revisa a Toni

Pg•N

SportWagon Gasolina desde SportWagon Turbo Diesel desde

3.024.000 ptds. 2.910.000

4 Puertas Gasolina desde

2.134.000

I rsrryAvI~

5 Puertas Gasolina desde

2.134.0005 Puertas Turbo Diesel desde

2.361.000Ell SOII i leccprfllS SIIIrl o,a, ei Prittlera, un coc he para los anlantes de la earretera que quieren distrular de la conduceiún

Ilevada la nnixitna potencia. li Pritnera cuenta con earroceria de 4, puertas y SportWagon, con nuttoCización Itt V. inyeeción mullipuntode 100. 131) y i11 C V y Turbo I nesel tij) CV, gesiinn elecirúnit - a, suspensión Multilink y Irasera de control li,,eal M 1.1t.dirección asistida. doble airbag, ci•rr• centralizado, elevalunas eleciricos y antirrobo inintivilizador NATS (equipantiento serte).

Eit Cl Printera sentira que puede conirolarlo todu, incluso econontia. Esa es la única leccit Int.

eVe HAr errmnrlrv1n IlnrAryv IVA lor, AAIISM1,010 Tr.v.rte. Nissan ArmrstAmm. Carnmr. Promrrevomll Plan Provor

wir y B..ArAs her. Irn . rm, myra vehMulos en sla. requArammnI,, srvirin vursramm.

CAMDIO AUTOMAIICO Y MANUAL Al. MISMO PRECIO

•C,Ija .1.•gtin ver,ionus

ç'i., G4.110.18 rom,

3 ano.,00 000 irrn

n G amyy •Amorrosren

I=2Conduce y Disfruta

S.L.CO mJiix'9°0718°3n8y3V0e5ntaTalfeeir/FTVa2x38959640 79Miguel Ordinas, 7 STA. MARGALIDA

EDITORIAL•

La cultura i l'esportUN ressó que ha tengut a la Vilal'actuació de Toni Tauler a la Voltaciclista a Espanya, i altres èxits d'a-quest corredor margalidà, ens hafet pensar que tots els els esforços iles ajudes encaminades a promo-cionar i potenciar, tant l'esportcom la cultura d'un poble, sempredóna el seu rendiment, cal dir aquíque, en el cas de Toni Tauler, sem-bla que no li ha mancat el suportde l'Ajuntament, i , el que és impor-tantíssim, el dels seus pares.

Estam cansats de veure com lesgrans discusions entre els equipsde govern i l'oposició sempre so-len esser per temes urbanístics,grans obres, projectes que mouenmolts de milions i coses així. Noens sembla malament que aqueststemes, si contribuixen a millorar lavida dels ciutadans, siguin una pre-ocupació dels polítics. Però nohauríem de perdre de vista que sivolem tenir un municipi millor nobasta que les infraestructures, elsserveis i les conquistes socials, cen-trin el debat de manera quasi per-manet. Un poble per esser millortambé necessita uns ciutadans mi-llors: més educats, més informats,més formats de cos i d'esperit, méslliures i , perquè no? més críticsamb la gestió dels seus governantssi això es fa necessari. Serà perquèno els convé que qualque partit nitan sols en parla d'aquests temes

en els seus programes?

Elaborar projectes esportius iculturals, pels joves i pels que noho són tant, i desenvolupar-los ade-quadament, sols costaria una petitapart de les xifres milionaris que esmanegen a qualsevol dels plens delnostre ajuntament i això permetríacuidar aquestes àrees d'una manerasostinguda i continuada i ño a im-pulsos intermitents, com s'ha fetfins ara. Sembla una bona mesura elque s'ha iniciat entre l'ajuntament iles entitats cíviques i culturals de laVila, amb la publicació d'un full in-formatiu amb les activitats progra-mades a curt termini, però pensamque no tot s'ha de fiar a la iniciativade les entitats vileres, ja que pelspropis mitjans no poden envestirprojectes d'una certa envergadura.•

Haurem de veure, passat un certtemps, quin fruit dóna aquesta ini-ciativa, quina serà la implicació del'ajuntament, quin l'interès de lesentitats per programar actes i quinel grau de participació dels ciuta-dans. I, a més llarg termini, quinserà el resultat de cara a realitza-cions concretes i a poder percebresi l'esforç és suficient com per po-der donar els fruits que desitge-riem, sobretot pel que fa a la for-mació dels nins i dels joves.

ecc

E - mail: sarevista@ctv.es

Revista de Santa Margalida • número 56 • Novembre 1999 • revista de la delegació de Mbra Cultural Balear de Santa Margalida • direcció: Rakl Bordoy •

redacció: loan Malondra, Maria Fornes, Martí Torres, Miquel Bordoy, Margalida Rosselló, Antònia Calatat, Francisca Moreno col.laboren: Antoni Mas, A.P.I.M.A. del C.P.

Eleonor Bosch, Turó del Drac, Felip Díez, Mateu Marti, Rafel Moreno, Guillem Mayol, Ma Antònia Santandreu, Miquel Pérez, Mateu Ferrer, • fotografia: Rafel Bordoy, Martí

Torres • disseny i maquetació: Miquel Bordoy i Antònia Calafat • adreça: Cl. Xaloc, 2 - Tel./fax: 971 52 33 92 - 07450 Santa Margalida. • impressió: Gràfiques SIBA S.L.-

Tel. 971 ' 52 32 44 • dipòsit legal: 495-1989 • Aquesta revista ha estat intpressa en paper ecològic. La redacció d'aquesta revista vol manifestar que sols expressen la seva opinió l'edi-

torial i els articles signats per la redacció. Els altres són responsabilitat dels autors que exerciten el dret de la llibertat d'expressió witjancant la revista.

LA VILA

L'HORA DELS PLENSMUNICIPALS

Pel que sabem, el batle, Antoni

del Olmo, és del Barça de sempre,

alguns membres del seu equip de

govern sún del Madrid, si no vaig

errat, i l'oposició pens que és tam-

bé majoritariement "merengue",

començant pel portaveu del PSOE,

Miquel Cifre. Sembla ser idò una

bona mesura que els dies que hi ha-

gi partit televisat del Madrid o del

Barça, potser també del Mallorca,

que coincideixin amb un ple,

aquest es convoqui per a la una del

migdia, i tots contents.

MOLTA D'AIGUA INO PLOU

Potser quan surti aquesta revista

carrer ja haurà plogut, ara per ara

podem dir que plou d'allò més

poc, però a Santa Margalida, sobre-

tot a Can Picafort, no hi manca ai-

gua i no és la de la mar. És parla

molt d'aigua, almanco en parlen els

polítics, la gent del carrer la veritat

és que no hem sentit que en parlàs

massa. Aquest tema va donar mo-

tiu per a un debat a la Tele Nord.

Allà es va parlar d'aigua, de canona-

des, de sa Teulada, de solars, de mi-

lions, de molts de milions. Hi havia

un polític de l'equip de govern que

clefensava la seva positura, dos polí-

.tics de loposició, que com és natu-

ral s'oposaven, i un empresari que,

com tots els empresaris, defensava

els seus interessos. Fins aquí tot

això és ben normal, el que no puc

entendre és que si el que volen tots

és que l'aiguit per a Can Picafort

gui abastament i de la millor quali-

tat possible, com és que no es po-

den posar d'acord.

•A la Vila hi passen cosses...

Jo pens que cl problema gros és

que no plou, una bona brusca per

devers els mes d'abril pot esser mel

per a més de dos.

EL BATLE DE LAVILA A L'EXECUTIVADEL PP

Com a resultat del recent con-

grés del Partit Popular, en el que

Jaume Matas n'ha esdevingut el

prersident, el nostre batle, Antoni

Del Olmo, ha passat a formar part

de la nova executiva del seu partit.

Ara que el PP no comanda a la Co-

munitat Autònoma, segurament no

podrà treure tallada per a la Vila del

seu ascens polític. Ens alegram del

nomenament, però esperam que

tengui ben clar que, carrera políti-

ca a part, del que més ens alegrarí-

em seria de poder contar èxits al

front de la gestió del nostre munici-

pi que anassin en benefici elels ciu-

tadans.

JOAN CARREROSARALEGUI

plenari de l'Ajuntament, a pro-

posta del del grup municipal soca-

lista, va aprovar, per unanimitat,

donar suport a la candidatura de Jo-

an Carrero Saralegui al Premi Nobel

de la Pau de l'any 2000.

La redacció de "Sa Revista de

Santa Margalida", també ha enviat

una carta de suport a l'esmentada

candidat tira.

CENTRED'EDUCACIÓINFANTIL

L'Ajuntament va presentar al Go-

vern Balear un projecte per la

construcció d'un nou centre d'edu-

cació infantil, al solar que hi ha vo-

ra el col.legi Eleonor Bosch.

El projecte municipal suposa la

construcció d'un mínim de cinc au-

les, amb un pressupost aproximat

de 70 milions de pessetes.

Si es porta envant aquest projec-

te es podrà ubicar tot l'alumnat

més jove en el mateix lloc i, segura-

ment, es podria recuperar l'Escola

Vella de s'Abeurador i dedicar-lo a

casal de cultura i centre de forma-

ció. Que ja és ben hora!

Bé idò, sembla que encitra no és

horit, ja que, segons hem llegit als

diaris, potser les aules es fitcin al so-

lar esmentat o bé es farà una am-

pliació del col.legi, i al solar s'hi fa-

ria l'equipitment esportiu, almanco

aquesta sembla ser la idea de la

Conselleria d'Educació. De totes

maneres no es pocIrà disposar de

les aules fins al curs 2001-2002.

EL SOU DELSREGIDORS

L'equip de govern de l'ajunta-

ment de Santa Margalida, segura-

ment per seguir el corrent d'altres

administracions locals i autonòmi-

ques, va decidir presentar a ple una

proposta per apujar els sous dels

regidors. La proposta vit ser aprova-

da per l'equip de govern i amb la

erítica abrandada de l'oposició

4

LA VILA•

A la Vila hi passen cosses...

que, naturalment, són els quemanco cobren fins que no arribinqualque pic a comandar. En la dis-cusió que és va promoure sobre siels sous són excessius o són neces-saris, un regidor de l'oposició vadir, amb bon criteri, que el que de-terminava la feina d'un regidor no

eren les hores de dedicació, sinól'eficàcia del seu treball. El cas se-ria saber qui és qui pot donar pa-tent d'eficacia o de llevar-la. Nosal-tres pensam que els qui ho podenfer -de fet ho fan- són els ciutadansquan dipositen el seu vot, cadaquatre anys.

