SÁBADO, 22 DE NOVIEMBRE DE 1986 SEMANARIO DE INFORMACIÓN LOCAL N': 5.200. PRECIO: 40 Ptas.

La cosecha denaranjas noserá de lasmejores

Como cada año por estasfechas comienza la recolec-ción de la naranja en Sóller.Al parecer, este año, segúnnos informaron algunosagricultores, la cosecha delpreciado género «no será delo mejor», dado que en Só-ller «no tenemos una na-ranja de muy buena cali-dad», si quitamos la nabel yla nabelate, que son las dosque se le puede extraer «eljugo económico», estas em-pezaremos a recogerlas estasemana y su precio estaráentre 35 y 40 pesetas kilo.Para el payes, como sepuede apreciar, son preciosmuy bajos.

La que si se pude decirque este año haya ido muybien es la «sasuma» la cle-mentina y Olava. La man-darina cada vez tienemenos aceptación dado aque tiene hueso y no lasquiere nadie a pesar de quees buenísima y este añomuy grande. El precio de la«sasumas» osciló entre las60 y 80 pesetas.

(Pag. 5)

Estol de Tramuntana ballaràa l'Universitat d'Oxford

L'agrupació sollerica Estol de Tramuntana actuaràa la prestigiosa universitat anglesa d'Oxford i oferi-rà una sèrie de ballades a Londres dis del viatge queemprenderá el proper dia 29 de novembre. Al ma-teix temps, l'agrupació visitarà els centres culturalsmés signficatiusde la capital britànica.

Aquest desplaçament esfarà, segons informaren elsmateixos responsablesd'Estol de Tramuntana,gràcies al interès del matri-moni Waldren, antropòlegsi arqueòlegs que viuen ha-bitualment a la vila deDeià. Ells han facilitat elscontactes amb la direcció del'Universitat d'Oxford iamb els organitzadors de lamostra de balls del ConventGarden i "de l'Escola d'ArtDramàtic. Per altra banda,el grup solleric té previstscontactes amb grups angle-sos.

El viatge està únicamentsufragat per la mateixa as-sociació cultural Estol deTramuntana, llamentantels seus responsables el nulressò que ha tingut la sevapetició d'ajuda a les dife-rentes institucions públi-ques.

El grup, molt il·lusionat

de cara al viatge, pensa vi-sitar el British Museum,tant a la secció de CiènciesNaturals com a la d'arqueo-logía que «complementaràla visita que ja realitzaremfa uns anys al Museo Ar-queològic d'Atenes, a ontrobarem a faltar algunesde les peces 'més caracterís-tiques de l'art grec, quesabem que estan deposita-ries al Museu Britànic»,afirmen els responsablesd'Estol de Tramuntana.

Com es natural, la Torrede Londres, el Tresor de laCorona i l'Abadia de West-minster a on es troben lestombes dels reis anglesosseran aturades obligades.

Però el que te més interèsper a Estol de Tramuntanaés poder mostrar davant elpúblic britànic el seu art ila seva excel·lent prepara-ció.

(Pag. 5) El ball de bot encisarà als anglesos.

Obert elplac pelscursos decatalà

(V.P.) La setmana passa-da comentàvem de la inmi-nencia de l'inici dels cursosde reciclatge de català per amestres i llicenciats i queper primera vegada se faràa Sóller.

Es així que ens ha arribatuna nota informativa alrespecte on s'especifica queels cursos que s'impartiranseran els següents:

Nivell llindar I, per a nocatalanoparlants.

Llengua Catalana I.Cultura I.Didàctica de la llengua I.Aquests cursos s'imparti-

ran així vista la preinscrip-ció que s'ha realitzat finsara. De totes maneres s'es-tudiaran aquelles quevagin arribant, per si cal lapossibilitat d'ampliar elscursos.

El plac de matrícula s'o-bri de dia 19 fins a dia 27 denovembre, de 9 a 13'30 i de1T30 a 19'30 als locals del'ICE de Palma al carrerRodriguez Méndez 1 (a l'al-tre costat de l'Institut i pas-sat el pont de Sa Riera) te-lèfon 238117.

(Pag. 5)

n i r i··· ··i

Así esta el Torrent de Sa Figuera durante la mañana del pasado martes.

Inundación en el Hotel Generoso aldesbordarse el Torrent de Sa FigueraEl intenso temporal de agua que cayó

sobre la Valí la noche del pasado lunes y lamadrugada del martes provocó el desbor-damiento del Torrent de Sa Figuera y laconsiguiente inundación de los anexos delHotel Generoso, resultando dañado el as-censor y buena parte del instrumental elec-trónico situado en los bajos del estableci-miento hotelero, propiedad del presidente .

de la Asocición de Hostelería de Sóller.Las críticas se centran ahora en el estado

de suciedad y abandono en que se encuen-tra parte del cauce del Torrent de Sa Figue-ra, lo que provocò taponamientos que impi-dieron que la riada desembocase sin proble-mas en el mar.

(Pag. 5)

Els partits polítics japreparen les municipals

Els partits amb represen-tació sollerica s'han comen-çat a moure i perfilar candi-dats i primers llocs per lesseves pròpies llistes.

Ja ho hem comentat enaltres ocasions, l'aument decens a la nostra ciutat, més

de 10.000 habitants, haduit com a conseqüència in-mediata també l'aumentdels components del consis-tori, que de tretze passarana ser setze més el batle,total desset.

(Pag. 7)

Aumentan los casos de niñost

maltratados en La VallEn Sóller, en los últimos

meses, también se vinierondetectando estos casos, enalgunas zonas de la ciudad,casos de niños apaleados ymaltratados por sus padresalgunos de los cuales tuvie-ron que recibir asistenciamédica por la violencia y losmalos tratos de que fueronobjeto, hace pocas fechas unniño de 18 meses, tuvo queser recogido en Palma porel Servicio Tutelar de Me-

nores.También fueron denun-

ciados por malos tratos unafamilia la cual tiene cuatrohijos, elmayor de los cuales,sólo cuenta unos 12 años,los otros tres menores,todos ellos reciben en másde una ocasión fuertes pali-zas a consecuencia del alco-hl ingerido.

(Pag. 7)

AQUESTASETMANA

Conferencia depintura enCa'n Cremat

(Pag. 12)

La carreterade Deià en«Los encuentrosde BALEARES»

(Pag. 6)

Nova Terraactuarà enAlcudia

(Pag. 5)

SÓLLERSemanario deInformaciónlocal

(3a. Època)Depósito Legal :P.M.280 1958

Redac. yA d mò n.:En Palma:San Felio, 17Tel: 216110

EN SÓLLERCA'N NOGUERA

CALLE DEL MAR 81630601

Fundado en 1885,por Don JUANMARQUES ARBONA

Director:

D. Miguel MarquésColl.

Cap de redacció: *

Juan Riera.

Colaboradors:

Jaume AlbertiMiguel AmengualJosep EstadesNicolás DiezJaume EnseñatJoan Estadesde MontcaireM. Ferrà MartorellFelicidad GarcíaMiquel GualMaría MarquésJoan OliverToni OliverPlàcid PérezVicenç PérezMaría VázquezPere VicensAntonio Socfas PuigFoto información:Noguera.Foto deportes:Deyá.

Precio: 40 Pes« Jas.

COL.LOQUISDES

DISSABTE

per Miquel Ferrà i Martorell

«Nuevo Corazón» — «Bous de Costitx»— «Venus de Sóller»

/ nom de l'Estat. Però en una—Ens assabentàvem l'aï- nació d'autonomies cadtscú

tre dia de que el»- Bous /de ha de tenir «lo» seu si dispo-

na!

S'ha enfonsat definitiva-ment el que fou pailebotcentenari, relíquia d'unadaurada època de la nostrahistòria local, el «Nuevo Co-razón», que tants de viatgescarregat de taronges va feral llarg del segle XIX des deSóller a França. Enfonsatamb explosius, fou aquellun enterro trist. Llàstima.Però les fustes es podreixeni la mar reclama el que esseu. Benhaja les fotografiesque hem conservat d'aque-lla «gloriosa» flota comer-cial que tanta vida donà ala nostra Vall.

—I és una nova, que nopodem deixar passar peralt, el XXV aniversari de

l'Omnium Cultural, aques-ta institució que tant lluitaper la nostra llengua i queara ha concedit alguns delsseus guardons a personat-ges i institucions illenques,és a dir, a Josep MaríaLlompart, que ja fou premid'Honor de les Lletres Ca-talanes. A Francfesc deBorja Moll, que ha dedicattota la seva vida en favordel nostre idioma propi.Joan Miró, que ja difunt,rebrà la medalla la sevavídua Pilar Juncosa i final-ment, la Obra Cultural Ba-lear. Les medalles dissen-yades per a tal acte són del'escultur Subirachs. Tot unesdeveniment! Enhorabo-

Costitx no tornaran a /Ma-llorca, puix es troben 'com-fortablement instal·lats alMuseu Arqueològic de Ma-drid i segons la responsablede la sala si totes les comu-nitats autònomes reclamas-sin el que és seu, el MuseoArqueològic de Madrid hau-ria de tancar... ¿Li hem dedonar la raó a la tal senyo-ra? Els Bous de Costitx estroben a una sala dedicadaexculsivament a la prehis-tòria balear amb moltespeces de ceràmica i tambéamb una curiosa reproduc-ció de la «nostra» cova deMuleta. Evidentment, totsels museus centralistes,com per exemple el BritishMuseum s'han nodrit detroballes de tot el país i d'a-rreu el món, de les ques'han sabut apoderar en

^^^^^-—OsT^»5

per Joan Estades de Montcaire

DesembreMolt amablement, pre-

gam als lectors de l'ANEC-DOTARI FORNALUT-XENC» vulguin tenir labondat d'afegir, les datessegüents, al present capitoldel mes de DESEMBRE.

1.977-7: Deu mesos enre-ra, el mestre d'obres solle-ric, Pere Suau Canals, pre-sentava el presupost per ales obres a realitzar a l'es-glèsia parroquial de la nos-tra vila. Aquest pujava acinc-cents seixanta-sèt mildescentes dessèt pessetes.

1.940-15: Fa un mes que,com a conseqüència de laguerra mondial, el governde l'Estat Espanyol esta-blia, el raionament del pa, atot el territori del païs.

1.979-19: Dos mesos en-rera moria la ciutadana denacionalitt australiana,Norman Mary Marsch, queresidia a la nostra vila desde feia uns quants anys. Dereligió cristiana evangèlica,les seves exequies no ten-guéren ni missa de fuñerani toc de campana, tan solsunes'lpregàries de caire ecu-mènic. Volent justificar lapresència de la difunta al'església, el Rector de laparròquia, Mossèn MiquelDeyà, digué que «L'EsglésiaCatòlica no tancava ses por-tes a cap criatura de Déu».No obstant, això, hi haguéque, per no haver-se cele-brat funeral ni tocat lescampanes, acusà de «racis-

ta» a Mossèn Deyà.1.965-23: Fa nou mesos

que un centenar de curse-tistes de cristiandat, arre-plegats de totes les parrò-quies de Mallorca, celebra-ven el primer aniversari dela primera ultreia publicafeta, a Fornalutx, el 23 demarç de 1.964. La parrò-quia i el poble es vestirende festa. En nom dels curse-tistes del nostre poble,parlà l'actiu militantJaume Sastre Mayol (fus-ter), ex-regidor de l'Ajunta-ment. També parlaren elsdirigents de Cursets deCristiandat Antoni Darderi la senyoreta Villalongaaixi com Mossèn Joan Nico-lau i el Pare EcharteM.SS.GG., aquest darrerdel Convent dels SagratsCors de Sóller.

1.886-24: Cinc mesos en-rera el nostre setmanari de-nunciava l'existència, a lanostra vila, d'una balsa enel torrent. Segons això lesaigües haurien entrat endescomposició i alguns co-rrals de porc, situats propdel c'ami i de cases habita-des, farimn mal olor.

1933-28: Fa onze mesosque, a casa del mestre del'escola de nins, començavaa funcionar una BibliotecaPública Municipal de caireescolar.

