El BlocSetembre 2007 Edita: Bloc Olesà

Els pactes per formargovern a Olesa

Després de reiterar el nostre agraïment als olesans i olesanes pel suport elec-toral que hem rebut, volem, perquè creiem que és la nostra obligació, expli-car en aquest editorial com van anar les reunions postelectorals per formargovern a Olesa. La gran pregunta, que ens consta que s'ha fet molta gent, és:per què el Bloc Olesà no forma part del Govern Municipal?

En les darreres eleccions municipals cap força política va treure una majo-ria absoluta i, per tant, s'imposava el pacte. El Bloc Olesà, interpretant elsresultats electorals, va negociar per aconseguir un canvi de rumb, un altremodel de gestió. No s’hi val a aconseguir el govern per continuar come-tent els mateixos errors que els governs anteriors. Per això el Bloc Olesàva proposar a CiU que junts lideressim el pacte del canvi real, basat en unagestió professionalitzada de l’Ajuntament, en un creixement urbanístic noespeculatiu compatible amb els serveis i, per últim, en un model de gestióparticipatiu real.

Aquesta proposta no va agradar a CiU perquè, deien, érem molt estrictes enl'aspecte urbanístic, definiren la participació com una utopia i, finalment,van considerar que un pacte entre CiU i el Bloc seria el “Pacte de la fam” jaque la Generalitat actualment és socialista i ens escanyaria les subvencions.Així és que, CiU, una coalició que ha governat Catalunya durant més de 20anys, considera que el país no és més que una república bananera.

També vàrem parlar amb el PSC, poc, perquè vàrem veure que el que mésels interessava era destacar el que ens difencia: la taxa d’escombraries, l'ur-banisme, la seva visió de l'alcaldia d'Olesa com una propietat privada inne-gociable. Sorprenentment, van acabar pactant de compartir-la amb CiU.

Finalment el pacte de govern l’han formalitzat PSC i CiU amb la incorpora-ció d’un tercer partit amb una necessitat peremptòria de tocar poder. El Blocqueda a l’oposició. Com a ciutadans que som d’Olesa volem desitjar al nouequip de govern tots els èxits possibles i que estiguin encertats en les sevesaccions de govern, ja que és això el que Olesa necessita. Malgrat tot, creiemi denunciem que el pacte de govern que han signat neix coix: Han repar-tit poder i regidories de manera partidista, però sense aplicar criterisd’efectivitat en la gestió i sense pensar en les necessitats d'Olesa. Elssous autoatorgats per l’equip de govern són un exemple.

Al Bloc ens han deixat la responsabilitat de fer oposició. I la farem.Continuarem treballant en tasques de control de l’acció de govern i ela-borant propostes que ajudin a millorar Olesa. La nostra oposició seràconstructiva en les propostes i implacable amb el sectarisme, les irregulari-tats i el malbaratament. Prometem treball i rigor i estar preparats per liderarun canvi real a Olesa.

En els darrers anys hem assistit a l’eclosió d’un feno-men que cada cop és més habitual en els municipiscatalans: la utilització de la justícia, per part d’unaminoria de ciutadans amb molts recursos, amb l’ob-jectiu de trepitjar els drets dels ciutadans mésmodestos. Això passa perquè la justícia és lenta,enrevessada i cara.

A Olesa hem estat testimonis de com és de certa isagnant aquesta realitat. I també hem pogut compro-var que l’administració local ha utilitzat aquestsdefectes del sistema judicial per anteposar algunsabstractes interessos de les institucions per sobredels de la comunitat.

Però, desgraciadament, aquesta mena de conflictesno es dóna només a Olesa. Es poden trobar mésexemples arreu. Per això, des del Bloc Olesà estemimpulsant un treball, on intervenen representants dediversos municipis i partits, per tal d’establir unesregles de joc que serveixin, per una banda, per tute-lar els drets dels ciutadans davant els grans promo-tors i les administracions i, per l’altra, per defensarl’administració davant les pressions i pràctiques des-honestes d’una minoria. Quants cops no hem sentitque algú ha hagut de desistir dels seus drets, quanl’assumpte que l’afectava arribava a judicialitzar-se,per manca de diners o de temps, o intimidats per lagran força dels seus rivals?

