401r quadrimestre 2012

ENTREVISTAAntoni Ramos Moreno,jubilat de TelefònicaRACONSEl Passeig Arqueològic

Una Gironade llegendaUna Gironade llegenda

2 Editorial

’economia de Gironaha girat principalmenta l’entorn del tèxtil ide la construcció al

llarg de bona part de la nostrahistòria. Des de la fundació de laciutat pels romans el segle ante-rior al naixement de Crist, elsmurs defensius i la majoria delsedificis han estat bastits amb lareconeguda “pedra de Girona”,procedent de les pedreres dePedret i del sector de muntanyade la ciutat anomenat justamentles Pedreres. Tant és així que espot afirmar que Girona és unaciutat vestida amb pedra.La pedra extreta de les pedreresha servit des de temps medievalsno només de matèria primera perals edificis de la ciutat, sinótambé per a l’exportació de peces

diverses per a la construcciófabricades a la mateixa Girona.En particular, a l’edat mitjana,una veritable “indústria” de lapedra va permetre que la ciutates convertís en el principal centrede Catalunya en la producció depeces tallades amb pedra calcàriadestinades a la construcció:bases, fusts de columnes, capi-tells, arquets, permòdols i totamena d’elements varen ser expor-tats durant més de tres-centsanys als territoris de la Coronad’Aragó i fins més enllà.Justament amb la lleona, el cul dela qual besen els visitants de laciutat amb la intenció d’aconse-guir fortuna, o la conegudabruixa de la Catedral, la protago-nista d’una de les imatges mésfamoses de l’univers de llegendes

de Girona, tan ben estudiades enel llibre de Carles Vivó, són obra-des amb la pedra calcària num-mulítica de Girona. La facilitat detallar aquesta pedra i alhora laseva durabilitat va fer que, afegita l’habilitat dels picapedrers giro-nins organitzats a l’entorn de laconfraria dels Quatre Sants Màr-tirs, obtinguessin un prestigireconegut arreu. Les pàgines que segueixen d’ElRoure pretenen acostar el lectoral binomi pedres-llegendes, unvaluós patrimoni de la ciutatcada cop més ben situat en elcentre d’atenció dels gironins idels qui ens visiten.

Pere Freixas i CampsDIRECTOR DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA

L

Un valuós patrimoni

SUMARI2 EDITORIAL3 OPINIÓ8 CIUTAT Vida Associativa

13 ENTREVISTA Antoni Ramos Moreno, jubilat de Telefònica 16 QUALITAT Gastronomia

DE VIDA Mosquits18 CULTURA Quatre pedres de llegenda20 Quatre llegendes ben conegudes22 L’univers en expansió24 CONSELL G.G. Preparant la cinquena Diada

de la Gent Gran25 RACONS El Passeig Arqueològic28 AHIR I AVUI Plaça de l’Hospital

Núm. 40 - 1r quadrimestre 2012Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Pitu Caicedo (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. LaUnió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), M.Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), EnricHomet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), la Junta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G.de Pedret) i la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

En el número 39 de la revista es va publicar per error el nom de l’autor de l’esplai de Taialà, el nom correcteés M. Oliva Moreno Velasco.En el text del Sr. Enric Homet “Compartir és renéixer amb il·lusió” cal dir que:En la 1era línea de la 2ona columna el text ha de dir: “totes, però que la seva dignitat no correspon a…”, ien la línea 7ena la paraula “vida” no és correcte, la correcte és “buida”.

FE D’ERRADES

3Opinió

� CARTES

Ben cordialment

Benvolgut Sr. Carles Puigdemont, alcalde de Girona,

En primer lloc, moltes gràcies pels amables motsque em va dedicar en el darrer número d’El Roure i percompartir amb mi i amb tots els membres de l'equip del'esmentada revista el lloable desig de fer de Girona unaciutat bonica, acollidora i que enamori els foranis quevénen a visitar-la, i que tots plegats desitgem que siguicada dia més perfecta i atractiva.Precisament aquest desig mutu ens porta a expo-

sar-li alguns aspectes que ens agradaria que millores-sin i aconseguir així aquest anhel comú. Miri, un delsproblemes que actualment té la nostra ciutat se centraa la plaça del Mercat del Lleó pel que fa a diversosaspectes. D’una banda, les troballes que es feren i hanquedat allà esperant, suposo, una resolució, però aramateix ofereixen un aspecte degradat i de desori queno s'avé gens ni mica amb els desitjos d'una ciutatendreçada. Ara que s'apropa la temporada turística enscomplauria que es convertís aquest espai en un llocper visitar i arranjat convenientment, o si el valor d'a-questes restes no és suficient, doncs estaria bé sote-rrar-les i no oferir així una imatge de desídia. Ja sabemque el consistori té el desig d'acabar com més aviatmillor les obres del carrer Migdia, i aquí voldríemremarcar que la part que llinda amb el mercat és plenade sots i terra, i quan plou és un fangar i comporta unveritable perill de caigudes, sobretot per a la gent gran.Per tant li demanem que aquesta part pugui ser arran-jada al més aviat possible i evitar així alguna sorpresadesagradable.També ens complauria saber com està eltema de les vies. Ja sabem que amb la crisi tot és mésdifícil, però si hi ha algun projecte seria bo conèixer-loi saber que el nostre ajuntament es preocupa dels pro-blemes ciutadans.Peticions a part, veiem que des que vostè és al cap-

davant del consistori algunes coses s'han arranjat i hademostrat sensibilitat davant de problemes ciutadansque són al cap i a la fi els que palpem quotidianament.Em refereixo a aconseguir que els supermercats

col·loquin en prestatges habilitats per a aquest ús elsaliments a punt de caducar, cosa que evita la denigrantimatge de persones burxant les deixalles. Tambésabem que ha procurat que l'Esplai del carrer Groberpugui seguir obert i que està cercant una manera d'a-judar la gent gran que tenen allà una segona llar, i queha atès les demandes de molts ciutadans que l'haninformat de necessitats d'arranjament de problemesderivats de neteja en diferents punts de la ciutat. Per totel que hem exposat, moltes gràcies, i també mercès

anticipades perquè sabem que procurarà dins el que éspossible atendre les nostres peticions.Una salutació cordial de tots els components de la

revista, i ben afectuosamentÀngela Ferrer i Mató

Voreres

Benvolgut alcalde,

A l’anterior número d’aquesta revista em vaig per-metre adreçar-li una carta per exposar el que suposa-ven per als vianants les obres als carrers, en particularles que es feien i s’estan fent al carrer Migdia deGirona. Encara que sigui pecar de presumptuós, hemvist que en el tram que a primers d’any van continuara l’esmentat carrer, es treballa al mig de la calçada i esdeixen expedites les voreres. Sigui o no per la mevacarta, moltes mercès.A la ja dita carta, es va quedar en el tinter un altre

prec, i era que la vorera davant la Clínica Girona estàforça malmesa, però sobretot sota una de les finestresbaixes del col·legi Verd. Aquesta última, diguem ano-malia, ha sigut comunicada a diversos agents de lapolicia municipal sense cap efecte.Al mateix lloc del carrer Joan Maragall, hi ha des de

fa molt de temps la parada del bus de la Línia 11, i desque van començar les obres del carrer Migdia, tambéhi para el de la Línia 1, aquesta ben senyalitzada, peròha desaparegut la senyalització de l’11. Això confonels usuaris, fet que personalment he comprovat.Una última cosa que em permeto exposar-li fa refe-

rència a la parada de bus de la plaça Assumpció deSant Narcís. A part que no hi ha marquesina, la plata-forma està, al meu modest entendre, massa acostadaa la vorera, i fa que els busos tinguin certa dificultatd’aproximació, amb la qual cosa queda sense efecte lafinalitat de la plataforma, puix que queda massa sepa-rada del bus, i per tant augmenta la penúria per baixari pujar de les persones grans, i més a les de mobilitatreduïda.Perdoni, Sr. Alcalde, la meva extensa exposició de

“faltes”, però li demano que consideri que és una“exposició constructiva” per ajudar, si es creu oportú,a la funció municipal.Gràcies per l’atenció que vulgui prestar a la present

carta, i aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt afec-tuosament.

Pere Plana

4 Opinió

er de dretes és fàcil. Biolò-gicament, naixem de dre-tes. És un dels molts defec-

tes que tenim com a espèciehumana.Si mirem com creixen i es compor-ten els nostres fills o néts –i nosal-tres no vàrem ser excepcionals–,quan són petits, observarem quesón summament conservadors iescassament solidaris. Potser elcomportament conservador respona la necessitat que té l’infant d’unentorn estable i segur. I, en certamanera, fa la prova dels límits quees posaran als seus capricis. Alhora,la societat que l’envolta i el prote-geix, la família, té en general unamanera de fer menys egoista. Elpetit rei –o la princesa– de la casanecessita una societat altruista alseu voltant. Un grau d’altruisme pottenir un valor evolutiu.Segons un grup d’investigadors, elcervell, durant l’adolescència, es

reorganitza. Es formen noves con-nexions. L’adolescent és menys con-servador, s’arrisca més a provarnoves aventures.L’esquerra és la negació cultural dela dreta espontània que tots portema dins. La dreta respon a l’instint;l’esquerra, als valors adquirits.Avui, la majoria de les esquerres,com podem veure-ho a Europa, elnord d’Àfrica i també a casa nostra,des del govern o l’oposició, aspirena fer millor… el que fa la dreta. Elmoviment espontani dels indignatso els moviments que han acabatamb règims dictatorials reivindi-quen “el dret a sentir-se en des-acord”. No tenen un projecte polític,com el que tenien les esquerres delsegle passat per construir l’actualsocietat del benestar.Una esquerra sense projecte no técap sentit. Si no hi ha projectepolític, les esquerres, per aquestmotiu, estan abocades, en un perí-

ode de temps relativament curt, alfracàs.Necessitem, més que mai, un pro-jecte democràtic d’esquerres. Unprojecte que inclogui la gestió decom passar de “la situació on somara a l’estat on volem ser” segons elnostre projecte.No és un somni, no. És la urgènciamés punyent que tenim avui dia lesesquerres davant els problemes quees plantegen a la nostra societat i alnostre món: l’esgotament sensereposició de recursos fonamentals,el canvi climàtic, l’erosió de la bio-diversitat portada més enllà de totlímit raonable, la necessitat dereformular les regles de l’activitateconòmica per lliurar-nos de ladepredació especulativa quepatim…Els problemes són molts i coneguts.Falten, però, el compositor i eldirector d’orquestra que hi posin lesnotes adequades i les interpretin.

