revista girona cultura [5]

NOVEMBrEDESEMBrE2014

LES FIRES AMB MÉS ACTES AL CARRER Pàgines 8-9

LA VOLTA, ART AL COR DEL BARRI DE SANT NARCÍSPàgina 23

MANEL PALAHÍ,ESCULTURES A L’AUDITORIPàgina 25

’DOS A LA CARTA’,EL NOU FILM DEROBERT BELLSOLÀPàgina 35

NÚMERO 05

LA GIRONA MODERNA

Dues exposicions revisen la ciutat del segle XVI al XVIII amb peces

representatives com l’Àngel de la Catedral

3

La nova Girona moderna. La Girona del segle XVI, que s’havia especialitzat en la producció de teixits de llana, va acabar con-vertida a la segona meitat del segle XVIII en una capital militar. Va passar de l’obrador al baluard. La història havia fixat fins ara una imatge imprecisa d’aquest procés. Dues exposicions sobre la ciutat en aquest període, La Girona moderna, de l’obrador al baluard al Museu d’Història de Girona i La Girona dissident al Museu d’His-tòria dels Jueus, revisen aquesta imatge i ens n’ofereixen una de nova. Els espais permanents del MHG dedicats a aquest perí-ode renovaran el seu discurs recollint les aportacions d’aques-tes dues exposicions, com s’ha fet a partir de dues exposicions recents amb les noves sales sobre la Girona romana i la Girona medieval que s’acaben d’inaugurar. La història al dia.

Xevi Planas DIRECTOR

sumari

gc05

història> La Girona moderna i la Girona dissident> Entrevista a Sílvia Planas

Marcé> ‘La tria de l’arxiver’

tradicions> Fires de Sant Narcís> Diables de l’Onyar

teatre> Temporada Alta> La Planeta

música> La nova temporada

d’Ibercamera> Entrevista a Albert Guinovart

cançó> L’empenta a les corals> La llavor de Sopa de Cabra i Umpah-pah

música> Sunset, la parada obligatòria

del jazz

història> El llegat de Narcís Sans

art> Sant Narcís, el barri artístic

ciència> La pregunta de Torres Monsó

4

22

8

12 29

19

30

32

38

art> Manel Palahí, escultures

de música a l’Auditori> Els jardins de Tonyi Barbero> La pintura energètica de

Jordi Gispert> Modest Urgell al Museu d’Art> Joan Brossa a l’EMA> Els amics d’infància de Jordi

Armengol

llengua> Cicle sobre diversitat de

llengües i benestar lingüístic

equipaments> Biblioteca Carles Rahola, un nou focus cultural> Les Voltes, de llibreria a fundació

història> Entrevista a Ponç Feliu Llansa> El creador de l’estelada,

Vicenç Albert Ballester

literatura> Entrevista a Xavier Pla

cinema> La nova pel·lícula de Bellsolà> Acocollona’t 2014> Curts al Museu del Cinema

la tria

els espais

les exposicions

NOVEMBRE-DESEMBRE 2014

EdicióAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura)Plaça del Vi, 1. 17004 GironaTelèfon 972 419 402

ProjEctE i Producció Editorial Gavarres(Àngel Madrià) [www.editorialgavarres.cat]

dirEccióXevi Planas [[email protected]]

rEdaccióJordi ArmengolGerard BaguéAndrea CarracedoJordi DorcaMarina GarciaPere GarciaVíctor Garcia de GomarJaume PiquerSílvia Planas MarcéLourdes ReyesCarme SaisJoaquim VilarnauJorge Wagensberg

coordinació dE La triaAjuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) [[email protected]]

diSSEnY i MaQuEtació Jon Giere i Joan Garcia[[email protected]]

PubLicitat i iMPrESSióEditorial MIC

diPòSit LEgaLGi-325-2014

Llegeix gironacultura sense sortir de casa. Més informació: www.girona.cat/cultura

21

4446

16

23

25

34

24

35

4 gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

història > DUES EXPOSICIONS REVISEN LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEL SEGLE XVI AL XVIII

NOVA LLUM SOBRE LA GIRONA MODERNASÍLVIA PLANAS MARCÉ

Dues noves exposicions proposen una revi-sió de la història de Girona del segle XVI al XVIII: La Girona moderna, de l’obrador al balu-ard, al Museu d’Història de Girona (MHG), i La Girona dissident, al Museu d’Història dels Jueus. Les dues mostres se centren en uns temps i uns temes, encara força descone-guts històricament, que comporten canvis importants tant en les estructures urbanes i físiques de la ciutat com en les socials, men-tals i culturals.

Els comissaris de La Girona moderna, de l’obrador al baluard, Francesc Miral-peix i Xavier Torres, remarquen la transformació callada que va experimentar Girona en aquells anys, com altres ciu-tats catalanes del segle XVI al XVIII. Entre un període consi-derat esplendorós i dinàmic (el medieval) i un altre farcit d’innovacions, indústria i re-naixença cultural (el contem-porani), el període modern s’ha volgut veure tradicional-ment com una etapa de deca-dència i immobilisme. L’ex-posició neix amb l’objectiu de projectar una mirada his-tòrica diferent sobre aquest període, a partir de l’anàlisi d’un seguit de canvis a la Girona de l’època mo-derna que sovint s’han presentat com a imperceptibles i que ara es posen al des-cobert des de noves perspectives. Tenint en compte el calendari, l’exposició del MHG dedica una atenció especial a la Guerra de Successió a la ciutat i la seva àrea d’influència.

Tant La Girona moderna, de l’obrador al baluard com La Girona dissident defugen els relats més institucionals i centren l’inte-rès en aspectes relacionats amb la societat,

la vida quoti diana, la cultura, l’espiritualitat popular i el terreny de les mentalitats, per divulgar la història d’una manera més pro-pera i atractiva.

La Girona dissident que mostra el Mu-seu d’Història dels Jueus aporta llum so-bre la societat conversa, continuadora de la socie tat jueva de l’esplèndida Girona me-

dieval, i analitza els efec-tes de la seva dissidència tant des del punt de vista de les manifestacions reli-gioses com des de la pers-pectiva dels comporta-ments socials i culturals. Aquesta exposició permet descobrir la història sovint oculta de les persones que es van acollir al baptisme d’una manera forçada i precipitada només per salvar la pell, i que van viure un temps dur de se-cret, reclusió, assimilació for-çada i oblit. Malgrat que per a aquestes persones va ser un

temps d’expulsió, marginació, conversió i dissidència, també va ser per a elles un temps de per-sistència, manteniment de tra-dicions, supervivència de creen-ces ancestrals i salvaguarda d’una identitat col·lectiva que va deixar pòsit en l’estructura social i simbò-lica de la ciutat.

Les dues exposicions ensenyen objectes artístics i patrimonials molt interessants, alguns dels quals podran ser admirats públicament per primera vegada. Moltes peces de les dues exposicions han estat cedi-des per diferents institucions de Gi-

rona, Catalunya i l’estranger.

DELS TEIXITS DE LLANA A LA PLAÇA FORTA. La Girona de l’època moderna, tal com expli-

Original de l’Àngel de la Catedral, escultura de bronze de Ramon Salvatella conservada al Museu d’Història de

Girona. c.1764.

5

quen Xavier Torres i Francesc Miralpeix, va ser una de les principals capitals de Cata-lunya, tot i que en aquest període va anar perdent importància almenys en termes de població. Des de la segona meitat del segle XVII va esdevenir, a més, una plaça forta es-tratègica, sobretot arran de les periòdiques guerres amb França. La ciutat atrafegada del segle XVI, especialitzada en la producció de teixits de llana, va acabar convertida a la se-gona meitat del segle XVIII en una capital militar. De l’obrador al ba-luard. Vet aquí la seqüència que remarquen els comissaris de l’exposició.

La recerca museogràfica que ha fet possible La Girona moderna, de l’obrador al balu-ard es rendibilitzarà poste-riorment en la renovació dels espais permanents del MHG de-dicats a aquest període, seguint la línia que ha dut a inau-gurar aquesta tardor les noves sales de la Girona romana i la Girona me-dieval. Dues peces em-blemàtiques d’aquests espais del MHG dedicats a la Girona moderna que es poden veure a l’exposi-ció són un escut imperial brodat del segle XVIII d’autor desconegut i l’Àngel de la Catedral, obra de Ramon Salva-tella, calderer del segle XVIII que el va crear cap al 1764. També s’hi po-dran admirar uns magní-fics novenaris d’ànimes procedents del Museu de Manresa, que han estat

1. Escut imperial del segle XVIII d’autor desconegut.2. Imatge utilitzada per a la difusió de La Girona moderna, de l’obrador al baluard.3. Registre de la Inquisició del segle XVI conservat a l’Arxiu Històric de Girona, que es podrà veure a La Girona dissident.

EXPoSició La Girona dissidentLLoc Museu d’Història dels JueusdatES 29 d’octubre a 6 d’abrilinauguració 29 d’octubre a les 12.30PrEu dE L’Entrada Gratuït

EXPoSició La Girona moderna, de l’obrador al baluardLLoc Museu d’Història de GironadatES 29 d’octubre a 6 d’abrilinauguració 29 d’octubre a les 12.30ViSitES guiadES 29 d’octubre a les 13.00 i 29 de novembre a les 12.00PrEu dE L’Entrada Gratuït

restaurats amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Gene-ralitat de Catalunya.

Pel que fa a La Girona dissident, una de les peces que s’hi podran veure és l’escut de la In-quisició de Girona, provinent del Museu d’Ar-queologia de Catalunya-Girona, un registre notarial de la Inquisició del segle XVI, proce-dent de l’Arxiu Històric de Girona, i una gra-malleta de judaïtzant del Museo Dio cesano

de Tui (Galícia).

VISITES I ALTRES ACTIVITATS. A més d’itineraris i visites a les

dues exposicions (guiades, dra-matitzades i didàctiques), les activitats paral·leles que s’han programat inclouen visites a l’antic convent caputxí de Sant Antoni (2 de novembre a les

12.00), un dels més destacats edi-ficis religiosos del segle XVIII i que

acull actualment el MHG, i al rellotge de la Catedral (16 i 23 de novembre a les 11.00 i a les 13.00).

També hi haurà dos cicles de conferències: l’un sobre La Girona del barroc, que tindrà lloc els quatre dimecres de no-vembre al Centre Cultu-ral La Mercè, i l’altre so-bre La Girona dissident, que acollirà l’Institut d’Estu-dis Nahmànides entre el gener i el maig.

A més, al febrer hi haurà activitats sobre di-versos aspectes de la vida privada de les dones de la Girona moderna i a l’abril un concert de Lídia Pujol.

1

2

3


història > DIRECTORA DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA I DEL MUSEU D’HISTÒRIA DELS JUEUS

«La història de Girona és una sumad’històries que cal explicar conjuntament i d’acord amb l’entorn»XEVI PLANAS

Sílvia Planas Marcé (Camprodon, 1965), di-rectora del Museu d’Història dels Jueus des del 2004 i de l’Institut d’Estudis Nahmàni-des des del 1997, és també directora del Mu-seu d’Història de Girona des del setembre del 2013.

–Quins avantatges comporta que el Museu d’Història de Girona i el Museu d’Història dels Jueus comparteixin direcció? –La història de Girona és una suma d’his-tòries que cal explicar conjuntament i en concordança amb l’entorn. No és fàcil en-tendre-la si les moltes històries que conté s’expliquen separadament. N’hi ha dues que han estat fonamentals per a la ciutat, en la seva etapa més esplèn-dida, que és la medieval: la cristiana i la jueva. Hem de divulgar aquesta història des de diverses perspecti-ves amb un projecte ampli, obert, innovador i cohesio-nador. Pensar en una ma-teixa direcció dels dos mu-seus d’història de la ciutat permet donar una major coherència a la gestió i la interpretació del patrimoni històric de Girona.

–El MHG acaba d’inaugurar dues sales: Girona romana i Girona medieval. Quins ma-tisos substancials aporten al discurs historiogràfic so-bre la ciutat? –Les dues sales han estat re-novades arran de la revisió historiogràfica i museogrà-fica que van comportar les exposicions sobre la Girona romana (2012-2013) i sobre la Girona medieval (2013-2014). Amb la nova mirada

que van oferir es pot entendre millor la his-tòria de la ciutat en dos moments clau: el de la fundació, amb el refinament de la societat gironina a l’època romana, i el de l’etapa es-plendorosa de l’edat mitjana, en què Girona era considerada clau del regne.

–En quina previsió d’obertura de noves sales al MHG treballa?–Remodelarem l’espai dedicat a la sardana, a la qual acabem de dedicar una exposició, i treballem per donar més valor al mateix edifici del museu, emblemàtic pel seu pas-sat com a convent caputxí dels segles XVII a XIX i perquè havia acollit l’institut d’en-senyament mitjà. Ara es poden veure les

exposicions La Girona mo-derna, de l’obrador al baluard al MHG i La Girona dissident al Museu d’Història dels Ju-eus. Seguint el criteri esta-blert fa dos anys, aquestes exposicions revertiran en reformes en els espais esta-bles dels dos museus.

–Més enllà de l’interès turís-tic que desperten, què creu que sobretot han de tenir en compte els dos museus, per poder complir la funció de conservadors, estudiosos i difusors del patrimoni del qual són dipositaris?–Aquests museus han de ser uns espais de divul-gació del patrimoni i uns atractius culturals per a tots els visitants. Però so-bretot han de contribuir a construir identitat, reco-llint i gestionant la memò-ria de la ciutat. Han d’expli-car per què la ciutat és com és i han de projectar la idea que tots els seus habitants tenen un lloc en la història de Girona.

SÍLVia PLanaS MarcÉ

Sílvia Planas Marcé.

7

> ‘LA TRIA DE L’ARXIVER’ PRESENTA UNA MOSTRA DEL PATRIMONI DOCUMENTAL DE LA CIUTAT

X.P.

L’Ajuntament de Girona acaba de publicar el llibre La tria de l’arxi-ver, de Joan Boadas, per donar a conèixer una part representativa del conjunt del patrimoni docu-mental de Girona i per estimular l’interès ciutadà per uns testimo-nis que es custodien a l’Arxiu Mu-nicipal per tal que siguin a l’abast de tothom.

«L’Arxiu Municipal no tan sols és l’arxiu de l’Ajuntament. L’Arxiu Municipal és l’arxiu del municipi. Aquesta circumstància permet afir-mar que qualsevol documentació que ens ajudi a recuperar el nos-tre passat, entendre el nostre pre-sent i suggerir-nos línies d’actua-ció futura pot ser objecte del nostre interès. Això explica que des de fa molts anys el nos-tre arxiu aculli documentació de molt diversa procedència», aclareix d’entrada Joan Boadas.

Carles Rahola, Miquel Santaló, Miquel de Palol i Laureà Dalmau, quatre personali-tats rellevants de Girona que van patir dra-màticament les conseqüències de la repres-sió feixista, s’han retrobat de nou gràcies a les successives donacions que els respectius familiars han fet dels fons documentals que els pertanyien. És un dels exemples que il·lu-stra la importància de les aportacions priva-

JOIES DE L’ARXIU MUNICIPAL

des a aquest patrimoni documen-tal col·lectiu del qual es beneficia la ciutat.

Joan Boadas comenta que els fons personals del metge Josep Pascual i Prats (la primera dona-ció a l’Arxiu Municipal de la qual es té constància, el 1931), l’advo-cat i historiador Pelai Negre i Pas-tells, el cineasta Antoni Varés, el mestre i editor Joaquim Pla i Car-gol, l’escriptor Josep M. Girone-lla, el decorador Manel Baulida, l’impressor Jaume Curbet i Boj i el polític i historiador Joaquim Na-dal són una mostra de la diversi-tat de procedències que integren el conjunt del material sobre el qual ha treballat per preparar aquest llibre.