1.911-31: Set mesos enre-ra el vicari en cap MossènMiquel Morey inaugurava,

als baixos de la vicaria, ellocal dels Lluíssos.

1.933-20: Onze mesos en-rera prenia possessori elnou secretari de l'Ajunta-ment Antoni Coll Palou.

1.933-21: Fa onze mesosque el consistori presiditpel batle Jaume BusquetsRos celebrava la seva da-rrera junta. En el transcursd'aquella es llegí la circularnúmero 182 del GovernCivil de la provincia del dia18 del mateix mes; segonsla qual havien de cessar elsregidors designats a tenorde l'article 29 de la LleiElectoral i es manava no-menar una comissió gestoraper a administrar l'Ajunta-ment.

1.967-30: Vuit mesos en-rera la Germandat de Do-nants de sang de la Segure-tat Social de Balears ator-gava, en reconeixement demèrits, un diploma a la nos-tra església parroquial.Aquest diploma, enquader-nat, es pot veure a la paredde la capella de les Animes ino gaire enfora de la portaque dóna al rellotge de lavila.

sa de les instal·lacions ne-cessàries, doncs cada peçaforma part de la identitatd'un poble. També en elMuseu Arqueològic hi hau-ria d'haver l'espasa del «reimoro» que es conservava ales Cases d'Alfabi i que vadesaparèixer amb la dona-ció al govern i les claus delRegne de Mallorca, una gò-tica i l'altra renaixentistaque pertanyen a un particu-lar, allà, a Israel... Si. No espoden fer museus locals deprestigi si les millors pecesse'n van cap a Madrid. Iaixò s'ha d'acabar!

—¿I quina és la peça ar-queològica més importantdel Museu Arqueològic ques'hagi trobat a la nostraVall...

—Sens dubta alguna, la«Venus de Sóller»...

—¿La Venus de Sóller?—Així és. Es tracta d'una

escultura de la darreraèpoca talaiòtica amb in-fluències hel·lèniques d'una

certa bellesa i que hauriad'esser un dels nostres sím-bols. No estaria malamenttenir-ne una reproducció alnostre Museu. Ni tampocfer-la servir com a trofeu demostres 'culturals o mani-festacions esportives quevolguessin remarcar laidentitat sollerica dels or-ganitzadors. Et dic que ambaixò dels museus hi ha peragafar una atacada de nir-vis, doncs es fan molts dedesastres i més parts iquarts que altra cosa. Lesmés notables peces, perexemple, d'aquel reialmedel sud de la península quees diu «Tartessos», es tro-ben iguamlent a Madridquan haurien d'estar aCadiç o a Sevilla.

—Bé. Pocas solucions téla cosa si les diferentes co-munitats autonòmiques nocriden fort i hi posen rerei... ,

—Si. Però ja saps que lagent només crida fort al fut-bol. Les coses de cultura lasolen deixar freda.

—Freda gelada!

mi iUili

Dissabte 22 denovembre de 1946

* Ha sigut molt ben acollida, l'idea, llançada, perGalerias Mora, d'un saló de Nadal per als pintors so-llerics no professionals.

* Amb motiu del desè aniversari de la mort del capde Falange espanyola, José Antonio, es celebrà, des-pusahir un funeral a l'Església Parroquial de SantBartomeu. El cadafalc es trovaba cobert amb unabandera nacional.

* Avui capvespre, a Galeries Mora, s'inaugural'exposició del pintor Guillem Vadell.

* Dijous a la Capella del Roser, de la Parròquia deSant Bartomeu, es casaren, amb tota solemnitat, lasenyoreta Maria Arbona Alberti i el jove conradorAlfons Trias Bisbal.

RELOJERÍA SOLLERENSECall« Luna, 9 SÓLLER

ÓPTICO COLEGIADO N* 1.88RECETAS DE SRES. OCULISTAS

Póngase o cambíese las gafas, sin quele cueste un ojo de la cara

MEJOR SERVICIO - MAYOR COMODIDAD

SETMANARI SOLLER OPINIÓ

Sóller i la llengua f rane esaFa algunes setmanes que

aquest perseverantcol·laborador del Sóller queés Miquel Ferrà, proposavaen una de les seves cròni-ques, sempre interessants,que es tenguessin en comp-te els noms d'aquelles es-criptors francesos que ha-guessin escrit sobre Sóller iMallorca a l'hora de donarnom a alguns dels nostrescarrers. Jo, des d'aquí, vullmanifestar el meu recolza-ment a aquesta idea, afe-gint-hi emperò que m'agra-daria veure el nom de MarcBernard, fill de sollerics iescriptor il·lustre en llen-gua francesa, ocupar un llocpreferent a la llista que pro-posa.

Crec, no obstant, que totaixò no basta per a corres-pondre a la bona acollidaque molts dels nostresavantpassats trobaren enterres de França, en mo-ments de greus dificultatseconòmiques, i que stia dedur a terme una tasca moltmés urgent, perquè consti-tueix un acte de justícia, ique consisteix en la reins-taurado de l'ensenyamentde la llengua francesa enels col·legis de Sóller, fentaixí possible l'opció que lalegislació vigent atorga alsalumnes i als seus pares.

I perquè em sembla sor-prenent que totes les esco-les de la nostra vall hagindeixat d'impartir aquestadisciplina, intentaré raonarels motius de la meva sor-presa i de la meva petició.

D'un costat, un motiu detipus econòmic pareix evi-dent, perquè si la majoriadels turistes que ens visitenpertanyen al món de lafrancofonia, com es pot ob-servar acudint als llocs pú-blics que freqüenten, nosembla lògic que s'hagiabandonat l'ensenyamentdel francès en virtut d'argu-ments suposadament prag-màtics i utilitaris. ¿Qui, enendavant, podrà rebre alsnostres visitants amb lacortesia que es mereixen siels centres escolars deixend'ensenyar la llengua queutilitzen?

Però aquest no és elmotiu més important. Al-tres motius sociològics i cul-turals justifiquen la reins-taurado dels estudis quesol·lícit. Moltes de les nos-tres famílies, en efecte,están formades per unabranca mallorquina i unabranca francesa que, mal-grat el seu passaport, nohan oblidat el seu origen.Son famílies que conservena Sóller la vella casa delsavis i l'estimació dels pa-rents, que parlen encara unsolleric de fonètica pinto-resca i que han transmèsals seus infants el record dela vall i dels seus origens:«Fa set-cents anys que esticvinculat a Mallorca», diuMarc Bernard en un delsseus llibres. Solament peraquestes famílies, per a evi-tar el seu desenraiement iper a ajudar-les a conservar

els llaços fraternals que en-cara les uneixen a nosal-tres, una política culturalben entesa hauria de man-tenir i protegir a Sóller l'en-senyament de la llenguafrancesa.

Però encara hi ha altresraons, perquè si Sóller haestat sempre considerat unpoble de cultura elevadaentre tots els de Mallorca,no és possible oblidar elpaper important que, enaquest aspecte va tenir lainfluència de França i l'es-forç dels nostres emigrants.

A penes fa un any, a lacarrera d'una casa de pagèsde l'Horta i en un munt devells papers abandonats,vaig tenir la sort de trobaruna hermosa edició de La-martine i el preciós VOYA-GE A L'ILLE DE MAJOR-QUE de Jules Leclercq. Novaig poder salvar el Lamar-tine, que la pluja de la nitanterior havia espanyat to-talment, emperò conserv alVOYAGE com un vertadertresor. I és que si Sóller fouadmirat per la seva cultura,per la seva diferent visiódel món, fou precisamentper aquest motiu: perquè ales cases humils hi entra-ven Lamartine i Leclercq iZola i tants d'altres que elsnostres emigrants apren-gueren a conèixer tal vega-da a les escoles nocturnes oa les universitats populars,si fou un poble avançat, queva introduir les millors no-vetats de la tecnologia delmoment, ho va ésser també

pel mateix motiu: «El tran-vía que vino de Francia» erael títol d'un reportatge re-cent de la nostra televisió.

Per tot això, i perquè l'a-graïment és una virtut queenalteix al qui la practica,pens que, en aquests mo-ments en què està en perillla pervivència entre nosal-tres d'una cultura tan lliga-da a la nostra personalitat,hem d'introduir de bell noul'ensenyament del francés ales escoles. Però penstambé que hem de fer algu-na cosa més, i que tots elssollerics que hem tengut al-guna relació amb França,els qui vivim aquí i els quihan quedat allà, hem decol·laborar en una obra im-portant, difícil tal vegadade dur a terme, però realit-zable, no exempta de sacri-fici, perquè exigirà aporta-cions econòmiques i treballpersonal, i que es podriamterialitzar en una Funda-ció d'Amics de la CulturaFrancesa, que una institu-ció tan mallorquina i tantprestigiosa com és L'EstudiGeneral Lul·lià està dispoo-ta a acollir i a fer seva, i quees dedicaria a fer conèixerl'obra i el pensament de lesmés importants personali-tats de la cultura francesadel nostre temps, en elcamp de les Humanitats ien el camp de la Ciència, i afomentar l'estudi de les re-lacions que des de tempsimmemorial han unit Ma-llorca amb França.

A. VICENS CASTAÑER

Sa SangSa sang per noi tros va donar

el Senyor damunt la Creui ara sa nostra planyemper donar-la an es germà.

I des de llavors ençàes seu exemple hem seguitapòstols i sants infinitsper testimoni va deixar.

Ara vos vull recordardins aqueseta vida novaque si teniu sa sang bonaa n'es malaltets n'hem de donar

Saps tu quan em faràs cas?si un des teus m'ha de menesterllavors seràs es primerque si no en tens en cercaràs.

Però mai sabrà ningúla sang que a tu t'han posadani quin donant el que l'ha donadaperquè tots plegats feim ú.

De costa, pla i muntanyaés el poble mallorquíi aquests donants que hi ha aquísón de lo milloret d'Espanya.

Ara em vull despedirde tota aquesta trobadasi no ets donant, te hi pots fer arai amb noltros ja hi pots venir.

Pep Vallon «Encona».Reproduim de «Sa Comuna»

TardorA mi, la Tardor em mata

el porc en divendres.Aquest temps de matances,nesples i murtons, i servestoves, em gira la pell da-munt davall i em fa viureaixí com som. Com a ma-llorquí.

Pareix un doi, però no hoés.

Pens que jo i molts de no-saltres ens capgjram imudam la pell com lesserps durant tots els mesosdêstiu malmenant les nos-tres arrels a cops de lliures,marcs i francs nous quemés o manco escampenaquesta mena de gent fo-rastera que cerca sol i ser-vei així com pot.

La Tardor té un segellfora d»alló normal que elsromàntics i lletraferitsn'han fet panegírics entotes les llengües semprerimant amb angoixes i en-yorances.

Però aqui, a ca nostra laTardor a més de tot aixòque ja està dit i rimat, sonsopes escaldades fetes ambtomàtigues seques i botifa-rrons, i pa torrat untat d'olinovell i amb un all fregat.Tardor, aquí a ca nostra, ésllengonissa torrada i un xic

rebossada amb cendresamigues i agredolces afala-gadament estreta enmig dedues llesques de pa calent idegotant, mullant-te elsdits de greixina vermella iflairosa de pebre bord.

Sa llengonissa, sempreque sia de porc o d'un pa-rent seu, crec que és menjarde Déus i per a gent del totescollida

Sinó fos així. Com ha-guessin fet els nostrosavantpassats els talaiots?Com haguessin encamellataquelles pedres com a can-taranos una damunt l'al-tra? I fet marges i més mar-ges i clapiers i el carni em-pedrat del Barranc, si ellsno haguessin estat suratsamb llet de cabra salvatge inodrits amb llengonisses?

Tardor no és només fullescolor d'aram caigudes tris-polant terres humides i ver-des d'herbes joves rabiosa-ment empeses per les pri-meres pluges d'un hivernque s'acosta.

Tardor no és tristor ni ésneguit. Tardor és sossec ihorabaixes dolços com a xa-rops. Tardor és veure cre-mar tions daixo daixo gus-pirejant adessiara, i mirar

amb ulls enterbolits pujarel fum aferrat, aferrat perles pedres de l'escalfapan-xes amunt cap al Cel.

