delta hotel la foradada del...
TRANSCRIPT
Telèfon: 977.48.00.46
Web: www.dhgroup.es
Correu: [email protected]
DELTA HOTEL
Avinguda del Canal s/n
Deltebre 43580
Tarragona
DEL TA HOTE L
Un mirador únic del mar i la muntanya
LA FORADADA DEL
MONTSIÀ
Descripció:
Aquesta és una ruta que us permetrà conèixer el Delta de
l’Ebre d’una manera totalment diferent. Contempla el
fantàstic delta a més de 600 metres per sobre el nivell del
mar.
MAPA DE L’EXCURSIÓ
HISTÒRIA
Els marfantos del Delta
A les nostres terres els morts vivents també ronden. Se'ls coneix com a marfantos o
marfantes. Sempre tenen gana i romanen assedegats dels càlids fluxos vitals dels
mortals. I les seves ànimes contaminades emmetzinen tota altra ànima que atrapen i
converteixen a la víctima en company de tortures i sofriments sense fi, entre les gèlides
llacunes hivernals del delta de l'Ebre.
Conta la llegenda que al mes profund dels marjals del delta hi havia unes galeres per als
presoners més terribles i despietats del Regne d'Aragó. I confinada tota junta, aquesta
escòria salvatge i infrahumana treballava de sol a sol assecant llacunes infestades de
mosquits, sangoneres i malària.
Fins que un dia, a primers de desembre, Saturn i Venus alineats amb la lluna aparegue-
ren pel sud-oest poc després de pondre's el sol. L'influx malèvol d'aquests astres i tota
l'energia negativa que acumulava l'entorn i tota la que havien acumulat els condemnats
al llarg de les seves maleïdes vides va esdevenir tant poderosa que obrí una escletxa a
l'infern. Els esperits malignes dels presoners van esdevenir lliures del cos mortal i els
posseïren amb fruïció. Uns als altres van començar a devorar-se en una orgia extàtica
de sang, vísceres, xiscles i gemecs ofegats. Els que varen quedar en peu, al final de la
follia, van esmunyir-se per entre les llacunes i no se'n va saber gaire cosa més.
Però conta la llegenda que quan s'alineen Saturn, Venus i la lluna als Ports, a les llacunes
del Delta de l'Ebre s'obre aquesta escletxa cap a l'infern i els marfantos cerquen
qualsevol alè vital per alimentar-se i escampar la seva maledicció al llarg dels segles.
AMB NENS...
L’EXCURSIÓ
Recomanem pujar directament a la Foradada, sense pasar per el cim de la
Torreta del Montsià.
ACTIVITATS
Al llarg de l’excursió es poden dur a terme diferents activitats per tal
d’aconseguir que el nen estigui distret i gaudeixi al màxim de l’experiència.
Algunes de les nostres propostes són:
- Identificar els diferents arbres fruiters que trobarem al llarg del camí.
- Jugar a Geocaching (Búsqueda del tresor amb GPS). Hi ha un tresor
amagat a la Foradada (GC1RGGM)
FAUNA I FLORA
FALCÓ PELEGRÍ (Pica Pica)
Cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, No fan
niu, sinó que aprofiten cavitats o lleixes en parets rocoses o
aprofiten nius d’altes espècies Poden viure fins a 15 anys.Les seves
preses solen ser aus, de grandària variable entre petits Les captura
llançant-se en picat i copejant-les amb les urpes a les ales, arribant
a una gran velocitat. De fet, és la criatura més veloç sobre el planeta, ja que pot
superar els 300 quilòmetres per hora quan caça volant en picat.
ÀLIGA CUABARRADA(Hieraaetus fasciatus )
Representativa dels ecosistemes mediterranis es distingeix per la
panxa blanca i per la barra terminal de la cua. Acostuma a caçar
en parella (menys en els primers mesos de les cries quan la
femella està al niu). S’alimenta de conills i perdius entre d’altres.
Viu en parelles estables i sempre lligades a un territori concret
que defensa davant d’altres rapinyaires.
MERLA (Turdus merula)
L'esperança de vida d'una merla se situa habitualment al
voltant de 3 o 4 anys La merla posseeix nombrosos
depredadors, en particular l'esparver d'Europa . Altres
ocells, com les garses i les cornelles, però també d'altres
animals, com els erminis i els gats, tenen el costum de sa-
quejar els nius de merles, el que en pot limitar la seva població.