El document més antic conser-vat a l’Arxiu Municipal és del 1075 i prové del fons Calderó, de Riudellots de la Selva. El web de l’Arxiu Municipal permet consul-tar en obert més de dos milions i mig de pà-gines de premsa des de la primera Gazeta de Gerona, apareguda el 6 de gener del 1794, fins a les publicacions periòdiques que es poden trobar al quiosc. L’Arxiu Municipal posa a l’a-bast dels seus usuaris més de 425.000 foto-grafies, 2.500 hores de films i vídeos, 1.500 hores de documents sonors i gairebé 300.000 pàgines de documentació textual.

Diversos documents extrets del llibre La tria de l’arxiver.


> diVEndrES 24 d’octubrE18.00 Cercavila amb gegants i capgrossos Parc de Vista Alegre20.00 Pregó d’Àstrid 21 i Cor Geriona Plaça del Vi 21.30 3r Onyarock Plaça del General Marvà 23.00 Chambao + Calvari La Copa

> diSSabtE 25 d’octubrE11.30 Jocs tradicionals Parc del Migdia12.00 The Penguins Espai Copeta17.00 Sardanes amb La Bisbal Jove Plaça de Prudenci Bertrana17.30 DJ Elektrik i Bonobos Plaça de Sant Feliu 19.00 i 22.00 Orquestra Selvatana Plaça de Miquel de Palol19.30 Castells Plaça de Sant Feliu 21.00 Joan Colomo + Xebi SF Plaça de Sant Feliu 21.30 St. Pierre 7 Casa de Cultura22.00 Nit de Blues Electroacústic Ateneu 24 de Juny 23.00 Correfoc amb Diables de l’Onyar Plaça del Vi23.00 Reincidentes + Germà Negre + EAM La Copa

> diuMEngE 26 d’octubrE11.30 Castells Plaça del Vi 12.00 ‘Bicicadabra’ (màgia) Plaça de la Independència 17.00 Sardanes amb Els Rossinyolets i La Selvatana Plaça de Prudenci Bertrana

> diMartS 28 d’octubrE19.30 La Gran Parade (fusió de bandes) Plaça de Sant Feliu 19.30 Parada 360 amb Smoking Bambino i Carmen 113 L’Estació Espai Jove20.00 Lectura d’Antoni Puigverd de textos del seu nou llibre La Planeta21.00 Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Plaça de Sant Feliu 22.00 Estotifai Ateneu 24 de Juny 22.00 La Metropol Plaça de Miquel de Palol 22.00 Luis González Trio Sunset Jazz Club 23.00 Hotel Cochambre + Buhos La Copa

> diMEcrES 29 d’octubrE10.00 1a Gimcana de Sant Narcís Plaça de Miquel de Palol12.00 Hot Brass Quartet Sunset Jazz Club 12.00 País de Cotó La Copa 12.00 ‘Teatre en bicicleta’ Plaça de la Constitució 12.15 Passejada de capgrossos Plaça de la Catedral

tradicions > LES FESTES DE SANT NARCÍS POTENCIEN ELS CONCERTS I LA CULTURA POPULAR

ALGUNS ACTES GRATUÏTS DE FIRES

FIRES DE CARRER I DE BARRISLes Fires de Sant Narcís d’aquest any convi-den més que mai a sortir al carrer i a viure-les als barris. L’Ajuntament de Girona ha poten-ciat els actes en espais a l’aire lliure a tota la ciutat, especialment els de cultura tradici-onal. La programació musical, potent i vari-ada, inclou concerts a l’Auditori de La Princi-

G.C. pal de la Bisbal (29 d’octubre), Niña Pastori en substitució de Jorge Drexler (29 d’octu-bre), Patricia Petibon (30 d’octubre), Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró (31 d’oc-tubre) i Love of Lesbian (1 de novembre). Un mapping de Domènec Fita (300 anys. Estel-Cat), que es projectarà a la façana de la Catedral, i una cercavila de gran format a la Gran Via de Jaume I són dues de les novetats de l’edi-

9

> diMEcrES 29 d’octubrE17.00 La Principal de la Bisbal Plaça del Vi 19.15 Terra Endins Escales de la Catedral 20.00 ‘L’altre Llibre de les bèsties’ La Planeta 21.30 ‘La bella i les bèsties’ amb Carros de Foc Gran Via de Jaume I22.00 La Principal de la Bisbal Plaça de Miquel de Palol 22.00 Movin’ Wes Sunset Jazz Club

> dijouS 30 d’octubrE20.00 Donallop Casa de Cultura 20.00 Intro 2014 Plaça de Sant Feliu 20.00 Orchestra Fireluche (premi Just M. Casero) La Planeta 21.00 Nit de la Glosa Casal El Forn23.00 Jeff Mills + Nivna + Ferris & Fauden La Copa

> diVEndrES 31 d’octubrE19.00 Bateria de Girona Banys Àrabs 19.00 i 22.00 Orquestra Montgrins Plaça de Miquel de Palol20.00 Mapping Escales de la Catedral 21.00 Sanjosex Plaça de Sant Feliu 22.30 3r Sant Pere Rock Casal El Forn 23.00 Pungle Lions + Gaspard Royant La Copa

> diSSabtE 1 dE noVEMbrE12.00 Cor Maragall Sala de Cambra de l’Auditori12.00 Girona Banda Band Plaça de Santa Susanna 12.00 Orquestra Di-versiones Espai Copeta 16.30 Sardanes amb Ciutat de Girona Plaça de Prudenci Bertrana 18.00 La Principal de la Bisbal Plaça de Prudenci Bertrana 18.00 Recital de poesia de Quim Curbet La Planeta 19.00 Nit de Reggae Plaça dels Jurats 19.00 i 22.00 Orquestra Maravella Plaça de Miquel de Palol 21.00 Castells Escales de la Catedral 23.00 Marga Mbande Quartet Sunset Jazz Club 23.00 Zebda + Txarango La Copa

> diuMEngE 2 dE noVEMbrE10.00 Trobada de gegants Parc del Migdia17.00 Sardanes amb La Selvatana Plaça de Prudenci Bertrana20.00 Castell de focs Parc de les Ribes del Ter

ALGUNS ACTES GRATUÏTS DE FIRES

ció d’enguany de la festa major de la ciutat, que començarà el 24 d’octubre i s’acabarà el 2 de novembre.

Penjada de mosques a Sant Narcís, circ al carrer a Taialà, jocs tradicionals a l’Eixam-ple, gimcana popular a la plaça de Miquel de Palol a la Devesa, concert de bandes a la plaça de Sant Feliu o una cercavila que arrencarà a Vista Alegre, a banda del retrò de coets als barris després del pregó, són alguns exem-ples d’actes organitzats amb l’objectiu de fomentar als diferents barris la participació en les Fires. Aquest any també es recuperarà

l’esplanada de La Copa per a actes diürns ben diversos, com un circuit d’aventura o els con-certs per a públic familiar a l’Espai Copeta.

TOT SOBRE FIRES–wEB: girona.cat/firesdesantnarcis (amb el detall dels actes i el document per descarre-gar-se’n la programació).–XARXES SOCIALS: #firesgirona–‘GIRONA EMOCIONA’: Revista de Fires que es pot descarregar a l’App Store i al Google Play.–GIRONAIN: Per seguir al minut tot el que estigui passant per Fires.


tradicions > EL CORREFOC, UN DELS ACTES MÉS ESPERATS DE LES FIRES

Un dels actes més esperats de les Fires de Sant Narcís és el correfoc de Diables de l’Onyar. La plaça del Vi, amb una forta olor de pólvora i un repic de timbals convidant a la gresca, s’omplirà el 25 d’octubre a les 23.00 de gent amb ganes de córrer, saltar i ballar alegre-ment sota el foc i les guspires.

La tradició dels balls de diables ve de se-gles enrere. Un exemple ben evident n’és el salt de maces de la Patum de Berga. Però el concepte del correfoc tal com el coneixem ara no es va popularitzar fins a la dècada del 1980, quan arreu dels Països Catalans es van crear colles de diables per animar-ne. Després dels correfocs han arribat els correaigües, els correbars, els correllengües... Una d’aquestes agrupacions va ser Diables de l’Onyar. Con-solidada com una de les més prestigioses del país després de més d’un quart de segle d’acti-vitat, aquesta colla de Girona no para d’inno-var amb els seus espectaculars i singulars cor-

DIABLES DE L’ONYAR, 25 ANYS DE FOC

refocs. Els seus diables també sorprenen amb malabars de foc i amb el bestiari i les imagina-tives estructures que els acompanyen.

PROJECTANT LA CULTURA DEL FOC. Des de Finlàn-dia fins a Cuba, Diables de l’Onyar ha voltat pel món projectant Girona i la cultura del foc. Als Països Catalans ha triomfat en festes ma-jors de moltes poblacions que no tenen colla pròpia o reforçant els correfocs d’altres colles amb les quals ha col·laborat, com els Guilla-bles de Sant Hilari o els Diables d’en Pere Bo-tero de Salt.

Diables de l’Onyar és molt més que una colla. Són centenars els joves que hi han fet de diables al llarg de tots aquests anys, sem-pre vinculats al teixit associatiu de la ciutat a través del seu ferm compromís en moltes rei-vindicacions. Els fundadors de la colla ja van demostrar la seva implicació en la millora de la ciutat quan van triar el nom de Diables de l’Onyar, per posar en evidència el deplorable estat d’aquest riu quan va néixer la colla.

JAUME PIQUER

WEbwww.diablesonyar.org

Tres imatges d’un correfoc de Diables de l’Onyar > FOTO: Laia Buira.


teatre > LLUÍS HOMAR TORNA A ENTRAR EN EL CLÀSSIC D’ÀNGEL GUIMERÀ

‘TERRA BAIXA’, TEMPORADA ALTALa revisió de Terra baixa interpretada per Lluís Homar i dirigida per Pau Miró, Prendre partit, una història situada a l’Alemanya del 1946 en què Josep Maria Pou es dirigeix a ell mateix i a Joel Joan, i Cels, la confirmació de wajdi Mo-uawad com a autor dramàtic que sap combi-nar horror amb poesia sempre amb una dosi d’esperança, són els tres plats forts de la pro-gramació de Temporada Alta dels dos últims mesos de l’any al Teatre Municipal. També es podran veure en aquest espai Bombollavà, l’espectacle de bombolles en què Pep Bou fu-siona la poesia de Joan Brossa amb la màgia visual del circ, i Óyeme con los ojos, la creació de la bailaora María Pagés. Pere Faura presen-tarà a l’Auditori de La Mercè la seva història de la dansa amb Sin baile no hay paraíso. Romeo Castellucci oferirà a Sant Domènec una per-formance iconoclasta recuperant el seu mo-nòleg de Marc Aureli després de la mort del Cèsar. Entre els espectacles d’entrada gratu-ïta del festival val la pena recomanar Enfila SA, el muntatge amb què Estampades reviurà a la plaça de les Olles amb una bella coreogra-fia de fils el passat tèxtil català i la vida de les seves treballadores.

Krystian Lupa reflexiona sobre l’amistat a Tala, el monòleg de Thomas Bernhard ara con-vertit en espectacle dramàtic de quatre hores que durà a El Canal, on Christoph Marthaler, director que aixeca passions i odis en la ma-

teixa proporció, sorprendrà amb King size. Com sempre, hi alterna música, paraula i gestuali-tat, sense que sapiguem exactament quina re-lació tenen els personatges entre ells ni quin vincle hi ha entre les cançons que interpre-ten, de wagner als germans Jackson. També a El Canal el director lituà Oskaras Korsunovas portarà el seu teatre dins el teatre amb La ga-vina, d’Anton Txèkhov, en què al llarg de més de dues hores la ficció i la realitat es barregen.

Potser el més potent del que ha programat Temporada Alta en aquesta edició al Teatre de Salt és Attends, attends, attends... (Pour mon père), en què l’artista visual Jan Fabre planteja una reflexió sobre el temps i els seus ritmes can-viants a mida de Cédric Charron, col·labor-ador seu de fa anys, amb el qual aconsegueix un esclat visual impactant controlant fins al més mínim detall la il·luminació i el vestuari.

DE PETER BROOK A LE CROUPIER. La programació de Temporada Alta serà especialment densa per Fires, amb Emma Vilarasau recreant al Te-atre de Salt el monòleg Els dies feliços de Sa-muel Beckett, Francesc Orella encapçalant a El Canal el repartiment d’El president de Tho-mas Bernhard, i Peter Brook amb el seu equip de direcció captivant amb El vestit el públic al Teatre Municipal, on Le Croupier, amb direc-ció de Xavier Pujolràs, ens traslladarà per una nit al Paral·lel barceloní per recuperar tangos, cuplets, foxtrots i xarlestons en homenatge a un món perdut però no oblidat.

PERE GARCIA

Juli Cèsar.> FOTO: Luca del Pia.

WEbwww.temporada-alta.net

13

5.

1. Terra baixa.> FOTO: David Ruano. 2. Cels > FOTO: La Perla.3. Óyeme con los ojos.> FOTO: Daniel Muñoz.4. Sin baile no hay paraiso > FOTO: Tatiana Halbach.5. Bombollavà.> FOTO: David Ruano.6. Enfila SA > FOTO: Marc Plana i Àlex Carreras.

1

3

65

4

2


teatre > ‘MOLIÈRE LA BALLA’, UNA COMÈDIA AMB DANSES BARROQUES

Antoni Puigverd llegirà fragments de La finestra discreta, el llibre de proses periodísti-ques que prepara, el 28 d’octubre dins l’ata-peïda oferta de tardor de la sala La Planeta, que combina actes inclosos en la programa-ció del festival Temporada Alta amb d’altres de la XXIV Proposta de Teatre Independent i de la XXII Proposta de Poesia. També Quim Curbet hi recitarà poemes del seu nou lli-bre, Les ciutats conjugades, l’1 de novembre. Completaran la XXII Proposta de Poesia el muntatge L’altre llibre de les bèsties (en què Titon Frauca, Ferran Frauca i Joan Sa-durní homenatjaran Salvador Su-nyer i Aimeric el 29 d’octubre), el recital Intensament Vinyoli (que el 31 d’octubre reunirà l’actor Joan Mas-sotkleiner, el guitarrista Toti So-ler i la cantant Gemma Humet) i el concert de l’Orchestra Fireluche dedicat a Julio Cortázar el 30 d’oc-tubre en l’acte del lliurament del XX-XIV Premi Just M. Casero de Novel·la Curta.

El teatre arriba per Fires a La Planeta amb Bluf (24 d’octubre), la barreja explosiva de realisme íntim i comèdia àcida de Joan

MARCEL TOMÀS ESTRENA ‘EL PILLO’A LA PLANETA

Iago i la Companyia La Calòrica, l’estrena de Tebasland (25 d’octubre), les històries de Ma-üra, filla de la terra per al públic familiar (26 d’octubre) i La butaca (1 de novembre), el di-vertit i trangressor viatge d’un mosso d’es-quadra al 1714. Dos espectacles de cabaret ompliran el buit dels teatrets de revista ins-tal·lats molts anys enrere a la fira: el cant a cappella de Delikatessen concert (28 d’octubre) i Mmmm... recordo que (29 d’octubre), les des-ventures d’una jove catalana que es vol obrir camí com a ballarina de flamenc a Madrid, de la mà de Meritxell Cardellach.

