revista giola - clonica networks...revista giola 10 institutgiola, llinarsdel vallès curs2012-13...

RREEVVIISSTTAA GGIIOOLLAA1100 IInnssttiittuutt GGiioollaa,, LLlliinnaarrss ddeell VVaallllèèss CCuurrss 22001122--1133

¡¡FFeelliizz NNaavviiddaadd!!Entrevista a Fernando Claudín

Xerrada amb José Luis IbáñezL'escola verda del Giola

Doctora Ana Oliva de FrutosTània, l'educadora social delinstitut

Escriptora Marina Martori

El Pla Català de l'EsportTroy l'aventurer: relat delprofessor Enric Vega

Així es el nostre escriptor SerafínLa història es repeteix: article

Hablamos de política con JoseManuel Bueno

Curiosidades matemáticas, porJosep Pericas

Día de la ciencia

Toni Rodríguez

En este número, entre otros...

22EE DD II TTOO RR II AA LL

II NN SS GG II OO LL AA

Aquí teniu la primera revista d’aquest curs, nou format, novaimatge, nou professor responsable, diferents alumnes peròamb un mateix objectiu, donar a conèixer una mica més el diaa dia de l’institut.Estem en un moment difícil per a tothom, molt atur, menysprofessorat al centre, més hores de feina, menys sou, mésalumnes però a tot el personal que treballa al centre (tantProfessorat com PAS i Educadora Social). Amb tot plegat hotenim clar, el nostre jovent no té cap culpa d’estar en aquestasituació, no ha pres cap decisió que ens hagi portat aquí. Peraixò intentem donar el millor servei possible i que la formacióque rebin els permeti prendre les seves decisions i trobar elseu camí, encara que sigui fora d’aquí.Des de fa uns dies ens arriben notícies que fan trontollar elmodel d’immersió lingüística que ha funcionat durant 35 anysa l’escola catalana. Jo ja era professora quan hi havia fortesdiscussions als claustres per iniciar les classes amb català,convèncer a les famílies (moltes immigrants en el lloc on jotreballava) que l’ensenyament del català i en català millorariala integració a Catalunya, les capacitats lingüístiques delsseus fills.Ara sembla que tornem a altres temps ja que s’ignoren totesles investigacions pedagògiques actuals, els canvis de l’entorn,les noves maneres de fer, tot el treball i esforç de moltsprofessionals durant anys. El govern central s’oblida delscanvis socials que s’han produït i intenta tornar a un modeld’educació que només estava a l’abast d’uns quants i on no hihavia fracàs escolar, entre d’altres coses, perquè la majoria noestudiaven. Sembla que tenir més capacitats lingüístiques haesdevingut un problema.Malgrat tot i per molt difícil que ens ho posin, hem decontinuar treballant plegats per l’educació dels nostres jovesperquè s’ho mereixen i són el futur d’aquest país.Sílvia Genís i Filbà

LaRev

istaGio

laesu

narev

istared

actada

poralu

mnos,

profes

oresy

demás

miemb

rosdel

institu

todee

nseñan

zasec

undaria

GIOLA

deLlin

arsdel

Vallès.

Cualq

uierco

labora

cióne

stásuj

etaala

snorm

asmá

selem

entale

sdere

spetoy

sentido

común,

porcon

siguie

nteno

seace

ptanp

articip

acione

socol

aborac

iones

quepue

danres

ultar

ofensi

vasod

egrada

ntesp

aracua

lquier

person

aoins

titució

n.En

ningún

mome

ntolao

pinión

delos

colabo

radore

ssea

sumec

omola

opinió

ndela

revista

nicom

opost

uraofic

ialdel

Institu

toGiola

.

33FFee rr rr aa nn CC ll aa uu dd ii nn :: ""AA ll oo ss jj óó vv ee nn ee ss ll ee ss aa cc oo nn ss ee jj oott rr aa bb aa jj aa rr yy ee ss ff oo rr zz aa rr ss ee yy ,, ss oo bb rr ee tt oo dd oo ,, ss ee rr mm áá ssss oo ll ii dd aa rr ii oo ss ""


Ferran Claudín es el encargado de la escuela verde y también es nuestroprofesor de bilogía y geología. Hace muchos años que trabaja en el institutoGiola.1¿De qué trabajas en el medioambiente?Trabajo de responsable del huerto. Y fuera del huerto, en el CCAF (centre deformación en Aerocología y sostenibilidad) (Palau)2¿Cuáles son los objetivos que os planteáis al inicio del curso? ¿Piensas quese cumplirán finalmente?Conseguir que los alumnos planten 20 plantas solos. Sí, los del huerto.3¿Te gusta tu trabajo? ¿Prefieres ser profesor o dedicarte al campo?Sí, me gusta más dedicarme al campo porque mi familia es campesina.4¿Aparte del tema de medioambiente haces alguna otra cosa?Sí, doy clases y fuera del colegio me dedico a investigar impactosmeteorológicos.5¿Hay alumnos que te ayudan? ¿Cuántos? ¿Qué les aporta a tus alumnos?Sí, todos los del huerto y de la escuela verde. 12 del huerto y dos por clasede delegados de medio ambiente. Les aporto ganas de trabajar e ilusiones.

6¿Desde cuándo llevas trabajando en esto?Desde hace 15 años, y en el huerto ecológico menos de 10 años7¿A tus alumnos les gusta ayudarte en el trabajo?Sí, los del huerto me ayudan. Los de clase no tanto.8¿Qué se hace con los alimentos plantados?Se los llevan entre los alumnos y profesores (yo nunca, ya que tengo un pequeño huerto en casa).9¿Cuántos tipos de alimentos se plantan? ¿Cuáles?Aproximadamente 1820 plantas, básicamente hortalizas.10¿Los alumnos se llevan algún beneficio con el trabajo?Sí, que cojan la idea de trabajo en equipo y la idea del tiempo.11¿Donde conseguís las plantas?En los sobres de semilla o de plantas (algunas las compramos y otras las cuidamos entre todos).12¿Piensas que debería incentivarse más este tipo de trabajos?Deberían todos los alumnos saber más el hecho de plantar y sobre el campo, ya que es un tipo de supervivencia.13¿Cómo ves la situación económica del país?Mal y se pondrá peor porque no se está yendo por el buen camino. Hay que olvidarse del crecer por crecer porque esimposible.14¿Crees que volveremos algún día a la tierra debido a la crisis económica? ¿Volveremos todos al campo?Seguramente sí y tendrá una importancia mayor de la que tiene ahora. Casi todos volveremos al campo.15¿Qué nos aconsejas a los jóvenes de hoy en día?Lo primero estudiar y esforzarse, y lo segundo ser más solidarios y cooperar entre nosotros. Y lo tercero si tenéispadres o abuelos del campo “apretarlos”.16¿Qué opinas de los alumnos/as del instituto Giola?Que son buena gente pero podrían trabajar un poco más.

Maite Serrat y José Manuel Corral3º ESO

44


LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa (( pp ee rr FFee rr rraa nn CC ll aa uu dd ii nn ))

Ara ja fa uns anys, el Giola va decidir presentarse al projecte d’escoles verdes. Aquest projecte pretenia, segons laGeneralitat, ser un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volien innovar, incloure,avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguessin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nousreptes i valors de la sostenibilitat. De fet la Generalitat es plantejava tres grans objectius:• Ajudar els centres a incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre(currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.).• Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn.• Afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. Fer xarxa.Per a mi, el més important és el reconeixement de que l'educació per a la sostenibilitat dels futurs ciutadanes iciutadans durant el seu període de formació escolar era i és clau: una educació consistent en un procés permanent iparticipatiu d'aprenentatge, que propugna valors i accions que contribueixen a estimular la formació de societatssocialment justes i ecològicament equilibrades, capaces d'establir relacions d'interdependència sense renunciar a laseva identitat pròpia.No entraré a valorar les qüestions ideològiques i polítiques que implica el voler tenir societats socialment justes iecològicament equilibrades. Tant sols fer constar que l’actual tendència política neoliberalconservadora no hi ajudagaire en la consecució d’aquestes finalitats.Ens trobem doncs, en que el canvi més important que hem d’impulsar no es de continguts (massa vegades extensos idonats fins l’extenuació), ni procedimentals (saber resoldre un determinat problema que hem creat amb unadeterminada actuació....), sinó d’actituds, valors i normes.Sense un canvi en les nostres maneres de fer, de pensar,en les creences arrelades des de petits i acceptades coma normals per la nostra societat, en la nostra relació quotidiana amb l’entorn immediat........no hi haurà cap canvien la direcció de la sostenibilitat. Perquè la sostenibilitat,concepte utilitzat sovint en boca de gent amb interessosgens clars, pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguincapaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es mantéla biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. Lasostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer.Evidentment, creixement i sostenibilitat son incompatibles. No pot haver un creixement sostenible en un planeta, quecom el nostre, és finit. I això ens planteja un problema, ja que la nostra societat – al menys l’occidental de la qual enformem part – es basa en el creixement exponencial i continu. NO poder créixer, al menys com ho fèiem fins ara,planteja problemes associats com els que estem veient: crisi econòmica, atur i degradació social. D’altre banda, una

"Sense un canvi en les nostres maneresde fer, de pensar, en les creencesarrelades des de petits i acceptades coma normals per la nostra societat, en lanostra relació quotidiana amb l’entornimmediat........no hi haurà cap canvi enla direcció de la sostenibilitat"

55


LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa (( II II ))

