[email protected]

[email protected]@geosoc.udl.catat

CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

Aula d’extensió Universitària de la Gent Gran de Lleida i Comarca

Lleida, novembre 2009

CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONALINTERNACIONAL

TEMA 1.- FASES PRE CRISITEMA 1.- FASES PRE CRISI


PRIMER PERÍODE 1944-1980

ACORDS DE BRETTON WOODS. Es reuneixen en aquesta ciutat nord-americana de l’Estat de New Hampshire 44 països, sota la direcció d’EE.UU i Gran Bretanya. Es presenten dos informes, un per part de les americans, elaborat per l’economista Harry Dexter White i un altre per part dels anglesos elaborat per Jhon Maynard Keynes. Va prosperar finalment el programa USA que es va concretar en l’adopció dels següents acords:

Sistema patró dòlar-or pels pagaments internacionals El dòlar nord-americà moneda reserva i convertible en or Es crea el Fons Monetari Internacional (FMI) Es crea el Banc Mundial (BM) Se signa (1948) l’Acord Gneral d’aranzels i comerç (GATT) que ha donat pas

a l’Organització Mundial del Comerç (OMC)



Principis que van inspirar aquests acords Imperiosa necessitat de la col·laboració i cooperació

internacional Passar dels acords bilaterals als multilaterals Reforçament del sistema capitalista amb polítiques socials

per fer front a l’expansió del comunisme Expansió del comerç internacional

Les relacions internacionals generen creixement Progressiu desarmament aranzelari Creació d’àrees econòmiques S’instaura sistema patró dòlar-or pels pagaments internacionals



RUPTURA SISTEMA PATRÓ DÒLAR-OR

Declaració unilateral de no convertibilitat del dòlar (15-VIII-1971) USA no pot fer front a la quantitat de dòlars que hi ha pel món USA comença a presentar forts dèficits en la seva balança

comercial Comença una gran inestabilitat dels preus Hi ha qui manté que va ser un error passar al sistema dòlar-or i

s’haguès tingut de tornar al sistema patró-or directe Comença la trencadissa de l’ordre internacional que es va instaurar

a Bretton Woods


PRIMER PERÍODE 1944-1980PRIMER PERÍODE 1944-1980

PRIMERES CRISIS DEL PETROLIPRIMERES CRISIS DEL PETROLI Creació de l’OPEP (Organització països exportadors de Creació de l’OPEP (Organització països exportadors de

petroli) al 1960. Països fundadors: Iran, Irak, Kuwait, Arabia petroli) al 1960. Països fundadors: Iran, Irak, Kuwait, Arabia Saudí i Veneçuela. Posteriorment s’hi ha afegit Qatar, Líbia, Saudí i Veneçuela. Posteriorment s’hi ha afegit Qatar, Líbia, Emirats Àrabs Units, Algèria, Nigèria, Equador i Angola. Emirats Àrabs Units, Algèria, Nigèria, Equador i Angola. També ho havien estat però ara, Novembre de 2009, no hi També ho havien estat però ara, Novembre de 2009, no hi són, Gabon i Indonèsia. Actua com un són, Gabon i Indonèsia. Actua com un càrtel per la defensa per la defensa dels preus del cru via reduir o contenir l’oferta. La producció dels preus del cru via reduir o contenir l’oferta. La producció dels seus països representa el 40% de la mundial, les seves dels seus països representa el 40% de la mundial, les seves exportacionsexportacions el 51% de les de tot el món i les seves reserves el 51% de les de tot el món i les seves reserves el 75% de les mundials. el 75% de les mundials.

A l’octubre de 1973 es produeix el primer A l’octubre de 1973 es produeix el primer shockshock petrolier a petrolier a causa de l’embargament àrab per la tercera guerra àrab-causa de l’embargament àrab per la tercera guerra àrab-israelita i el deteriorament de les reserves dels països israelita i el deteriorament de les reserves dels països exportadors de petroli exportadors de petroli



PRIMERES CRISIS DEL PETROLI (2) Aquesta primera reducció de l’oferta acompanyada de l’inici de la

ruptura de l’ordre internacional genera una forta recessió mundial El segon shock petrolier és a 1979. Cau el Sha de Persia (avui Iran) a

causa de la revolució iraní i USA perd el seu millor aliat a Orient Mitjà. Amb Jomeini al poder les petrolieres occidentals són expulsades del país.

