revista girona cultura [4]

setembreOCtUbre2014

espais al carrer per als músics emerGeNTsPàgina 16

TempOraDa alTa, aparaDOr Del sisTema escÈNicPàgines 20-23

pere VilÀ, Filmar a casa i TriOmFar a FOraPàgines 26-27

TOrres mONsÓ, l’OrDre i el caOs VisTOs als 91 aNYsPàgina 36

NÚMERO 04

capiTal muNDial Dels arxiusMés de 700 especialistes es troben a Girona per debatre al Congrés Arxius i Indústries Culturals la memòria del futur

3

Captivant mirades d’arreu del món. El Congrés Arxius i In-dústries Culturals convertirà aquest octubre Girona en la capi-tal universal de l’arxivística. Més de 700 especialistes d’arreu del món hi debatran els sistemes per garantir la memòria del demà i hi coneixeran l’experiència referencial de l’Arxiu Muni-cipal de l’Ajuntament de Girona. És un exemple de com Girona atrau mirades d’agents culturals d’arreu del planeta. Com ho és el festival Temporada Alta, que inicia una nova edició pen-sant més que mai en Europa i treballant en sintonia amb el projecte municipal per impulsar Girona com a ciutat d’arts es-cèniques. O com ho és el cineasta Pere Vilà, que, després d’ha-ver rebut el premi de l’Associació Internacional de Crítics de Cinema amb la seva segona pel·lícula, és notícia aquest tardor pels seus dos nous films.

Xevi Planas DIRECTOR

sumari

gc04

història> Congrés Arxius i Indústries

Culturals> Entrevista a Joan Boadas

i Raset

música> La nova temporada de l’Auditori> 15 anys de Música Antiga

de Girona> 14è Festival de Jazz de Girona> Neix la Fonoteca de Cobla> Carrers de Música> Espais que programen

concerts

societat> Debats a la UdG sobre

el dret a decidir

teatre> 23a Temporada Alta> Entrevista a Salvador Sunyer

i Bover> Teatre Obert

cinema> Cursos i tallers al Museu

del Cinema> Les pel·lícules de Pere Vilà

Barceló

art> El cartell de Fires d’Anna Soler

4

28

29

10

19

30

20

32

34

36

38

espais> Josep Tero presenta disc al Call

literatura> ’Cultura’, la revista gironina

del 1914> La poesia completa de

Narcís Comadira> Un llibre sobre la Rambla i l’Argenteria

espais> Els clubs de lectura a les

biblioteques> Festival de Poesia a la Casa

de Cultura

llengua> L’occità, el germà per

descobrir> El català ahir, avui i demà

art> L’ordre i el caos de Torres Monsó> Moisès Sidrach a la Fundació Valvi> Georges Méliès a CaixaForum

la tria

els espais

les exposicions

SETEMBRE-OCTUBRE 2014

EdicióAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura)Plaça del Vi, 1. 17004 GironaTelèfon 972 419 402

ProjEctE i Producció Editorial Gavarres(Àngel Madrià) [www.editorialgavarres.cat]

dirEccióXevi Planas [[email protected]]

rEdaccióAnna CarpenaAitor CarreraAniol CasadevallJordi FalgàsPere GarciaAssumpció HostaMaguí NoguerJaume PiquerOriol Ponsatí-MurlàMontse PuigdevallLaura QuerolCarme SaisJep SànchezNatàlia SànchezFrancesc TenPere Vilà BarcelóJoaquim Vilarnau

coordinació dE La triaAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) [[email protected]]

diSSEnY i MaQuEtació Jon Giere i Joan Garcia[[email protected]]

PubLicitat i iMPrESSióEditorial MIC

diPòSit LEgaLGi-325-2014

Llegeix gironacultura sense sortir de casa. Més informació: www.girona.cat/cultura

25

4446

4 gironacultura 04 | setembre-octubre 2014

història > CONGRÉS ARXIUS I INDÚSTRIES CULTURALS DE L’11 AL 15 D’OCTUBRE

Girona serà aquesta tardor la capital mun-dial de l’arxivística i generarà un debat de referència universal entorn de la potenciali-tat de la documentació que es custodia als ar-xius com a recurs per a la creació i el consum de cultura entre la ciutadania. El Congrés Ar-xius i Indústries Culturals reunirà de l’11 al 15 d’octubre a l’Auditori-Palau de Congres-sos més de 700 especialistes d’una quaran-tena d’estats d’arreu del món, que viatjaran fins a Girona per participar en tres esdeve-niments organitzats per l’Ajuntament de Gi-rona a través del seu Arxiu Municipal: la 2a Conferència Anual del Consell Internacional d’Arxius, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13s Jornades Imatge i Recerca. La branca europea del Consell Internacional d’Arxius programa cada quatre anys la Conferència Europea d’Arxius. El Centre de Recerca i Di-fusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona impulsa cada dos anys amb l’Asso-ciació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya les Jornades Imatge i Recerca, de-dicades principalment als documents foto-gràfics i audiovisuals.

El congrés acollirà el dissabte 11 i el diu-menge 12 les reunions dels diferents orga-nismes del Consell Internacional d’Arxius (branques, seccions i grups de treball) i del Fòrum d’Arxivers Nacionals, que agruparà un centenar de responsables d’aquests equi-paments d’arreu del món. El dilluns 13 s’i-niciarà la fase pública del congrés, al qual s’han presentat 232 comunicacions, escrites en català, anglès, francès, castellà, alemany i rus. Les 25 persones de 12 estats diferents que en conformen el comitè científic han seleccionat 153 comunicacions. Hi ha pro-gramats 8 tallers, gratuïts per a les perso-nes inscrites al congrés, per al dimecres 15 a la tarda.

JOAN ROCA I JORDI SAVALL, ENTRE ELS PONENTS. L’organització ha convi-dat a participar en el congrés com a ponents sis personalitats que sense ser professionals de l’arxi-vística consulten arxius en el seu

CAPITAL MUNDIAL DE L’ARXIVÍSTICAXEVI PLANAS

exercici de l’activitat professional en què han obtingut un notable reconeixement. El fotò-graf Joan Fontcuberta explicarà com utilitza la documentació dels arxius en el seus pro-jectes de creació d’universos sovint imagina-ris. L’historiador i arquitecte Albert Garcia Es-puche, principal investigador sobre el Born de Barcelona, tractarà sobre com exportar el passat al present. La cineasta israeliana Yael Hersonski, autora d’un documental sobre el gueto de Varsòvia, exposarà la seva experi-ència en la recuperació de documents audi-ovisuals. L’escriptor i periodista Miguel-Anxo

Murado, autor del llibre La inven-ción del pasado, evocarà el futur del passat. El cuiner gironí Joan Roca parlarà de la importància que té l’arxiu en el seu procés de creació. El músic Jordi Savall relacionarà les fonts de documentació amb la creació i la interpretació musicals.

La sala de consultes de l’Arxiu Municipal de Girona > FOTO: Jordi S. Carrera. A baix, el logotip del Congrés Arxius i Imatges.

WEbwww.girona.cat/web/ica2014

5

> ELS CONTINGUTS, LES INDÚSTRIES CULTURALS I LA CIUTADANIA

UN CONGRÉSDES DE TRES MIRADESEls arxius de tot el món custodien una enorme quantitat de documents textuals, gràfics, cartogràfics, fotogràfics i audiovisu-als que constitueixen la matèria amb la qual s’ha format la memòria de la humanitat. Tradicionalment els arxius han estat els en-carregats de preservar i organitzar aquesta documentació per donar resposta a les ne-cessitats d’administració dels pobles i facili-tar la investigació històrica. La documenta-ció custodiada en els arxius pot tenir altres usos, com la creació de productes de consum en l’àmbit cultural.

La digitalització dels fons documen-tals ha permès la creació de múltiples recursos culturals accessibles a tra-vés d’Internet i d’altres xarxes de comunicació que poden esdevenir un nucli central d’interès per a les empreses i els usuaris. És impor-tant, doncs, conèixer la potenciali-tat d’aquesta documentació per po-der donar resposta a les necessitats dels agents que generen productes cul-turals i a les demandes de consum entre la ciutadania.

X.P. S’han d’establir, doncs, estratègies d’in-novació, tant en el tractament i organització de la documentació com en la seva difusió i explotació, mitjancant fórmules legals que respectin els drets de propietat intel·lectual, i cal, en definitiva, replantejar el paper dels arxius en la Societat de la Informació i el Co-neixement. Aquest és un dels objectius del Congrés Arxius i Indústries Culturals.

ELS TRES PUNTS DE VISTA DEL DEBAT

1. El dels continguts: com s’han d’organit-zar, descriure, digitalitzar o difondre els fons documentals per afavorir l’accés i con-

tribuir a la seva valoració.

2. El de les industries culturals: quins són els nous negocis de creació i dis-tribució de continguts digitals i com es pot articular la col·laboració entre el sector públic i el sector privat per avancar en la creació de negoci.

3. El de la ciutadania: quins són els interessos i hàbits de consum cultural

de la ciutadania i quines poden ser les tendències de cara al futur.

L’organització dels fons documentals serà un dels centres d’interès dels debats del Congrés Arxius i Indústries Culturals des del punt de vista dels continguts > FOTOS: Ajuntament de Girona, CRDI, Josep M. Oliveras Puig.


història > ELS TEMES DE DEBAT DEL CONGRÉS EN 10 PUNTS

ENTRE L’AHIRI EL DEMÀEl Congrés Arxius i Indústries Culturals trac-tarà sobre temes molt diversos relacionats amb la manera com l’arxivística i les indús-tries culturals encaren el futur en el present a partir de la preservació documental del pas-sat. Aquests són, agrupats en 10 punts, alguns temes que s’hi debatran.

1 > Accions i iniciatives d’organització, descripció, digitalització i difusió promogu-des pels arxius en col·laboració amb el sec-tor de les indústries culturals i creatives: ob-jectius, metodologia, valoració de resultats, incidència en les estratègies de gestió del patrimoni documental, experièn-cies en micromecenatge...

2 > Els arxius i els portals web. Estratègies que han guiat el seu desenvolupament i projectes de futur que es plantegen. Projectes internacionals i nacionals de recerca i recuperació de continguts en línia. Intero-perabilitat, ontologies, estàndards de des-cripció, indexació multilingüe, Linked Data...

3 > L’accés a la informació, els seus lí-mits i les seves possibilitats. Autoria i drets de propietat intel·lectual a la xarxa, explota-ció d’informació i privacitat de dades, softwa-res de tractament i ús d’agents intel·ligents...

4 > Documents digitals nadius: planifica-ció, gestió i preservació de grans repositoris

X.P. al llarg del temps, estratègies de preservació de l’autenticitat en el Núvol.

5 > La digitalització de continguts: es-tratègies de planificació i preservació, polí-tiques i casos pràctics institucionals i també de col·laboració amb el sector privat.

6 > Projectes Open Data: la reutilització i l’explotació de dades i els arxius; del Big Data i dels sistemes corporatius d’informació a pa-trimoni documental.

7 > El sector de les indústries culturals i creatives: demandes i necessitats per a l’ex-plotació i la difusió de continguts en línia, la producció editorial, audiovisual i de vide-ojocs en l’àmbit cultural i pedagògic (serious games), l’aplicació de tecnologies de realitat

augmentada, la geolocalització i les apli-cacions per a dispositius mòbils...

8 > Models de negoci entorn la custòdia i la preservació digital so-

bre nous patrimonis documentals, nous usuaris i nous serveis professio-

nals. Models de negocis per a arxius privats: fotografia, televisió, genealogia...

9 > Els arxius i el sector de les indústries culturals i creatives en la prestació de serveis en el núvol informàtic (cloud computing): estra-tègies, polítiques i casos pràctics de preserva-ció a llarg termini.

10 > 1839-2014: 175è aniversari de la foto-grafia. Gestió, tractament i difusió del patri-moni fotogràfic i audiovisual.

Els diversos suports de la informació documental (paper, digital, CD, DVD...) en el futur serà un dels temes de debat del Congrés Arxius i Indústries Culturals> FOTOS: Ajuntament de Girona, CRDI, Josep M. Oliveras Puig.

7

Des de l’exposició La Girona del 1714 (Museu d’Història de Girona, 1 a 31 d’octubre) fins a la projecció (Casa de Cultura, 24 de setem-bre) del documental Garbo, l’espia. L’home que va salvar el món, del director gironí Edmon Roch, un extens programa d’exposicions, pel·lícules i conferències conformen les ac-tivitats paral·leles al Congrés Arxius i Indús-tries Culturals. A l’octubre es podran veure també les exposicions L’escultura del mestre Cabestany (Museu d’Arqueologia, del dia 10 al 19), Identitat augmentada (Museu d’Art de Girona, de l’1 al 31), La fi de la presència ur-bana: pergamins de venda de la darrera sinagoga de Girona, segle XV (Museu d’Història dels Ju-eus, de l’1 al 31) i L’invent del Cine NIC (Museu del Cinema, del 10 al 20). Del 12 d’octubre al 13 de desembre es podrà visitar Docu-ments de Girona, 922-2014. Arxius, memòria i futur a la Casa de Cul-tura; de l’octubre al desembre, Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona a la Facultat d’E-ducació i Psicologia de la UdG; i fins al 31 de gener, Masó: arquitec-tura pública durant la Mancomuni-tat a la Casa Masó.

CICLES A LA CASA DE CULTURA. El cicle Arxius i cinema proposa a la Casa de Cultura també Canciones para después de una guerra (17 de se-tembre), El último bolchevique (1 d’octubre), El

DE LA GIRONA DEL 1714A ‘GARBO, L’ESPIA’X.P.

honor de las injurias (8 d’octubre) i Gueto (15 d’octubre), de Yael Her-sonski, una de les ponents del congrés.

Al novembre hi haurà a la Casa de Cultura el cicle Arxius, creació literària i periodisme, amb conferències de Montserrat Ar-mengou (Arxius i documentals

d’investigació històrica, eines de reparació de les víctimes del franquisme, el 5), Carme Riera (Una novel·lista, rata de biblioteca, el 12), Albert Villaró (L’arxivador i el novel·lista: universos paral·lels, el 19) i Eduardo Martín de Pozuelo (Franquisme i documents secrets, el 26).

> EXPOSICIONS, PEL·LÍCULES I CONFERÈNCIES PARAL·LELES

Imatge de Garbo, l’espia i fragment d’un dels projectes de Rafael Masó que es poden veure a Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat.


història > ENTREVISTA AL CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ DOCUMENTAL, ARXIUSI PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT

«Els documents són la matèria de la memòria»XEVI PLANAS

Joan Boadas, l’ànima del Congrés Arxius i Indústries Culturals, és el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Creu que els docu-ments són la matèria de la memòria.

–Els arxivers patiran cada vegada més per decidir què eliminen i què conserven?–Encara que sembli una paradoxa, ens cal eli-minar per conservar. Per evitar que l’excés d’informació acabi convertint en inviable la possibilitat d’informar-se, convé que a tots els nivells i en tots els casos adoptem una acti-tud que comporti la custòdia permanent del que considerem com a essencial i destruïm la documentació de naturalesa accidental. El risc de pèrdua d’informació i de coneixement sempre serà menor que el que provocaria la quimèrica pretensió de guardar-ho tot.

–Viuen obsedits pel futur del passat?–Als arxivers ens interessa, essencialment,

el futur. Preocupats pel futur del nostre pas-sat, tractem la documentació secular i la contemporània per garantir-ne l’existència per sempre. Tota la producció documental contemporània és extremament vulnerable, per la fragilitat dels suports que contenen la informació, tant si són en paper com si són electrònics, i per la incorporació del maqui-nari, i el risc constant de la seva obsolescèn-cia, per poder accedir als continguts infor-matius. Una de les principals preocupacions dels arxivers és deixar suficients claus inter-pretatives perquè des de l’avenir es pugui reinterpretar el nostre present, transformat de manera vertiginosa en passat del nostre futur.

–Respiren prou vida els arxius?–Els arxius no són els llocs on els documents van a morir, sinó els llocs on la informació que contenen permet permanents reinter-pretacions i reutilitzacions. Els documents no canvien, però sí canvien la mirada i la intencionalitat que cada nova generació els

dirigeix.

–Hem de veure els documents com si fossin tresors de memòria?–Els documents són la matè-ria de la memòria. Els arxivers hem de preservar-ne la com-posició i l’estructura, garan-tir-ne l’autenticitat i evitar-ne el deteriorament, per conser-var-los tal com van ser creats. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajun-tament de Girona, per exem-ple, conserva pràcticament 4 milions de fotografies, 11.000 hores de televisió i film, i 2.000 hores de documents so-nors. Som conscients del cost de manteniment de l’herèn-cia que rebem i del creixe-ment exponencial al qual la sotmetem? El relat que de manera ininterrompuda van construint els arxius acabarà superant-nos?

joan boadaS i raSEt

Joan Boadas i Raset> FOTO: André Ancona López.

9

Els arxius a les novel·les, una guia de lectura per als usuaris de les biblioteques, i el dossier Els arxius, separata del número de juliol-agost d’aquest any de la Revista de Girona, són dues de les diverses publicacions que veuran la llum en el marc del Congrés Arxius i Indús-tries Culturals, entre les quals sobresurt el llibre Patrimoni documental a Girona, editat per l’Ajun tament de Girona per mostrar l’enorme potencialitat del patrimoni documental que custodien els arxius gironins.