Amb totes aquestes consideracions, ¿ què podem fer des del Giola ?. Lluny de rendirnos i adoptar postures derrotistes,hem de pensar que tot té solució o al menys val la pena buscarles (sempre amb temps, planificantles i evitant lesimprovisacions). No partim de cero: durant els darrers anys, el camarada Juan Sanchez, els delegats ambientals i elcomitè ambiental, han fet una bona feina. S’han dut a terme moltes activitats i accions que han permès aconseguir larenovació del distintiu del centre un cop més. Però cal continuar i anarnos adaptant als nous reptes. Per ferho s’handefinit una sèrie d’objectius que ens serviran de guia al llarg d’aquests anys (perquè assolir la sostenibilitat no es unatasca d’un dia......sinó un camí llarg..), a saber:a.Foment de l’horticultura ecològica com a projecte quepretén acostar el respecte per la natura i els seus ritmes,la capacitació per produir part dels nostres aliments il’assumpció de que el treball cooperatiu és important.b.Foment del estalvi energètic, de l’austeritat en el consum general, del reciclatge, del manteniment de l’ordre i netejadel centre pels seus propis ocupants (alumnes i professors).......com a part del viure assumint el “menys per viuremillor”. Dins d’aquest punt és important el control de les despeses d’aigua, llum, gas i paper que realitza el centre, pertal de divulgarlo a la comunitat educativa del mateix i conscienciarla sobre els guanys o pèrdues que esdevinguin.c.Foment del vincle del centre amb les entitats i la vida del poble. Aquesta és una conseqüència obvia del fet de tenir enel nostre centre els fills/es dels habitants de Llinars i per tant de formar part de la història del poble.d.Fer conferències, xerrades i activitats de conscienciació....Hauríem de funcionar com una taca d’oli que amplia el seuradi d’influència i dissemina el seu missatge a altres indrets. Dins d’aquest punt també cal incloure, aquelles activitatscom ara l’elaboració de tríptics, documentals...etc, destinades a la divulgació del nostre missatge.e.Foment del treball cooperatiu. Davant dels nous reptes que ens planteja aquest nou e incert futur, enlloc delpromogut individualisme, el més lògic sembla el treball cooperatiu com a forma de canviar cap a un nou paradigmad’organització econòmica i social.f.Foment del trànsit cap a les energies renovables com a fonts energètiques que, si bé no serviran per mantenir el actualmodel BAU (Bussines As Usual), com a mínim garantiran una base mínima per la societat del futur.g.Implicació de la comunitat educativa en les mesures de seguretat. Aquest objectiu té a veure amb la prevenció mésque en el guariment. Cal millorar la prevenció davant de les mesures que hem de realitzar un cop ha succeït allò que nodesitjàvem (p.e. la fumigació amb pesticides de síntesi dels productes de l’hort destinats a la nostre dieta que potprovocar danys al nostre organisme, la realització de pràctiques de laboratori sense les mesures de seguretat adients la

gran part de científics estan avisant des de fa temps que al ritme actual de predació de recursos –per part sobretot dels països desenvolupats – la majoria d’ells estaran exhaurits abans de lameitat d’aquest segle. És a dir que no tant sols existeix una incompatibilitat semànticacreixementsostenibilitat sinó que a més hi ha una no possibilitat de creixement inherent alactual model. Una impossibilitat física.

qual cosa pot provocar danys al nostre cos...etc).h.Incorporació dins del currículum de les diferents matèries de conceptes,activitats, valors, actituds i normes relacionades amb la sostenibilitat. Es tractad’un treball interdisciplinar ja que la sostenibilitat no pot estar ubicada dinsd’una determinada àrea sinó que ha d’afectar a totes les activitats humanes.Aquests objectius cal realitzarlos entre TOTS. Ja hem dit que es tracta d’untreball cooperatiu. Cooperació dels delegats ambientals que amb el seu exemplehan d’engrescar als seus companys en la consecució dels diferents itemsproposats, cooperació del comitè ambiental i professors facilitant les tasques

"S’han dut a terme moltesactivitats i accions que han permèsaconseguir la renovació deldistintiu del centre un cop més"

66


LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa (( II II II ))

Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no dici em poso a apedaçar. Cap dels prodigisque anunciaven taumaturgs insignesno s'ha complert, i els anys passen de pressa.De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d'angoixa i de silencis.I som on som; més val saberho i dirhoi assentar els peus en terra i proclamarnoshereus d'un temps de dubtes i renúnciesen què els sorolls ofeguen les paraulesi amb molts miralls mig estrafem la vida.De res no ens val l'enyor o la complanta,ni el toc de displicent malenconiaque ens posem per jersei o per corbataquan sortim al carrer. Tenim a penesel que tenim i prou: l'espai d'històriaconcreta que ens pertoca, i un minúsculterritori per viurela. Posemnosdempeus altra vegada i que se sentila veu de tots solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escolti.I en acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via fora!,que tot està per fer i tot és possible.M. Martí i Pol

Tot està per fer i tot és possible......menys rendirnos. Aixíque aprofito aquestes pàgines per animar a TOTHOM aparticipar en el projecte Escoles Verdes del Giola. Totaaportació es bona, tota persona necessària, totacol•laboració benvinguda. El camí es llarg peròencisador.....aprofitemho.

dels delegats ambientals i cooperació de les entitats del poble afavorint una bona relació amb el centre on estroben els fills dels seus habitants. Sembla evident, del dit fins ara, que entre TOTS trobarem nous objectius i queres es dona per definitiu. Com deia en M. Martí i Pol:

Ferran M. Claudin

77XX ee rr rraa dd aa aa mm bb JJoo ss éé LL uu íí ss II bb áá ññ ee zz

El passat dilluns 1 d’octubre, els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam assistira una xerrada realitzada pel senyor José Luís Ibáñez amb l’objectiu defomentar l’hàbit lector entre els joves de la nostra edat.La xerrada es va fer a “La Sala” de 13:00 a 14:15 aproximadament.Ell, va néixer a Rubí, Barcelona l’any 1961. És periodista, guionista iredactor publicitari. Com guionista de ficció ha treballat per TV3 i RTVE.També ha estat veu en off en programes televisius com Pressing Catch aTelecinco.Ha rebut el Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya pels seusprogrames radiofònics sobre llibres i literatura.Tant ell com el seus fills, van estudiar al mateix institut en que nosaltresho estem fent ara.Una de les coses que més va repetir, era que no ens creguéssim el queens diuen els professors sobre que no trobarem treball.

També ens va dir una frase que li havia dit un professor quan ell era jove. Deia que una personaqualificada, pot arribar més lluny que una persona que no ho és.Ens va explicar, que al seu fill, solament per haver llegit molts llibres quan era jove, el van agafar per ala fabricació d’un videojoc. Era el que s’encarregava de fer el disseny de les peces de roba i de lesarmes.Vam estar parlant dels llibres. Una cosa molt important que va dir, es que no és el mateix llegir perobligació que per plaer.Estic totalment d’acord amb aquesta frase perquè hi ha gent a la que l’agrada llegir i no té capproblema amb el llibre que sigui, però hi ha d’altres, que a lo millor solament els hi agrada llegir sobretemes determinats. Després hi ha altres persones que al seu temps lliure l’aprofiten per fer altres cosesen comptes de llegir.María Giravent2ºA

Ens va ensenyar les diferentscaracterístiques dels llibres:diferents formes.quantitat de fulls.de diferents tipus de tamanys.

Va donar consells sobre que llegir, ens va suggerirque els llibres que estaven basats en películes erenmés emocionats, perquè tens la sensació de ser elprotagonista.


88EEnn tt rreevv iiss ttaa aa AAnnaa OOll iivvaa ddee FFrruuttooss

Ana Oliva es una doctora con una granformación y con mucha experiencia.En su centro ella se dedica a losreconocimientos médicos necesarios parala renovación de los carnets de conducir,dietismo y acupuntura. En esta entrevistanos hablará de su trabajo y de cómo leestá afectando la crisis.1.¿Es duro ser doctora?Si el trabajo te gusta, no es duro. Te tieneque gustar para estar contenta.2.¿Has tenido algún paciente al que lehayas tenido que decir "se morirá"?Cuando estudiaba había tenido casos, perolas personas ya sabían más o menos queeran terminales. Tampoco me puedo poneren su piel, porque sería muy difícil.3.¿En que estás especializada? ¿Tiene otrassalidas tu especialidad?En acupuntura y dietas. Tiene un pocomás de salida, ya que hago dietas amedida y a la vez acupuntura.4.¿Tienes que ser inteligente para sermédico o con esfuerzo lo puedesaconseguir?Más que inteligente, tener ánimos paraesforzarse.5.¿Cuántos años llevas en la profesión?Desde el año 1983, en total 29 años.6.¿Has conocido a algún médico famoso?Sí, a más de uno.7.¿Conoces a algún médico que trabaje enla Seguridad Social que algún mes no hayacobrado?No

8.¿Usted es de aquellas que una vezacabas la carrera te olvidas de estudiarmás, o has seguido haciendo cursos?Nunca hay que dejar de estudiar, hehecho cursos.9.¿A qué edad te interesaste por lamedicina?Desde que era pequeña sabía lo quequería ser: médico.10.¿Qué piensas de los recortes enSanidad?Que hay otras cosas en las que elgobierno podría recortar, no en sanidad yenseñanza.11.¿Te han afectado los recortes? ¿En quéaspecto?Sí, me han afectado. En el aspecto detener que trabajar más tiempo y cobrarmenos.12.¿Viene menos gente por el incrementodel precio de los medicamentós? ¿Y por elIVA?Tienen más faena en la Seguridad Socialque en nuestros centros que sonprivados. Por el IVA no se ha notado.Pienso que se debería reducir el precio delos medicamentos, ya que los jubiladostoman bastantes, y es un consumo altopara ellos.13.¿Tienes menos recursos? ¿Por qué?Sí, porque los de sanidad controlanmilésima a milésima. Se están pasando.14.¿Ha bajado el personal? ¿Por qué?Sí, por recortes de presupuesto.