I com que no volem que ens po-sin l'etiqueta de portaveus de nin-gú, ens limitarem a donar les xifresi cadascú que en tregui les conse-qüències)

DADES FACILITADES PER L'AJUNTAMENT:

nom batle President Co Comisio Gov Dedicació Regldor dedicac. Esp Ded.completa totalAntonl del Olmo 120000 59800 20788 0 39800 80000 0 320388Félix Estelrich 0 59800 20788 39800 80000 o 200388Miquel Roig 0 59800 20788 39800 60000 130000 310388Joan Canet 0 59800 20788 0 39800 0 130000 260388Joan Ferragut 59800 20788 62200 39800 0 0 182688Antonl Valiente 0 59800 0 62200 39800 0 0 181800Melchor Salas 0 59800 62200 39800 0 0 181800Mlquel Clfre 0 0 0 0 39800 0 0 39800Tofol Salvã o 0 0 0 39800 0 0 39800Catl Marimón 0 0 0 0 39800 0 0 39800Maria Monjo 0 0 0 0 39800 0 0 39800Joan Monjo o 0 0 o 39800 0 0 39800Jaume Ribot o 0 0 0 39800 0 0 39800

Per Ple 4000Per Comls. Govem 4000Per Comis. Informativa 3000

DADES FACILITADES PEL PSOE DE SANTA MARGALIDA:

Aquest era el cost de l'equip de govern encapçalat pel GRUP SOCIALISTA (1995/1997)

EQUIP GOVERN 95 N° PAGUES PAGA MENSUAL COST ANUALMiquel Cifre 12 190.000 2.280.000 1Tófol Salva 12 155.000 1.860.000 2Miquel Ordinas 12 155.000 1.860.000 3Jaume Ribot 12 155.000 1.860.000 4Joan Monjo 12 100.000 1.200.000 5Cati Marimón 12 80.000 960.000 6Maria Monjo 12 80.000 960.000 7Francisca Bonnin 12 80.000 960.000 8TOTAL 11.940.000

Aquest es el que costarà l•equip de govern encapçalat pel PARTIT POPULAR (1999)

EQUIP GOVERN99

N°PAGUES

PAGAMENSUAL

COSTANUAL

COSTS.SOCIAL

COST ANUAL—

%AUGMENT

Toni Del Olmo 14 320.388 4.485.432 1.700.0( 6.185.432 171 % 1Miquel Roig 14 310.388 4.345.432 1.651.264 5.996.696 222% ,_Fdix Estelrich 12 200.388 2.404.656 0 2.404.656 29 % 3Joan Canet 14 250.388 3.505.432 1.332.064 4.837.496 160% 4Joan Ferragut 12 182.588 2.191.056 0 2.191.056 83 ')/0 5Toni Valiente 12 --- 161.800 1.941.600 0 1.941.600 102°/ 6/7/8Nou Regidor CPU 12 161.800 1.941.600 o 1.941.600 102% 6/7/8TOTAL 20.815.208 4.683.328 25.498.536 I 14 %

6

Al Carrer Jon Monjo March de Santa Margalida

OPEL -S-

OPEL

ZAFIRA

SERVICI OFICIAL

Miguel Ordinas, s/n. - Tel. 971 52 39 04 - 07450 SANTA MARGALIDA

motor la vila,

LA VILA•

Cultura

Joan Maimó,rebrà el premi "Joan Mascaró i Fornés"1A delegació de l'Obra Cultural Ba-lear de Santa Margalida, va instituirel premi "Joan Mascaró i Fornés"per tal de distingir les persones oentitats que destacassin per qual-que activitat encaminada a difon-dre, desfensar o'promocionar qual-sevol aspecte de la cultura, la llen-gua o la història, tant pel que fa aMallorca en general com a la vila deSanta Margalida en particular.Aquest guardó, que enguany com-plirà la cinquena edició, es conce-deix per primera vegada a una per-sona que no és margalidana, peròque està carregada de mèrits sufi-cients com per obtar a aquest o aaltres premis de més volada, comés el cas de Joan Maimó i Vadell.

Qui és Joan Maimeo? Si enshem de remetre al seu currícultimpodem clir que va néixer a Felanitxel 1921. És llicenciat en belles arts iha exercit l'ensenyament en 'elcol.legi municipal de Felanitx, a1'E5cola - d'Arts i Oficis de Palma, al'Institut Politécnic -en fou el direc-tor durant nou anys- i en els cursosper a estrangers de la Universitat deCalifòrnia.

Ceramista, escultor, pintor, con-rador de la poesia i la prosa. Obraseva són els murals de ceràmica dela Caixa de Pensions o de ViatgesBarceló. Entre d'altres obres es-cultòriques va tallar un monumentfunerari pel cementeri de Felanitx(1944), el monument a sant Marcde la vila de Sineu (1945) i, recent-ment, el bust de Joan Mascaró For-nés, ubicat vora l'església de SantaMargalida.

És autor de llibres de poemes:

"Un bell esguard", "Els pintors"... iles obres en prosa "Joan MascaróFornés, els múltiples espais de la sa-viesa", biografia del margalidà, id'una biografia del poeta MiquelGayà i Sitjar.

Perquè li concedeix el guar-dó la delegació margalidana del'O.C.B.? Pel fet de ser Joan Maimóuna de les persones, si no la quemés, que han contribuït a què Mas-caró no fos un complet desconegutarreu de Mallorca i sobretot a la se-va vila nadiva de Santa Margalida.Ell va fer la semblança biogràfica deMascaró amb motiu del seu , nome-nament con a fill il.lustre de la Vila,després una niés completa biogra-fia, abans esmentada, ha vengut aSanta Margalida en distintes oca-sions per parlar dc. l'obra i de lapersona de Mascaró, va col.laboraren un número extraordinari de "Sarevista de Santa Margalida." dedicata Mascaró, és l'autor d'un magníficretrat que penja de les parets de laCasa de Cultura de Santa Margalidai d'un encertadíssim bust modelaten bronze que destaca sobre el celmargalidà, a la plaça de l'església

on Mascaró va ser batiat. I molts demargalidans podem recordar-loquan portava, entre d'altres, lesdespulles del margalidà universal,el dia que fou enterrat en el cemen-teri de Santa Margalida.

Tot el que Joan Maimó ha fet entorn de la figura de Joan Mascaróno ha estat guiat per un desig denotorietat ni per una deriad'intellectual, és quelcom moltmés proftind i emotici, és l'estima-ció sobretot, però també l'admira-ció per la persona i pel seu pensa-ment, la comunió entre lamia de dos Joans que estimen la se-va terra i es professaren una entran-yable amistat. No trobareu cap arti-cle, entrevista, conversa en qué enMaimó parli de Mascaró que notraspui els trets que us he anome-nat, sé que Joan Maimó se sent ple-nament identificat i fins i tot in-fluenciat pel pensament mascaro-nia; així ho expressa en poques pa-raules: "Els qui gaudírem del con-tacte i l'estima d'aquest home ex-traordinari, mai no podem deixarde seguir el camí de llum i de veri-tat que durant la seva llarga vida ha-via solcar.

Dues persones he conegut quequan parlen de Mascaró no podendissimular el seu entusiasme, la se-va admiració i el seu apreci: el PareJoan Francesc March i Joan Maimò iVadell, el pare March fou distingit,fa uns anys, amb el premi "JoanMascaró i Fornés" en Joan Maimòho serà el proper dia 19 de novem-bre, si Déu ho vo1.1

LA VILA•

Festes passades...

Les festes de la Beata en

NEGRE-La poca participació a la festa del batre i la polèmicaque va desfermar.

-La pluja que va interrompre el concert de Cap-pela i laberbena del dissabte.

-La desorganització de la processó. Se suposa que els di-monis també haurien de contribuir a mantenir una mical'ordre de la processó i dels espectadors. El grup orga-nitzador de la processó deu estar per qualque cosa mésque per anar amunt i avall, a vegades amb gerres en lesmans.

-La quantitat de pageses que porten la manteta o el re-bosillo allà on no l'han de dur (fins i tot algunes vileres).

-Que la processó servesqui de mostrador dels polítics,locals i de Ciutat.

-La poca qualitat de les actuacions que supleixen la nitde teatre.

-L'absència d'una nit de música i ball mallorquí, així comdel concert cle rock pels més joves.

BLAM-El pregó de festes de Francisco Meclina ' la destaca-da actuació de la Coral de Santa Margalida.

-La nombrosa participació al sopar a la fresca a be-nefici de les obres parroquials.

-L'estoneta que va actuar el grup Cap-pela.

-El correfoc que es va consolidant amb una fidel i en-tusiasta participació per part del jovent del poble.

-La presentació dels equips del "Margaritense" i l'es-forç de les persones que fan possible el futbol a laVila.

-La gran participació a Fofici del dia de la Beata.

-La processó, malgrat alguns aspectes millorables, ila gran quantitat de gent que hi va assistir, inclososels polítics locals i els de Ciutat.

-La pluja, a vegades inoportuna però desitjada.

8

LA VILA

Ajuntament

Informació de l'AjuntamentRECAPTACIÓ DETRIBUTS DE LACOMUNITATAUTÒNOMA

Municipi de Santa Margalida' Cobrança en període voluntari

any 1999*Impost sobre béns de naturalesaurbanaImpost sobre béns de naturalesarústica*Impost sobre vehícIes de tracciómecànica*Preus públics*Impost sobre activitats econòmi-ques

Els contribuents podran complirla seva obligació d'ingrés en perío-de voluntari, de la següent forma:

A Santa Margalida, del 18 d'octu-bre al 30 de novembre.

Horari: de dilluns a divendres de0900 a 1330 hores.

Es prega dur els rebuts de l'anyanterior per agilitzar el cobrament.

EDUCACIÓD'ADULTS

l'Ajuntament, com en anys ante-riors, ha posat en marxa, per a totel municipi, els cursos d'educaciód'adults. Aquests són els que s'ofe-reixen:

*Cursos academics:-Nivell I (alfabetització/neolectors)Nivell 11 (educació primària).-Graduat escolar-Llengua Catalana-Accés a la Universitat-Cursos de llengua per a immi-grants-Anglès (iniciació, mitjà i avançat)-Alemany (iniciació, mitjà i avançat)-Informàtica (Windows 98, Word

2000, Exel 2000, Acces 2000, Inter-net).

*Proves lliures Formació Profes-sional:

-Electricitat. -Auxiliar de clínica. -Auxiliar de Farmàcia.-Administratiu. -Educació Infantil. -Hoteleria, Regidoria de pisos.-Mecànica de l'AutomObil. -Delinea-ció. -Electrònica. -Imatge i so.-Estètica i perruqueria. -Cuina.

*Cursos d'oci i temps lliure:-Ball d'aferrat. -Ball de bot. -Sevi-

llanes. -Punt Mallorquí. -Brodat degasa. -Manualitats (guix i estany re-pujat). -Manualitats (quadresmensionals i betlem de paper). -Restauració de mobles. -Tall i con-fecció. -Ceràmica. -Treball ambblens (macramé, tovalloles i tapis-sos). -Tècniques de secar flors. -Fo-tografia. -Ioga. -Cuina.-Gimnàstica

de manteniment. -Xeremiers. -Ini-ciació a l'enologia. -Monitor detemps lliure (distints nivells). -Gui-tarra. -Dibuix i pintura. -"Bolillos", -Cordar cadires. -Natació. -Iniciacióal teatre. -Aeròbic. -Ball espanyol.-Empelts, poda i sembra.

i d'altres, segons els suggeri-ments de persones interessades.

Pla Mestral:Cursos de formació ocupacional

per combatre l'atur de llarga dura-da i afavorir la insersió professionaldels joves i de les persones ame-naçades d'exclusió del mercat de lafeina.

La Conselleria de Treball i For-mació del Govern Balear, la UnióEuropea i el nostre Ajuntament po-sen a la teva disposició cursos per-què milloris la teva formació pro-fessional i se t'obrin les portes deltreball.

