – Gàlban: goma-resina d’un arbre procedent de Pèrsia, utilitzada pels àrabs. Expectorant i antiespasmòdic. – Gingebre: rizoma d’una planta tropical de les regions càlides d’Àsia. Procedent bàsicament de l’Índia via sud d’Aràbia i ports d’Itàlia. Estomacal i carminatiu. – Màstic: resina extreta del llentiscle utilitzada com a astringent. Es venia als mercats italians en forma de pe-tites llàgrimes rodones. – Mirra: goma-resina d’un arbre originari de la costa del Mar Roig i de muntanyes properes al Sàhara; utilit-zada en emplastres i ungüents com a cicatritzant i com a tònic, carminatiu i anticatarral.

Inventari dels béns de Magí Osona, apotecari de Vic, i la seva esposa Maria Osona i Parer. 1667 CAT/ ANC1-398, Fons Reial Audiència de Catalunya. T-14, Procés civil núm. 14.

24 – Opi: els països productors foren l’Índia, Xina i Pèrsia, entre d’altres. S’extreu del papaver, d’on es fa brollar un líquid blanc que amb contacte amb l’aire s’asseca. Des-prés es formen pans de diferents mides. – Sàndal de diferents tipus: arbre tropical de fusta molt olorosa. Utilitzat com a sudorífic, estimulant i antisèp-tic respiratori. – Turbit: gluco-resina de l’arrel d’un arbre originari de l’Índia, Ceilan i Polinèsia. Purgant dràstic i vomitiu.

Al segle XVII, a aquests articles orientals s’han d’afegir els importats des d’Amèrica, inexistents anteri-orment en la farmacologia Europea. Com la Xalapa, ar-rel d’una planta americana que s’utilitza com a purgant. O la Quina, escorça d’uns arbres del gènere de les Cin-cones, originaris dels Andes, utilitzada com a neurotò-nic i estimulant. I el Sucre, un dels productes d’aplica- ció farmacològica més importants, ja que era la base dels xarops i d’algunes píndoles i pólvores. Durant l’edat mitjana, el seu elevat preu no permetia la seva utilització massiva i com a edulcorant principal s’utili tzava la mel. Però al segle XVII es van començar a ex-plotar les plantacions del Carib, amb mà d’obra escla-va. El seu mercat va experimentar un fort creixement i el sucre es va anar convertint en un aliment popular.

Entre els elements simples animals, quan es va re-dactar el document a la farmàcia hi havia: corn de cér-vol torrat i llimadures del mateix producte, sèrum de corder, mantega, corall vermell i perles.

Entre els minerals: pedres precioses mòltes, utilitza-des per les seves propietats confortatives, com el jacint o els granats; i ambre, per a fer tauletes. També espodi (òxid de zenc), utilitzat com a base per a emplastres.

I també s’hi poden trobar uns quants elements quí-mics, tots extremadament tòxics: plom cremat, ungüent de plom, cerussa (carbonat de plom: substància blanca utilitzada com a base d’ungüents, també anomenada blanc de plom), alumini, arsènic, orpiment (trisulfur d’arsènic) i mini (òxid de plom de color vermellós, uti-litzat com a base per a ungüents).

Hi ha una sèrie d’ingredients rars o curiosos, com per exemple: – Mòmia: segons el Receptari de Manresa, “Espècie de betum o asfalt procedent de les mòmies que trobaren a les tombes saquejades d’Egipte. El que se’n apro-fitava eren els productes utilitzats per al seu embalsamament. Per ser de bona qualitat havia de tenir un color negre, ser molt olorosa, i amb restes òssies que garantien el seu ori-gen. S’utilitzava ja a la Baixa Edat Mitjana, tot i que de forma molt restrictiva.”

– Tuthia: “Òxid impur de zenc format a les xemeneies dels forns on s’obtenia aquest metall. Procedia de Pèr-sia, Índia i Xina. Astringent i també utilitzada com a col·liri oftàlmic.” – Bolum Armenici: “Argila vermellosa procedent d’Armènia. Tot i que abunda en molts llocs, la que es troba a Armènia és la de millor qualitat i l’única que té propietats terapèutiques. S’utilitza en receptes d’emplastres i ungüents com a hemostàtic i absorbent.” – Corall: el seu comerç al Mediterrani, on s’explota- va, va ser monopolitzat pels catalans des de la Baixa Edat Mitjana, que l’exportaven per tot Europa. Utilitzat com a antihidropèsic. – Perles: procedents des de la Baixa Edat Mitjana de Xipre i Tunísia principalment. S’utilitzaven per les se-ves propietats confortatives, com les pedres precioses, l’or o la plata, amb els quals sovint compartien la ma-teixa recepta.

Precisament les perles són el principal ingredient d’un dels diversos medicaments compostos que es tro-ben a l’apotecaria, el Diamargariton, en aquest cas en forma de pólvores, per poder-lo utilitzar en altres re-ceptes, que era una manera habitual d’utilitzar els com-postos. Sembla que s’aplicava com a antídot. Els seus ingredients segons el Receptari de Manresa són:

sàndal vermell i musquecerini, roses vermelles, viole-tes, nenúfars, llavors d’agrella, llavors de meló, taule-tes de diarrodon (un altre preparat compost), cartí-lags de cérvol, espodi, espígol, safrà, perles perfora-des i no perforades (fa referència a la perforació per a fer-ne collarets), safirs, jacints, llavors d’endívia, sete crude, càmfora, fusta d’àloe, cerussa, serradures d’ivori, corall vermell i pa d’or.

