sci 41

p u b l i c a c i ó n t r i m e s t r a l 4 r t t r i m e s t r e 2 0 1 1 n º 4 1

IX Cena de premios

sumario

Expandir y promover relaciones entre aquellos que amen la caza y la naturaleza. Promover la conservación de los recursos naturales reno-vables, reconociendo la caza como una de las mejores herramientas de gestión de los mismos. Educar a los jóvenes, a los deportistas de la naturaleza y al público en general, en la responsabilidad de con-servar nuestra fauna y flora, las cuales son nuestra herencia de la naturaleza.

Compartir nuestras experiencias cinegéticas con el resto de los miem-bros del S.C.I. Conducir la organización como una entidad sin ánimo de lucro, que sea consecuente con sus propósitos altruistas, a la vez que ayuda al común entretenimiento de sus miembros, con el objeto final de participar en la ayuda a la conservación de los animales que nos gusta cazar hoy, para que aquellos que quisieran, en un futuro, puedan participar de esta actividad, la caza.

Propósitos, intenciones y razón de ser del SCI

Bases de premios 5

Reunió institucional 7

Participación en IUGB 8

Pabellón de

D. Marcial Gomez Sequeira 12

Caça amb arc del cérvol 16

Agenda 21

Hurgando en la biblioteca 22

De caça per Grenlàndia 26

Mosaico Gráfico 31

President: José María Losa Reverté Vicepresident 1º Alberto Feu Puig Vicepresident 2ºMarisol Ruíz Landínez Secretari Joaquim A. Rossell Carol Tresorer Francisco Javier Puga Villaverde Vocals Francisco Miguel González RibasJuan Manuel Pursals PonsJordi Vaquer TarragóFrancesc Fusellas EstebaFernando Díaz Vélez

Revista SCI Catalunya - Número 41 - 4rt trimestre 2011

Directiu - Redactor Jefe Francisco Miguel González Ribas

Col.laboradors Carlos Sitjar Santaló, Joaquín Rossell Carol, Ignasi SitjarJordi Muntanyola, Juan Pou i Padrós, Manel Vaquer, Andreu Pujol, Fernando Diaz, Abel Carretero.

Comissió de Fires - Directius Francesc M. González

Disseny i Maquetació Ignasi Sitjar Manresa - www.ignasisitjar.com

Impressió: Litogama

Cartes a la redaccióSCI Catalunya a l’atenció de Francisco González Ribas C/Lorena,45 - 47 7º 4ª 08042 Barcelona

Edita: Safari Club International Catalunya ChapterISSN: 2014-3206 Dip. Leg.: B-28029-2011

El SCI de Catalunya no es fa responsable de les opinions i articles que apareixen al butlletí.

Safari Club International Catalunya Chapter

Junta Directiva del

SCI - Novembre 20114

Tu próxima cita en la cena de premios el próximo 16 de noviembre

Catalunya chapter

El SCI de Catalunya en su octava edición con-

secutiva te cita el próximo mes de noviembre,

donde nos reuniremos para entregar la men-

ción de nuestro Socio distinguido del Año, en-

trega de premios a los mejores trofeos de caza mayor,

presentados a nuestro Club por los distintos cazadores

que quieran optar a ello y distinciones a los socios y ami-

gos que han colaborado con nuestro Club.

Todos los que tengáis trofeos que merezcan un premio,

podéis presentarlo al Jurado designado, poniéndose en

contacto a los teléfonos:

Alberto Feu móvil. 656 951 030

Joaquim Rossell Tel.: 932 170 053.

Os animamos a que presentéis,

antes del día 16 de noviembre de

2011, vuestros trofeos para optar

a los premios.

La bases para la concesión de

los premios son las mismas del año

pasado y que transcribimos a

continuación.

Francisco González

SCI - Novembre 2011 5

Bases de los premios S.C.I. de Catalunya para trofeos de caza mayor

1º.- Se atribuyen los Premios de Caza Mayor del S.C.I.

de Catalunya para distinguir la actividad cinegética de

los cazadores.

2º.- Los premios distinguirán al cazador que haya con-

seguido deportivamente un trofeo meritorio, actuando

de acuerdo con los principios inspiradores del S.C.I.

3º.- Pueden optar a los premios, todos los cazadores

que se presenten.

4º.- Los trofeos presentados a concurso habrán de ser

cazados dentro los dos años naturales anteriores a la

concesión del premio.

5º.- No se aceptarán trofeos de animales que no sean

plenamente asilvestrados.

6º.- Para optar a los premios, es obligatorio exhibir una

fotografía del trofeo, donde aparezca el cazador, y proce-

der a la medición del trofeo, según las normas del S.C.I.

7º.- Los trofeos premiados habrán de estar a disposi-

ción del jurado y a requerimiento del mismo, deberán

ser exhibidos en el acto de la entrega de premios.

8º.- Los premios serán concedidos por un Jurado com-

puesto por las siguientes personas:

Juan Luís Oliva de Suelves, que actuará como presi-

dente, José María Losa Reverté, Jaime Racionero,

Alberto Feu Puig, Francisco González Ribas y Josep

María Valeri Ferret. Actuará de Secretario, Joaquín A.

Rossell Carol, que lo es del Capítulo de Catalunya.

Actuarán como asesores de honor, Nicolás Franco y

Pepe Madrazo.

9º.- El Jurado tendrá muy presente, para la concesión

de los premios y por este orden:

a) El respeto a los preceptos inspiradores del S.C.I., sin-

gularmente hacia la consideración y respeto a la Natu-

raleza y su equilibrio.

b) La dificultad que puede representar la caza de la es-

pecie en concreto.

c) Valoración de la especie o subespecie dentro del ám-

bito cinegético.

d) Calidad del trofeo dentro de su especie o subespe-

cie.

10º.- Los trofeos se medirán de acuerdo con las fórmu-

las de medición del S.C.I.

11º.- Los premios se entregarán en el transcurso de

la reunión anual convocada al efecto por nuestro Club,

denominada Cena de Invierno.

12º.- Se concederán los siguientes premios:

a) Hasta un máximo de tres premios para cada uno de

los Continentes. Estos premios se otorgarán al cazador

propietario del trofeo.

b) Hasta un máximo de tres premios para cazadores

con arco en España.

c) Hasta un máximo de tres premios para cazadores

con arco en el resto del mundo.

d) Un premio especial y único, al cazador que haya pre-

sentado el mejor trofeo.

e) Un premio especial y único, al cazador socio del S.C.I.