Anglés, Alemany, Informàtica(Word, Acces, Exel 2000) Internet,Comptabilitat Informatitzada.

Cursos gratuïts. -Assistència obli-gatòria. -Prova de selecció.

ANADA A LLUC APEU

El diumenge dia 7 de novembrede 1999.

Concentració a les 2400 (mati-nada del dissabte a diumenge)

Preu 1.000 pessetes (inclou di-nar i autocar)

Inscripció a les oficines munici-pals.

.Organitza: delegació de culturade Can Picafort

Patrocina: Ajuntament de SantaMargalida)

9

0À Gaik,JjaiGestoria Administrativa

Paseo Colón, 95 - 1 (2

Tels. 971 85 04 31 - Fax 971 85 03 4407458 Can Picafort

Dra. Magdalena Bennasar MojerTOCOLOGIA - GINECOLOGIA

CLINICA PLANAS, S.A.C/. Menorca, 3

C/. Fadrins, 28 - 1.QTels. 971 73 03 45/46 - 73 88 43/44

Tel. 971 86 20 92

07011 PALMA DE MALLORCA

07420 SA POBLA

Volem meréixer la seva confiança

C.1111P 41511ASSEGURANCES

PROMOCIONS IMMOBILIÀRIES

Plaça de la Vila, 35 - Tel./Fax 971 52 38 41

07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca) - Illes Balears

INNOVACIÓ, QUALITAT I SERVEI

rt4 IE U RC) PA.

NOIRDICA

COLSIVe

PROSPERITY

Standard Insurance Group PROSPFRITY, S.A. DE SEG UROS DE VIDA Y PENSIONFS

I o

LA VILA•

Moviment Parroquial

BATIAMENTS

11, setembre: Jenifer Angeles del Paso Prados03, octubre: Josep Calafat Cladera03, octubre: Cristina Cladera Sánchez

MATRIMONIS

1 1, setembre: José del Prado Cirre i Dolores Prados Mejías18, setembre: Joan Frontera Morey i Stefanie Nolte25, setembre: Josep Gayà Mas i Joana Aina Fuster Oliver

DEFUNCIONS

2, setembre: Francisco Fuster Oliver (Picafort), 72 anys.3, setembre: Aina Maria Molinas Pomar (Saca), 70 anys.04, setembre: Guillem Alzamora Tauler (Manera), 94 anys.08, setembre: Maria Riera Alemany (Serra), 87 anys.21, setembre: Mateu Galmés March (de Tanca), 78 anys.23, setembre: Apolónia Cifre Capó (Lluca), 83 anys.04, octubre: Mateu Fuster Ribot (Nofre), 61 anys.

•Foto denúncia

AQUEST és l'aspecte lamentable que presenta una de les entrades a la Vila, potser la més transitada de les que en-volten el poble. Vàries persones ens han fet arribar la seva queixa i per això l'exposam. Com es podria posar remeia la mala imatge que es dóna als visitants i als vileros amb una mica de sensibilitat? Pensam que de vàries maneres:Amb bona voluntat per part dels responsables, o que l'ajuntament dicti normes o faci cumplir les que ja hi ha esta-blertes, a fi que el poble i els seus voltants pressentin un aspecte el més digne possible.

I l

CHAPISTERIA Y PINTURA

CW(74\ça4iei _ o 7'ont

Miquel ()rdinas, s/n. - Tel. 971 52 34 37

SANTA MARGALIDA

AUTOESCOLASANTA MARGALIDA

C/. foan Monjo March, 38 Telf.: 971 52 34 98

07450 STA. MARGALIDA 971 85 14 82

LA VILA•

Associacions

Gent MajorActivitats de l'Associacióde Gent Major "Hero"

LA GRANBUNYOLADA

EL dissabte dia 18 de setembre,l'associació de Gent Major "Hero",va celebrar, com en anys anteriors,la festa de Sant Mateu, aquest anyamb l'afegitó de la celebració de lesnoces d'or matrimonials del seupresident en Mateu Martí i la sevaesposa Margalida Pons.

La festa va coincidir amb la cele-bració de la berbena que es va ha-ver d'ajornar, a causa del maltemps, per les festes de la Beata.

El que va ser més destacable foula gran bunyolada que va fer l'asso-ciació amb el patrocini de l'Ajunta-ment de Santa Margalida. Es varenfer i es repartiren 9.500 bunyols(1.900 bosses) taronjada per a tot-hom i un tassó de gelat d'ametlaper gentilesa del matrimoni Martí-Pons. Havíen elaborat els bunyolsuna trentena de socis de l'associa-ció amb ganes de feina.

La festa va resultar animadíssima,

les orquestres no podíen esser mi-llors, el ball el va encetar el presi-dent de l'associació amb l'exconse-Ilera Rosa Estaràs que fou present ala festa. Cal dir que hi estaven con-vidats el President de la ComunitatAutònoma, el President del Parla-ment i el Conseller d'Acció Socialdel Govern Balear, que excusarenla seva absència mitjançant unescartes dirigides al president de l'as-sociació.

ALTRES ACTIVITATS

En el local de la Llar dels Padrinshan començat les classes de ball de

• saló que es fan els diumenges a les1 8 00 hores i les de gimnàstica, els

dimarts i dijous a les 0900 horesdel matí. Les monitores són les ma-teixes de l'ariy passat.

També que hi ho desitgi es potapuntar a les classes de "tall i con-fecció" que són de franc.

El dia 26 d'octubre, excursió alPoble Espanyol, amb dinar i ball.

Pel mes de novembre hi ha pro-gramat un viatge al País Basc i LaRioja, de 7 dies de duració, visitantBilbao, Sant Sebastià, Pamplona,Logrofio i Saragossa. El preu és de68.300 pts. per persona. El presi-dent us donarà la informació quepreciseu.)

-147. 141.

12

Almacéndistribuidoren Balears

Conservas de Pescado, Vegetaly Pescado Salado

Especialidades:Anchoas del Cantàbrico "El Velero" y "Rezumar"

• Bacalao importación de Islandia

C/. Joan Muntaner Bujosa, 29 CTel/Fax 73 38 44 Palma de Mallorca

BAR

LAS PALMERA5

TAPAS 1r BOCADILLOS

Es Povàs - Santa Margalida

LA VILA

Associacions

Obra Cultural Balear-Dia 15 de setembre, va tenir 11ocuna xerrada sobre el ball de figu-res, a càrrec de Francesc Valcane-ras, a la Plaça del Cardenal Cerdà.

-Dia 15 d'octubre, una altraconferencia-xerrada, sobre el te-ma dels balls populars mallor-quins, a càrrec de Francesc Valca-neras, a l'Escola de Música, ambl'actuació dels xeremiers de Bú-ger.

-Dia 7 de novembre està previstassistir a Palma a una funció d'ò-pera, amb un 50% de descomptesobre el preu de l'entrada.

-També hi ha previst pel mes denovembre una excursió a L'avencde Son Pou, a Santa Maria del Ca-

mí, sobre la que s'informarà en elseu moment.

ENTREGA DELPREMI "JOANMASCARÓ IFORNÉS"

El dia 19 de novembre, en un so-par que tendrà lloc al restaurants'Alqueria, es farà entrega del pre-mi "Joan Mascaró i Fornés", aquestany a la persona de Joan Maimó iVadell, amic que fou de Mascaró ientusiasta divulgador de la sevaobra. A l'acte de l'entrega semblaque hi serà present el president delGovern Balear, Francresc Antichpotser, altres autoritats autonómi-

ques. També està prevista en el ma-teix acte l'actuació del grup musi-cal "Ximbomba atòmica. El menúdel sopar serà: Arròs de peix- Llomamb col- Gató amb gelat- Bessonsd'ametla- Vi de la terra -Cava- Licorsi cafè.I

Ningú no hi pot faltar.

P^STORCONSTRUCCIONESY PREFABRICADOSMARMOLES Y GRANITOS

C/. Es Clavet, 1007450 Sta. Margarita. Mallorca.

Tels. 971 52 31 31 -97152 38 38Fax. 971 52 37 95

I 3

BIBLIOTEQUES DEMALLORCA

Centre Coordinador

7.".97th#1, eerat /46rw

74 c'itçd Éelid Ultd .bf&Éeed,. 110Éš' ~-111, /4 flufdow.../10Wd pôt�' š'011,641; rfute, dgendre ‘-~ 14-ate dvei,tÉate6' ast,6 e/c

Éeu,r "~ e ppet Éo //qUÉ e/c //6recue de mdiimpzdtw s'"(5,t u

,4 oec /ec k";h/foÉeiuec Prehdfk Ié2ePs'ona' 6 -,Ç120S'd detç É e,‘ eeredi e/ //thre w/s, offrtfb~ (:‘,/td.

Šks //threç deÉce,c /ets' ,bth/foteiues cóit OfkidtC peP ‘íl't cíc eie s'otom~»tjuetsd/" (e..Gk . d01» alt eded 0 prçOš' 01,( tit /ec ,ei,ts72#1,T4k /4.dre ,PoÉs tro-

0. C le~,ç1-2s -ÌM/Cyh f /4-7/0,srfid

S. efélides S'oddsOdtec fi,t14É//s fju,riaii/se("Mde /Vd/Éarðis'

6. eléiidec 4p/2es3e//ec 74rÉs fEsrorÉsLf«histia f LiÉeldÉalW7‘11:SP2 Qe0ited

k/foÉee, t, luai cenid 61. péct,e,e ,PernteÉ se /4:bPec í /oc ed4i'd 611~ I ó!seta; 741?uetsÉ Š'enieí C,fi'dÉaít, IWittk ce//r- svs- kb/ioteed, ípetíK (102~- kitd

de w'net.3th/foÉeed t /14d,swé. fom,&"

ecw,c~, 6 -7e'léf.' 9718587L/Oïdif: Z) aitc f dlitt" dde C) '00 d 13'00 itotes.

6 -74 6 -7;6tcitec de 1630 d 1 9 7,5C Itorec.

Consell Insular de Mallorca

LA VILA

Associacions

APIMA C.P. Eleonor BoschASSEMBLEAGENERALCelebrada el dia 1 d'octubre esdonà compte cle:

Situació econòmica:

A/Estat actual de comptes.

B/ Donats el canvis necessaris peral compliment de la nova normati-va concernent a la comptabilitat yfiscalitat d'associacions, es comp-tarà amb els serveis de una gestoríaper a la elaboració de les declara-cions

Activitats: Es presentaren les activi-tats programades per aquest curs99/2000. Actualment el nombred'inscripcions registrat es de 111alumnes. Les activitats programa-des, amb una previsió total de 5328hores i * 11 1 inscripcions registradesen aquest moment, son la següents:

INFORMATICA22 inscritsAmb dues propóstes, de les empre-ses de La Vila, Cinal y SR Informàti-ca.

ANGLES11 inscritsMonitora: Catalina Cerdó

TEATRE12 inscritsMonitora: Lourdes

DIBUIX I CERAMICA9 inscritsMonitora: M. Antònia Roig

NATACIO16 inscritsDues propostes, una a 1 'Esport In-

ca il'altre al'Hotel Playa Garclen.