A 1980 hi ha la guerra de Irak (Saddam Hussein) contra Iran, recolzada per USA. Puja exageradament el preu del petroli

Acabada l’anterior guerra Irak envaeix Kuwait a l’estiu de 1990, coincidint amb una baixa del preu del petroli des de la guerra Irak-Iran

La crisi del petroli sorgeix amb la perestroika, la caiguda del socilaisme real i el naixement de la política neoliberal iniciada per Reagan i Thatcher

CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL


SEGON PERÍODE (1980-2007)SEGON PERÍODE (1980-2007)

DE L’ORDRE AL DESORDRE Paral·lelament a aquestes crisis del petroli hi ha una inflació

mundial, els preus tenen una evolució a l’alça. Aquesta inflació, en un primer moment, va acompanyada també de

l’augment de l’atur. Aquesta nova situació, fins llavors desconeguda, es bateja amb el nom de stagflation, estancament amb inflació, creixen els preus creix l’atur.

La política neoliberal creu que és incompatible lluitar contra els dos problemes a l’hora i decideix atacar els preus i deixar que l’atur augmenti. Recordeu com a la UE el Tractat de Maastricht també partia d’aquesta creença

CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

SEGON PERÍODE 1980-2007

L’ENDEUTAMENT DELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS La declaració de no convertibilitat del dòlar va comportar l’inici

d’un sistema internacional de pagaments basat en canvis lliures en lloc de canvis fixos. Això va provocar un procés continu d’endeutament dels països més pobres que ,ai sabien el que els hi podia costar un crèdit amb l’estranger.

▲▲ Crèdit estranger Crèdit estranger ▲▲ Oferta Monetària Oferta Monetària ▲▲ Preus Preus

▼▼ Paritat monetària Paritat monetària ▼▼ Reserva divises Reserva divises

Necessitat de major endeutament (perd capacitat de Necessitat de major endeutament (perd capacitat de finançament)finançament)



LA CAIGUDA DEL SOCIALISME REAL El final constitucional o legal del socialisme es va donar en un

període molt curt de temps, de 1989 1 1992 en la majoria de països. Els primers en aplicar “programes d’estabilització” van ser Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia i Croàcia, altres van començar més tard com els països Bàltics, Eslovènia i Albània.

La transició cap a l’economia de mercat es va fer ràpida i alguns d’aquests països formen part ja de la UE

El més important a escala de poder internacional va ser que el sistema capitalista, sense competència, va fer d’aquesta caiguda la seva victòria, creient que podia abandonar molta de la política social i es podia dedicar a enfortir només el sector financer passant l’economia productiva als països del Tercer Món, quedant-se només ell els sectors de tecnologies més avançades.

Aparició del "Yuppie", "Young Urban Professional", en català "Jove Urbà Professional" que més tard es convertiria en l’actual “broker”



EL TRIOMF DEL NEOLIBERALISME El politòleg nord-americà Francis Fukuyama va arribar a proclamar

“La fi de la història” Va ser prolífica la creació de mercats desregulats, la globalització

va avançar sense cap mena de control i els moviments internacionals de capitals s’imposaven sense cap mena de fiscalitat que gravessin les plusvàlues originades.

Van començar a aparèixer les crisis, crisis que avisaven del que podia arribar, sense, però, que es prengués cap tipus de mesura.

Crisi financera japonesa (1991) Crisi 1993 (a Espanya dues devaluacions, 1992 i 1993) Crisi borses de valors sud-est asiàtic (1997) Crisi tecnològiques, les punt.com (2001) Bombolla Immobiliària i esclat de l’actual crisi a l’estiu del 2007


TEMA 2.- SECTOR FINANCER I CRISITEMA 2.- SECTOR FINANCER I CRISI


COM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓCOM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓ

Particulars

Empreses

Administració

Bancs i CaixesEstalvi

Crèdit

Particulars

EmpresesAdministració

Borsa de Valors

Estalvi

Compra títols Estalvi

Emissió i venda títols de renda fixa i variable

CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONALCRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

COM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓCOM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓ

Bancs i CaixesLiquiditat:

Dipòsits

Borsa de ValorsMercat

secundari

Liquiditat:

Compra i venda títols vells

No hi ha mercat secundari


Bancs i Caixes

Borsa de Valors

- Creacio de diner bancari- No augment quantitat bitllets- Si disponibilitat

- Si augmenta circulació diner - Augmenta diner no producció


CREACIÓ DINER BANCARICREACIÓ DINER BANCARIEl diner bancari es genera pel propi funcionament dels bancs., El diner bancari es genera pel propi funcionament dels bancs., quan aquests subscriuen crèdits amb els seus clients. La creació quan aquests subscriuen crèdits amb els seus clients. La creació del diner bancari SUPOSA L’EXISTÈNCIA DE MÉS DINER SENSE QUE del diner bancari SUPOSA L’EXISTÈNCIA DE MÉS DINER SENSE QUE AUGMENTI EL NOMBRE DE BITLLETS.AUGMENTI EL NOMBRE DE BITLLETS.Exemple Exemple 1.- A les 9 del matí entro al Banc i ingresso en el meu compte, que 1.- A les 9 del matí entro al Banc i ingresso en el meu compte, que no hi havia diners, 6.000 €. Això suposa que tinc un disponible que no hi havia diners, 6.000 €. Això suposa que tinc un disponible que puc utilitzar quan vulgui de 6.000 €puc utilitzar quan vulgui de 6.000 €2.- A les 9 hores i 5 minuts entra una parella que demana un 2.- A les 9 hores i 5 minuts entra una parella que demana un crèdit per anar de viatge de noces de 3.000 €. El Banc agafa 3.000 crèdit per anar de viatge de noces de 3.000 €. El Banc agafa 3.000 € dels meus 6.000 i els ingressa al compte de la parella pel que € dels meus 6.000 i els ingressa al compte de la parella pel que els puguin utilitzar quan vulguinels puguin utilitzar quan vulguin3.- 6.000 € han generat dos disponibles (el meu i el de la parella) 3.- 6.000 € han generat dos disponibles (el meu i el de la parella) per un total de 9.000 €. S’ha creat diner bancari per un import de per un total de 9.000 €. S’ha creat diner bancari per un import de 3.000 €3.000 €


1990 30.102.164

1991 32.069.945

1992 33.387.689

1993 53.218.107

1994 84.392.677

1995 78.584.104

1996 154.817.064

1997 217.236.877

1998 314.330.065

1999 334.262.826

2000 532.992.941

2001 501.764.832

2002 516.057.853

2003 570.538.976

2004 726.116.587

2005 949.687.872

2006 1.250.499.328

2007 1.764.854.147

ANYS VALOR ANYS VALOR

Font: Institut Nacional d’Estadística. Valors expressats en milers d’euros

CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONALCRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

Valor anual transaccions Borses espanyoles

0

500.000.000

1.000.000.000

1.500.000.000

2.000.000.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Anys

Mil

ers

d'e

uro

s


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS

TITULITZACIÓ D’ACTIUSTITULITZACIÓ D’ACTIUS És una tècnica financera que transforma drets, generalment de És una tècnica financera que transforma drets, generalment de

difícil liquiditat, en títols negociables en el mercat de capitals, difícil liquiditat, en títols negociables en el mercat de capitals, utilitzant per això una societat específic creada a tal efecte, utilitzant per això una societat específic creada a tal efecte, separada, diferent, de l’entitat titular dels drets. separada, diferent, de l’entitat titular dels drets.

Intervenen:Intervenen: L’entitat que ven els actius que es titulitzenL’entitat que ven els actius que es titulitzen L’entitat que compra els actius i emet els títols (Fons de Titulització)L’entitat que compra els actius i emet els títols (Fons de Titulització) L’entitat gestora, la que s’ocupa de la venta dels títols (Societat L’entitat gestora, la que s’ocupa de la venta dels títols (Societat

Gestora del Fons de Titulització)Gestora del Fons de Titulització) Els compradors, els estalviadors, que compren els títols Els compradors, els estalviadors, que compren els títols


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS MERCAT DE DERIVATSMERCAT DE DERIVATS

En el mercat de derivats es negocien contractes basats en valors En el mercat de derivats es negocien contractes basats en valors subjacents i aquests valors subjacents poden estar referits a matèries subjacents i aquests valors subjacents poden estar referits a matèries primeres, accions, índexs borsaris, títols de renda fixa o euríbor. primeres, accions, índexs borsaris, títols de renda fixa o euríbor.