Esquerres i projectes de futur

S

per Francesc Pararols

A la portada del periòdic electrònic www.eldimoni.com es pot consultar l’avantprojecte de reconstrucció delPont del Dimoni, realitzat per l’arquitecte Ramon Ripoll, així com tot el publicat sobre el nostre estimat ponti imatges antigues de la presència i del protagonisme a les nostres vides del Pont del Dimoni.

El Pont del Dimoni a internet

5Opinió

Sant Jordi i la Moreneta: dues fites de lluita i dignitat

per Enric Homet i Romà

l transcórrer delsmesos obliga arepassar-ne el seu

contingut referent a diadesmemorables o d’un significatque ens imposi deturar el pasmental i fer aquella mena dereflexió damunt de dates idades a considerar en cadacas. Sempre hi podríem afe-gir, encara, els particularsrecords. Però hi ha mesos,com el nostre abril, on s’hibarregen diverses dates imotius remarcats, que forço-sament se n’ha de fer lacorresponent tria per nocaure en la vulgaritat. I així,quan hi ha indicis d’oberturade les festes majors, tambés’obren aires d’identificaciósolemne de les coses que mésestimem, i entre elles sura ambvigoria la nostra Diada de SantJordi, del llibre i la rosa.La llegenda del patró Sant Jordi ensmostra la imatge d’un cavaller quevenç amb llança i malla d’acer undrac ferotge que domina la llibertatd’una princesa captiva. I no és vanala idea que la majoria de nacions ipobles que el tenen com a patróescolliren aquesta figura mítica delsant com a símbol del seu allibera-ment, però sempre -naturalment-amb esperances fetes de noblesa isanes raons, dues condicions que ésde suposar que en la majoria decasos foren l’essència de la concòr-dia i la millor entesa, coincidènciesòbvies que el cavaller no poguépactar amb la fera.Ara bé, la nostra celebració delpatronatge s’ha decantat cap amotius poc estridents però ben

efectius, i s’ha relacionat més en ladefensa de la identitat, les valora-cions que representa i la dignitatque ens obliga a aixecar la veu ambargumentacions clares i senzilles, iho fem amb el suport incondicionalde l’estimació i la cultura, sensetancar-nos a cap motivació quesuposi i mantingui aquests tretsfonamentals de consideració. Larosa i el llibre en són els millorsemblemes de les vàlues que invaria-blement enalteixen els pobles queels cultiven. El poeta SalvadorEspriu, amb la solemnitat querequereixen les seves paraules, s’a-dreça al mític sant amb aquestainvocació: “Senyor Sant Jordi, patró,cavaller sense por, guarda’ns sem-pre del crim de la guerra civil. Alli-bera’ns dels nostres pecats d’avarí-cia i enveja, del drac de la ira i del’odi entre germans i de tot altre

mal. Ajuda’ns a merèixerla pau i salva la parla de lagent catalana. Amén”.És curiosa la coincidènciaque l’abril ens sembli comun mes de l’esperança, pelfet que si el dia 23 és ladata del sant, el 27 s’hicelebra plenament ladiada de la marededéu deMontserrat, que no ha departir forçosament d’unaveneració religiosa, sinómés aviat reservada per afidels d’un poble que saptreballar i estimar.Aquesta característica tansenzilla i pragmàtica és unpatrimoni actiu rebut degeneracions ancestralsque donaren cabuda altreball i la prosperitat a

multitud de nouvinguts sabedorsque la seriositat i el compliment decompromisos estables foren l’escaper identificar-s’hi plenament.Palesant que el Virolai de la More-neta conserva la placidesa a redósd’unes serralades admirables quecaptiven el visitant motivat peraquelles estrofes tan cadenciosesentre contemplació i saviesa, s’hicopsa, també, la pau i el candor deveus infantils amb sons actuals icultures remotes. És l’expressió d’unsentiment fet perenne poesia.I així, procurant no perdre el trempde les pròpies i justes reivindica-cions, potser passarem anys i diadessense més goig que l’anhel de millo-rar aspectes del nostre conviureajornant afanys i conteses, peròsense renunciar a l’honor de conser-var amb dignitat la celebració delmític cavaller i la verge bruna.

E

6 Opinió

e vegades et ve de gust feruna llambregada a tempspassats, que potser no són

tan llunyans, però sí molt diferentsquan a activitats de tots tipus. Totssabem d'ocupacions que abans erenmolt valorades i ara gairebé notenen raó d'existir, podríem pensaren els comptables, esmolets i unllarg etcètera. Les noves tecnologiesles han desbancat i ha passat tot enun temps tan relativament curt i elcanvi ha estat tan notable que par-lar de segons què sembla talmentque faci segles que va tenir lloc.Doncs bé, l'altre dia em va donar perpensar en els jocs de la meva infàn-cia i em vaig adonar que pràctica-ment cap serveix als infants actualscom a distracció a les seves horesd'oci. Per començar es jugava moltal carrer, cosa impensable actual-ment, amb els cotxes, motos, bici-cletes descontrolades, etc. El méssegur és que si juguessin com nosal-tres més d'un aniria a parar a l'hos-pital. A què jugàvem? Per exemple axancle. Precisament la vorera deprop de casa ens servia perfecta-ment, només necessitàvem un guixper marcar el terra (ara ni ens hodeixarien fer!) i un trosset de pedraper anar saltant els números amb lapedreta a peu coix i sense trepitjarlínies. Ens ho passàvem d'allò mésbé. També amb una pilota petita ienfront d’una paret (quina faríemservir ara?) la tiràvem tot cantantuna cançó. Començava: “regular, sinmover, de puntillas...” I havies de fer

el que deies (per exemple, “sin reír”,no podies riure i els contrincantsfeien ganyotes i procuraven queriguessis i perdessis). No cal estran-yar-se per la lletra en castellà, lla-vors era així. També se saltava acorda i no es podia trepitjar o per-dies, seguíem també el que deienmoltes cançons i fèiem mil i una vir-gueries per tal de ser els millors, eljardí de la Infància, que encara exis-teix, era un lloc ideal per a la pràc-tica de la corda. Ara parlaré depedres que també fèiem servir i arano sé on les aniríem a buscar. Elcarrer de les Pedreres, abans ano-menat Canteras, era ja una mica alsafores de Girona, tenia un turó plede pedres (hi vàrem trobar fins i totquars cristal·litzat) i al que ara sónvoreres s'hi abocaven restes deconstruccions. Doncs era la nostrafireta. Talls de rajoles, de mosaics...,eren els nostres tresors i si pujàvemmés amunt hi havia els picapedrersque deixaven restes útils per alsnostres jocs plens de fantasia i ima-ginació. Recordo que teníem un lloc

on hi havia una gran pedra que erael nostre vaixell i navegàvem a llocsexòtics, travessàvem mars. Aquestespedres no han deixat rastre, bé,deuen formar part de construccions,però no són ni commemoratives nilàpides, però foren molt importantsper als nens i nenes de fa uns quantsanys.Ara veig jugar els infants amb elsjocs electrònics, de vegades demanera obsessiva, i ni se'lsacudiria jugar amb talls de pedra ninavegar dalt d'una roca, i em pre-gunto: són més feliços? Jo crec queho érem més nosaltres i que la fan-tasia i la imaginació ens ajudavamolt en el dia a dia, que era més durque ara, encara que no ho semblisempre.Teníem molts més jocs dels que heanomenat, la nostra creativitat eragairebé infinita, però he volgut ferrecordança d'alguns i dignificar l'úsde les pedres més humils que d'al-guna manera contribuïren al nostreoci, i ens van donar una felicitat queencara enyoro moltes vegades.

LLAMBREGADES

De pedres i jocs

D

per Àngela Ferrer i Mató

7Opinió

Girona i el turisme sènior, una passejada tranquil·la

per Xavier Nicolazzi i Angelats, President de l’Associació d’Hostaleria de Girona i Radial

n els darrers anys, la ciutatde Girona, ha esdevingutuna destinació turística

cada vegada més rellevant. Els turis-tes i visitants que recorren els nostrescarrers i places resten meravellats detot el patrimoni històric i culturalque els podem oferir, però especial-ment destaquen l'entorn tranquil iagradable que els rodeja, amb untrànsit molt limitat i lluny d'aglome-racions d'altres destinacions.Aquesta tranquil·litat, la proximitatdels seus atractius i l'escala humanade Girona són alguns dels factorsque més valoren el que anomenemturisme sènior, és a dir, aquellsturistes i visitants que tenen entrede 55 i 75 anys, que són cadavegada més.Aquest és un dels segments turísticsque més visiten la ciutat, que millorla valoren i que alhora es convertei-xen en els millors ambaixadors imillors venedors. El nombre de visi-tants que tornen a la ciutat i el graude satisfacció amb el que els oferim

és molt alt.Tot i que el Barri Vell i el call jueutenen fama d'espais complicats derecórrer i de visitar per l'estructurade la ciutat, tot en pujada, ja quecom a ciutat bimil·lenària les prime-res estructures, des del primer cam-pament militar romà, es van cons-truir en un turó per tal de poderdivisar els possibles enemics en lallunyania.Això, que pot ser un tòpic, no ha deser ben bé així. Primer perquèGirona és una ciutat tranquil·la, pertant cal seguir els seus bioritmes pervisitar-la, sense presses, admirantels detalls que et sorgeixen a cadacantonada, a cada façana, i tot i quehagis viscut tota la vida a la ciutat,sempre en descobreixes de nous.Hi ha recorreguts més senzills quealtres per accedir a les parts mésaltes del Barri Vell, per la pujada deSant Feliu o del Rei Martí, o, unacosa que pocs gironins saben, ambl'ascensor que hi ha just al costat dela Diputació de Girona que ens

porta fins a la plaça Federico Fellini,i que pot arribar a estalviar-nos unsquants graons.Potser el punt més complicat, perònomés per l’accés, són les fantàsti-ques muralles carolíngies d’origenromà. Un cop s'hi ha accedit, la pas-sejada és amable, sense gaires des-nivells. Qualsevol esforç és compen-sat amb les meravelloses vistes quehi ha de tota la ciutat, la vall deSant Daniel i ens els dies assolellats,els Pirineus en tota la seva esplen-dor.El mirador dels Maristes, els jardinsdels Alemanys, els jardins del DoctorFigueras i el minimalista jardí del'Àngel són espais on relaxar-se, feruna pausa, i gaudir d'una conversa ouna estona de lectura. Sens dubte parlar de les meravellesde la nostra ciutat i com gaudir-laens podria donar per a moltes méslínies. Els convidem a passejar-hi igaudir-la en aquest entorn que totsovint els gironins no valorem proucom es mereix.