FIITBET13 inscritsMonitor: Federico Caler()

TENNIS10 inscritsMonitor: Pendent

GIMNASTICA RÍTMICA11 inscritsMonitora: Mònica

KARATE7 inscritsMonitor: José Fernandez

Persones de contacte amb 1 'API-MA:Catalina Garau : a Santa Margalida,la trobareu al "Bar Novedades".Jeroni Cerdó: a Can Picafort, el po-deu localitzar al telèfon971/851133

VISITA DIRECTORGENERAL:El President informà de la visita ales escoles del Director Generald'Educació acompanyat d'un en-ginyer / arquitecte per veure les de-ficiències i l'estat dels centres, il'intbrmaren que s'ha sol.licitat al'Ajuntament la reparació i aconcli-cionaments necessaris. De mo-ment no hi ha resposta.

Nous MEMBRES:

En compliment dels Estatuts, s'ele-giren els tres nous membres quemancaven per cobrir tots els cà-rrecs. Havent-hi una sola candidata,Isabel Jordà, es demanaren volunta-ris entre els assistents. S hi presen-taren en Biel Bennàssar, de Ca 'n Pi-

cafort; en Sebastià Rebassa, de SonSerra de Marina y na Maria Perellóde Santa Margalicla. Tots foren ele-gits.

LES DEMANDESDELS SOCIS:Les preocupacions dels pares imares se centraren el la manca deseguretat en els trasllats dels alum-nes de l'Escola Vella al menjador.Els de Can Picafort i Son Serra de-manen que quan hi hagi canvis d'-horari a l'escola, i especialment al'autocar, el centre ho comuniquiamb antelació.

REUNIÓ NOVADIRECTIVA11/10/1999

A la reunió de la nova directiva, co-rresponent al mes d'Octubre, i pen-dent de nomenament dels càrrecsde Secretari i Vice-president, a pro-posta del President, i per acordunànime, acceptaren en Jeroni Cer-dó i en Joan Antoni Molina respec-tivament.

Designació dels responsables deles diferents activitats extraescolarsque estan en marxa.

Col.laboració amb l'Ajuntament enl'edició d'un full informatiu trimes-tral per informar de les activitats enmarxa.

Sol.licitar informació al Consell Es-colar, com a màxim responsabledel Centre, de les mesures i ges-tions realitzades respecte de lesobres de les aules al col.legi Nou iCol.legi Vell.)

15

ENTREVISTA•

Margalidans

Antoni Tauler LlullANTONI Tauler -1111 d'en Toni Cocoi de na Martina Monget- en "ToniCoco" com el coneixen els seuspaisans de Santa Margalida, és, araper ara, el corredor ciclista més im-portant i amb més futur de tot Ma-llorca, acaba fa poc temps de có-rrer la Vuelta a Espanya, amb unaactuació notable i que promet unacarrera d'èxits esportius en un fu-tur no massa llunyà. Els margali-dans estan orgullosos del seu paisài esperen d'ell que entri perla porta gran a la història delciclisme illenc.

-Toni, quan d'anys tensara?-Dia onze d'abril d'enguanyen vaix complir vint-i-cinc.

-Quan començares a com-petir i en quines catego-ries?-He passat per totes les cate-gories, des de benjamí finsara que som professional:benjamí, aleví, infantil, ca-det, juvenil, amateur on hivaig fer cinc anys. Vaig co-mençar a córrer quan tenia

9 anys.

-Des d'aquells primersdies fins ara, quins han estat elsteus éxits més importants?-Dues vegades campió d'Espanyajuvenil, campió de persecució in-dividual en pista i d'amateurcampió de persecció per equips,quatre vegades subcampió d'Es-panya en distintes proves, sempreen pista. En carretera vaig guan-yar la volta a Cartagena, quinzeetapes contrarrellotge i quatre eta-pes en línia a diferentes curses.

-Qui temps fa fa córres com a

professional.-L'any passat vaig córrer per l'e-quip Ros-Mary, equip italià quetenia com a principal figura Clau-dio Ciapucci. Aquesta temporadahe fitxat pel Kelme-Costa Blanca.

-Qines voltes més importantshas corregut com a professio-nal?-El Giro d'Itàlia, la Vuelta a Es-panya, Volta a València, Volta a

Múrcia, Volta a Castella-Ileó, Vol-ta a Galícia, Volta a Burgos, Voltaa Aragó, Ruta del Sol, Volta a An-dalucia...

-Durant el temps que portes deprofessional que és el que con-sideres més important del quehas fet?-L'any passat vaig fer segon a lacontrarrelotge de la volta a Múr-cia i enguany hi he fet primer, elpremi de muntanya a la SetmanaCatalana, cinquè a l'etapa pròlegdel Giro d'Itàlia i setè a l'etapa

pròleg de la Vuelta a Espanya.

-Quina experiència has tret, so-bretot del Giro i la Vuelta?-Són dues voltes grans, al Giro solsvaig fer desset etapes, no vaig po-der acabar i anava a menys, en-guany a la Vuelta he acabat les 20etapes i conservant el nivell deforces fins a l'acabament

-De la recent Vuelta a Espanyade què et consideres méssatisfet?-De l'experiència que he aga-fat pel fet d'estar devora ho-mes que optaven a la victò-ria i d'haver contribuït aque el meu equip oblingués

una molt bona classificacióper equips, en una etapa,gràcies a la meva actuació,l'equtp va anar lider

-Que ens podríes dir de larebuda que et feren elsteus paisans a l'aeroportde Palma?-Que no em pensava maique bi hagues tantes perso-nes que seguissin la Vuelta,vaig quedar admirat de l'a-fició i estic molt content i or-

gullós de la rebuda que etn ferena l'aeropo•l i a la Vila.

-En l'equip Kelme, quin tempstens de contracte?-Tenc una temporada més. Aques-ta temporada em queda córrer lapujada al Naranco a Astúries i elmemorial Galera a Granada. Latemporada dura del febrer fins alnovembre.

-I quan acabis el contracte què?-Això ja ho veurem d'aquí a unany, ara no ho sap

16

Fusteria Mecànica

ESTELRICH & ESTELRICH

Miguel Ordinas, s/n. - Tel. 971 52 35 25

STA. MARGALIDA

-E1 que ha estat el teu director,Àlvar() Pino, no segueix com adirector del Kelme, que hasaprès d'ell?-A l'equip de l'any passat no hi ha-via massa aspiracions, en canvien el Kelme anàvem a guanyar lacarrera, del director he après a so-frit; a intentar guanyar i la mane-ra de palnificar la cursa. Ell era eldirector era l'amic quan l'haviesde mester

-Quines són les teves aspira-cions en el món de la competi-ció, on voldries arribar?-No ho sé, al cap d'amunt de tot,però s'ha d'anar passa a passa ino voler passar l'arada davant elbou, perquè si traveles caus peravall.

-Quines són per a tú les situa-cions més dures i les més grati-ficants del ciclisme?-La més dura haver d'estar moltde temps enlbra de ca teva, la mésgratificant el reconeixement delteu esforç el sentir-te bé amb tumateix per la feina ben feta.

-En quin terreny de la carreraet trobes més a gust?-Crec que ara he demostrat quecomenç a defensar-me en tots elsterrenys, abans m'anaven millorles contrarrellotge i flaquejava ala muntanya, ara, a la volta a Es-

ENTREVISTA•

Margalidans

wim Crec que elpaper importantel tenen els pares,ells han deprocurar guiar elnin i encaminar-locap a l'esport. ael~panya, he ant progressant a lamuntanya i he mantingut el ni-vell a les contrarrellotge, es pot dirque som més complet.

-Quins corredors admires méscom a companys i com adversa-ris?-Com a companys en Roberto He-ras i com adversaris jo sempre headmirat molt en Zulle, per la sevagran "maquinària", si no fos perla seva deficiència visual pensque seria el millor de tots.

-Quantes hores fas d'entrena-ment.-Aixà és segons la preparació i l'è-poca, d'hivern, entre gimnàs bi-cicleta, pots arribar a les 30 horessetmanals, d'estiu fas mancogimnàs.

-Per acabar, com penses que espodria fomentar el ciclisme aSanta Margalida i que sortissinnous corredors?

-Bé, la gent de la Vila sempre haestat una mica mancada de xis-pa. Crec que la joventud haurà decercar noves vies de divertiment,actualment es tanca bastant a caseva amb la televisió i els video-jocs i pens que aixà no és bo. Crecque el paper important el tenenels pares, ells han de procurarguiar el nin i encaminar-lo cap al'esport, sigui el que sigui. Els pa-res haurien d'ajudar els fills iguiar-los.

-Penses que el teu exemple i elsteus èxits poden servir per in-centivar els joves margalidans?-Ja dic, principalment als pares,un al.lot de nou anys l'has deguiar Jo tenc l'exemple en monpare, ell sempre m'ha recolzat, sino hagués estat per ell segura-ment jo no hauria estat ciclista,ell em va incentivar, em va com-prar la bicicleta i em donà exem-ple donant suport al ciclisme aSanta Margalida.

Amb aquestes belles paraulesd'agraiment i de reconeixementcap a la persona del seu pare, nopodíem acabar millor la conversaamb Toni Coco, al que li desitjammolta sort i molts d'èxits en el

TALLER DE FERRERIA

Sebastià FerrerMoragues

Treballs en General deFerro-Alumini

Acer inox. i MetallisteriaServici Guillotina i Plegat

Pou de Sa Garriga, 22-24

Tel /Fax 971 52 34 20 07450 SANTA MARGALIDA

17

Hi ha hagut temps abastament per-

què el local del nostre agrupament hagi

passat per cinc llocs difcrents; de tots

18

LA VILA

ALTRA vegada tornam a començar trinb

el curs 99/2000. En aquest primer arti-

cle després de les activitats que hem

duit a terme durant l'estiu us volem ex-

plicar i resumir que n'ha estat fins ant de

la vida del Turó.

Com deu saber tothom, l'Agrupa-

ment Escolta i Guiatge, Turó del Drac, ja

t'he quasi vuit anys d'existència, han es-

tat i són vuit anys de feina pel jovent del

nostre poble.

Dia 6 de Novembre de 1991 un petit

grup de set joves: Bàrbara Vives, Maria

Catalina Font, Pep Gayà, Maria Fornés,

Joana Morey, Antoni Gamundí i Joan Ma-

londra, tots ells amb ganes de donar

més vida al seu estimat poble, amarats

de gran illusió i empesos per un gran

esperit de treball i dedicació altruista, a

una tasca realment dificultosa com és

l'educació i la formació d'infants i ado-

lescents , s'endinsaren gustosament

dins l'escoltisme com una motxilla que

es va omplint a poc a poc.

Aquest grupet de joves assistiren du-

rant Lany 1990 a un curset de monitors

de temps de lleure, varen ser un caps de

setmana que els ompliren de coratge

per començar amb la unitat de

1.1ops/1)aines, edats entre 8-11 anys.