Catalunya Chapter que haya presentado el mejor trofeo,

para el caso de no coincidir con el premio anterior.

13º.- El hecho de concursar supone la aceptación de

las bases de los premios, siendo inapelables las deci-

siones del Jurado.

14º.- La presentación para optar a cualquiera de los

Premios, deberá hacerse antes del día 10 de noviem-

bre de 2011, enviando una fotografía del cazador con

el trofeo, con los datos completos del cazador y lugar

de la cacería a la sede social o al e-mail del Presi-

dente: [email protected] o del Secretario:

[email protected]

Catalunya chapter


Catalunya chapter

Una vez mas, como cada año por estas fe-

chas, se celebrará la Cena de Premios que

tendrá lugar en el Círculo Ecuestre de Bar-

celona, calle Balmes 169, a las 21h.

Todos aquellos que deseen presentar sus trofeos, pue-

den hacerlo mediante aviso a cualquiera de los miem-

bros de la Junta, hasta el día 10 de noviembre, en que

se reunirá el Jurado para hacer la selección y posterior

votación para la concesión de los premios a los mejo-

res trofeos presentados.

Degustaremos la Cena preparada por la cocina del Cír-

culo Ecuestre, sirviéndose previamente un Aperitivo en

el Hall que consistirá en:

Virutas de Jamón Ibérico

Triángulo de Queso Manchego

Mini Croquetas de Ave

Cava Anna de Codorniu Brut Nature

Refrescos

Seguidamente pasaremos a la tercera planta donde

nos servirán la cena con el siguiente Menú:

Crema de Guisantes, Huevo Crujiente

y Virutas de Jamón Ibérico

* * *

Corvina con Parrillada de Verduras

al Aceite de Romero

* * *

Espuma de Crema Catalana con Teja de Almendras

* * *

Heredad Ugarte Crianza 2008 (D.O. La Rioja)

Aguas y Cafés

El precio de aperitivo y cena será de 60€

Asimismo, se ruega a todos los que deseen asistir, lo

comuniquen con la máxima antelación posible.

Se recuerda a los caballeros la necesidad de vestir con

americana y corbata

SCI Catalunya

IX Cena de premios 16 de Noviembre de 2011


Catalunya chapter

El proppassat dia 5 d’octubre, el President

i el Secretari del Capítol de Catalunya del

Safari Club International, en representació

de la Junta Directiva del mateix, varen ser

rebuts pel Subdirector General d’Activitats Cinegèti-

ques i Pesca Continental de la Generalitat de Catalun-

ya Sr. En Alex Cuadros.

En el transcurs de la reunió celebrada en la Seu del

Departament, es van intercanviar una sèrie de consi-

deracions relatives a les circumstàncies per les quals

travessa la caça actualment a Catalunya.

El nostre Capítol va tenir oportunitat d’exposar al Sr.

Subdirector les inquietuds que considerem tenen els

nostres socis i caçadors en general, per dignificar la

caça com a activitat necessària pel manteniment del

medi ambient de manera racional i sostenible.

Així mateix, es van tractar, entre altres temes, la reno-

vació automàtica de la llicència de caça, la unificació

de la puntuació dels trofeus, tant per part de la Junta

Nacional d’Homologació com de la Guarderia, la consi-

deració d’espècie cinegètica de la cabra domèstica asil-

vestrada (feral goat), la promoció de mesures d’estímul

als caçadors de menys de 21 anys, la potenciació de la

caça amb arc a les Reserves i el control de les pobla-

cions d’animals en l’entorn de nuclis urbans.

Finalment, es van tractar també temes relatius a la col.

laboració entre el Capítol de Catalunya i la Generalitat,

en vistes a la futura creació d’un museu de caça i la

participació en la col.laboració d’estudis per la millora

de les Reserves.

La reunió va concloure convidant al Sr. Subdirector als

propers actes organitzats pel nostre Capítol.

SCI Catalunya

Reunió institucional del capítol de Catalunya de l’SCI

Visita nuestra web

www.safariclubcat.es


Catalunya chapterNuestro capítulo participa en la

IUGB de Barcelona

El Capítulo de Catalunya del Safari Club In-

ternational participó como sponsor y expo-

sitor en el XXX International Union Of Game Biologist Congres y XIII Inter-

national Perdix Congres, que tuvo lugar entre el 5

y 9 de septiembre de 2011 en el Hotel Juan Carlos I de

Barcelona.

El mundialmente reconocido Congreso de la IUGB fue

coorganizado por la Generalitat de Catalunya, Direc-

ción General del Medi Natural i Biodiversitat del Depar-

tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i

Medi Natural, la Universitat de Barcelona, UB, el Game

and Wildlife Conservation Trust y el Instituto de Recur-

sos Cinegéticos, IREC.

El principal objetivo del Congreso ha sido dar a conocer

los distintos trabajos de investigadores y técnicos en

fauna cinegética a los más de 400 congresistas inscri-

tos, procedentes de 45 países diferentes.

Desde los años 50, la IUGB ha venido celebrando, cada


Catalunya chapter

dos años, reuniones que han acogido biólogos, veteri-

narios, cazadores y otros profesionales interesados en

la actividad cinegética y en la fauna, con el fin de aproxi-

mar puntos de vista y dar a conocer las investigaciones

realizadas en cada uno de los campos expresados.

El Congreso ha sido presidido por el Dr. Manel Puigcer-

ver, de la Universidad de Barcelona, y ha tratado bási-

camente del análisis de los conflictos existentes entre

la fauna salvaje y las actividades desarrolladas por la

población que vive dentro de su ámbito, así como de

las políticas de recuperación de especies salvajes.

Asimismo, en el Congreso se trató sobre la gestión de

las especies galliformes, en concreto, sobre la Perdíz;

la Conservación y gestión de las especies migratorias;

La Red pirenáica para galliformes del Pirineo: Uroga-

llo, Perdíz blanca y Perdíz gris, así como La gestión


Catalunya chapter

• Aspectos veterinarios de la fauna salvaje y conser-

vación.

