sd cristina julià

13

Click here to load reader

Upload: cervantinos

Post on 21-Jul-2016

225 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

“Recital de poesia” Aquesta SD té com a objectiu aplicar les tècniques teatrals per tal d’avançar en la comprensió de textos poètics.

TRANSCRIPT

Page 1: SD Cristina Julià

1

RECITAL POÈTIC SD PER A 3R ESO

PRÀCTICUM Cristina Julià Carpio i Jordina Selva Monfort

Professor: Rafael Lemus Data: 05/02/15

Page 2: SD Cristina Julià

2

ESQUEMA DE DESENVOLUPAMENT DE LA SD: RECITAL DE

POESIA

Sessió Objectius Activitats Materials Organitza

ció de

l’aula

1

Introductiva.

Identificar els

coneixements

previs i

experiències

personals dels

alumnes sobre

el gènere

poètic.

Compartir

amb els

alumnes els

objectius

d’aprenentatge

del projecte i

quin serà el

producte final.

Presentar els

materials de

treball i

d’avaluació.

Iniciar/obrir

les eines TIC

Conversa pautada.

Mostrar el vídeo model del

producte final. (Amb

l'objectiu que vegin com pot

ser el producte ...un

exemple de la tasca final).

Entregar el dossier de

l'alumne.

Ordinador

amb

connexió a

internet.

Projector.

Dossier de

l'alumne.

Gran

grup.

Page 3: SD Cristina Julià

3

necessàries pel

projecte.

Fomentar el

treball

cooperatiu

com a manera

de construir

coneixements

conjuntament.

Presentar l'espai Wikispaces.

Firma del full de compromís

(annexos 1).

Explicitar que hi haurà una

tasca de caràcter individual

(padlet i diari d'aula) i una

altra en equip: tria i posada

en escena del poema.

Explicitar què vol dir

treballar cooperativament -

interdependència positiva,

responsabilitat individual,

consens).

2

Interpretativa

Escollir la

poesia que

representarà

cada grup a la

tasca final.

Formular

hipòtesis a

partir del títol

Tècnica del Trencaclosques.

Sobres de

colors amb

les poesies.

Dossier de

l’alumne.

Grup

partit: un

d’origen i

un de

treball.

Page 4: SD Cristina Julià

4

de les poesies.

Aprendre a

utilitzar

diferents

recursos per

descobrir el

significat de les

paraules i dels

fragments que

no s'entenen.

Vincular les

poesies amb

emocions,

imatges, sons,

experiències

personals.

Argumentar/

justificar per

què hem

escollit una

fotografia.

Identificació i posada en

comú de les

paraules/fragments

desconegudes. Trobar el

significat mitjançant

diferents estratègies

(inferències, diccionari,

converses).

Padlet1 (Individual)

Tria d'una imatge que ens

remeti a la poesia.

Justificar/argumentar en 50

paraules la tria.

Diccionaris

en paper.

3

Explorativa/

Creació.

Explorar els

diferents

recursos

expressius.

Fomentar la

complicitat, el

sentiment de

pertinença.

Exercicis de cohesió i

dinàmica de grup.

Exercicis teatrals

d'expressió (Especificats al

dossier del professor).

Recull al diari d'aula dels

aprenentatges més rellevants

(50 paraules).

Sala d’actes.

Reproductor

de CD.

Dossier de

l'alumne.

Gran

grup.

Grup

partit.

Page 5: SD Cristina Julià

5

Fomentar

actituds de

respecte cap

els altres i cap

a les

expressions

artístiques i

culturals.

Millorar

l'autoestima i

desenvolupar

la creativitat.

Motivar els

alumnes a

expressar-se i a

comunicar-se

mitjançant

expressions

artístiques.

Ser capaç

d'identificar els

aprenentatges

més rellevants

4

Explorativa/

Creació.

Descobrir la

musicalitat i les

imatges de les

paraules.

Lligam entre

les paraules.

Exercicis d'expressió.