Els mercats de derivats poden ser mercats d’opcions, de futurs i Els mercats de derivats poden ser mercats d’opcions, de futurs i d’opcions de futursd’opcions de futurs

Aquests mercats no actuen a la borsa de valors, tenen el seu mercat Aquests mercats no actuen a la borsa de valors, tenen el seu mercat propi. A Espanya el mercat de derivats oficial és el MEFF (Mercat propi. A Espanya el mercat de derivats oficial és el MEFF (Mercat Espanyol de Futurs Financers)Espanyol de Futurs Financers)

També paral·lelament a les operacions de derivats en els mercats També paral·lelament a les operacions de derivats en els mercats oficials hi ha operacions d’aquest tipus en mercats no organitzats, on oficials hi ha operacions d’aquest tipus en mercats no organitzats, on no hi ha l’obligació de dipositar cap mena de garantia per avalar el no hi ha l’obligació de dipositar cap mena de garantia per avalar el compliment de l’obligació, amb l’increment del risc que això suposa.compliment de l’obligació, amb l’increment del risc que això suposa.



MERCAT D’OPCIONSMERCAT D’OPCIONS És una tipologia del mercat de derivatsÉs una tipologia del mercat de derivats OPCIÓ DE COMPRA (Option call).- És un dret que atorga al tenedor OPCIÓ DE COMPRA (Option call).- És un dret que atorga al tenedor

la possibilitat de comprar en una data determinada un actiu a un la possibilitat de comprar en una data determinada un actiu a un preu fixat i concretpreu fixat i concret

OPCIÓ DE VENDA (Option put).- És un dret que atorga al tenedor la OPCIÓ DE VENDA (Option put).- És un dret que atorga al tenedor la possibilitat de vendre en una data determinada un actiu a un preu possibilitat de vendre en una data determinada un actiu a un preu fixat i concretfixat i concret


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS EXEMPLE D’OPCIONSEXEMPLE D’OPCIONS

Un inversor ordena comprar un contracte d’opció de compra de 100 accions Un inversor ordena comprar un contracte d’opció de compra de 100 accions d’una SA a un preu de 50 € i a una data determinada. Arribarà aquesta d’una SA a un preu de 50 € i a una data determinada. Arribarà aquesta ordre al mercat i l’operador buscarà un venedor interessat, precisament, en ordre al mercat i l’operador buscarà un venedor interessat, precisament, en vendre aquestes accions a 50 € i a la mateixa data. Entren amb contacte i vendre aquestes accions a 50 € i a la mateixa data. Entren amb contacte i tanquen l’operació. S’acordarà un preu del contracte que s’ha de pagar per tanquen l’operació. S’acordarà un preu del contracte que s’ha de pagar per subscriure precisament el contracte, suposem que és de 5 € per acció. subscriure precisament el contracte, suposem que és de 5 € per acció. Doncs bé, el comprador haurà obtingut per 500 € el dret a comprar 100 Doncs bé, el comprador haurà obtingut per 500 € el dret a comprar 100 accions d’una SA a 50 € cadascuna i el venedor a vendre-les al mateix preu. accions d’una SA a 50 € cadascuna i el venedor a vendre-les al mateix preu. El negoci, per un dels dos, mai pels dos al mateix temps, estarà en funció El negoci, per un dels dos, mai pels dos al mateix temps, estarà en funció del preu de les accions en el mercat de valors, en la borsa, si aquest està del preu de les accions en el mercat de valors, en la borsa, si aquest està per sobre dels 50 € el benefici serà pel comprador, comprarà més barat, per sobre dels 50 € el benefici serà pel comprador, comprarà més barat, mentre que si es inferior serà el venedor qui s’emportarà la plusvàlua. És mentre que si es inferior serà el venedor qui s’emportarà la plusvàlua. És evident que aquesta joc financer està del tot desconnectat de l’economia evident que aquesta joc financer està del tot desconnectat de l’economia real i que una expansió excessiva pot derivar en forts desequilibris. En real i que una expansió excessiva pot derivar en forts desequilibris. En aquests mercats d’opcions també hi ha mercat secundari.aquests mercats d’opcions també hi ha mercat secundari.


