Gener 2010 · Any XIX · Número 56

n El sr. José Maria Contreras ens oferí unes jornades de formació de pares[pàg. 12]

n En Joan Rodríguez aconseguí el premi Jóvenes Investigadores[pàg. 32]

n La Marina fa saber al Patge que s’ha portat molt bé...[pàg. 42]

902 282 000www.uic.es

DECIDEIX I ENCERTA

SESSIONS INFORMATIVES 20 de gener, 17 de febrer, 24 de març, (27 de gener: Medicina).

Un milió d’euros concedits en beques, ajuts i descomptes. Informa-te’n.

PROVES D’ADMISSIÓ 12 de febrer, 12 de març, 16 d’abril (22 de febrer i 30 d’abril: Medicina).

CONVENIS DE MOBILITAT INTERNACIONAL148CONVENIS DE PRÀCTIQUES EN EMPRESA1.268PER CENT D’INSERCIÓ LABORAL87

ALUMNES ESTUDIANT A LA UIC4.500

Graus: Medicina, Fisioteràpia, Infermeria, Odontologia, Dret*, Ciència Política i Gestió Pública*, ADE (amb opció en anglès), Arquitectura, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques, Periodisme*, Ciències de la Cultura, Educació Infantil i Educació Primària.*Graus pendents d’aprovació.

Llicenciatures 2n cicle: Criminologia, Humanitats i Periodisme.

Més de 120 cursos de doctorats, màsters, postgraus i formació contínua.

Visita els nostres dos campus, a Barcelona i a Sant Cugat.

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACEntrE COnCErtAt PEr LAGEnErALitAt DE CAtALunyACAn PAu BirOL, 2-6 17005 GirOnAinfOrmACió@BELL-LLOC.OrGwww.BELL-LLOC.OrG

DIRECTOR:DAniEL JuAn

COL·LABORADORS:XAVi ACÍnmirEiA AuGéEnriC BAutistAfrAnC BAyErEDuArD BOADAmArtA BOfiLLrAmOn BOsChfÈLiX BruGuErAJOrDi CEBriÀmn. LLuÍs friGOLAJOAn AntOni GOnZÁLEZmAnEL JunyLLuÍs EstEVE mErCADErrAmOn mOnCuniLLmAnEL mOntOLiufErrAn mOrErJOsEP nAVArrOXAViEr OLiVErDAViD PAGÈsJOAn POrtuLAsnArCÍs rAmiómn. EnriC rAmÍrEZmiQuEL riErAtOni riErAJOsEP LLuÍs sAnJOséXAViEr VEnturA

PUBLICITAT:rAfAEL CAstiLLOJOAn mEnAChO tEL. 972.232.111

DISSENY:sÍntOmA COmuniCACiónwww.sintOmACOmuniCACiOn.COm

PRODUCCIÓ:PALAhÍ Arts GrÀfiQuEsCAnOnGE DOrCA, 1 Bis17001 GirOnA

DIPÒSIT LEGAL: Gi-543-88

PDI I ESFORÇ PERSONALLes noves tecnologies irrompen amb força al món educatiu. A Bell-lloc es-tem instal·lant PDI (pissarres digitals interactives) a totes les aules. En una so-cietat tecnificada, l’escola no pot ser un reducte anacrònic de l’explicació magis-tral assistida pel guix i la pissarra.

Hi ha, però, el perill de fer servir la tec-nologia de cortina de fum. Abans de mecanitzar-se, l’alumne ha de moblar la ment, descobrir camins per potenciar capacitats i ser creatiu. L’ús comprensiu del regle o el compàs (per exemple) és una habilitat de manipulació a priori. Després, la màquina agilitzarà l’execució del projecte. Calcular la superfície d’un espai o el volum d’una habitació reque-reix saber el perquè d’unes fórmules que la computadora aplica, però no explica. No podem convertir un instrument en un fi. No podem prioritzar la tecnologia punta per davant de l’esforç personal.

Els hàbits de treball se solidifiquen amb la voluntat d’un aprenentatge basat en la memorització intel·ligent de les taules de multiplicar, el poema raonat i memo-

ritzat o l’obra de teatre que millora l’ex-pressivitat i supera la timidesa. La deduc-ció matemàtica, la lectura comprensiva, el càlcul mental... formen part del bagul del passat que hem de mantenir com a valors imprescindibles, que complemen-ten allò que aporta la informatització. Sabem pel que coneixem, aprenem o experimentem. Les fonts científiques i de consulta són gairebé il·limitades, co-mençant per internet. Però no n’hi ha prou de saber on és, sinó què és el que busco i com assimilar-ho. No serà millor escola la més ben tecnificada sinó la que millor apliqui aquests recursos.

Les PDI i els ordinadors no creen sen-timents o idees; només instrumentalit-zen, faciliten i visualitzen la feina. És el mestre qui imparteix conceptes que ha de consolidar l’alumne, amb esforç, me-moritzant-los i aplicant-los adequada-ment. És a dir, la solució per a millorar no la trobarem tant en les noves tecno-logies, com en l’esforç, que avui –com fa 40 anys- és la base de l’aprenentatge. Tanmateix, benvingudes siguin les no-ves tecnologies si ens faciliten la feina!

MIquEL RIERADirector de l’escola

n Les PDI s’han convertit en una eina habitual a les classes de l’escola.

4

NOTÍCIES

n La festivitat del 2 d’octubre se celebra sempre de forma especial.

2 D’OCTubRE, FESTA DE bELL-LLOC

RObOLOT: 2n PREMI PER MIQuEL VILA

PET, FIRST AND ADVANCED

Cada 2 d’octubre, Bell-lloc viu la seva festa. Es tracta d’una festivitat per re-cordar que el 2 d’octubre de 1965 co-mençava l’activitat al nostre col·legi coincidint amb la diada dels Àngels Custodis.La tradicional xocolatada amb xurros, enguany, ha estat seguida d’una repre-sentació de pallassos. Els actors d’aques-ta divertida i inesperada funció han estat els alumnes de 3r d’ESO que fan l’assignatura optativa de Teatre.

El passat 18 d’octubre es va celebrar, a la ciutat d’Olot, la VIII edició de “RO-BOLOT”, concurs de robots didàctics organitzat per l’IES SEP La Garrotxa.

Aquest concurs compta amb la col-laboració de l’Ajuntament d’Olot, l’em-presa Igetech Innova, l’ICE universitat Politècnica de Catalunya, l’ICE univer-sitat de Girona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Comissionat per a universitats i Recer-ca del Departament d’Innovació, uni-versitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ( FCRI).Aquest any, i per primera vegada, hi ha participat, en la modalitat de “ro-bots rastrejadors”, un alumne de 2n de batxillerat de Bell-lloc, en Miquel Vila, que després de superar la primera fase eliminatòria del matí i la segona fase eliminatòria de la tarda, es va classificar per a la final, quedant en segon lloc. El premi ha estat d’un trofeu, un téster – polímetre de butxaca – i 150 euros en metàl·lic. Per molts anys Miquel per l’èxit acon-seguit.

Els alumnes de Primària reberen els diplomes oficials de les proves dels exà-mens Young Learners de la universitat de Cambridge. Els nois van realitzar les proves durant el darrer mes del curs. Alhora, es va celebrar l’acte de lliura-ment de diplomes als alumnes de Se-cundària i Batxillerat que van aprovar els exàmens de Preliminary English Test, First Certificate i Certificate in Advanced English a la convocatòria de juny 2009.un any més, els resultats van ser molt bons: 60 alumnes van aprovar algun d’aquests exàmens. Cal destacar que enguany, per primera vegada, 6 alumnes han obtingut el Certificate in Advanced English.

n En Miquel Vila va obtenir el 2n premi en el concurs de robòtica organitzat a Olot.

n Alumnes d’ESO i Batxillerat rebent els diplomes oficials d’anglès.

