salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

NÚ

MER

O 5

8 | M

ARÇ

- A

BRIL

201

2

Trastorns que afecten l’aprenentatge del nen

Més val prevenir... Hàbits saludables per evitar malalties

CRÈD

ITS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt

Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP

Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com

Dip. Legal: B-41601-2003.

VIURE JOVE 15Consulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t de tot allò que et preocupa! En aquest

cas, parlem dels anticonceptius orals per regular

la menstruació, del risc de recaure en el tabac i

de la conveniència de fer-nos anàlisis o no.

SER PARES 12 - 13Trastorns de l’aprenentatgeQuan un nen presenta dificultats en

el rendiment escolar i la seva evolució

és més lenta de l’habitual pot estar

patint un trastorn que afecti el seu

aprenentatge.

GENT GRAN 14A l’hospital... i cap a casa!A tots ens pot convenir en un moment o altre

ingressar a l’hospital i això pot comportar

un cert tràngol, sobretot a la gent gran. Com

podem recuperar la normalitat?

SALUT 8 - 11Més val prevenir...L’existència de determinades proves que ens detecten el risc de patir alguna malatia ha compor-

tat que ens centréssim a fer aquestes proves per intentar detectar-la com més aviat millor i ens

oblidéssim que nosaltres mateixos podem prendre diferents mesures (una alimentació correcta,

la pràctica d’activitat física...) que ens ajuden a prevenir una malaltia.

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

Coses del directe

No és nou dir que vivim l’època de la comunicació. Veiem com van sorgint nous i eficaços

mitjans que ens apropen més els uns als altres. No cal citar-los perquè són de tots

coneguts. Des de l’aparició dels primers que relacionaven persones de manera immediata

com el telègraf i el telèfon, per no citar els senyals visuals d’abans, ja han passat dècades i més d’un

segle llarg.

L’assistència sanitària els utilitza. Una professió en què es tracta d’atendre persones no podia deixar

de fer-ho. Tant per comunicar l’usuari amb el professional, com per donar molta més dimensió i

oportunitat a les dades mèdiques, com és el cas representatiu de la telemedicina.

Mantenir el contacte directePerò sempre el contacte directe, humà, l’escalf de la trobada entre ambdues parts, no igualarà, ni

de bon tros, l’entrevista que no ho sigui. En aquest sentit les xerrades divulgatives a la població que

estem duent a terme a l’ABS de Peralada sobre el coneixement i prevenció del risc cardiovascular

són una demostració palpable de la calidesa de la relació humana de proximitat.

Estem anant a totes les poblacions de la

nostra ABS. Parlem amb els veïns tot seguint

el format de la xerrada clàssica amb Power

Point. Els ajuntaments van preparant les sales

i el material (projector, pantalla i ordinador) i

l’acollida que rebem és entranyable.

El públic sovint és nombrós i algunes vegades

no tant. Sempre està tremendament atent. És

igual que ens trobem sales perfectament equipades o espais creats ad hoc al costat mateix de la

barra del bar de la població i en les quals la “pantalla” és la paret amb els negatius dels quadres

acabats de despenjar. Gràcies a tothom.

I el tema? Dóna molt de si, com ens podem imaginar, ja que preferim promoure les reflexions abans

que les dades, que cada assistent senti el propi cos com a hereu directe d’aquells homínids de més

de dos milions d’anys, que ens van marcar l’obligació natural de l’exercici i l’alimentació saludable.

Igualment parlem de l’allargament espectacular de l’esperança de vida en les darreres dècades, de

les diferències degudes al sexe, etc. Tot en conjunt fa que es desperti en els assistents una diríem

connexió telúrico-biològico-temporal sobre un aspecte que torna a estar d’actualitat com mai:

l’autoresponsabilització. I no és una percepció adulterada, no. Ho veiem en les cares de manera

immediata, en els comentaris que engresquen altres comentaris i preguntes. Coses del directe,

dirien a la TV.

Lluís Martínez ViaDirector-gerent d’Albera SalutABS de Peralada

salutfer PREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMUNICACIÓ SANITÀRIA

La telemedicina permet donar més dimensió i oportunitat a les dades mèdiques

Editorial Sumari

2Aliments amb potassi, magnesi i calci. Són minerals que resulten excel·lents per

controlar la pressió arterial.

El potassi protegeix contra la hipertensió arterial i les seves conseqüències. Els aliments •

que contenen aquest mineral de més quantitat a menys són: soja, ametlla, dàtil, alvocat,

espinac, patata, plàtan, coliflor, pastanaga, api, espàrrec, pa integral, coco, tomàquet,

meló, raïm i cogombre.

El magnesi, en cas de carència, predisposa a la hipertensió. Els aliments que contenen aquest •

mineral de més quantitat a menys són: blat, carbassa, sèsam, ametlla, avellana, anacard, fa-

jol, mongeta seca, tofu, espinac, xocolata, carxofa, dàtil, kiwi, plàtan, patata i taronja.

El calci, en cas de carència, afavoreix la hipertensió. Els aliments que contenen aquest •

mineral de més quantitat a menys són: sèsam, garrofa, soja, ametlla, mongeta seca, blat

de moro, bleda, sucre moreno, pa integral, porro, grosella, col i taronja.

Cal remarcar que la quantitat de calci en 100g de iogurt natural és de 199mg i el de •

100g de mongetes seques és de 240mg, la mateixa quantitat que en 100g de sardines.

Això demostra que el paper dels làctics és important, però que es pot substituir per altres

aliments en cas d’intolerància.

1Aliments diürètics: són en alguns casos igual d’eficaços que els medicaments amb

la mateixa acció, ja que permeten incrementar el volum de l’orina a l’augmentar la

funció del ronyó. Això redueix el volum de sang i, per tant, la pressió de les artèries.

Verdures:• carxofa, api, albergínia, borratja, coliflor, espàrrecs i mongeta tendra.

Fruites:• poma, préssec, nespla, meló, pera, pomelo, síndria i raïm.

Aquest efecte diürètic permet reduir edemes (retenció d’aigua en teixits) que es produeixen

en malalties renals i cardíaques, ja que presenten molt poc o gens de sodi i bastant de

potassi. L’acció diürètica dels aliments és menys intensa que la dels medicaments, però els

aliments es poden prendre diàriament durant tota la vida sense risc d’efectes secundaris.

Una fruita de la qual no se sap exactament el motiu del seu efecte hipotensor és la

guaiaba, que ha demostrat reduir les xifres tensionals amb la ingesta d’una peça al

dia i amb resultats al cap de tres mesos.

LA PRESSIó ARTERIAL éS LA fORçA ExERCIdA PER LA SANG A LES PARETS dE LES ARTèRIES A MESURA qUE EL COR LA VA bOMbEJANT PER TOT EL COS.

HiperTensió i dieTa

Es considera que hi ha pressió alta

(hipertensió) quan es dóna alguna

d’aquestes dues condicions:

La pressió sistòlica (màxima) supera 139 •

mm Hg.

La pressió diastòlica (mínima) supera 89 •

mm Hg.

La pressió alta és una de les causes de mor-

bimortalitat més freqüent i el seu control és

una de les intervencions prioritàries des de

l’Atenció Primària de salut.

El tractament en els casos de pressió alta es

basa en dos punts molt importants:

Intervenció en els estils de vida.•

Tractament farmacològic.•

intervenció en els estils de vida Els punts clau en l’estil de vida són:

Fer dieta.•

Fer exercici.•

Disminuir el consum •

d’alcohol.

Desaconsellar cafè i productes amb ca-•

feïna.

Disminuir el consum de sal. •

Ajudar a deixar de fumar.•

Practicar teràpies de relaxació.•

L’alimentació pot ajudar a mantenir les xifres

de pressió arterial correctes, sobretot augmen-

tant la ingesta de fruites i verdures cuinades de

la forma més senzilla possible. Primer de tot,

cal que sigui baixa en sal, baixa en greix, sense

alcohol ni begudes estimulants.

Els aliments que intervenen en el control de

la pressió arterial se subdivideixen depenent

dels compostos que contenen i l’acció que re-

alitzen dins l’organisme.

DUI Judit Noguera i DUI Joan PagèsAlbera Salut

ABS de Peralada

altres aportacions saludables de la fruita frescaEs recomana un elevat consum de fruita fresca,

ja que ens aporta vitamina C, que no podem

sintetitzar des del nostre cos i que és impres-

cindible per viure. Cal dir que la fruita es pot

prendre de moltes maneres, però que en tots

els casos, com més procediments s’hi realitzin

més pèrdues de nutrients hi ha, és el cas de la

dessecació, congelació o l’enllaunat. En aquest

sentit, remarquem dos productes molt estesos:

3Aliments amb fibra. La fibra està formada per diverses substàncies com la cel·lulosa, la

pectina, les gomes, els mucílags i altres polisacàrids que comparteixen característiques, ja

que són exclusivament d’origen vegetal perquè formen part de les parets de les cèl·lules vege-

tals. La major part de la seva composició no es pot digerir, cosa que ajuda en diferents processos

com és el control de les deposicions, que evita el restrenyiment alhora que impedeix l’absorció

del colesterol i, per tant, afavoreix el control de la pressió arterial.

Els aliments amb un elevat contingut de fibra són de més quantitat a menys: llentia, civada,

sègol, blat i ametlla. Tots aquests contenen més de 10g de fibra per 100g de producte.

Alguns estudis demostren que la dieta vegetariana baixa la pressió arterial, de totes maneres

tampoc està contraindicat menjar carn, peix i ous. Sempre cal una dieta equilibrada i el millor

lema és “menjar de tot amb mesura”.

Les proteïnes són importants per al bon desenvolupament de l’organisme i les trobem d’origen

animal i vegetal. En l’equilibri de totes dues hi ha el benefici per l’organisme. Es recomana la carn

i el peix magre cuinat de forma saludable i evitar els fregits i arrebossats.

Val a dir que les proteïnes també tenen un paper molt important en l’assimilació del calci, així

doncs, el consell és de fer una dieta variada i en proporcions equilibrades.

Melmelades:• són poc saludables perquè

contenen pèrdua de vitamines i un aug-

ment important de sucre refinat.

Sucsdefruitaindustrials:• són poc acon-

sellables perquè tenen menys fibra, poden

produir diarrea (sobretot en el cas de la

poma), erosionen l’esmalt dental a causa

del seu contingut àcid, i en l’edat prees-

colar un consum de dos vasos diaris està

relacionat amb obesitat i retards en el

creixement perquè contenen massa sucre.

altres aportacions saludables dels lleguMsEls llegums contenen proteïnes amb tots els

aminoàcids, excepte la metionina, que es troba

en els cereals i es pot suplementar d’aquesta

manera. Altres avantatges d’aquest aliment són

l’alt contingut en ferro i en fibra que té.

altres aportacions saludables de les verduresLes verdures tenen diversitat d’acció en l’efecte

hipotensor, ja que contenen potassi i magnesi,

ajuden en el control de la pressió arterial, especi-

alment si estan cuites el mateix dia i sense sal, i

en alguns casos són diürètiques. Cal dir que s’ha

demostrat que l’alimentació vegetariana aconse-

gueix una reducció de la pressió arterial.