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS EXEMPLE DE FUTURSEXEMPLE DE FUTURS

Suposem que una companyia de refineria de petroli desitja Suposem que una companyia de refineria de petroli desitja comprar 5.000 barrils de petroli brent a un any vista. Al mateix comprar 5.000 barrils de petroli brent a un any vista. Al mateix temps un país productor desitja vendre la mateixa quantitat també temps un país productor desitja vendre la mateixa quantitat també a un any vista. Totes dues ordres es traslladen a un mercat de a un any vista. Totes dues ordres es traslladen a un mercat de futurs del petroli on un operador intentarà que es posin d’acord futurs del petroli on un operador intentarà que es posin d’acord pactant un preu. Fixat aquest el tracte estaria acabat i l’operació pactant un preu. Fixat aquest el tracte estaria acabat i l’operació tancada. Arribat el dia fixat en el contracte, un any vista des del tancada. Arribat el dia fixat en el contracte, un any vista des del dia de la seva signatura, el petroli s’ha de lliurar al preu que consti dia de la seva signatura, el petroli s’ha de lliurar al preu que consti en el contracte. Igual que els mercats d’opcions els de futurs tenen en el contracte. Igual que els mercats d’opcions els de futurs tenen també mercat secundaritambé mercat secundari


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS EXEMPLE D’OPCIONS SOBRE FUTURSEXEMPLE D’OPCIONS SOBRE FUTURS

A Espanya existeixen en l’actualitat opcions sobre futurs pels A Espanya existeixen en l’actualitat opcions sobre futurs pels següents actius: índex IBEX 35, BBVA, Telefónica, Iberdrola, Endesa següents actius: índex IBEX 35, BBVA, Telefónica, Iberdrola, Endesa i Repsoli Repsol

Suposem que amb data d’avui el contracte del mes passat del IBEX Suposem que amb data d’avui el contracte del mes passat del IBEX 35 cotitza a 3.500 €. En aquest moment una empresa X signa un 35 cotitza a 3.500 €. En aquest moment una empresa X signa un contracte amb un banc Y pel que s’estableix una opció de compra contracte amb un banc Y pel que s’estableix una opció de compra a 3.550 € d’aquí a un mes. És evident que si d’aquí a un mes l’IBEX a 3.550 € d’aquí a un mes. És evident que si d’aquí a un mes l’IBEX 35 cotitza a 3.600 € l’empresa executarà l’opció, mentre que si la 35 cotitza a 3.600 € l’empresa executarà l’opció, mentre que si la cotització és inferior a 3.550 € l’opció no es materialitzarà.cotització és inferior a 3.550 € l’opció no es materialitzarà.

També aquí hi ha mercat secundari.També aquí hi ha mercat secundari.



PRODUCTES ESTRUCTURATSPRODUCTES ESTRUCTURATS

Els productes estructurats són instruments financers dissenyats a Els productes estructurats són instruments financers dissenyats a partir de la combinació d’actius de renda fixa e instruments partir de la combinació d’actius de renda fixa e instruments derivats sobre diferents tipus d’actius subjacents, és a dir una derivats sobre diferents tipus d’actius subjacents, és a dir una opció o un futur.opció o un futur.

La principal particularitat d’aquests productes financers és eliminar La principal particularitat d’aquests productes financers és eliminar o reduir el risc que comporten els derivats (opcions i/o futurs). o reduir el risc que comporten els derivats (opcions i/o futurs).


ELS NOUS PRODUCTES FINANCERSELS NOUS PRODUCTES FINANCERS Societats de Capital riscSocietats de Capital risc

El Capital Risc – també nomenat Capital Inversió, Capital El Capital Risc – també nomenat Capital Inversió, Capital Desenvolupament, "Private Equity", "Venture Capital“- pot definir-Desenvolupament, "Private Equity", "Venture Capital“- pot definir-se como la participació, amb caràcter temporal i generalment se como la participació, amb caràcter temporal i generalment minoritària, en el capital d’empreses que no cotitzen en Borsa. minoritària, en el capital d’empreses que no cotitzen en Borsa. L’objectiu bàsic es que amb aquesta arribada de nou capital, L’objectiu bàsic es que amb aquesta arribada de nou capital, l’empresa creixi i el seu valor en el mercat augmenti. Un cop l’empresa creixi i el seu valor en el mercat augmenti. Un cop madurada la inversió, el capitalista de la inversió pot revendre la madurada la inversió, el capitalista de la inversió pot revendre la seva participació i obtenir una plusvàlua. Pel que fa a la seva participació i obtenir una plusvàlua. Pel que fa a la permanència d’aquest capital risc en l’empresa oscil·la entre permanència d’aquest capital risc en l’empresa oscil·la entre períodes molt llargs que poden anar de 3 a 10 anys.períodes molt llargs que poden anar de 3 a 10 anys.