E

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Hem estrenat any i les activitats conti-nuen al seu ritme, podríem dir que dei-xant de banda l’entorn ambiental queestà marcant aquesta crisi, que nocrec que ningú intueixi cap a on ensportarà.Malgrat això, la gent procura mantenirl’esperit ferm i cerca activitats rela-xants com poden ser el ioga, queajuda a mantenir la salut física i men-tal en forma, també un taller d’història,per veure moltes de les meravelles delmón, a més de conèixer-ne el passat,i altres com les tertúlies, que perme-ten una relació col·lectiva i personalmolt propera i en les qual es podencompartir opinions, debats, proble-mes socials, etc., i que són molt grati-ficants per als qui les comparteixen.És evident que tancar-se a casa i viureangoixat no resol cap problema i síque és una gran ajuda participar entotes les activitats comunitàries, en lesquals podem rebre solidaritat, peròtambé oferir-la.

Ja anem de cares a Setmana Santa, albon temps i als dies més llargs, quetambé ens poden permetre gaudird’excursions. El nostre centre en pre-

para una a París en AVE i també sorti-des per anar al teatre i altres llocs inte-ressants, en les quals esperem unagran participació.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

La nostra associació va néixerl’any 2005, vàrem començar ambmolta empenta per part de tots elssocis inicials, de mica en micahem anat creixent, aquest anyvolíem celebrar el nostre 7è ani-versari, però el que farem seràacomiadar-nos. Volem aprofitar aquest espai perpoder acomiadar-nos, segura-ment quan surti publicat aquestnúmero, ja no serem l’Associacióde Gent Gran del Barri Vell, ens fa unamica de tristor deixar el nostre centredel carrer Albareda, nosaltres ens hitrobàvem molt bé, però l’Ajuntamentha decidit canviar-nos de lloc i prope-rament estarem ubicats al carrer Gro-ber.

A tots els canvis ens costen i mésquan ja tenim una edat, però tambéhem de ser capaços d’acostumar-nos-hi. Aquest canvi no té per què ser deltot dolent, farem pinya amb un nougrup d’amics que actualment ja estanubicats al carrer Grober, d’aquí que

constituirem una nova associa-ció i el nom sembla ser que seràAssociació Gent Gran del BarriVell i Mercadal, o sigui, que entemps de crisi què pot ser millorque unir forces!, tot i la nostàlgiaque ens envolta el fet de deixar elnostre centre, volem mirar enda-vant i començar aquesta novaaventura amb empenta i ànims. Suposem que tot anirà bé, ensagradaria que tots els nostres

socis ens acompanyessin en aquestviatge, i que us animeu a donar-nossuport i fer que tot plegat no sigui tancomplicat. Per aquest motiu us volemdemanar, un cop més, el vostre suporttal com ho heu fet fins ara.Una forta abraçada, ens trobarem allà!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Imma d’Espona

Una tarda al casal.

Un dels últims actes al Barri Vell.

9Ciutat

Carnavalet del Pont Major

El passat dissabte 25 de febrer es vacelebrar el Carnavalet del Pont Major alpavelló municipal del barri. Va serorganitzat per les diferents entitats delbarri i pel Centre Cívic del Pont Major. Va haver-hi una gran participació, degrans i petits, que van gaudir delscolors i les disfresses, que en varen sermoltes, tant d’individuals com de com-parses, i hi va haver participants detotes les edats. Al final, moltes d’aquestes disfressesvaren ser premiades en el concurs dedisfresses, i tothom va cantar i ballar, ivam acabar la festa menjant xocolataamb melindros, activitat que va anar acàrrec del col·lectiu de dones La Cata. Des d’aquestes línies voldria felicitarl’organització d’aquest carnavalet pelseu esforç i animar-los a repetir-hol’any que ve.

Dijous Gras amb La Unió

Com ja és tradició l’Associació deJubilats La Unió del Pont Major hemcelebrat la diada del dijous gras al Cen-tre Cívic del Pont Major. Ens vàrem pro-posar treballar per preparar un berenarsopar per a tots els socis, que va con-sistir en una suculenta botifarra i unpinxo amb pa amb tomata, tot servit

amb un bon vi. La tarda va transcórrer molt animada iels socis varen poder gaudir de debòde la camaraderia que els va acompan-yar tot aquest dijous gras. Acte seguit va haver-hi un recital decançons de taverna a càrrec del duoEls que Canten, que ens van delir ambles seves cançons variades: havane-res, xotis “chotis”,... Ens varen fer pas-sar una meravellosa tarda i els assis-tents els varen aplaudir de tot cor. Des d’aquestes línies m’agradaria feli-citar a tots els companys de l’Associa-ció de Jubilats La Unió per prepararaquesta tarda tan especial i agrairtambé la constant col·laboració i ajuda

de les treballadores del centre cívicsempre que les necessitem. Moltes gràcies a tots!

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

La gent gran activa, aquesta paraulaens agrada. El que pretén la nostraassociació és afrontar el repte dedonar un nou sentit a la nostra vida.Cal, doncs, marcar-nos allò que volemfer, tot cercant-hi l’equilibri necessari. Tenir una vida activa i saber-la dur aterme no és tan difícil com sembla, calsaber administrar el temps, una estonaa la família, a llegir el diari i estar infor-mats, a continuar formant-nos, a pas-sejar i fer activitat física, estar en con-tacte amb altra gent, a descansar...Algunes d’aquestes coses les trobemen la nostra associació. Cadascú ha de

trobar el seu equilibri. Les activitats que estem oferintactualment són lúdiques, cultu-rals, esportives, formatives...,com per exemple: taller dememòria, taller de punt de creu,gimnàstica de manteniment,xerrades de salut, sortides cultu-rals, balls, jocs de taula dòmino,bingo... Intentem que siguindiverses, per tal de poder donarresposta a les necessitats dels nostresassociats. Una de les activitats que ens fa sentiractius són les tardes dels dissabtes,

que organitzem balls, aquesta activitatés quinzenal. Us animem que vingueua compartir una tarda de dissabte ambnosaltres.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET La Junta

VIDA ASSOCIATIVA

A dalt diversos actes celebrats enmotiu del Dijous Gras. A baix, una imatge del Carnavalet.

Un ball de dissabte.

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Un número més de la nostra revista ElRoure i un any més a la nostra vida.Hem d’estar-ne satisfets, d’haver arri-bat al 2012, quan bona part dels nos-tres socis i dels nostres lectors tenienel temor de no veure ni tan sols el 2000per causa de la nostra avançada edat.I passant a parlar del nostre esplai,haig de dir que una de les coses quecal remarcar de les nostres activitatsde finals del mes de desembre va serel sorteig, davant un bon nombre desocis, dels 100 lots de productesnadalencs. És un acte tradicional decada any i que resulta molt gratificanttant per als directius com per als nos-tres associats, sobretot per als afortu-nats.Com és de suposar s’han seguit fentles altres activitats habituals, com sónels balls quinzenals, amb gran partici-pació de ballarines, els treballsmanuals, els balls de country, la gim-nàstica, etc., i en particular les excur-sions mensuals i les de la primavera ila tardor, més llargues .

Aprofitant el dia del sorteig nadalenc,es va celebrar Assemblea Extraordi-nària en la qual el president, Sr.Ramón Robles, va exposar les dificul-tats econòmiques que passa la nostraentitat a causa de la retallada de sub-vencions, arran d’això va demanar alsassistents si autoritzaven la Junta

Directiva per, arribat el cas, poderaugmentar la quota anual de soci.Després d’un petit descans per can-viar impressions, l’Assemblea vadonar la seva conformitat a l’augmentde la quota.I per a avui res més, que amb salutacabem el 2012.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Pere Plana

Després de celebrar les festes nada-lenques “en família” compartint el jaclàssic pica-pica amb els socis, la llarde jubilats de Sant Joan enfoca el 2012amb una programació similar a l’anyanterior, però amb les energies renova-des.Aquest 2012 l’Associació de Pensio-nistes i Jubilats de Sant Joan seguiràoferint els diversos cursos dedicats ala salut i al manteniment, igual que lesactivitats d’oci, entre les quals encap-çalen la llista els balls quinzenals ques’oferiran al mateix centre, com tambéun servei de bar diari, i sense oblidarels jocs de taula, com les cartes i elbingo, que tant agraden als veïns.A més a més, la llar de jubilats orga-nitza excursions guiades per Catalunyamensualment i per la resta de l’Estatespanyol trimestralment, i ofereix aixíla possibilitat als veïns de sortir de larutina, conèixer noves ciutats i gaudir

de noves experiències.Així doncs, quedeu convidats i convi-dades, des d’aquestes línies, a assistir

a qualsevol dels actes que s’organitzendes de la llar.Us hi esperem!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Maria Marín Blàvia

Jocs de taula una tarda a l’esplai.

Assemblea Extraordinària al teatre del Centre Cívic de Sant Narcís.