Altres preparats que apareixen a l’inventari: – Diacatolicon: electuari purgant. – Diarrodon: a base de roses i molts altres ingredients, usat per a aturar la leucorrea i el vòmit. – Oximel simple: a base de mel i vinagre. – Triaga magna: antídot compost per un gran nombre d’ingredients que s’utilitzava principalment per guarir mossegades d’animals verinosos. – Ungüent dels apòstols: medicament compost de dot-ze drogues.

Tots aquests elements simples i preparats es podien presentar en cru o al natural, o bé en diferents formes farmacèutiques o presentacions. Les més habituals a l’inventari són: – Aigües: destil·lació o extracció per calor de les parts volàtils dels vegetals. Les parts solubles es dissolen

amb l’aigua. S’utilitza l’alambí. – Bolos: píndola d’un volum superior a l’habitual i en for-ma d’oliva per a ajudar a la deglució. Una bona part esta-va formada per pólvores de substàncies minerals. – Conserves: utilitza la cocció de les substàncies medica-mentoses amb sucre per obtenir un preparat de consistèn-cia pastosa en què el sucre actua de conservant.

– Emplastres: són els medicaments que s’apliquen a l’exterior del cos, de consistència sòlida en fred però que es liqüen fàcilment amb la calor. La base de l’emplastre és la cera, l’oli, la pega, la cerussa, el mini, etc. – Olis: dissolució en oli d’oliva, per diferents mètodes, dels elements vegetals, animals o minerals que formen el medicament. – Pólvores: medicaments secs reduïts a pols. S’uti-litzen en la confecció d’altres formes medicamentoses i en la major part de receptes. – Trocisc o Troquisc: trosset, en forma de tauleta o al-tra, d’una substància medicinal. – Ungüents: barregen els ingredients en forma de pól-vores o decuit amb substàncies viscoses que permeten l’adherència prolongada al cos, com olis, greixos, resi-nes, gomes, mel, cera, etc. – Xarops: decuits fets amb plantes, aigua, vi o infusi-ons amb molt de sucre o mel per donar bon sabor.

Aquestes drogues i medicaments s’havien de con-servar adequadament, de vegades a llarg termini. Per tal de garantir-ne les condicions òptimes, la botiga dis-posava d’una gran quantitat d’envasos de diversos mo-dels, mides, formes i materials. Com per exemple:

40 maces de vidre per a aigües i xarops 24 pots per a olis 20 pots ungüenters 26 potets pindolers 22 calaixos de flors i herbes 30 capses daurades i 7 sense daurar 21 capses rodones 46 pots de terra grans 2 pots de vidre llargs 10 pots de vidre petits Finalment, només afegir que per a confeccionar els

medicaments l’apotecari necessitava una sèrie d’instruments. Repartits entre la botiga, l’obrador i les estances de la casa, l’inventari fa relació de diferents estris i eines propis de l’ofici: alambins de vidre i de metall amb el fogó, morters de coure de diferents mi-des, un fogó per a fer xarops, espàtules, xeringues d’estany, balances de diferents mides amb els seus pe-sos, algunes de molt precises per a pesar metalls preci-osos i monedes (trabuquet); pedres de diferents volums per a moldre i picar herbes i altres productes, sedassos, tamisos i una premsa.

Ens sumem amb aquest article a l’Any Internacional de la Química. Des del segle XIX la Farmàcia és una ciència independent basada en gran part en la química, especialment en l’àmbit dedicat a la producció de fàr-

Vinyeta de l’auca “Artes y oficios”. CAT/ ANC 1-160, Fons Pere Grañén i Raso, vol. 4, núm. 42.

25

Vinyeta de l’auca “Estravagancias del mundo”. CAT/ ANC1-160, Fons Pere Grañén i Raso., vol. 1, núm. 234.

26 macs. Malgrat que els procediments farmacèutics que descriu aquest article corresponen a una etapa de la professió anterior a l’actual, estan basats en els conei-xements científics del moment en què fou redactat l’inventari. En aquest sentit el document és una font re-llevant per a la història de la farmàcia i de la ciència

Bibliografia: CORNET, Ramon i TORRAS, Marc. El Receptari de Man-

resa. Manresa: Col·legi Oficial de Metges de Barcelo-na i Fundació Mútua Manresana, 2005, 2 vol.

ESCUDÉ, Manuel M. i CALBET, Josep M. “La revista Ausa i la història de la medicina”. Gimbernat, 2005 (*), 43, p. 219-239.

Les Concòrdies de Barcelona del segle XVI. Bar-celona : Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2004. 4 vol.

LLORENS, Montserrat i TORRAS, Marc. “La Apología con que el Colegio de Boticarios de la ciudad de Barcelo-na vindica su honor ultrajado (...). Una obra impresa a Manresa”. Gimbernat, 1991(*), 15, p. 179-184

SENA, Federico. “La pequeña historia de la Cofradía de San Cosme y San Damián”. Ausa, 1965, p. 181-191.

Notes: 1. De Materia Medica, escrita pel metge grec Dioscòrides (segle I

dC), recull la descripció i les propietats medicinals de 600 plantes, i ha estat una obra farmacològica i botànica cabdal fins als segles XVII-XVIII.

