revista la torreta

INDEX / ÍNDICE 1. Conta´m un conte / Cuéntame un cuento : 3 Infantil 2. Hemos trabajado…/ Contes dáltres països : 4 Infantil

3. 5 anys viatja pel món : 5 Infantil 4. English Childhood : Inglés Infantil /Anglés Infantil

5. Easter Time : Inglés 1r ciclo /Anglés 1r cicle 6. Fairy Tales : Inglés 2º y 3r ciclo /Anglés 2n i 3r cicle

7. Curiosidades de otros países / Curiositats dáltres països : 1º Prim./ 1r Prim. 8. Un viaje a China. De Asía a Europa: Anem a França : 2º Prim./ 2n Prim.

9. Des-Cuentos / Què em contes! : 3º Prim./ 3r Prim.

10. Una faula Quitxua / Sisichamanta : 4º Prim./ 4t Prim. 11. Passatemps de 5é : 5º Prim. / 5é Prim.

12. Cómo se hace una máscara tribal ? :6º Prim. / 6é Prim. 13. El món és molt bonic si tots som amics : Àrea Religió /Área Religión 14. Lésportivitat /Tenint en conte el moviment : Àrea Ed. Física 15. Decálogo para padres y niños /Los juguetes olvidados : Educación Especial

16. La importancia de planificar un horario de estudio : Servicio Psicopedagógico

Municipal 17. Cuinar de faula/La vuelta al mundo en 80 platos : Equipo comedor 18. La Cançó : Àrea de Música

©Publicación del CEIP San Juan de Ribera C) José Carrau , 3 46100 Burjassot Web: http://sanjuanderibera.edu.gva.es E-mail: [email protected]

5 ANYS VIATJA PEL MÓN

Las jirafas y los caracoles dando una vuelta por el mundo aterrizaron en Argentina, un país situado en América del Sur cerca del polo sur. Felipe no dudó en levantar la mano y decir : ¡eh chicos yo soy argentino y os puedo contar muchas cosas acerca de mi país. ! Gracias a él aprendimos :

The English language in early childhood

education.

Los niños/as de Educación Infantil también aprendemos, como

podéis apreciar en estas fotos, jugando con nuestros amigos,

con “Epi”, que nos trae muchas cosas, cuentos, canciones,

tarjetas para jugar, fichas para colorear etc., aquí podéis

ver algunos ejemplos, y nos gustan mucho, sobre todo las

canciones y entre las preferidas, estas son las que más nos

gustan, aquí tenéis la letra:

Hello!

Hi! Hello!

Hey! Let´s play!

Hi! Hello!

It´s playschool today.

Bye, Bye!

Bye, Bye, see you!

Bye, Bye, see you!

Bye, Bye

See you soon!

Bye, Bye, see you!

Easter Bunny songEaster Bunny songEaster Bunny songEaster Bunny song It´s Easter

I´ve got an egg It´s blue and it´s red

Look mum It´s the Easter Bunny

With eggs, For you and me.

... Easter BEaster BEaster BEaster Bunny went to school.unny went to school.unny went to school.unny went to school. El conejito de pascua vino El conejito de pascua vino El conejito de pascua vino El conejito de pascua vino al colegio.al colegio.al colegio.al colegio. Happy EHappy EHappy EHappy Easter!aster!aster!aster!

Érase una vez una pequeña llamada

C A . Una mañana de sol salió de su

llevando una bolsa con un pequeño

, é, para

. C en medio del se encontró con

el feroz que la engañó para ir por el camino más

largo y así llegar antes a la de la abuelita.

El feroz llegó a la de la abuela que del

susto pegó un salto y se subió encima de una . El

se vistió con la de la abuela y se puso

sobre la esperando que llegara C

para comérsela.

De un salto se tiró sobre C que salió gritando

del susto y llamó la atención de un que

llegaba dio su merecido al y no

volvimos a saber más de él.