Tardor són boires baixes ipostes de sol vermelles i su-coses com són ses llengonis-ses. Tardor és un sol quecau degotant com una arbo-ça dins la mar blava entreel Cap Gros i el Penyal Ber-nat, que cada any i enaquest temps el confon ambuna Nereida i com un betzols'enamora d'ell. Pobre amicmeu!!

Jo festim Tardor. I t'en-yor. I sé que t'endús pa-rents i amics meus enforade mi per a sempre. Peròtambé em dus escalfor defamília i calius d'amistan-ces que s'havien un poc des-ferrades d'es meu cor cer-cant afanyoses aquellsfrancs nous aquells marcs iaquelles lliures, que més omanco escampen aquellamena de gent forastera quecerca sol i servei així compot.

Tardor, volguda tardor,ja et dic adéu i fins l'anyque ve, si Déu ho vol. Jopensaré amb tu i... ambllengonisses.

Ribera

Arte en Sóller

Las composiciones florales de JuditteHace más de treinta

años, la artista nacida enHungría y ahora ciudadanabelga, Jucko Sardany, pro-fesionalmente conocidacomo Juditte, vino a Ma-llorca, se enamoró de laisla, y compró una pequeñacasa en as montañas de Só-ller. Esta casa ha sido suSangri-La, después dehaber vivido en Budapest,París, Bruselas y NuevaYork.

Siempre muy ocupadacon sus otras vocaciones—bailarina, escritora y elarte de vivir— no pensó enpintar. Pero recientemente,tenía la única idea de crear.cuadros con pétalos de flo-res como materiales, yestán ahora en su exposi-ción en la Casa de Culturade La Caixa en Sóller.

Crea muchas cosas conestos pétalos, así como, aveces, unas pocas líneas oun poco de alambre—árboles, caras, figuras,animales, paisajes, dibujos,una infinidad de creacio-nes—.

Tienen, sobre todo, unelemento de fantasía, por la

cual los húngaros son famo-sos.

Esta isla, donde vive per-manentemente, la ha inspi-rado tremendamente, y esel punto culminante des-pués de vivir en otras ciu-dades europeas y América.Para Juditte, Sóller es aúnla vieja, tradicional Europa

de la cual ella se sientetanto una aparte.

Ella se ha transplantadomuy exitosamente desdelos ríos del Danubio, Hud-son y Sena hasta este rin-cón del Mediterráneo.

Harold J.Greenberg

flOQUERfl

ANTONIO FRAU S.A.ELABORACIÓN, PAN. ENSAIMADAS

V PASTELERÍA VARIADADESPACHOS: C/, de la Luna, 7.

y C/. San Jaime, 7Tels. 630651-631286-630132

SETMANARI SOLLER

Els regidors socialistes de Deià, Fornalutx iSóller contra el projecte de la carretera

Volem manifestar el nos-tre unanim acord amb lanecesitat de millorar l'ac-tual traçat de la carretera,que reduesqui els riscs d'ac-cidents i ajudi a millorar lacomunicació dels tres po-bles, a més tenim en comp-te que un vertader acondi-cionament beneficiaria l'e-conomia i el turisme de lacomarca.

Dit lo anterior, expresamel nostre rebuig del projectepresentat per la Conselle-ria d'Obres Publiques i Or-denació del territori del Go-vern de la nostre Comuni-tat Autònoma, per els se-güents motius:

Des de el punt de vistatècnic, no apareix justifica-da la tramitació del projecteper la via d'urgència; per-què segons l'article 56 delReglament d'ExpropiacióForsosa, s'haurien de indi-car els motius que fan quees segueixi aquest excepcio-nal procediment.

Tampoc no ens pareix

adequat la calificado delprojecte com a simple acon-dicionament de l'actualruta perqué es desmontenun total de 128.490.000 me-tres cúbics, s'expropien untotal de 108.631 metres deterreny i perquè hi ha un 75% del total del projecte queés de nova planta.

Conseqüentement amb loanterior, i en vista de l'en-vergadura del projecte i dela quantitat de terreny aexpropiar, el procedimentque pensam s'hauria de se-guir es el ordinari, amb lapreceptiva exposició delprojecte públic. Així s'evita-ria la manca d'informació itambé l'idefenssió actualsdels ciutadans expropiats.

Es tracta d'un projecteincomplet que tampoc hatengut en compte queaquesta zona ha estat de-clarada com de -paisatgeprotegit. (Segons decret984/72).

A part de l'aspecte formali de contingut de caire tec-

AjuntamentAJUNTAMENT DE SOLLER

ESCOLA DE MARGERS DE MALLORCA

Es convoca a tots els alumnes inscrits a s'Es-cola/Taller de Margers a una reunió informa-tiva, dissabte dia 22 de novembre a les 12.00h.a s'Ajuntament (cuart pis). Es prega tambél'assistència de qualsevols altres joves que vul-guin informar-se.

ANTONIO FRAU S.A.ELABORACIÓN. PAN. ENSAIMADAS

Y PASTELERIA VARIADADESPACHOS: C/, de la Luna, 7.

y C/.San Jaime, 7Tels. 630651-631286-630132

nie del projecte, volem criti-car l'actuació de la Conse-lleria per la manera com haduit aquest tema, puix hanpassat totalment per d'a-munt de l'autoritat dels Ba-ties afectats, en especial elsde Sóller i Deià. Tambévolem criticar els titularsd'aquestes batlias per nohaver-se preocupat del as-sumpte.

En definitiva i com a con-clusió de lo expossat mani-festam:

Primer.-El nostre rebuigabsolut a l'actual projectede «acondicionamiento» deltrajecte Sóller-Deià i dema-nam l'inmediata retiradadel mateix.

Segon.-La inmediata re-dacció d'un nou projecte

que contempli necessària-ment els següents punts:

A) Adequació als impera-tius legals, tais com la tra-mitació del projecte per lavia ordinaria i la seva expo-sició publica.

B) Adequació en lomàxim possible al traçat ac-tual, (exemple: carretera deValldemossa a Deià). Con-seqüentment amb aixòtambé davallaria el nombrede metres necessaris perexpropiar.

C) Que el nou projecte esfassi amb acord participa-tiu dels Ajuntaments afec-tats perquè aquests no si-guin simples convidats depedra.

Sóller a set de novembrede 1986.

La Tercera Edad contemplootra muestra de fîlminasComo tantas veces hemos

dicho y no nos cansaremosde repetirlo, la terceraedad, de nuestra Ciudad, esuna asociación inquieta ysiempre de un lado a otrosiempre incansable, partici-pando en todo, colaborandoen todo, en una palabra unatercera edad llena de juven-tud y alegría, disfrutandocon sus charlas sus excur-siones o sus conferencias.

La semana pasada orga-nizaron un pase de filminaslas cuales y muy gentilmen-te fueron pasadas y comen-tadas por el rector Bartolo-mé Barceló, en las que se

mostraban el éxodo de lasalida de Egipto de los des-cendientes de Jacob. Mos-trándose los paisajes y lospersonajes, los hombresque ahora viven en aquelloslugares, en el corazón deldesierto. También fueronpasando bellos pasajes delas Pirámides, templo deLuxor, estatuas del Faraón,y muchas cosas de ese exó-tico y misterioso país.

M. Vázquez

Ajuntament

AJUNTAMENT DE SÓLLERANUNCI

— RECTIFICACIÓ D'HORARI PER ALA INAUGURACIÓ DE LA CAPELLA DELES ESCOLAPIES.

Per una errada d'impremta, dissabte pas-sat, s'anuncià la inauguració de la Sala d'Ex-posicions, Conferències i Concerts per a les22'30 d'avui dissabte.

Es fa avinent al públic en general que l'horad'inauguració es A LES 20'30h.

El programa d'actes que s'assenyalà no hasofert cap modificació.

EL BATLE

AJUNTAMENT DE SÓLLERANUNCIO

— RECTIFICACIÓN DE HORARIOPARA LA INAUGURACIÓ DE LA CAPI-LLA DE LAS ESCOLAPIAS.

Por un error de imprenta, el sábado pasado,se anuncio la inauguración de Ia Sala de Expo-siciones, Conferencias y Conciertos para las22'3()h. de hoy sábado.

Se hace saber al público en general que lahora de inauguración es A LAS 20'30HORAS.

El programa de actos que estaba previsto noha sufrido ninguna modificación.

EL ALCALDE

1986AAolnttrnaciofial

dela Paz

--'S*^-

tLLENA DE FE CRISTIANA, HA LIBRADO SU ALMA AL SEÑOR,

EN SAN JUAN DE PUERTO RICO, EL DIA 9 DE NOVIEMBRE

Dña. MERCEDES SALDAÑADA VILA

(Maestra j ubilada)Sus apenados: esposo Juan Antonio Frau Llinàs, bija política Aida-Teresa Es-

cudero, sus nietos Aida y Juan, hermanos políticos Jaime, Jorge y Maria FrauLlinàs, Antonio Sastre e Isabel Frau, sobrinos, primos y demás familiares, parti-cipan a sus amistades este triste acontecimiento y les agradecerán que la tenganpresente ante Dios, para que sea recibida misericordiosamente a la felicidadeterna. (E.P.D.)

Dom. URBANIZACIÓN VILLA CANALESTAURE.-1.520 — RIO PIEDRASPUERTO RICO

Confecciói instalado

detotadassedeCortinatges

Balls mallorquins al'Universitat d'Oxford

El proper dia 29 de novembre l'Associació cultu-ral ESTOL DE TRAMUNTANA, viatjarà a l'An-glaterra per realitzar una sèrie de ballades per Lon-dres i a l'Universitat d'Oxford, al mateix temps esvisitaran els centres culturals mes significatius de lacapital.

El desplaçament se duu aterme gràcies a l'interès deMr & Mrs. Waldren antro-pòlegs i arqueòlegs queviven habitualment a lavila de Deià, els quals sonentusiastes admiradors iestudiosos de les nostresantigues costums i arrels.Ells ens han facilitat elscontactes amb la direcció del'Universitat d'Oxford i aixímateix amb els organitza-dors de la mostra de balls alCovent Garden i a l'Escolad'Art Dramàtic. Per altrepart tenim pre vist un in-tercanvi cultural a nivell degrups entre el THE RAGMORRIS GROUP de Bris-tol i ESTOL DE TRAMUN-TANA; esperiència de con-vivència entre dos repre-sentants de cultures tanallunyades com diferentes idesconegudes entre si.

El viatge està únicamentsufragat per la mateix asso-ciació cultural de Estol deTramuntana, per tant elviatge, malgrat sigui moltimportant de cara a la cul-tura del nostre país, Ma-

llorca, llamentam el nu lin-teres dels organismes malanomenats públics (ConsellInsular, Govern Balear iMinisteri de Cultura) queno fan cas d'activitats quefomenten el mostrar la nos-tra cultura fora de Mallor-ca, tant a nivell d'organit-zació com de suport econò-mic. Esperam que noméssigui un lapsus passatger ique activitats com la quepensam dur endavant, rea-litzades per l'entitat quesigui, es puguin fer al futuramb la protecció dels es-mentats organismes pú-blics.

Ademes de les activitatsja anomenades, tenim pre-vist visitar el British Mu-seum, tant la secció de cièn-cies naturals com la d'ar-queologia que complemen-tarà la visita realitzada fauns anys al Museu Arqueo-lògic d'Atenes; a on troba-rem a mancar varies de lespeces mes característiquesde l'art grec, que sabem queestan dispositades alMuseu Britànic. Una altre

El Ball de Bot mallorquín causarà, sin duda, una fuerteimpresionen Inglaterra.

visita obligade será la Torrede Londres i el Tresor de laCorona, l'Abadia de West-minster a on es troben lestombes dels reis anglesos,el Buckingham Palace i elParlament amb la sevatorre, el Big Ben. A part deles visites de caire més bécultural i didàctic, tambévisitarem els estudis degravado VIRGIN, propietatdel conegut compositor con-temporani Mike Oldfield, elcual ens ha convidat gentil-

ment mitjançant lacol·laboració de na Chris-tian Ball de la Residènciade Deià, la qual ha duit aterme lá gestió desinteres-sadament.