Després del gran èxit dels seus úl-tims espectacles, Cascai Teatre i Mar-

cel Tomàs estrenaran El pillo ( 7 de no-vembre), la història d’un cantant de cabaret en hores baixes. Marcel To-màs ha assolit un nivell tan alt que fins i tot llegint una guia de carrers sabria posar-se el públic a la but-xaca. També dins Temporada Alta

es podran veure a La Planeta l’es-trena a Europa (15 de novembre) de

Viejo, solo y puto, una evocació de l’ar-gentí Sergio Boris de la desolació, i Moli-

ère la balla (5 de desembre), en què Ludovica Mosca i Jordi Coromina recuperen danses barroques en una comèdia a ritme de ballet.

PERE GARCIA WEb www.laplaneta.net

El pillo > FOTO: Cascai Teatre. Maüra, filla de la terra > FOTO: Cia. Sifó.

Molière la balla.> FOTO: La Rita Produccions.


música > ALEXEI VOLODIN OBRIRÀ LA TEMPORADA

La vuitena edició d’Ibercamera Girona, que començarà al febrer i s'acabarà el juny, portarà a l'Auditori grans or-questres i excel·lents intèrprets en un viatge musical de somni. Obrirà (1 de febrer) la temporada el pianista Alexei Volodin, interpretant obres d’Scarlatti, Beethoven, Chopin i Sc-humann. La programació continuarà amb formacions d'un enorme prestigi. L’Orquestra Simfònica de Berlín, sota la direcció de Dmitrij Kitajenko, tocarà (1 de març) la Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov i el Concert per a violí de Brahms, amb Sergey Khachatryan a la part solista. L’Orquestra Simfònica de Ràdio Viena, amb el seu direc-tor titular, Cornelius Meister, i la pianista Varvara, oferirà (19 d'abril) la Simfonia núm. 2 de Brahms i el Concert per a piano de Schu-mann. L’Orquestra Da Camera, una forma-ció creada per Ibercamera que va rebre en el seu debut al Palau de la Música Catalana el 2013 una gran acollida de la crítica i el públic, es presentarà (3 de maig) a Girona amb el Concert per a piano i trompeta núm. 1 de

IBERCAMERA, UN VIATGE MUSICAL DE SOMNIG.C. Xostakóvitx. L’Orquestra Simfònica de Rà-

dio Colònia, una de les grans orquestres alemanyes, revisarà (7 de juny) la Patè-

tica de Txaikovski, una de les simfo-nies més estimades pel seu director titular, Jukka-Pekka Saraste.

S’incorpora a aquest viatge mu-sical una novetat amb la intenció que esdevingui tradició: l’audició per Setmana Santa (29 de març) de la

Passió segons sant Mateu de Bach, a càr-rec de l’Orquestra Barroca Catalana, el

Cor Lieder Càmera i el mestre Karl-Frie-drich Beringer, grans intèrprets del barroc

i la música religiosa.Un conjunt de quatre concerts de música

de cambra amb joves músics que proposa-ran programes ben variats completaran a la Sala de Cambra de l'Auditori el recorregut que ha preparat Ibercamera: el Quartet Ger-hard amb el violoncel·lista Pau Codina (15 de febrer), el Trio Arriaga (15 de març), la pia-nista Varvara (26 d'abril) i el pianista Ignasi Cambra (14 de juny), que l’any passat va de-butar al cicle amb un gran èxit i que aquest cop actuarà acompanyat per la violinista Ta-tevik Khachatryan.

Varvara.

WEbwww.ibercameragirona.cat

Quartet Gerhard > FOTO: Priska Ketterer. Dmitrij Kitajenko > FOTO: Klaus Rudolph.

17

Albert Guinovart (Barcelona, 1962), un dels músics catalans més versàtils i prolífics, ha estat Artista Resident de l’Auditori de Girona 2014. Explica que està molt content per la sensibilitat que ha trobat a l’Auditori per po-der-hi mostrar en concert les seves vessants de compositor, concertista de piano, solista amb orquestra i acompanyant.

–Com valora la programació dels últims anys de l’Auditori de Girona?–Em sembla una programació molt interes-sant. Té una vocació de diferenciació d’altres auditoris catalans. M’agrada com combina grans noms internacionals amb la promo-ció de noms locals i la normalització de tot tipus de repertori. Ja m’hi vaig sentir molt a gust quan el juliol del 2010 vam presentar-hi el meu Concert de Girona amb la Jove Or-questra de les Comarques Gironines, sota la direcció de Joan Enric Lluna.

–Quina impressió li fa actuar-hi?–Des de l’escenari sents que hi pots tocar amb sentit d’intimitat gràcies a la bona acústica que té l’Auditori, mal-grat les seves grans dimensions.

–Què ha representat la seva residèn-cia a l’Auditori?–Estic molt content per aquesta resi-dència no tan sols pel que repre-senta per a mi, sinó també perquè l’Auditori ha sabut entendre la meva manera de concebre la música i ha programat quatre concerts comple-tament diferents, en què puc lluir en diverses vessants: la de compositor, la de concertista de piano, de solista amb orquestra i la d’acompanyant.

–Com va viure la preparació amb la Jove Orquestra Auditori de Girona (JOAG) per interpretar el segon concert de Ratxmàninov? Com es va sentir actu-ant amb aquesta formació?

> ARTISTA RESIDENT DE L’AUDITORI 2014

«A Girona pots tocar amb bona acústica i sentit d’intimitat, toti les grans dimensions de l’Auditori»VÍCTOR GARCIA DE GOMAR –Tot i la dificultat que representava tocar

la mateixa setmana a dos llocs dels Estats Units, vaig tenir clar que havia de fer aquest concert. Tocar al costat de músics joves sem-pre fa molta il·lusió, per l’energia que es des-prèn d’aquestes trobades. Vaig quedar molt impressionat per l’excel·lent nivell dels mú-sics i per la gran preparació dels professi-onals que els assessoraven sota la direcció d’en Jordi Piccorelli.

–Un desig com a intèrpret?–M’agradaria poder enregistrar repertori ro-màntic amb orquestra.

–Un desig com a compositor?–Voldria compondre una òpera de gran for-mat.

–En quins projectes treballa actualment?–Ara acabem d’estrenar Mar i cel i, a més dels concerts que vaig fent, aquest hivern tinc diversos encàrrecs: d’una orquestra de Ma-drid, d’una cantata de Nadal, de l’estrena d’una versió amb orquestra de la meva can-tata sobre els pastorets al Liceu...

aLbErt guinoVart

Albert Guinovart.

19

Les formacions corals de Girona se senten més motivades que mai des que fa dos anys reben un ajut econòmic de l’Ajun tament de Girona i tenen l'oportunitat d’actuar cada dos anys a l’Audi-tori. El Cicle Girona Coral a l’Au-ditori dóna als cors de la ciutat l’oportunitat de cantar en un espai que els ofereix la possibi-litat de presentar un programa en les millors condicions tècni-ques possibles.

Aquests estímuls han dut les corals gironines a preparar con-certs ambiciosos, que poden incloure pro-jeccions, orquestra, nou vestuari, director

convidat... Tot un somni per als cantaires i els seus directors.

A partir de les propostes dels cors, el novembre del 2013 es va organitzar a l’Auditori el Cicle Girona Coral, en el qual van par-ticipar Gospelians de Girona, Cor Filharmonia, Cor Infantil i Cor de Noies de Claudefaula, Coral del GEIEG i Coral Saba Nova.

L’èxit de la primera proposta ha portat la segona convocatòria de la línia d’ajuts a agrupacions corals i un segon cicle amb qua-tre concerts per aquest novem-bre. Totes aquestes actuacions

tindran lloc a la Sala de Cambra de l'Audi-tori i començaran a les 12.00.

cançó > SEGONA EDICIÓ DEL CICLE GIRONA CORAL

BONA EMPENTAA LES CORALS G.C.

Membres de diverses corals de Girona actuant amb la soprano María Bayo a la Sala Montsalvatge de l’Auditori.

CORAL DIRECCIÓ

Capella Polifònica de Girona Joan AsinCor Àkan Mariona CallísCor Claudefaula Quim BonalCor de la Diputació de Girona Pablo LarrazCor de la Universitat de Girona Joan de la Creu GodoyCor dels Amics de l’Òpera de Girona Conxita GarciaCor Filharmonia Irene LlongarriuCor Juvenil i Infantil Geriona Imma PascualCor Maragall Sara PujolràsCoral del GEiEG Pilar SanzCoral Pla de Girona Elena M. RodríguezCoral Preludi Mercè RigauCoral Saba Nova Roser BusquetsCoral Xàntica Sara PujolràsGospelians de Girona Karol Green

> 2 DE NOVEMBRECor de la Diputació de GironaEn la celebració del desè aniversari de la formació, el director, Pablo Larraz, proposa el cicle de cantates Membra Jesu Nostri de Buxtehude, referència absoluta per a Bach i els seus seguidors. Una pàgina d’introspecció, bellesa i pietisme.

> 9 DE NOVEMBRECoral PreludiEn una doble presentació, aquesta sessió vol ser la posada de llarg del septet de l’ensemble Preludi i del Cor Juvenil Preludi. Cançons d’amor al llarg del temps és el títol de la primera proposta. Els joves participaran amb arranjaments de grans hits d’avui.

> 16 DE NOVEMBRECor de la Universitat de GironaAlgunes de les llegendes més conegudes de la ciutat són el punt de partida per a una nova partitura escrita per Albert Bosch, Pergamí de pedra, una cantata per a cor mixt amb participació de veus blanques, narrador i ensemble instrumental.

> 23 DE NOVEMBRECoral XànticaInvitació a voltar pel món a partir de 25 cançons. Catalunya com a origen i destinació d’un viatge per Europa, Nova Zelanda, la Xina, els Estats Units, l’Argentina...


cançó > PAU MARQUÈS PUBLICA DISC AMB MONTREAL 76

LA LLAVOR DE SOPA DE CABRA I UMPAH-PAHFa més d’un quart de segle Sopa de Cabra i Umpah-pah van plantar una llavor que en-cara dóna fruits. Malgrat que aquests dos grups gironins de rock ja no existeixen, la creativitat dels músics que en van formar part continua sorprenent amb noves can-çons. Pau Marquès, que va ser un dels dos guitarristes d’Umpah-pah, ha fundat fa poc Montreal 76, amb el qual acaba d’autoedi-tar-se el primer disc, que duu el mateix nom del grup.

Sopa de Cabra, el conjunt català més po-pular de la seva generació, va publicar tretze discos abans de plegar el 2001. El 2011 va tor-nar amb només sis concerts, dels quals va sortir el compacte El retorn. Palau Sant Jordi 09/09/2011 (2011).

Umpah-Pah, que va deixar sis discos, es va convertir en una banda de culte molt valorada per la crítica. El 1994 va rebre un premi Ondas al grup revelació de l’Estat es-panyol.

DE KABUL BABÀ A NOUDITS. Després de la disso-lució de Sopa de Cabra i de la mort de Joan ‘Ninyín’ Cardona, Pep Bosch i Cuco Lisicic

JOAQUIM VILARNAU

Pau Marquès, a l’esquerra, amb el seu nou grup, Montreal 76.> FOTO: Joan Sabater.

gruP d’origEn gruPS PoStEriorS

SoPa dE cabraPep Bosch Sr. González / Kabul BabàJoan Cardona (disc d’homenatge)Francesc Lisicic Kabul Babà i NouditsGerard Quintana Els Miralls de Dylan Gerard QuintanaJosep Thió Josep Thió

uMPah-PahJordi Gimbernat Free GeesMarc Marquès Free GeesPau Marquès Free Gees Montreal 76Adrià Puntí Adrià PuntíJoan Solà-Morales Free Gees La Banda del Surdo Dani Molina Quartet Lluís González TrioCesc Terrades Free Gees

artiSta diScograFia

adrià Puntí Pepalallarga i... (1998), L’hora del pati (1999), Maria (2002), Incompletament Puntí (2013)Els Miralls de dylan Els Miralls de Dylan (1998), Sense reina ni as (2002)Sr. gonzález Taxi (2001)Kabul babà Club (2002), L’equipatge del temps (2005), Màfia Potagia (2007)gerard Quintana Senyals de fum (2003), Les claus de sal (2004), Per un tros de cel (2005), Treu banya (2007), Deterratenterrat (2009), Tothom ho sap (2014)josep thió Avui és demà (2004), 5000 nits (2006), Els teus cels (2008)Free gees Freegees (2005)La banda del Surdo Dukkun (2008)Lluís gonzález trio Cançons (2009), New York City Suite (2011), Entre vivir y soñar (2012), Live at Sunset (2013), Un món de nadales (2013) amb Cris Juanicodani Molina Quartet Àfrica (2010)homenatge als germans cardona Serendípia (2013)Montreal 76 Montreal 76 (2014)noudits Som humans? (2014)

van muntar Kabul Babà, que va debutar amb un disc produït per Josep Thió. Gerard Quin-tana va iniciar una trajectòria tot sol, va do-nar continuïtat a Els Miralls de Dylan i va participar en els espectacles L’Àngel Bo i, amb Dani Nel·lo i Lídia Pujol, Els Enfants du Para-dis. Josep Thió s’ha dedicat a la producció i a la composició per a altres artistes, a més de publicar tres discos tot sol. Fa poc s’ha edi-tat un disc d’homenatge a Joan Ninyín ‘Car-dona’ i al seu germà Pau, i un de la nova banda de Cuco Lisicic, Noudits.

La major part de músics que van fundar Umpah-Pah va retrobar-se després a Free Gees. Joan Solà Morales toca ara en diverses formacions de jazz. Marc Marquès fa audici-ons a les escoles amb Cris Juanico. Pau Mar-quès encapçala un nou projecte: Montreal 76. Adrià Puntí refà la seva carrera tot sol i prepara el seu cinquè disc després d’haver editat l’any passat Incompletament Puntí.

21

música > EL SAXOFONISTA JEROME SABBAGH ACTUA EN LA NOVA TEMPORADA

El dissabte 3 de novembre del 2001 obria les portes el Sunset Jazz Club al número 12 del carrer de Jaume Pons Martí, just a la canto-nada del portal de la Barca, fins feia ben poc accés principal als carrers del barri xino de Girona. “Il·luminació tèbia, sostre de volta que fa l’efecte de soterrani i una disposi-ció de taules que genera l’atapeïment propi d’un bon establiment jazzístic”, escrivia Car-les Ribera a El Punt per explicar el marc d’am-bientació del local, que definia com a per-fecte en la seva crònica Jazz al barri del jaç, en la qual celebrava que aquest gènere for-jat en bordells trobés a Girona un espai on expressar-se. El concert d’Horacio Fumero (contrabaix), Carmen Paz (piano), Frederic Caulguets (saxo tenor) i Mariano Steinberg (bateria) amb què es va inaugurar el local va ser la primera de les moltíssimes sessi-ons que els seguidors gironins del jazz han pogut assaborir-hi. Tretze anys després, Alix Levy, el programador de les nombroses ac-tuacions que ofereix el local, garanteix que el Sunset Jazz Club continuï sent una de les sales fonamentals del mapa del jazz als Paï-sos Catalans, convertida en una parada obli-gatòria per als aficionats al jazz que passen per Girona.

Trenta-tres actuacions entre el 23 d’oc-tubre i el 23 de desembre conformen la po-tent programació de tardor d’aquest espai, que fins al juny preveu més de 200 activitats entorn del jazz amb concerts gairebé cada dia. El tercer cicle Jazz i Fires arrenca amb Verd i Blau (23 d’octubre), Rotem Sivan Trio (25 d’octubre), Sextet Gerió (26 d’octubre), Luis González Trio (28 d’octubre), Hot Brass Quartet (29 d’octubre, amb una sessió mati-nal gratuïta amb el mític Josep Maria Farràs a la trompeta), Movin’ wes (29 d’octubre), Amadeu Casas & August Tharrats (30 d’octu-bre), l’esperat Jerome Sabbagh Quartet feat (31 d’octubre), Marga Mbande Quartet (1 de novembre) i Sunset Band (2 de novembre).