• Interacciones humanas en la fauna salvaje.

• Biología de la fauna salvaje, comportamiento y ges-

tión de las especies de caza.

• Especies en extinción y dinámica de las poblaciones.

• Ungulados exóticos como especies de caza: Los

aspectos ecológicos y socio económico.

• La estrategia y práctica en el control del conejo en

diferentes regiones del mundo.

• El jabalí en areas protegidas del Mediterráneo: ges-

tión de conflictos.

En concreto, las distintas ponencias del Congreso se basaron en los siguientes temas:

Ponencias del Congreso

sostenible de las aves migratorias.

Visitaron el Stand del Safari Club diversas personalida-

des, entre las que cabe destacar Yves Lecocq, repre-

sentando a la FACE, Alex Cuadros, Subdirector General

d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Gene-

ralitat de Catalunya, Andrés Gutiérrez, presidente de la

RFEC, Francisco Piera, presidente de la FCC, José Luis

Garrido, director de FEDENCA y Jordi García Petit, direc-

tor del Parque Natural del Cadí-Moixeró entre otros.

El Congreso constituyó un rotundo éxito, quedando con-

vocado el próximo Congreso en la ciudad de Bruselas,

para los día 27 al 30 de Agosto del año 2013 y se cen-

trará sobre el tema “Diversity in Wildlife Management –

Objectives and Tools”SCI Catalunya

XXXXXXtthh IIUUGGBB CCoonnggrreessss aanndd PPeerrddiixx XXIIIIII ((IInntteerrnnaattiioonnaall UUnniioonn ooff GGaammee BBiioollooggiissttss)) 55tthh ttoo 99tthh SSeepptteemmbbeerr 22001111 -- BBaarrcceelloonnaa --

wwwwww..iiuuggbb22001111..ccoomm


Catalunya chapter

Como cada año y siguiendo las tradiciones de las festivi-dades Navideñas, el S.C.I. de Catalunya Chapter, ya se ha reservado el número de la lo-tería del gordo de Navidad que se celebrará el próximo día 22 de Diciembre, que abrirán y alimentará nuevas esperan-zas e ilusiones para cada uno de nosotros.

Este número de Navidad ha sido elegido con alevosía y premeditación para que por un corto periodo de tiempo nos dé esa chispa que nos haga soñar, alimentándonos con ilusiones, y nos permita contemplar y conseguir los deseos que ahora nos son in-alcanzables.

Nota: Por favor, si estáis intere-sados en participar, ruego pro-cedáis a la reserva via e-mail: [email protected], de vuestra/s participación/es de lotería, con la mayor urgencia posible, pues como sabéis te-nemos una cantidad limitada.

Muchas Gracias

Loteria de navidad


El día 28 de Septiembre de 2.011, se inauguró

el nuevo Pabellón de Caza de D. Marcial Gó-

mez Sequeira, inauguración a la que fuimos

invitados todos los presidentes de los Capítu-

los Ibéricos de Safari Club International.

El acto empezó a las 19 h con la apertura a los asistentes

Invitados a la inauguración del nuevo pabellón de caza de D. Marcial Gomez Sequeira,

presentación de su nuevo libro y cena de caza y safaris


del pabellón y donde pudimos observar las casi 400 es-

pecies distintas que ha cazado Marcial. No faltó un solo

detalle, y mientras contemplábamos con admiración los dis-

tintos trofeos cazados, algunos de ellos imposible de cazar

hoy en día, fuimos agasajados con un tentempié exquisito.

En ese mismo acto presentó su último libro titulado “Últi-

mas cruzadas”, dedicando personalmente el libro a cuan-

tas personas se los solicitaron, con tanto éxito, que hizo

que algunos casos no pudiera estar explicándonos los

lances que seguro ha tenido con los trofeos ahora natu-

ralizados.

Tuvimos la suerte de contar con la presencia de nuestro

Presidente Kevin Anderson que asistió a todos los actos,

acompañado de nuestro representante regional y amigo

Norbert Ullmann y nuestros Directores Internacionales,

Nicolás Franco y Pepe Madrazo.

Llegó la hora de irnos y casi nos tuvieron que echar del

Pabellón donde seguíamos descubriendo nuevos anima-

les, a modo de ejemplo es el primer Eld Deer que yo había

visto naturalizado, si bien había leído bastante sobre este

cérvido asiático.


Nos dirigimos a un restaurante en el Parque del retiro

donde tras servirnos una suculenta cena se otorgaron los

premios Caza y Safaris que recayeron en Kevin Anderson

en representación de Safari Club Intenational por la labor

llevada a cabo en la defensa de la caza y el Pepe Recio en

el que recayó el premio del cazador del Año.

Posteriormente se llevó a cabo una subasta de diversas

cacerías, así como de productos relacionados con la caza,

siendo todos los lotes adjudicados. Todos los asistentes

fuimos agraciados con productos de suscriptores de Caza

y Safaris y alguno que otro con la fortuna de llevarse un

clásico de la literatura cinegética.


En la cena compartimos mesa con el resto de Presiden-

tes de Capítulos Ibéricos, estando presentes los Capítulos

de Andalucía Occidental, Andalucía Oriental, Balearean,

Castilla, Levante, Lusitania y cómo no, Cataluña, cuya re-

presentación tuve el honor de ostentar.

Se acabó la cena y cada uno volvió a sus respectivos hote-

les, no sin antes, proponer la reunión intercapitular una vez

al año, así como intentar compartir determinadas activida-

des que nos permitirán ampliar nuestras relaciones dentro

del mundo de la caza por encima de nuestros capítulos.

Todos los asistentes nos despedimos convencidos de en-

contrarnos en la siguiente cena de Caza y Safaris, ahora

vehículo de las noticias de Safari Club International en len-

gua española.

José María Losa


Abans Fa uns quants anys un grup de caça-

dors arquers vam aconseguir els drets de

caça d’una finca a la província de Tarrago-

na. Que sigui una finca de caça de cèrvids

en aquesta província la converteix en especial, però el

fet que sigui una finca exclusiva per caça amb arc la

converteix en única.

La gestió que es duu a terme a la finca ha anat donat els

seus fruits al llarg dels anys fins aconseguir una pobla-

ció de cérvols i daines molt important, tant en densitat

com en qualitat. I després de la feina feta, finalment

vam aconseguir un somni que veníem perseguint des

de feia molt de temps: la caça del cérvol trofeu durant

la brama.