Hedge Funds. Fons de gestió alternativa. De molt alt riscHedge Funds. Fons de gestió alternativa. De molt alt risc


MERCATS DESREGULATSMERCATS DESREGULATS Farem referència només als mercats financers que no estan Farem referència només als mercats financers que no estan

subjectes al control de cap autoritat monetària nacional o subjectes al control de cap autoritat monetària nacional o internacional. Els més importants són:internacional. Els més importants són:

Mercats off shore. Places financeres on s’autoritza la instal·lació de Mercats off shore. Places financeres on s’autoritza la instal·lació de bancs i institucions financeres per treballar amb diner de persones i bancs i institucions financeres per treballar amb diner de persones i empreses estrangeres sense que els hi afectin les normes que empreses estrangeres sense que els hi afectin les normes que existeixen pels residents. A la City de Londres i Wall Street de Nova existeixen pels residents. A la City de Londres i Wall Street de Nova York hi ha places d’aquestes característiques. Venen s ser com a York hi ha places d’aquestes característiques. Venen s ser com a Zones franques financeres.Zones franques financeres.

Euromercat. Paraula que es presta a confusió, ja que res té a veure Euromercat. Paraula que es presta a confusió, ja que res té a veure ni amb Europa ni amb l’euro. Un euromercat es tot aquell en el que ni amb Europa ni amb l’euro. Un euromercat es tot aquell en el que les activitats financeres se realitzen en monedes diferents a la del les activitats financeres se realitzen en monedes diferents a la del país en la que està localitzat l’intermediari. En definitiva, tot centre país en la que està localitzat l’intermediari. En definitiva, tot centre bancari que permet operacions amb una moneda diferent a la seva.bancari que permet operacions amb una moneda diferent a la seva.


TEMA 3.- LA NOVA REGULACIÓ O ESTABLIMENT NOUTEMA 3.- LA NOVA REGULACIÓ O ESTABLIMENT NOU ORDREORDRE


EL G-20

El Grup dels 20, o G-20, és un grup de països que neix al 1999 format pels set més industrialitzats (G-7), Rússia (G-7+1 o G-8), onze països emergents i recentment industrialitzats que representen els cinc continents i la Unió Europea com a bloc. És un fòrum de cooperació entre països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou discussions sobre temes relacionats amb els països industrialitzats i les economies emergents per tal de mantenir l’estabilitat financera internacional i s’encarrega de temes que no són competència d’altres organitzacions de menor jerarquia.


EL G-20 G-8 EMERGENTS REPRESENTANTS 5 CONTINENTS

Alemanya Brasil Aràbia SauditaCanadà India ArgentinaEstats Units Mèxic

AustràliaFrança Xina IndonèsiaItàlia República de CoreaJapó Sud-àfricaRegne Unit TurquiaRússia Unió Europea

Altres països, com, per exemple, Espanya i Holanda acudeixen a les cimeres invitades

CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONALCRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:G7%2B1yG20.png


Unió Europea 15.282.118

Estats Units 18.964.690

Japó 5.554.368

Xina 7.116.429

Alemanya 3.910.490

França 2.730.383

Regne Unit 2.230.549

Itàlia 2.114.557

Rússia 1.698.647

Brasil 1.781.207

Canadà 1.903.234

India 3.288.345

Austràlia 1.795.305

República de Corea 1.642.338

Mèxic 1.148.007

Aràbia Saudita 953.385

Turquia 953.384

Indonèsia 908.242

Argentina 542.860

Sud-àfrica 492.684

PIB (milions de dòlars) en PPA a països G-20

PPA = PARITAT DE PODER ADQUISITIU. CAPACITAT DE COMPRA IGUAL A TOTS ELS PAÏSOS


0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

20.000.000

Milio

ns

$

Un

ió E

uro

pe

a

Esta

ts U

nits

Ja

pó

Xin

a

Ale

ma

nya

Fra

nça

Re

gn

e U

nit

Ità

lia

Rú

ssia

Bra

sil

Ca

na

dà

Ind

ia

Au

str

àlia

Re

pú

blica

de

Co

rea

Mè

xic

Ara

bia

Sa

ud

ita

Tu

rqu

ia

Ind

on

èsia

Arg

en

tin

a

Su

d-à

fric

a

Països

PIB en PPA països G-20


EL G-20EL G-20 REUNIÓ WASHINGTON (15-XI-2008)REUNIÓ WASHINGTON (15-XI-2008)