Y colorín colorado este cuento del nos ha

gustado.

Takuba

Jaima

Tuareg

Té

Clase de 3º A xmjaQERTYUDFH

n

“ ”

Això era una xiqueta anomenada . Un matí, sa

mare li preparà un amb un Ú , un i

per a la seua àvia que estava malalta. Així

que nugà els seus al , es posà la i començà el

viatge cap a l’ Ú de la seua àvia que vivia al .

De sobte, enmig del aparegué ’ Ó que va enganyar la

xiqueta i li va fer anar pel més llarg, per arribar ell primer a l’ Ú de

’à .

Mentre ’ Ó intentava entrar a l’ iglú, l’àvia excavà un túnel i s’amagà

baix d’un fugint del dolent Ó Ç.

’ Ó es disfressà amb la que l’àvia gastava i

esperà a que arribara a ’ Ú.

Quan arribà i s’acostà al llit de l’àvia exclamà tot

això que tots sabem de quins ulls més grans tens, quin nas més gran tens i

quina boca més gran tens. Moment aquest últim que ’Ó Ç

aprofità per llançar-se cap a , eixint aquesta cridant

amb la sort de trobar-se amb un Ç que passava amb el seu

à. El caçador agafà el seu Ó i punxà l’ Ó .

I conte contat... Aquest Ó se n’ha anat a altres terres que mai es

descobriran.

classe de 3r.B

Classe de 3r.B

Iglú

Caribú

Parka

Kayak

Husky Siberià

Caçador

Us anem a contar una xicoteta faula d’unaltre bell racó del nostre planeta. Peròabans anem a conèixer ...

• Què és el quítxua?

El quítxua és una llengua indígenad'Amèrica del Sud. És parlada per uns 10milions de persones a Colòmbia, Equador,Perú, Bolívia, Xile i Argentina. En quítxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'lallengua de l'home') i, en castellà, quechua al Perú i a Bolívia, quichua a l'Equador i aColòmbia, i quichua o quichua santiagueño a l'Argentina.

Huk kutis huk sisicha hatun mayuta chimpayta munasqa. Chaysichakata mana tariyta atispa huk sacha rapipi chimpayta qallarisqa.

Ña rapi puririchkaptinsi, huk kurucha rikurquspa nisqa:- manam sacharapillapiqa kay hatun mayu chimpayta atiwaqchu. aswanqa haku kusi kusichapa wasinta,

paymi yanapawasunchik, nispa.Chaysi kusi kusichaqa wasinta risqaku. Payqa llikatas awachkasqa.- kusi kusicha hatun

mayuta mana chimpayta atinikuchu, ¿manachu yanapariwankikuman? -nispa kuruchaqanisqa.

Kusa, kusa, haku arí, chayqa qamkunawan kuska llamkarqusun � nisqa kusi kusichaqa.Chaysi, kimsantinkumanta, mayu patapi qurakunatamanta arwispa, kusi kusipa

llikanmanta chaka rurayta qallarisqaku.Chay chakata tukurquspataqsi, sisichaqa hatun mayuta chimpasqa.

PASSATEMPS 1. Chica con capucha roja.

2. Chica que perdió un zapato

de cristal.

3. Niño de madera

4. Niño que no quiere crecer.

5. Pez de rayas, naranjas y

blancas.

6. Hombre azul que cumple

deseos.

2.BUSCA 4 PERSONAJES

DE CÓMICS Y 4 DE CUENTOS:

3.SI COLOCAS LAS VOCALES QUE

FALTAN DESCUBRIRÁS LA FRASE

ESCONDIDA:

4.CUENTA EL NÚMERO DE VECES

QUE APARECEN LAS PALABRAS:

AUTOR Y MISTERIO.

S_ L_ _S _N L_BR_ _PR_ND_R_S,

T_ D_V_RT_R_S Y L_S PR_BL_M_S

R_S_LV_R_S.