Les verdures i hortalisses tenen els següents

avantatges: alt contingut en fibra, que els dóna

el poder laxant; ideals per al control de pes; ac-

ció calcificant (nap, col), anticancerígena (ceba,

porro, nap, rave) i antianèmica pel seu alt con-

tingut en ferro (espinac, fava, cigró, remolatxa,

canonge).

Els caldos d’api i ceba serveixen per desintoxicar

la sang de substàncies de rebuig, especialment

àcid úric, i afavoreixen la producció de orina

per part dels ronyons.

RAbóS d’EMPORdà hA ESTAT EL MUNICIPI ENCARREGAT dE POSAR EL PUNT I fINAL AL CICLE dE xERRAdES SObRE RISC CARdIOVASCULAR qUE hA dUT A TERME A TOTS ELS PObLES d’AqUESTA àREA bàSICA EL dR. LLUíS MARTíNEz, dIRECTOR I GERENT d’ALbERA SALUT.

el risc cardiovascular

Conscients que la nostra activitat tam-

bé ha de ser comunitària, en la trobada

de l’estiu passat amb els ajuntaments

de l’ABS vam decidir fer un cicle de xerrades

a tots els pobles del nostre àm-

bit. Una vegada recollides les

seves propostes de temes, el

que n’englobava més en con-

junt era el del risc cardiovascu-

lar, temàtica, per altra banda, de

gran interès en la nostra activitat

sanitària i sobre la qual ja s’havia

fet un cicle de xerrades a càrrec de la Dra.

Rosa Fortià.

Les xerrades han insistit en la perversió dels nostres costums alimentaris i la reducció de l’activitat física com a factors de risc cardiovascular

L’experiència ha permès conèixer de primera mà el sentir de la població i dialogar-hi sobre aspectes assistencials i organitzatius

dels hoMínids a l’actualitatDurant dotze dijous ens hem anat desplaçant

per les poblacions, en unes vesprades d’hi-

vern, sovint amb tramuntanada, factors, però,

que no hi han impedit l’assistència.

En les xerrades s’ha partit de con-

sideracions òbvies però que aju-

den a la reflexió. Per exemple: a

partir d’una imatge d’un dels pri-

mers homínids i de la seva alimen-

tació, de la duresa de l’exercici físic

d’aleshores, s’ha passat a comentar

l’augment de l’expectativa de vida que en les

darreres dècades hem experimentat i a quins

motius es deu. Alhora s’ha incidit en la per-

versió dels nostres costums alimentaris i en la

reducció de l’activitat física, tant de la maina-

da com dels adults. Les piràmides de l’alimen-

tació saludable, de l’exercici físic, etc., han

format part de la iconografia de la xerrada.

paràMetres cardiovascularsLes taules del Regicor, els estudis de Fra-

mingham, el càlcul del risc cardiovascular

i el comentari dels aspectes més coneguts

(edat, sexe, diabetis, tabaquisme, alteracions

dels lípids, hipertensió, etc.) han mantin-

gut l’atenció dels assistents. Finalment unes

consideracions sobre el mal anomenat “sexe

dèbil” han portat a parlar de l’efecte de la

menopausa sobre el risc cardiovascular. Més

endavant, el seguiment que de tots aquests

paràmetres fem des de la nostra assistència,

ajuda a conformar un major coneixement del

que signifiquen les contradiccions i les possi-

bilitats enormes de la vida actual.

Al coincidir en el temps la instal·lació de

desfibril·ladors del Dipsalut en les nostres po-

blacions, al final de la xerrada es va parlar del

seu funcionament i de l’oportunitat de fer-los

servir quan les mesures preventives (a més de

la genètica individual) fallen.

Per al ponent, que alhora és el director-gerent

de l’ABS, ha estat una molt bona experiència

Imat

ges

cedi

des

pel S

r. Ll

uís

Bona

l Sol

à.

per conèixer de primera mà el sentir de la po-

blació i establir un interessant col·loqui sobre

el risc cardiovascular i també sobre aspectes

assistencials i organitzatius, sempre de profit,

i que han permès de comprovar la bona sin-

tonia entre usuaris, professionals i gestió de

l’ABS de Peralada.

Dos convidats amb perfils ben dife-

rents van traslladar la seva visió

i experiència al nombrós públic

que es va reunir a Ca Cosme en un acte

d'agraïment i de reconeixement als cuida-

dors informals i a totes aquelles persones

que han fet possible una dècada d'exis-

tència del CAP alcoverenc i del Centre de

Dia, i cinc anys de l'Escola de Cuidadors.

El Dr. Joaquim Pellejà va aportar la visió

més professional de tota aquesta evolució,

mentre que l'actor Toni Albà va narrar la

seva experiència personal com a cuidador.

h

RECONÈIxER LA DEDICACIÓ I EL COMPROMíS DELS CUIDADORS INfORMALS, éS A DIR, D'AqUELLES PERSONES qUE TENEN AL SEU CÀRREC UN fAMILIAR MALALT. AMB AqUESTA VOLUNTAT, CA COSME VA ACOLLIR AL MARÇ LA xERRADA "REfLExIONS. TENIR CURA DE L'éSSER ESTIMAT", ORGANITzADA PER L'ABS ALT CAMP OEST.

"cuidar els altres és, justament, el que ens fa humans"

"La nostra societat ens ha ensenyat a cuidar les persones, però teniu dret a demanar ajuda sempre que us faci falta"

passat, present i futur"La idea és mirar d'on venim per, entre tots,

veure cap on hem d'anar." Així començava

la xerrada el Dr. Ramon Descarrega, direc-

tor del CAP d'Alcover. En aquest sentit, el Dr.

Pellejà, que va liderar el funcionament del

centre de salut i va impulsar l'Escola de Cui-

dadors, podia oferir una bona perspectiva.

Precisament, amb aquest taller "les perso-

nes cuidadores estan fent una gran tasca de

prevenció de la seva salut, tant física com

emocional", comentava el Dr. Pellejà. I és

que a l'Escola de Cuidadors es tracten temes

molt pràctics, com per exemple la mobilitat

del malalt, però vetllant per la salut del cui-

dador, i també aspectes psicològics, com pot

ser no defallir durant el procés de cura. "Les

persones cuidadores han de pensar que, si

es donés la situació inversa, també voldrien

que el seu cuidador tingués la millor forma-

ció i capacitació per oferir una bona aten-

ció", concloïa el Dr. Pellejà.

sense llibre d'instruccionsAmb un cert to irònic, però reflectint per-

fectament la situació quotidiana de moltes

famílies que tenen a casa una persona ma-

lalta dependent, l'actor Toni Albà va explicar

la seva experiència com a cuidador del seu

pare durant 32 anys. Lluny de la imatge més

mediàtica que tots coneixem, els alcoverencs

van identificar-se amb una persona que re-

latava com un fill de 16 anys, juntament amb

els germans i la mare, es feia càrrec del pare

que, amb només 42 anys, havia patit una

hemorràgia cerebral que li havia paralitzat

la meitat del cos. "Vam tornar de l'hospital

amb el pare completament canviat i sense

llibre d'instruccions. És com quan tens un

fill i arribes a casa amb el nadó als braços.

Comença a plorar i no tens ni idea de què li

està passant."

Des d'aquest instant, "recomences una vida

on has de superar coses tan bèsties com

que, només arribar a casa amb una cadira

de rodes, adonar-te que vius en un segon pis

h

El tractament anticoagulant oral, més

conegut com Sintrom, té com a ob-

jectiu disminuir la tendència de la

sang a coagular per evitar la formació de

trombes (coàguls de sang) o embòlies, però

sense anul·lar-la completament, atès que la

coagulació és un mecanisme propi de l'or-

ganisme per reparar les lesions dels vasos

sanguinis i evitar així hemorràgies. Conèixer

les característiques d'aquest tractament, a

quins pacients s'adreça i quines precaucions

cal seguir són algunes de les informacions

que va facilitar la infermera Montse Navarro

en una xerrada per als usuaris del centre.

hCONÈIxER COM fUNCIONA I PER A qUÈ SERVEIx EL TRACTAMENT ANTICOAGULANT ORAL VAN SER ALGUNS DELS OBJECTIUS DE LA xERRADA qUE VA OfERIR LA INfERMERA MONTSE NAVARRO DE L'ABS ALT CAMP OEST ALS USUARIS DEL CENTRE.

tractament anTicoagulanT oral

sense ascensor". Malgrat la situació, el posi-

tivisme a casa de la família d'en Toni sempre

va ser-hi. "La meva mare ens va reunir a tots

i ens va dir: 'Nanos, hem de tirar endavant

com sigui!' i, dia a dia, confiant amb les per-

sones que tens al teu costat, t'acostumes a

la nova realitat i vas pensant com pots faci-

litar la feina al cuidador."

entendre el MalaltCom podem entendre la situació que viu el

malalt? "El meu pare tenia una frase que

tota la família recordarem sempre: 'Aixeca'm

una mica'. Tots ens preguntàvem per què

tanta obsessió per demanar-nos que l'aixe-

quéssim." En Toni ho va entendre el dia que

es va asseure al costat del pare i va decidir

que deixaria passar les hores sense moure's

fins que ho fes ell. "Va ser insuportable, al

cap d'una estona no podia aguantar quiet i

necessitava moure'm!"

Al llarg de la xerrada, en Toni va voler reco-

nèixer la tasca dels cuidadors i els va recor-

dar que no oblidin els drets que tenen com

a persones. "La nostra societat ens ha ense-

nyat a cuidar les persones, però teniu dret

a demanar ajuda sempre que us faci falta.

Estar al costat dels altres quan ho necessiten

és, justament, el que ens fa humans."

Qui poT necessiTar el TracTa-MenT anTicoagulanT?

Les persones que ja han sofert una •

trombosi o una embòlia, per preve-

nir que es repeteixi.

Les persones en situació de risc de •

patir-la com a mesura preventiva en

arítmies cardíaques o portadors de

vàlvules cardíaques.

coM es pren la Medicació?Cal prendre la medicació cada dia a la •

mateixa hora, una hora abans de sopar,

seguint la pauta marcada pel metge.

Si s'oblida la presa d'una dosi, mai no •

s'ha de prendre el doble de medicació.

Cal informar dels oblits en les visites

de control.

cal consulTar urgenTMenT el MeTge en cas de:

Hemorràgies importants espontànies.•

Blaus o hematomes grans després d’un •

cop o d’un accident.

Femta negra, pastosa i pudent.•

Mal de cap intens i d’aparició sobtada.•

Dificultat en parlar, trastorns de la visió, •

desviació dels llavis.