Doncs be, els del Bloc pensem que ha arribat elmoment de fer-hi alguna cosa: de parlar-ne i de pro-moure una modificació legislativa: per exemple, lagratuïtat de la via contenciósa administrativa enalguns supòsits de conflicte entre ciutadans i admi-nistració. A França ja es fa.

Salvador Prat i Nico Segado

El projecte de traçat de la C-55 s'hamodificat. La desídia de l'Equip deGovern socialista d'Olesa ha compor-tat que el tripartit de la Generalitat:PSC, ERC i IC modifiqués l’actualtraçat de la carretera que va d’Abreraa Manresa (C–55) justament en eltram que passa per Olesa. Fent unavaloració ràpida direm que aquestamodificació beneficia molt Abrera iperjudica terriblement Olesa. Què hafet, fins ara, el govern municipald'Olesa per evitar-ho. Res, absoluta-ment res. Vegem-ho:

El dia 4 d’abril de 2007 l’Equip deGovern socialista d'Olesa va rebrel’expedient d’aquesta variant, l’estudiinformatiu i el d’impacte ambiental.Aquest darrer absolutament negatiu.Però, com sempre, va quedar aparcaten un racó, oblidat, i no el va donar aconèixer a cap grup municipal. Hihavia un termini que anava fins al 4 demaig per rebutjar-lo, però, irresponsa-blement, tampoc van presentar capal·legació manifestant el seu desacord.

Al nou projecte, fan passar aquesttram pel costat de la carretera de Les

Carpes, començant des de la rotondade l’autovia, passant pel polígon deCan Singla i Ca l'Isard i tornant aenllaçar amb la C–55 per sota la viadel tren. Això comporta fer dosponts d’entre 400 i 800 m. sobre elriu, fer malbé tota la vegetació delseu marge, destruir part de la zonaZEPA, és a dir, la zona d’aus i pei-xos (fins i tot es poden perdre algu-nes espècies), afecta la cubeta d'ons’extreu aigua per a Olesa i suposa-rà un increment brutal de vehicles,cada dia en podran passar entre25.000 i 40.000.

La desídia política del govern muni-cipal és tan gran que hores d'araencara no s'ha fet res. Les conse-qüències per a Olesa poden ser nefas-tes: ens quedem sense projecte comar-cal per arranjar les riberes delLlobregat, ens encolomen uns 40.000vehicles pel terme municipal, podenprovocar un desastre ecològic i ensenvolten de carreteres. La preguntaque cal fer, després de veure queAbrera es treu el “mort” de sobre i ensl’encoloma, és: Olesa és un cul de sacon va a parar el que no vol ningú?

Modificació de la C-55 Abrera-Olesa

Como cada mes de septiembre, la TV y la radio informarán dela normalidad en la vuelta al “cole” en toda Catalunya y de laspequeñas incidencias de todo tipo que sucederán. Pero enOlesa, por desgracia, será justo al contrario. Si observamos unoa uno, en todos los niveles educativos encontramos problemasy más problemas:

- Educación 0-3 años, falta de un gran número de plazas.Niños y niñas se ven obligados a ir a localidades vecinas o aquedarse en casa. Hemos de tener en cuenta que en esta etapaeducativa, y de manera muy importante, se inicia la formaciónde las personas.

- Enseñanza primaria, en los primeros cursos de los CEIP seproducen asignaciones de plazas en lugares muy lejanos a laresidencia de los niños, y en muchos casos tienen que ir aescuelas que no eran las que los padres habian elegido.Además, las obras del patio del CEIP Ferrà i Esteva no están

acabadas; en el cuarto CEIP, situado en la zona de Cal Vicentó,consta un Acuerdo de Gobierno de la Generalitat, en el cual seincluye el dinero para hacer las obras, pero no consta la acep-tación del terreno; no sabemos si es porqué el ayuntamiento noha hecho aún el muro de contención; El CEIP Sant Bernat,lleno de caracolas, no dispondrá de gimnasio ni de pabellóncubierto cuando se acaben las obras. A día de hoy nadie sabecuando se construirá.