Recull al diari d'aula dels

aprenentatges més rellevants

(50 paraules).

Sala d’actes.

Reproductor

de CD.

Gran

grup.

Grup

partit.

Page 6: SD Cristina Julià

6

Crear imatges

a partir de sons

i paraules.

Representar

moviment-

conceptes.

Ser capaç

d'identificar els

aprenentatges

més rellevants.

5

Creació.

Aplicar els

diferents

recursos ( veu,

gest, expressió

facial...)

expressius per

tal de crear un

producte

artístic que

impliqui les

diferents

disciplines

(música,gest,

veu) a partir

d’un text

poètic.

Crear un

espectacle

poètic.

Ser capaç

d'identificar els

aprenentatges

Exercicis per practicar els

elements paralingüístics,

proxèmics i cinèsics:

• D’escalfament del

cos.

• D'escalfament veu i

respiració.

• De veu i respiració.

• De vocalització.

Projecció de la veu.

Recull al diari d'aula dels

aprenentatges més rellevants

(50 paraules).

Reproductor

de CD

5 faristols.

Sala

d’actes.

Petit grup.

Page 7: SD Cristina Julià

7

més rellevants.

6

Producte

final. Recital

Poètic.

Representar les

poesies en

format recital

poètic.

Padlet2: (Individual)

Tria d'una fotografia del

procés de creació.

Autoavaluació final on

identificar els aprenentatges.

Reproductor

de CD

1 faristol.

Sala

d’actes.

LES EINES TIC

En aquesta seqüència didàctica, s'han fet servir diferents eines TIC. S'ha obert un espai

virtual de treball mitjançant una wiki. En aquest espai els alumnes hi trobaran diferents

materials, com ara el dossier de l'alumne, un recull de poemes i un menú amb espais on

penjar les diferents tasques individuals. Per tal d'introduir la seqüència s'obrirà una conversa

a partir d'un wordle.

Per explicar el funcionament de la wiki s'ha incrustat un tutorial mitjançant Vimeo Les

tasques individuals es pengen a l'eina Padlet.

wikispaces Recital de poesia

Page 8: SD Cristina Julià

8

CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Què avaluarem?

- La cooperació.

- El respecte mutu entre ells.

- La implicació a les sessions.

- El progrés al llarg dels dies.

- Les aportacions individuals a les tasques.

- l'Ús de les TIC (Wikispaces i Padlet)

- La tasca final.

Criteris d’avaluació de les TIC.

Pel que fa als criteris d’avaluació de les TIC, es tindrà en compte el següent:

L’ús del Wikispaces com a eina de treball tant a classe (si cal) com a casa.

Percentatges d’avaluació

Autoavaluació Tasca final

Sessió 6

10%

Diaris d'aula (sistematització dels

aprenentatges)

7,5%

Padlet Sessions 2 i 6

(Ús de les TIC)

7,5%

Page 9: SD Cristina Julià

9

Co-avaluació de la tasca final (Recitació del poema)

10%

Avaluació docent de la tasca final

(Recitació del poema)

50%

Avaluació final identificació dels

aprenentatges

10%

Full d'avaluació d'identificació dels aprenentatges

Explica críticament en un mínim de 100 paraules els aspectes que hem treballat a classe.

Llegeix el següent llistat: indica quines coses creus hem fet (aplicat, explicat, etc.) i valora la

seva utilitat o interès.