4

5

PRESENTACIó DEL DARRER VOLuM DEL gIRONA A L’AbAST

PDI, ORDINADORS PORTàTILS I LLIbRES DIgITALS

El passat dimarts 27 d’octubre va te-nir lloc, a l’Auditori Narcís de Carreras de “La Caixa”, la presentació del llibre Els darrers mil anys de les muralles, i la conferència “Sant Nicolau, de fàbrica a església: un episodi singular”, a càrrec de l’Honorable Senyor Joaquim Nadal i Farreras. La publicació s’emmarca dins el cicle de conferències Girona a l’abast XI i engloba un total de cinc conferèn-cies sobre les muralles de la ciutat de Girona firmades pel mateix Joaquim Nadal, Ramon Alberch, Marc Sureda, Jaume Prat i Carles Díaz Capmany.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Miquel Riera, director de Bell-lloc. Ra-mon Bosch, responsable de l’organitza-ció i coordinació del cicle i la publica-ció, va fer un repàs dels diversos capítols que engloba el llibre, tot detallant-ne els trets més característics i atractius. Finalment, Joaquim Nadal va impartir la conferència revisant pràcticament dos mil anys d’història de l’església de Sant Nicolau, al barri de Sant Pere de Galligants, aportant dades d’innegable interès per a la història de la ciutat de Girona.

Cada vegada són més nombroses les aplicacions didàctiques de les noves tecnologies en l’àrea de l’ensenyament, tant a dins de l’escola com a casa.A Bell-lloc, ja fa un parell d’anys que, des-prés dels corresponents cursos de formació del professorat, fem servir pissarres digitals interactives per al desenvolupament de les classes. És un sistema format per una pissarra tàctil, un ordinador i un canó de vídeo. D’entrada, un dels principal avan-tatges és que la classe queda enregistrada i això permet repassar conceptes i proce-diments d’una manera més còmoda. Si un alumne s’ha perdut alguna classe, se li pot enviar en format pdf, permet projectar imatges i sons d’una manera totalment in-tegrada, escriure manualment o a màquina amb tot tipus de colors ...El següent pas és la utilització d’ordina-dors portàtils a l’aula per al desenvolu-pament d’alguna activitat docent com, per exemple, consultar el contingut del llibre digital i la utilització de progra-mes específics: emulador de calculado-ra de pantalla gràfica, editor de text i d’equacions, fulls de càlcul, simuladors de pneumàtica, disseny assistit per ordi-nador, programació de microxips ...

n L’Honorable senyor Joaquim Nadal i Farreras oferí la conferència de presentació del darrer volum de Girona a l’abast.

n Grup d’alumnes de 1r de Batxillerat Internacional aprenent a utilitzar el programa de geometria dinàmica per a la realització d’un treball de Matemàtiques.

MN. JORDI TRIADó

Mn. Jordi Triadó Ivern, nascut a Barcelona el 10 de gener de 1966, va estudiar al col-legi La Farga. És llicenciat en Filologia Ca-talana. Ha exercit com a professor de Llen-gua Catalana al col·legi Mestral d’Igualada durant gairebé 15 anys en els diversos cur-sos de l’ESO i de Batxillerat. L’any 2004 va marxar a la Ciutat Eterna on va obtenir el grau de llicenciat en Teologia Moral. Va ser ordenat sacerdot el 23 de maig del present any a la basílica di Sant Eugenio de Roma. Després, va continuar amb els estudis de doctorat i la redacció de la tesi. El curs passat va assolir el grau de Doctor en Teologia Moral per la Pontifícia uni-versità della Santa Croce. Va celebrar la seva Missa Nova a principis de novembre a la parròquia de la Concepció de Barce-lona. Actualment exerceix el seu ministeri sacerdotal a Girona, fonamentalment als col·legis Bell-lloc i Les Alzines.

n Mn. Jordi Triadó va celebrar la seva Missa Nova a principis de novembre a Barcelona.

www.laCaixa.cat

Parlem ?

Targeta ComerçAmb la teva “Targeta Comerç” tindràs premi segur.

És gratuïta, es pot domiciliar en qualsevol entitat financera

i et beneficiaràs de constants descomptes i promocions

exclusives. Vine a comprovar-ho.

La gran diferència

Aconsegueix invitacions a espectacles, vals de descompte, estades de cap de setmana, subscripcions gratuites, …..

7

n Les aules de 4t d’ESO han estat les primeres en adquirir les pissarres digitals.

n Alumnes de l’escola guanyadors de diversos premis del Concurs de Pintura Ràpida del GEiEG.n Els alumnes de 1r d’ESO, participants del Taller de Matemàtiques organitzat per l’obra social de La Caixa.

IMPLANTACIó DE LES PDIsA bELL-LLOC

TALLER DE MATEMàTIQuES

guANYADORS DEL CONCuRSDE PINTuRA RàPIDA

Enguany el DNNTT continua la seva implantació de les noves metodologies d’ensenyament electrònic. Per això s’ha dotat les 4 aules de 4t d’ESO amb una

PDI Smart per tal que els professors i els alumnes incorporin aquesta metodologia a la seva formació. Durant el present curs escolar, es continuarà

aquesta implantació tecnològica a la resta d’aules de l’escola. La intenció és cobrir tots els nivells educatius anant de Batxillerat a Primària.

A principis de novembre, els alumnes de 1r d’ESO varen assistir a un taller de ma-temàtiques organitzat per l’obra social de La Caixa. Durant les dues hores que va durar la sessió, varen treballar, sobre-tot, problemes de geometria amb els di-

ferents materials oferts per la monitora. La jornada va ser molt enriquidora per poder complementar la formació mate-màtica rebuda en el dia a dia de l’aula i també per poder fer la feina de sempre en un espai i en un context diferents.

El Concurs de Pintura Ràpida del GE-iEG aplegà nens i nenes de totes les es-coles gironines. Del col·legi, es despla-çaren un munt d’alumnes il·lusionats a pintar els racons més bonics de la ciutat. Els alumnes premiats foren Albert de Corte (2n premi Benjamí), Ja-vier Solans (1r premi Infantil), Isa-ac Ridorsa (3r premi Infantil) i Adrià Morera (2n premi Juvenil). A més, Bell-lloc va obtenir el Premi Es-pecial Fundació Gala-Salvador Dalí per ser l’escola amb més alumnes premiats.

8

n Els membres dels consells de curs realitzen una jornada de formació que els ajuda a adquirir habilitats per donar-se millor als companys de la seva classe.

n Durant la festa del 2 d’octubre tingueren l’oportunitat d’estrenar-se davant dels alumnes del Cicle Inicial.

n El bon temps permeté, a pares i alumnes, gaudir de la magnífica piscina del campament.

n Les trobades dels matrimonis amb els professors experts del FERT ajuden a concretar aspectes de millora en la formació dels fills.

NOuS CONSELLSDE CuRS

gRuP DE TEATREDE bELL-LLOC

PARES I FILLS DE CAMPAMENTS

CuRSOS D’ORIENTACIó FAMILIAR

Durant la primera setmana d’octubre, els consells de curs d’ESO es reuniren al Club Tempir de Girona per preparar el curs 09-10. Es van tractar temes com

ara la normativa de convivència, les assignatures, l’ambient a classe... i es van fer suggeriments per fer que aquest curs sigui encara millor.

Els alumnes d’ESO de l’escola, que participen en el grup de teatre, preparen durant tot l’any l’obra que representaran a final de curs. Alhora, dirigits pel professor de l’assignatura, Joan Antoni González, participen de les activitats de les seccions de Primària. Les diades especials són ocasions esplèndides per portar a la pràctica el que es treballa en el taller de l’assignatura. Fer riure, narrar o dramatitzar davant companys més petits no és cosa fàcil i val a dir que ho fan a la perfecció.

Els alumnes de 3r de Primària inicien el Cicle Mitjà amb una de les activi-tats més esperades per pares i nens: el campament a Rocacorba. Enguany, va tenir lloc el darrer cap de setmana de se-tembre. Varen ser tres dies en què pares, nens i professors compatiren activitats esportives i lúdiques, excursions i xerra-des, temps lliure i de col·laboració entre tots.En definitiva, han estat uns campaments que ens han servit de porta d’entrada a un nou cicle, a dos anys per endavant i en els quals ens hem pogut conèixer tots. una activitat importantíssima de cares a aprofitar cada minut en l’educa-ció dels fills.