Pèrdua de força o sensació de formi-•

gueig en braços i cames.

dieTa i esTil de vida Quan es pren l'anTicoagulanT

S’ha de seguir una dieta normal sense fer •

canvis bruscos.

Cal evitar el consum de begudes al-•

cohòliques.

S’ha d’evitar menjar quantitats •

abundants d’aliments amb molta

vitamina K (llegums, ous, espàrrecs,

espinacs, enciam, bròquil, col), ja que

poden interferir en el tractament an-

ticoagulant.

Cal evitar l’automedicació, inclosos els •

preparats d’herboristeria i parafarmàcia.

Convé tenir precaució amb els objectes •

tallants com ara ganivets i tisores per

evitar possibles sagnats.

conTrols de la coagulacióCal anar periòdicament a les visites de •

control de la coagulació per mesurar

l’efecte del tractament.

Cada pacient rep una dosi individualitza-•

da segons la seva malaltia, que s’ajusta

en les visites de control per tal de man-

tenir el temps de coagulació dintre de

l’interval adequat.

programa de detecció precoç del càncer de còlon i recTe

dINS EL PROPER TRIMESTRE TOTS ELS hOMES I dONES ENTRE 50 I 69 ANyS dE LA zONA dE SARRIà, VALLVIdRERA I LES PLANES REbRAN LA INVITACIó PER PARTICIPAR EN EL PROGRAMA dE dETECCIó PRECOç dEL CàNCER COLO-RECTAL.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent en el conjunt d’homes i dones de Catalunya

Per què existeix un programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte?

El càncer de còlon i recte és el més freqüent en el conjunt d’homes i dones a Catalunya, amb

més de 6.000 casos nous cada any. El càncer de còlon té una freqüència similar en homes i

en dones, mentre que el de recte es més freqüent en els homes, i en global suposen la segona

causa de mort per càncer a Catalunya. La supervivència depèn de la fase d’evolució del tumor

en el moment del diagnòstic. Atesa la importància d’aquest càncer, i ja que tenim les eines per

mirar de corregir la tendència, s’ha fet recomanable el programa de detecció precoç.

quines són les causes del càncer de còlon

i recte?

Habitualment, el càncer de còlon i recte es

produeix a partir de pòlips que estan situats a

l’interior del budell. Un pòlip és un creixement

anormal a la superfície del còlon. La presència

de pòlips a la mucosa del budell és freqüent en-

tre la població, però això no vol dir que siguin

ja un càncer. Tanmateix, ja que coneixem cap a

on poden tendir si no fem res, cal que els inten-

tem detectar i eliminar per evitar que es trans-

formin en un càncer. Ara bé, el motiu pel qual

apareixen els pòlips i el moment en què poden

esdevenir el principi d’una malaltia cancerosa

no són encara coneguts. No obstant això, sí

que sabem que la majoria dels casos apareixen

a partir dels 50 anys i que el risc s’incrementa

amb l’edat (d’aquí la franja d’edat entre 50 i 69

anys per fer la detecció precoç); i també sabem

que és més probable en persones:

Q• ue ja han patit prèviament un càncer de

còlon i recte.

Q• ue tenen familiars amb càncer de còlon

i recte.

Q• ue pateixen malaltia inflamatòria intesti-

nal de llarga evolució.

Q• ue presenten pòlips intestinals.

Com a factors de risc coneguts (però que per si

sols no expliquen l‘afectació en uns casos i en

d’altres no), cal assenyalar els següents:

A• limentació amb un elevat consum de

carns vermelles i greixos d’origen animal.

A• limentació escassa en vegetals, frui-

ta i fibra.

E• xcés de pes mantingut durant anys.

M• anca d’exercici físic.

Com funciona el Programa?

Si sou veïns del barri en què s’està desen-

volupant el Programa, properament rebreu

una carta amb un tríptic informatiu i un llis-

tat de farmàcies. Per participar al Programa

heu de portar aquesta carta a alguna de les

farmàcies del llistat. Allà us donaran un tub

i unes instruccions per recollir una mostra

de femta. Un cop recollida, l’heu de retornar

a la farmàcia, que l’enviarà a un laboratori

on s’analitzarà. Els resultats de la prova se

us comunicaran per correu o per telèfon. En

cas que s’hagi detectat una quantitat de

sang en femta superior a l’esperada, cal-

drà fer un estudi més ampli i, per tant,

se us citarà per continuar endavant. Si el

resultat en canvi és negatiu, se us con-

vidarà a repetir la prova al cap de dos

anys i, així, si tot va bé, fins a l’edat de 69

anys, cada dos anys.

Per a més informació:

www.prevenciocolonbcn.org

no Ho oblideu:Porteu una vida sana que fugi •

d’hàbits tòxics (tabac, alcohol).

Tingueu una dieta equi-•

librada: mengeu de tot i

amb moderació.

feu esport amb regularitat• !

HepaTiTis víricaEL fETGE éS L’òRGAN MéS VOLUMINóS dEL NOSTRE COS. LA PARAULA hEPATITIS SIGNIfICA INfLAMACIó dEL fETGE, LA qUAL POT PROdUIR-SE PER MOLTS MOTIUS, ENTRE ALTRES, ELS VIRUS.ELS MéS COMUNS SóN L’A, EL b I EL C.

Meritxell SalaInfermeraEAP Sarrià-Vallplasa

hepatitis aEl virus de l’hepatitis A està present en països amb

males condicions d’higiene, ja que es dissemina

per via oral, a través d’aigua i aliments infectats.

Generalment, la persona es recupera fent repòs i

seguint una dieta baixa en greixos, i té una durada

d’unes quatre setmanes de mitjana. Per aquesta

raó, cal que us recordem que abans de fer un vi-

atge lluny, us informeu en el centre de vacunació

tropical de les vacunes que us han d’administrar, ja

que hi ha una vacuna contra l’hepatitis A.

hepatitis bL’hepatitis B és una malaltia que té dues vies de

contagi: la sexual i la sanguínia. És freqüent que

la persona que s’infecti pel virus es recupe-

ri en una mitjana d’uns tres mesos sense

conseqüències, fent repòs i dieta baixa

en greixos. Però cal dir també que un

petit percentatge d’aquestes persones

cronifiquen la malaltia i això pot de-

sencadenar a la llarga en un càncer

de fetge. Hi ha una vacuna contra

l’hepatitis B, que s’administra actu-

alment des de l’edat de 2 mesos a tota

la població, i que també es pot administrar als

adults en cas de no estar immunitzats i ser ne-

cessari bé per feina, bé per viatges.

que no tothom pot rebre, i que està aconseguint

una curació entorn del 60%.

diagnòstic per anàlisiTotes tres malalties es poden diagnosticar a tra-

vés d’una anàlisi de sang i són de declaració obli-

gatòria. Com que una de les vies de contagi és

la sexual, cal insistir en el recordatori de l’ús de

mètodes de barrera (preservatiu).

hepatitis cL’hepatitis C generalment és contagiada a través

de la sang infectada (habitualment els més afec-

tats són els drogodependents, però sempre que

hi hagi contacte amb sang contaminada es

pot contraure la infecció). Per això, quan ens

posem un pírcing o ens fem un tatuatge,

és important verificar que tot el material

sigui estèril i d’un sol ús. En contra del

que se sol creure, molt rarament pot ser

conseqüència d’una relació sexual. Tant

l’hepatitis B com la C es transmeten de mare a

fill durant l’embaràs. Actualment, no existeix cap

vacuna contra l’hepatitis C, que es cronifica en un

75-80% dels casos, però sí que hi ha tractament,

Amb només un clic podreu conèixer de primera mà tota la informació relacio-nada amb l’EAP Sarrià, Vallvidrera i les Planes, gràcies a la nova web. A més, el nostre centre estrena el butlletí electrò-nic “Recepta news”. Es tracta d’un nou canal informatiu que es publicarà amb una periodicitat mensual i que té per objectiu apropar-se al barri. Hi trobareu informació referent a serveis, professi-onals, horaris, etc. S’adreça a pacients i ciutadans per tal de millorar-los la salut i la qualitat de vida i d’informar-los de totes les activitats que s’ofereixen.

La informació deL vostre centre, aL momentSi voleu eStar informatS de leS darrereS notícieS del voStre centre de Salut, connecteu-voS a la nova web i SubScriviu-voS al butlletí online.

Consulteu la nostra

web i inscriviu-vos al

nou butlletí electrònic:

www.capsarria.cat

La ceràmica, que és expressió artística,

pot ser així mateix una teràpia: quan

es modela un tros de fang, en un marc

terapèutic, les imatges es van concentrant.

Encara que al començament vulguem que una

peça tingui una forma o un color determinats,

durant el procés ens hi pot caure una gota, o

bé una línia pot suggerir una imatge que doni

lloc a la variació de les formes i fer que la

peça canviï. En aquest sentit l’art brinda una

sorpresa, una nova mirada. La peça creada

serveix aleshores de canal entre el nostre món

intern i l’extern, ja que traspassem al fang, a

través dels sentits, energies, conflictes i re-

cursos per rebre la sorpresa estètica que ens

ofereix. Ens reconcilia amb la terra, donant i

rebent. Obrint possibilitats, alliberant.

Taller de Fang com a teràpia SANT MARTí dE CENTELLES VA ACOLLIR, COM A ACTIVITAT TERAPèUTICA, UN TALLER dE fANG EN qUè ES VAN CREAR LES fIGURES PER A UN PESSEbRE NAdALENC.

La ceràmica, en tant que expressió plàstica, contribueix a desenvolupar la motricitat

Treballar el fang és una activitat altament educativa, terapèutica i equilibradora

Mar GallardoCeramista i administrativa

ABS Centelles

procés terapèutic i educatiuL’expressió plàstica, com la ceràmica, faci-

lita el desenvolupament de la motricitat.

Treballar el fang ens permet connectar amb

la nostra creativitat, amb els materials de la

naturalesa, i exercitar el nostre esperit lú-

dic. Aprenem a estimar el que fem amb les

nostres mans, la nostra primera eina, i ens

proporciona elements de sensibilitat.

La creació ha d’arribar a través de la diversió i

del plaer, ordenant formes i colors. Els materials

plàstics com el fang o l’argila estan relacionats

directament amb el tacte. Treballar el fang és

altament educatiu, tera-

pèutic i equilibrador.

un taller per gaudirEl taller que hem realitzat

tenia per objectiu apro-

fundir en tots aquest as-

pectes a través d'una pro-

posta temàtica concreta:

fer un pessebre per al po-

ble de Sant Martí. Hi han

participat catorze dones

d’edats compreses entre

30 i 70 anys. L’experièn-

cia ha estat molt positiva.

A la cloenda del taller les

participants van omplir un qüestionari del qual

s'han extret les conclusions següents:

1. Les sensacions que han tingut amb l’expe-

riència de tocar el fang han estat de confort,

agradables, alliberadores i de tranquil·litat.