- Enseñanza secundaria, el nuevo Instituto está sin acabar, perodice nuestro ilustre Ayuntamiento que la finalización de lasobras no provocará ruidos ni molestias a los alumnos. Quizáserá la primera construcción hecha con herramientas de algo-dón.

Algunos pretenden que los culpables de estos problemas sonlos antiguos regidores. No está de más recordar que antes yahora CiU y PSC han controlado esta concejalía.

Olesa vuelve a sacar un suspenso en la vuelta al cole

Setembre és un mes molt dur per a la majoria de famílies.Tornem de vacances, hem de recuperar la vida normal,tenim un munt de despeses a què fer front... I davant d'a-quests fets ens plantegem: Cal tornar a parlar dels sousdels nostres representants municipals, ara que ja n'ha par-lat gairebé tot el poble?

Pensem que sí. Callar seria una manera d'acceptar, dedonar la nostra conformitat. I nosaltres no podem veureamb bons ulls aquests abusos. Però, d'abusos de quinamagnitud estem parlant? Mirin les xifres i valorin vostèsmateixos: Si quan va entrar d'alcalde Joan Rota, l'any2003, es va assignar un sou de 7.500.000 pessetes anuals,l'any 2007 l'alcalde Jaume Monné s'ha posat un sou de12.500.000 pessetes o, el que és el mateix, 75.000 euros.

Un augment de 5 milions de pessetes anuals o, si volen,un augment del 67%. Sobren els comentaris, només calafegir que la Federació de Municipis de Catalunya reco-mana, per a municipis d'entre 10.000 i 25.000 habitants,una retribució per a l'alcalde que no superi el 62.176Euros anuals. El senyor Monné cobrarà 12.800 euros mésque el màxim recomanat pel FMC. El senyor Monné estàentre els setze alcaldes més ben pagats d’Espanya,Olesa s’ho pot permetre?

Alguns exemples d'altres municipis il·lustren clarament laindecència que representa aquest sou: A Esparreguera l’al-caldessa cobra 51.120 euros; a Mataró, 60.442 euros i aManresa, 64.800: Aquestes dues darreres poblacions sónmolt més grans que Olesa i capitals de comarca.

Algú podrà pensar que a Olesa som rics o que ens sobrenels diners. No, no s'enganyin. Mentre el senyor Monnécobra puntualment el seu “modest” sou, alguns funcio-naris municipals, sobretot aquells que tenen unesnòmines més baixes, encara no han cobrat les horesextres dels darrers mesos, el carrer Alfons Sala segueix

igual i no s'han acabat les obres necessàries per començarel curs escolar amb dignitat.

Tampoc no ens voldríem oblidar del sou que s'ha autoes-tipulat la tinent d'alcalde, Sra. Magda Graells, qui,sense cap mena de miraments ha renunciat al sou i a laseva condició de pensionista jubilada per poder cobrar48.000 euros a l'any. Un sou impresentable fins i tot entermes absoluts, és a dir, sense tenir en compte que estracta d'una jubilada. Si el comparem amb el d'altrespoblacions veiem, per exemple, que a Esparreguera escobra 39.628 euros i a Mataró 45.331 euros. Seria inte-ressant de saber què deuen pensar els altres jubilats i pen-sionistes d'Olesa.

Aquest ball de diners ens fa adonar que hi ha dos tipus delegisladors: aquells que fan la seva feina pensant en el bécomú i aquells a qui només els importen els seus interes-sos personals. Sabreu quins són uns i altres si reviseu elButlletí de la Província, on s'han publicat la majoria de lesremuneracions dels membres de les Corporacions Locals.Veient les diferències entre uns i altres, podem arribar auna altra conclusió: els sous dels membres de lesCorporacions Locals haurien d'estar regulats com elsde tots els qui cobren de les arques públiques. Això ser-viria per frenar als qui, sense principis, respecte ni consi-deració per aquells que els han elegit, converteixen la sevaassignació en el primer de molts abusos de poder.

Per acabar, ens remetrem a un proverbi xinès que diu queamb diners es poden aconsegir moltes coses, però no elrespecte dels altres.

