Paolo FazioliTrenta anys fent pianos de qualitat

En la seva última visita a Barcelona, coincidint amb el Festival de Jazz de Barcelona, conversem amb Paolo Fazioli, creador de Pianos Fazioli. La trobada és a Pianos Puig, el seu distribuïdor d’aquí, al barri de Gràcia de Barcelona. L’entusiasme i la il·lusió amb què parla no ens fan pensar que ja han passat tres dècades des que va començar a fabricar uns pianos que s’han consolidat com una de les

referències del mercat: la il·lusió i les ganes de millorar continuen intactes.

per Pere Andreu Jariod

ACTUALITAT38

| RM

C ·

gen

er -

feb

rer

20

12

Entrevista

Per què es va decidir a crear una fàbri-ca de pianos a començament dels anys vuitanta?

La veritat és que ja ho he oblidat [riu]. Sempre m’he estimat els pianos, ja des que era un nen. El piano ha estat sempre per a mi una cosa especial. Amb deu o onze anys vaig començar a estudiar-lo en tota la seva dimensió: l’instrument, els pianistes, la música per a piano. Qualsevol cosa a l’entorn d’aquest instrument era màgica. Després em vaig graduar com a pianista, vaig anar a la universitat. I va ser precisa-ment en acabar els meus estudis quan vaig començar a pensar en la idea de crear un piano propi, amb la meva visió del so.

I fins que arriba a crear la seva empresa?

Va passar un temps. Abans, vaig infor-mar-me sobre la situació del piano, vaig parlar amb molts experts en l’instrument i vaig començar a estudiar pianos, com estaven fets. I aleshores va ser quan vaig decidir crear la meva pròpia manera de fer pianos. Era al començament de 1980. L’empresa va néixer oficialment un any després.

Ha estat especial aquest 2011, en ser el trentè aniversari de la companyia?

Fa cinc anys vam celebrar el vint-i-cinquè aniversari. Després d’allò vaig pensar de no fer res especial per aquest any. Diguem que l’hem celebrat tot l’any amb concerts

i amb trobades, però no hem creat un esdeveniment especial per aquest any. Ja veurem en el futur. Potser celebrarem el quarantè aniversari, o el cinquantè. Qui sap, si hi arribem... [riu].

Parlava abans d’un so especial per als seus pianos. Com és?

Als pianos tenim diferents tipus de so. Els instruments germànics acostumen a tenir un so fort, gran, si en volem dir així. El so que jo penso és més mediterrani, més del Sud. Això vol dir no gaire gruixut, més clar i brillant. Estaria d’alguna manera a prop del bel canto, del so de l’òpera italiana. Té també una gran varietat de dinàmiques i ens permet sentir clarament les diverses veus, la polifonia.

I al seu país, hi havia molta tradició de constructors de piano?

És una història estranya, la d’Itàlia amb els pianos. El piano va ser inventat allà, per Cristofori, és cert. Però tot necessita millo-res i l’instrument que va inventar, també. No era perfecte. Fins que no van arribar els alemanys i els austríacs, amb Silberman al capdavant, l’instrument no va fer el gran desenvolupament. Alemanya, Àustria, França i Anglaterra van ser els països que van fer avançar el piano. Itàlia tenia molt pocs constructors, una tendència que s’ha mantingut gairebé fins avui. Sí que és veritat que a Nàpols n’hi havia uns quants constructors, però no feien bons instru-

ments, perquè no tenien bon material, especialment bona fusta. I econòmica-ment no era rendible comprar-la fora. A Alemanya, a final del segle XIX, en canvi, a cada ciutat important hi havia vint o trenta fàbriques de pianos.

Però ara és més fàcil importar i exportar.

Efectivament, els últims temps la cons-trucció de pianos ha canviat molt. Ara podem fer realment els millors instru-ments, si realment volem fer-los. Quan vaig començar, tenia alguns problemes per trobar els millors materials. Havia d’anar a veure’ls, triar, provar-los. Tot això ha canviat.

Va ser molt difícil entrar en mercats con-solidats amb marques com Steinway?

La primera vegada que vam presentar públicament els nostres instruments va ser el 1981 a la Musikmesse de Frankfurt, que encara és avui dia la fira de música més important del món. Va suposar un gran xoc per al món del piano. Tothom preguntava: “Qui és aquesta gent?”, “D’on vénen, d’Itàlia?” Va ser impactant i, sense gastar-nos diners en publicitat, des d’aquell moment tothom va començar a parlar de nosaltres, ja fos bé o malament.

I els alemanys, què hi deien?

Va ser el més curiós. Estaven absolutament sorpresos, però alhora demostraven una

39 | R

MC

· g

ener

- f

ebre

r 2

012

ACTUALITAT

Fazi

oli /

Pia

nos

Pui

g

“El so que jo penso per al piano és més mediterrani, més del Sud –no gaire gruixut, més

clar i brillant– i estaria d’alguna manera a prop del bel canto.”

gran admiració. De fet, allà vam vendre els nostres primers pianos i els alemanys (i també els austríacs) són encara els nostres clients més importants.

Vostès només fabriquen pianos de con-cert, de cua. Ja des del començament van voler que fos així?

Sí, absolutament. Des de l’inici vam tenir clar que només construiríem pianos de cua, de diferents mides, de la més alta qualitat, que no fossin imitació del so ni de les característiques d’altres instruments ja existents. No volem còpies. De fet, els pianistes necessiten instruments originals.

Això vol dir que no hi ha dos pianos Fazioli iguals?

Evidentment que hi ha coses en comú, el tipus de construcció, per exemple. Però treballant la fusta mai pots preveure què pot passar. Les persones que els fan també són diferents.

Actualment fabrica sis models diferents de pianos, entre els quals el més gran del mercat. Per què es decideix a fabricar un piano així?

Vam estudiar les característiques de les cordes, la física de l’instrument i, parti-cularment, la puresa del so. Vam veure que com més llarga era la corda, el so era més pur. Per això vam dissenyar aquest instrument de 308 centímetres de llarg. El piano estàndard, però, continua sent el de 278 centímetres. A La Scala, per exemple, el gran no hi cap, al muntacàrregues.

En la seva presentació, parlen d’artesania i tecnologia. Com es combinen aquests dos aspectes?

Les dues coses van juntes. Diríem que fem servir cadascuna de la millor manera. Si el millor camí per obtenir el resultat òptim, és manualment, ho fem manual. I si és preferible fer-ho amb una màquina, ho fem així. Intentem fer la millor combi-nació. La tecnologia ens hi ajuda molt. Estem oberts a la recerca i a la innovació. El piano que fem nosaltres avui és el resultat de trenta anys de treball constant, d’experimentar i cercar millores.

Somnis de futur?

Continuar millorant cada dia més i més. ♦