2. Aquest taller ha estat com un espai de treball

interior a partir de les emocions de cadascu-

na de les persones que formen part del grup, i

un espai de relació amb l’altre per la interacció

que sorgeix. “Això que

es transforma a fora

també transforma per

dins”. Totes s’han sen-

tit amb capacitat de

fer, no només plàsti-

ca, sinó també apli-

cable al seu dia a dia,

han trobat una opor-

tunitat d'expressar-se

i de compartir.

3. Les dones, a través

de l'artista que hi ha

en elles, han obtingut

recursos per poder

desplegar i utilitzar el

propi potencial. Recursos com la seguretat, la

capacitat, l'apertura als altres, l'apropament

a elles mateixes, el fet de poder treure emoci-

ons com la tristor, el descontent, el disgust...

I, principalment, han obtingut confiança.

4. Han après que el poder transformador de

l’art no es troba en la tècnica utilitzada, sinó

en l’acte creatiu. Aquest salt al buit fèrtil, en

el qual es concep i es realitza l’obra a la nostra

imatge i semblança: poder treure l’estat d’ànim

a través del fang, aprendre de les altres i donar

a les altres.

La valoració global ha estat d’un 9,50 i totes

voldrien repetir l’experiència. Per aquest motiu

el dia 2 d'abril començarem un altre taller que

durarà fins al desembre.

Per a mi, com a art terapeuta, ha estat una

experiència fantàstica! He pogut veure créixer

en aquestes dones, la seva creativitat, les seves

emocions... transformar la por en valentia i, so-

bretot, les he vist gaudir molt.

una manera senzilla d’ajudar els nosTres FillsfA UNS MESOS, VA COMENçAR L’ESCOLA, I, ARA, JA hA ARRIbAT EL fREd. AIxò COMPORTA qUE ELS NOSTRES NENS ESTIGUIN MéS ExPOSATS ALS REfREdATS I qUE PRESENTIN, dONCS, UN AUGMENT NOTAbLE dELS MOCS, LA TOS I EL NAS TAPAT.

quina és la funció del nas a part de captar

les olors?

Quan respirem, l’aire entra pel nas, que fa la

funció de filtre de les impureses i microbis que

hi ha a l’aire i, a més, l’escalfa perquè arribi net

i calent al coll i als pulmons.

què passa quan els nens tenen el nas ta-

pat pels mocs?

No el poden fer servir perquè està taponat i

respiren agafant l’aire per

la boca. D’aquesta ma-

nera l’aire arriba fred i

brut a la gola i després

als pulmons, amb el

consegüent augment

d’infeccions de les vies

respiratòries altes i amb

febre, mocs i tos.

què podem fer nosaltres per intentar que

això succeeixi el mínim?

1. Mantenir el nas com més lliure de mocs

millor:

- Si són grans fer que es moquin sovint.

- Si són petits i no en saben, cal fer rentats de

nas. Amb què? Amb sèrum fisiològic, aigua de

mar o aigua amb sal, que és tot el mateix. Si

econòmicament ens va malament comprar els

esprais que venen a la farmàcia, agafarem un

pot d’aigua de l’aixeta, hi afegirem un pessic

de sal (cullerada de moca) i ho remenarem bé.

Caldrà fer servir un recipient apte per

a l'aplicació de la solució.

Quantes vegades l'aplicarem?

Tantes com vulguem, el que

s’aconsella és fer-ho de dos a

tres cops al dia i, si cal, abans de

cada àpat.

2. Fluïdificar els mocs tant com es pugui:

Fer que beguin força aigua i, si cal, posar un

humidificador a estones. Els xarops que hi

ha al mercat actualment són poc efectius i

tenen més efecte placebo que altra cosa.

Equip de PediatriaEBACentelles

Per netejar el nas dels nens, cal que es moquin sovint i, si no en saben, fer-los rentats amb sèrum fisiològic o aigua salada

El poble de Centelles acollirà El propEr 14 d'abril una altra marató d'acapte de sang.

després de l'èxit aconseguit en les darreres convocatòries, Centelles celebrarà una nova marató de donacions de sang, que ha esdevingut una autèntica festa solidària. l'acte tindrà lloc el dissabte 14 d'abril i ha estat convocat pel banc de Sang i Teixits. de nou, es prepararan diferents activitats lúdiques per potenciar la participació a la jornada, gràcies a la col·laboració tant dels vilatans com de les entitats del municipi.

No oblidEu quE...Si el 70% de la humanitat haurà

de rebre alguna transfusió de sang a la vida, i l'altre 30% seran

seran familiars i amics, hi estem tots implicats.

Centelles prepara una NoVa maraTó dE d NaCioNS dE SaNg

a priMera línia connecTa'T al cap!

La nostra funció és facilitar la comuni-

cació amb la xarxa sanitària amb l’ob-

jectiu de millorar l’atenció individual i

col·lectiva de la població que atenem. A més,

som el primer punt de contacte dels nostres

usuaris amb el centre: la nostra feina

consisteix a rebre les seves consul-

tes, informar-los i assessorar-los,

i resoldre'ls qualsevol dubte.

Sempre des del respecte vers

els nostres pacients i fent-los

conèixer els seus drets i deu-

res. Des del taulell i el telèfon

garantim la confidencialitat de

la informació que ens donen i que

els és donada, respectant en tot mo-

ment la Llei de protecció de dades.

tràMits adMinistratiusHi ha tasques administratives per les quals no cal

demanar visita presencial ni amb el metge ni amb

infermeria, ja que es tramiten directament a la

nostra Unitat d’Atenció a l'Usuari en estreta col-

laboració amb ells. Us podeu adreçar als taulells

administratius de tots dos centres, o consultar-

ho per telèfon o per via electrònica. Entre aques-

tes tasques destaquen:

Actualitzacions de recepta electrònica, al •

taulell en 24-48h.

L es tecnologies de la informació i la co-

municació (TIC) s’han convertit en un

element estratègic bàsic per afrontar

els nous reptes dels sistemes sanitaris, grà-

cies al seu potencial per millorar la salut dels

ciutadans i els processos d’atenció sanitària,

i a la seva capacitat de promoure l’equitat i

sostenibilitat del sistema.

Les TICs aplicades a la salut estan modificant

els models tradicionals de la sanitat a Catalu-

nya. La cita prèvia, la recepta electrònica, la

història clínica compartida i el fet de rebre els

resultats de l'analítica ja valorada pel metge

per sms són fites que actualment ja utilitzem

a les nostres consultes.

Des del CAP Vallcarca-Sant Gervasi treba-

llem per impulsar el desenvolupament i la

utilització de les TICs i el treball en xarxa en

l´àmbit de la salut, sempre tenint en compte

que d´aquesta manera millorem substan-

cialment la qualitat de la relació

pacient-professional sanitari.

novetats tecnològiquesHem remodelat la web del cen-•

tre: www.aprimariavsg.com; podreu

descarregar-vos documents, demanar cita

prèvia o consultar els tallers que realitzem.

Enviem el butlletí electrònic cada dos •

mesos al vostre correu electrònic. No

oblideu deixar-nos un email de contacte.

També us arribarà la revista Fer Salut en

format electrònic.

Som al Facebook i al Twitter. Agregueu-nos! •

EL GRUP dE PROfESSIONALS qUALIfICATS qUE INTEGREM LA UNITAT d'ATENCIó A L’USUARI SOM EL NExE d’UNIó ENTRE EL PERSONAL SANITARI I ELS USUARIS dELS CENTRES.

VIVIM EN UNA SOCIETAT EN qUè AfORTUNAdAMENT LA GENT VIU MéS ANyS, PERò AIxò IMPLICA TAMbé UNA MAJOR PREVALENçA dE LES MALALTIES CRòNIqUES I dE LES SITUACIONS dE dEPENdèNCIA I, PER TANT, MéS PRESSIó PER ALS SISTEMES dE SALUT ExISTENTS.

Confirmacions •

de baixes i altes

mèdiques auto-

ritzades. Les altes

sempre les ha de re-

collir el titular de la baixa.

Autoritzacions d'agulles i •

tires reactives per al control de la diabetis

des de la consulta d’infermeria o medicina.

No programació o còpia d’analítiques o de-•

rivacions mèdiques no realitzades.

Recollida d’informes o bé entrega de docu-•

ments sanitaris als professionals del centre.

Citació per als serveis complementaris com •

podologia i medicina esportiva amb la in-

formació sobre les tarifes i els horaris.

Tramitació de resultats d’analítiques per •

missatge al mòbil i accés segur des de la

web del centre.

Raul CastroResponsable de la Unitat

d’Atenció als UsuarisEAP Vallcarca-Sant Gervasi

José PérezInfermerEAP Vallcarca-Sant Gervasi

PER CONTACTAR AMb NOSALTRES,

dEMANAR hORA O fER qUALSEVOL

ALTRA GESTIó, POdEU OPTAR PER:

Venir directament al taulell•

Trucar als nostres telèfons: •

932 594 411 i 932 594 422

Entrar a la nostra pàgina web: •

www.aprimariavsg.com

Enviar un correu a: •

contactar@aprimariavsg.com

Les TICs aplicades a la salut estan modificant els models tradicionals de la sanitat a Catalunya

Sereu els primers de conèixer totes les

novetats que estan passant al CAP: con-

sells de salut, tallers, sessions, etc.

Totes aquestes iniciatives estan orientades a

la participació activa dels ciutadans en el procés

de salut, ja sigui buscant informació, exposant

experiències personals, o bé recomanant pro-

fessionals o centres sanitaris a

través de les xarxes socials o

comunitats especialitzades.

Recordeu

sempre de portar els do-

cuments identificatius (targeta

sanitària i DNI) tant personals com

d'aquelles persones que us autorit-

zen a recollir la seva documentació.

Sense les vostres acreditacions,

ens és impossible realitzar

la nostra feina.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Polifarmàcia i fàrmacs de baixa utilitat terapèutica

La majoria d’estudis coincideixen a mostrar

que entre la població de gent gran hi ha

un elevat consum de fàrmacs (entre 4,5

i 8 fàrmacs al dia), que és el que entenem per

"polimedicació".

La polimedicació suposa un major risc d’utilit-

zació de medicacions inadequades, interaccions

medicamentoses i reaccions adverses, de manera

que constitueix un risc pel pacient ancià.

Freqüentment les persones més grans estan

prenent alguna medicació que no és del tot ne-

cessària: no tots els fàrmacs prescrits tenen una

indicació clara, i no tots els que es prenen tenen

una clara eficàcia demostrada.