Durant aquest primer trimestre s’ha desenvolupat, amb gran èxit, el Curs d’Orientació Familiar “Primeres lle-tres”, dirigit a pares de 1r i 2n de Pri-mària (foto). Mitjançant la participació activa, la utilització de la tècnica del cas i moderat per un professor expert en el tema, els COF són un magnífic instru-

ment de suport en la tasca de formació pedagògica dels matrimonis. Durant el segon trimestre es realitzaran els COF “Preadolescència” i “Adolescents”, di-rigit als pares de 5è i 6è de Primària i 1r d’ESO, el primer programa, i als pares de 2n, 3r i 4t d’ESO, el segon programa.

9

ORDENACIó DE MN. EDuARD DE RIbOT

Exalumne de Bell-lloc. Condeixeble de Joaquim Muñoz, ja sacerdot des de fa uns anys, incardinat a la diòcesi de Se-gorbe – Castellón.Es trasllada a Barcelona, superada la Se-lectivitat, per a matricular-se a la Facul-tat d’Odontologia de la uIC. Alumne avantatjat acadèmicament, però, a més a més, deixa una petjada humana pel seu do de gents i de gestió davant la de-legació dels alumnes.En el darrer curs de carrera, descobreix la seva vocació sacerdotal. Amb audàcia i valentia s’encara a la crida: demana l’admissió a la Facultat de Teologia de la universitat de Navarra. Ja durant el pri-mer curs es fa valer davant els companys per la seva experiència universitària. En el col·legi Major on resideix- Etxalar -, és un element decisiu a l’hora d’organit-

zar les activitats extraacadèmiques.Acabat el cicle filosòfic dels estudis insti-tucionals i assumint lliurement la voca-ció, ingressa a la Facultat de Teologia de Catalunya i en el seminari de Barcelona. Igualment, allà, hi deixa la seva marca personal, arribant a ésser representant dels alumnes de la facultat en l’òrgan central de govern.Col·labora, primer, amb una parròquia del centre de Barcelona i, al cap de dos anys, passa a atendre com a seminaris-ta, també, la parròquia d’Argentona, lloc on posa en marxa l’escolania i dóna una forta empenta a l’equip de joves. Amb alguns d’ells, participarà a la Mar-xa Mundial de la Joventut a Colònia i, anys més tard, a la de Sydney.A l’hora de decidir el lloc on li convé in-cardinar-se, s’inclina per la diòcesi de Gi-rona, d’on és oriünd. A principis d’any (2009), ja és seminarista a Girona. El senyor bisbe l’ordena diaca als pocs me-sos i, el 27 de desembre, a les 17.00 h., a la catedral, l’ordena presbíter. Celebrarà una primera Missa a Pineda de Mar, po-blació on ja havia estat abans de ser diaca i, més tard, a la parròquia de Sant Josep, on col·labora actualment com a vicari.

PESSEbRE ARTÍSTICDE bELL-LLOC

CONCERT DE NADALESDE LA PETITA CORAL

CONVIVèNCIADE LA PETITA CORAL

El projecte de pessebre artístic de Bell-lloc neix de l’afició d’alguns professors del col·legi pel pessebrisme. Des de ja fa uns anys, els professors Pep Navar-ro i Lluís Esteve Mercader, pensaven la manera de desenvolupar un projecte d’aquestes característiques a Bell-lloc. Per fi, enguany, després de moltes hores de feina, de dia i de nit, s’ha aconseguit de fer realitat. El pessebre reprodueix la Masia i els porxos del col·legi, on hi ha el naixement, i altres indrets caracterís-tics de la ciutat de Girona com ara les cases de l’Onyar, el barri de Sant Nar-cís, la Devesa, el pont Eiffel, el pont de Pedra, la creu de Palau, el santuari dels Àngels... Aquest projecte vol continu-ar els propers anys ampliant el pessebre cap a la muntanya i cap al mar, repro-duint alguns indrets característics de la província de Girona, i també engegar, durant el proper curs, una activitat de pessebrisme dirigida a alumnes d’ESO que vulguin participar-hi. Esperem que continuï sent un èxit.

Enguany, la Petita Coral de Bell-lloc va celebrar el I Concert de Nadales. Hi eren convidats pares, familiars i amics de l’es-cola que disfrutaren amb el repertori mu-sical de l’acte. Les interpretacions anaren acompanyades d’un conjunt de versos i poemes recitats per la poetessa Carme Jordi. Fou un musical entranyable que animà els membres de la Coral a repetir, l’any vinent, aquest exitós acte.

Els passats 19, 20 i 21 de novembre va tenir lloc, com és ja habitual per aquestes dates, la convivència de la Petita Coral de Bell-lloc a l’Alberg de Rocacorba. Aquest any, la trobada va ser més nombrosa, amb més participació de nois, la qual cosa va fer que fos molt profitosa en tots els as-pectes: musicals i de convivència. Vam estar assajant les cançons que formarien part del repertori de Nadal, aquesta ve-gada amb la novetat d’incloure-hi més instruments musicals, interpretats pels

mateixos alumnes, com ara la bateria o la guitarra baixa, en aquest últim cas tocada per un antic cantaire de la Petita Coral, que ja el tenim a 4t d’ESO.L’experiència, com sempre, va ser d’allò més enriquidora i profitosa, i vam po-der donar una bona empenta al reper-tori, cosa que el dia a dia a de l’escola no ens permet per manca de temps. Va establir-se una millor relació entre tots, amb els professors encarregats i entre els nois assistents.

n La Petita Coral es retira uns dies a Rocacorba per assajar el repertori nadalenc i fomentar la convivència entre els seus components.

n El pessebre artístic de Bell-lloc reprodueix, comen-çant per la Masia de l’escola, diferents indrets de les comarques gironines.

n El Concert de Nadales fou un èxit i obre les portes a futures edicions.

11

ANY DE LA CuLTuRA POPuLAR I TRADICIONAL CATALANA

RECONEIXEMENTS MERESCuTS

L’Any Cultural d’enguany està dedicat a la Cultura Popular i Tradicional Ca-talana. Es tracta, sens dubte, d’un tema apassionant que, en qualsevol moment, és susceptible de poder ser tractat. L’es-cola, però, ha escollit aquest curs perquè dins del seu desenvolupament té lloc un esdeveniment molt especial: la comme-moració del cinquantenari de la mort de Joan Amades.Joan Amades era un home treballador, generós, de tracte cordial, dotat d’una memòria formidable... Amb el conven-ciment total que tenia el deure de deixar testimoni escrit de les diferents expres-sions del nostre folklore a fi que no es perdessin i ens arribessin.Des de molt jove, sempre que podia, se n’anava pels pobles d’arreu de les terres catalanes amb l’objectiu d’aplegar dades a l’entorn de cançons, contes, jocs, fes-tes, medicina popular, refranys... Carre-gat d’informació, tornava al seu despatx de Barcelona per tal de classificar-la, pu-blicar-la en llibres i divulgar-la. una de les seves obres cabdals és el Costumari Català.Joan Vidal i Gayolà, Conseller de Go-vernació (1980-1982) i Director Ge-neral del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (1993-2004), inaugurà l’Any Cultural el passat 16 d’octubre. Lluís Subirana i Joan Domènech, dos referents en el món sardanista, parlaren, respectivament, de la cobla i dels valors de la nostra dansa el passat mes de novembre i, abans de les festes nadalenques, Carles Ripoll con-duí dues sessions sobre Joan Amades, del qual és un dels màxims estudiosos. Cada mes, des d’ara fins al juny, estarà dedicat a una temàtica diferent: castells, havaneres, llegendes, rondalles, cançons populars, festes majors... Els Anys Culturals són projectes trans-versals, apadrinats pels diferents Depar-taments, que permeten desenvolupar moltíssimes activitats al voltant del tema o del personatge escollit i que, de manera indubtable, donen moltíssims fruits educatius.