15.¿Los sueldos han bajado?¿Por qué?Sí, han bajado, y al que no se le ha bajadose ha tenido que despedir. Todos losinterinos y suplentes se les ha despedido,porque no se les puede pagar.16.¿Viene más gente al ser una consultaprivada?¿Por qué?No, viene menos gente porque tienen quepagar.17.¿Tiene muchos gastos una consultaprivada?En tema de material bastante, y en elaspecto normal depende la consulta, sitiene otorrinos, si tiene oculistas...18.¿Encuentras bien que las personashagan huelgas y/o manifestaciones por losrecortes? ¿Por qué?Creo que no sirven de nada, porque lospolíticos no van con transporte público, nitampoco van de compras... Así que a ellosno les molestan las manifestaciones; y porel tema de las huelgas a ellos tampoco lesmolesta, hay que atacar en diferentesaspectos.19.¿Crees que con los recortes en sanidady enseñanza mejorará España?Tengo esperanza de que sí, pero es difícil.20.¿Crees que si Cataluña se independizade España mejorará en sanidad yenseñanza?No es el momento de pensar en eso. Creoque no.21.¿Te ha gustado la entrevista que te hehecho?Sí, mucho. Me gusta que me haganencuestas o entrevistas. Gracias.Gracias, Ana. Por la entrevista que nos hasofrecido para la revista de nuestroinstituto.

Mónica Espinar Corral3ero B


99RR ee cc oo nn oo cc ii mm ii ee nn tt oo aa ll oo ss mm ee jj oo rree ssdd eepp oo rr tt ii ss tt aa ss dd ee LL ll ii nn aa rr ss dd ee ll VVaa ll ll éé ssEl pasado 11 de septiembre, se reconoció a los mejores deportistas de Llinars del Vallés, enla sala de actos de Llinars.Muchos de los reconocidos son estudiantes del Instituto Giola, nuestro centro, como, por ejemplo, Laura

Martín en la actividad de ajedrez, que ha ganado varios premios en su afición. O como el equipo “Infantil” deSegundo Año, que han ganado la Liga. Varios de los adolescentes que componen el equipo son alumnos delInstituto Giola: Pol García, Guillem Rodríguez, Roger Mosqueda, Frank Fernández, Abraham Moreno o AlexLeón...Entre otros han sido reconocidos Alfons Garrido un excursionista que ha hecho una expedición enHuascaran (Perú).¡Y muchos más...!¡Aquí algunas fotos!

Cadet Masculí, primer año.Laura Martín con su premio.

Mónica Espinar3º B

FF ii rraa dd ee ll ss tt oo rr rroo nn ssComo cada año en Llinars del Vallès, el primer fin

de semana de diciembre se celebra en la plaza ‘’delspaïssos catalans’’ la típica ‘’fira dels torrons’’ (feria de los

turrones en castellano).Esta tradicional feria, organizada por la ‘’Unió de botiguers de

LLinars del Vallès’’ nos ofrece una exposición y venta de todo tipode productos, normalmente relacionados con la época navideña, en

‘’stands’’ que los comercios y tiendas del pueblo montan. Los visitantestienen la oportunidad de adquirir y probar una gran variedad de productos

artesanales. Además, durante el fin de semana se realizan diferentes actividades:muestra de oficios tradicionales, des de pastelero a tallador en piezas de madera,

talleres para niños, chocolatada y una tradicional butifarrada. Se dice que lasraíces de esta feria se remontan al siglo XIX, cuando a causa de la proximidad de

la navidad, los payeses acudían a esta especie de mercado para llenar susdespensas con todos los productos típicos de la navidad.

Así, todavía dos siglos después seguimos celebrando esta tradicional fiesta queofrece a nuestro pueblo y a sus visitantes un ambiente prefestivo muy feliz yagradable en esta época tan difícil por la que está atravesando nuestro país.

Beatriz Moreno1 BACH


11 00


TT àà nn ii aa :: ""AA pp rree cc ii oo mm oo ll tt aa ll ss aa ll uumm nn ee ss qq uu ee pp oo rr tt oo ""LaTània ésl’educadora socialdel institut Giola. Liencanta el seu treball.S’ha dedicat a treballaramb toxicòmans, donesmaltractades imenors de totesles edats.

1.Quina funció tens al centre?Al centre faig d’ educadora social. La meva funció ésatendre als expulsats i als alumnes absentistes, quevol dir que no assisteixen al institut. En general tambéatenc als que tenen molts comunicats o malcomportament. També dono un cop de mà als pares imares per comunicarse millor amb els seus fills ifilles.2.Realment t’ agrada el teu treball?Si m‘encanta, intento que els alumnes millorin i sesentin millor amb ells mateixos.3.Quin va ser el teu major repte amb un alumne delcentre?El màxim repte al qual me sotmès va ser un alumneque va ser expulsat moltes vegades, no es controlava itractava molt malament als companys i als professors.Poc a poc, va anar centrantse i va acabar l’ E.S.O.amb bona nota.4.Has treballat en més centres?Aquest és el primer institut al què treballo però hetreballat amb toxicòmans uns 3 anys, amb donesmaltractades també uns 3 anys, amb nens ambproblemes d’ aprenentatge i a centres de menors.5.Tu fas una funció semblant a la dels mediadors?Potser semblant perquè els mediadors ajuden aresoldre conflictes entre alumnes i jo de vegadestambé ajudo a un alumne en concret a solucionar elsconflictes que pugui tenir, però la meva feina ésacompanyar i ajudar als alumnes en el seu procés demillora. Els mediadors i la psicopedagoga tenen lesseves funcions pròpies.6.Parles amb els teus companys (mediadors, cap d’estudi...)?

Treballem en equip: la Vero (psicopedagoga), el Cèsar il’Amparo (mediadors), la Mònica (Cap d’ Estudis), elstutors, els professors i jo.7.T’ ha impactat algun cas?Aprecio molt als alumnes que porto i quan els passencoses dolentes em preocupo per ells. Potser els casosmés difícils per mi han estat els que s’ha descobert unmaltractament per part dels pares.8.T’ has ficat en la disputa o baralla d’ un alumne?Una part de la meva feina es calmar als alumnes quanestan nerviosos i de vegades sí he hagut de parar unabaralla.9.Has tractat algun cas de “bullying”?Del “bullying” s’ encarreguen en César i l’Amparo, i enalguns casos hi ha d’intervenir la psicopedagoga, laVerònica.10.Ens han comentat que t’ encarregues delsabsentistes ? És cert? Com funciona?És cert, el protocol és: Quan el tutor nota que algunalumne falta molt, al voltant d’ un 10%, ha de parlaramb els pares, i si segueix igual, intervinc jo.Quan un alumne falta molt és que hi ha alguna raó aldarrera, potser ajuda a la família amb les tasques decasa, potser se sent malament amb els companys,potser consumeix algun tipus de droga i té unaaddicció o potser té un problema psicològic...Tania, gràcies per aquesta magnifica entrevista.Espero que t’ hagi agradat!Tanya Fernàndez Vila y Mónica Espinar3er B

11 11LL ll ii nn aa rr ss cc oo nn tt rr aa ee ll cc áá nn cc ee rr

Unaenfermedad dura, masiva,

desgr aciadamente cercana a cualquiera de nosotros,simplemente fuerte...Como cada año el Ayuntamiento y el pueblo de Llinars del Vallés colaborarán conla “Marató de TV3”¡Llinars del Vallés colaborará dando el dinero obtenido por la compra de laspulseras solidarias!Llinars está colgando letreros para que la gente las compre, desde aquí osdecimos¡QUE COMPREIS LA PULSERA SOLIDARIA CONTRA EL CÁNCER!Mónica Espinar

3º ESO B

Segurament, a molts de vosaltres, us han ofert alguna vegada un cigarro. Potser per noquedar malament, o simplement per curiositat heu dit que sí. Us donaré 10 raons perno acceptar mai ni una calada, que això enganxa!"Aquesta tarda, un amic m'ha ofert cigarro. Com que els altres ho fumaven, m'he vist comobligada a ferho perquè no es burlessin de mi... A més realment tenia curiositat per sabercom era fumar i ho he fet. Ara em sento molt malament i m'hagués agradat no ferhoperquè no té bon gust... tinc por d'enganxarme perquè tots els de la colla ho fan i és unmoment per estar amb els colegas"Si et sents identificat amb la història, et volem donar 10 arguments o raons perquè elspuguis dir als teus amics perquè no vols fumar:

1) El tabac mata: Com que ets molt jove, és normal que no hi pensis en aquestes coses, però el tabac afecta a llargtermini, és a dir, mica en mica va afectant a la teva salut, i recorda, que amb la salut no s’hi juga!2) Mal alè: A part de ferte pudor les mans, et queda un mal alè insuportable per quan parles amb una persona o t’hiacostes.3) Mostres una inseguretat: Les persones que estan enganxades al tabac, és perquè són persones insegures, ja siguinnervis, o simplement la necessitat de la nicotina.4) Molestes als altres: No només per tu mateix... fesho pels altres! El fum molesta molt i estàs perjudicant a altrespersones.5) Contamines el medi ambient: Potser penseu que per un piti no passa res... però una sola cigarreta triga més de 50anys en desintegrarse.6) La roba fa pudor: No tan sols la teva sinó la dels altres. La olor a tabac és difícil de treure!7) Les dents es tornen grogues: A més del mal alè les dents es van tornant grogoses de mica en mica8) Et surten arrugues: La pell es deshidrata i poc a poc i sense que te’n adonis et van sortint arrugues.9) Malalties: No només et pots morir sinó que et poden aparèixer moltes altres malalties derivades del tabac.10) Si t'enganxes val molta pasta! Potser és la raó menys important després de tot el que hem dit... però si fumes etdeixes molts diners que pots invertir en coses més profitoses per a tu.