Esperam que tot el pre-vist surti aixi com desitjami una vegada estiguem devolta informarem de totsels esdeveniments experi-mentats per el grup.

Novembre 1986Comissió dePremsa E.T.

La cosecha de naranjasno sera excelente,

según los agricultores(Viene de portada)

El naranjo en Sóller ten-dría que ser más mimado ycuidado si se quiere tenerbuena cosecha. También setendría que plantar calidadpara que esta naranjatenga una aceptación en elmercado como de primerísi-ma calidad, ya que tenemosen nuestro país las mejoresnaranjas del mundo, nosdiría el agricultor Toni Bis-bai.

RECOGIDA DELA ACEITUNA

Esta misma semana tam-bién dio comienzo la recogi-da de la aceituna, por lo quela próxima semana seránabiertas las «fafonas» parael prensado y almacena-miento del aceite. Pareceser que este año no serámuy mala la cosecha aun-que se dice que el aceite noserá de tan buena calidadcomo el pasado dado que la

aceituna esta muy picadaen algunos' olivares. Lossueldos para los jornalerosestán entre las 2000 pese-tas la mujer y las 4600 elhombre. No es que sea unprecio excesivo, pero tam-P9CO está mal si se tienenen cuenta la escasez de tra-bajo.

También se esta ponien-do de moda otra clase de re-cogida que es el sistema de«a medias». Nos explicare-mos, el sistema es el si-guiente: el propietario pagael transporte y el prensadode la aceituna, mientrasque el que las recoge tienederecho al cincuenta porciento del aceite que se re-colecta, un sistema que lepuede dar aceite para sucasa todo el año o si nospuede venderlo como les pa-rezca bien, de esta forma laaceituna no se pierde en lasierra mallorquina.

María Vázquez

Paquita Forteza inauguraexposición en «La Caixa»

Esta tarde, a las 18horas tendrá lugar en lasala de exposiciones dela Caixa, la inaugura-ción de la joven pintoraPaquita Isabel FortezaCapó. La exposición con-tará con una treintenade pinturas y acuarelas,donde la pintora ha ido

reflejando la belleza y elencanto de los animales,de una manera alegre ya la vez suave.

La exposición estaráabierta hasta el día 2 dediciembre, pudiendo servisitada todos los días de10al3ydel6a20.

M. Vázquez

Tras el éxito alcanzado en Manacor,el Grup Nova Terra, el día 29 en AlcudiaDentro del programa

de otoño la Agrupaciónde teatro Nova Terra,esta teniendo un apreta-do programa de actua-ciones fuera de Sóller.La pasada semana, comoya se informó, estrena-ron «Bodas de Sangre»,en Manacor, donde obtu-vieron un notable éxitodelante del público ma-nacorí, que en todo mo-mento supo estar atentoa la obra lorquiana. El

estreno tuvo lugar el pa-sado viernes, y el sábadoactuaron en Muro, en elteatro Ateneo, dondetambién tuvieron unanotable acogida.

El próximo sábado elgrupo tiene una nuevacita en Alcudia, ciudad,en la que el grupo esmuy querido y respetadoy donde cada año suelehacer un par de repre-

sentaciones, en esta oca-sión la comedia a repre-sentar sera «Els nirvisde sa neboda» de Tous iMaroto, y a principio deaño «Bodas de Sangre»,invitados por aquelAyuntamiento de Alcu-dia, en esta ocasión lacomedia será represen-tada en el teatro de laFundación Torrens, ensu casa de Cultura, invi-tados por su presidenteseñor Morano.

Ja s'ha obert el plac pels cursosde reciclatge del català(Viene de portada)

Els qui per primera vega-da se matriculin als cursosde reciclatge hauran de pre-sentar: una foto de carnet,una fotocòpia del DNI, unafotocopia compulsada deltítol professional. Aquellsque ja en alguna ocasiónhan fet cursos de l'ICEnomés han d'omplir la ins-

tància. Les despreses dematrícula són de 650 ptsper assignatura i curs. Lesconvalidacions d'assignatu-res o de cursos podeu entre-gar la documentació perti-nent, dins el mateix plac dematrícula, adjuntant certi-ficacions oportunes. Dequalsevol manera podeu

consultar el BOCAIB ni 6on se detalla la normativa.

Per més informació vospodeu dirigir a Jaume Al-berti del C.P. Es Puig coor-dinador a Sóller dels Cur-sos de Reciclatge.

En saber de l'inici i llocon s'impartiran ja informa-rem.

zoo 1C C

*A!áÜS¿(Cursos de esquí i d'iniciació ala muntanya, organitzats per laDirecció General de Joventutde la Conselleria d'Educació i

Cultura del Govern Balear.

Dies: 31 de desembre de 1.9867 de gener de 1.987.

Edats: 14-26 anys.Navacerrada, Osca, La Molina,

Sierra Nevada, Picos de Europa.

SÈsfflsa»J3w—

GOVERN BALEARConselleria d'Educació i Cultura

6

HOGARES

ESTUFASDE LENA

Miguel CapoPar« Catany Ib • T.l 63 16 76 • Sófer

FOTO

Todos de acuerdo en cuestionar el actualproyecto para la carretera Deià-Sóller

NOQUERA

La necesidad que el tramo de la carretera C710de Deià a Sóller sea revisado, que respete el entor-no, y constituya una obra de características simila-res al tramo Valldemossa-Deià de esta misma carre-tera, fue una de las conclusiones unánimes del deba-te que sobre el tema tuvo lugar el pasado viernes,dentro de «Los encuentros de BALEARES», en elCírculo Mallorquín. Ante un público compuesto

RedacciónFotos: Joan Miquel

El debate lo comenzó Ga-briel Le Senne afirmandoque era consciente de queobras como éstas siempreson un tema impopular. Ex-plicó que el proyecto con-templa la realización deuna carretera, y no una au-topista o vía rápida comoalguien ha dicho. Aseguróque los viaductos se pensa-ron porque el seguir el tra-zado de la carretera anti-gua podría causar mayorestrastornos todavía al paisa-je, y reconoció que si bien laley no obligaba a realizarun período de exposiciónpública, tal vez hubo unerror por parte de la Conse-lleria a la hora de haber ini-ciado los trámites sin haberdado mayor información.

También reveló que todoel proyecto será reestudia-do, sobre todo en la partecercana a Lluc Alcari, y quese llevará a cabo un estudiode impacto ambiental. Todoello, sin embargo, implicaráque las obras pueden sufrirfácilmente un retraso de unaño.

JUAN ROTGER:RESPETAR A DEIA

Juan Rotger, de la oposi-ción del ayuntamiento deDeià, planteó las cuestionesque afectan a su municipio.Afirmó que no se cuestionael hecho de que la actual ca-rretera deba mejorarse,sino el impacto que la obrapuede tener, mostrando porlo tanto su deseo de que setengan en cuenta aspectosno soler técnicos, sino tam-bién sociológicos.

En el caso de que esa ca-rretera se convierta en unavía rápida, y por lo tanto enel acceso más fácil a Sóller,ello repercutiría grande-mente sobre Deià. Si el trá-fico aumentara, como es deprever, plantearía gravesproblemas al pueblo, por

sobre todo por ecologistas y vecinos de Deià o Só-ller, los cuatro integrantes de la mesa dieron su ver-sión acerca de la forma de tratar el tema. Participa-ron: Gabriel Le Senne, director general de la Con-selleria de Obras Públicas, Juan Rotger, del ayunta-miento de Deià, Antoni Arbona, alcalde de Sóller yPere Brunet, profesor de Geografía de la Universi-dad.

El alcalde de Sóller estuvo presente en el animado debate.

cuyo centro discurre la ca-rretera, sin que exista nin-guna posibilidad por el mo-mento de modificar el tra-zado. Ello podría perjudicara ese término, que en suopinión ya se encuentra sa-turado. También expresómás adelante el dilema siconviene o no estropear lasriquezas naturales que vana contemplar los turistasprecisamente para facili-tarles mejor el paso.

ANTONI ARBONA:SOLLER NECESITALA CARRETERA

Intervino a continuaciónAntonio Arbona, alcalde deSóller, quien expresó el ma-lestar existente en dichotérmino por la forma en quese ha realizado el proyecto,sin ningún tipo de consultay presentándolo ya como unhecho consumado. Afirmóque le hubiera gustadohaber contado con un inge-niero municipal que pudie-ra haber dado una opinióntécnica sobre el mismo, ypidió que haya «seny» a la

Cursos de reciclatgede cátala

Dilluns dia 1 de desembre, a les 18h. i al'Institut de Formació Professional, s'inicia-ran les classes de Reciclatge de Català per aprofessors de la comarca de Sóller.

Es recorda que la matrícula s'ha de fer al'ICE de Ciutat, sent el darrer dia el 28 de no-vembre (el 27 és festiu).

hora de estudiar el tema yno sólo planteamientos t<>r-nicos.- Sóller necesita esa carre-tera dijo, una carretera másrápida, 'pero que no atentecontra el paisaje. En esesentido consideró modélicala reforma realizada en eltramo Valldemossa-Deià—extremo éste con el quetodos estuvieron de acuer-do— y pidió que al igualque en este trayecto, se res-peten al máximo los ele-mentos del paisaje.

PERE BRUNET:UN PROYECTO

INMADURO

Intervino por último PereBrunet, profesor de Geogra-fía en la Universidad de lasIslas Baleares, quien co-menzó asegurando que es-tamos ante un ejemplo de lafalta de un tratamientounívoco para todas las ca-rreteras. Dijo que en el pro-yecto no se le da a la ruta eltratamiento de carretera demontaña, y que habría queintegrarle dentro de todoun circuito paisajístico.

Insistió después en que lacarretera no sólo debe serpensada para el conductor,sino para los que estánfuera de ella y deben juzgarsu impacto. Afirmó que ensu opinión no era una refor-ma, sino una obra mayori-tariamente nueva, y consi-deró en conjunto al proyec-to como falto de madurez.También remarcó que notenía en cuenta los «cuellosde botella» que podía pro-ducir a la entrada de ambaspoblaciones, y la calificó de

demasiado ambiciosa. Fi-nalmente, recordó quo oxis-te un anteproyecto de de-clarar Parque Natural làzona por parte de Icona, yreveló que la Universidadproyecta un estudio globalde toda la zona.

COLOQUIOINTERESANTE

En el coloquio se plantea-ron varias cuestiones inte-resantes. Brunet revelóque, precisamente por seruna carretera complicada,el índice de accidentes de1982 a 1984 había sido decero considerando que si sehacía de circulación más rá-pida, sería más peligrosa.

Le Senne, por su parte,afirmó que por las caracte-rísticas del terreno era im-posible hacer una obracomo la del tramo Vallde-mossa-Deià, ya que el tra-zado era mucho más difícilde seguir. Se preguntó porparte del público por el pro-yecto del túnel de Sóller, yalcalde afirmó que el puebloquería primero tener la in-fraestructura necesariaantes de tratar el tema.También se pidió que serealizaran miradores opuntos de parada en eltramo debido a la bellezadel paisaje.

En suma, todos estuvie-ron de acuerdo en que habíaque revisar el proyecto pre-sentado, hecho que va a serrealidad, y que se respete almáximo el paisaje de zonatan singular.

(Reproducción de«Baleares»)

LOCAL

LA CIUDADPASO A PASO

Por María Vázquez

Niños maltratadosen Sóller

En los últimos años seestán haciendo multitud dedenuncias sobre casos deniños maltratados por suspadres y familiares.

En Sóller, en los últimosmeses, también se vinierondetectando estos casos, enalgunas zonas de la ciudad,casos de niños apaleados ymaltratados por sus padresalgunos de los cuales tuvie-ron que recibir asistenciamédica por la violencia y losmalos tratos de que fueronobjeto, hace pocas fechas unniño de 18 meses, tuvo queser recogido en Palma porel Servicio Tutelar de Me-nores.