Continuar els esforços, tant a nivell nacional com internacional, Continuar els esforços, tant a nivell nacional com internacional, per recolzar els mercats financers i prendre accions addicionals per recolzar els mercats financers i prendre accions addicionals necessàries per estabilitzar el sistema. necessàries per estabilitzar el sistema.

Reconèixer la importància de la política monetària. Reconèixer la importància de la política monetària. Usar mesures fiscals per estimular la demanda interna, sense Usar mesures fiscals per estimular la demanda interna, sense

posar en perill la sostenibilitat fiscal. posar en perill la sostenibilitat fiscal. Ajudar als països emergents i en desenvolupament a un més bo Ajudar als països emergents i en desenvolupament a un més bo

finançamentfinançament Recolzar el paper del FMI en la resposta a la crisis, reconeixent el Recolzar el paper del FMI en la resposta a la crisis, reconeixent el

valor dels nous mecanismes de liquiditat a curt termini i urgir a valor dels nous mecanismes de liquiditat a curt termini i urgir a la continua revisió dels seus instruments per assegurar la la continua revisió dels seus instruments per assegurar la flexibilitat. flexibilitat.

Animar al Banc Mundial i a altres bancs de desenvolupament a Animar al Banc Mundial i a altres bancs de desenvolupament a utilitzar la seva plena capacitat per als seus plans d’ajuda. utilitzar la seva plena capacitat per als seus plans d’ajuda.

Assegurar-se que el FMI, el Banc Mundial y els altres bancs Assegurar-se que el FMI, el Banc Mundial y els altres bancs multilaterals de desenvolupament tinguin els recursos suficients multilaterals de desenvolupament tinguin els recursos suficients per continuar executant el seu paper en la resolució de la crisi. per continuar executant el seu paper en la resolució de la crisi.


EL G-20

REUNIÓ WASHINGTON (15-XI-2008)

Perseguir la transparència i la responsabilitat en els mercats financers, desenvolupant un codi internacional de conducta

Promoure la integració dels mercats financers preveient la manipulació il·legal del mercat.

El Forum d’Estabilitat Financera (FEF) s’ha de fer més operatiu i han de participar en ell un nombre de països molt més gran

CRISI I NOU ORDRE CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL

EL G-20 REUNIÓ LONDRES (2-IV-2009)

Sorgeixen les primeres diferències entre els que volen només estimular i els que volen estimular i regular.

S’aproven les següents aportacions: 500 mil milions de dòlars pel FMI per ajudar a les economies en

dificultats 250 mil milions de dòlars per impulsar el comerç mundial 250 mil milions de dòlars per un nou fons de descobert del FMI 100 mil milions de dòlars per ajudar als bancs internacionals de

desenvolupament en els préstecs als països pobres. Van acordar crear un Consell d’Estabilitat Financera (CEF)

conjuntament amb el FMI perquè actuï com a super agència reguladora

Es va acordar lluitar contra el paradisos fiscals. Es va demanar que l’OCDE fes pública la llista de països que menys col·laboraven en la transparència fiscal.


EL G-2O REUNIÓ PITTSBURGH (25-IX-09)

Un document de 28 pàgines que només és una declaració pública de bones voluntats, però que no aporta cap innovació, cap correcció ni cap compromís ferm per una politica comuna o de col·laboració. No es poden comparar aquestes reunions del G-20 amb la que es va fer a 1944 a Bretton Woods

Hi ha tan poques ganes de canviar les coses que, fins i tot, per no espantar a ningú es diu: “La modernització del funcionament del FMI és un element central del nostre esforç per millorar la credibilitat del FMI, la seva legitimitat i eficàcia. Reconeixem que el FMI ha de seguir sent una organització basada en les quotes dels seus membres i que la distribució d’aquestes ha de fer-se en proporció al pes de cada país en l’economia mundial”