El segon cicle Sax Masters durà al Sun-set Jazz Club propostes tan atractives com la de Zenhya Strigalev & Smiling Organism, que el 15 de novembre s’hi presentarà amb el llegendari baixista Foley (company d’es-cenaris de Miles Davis durant cinc anys), i la

SUNSET, LA PARADAOBLIGATÒRIA DEL JAZZX.P.

que compartiran el 23 de novembre el pia-nista Ignasi Terraza i Josemi Carmona, cone-gut com a guitarrista de Ketama.

Rob Garcia Quartet, que arribarà de Nova York amb la col·laboració del premiat saxo-fonista Noah Preminger (13 de desembre), i l’elegant trio de la pianista i vocalista Dena DeRose (20 de desembre) sobresurten en l’o-ferta de concerts que ha preparat la sala per a l’últim mes de l’any.

Una de les novetats de la temporada és la programació d’una jam session dedicada al soul, funk i blues, que coordinarà la Banda de la Impremta el segon diumenge de cada mes, i que se sumarà a la jam de la Sunset Band el primer diumenge i a la jazz jam session del tercer diumenge, en el foment a la participa-ció a l’escenari del Sunset Jazz Club.

Jerome Sabbagh.

WEbwww.sunsetjazz-club.com


història > TESTIMONI FOTOGRÀFIC DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

El Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Girona dedica aquesta tardor a Narcís Sans i Prats (Fellines, 1920-Girona, 1994) l’onzè lli-bre de la col·lecció Girona Fotògrafs, que des del 2008 ha editat volums amb imatges de Joan Martí, Josep Buil, Antoni Varés, Jean Di-euzaide, Valentí Fargnoli (dos volums), Fran-cesc Riuró, Martí Massafont, Salvador Cres-centi i Josep Jou.

Sans va obrir el seu primer establiment fo-togràfic a la dècada del 1940, a la mateixa èpo-ca en què va iniciar les seves col·laboracions al diari Los Sitios, i més endavant va traslladar la seu de Fotografia Sans al número 2 de la pu-jada del Pont de Pedra. El 1965 va ser el pri-mer corresponsal de TVE a Girona, abans que aquesta figura existís a la demarcació de Bar-celona. És remarcable la seva activitat cinema-togràfica per promoure la Costa Brava i des-vetllar l’interès pel seu món submarí.

684.191 fotografies i 591 pel·lícules formen part del Fons Narcís Sans del Centre de Re-cerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona gràcies a les donacions que en van fer els hereus el anys 1995 i 2008. El fons conté fotografia comercial, fotografia i cinema de premsa, i cinematografia documen-tal sobre Girona i la seva àrea d’influència. El nou llibre dedicat a les imatges de Narcís Sans inclou textos de Fina Navarrete i Laura Terré que contextualitzen l’obra del fotògraf.

EL LLEGATDE NARCÍS SANS

X.P.

Nadal, 1959. American Bar, 1960 > Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans).

23

art > LA VOLTA IMPULSA LA PLAÇA DE L’ASSUMPCIÓ COM A ÀGORA DE LES ARTS

Fa molts anys Montmartre va començar a bri-llar quan va ser escollida per molts artistes com a lloc de treball i residència. Des d’ales-hores, molts barris, o ciutats senceres com Berlín, s’han regenerat gràcies a la concentra-ció d’artistes. La força transformadora de la cultura i la capacitat de dinamització econò-mica que tenen les indústries creatives és un fenomen reconegut i buscat expressament durant el segle XXI, al mateix temps que un motiu d’atracció de turisme cultural.

El barri de Sant Narcís de Girona pot ser un bon indret per dur a terme un projecte de dinamització social i econòmica a través de l’especialització artística. Les característi-ques urbanístiques de la plaça de l’Assump-ció, la visió de futur dels veïns, la implicació de joves artistes residents a la zona i l’impuls de l’Ajuntament són els ingredients necessa-ris per iniciar un projecte de transformació de Sant Narcís com a barri artístic de Girona.

El projecte es posa en funcionament per iniciativa del Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani de l’Ajuntament de Girona, i té el suport inicial del SOC i del Fons Social Europeu. Es tracta d’aprofitar l’estructura de cases amb botigues i porxos de la plaça de l’Assumpció

SANT NARCÍS, EL BARRI ARTÍSTICCARME SAIS per acollir i potenciar els projectes d’artis-

tes, artesans i altres creadors, compartint es-pai de botiga, exposició i taller de cara al pú-blic. Uns espais, un passeig sota porxada i una plaça que esperem que revisquin a mida que s’omplin dels projectes dels artistes: escul-tura, ceràmica, pintura, disseny, moda i qual-sevol camp de les anomenades indústries cre-atives. Una àgora de les arts on els artistes podran organitzar exposicions, tallers, reu-nions i activitats professionals de tot tipus.

LA VOLTA. Els artistes de l’Associació Fang, enti-tat que assumeix l’execució del projecte, van proposar anomenar-lo La Volta, un nom pro-per al de l’antiga fleca que ha estat la primera botiga-taller reoberta, un nom que també re-met a l’estructura porxada de la plaça i que al-hora actua com a metàfora del que volen que succeeixi: «Cal donar la volta al barri.»

Amb la participació dels artistes residents seleccionats per concurs públic es perfilarà la idea de crear un mercat artístic mensual, atractiu per als veïns, els gironins i els visi-tants tot aprofitant la proximitat del barri amb l’estació de tren. Aviat podrem redesco-brir, doncs, aquest barri vital per a la ciutat, arquitectònicament singular i artísticament atractiu, amb La Volta a Sant Narcís.

La plaça de l’Assumpció, al barri de Sant Narcís.> FOTO: Bòlit.

WEb www.bolit.cat


Infinit, una de les obres que es poden veure fins al 18 de gener a Drone, l’exposició de Paco Torres Monsó al Bòlit_LaRambla i al Bòlit_StNicolau, que ha inspirat al físic Jorge Wagensberg aquest text, extret d’un de més llarg que ha redactat per al catàleg.> FOTO: Josep M. Oliveras.

ciència > LA REALITAT COM A FLUCTUACIÓ LOCAL DEL NO-RES UNIVERSAL

Per què existeix alguna cosa en lloc de res? La pregunta que es planteja Francesc Torres Monsó amb Drone habita en el paisatge re-lliscós que mitjança entre la ciència i l’art. La pregunta no és intuïtiva en el sentit que no podem ser mai testimonis que alguna cosa emergeixi del no-res absolut. La nos-tra intuïció no s’alimenta de coses proce-dents del no-res. I quan hem cregut que al-guna cosa així ocorria, com en el cas de la generació espontània, llavors al final ha re-sultat que no era veritat. Amb tot, això no és un problema per a la ciència, ja que la seva grandesa rau justament en el fet que un científic pot comprendre sense necessi-tat d’intuir.

L’actitud de l’artista, però, és gairebé l’o-posada a la descrita. I aquesta és potser la grandesa de l’art, perquè un artista pot in-tuir sense necessitat de comprendre. L’ésser humà no ha avançat en aquest terreny fins que no ha descobert la seva ignorància. El

coneixement revelat ha estat massa ràpid inventant belles ficcions sobre la creació.

Després de quasi cinc segles de pensa-ment científic, la ciència està a punt per ex-portar coneixements que potser inspirin la intuïció d’algun artista perquè amb la seva obra faciliti noves comprensions en ciència i en filosofia. De la física quàntica podem in-ferir que la realitat és una fluctuació del no-res. Tampoc no és tan difícil d’imaginar. Su-posem qualsevol magnitud que admeti tant valors positius com valors negatius. És el cas de la càrrega elèctrica, de l’energia, del mo-ment angular, etc. Segons la teoria de la rela-tivitat relativista, fins i tot podem parlar d’an-timatèria... Doncs bé, suposem que partim del no-res. Totes les magnituds són nul·les. Suposem que les fluctuacions quàntiques fan que oscil·lin al voltant del valor nul. Su-posem a més que separem els elements po-sitius dels negatius i que tot seguit trobem la manera de desfer-nos dels elements ne-gatius almenys localment. Ja hi som. El que inicialment era nul globalment ja no ho és localment. És com quan carreguem un cos en fregar-lo amb un drap: la càrrega elèc-trica inicial i global és nul·la, però en fre-gar-lo arrenquem electrons de la superfície que queda així carregada positivament. Això ens permet una bella definició de la realitat: la realitat és una fluctuació local d’un no-res universal.

Ja hem passat del no-res al caos. Ara no-més falta passar del caos a l’ordre. A par-tir d’aquí comença l’evolució de la matèria inerta, la matèria viva i la matèria culta a través, respectivament, de la selecció fona-mental (persisteix només el que és compa-tible amb les lleis fonamentals de la física, el criteri és l’estabilitat), la selecció natural (persisteix només allò que s’adapta a la in-certesa, el criteri és l’adaptabilitat) i la selec-ció cultural (crear és seleccionar, el criteri és la creativitat). A fi que aquesta visió sigui compatible amb la realitat que veiem aquí i ara, la cosmologia moderna hauria de justifi-car que el valor total de totes aquestes mag-nituds és nul. És a dir, que el còmput global de tot continua sent res. Com era tot abans de començar.

LA PREGUNTA DE TORRES MONSÓ

JORGE wAGENSBERG

25

Manel Palahí (Girona, 1945) ha convertit la música en escultura a Partitures de ferro, que es podrà veure de l’1 de desembre a l’11 de gener a l’Auditori, que a partir d’ara també podrà acollir exposicions, especialment d’ar-tistes plàstics amb obres inspirades en refe-rents musicals.

«Si la realitat pot ser virtual i la moderni-tat pot ser líquida, la música pot ser sòlida. Manel Palahí ho demostra en aquesta expo-sició, que podeu mirar, tocar... i escoltar! Els pintors que han pintat la música, els escrip-tors que l’han escrita, l’escultor que l’ha feta sòlida: Manel Palahí», observa al catàleg de l’exposició Antoni Batista, que participarà el 13 de desembre a la tarda amb Manel Palahí en un debat sobre escultura i música, en el marc d’una jornada que també inclou una vi-sita guiada a les escultures i un concert d’en-trada gratuïta de Xevi Compte i Anna Costa.

En un altre dels textos del catàleg de Par-titures de ferro, Glòria Bosch afirma: «És una exposició en què l’escultura esdevé el refugi dins d’un món desafinat. Un refugi que per-met a Palahí rescatar, a partir de deixalles o de materials més nobles, per utilitzar l’art com una goma d’esborrar. Les es-cultures de Palahí ens condueixen cap a una essència sense divisions.»

G.C.

MANEL PALAHÍ, LA MÚSICA CONVERTIDA EN ESCULTURA

Instruments i diversos elements de la crea ció i la interpretació musicals, traslladats d’una manera original i sorprenent a una nova dimensió en forma d’escultura, confor-men l’univers d’aquesta exposició, comissa-riada per Xevi Planas. «He volgut donar cos a conceptes i vivències de la música entesa com el mitjà que ens transporta del món quo-tidià i funcional al món de la calma i el sen-timent. La paraula ‘partitura’ em suggereix moltes coses per comprendre la música i la vida. Una partitura parteix la música en sig-nes. Distribueix l’espai i el temps per a cada veu i per a cada instrument amb l’objectiu d’aconseguir uns efectes determinats. Una es-cultura és una part d’un tot i alhora recom-pon en una unitat el que és fragmentari. En-torn de la matèria, la forma i el concepte, una escultura aglutina percepcions, sensacions i pensaments», explica Manel Palahí.

Les preguntes sobre la vida que acos-tuma a plantejar-se Manel Palahí en les se-ves obres es fonen en aquesta mostra amb les reflexions que li inspira la música: «Parti-tures de ferro intenta mostrar fragments del món musical i del món existencial. Segons les teories estructuralistes, només perce-bem parts o elements d’una realitat. La nostra ment construeix el tot donant a la realitat un sentit que extreu de l’estruc-tura cognitiva prèvia.»

1. Ritmes.2. Cap al sublim.3. Clavicardi.4. Volcà sonor.

art > L’AUDITORI S’OBRE A EXPOSICIONS AMB ‘PARTITURES DE FERRO’

WEbwww.partituresdeferro.cat

EXPoSició Partituresde ferro, de Manel PalahíLLoc AuditoridatES 1 de desembrea 11 de generPrEu dE L’Entrada Gratuït1

3

4

2


art > EXPOSICIONS A L’ESPAI D’AMICS DEL MUSEU D’ART

Evocacions de jardins urbans que reflectei-xen estats d’ànim pròxims a la solitud con-formen l’univers que Tonyi Barbero (Girona, 1944) mostra a Notes de jardins, l’exposició que es podrà veure el novembre a l’Espai d’A-mics del Museu d’Art de Girona. «M’he pas-sat un any immersa en un procés de selecció de jardins, visites, dibuixos i translacions a l’ordinador. El ratolí ha estat la meva eina. S’ha convertit en pinzell, aquarel·la, gravat o tinta xinesa. He aconseguit descobrir una altra forma de mirar els jardins en una re-cerca, mai no acabada, de la visió del mateix lloc des d’àmbits, formes i colors diferents», explica l’artista, que en la inauguració de l’exposició tindrà la complicitat d’Alena Tichmanovich, que hi tocarà peces musicals amb el seu violoncel.

«El procés de creació d’aquesta exposi-ció m’ha permès tornar a visitar espais en què he pogut comparar les impressions que m’han despertat ara amb les que em van dei-xar en la joventut. La Devesa, amb la seva barreja de camins i un brollador absoluta-ment novel·lesc, abans em traslladava a jocs infantils. Ara, en canvi, l’he sentida d’una manera més tèrbola i, fins i tot, un pèl si-nistra», comenta l’artista, que continua ve-ient el Laberint d’Horta com un espai que li fa pensar en l’interior de la persona quan busca una sortida que no sembla fàcil de tro-bar. Notes de jardins també proposa una inter-pretació molt personal dels jardins radiants de París i de l’explosió de formes i colors de les rocalles mediterrànies de paisatges de l’entorn més pròxim de l’artista.

ELS JARDINS DE TONYI BARBERO

Jordi Gispert (Salt, 1949) mostrarà la seva pintura energètica, en què l’opressió del que no és evident convida a una recepció intuï-tiva de l’obra, a l’exposició que presentarà el desembre a l’Espai d’Amics del Museu d’Art de Girona. La seva anterior mostra a Girona, el 2010 a la Fundació Valvi, va ser l’última abans que evolucionés el seu discurs plàstic. La nova exposició descobreix cap on ha con-tinuat la trajectòria de l’artista. En la seva

etapa anterior Gispert va demostrar la voluntat d’equilibrar la fragilitat d’una pinzellada i buscar una depuració formal en la creació de l’obra. Com si hagués arribat a un punt en què no pogués continuar avançant en aquesta síntesi, ara, vo-lent desfer el camí ama-rat d’aquesta voluntat sintètica que li permet reviure el trajecte amb una altra mirada, l’ar-tista ha recuperat el desig per l’excés sim-bòlic i pel color. Sense abandonar la frescor de la immediatesa i el sen-tit de cada pinzellada, a

la composició afegeix el retrobament amb la matèria i l’abundància del pigment.

En aquesta mostra es podran veure pin-tures en què és fàcil apreciar la càrrega plàs-tica a través de terres, vernissos, olis, papers i altres elements característics de l’autor. Gispert ha preparat una exposició eminent-ment tècnica amb unes peces d’execució àgil.

G.C.

LA PINTURA ENERGÈTICA DE JORDI GISPERTG.S.