También fueron denun-ciados por malos tratos unafamilia la cual tiene cuatrohijos, elmayor de los cuales,sólo cuenta unos 12 años,los otros tres menores,todos ellos reciben en másde una ocasión fuertes pali-zas a consecuencia del alco-hl ingerido, uno de estos pe-queños recibió una pedradaen la cabeza lanzada por su

madre por lo que tuvo querecibir varios puntos enella.

Cuatro o cinco casos comoestos se tienen noticia deellos en Sóller, por lo quesería necesario que seabriese una investigación,para solucionar el caso deestos pequeños maltratadosy abandonados en la mayo-ría de los casos a su suertecasi siempre a consecuen-cias del alcohol.

Vecinos de algunas de laszonas donde se encuentranestos pequeños castigados ymaltratados, están dispues-tos a colaborar para queestos niños sean recogidos yllegados a un centro, dondepuedan recibir un buen tra-tamiento y una educacióncomo es debido sin recibirgolpes a cambio. De lo con-trario, sólo serán unos po-bres desgraciados del futu-ro y sin tener .ellos la culpade haber nacido en el senode una familia que no tienederecho a tener descenden-

Un hermós exemplar de mussol.

Agraïment del GOBLa Delegación a Sóller del G.O.B, vol agrair la

col·laboració a totes les persones que han contribuiid'una o altre manera en la protecció de la nostra avi-fauna.

Des que existeix el GOB-Sóller (farà gairebé mésde dos anys), hem anat rebent ocells que per diferen-tes circumstàncies es veien incapacitats per a volar osobreviure. Totes aquestes aus han estat trasllada-des al Centre de Recuperació de Son Reus de Ciutatde Mca., o bé foren alliberades a Sóller mateix unavegada recuperades.

Les espècies recollides fins ara són les següents:Cadafet (Fratercula àrtica): 1 exemplar.Xoriguer (Falco tinniculus): 1 exemplar.Mussol (Otus scops): 3 exemplars.Caçamosques (Muscicapa striata): 1 exemplar.Busqueret de coa llarga (Sylvia sarda sp. bal): 1

exemplar.Falzia (Apus apus): l exemplar.Gorrió (Passer domesticus): 2 exemplars.Esperam que aquesta col·laboració sia més abun-

dant, o que al manco es mantengui.G.O.B. Sóller

Bartolomé Celia Timoner, media vidaal servicio del turismo

Bartolomé Celia, un«joven» a punto de cumplir80 años, es una persona in-quieta y preocupada portodas las cosas de su ciu-dad, muy especialmentepor sus caminos, sus mon-taña y su historia. Bartolo-mé, era hijo de BernardiCelia, fundador del HotelGuia, llamado en aqueltiempo «Hostal C'an Panti-nador» y oficial del Fomen-to de Turismo.

Bartolomé, gran conoce-dor de los caminos de Valle-mossa, Deià, Lluc, l'Ofre,Barranc, Serrón, Torre-Picada y muchos otros comoel de Fornalutx, reciente-mente destrozado, de locual nos dice Bartolomé que«es una barbàrie», como elde Lluc-Alcari, «yo a gentescomo estas les daría dos mi-llones para que se fuerandel pueblo, y no destruye-ran nuestra historia y nues-tro patrimonio el poco quenos están dejando estos de-saprensivos».

—D. Bartolomé, cuénte-nos cual era su trabajo enaquellos años 20.

—En aquellos años yohacía el trabajo de guía deturismo, y sólo teníamosdos medios de locomociónpara el turista. Mi padretenía un servicio de carrosde cuatro ruedas tiradosgor caballos, por los que elturista pagaba 30 pesetasida y 60 ida y vuelta. Se tar-daba un día y medio parallegar a Lluc, pero el turistadisfrutaba. También tenía-

I

Celia ya previo el desarrollo turístico de Sóller.

mos unos burros, que equi-pados con un buen aparejo,transportaban al turistapor el camino de Fornalutx,Ses Piquetas y Serrón, losburros los transportabanhasta donde era accesible yel resto del camino lo ha-cían a pie. Eran otros tiem-pos y la gente disfrutaba yamaba a la naturaleza.

—¿Qué piensa del desas-tre que se está haciendo enla zona de Lluc-Alcari, y elque se hizo en Fornalutx?

—Nosotros, cuando salía-mos al campo por esos, ma-ravillosos caminos, si en-contrábamos una piedra enel camino la retirábamos yla poníamos en un buensitio, primero para que no

estorbara y después paraque no se fuera estropeandoel camino.

Hoy no se piensa de estamanera y todos van a verquien hace más. Es unapena que estos caminos seestén destrozando, para elbienestar de unos cuantos.Pienso que nuestro Govern,y muy especialmente el de-partamento de Cultura, setendría que preocuparse unpoco más para que estascosas no ocurrieran.

—Cuando salía de guíacon los turistas ¿cual era elcamino que más le gustanseguir?

Sóller, Deià, Valldemos-sa, eran unos caminos pre-

ciosos con unos miradoresdonde se podía apreciartoda la belleza imponentede esa zona, desde el Mira-dor de Son Marroig, o el Mi-rador de Ses Pitas, los tu-ristas empezaron a amarMallorca, y muy especial-mente esa zona.

—¿Usted qué piensa deeste proyecto de ampliaciónde la carretera de Deià Só-ller.

—Yo tengo que decirteque para Sóller es muy im-portante las reformas de lacarretera, por supuesto,pero siempre y cuando seatienda y se respete el en-torno de nuestra naturale-za.

Política

Les candidatures es presenten moltremogudes de cara a les municipals

(V.P.) Si no hi ha canvis de darrera hora, pareixque la data de set de juny, serà el dia de les Elec-cions Municipals i de la Comunitat Autònoma alParlament i Consells Insulars. Malgrat que el Go-vern central adelantas les Generals i que això po-dria repercutir en les municipals.

A hores d'ara, a set mesosvista, quan se comencen aesgotar els plaços de governdels Ajuntaments, les dife-rentes opcions polítiquesvan destriant les possibili-tats de cara a aquestes jainmediatas eleccions.

Els partits amb represen-tació sollerica s'han comen-çat a moure i perfilar candi-dats i primers llocs per lesseves pròpies llistes.

Ja ho hem comentat enaltres ocasions, l'aument decens a la nostra ciutat, niésde 10.000 habitants, haduit com a conseqüència in-mediata també l'aumentdels components del consis-tori, que de tretze passarana ser setze més el batle,total desset.

Pareix que a Sóller les

candidatures estarien moltremogudes. Per una ladreta d'A.P. ja no presenta-ria a Antoni J. Rullán com acap de llista, això sempresegons els rumors que cir-culen, Alavegada que A.P.sofreix els traumes del par-tit igual que a nivell esta-tal. Darrerament el PDP noassumia pactes a nivell deMallorca, seguint consignesde Madrid. Malgrat les de-saveniències a nivell gene-ral, a nivell particular delsConsells i Ajuntaments,hauran de trobar una viad'enteniment i diàleg. De locontrari el caos de llistesafavoriria una nova opció:el CDS, com va passar a lesprimeres generals.

La U.M. després de la de-rrota de l'opció reformista

(PRD) den Roca' ha conduitals seus simpatitzants a unenfrontament de postures:la regionalista i la reformis-ta. Que molt ben duit finsara pel seu president Alber-ti, també podria acabar enescisions i ruptures, quehauria d'afectar a l'hora deconfeccionar les llistes.

El fracàs dTJ.M. i l'aprofi-tament de vot per part delCDS de Suarez, obliga aaquest partit a presentar-se. Sobretot si vol dur aterme una linia corrent departit. Pensam que a nivellde Mallorca superava a UMi li conseguia prendre unbon tros del seu espai polí-tic de centre. Es així queben duit, el CDS podria des-bancar a UM, i més si aaquest partit sTiiu afegienpossibles desserrions d'UM,després del fracàs a les Ge-nerals del PRD. El CDS da-vant els resultats de lespassades Generals se veuobligat a presentar-se alsAjuntaments i obtenir-hiuna representació sòlidaque li permeti una estruc-

tura de base i de partit pertotes les accions polítiquesposteriors. Endemés que laconfiança de l'electorat lireclama que a nivell localtambé el representi.

El PSOE pareix que té lallista mig feta i al gener co-mençaria la campanya debon de veres. Promocionantles novetats de personal iprograma que pretén pre-sentar de cara al set dejuny.

Una de les novetats atenir present és la llista delPSM, que tal com ja anun-ciàvem en anteriors infor-macions' estaria en boncamí d'arribar a port. Unallista nova per una opcióhistòrica dins la políticamallorquina i que pel seumoviment i capacitat detreball podria jugar unpaper interessant dins elnou Consistori.

Haurem d'esperar nove-tats. Encara que en unaaltra ocasió podem avençarels moviments de «perso-nes» de cara a la consecucióde llistes.

a SETMANARI SOLLER

PUNTO DE VISTA

por Toni Oliver

Altre volta es va perdre un partit de forma increí-ble. Lo que passa enguany, fa pensar que per enmighi ha qualque bruixa que malmena al C.F. Sóller.Lo de Manacor es que no té nom. Lo cert es quedemà fará exactament 69 dies que el Sóller no sap loque es guanyar un partit. Un seixanta nou que demàs'ha de trencar així com sia. El rival es l'Hospitaletd'Eivissa, un equip que començà magre però quedarrerament va recuperant l'imatge d'equip fort iseriós. Atenció a l'àrbitre designat: Navas Casals,de Menorca, anomenat «el rei dels escandáis».L'any passat va tancar dos camps per trifulques.Esperem que no passi el mateix demà per devers elCamp Municipal solleric...

Per mèrits globals, perocasions clares, el Sóllermai podia perdre dins Ma-nacor. Un 3-1 que no el moscrei m ni els qui vérem. Lesdues ocasions davant elportal manacorí de la pri-mera part foren clamoro-ses. Alfons crec que fallà elgol mes clar de la seva vida.«En efecte, jo no hi haviacap rival a davant meu.Vaig voler assegurar, ja quesi tirava fluix, hi havia pos-sibilitat que un defensor,com vaig veure de reüll, escreuás i salvas el gol. No vasortir bé. Mala sort.» I tant,i tant.

Poc després era AndreuLópez, qui en plena carreraarriva a una pilota centra-da per Arbona desde ladreta, i dede l'interior del'àrea petita, un pèl forçat,remeta a porteria buida,sortint la pilota per damuntel travesser. Un es demana,que hagués passat si s'ha-

guessin aprofitat aquestesdues super-clares ocasions?I més tenguent amb comptaque els dos primers golsmanacorins foren el primerde rebot i el segon en unclar orsai passat per alt pellinierman que marcava l'a-tac del Sóller.

ABSOLUTAMENTINCREÏBLE

I parlàvem de bruixes,perquè no pot ser altre cosa.Un creis-me, ja no sap comha d'explicar el que passaaquest any. Es absoluta-ment increfble. Els punts'escapen del Camp denMaiol, bono, tots sabemcom. Pero es que a fóra nopot ser altre cosa mes quebruixes. Inclus els dos em-pats aconseguits a Cala Mi-llor i Calvià, havien d'haversigut sendes victòries, ma-laurades a darrera hora per

LA TERCERA A ULL D'OCELLPer A. Rul.lán

Els de negre,protagonistes

Només un equip va poder guanyà a fora casa, a laderrera jornada de lliga jugada —Isleno-Ferreries—(0-2). I es registraren tan sols dos empats: Balears-Alaior (2-2); i Calvià-Portmany (1-1). Així idò la jor-nada va eser de signe casolà. Lo mes destacat de lajornada? Els quatre gols que marcà el alaroner DeLucas' l'Empat de l'Alaior al Estadi Balear1 els pè-sims arbitrages dels Srs. Sastre Amengua! al partitAlarò-Montuiri (4-1); González Gozalbez en el SantaEulalia-Escolar (2-0) i de Coll Pou en el Hospitalet-Murenc (2-1).

Quatre equips empatats a punts, encapsalen laclassificació: Constància, Sporting de Maó, Alaró iManacor, que han deixat despenjat al At. Balears.Segueix a la cua i en solitari el Isleño.