Es fixa un període de temps, fins el 2012, per regular els derivats que operen en mercats no organitzats, però en cap moment es diu que s’ha de far, com s’ha de fer u quan s’ha de fer


EL G-20 REUNIO PITTSBURG (25-IX-09)

És tan pobre el bagatge de reformes (podem dir que nul) que els capítols en els que el grup diu d’actuar però sense precisar res en cap d’ells són els següents:

Un marc per un creixement fort, estable, sostenible i equilibrat Enfortir la regulació del Sistema Financer Internacional Reformar el mandat, missió i govern del FMI Reformar el mandat, missió i governs dels bancs de desenvolupament Seguretat energètica i canvi climàtic Enfortir les ajudes als més vulnerables Llocs de treball de qualitat en el centre de la recuperació Una economia global oberta Pròximes reunions al juny del 2010 a Canadà, al novembre del mateix

any a Corea del Sud i a partir de 2011 reunions anuals a França. El G-20 desplaça al

G-8

CRISI I ORDRE ECONÒMIC CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

El G-20 CONSELL D’ESTABILITAT FINANCERA

Després de les tres reunions celebrades fins ara, l’única novetat ha estat la creació del Consell d’Estabilitat Financera (CEF) que ve a substituir a l’antic Fòrum d’Estabilitat Financera. No es tracta d’un organisme, i això planteja dubtes sobre la seva operativitat, si no té caràcter executiu només de consultor la seva efectivitat serà pràcticament nul·la. Tindrà poders per, amb cooperació amb el FMI, alertar dels riscos i prendre les accions necessàries per actuar contra ells. A més, aquesta agència servirà per estendre la regulació en els mercats, que cada país es compromet a millorar. Per últim, els països es proposen, un cop assegurada la recuperació, aconseguir una millora de la qualitat i la consistència del sistema bancari internacional i que els bancs no s’endeutin en excés i augmentin les seves provisions en moments de bonança.

CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIIONAL

COM SERÀ EL FUTUR Estem a les portes d’una nova fase del capitalisme com a sistema Aquesta crisi ha posat en evidència la seva sostenibilitat, sinó es

corregeixen els següents desequilibris: Regulació del sector financer, bàsicament els mercats no organitzats i limitar,

fiscalment, els mercats secundaris. Mesures fiscals d’ordre internacional que gravin les plusvàlues dels actius i divises Democratització dels organismes internacionals com FMI i BM Condonació del deute dels països subdensevolupats Canvi del model energètic. S’està a punt ja d’arribar al pik-oil del petroli Instaurar un sistema paritari de les monedes on la volatilitat desaparegui.

Recuperar la idea d’una moneda reserva única, al marge de les monedes avui dia existents.

Organismes internacionals amb poder fiscal Desaparició del secret bancari. Bloquejar econòmicament als països amb tractes

fiscals favorables. Discriminar en el comerç internacional els països rics dels països en vies de

desenvolupament Articular polítiques de demanda amb les d’oferta. No marginar l’atur enfront

l’estabilitat dels preus.

CRISI I NOU ORDRE CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL

COM SERÀ EL FUTUR? Què ha posat en evidència aquesta crisi?

Que quan hi ha problemes forts surten diners per solucionar-los. És indiscutible que els grans beneficiaris de la crisi han estat, fins ara, les institucions financeres. Ja no es pot justificar l’existència de desequilibris per la manca de diners

Les polítiques econòmiques clàssiques, monetària i fiscal, es mostren febles i insuficients. El mal està en els fonaments del sistema, quelcom ha de canviar, no serveixen molts dels postulats sobre els quals es basa els sistema capitalista

La desigualtat entre les diferents rendes és excessiu. Ja no val parlar només de congelar salaris, hi ha que anar a pactes socials on sense deixar d’estimular la inversió es limiten totes les rendes

El moviment internacional de capitals només pot funcionar amb un tractament uniforme, tant des de la perspectiva monetària com fiscal, per part de tots els països

Es va a un canvi en el sistema unipolar internacional (USA) que passarà a ser bipolar (USA i Xina)

En defniitiva, no s’entreveu la possibilitat d’instaurar un nou ordre internacional, bé, l’ordre serà l’actual desordre

[email protected]

Documents