«Amb aquesta publicació hem vol-gut fer evident la transcendència dels documents des del jo més ín-tim i personal fins a l’àmbit uni-

PATRIMONI DOCUMENTALX.P. versal. La tria ha posat de manifest que

la forca dels documents no radica en l’ostentació del seu aspecte físic, sinó en la potència informativa que conte-nen. I en la seva varietat: documents textuals, gràfics, cartogràfics, fotogrà-fics, audiovisuals, sense cap mena de subordinació, se’ns ofereixen simul-tàniament quan des de qualsevol dis-ciplina ens disposem a girar els ulls a la recerca de la comprensió del nostre

present», explica Joan Boadas en la pre-sentació del volum. Patrimoni documental a Gi-

rona es divideix en vuit apartats: la persona, la família, la comunitat, el municipi, la comarca, el país, el continent i el món.

> UNA MOSTRA DELS ARXIUS GIRONINS

Arribada de la turista dos milions a l’aeroport Girona-Costa Brava el 1970 > Foto: Pablo García Cortés, Pablito. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

Façana de l’edifici de l’associació Athenea, obra de Rafael Masó del 1913 > AHCOAC-Demarcació de Girona.

Llibre del Sindicat de Remença

del 1448 > AMGi, Col·lecció Ajuntament

de Girona.A baix, segell

de la comtessa Ermessenda

de l’acta de consagració de la catedral de Girona,

del 1038 > ACG.


música > THE HILLIARD ENSEMBLE HI ACTUA EN LA GIRA DE COMIAT

Victus 1714, un viatge al 1714 amb obres de Bach, Händel, Caldara i Rameau, de la mà de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, sota la direcció de Rubén Gimeno, inaugurarà el 12 de setembre la nova tem-porada de clàssica de l’Auditori, que acollirà propostes úniques que el situen en el mapa d’escenaris catalans de referència.

La Jove Orquestra Auditori de Girona (JOAG), en una actuació d’entrada gratuïta, hi interpretarà dos dies després el segon con-cert per a piano i orquestra de Sergei Rakh-màninov, un dels concerts més estimats i de més dificultat del compositor rus. Albert Guinovart, que enguany és artista resident de l’Auditori, es posarà davant d’aquesta complicada partitura per mostrar-ne la bellesa i el li-risme. La JOAG tocarà en la se-gona part la monumental sim-fonia número 5 de Beethoven.

La soprano francesa Patricia Petibon hi oferirà l’endemà de Sant Narcís l’únic concert seu d’aquesta temporada a Catalu-nya. La mítica formació vocal The Hilliard Ensemble ha esco-llit l’Auditori com un dels pocs escenaris on el portarà la gira de comiat després de quaranta anys de carrera. Christian Zac-harias, considerat un dels mi-llors pianistes actuals, protagonitzarà una de les vetllades més esperades d’aquesta temporada a l’Auditori, on també hi haurà un ventall molt divers d’actuacions d’artis-tes catalans: l’Orfeó Català, el violoncel·lista Arnau Tomàs, la reconeguda soprano Nú-ria Rial, l’Orquestra de Girona, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix), La Principal de la Bisbal, Música Antiga de Girona i les formacions del cicle Girona Coral.

‘VICTUS 1714’OBRE TEMPORADAA L’AUDITORINATÀLIA SÀNCHEZ

1. The Hilliard Ensemble.2. Christian Zacharias.3. Yann Tiersen. 4. Patricia Petibon.

1

2 3

4

11

art > ‘PARTITURES DE FERRO’

L’ESCULTOR MANEL PALAHÍ ESTRENARÀL’AUDITORI COM A ESPAI D’EXPOSICIONS

L’Auditori acollirà per primera vegada una exposició per mostrar les sorprenents es-cultures que Manel Palahí (Girona, 1945) presentarà a Partitures de ferro de l’1 de desembre a l’11 de gener. Palahí s’ha ins-pirat en instruments, compositors, intèr-prets, obres i notes musicals. L’exposició inclourà instruments d’origen ancestral restaurats per Palahí després d’haver-los recuperat en els seus viatges per diferents cultures, des d’un tam-tam fins a un gong.

El dissabte 13 de desembre hi haurà un debat de Manel Palahí amb Antoni Ba-tista i Xevi Planas sobre escultura i mú-sica, i un concert de Xevi Compte (bols tibetans, cants d’harmònics, monocordi i piano) i Anna Costa (violoncel) en què es tocaran instruments convertits per Pa-lahí en escultures.

NATÀLIA SÀNCHEZ

PROGRAMACIÓ DEL SETEMBRE AL DESEMBRE A L’AUDITORI

> MÚSICA CLÀSSICA12/9 21.00 ‘Victus 1714’. Orquestra Simfònica del Vallès 15 a 30 €14/9 19.00 Jove Orquestra Auditori de Girona Gratuït5/10 19.00 Música Antiga de Girona 10 €29/10 12.00 La Principal de La Bisbal 6 a 12 €30/10 21.00 Patricia Petibon (soprano) 25 €1/11 12.00 Cor Maragall Gratuït6/11 21.00 Arnau Tomàs (violoncel) 12 €15/11 21.00 Orfeó Català 10 € 27/11 21.00 Núria Rial & Albert Guinovart 15 €28/11 21.00 Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix) 15 a 25 €29/11 19.00 Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix) 15 a 25 €30/11 19.00 The Hilliard Ensemble 20 €4/12 21.00 Christian Zacharias (piano) 20 € 14/12 19.00 Orquestra de Girona 10 €

> MÚSICA MODERNA14/9 21.00 ‘Girona Jazz Project fa Puntí’ 10 €21/9 21.00 Hakån Broströn Quartet 12 €26/9 21.00 Montreal 76 6 €3/10 21.00 Bombino 15 €17/10 21.00 Yann Tiersen 25 €29/10 19.00 Jorge Drexler 18 a 30 €1/11 21.00 Love of Lesbian 22 a 30 €21/11 21.00 Morgat Morgat 6 €13/12 21.00 Standstill 15 €20/12 21.00 Soweto Gospel Choir 20 a 35 €27/12 21.00 Sergio Dalma 30 a 45 €

> CICLE GIRONA CORAL2/11 12.00 Cor de la Diputació de Girona 5 €9/11 12.00 Coral Preludi 5 €16/11 12.00 Cor de la Universitat de Girona 5 €23/11 12.00 Coral Xàntica 5 € > CONCERTS FAMILIARS30/11 12.00 Cobla 2.0 6 €14/12 12.00 ‘The Snowman: El ninot de neu’ 6 €

> EXPOSICIÓ01/12 a 11/01 ‘Partitures de ferro’, de Manel Palahí Gratuït

CONCERT DE YANN TIERSEN. El compositor fran-cès Yann Tiersen, popular per la seva banda sonora de la pel·lícula Amélie, el cantautor uruguaià Jorge Drexler i el cantant nigerià Bombino sobresurten en la programació del segon semestre de l’Auditori en l’àmbit de la música moderna, que també inclou la pre-sentació del grup banyolí Morgat Morgat i l’estrena del primer disc de Montreal 76, el nou grup del gironí Pau Marquès, que va ser guitarrista d’Umpah-pah.

Una de les obres de Manel

Palahí que es podran veure a

Partitures de ferro > FOTO:

Albert Cuevas.

WEbwww.auditorigirona.org


música > INTERPRETA UN ORATORI DE MANUEL GÒNIMA

Ja fa quinze anys que un petit grup d’entu-siastes de la música barroca van formar Mú-sica Antiga de Girona, amb la intenció d’estu-diar i difondre la producció musical sorgida de la Capella de Música de la Catedral entre el segle XVII i l’inici del segle XIX. Tot aquest patrimoni musical, que ha estat dormint du-rant segles en l’excel·lent fons de l’Arxiu Ca-pitular, té un interès que va molt més enllà de la fruïció musical. La música d’una època és també el reflex d’aquella època, de la seva sensibilitat i de preocupacions de tota mena. La història parla des de múltiples altaveus i el musical és un dels més eloqüents per en-tendre el passat.

Sota el guiatge de l’erudit historiador Jaume Pinyol, la direcció musical d’Albert Bosch, la direcció artística d’Òscar Bonany i la veu de la soprano Clara Valero, Música Antiga de Girona transcriu els manuscrits de l’època, n’estudia el context històric, realitza concerts arreu de Catalunya i ja ha produït quatre CDs dedicats monogràficament als mestres de ca-pella Rafael Compta (actiu a Girona entre 1690 i 1711) i Carles Quilmetes (1734-1775), Jo-sep Gaz (1795-1815) i Manuel Gònima (1735-1774). Paral·lelament, porta a terme una valu-

15 ANYS DE MÚSICA ANTIGA DE GIRONAORIOL PONSATÍ-MURLÀ osa tasca de digitalització de tot aquest fons

documental, que ja suma 730 partitures digi-talitzades (19.000 fotografies). Tota aquesta la-bor l’ha fet mereixedora del Premi Joan Sa-qués d’enguany, atorgat per la Fundació Valvi.

L’última descoberta de Música Antiga de Girona es podrà escoltar el 5 d’octubre a la Sala de cambra de l’Auditori. Es tracta de l’ora tori Amor y dolor, escrit pel lleidatà Ma-nuel Gònima a mitjan segle XVIII. Gònima (1712-1792) va arribar a Girona el 1735 i, tot i la seva joventut, la seva prodigiosa capaci-tat musical li va permetre accedir molt ràpi-dament a la placa de mestre de capella de la Catedral, càrrec que va ocupar durant gairebé quatre dècades. A l’Arxiu Capitular es conser-ven 72 composicions seves i Música Antiga de Girona ja en va enregistrar una selecció en un CD publicat el setembre del 2013.

El concert a l’Auditori, sota la direcció de la violinista Elisabeth Bataller, recupera un dels primers oratoris escrits a Catalunya. Pensat per a quatre veus, baix continu, cinc violins, dos oboès i dos corns, Amor y dolor parla d’un moment en què les penalitats de la Guerra de Successió comencaven a quedar enrere i la Catedral veia com es completaven elements tan característics com el campanar que encara avui identifica Girona.

Música Antiga de Girona actuarà el 5 d’octubre a l’Auditori.

WEbmagirona.org


música > PROPOSA UNA DESENA DE CONCERTS DEL 14 AL 27 DE SETEMBRE

La Girona Jazz Project versionarà cancons d’Adrià Puntí el 14 de setembre a la Sala de Cambra de l’Auditori en l’espectacle inau-gural de la catorzena edició del Festival de Jazz de Girona, que proposa una desena de concerts entre el 14 i el 27 de setembre. Deu músics formen aquesta banda, que fins ara ha revisat els repertoris de Perico Sambeat, Bob Mintzer, Llibert Fortuny, Zé Eduardo, Guillermo Klein i Charlie Parker.

El trompetista català amb més prestigi en aquest moment, David Pastor, escollit millor solista de jazz del 2014 als premis En-derrock i honorat amb la carta blanca de l’úl-tim Festival de Jazz de Barcelona, presentarà Nu-roots a La Planeta el dia 18. L’endemà el sa-xofonista Lucas Martínez i el pianista Joan So-lana oferiran una actuació d’entrada gratuïta a la Fundació Valvi.

El saxofonista Håkan Broström, un dels grans músics de jazz de Suècia, tocarà el dia 21 a l’Auditori acompanyat de dues figures del jazz nord-americà, el pianista Joey Calderazzo

EL FESTIVAL DE JAZZVERSIONA ADRIÀ PUNTÍX.P.

A l’esquerra, el saxofonista Håkan Broström. A la dreta, Girona Jazz Project, que versiona Adrià Puntí.

Cartell de l’edició d’aquest any del Festival de Jazz de Girona.

i el bateria Jeff ‘Tain’ Watts, i del contrabai-xista Daniel Franck. Broström ha treballat amb Herbie Hancock. Calderazzo i Watts acompanyen Branford Marsalis.

Gabacho Maroconnection, que durà el dia 25 a La Mirona de Salt la seva fusió del jazz amb el flamenc i la música tradici-onal magrebina, és una de les sorpreses de l’edició d’aquest any del festival, que també ha programat una actuació d’en-trada gratuïta de Hoops Trio per al mateix dia a l’Ateneu Bar de Banyoles.

David Mengual, un dels contrabaixis-tes més actius del panorama del jazz autòc-ton, mostrarà el seu esperit lliure el dia 26 a la Casa de Cultura amb Slow Quartet reinter-pretant composicions en què sovint juga amb l’espai i els silencis.

La Rambla de la Llibertat serà l’escenari de dues actuacions d’entrada gratuïta el primer i l’últim dies del festival, a càrrec de la Girona Marxing Band i Shakin’All.

WEb www.festivaldejazzdegirona.com

15

> EL PRIMER VOLUM ESTÀ DEDICAT A FRANCESC PERICH

La cobla Ciutat de Girona ha creat la Fono-teca de Cobla, una col·lecció de discos per preservar i difondre el llegat de Francesc Pe-rich Escosa, Narcís Costa Horts, Albert Cotó, Joan Carreras Dagas, Fèlix Farró, Bonaven-tura Carreras, Francesc d’Assís Font i Mar-tínez, Josep Maria Carbonell, Enric Baró i altres compositors de cobla de l’àrea de Girona.

La Fonoteca de Cobla s’estrena amb l’edició d’un disc amb obres de Fran-cesc Perich Escosa (Girona, 1872-Girona, 1914), coincidint amb el centenari de la seva mort. El violinista Josep Saló, amic seu, va definir Francesc Perich com un músic tocat per la senzillesa de la seva personalitat i de les seves obres. Francesc

NEIX LA FONOTECA DE COBLAX.P. Perich va compaginar la música, àmbit en

què va sobresortir com a flautista, amb la cuina, activitat professional en què va esde-venir molt popular pel fet que va regentar la fonda Perich, a la pujada del Pont de Pedra.

El disc dedicat a Francesc Perich inclou cinc de les sis sardanes que va escriure i una selecció d’una desena dels nombrosos te-

mes ballables que va compondre de diver-sos estils: xotis, pasdoble, vals, masurca, polca, americana i vals-jota.

Jesús Ventura, director de la cobla Ciutat de Girona, remarca la importàn-cia de l’assessorament de l’Associació Músics per la Cobla per poder impul-sar la Fonoteca de Cobla amb l’objectiu de reconèixer l’aportació a la música de cobla de compositors sovint oblidats o menystinguts.

Portada del primer disc de la Fonoteca de Cobla, dedicat a Francesc Perich Escosa.


música > HI HAURÀ SETZE PUNTS D’ACTUACIONS DIÀRIES EN ESPAIS PÚBLICS DE LA CIUTAT

L’Ajuntament de Girona promourà la música emergent i de proximitat amb Girona, carrers de música, una iniciativa que pretén acostar la música als carrers i les places com a element d’expressió artística amb setze punts d’actua-cions diàries en espais públics de la ciu-tat. Els punts es concentraran principal-ment a l’eix comercial i tindran horaris d’actuacions que variaran entre les 11 del matí i les 8 del vespre en funció de l’in-dret. La iniciativa, que ha estat aprovada per la Junta de Govern Local, donarà visi-bilitat al potencial dels músics gironins, fomentarà la creació de nous públics i perme-trà també reforcar els atractius de la ciutat tant per als veïns com per als visitants.

ESPAIS PER A MÚSICS EMERGENTS. Girona, carrers de música s’adreca a tots els músics amateurs i professionals interessats a tocar a la via pú-blica. Sobretot pretén ser una eina per als músics emergents que volen establir un pri-mer contacte amb el públic i generar interès amb la seva proposta per intentar trobar un lloc en l’exigent mercat musical. A més d’or-denar i planificar les actuacions musicals al carrer, també es proposa propiciar connexi-ons entre músics i públics. Es preveu que les formacions vinculades a centres educatius i de formació musical puguin fer ús dels punts

MÚSICA AL CARRERA.C. d’interpretació musical al carrer, amb l’objec-

tiu que els alumnes puguin rodar els reperto-ris en públic.

COORDINACIó DE L’ESPAI MARFÀ. L’equipament municipal que coordina la iniciativa i que la implementarà gradualment, l’Espai Marfà,

entén la interpretació musical al carrer com una eina per fomentar el fet musi-cal entre públics potencials i per afavo-rir l’hàbit d’escoltar música en directe. La presència habitual de música al car-rer també pot ser un motor turístic dina-mitzador del comerc a Girona. Experi-ències semblants a Praga, Nova Orleans

i París demostren que una ciutat musical, di-nàmica i viva atrau un turisme culte que no tan sols visita els museus i els monuments, sinó que també es deixa seduir pels paisatges quotidians i per les ciutats que sumen el seu capital creatiu musical al patrimoni arquitec-tònic i cultural.

L’accés als punts d’interpretació musical funcionarà amb un sistema de reserva prè-via a través del qual els músics interessats a participar en la iniciativa s’hauran d’acredi-tar per poder disposar d’un carnet identifica-tiu. Les inscripcions es podran fer com a mú-sics individuals.

Del 15 de juny al 15 de setembre, els punts amb l’horari de 17.00 a 19.00 canviaran l’ho-rari, que serà de 18.00 a 20.00.

