San

t Jos

ep d

e C

alas

sanç

Va néixer el 18 d’agost de 1566, a Peralta de la Sal, un poblet d’Osca.

Quin nom vols que li posem, Maria?

Que t’agrada Josep?

Josep era el petit de vuit germans.

És tan petit!

Ara l’hem de cuidar entre tots!

El seu pare, Pere Calassanç, era l’alcalde i el ferrer del poble.

Aquest és el meu taller. Aquí poso les ferradures per als cavalls. No massa. Un dia

aprendràs a fer-ho tu!

És molt difícil?

La seva mare, Maria Gaston, feia la feina de casa i es cuidava de Josep i dels seus germans.

Corda’t, que fa fred!

Gràcies, mare!

Josep i la seva família eren molt estimats al poble, doncs sempre ajudaven els altres.

Maria, avui és dia de mercat!

Prepararé allotjament per als firaires!

De vegades, Josep donava un cop de mà al seu pare. Els seus amics anaven a buscar-lo per jugar.

Bon dia, senyor Pere, que hi és en Josep?

Ha anat a casa a buscar el que necessito. De

seguida vindrà.

Maria tenia molta fe. A Josep li agradava seure al seu costat i que li parlés de Déu i de Jesús.

Mare, mare, explica’m coses de Jesús.

Si, Josep, t’explicaré com era a la teva edat. Diuen que…

A Josep li agradava anar a l’escola per aprendre, però també jugar amb els amics i divertir-se.

Josep, estàs fent molt bé la feina.

Llavors, podré anar aviat a jugar amb els meus amics?

De vegades, en Josep explicava als seus companys les històries que sabia.

A l’hora del pati, avui no podreu sortir. Plou molt.

Sí, sí, Josep, explica’ns-en alguna.

Si voleu us puc explicar una història

molt interessant.

Ho feia tan bé que els seus companys se l’escoltaven amb molta atenció i li feien preguntes.

I la seva mare no tenia por? No renyava Jesús?

No, perquè sabia que s’arriscava per ajudar les altres persones.

A la tarda, després de classe, jugava amb els seus amics pels carrers del poble.

Me’n vaig a jugar, mare!

Primer acaba’t tot el berenar!

Ja està.Fins després!

Un dia van sortir al camp a jugar i els va semblar veure el dimoni en un arbre.

Voleu que anem a jugar a

l’oliverar que hi ha als afores?

Què és això que hi ha a l’arbre?

Josep s’hi va enfilar per poder espantar el dimoni, perquè estava convençut que així hi hauria pau al món.

Si aconsegueixo espantar el dimoni tothom viurà en pau.

Però la branca es va trencar i Josep es va donar un bon cop a les costelles.

Aiiiiiiiiiiiii!

Que t’has fet molt mal, Josep?

Et portarem a casa per curar-te.

Per què has de marxar, Josep?

Perquè els meus pares volen que

aprengui més coses.

Va passar el temps i Josep se’n va anar a Estadilla per continuar estudiant. Li va costar molt marxar del poble i separar-se de la família i dels amics.

Hola, sóc en Mateu. Com

et dius?

Sóc en Josep i acabo d’arribar.

Però de seguida va fer nous amics. Sobre tot es va fer molt amic d’un nen que li deien Mateu.

Per què estàs sempre buscant barallar-te? Els problemes es poden arreglar parlant-ne.

Ja ho sé. Tens raó, però em costa molt

controlar-me

En Mateu era molt trapella i mal estudiant. A més, sempre estava ficat en baralles, cosa que no agradava gens a Josep.

Em deixes diners per comprar-me un llibre? M’ho he gastat tot.

Sí, Mateu, però m’has de prometre que intentaràs que no et torni a passar una cosa áixí.

Josep havia après de la seva mare que tots ens hem d’ajudar; i que, de vegades, els que fan les coses malament és perquè no han rebut prou estimació i necessiten que els ajudem.

No entenc com és que sent més alt i fort que jo no et baralles mai.

Guanyaries sempre!

No m’agraden les baralles. Prefereixo dedicar la meva

força a fer esport.

Anaven passant els anys i en Josep s’anava fent alt i ferm. Li agradava molt practicar esport i ho feia molt bé.

Al meu poble ens agrada molt a tots practicar el llançament.

Me n’has d’ensenyar!

Això està fet!

Un dels seus esports preferits era el llançament.

Que pots quedar-te a ajudar-me una estona?

És clar que si!

Gràcies, fill, sempre es pot comptar amb tu.

També li agradava fer servir la força per ajudar els altres. A l’estiu sempre ajudava el seu pare.

Amb el mal temps que fa avui se’m farà de nit pel camí!

Aquestes ganes d’ajudar els altres van despertar la seva vocació per ser mossèn. Un dia, quan ja ho era, anava d’un poble a un altre i es va posar a ploure.

Què li deu passar a aquell bon home que està cridant?

Pel camí va veure un home que estirava del seu ruc. Estava clavat al fang i no aconseguia treure’l.

Surt d’aquí! Que no em sents?

Però home, per què s’enfada tant?

L’home estava tan enfadat que parlava al ruc com si el pogués entendre. Josep s’hi va acostar per ajudar-lo.

S’embrutarà de fang!

Anem a solucionar-ho!

No hi fa res! Ufff! Sí que pesa aquest ruc!

Es va ficar al fang, per sota del ruc, el va agafar de les potes i el va aixecar amb les seves espatlles traient-lo del fang.

Li diré on visc. Si mai necessita alguna

cosa, compti amb mi. I moltes gràcies, de

debó.

M’alegro d’haver pogut ajudar-lo.

L’amo del ruc va quedar parat de tanta força i generositat. Es va acomiadar d’ell molt agraït i cadascú va seguir el seu camí.