5. ¿CUÁL ES EL COLMO DE UN

ESCRITOR?

1

1.

6

3

2

5

4

P R E S M O T A C I O H

C A P E R U C I T A D A

O R N R E S L R A J E N

L O M O R T A D E L O S

N R L O B O M N H S E E

A E J A X Y O M O G N L

M S C R O S E M T Y L O

T U T S U P E R M A N U

A M R Y U I L M N C A L

B L A N C A N I E V E S

R A H O M E R N T E M E

Autor-Ricitos-misterio-serpiente-

zorro-momia-autor-esqueleto-

vampiro-sangre-monstruo-brujas-

autor-fantasmas-mago-misterio-

demonio-zombis-mayordomo-autor-

asesino.misterio-castillo-conejos-

caballo-autor-cerdo-mago.

DE 5é 6. Busca set paraules relacionades amb els llibres:

P R E S E N T A C I O H

C A L U A U I O O H D J

O R M R E S L R A J E Q

N O N L L I B R E Y S Z

T R L O T H M N H S E I

P E J A X Y O M O G N A

A S C R O S E M T Y L O

M U T E D G H J L O L U

T M R Y U I L M N C A L

E L U M I F A U L A Ç O

R A T G J C O N T E M E

8.

QUIN CONTE ESTÀ LLEGINT JOAN?

9.DESCOBREIX ELS TÍTOLS DELS

LLIBRES

A B C D E F G

H I J K L M N O

P Q R S T U V

W X Y Z

1.

2.

3. ’

4.

1

7.

3

2

4

5

6

1 Històries curtes que se solen contar per

escrit.

2 Part de la història on es conten els

problemes dels personatges.

3 Primera part del conte.

4 Part d’una història.

5 Fragment en què es resol una situació.

6 Conjunt de paraules que formen el nom

d’una obra.

10.QUINS CONTES S’HAN AMAGAT?

Compta els quadres de dos en dos, botant una

línia. PI AMB NOT TO XO SI CA

CAL EL ES VES UN TIT DE

PUT PAL XE TO TA CU RO

NOU PEL DE EN L’EM VE PE

TA JA PO EL DU GAT ES

TA RA PI DOR AMB HÉR TI

AMB PER BO QUE TES HAN EN

CU SI LES PU HAN COM SEL

TI POL DE ZET EN LA AS

PRE I COM GRE PI TEL SA

SI TOR RE FIL NE SE TA

La al en 80 -T+ es

6ºA y 6ºB

En clase, leímos un cuento africano, concretamente de Gabón, situado en la parte occidental del continente africano. El cuento se titula ‘Els dos pretendents’ y cuyos protagonistas Mondonga y Mapango, pretenden a la misma mujer. A raíz del cuento, decidimos realizar máscaras tribales durante la clase de Plástica. Más tarde, algunos alumnos realizamos diferentes complementos y nos disfrazamos en Carnestoltes.

Si quieres hacer una, sigue los siguientes pasos:

1. Trabaja sobre una base de cartón para elaborar la máscara. Recorta la forma que deseas darle a la máscara. (Rectangular, triangular…)

2. Dibuja los ojos y la boca, después de comprobar que corresponden a los tuyos aproximadamente. Y luego recórtalos.

3. Mezcla témperas y comienza a pintar tu máscara con motivos tribales. Recuerda dejar espacio para acabar de decorarla.

¿CÓMO SE HACE

UNA MÁSCARA

TRIBAL?

4. Recopila diferentes materiales reciclables como hueveras, corchos, tapaderas de botellas, platos de plástico, plumas de plumeros del polvo, trozos de tela y también papel de seda o pinocho.

5. Por último, decora tu máscara tribal como más te guste. Pega, recorta y ensambla los diferentes materiales, utilizando tu imaginación y creatividad.

Por supuesto, exhibe junto con tus amigos y amigas las máscaras confeccionadas e incluso puedes realizar complementos como faldas, brazaletes, collares… y obtener un disfraz muy original. ¡¡Es muy fácil!!