11Ciutat

Des de la nostra associació intentemdonar el màxim suport als associats,oferint tota classe d’activitats lúdiques,amb la finalitat de sensibilitzar i ferreflexionar sobre els moments que viula gent gran i que aquests momentsens aportin a tots una il·lusió per pas-sar-ho al més bé possible. Tal com hem anat dient al llarg d’a-quests cinc anys, la diversitat d’activi-tats que s’han realitzat ha estatextensa, com per exemple: gimnàsticade manteniment els dimarts i diven-dres per a gent gran, arts aplicades

(puntes del coixí, pintura, vidre, qua-dres...) els dilluns i dimarts, diversitatd’activitats els divendres a la tarda(tarda d’acudits, concerts, teatre, con-ferències...). A part de totes aquestesactivitats, que sempre han estat cen-trades als nostres associats, aquestany hem començat un curs de fusió ireciclatge de vidre, obert a tota la ciu-tat de Girona i a totes les edats. Estem molt contents per l’acceptacióque ha tingut el nou curs, que es fa elsdijous a la tarda, aquesta activitat ésuna eina important per estimular la

creativitat, la mobilitat de les mans ifer treballar el cervell. Què es pot feren el taller de fusió i reciclatge devidre? Primer de tot, tal com diu el títoldel taller, reciclem totes aquellesampolles que no fem servir a casa ique finalment han d’anar al contenidord’escombraries. Amb aquestes ampo-lles podem crear plates decoratives detots colors i formes que donen molt dejoc a casa nostra. A més de les ampo-lles, podem crear el nostre marc defotos, plates de tota mena i colors,joies... Us adjuntem una petita mostradel que es pot fer (vegeu foto adjunta).Us animem a totes aquelles persones,independentment de l’edat que tin-gueu, del lloc d’on vingueu, a viureaquesta experiència que és del totenriquidora i que ens permet apropar-nos a nous conceptes que consideremla base de l’educació del futur, de lagent gran, jove, infants...Podeu trobar més informació al webde l’Ajuntament de Girona o venir afer-nos una visita tot passejant per lavall de Sant Daniel. (Casal de gentgran, carrer Monges, 22).

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL La JuntaVIDA ASSOCIATIVA

Hem entrat ja en el nouany, i la nostra primera feli-citació és per a la revista ElRoure, en la seva quaran-tena edició. La tasca dedivulgació de les activitatsdels diferents casals d'avisde la ciutat de Girona per-met que ens coneguemtots una mica més ipuguem compartir les nos-tres experiències.La principal activitat quehem dut a terme al mes degener ha estat la confecció de lesnostres disfresses. Cada any triemuna temàtica diferent, i tots els vestitsi complements els fem nosaltresmateixos, tant per a nosaltres comper als senyors que ens acompan-yen. Ens fa molta il·lusió poder lluir-

los a la cercavila que s'organitza.Aquest any la desfilada ha tingut llocel dia 11 de febrer, vam sortir des dela plaça de Sant Ponç a 2/4 de 4 de latarda i vam arribar fins a Taialà on esva fer una gran xocolatada, que vaser molt agraïda per tothom, ja que

aquella tarda feia moltafred.Abans, el dia 4 de febrervam visitar la SagradaFamília, a Barcelona. A totsens va impressionar moltl'arquitectura de la basílica.El proper dia 25 es repetiràla sortida, ja que I'excursióha estat molt sol·licitada.També ha estat molt inte-ressant la visita als monò-lits de la ciutat, cosa que faque cada dia coneguem

millor la nostra estimada ciutat deGirona.I per últim, volem desitjar tot el millora la revista El Roure ja que ens dónal'oportunitat de sentir-nos més unitsen una causa comuna, les activitatsdels casals de jubilats. Enhorabona!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ M. Oliva Moreno Velasco

Carnaval 2012.

12 Ciutat

Per a nosaltres, la gent gran,en la nostra vida hi compta lail·lusió com una base de la qualconeixem les formes però avegades ens costa de trobar-hiel fons. I tan senzill que apareixaquest motiu quan ens entre-guem de ple a reflexionar-hi! Iencara es fa més fàcil execu-tant aquella quimera i fent-nerealitat estable des del mateixmoment que se’ns presental’ocasió. Aquesta és la grandecisió que han adoptat unaselecció de professors, músicscomponents d’orquestres cap-davanteres del nostre pano-rama musical, quan la vidaactiva els ha convidat al pasmerescut de la jubilació. Elpropòsit tan encertat s’ha convertiten un camp nou de les coses ques’estimen sense més remuneracióque l’admiració del públic dels cen-tres de gent gran i també, per damuntde tot, el sentiment d’altruisme queimpregnen les seves actuacions coma grup musical que escampa sons

artístics amb una generositat potserdesconeguda en temps d’afanys i tre-ball. El conjunt ha anat creixent grà-cies al seu èxit i bona sintonia entreels integrants i els ambients on esllueixen, amb la sorpresa que aquellspúblics ja són veterans per arribar adistingir-los tots i cada un d’ells i lesanteriors orquestres de les quals

havien format part. És ben segur quela creació d’aquest Grup Calidae haestat un nou camí engrescador i ambsentit de continuïtat, ja que haventdonat a remarcar el valor de lanoblesa i del voluntariat, hi haurà quivetllarà perquè no es perdi una fonttan culta i generosa. Enhorabona iendavant, amics!

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Pitu Caicedo

Oferiment de la Llar de Jubilats de Vila-Roja

La nova direcció de la Llar de Jubilatsde Vila-Roja s’ofereix a totes les llars icasals per fer intercanvi d’activitatsdins dels espais de cada centre.Des del passat mes de novembre,quan ens vam fer càrrec de la gestió ide la direcció de la Llar de Jubilats,hem fet diverses actuacions, entre lesquals destaquem les cantades d’hava-neres, les nadales, el grup de cant i elspallassos per a la mainada. Un cop al mes, com ja s’havia fetabans, fem un berenar amb ball per alsnostres socis i sòcies. També hemorganitzat sortides d’un dia a Malgrat,Blanes i Cambrils.El dia 7 de març uns quants socis isòcies de l’associació, juntament amb

persones del barri del sector est de laciutat, vam estrenar una obra de teatresocial anomenada Deshauciados ambun gran èxit de públic.

VIDA ASSOCIATIVA

Obra de Teatre a l’Esplai.

Actuació del Grup Calidae.

13Entrevista

- Quants anys tens?- Pel juliol en faré setanta.- I què has fet de bo a la tevavida?- Mira… Vaig anar al col·legi de LaSalle, vaig ser d’Acció Catòlica, vaigfer catecisme als nens que vivien ala barriada de Sant Pons en les ano-menades “barracas del río”.- I què els ensenyaves?- El que m’havien ensenyat a mi a La

Salle. L’evangeli de Jesucrist.- Quin evangeli? El del pobre deBetlem o el del que viu en unpalau al Vaticà?- Home, jo ensenyava l’evangeli delJesús que era pobre.- I a més de predicar-lo, l’imita-ves?- Bé, és que a més feia reunionsamb equips de matrimonis anome-nats de la Mare de Déu que seguien

l’esperit del Pradó, dels capellansobrers que hi havia a França aquelltemps. També formava part de l’e-quip d’acolliment de parelles de laparròquia.- Bé, bé… Però jo et preguntava situ imitaves Crist pobre?- D’alguna manera, sí. Vaig ven-dre’m el cotxe, un SEAT 1430.- Caram! Era un cotxe dels grossos.I anaves a peu?

Antoni Ramos, fill d’un brigadaque formava part de la bandamilitar, va fer estudis empresarialsa La Salle. Després repartia fruitaamb un camió, del negoci al’engrós de la seva família, finsque va entrar a la Telefónica on esva jubilar. De jove era d’AccióCatòlica, feia catecisme als nensdels immigrats que vivien ales“barracas del río”. Més tard vafer cursets de Cristianitat, i vaarribar a vendre’s el cotxe perimitar la pobresa de Crist. Ambtot, aviat es va interessar apracticar algunes religionsorientals com el budisme,l’hinduisme, el confucianisme i elTaoisme. Un cop jubilat es va fervoluntari d’algunes ONG, i va anardiverses vegades al Perú, alSalvador i Guatemala a ensenyarinformàtica a nens d’escolespobres. Ara es declara ateu i feliç.

Antoni RamosMorenoJubilat de la Telefónica que ara ajuda, com a voluntari d’aquesta Fundació ,a nens

pobres i discapacitats del Perú, El Salvador i Guatemala. Abans havia fet catecisme

als immigrants, practicant religions orientals i actualment es declara ateu

Fotos: Jordi S. Carrera

14 Entrevista

“Sóc ateu i sóc més feliç que quan era creient. Sóc seguidor deSteven Williams Hawking, un científic que diu que no cal creure enDéu per entendre la creació.”

- Sí, però si el necessitava me’l dei-xava un cunyat.- I quant temps va durar aquestasituació?- Més d’un any, fins que la famíliaem va fer reflexionar i amb raó.- Ja eres casat?- Sí, i ja tenia dos fills.- I què vas fer?- Vaig comprar un altre cotxe.- També vas fer cursets de cris-tiandat, “De Colores”?- Sí.- I què et van semblar?- Un rentat de cervell.- Has tingut relació amb altresreligions a més de la catòlica?- Sí; treballant a la Telefónica vaigconèixer un noi que pertanyia a ungrup que estudiava teosofia.- Teo... què?- Teosofia, és a dir, la saviesa deDéu.- Caram, quines coses! I què vapassar?- Que vam decidir entrar a la CreuRoja com a voluntaris i, mentres-tant, m’anava allunyant del catoli-cisme i m’interessava pel budisme,l’hinduisme, el confucianisme i eltaoisme.- Vaja! I què havíeu de fer?- Llegir els llibres sagrats d’aquestesreligions. Vaig comprar el primer lli-bre en una fira: el Tao-te-king deLao Tse.- Et reunies amb creients d’aques-tes religions?- Sí, ens reuníem amb un grupet decercadors de la veritat a la rectoriade Sant Daniel. Venia un músic quevivia a Barcelona i que era monjohinduista. Es deia Bakti-Das. (ensànscrit).- Et reunies amb algú més?- Sí, també amb un mestre budistaque vivia a Vallcanera. El vaig portar

a fer una xerrada a la parròquia deSanta Eugènia.- Et vas trobar amb alguna dona?- Sí; amb una monja filipense,Berta Meneses, de la comunitat deBarcelona, que és mestra zen perCatalunya i Balears.- I què fèieu?- Meditació en silenci … Asseguts aterra amb les cames creuades,observant la pròpia respiració i decara a la paret.- I per a què serveix, això?- Per relativitzar els fets de cada dia,calmar la ment. Segons deia AraHolen, professor de neurociència ala Universitat de Trondheim, a LaVanguardia del 8 d’abril del 2010,serveix per reduir l’ansietat, contro-lar el pensament inquiet, tenirmenys agressivitat, fer el cervellmés receptiu, la intuïció més aguda,la sensibilitat més afinada.- Has anat fora de Girona persaber més?- Sí; vaig estar dos mesos en un