11 22MM aa rr ii nn aa MM aa rr tt oo rr ii :: uu nn aa ee ss cc rr ii pp tt oo rr aa dd ee LL ll ii nn aa rr ss

Marina Martori és una escriptora de 36anys que va néixer el nou d’octubre aBarcelona. Aquesta, va venir a viure aLlinars quan tenia dos anys i encarasegueix vivint aquí. Ha publicat sisnovelles, llibre biogràfic, articlesperiodístics i d’opinió i contes infantils.1 Quan vas començar a escriure?Que jo recordi he escrit des de sempre.Primer relat curt, després poesia (al'adolescència) i ara, novel·la. A nivellprofessional però, vaig escriure la mevaprimera novella, Blau Turquesa, amb 17anys i la vaig publicar amb 19. 2 En quet'inspires?Depèn molt de la història que explicoevidentment! En vivències personals, enconverses sentides al tren, en coses quem'expliquen, en coses que imagino... Ara,sincerament, la realitat és una fontinesgotable d'històries. La realitat sempresupera la ficció. Sempre.3 Quin tipus de llibres escrius?El meu gènere favorit com a lectora iescriptora és la novel·la negra, però heescrit i publicat històries de diferentsgèneres. Blau Turquesa és una històriarealista sobre un noi que té la sida, Crimsdel Desig i Dones Salvatges són novel·lanegra, El Cel de Lisboa i Silencis són unahistòria romàntica, El Manuscrit Càtar ésnovel·la històrica i M'ha posat a cent queno portis calces és una novel·la per riure,molt gamberra... Diferents gèneres,històries i narracions segons el moment, elque em ve de gust explicar, etc...4 Et va costar molt fer el primer llibre?No. Vaig escriure el Blau Turquesa aclasse de filosofia, quan estudiava COU i ala meva mare li va encantar i va decidirenviarlo a la Galera per si els interessava.

I els va interessar desseguida! Va ser unasort!5 Quants llibres s'han venut del últim llibreque has escrit?Dones Salvatges va sortir amb un tiratgede 1500 llibres i encara no s'ha esgotatl'edició! Espero que aviat! Suposo que endebem portar venuts uns 9006 Alguna de les teves novel·les reflexa lateva biografia?Si i no. Hi ha sempre, a cada novella, unpersonatge (normalment femení) amb eluns 9006 Alguna de les teves novel·les reflexa lateva biografia?Si i no. Hi ha sempre, a cada novel·la, unpersonatge (normalment femení) amb elque em sento molt identificada i m'agradapensar que, en part, és com jo, o jo sóccom ella... A vegades d'una manera mésòbvia i a vegades més subtil. Si que ésveritat, però que, amb el M'ha posat a centque no portis calces, on la protagonista esdiu Marina i és escriptora hi podríemtrobar algun paral·lelisme extra més...7 Quants títols tens?http://www.marinamartori.cat/p/novellesescrites.html +http://www.marinamartori.cat/p/mhaposatcentquenoportiscalces.html +http://www.marinamartori.cat/p/donessalvatges.html

8 Tens ja pensat el llibre abansd'escriure, o et van sorgint les idees al'hora que vas escrivint?M'agrada tenir el títol, l'inici i el final dela història abans de posarme a escriure,però mai el nus o el 100% de lahistòria... m'agrada que em vagisorprenent, també...9 Has estudiar quelcom que tingui relacióamb les lletres?No. Vaig estudiar ComunicacióAudiovisual i Gestió Cultural. Però, defet... tot té a veure amb les lletres, no?10 Quan eres petita havies pensat en serescriptora?De fet, crec, que encara no ho sóc.11 Es pot viure de la feina d'escriptora?No. Bé... jo no puc. N'estic segura que laJKRowling o el Dan Brown si que enviuen... i molt bé! Per mi el que guanyoamb els llibres, que tampoc és massa, laveritat, és per pagar les vacances! ;)12 Si en el teu cas es que no, si us plaudiguem quina es la teva feina.Actualment dono classes a la universitatde comunicació persuasiva i xarxes 2.0,coordino la Col·lecció Marcòlic i com afreelance vaig fent algun projectecultural.

Maite Serrat Ardila3º ESO A


11 33EE ll PP ll aa CC aa tt aa ll àà dd ee ll '' EE ss pp oo rr ttEl Pla Català de l'Esport és una iniciativa de la Generalitat deCatalunya que persegueix fomentar la pràctica de l'activitat física il'esport en l'horari extraescolar. Aquest fet es produeix perl'assignació d'unes hores al professor d'Educació Física pergestionar aquest procés i per la donació d'una subvenció destinadabàsicament a comprar material esportiu.El conjunt d'activitats a desenvolupar es basen en un buidatge d'una enquesta passada als alumnes on

mostren les seves preferències en la pràctica de l'activitat física i esport. Aquestes activitats seran dirigidesen l'horari extraescolar per alumnes de nivells superiors (4art d'ESO i Batxillerat) que en principi tenenalguna vinculació amb els esports o activitats en qüestió (juguen en equips federats o practiquen l'esporthabitualment). Per dirigir aquestes activitats cobraran una quantitat de diners modesta, que sorgeix delpagament d'una quota, també modesta, per part dels alumnes practicants.

Aquesta iniciativa es va engegar el curs passat de la mà d'en Carles Ventura i aquest curs 20122013 lagestionarà l'actual professor d'Educació Física, l'Eduard Cereza. Aquest curs s'ha ampliat el númerod'activitats, ampliant també els espais de pràctica (activitats al centre i activitats a l'Esportiu de Llinars).Les activitats per aquest curs són hoquei, futbol sala, bàsquet, voleibol, break dance, natació i activitatsdirigides adaptades. Els horaris bàsics són els dilluns a la tarda a l'Esportiu i dimarts i dijous, també a latarda, a la pista i el gimnàs del centre.

Esperem que aquest curs pugi la participació de l'alumnat i el foment d'aquestes activitats físiques iesportives extraescolars es vagi consolidant curs a curs.Eduard Cereza LlavinaProfessor de plàstica i gimnàstica

entre 10 i 15 al mes. Es pot pagar aterminis?No consta en lloc ,però es pot parlar.7) Quins seran els horaris d’entrenament?Voleibol i bàsquet dimarts i dijous de 15:30a 17:00, hoquei dijous de 15:00 17:00,futbol sala dimarts de 15:00 17:00, brakedance dimarts i dijous de 14:30 15:30 ,natació i les activitats dirigides dilluns de15:45 a16:30 .8) Quin dia comença?12 de novembre

9) Com fareu que a les persones els interessifer esport?Ampliant les activitats, fent arribar lainformació a tothom i ajustant els preus.

Guillem RodriguezPol Garcia 3º ESO

1) En què consisteix el pla català del’esport?En organitzar unes quantes activitatsextraescolars basades amb les activitatsfísiques i esportives.2) Que fareu perquè millori el pla catalàde l’esport?Ampliar el nombre d’activitats imillorar el seguiment dels monitors.3) Quines activitats es fan?A l’esportiu hi haurà natació i activitatsdirigides adaptades( gac,

aeròbic,espinin ...) i en els centre: futbolsala, voleibol,hoquei, brakedance,bàsquet.4) Qui ho organitza?Els professors d’ educació física amb lacol•laboració de l’equip directiu i el CarlesVentura.I qui us patrocina?No ens patrocina ningú però estem al’espera d’una possible subvenció delDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya.5) Com millorareu l’estat físic de lespersones?A partir de la pràctica esportiva realitzantactivitats de tècnica tàctica i condiciófísica.6) Quant costa?Les activitats que es fan al Giola costen 40euros a l’any i les activitats de l’esportiu


11 44TT rr oo yy ll '' aa vv ee nn tt uu rr ee rr : pp rr oo ff ee ss ss oo rr EE nn rr ii cc VV ee gg aa


FFa ja algun temps que en un llunyapaís ple de muntanyes i valls, viviaun granger amb els seus tres fills.

La seva esposa havia mort en un fred hivern de fa dos anys. Desd’aleshores el pare s’havia tornat trist i melancòlic, treballava el campen silenci i de quan en quan se li escapaven petites llàgrimes quequeien damunt la terra. El més gran dels fills s’anomenava Sirex, devint anys, era alt i fort i molt treballador, s’encarregava de lesprincipals feines de la granja. El següent era Troy, de 15 anys, també alt, aventurer i molt somiador, sempreperdut en remots llocs fantàstics rodejats d’herois invisibles i planejant futurs viatges al voltant del mon.Sela, de 3 anyets, era la petita de la casa, era el retrat de la seva mare de la qual havia heretat, a part de laseva bellesa i alegria, una natura malaltissa. Era la única que aconseguia treure un petit somriure al seupare.Sela anomenava “Tocy” a Troy i aquest era el germà amb el qual es s'entenia mes be. Troy sempre que podiase l’emportava al camp per ensenyarli els animals i els insectes i per jugar a princeses i dragons.Troy, apart de totes les demes coses, era un magnífic pallasso, alegre i sempre de bon humor i així li deienels seus dos bons amics Glopo i Larvik. Els tres junts s’ho passaven d’allò més be fent mil aventures i el quemés els agradava era escalar i arribar als cims del pics més alts de les muntanyes.Van passar uns 5 anys, Sirex es va casar i va continuant treballant a la granja, el seu germà l’ajudava quanpodia, ja que contínuament marxava amb els seus dos amics a viatjar i comerciar per llunyanes terres. Sela jaera un personeta de vuit anys alegre i sempre amb algun problema desalut. Va ser un matí de tardor en que la seva mare va vindré a buscaral seu pare i tots van quedar molt tristos. Troy en el fons es va consolarpensant que per fi el seu pare estaria amb ella.Per aquell temps va conèixer a Asian, la noia més bonica del poble iper la que tots els nois estaven bojos. Troy era noble,simpàtic i amb una ment oberta i especial, totaixò el feia diferent als demés i no li va costar

molt conquerir el cor de Asian. Troy i Asian es van casar i van passar uns anys molt feliços.La petita Sela sempre va ser una flor delicada de pell blanquíssima i passava molt de tempslluitant contra diverses afeccions. A l’edat de 12 anys va ficarse greument malalta i esEls temps va continuant passant, molts anys, van ser bons temps. Com aventurer que erapassava molt temps fora de casa en viatges més enllà dels horitzons, Glopo i Larvikl’acompanyaven moltes vegades. Asian es quedava va marxar……se’n va anar agafant amb lesseves manetes les de Troy i cridantlo “Tocy” “Tocy”……..el gran cor de Troy va quedar marcat i elrecord de Sela l’acompanyaria per sempre.Els temps va continuant passant, molts anys, van ser bons temps. Com aventurer que erapassava molt temps fora de casa en viatges més enllà dels horitzons, Glopo i Larvikl’acompanyaven moltes vegades. Asian es quedava sola a casa durant llargues temporades peròentenia la natura de Troy i sabia que si li demanava ell es quedaria, però seria com intentar