PuntS d’actuació MúSicS gÈnErES LaborabLES divEndrES o vigíLiES caPS dE SEtMana

1. Plaça de Pompeu Fabra – Joan Maragall 3 Tots 12 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

2. Santa Clara – Central del Molí 1 Solistes 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

3. Rambla (Oficina de Turisme) 3 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

4. Passeig de Canalejas – Pont de Sant Feliu 6 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

5. El Cul de la Lleona 3 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19

6. Jardinet de la Muralla de la Força Vella 3 Clàssica / Antiga Formacions reduïdes 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19

7. Pujada de Sant Domènec 1 Clàssica / Solistes (porta del Palau dels Agullana) Antiga 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19

8. Plaça del Mercat del Lleó 5 Tots 12 a 14 11 a 14

9. Plaça de Salvador Espriu 5 Tots 12 a 14 11 a 14

10. Plaça de Miquel Santaló 5 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

11. Parc del Migdia 6 Tots 17 a 20 11 a 20

12. Estació de tren – Bailén 4 Tots 11 a 14 i 17 a 19 11 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

13. Plaça de l’Assumpció (Sant Narcís) 5 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19

14. Plaça del Mercadal 5 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 20 11 a 14 i 17 a 20

15. Carrer Nou – Grober 2 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19

16. Plaça de l'Estació Jove 5 Tots 12 a 14 i 17 a 19 12 a 14 i 17 a 19


Girona és una ciutat que estima la música i que ofereix concerts a dojo. Un ventall molt ampli d’actuacions programades per sales privades i equipaments públics permet als habitants de Girona i les persones que visiten la ciutat satis-fer els seus gustos. Propostes de tots els gène-res musicals omplen la cartellera de la ciutat. Cada vegada hi ha a Girona més bars, restau-rants i establiments de tota mena (fins i tot lli-breries) que organitzen concerts per als seus clients. Constantment s’hi obren nous espais polivalents que dins les seves activitats dedi-quen una gran importància a la música en viu. També n’hi ha que tanquen les portes, com ha passat en els últims mesos en els casos de La Sala Tourmix i La Impremta.

L’associació Orella Activa (orellaactiva.org) ha estat durant molts anys una referència ine-ludible per als interessats a conèixer l’extensa varietat de propostes de concerts a Girona, en la qual han complert una funció primordial dues empreses nascudes a la ciutat: la disco-gràfica Música Global, una de les més dinàmi-ques del país, i RGB, que gestiona a Salt la sala La Mirona, clau en l’escena de l’àrea de Girona.

JAZZ DE QUALITAT AL SUNSET JAZZ CLUB. El Sun-set Jazz Club és l’espai privat de música en viu a Girona amb una oferta estable de concerts més atractiva. Programat des de fa anys pel músic Alix Levy, lluita per organitzar actuacions d’un

CONCERTS A DOJOgran nivell. Hi han tocat bastants artistes de projecció internacional, atrets per l’ambient de passió pel jazz que s’hi respira. Tot i que s’ha especialitat en jazz, el Sunset Jazz Club també acull actuacions d’altres gèneres. La tempo-rada de tardor d’aquesta sala arrencarà el 28 de setembre amb Colina Miralta Sambeat Trio.

La Sala Tourmix va tancar les portes el maig. El mateix espai torna a funcionar amb el nom que havia tingut fa temps: Platea. Josep Mitjà, el responsable de la programació de Pla-tea, té la intenció de posar la sala a disposició de promotors que hi portin propostes fresques de grups de pop i de rock en català.

Els seguidors de la cancó d’autor tenen l’o-portunitat de descobrir sorpreses agradables als Jardins de la Mercè i El Cercle. A diferència del Sunset Jazz Club, aquests locals no estan pensats exclusivament per a la música. Amb tot i això, són escenaris d’actuacions de petit for-mat, amb un màxim de tres músics. La voluntat de no molestar els veïns aconsella no contrac-tar per a aquests espais formacions amb més músics. Els concerts als Jardins de la Mercè es fan els diumenges a la tarda. A El Cercle, els di-jous a la nit hi ha les Jam Xefla, en què amateurs i professionals es barregen per tocar el que els ve més de gust, com explica Toti Pigem, el pro-gramador dels dos espais.

Un altre local que proposa actuacions de petit format és el Cafè Context. Aquesta lli-breria cafè dóna prioritat a la literatura. Molts recitals que s’hi poden veure són lectures de

JOAQUIM VILARNAU

ESPai gÈnErE adrEça WEb

Ateneu 24 de juny Diversos Ferreries Velles, 11 www.ateneu24dejuny.catAuditori Diversos Passeig de la Devesa, 35 www.auditorigirona.orgAuditori de La Mercè Diversos Pujada de la Mercè, 12 www2.girona.cat/ca/ccmCafè Context Poesia i cançó Pou Rodó, 21 www.cafecontext.comCasa de Cultura Diversos Plaça de l’Hospital, 6 www.casadecultura.org/cicles/273/MusicaCasal El Forn Cançó Plaça de Sant Pere, 5 www.casalelforn.catCentre Cívic Barri Vell-Mercadal Cançó i poesia Cort Reial, 7 www2.girona.cat/es/ciutat_ccivics_barrivellEl Cercle Cançó Ciutadans, 6 www.facebook.com/cerclegironaEl Cul del Món Cançó Sant Daniel www.elculdelmon.comEl Vermutet. Can Gombau Diversos Bonaventura Carreras i Peralta, 7 www.facebook.com/cangombauEls Jardins de la Mercè Cançó Pujada de la Mercè, 10 www.elsjardinsdelamerce.comEspai Marfà Diversos Baix, 2 www2.girona.cat/ca/marfaFundació Valvi Clàssica Jaume I, 42 bis www.fundaciovalvi.catLa Planeta Cançó Passeig de Canalejas, 3 www.laplaneta.netLola Cafè Rumba Força, 7 monapartgrup.com/lolacafeMoma Six Cafè Diversos Barcelona, 5 www.momasix.cat/p/actualitat.htmlMuseu d’Art de Girona Diversos Pujada de la Catedral, 12 www.museuart.comPlatea Pop i rock en català Jeroni Real de Fontclara, 4 www.facebook.com/PlateaGironaPorta Bellini Pop rock alternatiu Ramon Folch, 15 monapartgrup.com/ portabelliniRiver Cafè Pop, rock i altres Barca, 2 www.rivercafegirona.comSala Can Ninetes Diversos Santa Eugènia, 146 www.facebook.com/SalaCanNinetesSunset Jazz Club Jazz Jaume Pons Martí, 12 www.sunsetjazz-club.comTeatre Municipal Diversos Plaça del Vi, 1 www.girona.cat/teatremunicipal

música > EXTENSA OFERTA D’ACTUACIONS EN SALES PRIVADES I EQUIPAMENTS CULTURALS

19

societat > DEBATS DE LA UDG

CAP AL PAÍS SOBIRÀG.C.

Debats universitaris sobre identitat nacional, dret a decidir i independència de Catalunya és el títol del cicle d’actes d’entrada gratuïta que la Univer-sitat de Girona ha programat del 9 d’octubre al 4 de novembre. El cicle comencarà el 9 d’oc-tubre amb una conferència a la Fundació UdG a càrrec de Montserrat Guibernau, professora de ciències polítiques de la Universitat Queen Mary de Londres, i inclourà conferències de professors estrangers de prestigi. A partir de la setmana següent, les sessions tindran lloc de manera regular cada dimarts.

El primer debat (14 d’octubre, a la Facultat de Lletres) girarà al voltant de la pregunta Con-tinuar parlant d’identitats nacionals té sentit al segle XXI? Defensaran la posició del sí Josep Maria Nadal i Ferran Saez Mateu. La posició del no l’argumentaran Félix Ovejero i Manuel Cruz. La pregunta plantejada per al segon debat (21 d’octubre, Facultat de Dret) és Los catalanes de-berían poder votar sobre una posible secesión de Es-pana, ¿sí o no? Els partidaris del sí seran Javier Pérez Royo i Ignacio Sanchez-Cuenca. Els del no seran Tomas de Domingo i Miguel Àngel Quintanilla. La tercera jornada (28 d’octubre, Fundació UdG) focalitzarà l’atenció en l’econo-mia: La independència seria un mal negoci, sí o no? Hi respondran negativament Guillem López Casasnovas i Elisenda Paluzie. Hi respondran positivament José Luis Oller i Francesc Gra-nell. L’última jornada (4 de novembre, Facul-tat d’Educació i Psicologia) plantejarà la pre-gunta Independència de Catalunya, sí o no?, amb la participació de Josep M. Terricabras i el jutge Santiago Vidal a favor del sí i la de Victòria Camps i Joaquim Coll Amargós a favor del no.

poesia amb acompanyament musical de fons o recitals de cancó sobre poemes.

El Lola Cafè aposta per la rumba i per gè-neres afins, amb una atapeïda programació de dimecres a diumenge. Les sessions dels dime-cres acostumen a acabar en una jam session. El Porta Bellini s’orienta cap a grups de versions de pop, rock i alternatiu.

El Casal El Forn inclou recitals de cancó i tallers de glosses entre les seves activitats, amb un marcat to de compromís amb el procés so-biranista i amb els sectors més desafavorits.

L’Auditori és l’equipament de Girona amb una oferta de concerts més potent i regular, es-pecialment en música clàssica, àmbit en què també organitzen concerts de petit format la Casa de Cultura i, amb menys continuïtat, l’Au-ditori de La Mercè i la Fundació Valvi.

Alguns centres cívics també impulsen con-certs. És el cas del Centre Cívic Barri Vell-Mer-cadal i el del Centre Cívic Can Ninetes, molt ac-tiu amb la participació de les associacions i els músics de Santa Eugènia.

ESPAIS CÒMPLICES D’STRENES. El festival Stre-nes, que cada primavera inunda Girona de can-cons, busca la complicitat d’espais molt diver-sos programant-hi recitals (com La Planeta, el Teatre Municipal i El Cul del Món, que també n’acullen al llarg de l’any) i activitats relacio-nades amb la música, com passa al Museu del Cinema, el Cinema Truffaut i el Bòlit.

Encara hi ha més llocs on es poden veure concerts a Girona: El Vermutet-Can Gombau, el River Cafè, l’Ateneu 24 de juny, el Museu d’Art de Girona, el Moma Six Cafè i, sobre-tot, l’Espai Marfà, que en poc temps s’ha con-vertit en el nucli dinamitzador musical més important de la ciutat, amb una oferta d’ac-tivitats molt extensa, que abasta concerts, cur-sos, tallers, audicions, sessions tècniques i una gamma de serveis molt variada per als profes-sionals i els amateurs de la música.


teatre > ARRENCA L’EDICIÓ AMB EL CARTELL D’EULÀLIA VALLDOSERA DE L’AMPOLLA DE SABÓ

El cartell d’Eulàlia Valldosera amb una am-polla de sabó saluda la vint-i-tresena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Ca-talunya, Girona-Salt, que del 3 d’octubre al 8 de desembre presenta una potent oferta d’es-pectacles d’arts escèniques per als quals es poden comprar les entades a partir del 9 de setembre.

Entre les produccions estrangeres de re-nom que es podran veure al festival hi ha el muntatge Knitting Peace (Teixint la pau), que la companyia escandinava Cirkus Cirkör pre-sentarà al Teatre Municipal el 10 i l’11 d’octu-bre. Fils, cordes, boles i música en un espec-tacle fascinant en què l’espectador queda pendent del rellotge per por que s’acabi. Dues hores d’una barreja de poesia, sensibilitat, risc i bellesa que val la pena no perdre’s. Recoma-nat per a majors de deu anys.

MACBETH A L’ÀFRICA. Una de les grans apostes d’aquesta edició és la versió de Macbeth que oferirà el 17 i el 18 d’octubre al Teatre Municipal la com-panyia Third World Bunfight, que des de fa disset anys centra la seva la-bor en les relacions històriques i con-temporànies entre l’Àfrica i el seu oest. En aquest Macbeth, treballat a partir d’una deconstrucció de l’òpera de Verdi, aprofita per replantejar el drama shakespearià d’ambició, traïció i bruixeria en clau de denúncia de la situa-ció de l’Àfrica Central barrejant conflictes èt-nics amb les lluites pels diamants de sang, en una visió diferent i punyent. El serbi Pre-mil Petrovic dirigeix una orquestra de dotze músics que acompanyen dotze de les millors veus del món de l’òpera per interpretar l’a-daptació de Fabrizio Cassol de l’obra verdi-ana. «Visual i musicalment sorprenent», n’ha dit el Sunday Independent.

La dansa també té un lloc primordial en la programació amb l’actuació de la companyia Les Ballets C de la B, que dirigeix Alain Pla-tel i que pot ser una autèntica revelació quan dugui el seu exitós Coup Fatal al Teatre Muni-

PERE GARCIA

TEMPORADA ALTA ...I NETA

Cartell de l’edició d’aquest any de Temporada Alta, obra d’Eulàlia Valldosera.

cipal el 28 i el 29 de novembre. Novament Fabrizio Cassol, en aquest cas amb el guitar-rista Rodríguez Vangama, fa un gran treball. Els membres d’aquesta companyia impacten amb els seus moviments de dansa i amb la sonoritat sorprenent de la qual impregnen les composicions barroques que interpreten amb una gran riquesa musical. Cal fixar l’a-tenció en el contratenor Serge Kakudji en aquesta impressionant producció.

Un altre dels plats forts de l’edició d’a-quest any de Temporada Alta serà l’actua-ció de l’actor i cantant Asier Etxeandia, el 28 d’octubre durà El intérprete a l’Auditori. La pro-mesa descoberta amb una notable versió del musical Cabaret ha esdevingut una realitat que

sedueix el públic en aquest muntatge de més de dues hores, en què, acom-panyat d’un trio sensacional (piano, contra baix i percusió), desgrana un ven-tall ampli de cancons, que van de Kurt Weill a Lucho Gatica, passant per Cha-vela Vargas i Carlos Gardel.

Atents al més destacable en el panorama escènic internacional, els responsables del festival han posat la seva mirada en el teatre de l’argentí Sergio Boris, del qual, en el marc del segon cicle Connexió Iberoamèrica, es podrà veure Viejo solo y puto el 14 de novembre a La Planeta. Cinc actors extraordinaris expliquen una histò-ria, tacada per una barreja de tragè-dia amb humor, a la part del darrere d’una farmàcia, en què es reuneixen

els dos germans propietaris, un viatjant i dos transvestits que se n’han fet clients habitu-als, per celebrar el final de carrera del germà gran. Una mica de telenovel·la i una mica d’Almodóvar.

Un dels èxits del darrer Festival Grec, La partida, arribarà al Teatre Municipal el 4 d’oc-tubre, amb Ramon Madaula esplèndid en el paper del propietari d’un bar.

UNA NOVA ‘TERRA BAIXA’. Lluís Homar, que va ser Manelic de la mà de l’enyorat Fabià Puigser-ver, repassarà el text d’Àngel Guimerà al Te-atre Municipal el 7 i el 8 de novembre. T de Teatre portarà Dones com jo l’1 de novembre al

WEbwww.temporada-alta.net

21

1. Bits.2. Dulce Pontes.3. Dones com jo.4. La partida.5. Knitting Peace.

Teatre de Bescanó. Tricicle proposarà un espec-tacle digital en codi de gags trinari, Bits, a l’Au-ditori el 23, el 24 i el 25 d’octubre. Cascai Tea-tre estrenarà el 7 de novembre a La Planeta El pillo, un espectacle d’humor, música, gest, te-atre d’objectes, audiovisuals i l’improvisació.

Entre els concerts a l’Auditori que es po-dran veure a l’octubre en el marc del festival hi ha els de Bombino (el dia 3), Dulce Pon-tes (el 9), Els Amics de les Arts (el 10), Yann Tiersen (el 17) i Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernandez Miró (el 31).

1

2

4 5

3


Salvador Sunyer i Bover, director de Tempo-rada Alta, és molt optimista sobre el rol fu-tur de Girona en els mapes escènics català i internacional. Segons ell, Girona pot acabar sent d’aquí a un parell d’anys una capital es-cènica europea.

–Quin és el secret del creixement de Temporada Alta?–No n’hi ha. Créixer pot estar bé. Però té un límit. Tenen raó els qui, com passa a Alemanya, posen en qüestió que sigui garantia de res créixer per créixer en xifres de venda d’entrades. No es pot aplicar en el nostre model la tendència de les empreses que sempre han d’augmentar en facturació.

–Però Temporada Alta mai no ha parat de créixer...–Ha crescut per tres raons: perquè programa per a un públic molt variat i no d’un sol tipus, perquè té un fort arrelament a la zona (sobretot a partir d’empreses i de públic) i perquè ha fet un seguiment del públic que ha permès saber què li agrada més.

teatre > ENTREVISTA AL DIRECTOR DE TEMPORADA ALTA

«D’aquí a un parell d’anys podem ser una capital escènica europea»FRANCESC TEN –El festival ha anat fent proves...

–Fins fa set anys, en programació i una mica en producció. Les proves en màrqueting, públics i fonts de financament són recents.