Al llarg del mes d’agost, la necessitat de gestionar la

finca, però potser encara més la curiositat per veure

l’evolució dels trofeus em fa visitar la finca cada set-

mana.

Programo la feina de gestió per tal d’acabar just al ves-

pre, quan la última llum del dia fa sortir els mascles més

vells de les obagues. Surten caminant lentament, pas-

sejant més que caminant, com mandrosos, aturant-se a

cada pas per ensumar tots els vents abans de decidir-

se a fer el següent pas. Surten per començar el lent

passeig nocturn buscant les últimes restes de verdor

que l’estiu no ha aconseguit assecar entre els marges

dels bancals més frondosos. Arribat a aquest moment

no sé si són conscients del canvi d’actitud que tindran

en poc menys d’un mes, però sigui com sigui, ara sem-

blen animals molt diferents als que podrem veure al cap

de poques setmanes.

Experiències per aconseguir un gran trofeu

Caça amb arc del Cérvol en Brama

Catalunya chapter


És aquest moment que, al meu entendre, el caçador

arquer es diferencia més del caçador convencional.

És innegable que qualsevol caçador ha de conèixer la

seva zona de caça i els animals que persegueix, però el

caçador arquer ha de saber jugar al gat i la rata. I què

vull dir amb això? Doncs que el caçador arquer no no-

més ha de tenir els mateixos coneixements que tots els

altres caçadors, si no que cal que aprengui a preveure

i endevinar les intencions dels animals. I és clar, ende-

vinar les intencions no és possible, i per tant, no ens

queda més remei que observar molt detingudament per

tal d’aprendre a interpretar.

Amb això vull dir que els arquers necessitem obser-

var més temps i més detingudament que la resta de

caçadors. No en tenim prou de saber on surt a pasturar

aquell trofeu que busquem, cal que sapiguem per on

sortirà, perquè una vegada ja haurà sortit a camp obert

ja estarà fora del nostre abast.

Amb els primers canvis de temps a finals d’agost i prin-

cipis de setembre els mascles comencen a marcar els

seus territoris. De sobte, d’una setmana per l’altra co-

mencen a aparèixer marques de rascades als arbres

joves i a les branques.

Els cérvols comencen a caminar pels seus territoris

buscant i triant un espai on més tard intentaran que s’hi

estableixi un grup de femelles que defensaran dels al-

tres mascles per cobrir-les. És en aquestes setmanes

que el cérvol camina més i es mostra més actiu. Encara

no brama, però té la imperiosa necessitat de recórrer

el seu territori per reconèixer qualsevol canvi i conèixer

tots els altres congèneres. Aquesta és probablement la

millor ocasió que tenim els arquers de fer-nos amb un

bon trofeu de cérvol.

L’observació periòdica ens indicarà quines són les rutes

més seguides dins del territori del trofeu que busquem.

La intuïció i l’experiència del “gat” ens podran ajudar a

parar la trampa a la “rata”. Tot passa per intentar ende-

vinar el moviment i la ruta del trofeu que perseguim.

Durant les setmanes prèvies a la brama, els mascles dominants només es deixaran veure durant el dia mentre patrullen el seu territori per marcar-lo.

La instantània presa des del mateix treestand mostra com les cérvoles avancen tranquil·les mentre entren a una de les “finestres” preparades per tirar. Moments abans ens haurien deixat obrir l’arc sense possibilitat de detec-tar-nos.


Una altra pista que ens pot ajudar molt a preveure els

passos del gran cérvol és l’observació periòdica de les

cérvoles. Durant les setmanes prèvies al començament

de la brama és fàcil veure l’anar i venir de les cérvoles

amb els cervatells. La imperiosa necessitat d’alletar-los

les fa estar més actives per buscar menjar en un moment

on el bosc i els camps donen molt poc de si. Detectar

els costums d’aquestes femelles és de vital importància

si pensem que tard o d’hora el mascle dominant de la

zona les anirà a buscar. Serà al cap d’uns dies, amb la

brama ja avançada, que el mascle dominant es dedi-

carà a seguir i agrupar totes les cérvoles que tingui dins

del seu territori prèviament consolidat.

Una vegada hem decidit el lloc perfecte per parar aques-

ta trampa, caldrà saber com parar-la. Aquest detall apa-

rentment sense tanta importància marcarà la diferència

entre l’èxit i el fracàs una vegada el cérvol aparegui en

escena.

Són diversos els factors que hem de tenir en compte.

Aquest són bàsicament tots els sentits del cérvol per

detectar els perills que habitualment l’envolten: la vis-

ta, l’olfacte i l’oïda. No podem oblidar que generalment

es tirarà a l’animal a molt poca distància, entre 10 i 30

metres i per tant, tots els sentits de l’animal prenen una

importància vital. Encara hi ha qui diu que un cérvol en

zel està cec i sord. Bé, en aquest cas jo els diria que

molt poques vegades s’han acostat a un cérvol salvatge

en zel. Val a dir que en aquest estat el cérvol es belluga

més, està més actiu i pren una actitud molt més confia-

da del que és habitual. És per això que se’l pot veure a

camp obert durant molt més temps que durant la resta

Les marques que els cérvols mascles deixen per marcar el territori es fan notar de forma evident. La seva aparició ens informa del moment que comença el zel, tot i que en-cara faltarà per sentir les primeres brames.

Els recorreguts que els mascles realitzen per controlar i delimitar el seu territori deixa marques evidents per qui les sap interpretar.


de l’any. Fins i tot aquells trofeus més vells, que són

animals pràcticament nocturns, es veuen impulsats per

les hormones a allargar la seva activitat durant moltes

hores diürnes. Ara bé, d’aquí a dir que són animals en

guàrdia baixa, res de res. Si a més pensem que gene-

ralment el mascle estarà envoltat de vàries femelles és

lògic pensar que el caçador haurà d’enfrontar-se a una

gran quantitat d’ulls i orelles en permanent alerta.