2. Potser es refereix a l’obra de Matheus Sylvaticus Opus Pandec-tarum Medicinae, compilació de caràcter mèdic sobre la virtut de les plantes, escrita el 1470.

3. L’explicació de la procedència, aplicació i composició dels sim-ples, compostos i formes farmacèutiques està extreta del Recepta-ri de Manresa (vegeu bibliografia) que, malgrat ser del segle XIV, conté la major part d’ingredients i preparats que figuren a les Concòrdies; ja que aquestes tenen les seves fonts en el corpus teòric i pràctic d’èpoques anteriors. En alguns casos, també s’ha utilitzat el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll.

Maria Utgés Vallespí

EL FONS FOTOGRÀFIC COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS, S.A. A INTERNET

Les imatges del fons fotogràfic Compañía General

de Tabacos de Filipinas, S.A. de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ja es poden consultar integrament al cerca-dor Arxius en línea (http://cultura.gencat.cat/ Arxius-EnLinia/). Fins ara només estaven disponibles les fitxes descriptives, i per tal de poder visualitzar les imatges s’havia de fer una sol·licitud al Servei d’Informació i Referència de l’ANC.

Es tracta d’un total de 10.378 imatges associades a les seves fitxes descriptives, que van de finals del segle XIX, les més antigues, a finals del segle XX, les més actuals.

El fons fotogràfic aplega imatges sobre les activi-tats productives, d’elaboració i comercialització del tabac i de tota mena de productes, –sobretot agraris–, objecte del negoci de la companyia. Inclou fotografi-es de les diverses filials i empreses participades de la companyia; de les oficines centrals a Barcelona, les de l’administració de Manila i les de les hisendes; d’actes protocol·laris de l’empresa; de grups de tre-balladors i directius de diferents etapes de la compa-nyia, entre d’altres temàtiques.

La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A. es creà a Barcelona el 1881 aprofitant la libera-lització del conreu, l’elaboració i l’exportació del ta-bac filipí. Hi participaren el marquès de Comillas (Antonio López), i representants del Banco Hispano Colonial (com a apoderat de la Banque de Paris et des Pays Bas) i la Sociedad General de Crédito Mo-

Operaris treballant a l'interior de la fàbrica de tabacs La Flor de la Isabela del predi de San Marcelino, a Manila, vers l’any 1920. Autor: No identificat. CAT/ ANC 1-138, uc. 2480.

27 biliario Español. Des d’un principi es proposà el con-reu, compra, fabricació i venda de tabac a les Filipines, inclosa l’adquisició de terrenys (hisendes), l’obtenció de diversos productes agraris i l’establiment de fàbri-ques i tallers d’elaboració.

En definitiva, el fons constitueix tant per la seva dilatada història com per la influència que la Compa-ñía tingué dins el comerç internacional i el sistema colonial espanyol, un testimoni de primer ordre.

Francesc Sánchez Mata NO PASARÁN!: EXPOSICIÓ A L’ARXIU DE SÈRBIA

El 19 d’octubre es va inaugurar a la galeria de l’Arxiu de

Sèrbia (Belgrad) l’exposició “No Pasarán!” dedicada a la com-memoració del 75 aniversari de l’inici de la Guerra Civil i l’arribada dels més de 1.700 brigadistes iugoslaus al territori es-panyol. La mostra ha estat produïda per l’Arxiu de Sèrbia amb la participació de l’Asociación Brigadistas Yugolasvos 1936-1939, l’Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE) i l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’ANC hi va aportar les imatges de la guerra civil procedents dels fons Brangulí, Comissariat de Pro-paganda i Juan Perea Capulino (AGE), així com reproduccions

de dibuixos dels Nens de la Guerra del fons Centro Español de Moscú (AGE). L’exposició fou inaugurada pel Dr. Trivo Antic, delegat i conseller de cultura del President de Sèrbia, i l’Ambaixador d’Espanya. En nom de l’ANC hi assistí Josep Fernandez, cap de l’àrea de Fons Històrics.

Josep Fernández Trabal

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA REPRESEN-TA EL CONSELL DE COORDINACIÓ PEDAGÒGI-CA DE BARCELONA EN EL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARCELONA

Dins del marc de la col·laboració encetada amb

l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya participa, de manera activa, en el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona (CCP B), del qual n’és membre des de l’any 2004.

El CCP B aplega 123 institucions i entitats ciutada-nes molt diverses que assumeixen la seva funció social i realitzen una aposta decidida per col·laborar en la for-mació dels joves, aportant recursos i serveis útils al món educatiu, així com també a l’educació a través del lleure.

Amb l’objectiu d’optimitzar la ciutat com agent educatiu el CCP B és, a més, una de les institucions im-pulsores del Projecte Educatiu de Ciutat Barcelona (PEC B).que es defineix com «un instrument de gover-nança educativa, que es basa en la participació ciuta-dana, la planificació estratègica i la coresponsabilitat social en l'educació formal, no formal i informal», i en el marc del qual els agents socials es reconeixen com a agents educatius i adopten un compromís ciutadà en el qual les entitats es comprometen a actuar de manera in-tencionada i articulada en el desenvolupament de pro-jectes i accions educatives.