Amb un vintena de nins i nines i el su-

port necessari dels pares varen empren-

dre el camí. de País, Fe i Natura, els pi-

lars que sostenen l'Agrupament Escolta

i Guiatge de Santa Margalida. L'any 1992

obriren la unitat de Ràngers/Guies i a

partir cl'aquí Li cosa agafit força, els pro-

pers anys obriren les altres unitats. Han

fet excursions a tbra de Mallorca, inter-

canvis durant els anys 95-96 amb un

agrupament de Terrassa, Catalunya; or-

ganitzaren acampades amb altres agru-

paments de Mallorca, realitzaren acam-

pades per a tot el poble, campaments

d'estiu per a totes les edats, activitats de

•Associacions

Passats set anys tot continua viu, uns

monitors compromesos des del princi-

pi, altres no tant i altres comencen amb

grans inquietuds, tots ells ho fan possi-

ble, són persones d'empenta que tenen

iniciatives i promoven coses, fan escol-

tisme actiu, fan poble per arribar a fer

País; són conscients que el poble de

Santa Margalida sap que hi lia un agru-

pament i que compta amb ell, sap que

estam disposats a col•laborar per dur

iniciatives concretes, participant en les

festes i altres activitats que s'organitzin.

Actualment formen el Turó uns 70

nins i nines, repartits en sis grups d'e-

dat, anomenats "branques": Ferrerets

per a nins i nines de 6-8 anys; Llops/Dai-

nes per a nins i nines de 8-11 anys; Ràn-

gers/Guies 11-14 anys; Pioners/Cara-

vel•es per a joves de 14-17 anys i els Ru-

tes, per adolescents de 17-19 anys. Tots

aquests grups trcballen, en el petit

grup, en el procés personal, en el com-

promís, en el joc institucional, en la fra-

ternitat universal, i en decàleg d'op-

cions que anomenam Llei Escolta.

ells ens conservam records,

anècdotes, qualque decepció sobre-

tot, moltes satisfaccions. Ara ens podeu

trobar al carrer de ses Vinyes, 39. La

nostra casa està oberta a tothinn, les ins-

tal•lacions són senzilles i humils, ens

manquen comoditats i tenim vàries ne-

cessitats que esperam que amb el temps

ens ajudin a

La gent de l'agrupament intenta quc

els infiints i adolescents puguin alliberar

la seva energia acumulada durant la set-

mana, en excursions, jocs, i altres activi-

tats de caire positiu que els permetin

adquirir tot un conjunt de valors que di-

fícilment podrien fer-se seus jugant tot

sols pel carrer. Els monitors i integrants

de Pagrupament, per dur a terme aques-

ta tasca, hem rebut prèviament uns co-

neixements i una metodologia pròpies

del Moviment Escolta i Guiatge de Ma-

llorca que està integrat per 16 agrupa-

ments, a més del nostre.

Per acabar aquestes retxes volem sa-

ludar a tots els margalidans i a tota per-

sona que llegeixi aquestes retxes i con-

vidar-vos a fer poble amb nosaltres i a

prendre part de les nostres activitats.

Per això ens esforçam a merèixer con-

fiança i feim confiança a tothom. I

Turó del Drac tota casta per les festes,

excursions i sortides de

gran interès.

LA VILA

Associacions

Joves de Mallorca per la llenguaLA llengua és, en certa manera,l'ADN, el codi genètic d'un po-ble. És l'essència, Pestructuramateixa d'una cultura. Una llen-gua és bastant més que un sim-ple conjunt de sons, de caràc-ters, de paraules o de gramàtica.Conté la memòria col•lectivad'una comunitat i va associada,moltes vegades, a les diferentsparts de les relacions socials,dels valors morals, dels puntsde vista polítics i de les tradi-cions.

Els joves representen el futur deles llengües. Del seu compro-mís i entusiasme en depenen lacontinuitat de l'herència cultu-ral i la continuació del treball re-alitzat fins aleshores a favor dela pervivència d'una llengua.

Aquestes paraules són un delsprincipis que té l'associació dejoves de Mallorca per la llenguapresent a la nostra illa des de facinc anys. Un grup de jovesmargalidans ha volgut col•labo-rar i prendre'n part, posar el seugra d'arena en aquesta tasca tanimportant. La delegació vilera,malgrat que encara no tenguiun caire del tot oficial, ja està

organitzant actes i reunions pertal de donar-se a conéixer i mo-tivar a tothom a que es compro-metin amb ells i amb la sevallengua.

Com vareu poder veure la dele-gació ja ha tret els seus fruits,l'exitós correllengua'99 (el qualva acabar a la nostra vila) va ser-vir per potenciar més l'ambitcultural i social del poble, jaque el seu nom va donar la voltaa Mallorca i a bona part del móna través de la columna internetdel propi correllengua. Aconse-guirem una participació prounotòria on joves, vells i perso-nes d'alt renom passejaren laflama de la llengua pel nostrenucli. Des d'aquí volem donarles gràcies a totes aquestes per-sones i molt especialment a l'a-juntament que ens va deixartots els recursos que estaven ala seva disposició (malgrat quela participació dels membres del'ajuntament no fou molt exito-sa).

La delegació també ha celebratsopars-reunions, ha col•laboraten actes culturals, i té previstseguir-ho fent durant molt de

temps per arribar a organitzar

activitats de més importància(conferències, concerts, excur-sions,...).

Però per això necessitam ajudade més gent que tengui ganesde col•laborar en aquesta tasca id'altres associacions i ajunta-ments, per poder aspirar, comja hem dit abans, a activitatsmolt més importants i significa-tives.

Si algú vol formar part de la de-legació, informar-se, participaren les xerrades, o simplement,expressar la seva opinió pot di-rigir-se a qualsevol membre del'associació de Santa Margalida(Llorenç Joan, Pere Estelrich,Tomeu Perelló, Guillem Mayol,Maria Magdalena Payeres, entred'altres).

Res més! Esperam que vos ani-meu a col•laborar!!! (ésgratuït).

of pot~

741°•

HERRERIA Y CARPINTERIA DE ALUMINIO

CALAFAT-TAULER, S.C.

Ctra. Can Picafort, S/N. - Tel. 971 52 36 57 - 07450 SANTA MARGALIDA

19

C/. Lluna, 2 - STA. MARGALIDA

Tels. 52 31 03 - 52 32 89 - 52 30 36

,nn

.111 £1.1 J1111110

00 LIMPIEZAS URBANAS DE MALLORCA, S.A.

C/. Juan Monjo March, 42Tels. 52 30 07 - 52 35 92

SANTA MARGALIDA

SANOS

CAIXA DE BALEARS

RESTAURANT - BAR

NOCESCOMUNIONSMENU DIARI

Ctra. Manacor - Inca, Km. 9 - Tel 971 83 02 46 - PETRA - LOCAL CLIMATITZAT

20

FORA VILA

GESA POSA ENMARXA EL FONO-GESA

A partir del dia 4 d'octubre, us po-deu adreçar a la companya GESA,per teléfon, mitjançant el número902500902, per a una serie d'infor-macions i serveis que us evitaran eldesplaçament a les oficines de Pal-ma o d'Inca.

La informació que us podran do-nar és: sobre facturació, contracta-ció i cobraments, tarifes, peticionsde subministrament, situació d'or-dres de servei, campanyes comer-cials de l'empresa i altres. També espodran sol.licitar: lectures decomptador, modificacions i altes decomptes, tramitació de peticionsde subministrament, altes i baixes ialtres modificacions de contractes,canvis de nom, reclamacions i re-facturacions.

No són inclosos en aquest serveiel d'Avaries (de moment), els tallsde servei per impagament i l'aten-ció personalitzada a empreses.

Nota: A la roda de premsa queorganitzà la companyia per donar aconèixer aquest servei, els repre-sentans de l'empresa parlaren encatalà, en canvi les preguntes delsrepresentants dels mitjans de co-municació foren formulades majo-ritàriament en castellà. Pensam queno és aquest un bon camí cap a lanormalització de la nostra llengua.

PREMI DENARRATIVA BEARN1999

L'Ajuntament de Binissalem i Di7Edició, convoquen el premi de na-rrativa Bearn.

•Notícies

Les obres han d'estar escritesen llengua catalana i han de teniruna extensió d'entre 75 i 150 folismecanografiats a doble espai. Decaracter narratiu i tema lliure.

S'estableix un únic premid'1.000.000 de pessetes i la publi-cació de l'obra.

S'hauran d'enviar cinc origi-nals que aniran acompanyats ambel títol de l'obra i les dades identi-ficatives del concursant (nom i lli-natges, adreça i telèfon) En casd'utilitzar pseudònim, les dadesde l'autor s'han de remetre en so-bre tancat.

Els treballs han de ser rebutsfins el dia 15 de novembre de1999 a: Ajuntament de Binissa-lem, Carrer Concepció, 7. 07350Binissalem.

PREMIS LITERARISVILA DE LLOSETA

L'ajuntament de Lloseta convo-ca la 2a edició dels premis de na-rració curta i poesia.

Les obres han d'estar escritesen llengua catalana i amb una ex-tensió màxima de 15 fulls en lamodalitat de narració curta i de150 versos en la modalitat de po-esia.

Els premis són, per a cada mo-dalitat: un primer de 50.000 pes-setes i un segon de 25.000.

Els originals han de presentar-se per quintuplicat i s'ha de con-signar la modalitat a la qual esconcursa. Es pot donar les dadespersonals o si es firma ambpseudònim, les dades personalss'acompanyaran en sobre a part.

El termini d'admisió acabarà el25 de març del 2000. Les obress'han d'adreçar a: Ajuntament deLloseta, C/Guillem Santandreu,07360 Lloseta.

Podeu tenir més informació -d'aquests concursos, a la nostraredacció.

QUALCÜ VOL FERCALLAR LA REVISTA"UDOL" DE LLUBÍ

Uns escrits anònims s'hanadreçat els industrials i comer-ciants de Llubí, demanant-losque no ajudin amb la seva publi-citat a la revista "Udol" i en elsquals s'ataca la línia editorial dela revista, acusant els seus res-ponsables de suposades afini-tats. Sembla mentida que encaraavui, a les portes del seglehi hagi gent que empra uns mè-todes que haurien d'haver estatdesterrats per a sempre ja famolta estona. Malauradament,encara hi ha gent capaç de vile-ses semblants, persones d'unacovardia tan evident que s'hand'amagar darrera uns fulls anò-nims. No ens importa la identi-tat dels autors de l'amònim niles seva etiqueta política, siguiquina sigui, el que volem deixarclar és el nostre rebuig a mèto-des semblants, manifestar lanostra solidaritat amb la revista"Udol" i defensar el dret que tétothom d'expressar les sevesopinions, donant la cara, natu-ralment

LA BÚSTIA

Farina,llevat,aigua... iunes manscom les d'en Mateu cle can "LluísNofre".

COM molta d'altra gent, tot d'una quevaig saber la nova de la mort d'en Ma-teu de can "Lluís" -que per a mi sempreva ser el tio Mateu- no me'n vaig saberavenir. Confés que la primeracosa quevaig pensar -millor dit, que em va pas-sar pel cap, perquè en aquests mo-ments no penses- és que havia mortmassa jove... i va ser la meva padrina,que havia xerrat amb ell una lioraabans, la qui millor encertà la frase:"això ha estat un robo!".