D’entre els fàrmacs més consumits, en trobem

que són de baixa utilitat terapèutica o fàrmacs de

valor intrínsec no elevat, com ara:

Vasodilatadors perifèrics.•

Medicaments expectorants o mucolítics. •

Antiinflamatoris tòpics.•

Protectors dels cartílegs.•

A mesurA que ens fem grAns, AugmentA el risc d’ApArició de mAlAlties cròniques (diAbetis, hipertensió ArteriAl, dislipèmies, ArtropAties degenerAtives, mAlAlties pulmonArs, etc.), de lA mAteixA mAnerA que AugmentA el nombre de medicAcions que cAldrà prendre per trActAr-les.

ConCiliaCió de la mediCaCióS’estima que el 61% de la gent gran que viu al

seu domicili consumeix un fàrmac inapropiat.

Tenint en compte que el nombre total de fàr-

macs que consumeix una persona és el principal

factor associat a la presentació d'efectes adver-

sos a fàrmacs, és molt important poder detec-

tar-los i retirar-los, i disminuir d’aquesta

manera el risc de reaccions adverses

farmacològiques.

Dra. Anna AltésResponsable de FarmàciaEAP Vallcarca-Sant Gervasi

La conciliació de la medicació pretén garantir que el pacient rebi tots aquells medicaments que necessita en les dosis i intervals correctes

La conciliació de la medicació pretén garantir

que el pacient rebi tots aquells medicaments que

necessita en les dosis i intervals correctes, de la

mateixa manera que intenta evitar les interacci-

ons i duplicitats entre la medicació crònica i la

medicació aguda que ha pogut estar prescrita de

forma puntual o durant un ingrés hospitalari.

Per això us recomanem que si sou

una d’aquestes persones que pren

un nombre elevat de fàrmacs i/o

n’esteu prenent algun més de forma

puntual, sol·liciteu una entrevista amb el

vostre metge per tal que faci una revisió de

tota la medicació i pugui així descartar medicació

innecessària i evitar aquestes situacions de risc

d’interaccions i reaccions adverses.

Dra. Rosario Jiménez LealResponsable de Projectes

d’Atenció Comunitària

activitats comunitàries

Les actuacions comunitàries impliquen

la posada en marxa d’activitats realit-

zades en un territori, dirigides a pro-

moure la salut i augmentar la qualitat de

vida i el benestar social de la població, po-

tenciant la capacitat pròpia de les persones

i grups per l’abordatge dels seus problemes,

demandes o necessitats.

Des de fa anys, molts centres d’Atenció Pri-

mària creiem que val la pena sortir de les

l’AbordAtge de lA sAlut des de lA perspectivA comunitàriA pArteix del coneixement que lA sAlut i lA mAlAltiA depenen iguAlment de fActors biològics, psicològics, sociAls i de l’entorn.

Les activitats comunitàries promouen la salut i augmenten la qualitat de vida i el benestar social de la població

TRobADA De pRofessionALs

Durant el proper dia 27 d’abril a barcelona

tindrà lloc el XiV encuentro pACAp (programa

de Actividades Comunitarias de la sociedad

española de Medicina familiar), amb el lema

promoviendo la salud y afrontando la croni-cidad. Aquesta trobada reunirà professionals

de l’Atenció primària de tot espanya per tal

de compartir les experiències en aquest àmbit

assistencial; el nostre equip hi presentarà al-

gunes de les activitats abans esmentades.

Amb motiu d’aquesta trobada, el dijous 26

d’abril a la tarda s’organitza una activitat

oberta a tothom per fomentar de forma activa

un aspecte de promoció de la salut, impres-

cindible en gent gran, com és la prevenció de

les caigudes. Us hi esperem a tots!

consultes per atendre, d’aquesta manera, la

població que viu al nostre territori. Per això,

des de fa temps, al nostre centre es realitzen

diverses activitats per promoure la salut i el

benestar d’aquells que ens consulten:

Tai-txi per prevenir caigudes.•

Tallers de psicomotricitat i memòria.•

Tallers adreçats a dones per millorar •

l'autoestima.

Grup d’alletament matern.•

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

-Bon dia, senyora Maria.Sóc el Doctor,

en què us podria ajudar?-Hola, bon dia.

Us he vingut a conèixer i a veure el nou CAP;

hem fa molta il·lusió que en el barritinguem aquest centre...

18 de març del 2002, primer dia de treball

assistencial al CAP Les hortes. Enrere han

quedat dos mesos de treball condicionant el

centre, un CAP nou, modern, pròxim i accessi-

ble, a la disposició de la població del Poble-sec.

El compromís, la responsabilitat i la il·lusió de

tot l’equip de professionals era immens. De bon

començament vam voler aconseguir la confi-

ança dels nostres pacients.

-Hola, senyora Maria, enla darrera analítica ens ha sortit

el sucre un xic elevat.Haurem de demanar una nova analíticaper veure (descartar)

si sou diabètica.-Doctor, si jo no he tingut

mai sucre; què haig de fer?Haig de prendre pastilles...?

-De moment parlarem de l’alimentació,

l’exercici i el control de pes; farem un seguiment i veurem

si cal prendre medecines...

Des del naixement del CAP ens hem centrat en les

necessitats i expectatives de la nostra població,

oferint serveis en l’àmbit assistencial i en la pre-

venció i promoció de la salut, amb criteris d’efi-

FenT caMí:deu anys de les nostres vides

10è Aniversari

fessionals augmentant les consultes d’urgències

en horaris, dies i èpoques de l’any; durant el dar-

rer any s’està potenciant la consulta no presen-

cial (CNP), de manera que el pacient pot realitzar

consultes amb els nostres professionals per via

telefònica, correu electrònic...

No medicalitzar situacions i estats que no •

són malalties.

Donar eines a les persones per ser agents •

de la seva salut.

Dissenyar activitats adreçades a la nostra •

població que donin una resposta comuni-

tària (tallers).

la iMplicació de totsEn els moments actuals contínuament es parla

de crisi, retallades i copagament. Aquest entorn

condiciona que el finançament sanitari sigui un

tema d’actualitat. Parlem de la viabilitat d’un sis-

tema de salut universal i públic (pilar de l’estat

del benestar). Les solucions per mantenir aquest

model passen necessàriament per implicar a tot-

hom, és una tasca de tots plegats:

Els polítics, optimitzant la gestió dels •

recursos.

Els agents socials, adaptant-se a les possibi-•

litats reals en la situació actual.

Els professionals sanitaris, amb el compromís •

de no proposar qualsevol resposta assisten-

cial, sinó d’aplicar un criteri basat en l’evidèn-

cia científica i amb una responsabilitat i ètica

professionals contrastades per donar un ser-

vei àgil, informat i tècnicament correcte.

Els farmacèutics, contenint la despesa •

farmacèutica amb el control del possi-

ble mal ús o abús d’alguns medicaments

i essent la primera línia de consell da-

vant de la patologia lleu, com els refre-

dats, els dolors osteomusculars, etc.

Quant als usuaris, cal que facin un ús •

racional del sistema sanitari en les se-

ves demandes, un ús adequat i indicat

dels medicaments, consultant el seu

metge d’Atenció Primària abans de

prendre fàrmacs prescrits per altres

professionals. D’aquesta manera, s’evi-

ten duplicitats, interaccions de medica-

ments o indicacions sense evidències

científiques de la seva utilitat.

deu anys juntsEn el camí d’aquests deu anys hem tingut i com-

partit bons moments, moltes alegries, però també

altres moments de tristor i desencís que, gràcies a

tots els companys, hem anat superant. Vull agrair

el treball i l’esforç a totes les persones que du-

rant aquests deu anys han format part d’aquest

fantàstic equip i encoratjar-los, en aquests temps

més complexos, a continuar gaudint de la nostra

feina en el dia a dia.

Gràcies a tots podem donar un servei i una aten-

ció de qualitat. Continuarem fent camí oferint-

vos el millor de tots nosaltres.

-Per molts anys, Maria.-Gràcies, igualment a tots els que treballeu al CAP.

-Maria, us felicito per aquest optimisme

que sempre teniu i la visió positiva de la vida.-Ens hem d’anar adaptant

al pas dels anys.

fELIç 10è ANIVERSARI!

ciència, equitat i excel·lència en la utilització dels

recursos; garantint el màxim nivell de compe-

tència dels nostres professionals, i desenvo-

lupant projectes que ens permetin millorar la

qualitat dia a dia. les necessitats i demandes de la nostra població

ens van fer estudiar la possibilitat d’oferir altres

serveis no finançats pel servei públic de salut:

serveis d’odontologia no coberts pel sistema

públic, podologia, osteopatia, teràpia neural,

homeopatia, coaching...

Una part del nostre equip participa activament

en el Pla de Salut Comunitària i en la realització

de tallers al CAP per als nostres usuaris, com

són els tallers de memòria, tabac, diabetis, rela-

xació, prepart i caminada.

francesc Vila DuartMetge de famíliaCoordinador assistencial

els nostres avençosLes persones del nostre equip són el valor prin-

cipal de la nostra organització, ja que ofereixen

un entorn de treball que afavoreix l’autonomia

professional i uns mitjans que permeten realitzar

una assistència resolutiva i de qualitat, que millo-

ra la gestió clínica de la nostra població. Al llarg

d’aquests anys, s’ha treballat en aquesta direcció

a favor de la resolució dels problemes de salut en

un entorn pròxim, accessible i àgil. Així, s’ha po-

tenciat la realització de proves en el nostre centre

(ecografies i espirometries), s’han fet altres pro-

ves complementàries en centres externs que ens

garanteixen rapidesa i qualitat, i s’ha millorat la

coordinació entre diferents nivells assistencials.

A més, hem participat activament en la Re-

forma de l’Atenció Especialitzada (RAE), en la

qual, especialitats com cardiologia, pneumolo-

gia, endocrinologia, neurologia i dermatologia

s’ofereixen al CAP, cosa que afavoreix la co-

municació i la història compatida dels nostres

pacients. Altres especialitats com ginecologia

també s’atenen al centre. Alhora podem con-

tactar i derivar amb agilitat casos complexos als

nostres hospitals de referència. D’altra banda,

la satisfacció dels usuarisPer millorar la qualitat de la nostra assistència fem

atenció als nostres pacients a través de l’escolta

activa en les consultes, reclamacions i enquestes

de satisfacció. Destaquen aspectes molt ben va-

lorats com el tracte personal, la comprensió de

les explicacions rebudes i la sensació de sentir-

se ben atesos i en bones mans. També se’ns ha

comentat que cal millorar aspectes com l’accés

telefònic, l’atenció a les urgències i els temps

d’espera per aconseguir visita. En aquest sentit,

anem desenvolupant plans de millora, com el fet

d’implantar la citació per internet, reforçar amb

més personal l’atenció telefònica en horaris de

màxima demanda i ajustar les agendes dels pro-

donar la Millor respostaEn aquest món de l’“estat del benestar” sem-

bla que hem de buscar solucions mèdiques

a problemes que no parteixen de la manca

de salut sinó de dificultats socials, laborals o

altres malestars provocats per l’envelliment.