11 55TT rr oo yy ll '' aa vv ee nn tt uu rr ee rr


tancar el vent en una ampolla. Algunes llegendesdiuen que va lluitar contra dragons de quatre caps,que va viatjar pel fons dels oceans i que va veurecoses extraordinàries.També van arribar temps de guerres, Glopo i Larvikno van tornar d’una d’elles, no van trobar els seuscossos, però diuen que Troy si els va trobar, vaenterrar les restes dels seus amics amb les sevesmans al pic d’una de les muntanyes que escalavenquan eren nens. Ell no va anar a les guerres, no creiaen elles, sempre va dir que les guerres desnaturen alshomes i corrompen el seu esperit.Va tindre 5 fills i sempre es va quedar amb ells i amb Asian, l’únic i gran amor de laseva vida. El pas del temps va continuar inexorable, els seus fills van créixer i vanformar les seves famílies. Troy va ferse gran al costat de Asian i cada dia que passaval’estimava més que l’anterior. I així d’aquesta manera en un fred dia d’hivern, al igualque la seva mare, la vida de Troy va arribar a la seva fi. Troy era bo, era agradable, eranoble, era un pallasso, tots van passar bons moments amb ell i mai l’oblidarien.En el últim sospir Troy va notar que el seu cos s’elevava, es vaveure ell mateix sobre el llit i tots els que l’estimaven al seuvoltant, va intentar cridarlos però no el podien escoltar. Va intentartocar a Asian, la seva bonica Asian, però no podia……va continuant pujant i de cop i volta tresestels de llum intensa i blanca van vindre cap a ell, dos dels estels es van convertir en Glopo iLarvik i Troy va sentir com si tornes a tindre 15 anys, li van dir: Pallasso, ens has fet esperar…..vinga, anem, no et pots imaginar com son les muntanyes quees poden escalar aquí…….El tercer estel va arribar cridant: Tocy, Tocy!!!.....juguem a princeses i dragons……. Sela!!....va cridar Troy, abraçantla…….Van començar a allunyarse i Troy es va girar per mirar l’escena de la seva habitació i vapreguntar: I ells?......i l’Asian?....... Tranquil, un dia tornarem a buscarlos…… has viscut una vida justa i honorable...... i araanem que ens esperen…… Ens esperen?...qui ens espera?....... va preguntar Troy. Fas masses preguntes, ara ho veuràs............Troy va agafar a la petita Sela de la ma i tots plegats es van dissoldre en una intensa llumblanca.Enric Vega. 2012

11 66AA ii xx íí éé ss ee ll nn oo ss tt rree ee ss cc rr ii pp tt oo rr SS ee rraa ff íí nn

En l’institut manté una relació cordial amb els companys delseu departament.És un home senzill que li agrada escriure llibres i practicar elseu ofici. Té un gran talent literari.Porta treballant a l' institut Giola més de 8 anys, va estudiarMagisteri i va acabar l’any 1979.Ha pintat quadres durant més de vint anys i ha publicat setllibres. La seva trajectòria vital i literària es envejable. El seuprimer llibre "Yo, Zaida de Tachola", té una gran bellesa idestresa literàries.Bon dia, nosaltres avui etvolíem fer una entrevista per ala revista:1.Quan vas acabar d’estudiar?L’any 1979 vaig acabarMagisteri ( Professor d’E.G.B) il’any 1992 la Licenciatura enFilosofia i lletres, secciód’Història.2.Quants anys portes treballanten aquest institut?Aquest és el vuitè.3.Abans de l’institut Giola te’nrecordes de l’institut ontreballaves?Sempre he treballat de mestre il’ultima escola va ser el CeipCan Parera de Montornès delVallès. Sí, que me’n recordo.4.Perquè vas decidir canviarte aLlinars? Qui va ser el motiu?Perquè a l’escola dones totes lesmatèries , i l’institut, la mevaespecialitat : Geografia iHistòria. I en van donarl’institut Giola.5.Què opines de l’horari nou?Es millor que el de l’any passat.Perquè abans per les tardes no

s’aprofitaven les tardes tant i esfeien molt llargues.6.En els anys que portes enaquest institut, has fet algunamics o tots segueixen sentcompanys?Continuem sent companys,però amb els del meudepartament hi ha mesproximitat, per el tracte diari,que és mes proper.7.Apart de dedicarte almagisteri, tens alguna carrera oalguna afició?He pintat quadres a l’oli durant22 anys i he fet algunesexposicions. Ara em dedico mésa las literatura.8.Has publicat algun llibre?He publicat set llibres, cinccom autor individual i dos enparticipacions col•lectives.9.Com es diu el primer llibre quevas publicar? Quin es el temaprincipal?“Yo, Zaida de Tachola” el temaesta relacionat amb les guerrescivils de Granada, a l’època delsmoriscs 156870, a Tijola(Almeria) .

12.Has publicat algun altrellibre? Quants?Si, com he dit abans, sis més.13.Quant trigues en escriure unllibre?Depèn de la temàtica i deltemps disponible que a lanostre feina cada cop es mésreduïda. Escric a les horeslliures dels dissabtes idiumenges.14.Ja sabem que has estudiatmagisteri, però que t’aficionamés, escriure o treballar demestre?Les dues coses, però ara perara, escriure. És com sitreballessis de la realitat “ Durai pura”. Per entrar en monsimaginatius que pots canviarper la realitat quotidiana.Almendra i SaraAlumnas de 3er ESO


11 77LL aa HH ii ss tt òò rr ii aa ee ss rr ee pp ee tt ee ii xx


Fa molt segles a l’antiguitat , Roma va esdevenirl’únic imperi del seu temps gràcies a la victòriadefinitiva sobre el seu enemic numero ú :Cartago. Aquesta ciutat africana va ser sembradade sal pels romans com a càstig, per a que maimés tornés a revifarseEl nou imperi romà d’avui són el Estats Units i,com va passar fa milers d’anys ha vençut a laCartago dels últims temps: l’antiga URSS. Moscouno va ser sembrada de sal , però si de Cocacola iMC Donadls , per a que mai més tornés a ser el “dimoni comunista” i, l’ únic perill de l’actualImperi Romà : els Estats Units d’Amèrica.La Roma de l’antiguitat, després de vèncer al seu enemic cartaginès es va tenir queenfrontar a Armènia i la Gàl•lia, que es van posar gallets, per això Roma els va tenirque fulminar. ¿No ha fet igual la “Roma actual”: els Estats Units d’ Amèrica ambl’Armènia d’avui : l’Iraq i l’Afganistan? I tot continuant amb les comparances , l’ImperiRomà no va ser etern, i va arribar un dia que els bàrbars i els cristians van acabar ambell.A l’època actual tenim també “ els bàrbars” i els “cristians”. Els bàrbars actuals no sóndel nord, són de l’Est: la Xina. Aquest país oriental esta fent exactament el mateix queels antics germànics, s’està introduint a l’imperi pacíficament prenent els llocsestratègics. Com a exemple d’això tenim l’ampli mercat adquirit darrerament pelsxinesos a l’imperi Romà actual (els Estats Units i les seves províncies europees) .Els cristians d’aquella època avui estaria representats per la gent del tercer Món que,com els antics cristians, pateixen la persecució sistemàtica i es veuen en la necessitatd’amagarse a les catacumbes d’avui (llei d’estrangeria). Els antics cristians morienengolits pels lleons, avui dia els lleons són les pateres i les persecucions xenòfobes.¿Acabaran els actuals bàrbars (els xinesos) i els nous cristians (el tercer món)amb l’actual Imperi Romà (els EstatsUnits i les seves províncies europees)?Tant se val, perquè a l’Imperi Romà elva seguir l’Edat Mitjana i, amb ella, elFeudalisme. ¿Volem un feudalismexinès, regit pel gran dictador i les sevesrelacions vassallàtiques, que no sónd’altres que els valors del treballexplotador? Cadascú que pensi el quevulgui i faci el que pugui, perquè detotes totes, lahistòria es repeteix.Serafín Pozo PérezProfessor de Socials

11 88LL ll ii nn aa rr ss dd ee ll VVaa ll ll èè ss ,, ss ee gg úú nn LL aa ii aa GG ii llDesde pequeñita he vivido un pueblo llamado Llinars delVallés. Este pueblo está formado por muchísimas personesamables y generosas.En este pueblo se practican muchas actividades como tocaralgunos instrumentos, ir a academias para aprender inglés,bailar algún estilo de música, hacer deportes…Al poder hacer tantas cosas diversas yo he probado muchasde ellas, como tocar instrumentos, hacer voleibol..., peroahora estoy practicando un estilo de baile, baile de gitanas.En este estilo se bailan bailes tradicionales delante de todoel pueblo.En Llinars también hay algunos equipos como el de fútbol, fútbol sala, básquet,… y un centro excursionista,donde van muchos niños pequeños como mi primo.Una cosa curiosa es que tenemos un polideportivo grande, y te paras a pensar y sacas la conclusión que enun pueblo “pequeñito” no tendría que haber tantas cosas de ciudad.