EXPoSició Notes de jardins, de Tonyi BarberoLLoc Espai d’Amics del Museu d’Art de GironadatES 1 a 30 de novembrehorari 16.30-19.30 (dilluns a divendres)inauguració 12 de novembre a les 19.00PrEu dE L’Entrada Gratuït

EXPoSició Jordi GispertLLoc Espai d’Amics del Museu d’Art de GironadatES 1 a 31 de desembrehorari 16.30-19.30 (dilluns a divendres)inauguració 2 de desembre a les 20.00PrEu dE L’Entrada Gratuït

27

> ‘IDENTITAT AUGMENTADA’ PRESENTA AL MUSEU D’ART OBRES AMB DOCUMENTS

MODEST URGELL RETROBATMARINA GARCIA

El Museu d’Art de Girona presenta, del 13 de desembre al 24 de maig, a manera de clo-enda de l’exposició permanent, les obres de Modest Urgell que conserva en les se-ves col·leccions: una quinzena d’olis, proce-dents del fons de la Diputació de Girona, i un interessant dibuix del fons del Bisbat de Gi-rona que, agrupats de nou, permetran gaudir d’aquest interessant conjunt, una bona part del qual fins ara es mantenia en magatzems.

Una oportunitat per descobrir la figura, l’obra i l’estil d’aquest destacat paisatgista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, que va viure a Girona durant un curt període.

Fins a l’11 de gener també es pot veure al Museu d’Art de Girona l’exposició Identitat

Modest Urgell. Paisatge amb figura. Fons d’Art Diputació de Girona.

augmentada, vint obres de diferents èpoques que es presenten acompanyades de diversos testimonis documentals procedents d’arxius històrics o d’imatges, i de la documentació produïda en el procés d’investigació cientí-fica i documental de l’objecte. Al recorregut per les sales d’exposició permanent se suma un nou i atractiu itinerari de lectura de les peces més destacades del fons, que permetrà conèixer-ne detalls de la història.


art > EXPOSICIÓ A L’EMA SOBRE UN DELS GRANS CREADORS DE LES SEGONES AVANTGUARDES

L’Escola Municipal d’Art (EMA) presenta Joan Brossa: Escolteu aquest silenci, una exposició pro-duïda per la Fundació Joan Brossa de Barce-lona que es podrà veure al Centre Cultural La Mercè del 18 de desembre al 30 de gener dins el programa de mostres itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Compromís, transformació i mirada refle-xiva són els eixos que han guiat el treball de Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa i comissària de l’exposició, per selec-cionar les vint-i-set obres de la mostra, un ex-cel·lent reflex de la creativitat polièdrica de Joan Brossa, d’un impacte conceptual que interpel·la l’espectador.

Poemes visuals, cartells, poemes objecte, llibres de bibliòfil i una instal·lació confor-men el gruix de l’exposició, que Glòria Bor-

JOAN BROSSA,SILENCI PER ESCOLTAR JORDI ARMENGOL dons inaugurarà el 18 de desembre amb una

intervenció en què situarà la importància de Joan Brossa en el context de les segones avantguardes artístiques catalanes.

«No hi pot haver cultura sense afany de transformació, llibertat de creació i possibili-tat de noves recerques», afirmava Joan Brossa. Aquesta exposició descobreix tots els aspec-tes de la personalitat artística de Joan Brossa i ajuda a entendre el seu univers, segons Glò-ria Bordons: «Ens permet escoltar les parau-les callades del poeta, veure el poder de tras-balsar consciències de la seva obra plàstica i copsar la teatralitat latent de totes les seves propostes.»

L’artista Jordi Armengol, director de l’Escola Munici-pal d’Art, acaba de publicar el llibre il·lustrat Amics d’in-fància a Sd edicions en una col·lecció pensada tant per al públic adult com per a l’infantil. Amics d’infància vol evocar una atmosfera glaçada en el temps, fràgil i fasci-

nadora, amb amics imaginaris amb qui compartir me-ravelles i sensacions. Moments aturats en què el temps discorre a velocitat de pas o a quatre grapes. «Hom és tímid, somiador i mandrós, adora els mims i descobrir misteris, afables i simpàtics, lluny de la por i la foscor. Qui no voldria compartir aquesta aventura amb uns amics així...», escriu l’autor evocant els seus dibuixos.

> EL DIRECTOR DE L'EMA PUBLICA UN LLIBRE IL·LUSTRAT

ELS AMICS D’INFÀNCIA DE JORDI ARMENGOLG.C.

EXPoSició Joan Brossa: Escolteu aquest silencidatES 18 de desembre a 30 de generinauguració 18 de desembre a les 19.30LLoc Centre Cultural la MercèPrEu dE L’Entrada Gratuït

Imatge utilitzada per a la difusió de l’exposició Joan Brossa: Escolteu aquest silenci.

29

llengua > CICLE SOBRE DIVERSITAT DE LLENGÜES

CAP AL BENESTAR LINGÜÍSTICL’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) i els estudis de llengua de la Universitat de Girona han or-ganitzat el cicle Diversitat de llengües i benestar lingüístic, que proposa nou conferències del 18 de novembre al 16 de desembre al Centre Cultural La Mercè. L’historiador de la llen-gua catalana Josep Maria Nadal coordina el cicle, en el qual participaran destacats estu-diosos de la situació lingüística dels diferents territoris dels Països Catalans.

El Centre Cultural La Mercè, a través de l’Escola Municipal d’Humanitats (EMHU), aco-llirà aquesta tardor dos cicles més de conferèn-cies: l’un sobre La Girona del barroc: art, guerra,

J.P.

cicLE Diversitat de llengües i benestar lingüísticLLoc La Mercè. hora 18.00PrEu dE L’Entrada Gratuït (amb inscripció)

devoció (segles XVII-XVIII), coordinat per Xa-vier Torres i Francesc Miralpeix, i l’altre, a càrrec de Giovanni Albertocchi, sobre els es-criptors en llengua italiana Petrarca, Man-zoni, Svevo i Pirandello.

Completen la programació dels dos úl-tims mesos de l’any d’aquest equipament la conferència que hi farà el doctor Manel Este-ller, el 14 de novembre dins la Butaca Jaume Casademont, i l’Espai Conversa amb Mont-serrat Carulla, en què l’actriu revisarà, l’1

de desembre, la seva trajectòria professional coincidint amb el seu comiat dels escenaris.

Imatge utilitzada per a la difusió del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic.

> DIMARTS 18 DE NOVEMBRELa perplexitat babèlica: un món de llengües per al segle XXIJosep M. Nadal

> DIJOUS 20 DE NOVEMBREEls límits meridionals del catalàBrauli Montoya

> DIMARTS 25 DE NOVEMBRELes llengües a CatalunyaAlbert Fabà

> DIJOUS 27 DE NOVEMBRELes llengües a BarcelonaCarme Junyent

> DIMARTS 2 DE DESEMBRELa situació del català a la Catalunya del NordJoan Peytaví

> DIJOUS 4 DE DESEMBREEl català de la FranjaRamon Sistac

> DIMARTS 9 DE DESEMBREDiversitat lingüística sostenibleAlbert Bastardes

> DIJOUS 11 DE DESEMBREUna llengua en situació d’aïllament: el cas de l’Alguer Francesc Ballone

> DIMARTS 16 DE DESEMBREEl català sense territori dels gitanos europeusEugeni Casanoves Solanes

conFErènciES


equipaments > ES PREVEU QUE ATRAURÀ 1.500 USUARIS CADA DIA

La Biblioteca Carles Rahola, la nova biblio-teca pública central de Girona al carrer d’E-mili Grahit, dota finalment l’Eixample d’un dels focus culturals més potents de la ciu-tat. Al llarg dels seus 166 anys d’història, la biblioteca ha viscut èpoques de presència re-llevant en la vida de la ciutat i moments de presència més discreta. Però mai fins ara no havia ocupat un espai especialment ideat per a la seva funció. L’edifici actual ha estat dissenyat a partir d’un programa que pre-veu els usos d’una biblioteca moderna: au-ditoris, sala d’exposicions, espais de lectura formal i informal, cabudes àmplies, disseny modern i acollidor.

450 USUARIS ALHORA. Aquest nou disseny funcional, la gran renovació de la col·lecció i la forma d’exposar-la fan preveure que vi-sitaran la biblioteca unes 1.500 persones al dia. Amb aquesta afluència, la biblio-teca passarà a ser un espai cívic, social i cultural clau per a la ciutat. Un espai de convivència excepcional on podran coin-cidir més de 450 persones simultània-ment amb una mateixa voluntat: l’ànsia de conèixer, de gaudir de la lectura i d’a-prendre. Una experiència de cultura, ci-visme i respecte.

Més enllà de la primera visita per tro-bar un document concret, la nova biblio-teca té el repte d’atraure el visitant cap a nous centres d’interès no plante-jats inicialment. Amb aquest ob-jectiu s’ha instal·lat un gran ex-positor de novetats del vestíbul (150 títols) i s’ha fet la tria de les especialitats de la seva col·lecció (Girona, cultura jueva, cuina, sa-lut mental i arts escèniques), buscant aliances amb instituci-ons de la ciutat i l’àrea metropoli-tana que treballen en aquestes temàti-ques. També contribuiran a captivar nous usuaris la diversitat de la programació d’ac-tes que acollirà la nova biblioteca i el fet de

plantejar-se com a biblioteca amb diverses propostes de jocs que fomentaran la curio-sitat i la participació, per fer la visita més activa i transformadora individualment i col·lectivament.

La biblioteca obrirà de dimarts a diven-dres de les 10.00 a les 20.00. El dissabte, de les 10.00 a les 14.00. El dilluns, de les 15.00 a les 20.00. El dilluns al matí es reserva a vi-sites organitzades de diferents institucions locals.

BIBLIOTECA CARLES RAHOLA, UN NOU FOCUS CULTURALLOURDES REYES

Diversos aspectes de la Biblioteca Carles Rahola > FOTOS: Miquel Ribot.

31

La mítica llibreria Les Voltes, situada a la plaça del Vi just al costat de l’Ajuntament, ha començat una nova etapa. Coincidint amb el seu cinquantè aniversari, ha impulsat una fundació amb el seu nom per poder fer més feina al servei de la llengua catalana i els Pa-ïsos Catalans. La Fundació Les Voltes ja ha coordinat esdeveniments com els desplaça-ments de gironins a actes reivindicatius de la Diada o el cicle Conferències per l’estat propi.

Les Voltes es va crear gràcies a una colla de gironins que es van comprometre a fa-

LES VOLTES, DE LLIBRERIA A FUNDACIÓJAUME PIQUER vor del llibre en català en plena dictadura

franquista. S’hi van implicar Torres Monsó, Emília Xargay, Carles Vivó i altres creadors que amb el seu art van donar forma a al-guns elements decoratius que encara ara perduren i que són un atractiu més de la lli-breria. Després de la mort de l’emblemàtic Feliu Matamala, el 2009, la seva família va arribar a un acord amb el Bisbat de Girona per mantenir obert aquest punt de referèn-cia de l’activisme lingüístic i cultural d’ar-reu dels Països Catalans. El lema de la Fun-dació Les Voltes és: ‘50 anys lluitant per la cultura catalana. Ara, per la independència’.

Entrada i aparador de la llibreria Les Voltes, a la plaça del Vi.

> MIG SEGLE D’UN ESPAI CULTURAL MÍTIC

noM Fundació Llibreria Les VoltesadrEÇa Plaça del Vi, 2. 17004 GironatELèFon 972 20 19 69adrEÇa ELEctrò[email protected] www.lesvoltes.cat


ció per domesticar l’oposició al règim fran-quista.

–La Constitució fruit de la transició pesarà com una llosa que impedirà ara la llibertat de Catalunya o una determinada interpretació de la Constitució permetrà que Catalunya deci-deixi el seu futur?–El famós ‘atado y bien atado’ de les lleis franquistes fa riure davant la intangibilitat absoluta dels preceptes de la unitat d’Espa-nya o la monarquia regulats per la Constitu-ció, que han esdevingut irreformables. Que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol no hi ha tribunal que pugui ni ma-tisar-ho, encara que actui sota l’impuls alter-natiu més agosarat.

–Quan s’acabarà la tran-sició?–Si es pensa en clau espanyola, quan es promulgui una nova Llei de la Memòria Històrica digna o amb l’adveniment de la III República.

història > CICLE A LA CASA DE CULTURA SOBRE EL TRÀNSIT A LA DEMOCRÀCIA

«La transició va ser una operació planificada per domesticar l’oposició al règim franquista»XEVI PLANAS

L’advocat i escriptor Ponç Feliu Llansa (Sant Mori, 1945), que ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Girona i magistrat del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya, pro-posa a la Casa de Cultura una anàlisi crítica del trànsit del franquisme a la democrà-cia en tres conferències el 3, el 10 i el 17 de desembre.

–Els pares de l’anomenada transició han pre-tès fer creure que va ser modèlica. Ho va ser?–Va ser modèlica en la preservació del fran-quisme sociològic mitjançant una intel·ligent operació de maquillatge i de sacrifici del més obsolet del règim. Va mantenir incò-lumes els interessos substantius del darrer franquisme, tutelada per Nixon i altres diri-gents per als quals la Península Ibèrica era fonamental, sobretot després de l’ensurt de la Revolució dels Clavells.

–Quina diferència hi ha entre la violència d’es-tat del franquisme i la violència d’estat de la transició? –La violència franquista actuava mitjançant lleis i tribunals d’excepció escandalosos. La violència de la transició es va exercir amb intervencions repressives molt dures de la Policía i de la Guardia Civil sota una cober-tura legal precàriament democràtica. També mitjançant grups d’extrema dreta teòrica-ment incontrolats. Hi va haver nombrosos ferits i més de cent morts, bàsicament joves, entre el 1976 i el 1980.

–Fins a quin punt els polítics i els partits ca-talans es van deixar entabanar en la transició pel poder concentrat a Madrid?–Fins a un punt molt greu. Va haver-hi mo-ments en què una oposició no domesticada hauria pogut arrencar moltes més concessi-ons. Com en la gran manifestació de l’11 de Setembre del 1977, que va provocar a Suárez un enorme nerviosisme. Llavors era l’hora d’oposar-se al ‘café para todos’ inventat per Martín Villa. La transició va ser una opera-

PonÇ FELiu LLanSa

Ponç Feliu Llansa.

33

> HOMENATGE AL CREADOR DE LA BANDERA INDEPENDENTISTA, VICENÇ ALBERT BALLESTER

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872-el Masnou, 1938), marí de professió, va crear el 1918 la bandera independentista ca-talana del triangle blau i l’estel blanc amb el seu disseny definitiu, molt popular a les dècades del 1920 i 1930, i recuperada plena-ment a la del 1980. El 2008, coincidint amb el centenari del primer disseny de la senyera estelada, el ple municipal de l’Ajuntament de Girona va aprovar que uns jardins de Montilivi portessin el nom de Vicenç Al-bert Ballester i Camps.

Com a nova expressió de reconeixement i homenatge tant a Ballester com al sím-bol que va concebre, s’han instal·lat ara en aquests jardins una placa commemorativa i

ELS JARDINS DE L’ESTELADAG.C.

Vicenç Albert Ballester i la primera estelada documentada que es conserva.

un pal amb una estelada perquè

tothom els pugui te-nir presents.

Després de la primera guerra mundial, Ballester va impulsar el Comitè Pro Catalu-nya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions. Va ser membre del Foment Auto-nomista Català i soci protector de La Reixa, entitat de suport a represaliats polítics a tra-vés de la qual va organitzar els actes de l’11 de Setembre del 1908 que li van costar una condemna a presó. Va militar també a l’As-sociació Protectora de l’Ensenyança Cata-lana i a l’Associació Nacionalista Catalana. El 1903 va fundar la revista La Tralla. El 1924

va ser l’últim president de la Unió Catala-nista.