Es manten encapsalant la classificació de goleja-dors N'Edu del Balears en 13 gols, seguit de DeLucas (Alaró) en 10; Gonalons (Alaior) G. Ramón(Murene); Onofre (Manacor) i Murriana (Hospitalet)en 9 dianes.

Es el Constància el equipo que ha marcat més gols(28) i el que n'ha encaixat meyns (7).

Per a la propera jornada veim com a partits mésinteressants els que disputaran: Maó-At. Balears;Ibiza-Constancia; Badia-Alaró; Montuiri-Manacor iSóller-Hospitalet.

Sóller-Hospitalet: ja no podem recular més!

Està embruixat el Sóller?

Toni Sánchez i Xesc Arbona, tot un mirall a on es poden fitxar els mes joves esportistes de la Vall. 18 anys i titulars aIII Divisió, no es fruit de cap casualitat, sinó del treball i del sacrifici. A seguir en aquesta línia, al·lots. (G. Deyá).

dos penals en contra del Só-ller completament absurds.Precisament això ens fatenir esperanfes de que siqualque dia es gira la truitade la fortuna, el Sóller hade treure el cap, que es lagran i.luxió de la gran fami-lia futbolística sollerica.

ELS QUATREGOLS

1-0 Minut 6: Sebastiàresol un embolic, i la pilotaentra a les xarxes desprésde rebotar al cós de Pujol.

2-0 Minut 22: Falta indi-recta contra el Sóller. La ju-gada, perfectament planifi-cada, a tres tocs, acaba engol de Nofre, que es trobavaen més que dubtosa situa-ci o d'or sai.

2-1 Minut 65: A un detants de còrners favorablesal Sóller, es produeix un re-buit i Andreu Sastre desdefóra de l'àrea de xut sec iper baix escursáva distàn-cies.

3-1. Minut 90: En ple do-mini solleric i quan mess'ensumava 1.empa t, es pro-dueix un contratac local i esde bell nou Nofre qui tro-bant la defensa visitantadelantada, engana a Pujoli deixa el definitiu i injustmarcador.

COM JUGAREN

A l'hora de fer un breuanàlisis global, val a dir queRafel Pujol a la porta va aestar a bon nivell i de capdels tres gols s'el pot cul-

par. Toni Sánchez formida-ble, confirmant un cop mesla gran campanya que estàdugent a terme. Parra, mi-llor que en partits ante-riors. Va marcar bé al seuextrem i va pujar quan eraprea's. Al centre tant Nadalcom Céspedes confirmarenque com a tandem, guai,guai. Es evident que Got noestá al seu millor momentde forma. En Sastre va mi-llorar a la segona part i seuva ser el bon gol visitant.López va lluitar a dins laseva línia habitual. Un fortcop a la segona part va ferque devallás el seu rendi-ment. A Fabiá no se li potnegar la seva gran volun-tat, encara que darrermentes troba poc inspirat. Alfonses cert que va perdre un golcantat, però també se linotà una recuperació físicaevident després de la sevalesió. Arbona segueix labona línia mostrada desdeel seu debut. Tant Girbentcom Raja que sortiren a lasegona part, tots dos mosagradaren. Girbent per lasev mobilitat i el jove Xis-coo Raja, per la seva intui-ció. Dos remats seus obliga-ren a dues intervencionsdecisives del porter localMarcos. Creim que aquí hiha un autèntic diamant,que sí, s'ha de anar pulint,però que ara mateix, va de-mostrar que ja s'ha decomptar amb ell.MOLTA ATENCIÓ ALHOSPITALET

El visitant de demà, el pi-

tiús Hospitalet Illa BlancaC.F., es un equip en plenarecuperació. Començà fluix,de cap manera d'acord ambla qualitat de la seva plan-tilla.pero es prou evidentque el fet de dur cinc jorna-des de imbatibilitat, mos-tren a les clares que ha tro-bat el bon camí. Unes carac-terístiques de equip roquer,dur i fort en defensa, hanadornat els darrers anys alconjunt eivissenc, formaten la majoria per jugadorpeninsulars, als que se lesproporciona un lloc de feinaa dins l'extensa xarxad'hosteleria de l'illa, fet tanapreciat avui dia, com esl'obtenció de un lloc de tre-ball.

D'aquesta manera handesfilat per l'onze blanc-i-blau destacats jugadors. Elmàxim valor actua l'es Mu-riana, el devanter centre,que ja està col·locat entre elmàxims realitzadors de lacategoría. Es en definitiva,un equip difícil, davant elque sTiaura de realitzar unbon partit, per intentar ver-cer-lo.

EL SÓLLER REPETEIXEQUIP

Malauradament, seguei-xenb les baixes e dins el Só-ller de Santos i Bestard,ambdós lesionats, el pri-mer, Biel Santos, probable-ment haurà de passar pelquiròfan per problemes im-portants de un fortíssimcop rebut a Inca. En una odues setmanes, estarà recu-perat. Per altra costat Mi-quel Muntaner demà cum-pleix el tercer i últim partitde sanció, per lo que podràreaparèixer dins Santa Eu-làlia.

Amb tot això, Fronteramolt possiblement treguiinicialment demà a Pujol ala portería. Sánchez i Parracom a laterals. Nadal delliure i Céspedes de marca-dor central. A la mitja Got,Sastre i López. I en puntaArbona, Alfons i possible-ment la gran novetat, Raja.Ja veurem. Ah!, i lo quedèiem, Navas Casals dejutge. Esperem que no con-firme la fama d'home con-flictiu i que passi desaper-cebut. El partit, a les 3,30.

CONSEJOSDE AUTOPROTECCION

Cuide su régimen alimentario. Evite ri excesode bebidas alcohólicas. Extreme sus hábitos hi-giénicos personales y de su vivienda. Trate deeludir el hacinamiento. No haga sobreesfuerzosdesacostumbrados. Dedique sus vacaciones adescansar y reponer fuerzas.

ESPORTS 9

II Regional

S. Horta, 2S Pedró, 4

ALINEACIONES: Rami-rez, Burguera, Fernández,Oscar, Juan Ramón, Mas,Dino, Fernando, Mir, Mate-malas y Lozano.

CAMBIOS: Rafael porDino y Mas II por Oscar.

C. F. SAN PEDRÓ: Gita-no 2, Ribas 2, Frontera 2,Bauza 3, Arbona 3, Viso 2,Jonquea 2, Aguilar 3, Ga-lindo 2 y Galon 2.

CAMBIOS: Enseñat porViso.

GOLES: Minuto 10. Fer-nando marca el 0-1.

Minuto 28. Oscar 0-2.Minuto 45. Aguilar a

pasa de Cladera 1-2.Minuto 56. Aguilar 2-2.Minuto 58. Aguilar 3-2.Minuto 60. Aguilar 4-2.ARBITRO: El Sr. Bauza

que estuvo acertado y noenseño tarjetas.

COMENTARIO: Mañanaotoñal y escaso público cosaverdaderamente lamenta-ble no creo que el Club delPuerto se merezca estafalta de asistencia, si es quedeseamos que se aguanteen el Fútbol Regional.

Un buen primer tiempodel equipo visitante, perono en calidad sino en fuerzay anticipación ante ello hapasado apuros el San Pedropero el gol sicológico del mi-nuto 45 obra de Aguilar ibaa cambiar el juego en el se-gundo tiempo, el equipolocal salió a por todas y llo-viendo goles al haberse ter-minado la sequía.

Un segundo período enque de dominado pasó a do-minar el San Pedro con es-casos contraataques queGaitano y defensas supie-ron atajar. Han emprendi-do el buen camino y quesi gal a racha.

Mañana domingo le co-rresponde visitar al SanCotonerei,

Tofuga

Atletisme

Tercera DivisióSP. MAHONES-SANTANYI 3-0AT. BALEARES-ALAIOR 2-2CALVIA-PORTMANY 1-1SONSARDINA-IBI7A 2-1CONSTANOA-BADIA 3-0ALARO-MONTUnU 4-1MANACOR- SOLLER 3-1HOSPHTALET-MURENSE 2-1STA. EULALIA-ESCOLAR 20ISLEÑO-FERRERIES 0-2

CONSTANCIASp. Mahoné»AbroManacorAt. BalearesPoruña nyAlaiorSta. EulaliaFerreriesBadiaSon SardinaMontufriHospitaletCabiaMúrenseIbizaSantanyíSóllerEscotarIsleño

12 712 812 712 81212121212121212111212121212 112 111 1

4 12 24 12 25 íí 44 31 43 43 44 43 S4 43 62 74 64 64 73 82 8

28 723 723 1520 1422 1319 1023 1020 1312 1015 1710 1111 1511 1613 1517 1310 189 26

11 2910 278 22

181818181715141313131211 -110 -29 -38 -28 -48 -46 -65 -74 -6

*6«6«6•6»5«3•2»1»1«1

Segunda RegionalPLA NA TESA-CONSELL 2-2PUIGPUNYENT-CA-N P1CAFORT U)SP. SÓLLER -SON COTONERET 14)SAN PEDRO-SHORTA 4.2ALTURA-ROTLET .2-1COLLERENSE-RÓBLENSE . '3.2CA'S CONCOS-AT. S. GOTLEU 1-|GENOVA MARIENSE "4.1PORRERES AT.-STA. EUGÈNIA .. M

POBLENSEAt. S. GotleuAlturaPujgpunyentRodetS TianaSta. EugèniatolérenseGènovaCa's ConcosSon CotonereiConsellSan PedróMariensePorreres At.Sp. SóllerPla Na TesaCa'n Picafort

10 81010101010101010101010109 210 I9 110 O10 O

1 13 13 15 14 23 37 . 11 42 44 32 43 41 63 45 44 45 52 8

31 818 918 1113 1019 1227 1616 1321 1616 1216 1417 2019 3023 2312 2110 207 2110 239 23

1715151312H11111010109

•7•5•5«1•2

-2-1

7 -37 -17 -16 -45 -S2 -8

El mejor partidodel Torneo

A nuestro criterio, a faltade un encuentro para con-cluir el Torneo, este fue elmejor de los disputados porel buen juego realizado du-rante los noventa minutos.

Los V. Sóller se emplea-ron a fondo, muy bien situa-dos sobre el terreno dejuego, dominando granparte del mismo; ofreciendouna fuerte presión sobresus rivales y atacando congran preligro por lo que dis-puesieron de buenas ocasio-nes para marcar. Pero enesta ocasión la suerte no lesfue favorable.

Por parte de los V. Sóllerdebemos destacar a todo elconjunto en general, perosobre todo a Maxi que estu-vo magnífico en todas susacciones.

Referente a los del PuigMajor diremos que lucha-ron mucho y en los prime-

Veteranos Sóller, 1Puig Major, 0

ros compases del partidollevaron la iniciativa dispo-niendo de alguna ocasiónpara marcar, pero la sólidadefensa de los V. Sóller loimpidió siempre.

estacaremos por parte delos del Puig Major a todo elequipo por las buenas ma-neras empleadas durantetodo el partido.

El gol se produjo mediadala primera parte, MiguelLópez lanzó un saque de es-quina al primer palo yCrece muy oportuno de unlimpio cabezazo marcabapara los Veteranos.

Arbitro el encuentro elSr. Mingorance, que estuboimpecable, no tuvo compli-caciones pues todos los ju-gadores se portaron conmucha correción y gran de-porti vidad.

ULTIMO PARTIDO DELTORNEO: Los dos conjun-

tos de veteranos, los delPuerto y los de Sóller, seenfrentarán entre si estatarde en el campo InfanteLois a partir de las 15.45 h.Deseamos que sea cual seael resultado final y duranteel encuentro/reine la depor-tividad por jas dos partes yque estos partidos sirvan deuna vez por todas para quelas relaciones entre los dosconjuntos de veteranos denuestro valle, sean cordia-les y afectuosas.

Por otra parte le cedemosde manera gentil y públicaal responsable de los V. delPuerto en el haber informa-tivo de nuestro Semanario,para que tenga a bien elhacer la reseña del encuen-tro.

Y ¡Que ganemos todosmucha amistad!