centre de Brihuega, Guadalajara.- Què hi feies, allà?- Quatre hores de meditació alter-natives. A més, feia quatre hores detreball (samu).- Quin treball?- Cuidar el jardí, les plantes de l’hi-vernacle, recollir herbes curatives itambé pintava finestres, prepararolis contra el dolor.- Estaves sol?- No, hi havia la Teacher zen, lasecretària, el jardiner i la cuinera.- Ben acompanyat. Hi enraonavessovint?- Dinava amb la professora, peròenraonava més ella que jo.- I com va acabar aquesta expe-riència?- Bé. A part dels fruits de la medita-ció vaig comprar un cotxe per tor-nar a Girona. Allà eren més baratsque aquí.- I després?- Amb un amic vaig fer un viatge deturista al Perú i allà vaig conèixer

una associació que es deia UCA,Unión de Ciegos de Arequipa, quenecessitaven ajuda, i els vaig pro-metre que hi tornaria com a volun-tari.- I va ser veritat?- Sí; primerament vaig anar a Bar-celona a l’ONCE a fer un cursetsobre tractament de discapacitats ivaig aprendre l’idioma braille, delscecs.- El sabies llegir i escriure?- Escriure’l, bastant. Llegir-lo, notant. Vaig fer classes als pares delsnens cecs.- I vas tornar al Perú?- Sí, a Arequipa mateix, dos mesos imig. Portava material per a cecsamb diners que recollia l’ara de laprofessora de braille de la l’ONCE, laPaquita.- I què hi feies?- Els llegia llibres, els acompanyavaa comprar, al metge, al banc. Vaigaconseguir de la Telefónica del Perúordinadors i connexió per Internet

per a la seu local.- Res més?- Home. Et sembla poc? A més, elsdivendres els passàvem àudios ipel·lícules adaptades per a cecs. I elsdissabtes els portava amb un auto-bús allà on em demanaven.- Qui ho pagava tot això?- En aquest viatge tot sortia de lameva butxaca.- Vas fer molts amics?- Ui! M’estimaven com boigs. Méstard hi vaig tornar dues vegadesmés i em venien a esperar a l’aero-port tocant guitarres i oferint-meflors.- Hi vas anar moltes vegades?- Tres, i en el segon viatge els vaigportar 6.000 euros per realitzar unprojecte aprovat i finançat per lafundació Telefónica per a escoles denens que estudien i treballen.- I el tercer viatge?- Vaig anar-hi amb un altre projectei per controlar l’execució.- Vas anar a algun altre país?

- Sí, al Salvador i a Guatemala a ferclasses d’informàtica amb un grupde la fundació Telefónica.- Em deixes parat! Diuen que lessud-americanes són molt carinyo-ses…- Sí, però no em vaig comprometreamb cap.- Després de tantes voltes i revol-tes, ara en què creus tu?- Sóc ateu i sóc més feliç que quanera creient. Sóc seguidor de StevenWilliams Hawking, un científic quediu que no cal creure en Déu perentendre la creació.- Maria Santíssima! Qui t’ha vist iqui et veu.

Pere Madrenys

15Entrevista

- Una flor?- L’hortènsia- Una pel·lícula?- Allò que el vent s’endugué- Un actor?- Gary Cooper.- Un rei?- Cap.- Un Papa?- Joan XXIII.- Un futbolista?- Messi.- Divorci?- Sí.- Avortament?- Sí.- El fet més agradable de la teva vida?- El naixement dels meus fills.- Què hi ha més enllà del cementiri?- Res. Venim de la pols i en polsens convertirem.- M’has dit alguna mentida?- No.

A RAIG!

16 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓPer començar, bullir les patates amb pell,tallar a rodanxes i reservar.En una paella, posar oli i els alls talladets...deixar fer fins que siguin daurats i afegir-hiles gules... donar unes voltes i reservar.Tallar els alvocats a làmines fines.Posar al plat les patates tallades. A sobre,els alvocats... a sobre, l'amanida... posar sali oli... i a sobre de tot posar-hi les gules.Afegir unes olives i si es vol també algunasalsa... però amb les gules a l'allet ja és moltbo, sense res mes. És molt senzill... peròmolt bo.

Amanida de gulesMENÚ DE PRIMAVERA

PREPARACIÓTemps: 15 minuts (5min de prepara-ció+10min de cocció) Dificultat: baixaIngredients per a 2 persones.Utensilis: 1 cassola o paella, 1 forquilla, 1ganivet, 1 got de vi, 1 espàtula ampla, 1drap de cuinaResum: Salpebrem el peix i l’amanim ambunes gotetes de llimona i oli d’oliva. Elcoem en una paella a foc fluix. Quan esti-gui un xic cuit hi afegim la picada d’all ijulivert i el vi. Deixem que faci xup-xup unsminuts.

PREPARACIÓ1-Tallem en un plat els dos grans d’all i lesfulles de julivert ben fi i ho retirem.

2- Salpebrem els filets de lluç i hi posemunes gotetes de llimona i oli d’oliva. Ambles mans, untem bé tota la superfície per-què tots els ingredients quedin ben repar-tits.

3-Posem una espiral d’oli d’oliva en unapaella a foc ben fluix i quan estigui calenthi posem el peix. De tant en tant, cada 2minuts aprox., l’anem girant amb unaespàtula ampla.

4-Quan veiem que comença a estar cuit, hiposem 1/2 gotet de vi. Remenem i hi aca-bem de posar l’altre mig i la picada d’all ijulivert. 1 minut i tanquem el foc, que sinól’all es cremarà!

Lluç amb all i julivert i un toc de vi blanc

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

� Amanida de fullesvariades � Patates � Gules � Alvocats � Olives � Alls � Oli i Sal

INGREDIENTS:

� 2 filets de lluç � 2 grans d’all � 2 branquetes de juli-vert � 1 got de vi de viblanc � llimona (un rajolí) � sal � pebre � oli d’oli

17Qualitat de vida

PLAGUES

l nostre entorn viuen i s’hireprodueixen un nombreimportant d’espècies de

mosquits que ens poden picar, espe-cialment en les èpoques més caloro-ses.En determinades circumstànciespoden arribar a generar una plaga,és a dir,que el nombre d’individusadults arriba a ser tan elevat queprodueix un increment important deles molèsties i es fa necessari adoptarmesures específiques de control.El control de mosquits es basa pri-mordialment en el control de lesseves larves en el focus i punts decria. Els mètodes més utilitzats sonl’aplicació de productes larvicidesbiològics,juntament amb una sèriede mesures preventives i de mètodesfísics.El mosquit comú o Culex pipienscontinua sent el mosquit que picamés freqüentment, no obstant aixòhi ha altres gèneres de mosquits quetambé s’han de tenir en compte,són els del gènere Aedes, al qual per-tany el mosquit tigre (Aedes albopic-tus).La prevenció és el millor mètode peral control d’aquest mosquit. Ésimportant evitar la posta d’ous i elcreixement de les larves aquàtiques ieliminar tots els punts d’aigua on potcréixer, ja que aprofiten les acumu-lacions d’aigua per reproduir-se. Enpoc temps en aquesta aigua aparei-xeran les larves de mosquit, que ani-rant creixent fins que en surtin elsadults, que finalment ens podrienpicar, ja que necessiten la sang perpoder dur a terme el seu cicle repro-ductiu. Les femelles produeixenmolèsties a causa del nombre tanelevat de picades que fan.A diferència del mosquit comú, el

mosquit tigre és actiu sobretot dedia, a l’exterior de les cases. S’amagaen zones ombrívoles i el seu radid’acció és relativament curt (uns 400metres del lloc de cria com a màxim).Si se’n detecta la presència vol dirque el focus d’origen ha de ser pro-per. El mosquit tigre adult fa entre 2i 10 mm. Se’l reconeix per les ratllesblanques al cap i al cos.Després de les pluges s’han d’adoptarles mesures de prevenció bàsiquesper evitar que aquests mosquits esreprodueixin dins l’àmbit de les nos-tres cases (patis, jardins, horts…), ifer-ho al més aviat possible.

Les recomanacions són les següents:

� Eliminar els objectes/recipients del’exterior que puguin acumularaigua, o buidar-los (galledes,joguines, regadores, plats d’ani-mals domèstics, plats sota els tes-tos...).

� Tapar amb tela mosquitera espessaels safareigs i les basses petites, obuidar-los.

� Posar sota cobert carretons oremolcs, o bé posar-los cap peravall o tapar-los amb una lona.

� Eliminar l’aigua dels recipients ontrobem larves del mosquit.

� Eviteu els forats i les depressions deterra on es pugui acumular aigua itapeu els forats dels troncs d’ar-bres omplint-los de sorra.

Hi ha altres indrets que cal tenir encompte com són els cementiris, jaque poden tenir alt risc de presènciade mosquit tigre i tan sols seguintuns petits consells podrem contro-lar-ne la proliferació:� No poseu les flors naturals engerros només amb aigua, afegiu-hi

altres elements com gel o espon-ges, o ompliu el recipient ambsorra fins a sobrepassar la superfí-cie d’aigua, això aportarà la humi-tat necessària per mantenir la florviva.

� Si són flors artificials, feu un foratal recipient.

� Si feu servir testos, no hi poseuplats a sota.

El comportament individual i lacol·laboració de tothom és impor-tant per tal d’evitar la proliferaciódel mosquit tigre, ja que serem elsprimers beneficiats.

En general podrem evitar les picadesde tots els mosquits: � Instal·lant teles mosquiteres quen’impedeixin el pas als edificis perfinestres, portes i altres obertures.

� Portant roba de màniga llarga ipantalons llargs, de color clar.

En el cas de decidir posar-vos unrepel·lent:

� Fer-lo servir només a l’exterior idurant el temps necessari, i seguiules indicacions d’ús.

� No l’apliqueu a menors de dos anysi eviteu usar-ne per a nens mésgrans. No l’apliqueu mai a les mansdels infants. Tampoc s’aconsellaaplicar-lo a la roba.

� S’ha de netejar bé la pell amb aiguai sabó quan no sigui necessari elrepel·lent.

I si ens han picat, rentarem i desin-fectarem la zona. En el cas que per-sisteixin les molèsties, consulteu elvostre metge.

Margarita de Arquer CarrerasAjuntament de Girona

Mosquits

E

18 Cultura

LLEGENDES DE GIRONA

s impossible ser original al'hora de parlar de les lle-gendes de Girona: són

molts els autors que les han aplegati explicat en els darrers anys. N'hanpublicat llibres Carles Vivó (1989),Ramon Alberch (2001), Gerard Rocai Nuri Ros (2007) i Ramon Girona(2011). Aquí parlem només de quatrepedres populars, vinculades a altrestantes llegendes que formen partdel patrimoni intangible de la ciu-tat.