SS oo rr tt ii dd aa aa ll ss mm aa rr ii ss tt ee ss

El dilluns dia 12 denovembre els alumnes de 1rd’ESO van fer una sortidade tutoria a la casa decolònies Mogent.L’objectiu de la sortida eratreballar la cohesió de grup,i trobar un espai on espoguessin relacionar d’unamanera diferent a com hofan a l’institut, i a lavegada compartir llocs i

activitats amb els companysi companyes dels altresgrups.Amb els diferents jocs iproves que ens vanpreparar, els alumnes i lesalumnes van haver de posaren pràctica la imaginació, lacreativitat i alhorademostrar la capacitatd’esforç i superació, i tambéal final com no, posar enpràctica el sentit del’humor....Tots plegats van gaudird’una jornada diferent, i toti que alguns alumnes esqueixaven perquè s’haviencansat de caminar, s’ hovan passar molt bé.

Tutors de 1r d’ESO


11 99PPaa rr ll ee mm dd ee pp oo ll íí tt ii cc aa aa mm bb JJoo ss éé MM aa nnuu ee ll BB uu ee nn oo

36 anys. Veí de Sant Celoni. Geògraf iadvocat administrativista. Tècnic de laGeneralitat de Catalunya i regidor del’ajuntament de Sant Celoni.1.On vas néixer , i que penses del teupoble i Catalunya?He nascut al meu poble, Sant Celoni, sócfill de dos andalusos increïbles, queporten més de 40 anys vivim a SantCeloni, i que sense ells no seria 36 anys.Veí de Sant Celoni. Geògraf i advocatadministrativista. Tècnic de laGeneralitat de Catalunya i regidor del’ajuntament de Sant Celoni.Crec que el meu poble és el millor delmón, i que Catalunya és la terra on henascut, i a la que pertany.2.Quina professió té vostè? I en quètreballa?Sóc Geògraf i advocat especialitzat endret administratiu. Una combinació moltmaca, perquè la Geografia m’ha permèsconèixer el meu país i els seus costums, iel dret com articularho.Actualment treballo com a tècnicsuperior al departament de laPresidència de la Generalitat deCatalunya, tasca que combino ambdonar classes de tant en tant a laUniversitat Autònoma de Barcelona.3.Vostè és regidor de l’ajuntament deSant Celoni? Per què va decidir entrar enla política local?

una solució a la crispació política ieconòmica que pateix Catalunya, que vede molts anys enrere, i que la seva guitzava ser amb la sentència del TC sobrel’Estatut de Catalunya al 2010. Josempre havia pensat que era possibleuna Espanya amb un bon encaix deCatalunya, però a partir delsesdeveniments d’aquest estiu crec queles coses han canviat molt i Catalunyaha dit prou.De totes maneres crec molt en el dret adecidir, i que la gent decideixi que volser, és fonamental.7.Que penses de les retallades que s’hanproduït en salut, educació etc...?Considero que els serveis bàsics d’unasocietat no es poden tocar, perquè fantrontollar l’Estat del Benestar que tantsanys i lluita ens ha costat aconseguir.Són moments difícils, però aquestsserveis són essencials.8.¿Has patit les retallades?Com a qualsevol ciutadà d’aquest paístenim gent propera que es troba a l’atur,familiars i amics que han vist disminuïtsels seus ingressos i fins i tot serveis.I com a treballador públic, he patit totesles retallades del sector públic....9. Que desitjaries per al 2013?Que les coses comencessin a canviar i amillorarse, perquè hi ha molta gent queho està passant molt malament, i els queens dediquem al servei públic, fer tot elpossible per ajudar. Ara més que maihem de treballar per qui ho està passantmalament.I desitjo per al 2013 esperança i il•lusió,perquè una societat i un poble senseil•lusió no va enlloc.Gràcies per aquesta magnifica entrevista,Manel!

Actualment sóc regidor d’Economia, portoquasi bé 10 anys a l’ajuntament com a regidori he tingut altres responsabilitats ( seguretatciutadana, joventut, etc...).Quan vaig entrar en política era molt jove, uns2223 anys, i als 25 ja tenia responsabilitatsde Govern.Aquesta pregunta que en feu, sobre perquèvaig entrar en política me la he fet moltesvegades, i crec que el poder servir al teu poble,és molt maco, és la principal motivació meva.Perquè poder treballar per ajudar en la mesuraque un pot per les persones és sumamentimportant, i a més molt , molt gratificant.També he de dir que a vegades tot no són florsi violes, i que hi ha moments difícils, que s’hande prendre decisions, i que un ha d’estarsempre a l’alçada de les circumstàncies. 4.Querecorda dels seus inicis com a regidor?Tot és nou, i perceps que aprendràs molt i quemaduraràs també molt. Per dirte un recorddels meus inicis, la meva etapa com a regidorde Seguretat Ciutadana va ser molt maca,perquè és com vaig iniciarme en aquest món, ial servei públic, i vaig trobar en la Policia Localde Sant Celoni grans companys que m’hanajudat molt, i grans amics de veritat.5.Que fas per millorar la vida dels ciutadans?Un sol no fa res, som un equip de persones, decompanys i companyes que treballem força permillorar la vida quotidiana de la ciutadania enallò que podem, perquè l’administració local ésla més propera a la gent, però també és la queté menys recursos. Però lluitem amb el dia diaper millorar el poble, les seves places, perquèels serveis socials puguin arribar a tothom queli faci falta, i perquè tot allò que no ens pertocacom a administració local pugui arribar i seruna realitat , com per exemple l’escola delSoler de Vilardell etc...6.Independència si o no ? Què en penses?No es tracta de si o no, es tracta de buscar

Mónic

aEspi

nar3er

B


2200QQ uu aa nn ll ee ss mm aa tt ee mm àà tt ii qq uu ee ss vvaa nn dd ee rr rroo tt aa rr ee llII II II RR ee ii cc hh

Adolf Hitler prometia que el seu imperi duraria mil anys...doncs, com és que estem a l’any 2012de l’era cristiana o occidental, i no a l’any 70 de l’era nazi ?Un dels qui va fer contribucions més decisives per a vèncer els exèrcits de Hitler va ser el genialmatemàtic Alan Turing, nascut el 1912. Els seus treballs per a desxifrar els codis alemanys decomunicació durant la II Guerra Mundial (19391945) van permetre que els aliats (Regne Unit iEstats Units) poguessin llegir les comunicacions alemanyes: les ordres dels alts comandaments,les comunicacions dels submarins a l’Atlàntic...Si no fos per això, probablement els alemanys

haurien guanyat la guerra el 1942. Al centre britànic de desxiframent de missatges hi vantreballar, en el més absolut secret, centenars de matemàtics.Turing va fer grans contribucions a la criptografia (teoria sobre xifratge i desxifratge de missatges),i va participar en el disseny de màquines electromecàniques que desxifraven els missatgesalemanys. Però les seves contribucions més grans a la ciència les va fer abans i després de laguerra: la màquina de Turing, i els treballs en intel•ligència artificial i en biologia matemàtica.

La màquina de TuringEl 1936 va idear un ordinador imaginari (la “màquina de Turing”) per a les sevesdeduccions lògiques. La màquina consisteix en una cinta infinita dividida enquadradets.

A cada quadradet hi ha un símbol, o no (per exemple 1 o 0). Hi ha un punter o cursor que assenyala un quadradet.La màquina pot llegir aquest quadradet i decidir si esborrarlo, imprimirhi un signe, i desplaçar el cursor a la dretao a l’esquerra.Aquest model ha tingut una gran repercussió matemàtica i lògica, ja que qualsevol màquina que representiinformació (ja sigui per mitjans mecànics, electrònics o biològics) es pot representar amb una màquina de Turing .Kurt Gödel havia demostrat el 1931 que hi ha veritats matemàtiques que no es poden demostrar. Turing va traduiraquests raonaments matemàtics a raonaments amb la seva màquina, i va demostrar que no pot existir cap màquina(de cap tipus) que tingui resposta per a tots els problemes, o sigui, que les màquines no poden ser infal•libles.Potser això ens pot fer sentir superiors, però, abans de cantar victòria sobre les màquines, convé recordar que el cosi cervell humà són màquines biològiques.A part de conclusions filosòfiques, el model de Turing va inspirar els primers ordinadors, als anys 1940. Turing ésvist com el pare de la informàtica.Un trist finalEl 1952 la homosexualitat era delicte al Regne Unit, i va ser condemnat. Per evitar la presó, va acceptar untractament amb hormones femenines (castració química). Va morir el 1954, probablement per suïcidi.Així, es va donar la paradoxa que qui havia contribuït tant a evitar la tirania va ser víctima de la manca de llibertat.L’època de la lluita pel desxiframent dels codis alemanys pot semblar fascinant, però a mi m’agrada pensar que lesprimeres batalles guanyades van ser a l’escola, amb les seves primeres sumes, les primeres equacions, els primerspolinomis...els seus professors ja es van meravellar amb el seu talent.

Josep Pericas Masip


2211DD ii aa dd ee ll aa cc ii èè nn cc ii aaEl divendres dia 23 de novembre a les 11:30, va començar el dia de laciència. En l’institut Giola, els alumnes de quart d’ESO van organitzartallers per els alumnes de primer.Hi havia diferents tallers, fets per diferents grups de nens, que, amb elsmaterials necessaris, feien experiments o coses que mai podies haverimaginat que passaria.Alguns dels taller van ser interesants, originals i divertits. Dels quals tresfeien servir aigua, aproximadament. Un de foc, i els altres eresnormalment fent servir el paper o altres materials comuns.Alguns dels tallers que ens van cridar la atenció van ser entre

altres; el que amb espelmes, tapes decaixes, oli, i paper de diari, es fa un ouferrat. En aquest experiment va haverhiun petit problema, amb l’ajuda d’uncompany de classe, el que organitza unaltre experiment, va llençar un got deaigua amb restes de vinagre i vainflamar, en aquell moment, tots elsalumnes van sortir corrents, al final esva apagar el foc i van tornar a començar.Altres casos originals va ser un taller queconsistia en que l’ampolla surtis volant,gràcies a la pressió de l’aigua que amb laforça de l’aire que els nens del tallerdonaven amb la bomba d’inflar, sortiacap al cel i tornava a baixar sense aigua.En Aquest dia els alumnes, elsparticipants s’ho van passar molt bé itambé van aprendre coses noves, i tambévan veure com en coses que tenimactualment en la vida quotidiana, espoden fer experiments genials.