–La fórmula de finançament mixta entre el sector públic i el privat és la idònia?–Hem de trobar una fórmula en què la base de les polítiques culturals sigui pública. Convé que la gestió, en canvi, sigui privada, per poder aportar noves fonts de financament més enllà dels ingressos de les administracions públiques i de les taquilles, i per demanar als polítics que exigeixin molt a les empreses.

–Com han de ser els teatres de proximitat?–L’important és programar amb criteri i treballant tots junts per convertir l’àrea de Girona en una zona única a Europa.

–Com es pot potenciar Ia creació i la producció?–Primer cal ajudar els creadors de la zona i qui surt de les escoles (El Galliner, Eram o Institut del Teatre) perquè puguin entrar al circuit. Som el segon pol teatral de Catalunya i hem de tenir l’ambició de ser

> FOTO: Martí Artalejo.

SaLvador SunYEr i bovEr

23

> CIUTAT D’ARTS ESCÈNIQUES

Temporada Alta és un dels pocs festivals dels Països Catalans en què en l’actual context de crisi econòmica es poden veure teatre i dansa de nivell internacional. Ha demostrat la seva capacitat d’innovar en molts aspec-tes i ha aconseguit una fidelitat extraordinà-ria del públic.

La programació internacional, el pont del teatre d’Amèrica del Sud cap a Europa i la pla-taforma de projecció de l’escena catalana són apostes del festival en sintonia amb la política cultural municipal. L’Ajuntament de Girona treballa per desenvolupar un projecte ambi-ciós amb l’objectiu de cohesionar els agents de les arts escèniques de la ciutat, amb una visió transversal que abasta des de les progra-macions fins als equipaments, des de l’AGT i El Galliner fins a les administracions públi-ques i els mitjans de comunicació, des dels ar-tistes i les produccions fins al públic.

El projecte municipal parteix d’una àrea urbana, amb capitalitat a Girona, que té es-pais d’exhibició ben dotats i una potent oferta escènica compartida, en una dinàmica propícia al repte de continuar produint i pro-gramant espectacles de qualitat que són de referència internacional. La idea de l’Ajunta-ment de consolidar Girona com a ciutat d’arts escèniques, paral·lela a la d’impulsar-la com a ciutat de festivals, avanca amb la complici-tat de Temporada Alta plantejant un model de festival que situï Girona com a capital es-cènica europea.

EN SINTONIA AMB EL PROJECTE MUNICIPALF.T.

el primer, per poder tenir una projecció internacional. A l’inici d’El Canal, en quatre anys es van impulsar cinquanta-una produccions i coproduccions (de les quals, vint-i-quatre amb artistes de Girona!), algunes d’internacionals, que van veure 550.860 espectadors de 20 països. Hem de tenir la voluntat de ser un gran aparador internacional i un centre de creació de primer nivell.

–Temporada Alta necessita més visibilitat al carrer?–No aconseguirem que tothom vagi al teatre. A Girona hi va un dotze per cent de la població. A Catalunya, un set per cent. No estem malament. Hem d’arribar a com més gent millor. Però sense banalitzar la programació guiant-nos només per l’objectiu que tothom vagi al teatre a riure molt. Aquest any fem una programació a les biblioteques. Hem de pensar en actes de carrer. Però a la tardor el temps és el que és...

–Com serà el futur immediat del festival?–Hem d’aconseguir que a través del festival Girona sigui coneguda a Europa com un lloc d’ecosistemes escènics en què els artistes s’hi instal·len en residències. Aquest repte és un trencaclosques amb moltes peces. Hi ha coses que fan pensar positivament en el futur: el projecte de ConArte de formació escènica i integració social, l’impuls del grau de l’escola universitària Eram, la instal·lació al Parc Tecnològic d’empreses de referència internacional en tiqueting, públic i noves tecnologies de darrera generació... Des de Temporada Alta, amb l’Ajuntament de Girona, intentem arrencar produccions. En un parell d’anys fàcilment el panorama d’arts escèniques a la ciutat pot convertir Girona en la capital escènica europea que ha de ser.


El Teatre Municipal, l’equipament tea-tral de referència a Girona, programa la campanya Teatre Obert per a escoles i instituts amb l’objectiu de captar nous públics. Els espectadors del demà de funcions d’arts escèniques descobreixen amb aquesta campanya el teatre com una potent eina educativa, que difon la solidaritat, la integració, la diversitat i al-tres valors.

Teatre Obert proposa espectacles per a sis cicles formatius. El d’educació infan-til, amb Tut-turutut la princesa! (La Bleda: 19 i 20 de febrer) i Bombolles de paper (Múcab Dans: 25 i 26 de febrer). El d’educació ini-

teatre > CAMPANYA PER A ESCOLES I INSTITUTS

JEP SÀNCHEZ

ESPECTADORSDEL DEMÀ

cial, amb Grim, grim o la Blancallops i els 7 porquets (La Pera Llimonera: 28 i 29 de ge-ner). El d’educació mitjana, amb Circ déjà vu (La Baldufa: 11 i 12 de marc). El d’edu-cació superior, amb El baró dels arbres (Ta-aroa Teatre i Bufa&Sons: 4 i 5 de marc). El d’ESO, amb Somnis de sorra (Ytuquepin-tas: 8 i 15 d’abril). I el de batxillerat, amb obres literàries presentades per Teatre de Ponent: Tot assajant ‘El Cafè de la Ma-rina’ (13 de gener), El cafè de la Granota (18 de marc), Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal (14 d’abril) i El circo de las palabras (11 de febrer).

WEb www.girona.cat/teatreobert

25

El Museu del Cinema dóna al públic l’opor-tunitat de conèixer els directors, els actors, les pel·lícules i els gèneres mítics de la his-tòria del setè art a través d’una extensa va-rietat de cursos. Professors i crítics de pres-tigi presenten els grans noms del cinema en unes sessions que combinen el visionat de fragments de pel·lícules amb explicacions divulgatives.

El cinema de superherois, en una anà-lisi de la influència que exerceix en la cul-tura contemporània, i el gènere musical, en un repàs dels títols més populars als menys coneguts, són dos dels protagonistes de l’o-ferta de cursos d’aquesta temporada, que també proposa una aproximació als univer-sos de tres directors fonamentals en la his-tòria del cinema: John Ford, Pier Paolo Paso-lini i Woody Allen.

El clic imperceptible de la càmera fa que tot s’aturi en un instant. L’activitat quotidiana continua, però aquest moment quedarà gravat i perdurarà més que qui ha capturat la imatge. Els alumnes de l’escola treballen amb unes cà-meres que no havien vist mai i que ara saben ben bé com funcionen: reflex, rolleiflex, pin-hole, estenopeiques... Hi fan fotografies per després poder-les revelar i veure les diferèn-cies amb els dispositius digitals que estan acos-tumats a utilitzar. Abans han pogut experi-mentar els conceptes de física vinculats amb la fotografia i l’òptica que se’ls ha explicat.

El servei educatiu del Museu del Cinema no tan sols proposa un viatge a través de 400 anys d’història de les imatges i dels especta-cles audiovisuals. També evoca la tècnica de l’audiovisual i la imatge. Per aquest motiu, a més dels tallers de creació cinematogràfica, que programa des de fa anys, enguany ha pre-parat Analògics vs digitals, que tracta sobre l’òp-tica a través de la fotografia.

cinema > ELS GRANS MITES DEL SETÈ ART > ANALÒGICS VS DIGITALS

DE JOHN FORDA WOODY ALLENMONTSE PUIGDEVALL

Visites guiadesEl cinema abans del cinema EP, ESo, cF i batX

Comentaris de fragments audiovisualsCom es fa el cinema: el making off ESo, cF i batX (novetat)El pla i el muntatge ESo, cF i batX (novetat)

Tallers de tècnica de la imatgeAnalògics vs digitals EP, ESo, cF i batX (novetat)Els invents que van fer possible el cinema ESo, cF i batX

Tallers de creació cinematogràficaLlegeix, càmera... i acció! ESoEls primers cineastes: taller de documental ESo, cF i batXGirona, flors de cinema ESo, cF i batXObjectiu Cinema ESo, cF i batX

Propostes temàtiquesJuguem amb la llum i l’ombra EiEl conte s’anima: de les ombres al cinema Ei i EPTeatre d’ombres: el primer cinema Ei i EPEl joc de l’animació EPUn museu animat! EPTrucs i trucatges: la màgia en el cinema dels orígens EPLlanterna màgica: de la imatge a l’espectacle EP, ESoCinema mut: fem de Charlot! EP, ESo, cF i batXMúsica i cinema EP, ESo, cF i batXAnimació ESo, cF i batXFotografia ESo, cF i batXA la recerca de la tercera dimensió ESo, cF i batX

Projeccions al cinemaMostra de cinema d’animació Ei i EP

Maleta didàctica La màgia de l’animació EP

VIATGES AL MÓN AUDIOVISUALANNA CARPENA

CURSOS DEL’INSTITUT D’ESTUDIS DEL MUSEUDEL CINEMA

Festa de pijames! (cinema de superherois)ProFESSor Pep PrietodiES 20 i 27 de setembre, i 4, 11 i 18 d’octubre

Cinema musicalProFESSor Josep MirdiES 8, 15, 22 i 29 de novembre, i 13 de desembre

Pier Paolo PasoliniProFESSor Jordi BallódiES 17, 24, 31 de gener, i 7 i 14 de febrer

John FordProFESSor Quim CasasdiES 28 de febrer, i 7, 14, 21 i 28 de març

Woody AllenProFESSora Desirée de FezdiES 18 i 25 d’abril, 9, 16 i 23 de maig

Horari 10.30 a 13.30 (dissabte)PrEu 60 a 80 €inScriPciówww.museudelcinema.cat/cat/institut_cursos.php

Ei EDUCACIÓ INFANTIL EP EDUCACIÓ PRIMÀRIAESo EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAcF CICLES FORMATIUS batX BATXILLERAT

Foto de Woody Allen firmada per ell. > MdC Col·lecció Vicenç Arroyo.


Quan vius en un país que valora tan poc la cultura cinematogràfica i sobretot el cinema d’autor, mal anomenat despectivament ci-nema invisible, sovint et trobes davant la ne-cessitat de buscar sortides enginyoses a la precarietat amb què has de treballar. Quan el pressupost no et permet gaires filigranes,

cinema > COM FILMAR PEL·LÍCULES EN TEMPS DE CRISI

RODAR A CASAPERE VILÀ BARCELÓ és millor no pensar projectes per anar a fil-

mar al Gran Canyó o a Denver. Ben aviat vaig tenir clar, doncs, que una manera d’estalviar seria rodant a casa. I quan dic «a casa» no vull dir només a la meva ciutat, sinó literalment a casa meva.

A banda d’una seqüència de les sinis-tres carpes de l’Onyar, el meu primer curt-metratge en 35mm, Els peixos del riu Leteo, el

Pere Vilà Barceló (Girona, 1975), que en aquest article evoca els rodatges dels tres llargmetratges que ha dirigit, en un descans de la filmació de La fossa, amb Emma Vilarasau i Lluís Homar.

27

vaig rodar íntegrament a casa dels meus pa-res. Una vegada realitzat el somni de la meva mare de tenir Emma Vilarasau menjant ma-carrons a casa, la bona voluntat es va conver-tir en una veritable preocupació. Encara re-cordo el rostre greu i seriós dels meus pares en veure com una pluja artificial mullava els seus mobles rústics i inundava tot el terra del menjador per una de les escenes oníriques del curt. Després d’aquella experiència no em va quedar més remei que ampliar el cercle i buscar alternatives.

BUSCANT LA VERACITAT. Per al meu primer llarg-metratge, Pas a nivell, financat principalment amb el primer premi Elsa Peretti Foundation obtingut per Els peixos del riu Leteo, vaig utilit-zar la casa que havia estat de la meva àvia a Bellcaire d’Empordà i el pis de la meva tia a la ronda de Sant Antoni Maria Claret de Gi-rona. A més d’un estalvi econòmic sorgit de convertir un defecte en una vir-tut, l’avantatge d’aquestes loca-litzacions ja fetes és la seva ve-racitat, ja que són llocs reals. Es tracta d’espais vius, amb els seus rastres de quotidiani-tat i la pàtina del temps, i no d’escenaris de cartró pedra.

El meu segon llargme-tratge, La lapidation de Saint Éti-enne, el vaig rodar també en un lloc que m’era molt familiar: el pis de sobre el Cinema Truffaut. En aquest cas sí que vam recrear la casa d’un ancià restaura-dor de sants. Vam utilitzar el mobiliari sencer d’un taller de sants d’Olot i, una vegada més, els mobles de la casa de la meva àvia. Guardo l’emotiu record del descobriment durant el rodatge d’una vella radiografia del meu avi en una de les calaixeres d’aquests mobles.

La fossa és un prodigi cinematogràfic ro-dat amb només sis dies, amb la participació i

la confianca d’Emma Vilarasau, Lluís Homar, Josep Maria Domènech, Josefina Espinosa i Àlex Monner. Aquest llargmetratge, realitzat gràcies a una Ajuda Kreas i una campanya de micromecenatge, s’estrenarà aquesta tardor i es presentarà al Festival de Cinema de Sevi-lla. En aquest cas, i aplicant el mètode de bus-car localitzacions reals, vam filmar al gerià-tric Maria Gay de Girona, en una experiència mútuament enriquidora, i de nou al pis de la meva tia.

Aquest setembre rodaré el meu quart llargmetratge, financat per Televisió de Gi-rona, i amb Nora Navas i Àlex Brendemühl de protagonistes. Un cop més, Girona serà l’esce-nari de fons d’una pel·lícula meva. Una ciutat sempre oberta i acollidora, com les persones que hi viuen. En tinc la prova amb el meu úl-tim repte: acostar-me a la casa d’uns descone-guts que pensava que podria servir per a la

meva pel·lícula i tocar el timbre. Sorpre-nentment, no tan sols no em varen

fer fora, sinó que, a més, estan molt amablement disposats a

deixar que un rodatge enva-eixi la seva llar per uns dies.

Malgrat la precarietat econòmica amb què s’a-fronten aquests tipus de

projectes, la seva visibilitat a posteriori és internacional. Els

festivals de Rotterdam, Sant Se-bastià, Londres, Nova York, Karlovy

Vary, Mont-real i Moscou, entre d’altres, on s’han vist les meves pel·lícules posen en evi-dència que aquest cinema no és invisible, i em donen l’energia i l’empenta que m’animen a continuar amb els meus projectes per un cinema humà que aprofundeixi en els com-portaments, les emocions i els sentiments.

PAS A NIVELL (2007)Un retrat intimista del camí cap a la maduresa d’un jove desorientat.

LA LAPIDATION DE SAINT ÉTIENNE (2012)Un ancià malalt viu envoltat d’objectes a través dels quals s’aferra als records d’un passat tràgic que no vol oblidar. Premi de l’Associació Internacional de Crítics de Cinema.

LA FOSSA (2014)Un ancià abandona el geriàtric on viu per emprendre un viatge a les muntanyes dels intensos combats de la batalla de l’Ebre.WEb www.maniumproduccions.com


art > EL CARTELL DE FIRES D’AQUEST ANY ÉS D’ANNA SOLER

La imatge caricaturada de sant Narcís lli-gant mosques sobre un fons d’un vermell intens crida l’atenció en el cartell que anunciarà l’edició d’aquest any de les Fires de Sant Narcís. L’autora del cartell és Anna Soler, que viu a Girona, on va néixer el 1965. «He volgut jugar amb colors alegres amb l’objectiu que el resultat pu-gui agradar tant a joves com a persones de la generació dels meus pares. Tot el que em surt té aquest esclat de colors. He elaborat aquest cartell a l’ordinador inspirant-me en l’estructura del Ta-pís de la Creació, però abans l’he treballat pin-

SANT NARCÍS SOBREUN FONS VERMELLXEVI PLANAS tant-ne a mà les diferents parts: la figura de

sant Narcís, l’aigua del riu, els peixos, les es-trelles de la nit...», explica la guanyadora del concurs del cartell de les Fires d’aquest any.

Anna Soler, que segueix amb interès l’obra de Xavier Mariscal, va estudiar dis-seny industrial a Barcelona a l’Escola Mas-sana. Va ser una de les editores del fanzín gironí Krunx i va impulsar iniciatives di-namitzadores de l’art a la capella de Sant Nicolau de Girona amb un esperit alter-natiu, com a membre de l’associació Pi-lot. Dissenyadora de cartells i de webs, és l’autora del cartell d’una de les primeres

edicions del Festival de Músiques Religioses de Girona. Ara prepara una exposició de fo-tografies de Dublín, on ha passat un any i mig: «Són imatges amb colors molt contras-tats i pujats de to. Semblen pintades.»

El cartell de les Fires de Sant Narcís

d’aquest any, obra d’Anna Soler> Foto: JOSSI FONT

PLANAS.

29

espais > JOSEP TERO PRESENTA DISC AL CALL A LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI

El cantautor escalenc Josep Tero presentarà (27 de setembre) al Call el seu nou disc, D’un mateix mar, en un recital d’entrada gratuïta, dins els actes que s’han programat a Girona del 26 al 28 de setembre en el marc de les Jor-nades Europees del Patrimoni. El disc inclou cancons sobre poemes d’Ànite de Tegea, Anna Almazan, Marta Pessarrodona, Maria-Mercè Marcal, Teresa Pous, Núria Albó, Maria Àngels Anglada, Víctor Català, Clementina Arderiu, Núria Esponellà i Rosa Font.