Xavier Pla (Girona, 1966), director de la Càte-dra Josep Pla de la Universitat de Girona, s’ha ocupat de l’edició de La vida lenta, el llibre de Josep Pla que Destino publicarà al novembre amb notes per a un diari dels anys 1956, 1957 i 1964.

–Quin interès té La vida lenta en el conjunt de l’obra de Josep Pla?–El volum 39 de l’Obra Completa de Josep Pla incloïa unes Notes per a un diari dels anys 1967 i 1968 que, en el moment de publicar-se, el 1981, van causar una certa sorpresa. La lec-tura d’aquells dietaris monòtons i reiteratius en els quals Pla anotava amb minuciositat notarial el ritme de la seva vida quotidiana descobria als lectors un tipus de text planià que poc tenia a veure amb la resta de dieta-ris coneguts. Aquelles notes fornien una gran quantitat de dades reals sobre la vida privada de l’escriptor, descobrien reflexions, lectures i personatges que no apareixen en els volums de la seva obra i, sobretot, ajudaven a desmen-tir alguns llocs comuns que havien envoltat la figura de Pla els últims anys de la seva vida. Aquells dietaris, als quals van seguir els cor-responents als anys 1965 i 1966, després inclo-sos al volum A: Per acabar de l’Obra Completa, van esdevenir, de fet, un document de pri-

«‘La vida lenta’ presentaun material biogràfic i literaride primera magnitud»XEVI PLANAS mer ordre, potser el primer, per al coneixe-

ment i la comprensió de la vida de Josep Pla sense la interposició de les diverses màscares i imatges successives amb què, des de la seva joventut, l’escriptor s’havia projectat pública-ment. Ara els hereus de Josep Pla han cedit tres agendes més de l’escriptor que correspo-nen als anys 1956, 1957 i 1964 i que Destino publicarà amb el títol La vida lenta. Tenint en compte que, des dels anys vint del segle passat (ja fa gairebé cent anys!), hi ha una massa de lectors que considera que tot el que envolta Pla és motiu d’interès, aquests nous dietaris, fets sempre amb anotacions breus i telegràfi-ques, gairebé rutinàries, tot i no tenir ambi-ció literària, presenten un material biogràfic i literari de primera magnitud.

–Hi parla d’El quadern gris?–Hi apareix la data en què Pla acaba d’«es-criure» El quadern gris: 29 d’octubre de 1964. El dia que el va «començar» no el sabem... Durant tot l’estiu de 1964 Pla treballa «sobre» el quadern gris. O bé treballa «en» el quadern gris. Les preposicions són seves. No dóna gai-res detalls. Una vegada afirma que «mira» el quadern per veure si s’aguanta una mica. Una vegada escriu: «Difícil de conjuminar.»

–Per què es publica amb el títol La vida lenta? –La primera frase del dietari, de l’1 de gener

de 1956, diu així: «Aquesta nit, men-tre tornava a casa (a les dues), cami-nant contra una tramuntana fortíssi-ma, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat». Com que el títol ‘Notes per a un diari’ no acabava de convèncer a l’editorial, vam decidir deixar-lo com a subtítol i posar al llibre un títol més metafò-ric que sintetitzés el que potser hi tro-barà el lector. Té l’avantatge de reme-tre també a altres títols de Pla, com La vida amarga, i potser algun lector hi sabrà trobar el ressò d’una locució llatina, ‘festina lente’ (‘afanya’t lenta-ment’) i, és clar, una referència als fa-mosos versos d’Apollinaire.

Xavier Pla.

XaViEr PLaliteratura > NOTES DE JOSEP PLA PER A UN DIARI DE 1956, 1957 I 1964

35

cinema > ESTRENA DE LA COMÈDIA ESBOJARRADA ‘DOS A LA CARTA’

El director Robert Bellsolà (Girona, 1971) es-trena el 21 de novembre el seu segon llarg-metratge, Dos a la carta, tres anys després de Passi el que passi. Llicenciat en dret i econòmi-ques, Bellsolà anava per advocat de l’Estat, però després de tres anys d’àrdua preparació va decidir deixar-ho per dedicar-se al cinema.

Dos a la carta és una comèdia esbojarrada construïda a partir de l’explosió humorística que sorgeix de l’obligada convivència de dos germans que pertanyen a mons oposats. Òs-car (Adrià Collado) és un broker amb aires de triomfador, casat amb una dona malgasta-dora (Carolina Bang). El seu germà Dani (An-doni Agirregomezkorta) és un pagerol des-traler i taujà que treballa de cambrer. Els dos germans han de compartir la gestió d’un res-taurant en un idíl·lic poblet de l’Empordà.

Bellsolà explica que la pel·lícula està amarada de la joia de viure i que reivindica tant la senzillesa rural com el paisatge em-pordanès, en contraposició a l’estrès i l’an-goixa dels urbanites. Està molt content del treball dels actors, amb alguns dels quals va haver de fer servir totes les seves dots de persuasió per aconseguir fer-los participar al film: “Els actors improvisaven i milloraven

LA JOIA DE VIUREDE ROBERT BELLSOLÀ

el guió durant els assajos i el rodatge, perquè per fer aquesta pel·lícula necessitava uns ac-tors amb un parell de…”.

Seguint la fórmula d’altres realitzadors gi-ronins, com Pere Vilà o Isaki Lacuesta, Bell-solà no s’ha limitat a escriure el guió (amb Manel Casabó) i dirigir la pel·lícula, sinó que gairebé ha hagut d’assumir tots els papers de l’auca: finançament, càsting, producció i pro-moció. Està particularment satisfet del brand-funding (una mena de crowdfunding amb mar-ques) que han ideat per finançar la pel·lícula. A més de l’empresa flequera familiar, Antiga Casa Bellsolà, en un procés de gairebé dos anys, Gros Mercat, Cederroth, Teisa, Fa-rinera Coromina, Tous, Cafès Cornellà, Grup Andreu i l’Ajuntament de Girona s’han anat afegint al projecte amb una aportació mo-netària o amb béns i serveis necessaris per a la producció.

AMB JOAN ROCA I CARLOS NÚÑEZ. Entre les per-sonalitats que intervenen breument a Dos a la carta hi ha el cuiner Joan Roca i el gai-ter Carlos Nuñez. La pel·lícula, en la qual hi ha la col·laboració especial de l’actor Sergi López, es podrà veure en una primera fase d’exhibició a Catalunya, Euskadi, Balears i Andorra. TV3 n’ha adquirit els drets.

GERARD BAGUÉ El músic Carlos Núñez, al pont de Pedra, en un moment del rodatge de Dos a la carta, de Robert Bellsolà.

WEbwww.dosalacarta.com


El festival Acocollona’t proposa aquest any als seguidors del cinema fantàstic una acurada selecció dels millors curtmetratges del gènere, estrenes de pel·lícules molt espera-des, una caminada de morts vivents i moltes més activitats des del 25 d’octubre fins a l’1 de novembre.

La projecció de curtmetratges co-mençarà el mateix dia de la inaugu-ració oficial del festival amb una es-garrifosa tria fora de concurs el 28 d’octubre als cinemes Albéniz Plaça. La competició oficial tindrà lloc els

ACOCOLLONA’TAMB LA FANTASIAANDREA CARRACEDO dos dies següents al mateix cinema.

El festival ha seleccionat 16 curtme-tratges dels més de 200 que ha rebut.

Sobresurt en la programació de l’edició d’aquest any del festival l’es-trena de Wax, de Víctor Matellano (amb Geraldine Chaplin i altres intèr-prets), el 29 d’octubre, el dia abans de la projecció del documental Buscado-res del olvido, de Carlos Campillos.

La Zombie walk s’iniciarà el di-vendres 31 a les 20.00 a les escales de la Catedral. La gala de cloenda i en-trega de premis del festival es farà al Cinema Truffaut l’1 de novembre a les 20.00.

cinema > VÍCTOR MATELLANO PRESENTA ‘WAX’

37

> CURTMETRATGES AL MUSEU DEL CINEMA

El curtmetratge és un producte cinematogrà-fic relegat a una segona fila. Ho és des del punt de vista comercial, perquè l’entramat de pro-ducció i de distribució del cinema actual no deixa lloc als curtmetratges a les sales del país, i també ho és perquè en el millor dels casos es veu com un format de transició i aprenentatge cap al llargmetratge. És una llàstima, perquè el curtmetratge aporta bons i importants va-lors artístics al cinema. Aquests valors tenen a veure en alguns casos amb la mateixa natura-lesa del format. La brevetat obliga el director i el seu equip a ser precisos en la planificació, el guió, la interpretació i el muntatge, ja que cal explicar molt amb poc espai de temps. A més, el cineasta pot ser més agosarat quan treballa en aquest format, perquè en no estar subjecte a les pressions i els condicionants de la indús-tria pot experimentar.

Les plataformes audiovisuals a internet i els festivals són ara mateix els dos espais de di-fusió més importants del curt. La feina dels fes-tivals és ingent i sovint poc agraïda. També hi ha institucions que intenten donar a conèi-xer les propostes d’aquest format, com el Museu del Cinema, que organitza cada mes sessions d’entrada gratuïta de curtmetrat-ges amb el nom En curt. Aquesta activitat proposa un recorregut pels principals festi-vals del país i pels premis europeus del gè-nere en documental, ficció, experimental o animació.

El novembre es podran veure al Museu del Cinema els millors curtmetratges euro-peus i el desembre els guanyadors dels pre-mis Goya en aquest format.

EN CURTJORDI DORCA En curt. cicle de cinema

de curtmetratges en versió original subtítulada a l’anglèsShort Matters. Els millors curtmetratges europeus de 2013 nominats per l’acadèmia Europea del cinemaLLoc Museu del Cinema dia i hora Els dimecres de novembre a les 20.00PrEu Gratuït

FEStiVaLS dE curtS aLS PaïSoS cataLanS LLoc MES WEb

Animac (Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida) Lleida Febrer www.animac.catMecal (Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona) Barcelona Març www.mecalbcn.orgFEC (Festival Europeu de Curtmetratges) Reus Març www.fecfestival.comCurt-Ficcions (Festival de curtmetratges produïts a l’Estat espanyol) Barcelona Maig www.curtficcions.orgCurt.doc (Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres) Vidreres Juny www.curtdoc.catFestival de Cinema Jove València Juny www.cinemajove.comFIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català) Roda de Berà Juny www.fic-cat.catFestival Internacional de Cinema de Girona Girona Juliol www.gironafilmfestival.comFestival Internacional de Curtmetratges Mas Sorrer Gualta Juliol www.facebook.com/FestivalMasSorrer/infoFasCurt (Festival de Curtmetratges del Masnou) El Masnou Juliol www.fascurt.comAcocollona’t (Setmana del Cinema Fantàstic i de Terror de Girona) Girona Octubre www.acocollonat.wordpress.comFilmets (Festival de Cinema de Badalona) Badalona Octubre www.festivalfilmets.catFestival de Curtmetratges de Manlleu Manlleu Octubre www.manlleufilmfestival.comL’Alternativa (Festival de Cinema Independent de Barcelona) Barcelona Novembre http://alternativa.cccb.org

> 5 DE NOVEMBRECut, de Christoph Girardet i Matthias Müller. El cos com una ferida que mai no cicatritzaDood van een schaduw, de Tom Van Avermaet. Un soldat mor durant la I Guerra Mundial. Un estrany col·leccionista li dóna una segona oportunitat.Houses with small windows, de Bülent Öztürk. Un jove paga amb la vida el seu amor prohibit per un altre jove. La lampe au mantega de yac, de Hu Wei. Un jove fotògraf suggereix a nòmades tibetans que es facin fotografies d’ells mateixos.

> 12 DE NOVEMBREMisterio, de Chema García Ibarra. Diuen que si poses la teva oïda a la part posterior del seu coll pots sentir la conversa de la Verge.Morning, de Cathy Brady. Una dona angoixada no vol que la molestin, però el timbre de la porta no para de sonar.Skok, de Petar Valchanov i Kristina Grozeva. Gosho rep la proposta del seu cosí ric de tenir cura del seu àtic de luxe mentre sigui a l’estranger.

> 19 DE NOVEMBREOrbit ever after, de Jamie Stone. Dos amants desventurats ho sacrifiquen tot per passar un moment perfecte junts.As ondas, de Miguel Fonseca. Paisatges atlàntics i records d’una joventut perduda.

A Story for the Modlins, de Sergio Oksman. Després d’aparèixer en una pel·lícula de Roman Polanski, Elmer Modlin es va tancar en un fosc apartament durant trenta anys.

> 26 DE NOVEMBRESonntag 3, de Jochen Kuhn. Tercera part d’una sèrie sobre excursions dominicals. Though I Know the river is dry, d’Omar Robert Hamilton. Viatge d’un retorn a Palestina. Nuclear Waste, de Myroslav Slaboshpytskiy. Sergiy i Sveta viuen a Txernòbil. Ell és un camioner en una planta de residus radioactius. Ella treballa en una estació de descontaminació radioactiva.Zima, de Cristina Picchi. Viatge pel nord de Rússia i Sibèria.Dood van een schaduw.


la triaNOVEMbrEDilluns 3CIÈNCIA. ‘Biologia i teràpies del càncer’. Amb Teresa Puig i Ander Urruticoechea.19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

TEATRE. IV Torneig de Drama-túrgia Catalana. [TA].20.00 | La Planeta | 2 €

Dimarts 4PENSAMENT. ‘Independència de Catalunya: sí o no?’. Amb Jo-sep-Maria Terricabras, Santi-ago Vidal, Victòria Camps i Joaquim Coll.11.00 | Facultat d’Educaciói Psicologia | Gratuït

PENSAMENT. ‘El procés cap a un estat propi: llums i ombres’. Amb Carles Viver i Pi-Sunyer.19.00 | Edifici Mercadal | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Paraules a mitges’, de Blanca Busquets.20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

CINEMA. ‘La doble vida del fa-quir’, d’Esteve Riambau i Eli-sabet Cabezas. 20.30 | Cinema Truffaut | 2 a 4 €

Dimecres 5ART. ‘Els oficis artístics a la Girona de l’època moderna: de la confraria al gremi’. Amb Gemma Domènech. 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CIÈNCIA. ‘Què passa en el cer-vell quan aprenem‘. Amb Ig-nacio Morgado.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. ‘Arxius i documen-tals d’investigació històrica, eines de reparació de les víc-

times del franquisme’. Amb Montserrat Armengou. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. En curt. Els millors curt-metratges europeus del 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Nadine’, de Miquel Ver-daguer.20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

TEATRE. ‘Llibràlegs’. [TA].20.30 | Biblioteca Antònia Adroher | 2 €

Dijous 6CIÈNCIA. ‘Conviure amb la mort, el dia a dia d’un forense’. Amb Narcís Bardalet 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Méliès i el primer cinema de la fascinació’. Amb Joan M. Minguet.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CINEMA. ‘Five dance to dance’, de Rafa Molés i Pepe Andreu. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Robaiyat (Cançons de beure)’, de Fernando Pessoa.20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

MÚSICA. Arnau Tomàs (violon-cel). La integral de suites de Bach interpretada per un dels integrants del Quartet Casals.21.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 12 €

Divendres 7MÚSICA. Xavier Mendoza (ba-ríton) i Claudio Suzin (piano). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

TEATRE. ‘El pillo’, de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. [TA].21.00 | La Planeta | 18 €

TEATRE. ‘Terra baixa & Lluís

ecografia’. Amb Anna Carrera Burgaya i Xavier Sala-Blanch.19.00 | Casa de Cultura | Gratuït


Dimarts 11MÚSICA. ‘La repetició, un recurs sense fi’. Amb Juanjo Grande.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Colònies (i veïnats) in-dustrials de la Selva’, de Xa-vier Martí Ylla. Amb Jaume Sobrequés. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’, de Pere Aragonès i Andreu Mas. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

MÚSICA. Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria). Jazz22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dimecres 12ART. ‘Imatge, culte i promoció de Sant Narcís als segles XVII i XVIII’. Amb Francesc Miral-peix.19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CIÈNCIA. ‘Com recordem i per què oblidem’. Amb Ignacio Morgado.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

PENSAMENT. ‘Singularitat i genu-ïnitat’. Amb Francesc Granja.19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. ‘Una novel·lista, rata de biblioteca’. Amb Carme Riera.