L’Arxiu Nacional de Catalunya, com a membre del CCP B, ha estat convidat a representar les diferents ins-titucions que en formen part, en el Consell Directiu i en la Comissió Delegada del Projecte Educatiu Ciutat de Barcelona.

Per tal de definir les línies de reflexió i acordar els punts de compromís ciutadà, el PEC B s’estructura en plans quadriennals, dins dels quals es realitza una refle-xió col·lectiva amb l’objectiu d’elaborar una diagnosi i dur a terme, en conseqüència, un seguit d’estratègies per a l’assoliment dels objectius definits.

L’actual pla d’acció, s’ha iniciat amb la Declaració cap a l’Horitzó 2015: “Barcelona, ciutat educadora, ciutat responsable” que va ser aprovada pel Consell Di-rectiu el passat 14 de febrer i ratificada en el Plenari del PEC de Barcelona el 15 de març de 2011, i al qual s’han adherit més de dues-centes entitats.

Una de les primeres activitats que es realitzaran dins d’aquest pla d’acció és la celebració, els dies 28 i 29 de novembre, de les XII Jornades del PEC B, que sota el le-ma “Barcelona aprèn, treballa, emprèn” desenvolupa una

Reclam de l’exposició No pasarán! a la façana principal de l’Arxiu de Sèrbia, a Belgrad. (Foto: J. Fernández).

28 de les línies d’acció prioritàries definides en la Declara-ció cap a l’Horitzó 2015 i que s’estructuraran en tres ei-xos: Orientació acadèmica i professional, Formació al llarg de la vida i Aprendre a emprendre i a innovar.

L’Arxiu Nacional de Catalunya, en tant que repre-sentant del CCP B, ha format part del Comitè Tècnic de les XII Jornades del PECB i participarà en la taula in-augural presidida per la senyora Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

El nou rol de l’ANC com a representant del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona en el Projecte Educatiu de Ciutat Barcelona palesa, una vegada més, l’interès de l’Arxiu en la creació de xarxes que facilitin la difusió i el coneixement del patrimoni i la seva vin-culació amb la societat i, de manera específica, la seva col·laboració amb el món de l’educació. Pilar Reverté i Vidal L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA PRESENTA, EN EL SEU WEB, L’APARTAT SDANC / RECURSOS

El Web de l’ANC presenta l’apartat SDANC /

RECURSOS, com a nova secció dedicada a la publi-cació de propostes didàctiques directament aplica-bles a l’aula, amb l’objectiu de facilitar la utilitza-ció dels documents d’arxiu com a recurs educatiu.

SDANC / RECURSOS s’estructura en tres parts: En la pàgina principal es presenta la relació de propostes per ordre de publicació, amb un breu re-sum dels contingut, orientacions didàctiques adre-çades al professorat i activitats per a l’alumnat.

Les orientacions didàctiques descriuen els di-versos aspectes metodològics i de contingut que poden servir al professorat per a la valoració i se-lecció de l’activitat, en el marc d’un context edu-catiu concret.

Quant als documents d’activitats, es publiquen en format PDF i com a formulari, la qual cosa per-met completar les activitats en línia, imprimir-les i guardar-les o enviar-les al professorat per a la seva correcció, com a document adjunt en un correu electrònic.

Una segona pàgina presenta la relació d’activitats per ordre cronològic i temàtic i, final-ment, una tercera pàgina que, a manera de caixa d’eines, presenta un conjunt de fitxes de procedi-ments que poden ser útils per a la utilització de

fonts d’arxiu com a recurs per a l’ensenyament i l’aprenentatge.

Aquestes propostes didàctiques, vinculades al currículum escolar, es presentaran també a través de l’aplicació ANC@ula, i a l’aplicació ARC del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest nou instrument, l’Arxiu Nacional de Catalunya posa a l’abast del món escolar, i a través de la xarxa, un conjunt de recursos que per-meten exemplificar i promoure la utilització del patrimoni documental en el context educatiu i faci-litar-ne el seu ús.

Pilar Reverté i Vidal

29 ALAY, Montserrat; POBLET ROMEU, Marcel. Pobres

nenes, dones pobres : una història en femení de les Cases de Maternitat i de Caritat de Barcelona. [Calafell] : Llibres de Matrícula, 2010. 229 p.

Allez! Allez! : escrits del pas de frontera, 1939 / Maria Campillo (ed.) ; [Pere Quart ... [et al.]]. Barcelona : l’Avenç, 2010. 326 p.

ANDRÉS CREUS, Laura. El Preu de la fam : l’estraperlo a la Catalunya de la postguerra. Badalona : Ara Llibres, 2010. 270 p.

BADIA, Jordi. Josep Suñol i Garriga : viure i morir per Catalunya. Lleida : Pagès ; Barcelona : Fundació Esport i Ciutadania, 2011. 262 p.

CONESA, Ricard. La Democràcia fugaç : Sitges durant la Segona República. Sitges : Ajuntament de Sitges, 2011. 393 p. ; 21 cm

CORRETGER, Montserrat. Escriptors, periodistes i crí-tics : el combat per la novel·la, 1924-1936. Barcelo-na : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. 206 p. (Textos i estudis de cultura catalana ; 142)

El Document de Prats : informe de l’èxode de la pobla-ció civil i dels exèrcits republicans espanyols a Prats de Molló del 27 de gener al 16 de març de 1939. Barcelona : La Magrana, 2009. 75 p. (Els Orí-gens ; 132)

El Llibre de la Baronia d’Eramprunyà / edició i estudi a cura d’ Elena Cantarell, Mireia Comas, Carme Muntaner. Lleida : Pagès, 2011. 447 p.