Els actes organitzats per la major part dels museus de la ciutat dins les Jornades Euro-pees del Patrimoni es proposen descobrir a tots els públics el llegat que preserven. Les activitats comencaran de fet la setmana an-terior (18 de setembre) amb una conferència d’Albert Balcells sobre la Mancomunitat de Catalunya, a la Casa Masó, on es pot veure l’exposició Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat.

Coincidint amb la cloenda de l’exposició Girona i la sardana: el llegat històric de la dansa i la seva presència a la ciutat, el Museu d’Histò-ria de Girona reunirà (27 de setembre) Lluís Brugués, Francesc Cassú, Jordi Molina, Xavier Molina, Jordi Paulí i Jesús Ventura en el debat

sobre El futur de la cobla, a continuació del qual la Cobla del Conservatori de Música Isaac Al-béniz de Girona oferirà un concert d’home-natge als compositors gironins. El Museu d’Història de Girona també ha organitzat per al mateix dia el taller familiar Ens juguem la història i per a l’endemà una actuació musi-cal de Ministrers del Sabre (formació de tres quartans antecessora de la cobla), que inter-pretarà el contrapàs de Girona.

Les jornades també han previst visites guiades als Banys Àrabs els dies 27 i 28, i una visita teatralitzada el dia 28 al Museu d’Arque-ologia de Catalunya-Girona.

A més del recital de Josep Tero, el Patronat Call de Girona i Museu d’Història dels Jueus han programat dins les jornades una visita te-atralitzada a l’entorn de la vida de les dones jueves a la Girona medieval per al dia 28.

JORNADA EUROPEA DE CULTURA JUEVA. El Call acollirà el cap de setmana del 12 al 14 de se-tembre la Jornada Europea de Cultura Jueva, dedicada aquest any a la dona en el judaisme. S’hi podran veure pel·lícules i obres de tea-tre, i s’hi farà un concurs de fotografia i un taller, a càrrec de Carme Bosch, sobre La dona jueva i les pràctiques mèdiques i culinàries a la Gi-rona medieval.

PATRIMONI A L’ABASTJORDI FALGÀS / ASSUMPCIÓ HOSTA

Josep Tero> FOTO: Juan

Miguel Morales.

sArDANAEl Museu d’Història de Girona debat el futur de la cobla i homenatja els compositors gironins


literatura > REEDITATS EN UN LLIBRE ELS SIS NÚMEROS DE LA REVISTA ‘CULTURA’

Entre el setembre del 1914 i el febrer del 1915 es van publicar a Girona els sis únics núme-ros de la revista Cultura, revista impul-sada i dirigida pel poeta i empresari Jo-sep Tharrats (Girona, 1886-Barcelona, 1975). Durant la seva efímera vida, la re-vista va incloure col·laboracions d’au-tors gironins (Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Miquel de Palol, Tomàs Carreras i Artau...) i de la resta dels Països Catalans (Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Joan Al-cover, Llorenc Riber...). També va publicar traduccions de Giosuè Carducci, Gabriele D’Annunzio, Alexandre Dumas i altres au-tors estrangers.

Cultura cobria un ampli ventall d’in-teressos: política, novel·la i poesia, pin-tura, filosofia... El seu naixement va coin-cidir exactament amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. La revista és un testimoni privilegiat de les reaccions que va suscitar la Gran Guerra a Girona. Diverses col·lab o-

TESTIMONI DE LA GRAN GUERRAX.P.

Coberta del primer número de la revista Cultura, del setembre del 1914, ara fa 100 anys.

ra cions a la revista reflecteixen la visió del conflicte que es tenia des de Girona. Sobre-surten entre els escrits dedicats a la guerra l’esplèndid article Els crims de Mars, de Pru-

denci Bertrana, que no havia estat inclòs a les seves Obres completes, i la carta que Ra-hola, Montsalvatje, Tharrats i Palol van en-viar al ministre de Belles Arts francès com a signe de protesta i en solidaritat per la destrucció de la catedral de Reims per l’e-xèrcit alemany.

EDICIó EN FORMAT FACSÍMIL. Coincidint amb el centenari de la publicació de la revista, Edicions de la Ela Geminada ha emprès una reedició en format facsímil dels sis números, que es publicarà a l’octubre. Un estudi introductori de Maximiliano Fuen-tes, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona, encapcalarà

els sis números de la revista, que conforma-ran un sol volum, respectuós amb les mides originals, a diferència de la reedició que el 1979 en va fer Edicions del Cotal.

> LA BUTXACA PUBLICA LA POESIA COMPLETA DE NARCÍS COMADIRA

Poesia 1966-2012 aplega en un sol llibre a la col·lecció labut-xaca els 422 poemes de la po-esia completa del gironí Narcís Comadira. El volum, que té 636 pàgines i acaba de posar-se a la venda al preu de 14,90 euros, inclou textos complementaris en prosa en què l’autor aporta informació sobre l’evolució de la seva obra poètica des de La fe-

bre freda fins a Lent i, a manera d’epíleg, incorpora també el poema Quatre paraules, escrit per encàrrec amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

Narcís Comadira havia reunit fins ara en dues oca-sions la seva poesia com-pleta: a La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980 (Edicions 62, 1981) i a Formes de l’om-bra. Poesies 1966-2002 (Edici-ons 62-Empúries, 2003).

X.P.

TOT COMADIRAEN BUTXACA Narcís

Comadira.

31

> NOU LLIBRE SOBRE EL COR DE LA CIUTAT

L’Ajuntament de Girona publica aquesta tar-dor La Rambla i l’Argenteria de Girona, un lli-bre sobre la Rambla de la Llibertat i el carrer de l’Argenteria il·lustrat amb nombroses fo-tografies recents d’aquestes dues vies públi-ques del cor de Girona. Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera hi descriuen els orí-gens de la Rambla i de l’Argenteria. Rosa M. Cànovas hi tracta el valor urbanístic i arqui-tectònic d’aquests espais vitals en la història de la ciutat. Al capítol La Rambla del balcó es-tant, Josep M. Fonalleras evoca records de la Rambla de la seva infantesa i de la seva joven-tut. Xevi Planas proposa al capítol La mirada li-terària un passeig per textos d’autors que han escrit sobre la Rambla i l’Argenteria als segles

DE LA RAMBLAA L’ARGENTERIAG.C. XX i XXI: Narcís Comadira, Joaquim Español,

Josep M. Espinàs, Narcís-Jordi Aragó, Josep M. de Sagarra, Carles Rahola, Josep Pla, Miquel de Palol, Tomàs Carreras i Artau, Just M. Ca-sero, Lluís Freixas, Josep M. Fonalleras, Àngel Daban, Joan Badia, Eudald Carbonell i Oriol Ponsatí-Murlà.

GIRONA DE L’EDAT MODERNA AL PRESENT. Una al-tra novetat editorial del Servei de Publicaci-ons de l’Ajuntament de Girona és Girona. Cons-truir la ciutat (II). De l’edat moderna als nostres dies, que recull textos de Josep M. Nolla, Anna Gironella, Ramon Ripoll, Josep Clara, Rosa Maria Fraguell i Lluís Muntada procedents de conferències a l’Arxiu Municipal sobre Gi-rona. Aquest volum és el novè de la col·lecció Conferències a l’Arxiu Municipal.

Imatges del llibre La Rambla i l’Argenteria de Girona > FOTOS: Josep M. Oliveras.


espais > CLUBS DE LECTURA A LES BIBLIOTEQUES

COMPARTINT LLIBRESLAURA QUEROL bibLiotEca cLub conducció dia dEL MES Hora

Antònia Adroher Narrativa Maria Mercè Roca Darrer dimecres 20.00

Antònia Adroher Juvenil Cristina Fernández 3r divendres 17.30

Antònia Adroher Infantil Cristina Fernández 3r dijous 17.30

Antònia Adroher Teatre Jordi Garcia Torroella 2n dilluns 20.00

Just M. Casero Narrativa Carles Cassú 1r dijous 19.45

Just M. Casero Infantil Marta Sanz 1r dimecres 17.30

Just M. Casero Infantil d’anglès Paul Simon 3r dissabte 12.00

Ernest Lluch Narrativa Blai Gasull Darrer dilluns 21.00

Ernest Lluch Infantil Anna Farrés 3r divendres 17.30

Ernest Lluch Anglès Mary Jane Pratt 1r dilluns 20.30

Ernest Lluch Lectura fàcil Rosa Maria Domingo Darrer dijous 20.00

Salvador Allende Narrativa Sergi Múrcia 3r dilluns 20.00

Salvador Allende Juvenil Montserrat Valentí Un dissabte 10.30

Salvador Allende Intriga Assum Guardiola 2n dilluns 20.00

PL Sant Narcís Narrativa A Lluís Gil 1r dimarts 20.00

PL Sant Narcís Narrativa B Miquel Massegú Darrer dijous 20.00

Les Biblioteques Municipals proposen per al nou curs setze clubs de lectura ben diversos per a persones de totes les edats disposades a compartir un cop al mes, en un espai de tertúlia guiat per un conductor, la impres-sió que els ha causat el llibre que han triat prèviament. Sovint el grup del club de lec-tura desenvolupa també altres activitats dins o fora de la biblioteca. En ocasions s’hi con-vida l’autor del llibre a participar en el de-bat. Les persones interessades a apuntar-se a un club de lectura només han de prendre el compromís d’assistir a les reunions mensu-als havent llegit el llibre que els ha propor-cionat la biblioteca on es fa la sessió. La ins-cripció és gratuïta i les places són limitades.

33

> ADRIÀ CIURANA EXPOSA A LA CASA DE CULTURA

La sessió de poesia dialogada que Ponc Pons i Sam Abrams compartiran el 2 d’octubre dins Ara Poesia-Festival de Poesia és una de les activitats més re-marcables de la programació de setem-bre i octubre de la Casa de Cultura. Ponc Pons, que acaba de publicar a Quaderns Crema el llibre d’aforismes El rastre blau de les formigues, és un dels poetes vius en llengua catalana de més prestigi. En-tre els escriptors que han elogiat la seva obra hi ha Seamus Heaney i José Sara-mago, que van ser guardonats amb el premi Nobel de literatura. L’enyor per la pèrdua dels elements identitaris de l’illa de Menorca és un dels temes recurrents de l’o-bra d’aquest escriptor, nascut el 1956 a Alaior.

Txema Martínez, Pere Pena, Marc Ro-mera, Mireia Calafell i Alexandre Nunes són alguns dels altres autors sobre els quals ha programat sessions Ara Poesia-Festival de Poesia, que proposa un recital de poetes gi-ronins per al 18 d’octubre.

LES CIUTATS EUROPEES DE JOSEP PLA. La litera-tura serà també la protagonista de l’exposi-ció Les ciutats europees de Josep Pla, que es po-drà visitar del 19 de setembre al 31 d’octubre a la Casa de Cultura. S’hi mostrarà la visió que el prosista de Llofriu tenia de sis ciutats per les quals sentia una especial fascinació: París, Madrid, Roma, Berlín, Londres i Atenes. Pa-ral·lelament a l’exposició hi haurà unes con-ferències coordinades per Xavier Pla en què participaran Jordi Canal, Xavier Febrés i En-ric Vila, entre d’altres estudiosos de l’obra de Josep Pla.

Adrià Ciurana, un artista nascut a Fi-gueres el 1985 i que ha guanyat el Grand Prix de la Biennal Jeune Création Eu-ropenne de Mont rouge, presentarà, en el marc d’Exposicions viatgeres, la seva sèrie Hip-nosi, en què aplega composicions elaborades a partir de materials de rebuig, papers, frag-

PONÇ PONS,AL FESTIVALDE POESIAX.P. ments d’embalatge, codis de bar-

res, mapes de deixalleries... Una idea recurrent en l’obra d’Adrià Ciurana és la crítica a la societat in-dustrial i de consum. Confessa que el fascina el símbol del reciclatge, la cinta de Möbius, i el fa servir com a analogia en moltes representa-cions. L’exposició es podrà visitar del 3 al 27 de setembre. L’oferta de la Casa de Cultura sobre arts plàs-tiques inclou també un cicle de conferències sobre la història de l’impressio nisme.

ENIGMES DE LA CIÈNCIA. El cicle de preguntes i respostes entorn de la ciència i la realitat convida el biòleg Daniel Closa, l’especialista en astrofísica Marta Peracaula, el físic Jordi Mazón i el matemàtic Jaume Soler a reflexio-nar sobre aspectes com els límits de la com-putació científica des de les trajectòries dels asteroides a la predicció meteorològica, i les qüestions quotidianes que la física explica i la matemàtica quantifica.

Jordi Palau (flauta) i Victoria Katsyuba (piano), el Trio del Barroc Cafè, Rimma

Khismatullina (soprano) i Esther Ciudad (orgue), i el duet de jazz

contemporani Manel Fortià & Marco Mezquida són els in-

tèrprets que actuaran en els primers concerts de

la nova tempo-rada de mú-sica de la Casa de Cul-

tura.

Una de les obres d’Adrià Ciurana que es podran veure a l’exposició Hipnosi.A baix, el poeta menorquí Ponç Pons.


És llengua oficial a la Vall d’Aran d’encà del 1990 i a tot Catalu-nya des del 2006. Tanmateix, la gran majoria de catalans en desconeix l’existència. L’occità és l’idioma propi i tradicional de Tolosa, Mont-peller, Bordeus, Llemotges, Clarmont, Marsella, Nica i altres ciutats importants. Es parla al terc meridio-nal del que avui és admi-nistrativament l’Estat francès. També és la llengua de la Vall d’Aran i d’una quinzena de valls alpines del Piemont administrati-vament italianes, a més d’una població de Calàbria, La Gàrdia.

L’occità i el català són llengües besso-nes, extraordinàriament semblants, a causa dels intensos llacos que han mantingut Occitània i Catalunya al llarg de la història, que es mani-festen des de l’onomàstica a nom-brosos fets humans i culturals. El llenguadocià, sobre la qual s’erigeix l’es-tàndard general de la llengua, és la varietat de l’occità més propera al català.

MENYS PARLAT QUE EL CATALÀ. La posició so-cial de l’occità, minoritzada davant del fran-cès, és més delicada que la del català, perquè no ha pogut accedir a l’oficialitat i perquè l’Estat francès ha dut a terme una política envers les llengües diferents del francès dins el territori que gestiona que el gran in-tel·lectu al occità Robèrt Lafont ja catalogava de «genocidi cultural». Mentre en el primer terc del segle XX encara hi devia haver deu milions d’occitanoparlants, avui ens hem de servir d’enquestes territorialment parci-als (departamentals, regionals) per intentar imaginar el volum de la comunitat lingüís-tica, amb estimacions que van dels cente-nars de milers als tres milions de persones, segons el cas.

L’horitzó és difícil a causa del trenca-ment de la transmissió generacional de la llengua (que hauríem de relacionar amb la descarada repressió escolar contra l’occità

llengua > CURS A L’EMHU

L'OCCITÀ, EL GERMÀ PER DESCOBRIRAITOR CARRERA

durant alguns períodes o el desprestigi de la llengua, identificada com un patois o un con-junt de parlars locals sense valor), i del fet que la majoria de parlants són d’edat avan-cada i viuen en zones rurals. Malgrat tot, avui l’occità vehicula una gran producció cultural, que va d’una literatura de qualitat a una gran oferta de cancó.

AVENÇOS EN L’ÚLTIM MIG SEGLE. El moviment oc-citanista resisteix heroicament i en el darrer mig segle ha aconseguit triomfs importants, malgrat l’hostilitat de l’estat: una certa pre-sència (encara testimonial) en col·legis pú-blics, una xarxa (limitada) d’escoles associati-ves, festivals multitudinaris, infraestructures o espais culturals en diverses ciutats, mani-festacions per l’oficialitat de desenes de mi-lers de persones, una militància sovint jove formada en ciutats desoccitanitzades, una presència de la llengua en la senyalització pública d’algunes ciutats o al mateix metro de Tolosa...

Aquest interès renovat per l’occità es viu també a Girona, on l’Escola Municipal d’Hu-manitats (EMHU) proposa al Centre Cultu-ral La Mercè per segon any consecutiu un curs sobre la llengua bessona del català amb una docència impartida per un professor de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universi-tat de Lleida, l’únic lloc dels Països Catalans on s’imparteix una titulació de filologia ca-talana i occitana.

L’occitÀdiaLEctE MEridionaL Llenguadocià, gascó

i provençaldiaLEctE SEPtEntrionaL Llemosí, alvernès i vivaroalpí

PobLació 16 milions de persones (10.000 a la Vall d’Aran)PEr SabEr-nE MÉS http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/Occitania.pdf

iniciació PrÀctica a La LLEngua occitanaLLoc Escola Municipal d’Humanitats (La Mercè) diES Tots els dimarts del 30 de setembre al 28 d’octubreHorari 18.00 a 20.00ProFESSor Aitor CarreraPrEu 25€WEb www.girona.cat/emhu

Mapa amb les sis varietats dialectals de la llengua occitana.