Tot i que ja era mossèn, Josep va continuar estudiant per ampliar els seus coneixements, aconseguir un millor sou i així ajudar la seva família.

Ara que ja sóc teòleg aniré a Roma per aconseguir una bona feina.

Josep va anar a Roma per estar a prop del Sant Pare i aconseguir un bon càrrec dins l’Església.

Josep es despedeix dels seus amics.

Se’n va cap a Roma molt content, pensant que en poc temps podrà tornar.

Ja sóc teòleg! Aviat sortiré cap a Roma.

Et trobarem a faltar, Josep.

Aviat tornaré a Espanya amb els

diners que necessita la meva família

Va arribar a Roma l’any 1592. La ciutat el va sorprendre.

El bisbe li havia donat una carta de recomanació per al cardenal Colonna.

És una ciutat preciosa!

M’alegro que sigui aquí. Vull que

treballi per a mi.

Li agraeixo la confiança.

Quant de temps et sembla que

aguantarà?

Un altre profe! Crec que això

no serà fàcil.

Els meus nebots són molt moguts. Els cal

un bon mestre.

Però va resultar que el cardenal també volia que en Josep es cuidés de l’educació de dos dels seus nebots.

M’agradaria que m’ajudessis a fer catequesi els diumenges.

Compta amb mi.

Durant la setmana, Josep treballava amb el cardenal i amb els seus nebots. Uns amics el van animar a què els diumenges els ajudés en la catequesi dels nens.

Què serà de nosaltres?

Ningú se’n recorda dels

pobres.

Déu meu, quina poca ajuda reben tota aquesta gent!

I jo pensant en aconseguir un bon lloc perquè no em

falti de res!

A Roma hi va haver una epidèmia de pesta que va afectar especialment els més pobres. Això va fer pensar molt a en Josep.

Descansa i tingues esperança. Déu és amb tu.

Gràcies per la seva ajuda, però no crec que serveixi de res.

Jo…No em va dir ahir que

estava tot decidit per al meu nomenament a

Barbastre?

Ja, però hi ha hagut un error. Sembla que li han concedit a una altra persona.

Va decidir fer alguna cosa pels necessitats. Va começar visitant els malalts.

Mentrestant li van dir a Josep que li havien concedit la canongia de Barbastre, o més aviat, que havien estat a punt de donar-li.

És la seva obligació cuidar-se de tota aquesta gent sense recursos.

No podem atendre tothom

alhora.

Em preocupa aquesta gent, sobre tot els

nens. He de fer alguna cosa per ells.

A Josep no li va semblar bé el que havia passat, però el que realment el preocupava era la situació dels pobres. Va decidir demanar ajuda per a ells.

Josep va demanar ajuda a altres congregacions religioses, però no la va aconseguir. Malgrat tot, estava decidit a fer alguna cosa.

Podriem reunir els nens a la sagristia i ensenyar-

los a llegir, escriure i alguna cosa més per

defensar-se en la vida.

Si dius que serà provisional, fins que aconsegueixis la

canongia…, però que no es perdi la catequesi del diumenge.

De veritat que hi ha una

escola a dins?

És clar, ja veuràs la de coses que aprendràs.

Com els nens rics?

Algun dia tots els nens, rics i pobres, podran

anar a l’escola.

Josep va anar a l’església de Santa Dorotea per demanar ajuda al seu amic, el Pare Brandini.

Així, l’any 1597 es va obrir a la parròquia de Sant Dorotea la primera escola gratuïta d’Europa, pensada especialment per als nens pobres de Roma.

Mossèn, avui n’han vingut més i… són

tan pobres que… els hi haurem de

comprar el material

El que faltava! Josep, m’estàs

omplint l’església de nens!

Però mossén…Està bé,

ho entenc

Va córrer la veu i cada vegada hi anaven més nens a l’escola de Santa Dorotea. Josep no sabia dir que no a ningú.

Com et dius?Marc Antoni

Benvingut, Marc Antoni. És una sort comptar amb la teva ajuda.

Quina llàstima haver de tancar l’escola, ara que

anava tan bé!

D’això, res!Tot està brut i fet malbé, però pitjor

està la gent que ha perdut la seva casa. Hem de continuar!

L’existència de l’escola també va arribar a oïdes d’un jove que es va oferir a col·laborar amb Josep.

Un any després el riu Tíber es va desbordar i va inundar gran part de la ciutat. Santa Dorotea va quedar inservible.

El rei Felip II li ha concedit la canongia de

Sevilla

Digui al rei que li agraeixo molt, però

he decidit quedar-me a Roma, ensenyant

als nens pobres

No era el que volia quan va venir a Roma...

No, però ara sé que ajudant

aquests nens faré la voluntat de Déu.

Què pensarà el nou rector de la nostra

escola?

Ja veurem, Marc. És aviat per preocupar-

nos.

La idea de l’escola està molt bé, però

m’hauran de pagar un lloguer per l’ús de la

sagristia.Finalment va succeir el que feia tant temps que esperava. Però ara Josep es plantejava la vida d’una manera molt diferent de quan havia arribat a Roma.

Un esdeveniment molt trist, la mort del P. Brandini, va posar en perill el futur de l’escola.

Però el nou rector veia el projecte d’una manera molt diferent al P. Brandini.

Pare Josep, El Papa ens comunica que

pagarà les despeses de lloguer de l’escola!

Gràcies, Déu meu, perquè sempre estàs al meu costat.

Josep no tenia diners, però va parlar amb totes les persones que coneixia i, finalment, va aconseguir el recolzament que necessitava. Amb el temps, l’escola es va traslladar a un lloc més gran i va arribar a acollir 500 nens pobres.