un dels moments més emotius en el tradicional sopar de Nadal a Bell-lloc són el lliurament dels àngels i dels rellotges. Els àngels es lliuren amb motiu d’una jubilació i els rellotges, per celebrar els vint-i-cinc anys al centre. L’àngel ha estat enguany per a Narcís Verdaguer, que es va jubilar el curs passat després de trenta-nou anys de docència. I els rellotges, per a Valentí Abelenda, Isaac d’Aiguaviva i Xavier Oliver, pels seus vint-i-cinc anys de dedicació a l’escola. En Narcís ha estat professor de dibuix tècnic, però, també, l’artífex de la posa-da en funcionament d’incomptables ac-tivitats, com ara el Batxillerat nocturn, que s’impartí durant 12 anys, i de mol-tíssimes iniciatives relacionades amb el

món de l’esport. Des del 1987 fins al curs passat va compartir la docència a l’escola amb la universitat de Girona, on segueix exercint. Si Bell-lloc és un indret on la gent es troba a gust, no és per casualitat. Els jardins, el dibuix i la música són elements molt principals a l’hora de crear una atmosfera plena de sensibilitat i de valors educatius. En Valentí, l’Isaac i en Xavier, cadascú des del seu àmbit, hi han fet -i hi fan- unes aportacions magnífiques. Excel·lents.Tots ells mereixen, de manera majúscula, el nostre reconeixement i agraïment pel seu tracte afable i, alhora, per la seva bona feina i generositat. L’àngel i els rellotges, que el director els va lliurar en nom de tots, en volen ser portadors.

n En Narcís Verdaguer es jubilà després de 39 anys a Bell-lloc.

n En Valentí Abelenda té cura de cada racó dels jar-dins de l’escola des de fa 25 anys.

n El merescut reconeixement que rebé Isaac d’Aigua-viva és als 25 anys obrint els ulls als joves artistes del col·legi.

n En Xavier Oliver ha dut, durant tots els anys que porta amb nosaltres, la il·lusió renovada de descobrir les joves veus de la Petita Coral. n Logotip oficial de l’Any Joan Amades.

12

ENS HANVISITAT

n El senyor José Mª Contreras oferí unes sessions de formació per a pares molt profitoses.

n L’artista Joan Mayné al costat de la seva obra, La Mare de Déu de Bell-lloc.

JOSé MARÍA CONTRERAS

JOAN MAYNé

L’Aula Magna, plena de gom a gom, amb 130 matrimonis, molts d’ells an-tics alumnes de Bell-lloc, acollí el curs intensiu “Educant de cara al futur”, so-bre comunicació matrimonial, l’educa-ció en valors i altres temes de pedagogia

familiar. Aquestes sessions, que foren seguides amb gran interès pels assis-tents, van ésser impartides els dies 16 i 17 d’octubre per José Mª Contreras, expert en temes educatius i en formació de pares, escriptor i gran comunicador.

L’artista i autor de la Mare de Déu de Bell-lloc, Joan Mayné, visità l’escola amb motiu d’una entrevista que serà publicada en la següent edició del But-

lletó. L’Agrupació d’Antics Alumnes el convidà i li dedicarà un extens reportat-ge a la seva publicació.

13

n Dolors Garcia i Cornellà conduí una tertúlia literària.

n Father Francis, com se’l coneix a Kènia, acompanyat d’universitaris.

MN. FRANCESC MANEL-RIMbAu, uN gIRONÍ A L’àFRICA

Bell-lloc, Barcelona, Roma ... Àfrica !qui li anava a dir a un noi del carrer de la Rutlla de Girona que després d’estu-diar 12 anys a Bell-lloc, anar a Barce-lona a fer la carrera de Dret i endinsar-se en els primers passos professionals, la vida mateixa el portaria, primer a Roma, ja com a sacerdot, i després ... a l’Àfrica?

Mn. Francesc Manel- Rimbau va mar-xar a Kènia el Nadal de 1999.Els seus primers encàrrecs varen ser ajudar a la capellania de l’Strathmore School, Hodari Boys Club i Kianda Catering Department. Al gener de 2001 va anar a uganda,on va romandre vuit anys, com a capellà de Bugala Study Centre i després també de Pearcrest Hospitality

Training Institute. Ara ha tornat a Nai-robi com a capellà de Strathmore uni-versity, on també ensenya Teologia, i de Mbagathi Study Centre.El passat me d’octubre va passar uns dies a Girona i va tenir una trobada amb alumnes d’ESO, en una tertúlia molt enriquidora sobre la seva tasca pastoral i les peculiaritats de la cultura africana.

TERTÚLIA LITERàRIA AMb DOLORS gARCIA I CORNELLà

El passat 14 de desembre, amb motiu de la lectura de la novel·la L’esclau del Mercadal, va ser a l’escola l’escriptora Dolors Garcia i Cornellà, que va conduir una tertúlia literària adreçada als alumnes de 2n d’ESO. Garcia i Cornellà és una de les escriptores més prolífiques -té més de cinquanta obres publicades- i premiades de la literatura catalana en el camp de la literatura infantil i juvenil. A més de parlar del seu llibre, situat a la Girona del segle XIV, també va subratllar la importància que té la lectura i l’escriptura en el procés de formació de qualsevol persona.

14

n Joan Domènech intercanvià unes paraules amb uns alumnes que se li acostaren a fer unes preguntes.nLluís Subirana és la persona que ha escrit més lli-bres de temàtica sardanista.

n Tres generacions de la família Folch parlaren de Massagran.

LLuÍS SubIRANA I JOAN DOMèNECH

DESCENDENTS DE JOSEP M. FOLCH I TORRES PARLEN DE MASSAgRAN

Lluís Subirana i Joan Domènech, dues personalitats en el món del sardanisme, van ser a l’escola a l’escola els passats 25 i 26 de novembre, amb motiu de l’Any dedicat a la Cultura Popular i Tradici-onal Catalana. Subirana i Domènech parlaren, respectivament, de la cobla i dels valors que conté la dansa catalana.

El passat 15 de desembre, amb motiu de la lectura del llibre Les aventures ex-traordinàries d’en Massagran i, de ma-nera especial, de la celebració de l’Any

Massagran, que tindrà lloc el 2010, van ser a l’escola Ramon Folch i Camara-sa, Montserrat Manén i Folch i Ignasi Viñas i Solans, fill, néta i besnét de Jo-

sep M. Folch i Torres, l’autor de la po-pular novel·la juvenil. L’Ignasi cursa 2n de Batxillerat a Bell-lloc.

El passat 16 d’octubre, amb motiu de la inauguració de l’Any dedicat a la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va ser a l’escola Joan Vidal i Gayolà, president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (1993-2004). Vidal i Gayolà obrí oficialment el curs, amb dues brillants conferències, adreçades a alumnes d’ESO, sobre la “Cultura Popular i Tradicional en un món global”.

n Dos alumnes de 5è de Primària llegint una auca de Nadal al final de la conferència de Carles Ripoll.nJoan Vidal i Gayolà i Miquel Riera inauguraren l’Any de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

CARLES RIPOLL PARLA DE JOAN AMADES JOAN VIDAL I gAYOLà

El passat 18 de desembre, arran de l’Any dedicat a la Cultura Popular i Tradicional Catalana, l’advocat Carles Ripoll va ser a l’escola per parlar del gran folklorista Joan Amades, de qui l’any

2009 es va commemorar el cinquantenari de la seva mort. Ripoll, que es dirigí als alumnes de 5è i 6è de Primària, és un dels estudiosos més importants de l’autor del Costumari Català.

NADAL 2009

16

Recull de les imatges més representatives del que va ser la festa de Nadal de l’escola.

n Ara mateix, pensa quina en farem!

n Les botifarres gairebé a punt i la gana també!

n Sóc en rabadà i he saltat del pessebre!

n Una gentada seguí l’actuació dels cantaires.

n Posem-nos-hi bé que ens enfoquen.

n Pares i mares a primera fila.

n Mireu, és el meu tió!

n Una visió d’una de les nombroses exposicions.

n Els “rockers” d’ESO, davant els seus “fans”.