La lleona de l'hostal

A la plaça de Sant Feliu s'hi aixecauna columna d'estil romànic dequatre metres d'altura, amb un ani-mal que s'enfila per la superfície i,en ser dalt, gira els ulls cap a l'ho-

ritzó. Originàriament es trobava a lacasa número 19 de la pujada deSant Feliu, on de fet comença elcarrer Calderers, i devia tenir com afunció la de sostenir una biga queamb el temps va desaparèixer dei-xant la columna exempta, coronadaper un capitell.Allà, segons la llegenda, hi havia unhostal anomenat de la lleona, iqualsevol que hi entrés, posant-sede puntetes, podia tocar amb laboca la part inferior de l’animal.Llavors la gent de l'hostal, situatjust a l'entrada de la ciutat per lacarretera que venia de França, deiaals forasters, mig en broma, que pertenir carta de ciutadania a Gironahavien de besar la bestiola. D'aquestcostum en va néixer la dita: "No potser veí de Girona qui no faci un petóal cul de la lleona". El bes exigia unlleu esforç físic i una exhibiciópública que suposaven alhora unaintegració i un compromís.Durant molts anys es va perdre elrastre de la columna, guardada alMuseu d'Art. Però, tornada lademocràcia, l'Ajuntament en vaencarregar una rèplica perinstal·lar-la altra vegada al carrer.Així la lleona, que en realitat és unlleó jove, va recobrar el seu sentit iha esdevingut un dels símbolscaracterístics de la ciutat. A poc apoc, el significat de la figura es vaanar enriquint. Carles Vivó vaaccentuar el seu caràcter llegendaridient que el petó era una garantia:qui el fes, o mai no se n’aniria deGirona o, si en marxava, hi tornariaindefectiblement. Aquesta és la ver-sió que fan córrer els guies turístics,i per això són molts els visitants ques'afanyen a complir disciplinada-ment l'esforçat ritual.

La bèstia del carrer del Llop

A la llinda de pedra de la casanúmero 9 del carrer del rei Martí,conegut popularment com el carrerdel Llop, s'hi va esculpir un relleu,avui guardat al Museu d’Art, ambuna bèstia voraç ajaguda sobre uninfant indefens.En els límits estrets d'aquell carrerombriu, amb molts metres d’altesparets sense obertures, hi va créixerla llegenda d'un llop que hauriaaparegut per sorpresa i hauriadevorat una nena. Una versió mésmorbosa deia que l’hauria violat.Una altra versió, en canvi, sosté quela víctima va ser I'escolà que obriauna processó que baixava de laCatedral a Sant Pere de Galligants.L’escultura, molt agressiva, s'hauriacol·locat allà per assenyalar el llocdel fet, però tampoc no és descarta-ble que fos la presència de la figurala que fes sorgir la llegenda.En tot cas, el fet real no és del totinversemblant, hi hagué un tempsen què els llops carnívors rondavenprop dels llocs habitats, i fàcilmentpodien arribar a un indret situat enel límit del nucli urbà. Però el mis-teri no s’acaba aquí, perquè unamirada atenta a la pedra esculpidapermet descobrir que l'animal, tot i

Quatre pedres de llegenda

É

La columna de la lleona, a laplaça de Sant Feliu.

El relleu del carrer del Llop, avuial Museu d'Art (Foto: CarlesMitjà).

19Cultura

haver donat nom al carrer, no és enrealitat un llop, sinó un lleó, feraomnipresent en l’heràldica medie-val. Potser, doncs, no hi va havermai cap llop al carrer del Llop, peròel relat de la nena i el llop, immor-talitzat en la literatura universal perPerrault i pels germans Grimm, s'es-cau perfectament a un lloc que,segons Josep Pla, sorprèn per la seva"força obscura" i la seva "densitataclaparadora".

La bruixa de la Catedral

Les façanes i l'absis de la seu deGirona són plens de gàrgoles, canalsde pedra que donen sortida a lesaigües pluvials. Però només unaentre totes té forma humana: unaforma que Pla trobava "monstruosai grotesca". Al costat de la torre deCarlemany, sortint rectament de laparet, una imatge gòtica, segura-ment del regle XIV, representa unadona vestida de llarg, amb el capcobert i un pergamí a les mans i laboca perpètuament oberta pervomitar l'aigua de la pluja.Diuen que hi hagué, a Girona, unadona dedicada a la bruixeria que,per mostrar el seu odi a la religió, vaproferir renecs i va llançar pedresmentre passava la processó de Cor-pus. Segons una altra versió, va ape-dregar un pobre capellà que anava aportar el combregar a un moribund,i ho va fer per impedir que el malaltrebés els últims sagraments. Sigui

com sigui, la seva profanació va sercastigada: va quedar instantània-ment petrificada i col·locada en unaposició impossible a la part més altadel temple. Una frase popular posaparaules a la maledicció divina:"Pedres tires, pedres tiraràs, depedra et quedaràs".Una rèplica d'aquesta gàrgola,esculpida en bronze per Pia Crozet,es dreça, vertical, al bell mig deljardí de la Francesa, mirador privile-giat de l'estàtua autèntica. Labruixa, convertida així en monu-ment urbà, reviu també en unabalada de Núria Esponellà i enun conte de M. Assumpció Soler. Vaser justament al voltant d’aquestadona, i en una nit de pluja, que Pru-denci Bertrana va imaginar l'escenaculminant de la novel·la Josafat. Elcampaner embogit, per ocultar elseu crim, precipità en el buit el cosinert de la Fineta. Il’autor diu que"l'aigua que plorava la gàrgola cai-gué com un baptisme purificadorsobre la seva nuesa".

El falcó del Cap d’Estopes

Sobre la porta de les sales capitularsde la Catedral, en un nervi de l’ar-cuació gòtica, hi ha esculpit en

pedra un falcó amb les ales esteses.Aquesta figura inesperada ret cultealhora a la història i a la llegenda,barrejades indestriablement.Ramon Berenguer I, comte de Bar-celona, va ser pare de dos fills bes-sons, batejats com a Ramon Beren-guer i Berenguer Ramon. El primerera conegut com el Cap d'Estopesper la seva abundosa cabellerarossa. Mort el pare, els dos germansvan compartir incòmodament lagovernaci6 del país fins que, el dia 5de desembre de 1082, RamonBerenguer II, que havia sortit decacera, va ser trobat mort en unbosc prop d’Hostalric. BerenguerRamon, des de llavors comte únic,sempre va ser sospitós d'haver-loassassinat. Sotmès a un judici deDéu al cap de dotze anys, va serdeclarat culpable i enviatcom apenitent a Terra Santa, on va morir.A partir d'aquest fet real es va des-cabdellar la llegenda. Diuen que elcos del Cap d'Estopes va ser trobatper un pagès en sentir els crits delament del falcó que l’acompanyavaen la cacera. El cadàver va ser con-duït solemnement a la Catedralgironina, on reposa en un majestuóssepulcre sobre la porta de la capellaconventual. Durant tot el llarg tra-jecte, el falcó va volar sobre lacomitiva i, en arribar a les portes dela seu, va caure fulminat als peusdel seu senyor. És en memòria d'a-questa fidelitat extrema que es vacol·locar la figura de pedra. Així hoconta en prosa Tau Piferrer i, envers, un romanç de Melcior Font iun poema de mossèn Pere Ribot. Itambé diuen que, durant l'oficifuneral, els clergues no podien can-tar l'ofici de difunts, sinó que repe-tien, sense poder-ho evitar, la terri-ble pregunta bíblica: "Caïm, on ésAbel, el teu germà?"

Narcís-Jordi Aragó

El falcó a l'interior de la Seu(Foto: Jordi Soler).

La bruixa de l’absis de la Catedral.

20 Cultura

LLEGENDES DE GIRONA

EL VAMPIRDE LA RAMBLASi passeges per sota les voltes de laRambla, arribaràs a un indret onpodràs veure, en un racó de la volta,molt amagada, aquesta imatge de lafotografia. Què representa? Doncs nimés ni menys que “el vampir de laRambla”.Els que ja fa dies llargs que esteu enaquest món sabeu que fa anys eljovent passejàvem per la Rambla,Rambla amunt, Rambla avall, ambl’esperança secreta de trobar-hixicota o xicot, ara en diríem “lligar”.Doncs bé, sembla que aquest senyorde les ales de vampir i les llarguesbarbes era ni més ni menys que elresponsable que els gironins i giro-nines s’enamoressin. Perquè la llegenda diu que si un noio una noia aconseguia portar fins aaquest lloc la persona que li agra-dava i aquesta li concedia qualsevolcosa, un caramel, un petonet, unnúmero de telèfon, la cosa estavafeta: ja eren xicot i xicota.El que llegeixi això ja sap, doncs, elque ha de fer si vol trobar parella.Cap a la Rambla falta gent, i portarel candidat o candidata a visitar el“vampir de la Rambla”.

EN PERE MANAIATocant a Girona tenim una vallverda i formosa anomenada vall deSant Daniel. Temps era temps,aquesta vall es deia vall de la Foscori hi vivia un personatge que era nimés ni menys que el botxí de la ciu-tat de Girona. Aquest home eracasat i tenia dos fills, en Pere i laTuies.En Pere, així que va ser una mica

grandet, ajudava el seu pare. L’einaque feia servir el botxí, la destral, enaquella època s’anomenava“manaia”. Quan hi havia una execu-ció, poc temps abans, el seu pare lideia: “Pere, prepara la manaia, lescordes i el sarró”. Aquesta frase,escoltada per la gent de la vall unai altra vegada serví per posar-li alnoi el sobrenom de Pere Manaia.Un cop mort el seu pare, en Pere esva sentir culpable de tantes mortsque havia ajudat a fer i un bon dia,decidint fer penitència, va creure

que la seva redempció passava peranar a la processó de DivendresSant. Per aquest motiu, amb ungrup d’amics i amb l’aprovació delclero van crear un grup d’armatsque, amb els anys, van rebre el nomde “manaies”.Segons la llegenda, passats els anys,la manaia que portava en Pere des-filant va ser dipositada en una cova,avui desapareguda, de la vall de laFoscor, propera a la font dels Lleons,com a testimoni ignominiós detotes les vides que va segar.