Els contes ens parlen d’ amistat….

Amb el conte de “Villadormida” els alumnes de primer ja sabem allò més important per l’amistat: estar junts per poder fer coses boniques.

Per Nadal, amb Gianni Rodari i el seu conte”Alarma al pessebre”, els majors de 6é B, interpretaren com podem acollir als que són diferents. Un indi, una xiqueta amb guitarra o un aviador també podem estar al betlem . Clar que si!

Però que passa amb l’ egoisme? Els alumnes de 6éA, amb campanes, si, amb campanes derrocarem el mur de l’ egoisme que no deixa passar l´amistat, la felicitat,

la il.lusió, del Nadal i l’ Any Nou. Amb el conte “Arrivarà el Nadal? de Amadeo Gutiérrez, ressaltarem els valors més importants per acollir l’ Any Nou i viure sense egoisme.

Bruixots, caragols, arbres , pardalets, papallones, i un gat, ajudaren a una xiqueta que volia ser bruixa. Però no una bruixa qualsevol, no. Una bruixa solidària. I la bruixa que tot ho sap la va aconsejar: Què necessitava?. Amistat, valor, i una especialitat. Ajudar era la seua especialitat, l’ amistat ja la tenia amb els seus amics i …valor?. El va demostrar al voler anar a buscar al Bosc Encantat a la”Bruixa que tot ho sap”. Els alumnes de 4tA, una representació especial del conte “ La xiqueta que volia ser bruixa” de Patricia García, varem preparar i d’ allò més be ho varem passar.

El món és molt bonic, si tots som amics

Missatges d’amistat Obres de

teatre

Fotos de grup, amb missatge

Junts és millor

Podem fer moltes coses.!

Els alumnes de 4tB, acollir als xicotets i a ser tolerants amb l’ obreta de Desireé Ortega ens queda clar.

No, no oblidem els personatges del contes tradicionals. Ells , són els protagonistes dels contes que els alumnes de 2nA-B. interpretarem . Les fades i els donyets de 2nB a la bruixa de“la caseta de xocolata” i al llop de “Caputxeta” canviaran.

Els alumnes de 2nA,amb el conte de Mª Carmen Gonsálvez- un betlem molt especial vàrem confeccionar. Amb els Tres Porquets, Caputxeta i el llop,, Blancaneus i el príncep, i Pinotxo,Núria i el seu iaio ensenyaren que tot pot canviar si fiquem interés i valorem l’ amistat.

Interpretar està d’ allò més bé, però els alumnes de 5é A-B, un gran llibre vàrem fer. Si, contàrem a tots com són els Nadals i l ‘ Any Nou al món. I país , per país, tot el corredor ompliguérem de llum i color.

Nadal i Any Nou al món

Els missatges que tercer A-B, confeccionàrem, després de llegir la història de “Tothovol” de Pilar Rubio, ens quedarem perfectes per escanejar i a aquestes pàgines col.locar.

À.Religió

La màgia del Nadal

El sueño de Anita”

L’ Estrela de Betlem

Bibliografia diversa especialitzada en Ed.Física.

Article de: Juan Carlos Muñoz Díaz. Mestre d’Educació Física a Andalucía.

L’article es pot llegir al blog d’Ed.Física en castellà. http://sjr-educaciofisica.blogspot.com/

L'ESPORTIVITAT.

EL SABER GUANYAR, EL SABER PERDRE I EL

RESPECTE AL COMPANY/A.

Mestre d'Educació Física: Manel

L'esportivitat i la bipolarització que trobe en l'actitud de una majoria d’alumnes

des d'edats molt primerenques, són actituds i valors que me/ens preocupen en

l'assignatura d'Educació Física. O eres d'este equip o eres de l'altre, o eres bo o eres

roí o jugues a l'esport de moda o no jugues.