Per això, aquests deu anys, hem volgut:

Treballar en activitats preventives que han •

demostrat ser eficaces.

Prescriure medicaments d’efectivitat •

contrastada, de primera elecció i del mi-

llor preu possible.

cap les HorTesHem fet un gran equip!

anys10

salutfer 5

els centres d’osona aposten per l’educació grupal

L’usuari pot participar al programa que li convingui encara que es faci en un altre centre, gràcies a una excel·lent coordinació

El CAP El Remei creu en el Programa Pacient Expert, que estableix com un dels seus grans objectius

En el Programa Pacient Expert, un paci-

ent amb una malaltia crònica, format

prèviament des del centre de salut,

condueix unes sessions en grup per a d’altres

malalts amb la finalitat de compartir pautes,

consells i experiències per conviure amb la

malaltia. L’objectiu és implicar activament

el pacient en la manera d’afrontar la seva

malaltia i, sobretot, ajudar-lo a entendre i

conèixer aquesta patologia. Es tracta d’un

sistema que ja ha tingut resultats molt satis-

factoris a Osona i que es vol seguir promo-

vent. La Juliana ha conduït un dels grups que

s’ha fet a Tona i assegura que “als pacients

compten també amb la participació d’una

infermera, un metge i un treballador social.

Les malalties més freqüents que es treba-

llen són la diabetis mellitus tipus II (DM 2),

la insuficiència cardíaca (IC), el tractament

anticoagulant del Sintrom i la malaltia pul-

monar obstructiva crònica (MPOC). Cada

centre organitza el programa per a una de-

terminada malaltia, però existeix una excel-

lent coordinació interna que possibilita que

qualsevol pacient, pertanyent a un o altre

centre, pugui participar al programa que li

convingui, encara que no estigui organitzat

per la seva àrea d’Atenció Primària. El CAP

El Remei coordina el programa per a l’MPOC;

el CAP d’Osona, el de la diabetis, i el CAP de

Tona porta el del Sintrom. Abans de posar en

marxa els programes, es trucarà als pacients

afectats de tots tres centres per tal de con-

vocar-los a les sessions informatives, d’acord

amb la malaltia crònica que pateixin.

identificació aMb el líderEl principal avantatge d’aquest programa

és la identificació que s’aconsegueix pel fet

que és un igual qui lidera les sessions, el qual

aporta la seva experiència explicant com està

vivint la malaltia en primera persona i amb

un llenguatge propi. “Aquí ho captes tot més

clarament. En canvi, el metge et dóna la in-

formació més de cop i se t’escapen coses”,

comenta el Lluís, participant d’un dels tallers

de Tona. Mitjançant aquest intercanvi de co-

total de 144 pacients en sessions col·lectives

liderades per 11 pacients experts. El CAP El

Remei creu fermament en aquest programa

i l’estableix con un dels seus grans objectius,

ja que vol continuar fent èmfasi en la promo-

ció de l’educació grupal. “És molt important

tenir consciència de la malaltia, per això en

les sessions volem involucrar el propi pacient,

que n’és el principal responsable”, explica la

Carme, que ha liderat un dels grups.

coordinació entre els centresEls programes tenen una durada de nou

sessions d’una hora i mitja. Les trobades

PACIENTS AMb MALALTIES CRòNIqUES N’AJUdEN d’ALTRES A MILLORAR LA SEVA qUALITAT dE VIdA. AqUESTA éS LA fóRMULA qUE CONTINUA dONANT ExPERIèNCIES MOLT SATISfACTòRIES EN L’ATENCIó PRIMàRIA d’OSONA. Grup del Programa Pacient Expert a Tona.

experts se’ns escolta molt, fins al punt que

hi ha qüestions que els participants no assimilen

fins que els ho expliques tu”.

A la Catalunya Central aquest programa va

començar fa 3 anys a Tona i des d’aleshores ja

s’han fet 12 grups diferents, on han participat un

neixements entre el pacient expert i la resta,

es promouen canvis d’hàbits que milloren la

qualitat de vida i la convivència amb la ma-

laltia. “Les sessions van molt bé per aprendre

de les opinions i experiències de la resta de

participants”, assegura el Lluís. D’altra banda,

la iniciativa també incideix en el foment de

l’autocura per part dels pacients i estreny la

seva relació amb els professionals sanitaris

per mitjà del treball en equip. Segons el Lluís,

“a partir d’aquestes trobades he après a me-

dicar-me, i he descobert que hi ha coses que

no feia correctament”.

el prograMa a catalunyaA Catalunya, el Programa Pacient Expert,

promogut pel Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya, va néixer l’any

2006 i s’ha desenvolupat en diferents cen-

tres d’Atenció Primària. Des d’aleshores s’han

fet 134 grups, en què han participat 1.310

pacients, liderats per 111 pacients experts

afectats per diverses malalties cròniques.

ConSumS de riSCNo és el mateix el cas d’un home que el d’una dona, ja que fisiològicament som diferents.

El consum en les dones

Es considera un consum de risc quan és superior o igual a 17 UBE per setmana o un consum

superior o igual a 5 UBE en un sol dia.

El consum en els homes

Es considera un consum de risc quan és superior o igual a 28 UBE per setmana o un consum

superior o igual a 6 UBE en un sol dia.

Un consum es considera sempre perjudicial en els següents casos: embaràs, lactància, ser menor

de 16 anys, prendre psicofàrmacs i treballar amb maquinària perillosa.

dES dEL CAP EL REMEI VOLEM dESTACAR qUE, EN CAS dE bEURE ALCOhOL, SE N’INGEREIxI UNA qUANTITAT MOdERAdA PER PREVENIR PRObLEMES dE SALUT.

Amb una ingesta excessiva podem patir

problemes neurològics (epilèpsia), dife-

rents càncers (laringe, estómac), avor-

taments espontanis, trastorns psiquiàtrics, alte-

racions cardiovasculars i hepàtiques, problemes

socials i accidents derivats de la dependència de

l’alcohol, com els de trànsit.

coM podeM calcular el consuM per saber si és de risc?Per començar, cal explicar que la mesura que

s’utilitza s’anomena UBE (unitat de beguda es-

tàndard), que equival a 10 grams d’alcohol.

D’alcohol, com menys se’n consumeixi millor!

preguntes que poden orientarSi en alguna ocasió prens alguna beguda •

alcohòlica, quantes consumicions prens

al dia? (ho comptem amb UBE, respecte

de l’explicat en el text anterior).

Amb quina freqüència?•

Els caps de setmanes (o dies laborables), •

canvien el teus hàbits de consum?

Per tant, si detectes que fas un consum

elevat, sempre et recomanarem beure

menys, i si penses que pot haver-hi una

dependència pots demanar ajuda: al teu

equip d’Atenció Primària, a la línia verda

900 900 540 o www.lineaverda.org o

www.gencat.cat/salut.

Durant els darrers mesos, el Dr. Xavier

Farrés ha compaginat la tasca assis-

tencial al nostre centre de salut amb

lessevesresponsabilitatsal’Administració.Ara,

però, elDr.Farrés, juntamentambladirecció

delcentre,hadeciditreduirlasevadedicacióal

CAPperfacilitaraquestacompaginaciólaboral.

Ésperaixòquecaldràdisminuirlaquantitatde

pacientsqueaténdiàriamentaquestprofessio-

naliquepassaranaseratesosperlaDra.Alícia

reorganiTzació inTernaal cap el remei

Villanueva,professionald’unaqualitatisolvèn-

cia contrastades que els oferirà l’atenció que

necessitenmentre elDr. Farrésno recuperi la

jornadacompleta.Laselecciódepacientss’ha

dutatermemitjançantunprocésaleatori.

LaDra.Villanuevajafatempsqueformapartde

l’equipassistencialdelCAPElRemeii,finsara,

atenia sobretot els pacients de la Dra. Ausió,

actualmentenexcedència.Ambaquest canvi,

ifinsquelaDra.Ausiótorni,elsseuspacients

seranatesosdeformatemporalipreferentpel

Dr.IvanIbáñez.

Totplegatresponaunprocésdereorganitza-

cióinternaqueencapcasafectaràlaqualitat

assistencialqueofereixelcentrei,sensdubte,

garantirà l’atenció sanitària que els nostres

usuarisesmereixen.Peraqualsevolconsulta,

podeudirigir-vosalaUnitatd’Atencióal’Usu-

aridelcentrepersonalmentobéatravésdela

web:www.eapvic.org

7

Benvolguda/benvolgut:

Per mitjà d’aquesta carta us faig saber que a partir del dia 1 d´abril d´enguany haig de disminuir la meva dedicació assistencial al CAP El Remei. Aquesta modificació és de caràcter temporal i comportarà, durant la vigència d´aquest període de temps, una cessió de part dels meus pacients a un altre professional del centre, fet que us serà comunicat per la direcció en breu.

Tan bon punt torni a tenir la dedicació total, em posaré novament en contacte amb vo-saltres i si ho desitgeu, podrem retrobar-nos novament per tornar a fer-me càrrec de la vostra assistència i continuar mantenint no tant sols la relació professional, sinó també la relació que com a persones i famílies tinc la sort de compartir amb vosaltres.

Restant a la vostra disposició pel que pugueu necessitar com a met-ge i com a persona, rebeu la meva més cordial salutació.

Dr. Xavier Farrés

porades sense poder visitar. De mica en mica

s’aniran reeincorporant al seu lloc de treball,

però mentre no hi han sigut, molts haureu

tingut l’oportunitat de conèixer la Romi i

l’Alba. Són dues excel·lents professionals

que estan deixant empremta tant en l’equip

com en els usuaris.

la calculadora del nostre consuM d’alcoHol

Pel que fa a l’equip d’Infermeria, des de fa

una temporada està vivint un seguit de can-

vis que ens porten a congratular-nos a tots

plegats de la bona acollida amb què els usu-

aris els heu rebut. Infermeres habituals i de

referència com la Mireia, l’Eli i la Griselda,

estan passant, o han passat, llargues tem-

canvis a inFerMeria

vols deixar de FuMar?Si estàs disposat a intentar-ho, t’aconsellem que t’apuntis

als propers tallers que farem al CAP.

Podem ajudar-te!

Propers tallers d’educació grupal al CAP El Remei

La medicina preventiva es basa en detec-

tar indicadors que ens orientin pel que

fa al risc de presentar alguna patologia

o no, per tant, ens volem avançar a la malaltia

mateixa. Aquests indicadors són els factors de

risc, que podem definir com aquells elements

que fan augmentar les possibilitats que una

persona pugui desenvolupar una malaltia.

