ScaricaLos truenos golpeaban el suelo como si de un yunque se tratar,El viento soplaba con el rubor del mal dios acercndose.Los enormes titanes al fondo, caminando perdidos en su propio caos. Aren ILAren va posar les mans damunt lherba, sentint el tust de les seves puntes humides solcar cada una de les lnies marcades a la pell. El vent bufava suau, calm, duent una barreja quasi mgica daires freds i calents que lliscaven harmoniosos per damunt les terres verdes de Llancent, arremolinant-se sobre els turons, movent juganers els cabells del noi ajagut a lera, que somreia per primera vegada en molt de temps. Va tancar els ulls, deixant-se endur per les sensacions, i va rodolar pendent avall fins quedar panxa enlaire, rient de valent i alant les mans per notar les rfegues que corrien pel prat fent veure que elles eren com estels de curt cordill de color carn, voleiant ben obertes per entomar laire en cada part de la seva superfcie ossuda. Quina pau es respirava. Desprs dhaver viscut en una ciutat, amb els seus aires atapets i malvols, la seva contaminaci, el seu malestar, la gent decebuda a cada cantonada de ciment... all era vida. El cel blau, els nvols blancs i esponjosos navegant tranquillament sobre el seu mar particular, el sol, escalfant cada un dels ssers que poblaven el seu regne, un rei bondads capa de mantenir-se allunyat dels afers dels habitants dels planetes que dominava. -Som-hi Aren. No tentretinguis ms del compte, em darribar a Casa Sagrada abans que es faci de nit.El noi va alar les orelles i la mirada bruna encuriosida, ben amunt del tur per on shavia deixat caure. No va veure res ms que roques, immbils, de tons grisencs i algunes amb molsa adherida, i herba envoltant-les per tot arreu. Alguna dent de lle sobresortia onejant el groc del seu blas, doblegant increblement la tija que la sostenia al pas de les rfegues de vent que bufaven cada cop ms embravides. Els rajos del sol el van cegar quan va voler mirar ms enll, al cel immaculat. I va ser llavors quan una silueta va aparixer, retallant-se grotescament primer, plena de brillantors i deformacions als ulls enlluernats del vailet, per perfilant-se paulatinament en el seu ajudant i guardi, que somreia amb una espcie de benevolncia trista. LAren es va alar amb un salt, i tot posant-se b la roba va adonar-se que la clorofilla de les plantes i laigua de la pluja li havien deixat taques a la camisa ample que vestia. En posar-se a caminar, un soroll com de tro de tempesta va esclatar enmig del prat. Ambds van mirar-se esglaiats. Lombra del comboi aeri no va trigar en fer acte de presncia. -Corre! Amagat a la falda del tur!- va etzibar en Reen Sarline.Era un avi de guerra enorme. Devia estar ple de soldats que anirien a atacar al front obert, dall on sescapaven ells. En Reen va rodolar igual que havia fet lAren, fins xocar amb el noi cobrint-se amb la paret de la petita muntanyeta que esperava de tot cor que els servs per amagar-se. No saturaran a matar dos vilatans que fugen, no aquests almenys. Sn massa grossos per fixar-se en dos mosquits va pensar en el cavaller. Tot i aix, fins que el xivarri no va emmudir no va gosar treure el cap de darrera les roques que coronaven el monticle. Amb un bra cobria lesquena del noi; tremolava, shavia quedat corglaat en tornar a recordar el terror de la guerra. Mirant entre les escletxes i movent-se hbilment per la pendent, lhome va assegurar-se que no hi havia res estrany a lambient i amb un copet lleu a lespatlla va indicar a lAren que ja podien reprendre la caminada. Per el jove no es movia. Amb prou feines havia aconseguit quedar fet una bola de braos i cames i continuava tremolant de tant en tant. El cavaller sel va mirar tendrament, i amb comprensi el va abastar amb els forts braos i el va intentar tranquillitzar.Vaig caure pel forat dun somni,(descrregues de llum i fora i odi)escolant-me entre els dits del temps que expira,i em van empresonar els malsons del rei mort,entre el crit dangoixa i la ment podrida, calaveres ms animades que el meu cor.

Poema 1La cancin de las tormentasHe odo las voces que rugen des del cielo,Nunca antes haba sentido el miedo,Alguien las invoca, alguien las conduce,Quin ser el mago capaz de dominar la nube? Perverso caos que se origina en el campo cieloRelmpagos, truenos y lluviaBrisa malvola, ramats de vents que corren al son del tamborSense amo ni senyor, Al ritme que els llamps esclaten en trons.LAren coneixer a lEria durant el primer captol.Obre els ulls, Aren, despertat pel que ms vulguis.El cel es comena a trencar per ponent i els tamborsDels llamps i trons que marquen la marxa del rampell.