Així doncs, si ens disposem a esperar el cérvol des de

dalt d’un treestand situat a un arbre, caldrà prendre di-

verses mesures. Una de les més importants és estar

segur que sempre estarem en un punt més elevat que

la possible ruta dels animals. El nostre cos està a una

temperatura més alta que l’aire que ens envolta, i per

aquest motiu les olors que es generen es dispersen de

forma ascendent. Si ens situem a la part baixa d’una

vall, els animals que es trobin a la part alta detecta-

ran les nostres emanacions i òbviament no baixaran.

De la mateixa manera, tampoc no és convenient situar

el nostre punt d’espera dins d’un barranc, doncs l’aire

s’acostuma a acanalar transportant les olors amb facili-

tat d’un costat cap a l’altre.

Un altre factor molt important a tenir en compte és la

pròpia integració dins del bosc per que l’animal no ens

vegi. Els cèrvids tenen una vista excel·lent, però aquest

sentit s’aguditza enormement davant del moviment.

Això vol dir que si estem perfectament immòbils en una

situació més o menys dissimulada, els cérvols ens po-

dran mirar però segurament no ens veuran. Això si, en

el mateix instant que decidim obrir l’arc tots els animals

de la zona sortiran en estampida. En principi doncs, cal

que amaguem la nostra silueta. És molt important que la

nostra posició estigui envoltada de brancatge que retalli

i difumini la nostra silueta. D’aquesta manera evitarem

que ens vegin.

Si l’espera la realitzem des d’un blind, cal que sapiguem

aprofitar la foscor del nostre amagatall. El mètode de

funcionament del blind (en anglès “cec”) és crear un

espai fosc on no s’hi vegi res. Per aquest motiu, quan

ens hi amaguem, la nostra silueta sempre quedarà més

amagada i fins i tot els moviments quedaran més difu-

minats dins la fosca. Amb tot, el reduït espai ens obli-

garà a ser molt curosos a l’hora de moure’ns per tal de

no tocar les parets, que generalment són de lona i es

mouen al contacte amb el nostre cos. Els blinds tenen

l’inconvenient que no són estancs i per tant no garan-

teixen la contenció de les nostres emanacions. Per altra

banda limiten molt el nostre camp de visió, fet pel qual

l’espera pot resultar més avorrida.

Sobre el camuflatge s’ha escrit molt, s’ha dit encara molt

més i s’ha venut tot el que s’ha pogut. De vegades m’he

trobat en situacions que sembla que tot sigui poc per

fer que el cérvol no et vegi. D’altres en canvi, sembla

que podria anar vestit amb colors llampants i els ani-

mals no et fan cas. La veritat és que al final no tinc una

opinió ben formada al respecte i per tant, anar per anar

prefereixo anar ben camuflat. A més tampoc amagarem

que posar-se la roba de camuflatge forma part del “circ”

El camuflatge i el sigil dalt del treestand són vitals per l’èxit de l’espera. Arribat el moment, l’acció tindrà lloc a menys de 30 metres de nosaltres.


propi dels caçadors que, per què no dir-ho, ens agrada

perquè ens situa al començament de la jornada de caça

i ens fa canviar el xip mental per adaptar-lo a “mode

hunter”.

Però el que si que és cert és l’efecte de la nostra cara

i les nostres mans. La claror d’aquestes parts del cos

dins del bosc actua com un semàfor pels animals (tam-

bé ho podeu comprovar amb les persones). És neces-

sari tapar la cara amb vels reixats o malles ajustables

que deixin només els ulls al descobert. També hi ha la

possibilitat de fer servir pintures que difuminen la cla-

ror de la cara. Per les mans és indispensable fer servir

guants.

El moment d’obrir l’arc és crucial. Per fer-ho és quan un

arquer cal que demostri uns nervis d’acer i una ment molt

freda. Cal obrir l’arc uns segons abans que el cérvol faci

acte de presència. Per això, si coneixem els senders

que fa servir, haurem d’aclarir les branques i els obsta-

cles necessaris per crear “finestres” de tir, però no ne-

tejarem tota la zona per no fer canvis que puguin alertar

els animals de la zona. Les zones brutes de brancatge

ens permetran sentir l’animal i potser fins i tot veure’l

una mica, però no ens permetran tirar. Per altra banda

però, el cérvol tampoc ens veurà a nosaltres i serà en

aquest moment que aprofitarem per obrir l’arc. Després

d’això només caldrà encarar l’arc i seguir la nostra peça

fins que entri en una de les finestres de tir que tenim

preparades. Generalment el deambular dels cérvols en

aquestes situacions és bastant lent, però sovint un xiu-

let en el moment que el cérvol passa per davant de la

finestra el farà aturar uns segons. Uns segons mortals

si els sabem aprofitar.

Manel Vaquer

Si la zona està freqüentada per cérvoles amb les seves cries haurem de pensar que tard o d’hora apareixerà el mascle dominant que intentarà agrupar-les dins del seu harem.

Els blinds camuflen la nostra silueta i els nostres movi-ments dins la seva foscor. Són especialment indicats per les zones on no podem instal·lar un treestand en un arbre dominant.


El próximo dia 16 de noviembre, tendrá lu-gar en el Círculo Ecuestre de Barcelona la Cena de Premios para galardonar a los me-jores trofeos presentados, elegir al Socio Distinguido del Año y conceder el Premio literario al mejor artículo.

Jornada Gastronómica en el Restaurante Can Piqué (Ctra. Badalona-Montcada Km. 7, 08110 Montcada i Reixac).

Al igual que el año pasado, nuestro amigo Eladi Vall-duví dirigirá esta II Tirada al Plato en Can Piqué para después degustar una comida a base de manjares cinegéticos para terminar con un reparto de premios a todos los tiradores.

Cena de premios del Safari Club de Catalunya

Día 15 de diciembre de 2011: II TIRADA AL PLATO.

Siguiendo con el espíritu de acercar a los jóvenes a la caza, el Capítulo ha organizado un fin de semana de batida de jabalíes en el Pirineo en colaboración con la Colla de Fornols-Lavansa.

Estas batidas están previstas para los días 5 y 6 de Noviembre y contaremos con la asistencia de Don Alex Cuadros, Subdirector General d’Activitats Cine-gètiques i Pesca Continental de la Generalitat de Ca-talunya y con D. D. Jordi García Petit, Director de la Parque Natural del Cadí-Moixeró que, el sábado por la tarde, compartirán tertulia con los jóvenes y los no tan jóvenes que asistan al acto.