Preparació dels tallers Ja amb els nens

Altres experiments


2222CC ii èè nn cc ii aa ,, MM aa tt ee ss ii TTee cc nn oo aa ll GG ii oo ll aa


El vintitres de Novembre es va celebrar, dins del marc de la Setmana de la Ciència, el que ja ha esdevingut una tradició del nostrecentre: la Jornada de la Ciència, de les Matemàtiques i de la Tecnologia.Sota la batuta del professorat dels tres departaments implicats, els alumnes de 4r d’ESO varen muntar les paradetes delsexperiments científics, de les activitats matemàtiques i de les construccions tecnològiques, en el vestíbul exterior del centre. Cadagrup havia preparat prèviament la seva activitat per a què els nois i noies de primer curs gaudissin experimentant i practicant ambtot allò que els grans els mostraven.Enguany s’ha pogut veure des del funcionament d’un coet fins a l’erupció d’un volcà passant per la construcció d’un tetraedre, elmàgiccartes, l’equilibri d’un triangle, jocs d’enginy, el comportament d’algunes substàncies, i moltes altres activitats interessants idivertides.La Setmana de la Ciència és una festa del coneixement científictècnicmatemàtic que es celebra en molts centres d’arreu del món afinals de Novembre per a rememorar la figura de Sant Albert Magne, patró de les Ciències. Durant aquesta setmana s’organitzenactes, conferències i xerrades amb la intenció de divulgar i aproximar la ciència a tothom.I així hi ha contribuït el nostre alumnat de quart, que ja ha passat el relleu de l’organització de la Jornada del proper curs als nois inoies que fan tercer.Aneuvos preparant i fins l’any que ve. Pilar Vidal i Cusí

Ferran, Óscar i Andrea : elmàgiccartes

En Pierre, en Kawsu i enFreddy: la palanca La Paula, l’Ivan i la Sílvia: lapapiroflèxia del tetraedre

La Micaela, la Xènia , enRoger i la Cristina: unamescla interessant

L’Andrea, la Cristina i laLaura: el lleixiu és màgic

La Laura i l’Anna: escriu elconte de pi

L’Elisabet, la Laura, laClàudia i l’Andrea: a veure site’n surts amb el tangram

La Carolina, l’Eva, la Maytei la Sara: heu entès

En Kevin i en Jordan: ai ai aiaigua.....

En Jordi, en Javi i en Bernat:com actuen les substàncies?

En Dani, l’Àlex, en Pol i l’Oriol(amagat): com explota unvolcà

En Guillem, l’Ariadna il’Angie: jocs d’enginy

2233TToo nn ii RR oo dd rr íí gg uu ee zzMis compañeros de equipo y yo…Yo soy Toni Rodríguez Ubach y juego en el infantil A delJuventud de Badalona.Mi equipo está compuesto por 12 jugadores, nuestros dorsalesllegan hasta el número 16, jugamos en la categoría de liga A1que es la más avanzada, mi posición es la de pivote y minúmero de dorsal es el número 13.Mis entrenadores se llaman: el primero Jordi Oliver, elsegundo Santi Chico y el delegado del equipo se llama OriolNúñez.En la plantilla también tenemos preparadores físicos que son:Juanjo, Raúl y Albert (no sé sus apellidos, lo siento).Este es un pequeño artículo sobre mi equipo, escrito por:

Toni Rodríguez Ubach Jugador de Basquet del FIATC JOVENTUT i alumne del centre INS Giola.1Amb quants anys vas començar a jugar a bàsquet ?Quant tenia 5 anys.2Fa quants anys que estàs en el FIATC JOVENTUT?Aquest any serà el quart .3Com vas arribar al FIATC JOVENTUT?Bueno un dia amb van dir que si volia fer les, i li vaig dir que si i desprésal acabar amb van agafar.4A part del basquet t’agrada algun esport mes ?A mi m’agrada els esports en general.5Contra qui equip que has jugat t’agradà mes?Contra el REAL MADRID i el BARÇA.6 Com vas començar a jugar a bàsquet?Gracies a la meva mare , que ens va obligar a provarho i ens va agradamolt.7 Creus que arribaràs al primer equip del FIATC JOVENTUT? I a la NBA?Buf aquest són coses que no crec que pugi pensarles ara ,mes endavantpotser si .8Qui es el teu equip preferit de la ACB?I de la NBA?De la ACB no ho se perquè no miro gaires partits ,però de la NBAm’agrada molt els MIAMI HEATS.9A quina posició jugués ? De pivot10 Quin es el teu jugador preferit de la ACB? I de la NBA?De la ACB Carlos Navarro i de la NBA Carmelo Anthony.11Quin numero ets ? Sóc el numero 13.


2244SS oo rr tt ii dd aa aa ll aa bb ii bb ll ii oo tt ee cc aa 11 rr dd '' EE SS OO

El passat mes d’octubre els alumnes de primer d’ESO varen fer una visita a la Biblioteca del poble.Emmarcada dins l’àrea de llengua catalana, aquestasortida pretenia aprofundir els continguts treballatsa classe pel que fa a les obres de referència i laconsulta del catàleg.

Varen dividir els alumnes en dos grups per treballar mésfàcilment. Un grup feia exercicis per buscar al catàleg digitalde la biblioteca i aprendre a cercar tot tipus de documents:llibres, revistes, dvd,.. .L’altre grup treballava les fontsd’informació i les obres de referència.Tot i que, a priori, la sortida a la biblioteca no tenia moltd’atractiu per alguns alumnes, van sortir molt contentsd’haver après a cercar i trobar informació i descobrir el móndels llibres.I, sobretot, poder fer ús de la biblioteca de forma autònoma. Tutors de 1r d’ESO


LL'' EE ss pp oo rr tt ii uu L’esportiu és un poliesportiu on es poden practicar diversos esports:tennis, pàdel, piscina, bicicleta estàtica, i també hi ha un gimnàs.Hi ha dos pistes de tennis i quatre de pàdel. Dins del gimnàs hi hauna piscina d’unes dimensions de 25x12,5 amb 6 carrils i la piscinapetita té unes dimensions de 12x6, on hi si poden practicar cursos denatació per a grans i petits. Hi ha 8 vestuaris, hi ha 2 hidromassatges,sauna i bany de vapor. També hi ha una espai de gespa natural perprendre el sol amb tumbones, i també hi ha un pàrquing gratuït pelsclients, sala de condicionament físic de 400 metres on hi es pot trobar8 cintes de córrer,8 el•líptiques, 14 bicicletes, 25 màquines de fitness,

2 multipower,. 2 sales d’activitats dirigides, equipades amb tot tipus dematerial esportiu . I també inclou un pàrquing gratuït per a l'usuari del'esportiu.Quan t’abonis gaudiràs de molts avantatges.Us de les instal•lacions dintre de la franja horària.Primera revisió gratuïta.Un 20%de descompte en els serveis de salut. Un 20% de descompte en els serveis de salut. Comptaràs amb prioritat en el procés d'inscripció i descomptes en lainscripció de cursets i activitats dirigides de pagament, en el lloguer detaquilles o pistes i en l'accés puntual o abonament a altres instal•lacionsesportives gestionades per la Fundació Claror.Accés al servei de lleure i descompte del Claror club.

InfantilEls nens menor de 12 anys han

d'anar amb un abonat adult. Lamatricula val 43,90euros imensual 29,69 euros.Juvenil

Us il•limitat d’instal•lacions per serjuvenil has tenir entre 16 a 20 anys lamatricula 43,90euros i mensualitat33,56 euros.

2255


Desde hace más o menos dos años en nuestro pueblo seestán organizando mercadillos de segunda mano, tambiénllamados rastrillos. Es una iniciativa muy interesante, yaque puedes encontrar muchos artículos u objetos de añosatrás y actuales, que de otra forma no sería tan fácil deencontrar. Cada vez son más frecuentes estas actividadesen nuestro país, dadas las circunstancias económicas queatravesamos.Se puede encontrar de todo, desde libros, hasta objetoscuriosos o antiguos. Lo bueno de esta iniciativa es quepuede participar todo aquel que lo desee sin ningún coste,y cada vez son más las personas que tiene interés enparticipar en la compra y venta de artículos a un preciomuy favorable.De momento se suelen llevar a cabo una vez cada tresmeses, y sería interesante que se hicieran másasiduamente, ya que de esta forma facilitaría a todasaquellas personas que tengan muchos objetos en desuso,ofreciéndolas o intercambiándolas a todos aquellos que lopuedan necesitar, esto recuerda a tiempos pasadoscuando la sociedad utilizaba el trueque como sistema decomercio.Otra razón positiva de estas actividades es su altocontenido social, en el cual se pueden recaudar fondospara ciertas actividades, como por ejemplo las colonias,viajes de fin de curso, etc. Y a la vez se promueve lacomunicación entre la gente del pueblo.Si tenéis algún objeto que ya no utilicéis y os queréisdeshacer de él, no lo tiréis, llevadlo al rastrillo,seguramente habrá personas que le den un buen uso.Teresa Pérez Jarquín

LL oo ss rraa ss tt rr ii ll ll oo ss ::ss oo bb rreevv iivv ii ee nn dd oo aa ll aa cc rr ii ss ii ss

HH ii ss tt oo rr ii aa dd ee ll ff úú tt bb oo ll ee nnLL ll ii nn aa rr ss dd ee ll VVaa ll ll èè ss