El Movimiento de la fotografía obrera : 1926-1939/ [concepto y dirección, Jorge Ribalta]. Madrid :

MNCARS, Departamento de Actividades, DL 2011. 437 p.

ESPUNY I ESPUNY, Francina. El Moviment estudiantil a Barcelona, 1965-1975. La Garriga : Malhivern, 2010. 175 p.

GARCÍA-MIGUEL, Alfonso. Los Archivos de la Unión Europea : qué són y cómo se tratan. Gijón : Trea, cop. 2010. 136 p. (Archivos siglo XXI ; 21)

Jornades Educació i Arxius (3es : 2010 : Barcelona). Fonts primàries en l’educació digital / Gemma Tri-bó, coord. Barcelona : ICE, Universitat de Barcelo-na, 2011. 397 p.

Las nuevas fuentes de información : información y bús-queda documental en el contexto de la web 2.0./José A. Cordón, [et al.]. Madrid : Pirámide, cop. 2010. 398 p.

Les Caixes d’Amsterdam [Enregistrament de vídeo] (versió catalana) / direcció i realització: Felip Solé ; producció: Lluís Mabilon ; guió: Àngels Molina. [Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, 2010. 1 disc òptic (DVD) 116 min.

MANENT, Marià. Marià Manent – Jean Serra : una correspondència, Barcelona – Eivissa 1976-1988. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. 163 p.

MARÍN, Progreso. Exili : testimonis sobre la Guerra Civil. Lleida : Pagès, 2010. 168 p.

MARTÍNEZ FIOL, David. Els Sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939). Barcelo-na : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. 313 p. (Textos i estudis de cultura catalana ; 159)

Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937) : Comi-tè Central de Milícies Antifeixistes, Junta de Seguretat Interior, Conselleria de Seguretat Interior / [Arxiu

Juny - Setembre 2011(*)

* Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfiques d’obres rebudes per la Biblioteca de l’arxiu i que estan relacionades amb l’estudi dels fons documentals que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Juny–se te m bre 2011

30 Montserrat Tarradellas i Macià] / introducció de Josep Lluís Martin Ramos. Barcelona : DAU, 2011. 418 p.

PONS, Agustí. El Notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals. Barcelona : Edicions 62, 2011. 251 p.

Reflexionant l’exili : aproximació a l’exili republicà / Jordi Font Agulló (dir.). Catarroja ; Barcelona : Afers, 2010. 334 p. (Recerca i pensament ; 59)

SÀBAT, Antoni. El Palau de la Música Catalana : els anys de la repressió franquista. Barcelona : Edici-ons de 1984, 2010. 478 p.

SAROBE I HUESCA, Ramon. Història de Rosselló de Se-grià. Rosselló de Segrià : Ajuntament de Rosselló de Segrià, 2011 . Vol. 1, 420 p.

SOLÀ I DACHS, Lluís,; CAPDEVILA, Jaume. Andreu Da-meson : el geni de la caricatura. Barcelona : Du-xelm : Fundació Josep Irla, 2011. 179 p.

SOLÉ, Felip; TUBAN, Grégory. Camp d’Argelers, 1939-1942. Valls : Cossetània, 2011. 190 p.

TEIXIDOR, Emili. Vida de colònia : les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona : Angle, 2010. 267 p. (Catalunya en blanc i negre ; 9)

Testimonis de la guerra i la fam a Santa Cristina d’Aro [Enregistrament de vídeo]. Santa Cristina d’Aro : Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, DL 2010. 1 videodisc (DVD) 58 min.

TORRA, Quim. Viatge involuntari a la Catalunya im-possible : tres periodistes oblidats i l’espectre d’Eugeni Xammar. Barcelona : Proa, 2010. 297 p.

VELASCO, Miquel Àngel. Manuel Serra i Moret : l’exili (1939-1963) / director de tesi: Andreu Mayayo i Ar-tal. [S.l. : s.n.], 2011. 517 p.

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Fons President Lluís Companys (documentació institu-cional)

Publicació ‘Memòria d’un any d’actuació de la Jun-ta de Defensa Passiva Local de Tarragona, 24 d’agost de 1938’. Tarragona editat per Tipogràfica F. Sugrañes (1938) (exemplar núm. 1 amb nota ma-nuscrita dedicada al President de la Generalitat Lluís Companys), 0,1 m. Compra efectuada per la Direc-ció general de Patrimoni Cultural. Lliure accés. [Fons 819, ingrés 2890].

Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Documents textuals i monografies confiscades a di-versos departaments i organismes de la Generalitat arran de la Guerra Civil (1921, 1930-1939), 0,1 m. Base de dades ACCESS amb 534 registres que des-criuen els documents textuals (alguns camps extrets de PARES) i 5 registres de biblioteca (amb fitxa ca-talogràfica importada del portal BAE). Total 539 re-gistres. Restitució pel Ministeri de Cultura. Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH) en aplicació de la Llei 21/2005 de restitució. Lliure ac-cés. [Fons 1, ingrés 2903].