Joan Antoni

IV Mitja Marató «The Green Parrots»Es passat diumenge dia

nou, amb sortida de Maga-lluf, es va disputar sa quar-ta edició de sa «The GreenParrots», damunt sa distàn-cia de 21'095 quilòmetres.

Aquesta primera semi-marató de sa temporada vacontar amb una representa-ció Süllerica composta pern'Ignasi Martí, en JosepUreba i n'A veli Vidal.

Des noranta-sis inscritsnomés varen ésser setanta-sis es que varen acabar sacursa disputada des de Ma-galluf cap a Son Ferrer —«El Toro» — Santa Ponça —Carretera Andratx —Palma i Magalluf.

En Josep María Sánchezfou s'estrella des matí, par-tint ja en solitari des de es

prmers quilòmetres, impo-sant-se clarament amb untemps de 1-10'59, seguitd'en Gomariz, FrancescGonzález, Rincón, Jurado,Espasa, Andreu Vázquez,Emili de la Cámara...

Es primer solleric classi-ficat fou n'Ignasi Martí, enes lloc setanta, emprant enes recorregut un temps de1-4613".

En Josep Ureba es vaclassificar en es lloc sentan-ta-dos, amb l-47'37", i n'Av-geli Vidal en es setanta-cinc, amb 1-05*47".

CONTROLFEDERATIU DE

CROSS

Per altra part, es mateix

dia, en es circuit de sa Por-ciúncula, es va fer un descontrols federatius de cross,que també va tenir una re-presentació dets atletes des«Centro».

Dins sa categoria de jú-niors sa cursa es va dispu-tar damunt uns quatre qui-lòmetres, imposant-se enPere Darder, seguit d'en Vi-cenç Mart. En Genis Alfarofou es primer solleric classi-ficat, en es lloc setè de sageneral, seguit pes tambélocal Llorenç Sòcies, queprovenint de s'esport esco-lar participa per primeravegada a una cursa federa-tiva.

Clara victòria d'en VicençOgàzón dins sa prova de sè-niors, disputada damunt

vuit quilòmetres, seguit desmanacorins Miquel Oliver iAntoni Riera. Es sollericFrancesc Arbona, a pesarde no trobar-se encara enplena forma, va fer unacursa bastant bona, classifi-cant-se en es lloc quart.N'Antoni Garcia, que ambaquesta prova feia es«debut» dins aquesta novasegona etapa seva, es vaclassificar en es lloc setè. Ien Joan Far encara no recu-perat completament de sadarrera lessió, amb un ad-mirable esperit de sacrifici,va aconseguir acabar sadura prova, en es lloc quin-zè, tancant honradament saclassificació.

Joan

Tenis

Comienza la ligaPara dar más emoción,

vivacidad y equilibrio a laliga 86-87, el Comité deCompetición, decidió jugarel Torneo en forma de equi-pos, a saber: EQUIPO A:Miguel Colome-J. Vidaña-Julián Chápate y JavierLópez. EQUIPO B: A. Moli-no-Juan Puig-R. Fernándezy Ramón Sócias. EQUIPOC: J. Arbona-Jaime Oliver-A. Caldentey y G. Cortés.EQUIPO D: Rafael Forteza-J. Sánchez-José Mèlia y A.Vicens. EQUIPO E: Fran-cisco Forteza-Carlos Perei-ra-J. Garau y Mateo Soler.EQUIPO F: J. Domezain-Jesús Molino-Cheska Cor-tés y Juan-Mi. EQUIPO G:Ángel Pereira-José Eloy-M.Puig y J. L. Forteza. EQUI-PO H: Maxi Fernández-Ramón Rullán-BartoloméLladó y J. Meseguer. EQUI-PO I: Benet Vicens-J.Llazo-Pedro Jiménez y X.

Todos estos equipos seenfrentarán, emulando laCopa Davis, a dos Simples yun Doble.

El Comité redactó un re-glamento de juego para laperfecta ejecución de laLiga, entregándose a cadajugador junto con la fotoco-pia de los equipos y su nu-meración.

Podemos anticipar que laLiga tendrá una duracióndel 1 de diciembre del 86 al5 de abril del 87.

Todo lo relacionado con laLiga se expondrá en el localdel Círculo Soliéronse, en eltablón de anuncios.

Esperemos que todos losparticipantes acojan conagrado esta innovación quepermitirá en todo momentounir más aún los lazos deamistad con el equipo y contodos los contrincantes, re-cordando que se necesita detodos para la consecuciónde una buena Liga.

NOTA: Rogamos que con-tactéis unos con otros alsalir las listas de juego.Gracias.

Círculo SollerenseDi visión Tenis

Bàsquet

Sorpresa contra F ArtàBastanta mala sort han

duit alguns dels equips so-llerics en aquesta volta. Perpart masculina, la sorpresava èsser la quasi inexplica-ble derrota dels nostres ca-dets, davant l'equip delVIALSA de Artà (equip queocupa una de es darreresposicions).

Encara que es jugués afora la nostra superioritaten principi era bastantclara, però moltes circums-tàncies feren que l'equipperdés no tan sols el partit,sinó que també hi va haverl'expulsió per acumulacióde tècniques de l'entrena-dor del nostre equip.

El tempteig final fou deVialsa 66 - J, Mariana 54.

Els Sèniors que tambésortiren de la Vall, visita-ren a l'Hispània (actual-ment primer classificat). Lavictòria local no fou moltelevada i el nostre equipjugà un bàsquet bastantanimat. El resultat finalfou: Hispània 63-J. Maria-na 49.

Per part femenina hihagué dues victòries, la deles Cadets i les Juvenils.

Les primeres ho ferenfora casa. A més de fer unbon joc i paper, també ob-tingueren una sustanciosavictòria. L'equip contrin-cant aconseguí només 29punts darrera els nostres45.

Les juvenils obtinguerenla seva segona victòria con-secutiva. Un partit moltràpid i un bon entenimentper part de tot l'equip ferenque el tempteig final arri-

bés a 55 davant els 33 del'Escolar de Capdepera.(Aquest partit es jugà afora).

L'únic partit jugat a casafou el de les Sèniors. La de-rrota que aquestes tingue-ren no fa canviar la malaratxa que du aquest equip.L'adversari era el J. Capó(bastant ben classificat). Elresultat final fou 36-42.

Mana

transportes

r^ r*íïïfePar« Catany 1b-Tel 63 16 76

I Solter

10 ESPORTS

Pelanca

El C. P. Sóller (Preferent iTercera) liders

Per A. Rul.Ian

Millor no podia començarla segona volta de la lligapels dos equips del C. P. Só-ller, tant el de preferentcom el de tercera, que des-prés dels resultats de la de-rrera jornada es ratifiquen iconsoliden en el primer llocde la clasificado.

PREFERENT

No tengué rival el Sólleramb el Uetam, equipaquest darrer esmentat quenomés li pogué aguantar la

primera ronda (2-2), peracabar perdent per el con vi-cent resultat de 14-2. Latrayectoria del Sóller enaquesta primera volta haestat insuperable, ja quedels 12 punts disputatsn'ha guanyat 11 i no ha per-dut cap partit, està jugant alo gran campió.

SEGONA

El derbi local jugat a lespistes del Carrer d'En Cen-tre, va acabar en victoriàdel Belles Pistes, damunt elC. P. Unió de Sóller, pel re-sultat minim de 7-9. Encon-

NOGUERA

FOTOS ESTUDIO

REPORTAJES-BODA-

COMUNIONES, Etc.

tre molt disputat i igualatcom solen ésser els de lamàxima rivalitat local.

f TERCERA

Comanda en solitari i enquatre punts de avantajedamunt el segon classificatel C. P. Sóller, la classifica-ció del grup A de tercera. JL,aderrera jornada va donarun altre triunf a fora casaals sollerics que jugaven aSon Flor (4-5). Acabada decomençar la segona volta jaes pot dir, sense cap dubte,que el Sóller acabarà lalliga encapsalant la classifi-cació i en bastant d'aventa-je damunt els demésequips.

FEMINES

Les al·lotes del BellesPistes, tornaren patinar afora, amb aquesta ocasió vaésser a les pistes de les pri-meres clasificadas, al Ama-necer pel resultat de 8-1. Sibé el Amanecer te un granequip, sol liders, té jugado-res molt esperimentades ique han jugat i participaten competicions de caraternacional, les al·lotes del Be-lles Pistes les plantaren«cara» i no es mereixienperdre per un resultat tanabultat. La sort no lesacompanyà.

U Insularen Turisme, Indústria i Comerç

El pilar més important de la nostraeconomia, rep suport del Consell Insularde Mallorca a través d'estudis i enques-tes d'aquest mercat.

El Consell Insular de Mallorca ajudaen general totes les activitats promoció-nais tant a nivell nacional com "Un hiverna Mallorca", com a nivell internacional—."Congresos anuals d'Agents de Viat-ges de diverses nacionalitats" "CongrésMundial de la tercera Edat (FIAPA)"—.

Edita guies, mapes, cartells i altrespublicacions destinades a facilitar el co-neixement de l'Illa.

També mereix destacar-se la cam-panya de neteja de platges i altres llocsd'interès turístic.

Manté oberta una oficina d'informa-ció turística a Alemanya i hi ha previ-sions d'obrir-ne una altra al Regne Unit.

Col·labora també amb les oficinesde turisme que hi ha en els municipis tu-rístics.

Anualment distribueix el cànond'energia entre els ajuntaments afectatsper la producció I la transformació ener-gètica.

Promou la celebració de conferèn-cies, fires I cursets que activin la Indús-tria I el comerç.

Subvenciona i impulsa l'ús d'ener-gies alternatives.

'fátnAtJf '&tMf/at

de >4hU4oïfticl. Palau Reial, 1

«En el cicloturisme ben concebut i realitzat sempre es guanya, mai es perd». (ManuelCerdán)

Ciclisme.

Vacances en bicicletaSi no heu passat unes va-

cances dalt d'una bici, no usen priveu, és un plaer inex-plicable. Ara bé, abans d'unviatge llarg, fer un entrena-ment previ d'un o dos dies,de quilometratges cada copmés llarqs, es fa del totaconsellable.

LES RUTES: No totessón iguals. Els ports i elsdesnivells, principalment,marquen les diferències.Per això és convenient pla-nificar la ruta en blocs dedificultat homogènia. Unmapa amb les corbes de ni-vell us serà molt útil a l'ho-ra de programar la ruta.

ALIMENTACIÓ: El ci-clisme és un esport de moltde consum calorie, cal men-jar sense preocupar-se ex-cessivament de la linia. Elmillor és esmorzar fort idesprés fer quatre o cincmenjades lleugeres.

EL TRANSPORT. FE-RROCARRIL: La majoriade companyies d'Europafacturen la bicicleta gratuï-tament com a equipatge ifins i tot algunes tenen undepartament especial. LaRenfe permet el transporten els trens expressos ambfurgó. En els trens semidi-rectes i tramvia cal arran-jar el transport amb el capde tren o d'estació i en com-prar el billet demanar-loexpressament amb dret afacturació o bé pagar la fac-turació a part. Es aconsella-ble protegir les parts fràgilsde la bicicleta, com elsllums, i no deixar-hi acceso-ris que es puguin perdre.

AUTOBÚS: Cada com-panyia aplica la seva nor-mativa. Informeu-vos en di-rectament.

AVIO: No presenta capproblema. El transport ésgratuit si no passeu del pesautoritzat per a l'equipatge,20 quilos aproximadament.

VAIXELL: Cal pagar unsuplement.

QUINA BICICLETA?:Una bicicleta no pot com-

prar-se a la babalà, sinóque ha de reunir, unes ca-racterístiques, a més a mésde servir-nos dia a dia i nofallar-nos precisamentquan més la necessitem.Essencialment n'hi ha detres tipus: La de passeig oplegable, va bé, però per elcicloturisme és excessiva-ment pesada i gens adapta-da als canvis de dificultatde la ruta. La de carrertès,molt lleugera i força espe-cialitzada. Es molt cara isobretot molt fràgil, ambPagravant que de vegadesno trobem els recanvis quenecessitem. La de ciclotu-risme, s'aprofita de lesparts fixes de la de carreresi de les parts mòbils de la depasseig.