17

18

ESPAIEDuCATIu

uN MóN AL TERRARI

PER JOAN PORTuLAS

Des de fa una colla d’anys tenim el terrari de l’escola ple de mascotes de les més diverses procedències. Fer-se càrrec d’aquests animals comporta una gran responsabilitat, ja que hi ha un munt de feines per fer. Netejar les gàbies, donar menjar als camaleons, rentar els vidres dels terraris, canviar l’aigua de les peixeres, anar a buscar romagueres

o eucaliptus per als insectes pal, són algunes d’aquestes feines sense les quals no podríem gaudir de la companyia de les notres mascotes.una de les coses, però, que més sorprèn dels hostes que tenim a Bell-lloc és la seva procedència, ja que els animals del nostre terrari vénen de llocs ben diferents.

n 1. Furcifer pardalis (camaleó pantera de Madagascar)

n 3. Hepteropteryx dilatata (insecte fulla de Malàisia i el sud de Tailàndia)

n 2. Chamaleo calyptratus (camaleó velat del Iemen)

n 5. Phaenopharos khaoyaiensis (insecte pal de Tailàndia i l’Àsia tropical)

n 6. Diapherodes gigantea (l’immens fàsmid de la Guaiana francesa)

n 4. Extatosoma tiaratum (insecte fulla d’Austràlia)

20

Kimberly Hahn és una dona dels Estats units casada amb Scott.Han publicat un llibre en el qual expli-quen la seva experiència.Ambdós eren presbiterians, i molt ac-tius: feien moltes coses, participaven en moltes activitats, organitzaven esdeve-niments…, tenien moltes inquietuds.Al final de tot un llarg procés d’estudi, reflexió i oració, l’Scott es converteix al catolicisme. Per a la Kimberly, allò, a més d’una gran traïció a les respectives famílies (presbiterians i episcopalians) era senzillament repugnant.En els anys següents, resant i reflexio-nant, ella notava que la seva raó l’anava portant cap a l’Església Catòlica, però el seu cor es resistia, amb totes les forces, a anar en aquella direcció. Patia una crisi interior molt forta, com quan algú veu amb l’enteniment que Déu li demana quelcom, però la voluntat es resisteix a fer-ho.

I explica: “Poc abans que la nostra filla nasqués, vaig tenir una conversa amb el meu pare. El meu pare (episcopalià) és un dels homes més piadosos que jo conec. Parlant, es va adonar de la meva tristor, i em va preguntar:-Kimberly, reses l’oració que jo reso di-àriament? ¿Dius: ‘Senyor, aniré on Tu vulguis que vagi, faré el que Tu vulguis que faci, diré el que Tu vulguis que di-gui i donaré el que vulguis que doni?-No, papà, aquests dies no estic resant aquesta oració.

Ell no tenia ni idea de l’agonia que jo es-tava patint pel fet que Scott fos catòlic. Va dir, sincerament afectat:-No ho estàs fent!-Papà, tinc por de fer-ho. Tinc por del fet que resar aquesta oració podria sig-nificar la meva adhesió a l’Església Ca-tòlica Romana. I jo, mai em convertiré en una catòlica romana!-Kimberly, no crec que això signifiqui que t’hagis de convertir. El que sí sig-

REFLEXIONANT

VOLS DIR...?

PER MN. ENRIC RAMÍREZ

n El que fa el Senyor és obrir-nos les portes per dei-xar-nos més lliures.

n De vegades, Déu ens demana quelcom, però la voluntat es resisteix a fer-ho.

n Senyor, aniré on Tu vulguis que vagi, faré el que Tu vulguis que faci, diré el que Tu vulguis que digui i donaré el que vulguis que doni.

nifica és que o Jesucrist és el Senyor de tota la teva vida o no és en res ni per a res el teu Senyor. Amb aquesta oració, tu no dius al Senyor on vols o no vols anar: li dius que estàs a la seva dispo-sició. Això és el que més em preocupa, molt per damunt de què et facis catòli-ca romana o no. Contràriament, estàs endurint el teu cor per al Senyor. Si no pots resar aquesta oració, com a mínim demana al Senyor la gràcia de poder-la resar. Obre-li el teu cor, pots confiar en Ell.

Durant trenta dies vaig resar diària-ment: -“Senyor, dóna’m la gràcia de poder re-sar aquella oració”.

Tenia molta por que en resar-la estigués segellant el meu destí: hauria d’oblidar el que em deia el meu cor i seguir Scott com una idiota cap a l’Església Catòlica.Per fi em vaig sentir en disposició de resar-la, confiant-ne al Senyor les conse-qüències. I el que vaig descobrir llavors va ser que jo mateixa m’havia construït una gàbia i m’hi havia tancat a dins. El que ara feia el Senyor era obrir les portes per deixar-me lliure. El meu cor saltava d’alegria. Ara em sentia lliure. Ara podia dir: està bé, Senyor, aquests no eren els meus plans per a la meva vida, però els teus plans són els millors per a mi. què vols fer en el meu cor?”.

22

En el mundo en que vivimos se admira lo extraordinario, lo noticioso, lo extra-vagante, lo fuera de tono, lo sorpresivo, y nos hemos olvidado de lo diario.Creemos que la gente que no está en lo extraordinario no va a tener éxito. Ve-mos programas de televisión sobre te-mas interesantes que al final nos defrau-dan, porque el objetivo no era informar, esclarecer la verdad, sacar conclusiones. El objetivo era armar escándalo, hacer cosas ruidosas. Cuanto más ruidosa, mejor.Luego miramos a nuestro alrededor y vemos que todo se convierte en rutina. Desde el astronauta hasta al cirujano, el comerciante, el ama de casa o el ejecuti-vo, que hace cien viajes en avión al año. Ven su vida como rutinaria, monótona. Es verdad. Todo quehacer humano se transforma en pura rutina.Por eso, la categoría de un hombre no está en lo heroico, sino en cómo maneja lo cotidiano.Decía Aristóteles que la vida del hombre no era un acto sino un hábito. ¿Cómo vivo lo habitual? Esa es la pregunta que nos asalta con frecuencia. Llenar la vida de sentido tiene mucho que ver en cómo se vive lo de todos los días. Porque en realidad eso es la vida.Veamos, somos capaces en un momen-to dado de dar un riñón por la mujer o el marido, o un trasplante de médula, o cosas dificilísimas y heroicas. Pero lue-

go no es uno capaz de llevar con garbo y elegancia el día a día de una relación.Tener pequeños detalles de cariño y ter-nura son las pequeñas hojarascas que hacen que el fuego no se apague. Pense-mos que troncos grandes, olorosos, po-dremos echar pocos a nuestra relación durante el día. El fuego lo van a sostener las hojarascas. El día a día.Como se ha dicho antes, la valía de un hombre no se ve en las heroicidades sino en el día a día. Ahí es donde tiene que demostrar sus valores, sus amores, que siempre, antes o después, conllevarán renuncias.Cuánta gente hay que daría la vida por sus hijos y luego no son capaces de ex-plicarles la lección una hora al día du-rante una semana.¿Entonces?

ESCOLADE PARES

LO HEROICO Y LO COTIDIANO

PER JOSé Mª CONTRERAS

n Les heroïcitats es troben en el dia a dia.

n L’autoritat i estima del nostres fills requereixen el nostre esforç diari.

24

FLASHDE NOTÍCIES

Les sortides culturals són una part imprescindible de la formació acadèmica dels alumnes. Els nois de Batxillerat visitaren els

laboratoris Hipra d’Amer.

Durant el darrer trimestre de curs, els alumnes de 6è porten a terme un taller de filatèlia. Els nois elaboren uns treballs que,

anualment, s’exposen a l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El mes de novembre, la senyora Anna Darnés fèu entrega d’uns

bonics obsequis als alumnes amb els treballs més elaborats.

Els guanyadors dels concursos de tions, pessebres i arbres de Nadal foren: Adrià Marly, Quim Llopart, Gerard Aliu, Josep Noguer, Pol Gironès, Arnau Pons, Ernest Zamora, Pau Bofill, Aleix Torres, Josep Franquet, Xavier Masnou i Marc Larumbe.

El Patge Reial es passejà pel Cicle Inicial atenent tots els infants que se li acostaven. Quedà meravellat del fanalet de Reis que realitzaren els alumnes.