Fons Parlament de Catalunya. Correspondència i material d’arxivament confiscats arran de la Guerra Civil, 0,1 m. Base de dades Ac-cess amb 8 registres (alguns camps extrets de PA-RES). Restitució pel Ministeri de Cultura. Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH) en aplicació de la Llei 21/2005 de Restitució. Lliure ac-cés. [Fons 251, ingrés 2904].

FONS DE INSTITUCIONS Fons Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model)

Expedients personals dels interns (1953-2006), 122,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2863 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Justícia. Accés reservat. [Fons 236, ingrés 2892].

COL·LECCIONS Col·lecció de Propaganda Electoral de l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya

Propaganda electoral i cartells dels partits polítics que concorregueren a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010, 2 carpetes,

31 1 DVD i 15 cartells. Donació dels diferents partits polítics. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2883]

Col·lecció de Propaganda Electoral de l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya

Propaganda electoral i cartells dels partits polítics que concorregueren a les Eleccions locals del 22 de maig de 2011, 0,3 m, 19 cartells, 2 CD i 4 docu-ments electrònics. Donació dels diferents partits po-lítics. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2894]

ALTRES FONS Llei 21/2005 de Restitució a la Generalitat de Catalu-nya

Documentació textual confiscada a diverses entitats i particulars de Catalunya arran de la Guerra Civil (1980-1939), 43,5 m. Base de dades ACCESS amb 7.098 registres que descriuen els documents textuals (alguns camps importats de PARES). Restitució pel Ministeri de Cultura. Centro Documental de la Me-moria Histórica (CDMH). Lliure accés. Excepte documentació amb dades de caràcter íntim (per exemple, correspondència famili-ar) en aplicació de la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals. [Fons 886, ingrés 2891]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE)

Relat autobiogràfic audiovisual de Francisco Martí-nez López (guerriller entre 1936 i 1952) (1 DVD), còpia de les memòries manuscrites de Felipe Matar-ranz González (guerriller a Astúries i Cantàbria), memòries de Manuel Azaña publicades a Mèxic (1966-1968) (4 volums) i diverses monografies refe-rents a la Guerra Civil espanyola i la guerrilla anti-franquista (5 unitats). 1966 – 2011. 0,4 m.

Fons Col·legi Oficial de Pesadors i Mesuradors Pú-blics de Barcelona.

Llibre historial; actes de la Junta Ordinària i Extra-ordinària; ordenances, reglaments i aranzels; paga-ments pels serveis jurídics i notarials; expedients de mesuradors al servei del gremi; llibres de diari i ma-jor, balanços, llibres de caixa i rebuts de pagaments del clavari; llibretes de lloguers, seu del Moll del Dipòsit i rebuts de construcció i afinament de balan-ces; bans, sentències i al·legacions jurídiques; cor-respondència dels prohoms, pagaments al Patrimoni

Reial , registre oficial del Col· legi, l l ibres d’estadístiques, registres de certificats i quaderns de reconeixements i escandalls realitzats pels experts del gremi. 1684 – 1978. 1,5 m.

Fons Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Po-pulars (JOBAC).

Documentació de les campanyes anuals entre 1977 i 1992. 1977 – 1992. 0,3 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons Escola Talitha

“Relació d’alumnes matriculats a l’Escola Talitha entre el curs 1956-57 i el 1973-74.” 2011. 0,1 m.

Fons Manufacturas Sedó, S.A. Setmanals de salaris. 1868 – 1955. 0,7 m.

Fons La España Industrial, S.A. 4 accions números: 1128, 6119, 6120 i 6890, i “Informe del Comité Central leído en la Asamblea celebrada en el Fomento Republicano de Sans el día 30 de Mayo. Barcelona 1937”. 1854 – 1970. 0,1 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Arxiu del Palau-Requesens

Documentació del llinatges Requesens; Zúñiga; Jo-an; Rois de Liori; Gralla, Sabastida-Hostalric i Tor-ralba; comtes d’Oliva; barons de Vallmoll; marque-sos de Zenete; marquesat de Martorell; marquesos de los Vélez i Villafranca i comtes de Sobradiel; Re-ial Capella del Palau; documents reials i pontificis; manuscrits; Pergamins (3.622 unitats); dibuixos; i segells de cera (33 unitats). Biblioteca i hemeroteca. 991 – 1956. 79,2 m.

Fons Família Lama i Baqué Documentació de les famílies Vinyals, Baqué, Cara-bén i Lama: herència i patr imoni Vinyals (xocolaters de Barcelona); certificats, testaments i declaracions d’hereus; pagament d’advocats i procu-radors judicials en diversos plets; declaracions de béns; censos dels immobles, reformes, assegurances i fiscalitat; empresa Viuda de Francisco Baqué i lli-bretes de crèdit personals; documentació identifica-tiva (cèdules personals, salconduits i targetes d’identitat); activitat militar, professional, creativa, de lleure, política i sindical; i col·lecció de paper moneda emès per diferents municipis catalans du-rant la Guerra Civil espanyola. 1790 – 1959. 0,1 m.