Deixant de banda el meu afecte perso-nal, que ii tenia perquè era son pare dela meva padrina jove, i d'altres dues co-sines que sempre han estat encantaclo-res, i també l'home de la tia Margalida,que quan jo era infant em regalavasempre una Ilepolia quan acompanya-va ma mare a comprar-hi el pa... hevolgut escriure aquestes línies per adeixar un record no només de la sevapersona -en aquest sentit, no cauré ennostàlgies- sinó també del seu ofici,perquè si el tio Mateu sabia fer una co-sa aqueixa era pastar.. i no vull dir mésque els altres forners del poble, peròen sabia bé ferm.

El pa ha estat des de l'antiguitat l'ali-ment més senzill, però també el mésbàsic per a l'home. Amb ell s'ha ali-mentat la humanitat durant segles, i hapervingut fins a l'actualitat perquèsempre ha estat fonamental per al de-senvolupament físic de l'individu. .lo,que no sé menjar tbra pa, m'agrada tas-tar-ne de molts de llocs diferents, per aconèixer la seva textura, el seu gust, eltacte...

•Necrològica

El pa que feia el tio Mateu tenia un pa-rell de coses bones: tant si plovia comsi feia fred, sempre li sortia igual decuit, i per declins semblava una espon-ja amb els forats ben grossos. Aquestsdies passats, la gent de Santa Margalidase n'ha temut que havia mort un for-ner, perquè el pa és bàsic i tothom el

vol a taula.

Em fan riure els qui em parlen de lesmeravelles de les barres de pa "calen-tetes, que fan crec crec, acabades desortir del fi)rn..." de les noves superfí-cies comercials, com si no hi haguéstrenques d'una cosa a l'altra... qualse-vol amb un poc de seny coneix d'unahora enfora un pa cuit a un forn debon de veres d'un tros de pasta conge-lada i pre-cuinada, encalentida a unforn electric, i que en mitja hora potstirar-la a l'enfront de la paret i hi quedaaferrissada.

Per això voldria que aquest article fostambé un homenatge als tbrners queha tengut la Vila i als qui encara té. Elforner és el darrer engranatge dins lacadena de la sembra del blat, del veurecréixer l'espiga, batre el gra a l'era, untemps... saber pujar bé el llevat i teniruna bona aigua, per a mesclar amb lafarina, aquest és el secret que nomésconeix el fomer. I tenir un bon tbrn deIlenya, que sempre cogui a la mateixatemperatura, perquè res es faci malbé.

•Quantes festes de la Beata i de SantaMargalida no hem esperat, d'infants,per a després del dinar assaborir unbon tros d'ensaimada, tota sola -llisa,que en deim- amb crema o amb cabelld'angel, i a l'estiu, amb una bona orxa-ta!. Les vigílies de les festes, tothom hosabia: "vés a dur dos pans, avui, quedemà no pasten!".

I és que ara ja no és com un temps,que tothom pastava a ca seva, a la pas-tera, on ara hi posen cossiols. Així itot, m'estim més que aquells temps ja

s'hagin acabat: no oblidem que hi ha-via fam...

Al fomer de can "Lluís" no tan sols somla seva família, els que l'hem perdut,perquè hi ha un altre company seu, ungran amic, que l'enyorarà ferm... per-què han passat plegats les vetlladesmes llargues, mentre la Vila dormia,tot esperant el dematí trobar un bonpa calent, els barrots a punt, les ensaï-mades... Sens clubte, el forn de can"Lluís Nofre" també ha quedat orfe, elforn ha perdut el seu amo, com ja vaperdre l'altre company, amb la mateixamort, en joan "Caragol". Dos cors frà-gils dins dos cossos entbrtits per la ro-sada de cada matí. Només els més de-matiners, que caminen pels carrersbanyats i silenciosos, hauran estat testi-monis de la feina dels forners, a travésdel Ilum de qualque bombeta quetransparentava per quakjue finestreta.I el pensament rapid, senzill: "aradeuen pastar".

Com també han quedat òrfenes les ge-neracions de margalidans que vendrana darrera les nostres, perquè tambéells han perdut l'oportunitat d'assabo-rir un pa i unes barres tan bones comles que feia el tio Mateu. Mai podrangaudir d'aquell moment previ a la tas-tada del pa, quan tenies la barra more-na damunt la taula, a punt de pegar-liganivetada, això si ja no li havies thtutuna mossegada a la crosta, tmb unbon tros tle sobrassada!.

Per això, perquè un qui fa pa és unpOC com la mare de tots, perque ensalimenta, hem quedat una mica orfes.Ens han robat un home que ha sabutpastar amb el seu estil, que s'ha Ilittratcada dematinada a la feina perquè enpoguessin passar gust els altres l'en-demà. I és per això que mai no em vavenir de nou que el seu pa fos tan bo...Com no ho havia de ser, si estava fet dela mateixa pasta que el forner?,

-111aW14.

22

EUROSOLARentín Jiménez Scinchez

tian Monjo March, 47 • 07450 Sta. MargaritaTels./Fax: 911 52 36 49

LA BÚSTIA

Comunicat del PSM-NM

COM NO PENSARAMB LA BUTXACA

Són 54 milions més, com a mí-nim, el que gastarà l'actual pacteque governa el nostre Ajuntament(PP-CPU), incloses les despesesde seguretat social, en les sevespagues. Són molts de milions queaquesta legislatura no es podrangastar en serveis i millores per ala gent del poble. Surt a una mitjade més de 13 milions a l'any dedemés, uns doblers que no se po-dran gastar en altres coses que re-alment augmentin la qualitat devida dels ciutadans del municipi.Des del PSM pensam que els go-vernants han de tenir una retribu-ció digna, ara bé: no pot ser quese pugin el sou fins a aquestes xi-fres que són una barbaritat. Desdel PSM demanam que els nostresgovernants pensin bé que aquestsmilions se podrien gastar en lespersones del nostre municipi i enmillorar les condicions de la sevavida.

Com a exemple vos presentamuna proposta de com gastaraquests 13 milions anuals:

a. 2.000.000 en beques per aestudiants de Formació Professio-

Comunicats

nal i universitaris.

b. 2.000.000 en material educa-tiu per a les biblioteques del mu-nicipi (compra de llibres,instal.lació d'ordinadors amb co-nexió a internet, activitats diver-ses als locals...)

c. 1.500.000 en ajudes per alspagesos (compra de substànciesper mataf plagues, abonaments,fems, vacunes...)

d. 2.500.000 en ajudes econò-miques, així com la millora delservei de menjador municipal i

assistència domiciliària, pera les persones majors i les famí-lies que en tenguin cura.

e. 500.000 en una memòriaanual i un estudi de necessitats dela xarxa sanitària del municipi,

per a poder exigir amb ferme-sa la seva solució i millora.

f. 2.000.000 en el foment del'esport i la promoció de la salut iprevenció del consum de dro-gues.

g. 2.000.000 en la publicaciód'itineraris didàctics sobre el mu-nicipi (natura, història, tradicionsi festes antigues...) per al seu ús a

les escoles i associacions.

h. 390.000 dedicades al 0'7%per al tercer món a través delFons Mallorquí de Solidaritat.

Tot i que algun d'aquests puntshauria de tenir una dotació pres-supostària major, el que està benclar és que aquests 129 milionsde pessetes gastats així represen-ten un benefici pel poble.Aquests doblers incideixen en lamillora de l'educació dels fills,ajudar a la pagesia, millorar laqualitat de vida de les personesmajors i de les seves famílies, po-tenciar la cultura, prevenir la dro-gaadicció i promoure una vida sa-ludable, ajuden a reclamar ambmés pes una millora de l'assistèn-cia sanitària i, com no podia sermanco, tenen en compte la ne-cessària solidaritat amb els poblesde la Terra més desfavorits.

Això. són, des del nostre puntde vista, doblers ben gastats. Aixòés el plantejament del PSM. Sí ales retribucions dignes dels go-vernants, però un No rotund a ex-cessos i manca d'idees.1

-I; cexpó

Secr. d'organització del'Agrupació del PSM.

• Energía olarjlic apara Agua Calien% y Electnadad

• Caientamiento de Pir"cinas• Estudios,knergéticos'• Generadores• *facGérry Fontanerta

M antenimient

Experiencia y 80.• •

o

AUTOS MOREY ROSSELLOServici Oficial

C/, Industria, 1 - Tel. 971 5 2 36 70 - STA. MARGALIDA

ALEXANDRE ROSSELLÓ, 15

TEL: 971523731 -909411265

07450 STA. MARGALIDA

e-rnail:sri@sinix.net / srinfo@ctv.esSR INFORMATICA

Sistemas Informaticos Profesionales

• Portes Basculants

•Automatització de Portes

• Persiana Mallorquina d'Alumini

•Tot tipus de Perfils en Alumini

• Ferro Forjat,

• Reixes •Corredisses...

La VilascFE12120 I ALUMINI

Joan i Jaume Font

C/. Progrés, n" 3 Tel, 971 52 37 90

07450 Sta. Margalida Mòbil 609 79 14 66

DE SERIZ: SERVODIRECCION CA ive-• NAS E1ECTR1COS DELANTEROS •AIREAO CONDUCTOR • FOLLOW-TAE-NONIE' » • C1111111111 CUITINALIZADO

NUEVOFIAT

PUNTO.NUEVA

ESPECIE.

Nuevo Fiat l'unto. Rée, nrd el, habitabilidad iuterior, eapaeidad de nudetero (2)7 lit rI1S) 124 cl primero en sIl SCg1111,11111,111C inkxbrpora naaor inrhodieNel de SI nbrepresión dinma

y praelieidad:11.1. vanos portmplije(os. ltu senodireeción eléetriea, la nueva suspensión (1, ann II Rail. (1011 cl Nuevo nace uii, modo nuis avanzado de

rasera insonorizaeión le haeen ii,lcr CII confort. 111 Nuevo l'unto .1T1) t iajar, 11113 nueva fóruuda de cIllentler el iui,,vntii,cill,, i' 11:1 tu,,va EN111. Cle

'44.010"Equipament i components informàtics

Actualització equips any 2000Servidor última generació

Diseny i equipament LAN / LAW

Suport certificat Windows NT 4.00Solucions Ofimàtiques clau en mà

Cursets i formació continuadaConexió a Internet a l'instant

SERVEI TÈCNIC PROPI

24

LA BÚSTIA

Racisme

-Què és unacte racista?

Un acte racista pot ser definitcom qualsevol conducta, acció oomisió en la qual hi ha un elementde motivació racial.

No tots els actes racistes són de-lictes. El codi penal de 1995 dónaprotecció a les prohibicions de dis-criminació contingudes en l'article14 de la Constitució.

-Un acte racistaés també...

tota distinció, exclusió, restric-ció o preferència basada en motiusde raça, color, llinatge o origen na-cional o ètnic que tengui com ob-jectiu o rersultat anul.lar o meyns-cabar el reconeixement, gaudir oexercir, en condicions d'igualtat,dels drets humans i llibertats fona-mentals. Com a Estat integrant dela Convenció de les Nacions Uni-des sobre eliminació de totes lesformes de discriminació racial, Es-panya té l'obligació de condemnarla discriminació racial i s'ha com-promès a seguir, per tots els mit-jans adients i sense dilacions, unapolítica encaminada a eliminar ladiscriminació racial en totes les se-ves formes i promoure l'entesa en-tre totes les races. Segons el PacteInternacional dels drets civils i polí-tics, que igualment obliga Espanya,totes les persones són iguals davantla llei i tenen dret, sense discrimi-nació, a igual protecció de la llei.