MALLERENGA CARBONERA (Parus major)
Acostuma a viure en boscos i ambients arbrats no forestals.
Nia en forats d'arbres i en qualsevol tipus d'obertura. Són
sedentàries i fora de la temporada de cria es troben sovint
formant grups grans barrejats amb mallerengues d'altres
espècies.És un ocell insectívor de règim molt ampli.
Pot ingerir també fruits silvestres i llavors riques en olis.
PIT-ROIG (Erithacus rubecula)
El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territo-
ris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la
parella defensa cada un la seva part del territori.Busca el seu menjar
en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat
sobretot per invertebrats que viuen pel terra com insectes, en parti-
cular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera
FITXA TÈCNICA
DIFICULTAT: Mitjana
LONGITUD: 12km
ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any
PERFIL GRÀFIC:
MATERIAL NECESSARI:
Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita,
barretes energètiques...), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.
QUÈ CAL SABER:
Al llarg de l’excursió no trobarem cap font i tampoc passarem
per cap nucli habitat. El tram entre la Torreta i la Foradada és
molt aeri i no hi ha un camí clar ja que es segueix la carena. En
aquest tram cal extremar les precaucions.
TEMPS: 4h aprox.
DESNIVELL: 780m.
Camí de la Torreta - La Foradada
LLIBRE DE RUTA
En aparcar el cotxe sortim caminant per el camí de
la Torreta just al costat d’un cartell indicador.
Temps 0’
En aquest punt girem a l’esquerra, seguint les mar-
ques verdes.
Temps parcial 30’ Temps total 30’
Arribem al Corral de Tabola. Seguim recte per el
camí.
Temps parcial 10’ Temps total 40’
Ara passem pel costat del Mas Rosaleda.
Temps parcial 10’ Temps total 50’
A la nostra dreta queda “Lo Fornet”
Temps parcial 5’ Temps total 55’
Girem a l’esquerra seguint les marques verdes.
Temps parcial 2’ Temps total 57’
Hem arribat a la carena, ara girem a l’esquerra i
seguim les marques verdes que en duran al cim.
Temps parcial 10’ Temps total 1h 5’
Cim de la Torreta del Montsià.
Temps parcial 10’ Temps total 1h 15’
GARROFER (Ceratonia siliqua )
Actualment la garrofa s'utilitza com a aliment del bestiar, També es fa
servir en la fabricació de la coberta digestible de les càpsules de medica-
ments.
Les llavors del seu fruit, de pes força uniforme al voltant dels 2 grams,
s'utilitzaven en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes, del seu nom en
grec antic κεράτιον (Keration) prové el mot quirat, mesura encara avui
vigent en joieria.
GINEBRÓ (Juniperus communis)
De vegades es fa servir com a planta ornamental. A
Escandinàvia utilitzen la seva fusta per emmagatzemar
productes làctics com mantega o formatge.
Els gàlbuls són molt astringents si es mengen crus però
assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.
La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els
gàlbuls del ginebre comú. També a Finlàndia elaboren una cervesa , la sahti,
aromatitzada amb els fruits del ginebre.
També s'utilitzen els gàlbuls per adobar carns
FAUNA I FLORA
OLIVERA (Olea europaea )
L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió
mediterrània amb la capacitat de viure i produir durant
centenars d'anys. L'oli d'oliva és l'element diferencial
per excel·lència de l'alimentació meditèrrània. S'utilitza
tant per amanir com per fregir aliments.
L'olivera és una planta present en moltes cultures. A
l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat
sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques
fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar
els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. D'acord amb la mitologia d'aquesta
zona, l'olivera va ser un regal de la deesa Atenea al poble de l'Àtica. També trobem
l'olivera present a la cultura egípcia on les seves branques són un símbol de benedicció
i purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon. A Roma, el poeta
Horaci, en fa menció al fruit fent referència a la seva pròpia dieta a la que qualifica de
molt simple. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més
de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament.
PUNTS D’INTERÈS
LA FORADADA
És el segon cim més alt del massís del Montsià
i la seva privilegiada situación fa que sigui un
mirador esplèndid de la plana del Delta de
l’Ebre.
Medeix 695 metres i es troba al punt de confluencia entre els
municipis d’Alcanar, Freginals i Sant Carles de la Ràpita.