Aquí intervenen tant proves tècniques (anà-

lisi, radiografia, etc.) com l’entrevista i explo-

ració mèdiques. Com podeu comprendre, això

no es pot fer extensible a totes les malalties,

de manera que els esforços de prevenció se

centren en les malalties més habituals, que

generen més deteriorament o que poden

comportar un major risc de complicacions.

criteris bàsics d’una prova de diagnòstic precoçPer desenvolupar una prova que ens diagnos-

tiqui un estadi molt inicial d’una malaltia, els

requisits que calen són: que la malaltia la pre-

senti molta població (prevalent); que tinguem

solució terapèutica (tractable); que la prova

qUANTS dE VOSALTRES NO hEU dEMANAT dE fER-VOS ALGUNA

PROVA “PER SI dE CAS”? L’ExISTèNCIA dE dETERMINAdES PROVES qUE ENS dETECTEN EL RISC dE PATIR ALGUNA MALALTIA hA COMPORTAT qUE ENS

CENTRéSSIM A fER PROVES PER VEURE SI LA dETECTàVEM AbANS I ENS ObLIdéSSIM qUE NOSALTRES

MATEIxOS POdEM PRENdRE MESURES qUE ENS AJUdEN A

PREVENIR UNA MALALTIA.

no impliqui un dany de major intensitat que

la malaltia que volem prevenir (innòcua); que

la pugui assumir econòmicament el Sistema

Públic de Salut; i que un diagnòstic precoç

de la malaltia ens eviti les complicacions que

pugui comportar a la llarga (prevenible).

Posem un exemple: per valorar el risc de patir

càncer de pulmó es va proposar la radiografia

de tòrax. El càncer de pulmó és un dels càncers

més habituals en el món occidental, així doncs,

per nombre de patidors potencials podria estar

justificat fer una radiografia de tòrax a tothom

a partir d’una determinada edat. Però, té risc

la prova? És evident que irradiar perquè sí no

té gaire sentit, si no és que està estrictament

indicat, de manera que buscarem factors de risc

de cada persona. I al preguntar, el principal fac-

Més val prevenir...

tor de risc que tindrem és el tabac. Sabem que

si no fumem tenim menys risc de patir càncer

de pulmó, però també de bufeta, de cordes vo-

cals, de llengua, de llavi i de pròstata. I evitem

també la bronquitis crònica. Per tant, la prova

de detecció precoç en aquest cas no ha estat

fer una radiografia sinó preguntar si es fuma,

i el tractament indicat és l’abandonament del

tabac. És, doncs, una prova econòmica, absolu-

tament innòcua, que ens ajuda a prevenir una

malaltia que afecta molta gent i que podria ser

tractable si l’agaféssim a temps.

les activitats preventivesDes de fa més de vint anys la Sociedad Es-

pañola de Medicina Familiar y Comunitaria

(SemFYC) desenvolupa el Programa de Ac-

tividades Preventivas Para la Salud (PAPPS).

Alhora, el Departament de Salut va elaborar el

2006 el Llibre blanc de consens sobre les acti-

vitats preventives a l’edat adulta dins l’aten-

ció primària, actualment vigent. Aquestes són

les eines en què ens basem a l’hora de fer o

no aquestes proves, tant tècniques com d’in-

dagació d’hàbits. Amb aquestes guies tenim

una eina que ens permet prendre decisions,

no a partir de la nostra experiència sinó del

que la comunitat científica ha acordat que

està recomanat. Per tant, i ara per ara, el que

no està plantejat en aquests documents no es

considera adequat de practicar.

Les activitats preventives se centren en les malalties més habituals, que generen més deteriorament o que poden comportar un major risc de complicacions

La parellaSalut

2MalalTies cArdiovAsculArs

A. hTA: a la consulta es mirarà la TA almenys un cop fins els 14 anys, cada cinc anys fins als 40,

i a partir d’aleshores cada dos anys si no hi ha hipertensió. Per tant, una persona no hipertensa

en té prou amb controlar-se la tensió cada dos anys.

b. COLESTEROL: es recomana mirar-lo almenys un cop en els homes menors de 35 anys i en

les dones menors de 45 anys. Si els valors han estat normals, s’aconsella fer controls cada cinc

anys fins als 75 anys, i si sempre ha estat bé ja no cal fer cap més control.

C. SUCRE/dIAbETIS: no s’ha de mirar el sucre si no és que hi ha factors de risc (antecedents

familiars, obesitat, HTA, colesterol alt, antecedents en dones de diabetis

gestacional, o familiars de primer grau que siguin diabètics). Si no es

tenen aquests factors de risc, es mirarà el sucre cada tres anys, a

partir dels 45 anys.

d. ObESITAT: cal mesurar el perímetre de l’abdomen. Si en do-

nes és superior a 88 cms i en homes a 102 cms, cal fer un control

de pes, dieta i exercici.

Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià-Vallplasa

3prevenció en dones

A. OSTEOPOROSI: no s’aconsella fer densitometries de manera

generalitzada, cal fer un test que detecti els factors de risc que pot

tenir cada persona, sobretot les dones (perquè l’osteoporosi afecta

un home per cada quatre dones), i, segons això, decidir si es fa la

prova o no. El principal factor de risc és haver patit una fractura

prèvia o bé tenir un pes baix.

b. EMbARàS: com a suplement nutricional, es recomana

aportament de calci si no es pren aproximadament un litre

de llet al dia. També s’aconsella prendre àcid fòlic fins a la

dotzena setmana i iode durant tot l’embaràs.

4aspecTes prevenTius en GenT GrAn

A. VISIó: valoració dels dèficits cada dos anys, o anual en cas de glaucoma. En cas de retinopatia

diabètica (afectació de la retina per la diabetis), l’oftalmòleg marcarà la freqüència de revisió: entre

un i tres anys, segons la lesió. Si hi ha cataractes que dificulten la visió, es recomana operar-les.

b. AUdICIó: valoració del dèficit d’audició de manera regular. Si cal, fer audiometria, i si hi ha dè-

ficit greu, cal plantejar-se l’ús d’audiòfon. Això sovint costa de fer entendre, però no s’ha d’acceptar

la pèrdua o el deteriorament d’un dels sentits més importants si hi ha solució o correcció.

C. dEMèNCIA: no s’ha de fer res de manera sistemàtica a tothom, però sí valorar si es detecten

alteracions al pacient o a la família. Per prevenir el deteriorament de la memòria no hi ha cap trac-

tament eficaç, el que sí que s’ha de fer és tenir un bon control de la tensió.

d. POLIMEdICACIó: com que les persones grans sovint tenen moltes malalties i molts

tractaments, cal assegurar-se que han entès bé què han de prendre i com, i comprovar que

s’ho prenen. S’ha d’evitar acumular medicació al domicili i prendre només el que el metge

indiqui en cada moment.

E. CAIGUdES: és l’aspecte que més pot condicionar la vida de la població anciana, i hem de fer

el que calgui per minimitzar el risc al màxim. Per tant, cal que al domicili retirem tot allò que ens

pot augmentar el risc d’ensopegar i caure (catifes, mobles al mig de passadissos, etc.), fomentar

l’activitat física per mantenir un bon equilibri i tenir una bona il·luminació sempre (això inclou quan

ens aixequem a la nit per anar al bany).

en resum…Podem dir que la majoria de mesures

que hem de prendre per evitar desen-

volupar una malaltia depenen més dels

hàbits que tenim que no pas del fet que

ens fem proves o no. En alguns casos

concrets, aquestes proves sí que ens

poden ajudar a diagnosticar abans que

sigui tard, però ara per ara la fiabilitat

de la majoria de proves i de programes

de detecció precoç fan que la sanitat

pública hagi de ser molt curosa a l’hora

de recomanar-les de manera generalit-

zada a la població. Les proves que es fan

són aquelles que han demostrat la seva

utilitat, i per tant es recomana fer-les.

Per això, cal que tingueu una bona re-

lació de confiança amb

el vostre equip sanitari,

el qual us orientarà en

tots aquests aspectes.

1esTil de vidA

A. TAbAC: s’ha de preguntar a partir dels

10 anys si es fuma, i el consell ha de ser

d’abandonament total. Una persona es

considera fumadora si ha fet una pipada

en el darrer mes, i és exfumadora si fa més

d’un any que no fuma gens.

b. ALCOhOL: es recomana preguntar a

partir dels 14 anys, i si cal es fa un test. Es

pregunta la quantitat d’alcohol que es beu

per setmana i si se supera un valor deter-

minat, es dóna un consell enèrgic.

C. dROGUES: es farà almenys un cop a

la vida la pregunta de si es consumeixen o

s’han consumit en el passat.

d. ExERCICI fíSIC: es recomana fer 30

minuts diaris d’activitat física moderada, o

una hora tres cops per setmana d’exercici

de major intensitat.

E. ALIMENTACIó: no queda clar quina

dieta és la més saludable, per tant s’acon-

sella prendre de tot amb moderació i evi-

tar els greixos i l’excés de proteïnes en la

dieta diària. Una altra cosa és que a més

hi hagi una malaltia de base (hipertensió,

diabetis...), això comportarà fer una dieta

més orientada.

f. ACCIdENTS dE TRàNSIT: cal fer ús de

tots els sistemes de protecció (casc, cintu-

ró, cadireta infantil...), evitar la manipula-

ció d’objectes mentre es condueix i seguir

les normes de trànsit. És a dir, res que no

sapiguem, però que sovint oblidem.

G. SExUALITAT: en cas de no tenir pare-

lla estable es recomana l’ús del preserva-

tiu, no només per evitar embarassos inde-

sitjats, sinó també per evitar les malalties

de transmissió sexual.

5 deTecció precoÇ del cÀncer

A. MAMA: cal fer-se una mamografia cada dos anys a partir dels 50 anys i fins els 70.

b. COLL d’úTER: calen citologies a partir dels 25 anys, les dues primeres cada dos anys,

i després cada tres o cinc anys. Si sempre han estat normals, a partir dels 65 anys se

n’han de repetir dues més en dos anys i, si són normals, no cal repetir-ne mai més. No

es faran en dones sense relacions o a les quals s’hagi extirpat la matriu.

C. CòLON-RECTE: de moment no hi ha cap recomanació de fer detecció precoç en la població

general si no és que hi ha antecedents familiars, aleshores es farà detecció de sang oculta en

femta cada dos anys entre els 50 i els 75 anys. Depenent dels casos es pot fer una endoscòpia. No

obstant això, està en marxa un programa pilot de detecció de sang en femta que, en funció dels

resultats, es generalitzarà o no.

d. PRòSTATA: no es recomana fer proves de detecció precoç perquè tenen poca fiabilitat. Cal

basar-nos en els símptomes, i d’acord amb el metge es decidirà si s’han de fer proves o no.

E. PELL: no hi ha cap prova segura per al diagnòstic precoç, però sí que s’ha d’insistir en la pre-

venció, evitant l’exposició perllongada i fent ús de protectors solars.

f. PULMó: no fumar és el millor consell i la millor prevenció, fora d’això no hi ha res que ens

serveixi per preveure qui tindrà càncer pulmonar i qui no.