35

1714. El català ahir, avui i demà és el títol de l’ex-posició que es podrà veure al vestíbul de l’A-juntament de Girona del 22 al 28 de setem-bre. El subtítol d’aquesta mostra, Et prenc la paraula, evoca una de les gra-víssimes conseqüències que van comportar la pèrdua de les llibertats nacionals i la implantació de la monar-quia borbònica arran de la Guerra de Successió d’ara fa tres segles: «El 1714 ens van prendre la paraula». També vol ser una crida a la lluita pel català: «Amb el compromís de tots, ara la llengua és més viva que mai.»

L’organisme que ha creat l’exposició, el Consorci per a la Normalització Lingüística, celebra aquest any el 25è aniversari plante-jant deu propostes per a la normalització lin-güística del país.

> EXPOSICIÓ DEL CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

EL CATALÀ AHIR, AVUI I DEMÀJAUME PIQUER

WEb www.cpnl.cat/girona

10 ProPoStES PEr a La norMaLitZació LingÜíStica

1. Sempre que puguis parla en català: a casa, a la feina, al carrer, amb els amics... Les llengües viuen quan es parlen.

2. Ensenya i transmet la teva llengua als teus fills. Les llengües que no es transmeten no poden viure.

3. Sempre que puguis parla en català, especialment amb aquells que l’estan aprenent. No excloguis ningú del català.

4. Respecta i valora totes les llengües i fes que la llengua del país sigui respectada.

5. Aprecia i valora totes les variants geogràfiques de la llengua. La unitat en la diversitat és com es manifesta la riquesa de les llengües.

6. Mira d’expressar-te bé. Ets un model per als infants i per als qui l’estan aprenent.

7. Fes costat als mitjans de comunicació en català. Consumeix béns i productes etiquetats en català.

8. Gaudeix de la cultura catalana: literatura, cinema, teatre, música... Coneix i fes conèixer la cultura que es fa en català.

9. Sigues actiu/va a les xarxes socials i fes servir sempre que puguis el català. És així com el món ens coneixerà.

10. Exerceix els teus drets lingüístics. Demana sempre els serveis en català. Hi tens dret.


«L’univers... Hi ha alguna cosa que el controla? O va pel seu compte?», es pregunta Paco Tor-res Monsó (Girona, 1922) el 2014. «Les lleis no governen el món, però el món tampoc no es regeix per l’atzar», afirmava Ilià Prigogin el 1996. El sentit de la vida, el Big Bang i l’or-dre mundial són temes recurrents en l’obra de Torres Monsó, especialment interessat per les lleis del caos formulades per aquest premi Nobel de química del 1977. Torres Monsó ha creat aquest any un conjunt d’obres autobio-gràfiques i concloents, molt rellevants dins la seva trajectòria. És el seu testament artístic, segons diu. Es tracta d’una trilogia sobre l’or-dre i el caos de l’univers, Drone, que ocupa els dos espais del Bòlit del 25 de setembre al 18 de gener en una exposició comissariada per Josep M. Oliveras.

Hi ha diverses obres de Torres Monsó de fa anys que són antecedents de Drone. A la mostra col·lectiva Color latent, que es pot vi-sitar a la Casa Pastors, se’n pot veure una de remarcable: Umbral ...m’he deixat el paraigua, instal·lació del 1999 que anticipava el canvi de mil·leni.

Les peces de Drone expressen els pensa-ments de Torres Monsó sobre l’ordre i el caos de l’univers, el temps i l’existència de Déu. Són obres que s’han de transitar per copsar-ne la

significació. L’ordre i el caos de l’univers es materialitzen en una videoinstal·lació que té la paraula ‘drone’ com a protagonista i en una instal·lació escultòrica amb les lletres de la pa-raula ‘univers’, que amb prou feines s’aguan-ten, com a metàfora de la fragilitat del cosmos. El símbol de l’infinit disposat al terra, per tal que sigui trepitjat, serveix d’introducció i marc conceptual del tema central. Els acufens, els sons que han molestat Torres Monsó al llarg de la vida, apareixen com una referència metafò-rica de l’angoixa vital que l’aclapara.

RUTA TORRES MONSó. Paral·lelament a l’expo-sició, el Bòlit proposa una ruta per les escul-tures de Torres Monsó en espais públics de la ciutat, a través de visites guiades i del Girona in, i en format d’audioguies en idiomes.

Torres Monsó ha creat des de Girona una obra potent, amb una veu pròpia i en sinto-nia amb els corrents internacionals. Ha estat distingit amb el Premi Nacional de Cultura el 2013 i la Creu de Sant Jordi el 1991, en un reconeixement al lloc rellevant que ocupa en l’art contemporani català. La recerca de la forma, l’experimentació i la reflexió definei-xen la trajectòria de Torres Monsó. Amb iro-nia, sarcasme i transgressió, la seva obra con-ceptual aporta esperit crític sobre el sistema i els valors, sobre la cultura de masses i el pen-sament únic, i sobre el sentit de l’existència.

art > ‘DRONE’, UNA REFLEXIÓ AL BÒLIT SOBRE L’UNIVERS

L’ORDRE I EL CAOSDE TORRES MONSóCARME SAIS

EXPoSició Drone,de Paco Torres MonsódatES 25 de setembrea 18 de generinauguració 25 de setembre a les 19.00al Bòlit_LaRamblaviSita guiada gratuÏta18 d’octubre a les 11.00al Bòlit_LaRamblaLLocS i HorariS bòlit_Larambla (Rambla de la Llibertat, 1)Dilluns a divendres:9.00 a 20.00Dissabtes: 9.00 a 14.00i 16.00 a 20.00Diumenges i festius: 9.00 a 14.00bòlit_Stnicolau (Plaça de Santa Llúcia, 1) Dimecres a diumenge: 10.00 a 14.00i 16.00 a 18.00Els dies d’activitats: 18.00 a 20.00 (consulteu la programació)PrEu dE L’Entrada GratuïtitinErari torrES MonSó www.bolit.cat/cat/bolit-educa/itineraris-educatius.htmlWEb www.bolit.cat

Umbral... m’he deixat el paraigua. Instal·lació, 1999 > FOTO: Jordi S. Carrera. A la dreta, Paco Torres Monsó > FOTO: Josep M. Oliveras.

37

> LA FUNDACIÓ VALVI RECUPERA MOISÈS SIDRACH

La Fundació Valvi comenca la temporada amb una retrospectiva del pintor, escultor i ebenista Moisès Sidrach (Lladó, 1938-Lladó, 1980), que del 25 de setembre al 8 de novem-bre permetrà descobrir la intensa aportació d’aquest artista al panorama cultural de l’à-rea de Girona a la dècada del 1970. Espontani, temperamental i abassegador, Sidrach sor-prèn pel seu misticisme i per la seva necessi-tat d’entrar dintre seu a la recerca del seu jo. Era incomprensible per a la mesura dels cà-nons hegemònics. Narcís Pijoan el va definir com «el darrer romàntic de la rodalia».

La seva trajectòria com a artista va ser breu i intensa, des de la seva primera exposi-ció, el 1967 a les Sales Municipals de Girona, fins a la seva mort, inesperada, el 1980. Tretze anys de deliri autodidacte. Només s’explica la seva obra, profunda i prolífica, si conside-rem les seves aptituds: una desbordant cre-ativitat amb tota classe de materials (pig-ments, oli, fusta, metalls, pedra o gravat), a més de la seva permanent curiositat, la seva capacitat de sentir i una intensa dedicació.

La seva expressivitat camina paral-lela a la de pintors com Munch o Kokoschka. La figura, les emoci-ons humanes i la vida són l’eix de la seva obra. Per aquesta raó en les seves primeres etapes li interes-sen els personatges desvalguts de Nonell o Picasso. Sidrach pinta el misteri.

Quan fa escul-tura, preval en ell la simplici-tat i el mini-malisme. Apa-reix l’ebenista que s’emmiralla en el ro-mànic que l’envolta des de petit. Utilitza antigues bigues de roure i ferros vells per donar forma a peces con-temporànies, sintètiques i avantguardistes.

L’ENIGMA DEL JO

Georges Méliès, que va introduir la màgia i la ficció al cinema quan encara era gairebé només documental, creia que les pel·lícules tenien el poder de capturar els somnis. Cai-xaForum presenta, del 3 d’octubre a l’11 de gener, Georges Méliès, la màgia del cinema, una exposició que ret homenatge al primer mag del cinema.

D’on ve Méliès? Com va forjar el seu univers extraordinari? Quines fonts el van inspirar? El visitant viatjarà al món estrany, agitat i animat d’un dels creadors més im-portants de la història del cinema. Projec-cions, aparells que reprodueixen la imatge i altres objectes marquen el ritme de la mostra. L’exposició s’ha dut a terme amb la col·laboració de La Cinémathèque Francaise, que disposa de la col·lecció més important d’objectes de Méliès.

L’OBRA DE JUAN UGALDE. Dins el programa Accés directe a l’art contemporani, CaixaForum Girona proposa també una altra exposició, dedicada a l’obra de Juan Ugalde. La mostra, que es pot veure fins a l’1 de marc, és una aproximació a l’obra d’aquest artista, nascut a Bilbao el 1958. Barrejant pintura, fotografia i collage, Ugalde parteix de la realitat més quotidiana i de vegades banal per retratar amb humor i ironia contextos socials, gustos i estètiques particulars.

MAGUÍ NOGUER

Escultura de Moisès Sidrach de fusta de roure vell.

> GEORGES MÉLIÈS A CAIXAFORUM

LA MÀGIA DEL CINEMAX.P.

Dibuix sobre paper

de Georges Méliès

per a El viatge a la lluna.

EXPoSició Georges Méliès, la màgia del cinemaLLoc CaixaForum GironadatES 3 d’octubre a 11 de generPrEu dE L’Entrada Gratuït

EXPoSició Juan UgaldeLLoc CaixaForum GironadatES Fins a l’1 de marçPrEu dE L’Entrada Gratuït

EXPoSició Moisès SidrachLLoc Fundació ValvidatES 25 de setembre a 8 de novembrePrEu dE L’Entrada Gratuït


la triasetembreDijous 4ART. Projectes creatius. Amb Carme Sais, Segell Co, Àlex Tremps, Ludus Mundi i Seed Managing.19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

CINEMA. ‘My Stuff (Les meves coses)’, de Petri Luukkainen. Una persona tindrà durant un any les seves coses en un magatzem, només podrà re-cuperar-ne una cada dia i no podrà comprar res de nou.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

Dimarts 9LITERATURA. Presentació del lli-bre ‘A sol i serena’, de Josep Solà. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dimecres 10TRADICIONS. 8a Marxa de Torxes.22.30 | Catedral | Gratuït

Dijous 11MÚSICA. Sardanes.10.30 | Rambla de la Llibertat | Gratuït

HISTÒRIA. L’Onze a les dotze. Commemoració de l’11 de Se-tembre. 12.00 | Plaça del Vi | Gratuït

Divendres 12MÚSICA. ‘Victus 1714’, de l’Or-questra Simfònica del Vallès. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 a 30 €

CINEMA. ‘The Secrets’.22.00 | El Call | Gratuït

Dissabte 13TEATRE. ‘El último atardecer’ i ‘Trilogía de mujeres medie-vales’. 21.00 | El Call | Gratuït

Diumenge 14MÚSICA. Girona Marxing Band. [Festival de Jazz]. Cercavila. 12.00 | Rambla de la Llibertat | Gratuït

MÚSICA. ‘Concert número 2 de Ratxmàninov’, de la Jove Or-questra de l’Auditori de Giro-na. 19.00 | Sala Montsalvatgede l’Auditori | Gratuït

CANÇÓ. ‘Girona Jazz Project fa Puntí’. [Festival de Jazz].21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 10 €

Dimarts 16PENSAMENT. Inauguració del curs 2014-2015 de la Univer-sitat de Girona.12.00 | Sant Domènec | Gratuït

Dimecres 17CINEMA. ‘Canciones para des-pués de una guerra’, de Basi-lio Martín Patino. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 18ART. Projectes creatius. Amb Maria Clara Riera, Cookingi-rona, Les Golfes, Culturània, Orella Activa i Revista Pros-cenium.19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

HISTÒRIA. ‘La Mancomunitat de Catalunya, primer pas vers l’autogovern’. Amb Al-bert Balcells.19.30 | Casa Masó | Gratuït

CINEMA. ‘The Conversation (La conversa)’, de Francis Ford Coppola. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

MÚSICA. David Pastor. Un dels trompetistes del moment. Millor solista de jazz del 2014 als premis Enderrock. [Festi-val de Jazz]. 22.00 | La Planeta | 10 €

Divendres 19LITERATURA. Presentació del llibre ‘La filla de l’escocès’, de Carme Melchor.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. Joan Solana (piano) i Lucas Martínez (saxo). [Festi-val de Jazz]. 21.00 | Fundació Valvi | Gratuït

Diumenge 21MÚSICA. Hakån Broström Quar-tet Featuring JoeyCalderazzo & Jeff ‘Tain’ Watts. [Festival de Jazz].

‘Joan Vinyoli comentat’Lectura de poemes de Joan Vinyoli, en el cente-nari del seu naixement. Amb Miquel Martín, que evocarà el vincle del po-eta amb Santa Coloma de Farners i Begur, i Olga Cercós. [Festival de Poesia].▶ Dijous 25 | 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA

Nit de PoetesLectura de poemes, pre-sentada per Lluís Lucero, a càrrec dels mateixos au-tors: Jaume Bosquet (a la foto), Àngel Rodríguez, Jo-sep M. Sala-Valldaura i Jo-sep M. Solà. També es lle-giran poemes d’Antonio Machado, en el 75è ani-versari de la seva mort. A la segona part, ‘Giro-na explica Vinyoli’, amb dramatúrgia i direcció de Martí Peraferrer.▶ Divendres 19 | 22.00 | Pati de les Magnòlies | Gratuït

LITERATURA

39

>>

21.00 | Sala de cambrade l’Auditori | 12 €

Dilluns 22LITERATURA. ‘Tristany i Isolda, l’amor prohibit’. Amb Laura Borràs.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimarts 23CINEMA. ‘Cinema i ...acció’. Curt-metratge del taller de realit-zació cinematogràfica del Museu del Cinema.20.30 | Cinema Truffaut | Gratuït

Dimecres 24LITERATURA. ‘Una guerra ci-vil de paraules: l’impacte cultural de la Gran Guerra a Cata lunya, Espanya i Europa (1914-2014)’. Inici del con-grés de la UdG sobre la Pri-mera Guerra Mundial. 16.30 | Facultat de Lletres |20 a 60 € (amb inscripció)

PENSAMENT. ‘De la llum del sol a la llum de l’espelma i les llums de saló: els sofistes, Sant Tomàs, Diderot’. Amb Gregorio Luri.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CINEMA. ‘Garbo, l’espia (L’home que va salvar el món)’, d’Ed-mon Roch. La història de l’a-gent doble més important del segle XX, Joan Pujol. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 25CINEMA. ‘Acocollona’t’. Dins la Setmana de Cine Fantàstic i de Terror de Girona.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

MÚSICA. Hop’s Trio. [Festival de Jazz].21.00 | Ateneu Bar (Banyoles) | Gratuït

CANÇÓ. Gabacho Maroconnec-tion. Fusió de jazz, flamenc i música tradicional magrebi-

FOTO

s: JO

an C

OrT

ès

[Festival de Jazz]. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

Dissabte 27MÚSICA. ‘El futur de la cobla’. Amb Lluís Brugués, Fran-cesc Cassú, Jordi Molina, Xavier Molina, Jordi Paulí i Jesús Ventura.11.00 | Museu d’Històriade Girona | Gratuït

MÚSICA. Cobla del Conserva-tori de Música Isaac Albéniz. Homenatge als compositors gironins. Direcció: Francesc Cassú.12.00 | Museu d’Històriade Girona | Gratuït

LITERATURA. ‘D.O. Del vers al vi’. Recital al voltant del vi a dues veus i piano. Amb Al-bert Benzekry i Esteve Plan-tada. [Festival de Poesia].12.00 i 19.00 | Hostal Bellmiral | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. Shakin’All. [Festival de Jazz].18.00 | Rambla de la Llibertat | Gratuït

CANÇÓ. Les Anxovetes. Trio femení d’havaneres format per Montse Ferrermoner, Tona Gafarot i Marta Pérez.19.00 | Espai Marfà | 5 €

CANÇÓ. Josep Tero. Presenta el disc ‘D’un mateix mar’.21.00 | El Call | Gratuït

Diumenge 28MÚSICA. ‘Els orígens de Giro-na’, de Ministrers del Sabre. La formació de tres quar-tans (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota), anteces-sora de la cobla, interpreta el contrapàs de Girona.12.30 | Museu d’Històriade Girona | Gratuït

Dilluns 29LITERATURA. ‘Don Joan: el mite de la seducció o un seductor particular’. Amb Laura Bor-ràs.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Montreal 76Presentació del primer disc del grup del gironí Pau Marquès, exguitarra d’Umpah-pah. Rock, soul i pop. [Càpsula]▶ Divendres 26 | 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 6 €

Colina MiraltaSambeat TrioJavier Colina (contrabaix), Marc Miralta (bateria) i Pe-rico Sambeat (saxos i flauta) formen un dels trios de jazz més potents del país. Fusió de bop, latin, flamenc i world music.▶ Diumenge 28 | 20.30 | Sunset Jazz Club | 12 €

CANçó

MúSICA

na. [Festival de Jazz]. 22.00 | La Mirona (Salt) | 10 €

Divendres 26LITERATURA. Presentació del

llibre ‘La sang ferida’, de Ra-mon Surroca. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. David Mengual. Pre-senta el disc ‘Slow Quartet’.


octubreDimecres 1PENSAMENT. Juan Carlos Tedes-co, ‘honoris causa’ de la Uni-versitat de Girona.12.00 | Sant Domènec | Gratuït

MÚSICA. Presentació del lli-bre ‘Com triomfar a YouTube’. Amb Daniel Feixas.19.00 | Espai Marfà | Gratuït (amb inscripció)

PENSAMENT. ‘De la cicuta a la foguera o l’exili: Sòcrates, Bruno i Zambrano’. Amb Gre-gorio Luri.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CINEMA. ‘El último bolchevi-que’, de Chris Marker. Sobre el realitzador Aleksandr Iva-novich Medvedkin. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. ‘Les ciutats eu-ropees de Josep Pla: Madrid’. Amb Enric Juliana.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 2ART. Projectes creatius. Amb Clara Oliveras, IGAC, Flors i Violes, Santa&Clara, Va de Contes i Companyia Play-ground.19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

CINEMA. ‘Georges Méliès. La màgia del cinema’. Amb Lau-rent Mannoni. 19.00 | CaixaForum | Gratuït (places limitades)

CIÈNCIA. ‘Preguntes fàcils, di-fícils i impossibles’. Amb Da-niel Closa. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Demonstration’ de Victor Kossakovsky. 32 estu-diants filmen protestes ciu-tadanes seguint indicacions del director rus. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. Poesia dialogada amb Ponç Pons i Sam Abrams.