Homar’, de Pau Miró. [TA].21.00 | Teatre Municipal |9 a 35 €

Dissabte 8FAMILIAR. Concert per a na-dons. [TA]. Idea original de Paolo Lameiro.10.30, 12.00 i 16.30 | El Canal (Salt) | 10 €

MÚSICA. Acoustic Vell. ‘Mu-sics&Comics’.11.00 | Centre Cívic Barri Vell | Gratuït

TEATRE. ‘El grito en el cielo’. [TA].21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

TEATRE. ‘Terra baixa & Lluís Homar’, de Pau Miró. [TA].21.00 | Teatre Municipal 9 a 35 €

MÚSICA. Adam Kolker Trio. Adam Kolker (saxo), Masa Ka-maguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

Diumenge 9FAMILIAR. Concert per a na-dons. [TA]. 10.30, 12.00 i 16.30 | El Canal (Salt) | 10 €

MÚSICA. Coral Preludi. Presenta-ció de ‘Cançons d’amor al llarg del temps’. [Girona Coral].12.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 5 €

TEATRE. ‘C.O.C.A.’. La Pulpe Teatro. [TA].18.00 | La Planeta | 6 €

CANÇÓ. Banda de la Impremta. Sandra Fern (veu), Manel Ca-sadevall (guitarra), Miquel Brugués (teclats), Popi Ruiz (baix) i Indra Vila (bateria).20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 10CIÈNCIA. ‘Anestèsia regional i

39

>>

19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

TEATRE. ‘Llibràlegs’. [TA].20.30 | Biblioteca Salvador Allende | 2 €

MÚSICA. Movin’ Wes. Cesc Adroher (guitarra), Txema Riera (hammond) i Ramon Prats (bateria). Boogaloo22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dijous 13CIÈNCIA. ‘El treball del metge forense, mites i realitats’. Amb Josep Arimany. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Méliès dibuixant’. Amb Magdalena Brotons.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

HISTÒRIA. ‘Una ciutat noucen-tista? La Girona de Masó du-rant la Mancomunitat’. Amb Joaquim Nadal, Joaquim M. Puigvert, Gemma Domènech, Rosa M. Gil i Jordi Falgàs.19.00 | Casa Masó | Gratuït

CINEMA. ‘Paths of Glory (Sen-deros de gloria)’, d’Stanley Kubrick.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

MÚSICA. Bal & Kan. Yannis Papaioannou (oud) i Aniol López (percussió). 22.00 | Sunset Jazz Club | 5 €

Divendres 14CIÈNCIA. Butaca Jaume Casa-demont. Amb Manel Esteller.19.30 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

TEATRE. ‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell |5 €

TEATRE. ‘King size’. [TA].21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 € (aforament reduït)

TEATRE. ‘Prendre partit’. [TA].21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

TEATRE. ‘Viejo, solo y puto’. [TA].21.00 | La Planeta | 18 €

MÚSICA. Zhenya Strigalev Smi-ling Organism. Zhenya Striga-lev (saxo), Carlos Arduy (trom-peta), Liam Noble (piano), Foley (baix), Harish Ragha-van (contrabaix) i Gregory Hutchinson (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 14 €

Diumenge 16CANÇÓ. Cor de la Universitat de Girona. Presentació de ‘Per-gamí de pedra’, cantata d’Al-bert Bosch. [Girona Coral].12.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 5 €

FAMILIAR. Orelles de xocolata. [TA].12.00 | Teatre de Sant Narcís | 10 €

MÚSICA. Jam Session.20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 17PENSAMENT. Els festivals en el turisme cultural a les ciu-tats mitjanes. Amb Francesc González, Brian McMaster, Pedro Homar, Manuel Casa-novas i Salvador Sunyer.16.00 | Auditori | Gratuït

CIÈNCIA. ‘Neurobiologia del dolor neuropàtic’. Amb Enric Verdú i José Miguel Vela. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Herr Pep (Crònica des de dins del seu primer any al Bayern de Munic)’, de Martí Perarnau. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït


Tati Cervià & Sepharazz MishpahaTati Cervià (veu), Toni Pujol (contrabaix i cors), Lluís González (piano) i César Martínez (bateria) presenten el disc ‘Solombra’, homenatge en clau de jazz al lle-gat musical dels jueus sefardites transmès de mares a filles.▶ Divendres 14 | 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

CANçó

hiSTòriA

Ruta pel barraquismeLa revista ‘Girones’, que dedica el número 2 a la immi-gració i el barraquisme, proposa una sortida guiada per espais de Montjuïc, Torre Gironella, les Pedreres i Torre Alfons XII on hi havia hagut o encara hi ha barraques.▶ Diumenge 16 | 09.00 | Sant Pere de Galligants | 5 a 10 € (amb inscripció: [email protected])

TEATRE. ‘Prendre partit’. [TA].21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

TEATRE. ‘Viejo, solo y puto’, de Sergio Boris. [TA].21.00 | La Planeta | 18 €

Dissabte 15TEATRE. ‘King size’. [TA].18.00 | El Canal (Salt) | 35 €

CANÇÓ. Orfeó Català.


Dimarts 18LLENGUA. ‘La perplexitat ba-bèlica: un món de llengües per al segle XXI’. Amb Josep Maria Nadal.18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. ‘Blanc i negre: el con-trast’. Amb Juanjo Grande.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Coaching familiar’, de Montse Urpí. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

CINEMA. ‘L’il·lusionista’, de Sy-vain Chomet.20.30 | Cinema Truffaut |2 a 4 €

MÚSICA. Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dimecres 19ART. ‘Glossari Fita 5. Fita Gi-rona’. Amb Joaquim Jubert. 19.00 | Fundació Fita | Gratuït

CIÈNCIA. ‘Per què perdem me-mòria amb l’edat’. Amb Igna-cio Morgado.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

HISTÒRIA. ‘La Guerra de Suc-cessió a Girona: entusiasmes i tebiors (1700-1720)’. Amb Xavier Torres, comissari de ‘La Girona moderna’.19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

LITERATURA. ‘L’arxivador i el no-vel·lista: universos paral·lels’. Amb Albert Villaró.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

TEATRE. ‘Llibràlegs’. [TA].20.30 | Biblioteca Ernest Lluch | 2 €


Dijous 20LLENGUA. ‘Els límits meridio-nals del català’. Amb Brauli Montoya. 18.00 | La Mercè | Gratuït(amb inscripció)

CIÈNCIA. ‘Grans catàstrofes: el treball d’un forense en casos extrems’. Amb Anna Hospital. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Méliès, abans i des-prés del cinema’. Amb Luis Alonso.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Contes de propina’, de Damià Bardera. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

TEATRE. ‘Tandy’. Angelica Lid-dell. [TA].21.00 | El Canal (Salt) | 28 €

MÚSICA. Rubén Berengena Trio. Cris Oriol (guitarra), Alix Levy (baix) i Rubén Berengena (ba-teria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 3 €

Divendres 21TEATRE. ‘Los esqueiters’. [TA].18.00 | El Canal (Salt) | 12 €

LITERATURA. Recital de poesia amb Roger Costa-Pau, Jordi Là-rios i Francesc Prat. Celebració de 25 anys de Cafè Central i Jardins de Samarcanda. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

MÚSICA. Tomeu Mut (orgue) i Enrique Sánchez (flauta). Clàssica. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

TEATRE. ‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell | 5 €

TEATRE. ‘Monstres’. [TA].21.00 | Teatre (Salt) | 15 a 18 €

DANSA. ‘Sin baile no hay pa-raiso’. [TA].23.00 | La Mercè | 15 €

Dissabte 22TEATRE. ‘Juli Cèsar. Trossos’. Romeo Castellucci crea una ‘performance’ iconoclasta re-cuperant el monòleg de Marc Antoni després de la mort del Cèsar. [TA].17.00 i 19.00 | Sant Domènec | 18 €

DANSA. ‘Rússia’. [TA].18.30 | El Canal (Salt) | 22 €

DANSA. ‘FLA.CO.MEN’. [TA].21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

TEATRE. ‘El Conde de Torrefiel’. [TA].23.00 | La Planeta | 15 €

MÚSICA. Gaël Horellou Quar-tet. Gaël Horellou (saxo), Etienne Déconfin (piano), Viktor Nyberg (contrabaix) i Antoine Paganotti (bateria).23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

la tria > NOVEMBrE

‘Accumulating’ + ‘Tarannà’El minimalisme coreogràfic d’Aimar Pérez Galí i el canvi permanent de les formes de Maria Campos. [TA].▶ Diumenge 23 | 11.30 | La Planeta | 13 €

Morgat MorgatPop-rock de Banyoles que canta l’amor, la decepció i l’es-perança.▶ Divendres 21 | 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 6 €

DANSA

CANçó

41

>>

PENSAMENT. ‘Franquisme i do-cuments secrets’. Amb Edu-ardo Martín de Pozuelo.19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA. ‘Joan Vinyoli co-mentat’. Amb Olga Cercós i Miquel Martín.20.00 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït


Dijous 27CINEMA. ‘Méliès a la Península Ibèrica’. Amb Begoña Soto.19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘La sèrie de la teva vida’. Amb Dani Lagi.19.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït

CANÇÓ. Presentació del llibre ‘Llach. Lletra i música’, de Xa-vier Amat.

Diumenge 23CANÇÓ. Coral Xàntica. ‘La volta al món en 25 cançons’. [Gi-rona Coral].12.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 5 €

DANSA. ‘Espera, espera, es-pera’. [TA].18.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

MÚSICA. ‘PaGAGnini’, d’Yllana Teatre i Ara Malikian. [TA].18.00 | Sala Montsalvatgede l’Auditori | 10 a 16 €

TEATRE. ‘Juli Cèsar. Trossos’. [TA].18.00 | Sant Domènec | 18 €

MÚSICA. Josemi Carmona & Ignasi Terraza. Josemi Carmona (gui-tarra), Ignasi Terraza (piano), Mario Rossy (contrabaix) i José Tobalo (cajón). 20.30 | Sunset Jazz Club | 12 €

Dimarts 25LLENGUA. ‘Les llengües a Cata-lunya’. Amb Albert Fabà.18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. ‘La variació: sem-blant, però diferent’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘El silenci dels telers’, d’Assumpta Montellà. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘La fossa’, de Pere Vilà Barceló. [TA].22.00 | Cinema Truffaut | 7 €

MÚSICA. Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria).22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dimecres 26MÚSICA. ‘Música i sonoritat urbana a la Girona del bar-roc’. Amb Josep Pujol.19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

PENSAMENT. ‘Les divisions de l’islam’. Amb Jordi Sidera 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. Núria Rial & Albert Guinovart. Obres de Toldrà, Schubert, Mompou, Poulenc i Guinovart.21.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 15 €

CANÇÓ. Bourbon. Sandra Fern (veu), Juan Cózar (trompeta), Xavi Molina (saxo), Nito Fi-gueras (piano), Pere Martí-nez (contrabaix) i Rubén Be-rengena (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 5 €

Divendres 28MÚSICA. Moana Quartet. Laura Madrià (violí), Sarah Claman (violí), Anna Ribera (viola) i Clara Manjón (violoncel). Clàssica. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

TEATRE. ‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell | 5 €

CANÇÓ. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Presen-tació del disc ‘Llegendes del pop & rock’.

21.00 | Sala Montsalvatgede l’Auditori | 15 a 25 €

DANSA. ‘Coup Fatal’, de Les Ba-llets C de la B & KVS. [TA].21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

Dissabte 29FAMILIAR. ‘Micro-Shakespeare’. [TA].17.00 | CaixaForum | 1 €

CINEMA | TEATRE. ‘Watching Pee-ping Tom’, d’Alícia Gorina. [TA].18.00 (pel·lícula) i 21.00 (espectacle) | La Planeta | 12 €

DANSA. ‘Coup Fatal’, de Les Ba-llets C de la B & KVS. [TA].18.00 | El Canal (Salt) | 35 €

CANÇÓ. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Presen-tació del disc ‘Llegendes del pop & rock’.19.00 | Sala Montsalvatgede l’Auditori | 15 a 25 €

TEATRE. ‘Bombollavà’. [TA].21.00 | Teatre Municipal |6 a 20 €

TEATRE. ‘Watching Peeping Tom’. [TA].21.00 | La Planeta | 12 €

MÚSICA. Ernesto Aurignac Quin-tet. Ernesto Aurignac (saxo), Jaume Llombart (guitarra), Marco Mezquida (piano), Deejay Foster (contrabaix) i Ramon Prats (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

Diumenge 30FAMILIAR. ‘Micro-Shakespeare’. [TA].11.00 | CaixaForum | 1 €

FAMILIAR. ‘Pinocchio’. [TA].12.00 | Teatre (Salt) | 8 a 12 €

TEATRE. ‘La supervivència de les lluernes’. [TA].18.00 | La Planeta | 6 €

CANÇÓ. The Hilliard Ensem-ble. Comiat d’una de les for-macions vocals més fasci-nants de tots els temps.19.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 20 €

Cobla 2.0Revisió de la cobla amb projeccions de mapping i in-fluències del jazz, el funk i la ‘chanson’.▶ Diumenge 30 | 12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 € (aforament reduït)

MúSiCA


la tria

DESEMbrEDilluns 1TEATRE. IV Torneig de Drama-túrgia Catalana. [TA].20.00 | La Planeta | 2 €

Dimarts 2LLENGUA. ‘La situació del ca-talà a la Catalunya del Nord’. Amb Joan Peytaví.18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

HISTÒRIA. ‘Torana, la filla jueva de Girona’. Amb Josep Tarrés. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. ‘Diversitat’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimecres 3HISTÒRIA. ‘El relat mític de la tran-sició’. Amb Ponç Feliu Llansa. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 4 LLENGUA. ‘El català a la Franja’. Amb Ramon Sistac.18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CINEMA. ‘Confessions d’un ban-quer’, de Marc Bauder. Docu-mental sobre els bancs d’in-versions.