Quatre llegendes ben conegudes

21Cultura

LA MAJORDOMAA l’entrada del passeig arqueològichi ha aquesta escultura que repre-senta la majordoma de sant Narcís.No sabem si va existir en realitat o sinomés és fruit de la imaginaciópopular, però la llegenda ens diu queera una tia àvia de santa Afra que vaacompanyar sant Narcís quan vavenir a viure a Girona.Era una dona de més de cent anys,immensament grassa (fixeu-vos enquina panxota li ha posat l’escultor)i anava vestida sempre de colors

llampants i amb esquellerincs, perfer notar el seu pas a la gent. Tambétenia anomenada per ser bona cui-nera i per conèixer les arts esotèri-ques. Aquests coneixements li vanservir, una vegada que es va enfadarmolt, per fer que totes les esglésiesde Girona quedessin plenes deteranyines amb unes aranyesimmenses.Seguint amb la llegenda, diu que undia, a causa d’una irreverència cap asant Narcís, aquest li va retirar elspoders, i va convertir-la en la riota

de la ciutat, fins que, un bon dia, vatenir una visió que preveia el martirii mort de sant Narcís i de sant Feliu.Quan els seus pressentiments es vanfer realitat, la majordoma es va tor-nar humil i es va dedicar a tenir curadels malalts i desvalguts. Poc abansde morir, va fer encendre un focdavant de la catedral i va inventar lasopa de menta. Quan va morir, elsgironins que van carregar el seu cosvan quedar admirats que tot i la sevagrandària pesava menys que un par-dalet.

L’ESPASADE CARLEMANYAquesta que veieu a la fotografia ésla torre de Carlemany, que no ésaltra cosa que el campanar de l’es-glésia romànica que hi havia abansde construir-se l’actual catedral ique va quedar adossada a la novaconstrucció. S’anomena així perquèla tradició diu que allà va pujar-hiCarlemany un dia que va venir a visi-tar Girona.Doncs bé, la llegenda explica quequan Carlemany era a dalt contem-plant la vista de la Girona nevada, jaque aquell dia havia caigut una grannevada, a l’emperador li va caurel’espasa daltabaix. Tot i que els seussoldats van baixar a buscar-la, l’es-pasa s’havia enfonsat a la neu i novan trobar-la.Amb posterioritat, quan la neu ja vaser fosa, van tornar a buscar-la i totva ser debades, ja que no es va tro-bar mai més. A partir d’aquí, la ricaimaginació popular diu que l’espasaes va enfonsar a la terra i queseguirà enfonsant-se fins que arribial centre del planeta i el parteixi endos. En aquell moment serà la fi delmón.Esperem que això encara trigui.

Lluís Corredor

22 Cultura

En el darrer número d’El Roure vaigexposar el descobriment de l’expan-sió accelerada de l’univers. Lesobservacions cosmològiques hanportat a la conclusió que l’universva entrar, fa milers de milionsd’anys, en una fase d’expansió acce-lerada. Ara, creix més ràpidamentque fa cinc mil milions d’anys. Quèfa prodigiosa l’expansió acceleradade l’univers?

La foscorQuan crèiem que ja ho havíem vistquasi tot, les mesures dels movi-ments de les galàxies i l’expansió del’univers ens han portat a descriureun nou panorama. Només un 4 %de l’univers és visible, o es potdetectar mitjançant radiacions,directament o indirecta; i encara lamajor part d’aquest 4 % és gasintergalàctic. Un 23 % de tot ésmatèria de naturalesa desconeguda(per ara), la matèria fosca, que nointeracciona amb la radiació elec-tromagnètica. Per aquesta raó ésinvisible per a tota la gamma de lallum, la que podem veure elshumans o la que podem detectaramb els nostres aparells. Invisible…però amb efectes gravitatoris, querevelen la seva existència. El 73 %restant, només el 73 %!, és energiafosca, de naturalesa desconeguda.L’energia fosca és la que empenyl’expansió de l’univers.Matèria i energia fosques, sí; peròno són les tenebres.

Espai, temps i galàxiesHem d’entendre que l’univers no éssimplement el lloc on es trobenestrelles, galàxies, partícules de pols,núvols de gas i cossos astronòmicsen general. No és només el conjuntd’aquests cossos. Més enllà, hem dedir que no és tampoc el temps enquè passen els fenòmens. En reali-

tat, és el conjunt de tot: cossos, l’es-pai i el temps. Les existències i lesnaturaleses d’objectes, d’espai i detemps estan relacionades. Cal consi-derar, almenys en el nostre univers,que espai i temps es combinen enuna sola cosa: l’espaitemps. Diguemper aproximació que aquest espai-temps és el teixit de l’univers. Unteixit que els cossos deformen enproporció a la seva massa. Aixòequival a dir que el cos és una dis-torsió, el cargolament, d’espai-temps.Metafòricament, direm que l’espai-temps és la textura de l’univers.Aquesta textura es pot estirar oarronsar, és a dir, es pot expansio-nar o contraure. La contracció espot atribuir a la massa de tota lamatèria que existeix a l’univers,inclosa la fosca, que tendeix a unirtot el que existeix. La massa con-junta de tota la matèria tensa latextura de l’espaitemps i tendeix aprovocar la contracció de l’univers.

L’energia de l’expansióL’energia fosca, altrament, és comuna molla comprimida en el teixitde l’espaitemps. Quan una molla esdestesa, els extrems es separen. L’e-nergia fosca provoca la separació depunts de l’espai en el temps, l’ex-

pansió de l’univers, que detectemper l’allunyament relatiu de lesgalàxies, un allunyament que té unavelocitat que creix amb la distància:les galàxies més distants, respecte ala nostra, s’allunyen més de pressaque les pròximes. Es pot pensar quel’expansió és una conseqüència delmodel explosiu de l’origen de l’uni-vers; llavors, l’expansió, amb eltemps, s’hauria d’alentir, perdriaintensitat més o menys ràpidament.Tanmateix, l’expansió acceleradaindica un fenomen de signe con-trari: després d’un temps d’expansióminvant, l’expansió en temps mésrecents s’accelera. La molla s’estiramés ràpid a mesura que es destesa.D’on surt l’energia necessària per al’expansió accelerada? És l’energiafosca. En la comparació que fem,l’energia fosca és l’energia emma-gatzemada en la tensió del teixit del’espaitemps. És una energia queimpregna tot l’univers. Vivim sub-mergits en un oceà còsmic d’ener-gia.El gran problema és que diferentsestudis donen valors monstruosa-ment diferents de la densitat d’a-questa energia, justificada, recor-dem-ho, pel descobriment prodigiósde l’expansió accelerada de l’uni-vers.

L’univers en expansió

23Cultura

Escales de la Pera

He pujat, a poc a poc les escales. En cada graó he trobat un tros de la meva infància.

A la pica de la font l’aigua dormia.

Marededéu de la Pera a l’angle escairat de la cisterna del Palau com un vaixell ancorat en una mar de pedra. Estàtica cariàtide d’un temple d’eternitat. Epicentre d’una estrella de cinc puntes en l’encreuament de cinc carrers ancestrals.

L’olivera dels Laporta s’abalança de la paret d’un jardí penjat dels núvols, i despentina les descabellades fulles platejades i davant seu, la glicina es desflora en una pluja de pètals rosats i liles.

En el cantell dels graons jo segueixo reinventant els meus passos de la infància.

He pujat, a poc a poc les escales, i he sentit la trencadissa del primer cantiret d’aigua.

Isabel Oliva i PratDel llibre “L’INSTANT DE L’ÀNGEL”

Les vaques flaqueslluiten amb més coratgeper l’herba fresca. E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Una comparació de mesuresNo la podem mesurar, per sortir delsdubtes? Comparem-ho amb un altreoceà: l’atmosfera. És cert que del’atmosfera tenim experiènciesdirectes: en respirem un dels com-ponents (l’oxigen), experimentem latemperatura de l’aire, els canvis depressió, la força del vent, quepodem transformar en treballmecànic, etc. Fixem-nos en una deles propietats: la pressió, que és elpes per unitat de superfície de lacolumna d’aire que tenim aldamunt. La pressió la podem mesu-rar. Percebem els canvis de pressióquan pugem a muntanyes proualtes, sentim, i a vegades patim, elsefectes dels vents. Sí; però el queexperimentem i, al capdavall, mesu-rem, són diferències de pressió, gra-dients. Comparem dos valors de lapressió en dos punts diferents.Podem fins i tot donar un valorabsolut de la pressió amb el barò-

metre per comparació d’alçadesd’una columna de mercuri (o perdeformacions calibrades de pecesmetàl·liques) amb un zero de pres-sió, la pressió del buit, on no hi haaire.De passada, assenyalem que la res-piració també implica un gradiententre les concentracions d’oxigeninterna, a la sang, i externa, a l’at-mosfera.L’energia fosca no presenta gra-dients. La densitat d’energia semblaser molt baixa i la seva distribució ésmolt homogènia. És equivalent al’energia del buit. No podem fercomparacions experimentals instan-tànies, amb el buit com a valor zero(tot i que s’ha proposat un mètodeamb superconductors). El seu valors’ha de deduir de fenòmens, coml’expansió de l’univers, de la geome-tria de l’espaitemps, de mesurescomplexes que poden inclourealtres efectes, de models matemà-tics, de comparacions entre obser-vacions de fenòmens separats perintervals de milions d’anys. No hi havents impulsats per l’energia fosca.I pel fet que és de baixa densitat ino presenta gradients, malgrat serl’energia capaç de provocar l’expan-sió de tot l’univers, no la podemaprofitar… per ara.Quin serà el destí de l’univers enexpansió accelerada? Em reservo eltema per a un altre article.