[Festival de Poesia].20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 3MÚSICA. Jordi Palau (flauta) i Victoria Katsyuba (piano). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

CANÇÓ. Vetusta Morla. [TA]. 23.00 | La Mirona (Salt) | 30 €

Dissabte 4LITERATURA. Lectura poèti-ca infantil amb Jordi Subirà i Andrea Zayas. [Festival de Poesia].

11.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. ‘No t’angoixis per les meves llàgrimes’. Recital sobre la poesia de Denise Desautels, una de les figures més destacades de la litera-tura quebequesa contempo-rània. Amb Nu Miret, Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte. [Festival de Poesia] 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

TEATRE. ‘La partida (Dealer’s Choice)’ de Patrick Marbel. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal |9 a 35 €

TEATRE. ‘Trilogia MozArt’, de Dei Furbi. [TA]. 21.00 | Teatre (Bescanó) | 24 €

Diumenge 5MÚSICA. Música Antiga de Gi-rona. Interpreta un oratori de Manuel Gònima.19.00 | Sala de cambrade l’Auditori | 10 €

MÚSICA. Sunset Band. Joni Tra-muntana (claqué i animació), Nito Figueras (piano), Pere Martínez (baix) i Enric Cana-da (bateria). Jam session.20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 6LITERATURA. ‘Dràcula, bèstia o amant?’. Amb Laura Borràs.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

la tria

BombinoUna de les noves sensacions de la música africana. Blu-es del desert i guitarres hipnòtiques en un dels màxims exponents de la cultura tuareg. [Temporada Alta]▶ Divendres 3 | 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 15 €

CANçó

41

>>

20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. ‘Ménage à trois’. Trobada sobre la narrativa eròtica.20.00 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït (amb inscripció)

LITERATURA. Poesia dialogada amb Txema Martínez i Pere Pena. [Festival de Poesia].20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CANÇÓ. Dulce Pontes. Presen-ta ‘Puertos de abrigo’. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 35 €

Divendres 10CINEMA. ‘Joan Carandell, pin-tor’.19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. ‘Músiques de la Se-reníssima’, del Trio Barroc del Cafè. Joan Vives (flauta de

Dimarts 7ART. ‘Introducció a l’Impres-sionisme’. Amb J. F. Campo.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘La invención de Hugo’, de Martin Scorsese. 20.30 | Cinema Truffaut |2 a 4 €

Dimecres 8HISTÒRIA. ‘Vies de diàleg. Ba-lanç de la commemoració del Tricentenari’. Amb Joaquim Albareda, Joaquim Nadal i Joaquim Maria Puigvert.19.00 | La Mercè | Gratuït

PENSAMENT. ‘Del bosc i la muntanya al cafè: Rousseau, Nietzsche i Sartre’. Amb Gre-gorio Luri.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € CINEMA. ‘El honor de las inju-rias’, de Carlos García-Alix. La recerca apassionada d’un vell pistoler anarquista. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. Marvin&Wayne. El mi-llor d’una prestigiosa agència de distribució dedicada al curtmetratge. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. ‘Les ciutats eu-ropees de Josep Pla: París’. Amb Jordi Canal. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 9PENSAMENT. ‘Dret a decidir i independència de Catalunya’. Amb Montserrat Guibernau. 19.00 | Fundació UdG | Gratuït

CIÈNCIA. ‘Astrofísica: pregun-tes de sempre i d’ara’. Amb Marta Peracaula Bosch.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Accattone’, de Pier Paolo Pasolini.

bec), Daniel Regincós (vio-loncel), Mireia Ruiz (clavecí) i Oriol Roca (bateria) interpre-ten Albinoni, Bach, Vivaldi i Marcello.20.00 | Casa de Cultura | 3 €

TEATRE. ‘Ruz-Bárcenas’, de Te-atro del Barrio i Teatre Lliu-re. [TA].21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

Dissabte 11CANÇÓ. Verd i Blau. Judit Ned-derman (veu), Adrià Plana (guitarra) i Vic Moliner (con-trabaix i veu). Pop-jazz d’au-tor.23.00 | Sunset Jazz Club | 7 €

Diumenge 12 CANÇÓ. Print Band. Sandra Fern (veu), Manel Casade-vall (guitarra), Miquel Bru-gués (piano), Jordi Ruiz (baix) i Indra Vila (bateria). Jam session.20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 13PENSAMENT. ‘Arxius, creació i excel·lència’. Amb Joan Roca.09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

PENSAMENT. ‘The missing Reel and the Absent Real’. Amb Yael Hersonki.16.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

LITERATURA. ‘Anna Karènina: l’amor que neix i mor en un tren’. Amb Laura Borràs.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimarts 14PENSAMENT. ‘El futuro del pa-sado’. Amb Miguel-Anxo Mu-rado.09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

PENSAMENT. ‘Coneixement his-tòric i creació contemporània’. Amb Albert Garcia Espuche.09.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

PENSAMENT. ‘Continuar par-lant d’identitats nacionals té sentit al segle XXI?’. Amb Pep Nadal, Ferran Sáez Ma-teu, Félix Ovejero i Manuel Cruz.11.00 | Facultat de Lletres | Gratuït

ART. ‘Gustave Courbet’. Amb J. F. Campo.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dimecres 15PENSAMENT. ‘Arxius, la cova d’Alí Babà’. Amb Joan Font-cuberta.09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

PENSAMENT. ‘Els camins de la recreació: de les fonts arxi-vístiques al concert’. Amb Jordi Savall.09.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

PENSAMENT. ‘Del silenci mís-tic a la cancelleria i als peus

Els Amics de les ArtsDani Alegret, Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Pi-qué presenten les cançons de l’últim disc d’Els Amics de les Arts: ‘Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure’.▶ Divendres 10 | 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 30 €

CANçó


del poderós: mestre Eckhart, Maquiavel i Heidegger’. Amb Gregorio Luri.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CINEMA. ‘Gueto’, de Yael Her-sonski. Sobre l’engany cine-matogràfic amagat darrere d’unes imatges de propagan-da nazista. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. ‘Les ciutats euro-pees de Josep Pla: Londres’. Amb Enric Vila.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 16HISTÒRIA. ‘Arquitectura i civi-litat: l’obra pública en temps de la Mancomunitat’. Amb Jo-sep Casamartina.19.30 | Casa Masó | Gratuït

CIÈNCIA. ‘Qüestions quotidia-nes que la física explica i la matemàtica quantifica’. Amb Jordi Mazon.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘L’Alternativa’. Els mi-llors curtmetratges del Festi-val de Cinema Independent de Barcelona.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. Poesia dialogada amb Marc Romera i Mireia Ca-lafell. [Festival de Poesia].20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 17ART. Presentació de la biogra-fia de Domènec Fita, de Joan Domènech. Amb Daniel Gi-ralt-Miracle, Joan Domènech i Domènec Fita.19.30 | Auditori Josep Irla | Gratuït

CINEMA. ‘La Grande Bellez-za. Insatisfacció i gaudi en la postmodernitat’. Amb Lluís Ribera, Sergio Domínguez i Josep Miquel Pueyo.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït.

MÚSICA. ‘Ave Maria’. Amb Rim-ma Khismatullina (soprano) i Esther Ciudad (orgue). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA. ‘Macbeth’, de Third World Bunfight Performing Cie. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 36 €

MÚSICA. Yann Tiersen. Presen-ta ‘Infinity’. [TA].21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 25 € (aforament reduït)

Dissabte 18MÚSICA. ‘Macbeth’, de Third World Bunfight Performing Cie. [TA]. 18.00 | Teatre Municipal | 9 a 36 €

LITERATURA. Recital de poetes gironins. [Festival de Poesia].19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. Perico Sambeat Quin-tet. Joe Magnarelli (trompe-ta), Perico Sambeat (saxo), Fabio Miano (piano), Ignasi González (contrabaix) i Este-ve Pi (bateria). Hard bop.23.00 | Sunset Jazz Club | 12 €

Dilluns 20LITERATURA. ‘Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf: la vida en un dia’. Amb Laura Borràs.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimarts 21PENSAMENT. ‘¿Los catalanes de-berían poder votar sobre una posible secesión de España?’. Amb Javier Pérez Royo, Igna-cio Sánchez-Cuenca, Tomás de Domingo i Miguel Ángel Quintanilla Navarro.12.00 | Facultat de Dret | Gratuït

CIÈNCIA. ‘La robòtica actual i

reptes de cara al futur’. Amb Josep Amat.19.00 | CaixaForum | Gratuït

PENSAMENT. ‘Identitat nacio-nal i dret a decidir’. Amb Mic-hael Keating.19.00 | Fundació UdG | Gratuït

ART. ‘Edgar Degas’. Amb J. F. Campo.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Mòstra de Cinèma Occitan 2014’. 20.00 | Museu del Cinema| Gratuït

CINEMA. ‘El rostre (Ansiktet)’, d’Ingmar Bergman.20.30 | Cinema Truffaut |2 a 4 €

Dimecres 22LITERATURA. ‘Les ciutats eu-ropees de Josep Pla: Roma’. Amb Xavier Febrés.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 23ART. Projectes creatius. Amb Olga Taravilla, CoEspai, Aza-hara Cerezo, La ColActiva, Xavi Bové i ArtinPocket.19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

CIÈNCIA. ‘De les trajectòries dels asteroides a la predicció meteorològica: els límits de la computació científica’. Amb Jaume Soler Villanueva.20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. Recital de Jaume C. Pons Alorda de poemes de Walt Whitman. [Festival de Poesia].20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

TEATRE. ‘Bits’, de Tricicle. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

Divendres 24LITERATURA. Lectures de por.

la tria > OCTUBRE

Jorge DrexlerAcompanyat d’un septet potent, del qual forma part el garrotxí Roc Albero a la trompeta, el cantautor uru-guaià presenta les cançons senzilles del seu nou disc, ‘Bailar en la cueva’.▶ Dimecres 29 | 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori |18 a 35 €

CANçó

43

Entrega dels premis del 2n Concurs de relats de terror de la Marfà.20.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït

MÚSICA. Manel Fortià & Mar-co Mezquida. Duet de jazz de contrabaix i piano.20.00 | Casa de Cultura | 3 €

TEATRE. ‘Bits’, de Tricicle. [TA].21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

Dissabte 25TEATRE. ‘Bits’, de Tricicle. [TA]. 18.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

CANÇÓ. St. Pierre 7. Cançons, poemes i cadències d’Alexan-dre Nunes de Oliveira. [Festi-val de Poesia]. 21.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Diumenge 26 MÚSICA. Sextet Gerió. Vladi-mir Kunca i Jaume Francesh (violí), Andrea Mameli (vio-la), Daniel Regincós (violon-cel), Joan Sadurní (piano) i Pere Martínez (contrabaix). Presentació de ‘Tango II’.20.30 | Sunset Jazz Club | 7 €

Dimarts 28 PENSAMENT. ‘La independèn-cia seria un mal negoci?’. Amb José Luis Oller, Francesc Gra-nell i Carme Saurina.17.00 | Fundació UdG | Gratuït

PENSAMENT. ‘Dret a decidir i independència de Catalunya’. Amb Enrico Spolaore.19.00 | Fundació UdG | Gratuït

ART. ‘Aureliano de Beruete’. Amb J. F. Campo.

19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CANÇÓ. ‘El intérprete’. Amb Asier Etxeandia. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 18 a 28 €

CANÇÓ. ‘Esperança Dinamita’. Cançons de revista amb Le Croupier. [TA].21.00 | Teatre Municipal | 6 a 16 €

Dimecres 29MÚSICA. La Principal de la Bisbal. 12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 a 12 €

MÚSICA. Vermut Jazz.12.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dijous 30MÚSICA. Patricia Petibon (so-prano) i Susana Manoff (pi-

ano). Una de les sopranos més apreciades canta Pou-lenc, Fauré, Satie, Rosenthal i Hahn.21.00 | Sala de cambrade l’Auditori | 25 €

Divendres 31CANÇÓ. Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Presenten ‘Granada’. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 30 €

TEATRE. ‘Allegro’, de Cor de Te-atre. [TA]. Direcció: Paco Mir.21.00 | Teatre Municipal |6 a 20 €

MÚSICA. Jerome Sabbagh Quar-tet. Jerome Sabbagh (saxo), Ben Monder (guitarra), Gary Wang (contrabaix) i Jeff Ba-llard (bateria).23.00 | Sunset Jazz Club | 12 €


els espaisWEB www.auditorigirona.org TELÈFON 872 080 709

SESSIONSPresentació dels recursos educatius 2014–2015.04/09 | 19.00 | Gratuït

WEB www.girona.cat/bibliotequesTELÈFONSAntònia Adroher 972 213 315Salvador Allende 972 232 715Just M. Casero 972 211 370Ernest Lluch 972 426 368

CONCURSOS>Relats de terror de la Marfà. Per a persones de 13 a 30 anys. Fins al 10/10.>Aniversari Willy Wonka. Celebració per a menors de 14 anys del cinquantenari del llibre Charlie i la fàbrica de xocolata. 13/09 a 18/10.

FAMILIARS>‘Contes del 1714’. Amb Roger Cònsul.17/09 | 17.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït>‘Els contes del gripau babau (contes i xapes)’. Amb La Sal.20/09 | 11.30 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït>‘Llegendes en bicicleta’. Amb Tati Cervià.23/09 | 17.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït>‘Anhel de llibertat. 300 anys d’història’. Amb Pepa Contes. 25/09 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït>‘Castanyes i castanyots’. Amb Pepa Contes.08/10 | 17.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït >‘Va de tardor’. Amb Va de Contes.

09/10 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït10/10 | 17.00 | Biblioteca escolar Montfollet | Gratuït>‘Avi, què va passar el 1714?’ Amb Albert Estengre.18/10 | 11.30 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït >‘El circ de les puces’.21/10 | 17.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït>‘Son, soneta’. Amb Olga Cercós. 25/10 | 11.30 | Biblioteca Just M. Casero| Gratuït(amb inscripció)

TALLERS >Informàtica InfanTic. Per a infants de 4 a 12 anys. 01/09 a 31/10 | Gratuït(amb inscripció)>Consultes personalitzades d’informàtica.02/09 a 31/10 | Gratuït(amb inscripció)>Informàtica de manteniment per a majors de 60 anys.03/09 a 24/10 | Gratuït(amb inscripció)>Iniciació a la il·lustració.06/09, 23/09 i 30/09 | 18.00 a 20.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït(amb inscripció)>Ordinador bàsic.09/09 a 28/10 | Gratuït(amb inscripció)>Mecanografia per a infants.09/09 a 30/10 | Gratuït(amb inscripció)>Estimulació musical. Amb Dàmaris Gelabert.04/10 | 11.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït (amb inscripció)>Il·lustració amb xocolata.04/10 | 11.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït(amb inscripció)>‘Relaxa’t en família’. 11/10 | 11.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït (amb inscripció)>La percussió corporal. Amb Gaia Cintes Musicals. 23/10 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït(amb inscripció)

WEB www.bolit.catTELÈFON 972 427 627

CONVOCATÒRIESConsulteu www.bolit.cat/cat/programacio/bolit-convoca.html.