INAUGURACIÓ

nova oficina

GENER 2010

dissenyada per

ROBERT VENTURA

Av. Jaume I, 7417001 Girona

Tel. 972 22 16 93info@emmaibritishsummer.com

www.britishsummer.com

Els alumnes del Cicle Inicial esperen amb gran il·lusió el dia de fer cagar el tió. Amb l’ajuda d’un bastó i un conjunt de nadales, el tió els repartí un

munt de llaminadures.

27

Aquest curs es dóna la casualitat que tenim, entre l’equip de

professors, dos professors que tenen, alhora, dos germans

alumnes de l’escola: el senyor Jaume Arxer i el senyor Lluís Pérez.

Els alumnes de1r de Primària s’endugueren el tercer premi en el concurs anual de Fanalets organitzat per l’Ajuntament de Girona.

Ja és tradició que els alumnes de 1r d’ESO escenifiquin els Pastorets de Josep Mª Folch i Torres.

La Petita Coral de Bell-lloc oferí, a geriàtrics de la ciutat de Girona,

les seves veus per acostar, als més necessitats, el caliu d’un

Nadal entranyable.

28

Beques Europa és un programa preu-niversitari en el qual, partint d’un gran nombre de sol·licituds procedents de centres de secundària de tot Espanya, es trien 50 estudiants per emprendre un viatge per Europa. “Tot va començar el cinc de juliol a la universitat Francisco de Vitoria de Ma-drid. Allà em vaig trobar amb els 49 seleccionats restants i amb ulls atents i observadors començava a visualitzar quin tipus de viatge seria. A la una co-mençava l’aventura i ja vam agafar un autobús cap a Alcalà de Henares on ens vàrem estar 4 dies i, a més a més de po-der visitar la universitat i reunir-nos amb el rector, vam assistir a obres de teatre i conferències amb diverses personalitats, en aquest cas polítiques, a Madrid i més concretament al Congrés dels Diputats. El set de juliol ja ens vam dirigir cap a Venècia i, posteriorment, a Bolonya. La universitat de Bolonya és la més antiga d’Europa. A Itàlia ens vam entrevistar amb diferents personalitats, des de parlamenta-ris europeus a analistes socials passant pel director de la Casa Espanyola de Bolonya, que és un organisme molt lligat als orígens de la universitat italiana. Després vam visi-tar Ravenna, la seva magnífica catedral i la tomba de Gal·la Placídia. Aquesta vegada, el fi de la visita italiana es féu amb un tren nocturn de Bolonya a Múnic. L’endemà,

ens vam despertar a la magnífica ciutat alemanya i d’allí a Heidelberg, una ciutat alemanya veritablement encantadora.Vam anar fins a Estrasburg i allà vàrem agafar un TGV amb destí a París. L’es-tada a París va ser la més lligada a la ciu-tat ja que no només ens vam entrevistar amb el ministres i ambaixadors sinó que vam poder gaudir de la ciutat. Ens van portar a visitar el museu d’Orsay entre d’altres, però la visita que em va agradar realment va ser la visita a la Sorbona i a la famosa escola de cuina Le Cordon Bleu. Eren unes visites molt interessants i que es van escapar de la rutina o pro-tocol. París no durà gaire ja que vam ha-ver de visitar Bèlgica, més concretament Lovaina, abans de tornar a París i passar per l’Eurotunel per arribar, finalment, a Londres. A Londres vam visitar la Cambra dels Lords i vam entrevistar-nos amb lord Brennan, més tard també vam assistir a una visita al despatx de Foster and Part-ners i ens vam entrevistar amb Andy Bow, conegut pel pont de Millau o la futura reforma del Camp Nou. Des de Londres, vàrem anar fins a Òx-ford. El col·legi en el qual ens quedàrem a Òfxord era realment tret d’una pel-lícula de Harry Potter.Per acabar, vam agafar un avió de retorn cap a Madrid. D’allà, ens vam dirigir

ANTICSALuMNES

FERRAN CAbRATOSA,guANYADOR D’uNA DE LES bEQuES EuROPA

n En Ferran fou rebut pel príncep Felip de Astúries.

amb autobús cap a Salamanca per a visi-tar la ciutat i la seva històrica universitat. Finalment, tornàrem a Madrid i visità-rem els prínceps d’Astúries. La visita fou

de les més llargues, de dues hores o més i on, per sorpresa meva, es creà un ambi-ent poc protocol·lari, o si més no, menys del que m’imaginava. El dia 25 de juliol

va arribar, i després d’un magnífic sopar de gala a Madrid, vaig tornar a Girona. Sens dubte, va ser un viatge que no obli-daré mai.”

n El grup de 50 estudiants de Beques Europa, a l’interior de les Cases del Parlament a Westminster, Londres.

30

Guillem Dalmau, de 2n de batxillerat, va guanyat el Premi del Consell Co-marcal del Baix Empordà en el marc de la X edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat con-vocada pel Consell Social de la univer-sitat de Girona. L’acurat treball girava al voltant del món de les meduses.

L’estudi es va realitzat a les aigües de l’Estartit i en Guillem va fer una recer-ca de diferents aspectes relacionats amb la presència de les meduses a les costes baixempordaneses. El fet de viure a la zona on realitzà l’estudi i la seva afició a la nàutica el motivà en l’elaboració del treball.

La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va inaugurar el dilluns 28 de setembre el XXII Certamen de Jóvenes Investiga-dores que anualment organitza l’Injuve (Instituto de la Juventud) i la Direcció General d’universitats amb el suport dels ministeris de Ciència i Innovació i el d’Igualtat .La conferència inaugural la va donar Pedro Duque, el primer astronauta es-panyol i premi Príncep d’Astúries a la Cooperació Internacional.Més de 140 nois i noies d’entre 15 i 20 anys de tot l’estat van exposar, durant una setmana, els seus treballs de recerca al CEuLAJ (Centro Eurolatinoameri-cano de Juventud) de Mollina, Màlaga. Dels 225 treballs presentats, el jurat en va seleccionar 40 per a la fase final, dels quals 11 eren d’estudians catalans i d’aquests , cinc han estat presentats per estudiants gironins.El divendres 2 d’octubre , després d’es-coltar la conferència de cloenda de la Dra. Ana Gràcia Téllez, biòloga i inves-

tigadora a l’equip d’Atapuerca, titulada “150 años después de El Origen de las Especies de Charles Darwin: CSI Ata-puerca” i d’altres conferències instituci-onals, es va procedir a lliurar els premis als participants. A l’àrea de Ciències Físiques, quími-ques i Matemàtiques, un dels set pri-

mers premis que s’atorgaren, dotat amb cinc mil euros, va ser per al treball “a hélice o b-lámina” d’en Joan Rodríguez Salleras, de Bell-lloc El seu tutor del treball de recerca, en Manel Montoliu, també va ser guardo-nat amb un dels premis atorgats per a professors coordinadors.

L’Isaac Muñoz, alumne de 2n de Bat-xillerat del curs passat, va guanyar el primer premi en la modalitat de Co-municació i Marketing al Certamen dels Premis de Recerca universitat Abat Oliba CEu per a estudiants de Batxi-llerat, amb el treball: “En quina mesu-ra va afectar la propaganda nazi a Leni Riefenstahl”. Es tracta d’un treball de recerca sobre la figura de l’actriu i direc-tora de cinema Leni Riefenstahl, autora, entre d’altres, de films tan significatius com El triomf de la voluntat (1935) i Olimpíada (1938).

PREMI TREbALL DE RECERCA D’ESTuDIANTS DE bATXILLERAT

guANYADOR DEL PREMI JóVENES INVESTIgADORES

PREMI uNIVERSITAT AbAT OLIbA

n Guillem Dalmau, guanyador del Premi del Consell Comarcal del Baix Empordà amb el seu treball de recerca.n Isaac Muñoz, acompanyat del sr. Joan Avellaneda, professor-tutor del treball de recerca premiat.

n El sr. Manel Montoliu i en Joan Rodríguez mostrant-nos els diplomes de guanyadors de la recent convo-catòria del Certamen Jóvenes Investigadores.

n En Joan Rodríguez Salleras exposà el seu treball davant el jurat i davant els docents i experts reunits al Centro Eurolatinoamericano de Juventud.