Joan Miró Ametller

24 Consell G.G.

l passat dimecres 8 defebrer, aquelles i aquellsque, dintre del Consell

Municipal de la Gent Gran, formemla Comissió de la Diada, destinada alnostre col·lectiu, vàrem fer la pri-mera reunió amb l’objectiu decomençar a confeccionar el pro-grama d’actes per a la celebraciód’enguany. En primer terme s’establí,com a data per a l’esdeveniment, decomú acord amb l’Ajuntament, pelque fa a poder disposar del TeatreMunicipal, el dia 6 de juny. Seguida-ment, tenint en compte que en lapassada edició de la festa va ser degran interès i va resultar molt benacollit el reconeixement que es varetre als sobrevivents de la Lleva delBiberó, va semblar que seria bo fer-lo extensiu als diferents col·lectius dela nostra ciutat que hagin destacatper algun aspecte concret. Enguany,tenint en compte que la revista ElRoure, editada per una de les altrestres comissions que integren el Con-sell Municipal de la Gent Gran,publicarà el número 40 de la revista,que cada vegada va a més tant pelque fa a la qualitat de contingutscom en nombre d’exemplars, vàrempensar que podia ser l’escollida perfer-ne l’oportú reconeixement, comun dels actes principals de la diada.La proposta fou aprovada, unànime-ment, per tots els i les assistents a lareunió, que van mostrar la generalsatisfacció, envers tots aquells iaquelles que intervenen en el con-tingut i l’edició d’aital publicació,que ha esdevingut un motiu de saorgull per al nostre Consell Munici-pal de la Gent Gran, donada l’actualbona acceptació que té El Roure, quefa honor al seu nom, per la seva soli-desa i el seu arrelament. Per tant,

esperant que sigui ben rebuda lanostra proposta, els felicitem, bensincerament, per la seva excel·lentlabor.

Lluís Torner i Callicó,en nom de la Comissió

de la Diada de la Gent Gran

Preparant la cinquena Diada de la Gent Gran

E

Una imatge de la Diada de laGent Gran de juny de 2011.

25Racons

principis del segle XX hihavia a Girona petits grupsculturals que vibraven amb

les pedres de la ciutat, miraven alsmoviments intel·lectuals que esdefinien a Barcelona i iniciaven elseu propi combat per la transforma-ció de la ciutat. Els estudiants giro-nins descobrien, a Barcelona, unmón totalment nou i si bé molts jano tornaven els que ho feien, en unintent de seguir lligats a la terra queels havia vist néixer, connectavenamb els moviments culturals locals,amb les revistes que es creaven, ambl’activitat lligada als Jocs Florals.Seguien de prop les passes delmodernisme i després del noucen-tisme, i estaven atents als movi-ments del catalanisme polític que esproposava un programa de regene-ració i de construcció nacional.

Alguns decidirien portar aquestesidees al terreny de la gestió munici-pal i fou amb aquest esperit que enles eleccions parcials municipals de1915, 1917, 1920 i 1922 es va anardecantant el consistori gironí cap ala presència de regidors republicansi regionalistes, que arribaven ambun esperit renovador. Concretamenten les de 8 de febrer de 1920 coin-cidí l’aliança de les forces de la LligaRegionalista i dels republicans fede-rals, i Rafael Masó i Valentí i Joa-quim de Camps i Arboix foren ele-gits per la mateixa candidatura peldistricte tercer. Rafael Masó fouregidor de 1920 fins a 1923, quan laDictadura va suspendre els ajunta-ments, i va recuperar el lloc de regi-dor al febrer de 1930 fins a les elec-cions del 12 d’abril de 1931. Fou enaquesta etapa municipal que Masó

va desenvolupar una gran tasca enel terreny de l’urbanisme i de larehabilitació del Barri Vell, va pro-moure una revisió de les ordenancesd’alineacions i rasants, i va assolir laseva aprovació al febrer de 1922. Estrencava amb un criteri homoge-neïtzador i desvirtuador i s’adoptavael criteri modern de respecte de latrama urbana i de conservació delsvalors històrics i arqueològics queacompanyaven aquesta trama. Ambaquest criteri promogué el 1930 (28de novembre) la proposta d’estudid’un passeig arqueològic, que fes elrecorregut del perímetre de lamuralla carolíngia de la ciutat, desde la plaça de les Sarracines fins elportal de Sant Cristòfol i la TorreGironella. L’acompanyaven i l’em-penyeren en aquesta idea, entred’altres, Carles Rahola i Josep de C.

El Passeig Arqueològic

A

Carrer de Sant Cristòfol. Foto: Juanjo Valeros.

26 Racons

Serra i Ràfols. Aquest darrer, que vatreballar a Girona fent l’estudi de lesmuralles romanes de la ciutat, l’any1930 formulà una proposta con-creta en l’article “A Girona”, a larevista La Nau de 2 de desembre de1930, en el qual proposava “laneteja del camí que ressegueix lesmuralles que duen a la Torre Giro-nella, com a futur passeig Arqueolò-gic”. En realitat, Serra Ràfols escriua Rahola una carta el 4 de desembrede 1930, on li diu: “Li envio l’articlepromès a La Nau sobre Girona. Ara,vostè amb molta més perfecció, potinsistir des de La Publicitat i, siaconseguim alguna cosa, hauremcontribuït a fer una obra interessanti que, dintre de la seva enorme sen-zillesa, serà una cosa bellíssima”.No és gens estrany, doncs, que laidea que ja havia promogut el 1930i que bullia al cap de Masó, des defeia temps, esdevingués més queuna idea quan després de les elec-cions de gener de 1934 obtinguerenla majoria a l’Ajuntament els regio-nalistes amics seus. Serra i Ràfolscontesta una carta de Masó i li diuque “el que em dieu del PasseigArqueològic, ja sabeu, ho troboadmirable, i per la nostra part estema la disposició de l’Ajuntament entot el que puguem: informes, pro-paganda, etc” (6 d’abril de 1934).Masó insisteix i Serra i Ràfols li diuel 22 de juny de 1934: “He llegit elvostre document sobre el PasseigArqueològic de Girona, que trobomolt bé en totes les seves parts, ique us retorno interclús” (documentde 1931). L’Ajuntament li encarregàun avantprojecte, que proposà el1935 i que va donar peu a unes pri-meres obres elementals suspesesarran de l’esclat de la Guerra Civil.Però el reconeixement a la paterni-tat de Rafel Masó devia ser tan evi-dent que, quan els serveis tècnicsmunicipals prepararen, el novembre

de 1954, un nou “Anteproyecto dePaseo Arqueológico” es remeterenals antecedents de l’any 1935:“Dicha aspiración... dio lugar en elpasado, a la formación de un cro-quis o anteproyecto concebido porel ilustre Arquitecto gerundense D.Rafael Masó Valentí, llegándosedespués y a base de dicho antepro-yecto a iniciar unas obras de expla-nación en el sector anexo a lasmurallas, junto a la puerta ybaluarte de San Cristóbal y a losClaustros de la Catedral, obras quese realizaron bajo los auspicios delExcmo. Ayuntamiento de Gerona aúltimos de 1935 paralizándosealgún tiempo después”. El nouavantprojecte, de novembre de

1954, fou sotmès l’any 1955 al trà-mit de consulta institucional i s’hiconstatava que “en el anteproyectose ha recogido, en líneas generales,por estimarse muy acertado, el tra-zado diseñado por el Arquitecto D.Rafael Masó para la primera etapadel mismo...”. Aquest avantprojecte,que anava acompanyat de dibuixos igràfics, respectava el traçat de Masóperò acabaria introduint criteris demajor intervenció arquitectònica ide transformació paisatgística imonumental amb un gust i orienta-ció molt poc de Masó.La part realitzada del passeigArqueològic fins els primers anysseixanta va estar tocada per criterisforans, com totes les intervencions

27Racons

que impulsava la Dirección Generalde Bellas Artes que, com en el cas dela famosa llotja de Sant Domènec,pervertien els espais i les formes ivolums del Barri Vell de la ciutatamb la introducció de formesimpròpies. Lluny d’un recorregut,d’un itinerari, d’un passeig esmaltatd’art i d’arqueologia es va promoureuna actuació massa potent, en quèles intervencions noves eclipsaven idiluïen els valors que es pretenia deressaltar.Per això, a partir de les eleccionsmunicipals de 1979, es va retornarals principis i propostes de paterni-tat “masoniana” i als criteris de sim-plicitat elemental que els haviacaracteritzat; austeritat de la inter-

venció, predomini del tractamentvegetal i paisatgístic per reforçar elvalor dels monuments i del períme-tres murat de la ciutat. Fou ambaquesta idea que es va assolir, l’any1981, el desmuntatge de la llotja deSant Domènec i la reconstrucció del’espai en la seva nuesa total perpermetre visualitzar admirativa-ment, des del caire de la portaRufina, l’encadenat de volumsgòtics que el gran convent propo-sava. I també fou la idea que vamoure el Pla especial del Barri Vellaprovat i vigent des de 1983. Sota lapauta d’aquest Pla es va continuarel passeig Arqueològic amb inter-vencions successives a les muralles,entre 1983 i 2003, amb projectes

sobre la mateixa ronda de la mura-lla i el convent de la Mercè que latenia incrustada, amb els projectesdels arquitectes Joan Tarrús, JordiBosch i Santi Vives, i també el pas-seig de fora Muralla, definit pelsarquitectes Jeroni Moner i JosepZazurca, que s’executà entre elsanys 1990 i 1995. Desistint, això sí,de la previsió, que rondava des de1955, d’una via per a vehicles quehavia de connectar els espais exte-riors de Sant Pere de Galligants, enels jardins del Doctor Figueras,seguint tot el perímetres de lamuralla fins a la plaça del generalMarvà, en l’arrencada del carrer delCarme. El criteri municipal fou deno permetre aquesta continuïtatviària que podia tenir alguna utilitatperò que comportava excessius ris-cos d’atracció de fluxos de trànsitque no eren desitjables.Avui, des del cos de guàrdia del por-tal de França fins al jardí de laInfància, el somni il·lustrat delsjoves revoltats dels anys vint i elsprojectes, assenyats i ambiciososalhora, de persones com RafaelMasó i Carles Rahola són finalmentuna feliç i completa realitat que,gràcies a la vegetació esponerosa i al’adequada intervenció a partir delsprimers vuitanta, va arraconar elbarroquisme de les primeres inter-vencions dels anys cinquanta i sei-xanta. Aquest recorregut és ara,encara, com una gran novetat, elnervi d’una visió esglaonada de laciutat antiga des de la muralla finsa l’areny de l’Onyar, que és la pri-mera visió panoràmica i la millorintroducció a la geografia i a lasociologia i història del recinte de lafundació romana de Gerunda i elsseus desenvolupaments medievals.

Joaquim Nadal i Farreras, catedràtic d’Història

Contemporània

Fotos: Juanjo Valeros

Ahir i avui

Plaça de l’Hospital de 1935. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut).

Imatge actual de la Plaça de l’Hospital a Girona. (Juanjo Valeros).

Plaça de l’Hospital

Ah

ir28

Av

ui