El concepte d'esportivitat naix amb l'escola anglesa del segle XIX, a l'introduir

l'esport en l'escola a través de jocs esportius, va desenvolupar la idea d'actitud

esportiva que es caracteritza pel gaudi i l'amateurisme, no sols davant de la pràctica

esportiva, sinó en qualsevol àmbit de la vida.

La pràctica de les activitats físico-esportives contribueix, de la mateixa manera

que qualsevol activitat educativa, a la formació de la personalitat.

A pesar de la gran importància que atorguem al joc net i l'esportivitat no hi ha

dubte que la societat i els mitjans de comunicació ens envien missatges contradictoris. Es

magnifica el guanyador i s'oblida al perdedor.

Quan realitzem una activitat esportiva no sols haurem de preparar-nos per a

guanyar, també per a perdre, en el sentit d'afrontar la derrota amb esportivitat i

felicitant el contrari. Els guanyadors gaudiran del moment perquè han pogut aconseguir el

seu objectiu i no com a signe d'humiliació dels no guanyadors.

En definitiva, als professors ens interessa tant o més el procés que els

resultats. Els models competitius, on el guanyar és l'única cosa important, es transmeten

a la societat i a l'escola arribant fàcilment a l'inconscient dels xiquets i de les xiquetes.

Resulta complicat en l'escola parlar i reflexionar sobre el joc net i l'esportivitat quan els

missatges que ens provenen de l'entorn són totalment contraposats.

La proposta de l'escola deu ser clara, socialitzadora i contundent, ací cabem

tots i l'ensenyança esportiva la farem entre tots i amb tots, sense exclusió per condició

sexual, física o personal.

En el col·le Sant Joan de Ribera eixe és el nostre objectiu. Com a professor

d'Educació Física sol·licite la col·laboració de tots: pares, mares, iaies, iaios, oncles,

ties…, perquè els nostres alumnes es formen com a persones. Gràcies.

TENINT EN "CONTE" EL MOVIMENT...

Ezequiel Romero i Romero.

Mestre d'Educació Física.

Quasi tots hem tingut la sort de vivenciar la imatge de la nostra iaia asseguda

a la vora del llit contant-nos una història, per cert des d'aci i aprofitant, ens

agradaria fer un homenatge de reconeixement i agraiment a tots els iaios i iaies pel

seu important paper d'ajuda, de cura, de la seua font d'experiències i sentiments

cap els menuts: els vostres fills, els nostres alumnes.

Com deia sempre és una sort gaudir d'un conte ben contat, ben expressat i

amb sentiment, també és gratificant si a més a més ens fan partíceps de la història,

si ens fan sentir-nos protagonistes. Enguany al nostre centre anem a completar una

setmana cultural que gira envers dels contes , sense eixir-nos d'aquest fantàstic

món, a l'àrea d'Educació Física volem seguir apostant pel moviment, o millor dit, per

l'aprenentatge en moviment. Ens agrada que quan un xiquet escolta un conte

desenvolupe una condició de protagonista al fer d'interpret i d'intermediari. La

situació creada entre qui conta i qui escolta permet una condició de socialització que

és un dels grans propòsits de la nostra àrea al col·legi i deuria de ser el principal

propòsit a les diferents escoles esportives filials del equips de competició.

No és fàcil veure durant molt de temps a un xiquet de les etapes educatives

inicials quetet en una cadira escoltant amb atenció una explicació. Aquesta

peculiaritat del comportament sempre a dut de cap als sistemes educatius

tradicionals que pretenien limitar la necessitat de conèixer mitjançant el moviment.

En aquesta línia hem plantejat una experiència a posar en pràctica durant la setmana

cultural. Els alumnes més majors del centre han creat uns contes que posteriorment

aniran a presentar i contar als seus companys més xicotets d'Educació Infantil i 1er

Cicle de Primària. L'objectiu no és que els més menuts siguen espectadors passius,

sino que siguen un públic actiu i dinàmic que vaja fent i representant tots els

moviments que els personatges de la història farien segons el relat, seguint i imitant

els moviments i gestos que el grup d'alumnes majors van executant durant la

narració.