LA BICI PEÇA A PEÇA:El millor es fer-se construirla bici a mida, no l'encareixmassa i sempre us hi senti-reu més còmodes. Si no hofeu així, cal que tingueu encompte:

LES MARXES: Tot i quen'hi hagi amb més, la devuit o màxim deu marxes ésla que mecànicament dóna

més rendiment i menysproblemes.

LES RODES: Poseu lian-tes de 700 c. i cobertes de 28mm. per a carretera i pistaforestal i liantes de 650 c. icobertes de 32 mm. per acanvis de terra exclusiva-ment. Compte! Les cobertesque es fan servir aquí i aFranca són diferents de lesdels països anglo-saxons.

ELS RAIGS: El normalen cicloturisme són 36raiqs, posant-ne de refor-çats al darrera i, a més, siso set de lligats amb espara-drap al quadre on no moles-tin.

EL MANILLAR: Perdeula por al de carreres. Tant ales baixades com a les puja-des és el més adaptat al mo-viment del cos i a l'aerodi-nàmica.

ELS ESTREPS: Sola-ment un advertiment: noels estreny eu gaire, perquèsi caieu convé que el peu nous quedi enganxat.

EL SEIENT: Hi ha dife-rents opinions. Ara bé, el decarreres, llarg i estret, ésun dels més recomendables.

Terrabastall

CARTELERA DEPORTIVASÁBADO 22 DE NOVIEMBRE

FUTBOL: 15.00 H.U.D. SOLLFjRENSE-ALARO

(Alevines)FUTBOL: 16.00 H.

V. PTO. SÓLLER-V. SÓLLER(Infante Lois)

FUTBOL: 11.00 H.U. D. SOLLERENSE-PORCIUNCULA

DOMINGO 23 DE NOVIEMBREFUTBOL: 11.00 H.

C. F. SOLLER-C. F. HOSPITALET(Illa. División Nacional)

Facilitada por la Asociación de FutbolSollerense del C. F. Sóller.

11

CARTELERACINEMATOGRÁFICA

ALCÁZARSOLLER

Sábado 22, domingo 23

DELTA FORCE*• «

SUFRIDOS CIUDADANOS

Martes 25, jueves 27CORONELREDL

(color)Con Klaus Maria Brandaner

.,«-*•<-"•••>»" j

La emoción mas fuertees pasión fuera de control

Contratocios

(CROSS COUNTRY)

CONTRA TODOS

Próximo sábado y domingo

EL SECRETO DE JOEY

LA MEJORÌDEFENS A...¡EL ATAQUE!

TAURAMTE

MARISOLOCASIÓN. VENDOOLIVAR CERCA PO-BLACIÓN ESTUPEN-DA VISTA, ACCESOVEHÍCULO CASITAPORCHE NUEVA. IN-FORMES TEL: 632628DE 3 A 5 TARDE.

EXTRAVIADA PE-RRITA EN ZONA DESOLLER HACEAPROXIMADAMEN-TE UN MES, RESPON-DE AL NOMBRE DEIRIS, ES NEGRA CONMANCHAS BLANCASY BEIGES EN CUE-LLO Y PATAS, DEUNOS TRES AÑOS DEEDAD, MEZCLA DEFOXTERRIER. AGRA-DECERÍA CUAL-QUIER INFORMA-CIÓN. TFNO: 232141(ISABEL).

VENDO CASAGRANDE MUYCERCA DE LAPLAZA, PRECIO MUYINTERESANTE. INF.

TEL: 630601.

VENDO VIDEO BETA-MAX CON 3 PELÍCU-LAS, Y UNA ESTUFADE LEÑA. INF. TEL:630674. LLAMAR DE 4A 7 TARDE.

LeaBaleares

FOTO•

GUEfâVca-njftsoliverno

^•ïïiîié1 £2*i£5e*LH£5*-H?£?eDECORACIÓ I ROBA DE LLENGÜES

Carrer Victòria, 1 Tal. 6312 88 Sillar

Misses

HORARI D'HIVERN

Sant Bartomeu.

Sagrats Con

L'HospitalSant Felip NeriMonestir de l'OlivarPort de Sóller

BiniaraixDeiàFornalutx

L'Horta

Dissaptesivigílies

18'30 (M)

17'30 (M)19 (C)

18 (M)19

19 (M)

20 (M)19 fc)19 (M)

19 (M)

Diumenges ifestius

9 (M) - 12 (M)18-30 (C)20 (M)7'3Ò (M)10 (M)19 (Cl11 (C)lO'àb-19171(M)12 (C)18 |M)10! M)9 (C).10 (M)1901)10'30 (M)19ÍM)

Í9(C)

ca'íi oliverCarrer Lluna, 35 - Telf.'631288

SÓLLER (Mallorca)

^x

Pedro Suau CanalsPROMOTOR

fk EDIFICIO $©i SANT AN A «5

Plaza Reys de Majorca

[¿•I Solar de espléndida orientación

l>^ Viviendas de 110m2 construidos.

[¿• Terrazas y galerías.

ÍV-'j Aparcamientos subterráneos.

'¿•1 Antena colectiva TV-FM, porteroautomático, línea telefónica.

L¿j Entrada 1.500.000 ptas.resto a convenir.

Se vende:EDIFICIO LEVANTE, viviendas.

C/. Antonio Montis, n. 15PUERTO SOLLER

• 'CHALET reciente construcción

• •TERRENOS Y APARTAMENTOS

Información:. C/ Cetre, 44 - Sóller. Tels: 630799 - 632911 J^- -*4

ULTIMA PAGINA

EL PUERTO,BARRIADAMARINERA

por NICOLÁSDIEZ

S~ k

m+\^**¿>^*°~~ :*

^IHlJ^ t|PP ' I

* 'ilfE

•.J-v 7 tMnl 4-is)wi-ns\

noticia en el port

La sequía informativaque sobreviene por estoslares al finalizar la tempo-rada turística, se ha vistohumedecida por una inten-sa tormenta que descargodurante casi toda la nochedel pasado lunes. En elmar, un fuerte temporalque duró hasta media ma-ñana del miércoles, hizo de-sistir a los pescadores desoltar amarras. En tierra,las compuertas celestialesse abrieron súbitamente ysoltaron nada menos queciento setenta y cuatro li-tros de agua por metro cua-drado en menos de docehoras, de los cuales cientocuarenta, lo que da idea dela intensidad y violencia delaguacero que además vinoacompañado de vientoscuya velocidad se ha calcu-lado en unos setenta kiló-metros por hora, tirandobajo. Sin embargo,' las con-secuencias de este temporalno han sido tan desastrosascomo se temió en un princi-pio. En algunos estableci-mientos y viviendas parti-culares se produjeron las, alparecer, inevitables inun-daciones, sobre todo en lasplantas bajas, provocandolos lógicos daños, pérdidasy molestias a los ocupantesy propietarios de los mis-mos. El Torrent de Sa Fi-guera, se desbordó una vezmás al sobrevenir el fuertecaudal de agua que arras-traba ramas, grava y mil

una suciedades más de lasque se acumulan a lo largodel cauce. Se vuelve, pues,a plantear el eterno temade la limpieza y conserva-ción de los torrentes, de laconcienciación de los veci-nos, de la vigilancia porparte de la autoridad com-petente, etc. etc. etc. Du-rante unas horas, las callesaledañas al Torrent de SaFiguera, estuvieron másaptas para la navegaciónque para ser transitadas,pero dado que ésto se pro-dujo durante la noche, lostrastornos circulatorios fue-ron mínimos. Digno demención por lo insólito, esel hecho de que a pesar delaguacero, el viento, losrayos y los truenos, no seapagó la luz, circunstanciaque tiene intrigado al ve-cindario pues, como se sabe,lo normal es quedarse a os-curas y sin tele en cuantosuenan dos truenos y caencuatro gotas en esta Barria-da marinera. El lado positi-vo de la tormenta está enlas esperanzadas sonrisasde los buscadores de setasque se las prometen muy fe-lice en los próximos días, yaque el agua y el sol, alter-nando con la bondad de lastemperaturas, propicianuna nueva «esclatada» delas apreciadas especies queproliferan en nuestro entor-no.

Nicolás Diez

El torrente de Sa Figuera inundo losanexos del Hotel Generoso

A más de un millón ymedio ascienden los dañosmateriales en el Hotel Ge-neroso, a consecuencias deldesbordamiento del torren-te de Sa Figuera.

El hecho ocurrió en lamadrugada del martes,cuando una fuerte tormen-ta descargó sobre la ciudady puerto, haciendo que conlas fuertes lluvias el citadotorrente recogiera másagua de la que tiene pornorma y con ella todas lassuciedades y basuras que seencontraban en él.

Dado que a este torrentele atraviesa un puente de-bajo del mismo hay tres es-pecies de agujeros o tubos,los cuales fueron tapadospor las muchas basuras quebajaron del torrente, crean-do de inmediato el proble-maa, saltando el agua porencima del torrente, prqntola zona fue un verdaderocaos de agua y fango el cualse fue filtranto de inmedia-to en los anexos del HotelGeneroso e inundando todala parte baja de los mismos,penetrando las aguas en elascensor y en dos o tres má-quinas electrónicas de granvalor, por lo que su repara-ción será costosa.

Puestos al hablaaa con elseñor Cortés, presidente dela Asociación de Hosteleríay propietario del citadohotel, nos informaría quede momento todavía no sehabía podido hacer una va-loración de los daños, perocomo se puede apreciar soncuantiosos y eso que toda-vía hay cosas debajo delagua.

—¿Cual cree que fue lacausa de que el torrente sedesbordara?

—La cosa es muy simple,porque están sucios y llenosde basura como podéis verhasta una barca bajó de lamontaña, es curioso perocierto. Y es que se tendríanque limpiar de maleza paraque estas cosas no ocurrie-ran, pero qué le vamos ahacer. Las cosas ya pasaronpara que después digan quetodo son ganancias en lahostelería.

El torrente arrojó numerosos desperdicios junto al Hotel Generoso.

Al parecer, y como ya de-nunció en más de una oca-sión el Semanario, en estetorrente existen otros pro-blemas de carácter muyserio ya que en más de unaocasión hemos podido con-templar como las aguas re-siduales se filtraban hastael mar, gran parte de esteverano sin que nada se hi-ciera para remediarlo.

Por otra parte, en la ma-drugada del martes, tam-bién cayeron algunos rayosen algunas zonas de la ciu-dad, afortunadamente sintener que lamentar dañospersonales salvo la roturade algunos árboles frutales.

María VázquezFotos Noguera

Conferencia sobre pinturaen Ca'n Cremat

Esta tarde en la casade Cultura de la Asocia-ción Sollerica de C'anCremat, a las 17'30, ten-drá lugar una interesan-te conferencia-coloquio,la cual correrá a cargodel pintor sellerie JoséM' Munar.

La conferencia girarásobre los grandes maes-tros del arte: Rubens,Velazquez y Renoir.También serán proyec-tadas filminas de lasobras de estos grandespintores de la historia.

La conferencia estáabierta para todas aque-llas personas que esténinteresadas en el mundodel arte.

Por otra parte, quere-mos recordar que JoséM' Munar, sigue adelan-te con la organización delo que será la II trobadade pintores en el Ba-rranc de Biniaraix den-tro de unos meses. Deeste proyecto informare-mos en próximas sema-nas.

M. Vázquez

Premios de CanariculturaA la hora de salir esta

edición ya se sabrá quienfue el ganador o los ganado-res de los trofeos del XIIConcurso Exposición de Ca-naricultura, que está pre-sentado en las salas de Cul-tura de C'an Cremat, elcual podrá ser visitado du-rante los días 24 y 25, coin-

cidiendo con la entrega detrofeos a los ganadores.

Según informaron al se-manario los organizadoresde la exposición, este año elnivel de los pájaros es muyalto, puesto que se presen-tan animales de gran cate-goria en plumajes, posturay belleza.

El número asciende í amás de 700 pájaros, per loque la sala quedó más bienpequeña, parece que la afi-ción de la cria de canariosde nuevo empieza a estaren auge en Sóller.

M. Vázquez