La Junta Directiva

Días 5 y 6 de noviembre de 2011: Fin de semana de batida de jabalíes con la colla de Fornols-Lavansa.

Agenda del S.C.I de catalunya


El libro del que en esta ocasión les quiero

comentar se titula “JOHAN I D’ARAGÓ” y

está escrito por Josep M.ª Roca i Heras.

No es un libro propiamente de caza, si bien de la pági-

na 277 a la 314, trata exclusivamente de los aspectos

cinegéticos de este Rey, desde el punto de vista estric-

tamente histórico, con citas expresas a los códices y

manuscritos a los que se refiere.

No se trata aquí de dar una opinión crítica del libro,

sino pura y simplemente de manifestar o recordar su

existencia para aquellos que no lo hayan tenido en sus

manos.

Esta obra fue impresa como volumen XI de las Memo-

rias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona en

un total de 250 ejemplares y además, se hizo un tiraje

especial para la Institución Patxot, de 400 ejemplares,

100 de los cuales fueron tirados aparte para el autor;

se publicó en Barcelona el día de San Jorge del año

1929, constando de 467 páginas impresas en los talle-

res tipográficos de la Casa de la Caridad de Barcelona,

tamaño 28x23. El libro está escrito íntegramente en

lengua catalana.

Su autor, Josep M.ª Roca i Heras (1863-1930) era mé-

dico dermatólogo y escritor, especializado en Histo-

ria, miembro de la Academia de Ciencias Médicas de

Catalunya y Baleares. Presidió el Ateneo Barcelonés

desde 1908 a 1910 y desde 1913 a 1915, fue miembro

de la Academia de Bones Lletres de Barcelona y de la

Academia de la Lengua Catalana, así como del Conse-

jo Directivo dels Jocs Florals de Barcelona.

El libro nació con motivo de una conferencia que el

autor tuvo que dar en el Colegio de Médicos de Barce-

lona y con el fin de salirse de los tópicos habituales en

tal tipo de actos, disertó sobre “Johan I i les supersti-

cions”, prefiriendo hacer un discurso paramedical co-

nexo con un momento determinado de la historia de

Catalunya.

El contenido de este discurso es uno de los capítulos

del libro.

Otro capítulo del mismo es el discurso que pronunció

ante el Ateneo de Gerona titulado “puerisia, infantesa

i minyonia del Primer Duch de Gerona”; esta segunda

disertación también forma parte del libro, que se com-

pleta con los siguientes capítulos: “tres esponsalles

y sols dos mulleraments”; “carácter”, “religió y casa”;

“sanitat i cultura de Johan I”; “son menjar i son vestir”;

“Johan lo caçador”; “estigmes senyorials” y “l’aymador

de la gentilesa i lo mester de juglaria”.

A ello le sigue un epílogo, un apéndice documental y

un índice alfabético.

Este trabajo fue “Premio Patxot” en el año 1926.

El rey Johan I d’Aragó nació en Perpignan en diciem-

bre de 1350 y murió en el año 1396 en el bosque de

Orriols, de Torroella de Montgrí, como consecuencia

de una caída de caballo mientras cazaba.

Fue rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Cór-

Hurgando en la biblioteca

Rei Johan I d’Aragó


cega y Conde de Barcelona, Rosellón y Cerdeña. He-

redó de su padre Pedro IV el reino al morir éste, en

el año 1387, ostentando el título de Primer Duque de

Gerona desde que su padre instauró este Ducado.

En el libro que nos ocupa y en el capítulo dedicado a

la caza, se describe detalladamente, por un lado, la

relación del Rey con sus perros y por otro, con sus

halcones.

Así, hay innumerables referencias a la clase de perros

con que caza el Rey y los nombres que los mismos

tenían, así como la clase de caza a la que destinaba

cada uno de ellos, tanto en lo relativo a la caza mayor

como a la caza menor.

No tenía la jauría de su consuegro Gaston

Phoebus, Compte de Foix, que según Froissart

alcanzaba los 1.600 perros, pero no era nada

despreciable, ya que los llamaba a todos por

su nombre, que figuraba en una chapa de co-

bre inserta en el collar de cada perro, hechas

por Pedro, Maestro de Barcelona.

Ni que decir tiene que los viajes del Rey los

realizaba siempre acompañado por buena par-

te de su jauría y halcones; la historia lo ha con-

siderado un Rey culto ya que conocía varios

idiomas y solía viajar con un baúl destinado

exclusivamente a los libros.

La prueba de que el Rey era un amante de

los perros es que, en varias citas, alude a la

necesidad de que se les trate correctamente y

con afecto y que si alguno está enfermo o ya

alcanza una edad demasiado avanzada, orde-

na sean mandados al Abad de San Cugat del

Vallés o al Obispo de Tortosa con el fin de ser

curados o mantenidos hasta su muerte.

Se describe también todos aquellos persona-

jes de la época con los cuales intercambiaba

perros o se los mandaba recoger a cambio de

prebendas cuando tenía notícia de que desta-

caban.

Utiliza los perros para cazar tanto al jabalí como al

oso, al lobo, al isard o al ciervo.

El sentimiento que el Rey tenía hacia los perros lo te-

nía también hacia los halcones con los que cazaba y

asimismo intercambiaba, compraba, educaba y cuan-

do enfermaban, los confiaba a los Obispos de Barcelo-

na o Valencia, según detalladamente figura en el libro

comentado.

Es también de destacar que, enterado el Rey por Ma-

homed Al Fayat que Nofio de Picamill ha criado un

leopardo, le exige que se lo entregue y más tarde, pide

al Rey de Chipre, leopardos aptos para cazar. En la

travesía por mar de la pareja que le manda, junto con

varios halcones, muere la hembra y el Rey Johan I pide


la sustitución de la hembra fallecida, regalándole a cam-

bio dos corceles debidamente domados y ensillados.

El leopardo macho lo traslada a Perpignan a fin de

que le enseñen a cazar liebres.

El Rey también pescaba, según figura documentado,

al reclamar, a su paso por Amposta, dos embarcacio-

nes para pescar en el río.