Amb aquesta activitat busquem a uns xiquets que no només es puguen sentir

protagonistes i autors d'un relat , cas dels més majors. Ni provocar una conducta

només purament motriu - com el treball de les habilitats perceptives bàsiques i

genèriques, o de qualitats físiques-, en el cas dels menuts. Es busca la realització

afectiva i social interactuant amb companys de diferents edats d'una manera lúdica i

divertida. El foment de la creativitat dels alumnes, per una banda al produir contes,

i d'altra al reproduir-los amb moviments i expressions amb el propi cos d'allò que se

està verbalitzant.

Confiem que serà tot un éxit.

LA IMPORTANCIA DE PLANIFICAR UN HORARIO DE ESTUDIO.

Encarnación Agulló: Servicio psicopedagógico municipal.

¡Cuántas veces nos lamentamos porque no tenemos tiempo para todo! Lo mismo le ocurre a nuestro hijo. No podemos hacer que el día tenga más horas, pero sí podemos aprovecharlas al máximo, planificando nuestro trabajo. Elaborar un horario de estudio adaptado a las necesidades de nuestro hijo ayudará a mejorar su rendimiento y le dejará tiempo libre para disfrutar de otras actividades. Posiblemente estemos cansados de oír esto a nuestros hijos. "¡Aún no he terminado! ¡No he tenido tiempo!"Y tienen razón. Están colapsados de deberes, actividades extraescolares y obligaciones diarias de mera convivencia que les restan tiempo de ocio. No suelen tener el tiempo suficiente o adecuado para disfrutar de lo que a ellos les gusta y les distrae. Cuando cumplir con sus trabajos escolares requiere una inversión de tiempo desproporcionada o no les permite llevar a cabo otras actividades lúdicas, quizá es el momento de planificar un horario de estudio que les ayude a organizar su tiempo, rentabilizar sus esfuerzos y disfrutar así de su tiempo libre. Las ventajas de contar con un horario de estudio son muchas. Crea un hábito de estudio, lo que constituirá una base para toda su formación. Potencia la concentración. Es más fácil centrar la atención en la actividad que hay que realizar si se cuenta con un espacio de tiempo exclusivo y determinado para ella. Sirve para ser consciente del propio rendimiento y regular esfuerzos. Permite compaginar el estudio con el tiempo libre y disfrutar de otras actividades gratificantes. Evita la preocupación o angustia que conlleva la acumulación de tareas pendientes. La importancia que le conceda nuestro hijo al horario de estudio determinará el cumplimiento del mismo. Nuestra tarea no es la de imponer a nuestro hijo que cumpla un horario "porque sí", en ocasiones es preferible planificar y diseñar conjuntamente con ellos un horario de estudio efectivo y hacerle descubrir las ventajas de realizar una programación adecuada a sus compromisos y deseos. El objetivo es que, finalmente, nuestro hijo aprecie el valor que tiene cumplir con el horario establecido y lo ponga en práctica cada vez de forma más autónoma. ¿Cómo debe ser un plan de estudio efectivo? Personal: adecuado a las necesidades de nuestro hijo. Determinemos cuál es el mejor momento del día para dedicarlo al estudio, qué actividades extraescolares se realizan normalmente y dejemos el tiempo necesario para el descanso y el ocio. Realista: adaptado a la capacidad y disponibilidad de nuestro hijo. Es conveniente programar el trabajo de manera que se pueda cumplir; sobre todo al principio, nuestro hijo debe sentirse capaz de cumplir con lo establecido, de lo contrario puede aparecer desánimo, frustración o rechazo. Flexible: preparado para imprevistos. Hay que tener en cuenta que, con mayor o menor frecuencia, surgen compromisos que nos obligarán a modificar horarios y actividades, pero intentaremos que afecten lo menos posible a las tareas prioritarias establecidas en el horario.