LA TORRETA
És el punt més alt del massís del Montsià
amb 763 metres d’alçada.
Administrativament es troba entre els
municipis d’Alcanar i Ulldecona.
Les seves aigües són recollides pels
barrancs del Codonyol i del Llop per la vessant marítima i de
Marcel·lina per la vessant interior.
MAS DE COMÚ
Com els altres masos de la terra (Mas de
Mulet, Mas de Matederrona…) fou una
explotació agropecuària autosuficient. Es
cultivava blat, ordi, cirgons, fésols, panís,
remolatxes i arbres fruiters. El bestiar eren, principalment, les aus
de corral, les cabres i les ovelles. Els excedents els venienn a Sant
Carles de la Ràpita o a Ulldecona per comprar sal i vi.
Aquest mas, que rep el nom per ubicar-se en antics terrenys
comunals es va abandonar després de la gran gelada de l’any
1953.
LLIBRE DE RUTA
Seguim en la mateixa direcció, passant entre les
dues construccions abandonades.
Temps parcial 0’ Temps total 1h 15’
En aquest punt deixem les marques verdes. Per arribar a
la Foradada hem de seguir per la carena intentant no per-
dre massa alçada.El camí està més o menys marcat i en
algún punt hi ha fites.
Temps parcial 5’ Temps total 1h 20’
La Foradada
Temps parcial 1h Temps total 2h 20’
Per fer el retorn al cotxe, desfem un tros de camí.
Temps parcial 0’ Temps total 2h 20’
A la nostra dreta trobem un camí senyalitzat com a GR.
Baixem per aquest camí.
Temps parcial 5’ Temps total 2h 25’
Seguim baixant per el camí marcat com a GR i deixem un
camí a la nostra dreta.
Temps parcial 5’ Temps total 2h 30’
En aquesta bifurcació, seguim per l’esquerra que és on hi
ha les marques del GR
Temps parcial 5’ Temps total 2h 35’
Arribem al Mas de Comú. Un cop el passem de llarg,
girem a la dreta.
Temps parcial 15’ Temps total 2h 50’
Després d’una pedra gran amb les marques del GR, girem
a l’esquerra.
Temps parcial 0’ Temps total 2h 50’
LLIBRE DE RUTA
Trobem un camí a la nostra esquerra, però seguim recte .
Temps parcial 5’ Temps total 2h 55’
S’incorpora un camí per la nostra dreta, però nosaltres
seguim en la mateixa direcció.
Temps parcial 5’ Temps total 3h
Ens trobem una bifurcació en forma de “T” amb un pal
indicador. Nosaltres girem a la dreta.
Temps parcial 5’ Temps total 3h 05’
En aquesta cruïlla, girem a l’esquerra seguint el cartell
indicador.
Temps parcial 2’ Temps total 3h 07’
En aquesta bifurcació en forma de “Y” ens dirigim a
l’esquerra.
Temps parcial 20’ Temps total 3h 27’
Surt un camí a la nostra dreta, però seguim recte direcció
Ulldecona.
Temps parcial 5’ Temps total 3h 32’
Ara ens trobem un camí a la nostra esquerra amb un car-
tell indicador. Nosaltres seguim recte.
Temps parcial 5’ Temps total 3h 37’
En aquesta altra bifurcació seguim direcció Ulldecona.
Temps parcial 10’ Temps total 3h 47’
LLIBRE DE RUTA
ACCÉS EN COTXE
Desde Deltebre ens dirigim cap a Ulldecona per la N-340 (dirección Amposta) i
per la carretera T-331.
A l’entrada d’Ulldecona trobem una rotonda, agafem la tercera sortida, direcció
“Alcanar, Vinaròs, La Sènia”.
Tot seguit ens trobem una segona rotona i sortim direcció Camí de la Bassa de
Montsià.
Seguim aquest camí durant 4 km, a la meitat dels quals creuarem la AP-7 per
un pont. Després girem a la dreta per una pista que ens durà a l’inici del Camí
del Montsià on hi ha una petita zona de Parking.
El Camí està indicat.
Girem a l’esquerra, seguint el cartell inicador del camí de
la Torreta.
Temps parcial 5’ Temps total 3h 52’
Arribem al cotxe. Punt final.
Temps parcial 5’ Temps total 4h