HISTORIA DEL CLUB:En 1915, en plena Guerra Mundial (19141918), un día se presentó en latienda de “Can Nogueres”, Emili Codina Fradera, un joven del pueblo. Sedirigió a la dependienta y le dijo que le preparara once medias con dos líneasblancas en la parte superior, para jugar a un nuevo deporte que ya sepracticaba en otras ciudades y se llamaba “FOOTBALL”.Él había preparado un partido en la plaza de Santa Maria, ya que teníaárboles donde podían atar una cuerda entre ellos para hacer una portería. Sejugó el partido. A todo el mundo le gustó y decidieron que la plaza no era unbuen sitio para jugar, y decidieron hacer una junta para poder llevar a caboun buen club.El primer campo de fútbol que tuvo el club, fue construido en el terreno queles cedió Tomàs Fradena, de Can Canal, que estaba situado donde hoy en díase encuentra la escuela de Salvador Sanromà. La masía de Can Rossell servíade vestidor. Este terreno estuvo ocupado desde 1915 hasta 1918. Los jerséisfueron pagados por un hombre llamado Puig de Bellacasa, que vivía en laTorre del Montseny. Hasta el 1917 los colores del jersey eran rayas verdes yblancas y pantalones negros. Del 1918 al 1939, azulgrana como el Barça,escudo igual y pantalones negros.El primer asesor técnico que tuvo el CD.Llinars fue Sr.Josep Llobera i Mas.Fue de gran ayuda, ya que este hombre se entregaba totalmente a estedeporte en los años 20 como árbitro, y ayudó a convertir a este deporte en elmás practicado en el resto del mundo. CARACTERÍSTICAS DEL

C.D.LLINARSSiempre ha tenido una granafición, es por eso que el club hasalido adelante. La historia delC.D.Llinars se ha compuesto endiversas épocas, ya que de 1929 a1936 hubo problemas con el

cambio de campo y desde 1930 hasta el 1941 hubo un paréntesis a causa dela Guerra. En 1939 volvió la inquietud por el fútbol y se utilizó el campo deCan Carbonell aunque no estaba en buenas condiciones.En 1949 hubo un cambio de directiva, el que consiguió mejoras para el club.Ferran Torres fue el responsable del material. Salvador Clavell se encargó deorganizar los partidos y Salvador Serra, delegado de obras. Fue entoncescuando se empezó a construir la valla del campo.El 8 de Septiembre a las 4 de la tarde se bendijo el local y el nuevo campo.El 20 de Septiembre se abrió una captación de donaciones para laconstrucción del campo. El total de recaudaciones fueron 11.000 pesetas quedestinaron a poner asientos y dos porterías. Gemma Clavell

3ESO A

2266

II NN SS GG II OO LL AAEduard Cereza

2277

II NN SS GG II OO LL AAEduard Cereza

2288


L'EDUARD CEREZA LLAVINA NEIX EL 29D'AGOST DEL 1972 A SANT CELONI, FILL DELA SUNSI I EN RAMÓN. SE SENT ARRELAT AAQUESTA ZONA DEL MONTSENY I EL CONEIXPROU BÉ. DE PETIT JA TENIA DUESAFICIONS BEN CLARES: LA MUNTANYA I ELDIBUIX. AQUESTA VIVÈNCIA DE LAMUNTANYA NO TÉ RES A VEURE AMBL'ACTUALITAT. ALS ANYS 80 ES PASSAVA 15DIES O 3 SETMANES DEL MES D'AGOST A LACERDANYA, EN ACAMPADA LLIURE PROPD'UN RIEROL. AL MATÍ ES LLEVAVA PERANAR A BUSCAR LLENYA I FER FOC PERPREPARAR L'ESMORZAR I AL VESPRE HITORNAVA.

DURANT EL DIA JUGAVA A FUTBOL O AMUNTAR ESPECTACLES PER RIURE AMB LAFAMÍLIA O ANAVA A FER UN CIM DELSVOLTANTS. AQUESTA AFICIÓ VA PORTAR AL'ESTUDI I REALITZACIÓ DE TOT TIPUSD'ACTIVITAT FÍSICA. PEL QUE FA A L'AFICIÓAL DIBUIX ES VA PRODUIR UN SALT ENTREELS TEMPS D'ESTUDI A LA FACULTAT DEBELLES ARTS I EL MOMENT ACTUAL. DESPRÉSD'AQUEST PERÍODE D'ESTUDI HI VA HAVER UNPARÈNTESI SENSE CREATIVITAT, PERÒ ENL'ACTUALITAT, A ARREL DE LA PRESENTACIÓD'UNA REVISTA A L'AJUNTAMENT DE SANTCELONI, ES VA INICIAR LA PRODUCCIÓ"SERIOSA" D'UNA HISTÒRIA IL.LUSTRADA. AIXÍSEGUEIX EL DIA A DIA.

PP aa ss ss aa tt ee mm pp ss

Perros y ConejosUn conejo es perseguido por un perro. Elconejo lleva una ventaja inicial de 50 desus saltos al perro. El conejo da 5 saltosmientras que el perro da 2, pero el perroen 3 saltos avanza tanto como el conejoen 8 saltos. ¿Cuántos saltos debe dar elperro para alcanzar al conejo? Este

esun

proble

maclá

sicodel

Algebr

aElem

ental

deBal

doryla

respue

staes

300.

JeroglíficoModistos

Solución:Sastres=Sas(3)Sudoku

Sopa de lletres

Criptograma

Solución:Quientieneluzpropiamolestaalqueviveenlaoscuridad

2299


"" LL ee ss rree cc eepp tt ee ss ss aabb oo rroo ss ee ss dd ee ll aa ii aa ii aa PPaa qq uu ii ""

33 00

Iniciem amb aquest article tot un seguit de reportatges sobre el receptari tradicional català (i universal si cal) perrecuperar aquelles menges que avui romanen en l’oblit (o no) o han estat tergiversades pel que fa als ingredients osimplement les preses del món modern han fet canviar els productes originaris.Som conscients que els ous de gallina que mengem ara no tenen aquell saber espectacular que vam provar quan érempetits, en aquella dècada llunyana dels anys 60 , ni el pollastre de pagès, ni els embotits que romanien penjats fins trobaraquell punt d’assecat ideal per assaborirlo amb pa amb oli.... Déu meu, encara sento ara el sabor extraordinari en el fonsdel meu cervell!Bé, que la malenconia no ens envaeixi! Mirem endavant i ara mateix us proposo un parell de receptes fàcils de fer i degaudir del nostre Vallès Oriental. Receptes per lleparse els dits, fins i tot els dels peus! Ja ja ja ja ja ...

TRUITA DETROMPETES DE LA MORT

Ingredients per a 4 persones:250 grams de trompetes de la mort (o un altre bolet que tingueu a ma) 4 ous de gallina de pagès (si us plau busqueu ous de molt bona qualitat!) 1 tall de cansalada viada fumada (o cansalada viada tradicional o pernil ) Un rajolí de llet Un pessic de nou moscada (opcional) Sal i pebrePreparem el plat, vinga!Cal que netegeu molt bé de brossa i sorra els bolets si els heu collit albosc amb aigua freda i els talleu al vostre gust. A continuació talleu lacansalada a trossets petits i la feu enrossir en una paella (si voleu, no calque fiqueu oli, ja que el mateix greix facilitarà la cocció) a foc lent. Quanveieu rossa la cansalada, tireu un rajolí d’oli d’oliva (jo no sóc partidàriade substituir l’oli per la mantega, tot i que també es pot fer servir)I les trompetes, ho coeu a foc mitjà fins que s’evapori l’aigua que deixenanar els bolets. Mentre tot fa xup xup, batem els ous amb una mica de llet, un polsim de nou moscada i sal i pebre al nostre gust. Arriba el momentcrucial de fer la truita barrejant tots els ingredients. Podeu fer una degrossa o 4 d’individuals.Bon profit!També podeu muntar uns canapès tallant a trossets quadrats orectangulars la truita i ficarlos a sobre detorradetes.Que vagi de gust!

COLOMINS AMBOUS DE REIG A LA BRASA

Ingredients per a 4 persones:4 colomins,12 ous de reig, un gra d’all,Sal i pebreAquest és un plat oblidat ja que està relacionat amb la caça i els colomars quees tenien a les masies i fins i tot a les ciutats. Avui es poden trobar oencarregar als mercats municipals.Preparem el plat, vingaObriu per la meitat els coloms (Demaneu que us els netegin de vísceres almercat, demaneu que deixin els fetges) i els salpebreu. Els poseu a sobred’una graella que es vagin enrossint. Netegeu el bolet i li traieu el peu. Elsposeu a la graella amb una mica de sal i oli. Quan ja estiguin ,repartiu l’allpicat per sobre dels bolets. Fàcil, oi?Fins la propera reiets i princeses.Petonets saborosos de la iaia Paqui

NOTA ACLARATORIA: El autor no ha querido desvelar sunombre, pues bajo "la iaia Paqui" se esconde un "peligrosodelincuente" que en vez de estudiar y hacer los deberes sededica a jugar a la playstation y a escuchar reggaeton con elvolumen a tope.

LLAA CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA

Directora: Sílvia Genis i FilbàEquipo de redacción: Akiara Casamiquela, Almendra Contardo, Guillem Rodríguez, José Manuel Corral, Maite Serrat, Mónica Espinar, Pol García, Sara Sánchez Y TanyaFernández.Han colaborado en el presente número: Carme Pallarés, Ferran Claudin, Eduard Cereza, Enric Vega, Serafín Pozo, Josep Pericas, Pilar Vidal, Maria Girabent, Beatriz Moreno,Laia Gil, Toni Rodríguez, Teresa Pérez, Gemma Clavell, tutores de 1º de ESO y la "iaia Paqui".Editor/Coordinador: Blas Valentín.

revista giola - clonica networks...revista giola 10 institutgiola, llinarsdel vallès curs2012-13...

Documents