La discriminació racial està tam-bé prohibida pel Conveni europeudels drets humans, la Declaració dedrets humans i la Carta de les Na-cions Unides.

Què fer quan s'ésvíctima d'un acteracista?Vostè pot:-Recollir immediatament testimonisque puguin servir-li com a prova.-Dirigir-se a un advocat, que l'orien-tarà en les seves gestions.-Dirigir-se al Col.legi d'Advocatsque Einformarà de l'assistència lle-trada de la qual pot beneficiar-se.-Dirigir-se al fiscal de la localitat onhan tengut lloc els fets.-Denunciar els fets a la comissariade policia més propera.-Posar-se en contacte amb associa-

cions per a la defensa dels drets hu-mans i dels immigrants en especial.

Què fer quan s'éstestimoni d'un acteracista?-Comunicar-ho a la víctima i donar-li el seu nom i la seva adreça.-EscTiure el seu testimoni, per la qud co-sa pot servir-li el model següent:

"Qui sotasigma (nom i cog-noms, nacionalitat, domicili) de-clara sota jurament (o pel seu ho-nor) haver presenciat personal-ment els fets següents:

Faig aquesta declaració lliure-ment i en plena consciència quepot ser invocada davant els tribu-nals, i que tota declaració falsa faincórrer el seu autor en possibleresponsabilitat penal"

Dirigeixi aquest testimoni al fis-cal de l'Audiència de la localitat ons'han produït els fets.

Reculli altres testimonis com elseu, si és possible.

Una persona lliure és la que aju-da una altra perquè arribi a ser-ho.Aquest document s'ha realitzat periniciativa de:

"1102.40.

Animals defermarAra que sembla que s'han posat demoda els cans, fermar-los, posar-losmorrals, tenir-los.censats i fins i totsacrificar-los, que no em sembladel tot malament, sempre que esdemostri que l'animal és perillós,que s'estudii el que s'ha de fer encada cas. Ara s'han posat molt es-trictes amb aquest tema i ho fan pa-gar a tota la raça, tant si el ca és bocom si és dolent.

Bé, dit això, que només és perintroduir el tema del que vull par-lar, voldria demanar a aquesta gentque se suposa que té tant de poder(polítics), que perquè no apliquenaquesta mateixa llei a una altra cas-ta d'animals anomenats "nazis"?Per què aquesta gent (si se'ls potclassificar com a gent) que sí queés de fermar, si no es fa res al res-pecte, seguiran fent les mateixescoses i és normal que la gent elstengui por.

També voldria que aquest arti-cle, com molts d'altres, i les po-ques manifestacions que es fancontra el racisme, a més dels actesracistes que estam patint cada dia,que ens concienciin que ens hemde moure, que no ens podem que-dar de mans plegades, que és elque sempre hem fet, perquè aixòens afecta a tots i de cada vegadamés.

Esper que aquests que diuen quetenen tant de poder, mirin de po-sar-hi remei, mentre la resta ensquedam aturats)

Nota: Vull demanar perdó a tots els

animals, per haver-los comparat amb

aquesta raça inhumana ifeixista.

141~,o 73~-Let"

25

ES VENTALL

Ecologia i Medi ambient

Els sentinel.les de la Casa de la VilaPOTSER qualque vegada qualcús'haurà demanat quina casta d'ar-bres són aquells que, com a dossentineLles, guarden .i controlenl'entrada, a cada banda del portal,en el nostre ajuntament.

Per aquest lloc privilegiat hi hanpassat diferents castes d'arbres i ar-busts. He de recordar el mal finalque' tengueren els dos exemplarsde boix "Buxus sempervirens", queés un boix semblant al nostre "Bu-xus balearica", però més petit, tantde l tlçada com de la mida de lesfulles. Aquesta espècie, "Bu-xus sempervirens", va ser im-portada la Península Ibèricai és emprada en jardineria. Elcas dels nostres dos exemplarsera curiós: sembrats dins doscossiols, tenien la soca allarga-da, la copa ben rodona i ata-peïda, treballada per les estis-sores d'un jardiner, semblavendos "xtipa-xtips.

Aquells dos guardians ha-vien de rebre les salutacionsde quasi tothom que hi passa-va per davant, els miraven i elstocaven les fulles -fulles quesón altament tòxiques- per resno voldria que ningú n'haguéspatit les conseqüències. Undels dos exemplars va morir, ino per manca de salutacions,sinó per manca de tenir-ne cura. Vapassar el temps i el cadàver de l'ar-bre permaneixia just allà davant,fins que un bon dia van desaparèi-xer tots dos.

Més tard, tocaren comparaciódos nous sentinel.les que havien desubstituir la guàrdia. Però, si abansaquells ens podien intoxicar,aquests d'ara ens poden engastar:

els dos famosos sentinel.les de laCasa de la Vila són dues elegants ar-boceres.

L'arbocera "Arbutus unedo", ésl'arbust característic de la garrigabalear, pertany a la família de lesericacies com el bruc "Erica arbo-rea", i les seves arrels i les soquess'utilitzen per fer les pipes per fu-mar, igual que l'arbocera té la fustacl 'un especial color vermellós.

La vistocitat de l'arbocera és per-manent, sobretot durant els mesos

d'octubre i novembre, quan els ra-mells de flors blanques acampana-des, amb forma d'olleta i dirigidescap avall, van acompanyades defruits carnosos, esfèrics i rugosos,de color vermell quan són ben ma-durs. Els trobam junts, flors i fruits,pel fet curiós que el fruit tarcia gai-rebé un any exacte a madurar, aixíque el fruit d'enguany correspon ala flor de l'any passat.

Les fulles grans, quasi tans granscom les del llorer, són difícils deconfondre ja que són molt Iluentesi tenen el marge dentat. En medici-na tradicional són emprades comun bon diurètic i antiseptic, moltapropiat per a les vies urinàries; esfan bullir i es prenen com infusió.

Així com diuen que la mel de lesfliors del bruc, elaborada per lesabelles, és la millor, la mel de lesflors d'arbocera és completamentamarga. Aquest fet va causar l'elimi-nació d'aquests arbusts de les garri-

gues on es feia apicultura.També va ser un arbust utilit-zat de forma abusiva pels car-boners que desenvolupaven laseva activitat dins els alzinars.

L'arbocera la podem trobar agarrigues, com la de la Teuladai la de Son Fullós, especial-ment als alzinars del Ravellar iSon Real. Prefereix les claria-nes perquè hi arriba més llum,també sol cercar situacions defrescor i moltes vegades la tro-ham a la cara nord dels pujols.

El fruit, anomenat arboça, éscomestible, però sense gran sa-bor, diuen que el seu nom llati,"unedo" vol dir: menja'n un,dommt a entendre que amb unn'hi ha abastament, ja que Si

en menges molts poden engatar odonar mal de c'ap.

Esper que aquests sentinelles noemprin les seves armes i facin en-gatar qualque polític o funcionari.

Sols em resta dir que respecteula natura i protegiu la vida.

26

ES VENTALL•

Actualitat

Influència de la televisió dinsla societat actual

•LA TV és el mitjà de comunicaciómés freqüent al nostre País. El 80%de la població troba en aquest mitjàla principal font d'informació i unade les principals tbnts d'entreteni-ment i oci.

L'anàlisi dels processos de socia-lització en els quals els nins i ado-lescents construeixen la seva prò-pia realitat i elaboren una culturaespecífica, inclouen cada vegadade manera més directa aquells as-pectes de la vida quotidiana en• elsque les noves formes de comuni-car-se, difondre imatges i suscitarcomportaments, tenen un paper fo-namental. Els mitjans i sobretot laTV són objecte d'un tipus d'estudisque pretenen no només discernirels components de l'oferta específi-cament infantil, sinó els seus mo-des de recepció per part dels nins inines. La preocupació suscitada endiversos espais institucionals (àm-bit escolar i pedagògic, iniciativesdels consumidors i usuaris,...)orienta a un tipus d'anàlisi en elqual la recepció i la influencia en elmón infantil de les imatges televisi-ves sol sofrir un considerable retall:interessa valorar en rapidesa i pre-cisió els afectes, generalment nega-tius, per promoure formes de con-trol i intervenció que superin situa-cions conflictives.

Els fenòmens que tenen a veureamb les respostes dels nins a la TVno es donen de forma aïllada , se situen en un marc ampli i complex iel món de la seva cultura, els esce-naris de la seva vida quotidiana, lapluralitat de códigs amb el que ac-tuen i valoren el que fan.

Crec que ens interessa especial-ment assenyalar que atendre alsmodes del discurs social sobre elsnins implica necessàriament aten-dre el discurs dels nins. Si elegim elgran intermediari dels mitjans, es-pecialment la TV, és precisamentperquè aquest no és marginal, sinócada vegada més central i poderós.

Anem a veure quina influenciaté la TV dins la nostra societat ac-tual, (pens que també seria interes-sant que ens aturàssim a pensarcom influeix la TV dins les famílies,però serà un tema a tractar al pro-per número de la revista)

La majoria de vegades ens mos-tren el que volen. Per exemple, es-teim mirant un informatiu en elqual hi ha 'un grup d'estudiants quecremen papers i pneumàtics enuna violenta protesta. E1 locutor del'informatiu ens fa pensar que sónuns irresponsables, uns aladrocs,...; però, si el càmera del canal ha-gués rebut ordres de no filmar la in-tervenció de la policia davantaquest grup d'estudiants, encara lescauses són més complexes; els es-tudiants en signe de protesta da-vant una decisió presa per la direc-ció local d'ensenyament decidirenrealitzar una ocupació pacífica i foula policia la que començà la repres-sió violenta.

Els fets que són presentats al te-lespectador són una versió parcial imanipulada del que en realitat és.És possible que al cap d'tm tempsde veure això tenguem suficient se-renitat crítica per posar-nos a pen-sar : "m'hauran mostrat tota la veri-

tat ?", probablement no ho facem iactuem com a homes/dones-massai ens deixem dur pels fets presen-tats.

Moltes vegades, quan estan fronta la TV, ens tornam homes/dones-massa, és a dir, com un home/donaque no pensa, que no som nosal-tres mateixos sinó que som unmés..., es deixem dur pel que la TVens dóna a entendre i no ens hoqüestionam ni reflexionam, permor que la informació està proces-sada per altres, essent més fàcil as-similar-la que analitzar-la.

Moltes vegades quan ens posamdavant la TV ens pensam que la vi-da és tota de color de rosa, que enshem d'oblidar de tots els proble-mes..., perquè constantment ensho estan mencionant i ens passamtot el programa. Finalment, aquestaparell d'entreteniment passa a serun instrument que ens impedeixpensar per nosaltres mateixos ; noens qüestionam els problemes de lasocietat i del nostre país, ens creamil.lusions però no ens allibera, ensdiverteix però no ens fa feliços, ensdu al paradís que els altres han cre-at i nosaltres ens hem d'adaptar, noés ell per a nosaltres sinó nosaltresper a ell. Això és el fenòmen

anu•ació de la nostraidentitat, originalitat i de la nostracapacitat crítica.