La parellaSalut

Trastorn de la lectura

La dislèxia és el trastorn específic de la

lectura i s’identifica perquè el nen té

problemes per reconèixer paraules, lle-

geix de forma lenta i insegura i mostra

una escassa comprensió. Es pot de-

tectar tant en l’etapa preescolar com

escolar i té associats altres trastorns:

de psicomotricitat, perceptius, de llen-

guatge, etc. Mètodes psicopedagògics

de correcció són generalment suficients

per solucionar la dislèxia.

Trastorns de l’expressió escrita

Es coneixen dos tipus de tras-

torns d’aquesta mena:

La disgrafia: • la di-

ficultat per escriure

paraules i/o expres-

sar-se correctament

de forma oral.

La disortografia: • dèficit

específic de l’ortografia

associat habitualment a

problemes lectors.

Els trastorns de l’expressió escrita

poden diagnosticar-se un cop ha co-

mençat el període d’aprenentatge, és

a dir, a partir dels 6 anys. Per tant, no

s’aconsella el diagnòstic abans d’aques-

ta edat. Per solucionar-los es recomana

un tractament psicopedagògic de re-

educació centrat, sobretot, en els as-

pectes deficitaris, però també en altres

factors que poden influir en el nen, com

els familiars i els emocionals.

Trastorn del càlcul

Es coneix amb el nom de

discalcúlia i és un trastorn

que altera la capacitat

d’aprenentatge de l’ar-

timètica. Afecta principal-

ment coneixements bàsics

com són operacions de suma,

resta, multiplicació i divisió. Aquests pro-

blemes es comencen a fer evidents a

partir dels 8 anys, tot i que

hi ha infants que presenten

símptomes abans. La in-

tervenció psicopedagògica

serà, de nou, el mètode per

combatre aquest trastorn, treballant

aspectes pedagògics, psicomotrius,

cognitius, etc.

Lateralitat creuada

La distribució de funcions que s’estableix

entre els dos hemisferis cerebrals rep el

nom de lateralitat. Segons aquesta dis-

tribució, utilitzem preferentment un cos-

tat del nostre cos per executar diferents

accions. Tenim una predilecció clara per

una determinada mà a l’hora d’escriure,

un peu dominant per xutar una pilota,

una orella principal per la qual acos-

tumem a escoltar per telèfon

o un ull preferit per mirar

a través dels prismà-

tics. En tots aquests

casos coincidirem que

ens anirà millor fer-ho

sempre amb la part dreta

del cos o amb l’esquerra.

La lateralitat creuada es

dóna quan no hi ha aquesta cor-

respondència en el nostre cos i

tenim preferència per un costat

o altre segons el cas. Per exemple,

si escrivim amb la mà dreta, però en

canvi utilitzem preferiblement l’ull es-

querre. Aquesta falta d’homogeneïtat a

l’hora d’utilitzar de forma preferencial

un sol costat del cos genera problemes

d’aprenentatge.

A partir dels 5 anys, durant l’Educació Pri-

mària, la lateralitat creuada pot comen-

çar a ocasionar problemes d’aprenentat-

ge. Cada nen és un cas diferent, per tant,

s’haurà d’analizar individualment i de-

terminar si cal alguna intervenció. Si és

necessària, es pot aplicar una teràpia de

reorganització neurofuncional per posar

ordre de nou al sistema nerviós.

TrasTorns Que aFecTen l’aprenentatge del nen

qUAN UN NEN PRESENTA dIfICULTATS EN EL RENdIMENT ESCOLAR I LA SEVA EVOLUCIó éS MéS LENTA qUE LA dELS SEUS COMPANyS POT ESTAR PATINT UN TRASTORN ESPECífIC dE dESENVOLUPAMENT dE L’APRENENTATGE ESCOLAR.

Els trastorns que influeixen de forma

significativa en el rendiment escolar

d’un infant es coneixen amb el nom

de trastorns específics de l’aprenentage. Te-

nen més prevalença en els nens que en les

nenes i afecten una àrea molt concreta, a di-

ferència del que succeeix amb els trastorns

generalitzats del desenvolupament. Això fa

que de vegades resulti complicat identificar-

los. A més, acostumen a estar relacionats

amb alteracions en el funcionament del sis-

tema nerviós central, però no es consideren

un trastorn emocional greu.

força inferior en l’àmbit afectat. Quan es diagnos-

tica el trastorn, generalment va associat a altres

dèficits específics, com poden ser problemes amb

el llenguatge o la parla.

coM es tracten?Habitualment s’aprecia una millora dels tras-

torns amb la intervenció psicopedagògica en el

nen, de manera que no li generen més proble-

mes quan és adult. A més, és important tractar-

los quan es detecten per evitar complicacions a

llarg termini, com el desgast i la desmotivació

que causen els mals resultats escolars.

coM es diagnostiquen?Els nens que pateixen un trastorn específic de

l’aprenentatge tenen un rendiment igual o supe-

rior al dels seus companys en la resta d’àrees, però

La psicopedagogia combat trastorns específics de l’aprenentatge, com els problemes amb la lectura i l’escriptura

principals TrasTorns especíFics de l’aprenenTaTge

Ser pares

tu preguntes, nosalTres responeMPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT MAI A dEMANAR.

Vaig deixar el tabac fa set mesos i ara només fumo alguna cigarreta els caps de setmana quan surto. Això em pot fer recaure?La majoria de persones que abandonen el tabac no poden fumar ocasionalment només una cigarreta perquè tenen una alta probabilitat de recuperar l’hàbit amb regularitat. Aquest procés no és immediat, però generalment una cigarreta porta a una altra. Per tant, és important que si vas aconseguir deixar-ho, evitis fumar de to-tes totes. Qualsevol recaiguda aïllada pot esdevenir permanent.

Si has deixat el tabac, evita fumar de forma esporàdica. qualsevol recaiguda puntual pot esdevenir permanent

he sentit que els anticonceptius orals po-

den ajudar a regular la regla. és cert?

Efectivament, la píndola, a part de tenir un

alt nivell de fiabilitat per evitar un embaràs

si s’usa correctament, permet regular la re-

gla perquè fa que tots els cicles siguin de 28

dies. A més, amb les pastilles anticonceptives

les pèrdues de sang que es tenen durant la

menstruació acostumen a ser menys abun-

dants i la regla tampoc és tan dolorosa. De

tota manera, abans de començar a prendre

anticonceptius orals cal que consultis el teu

metge per veure quin s’adequa millor a les

teves necessitats.

Els anticonceptius orals ajuden

a regular la menstruació i la

fan menys dolorosa

envia’ns les teves consultes a:info@fersalut.cat

Sovint, principalment quan ha estat ne-

cessària anestèsia, la persona gran pot

estar desorientada i fins i tot patir epi-

sodis d’excitació o agressivitat. Un ambient

relaxat i, sempre que la situació de la malaltia

ho permeti, el contacte amb els seus familiars i

la presència d’objectes del seu domicili, com la

roba, fotografies o estris d’higiene, poden aju-

dar-lo a orientar-se en el nou entorn. Algunes

vegades pot caldre tractament farmacològic

per disminuir i controlar els símptomes.

aprenentatge del cuidadorDurant el període en què l’estat del malalt

requereix que es mantingui estirat o assegut,

el familiar que l’acompanya i que en seguirà

tenint cura a casa, pot aprofitar per observar

i demanar consell a l’equip d’infermeria per

aprendre a adoptar mesures posturals (que evi-

taran les lesions a la pell per recolzament), ar-

reglar el llit sense llevar al malalt o fer canvis de

roba i bolquers. Possiblement també

es trobaran estones que permetin

converses, amb una compli-

citat que el tràfec del dia a

dia no propicia.

El mateix procés terapèutic i el ritme hospitalari

poden produir en el malalt ingressat un canvi

en el ritme del son, que caldrà ajudar a recupe-

rar, quan es torni al domicili, amb mesures com

mantenir-se actius i distrets de dia i sopars

lleugers o alguna tisana calenta abans d’anar

a dormir. Si es lleva a la nit, tindrem present el

risc de caiguda, així doncs, li procurarem una

il·luminació suficient i eliminarem els objectes

que entorpeixin el pas.

El tractament necessari per a la patologia

que pateix el malalt pot afavorir que es pre-

senti incontinència urinària, cosa que el re-

torn a la llar i la millora de la malaltia sovint

solucionaran.

L’hospitalització pot ocasi-

onar canvis en el ritme in-

testinal d’algunes persones,

principalment per l’alteració

dels hàbits i de la intimitat, fins al punt que els

calgui ajuda per poder defecar. Quan recuperen

la seva quotidianitat aquest ritme es normalitza

la majoria de vegades.

A TOTS, EN UN MOMENT O ALTRE, ENS POT CONVENIR INGRESSAR A L’hOSPITAL. SENS dUbTE, SEMPRE REPRESENTA UN CERT TRàNGOL, ESPECIALMENT PER A LES PERSONES MéS GRANS. PER AIxò CAL AdOPTAR MESURES qUE PREVINGUIN POSSIbLES COMPLICACIONS.

a l’hospital... i cap a casa!

Durant l’hospitalització el familiar pot resoldre dubtes amb l’equip d’infermeria

Si penses que necessites

fer-te unes anàlisis, consulta el teu metge

Actualment els hospitals disposen d’una

infermera que es posarà en contacte

amb la infermera de l’equip d’Atenció

Primària abans que la persona sigui

donada d’alta, de manera que el seu

metge de família i la seva infermera

estiguin informats i es puguin adaptar

a les noves necessitats del seu estat de

salut. També gestionaran les possibles

recomanacions de rehabilitació i es

posaran en contacte amb els serveis

socials per ajudar la persona gran i la

família a trobar l’encaix idoni per cobrir

les necessitats de tots plegats.

Perquè és ben sabut que COM A

CASA, ENLLOC!

Maria Josep GuinovartInfermera

ABS Alt Camp Oest

Estic molt prim. M’hauria de fer unes

anàlisis?

Les anàlisis de sang són una eina per di-

agnosticar malalties i controlar la salut. Si

penses que necessites fer-te unes anàlisis

—ja sigui perquè no et trobes bé o per algun

motiu concret com la detecció de malalties

de transmissió sexual—, cal que ho consultis

amb el teu metge. Serà aquest professional

qui determinarà si són necessàries i, en cas

afirmatiu, les sol·licitarà. Si no és així, no cal

que et facis anàlisis.

Gent gran Viure jove

LesEntitatsdeBaseAssociativadeCatalunyatreballencadadiapermillorarlatevasalut.Lateva salut és la nostra preocupació. Per això,intentem que els nostres centres tinguin elsmillorsmitjanshumansimaterials.

perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

CAPAlcover CAPPeraladaCAPSarria-Vallplasa ABSCentelles

CAPVallcarca-SantGervasi

CAPLesHortes CAPElRemeiEAPSardenya

www.fersalut.cat