EXCuRSIONS FAMILIARS I bTT

n Sortida amb bicicleta al santuari de Santa Afra.

n Santa Maria del Mar de Torroella de Mongrí.

nSortida als Bufadors de Beví.

n Grup de famílies de l’escola que anaren d’excursió al santuari de Núria.

33

TRObADA DE PROMOCIONS

n Promoció 85-89. Una quarantena d’antics alumnes, que van acabar els seus estudis a Bell-lloc fa entre 20 (els de COU) i 25 anys (els de 8è d’EGB), es van retrobar al col·legi.

n Promoció de Bell-lloc, 80-84.

La promoció de COu 1984 i 8è d’EGB 1980 es va trobar a Bell-lloc el passat dissabte 26 de setembre. Eren una qua-

rantena de companys, i alguns d’ells feia molts anys que no s’havien trobat. Durant l’aperitiu, alguns companys van

ajudar a fer el xai i les botifarres per di-nar i, després, es van projectar tot de di-apositives d’ells quan eren alumnes.

34

CEI

COM TREbALLEM ELS RACONS A L’EDuCACIó INFANTIL?

Els racons de treballs i els racons de joc «Senyoreta, senyoreta… avui farem racons?» Aquesta és una pregunta que molt sovint fan els nens i nenes a la seva senyoreta. I, per què? Doncs perquè a tots els infants els agrada ju-gar, fer veure que són cuiners, cam-brers, papes o mames, oncles, fillets petits, etc., que són grans arquitectes que han de construir un gran castell, la casa dels seus somnis o, fins i tot, la via d’un tren de gran velocitat.Aquests són els racons que anome-nem de joc, uns espais destinats a l’activitat lúdica, que demanen als nens i nenes una participació lliure, imaginativa i creadora. Els infants necessiten compartir es-pais, jocs, joguines, posar-se d’acord els uns amb els altres, establir nor-mes de comportament, etc. Aquests racons afavoreixen la interrelació i la comunicació i són el primer pas cap a la socialització.Així doncs, els racons són uns espais delimitats de la classe, on els nens i nenes, individualment o per petits grups, realitzen simultàniament di-ferents activitats d’aprenentatge.Treballar per racons ens permet de-dicar una atenció més individua-litzada, partint dels coneixements que té cada nen i partint, al mateix temps, dels seus interessos.Mentre uns juguen als racons de joc... altres fan el que anomenem racons

de treball. En aquests racons es plan-teja un treball personalitzat, ja que es tenen en compte les necessitats, inte-ressos i nivells de cada alumne.En els diferents racons de treball, els nens i nenes treballen continguts curriculars de forma lúdica, de ma-nera que aprenen tot jugant.Aquí hi podem trobar el racó de lle-gir i escriure, el dels jocs matemàtics, el de la motricitat i el de l’artista i fer-hi activitats com jugar al bingo dels noms dels nens i nenes de la classe, confegir paraules amb lletres mòbils, jugar a l’ordinador, jugar al dòmino, fer piuets, fer collarets, es-tampar fulles, esquitxar i pintar amb els dits, etc.En la nostra proposta de treball, la senyoreta, i també els propis nens, controlen l’assistència de cada racó.Aquest control pretén treballar l’au-tonomia personal ja que l’alumne ha de saber on ha anat i on li falta anar. I, com ho fa? El nen/-a posa un gomet a la llista del racó, perquè quedi anotada la seva assistència i, al mateix temps, pren consciència dels racons als quals no ha anat mai i a què pot anar el proper dia.Els nens i nenes de P4 i P5 trien lliu-rement tot i tenir en compte que al llarg d’un determinat temps hauran de passar per tots els racons. Tam-bé, aquests saben que en un racó no poden participar-hi més infants dels assignats.

n Racó de les construccions.

35

nConfegim noms al racó d’escriure.

nRacó de les construccions.

nJuguem al bingo al racó de la lectura.

n Fem piuets al racó de la motricitat fina.

nConstruïm castells al racó dels jocs

nRacó de la caseta.

nFem trencaclosques al racó de les habilitats.

nRacó dels artistes.

Els Esquirols, com que tot just co-mencen a fer-se grans, aprenen a posar-se la medalla, a saber jugar al racó que els ha tocat i també a saber jugar-hi ben contents, encara que hagin preferit un altre racó.

quan acabem una sessió, tots els nens i nenes aprenen també que tot ha de quedar ben net i desat... la tau-la de la caseta ben parada, els plats dins els armaris, el menjar dins la nevera, les construccions, ponts i bi-

gues a la caixa ben guardats, els jocs al seu lloc, els pinzells ben nets, el cavallet de pintura polit, les lletres dins les seves bossetes, etc.“Senyoreta, senyoreta... demà farem racons?”

36

SORTIDES CuLTuRALS

n Els Elefants recullen fulles a la Devesa. n Esquriols ben atents a les explicacions del bomber.

nCangurs, alerta amb el monstre del llac de Banyoles!

nSerà en Joan un bomber quan sigui gran?

nEl tren Pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha...

nEls Tigres passegen amb carro per la fageda d’en Jordà.

nTigres a la fàbrica de iogurts de la Fageda.

37

ACTIVITATS PER A MARES

nLa professora Mireia Augé ens va donar petits con-sells per fer feliços els nostres fills.

n La Sra. Rosa M Hors ens va ensenyar com decorar la nostra llar.

n La professora MªTeresa Mundet ens parlà sobre com ensenyar les bones maneres als més petits de la casa.

n La Sra. Anna Torrent ens va decorar el Nadal amb un munt de detalls.

n La Sra. Núria Lladó ens endolcí un bon dinar de Nadal.

LA FESTA DELS àNgELS CuSTODIS

n En Cric, en Crac, la Pil i en Flopi.

n La festa dels Àngels Custodis.nGrans i petits bens bocabadats davant l’espectacle dels pallassos!

38

LA FESTA DE SANTA CECÍLIA

LA CASTANYADA

n Els petits de la casa esperant les castanyeres. n Els nens i nenes no tenen por de la Castanyera Trapella.

nEls Pandes llueixen una bonica corona.

n Els Cangurs ajuden la Tana a torrar les castanyes.

n Els Elefants esperen les castanyeres. n Pollets, voleu castanyes torrades?

n El convidat per Santa Cecília va ser en Joan Francesc Puig. n Els Elefants escolten el concert en directe.

n Els Tigres, a la tarda, fan un piscolabis amb postres de músic.

CAMPANYA “LA MEVA JOguINA éS PER A Tu”

n L’Àlex, en Gerard i l’Iker ajuden amb la recollida de joguines.

n Pollets, voleu castanyes torrades?

Ja a la tevallibreria

40

LA FESTA DE NADAL

n Els més petits del CEI reben els patges reials.

nLa Marina fa saber al Patge que s’ha portat molt bé... nGrans i petits cantant nadales.

n Pastorets de P3 A. n Patorets, a punt... que comença la funció! n Pastorets de P3 C fent cagar el tió!

41

FEM CAgAR EL TIó

FORMACIó DE PROFESSORES

n Jornades de formació a l’IESE.n Visca els 25 reis de P5C!

n Els Cangurs de P5B recitant el vers de Nadal.n Els Reis de P5A.

n Tigres de P4C. nDing, dang, dong...

nDesprés de l’actuació, ve... la felicitació!

42

Per començar amb bon peu el curs, els professors vam tenir dues jornades de formació prou interessants. Ens vam des-plaçar fins a Albons, per allí formar-nos i, alhora, tenir unes hores per a conèixer-nos més i fer més eficaç la nostra feina. Vam tenir unes sessions amb el professor José Manuel Manú, que ens va parlar so-bre el paper del professor encarregat de

curs. També vam tenir sessions amb en Jordi Viladrosa – cap d’estudis d’una es-cola de Lleida – que ens va parlar de l’ava-luació i amb l’Àlex González – professor d’ESO a Sant Cugat – que va parlar de com resoldre els conflictes a l’aula. Tot va transcórrer en un bon ambient i en-voltats d’unes magnífiques instal·lacions que van fer més planeres les jornades.