Finalmente, es de destacar que este Rey está conside-

rado también como un bibliófilo y en su poder tuvo un

Códice del libro de la caza de Gaston Phoebus.

Este libro no figura relacionado en la Bibliografía Vena-

toria Española del Conde de Trastamara.

Quimet Brocard Retrato de Josep Maria Roca


Como afiliarse al S.C.I de catalunya

Para gozar de la totalidad de derechos como miembro del SCI, es necesario previa o simultaneamente tener el alta en el

SAFARI CLUB INTERNATIONAL – Tucson, USA. En consecuencia, en el caso de no ser ya miembro del SCI – Tucson, USA,

esta hoja de inscripción servirá también para producir dicha alta. Si ya es miembro, basta con indicar el número del SCI –

Tucson U.S.A. en la casilla correspondiente.

Las solicitudes o solicitud, según los casos, deberán enviarse a:

SAFARI CLUB INTERNATIONAL CATALUNYA CHAPTER

C/ Enric Granados, 114, 3º 1ª • 08008 • BARCELONA

e-mail: [email protected]

Al SCI de Catalunya expreso mi deseo de afiliarme como miembro, con una cuota anual de 72 € y al SCI Tucson U.S.A., con

una cuota anual de 90$ U.S.A.

Nombre:

Apelidos:

DNI:

Dirección:

CP: Ciudad: Provincia:

Telf. (profesional): Particular:

Telf. móvil:

Fax: (profesional): Particular:

E-mail:

Número de Miembro SCI (Tucson), en su caso

Anualmente, recibirá de U.S.A., seis ejemplares de SAFARI MAGAZINE y doce periódicos SAFARI TIMES, así como un

BOLETÍN trimestral del Capítulo de Catalunya.

FORMA DE PAGO DE LA CUOTA ANUAL

Talón nominativo al SCI CATALUNYA CHAPTER por un importe de 72 € + equivalente a 90,- $ U.S.A.:

Domiciliación bancaria (en cuyo caso rellenar los datos siguientes):

Entidad Oficina DC NºCuenta

El alta comporta que mis datos sean incluídos en el fichero automatizado de la Asociación para futuras comunicaciones

relacionadas con el objeto social de la misma.

Fecha:

Firma del solicitante:

C/ Enric Granados, 114, 3º 1ª • 08008 Barcelona • Tel.: 934 150 736

Asociación sin ánimo de lucro para la conservación de la Naturaleza y defensa de la Caza.

SOLICITUD DE AFILIACIÓN

CA

TA

LUNYA CHAPTE

R

SAFA

RI CLUB INTERNATIO

NAL


De caça per Grenlàndia

El fet que mai no haguéssim viatjat al gèlid país

de Grenlàndia ens despertava unes expec-

tatives i una curiositat força interessants. El

viatge va començar diumenge 3 de juliol, quan

des de l’aeroport d’El Prat vam començar el nostre camí

cap a les altes latituds.

El trajecte no va ser gaire còmode, ja que enllaçar tots els

vols fins a Narsarsuaq el nostre destí final és molt difícil.

Alguns havíem passat dues nits fora i vam agafar quatre

avions diferents, altres van arribar en tan sols dos vols i

una nit fora. Però, en qualsevol cas, dimarts dia 5 vam arri-

bar tots a Narsarsuaq. El Jaume Serra, el Javier Puga, el

Manel Carretero i jo, el seu fill. Allà ja ens estava esperant

el Hannes, organitzador de la cacera i amic nostre.

Des d’aquesta població del sud del país vam pujar en una

barca que ens portà fins a Narsaq, el lloc on caçaríem el

primer dia. Hi vam arribar després d’un viatge de poc més

d’una hora. Allí ja ens esperava un cotxe que ens portaria

cap a la que seria la nostra casa durant les dues properes

nits. La llar era molt acollidora, just davant del mar, a tan


sols un centenar de metres de la mateixa línia de la costa.

Eren quarts de tres de la tarda. Aquell dia encara no caça-

ríem. Vam menjar una mica i per matar el temps vam co-

mençar a jugar al pòquer. Entre partida i partida se’ns van

fer les sis en un tres i no res, i ja era l’hora d’anar a sopar

al restaurant que hi ha a l’hotel del poble (l’únic, per cert).

Dimecres 6 ens vàrem llevar al voltant de les sis del matí,

amb el temps suficient per esmorzar i tenir-ho tot a punt

a les set, hora en què una barca ens passaria a buscar

per iniciar el primer dia de caça. La zona on caçàvem

era una gran illa no gaire lluny de Narsaq, tota envolta-

da d’espectaculars paisatges dominats per cascades i per

una vegetació de color verd fosc molt exuberant.

La primera jornada va resultar del tot fructuosa. Primer

el Manel i jo vam estar empaitant un grup de rens durant

força estona per les irregulars muntanyes en què pastu-

raven. Al final vam trobar el grup i vam poder abatre un

ren força maco. El nostre esforç havia tingut una bona re-

compensa. Al mateix temps, el Jaume també feia la seva

feina gràcies a la bona sort, ja que el ren que va caçar

se li havia anat acostant de cara sense adonar-se de la

presència del Jaume.

En a penes dues hores ja teníem dos rens. Ara només fal-

tava el Javier. I el seu torn va arribar poc més tard. Va ser

en veure un altre grup de rens. Vam comprovar que n’hi

havia un que valia la pena i el Javier s’hi va acostar amb

la llanxa que utilitzàvem per apropar-nos a terra la barca

era massa gran. Des d’allà mateix, quan encara no havia

arribat al límit costaner, li va disparar. Va ser un tret prou

bo perquè no en calgués cap altre.


Tots tres caçadors ja havien fet la feina, però el Manel en

volia caçar un altre. Va ser un parell d’hores més tard que

vam tornar a veure un ren que podia ser bo. Ell, jo i el Han-

nes, acompanyats dels dos guies que venien amb nosal-

tres, vam aventurar-nos a la seva recerca. Aquella vegada

també vàrem caminar bastant, i no va ser gens fàcil. El ves-

sant per on pujàvem muntanya amunt tenia força pendent.

Després de fer unes quantes ullades per escrutar el te-

rreny que s’obria al nostre davant vam aconseguir veure

el grup que ja s’estava esmunyint per darrere. El Manel

va poder disparar a temps, just abans que aconseguissin

fugir definitivament. Era el seu segon ren, una mica més

gran que el primer. Després de la breu sessió fotogràfica

que vàrem fer, els dos guies van començar a esbudellar-lo.

