roma antiga ii al bnou
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
IndexIndex
His
tòri
es d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
En aquesta En aquesta presentació presentació trobaràs trobaràs informació sobre:informació sobre:
1.1.Juli CèsarJuli Cèsar2.2.Les legionsLes legions3.3.L’oci a RomaL’oci a Roma4.4.Les creences Les creences
Transformacions Transformacions de Juli Cèsarde Juli Cèsar
His
tòri
es d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
Juli Cesar va fer Juli Cesar va fer reformes en reformes en l'administració de l'administració de Roma.Roma.Ampliació del senat Ampliació del senat a 900 membres.a 900 membres.La reforma del La reforma del calendari.calendari.Organització d’un Organització d’un cens de ciutadanscens de ciutadansUn any desprès de la Un any desprès de la guerra civil el senat guerra civil el senat va matar a Juli va matar a Juli Cèsar.Cèsar.
Jose Delgado Beano
j
LegionsH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
EL LEGIONARI ROMÀEl legionari era el integrant d'una unitat militar del exèrcit roma, anomenada legió.Aquest es conformaba generalment per ciutadans romans majors de 15 anys. Normalment eren baixos i robusts.També tenien que saber llegir i escriure i no es podien casar mentre servien a la legió. Després de 25 anys de servei tenien una pensió de la que podien viure.
Abrahan Cortés Gorreta
LegionesH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
L'equipament dels L'equipament dels romansromans
El legionari estaba generalment armat con dues jabalines (pilum), una pesada i un altra lleugera, una espasa (gladius) i un puñal (pugio). Per a protecció portaba un casco (cassis o galea), una armadura de diferents peces (lorica segmentata) o escames (lorica squamata) y un escut rectangular (scutum) que porta una protecció metálica o bloca per a la posició de la mà.
Isai Manzano Heredia
LegionsH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
L'equipament dels L'equipament dels romansromans
Isai Manzano Heredia
Les legionsLes legionsH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
Un Exércit se componía generalment de cuatre Legions, pero en casos especials podía augmentar aquest número.
Una Legió normal es composava de 4200 hombs, pero en ocasions augmentava fins a 5000.
La Legió es dividía en 60 unitats anomenades Centuries (uns 80 homes), agrupades de dos en dos per formar altres majors, els Maníples.
José Arenas
Las legionesLas legionesH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
àH
istò
ries d
'un
leg
ion
ari
rom
à
José Arenas
A ROMA ELS ESPECTACLES ES DEIEN JOCS PUBLICS (LUDI) EREN GRATUITS .
ELS ESPECTACLES ES CELEBRAVEN: EN EL TEATRE , EL CIRC , I L’AMFITEATRE.
LES OBRES QUE ES REPRESENTAVEN EREN COMEDIES CURTES I SENZILLES, LA MES POPULAR ERA LA PANTOMINA.
LA MAJOR PART DELS ACTORS EREN ESTRANJERS , ESCLAUS , I LLIBERT.
EL CIRC VA TENIR MOLT DE EXIT . EL SEU OBJECTIU ERA PROTAGONIZARLO PER TOT ROMA.
EL CIRC ROMA ERA UN CIRCUIT RODO , ALLARGAT I AMB SORRA.
EL CIRC MES IMPORTANT DE TOTS ERA EL CIRC MAXIMUS DE ROMA.
EL ESPECTACLE CONSISTIA EN FER CARRERES AMB ELS CAVALLS I ELS AURIGAS TIRAN DE ELLS.
L’AMFITEATRE VA SER UNA VARIACIO TIPICAMENT ROMANA.
EL 1 AMFITEATRE VA SER CREAT EN EL SEGLE 1 A . C .
ELS ESPECTACLES QUE ES CELEBRAVEN ALLI EREN LES LLUITES DE ELS GLADIADORS.
ELS GLADIADORS LLUITAVEN PER PARELLES EN GRUPS O EN FORMACIONS .
ELS PARTICIPANTS EREN PERSONES DE GUERRA , ESCLAUS, O ELS CONDENATS A MORT PER HOMICIDI.
TENIEN TANT DE EXIT QUE ELS HOMES LLIURES S’INSCRIVIEN PER PARTICIPAR I GUANYAR EL GRAN PREMI.
EL PREMI ERA UNA GRAN SUMA DE DINERS.
ELS GLADIADORS ES COMPROMETIEN A MORIR. PER EL GRAN PREMI.
LA LLUITA DE FERES EREN MOLT TERRIBLES I EL POBLE LE SEGUIA AMB EMOCIO S’ENFRONTAVEN ELEFANTS AMB RINOCERONTS.
ELS OSSOS AMB BOUS.
ELS TIGRES AMB ELS LLEONS .
ELS ROMANS PRACTICAVEN MOLTS JOCS PRIVATS PER EXEMPLE CORRIEN ,SALTAVEN, LLANÇAVEN ELS DISC I LES JAVALINES , ES MONTAVEN A CAVALL, JUGAVAN A LA PILOTA FEIEN GIMNASTICA, NATACIO, PESCAVEN, I CAÇAVEN.
Els romans tenien molts déus, a més cada acte de la vida tenia una divinitat protectora, per exemple per a l’agricultura, la ramaderia, el matrimoni, etc.
En Roma existia una dualitat religiosa. Per una banda estaven els grans déus nacionals i per una altra les divinitats privades o domèstiques que eren venerades per cada familia.
la deessa Vesta i als esperits protectors de la llar i del foces per cada
família.
Roma hi havia diverses classes de sacerdots, degut a la varietat del culte. Els més importants eren els pontífex, presidits pels Pontifex Maximus
El poble romà creia en els vaticinis i presagis
La religió cristiana no va ser ben acollida dintre l’imperi romà, ja que els cristians eren monoteistes, és a dir, adoraven a un sol déu
L’emperador Constantí (285-337) però, va legalitzar la religió cristiana i finalment en l’any 380 el cristianisme va ser declarat la religió oficial de l’Imperi Romà, la gent que practiqués el paganisme seria durament castigada