Durant el mes de juliol d’enguany, el professor Adrià Besalú acompanyà un grup de 17 nois i noies de Barcelona, Madrid i el País Basc a una estada a la costa oest dels Estats units, concreta-ment a Seattle. Els programes que els alumnes havien escollit eren de caire acadèmic i cultural, amb diverses ex-cursions i activitats per la zona. Per als

alumnes, es tractava d’una oportunitat ideal per conèixer gent i indrets nous, millora de l’anglès i interacció social amb persones de diverses cultures. Per al professor, era una oportunitat mag-nífica per a l’ampliació de coneixements de la llengua estrangera, reforçar el sen-tit de la responsabilitat i viatjar lluny de Catalunya.

bELL-LLOCFORA DEbELL-LLOC

FORMACIó DE PROFESSORSENCARREgATS DE CuRS

FENT DE MONITOR ALS EEuu

n Jornades de formació per professors encarregats de curs a l’hotel Albons.

n Adrià Besalú, professor de llengües estrangeres a Primària, dedicà una part del temps de vacances a acom-panyar un grup de nois i noies a l’estranger per aprendre l’anglès.

43

El professor Pepe Muñoz, continuant el programa de formació permanent de l’escola, va participar en les primeres jornades d’“Educació Física, Inclusió i Alumnat amb Discapacitat (motrius, sensorials i intel·lectuals)” que es realit-zaren l’estiu passat a la universitat de Barcelona.L’Educació Física, a Bell-lloc, vol estar preparada per donar un salt qualitatiu i una resposta educativa eficaç i pràctica a tots aquells alumnes amb alguna neces-sitat educativa especial.

Com cada estiu, el professor Joan Fon-tanella, juntament amb un grup d’estu-diants de diferents localitats de Catalu-nya, va passar el mes de juliol a Nova York i més concretament a Brooklyn. Per als estudiants aquesta va ser una bona ocasió per descobrir i aprendre la llengua i la cultura americana i per al profesor Joan Fontanella una molt bona oportunitat per ampliar els seus conei-xements de la llengua estrangera i viure una experiència molt enriquidora en tots els sentits.

un equip representatiu del Depar-tament de NNTT de l’escola es des-plaçà a Madrid per participar en el I Congrés de Pissarres Digitals. L’acte volgué ser un punt de trobada, de re-ferència i reflexió sobre la propera di-

gitalització dels entorns educatius. Els professors assistents tornaren a Bell-lloc amb un munt de projectes i idees per a portar a terme amb la intenció de facilitar la labor als docents i alum-nes de Bell-lloc.

LA INCLuSIó D’ALuMNES AMb DIFICuLTATS A L’àREA D’EDuCACIó FÍSICA

ACOMPANYANT ESTuDIANTS A bROOkLYN

I CONgRéS DE PISSARRES DIgITALS

n Quan parlem d’inclusió cal donar per suposat, i és aquí on rau el problema, que volem que l’alumne formi part del grup.n Els senyors Navarro, Casalprim i Mercader assistiren al I Congrés de Pissarres Digitals.

n En Joan Fontanella tingué temps, també, de visitar la meravellosa ciutat de Nova York.

Amb motiu del 25è aniversari de l’en-tronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al santuari de Tor-reciudad, es va organitzar, el dissabte 10 d’octubre, un entranyable romiatge en el qual va participar la nostra Petita Coral de Bell-lloc. L’acte va començar amb una processó de la imatge pere-grina per tota l’esplanada, moment en què va ésser acompanyada per les can-çons dels nostres alumnes. Després se celebrà la Santa Missa, presidida pel P. Josep Maria Soler, abat de Montserrat i cantada pel Cor de Cambra de Gi-rona.

LA PETITA CORAL CANTA A TORRECIuDAD

n La Petita Coral cantant a l’esplanada del santuari de Torreciudad.

Algunes famílies de Bell-lloc ens vàrem desplaçar amb autocar a Madrid el pas-sat 17 d’octubre, amb motiu de la ma-nifestació que es feia en defensa de la vida, la dona i la maternitat. A la manifestació, organitzada per més de 40 associacions - entre elles la Pla-taforma Dret a Viure, que ha organit-zat recentment diverses manifestacions a Girona - es demanava, sota el lema “Cada vida importa”, la retirada del projecte de llei de l’avortament lliure,

la promoció d’una xarxa solidària de suport a la dona embarassada, la po-tenciació i agilització de l’adopció na-cional oferint-la com a alternativa a la dona en risc d’avortar i el reconeixe-ment del valor i dignitat que té l’ésser humà no nascut.Desbordant totes les previsions, hi vam assistir uns 2 milions de persones, se-gons l’organització convocant, i un mi-lió dues-centes mil persones segons la Comunitat de Madrid.

un equip de professors de l’escola van assistir a la XXVIII Jornades de Forma-ció de Directius, Coordinadors i Tutors a IESE, organitzades per la Institució Familiar d’Educació. Dues sessions di-vendres a la tarda i dues dissabte al matí. Sempre hi ha coses per aprendre!Les sessions de divendres van tenir una

temàtica més organitzativa: “quin im-pacte social té una institució educati-va?” Dissabte, van ser sessions més pràc-tiques: “L’alumne virtual” i “Conflictes a l’aula, com resoldre’ls”. Les sessions van ser dirigides per experts en el tema, professors universitaris i ca-tedràtics.

SÍ A LA VIDA

SESSIONS FORMATIVES A L’IESE

n La geganta realitzada per l’antic professor Pau Morales fou un centre d’atenció enmig de tanta gent.

n El sr. Malgosa i el sr. Bayer participaren d’unes jor-nades de formació de professors tutors de l’aula a la UB.

n El sr. Barroso i el sr. Mercader participaren a les Jor-nades dels Ensenyamens Econòmics de la UAB. n Equip de professors assistents a les jornades de formació a l’IESE.

Els professors de Secundària, Lluís Mal-gosa i Frank Bayer, varen assistir, els passats 15 i 16 d’octubre, a les primeres jornades de tutoria organitzades per la universitat de Barcelona. Les sessions, que portaven per nom “Les tutories a l’ESO al segle XXI”, varen tenir lloc dintre el recinte del Campus Mundet i foren un espai de formació on varen poder compartir experiències sobre pre-ceptoria amb altres professionals del món de l’educació de tot Catalunya.

El passat dia 27 de novembre es van celebrar a la uAB les VII Jornades dels Ensenyaments Econòmics, Administra-tius i Comercials.En sr. Barroso i el sr. Mercader, profes-sors d’economia de 1r i 2n de Batxille-rat, hi assistiren per assabentar-se de les darreres qüestions relacionades amb la matèria.Com no podia ser d’altra forma, en les jornades es presentaren la inclusió de les PDIs en el món de l’ensenyament econòmic i, com no, la crisi actual i la realitat econòmica mundial.

JORNADES TuTORIALS

VII JORNADES DELS ENSENYAMENTS ECONòMICS

45

46

El menjador del Mig i el menjador Grana comparteixen un pati interior. Aquest pati és una entrada de llum i una ventilació natural molt saludable, alhora que aporta a la vista un paisatge molt bonic.L’encarregat de jardineria a Bell-lloc, Valentí Abelenda, ha fet unes reformes en aquest pati interior aconseguint un equilibri dels elements naturals que transmeten pau i tranquil·litat.Les plantes surten d’entre pedres de riu de diferents colors. Espècies com la Liquidambar styraciflua, la Ilex aquifoli-um, la Magnolia grandiflora, la Chamae-rops humilis, Laurus nobilis troben el seu indret en aquest reservat jardí.La Mare de Déu de Montserrat tam-bé troba un bon lloc de descans, des d’aquest pati interior, per contemplar els alumnes. I un nimfari romà dóna testimoni que la finca de Bell-lloc ja va tenir habitants fa molts anys.

RACONSDE bELL-LLOC

EL “gARDEN” INTERIOR

PER JOAN ANTONI gONZÁLEZ

n La Mare de Déu de Montserrat acompanya els alumnes que són al menjador.

n En el pati interior dels menjadors hi descansa un nimfari romà.

207x297 MARTIN CONESA CAT.indd 1 10/3/08 18:48:45