Després de l’èxit assolit el primer dia en tan sols unes ho-

res, aquell dimecres a la tarda el vàrem dedicar a la pesca.

Ja havíem enllestit la caça d’aquell dia i vam buscar una

alternativa per dedicar-nos-hi durant la tarda i evitar, així,

que ens avorríssim. El que al principi va començar com un

avorriment total que gairebé ens va fer plegar, al final es

va convertir en un festival pesquer.

Vam començar a pescar a les cinc de la tarda i a les set en-

cara no havíem pescat res de res. Quan ja estàvem a punt

de marxar els peixos van començar a picar una mica. Això

va fer que ens decidíssim a quedar-nos encara una esto-

na. I cada vegada picaven més i més. Al final vam acabar

pescant una setantena de bacallans petits en unes tres

hores. Ens els vam menjar per sopar. Eren molt bons.

Dijous 7 a les set i vint del matí vam començar a esmorzar.

Ja marxàvem cap al segon lloc de caça: Ivittut. Ara tocava

anar a la recerca del musk ox, la segona espècie animal

que buscàvem en aquell viatge. I per fer-ho havíem d’anar

a aquesta nova zona de caça. A dos quarts de nou ens va

venir a buscar la barca que ens havia portat el dia abans

fins a Narsaq el poble on érem i vam començar el nostre

itinerari marítim.

El viatge va durar al voltant de cinc hores. En arribar allà

eren aproximadament les dues de la tarda. Però com que

no teníem temps de parar-nos a menjar vam dinar a la bar-

ca, en una mena de pícnic improvisat. En acabar de dinar

vam donar per començada la segona jornada de caça.

El primer que va tenir la possibilitat d’estrenar-se amb el

musk ox va ser el Jaume. Però no va tenir sort. Després


el Manel i jo vam veure’n un de maco i vam decidir anar

a cercar-lo. Tot va anar bé i el vàrem caçar. Sens dubte

era una bona bèstia. Poc després el Jaume va tenir la sort

de cara i va caçar el seu. Igual que el dia anterior, només

faltava el Javier per enllestir la feina.

La seva oportunitat va arribar poc després. Tots havien

anat a buscar el musk ox del Jaume excepte el Javier i

jo, i per no quedar-me sol a la barca vaig acompanyar-lo

quan va arribar el seu moment. Anàvem a buscar-ne un

que estava pasturant tot sol en un prat. Tan sigil·losament

com vam poder ens hi vam acostar. Vàrem baixar a terra

ferma i pràcticament arrossegant-nos per terra vam bus-

car la posició idònia per poder disparar. En trobar el lloc

adequat el Javier li va disparar i el va caçar.

Una altra vegada tots tres caçadors havien complert. Eren

poc més de les vuit del vespre que ja havíem acabat.

Vàrem marxar cap a casa orgullosos i cofois de la feina

feta. Sens dubte vàrem tenir la sort de cara, no és tan fàcil

caçar totes les peces en un sol dia, i encara menys consi-

derant que hi havia tres caçadors.

Divendres 8 era el tercer dia dedicat a la caça. Però

com que ja havíem caçat el que volíem vàrem tenir el

dia lliure. També ens vam dedicar a la pesca. Al matí a

primera hora, però, vam anar primer de tot a Arsuk el

poble més proper al supermercat a comprar menjar per

a les últimes hores que ens quedaven. Després sí que

vam estar pescant, o intentant-ho, perquè no va picar

ni un sol peix. Va ser a la tarda quan van tornar a picar,

i el resultat va ser el mateix que l’anterior experiència

amb les canyes: bacallans petits en abundància. Així

vàrem passar el dia.

Una de les coses que més ens va acabar impactant

positivament va ser el menjar. Cap de nosaltres no

s’esperava poder menjar tan i tan bé com ho vàrem

fer. Ens havíem pensat que allà els queviures no són

una de les coses més destacables, però sens dubte

estàvem equivocats. Cada dia vam dinar i sopar de

conya!

Dissabte era el dia en el qual començava el nostre re-

torn cap a Catalunya. I dic començar perquè, igual que


Nuevas Corbatas del SCIAproveche estas Navidades para regalar una corbata de nuestro club.

Con este regalo ayudará a la Conservación de la Naturaleza y a la

defensa de la caza y del colectivo de cazadores.

Para pedidos dirigirse a : [email protected]

per venir, hauríem de fer tres escales abans d’arribar

a Barcelona. Passaríem una nit a Nuuk, la capital de

Grenlàndia, i una altra a Copenhaguen.

Allò més interessant de la tornada va ser les dificul-

tats que vàrem tenir per travessar el mar de camí a

l’aeroport de Narsarsuaq. En algunes zones s’havien

acumulat moltíssims icebergs, cosa que ens va difi-

cultar enormement el pas. Però malgrat les dificultats

viscudes en determinats moments ho vam aconseguir i

el viatge de tornada va ser tal com estava previst.

Marxàvem de Grenlàndia amb la sensació d’abandonar

un país únic. La gent és molt amable i molt agradable. I

sobretot són feliços! A banda de la gent, els paisatges

són absolutament magnífics i espectaculars. En defi-

nitiva, un viatge recomanable a tothom a qui li agradi

gaudir de la natura en el seu estat més pur.

Abel Carretero

Mosaico gráfico

Guardas: Joan y TonLugar: Alt PallarsEspecie: Gamo

Cazador: Ángel FernándezLugar: Provincia de BurgosEspecie: Jabalí

Cazador: Andrea RossignaniLugar: Azerbajan

Especie: Dagestan Tur

Mosaico gráfico

Cazador: Jordi MuntanyolaLugar: Reserva de BoumortEspecie: Ciervo rojo

Cazador: Kristian CrusetLugar: Pirineo CatalánEspecie: Ciervo rojo

Cazador: Juan Manuel OlabarríaLugar: EthiopiaEspecie: Guenther Dik Dik

Cazadores: Paco e Isabel Lugar: Reserva de BoumortEspecie: Ciervo rojoGuardas: Modesto y Jaume

sci 41

Documents