CURSOS>‘Fes el teu web de promoció. Orientació de carreres professionals’. Amb Miquel Serrabassa. 29/09, 30/09 i 1/10 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït>‘Elaboració del pressupost d’un projecte. La fiscalitat en l’art’. Amb Xavier Romea. 13/10, 14/10 i 15/10 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït

WEB www. caixaforum.com/agendaTELÈFON 972 209 836

TALLERS>‘Juan Ugalde’. Per a famílies. 27/09 | 19.00 | 2 a 4 €19/10 | 12.00 | 2 a 4 €>‘La màgia del cinema’.05/10 | 12.00 | 2 a 4 €11/10 | 18.00 | 2 a 4 €>‘Estratègies dels éssers vius’. 12/10 |12.00 | 1 a 2 €18/10 |18.00 | 1 a 2 €>‘Matemàtiques recreatives’.18/10 i 19/10.

VISITES GUIADES>‘La Fontana d’Or: testimoni de la història.’ 26/10 | 12.00 | Gratuït

WEB www.casadecultura.catTELÈFON 972 202 013

CLUBS DE LECTURA >Anglès, francès, alemany i italià.

CURSOS>‘Projecta la teva vàlua professional’.30/09 | 19.30 a 21.00 | 40 €>Escola creativa: joc de caselles. Per a infants de 9 a 13 anys.4/10 al 6/6 | 16.00 a 18.00 (dissabte) | 100 € (anual)>‘La tardor amb Neoma’.6/10, 13/10, 20/10 i 27/10 | 19.00>‘Mapamundi: claus de la política internacional’. Amb Josep Martinoy.6/10, 13/10, 20/10 i 27/10 | 19.30 a 21.00 | 60 €

WEB www. cinematruffaut.comTELÈFON 972 225 044

SESSIONSA partir del setembre, Filmoteca, Las vidas de Grace (Destin Cretton, EUA, 2013) i preestrenes de pel·lícules de cineastes catalans dins de Temporada Alta.A partir del 05/09: L’endemà. Documental d’Isona Passola sobre el procés sobiranista.23/09: Ai Wei Wei: Never sorry (Alison Klayman, EUA, 2012).21/10: Moulin Rouge (John Huston, Regne Unit, 1952).

WEB www.eumes.catTELÈFON 972 241 010

CURSOS>Producció de música electrònica amb cubase. Amb Àlex del Amo.13/10 a 03/12 | 17.00 a 21.00 (dilluns i dimecres)

45

WEB www.girona.cat/emaTELÈFON 972 223 305

TALLERS>Dibuix, pintura, gravat, ceràmica, escultura, tapís, fotografia, pintura a l’oli, art, disseny, dibuix del natural, enquadernació, fabricació de paper a mà, gravat i llibre d’artista, joieria, il·lustració digital, art tèxtil i procés pictòric.

WEB www.girona.cat/emhuTELÈFON 972 223 305

CURSOS >Iniciació a la llengua occitana. Amb Aitor Carrera.30/09 a 28/10 | 18.00 a 20.00 (dimarts) | 25 €

WEB www.girona.cat/emmTELÈFON 972 210 030

AULA OBERTA>Audicions comentades de música clàssica amb Rafael Esteve. Inscripcions obertes a tot el cicle de 13 sessions (88€) o a sessions individuals (9€).>Ludwig van Beethoven, Concert per a piano núm. 5, ‘Emperador’.04/10 | 10.30 a 13.30 |La Mercè>Franz Schubert, Quintet en La Major, ‘La truita’18/10 | 10.30 a 13.30 | La Mercè

CURSOS>Inscripcions obertes als programes formatius d’instruments, llenguatge musical, cant coral, orquestra de corda, orquestra de vent, grup de guitarres, grup de flautes de bec i Coral Geriona.

WEB www.girona.cat/marfaTELÈFON 972 010 009

CURSOS>Iniciació a la guitarra.05/09 | 17.00 | Els Químics-Espai Jove >Tècniques de veu i cant. Amb Jordi Homs.16/09, 23/09, 30/09, 07/10 i 14/10 | 19.00 | 30 € (amb inscripció).>Guitarra per a rumba catalana (ventilador).Amb Pau Ballesteros.06/10, 13/10 i 20/10 | 19.00 | 15 € (amb inscripció).>L’autoenregistrament (nivell 2). Amb Lluís Ferrer.07/10, 09/10, 14/10, 16/10, 21/10 i 23/10 |19.00 | 40 € (amb inscripció).>Tècniques de veu i cant (nivell 2). Amb Jordi Homs.21/10 i 28/10 | 19.00 | 30 € (amb inscripció).

SESSIONS >‘#Ensolfa. Les discogràfiques a les biblioteques’. Concerts acústics de Toni Beiro (Satélite K), Damià Olivella (RGB) i Conte Eriçó Bru (Propaganda pel Fet).25/09 | 18.00 | Biblioteca Salvador Allende |Gratuït>Jam-session rumbera. 04/10 | 21.00 | Centre Cívic Santa Eugènia | Gratuït>Sessions LP. #1. ‘Revolver’ de The Beatles. Jaume Pla (Mazoni) comenta un clàssic del rock.08/10 | 19.30 | Gratuït(amb inscripció).>‘L’ofici del productor musical’. Amb Raül Fernández ‘Refree’. 15/10 | 19.00 | Gratuït(amb inscripció).>Lakaste. Música lleugera.16/10 | 19.30 | Gratuït

TALLERS >Cançons per a instrumentistes de jazz. Amb David Pastor. 17/09 | 18.00 | 5 € (amb inscripció).>‘Palmas’ rumberes. Amb Peret Reyes.

27/09 | 18.00 | Gratuït(amb inscripció).>Ball per a rumba. Amb Meritxell Cardellach.04/10 | 11.30 | Gratuït(amb inscripció).>Guitarra per a rumba catalana (ventilador). Amb Pau Ballesteros.04/10 | 17.30 | Gratuït(amb inscripció).>Percussió rumbera. Amb Nuri Madí.04/10 | 17.30 | Gratuït(amb inscripció).>Clínic de bateria. Amb Lucas Jiménez.18/10 | 17.00 | 5 €(amb inscripció).

WEB www.rafaelmaso.orgTELÈFON 972 413 989

VISITES GUIADES>Diürnes. De dimarts a dissabte. Diumenges i dilluns només per a grups d’almenys 20 persones.Nocturnes. Tots els dimecres, dijous, divendres i dissabte fins al 13/09

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELÈFON 972 222 229

PORTES OBERTES07/09, 05/10 i 29/10 | 10.30a 13.30 | Gratuït

TALLERS >‘Ens juguem la història’. Aproximació a la Guerra Civil amb Ludus Mundi.27/09 | 11.00 | Placeta de l’Institut Vell | Gratuït

VISITES GUIADES>‘Bombes sobre Girona’. Recorregut pel refugi antiaeri del jardí de la Infància.20/09 i 18/10 | 12.00 | 2 a 4 €>‘La memòria secreta de la Girona pecadora’.

Recorregut pel ‘barri xino’ amb Gerard Bagué.27/09 i 25/10 | 12.00 | 2 a 4 €

WEB www.girona.cat/callTELÈFON 972 216 761

CONCURSOS>Fotografia Instagram Cultura Jueva.14/09 | 10.00 a 14.00 | Gratuït

CURSOS>Iniciació a la llengua hebrea. Amb Bàrbara Virgil.Octubre a juny | 18.00 a 20.00 (dimecres)>Hebreu avançat. Amb Bàrbara Virgil.Octubre a juny | 16.00 a 18.00 (dimecres)

FAMILIARS>‘La família de la Sara’, de La Minúscula.13/09 | 16.30 | Gratuït(amb inscripció)28/09 | 12.30 | Gratuït(amb inscripció)

PORTES OBERTES07/09, 14/09, 28/09, 05/10 i 29/10 | 10.00 a 14.00 | Gratuït

TALLERS>‘La dona jueva i les pràctiques mediques i culinàries a la Girona medieval’. Amb Carme Bosch.14/09 | 10.00 a 14.00 | Gratuït (amb inscripció).

VISITES GUIADES >‘Call endins’.12/09, 13/09 i 14/09 | 12.00 | 0 a 6 €

WEB www.museudelcinema.cat TELÈFON 972 412 777

CURSOS>‘Festa de pijames!’ Amb Pep Prieto. 20/09, 27/09, 04/10, 11/10i 18/10 | 17.00 | 60 a 80 €.

PORTES OBERTES07/09 i 05/10 | 11.00 a 15.00 | Gratuït


les exposicionsBiblioteca Antònia Adroher[www.girona.cat/biblioteques]→ Imatges del Concurs de Fotografia Naturalista1 a 30 de setembre.→ Paraigües il·lustratsCreacions d’alumnes sobre textos del festival Flic.3 a 29 d’octubre. → Cavall FortLa degana de les revistes en català per a infants.8 d’octubre a 3 de novembre.

Biblioteca Just M. Casero[www.girona.cat/biblioteques]→ Marta i la XocolataOriginals de l’àlbum escrit i il·lustrat per Lia Bertran.Fins al 18 d’octubre. Bòlit_LaRambla[www.bolit.cat]→ Drone Paco Torres Monsó.Inauguració: 25 de setembre a les 19.00.Visita guiada: 18 d’octubre a les 11.00.25 de setembre a 18 de gener.

Bòlit_StNicolau[www.bolit.cat]→ Drone Paco Torres Monsó.25 de setembre a 18 de gener.

CaixaForum[www.caixaforum.com/agenda]→ Juan UgaldeFins a l’1 de març.

→ Georges Méliès.La màgia del cinemaInauguració: 2 d’octubre a les 20.00.Visites guiades: 4, 11 i 25 d’octubre a les 19.00. 3 d’octubre a 11 de gener.

Casa de Cultura[www.casadecultura.cat]

→ Hipnosi Adrià Ciurana. Obres a partir de materials de rebuig. Inauguració: 3 de setembre a les 11.30.3 a 27 de setembre.

→ Les ciutats europees de Josep PlaSobre les sis ciutats per les quals l’escriptor va sentir fascinació: París, Madrid, Roma, Berlín, Londres i Atenes. Inauguració: 19 de setembre a les 19.00.19 de setembre a 31 d’octubre. → Arxius, memòria i futur12 d’octubre a 13 de desembre.

Casa Pastors[www.girona.cat/colorlatent]→ Color latentArt contemporani a Girona del 1983 al 2013.Fins al 14 de setembre i del 25 d’octubre al 2 de novembre.

Centre Cultural La Mercè[www.girona.cat/ccm]→ Les taques del gènesiFotos de Francisco Alonso Martínez. Inauguració: 10 de setembre a les 19.30.10 de setembre a 10 d’octubre.→ Bedós BonaterraLaia Bedós.Inauguració: 18 de setembre a les 19.30.18 de setembre a 24 d’octubre.→ Proximitat Obres d’alumnes de fotografia de l’EMA.Inauguració: 16 d’octubre a les 19.30.16 d’octubre a 13 de desembre.→ Projectes finals emaArtInauguració: 30 d’octubre a les 19.30.30 d’octubre a 28 de novembre.

Col·legi d’Arquitectes[www.arquitectes.cat]→ Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2014Fins al 29 de setembre.

Espai dels Amics del Museu d’Art[www.amicsmda.org] → Mirades horitzontalsRacons de Girona vistos per Narcís Fortià.1 a 30 de setembre.→ Els signes del camí Prudencio Salvador.1 a 31 d’octubre.

Espai Santa Caterina[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/espai_santa_caterina]→ Llapis i... acció! Roser Capdevila.Tallers i visites guiades per a grups.Fins al 18 de gener.

Fundació Fita[www.fundaciofita.com]→ Desfilat i rusc Domènec Fita.2 a 30 de setembre. → Tacte i llum Víctor Masferrer.3 a 31 d’octubre.

Fundació Rafael Masó[www.rafaelmaso.org]→ Masó: arquitectura pública durant laMancomunitatVisites guiades: 20 de setembre i 18 d’octubre a les 13.00.Fins al 31 de gener.

Fundació Valvi[www.fundaciovalvi.cat]→ L’enigma del joMoisès Sidrach.Inauguració: 25 de setembre a les 20.00.25 de setembre a 8 de novembre.

Galeria El Claustre[www.elclaustre.com]→ Joan-Josep TharratsSelecció d’obres del fundador de Dau al Set.12 a 27 de setembre.

→ Jordi Isern3 a 18 d’octubre.→ Jordi Jubany24 d’octubre a 8 de novembre.

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona[www.mac.cat/Seus/girona]→ Els Iapodes. Un poble desconegutCol·leccions del Museu Arqueològicde Zagreb. Inauguració: 3 d’octubre a les 19.00.3 d’octubre a 1 de març.→ L’escultura del mestre Cabestany10 a 19 d’octubre.

Museu d’Art de Girona[www.museuart.com]

→ Viladomat. L’home, l’artista, l’obraRedescoberta d’un dels pintors catalans clau del segle XVIII.Fins al 2 de novembre.

→ CircusQuim Serrano Bou.Fins al 26 d’octubre.→ El museu convidat: Museu de la MúsicaVisites guiades: 27 de setembre,11 i 25 d’octubre.Fins a l’11 de gener.→ Identitat augmentadaDocumentació, arxius i obres d’art. Visita guiada: 25 d’octubre a les 11.00.Fins a l’11 de gener.

Museu d’Història de Girona[www.girona.cat/museuhistoria]→ Girona i la sardanaVisita guiada: 28 de setembre a les 11.00. Fins al 28 de setembre.→ La Girona del 17141 a 31 d’octubre. → Girona moderna: de l’obrador al baluardInauguració: 29 d’octubre a les 12.30.29 d’octubre a 30 d’abril.

Museu d’Història dels Jueus / Patronat Call de Girona[www.girona.cat/call]→ Plenament puresFotografies de micvés.

Fins al 30 de setembre.→ La fi de la presència urbana1 a 31 d’octubre. → La Girona dissident29 d’octubre a 31 de març.

Museu del Cinema[www.museudelcinema.cat]→ Estrelles del silenci. L’’star system’en el cinema mut de Hollywood Fins al 25 de gener.→ L’invent del Cine NIC 10 a 20 d’octubre.

Vies verdes de Girona[www.txac.cat]→ Changing TracksObres d’art a la recerca d’un nou públic.Fins al 30 de setembre.

47

Una escola per entendre i gaudir de l’art de la fotografiaL’escola Multifotos va ser creada el 2008 per Frederic Le-bail, fotògraf, amb l’objectiu de crear un taller i una escola, és a dir, un espai de producció fotogràfica i de docència per aquells que mai han tocat una càmera i per a aquells que volen dedicar-se a la fotografia professionalment.Un espai on es desenvolupa la creativitat i es fonamenta la fotografia d’autor i els treballs personals dels alumnes, cui-dant tant la tècnica com l’ educació de l’ull i la mirada, llen-guatge visual, per a obtenir un talent artístic o publicitari.Any rere any, l’escola va incorporant millores i nous canals d’aprenentatge. Els alumnes disposen d’un campus virtual que els hi dóna accés als llibres d’estudis utilitzats a l’esco-la on poden descarregar tot el material utilitzat a classe, així com tècniques i informació addicional dels temes es-tudiats. Dividits en nivells, aquests tenen una plataforma on es fomenta una xarxa social privada on compartir els treballs, projectes, quedades, debats...Un dels fets diferencials de l’escola es fonamenta en la im-portància de la cultura fotogràfica. Al bloc de l’escola, cada setmana es recull un monogràfic sobre un autor rellevant dels temes tractats a classe. Hi compta amb biografia, fo-tografies, i enllaços d’interès. Tot això amb l’objectiu de crear-se una sòlida cultura de la imatge fotogràfica.La fotografia es crea per ser visualitzada i compartida. Per aquest motiu l’escola organitza una exposició amb els tre-balls dels alumnes, un mínim de dues vegades l’any. Es-collint un tema que promogui la creativitat dels alumnes, cadasqú té un trimestre per produir i presentar el seu pro-jecte. Conjuntament, un jurat escull les fotografies a ex-posar en diferents entitats de Girona i rodalies. L’objectiu és fomentar la fotografia pròxima i pròpia de Girona, així com fer una funció social.Aquest any ofereixen 2 cursos nous, fotografia per a joves (13 /17 anys) i un de fotografia professional. El curs de fotografia professional, de caire teòric-pràctic utilitza uns mètodes i tècniques d’ensenyament-aprenen-tatge que afavoreixen al desenvolupament de les actituds que sostenen la innovació, creativitat i el compromís, tots ells amb el propi desenvolupament professional i personal. La Càrrera de Fotògraf Professional de l´ Escola Multi té un pla d´ estudis exclusiu , dividit en tres matèries: 1.Tècnic/a de Càmera 2. Procés Digital de Postproducció 3. Art FotogràficAquest curs té una durada d’un any, 6 hores presencials a la setmana (210 hores en total), amb grups reduïts.http://www.multifotos.org/curso-profesional/

Frederic Lebail va estudiar Art du Spectacle a la Universitat de Lyon i es va especialitzar en tècniques fotogràfiques de revelat a la Photograf School of CamdenTown (Londres). Des del 1998, treballa com a freelance per a diferents marques i Institucions, com ara la ciutat de Lyon, Seb, Editor Holding Combier, Minis-teri d’Agricultura i Pesca, així com diverses agències de publicitat a Lyon, Madrid i Barcelona, combinant totes aquestes activitats amb la docència. Al 2009 crea l’escola de fotografia Multi. Des de la seva fundació s’encarrega de la direcció. Ha realitzat diverses exposicions a França i Espanya. Actualment, compagina la seva carrera professional amb la docència.