FONS PERSONALS Fons Josep Fargas i Datzira

32 Permís d’armes, rebut de compra de sal i pagament d’impostos (Ingressos Municipals i Provincials i de la Contribución de Culto y Clero); declaració de Te-resa Plans de l’exercici de llevadora; expedients mi-litars dels dos fills, Joan i Feliciano Fargas i Plans; documentació d’herència i gestió del patrimoni des dels inicis del segle XVIII; acta de la insaculació dels jurats del primer Ajuntament borbònic de Cas-tellterçol. Una part de la documentació patrimonial procedeix de la família Plans (com ara una recepta mèdica o el pagament de serveis jurídics), principal-ment, rebuts del pagament de Contribució Territori-al, Impost Personal i redempció de quintes. 1710 – 1890. 0,1 m.

Fons Pedro Urraca Rendueles Documents identificatius, documentació acadèmica dels estudis de comerç i certificats de protecció d’immobles familiars; expedient com a inspector de segona classe i certificats dels serveis prestats com a agregat a l’ambaixada espanyola a París (1939-1945); notes de seguiment i control, correspondèn-cia, sol·licituds d’antecedents polítics i informes confidencials sobre persones i activitats contràries al règim franquista al Consolat General d’Anvers (1975-1976); cessament del servei i justificació de la seva actuació econòmica; dietaris personals; dis-tincions; i reculls d’informació política. 1917 – 1982. 0,2 m.

Fons Manuel Gil Prieto (AGE) Correspondència tramesa pel productor del fons a la seva esposa Esperanza Martínez García, des de les presons de Carabanchel (Madrid), Torrero (Saragossa), Jaén i Palència. 1969 – 1973. 0,1 m.

Fons Jaume Pons Escolà Còpia dels certificats i altra documentació de diver-sos organismes relativa al període de privació de lli-bertat de Jaume Pons Escolà. 1937 – 2011. 0,1 m.

Fons Enric Casals i Defilló Cartes personals i rebudes pel seu germà; procés de Pau Casals davant el Tribunal Regional de Responsabilida-des Políticas; notes sobre el mestre; partitures i parti-cel·les originals de composicions (peces per a violoncel i sardanes); obra aliena amb orquestració del productor (sardanes, “El Pessebre” i “Himne de les Nacions Uni-des” de Pau Casals i “Juny” de Juli Garreta); programes de concerts com a organitzador, intèrpret o director; do-cumentació de viatge; monografies, articles, dossiers de premsa, concerts i reconeixements a Pau Casals; obra musical aliena editada, monografies musicals i partitu-

res manuscrites d’altres autors. 1890 – 2008. 1,7 m. COL·LECCIONS Col·lecció d’impresos de l’Arxiu Nacional de Catalu-nya

• “Real Maestranza de Caballería de Zaragoza. Lista del año 1867”, 5 p. 1867. • Programa de mà del ball de gala celebrat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona a benefici de les insti-tucions de protecció del personal ferroviari, amb motiu del Primer Centenari del Ferrocarril a Espa-nya. 1948, octubre, 26.

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya

• Correspondència de la família Tamarit, senyors de Rodonyà. Conjunt de lletres adreçades a mossèn Pau de Tamarit (24 unitats), la seva muller Isabel (3 unitats), Joan de Tamarit (12 unitats), i a mossèn Tamarit (11 unitats); i un “Compte de açò que lo ho-norable mossèn Johan de Ledernosa deu dels terços que...”, del segle XV. 51 unitats. 1466 - 1549. • “Llibre de resolucions presas per la Congregació de Nra. Sra. de la Bona Mort, comensant en lo any 1798”. Barcelona, 1798-1934. [262] f. escrits i 2 plecs de documents solts annexos; i “Manual per co-lectar las anualitats dels congregans de Nª Sra. de la Bona Mort. Any 1829”. [26] f., 183 p., [208] f., 51-99 p., [4] f. 1798 – 1934.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalu-nya

Víctor BALAGUER. Epistolario memorial de cosas que pasaron. 2 vols. Madrid: El Progreso editorial, 1893.

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya

Jaume Ferrer, àlies Lorenço, coraler de Barcelona, ven a Francesc Solzina, doctor en drets de Barcelo-na, un violari. En poder de Miquel Puigsec, notari públic de Barcelona. 1515, juny, 2. Barcelona.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola

• Formularis de documentació electoral correspo-nents a diverses convocatòries de votació durant la Segona República: fitxes de rectificació del cens, certificacions parcials de l’acta d’escrutini, acta de votació i llista numerada de votants. [1931 – 1936]. • Cartilla militar del soldat Pedro González García, natural de Cimanes del Tejar (Lleó). 1933 – 1936.

Col·lecció documental sobre la repressió franquista de

33 l’Arxiu Nacional de Catalunya

• Fulletons contra la política municipal de l’alcalde Joaquín Viola Sauret a Barcelona i publicacions re-latives a les execucions de militants d’ETA i l’aplicació de l’estat d’excepció. 1975 – 1976. • Col·lecció de publicacions i fulls volanders de par-tits, sindicats i entitats sobre l’actualitat política de Josep Nubiola i Armangué: Junta Democrática de España, Partit Comunista de España, CNT, PSUC, Comitè Català contra la Constitució Espanyola, So-lidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC), Rosa Sensat i PSAN (20 unitats). 1972 – 1979. • Manuel Serra i Moret, “Missatge del President del Parlament Català al Poble de Catalunya i als Cata-lans de l’Exili” (Avinyó, 11 de setembre de 1952) i carta circular i conferència de Ramon Xuriguera al Casal de Catalunya a París. 1949 – 1958.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AU-DIOVISUALS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Asociación Guerra y Exilio (AGE)

2 DVD: “Testimonios de memoria. Entrevistas ora-l e s r e a l i z a d a s p o r E s t h e r L ó p e z B a r -celó.” (Ministerio de la Presidencia, Gobierno de España/Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histó-rica del País Valenciano); i Relat autobiogràfic au-diovisual de Francisco Martínez López (guerriller entre 1936 i 1952).