La TV és una constant i insistenttemptació per dos motius princi-pals

27

ESTELRICH & ESTELRICH

= TIEN 21 =Especialistas en Electrodomésticos

C/ Miquel Ordinas, s/n.

07450 Santa Margalida - Mallorca

Tel. 971 52 35 25

Fax 971 52 36 46

Ord: VIDRESCAN P1CAFO1T

TODO TIPO DE ACRISTALAMIENTOS

BISELADOS ESPEJOSENVARILLADAS GRABADOSEMPLOMADAS TALLADOSCRISTAL CAMARA CRISTAL SEGURIDAD

Tlf : 85 25 39Crta. Arta-Alcudia n° 6 07458 - Can Picafort

ES VENTALL•

Actualitat

Pri-mer de tot per la facili-tat, tot està a l'abast de les nostresmans, només pitjant un botó tenima casa diversió, pel.lícules, música,intbrmació,... sense necessitat d'ini-ciativa o d'estbrç. No hem de gastardiners, ni anar de viatge,... encaraque moltes vegades s'hagi de su-portar hores i hores de propagan-da.

Segon, per l'excusa que tenim depassar el temps, el descans pareixser alguna cosa necessària per a l'-home enmig del ritme de treball i

Factivitat humana. Algunsopten per passar el

temps de lleure albar, amb els

amics,... enqualsevol d'a-questes coseses necessitauna iniciativaprop, un in-terès i un estbrçespecial ; altres

prefereixen pas-sar el temps da-

vant la TV ja queno es necessari cap

tipus d'esforç.

Hem de destacar queconfonem la percepció

d'alló que és bo i allòque no ho és, cosa essencial

per a la conformació del sistemade valors de l'individu, i així ma-teix, destacant del mitjans de co-municació la imatge i la paraula.

Molts diuen que la TV no in-flueix en els valors de la nostra so-cietat, jo no ho crec així, si ens atu-ram a analitzar-ho la violència queens arriba a través de la pantalla ales cases es torna una cosa quoti-diana que hem d'admetre que hi had'haver una influència a curt o allarg termini. És veritat que és im-possible verificar els afectes reals allarg termini ja que existeixen infi-

nitat de factors aliens a la TV ; lla-vors és necessari admetre el quepensa McLuhan: que en el desenvo-lupament de les societats moder-nes els factors que condicionensón els Mitjans de Comunicació deMasses, principalment la TV en lanostra societat com ho fou la im-premta i la ràdio en anteriors épo-ques. Per aixó tots els problemessocials sorgits en aquesta épocal'Us de les drogues, oposició a l'or-dre jeràrquic establert,... serienconseqüències de la comunicaciómitjançant la imatge i el so, sobre-tot la Televisió.

Finalment vull donar l'enhorabo-na a la gent del Turó del Drac per labrillant idea d'incloure en el cartellde presentació de curs, el missatgeque la TV no és tot a la vida diàriadels nins i adolescents, més enllàde la "caixa tonta" hi ha unes perso-nes que intenten transmetre uns va-lors i unes eines mitjançant el joceducatiu; fent que els nins i adoles-cents siguin capaços de conèixer laseva identitat, siguin originals, ten-guin capacitat de crítica i puguinpensar per ells mateixos, i no fer-neun negoci com el de la televisió.)

ab-trrvic, Pcm/pwa,

ooo

mobles fusteriaPortes, persianes, vidrieres i falsos terrats en fusta i PVC

Passamans, mobles a mida i fusteria en generalMobles de cuina,bany, hogar i complements de decoració.

Projectes d'interiorisme

Fusteria mecànica Exposició i venda de moblesC/. Miquel Ordinas, 25 C/. Miquel Ordinas, 31-33

Tel./Fax 971 52 31 45 • SANTA MARGALIDA

ES VENTALL•

Es racó de na Xisca

"Si es padrí aixecàs es cap"A tots els padrins

M'HAGUÉS agradat tenir el padrí aprop i que em contàs com era lameva estimada Mallorca en el seutemps; sentir-li parlar el mallorquícom només ell en sabia, passar méscapvespres amb ell vora la xeme-neia, maleint el pas del temps i de-sitjant que algunes coses no ha-guessin evolucionat tant com hohan fet; però se'n va anar quan joera molt petita i ara no tenc ningúque em conti històries de la guerrani com s'havien de guanyar el paper no morir-se de fam, perquè en-cara que hi ha milers de llibres queem poden documentar, cap no hopot fer de la manera en què ell hohagués fet: amb les llàgrimes alsulls, corn la viva mostra d'haver-hoviscut tan de prop.

Supós que ara és quan més falta

m'ha fet la seva figura o almancoquan més me n'he adonat de la se-va falta. L'única cosa que em ser-veix de conhort, dolç conhort, ésel viu record de la seva presència.Encara ara puc sentir l'olor dels"celtes" que acostumava a fumara vegades, sent encara el seu gaiatoque anunciava la seva arribada.També record que li agradava moltcaminar, es podia passar hores i ho-res caminant. M'hagués agradat de-manar-li per què ho feia. M'haguésagradat demanar-li tantes coses!

Sovint pens en ell i sé que li agra-da que ho faci. Tal vegada sigui mi-llor així, que hagi partit, perquè séque l'entristiria si veiés tot el quehem fet amb la nostra terra, que jano sé si de nostra en té res i de te-rra ben poc, només queda el formi-gó. Si veiés que jo em guany el pa -una expressió molt seva- parlant

anglès o alemany, si més no, cas-tellà; de ben segur que no enten-dria res. Si veiés com s'han anatperdent tots aquells valors que tanendins portava: honestedat, respec-te, fe... dels que ja només en quedala petjada.

Ara me n'adon que ha estat mi-llor que partís. I sé que li haguésagradat veure'm lluitar per alló quecrec i que m'identifica. Padrí, elmeu cor, com el teu, és ple de lespersones a les que estim i d'un sen-tioment molt gran de sentir-me ma-llorquina. No t'oblid.1

Nota:El passat dia 29 de setem-bre va ser el dia de Sant Rafel, peraixò volia retre un petit homenatgeal meu padrí, que al cel cia. Moltsd'anys padrí!

Xi4c-or. 141-ryt..e."-u.o

Ulls de poeta•A Rafel Bordoy,gran poeta i glosador.

-741-o~o

Ulls de poetaque brillen dins la fosca,com dos estels que donenclaror d'alt del cel.

Perdut enmig de totimmers dins els teus versos,intent trobar alguna cosaque assassii la meva fam.

N'estic fart de versos falsosdels que escriuen per poder viure.

Només ,e1 vertader poetaviu per poder escriure.

He trobat dins els teus motssentiments inexplicables,versos que m'han fetsentir-me, de veres, persona.

DISTRIBUCIÓ PAPERERIAMATERIAL ESCOLAR I D'ESCRITORIREGAL INFORMALARTICLES DE NADAL I CARNAVAL

ALMACENES

rl'attn6C/. Miquel Ordinas, s/n.

Tel. 971 52 31 33 - Fax 971 52 36 18SANTA MARGALIDA

ES VENTALL•

Esports

FUTBOLEL dissabte dia 28 d'agost i com apart de les festes de la Beata, va te-nir lloc la presentació dels equipsde totes les categories del C.D. Mar-garitense:-Futbol 7 benjamí-Alevins-Infantils-Cadets-Juvenils-Els grans, de 2a regional

Acte seguit va tenir lloc el partitde la categoria Cadet entre el Mar-garitense i la Selecció Balear (0-8),amb l'arbitratge de la que ha estat4t. àrbitre a Primera Divisió, Caroli-na Domenech. Al començamentdel partit es va retre un homenatgeal jugador local Xavier Oliver Ribas.

Amb la selecció Balear hi va ju-gar el jugador del C.D. Margariten-se, Biel "Parric". En Biel ha tornat aser seleccionat per jugar el 27 desetembre a Capdepera.

La competició ha començat en to-tes les categories:

-Benjamins futbol-7 pobles,grup EMargaritense-Petra 2-8Escolar-Margaritense 5-0

-Alevins 3a RegionalMargaritense-Marratxí 5-0Montuiri-Margaritense 2-2Margaritense-At. Collerense 0-2Son Cladera-Margaritense 1-1Son Cotoner-Margaritense 1-2Margaritense-Xilvar 3-3

-Els infantils de 2a Regionalcomençaren el dia 23 d'octubre

-Cadets, 2a RegionalAtlètic Escolar-Margaritense 1-2

També hi ha un equip de futbol-sala, en la categoria cadet que vacomençar la competició el dia 23d'octubre.

Juvenils 3a regionalCan Picafort-Margaritense 0-2Margaritense-Coll d'en Rebassa 5-2Margaritense-B.R. Llull 1-2

Els grans, de 2a regionalConstància-Margaritense 0-2

Margaritense-Rotlet Molinar 1-1Son Cladera-Margaritense 1-1Margaritense-Valldemossa 0-1Cala d'Or-Margaritensé 5-1

Margaritense-Pla de na Tesa 1-1

CICLISMEEl passat 27 de setembre, es va or-ganitzar una rebuda al corredormargalidà de.Kelme-Costa Blanca,Toni Tauler (Coco), a l'aeroport deSon Sant Joan, per la seva gran ac-tuació a la Volta Ciclista a Espanya.Hi van assistir unes cent persones ial corredor se'l veia molt content.En Toni va comentar: "I això queencara no he guanyat res".

El diuemenge dia 17 d'octubre,l'ajuntament va retre un homenat-ge a Toni Tauler, amb l'acompanya-ment de la Banda de Música i re-fresc pels assitents que foren moltnombrosos.)

141irw1 P6t,

30

C7-"-02:dTALLER MECANICO

flos

_.4400101°' un grupo de profesionales a su servicio

VIAJES acrornar TOURS sA ,

Paseo Colón, 112 - BTels. 85 00 26 - 85 00 65 - Fax: 85 10 6907458 - CATInI PICAFORT - (MALLORCA)AGENTE AUTORIZADO

BILLETAJE INTERNACIONA4

BILLÈTES DE BARCOPASAJES DE AVIONHOTELESAPARTAMENTOSEXCURSIONES

VIAJES DE AVENTURAVIAJES ORGANIZADOSTARIFAS MINICRUCEROS - VIAJES DE BODAVUELOS CHARTER NACIONALCHARTER INTERNACIONAL

Descuentos a:RESIDENTESFAMILIA NUMEROSA3a EDADGRUPOSMENORES

RESERVA DE:

Agencia autorizada para la venta de billetes:

gr,,,WP TRAVEL PL AN

IBERJETSpanair Oot oua «Hapag-Lloyd Flug

Condor Lufthansa TRANSMED1TERRANEA

CL UELikVacaciones

MUNDICOLOR /19air europa iskwi4/11119

SUAGENCIA

DEVIAJE

NOU FORD RANGERC/. Miquel Ordinas, 20 - 07450 Santa Margalida - Tel. 971 52 32 75 - Tel. móvil 629 64 86 26

41

RESTAURANT

117{BATETJOS

NOCES

COMUNIONS

BANQUETS

Ctra. Santa Margalida a Can Picafort, Km 2,5Tel. 971 52 37 11 - Santa Margalida •

1••