20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

PENSAMENT. ‘Els sunnites o seguidors del profeta’. Amb Jordi Sidera. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. Christian Zacharias (piano).21.00 | Sala de Cambrade l’Auditori | 20 €

Divendres 5 TEATRE. ‘La gavina’. [TA].21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

TEATRE. ‘Molière la balla’. Amb Jordi Coromina i Ludovica Mosca. [TA].21.00 | La Planeta | 12 €

Dissabte 6DANSA. ‘L’incontro’. [TA].18.00 | Ateneu (Celrà) | 15 €

DANSA. ‘Óyeme con los ojos.’ Amb María Pagés. [TA].21.00 | Teatre Municipal |9 a 35 €

Diumenge 7FAMILIAR. ‘Gerónimo Stilton i els fantàstics’. [TA].12.00 | Teatre (Bescanó) | 15 €

TEATRE. ‘Cels’. [TA].18.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 € MÚSICA. Sunset Band. Joni Tramuntana (claqué i anima-ció), Nito Figueras (piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria).20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

DANSA. ‘Impro - Concert for a dancer’. [TA].21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

Dilluns 8 TEATRE. ‘Derretiré con un ceri-llo la nieve de un volcán’. Amb de Lagartijas Tiradas al Sol. [TA].18.00 | La Planeta | 18 €

Espai Conversa amb Montserrat CarullaCoincidint amb el seu comiat dels escenaris, l’actriu revisa la seva tra-jectòria.▶ Dilluns 1 | 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

Adrià PuntíEstrena de cançons que formaran part del disc que editarà l’any que ve i revisió de les seves peces més conegudes. [TA]. ▶ Divendres 5 | 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 €

CANçóPENSAMENT

43

PENSAMENT. ‘El sistema immu-nitari de l’ànima: com alliberar l’ésser de tot tipus de malal-ties’. Amb Mike George.19.00 | La Mercè | Gratuït

Dimarts 9LLENGUA. ‘Diversitat lingüís-tica sostenible’. Amb Albert Bastardas. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. ‘Mai no trenquis el si-lenci si no és per millorar-lo’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimecres 10HISTÒRIA. ‘El Consenso’. Amb Ponç Feliu Llansa. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 11LLENGUA. ‘Una llengua en d’a-ïllament: el cas de l’Alguer’. Amb Francesc Ballone. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CINEMA. ‘The Nightmare Before Christmas’, de Henry Selick i Tim Burton. Un dels grans clàssics de l’animació contemporània. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

PENSAMENT. ‘Els xiïtes o parti-daris d’Alí’. Amb Jordi Sidera. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 12MÚSICA. Quintet Kàssia. Laura Saperas i Teresa Galceran (flauta travessera), Marion Peyrol (violoncel), Eva del Campo (clavicèmbal), Mireia Latorre (veu) i Berta Vidal (ac-triu). Barroc. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

Dissabte 13ART. ‘Escultura i música’. Debat amb Manel Palahí, Antoni Batista i Xevi Planas.17.30 | Auditori | Gratuït

MÚSICA. Xevi Compte (bols tibetans, cants d’harmònics, monocordi i piano) i Anna Costa (violoncel).19.00 | Auditori | Gratuït

CANÇÓ. Standstill. Presenta-ció de ‘Dentro de la luz’. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 €

MÚSICA. Rob Garcia 4. Noah Preminger (saxo), Marco Mezquida (piano), Masa Ka-maguchi (contrabaix) i Rob Garcia (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

Diumenge 14MÚSICA. ‘The Snowman’. Un clàssic de Nadal per a tots els públics.12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 € (aforament reduït)

MÚSICA. Nadal barroc amb l’Orquestra de Girona.19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 €

CANÇÓ. Banda de la Impremta. Sandra Fern, Manel Casade-vall, Miquel Brugués, Popi Ruiz i Indra Vila.20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dimarts 16LLENGUA. ‘El català sense ter-ritori dels gitanos europeus’. Amb Eugeni Casanova. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

Dimecres 17CANÇÓ. Escola Municipal de Música.19.00 | La Mercè | Gratuït

HISTÒRIA. ‘El Pacte Constitu-cional’. Amb Ponç Feliu Llansa. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 18CINEMA. En curt. Premis Goya.20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

PENSAMENT. ‘Quan la política passa per la guerra’. Amb Josep Tarrés. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 19CANÇÓ. Indira Ferrer-Morató (soprano) i Antoni Mas (piano).

Havaneres de concert.20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA. Espai Jazz.21.30 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dissabte 20CANÇÓ. Soweto Gospel Choir. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 a 35 €

CANÇÓ. Dena de Rose Trio. Dena de Rose (veu i piano), Ignasi González (contrabaix) i Esteve Pi (bateria).23.00 | Sunset Jazz Club | 10 €

Diumenge 21MÚSICA. Conservatori de Per-pinyà. Jazz.20.30 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dimarts 23MÚSICA. Escola de Música de Sant Gregori. Jazz.20.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

TRADICIONS. Hanukkà. Encesa del canelobre de la Festa de les Llums jueva.20.00 | Plaça del Vi | Gratuït

Dissabte 27MÚSICA. Gumbo Jass Band. 18.00 | EspaiCaixa | 3 a 6 €

CANÇÓ. Sergio Dalma.21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 30 a 45 €

45

Classe magistral per aprendre a mesclar vídeos. Amb DJ2D2.26 /11 | 11.30 | Espai Marfà | Gratuït

JORNADES>‘Promotors, artistes i segells locals’. Amb Ricard Robles, Pablo Redondo, Xavier Cervantes, Roger Cervantes, Richard Royuela i Ruben Wagensberg.30/10 | 16.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)>‘La dictadura de la pista de ball‘. Amb Jeff Mills, Ángel Molina, Dosem, Javier Blánquez i Oriol Rosell. 30/10 | 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)>Ángel Molina (techno), Andrei (deep-house) i Quazar (techno).30/10 | 23.59-06.00 | Sala Platea | 10 a 12 €

WEB www.girona.cat/emhuTELÈFON 972 223 305

CICLE >‘Autors italians: Petrarca, Manzoni, Svevo i Pirandello’. Amb Giovanni Albertocchi.3/11, 10/11, 17/11 i 24/11 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)

WEB www.girona.cat/emmTELÈFON 972 210 030

AULA OBERTA>‘Franz Liszt’. Amb Rafael Esteve.15/11 | 10.30-13.30 | La Mercè | 9 €>‘Giuseppe Verdi, Rigoletto’. Amb Rafael Esteve.29/11 | 10.30-13.30 | La Mercè | 9 €

WEB www.girona.cat/marfaTELÈFON 972 010 009

CONVOCATÒRIES>Ajudes per a l’enregistrament de maquetes.1/11 a 30/11

CURSOS>WordPress per a projectes artístics.5/11 al 10/12 | 19.15 | 40 €(amb inscripció)>Tècniques de veu i cant de nivell 3.25/11 al 23/12 | 19.00 | 30 € (amb inscripció)

SESSIONS>Concert Buc Obert. 20/11 i 18/12 | 19.00 | Gratuït>Girona XL. Jornades de cultura hip-hop.20/12 | 16.00 | Gratuït (amb inscripció)

TALLERS>‘Organitzem un concert’. Assessorament legal.6/11 | 18.30 | Gratuït(amb inscripció)>‘Cordes extremes’. Tècniques d’improvisació per a instruments de corda fregada. Amb Ernesto Briceño.8/11 | 10.30 | 15 €(amb inscripció)>Manipulació d’equips de so i llums de petit format.22/11 | 10.00 | Gratuït(amb inscripció)>Taller d’arreglar canyes de gralla. Amb Daniel Carbonell.22/11 | 16.00 | 5 €(amb inscripció)>Iniciació a l’harmònicade blues.26/11 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)>Manteniment de baixi guitarra.4/12 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)>Creació de sons pera teclats. Amb Arecio Smith.11/12 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)

WEB www.rafaelmaso.orgTELÈFON 972 413 989

VISITES GUIADESDimarts a dissabte (diumenges i dilluns només

per a grups de més de 20 persones) | 2’5 a 5 €(amb inscripció)>Amb jocs i recursos didàctics. Dissabtes i diumenges | 12.00 i 18.00 | Amb inscripció>Per a alumnes de P5 a BAT.Dilluns a divendres |Amb inscripció

WEB www.mac.cat/Seus/GironaTELÈFON 972 203 632

VISITES DRAMATITZADES26/10 | 12.00 | Gratuït(amb inscripció)

WEB www.museuart.comTELÈFON 972 203 834

PORTES OBERTES28/10, 25/11 i 30/12 |10.00-18.00 | Gratuït29/10 | 10.00-14.00 | Gratuït

VISITES GUIADES>Antic hospital de Santa Caterina.15/11 i 20/12 | 11.00 | 2 a 3,50 €

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELÈFON 972 222 229

ITINERARIS>‘La memòria secreta de la Girona pecadora’. Amb Gerard Bagué.25/10 | 12.00 | 2 a 4 €>‘La Girona moderna’.14/12 | 11.30 | Gratuït

PORTES OBERTES29/10 | 10.30-17.30 | Gratuït2/11 i 7/12 | 10.30-13.30 | Gratuït>Refugi antiaeri del Jardíde la Infància.31/10 | 10.30-13.30 | Gratuït

PROJECCIONS>‘Amagats sota terra’. Testimonis de trenta gironins que van viure la Guerra Civil. 1/11 i 2/11 | 10.30 i 13.00 | Gratuït

VISITES DRAMATITZADES>‘La veu del vell edifici’.5/12 | 20.00 | 2 a 4 €

VISITES GUIADES >Convent de Sant Antoni.2/11 | 12.00 | Gratuït>‘Bombes sobre Girona’.15/11 i 20/12 | 12.00 | 2 a 4 €>Rellotge de la catedral al MHG i a la Catedral.16/11 i 23/11 | 11.00 i 13.00 | Gratuït (amb inscripció)

WEB www.girona.cat|callTELÈFON 972 216 761

PORTES OBERTES29/10, 2/11 i 7/12 | 10.00-14.00 | Gratuït

VISITES GUIADES>‘Call endins’.Cada dia (excepte dilluns) | 12.00 | 6 €>‘Especial Call endins’.Dissabtes | 12.00 | 6 €

VISITES TEATRALITZADES>‘La família de la Sara’. Amb La Minúscula.25/10 | 11.30 i 16.30 | 7 €29/11 i 27/12 | 11.30 | 7 €

WEB www.museudelcinema.cat TELÈFON 972 412 777

CURSOS>‘Ens agraden els musicals. I què?’. Amb Josep Mir.8/11, 15/11, 22/11 i 29/11 i 13/12 | 10.30 | 60 a 80 €

FAMILIARS>‘Caps de setmana animats’. Sèrie d’animació ‘Capelito’. Dissabtes (17.00) i diumenges (11.00) | Gratuït

PORTES OBERTES02/11 i 07/12 | 11.00 a 15.00 | Gratuït


les exposicionsAuditori[www.auditorigirona.org]→ Partitures de ferroEscultures de Manel Palahí.1 de desembre a 11 de gener.Visita guiada (seguida d’un debat amb Antoni Batista i Manel Palahí, i d’un concert de Xevi Compte i Anna Costa): 13 de desembre a les 16.45.

Biblioteca Antònia Adroher[www.girona.cat/biblioteques]→ 1714, dibuixant el mite 7 a 19 de novembre. → Mira que són bèsties2 a 28 de desembre.

Biblioteca Just M. Casero[www.girona.cat/biblioteques] → Paraigües il·lustrats3 a 25 de novembre. → Simone de Beauvoir1 a 28 de desembre. Bòlit_LaRambla[www.bolit.cat]→ Drone Paco Torres Monsó.Fins al 18 de gener.

Bòlit_StNicolau[www.bolit.cat]→ Drone Paco Torres Monsó.Fins al 18 de gener.

CaixaForum[www.caixaforum.com/agenda]→ Georges Méliès. La màgia del cinema Fins a l’11 de gener.Visites guiades: 8, 15, 22 i 29 de novembre,13 i 27 de desembre a les 19.00.Visites-taller: 15 de novembrei 13 de desembre a les 18.00.→ Juan Ugalde Fins a l’1 de març. Visites-taller: 8 de novembre a les 18.00i 21 de desembre a les 12.00.

Casa de Cultura[www.casadecultura.cat]→ Les ciutats europees de Josep Pla Fins al 31 d’octubre. → La veu de les colònies industrials31 d’octubre a 28 de novembre.→ Documents de Girona. 922-2014. Arxius, memòria i futur Fins al 13 de desembre.→ Ahir, avui i demà. Catalunya emprèn idees que mouen Catalunya17 de novembre a 13 de desembre.inauguració: 17 de novembre a les 12.00.→ Dibuixant el nostre món 2 a 19 de desembre.

Casa Pastors[www.girona.cat/colorlatent]→ Color latent24 d’octubre a 2 de novembre.

Centre Cultural La Mercè[www.girona.cat/ccm]→ Projectes finals emaArt Fins al 28 de novembre. → Projectes finals seleccionats emaArtMariona Pujolàs, Montse rocaberti Montse Teixidor.Fins al 28 de novembre.inauguració: 28 d’octubre a les 19.30.→ Proximitat Obres d’alumnes de fotografia de l’EMA. Fins al 13 de desembre.→ Joan Brossa: Escolteu aquest silenci18 de desembre a 30 de gener.inauguració: 18 de desembre a les 19.30.

Col·legi d’Arquitectes[www.arquitectes.cat]→ Anna & Eugeni Bach Fins al 7 de desembre. → CaboSanRoque 12 de desembre a 8 de febrer.

Espai dels Amics del Museu d’Art[www.amicsmda.org] → Notes de jardinsTonyi Barbero. 1 a 30 de novembre.inauguració: 12 de novembre a les 19.00.→ Sense títolJordi Gispert. 1 a 31 de desembre.inauguració: 2 de desembre a les 20.00.

Espai Santa Caterina[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/ espai_santa_caterina]→ Llapis i... acció! roser Capdevila.Fins al 18 de gener.

Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG[www.udg.edu/FEP]→ Centenari de les escoles normals de mestres de Girona (1914-2014)Fins al 19 de desembre.

Fundació Fita[www.fundaciofita.com]→ Fita Girona5 de novembre a 13 de desembre.inauguració: 5 de novembre a les 19.30.→ Exilis17 de desembre a 31 de gener.inauguració: 17 de desembre a les 19.30.

Fundació Rafael Masó[www.rafaelmaso.org]→ Masó: arquitectura publica durantla Mancomunitat Fins al 31 de gener. Visita guiada: 22 de novembre a les 13.00.

Fundació Valvi[www.fundaciovalvi.cat]→ De la tempesta a la calma Josep Niebla.El Niebla menys conegut, amb un calculat equilibri ple de simbolismes, amb

la forma i el gest sempre latents. 20 de novembre a 5 de gener.→ L’enigma del jo Moisès Sidrach. Fins al 8 de novembre.

Galeria El Claustre[www.elclaustre.com]→ Jordi Jubany Fins al 8 de novembre. → Xavier Carbonell i Rosa Serra13 a 29 de novembre.inauguració: 13 de novembre a les 20.15.→ Col·lectiva de Nadal 2 de desembre a 3 de gener.

L’Estació Espai Jove[www.girona.cat/estacio]

→ Instintsil·lustracions a llapis i aquarel·la de Nirvana Jiménez.Fins al 19 de novembre.

→ Retrats imaginarisEscultures de Nahuel Forchini.20 de novembre a 19 de desembre.

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona[www.mac.cat/Seus/girona] → Els Iapodes. Un poble desconegut Fins a l’1 de març.

Museu d’Art de Girona[www.museuart.com]→ Viladomat. L’home, l’artista, l’obra Fins al 2 de novembre. → El museu convidat: Museu de la Musica Fins a l’11 de gener. → Identitat augmentada Fins a l’11 de gener. → Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d’Art de Girona13 de desembre a 24 de maig.

Museu d’Història de Girona[www.girona.cat/museuhistoria]→ La Girona del 1714Fins al 31 d’octubre. → La Girona moderna, de l’obrador al baluard 29 d’octubre a 6 d’abril. inauguració: 29 d’octubre a les 12.30.Visites guiades: 29 d’octubre a les 13.00 i 29 de novembre a les 12.00. itinerari: 14 de desembre a les 11.30.→ Mostra de pessebres i diorames19 desembre a 8 de gener. Museu d’Història dels Jueus / Patronat Call de Girona [www.girona.cat/call] → Pergamins de la sinagoga de GironaFins al 2 de novembre. → La Girona dissident 29 d’octubre a 6 d’abril.

Museu del Cinema[www.museudelcinema.cat]→ Estrelles del silenci Fins al 25 de gener.