Escrito: que sirva de recordatorio de las actividades programadas y, a posteriori, de referencia de las tareas que se han cumplido o no. Con niños pequeños se puede elaborar un cuadro con dibujos que representen las actividades que hay que realizar. ¿Cómo planificar un horario de estudio con nuestros hijos y llevarlo a la práctica? Hacer un listado de las actividades que nuestros hijos realizan diaria o semanalmente y calcular el tiempo que ocupan, de esta forma nos será más fácil establecer prioridades y construir un horario personal y realista. Planificar el horario semanalmente, teniendo en cuenta que no todas las semanas son iguales y que deberemos adecuar el horario a fiestas, compromisos, exámenes o acontecimientos diversos que tengan lugar. Nuestro hijo no tiene porqué privarse de determinadas actividades si aprende a organizar su tiempo. Recordemos la importancia de la flexibilidad en una programación y que cualquier horario está sujeto a cambios. Concretizar las tareas al máximo. Por ejemplo, en vez de hacer una indicación general "estudiar sociales", es preferible detallar las actividades "estudiar los temas 5 y 6 de sociales". Dedicar un especial interés a las materias más costosas y al orden de realización de tareas. Es mejor comenzar con las de dificultad baja para pasar a las de dificultad más elevada y terminar con las más fáciles. Modificar el horario si se considera que los cambios afectarán positivamente en el rendimiento. Quizá deba ampliarse o reducirse el tiempo dedicado a una actividad según el esfuerzo o la dedicación que veamos que la actividad demanda a nuestro hijo. Intentar que las horas de estudio sean siempre las mismas y en el mismo lugar para crear un hábito de estudio. No debemos permitir que nuestro hijo pierda horas de sueño, que estudie cuando esté muy cansado ni después de una comida importante, ya que la concentración no será la deseable y la realización de la tarea le exigirá un esfuerzo excesivo. Si se planifica un horario de estudio y se cumple con él de forma continuada y constante, es muy posible que nuestro hijo aprenda unas rutinas que le serán útiles para realizar su trabajo de manera ordenada y autónoma, se habitúe a un ritmo de trabajo y de descanso muy beneficioso para él y que obtenga provecho de sus horas de estudio y de ocio para un adecuado desarrollo personal.

CUINAR DE FAULA O... DE CONTE

Molts contes de vegades amaguen una recepta que, si ens fixem bé, trobarem entre

les seues línies o darrere d’un dibuix:

La Rateta Presumida de segur que fa unes croquetes de formatge boníssimes.

La Blancaneus sap el secret de com farcir pomes.

L´Aventafocs després d’anar a la festa del príncep va fer un fabulós pastís de

carabassa.

La Bruixa d´ Hansel i Gretel va decidir que el millor que podia fer amb tanta

xocolata era una fondue amb fruites.

El Petit Polzet després d’anar pels boscos i els prats amb els bolets que es va trobar,

pensà en cuinar un plat de pasta amb bolets.

La Caputxeta va aprendre amb sa mare a fer un magnífic pastís de xocolata i el llop

es va fer amic de la iaia que li va ensenyar la seua recepta secreta de les millors

galetes.

Entre treball i treball ,Pinotxo i son pare Gepetto es feien unes pizzes per xuplar-se

els dits.

Esta o qualsevol altra pot ser l’excusa per convertir la cuina en un lloc divertit amb

els nostres fills i obtindre al mateix temps una estona de joc i un bon àpat. Fer

entrepans divertits, preparar galetes, panellets, batuts,... i després menjar-los i assaborir

el resultat és una manera d’educar el paladar dels xiquets i xiquetes.