Els sous del Govern municipal, sous de ministres

“Una docena se llevan a fin de mes prác-ticamente lo mismo que un ministro(74.959 euros). Solidaridad.net/articulo3361_enesp.htm

Font: Extret de 20minutos.es - 5/09/2007

¿Qué pasaba en Olesa el año pasado porestas fechas? Parece que algunos lo hanolvidado, nosotros no y sus habitantestampoco, sobre todo porque aún no tienencasa ni perspectivas de tenerla.

El 30 de septiembre de 2006 cayó la casasituada en el nº 9 de la calle Creu Reial. Enaquel momento se empezaba a construirun edificio de pisos en la finca anexa.Parece que demasiado a menudo, enOlesa, cuando hay edificios en obras,comienzan a surgir peligrosos problemasen la fincas colindantes.

HA PASADO UN AÑO desde aquellostristes sucesos y lamentablemente los pro-pietarios de la casa afectada no han podidoregresar a su hogar, y parece que va paralargo porque, como pueden ver en la foto,ni siquiera han retirado los escombros

Sin embargo, la finca contigua está prácti-camente acabada y los pisos que se hanconstruido están a punto de ser vendidos.

¿No hubiese sido más racional y éticoreconstruir primero la finca derrumbada yluego seguir con la nueva obra?¿Pretenden tal vez convertir esa casa en unmonumento turístico dedicado a la inde-fensión que padecen nuestros ciudadanos?¿Cuánto tiempo habrá que esperar paraque se solucione el tema?

LA IMAGEN HABLA POR SI SOLA

Aniversario de una catástrofe que sepodía haber evitado

COL.LABORA AMB NOSALTRES

El Bloc Olesà compta amb tu per millorar OlesaNecessitem la teva col·laboració i participació ciutadana. Explica’ns què passa a Olesa. Envia’ns un mail a bloc-olesa@bloc-olesa.net o escriu-nos al C/ Ample, 18 baixos 08640 Olesa de Montserrat

bloc olesàwww.bloc-olesa.netbloc-olesa@bloc-olesa.net

VOLEM UNA OLESA MILLOR. ALGU-NES PROPOSTES DEL BLOC A L'E-QUIP DE GOVERN.

Que no tanqui la piscina coberta a l’estiu. Hiha gent que la necessita per raons mèdiques

Que funcioni el bus urbá també els caps desetmana.

Que no se suprimeixi el servei d’autobusoscap a Terrassa durant el mes d’agost.

Que s'ampliïn els horaris de la BibliotecaMunicipal.

El Bloc Olesà està fent un treball-estudi perproposar, en el ple del proper mes de setem-bre, una ubicació per a una nova escola bres-sol, per atendre el dèficit de places que hi haa Olesa.

PUNTS CALENTS. ELS CIUTADANS IL'OPOSICIÓ ENS PREGUNTEM

Qui serà el nou gerent? Encara han decol·locar més personal per via directa i acàrrec dels olesans i olesanes? Quins soustindran?

Per què tenen tantes ganes, ara, de treurel'actual arquitecte municipal i a qui volenposar?

Què passa amb els solapaments de funcions?

Per què 90 nens d'Olesa d’entre 0 i 3 anyss'han quedat sense escola bressol?

Per què hi ha gent que mai no en té prou? Alple del 12 de juliol, el dia que el Sr AlcaldeJaume Monné s’assignà el seu sou milionari,també sol·licità una modificació de crèditper poder cobrar-lo des del 16 de juny, ¡ambcaràcter retroactiu!. PSC, CiU i l’Entesa-ICV van aprovar la modificació i ell s'em-butxacà més de 5.000 euros.

Per què encara no hi ha contenidors de bros-sa orgànica a tot el poble?

Per què paguem per la neteja setmanal delscontenidors de la brossa i no es fa?

Per què el carrer Alfons Sala encara està pit-jor que abans?

L'HA DITA GROSSA

Salvador Jorba, exregidor de CiU, quan, enel ple que s'aprovava el sou del nou alcalde,i davant les protestes de la gent, manifestà“A veure si els rics no tindrem dret a seralcaldes”.

Breus