1. Hem explorat els propis recursos expressius (modulació de la veu, gest, expressió

facial) per tal de posar en escena un poema. [SÍ / NO]

2. Hem argumentat per què ens ha agradat un poema [SÍ / NO]

3. Hem après a treballar de manera cooperativa. [SÍ / NO]

4. Hem elaborat un diari de classe per recollir els aprenentatges més rellevants. [SÍ /

NO]

5. Hem fet redaccions per millorar l’ortografia. [SÍ / NO]

6. Hem après a treballar amb diferents eines TIC com la Wikispaces i el Padlet. [SÍ /

NO]

7. Hem après mètrica. [SÍ / NO]

8. Hem consultat diccionaris o posat en comú els dubtes sobre vocabulari o sobre el

significat d'algun fragment de la poesia. [SÍ / NO]

Page 10: SD Cristina Julià

10

9. Hem après a escriure poesia. [SÍ / NO]

10. Hem après com fer un text més entonador (entonació, pauses i dicció). [SÍ / NO]

SESSIÓ 2. ANÀLISI POÈTIC

SENSE DORMIR La nit té un pes feixuc malgrat el vol de les estrelles i la transparència de l'aire net. És un gran sac ple de tubercles de records que malda per aixecar-se i no ho aconsegueix. No t'alcis del llit, no fos que t'abismessis en la negror. Corren fantasmes per tot el pis. No apaguis el llum. Espera el dia nou, sense dormir si pots escoltant la tempesta.

Joan Vinyoli

DESOLACIÓ Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

Page 11: SD Cristina Julià

11

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

Joan Alcover

QUIN REBOLCAR-SE AVUI LES ONES Quin rebolcar-se avui totes les ones Escumejant sorroses, desiguals! Com s’estiren i s’alcen tant com poden Per a fugir el gran turment del mar! Tot el mar s’ensombreix i se sorolla, Ones vénen arreu, onades van, Corrent cap a la platja clamoroses, L’escabellada escuma al vent donant.

Joan Maragall

EN BONA COMPANYIA Molts jardins amb peònies, lilàs i pèsols d'olor, són lloc de bon estar, quan ja la llum abaixa la veu i, sense fer remor, pels engorjats del vespre s'allunya la tartana del desesper. El dia torça el coll com una espiga plena. La nit es tota per nosaltres. Encén el vi.

Joan Vinyoli EL GUANY Mai no et rendeixis.

Page 12: SD Cristina Julià

12

Gira't del costat on abans veies el penell que et feia creure en l'últim crit del gall dels boscos. Entra mar negre endins i baixa al fons. Quan pugis, coraller, i t'hagis tret el feixuc escafandre, t'hauràs guanyat una mar llisa i el vol del gavià.

Joan Vinyoli

ELIONOR L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. Miquel Martí Pol

Page 13: SD Cristina Julià

13

CAP AL NO-RES No sé per on camino, sé només que vaig cap al no-res. Fa molt de temps que em destrueixo. No sabré mai on sóc. No podré veure mai la veritable mar al fons. Se'm dóna sols mirar temporalment les coses.

Joan Vinyoli

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

• Cairney (1992) T.H. La creación de contextos de enseñanza que los estimule a la comprensión de los textos literarios.

• Colomer, T (1997) La enseñanza de la comprensión lectora.

• Gallart, M. (2012) Criteris per avaluar una exposició oral. XTEC. Recuperat de

http://www.xtec.cat/~mgallar3/8activitats/0_pautes_generals/criteris%20per%20

avaluar%20una%20exposicio%20oral.pdf el 2 de gener de 2014.

• Martínez, G. (2010) Taller pràctic de lectura en veu alta. VI certamen nacional infantil i

juvenil de lectura en veu alta.

• Palou, J. Bosch, (2005) La llengua oral a l’escola, 10 experiències didàctiques. Barcelona:

Editorial Graó. 43-53.

• Palou, J. Bosch, C. (2005) La llengua oral a l’escola. Barcelona : Editorial Graó. 13-40.

• Pujolàs, P. (2002) Aprendre junts alumnes diferents. Vic: Eumo Editorial. 112.

• Zafeiriadou N. (2009). Drama in language teaching: A challange for creative development. TELT State school advisor. Prefecture of Drama, 23, 4-9.

• Varis autors. (2012) Metodologies inclusives i treball cooperatiu (ICE , UAB). Recuperat de

http://www.ice.udl.es/interi/treball_cooperatiu.pdf el 4 de gener de 2014.