Així que si de sobte amb força, sense avís, tens unes terribles ganes d’obrir el

frigorífic, de recercar dins l’armari, de barrejar ous i farina... És inútil resistir-se, i el

plaer està assegurat!

Us recomanem unes quantes webs que us poden ajudar:

www.tv3. Cat>la cuina dels titelles (les idees són seues i estan en video)

www.bonpreu.cat

www.conmishijos.com

www. pequerecetas.com

www.montsecuines.com

I també uns llibres:

Yo también cocino. Ed. Combel

365 recetas para bebés y niños en edad preescolar. Ed Blume.

Los libros de cocina de la colección de Imaginarium.

Amb molt de gust,

L’EQUIP DEL MENJADOR

http://www.conmishijos.com/

LA VUELTA AL MUNDO EN 80 PLATOS ( o menos…)

- : í

ú ñ

.

Marruecos

El picante de pollo es un plato que le guasta a los mayores y se elabora con

pollo rehogado con una sustancia picante, ensalada y una guarnición

compuesta por patata, arroz, patata deshidratada (chuño)

A los niños nos gusta la sopa de maní compuesta por cacahuete, verduras,

macarrones y patata.

Bolivia

Una comida de

mayores es el

sarmale: rollitos de

carne con verduras

y especias en una

hoja de repollo.

Y a los pequeños

nos encantan los

gogosi: unos lazos o

rollitos dulces

hechos con harina,

huevo, levadura y

yogurt, que se fríen

y tienen la

apariencia de un

buñuelo o de un

donuts.

Rumanía Nos gusta mucho la fritada que es carne de cerdo con

patatas cocinadas que se sirve con ensalada y el

encebollado.

A los pequeños nos gusta el morocho (maíz) cocinado con

agua y una rama de canela y cuando ya está cocinado se

pone la leche.

Ecuador

Los adultos comen musaca

que son berenjenas fritas con

carne picada, cebolla, sal,

pimentón, patatas troceadas,

pimienta negra y un poco de

agua. Se pone al horno y

después se gratina con huevo

batido con leche. Y a los niños

nos gustan los macarrones con

carne como en muchos países.

Bulgaria

Un menú muy habitual es el de arroz moro,

cerdo asado y ensalada. El arroz moro se

hace con caldo y alubias. El cerdo se come

en bistec junto con la ensalada. A los niños

nos gusta la carne y patatas fritas aunque el

arroz está muy bueno en Cuba.

Comemos adobo de cerdo y pollo: Guisado de carne con

ajos, salsa de soja y pimienta. Se acompaña con arroz

largo.

Filipinas

El Equipo de

Comedor agradece

la colaboración de

las familias en la

elaboración de

esta página.

k

La cançó

És una eina fonamental en l’educació musical dels xiquets de primària.

El nostre folklore, és ric en elles i mitjançant les mateixes, es pot

desenvolupar una tasca de la teoria musical i un altra tasca sobre la

pràctica de tot tipus de ritmes.

Durant anys, el cantautor Paco Muñoz, ens ha enriquit, amb una

col·lecció de cançons per als xiquets, que ens facilita la tasca de

l’educació musical en les escoles. Fins i tot, ens pot donar una lliçó de

geografia, en la cançó anomenada “ROMANS DEL PENYAL” que

comença de la següent manera

Diuen que el penyal d’Ifach

ahir li confessà al Montgó

des de fa un grapat de segles

l’Aitana és el meu amor...

El text de la cançó és llarg i fa un repàs, bastant complet, dels

cims més coneguts de la nostra comunitat, és digna de escoltar, però el

més important és la riquesa i variació de temes i cançons, perquè ens

ajuden a fer més agradable la tasca de l’educació musical.

José L.

Projecte fruita

Despedida Vicente

Premi “Posa nom a la revista”

Esmorzar solidari

Dia de la Pau

Nadal: Teatres i torrons

Carnestoltes

FALLES: Dansà, xocolatada , globotà, cremà

Pasqua Dia de l´arbre