FONS PATRIMONIALS Família Lama i Baqué

35 bitllets paper moneda editats durant la Guerra Ci-vil a diversos municipis catalans.

FONS PERSONALS Antoni Esplugas

246 negatius sobre vidre, 223 sobre retrats d’actors, actrius, escriptors, etc; i 23 sobre nus femenins.

Enric Casals Defilló 41 retrats de Pau Casals i el seu germà Enric.

Ignasi Montaña Reig 800 diapositives estereoscòpiques i un àlbum de contactes, sobre excursions a diversos indrets de Ca-talunya i Europa, entre els anys 1920 i 1930.

Joan Artigues 2.500 plaques fotogràfiques de vidre –dels anys 1923-1936–, i negatius i positius de vistes estereos-

còpiques de Catalunya sobre vidre –1922-1923–, sobre la Guerra Civil a Barcelona.

John i Peter Montllor 1 fotografia d’un dirigent d’Estat Català de visita als Estats Units

Manuel Torres Hervàs (AGE) Gravació del programa “Quién sabe dónde” de Tele-visió Espanyola dedicat a Manuel Torres Hervás.

Pilar Aymerich 71.000 imatges –negatius, diapositives i imatges di-gitals–,2.378 fulls de contacte, i 40 ampliacions 30x40, amb la següent temàtica: antifranquisme, transició i feminisme a Catalunya; indrets i esdeve-niments a Barcelona; cementiris de Catalunya; re-portatges sobre art i col·leccionisme.

Tomàs Roig i Llop 10 diplomes de diversos concursos literaris

COL·LECCIONS Col·lecció de pel·lícules de l’Arxiu Nacional de Catalu-nya

9 bobines de pel·lícula de format 16 mm –dues són negatives i set positives– sobre el casament d’Enriqueta Coral i Josep Maria Cugat, l’any 1935 a l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.

34

ISSN: 1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002

Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: Francesc Balada, Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Ingrid Gómez, Imma Navarro, Francesc Olivé.

Coordinació: Francesc Olivé. Web: http://anc.gencat.cat A/e: anc.cultura@gencat.cat

EXPOSICIONS Arxiu del Palau Requesens: Visions del tresor docu-

mental d’un llinatge noble català Del 17 de juny al 31 de desembre de 2011. Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51, 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS Mostra documental que presenta l’ANC amb motiu de l’ingrés a l’ANC dels fons documentals del Pa-lau-Requesens. L’exposició és una selecció de les peces més significatives d’aquest important fons do-cumental.

Brangulí (Barcelona 1900-1945) Del 8 juny al 23 octubre de 2011. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer Montealegre 5, 08001 BARCELONA Exposició dedicada al fotògraf barceloní Josep Brangulí Soler, se centra en les grans transformaci-ons produïdes, entre els anys 1900-1945 a Barcelo-na. L’exposició ha estat organitzada per la Fundaci-ón Telefónica amb fons fotogràfics de l’Arxiu Naci-onal de Catalunya, i amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’ANC. A partir del 25 de novembre es podrà veure a Lo-gronyo (Rioja).

No pasaran! Del 19 d’octubre al 30 de novembre de 2011. Arxiu de Sèrbia, Belgrad. Sèrbia [Архив Србије , Карнегијева 2, Београд, Србија ]. Exposició organitzada en motiu de la commemora-ció del 75è aniversari de l’inici de la Guerra Civil es-panyola i de l’arribada dels més de 1.700 brigadistes iugoslaus al territori espanyol. La mostra ha estat pro-duïda per l’Arxiu de Sèrbia amb la participació de

l’Asociación Brigadistas Yugolasvos 1936-1939, l’Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE) i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

PRESENTACIONS / HOMENATGES Homenatge a Max Cahner i presentació del volum IV

de Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849), “El Trienni Liberal (1820-1823)” de Max Cahner i Joan Tres. Dia 8 de novembre a les 19,30 hores. A la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51, 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS Acte organitzat per Òmnium Sant Cugat. Ponents: Jo-sep Maria Castellet, Xavier Escura, Josep Fontana, Oriol Izquierdo, Josep Maria Sans Travé, Joan Tres i Antoni Vives.

JORNADES II Jornada sobre Intel·ligència artificial i Qualitat de

Vida Dia 26 de novembre de 2011. A la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.Carrer de Jaume I, 33-51, 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS. Jornades organitzades pel Taller Jeroni de Moragas, de Sant Cugat del Vallès, amb la col·laboració de di-ferents entitats publiques i privades.

XII Jornades del PECB (Projecte Educatiu de Ciutat. Barcelona): “Barcelona aprèn, treballa, emprèn”. Dies 28 i 29 de novembre de 2011. Facultats de Fi-losofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu Nacional de Catalunya forma part del Co-mitè executiu de les jornades representant el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona.