salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

NÚ

MER

O 5

5 | s

EtEM

bRE

- O

ctu

bRE

2011

Les tic al servei de la salut

XARXES SOciALS,comunicar-se sense riscos

Catalunya envelleix i les malalties cròniques augmenten. Estem preparats?

L ’esperança de vida augmenta cada any i aquesta tendència es mantindrà en el futur. Actualment tenim

1.243.000 persones majors de 65 anys i passarem a tenir-ne 2.315.000 l’any 2040.

Més persones grans és sinònim de més malalties cròniques, més consultes mèdiques i d’infermeria, més

despesa farmacèutica, més ingressos als hospitals i més necessitat de recursos per atendre-les.

Prevenir la cronicitatEns cal treballar per prevenir la cronicitat, per envellir amb més salut i per arribar a edats avançades amb un bon

nivell d’autonomia personal i qualitat de vida.

Hem de posar en marxa activitats de promoció de la salut, exercici físic, dieta saludable i activitats socials i de

desenvolupament personal.

Necessitem persones responsables de la seva salut, que tinguin cura d’elles mateixes i de les del seu entorn.

Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i

apropar els mitjans de tractament al seu domicili.

Ens cal millorar la coordinació i el treball conjunt entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària per atendre

eficientment els pacients amb major complexitat. La participació dels serveis socials, residencials, centres de dia i

d’ajuda a domicili serà cabdal per fer-ho amb èxit.

Tenim un nombre de pacients amb necessitats específiques

als quals anomenem pacients complexos i/o amb malaltia

avançada. Necessiten ser atesos de forma diferent, més

ràpida i més àgil. Necessiten que planifiquem amb ells i

amb la família què hem de fer i què no hem de fer; hem de

procurar que no rodolin de forma inadequada pel sistema

sanitari i evitar hospitalitzacions innecessàries.

algunes dadesTenir 5 o més malalties cròniques multiplica per 17 el cost sanitari.•

El 5% de ciutadans gasten el 48% del cost sanitari i, el 20%, en gasten el 81%.•

Els més consumidors de recursos són els més envellits, els que tenen més malalties cròniques i els que han •

ingressat a l’hospital en més ocasions.

El nostre sistema sanitari és molt ben valorat per la població, però actualment està donant símptomes de dificul-

tats per assegurar la seva viabilitat i sostenibilitat de cara al futur.

Ens cal canviar les nostres organitzacions perquè millori l’atenció als pacients crònics, complexos i amb malaltia

avançada, dedicant més a qui més ho necessita.

En les XV Jornades d’ACEBA al Muntanyà parlarem de com, entre tots, ho podem aconseguir.

VIURE JOVEConsultori joveInforma’t sobre tot allò que et preocupa! En

aquest cas, parlem dels rumors sobre pírcings i

sexualitat, de la necessitat o no de masturbar-se

en l’adolescència i de l’alopècia prematura.

SER PARESXarxes socials sense riscosLes xarxes socials són una de les maneres

en què es comuniquen nens i adolescents.

Tenen molts avantatges però també poden

plantejar riscos.

GENT GRANMemòria preventivaLa gent gran acostuma a veure afectada la seva

memòria a curt termini. Per mantenir-la en

forma, cal treballar-la cada dia portant un estil

de vida saludable i fent petits exercicis.

LA PARELLAEn la salut i en la malaltiaLes persones amb parelles que pateixen malal-

ties cròniques i complicades en viuen molt de

prop l’evolució. Aquesta nova realitat pot ser

físicament i emocionalment esgotadora.

SALUTLes TIC al servei de la salutSón molts els beneficis que aporta la implan-

tació de les tecnologies de la informació i

comunicació (TIC) als usuaris i professionals del

sector de la salut.

salutfer

cRÈD

Its PREMI JAuME AIGuADER

I MIRÓ A LA MILLOR cOMuNIcAcIÓ sANItÀRIA

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria

Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut),

Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com

Dip. Legal: B-41601-2003.

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

Dr. Ramon VilatimóDirector EBA Centelles

SALUT A LA LLARUna il·luminació eficaç a casaUna llar no ha de tenir la mateixa il·luminació

en totes les habitacions, sinó que dependrà de

les activitats que hi desenvolupem. Descobrim

quin tipus de llum ens va millor a cada lloc.

Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i apropar els mitjans de tractament al seu domicili

Editorial Sumari

vostra trucada passaria a un altre nú-

mero, però la persona que us atendria us

programaria la visita igualment. Fem tot

el possible per atendre totes les trucades

amb la màxima rapidesa.

Per demanar hora pel consultori de Vi-•

lajuïga i Pedret i Marzà podeu trucar di-

rectament de dilluns a divendres de 8 a

15h al 972-53-17-91. L’administrativa us

programarà la visita i us resoldrà tots els

tràmits administratius que necessiteu.

A través de la nostra pàgina web, •

www.alberasalut.cat (renovada des de fa

DES DE L’EqUIP D’ADMINISTRACIó D’ALbERA SALUT I PER TAL DE fACILITAR TOTS ELS TRàMITS D’ACCéS ALS SERVEIS qUE OfEREIX EL NOSTRE CENTRE, US EN fEM UN PETIT RESUM.

SERVEiS D’ALBERA SALUt

sara Argelés LancharroUnitat d’Atenció a l’Usuari (UAU)

Albera Salut

com es Pot demanar hora?L’horari per sol·licitar visita és de dilluns •

a divendres de 8 a 20h trucant al telèfon

972-53-85-87.

Quan truqueu al nostre centre una locució •

us preguntarà per quin poble demaneu vi-

sita, senzillament heu de prémer en el telè-

fon el número assignat al vostre municipi,

per exemple si és una urgència 1, per Pera-

lada 3, per Espolla 4, per Cabanes 4, i així

amb tots els municipis de la nostra àrea.

En el cas que comuniquéssim per un •

excés de trucades, automàticament la

poc temps) també podreu demanar cita

prèvia, concretament a la icona: DEMANAR

HORA. Des d’allà podreu escollir el servei

que sol·liciteu i programar-vos la visita.

P• er demanar hora personalment, us podeu

dirigir a la Unitat d’Atenció a l’Usuari del

CAP de Peralada (c/ Toló, 3-5).

Quins serveis us oferim?A part dels serveis de medicina general •

i infermeria, odontologia, pediatria, in-

fermeria de pediatria, treballadora so-

cial i llevadora oferim també servei de

Per accedir als nostres serveis, excepte a les urgències, cal demanar hora

podologia, revisions esportives, unitat

antitabàquica, ortodoncista, odontolo-

gia especialitzada en periodòncia i en-

dodòncia i espirometries.

Per accedir a tots aquest serveis cal dema-•

nar hora.

Quins horaris oferim?Tots els consultoris ofereixen visita als •

matins; un dia a la setmana diferents

consultoris disposen de consulta a la

tarda per oferir visita a les persones que

treballen i tenen més dificultat d’anar-hi

durant els matins. El consultori de Garri-

guella ofereix visita també els dissabtes

al matí.

Si teniu qualsevol urgència al matí heu de •

contactar amb el vostre metge, ens ho feu

saber i us el localitzarem.

A partir de les 15h i fins les 21h us aten-•

dran les urgències un metge/essa i un in-

fermer/era; directament us heu de dirigir

sense cita prèvia al CAP.

Els caps de setmana i dies festius interset-•

manals l’horari és de 8 a 21h.

Fora d’aquest horari us heu de dirigir al •

PAC de l’Hospital de Figueres.

amb Quins tràmits administratius us Podem ajudar?

Amb tots els tràmits relacionats amb la •

vostra targeta sanitària: pèrdua, robatori,

si la sol·liciteu per primera vegada (nadons,

persones que comencen a treballar).

Si heu canviat la vostra situació laboral •

(actius/pensionistes).

Si esteu a l’atur.•

Si heu fet un canvi de domicili.•

Si teniu qualsevol error tipogràfic a la •

vostra targeta sanitària.

Si viatgeu a la resta de països de la Unió •

Europea heu de demanar la Targeta Sani-

tària Europea, ja que si necessitéssiu as-

sistència sanitària us la demanarien i en

cas de no tenir-la hauríeu d’abonar l’im-

port de la visita.

Per sol·licitar-la, si és la primera vegada, •

heu de dirigir-vos a la CAISS (c/ Passeig

Nou de Figueres); si només la voleu re-

novar (té una caducitat d’un any) podeu

fer-ho també a través d’internet: www.

seg-social.es

Si viatgeu a altres països podeu consul-•

tar abans si entre Espanya i el vostre país

de destí hi ha conveni internacional en

l’àmbit sanitari per tal que estigueu en tot

moment coberts en cas de patir qualsevol

incidència urgent.

Esperem haver-vos pogut resoldre algun dub-

te, però per a qualsevol problema no dubteu a

posar-vos en contacte amb nosaltres. Estarem

encants de poder-vos ajudar.

La importància del bany a la rutina dià-

ria és molt rellevant, ja que serà l’esto-

na en què el nadó es relaxarà i els seus

pares podran gaudir d’aquesta experiència.

Perquè tot vagi sobre rodes cal seguir unes

pautes pel que fa a l’horari, els preparatius, la

manera de banyar el nadó i també d’eixugar-

lo i d’hidratar-lo. Cada detall mereix atenció.

SER PARES éS UNA DE LES EXPERIèNCIES MéS ENRIqUIDORES DE LA VIDA, qUE TAMbé POT COMPORTAR MOLTES PORS: NO SAbER SI SEREM bONS PARES, SI qUAN PLORA éS PERqUè Té GANA O Té EL bOLqUER bRUT O SENzILLAMENT VOL CRIDAR LA NOSTRA ATENCIó, ETC. PERò EN EL fET DE TENIR UN NADó TAMbé HI HA ELS MOMENTS DE PLAER COM éS EL bANY DIARI.

EL BAny DEL nADó

horari del banYEl primer que cal tenir present

és l’horari. És igual que sigui al

matí o a la tarda. A molts nens

el bany a la tarda els pot ajudar

a dormir i a d’altres els pot activar.

És qüestió de veure a quina banda està el vostre

fill: si és dels més actius és millor banyar-lo al

refredi al sortir d’una estança molt calenta a

una de més freda.

En segon lloc, hem de preparar tant la roba

com els estris abans de banyar-lo: bodi, pija-

ma, bolquer, tovallola, sabó suau, crema o oli

hidratant, esponja natural... L’esponja natural

evita irritacions en una pell tan delicada com

és la dels nadons.

PreParatiusCom farem el preparatius del bany? En pri-

mer lloc hem de tenir en compte la tempe-

ratura de l’habitació on banyarem el petit.

Hauria d’estar entre 20 i 22º C. No és bo que

hi hagi corrents d’aire o que la temperatura

sigui massa alta en relació amb la resta de

la casa, ja que correm el risc que el nen es

Els nadons no han d’estar gaire estona a l’aigua durant els primers mesos per no perdre la calor corporal

matí, ja que així tindrà tot el dia per

esgotar les energies i, si és dels que

es relaxa amb el bany, millor que

ho feu a la tarda. També s’aconse-

lla que sigui sempre més o menys

a la mateixa hora perquè així s’acos-

tumi a una rutina diària, que és el que més

convé als nadons: passeig, bany, sopar...

sílvia Vilarnau Auxiliar d’Odontologia

Albera Salut

banYUna vegada ho tenim tot organitzat, podem

començar omplir la banyera d’aigua a una

temperatura de 36 a 37ºC. Hi ha termòme-

tres al mercat que ens marquen la tempera-

tura ideal de l’aigua; si no, podem posar-hi

el nostre colze.

Tot seguit posem al nadó dins l’aigua. L’agafa-

rem amb una mà per sota el clatell fins arribar

a sota l’aixella perquè el seu cap reposi al nos-

tre avantbraç. Així tenim l’altra mà lliure per

poder rentar-lo. No ha d’estar gaire estona

a l’aigua durant els primer mesos de vida

per no perdre la calor corporal. El rentarem

suaument sense gaire sabó, el traurem de

l’aigua i l’eixugarem amb cura començant

pel cap i fins als peuets, assegurant-nos bé

d’eixugar els plecs del coll i les aixelles.

Tot seguit l’hidratarem —podem escalfar entre

les mans la crema hidratant abans de posar-li

a la pell— i el vestirem i, si volem, li podem po-

sar una mica de colònia, però sempre a la roba

i mai directament sobre la pell perquè porten

una mica d’alcohol i poden ressecar-la.

Amb tot això ja el tindrem llest per dormir o

anar a passeig!

s’aconsella que el bany sigui sempre a la mateixa hora per acostumar el nadó a una rutina diària

de tres vegades a l'any i els homes un màxim de

quatre, sempre respectant que, entre donació i

donació, ha de passar un mínim de dos mesos.

Per Què cal donar sang?El llistat de raons per les quals és important

donar sang és molt llarg, però aquí en resu-

mim algunes:

cada donació pot ajudar fins a tres ma-•

lalts diferents: en cada extracció s'obte-

nen tres tipus de components sanguinis

amb aplicacions pròpies, per tant, pot ser

d'utilitat per a tres pacients.

cada 3 segons, algú necessita sang a •

catalunya: diàriament tots els hospitals i

clíniques de Catalunya necessiten sang o

components sanguinis per atendre els seus

malalts, ja que la majoria d'intervencions

quirúrgiques i molts dels tractaments mè-

dics requereixen transfusions.

Les donacions altruistes són l'única •

font d'obtenció: malgrat els avenços mè-

dics i tecnològics, ara per ara, la sang no

es pot fabricar i només es pot obtenir de

les donacions altruistes de les persones.

Coincidint amb la celebració de les fes-

tes, Alcover viurà una nova jornada de

donacions de sang, que tindrà lloc el

dilluns 10 d'octubre de 17 a 21h a Ca Cosme, a

la plaça d'en Cosme Vidal.

Si voleu participar-hi recordeu que els requisits

que cal complir són ben senzills; només cal te-

nir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos.

VinE A DOnAR SAng A ALcOVERel 10 d'octubre

Aquesta tardor, VAcUnEU-VOS cOntRA LA gRip!

Els homes poden donar sang fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3

ENtRE LEs DIfERENts ActIVItAts quE tINDRAN LLOc ENGuANy A ALcOVER DuRANt LA cELEbRAcIÓ DE LA fIRA DE bANDOLERs I LA fEstA MAJOR, NO Et PERDIs LA Més sOLIDÀRIA: VINE A DONAR sANG A cA cOsME!

cOM cADA ANy, L'Abs ALt cAMP OEst POsA EN MARxA A L'OctubRE LA cAMPANyA DE VAcuNAcIÓ cONtRA LA GRIP.

A més, podeu donar sang també encara que:

hàgiu patit hepatitis abans dels 12 anys,•

no estigueu en dejú, •

tingueu el colesterol elevat,•

prengueu algun dels medicaments més •

habituals.

Pel que fa a la freqüència de les donacions, es

recomana que les dones donin sang un màxim

cada 3 segons, hi ha una persona que necessita sang a catalunya

Amb l'arribada de la tardor, un any més

es recomana que totes aquelles per-

sones que pertanyin al col·lectiu de

risc es vacunin contra la grip. L'ABS Alt Camp

Oest durà a terme la campanya de vacunació

a la consulta d'infermeria durant els mesos

d'octubre i novembre. Recordeu que aquesta

vacuna també protegeix contra el virus de la

grip A (H1N1).

L'Abs Alt camp Oest durà a terme la campanya de vacunació a la consulta d'infermeria durant els mesos d'octubre i novembre

QUi S'hA DE VAcUnAR?Es recomana la vacunació si:

•Teniu60anysomés.

•Esteuembarassada.

•Teniumalaltiescròniquesquelagrip

pot agreujar.

•Cuideupersonesquepertanyenaqual-

sevol dels col·lectius esmentats o hi esteu

en contacte.

•Teniuobesitatmòrbida.

•Souprofessionalsdelasalut.

•Esteuencentresperalagentgranoal-

tres institucions tancades.

No hi falteu!

Campanya de

donació

de sang a Alcover.

Dilluns,

10 d'octubre,

de 17 a 21h.

Ca Cosme.

ha emès la cadena autonòmica sobre

casos de dependència.

Amb l'objectiu d'oferir ajuda, asses-

sorament i millorar el benestar dels

cuidadors de persones amb depen-

dència va néixer l'any 2007 l'Escola

de Cuidadors, i des d'aleshores ja

hi han participat més d'una se-

tantena de persones. El projecte

ha estat liderat per la treballado-

ra social del centre alcoverenc, Montse Iglesias.

El programa ofereix formació i un seguiment per-

sonalitzat als cuidadors. És un espai on els par-

ticipants poden compartir les seves experiències

i inquietuds per tal de sentir-se més compresos,

i també serveix per oferir assessorament legal i

suport en el cas de la pèrdua de la persona gran.

L'Escola de Cuidadors, que es realitza anualment

L 'Escola de Cuidadors de l'Àrea Bàsica de

Salut Alt Camp Oest, que enguany ha arri-

bat a la seva cinquena edició i ha comptat

amb la participació d'una dotzena de persones,

ha sortit a l'Informatiu de TV3 en una notícia que

de març a juny, organitza sessions de formació

de dues hores setmanals en grups d'entre deu i

quinze persones. Un equip pluridisciplinari de

professionals de l'ABS i d'altres entitats del terri-

tori hi pren part com, per exemple, metges, infer-

meres, treballadors socials, terapeutes ocupacio-

nals, psicòlegs, psiquiatres i advocats.

satisfacció dels cuidadorsL'Escola de Cuidadors ha tingut cada any una

molt bona resposta i satisfacció dels participants

i ha comptat amb una mitjana d'assistència

d'un 90%. L'evolució de les diferents edicions

L'Escola de Cuidadors d'Alcover, tOt Un EXEmpLE A tV3

ha mostrat una disminució aproxi-

madament d'un 20% de la despesa

farmacèutica relacionada amb la

salut mental dels cuidadors després

d'assistir a les sessions de formació.

La qualitat de vida dels cuidadors

també ha millorat; així ho demostren

qüestionaris validats.

reconeiXements a l'escolaEl programa, acreditat pel Departament

d'Acció Social i Ciutadania de la Gene-

ralitat de Catalunya, ja ha rebut dos reconeixe-

ments per la seva contribució en la millora de la

salut física i mental dels cuidadors informals. Va

ser escollit l'any passat a Reus com la millor co-

municació a la V Jornada de Salut i Gestió de les

Institucions Sanitàries organitzada pel Departa-

ment d'Economia de la Facultat de Ciències Eco-

nòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira

i Virgili de Tarragona. La iniciativa també va rebre

el reconeixement de Millor Pòster Comunitari a

les XIV Jornades Tècniques d'Entitats de Base As-

sociativa celebrades a Món Sant Benet (Bages).

L'Escola de cuidadors ofereix ajuda i assessorament i millora el benestar dels cuidadors de persones amb dependència

L'evolució de la qualitat de vida dels cuidadors que han passat pel programa ha estat favorable

tELEVIsIÓ DE cAtALuNyA HA EMÈs uNA NOtícIA AL sEu INfORMAtIu sObRE L'EscOLA DE cuIDADORs quE s'HA Dut A tERME AquEst ANy A L'Abs ALt cAMP OEst.

els cuidadors informals, un col·lectiu fràgil

Generalment, els cuidadors informals, és

a dir, aquells que tenen cura de persones

dependents, són dones majors de 45 anys,

que no tenen formació i que es responsabi-

litzen d'un familiar. En el 25% dels casos la

persona té cura de la parella. Sovint aquest

cuidador pateix trastorns com insomni,

irritabilitat, aïllament, pèrdua d'energia o

problemes alimentaris.

QUinS EfEctES tEnEn?

fRED: P• rodueix constricció dels vasos sangui-

nis i, per tant, redueix l’entrada dels me-

diadors de la inflamació.

A• nestesia la zona on s’aplica durant una

estona, de manera que es comporta com

un analgèsic.

L• a seva màxima utilitat és en les prime-

res 48 hores del mal, tot i que en cas

d’artrosi es pot aplicar durant anys.

cALOR: F• acilita l’arribada de sang per dila-

tació vascular i, per tant, augmenta

localment la quantitat dels media-

dors bioquímics responsables de la

inflamació.

R• elaxa la musculatura, els teixits tous, la

pell, etc.

E• ncara que la lesió faci setmanes que la

tenim, segueix essent eficaç.

fRED O cALOR?

Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

QUinS SiStEmES EXiStEiXEn i cOm S’hAn D’ApLicAR?

fRED:

Bossa de glaçons o aigua freda.•

Bossa de pèsols congelats.•

Bossa de gel que es ven a la farmàcia.•

Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses •

han d’estar sempre embolicades.

Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon •

dia, cada 6 hores.

Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•

cALOR: Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es •

pot comportar com un activador de la inflamació i, per tant, empitjorar els processos.

Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó. •

Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microo-•

nes, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada.

Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta •

molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred.

Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores. •

Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•

SEgOnS tOt AiXÒ, QUÈ US hEU DE pOSAR?

cONtusIÓ, cOP, HEMAtOMA, EsquINÇ O EstREbADA D’uNA ARtIcuLAcIÓ: • cal

aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint.

sObREcÀRREGA O EsfORÇ: • davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta

estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred, i els dies següents, si hi ha contractura, calor.

cONtRActuRA MuscuLAR:• si heu fet un mal gest, o si heu estat en una posició forçada

durant molta estona (per exemple, dormir en mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar,

tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fibres, que

comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això

provoca sempre inflamació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia

següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va

repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor.

ARtROsI: • comporta sempre una inflamació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiin-

flamatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També

es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot

a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de

calor els va bé a les seves articulacions malmeses.

tENDINItIs:• la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores

i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contrac-

tura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha inflamació i

molt poca contractura.

RESUm

Com a norma general i davant del 1.

dubte, aplicarem fred a la zona.

Si el problema és en una articula-2.

ció, hi aplicarem fred.

Si el problema és a l’esquena, hi 3.

aplicarem calor (les típiques con-

tractures són les de la zona cervical

i la zona lumbar).

Sempre que hi hagi hagut un cop, 4.

un accident, etc., és a dir, quelcom

de nou, sobtat i agut, hi aplicarem

fred immediatament.

sOVINt DAVANt D’uN DOLOR NO sAbEM quÈ és MILLOR APLIcAR-HI, sI fRED O cALOR. INtENtAREM AJuDAR-VOs A PRENDRE AquEstA DEcIsIÓ sEGONs EL PRObLEMA quE tINGuEu.

AL·LÈRgiES ALimEntÀRiES En nEnS

de vida de les persones que formen la comuni-

tat. Seria molt vanitós per la nostra part, com

a professionals sanitaris, creure que el vostre

nivell de salut és bo gràcies a la nostra tasca

exclusivament. El Sr. X, que té problemes car-

díacs i artrosi, ve al nostre centre perquè té

problemes de salut, però a més participa en

l’associació de veïns, li agrada el cant coral i

cada diumenge va a ballar sardanes, tot i els

seus problemes de cor i d’artrosi. Si ell té bona

AtEnció cOmUnitÀRiA

LEs INtOLERÀNcIEs A DEtERMINAts cOMPONENts DE L’ALIMENtAcIÓ sÓN cADA VEGADA Més fREqüENts I APAREIxEN EN EDAts Més JOVEs.

PER Més bO quE sIGuI EL sIstEMA PÚbLIc DE sALut, Es cALcuLA quE NOMés EL 50-60% DE LA PObLAcIÓ HI AccEDEIx. PER tANt, ELs MEtGEs I INfERMEREs quE tREbALLEM ALs VOstREs cENtREs D’AtENcIÓ PRIMÀRIA DE REfERÈNcIA DEscONEIxEM quÈ LI PAssA A uN 40-50% DE LA PObLAcIÓ DEL NOstRE DIstRIctE.

Anna RocaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

Grup d’Atenció comunitàriaEAP Sarrià - Vallplasa

Les causes no estan ben determinades i en-

cara que la condició al·lèrgica té una pre-

disposició familiar, el seu origen genètic

no està demostrat. És probable que l’increment

d’aquesta patologia estigui relacionat amb els

al·lergens del medi ambient i amb les substàncies

per a la conservació dels aliments (colorants, in-

secticides, plaguicides, conservants...).

caracterÍstiQues Les reaccions al·lèrgiques estan provocades per

un mecanisme immunològic en què hi ha una

resposta anormal de l’organisme a una substància

estranya, i que està mediada per immunoglobuli-

nes. Tot i que el mecanisme de l’al·lèrgia és molt

similar, la forma de produir-se és variable. Els nens

al·lèrgics tenen una característica especial que els

fa reaccionar de manera diferent a determinats

aliments. Alguns poden presentar-la des de l’inici

Si nosaltres us preguntéssim quin nivell

de salut creieu que teniu i amb això vol-

guéssim donar un resultat sobre la salut

de la població de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,

les dades que obtindríem no serien reals. I no ho

serien perquè només ens haurien respost aquells

que acudeixen als CAP, és a dir, aquells que en un

moment o altre han tingut un problema de salut i

han contactat amb nosaltres. Per saber què passa

de veritat a la nostra comunitat, hem d’aprofitar

totes les eines de què disposem: entitats socials,

agrupacions de veïns, grups d’esbarjo, casals, etc.

Tot allò que suposa agrupació en un barri es con-

sidera que forma part del seu teixit social. No-

saltres, els CAP de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,

també som teixit social, som al barri i volem par-

ticipar-hi no només com a centre de salut, sinó

també com a entitat social. I entre tots, el que

prestem és una Atenció Comunitària.

els caP, Part del teiXit socialL’-Atenció Comunitària busca conèixer i millo-

rar el nivell de salut, de benestar i de qualitat

digestius. Apareixen al cap de dues hores

d’ingerir l’aliment i es caracteritzen per vò-

mits, diarrees i dolor abdominal.

Reaccions tardanes: • apareixen passats dies

i es manifesten en forma d’atòpia cutània.

aliments causantsTots els aliments són potencialment al·lergènics

en persones que hi tenen predisposició, però s’ha

observat que els aliments amb què es té més

contacte són els que donen al·lèrgia amb més fre-

qüència. Els greixos i els hidrats de carboni són

menys al·lergènics que les proteïnes.

com s’ha d’actuarSi els símptomes de malaltia al·lèrgica són confir-

mats pel pediatra, el nen ha de ser estudiat per un

especialista en al·lèrgia o per un gastroenteròleg

infantil per determinar la causa del problema.

Per al diagnòstic correcte s’han de realitzar pro-

ves d’al·lèrgia, anàlisis, etc. S’ha de retirar l’aliment

causant de l’alimentació i passat un temps, fer

una prova de provocació.

de l’alimentació (al·lèrgia a les proteïnes de la llet

de vaca) i d’altres, de forma sobtada. Tanmateix,

nens que mai no havien tingut cap al·lèrgia poden

desencadenar-la en un moment determinat.

sÍmPtomesPoden ser molt variats, des de lleus a molt severs.

Dins dels símptomes lleus podem trobar pruïja a

la boca i llengua, eritema peribucal i urticària lleu

després d’ingerir marisc o fruits secs, per exem-

ple. També passa sovint quan s’ingereixen algunes

fruites (préssecs, maduixes).

Dins dels símptomes greus pot haver-hi diarrees,

vòmits, dolor abdominal o restrenyiment acom-

panyats d’altres reaccions com dermatitis atòpica,

urticària, angioedema i anafilaxi.

tiPus de reaccionsLa cronologia de les reaccions al·lèrgiques als ali-

ments depèn del mecanisme implicat:

Reaccions immediates, mediades per an-•

ticossos IgE: apareixen en pocs minuts i de

forma instantània quan es pren l’aliment.

Poden ser greus o lleus i poden acompanyar-

se d’angioedema, tos, vòmits o anafilaxi.

Reaccions diferides, no mediades per an-•

ticossos IgE: es manifesten per símptomes

Els aliments amb què es té més contacte són els que donen al·lèrgia amb més freqüència

L’Atenció comunitària busca conèixer i millorar el nivell de salut, de benestar i de qualitat de vida de les persones que formen la comunitat

salut, no serà només perquè el seu metge en

tingui cura, serà perquè el teixit social li satis-

fà les seves necessitats d’esbarjo, que és tant

o més important que prendre una medicació.

Això és Atenció Comunitària: els professionals

sanitaris formem part d’una comunitat amb

unes inquietuds i uns problemes que han in-

tentat satisfer amb mesures no sanitàries, sinó

organitzatives i associatives.

Si entre tots aprofitem tot el que tenim, si ens

coordinem per mirar de treure’n el màxim be-

nefici per a tothom, si tothom té a l’abast totes

les activitats que es realitzen al barri, el benefici

global serà espectacular. Sempre hi haurà ma-

lalties i malalts, però sovint el millor remei no

cal que sigui un medicament. Ara ens toca veu-

re què podem fer entre tots, com a societat, en

la nostra comunitat, per millorar el nostre nivell

de salut i la nostra qualitat de vida.

Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES),

impulsat per la Secretaria General de l’Esport

i el Departament de Salut de la Generalitat de

Catalunya. Les arrels d’aquesta iniciativa neixen

de l’estratègia global marcada per l’Organització

Mundial de la Salut per prevenir l’obesitat.

El PAFES també té com a missió actualitzar els

coneixements i

habilitats dels

profess iona ls

implicats a tra-

vés de cursos

de formació i

reciclatge, po-

tenciar l’ús dels

e q u i p a m e n t s

esportius i ac-

tivitats lúdico-

esportives muni-

cipals, i facilitar

la comunicació i

sinergies entre els

diferents actors

implicats. I és que

darrere d’aquesta

iniciativa hi ha

la implicació de

diverses institu-

cions (Generali-

tat de Catalunya,

ajuntaments i entitats proveïdores de serveis

sanitaris d’Atenció Primària) i professionals

(metges de família, llicenciats en ciències de

l’activitat física i de l’esport, infermers i metges

especialitzats en medicina de l’educació física i

de l’esport).

Fer esport, caminar, jugar o anar en

bicicleta beneficia tot l’organisme:

contribueix a sentir-se més enèrgic i

relaxat, ja que redueix l’estrès, ajuda a dormir

millor i tonifica els músculs. A més, fa disminuir

el risc de malalties cardiovasculars i ajuda a

prevenir i controlar la diabetis, les malalties

osteomusculars i l’excés de pes. També afavoreix

la salut mental i les relacions interpersonals.

cEntELLES En Acció!

L’ACTIVITAT fíSICA Té UN MUNT DE bENEfICIS EN PERSONES DE TOTES LES EDATS. DES DEL GOVERN DE CATALUNYA S’HA IMPULSAT EL PLA D’ACTIVITAT fíSICA, ESPORT I SALUT (PAfES), AL qUAL S'HAN ADHERIT L’AJUNTAMENT I L’AbS DE CENTELLES, qUE PROMOU LA SALUT MITJANçANT LA PRESCRIPCIó D'EXERCICI.

La doctora Mariona Violán, codirectora

del programa PAFES, va recordar en la

presentació del pla a Centelles, el passat

mes de febrer, que amb la industrialització,

l’estil de vida s’ha anat tornant cada cop més

sedentari: “Actualment, el 40% de la població

adulta és sedentària o mínimament activa”.

Per això, va reivindicar que cal moure’s i que

“fent molt poc, fem molt”.

Mantenir-se actiu millora la salut física i mental

La iniciativa s’adreça especialment a adults sedentaris amb factors de risc cardiovasculars

activitats Per a tots els gustos“Activa’t caminant” és un dels punts forts del PAFES Centelles per promoure les caminades salu-

dables, a partir de l’organització de dues rutes “sense gaires desnivells, d’entre 2 i 5 km, aptes per

a tothom: una ruta verda per l’espai fluvial i una d’urbana pel mig del poble”, tal com va explicar

Albert Navarrete, agent territorial del PAFES a la Catalunya Central.

unir centelles caminant

Ja l’estiu del 2010, es van impulsar iniciatives d’èxit com “T’apuntes a caminar?”, una

caminada diària d’una hora de durada per dins el poble, amb una participació total de

300 persones, més una vintena de monitors voluntaris i professionals de la zona. I les ac-

tivitats no paren: la pràctica de la natació i l’activitat física dins l’aigua a la piscina muni-

cipal; exercicis de respiració, ioga, balls de saló, gimnàstica per a gent gran, estiraments,

pilates, dansa del ventre, tai-txi; caminades mensuals, i altres rutes per caminar o fer en

bicicleta, com la “Ruta dels molins” o la “Ruta de les bruixes”, entre d’altres activitats,

totes elles organitzades per les diverses entitats del poble.

Totes aquestes activitats tenen un valor afegit, “un component cultural que contribueix a la

identificació i unió del municipi”, recalca Miquel Arisa, alcalde de Centelles.

combatre el sedentarismeAmb aquestes premisses i amb la voluntat

de combatre el sedentarisme de la societat

actual promovent l’exercici físic, sorgeix el

La finalitat del programa és millorar la qualitat de vida de les persones i crear l'hàbit de caminar tot l'any

La tercera edició del programa de salut

“T’apuntes a caminar?”, que es va

celebrar del 6 de juny al 29 de juliol,

va acabar amb tots els participants reunits

a "la Pista" menjant un entrepà de botifarra

a la brasa i un gelat. Durant les caminades,

una samarreta de color vermell amb el

text "M'apunto", que portaven la majoria

de participants, va alegrar els carrers de

Centelles.

Promoure l'activitat fÍsica"T'apuntes a caminar?" és un programa

de promoció de la salut adreçat a tota la

població per tal que practiquin activitat

física, especialment totes aquelles persones

que no en realitzen de forma habitual.

foto

s ce

dide

s pe

r l'e

dito

rial

El P

orta

l.

ÈXit DE pARticipAció al "t'apuntes a caminar?" de centelles

UN TOTAL DE 175 INSCRITS I 25 MONITORS HAN PARTICIPAT EN AqUEST PROGRAMA DE SALUT.

El programa ofereix una caminada diària

d’una hora, en un circuit pel poble de

Centelles, amb la possibilitat de fer un

recorregut petit de 20 minuts per a aquelles

persones que s’inicien en l’hàbit de caminar.

Per a totes les edatsUn total de 175 inscrits, des dels 4 anys

el més petit i fins els 87 anys la més gran,

acompanyats per uns 25 monitors que han

col·laborat de forma desinteressada, han

participat en aquest programa.

Aquelles persones que per motius de salut

només podien fer el primer recorregut

van caminar 2 km diaris aproximadament,

d'altres van caminar uns 3 km o, fins i tot,

5 km. A més, cal reconèixer que molts dels

participants que inicialment van començar

fent 2 km, van acabar caminant-ne 3 o 5. La

finalitat del programa, però, no era recórrer

un nombre determinat de quilòmetres, sinó

millorar la qualitat de vida, crear l'hàbit i

aconseguir que la gent s’organitzi i camini

tot l’any.

Sense cap incident important, més enllà

d'alguns dies amb pluja, plugim o una

caiguda casual, es van viure unes jornades

de bona avinença i molt bon humor. Per això,

esperem que l’any vinent hi puguem tornar i

ens retrobem tots plegats! Gràcies a tots!

Lourdes tuneu i cruellsResponsable d’Atenció al Ciutadà

EAP Centelles

mesos, s’han aconseguit millores

estadísticament significatives en la

memòria a curt i a llarg termini, en

l’orientació, i així mateix en les pro-

ves de memòria motriu.

conclusions molt PositivesVal la pena assenyalar que els resultats

aconseguits en aquest estudi han estat

molt gratificants i eloqüents, ja que confir-

men que per mantenir i/o millorar qualitats

cognitives com la memòria és preferible re-

alitzar de forma conjunta exercicis motrius

i de memòria.

Així, doncs, la pràctica d’exercici físic amb

memòria pot ajudar a prevenir possibles

problemes de deteriorament cognitiu cau-

sats per l’envelliment en gent gran, i val la

pena realitzar i recomanar des de les con-

sultes d’Atenció Primària aquesta activitat.

exercicis que posaran a prova la seva capa-

citat d’adaptar-se a diferents situacions, de

donar una resposta motriu correcta davant

de propostes diverses i de solucionar pro-

blemes de forma motriu.

resultats del ProgramaDes del 2008 anem estudiant i revisant els

tests que es passen als participants i que

posen de relleu la següent informació:

Han començat l’activitat i contestat •

els tests inicials 115 alumnes.

La mitjana d’edat ha estat de 75 anys, •

i hi han participat un 75% de dones i

un 25% d’homes. D’aquests, un 42%

viuen sols, un 41% en parella i un 17%

amb els fills.

Amb la participació en les sessions •

de motricitat i memòria durant sis pROgRAmA mOtRicitAt i mEmÒRiA AmB pERSOnES gRAnSJA fA cINc ANys, quE L’AssOcIAcIÓ EsPORtIVA sARRIÀ - sANt GERVAsI I L’EquIP D’AtENcIÓ PRIMÀRIA DE VALLcARcA – sANt GERVAsI, VAM INIcIAR uNA ExPERIÈNcIA PILOt: uN PROGRAMA D’ExERcIcI físIc ADREÇAt A GENt GRAN, quE fA EsPEcIAL INcIDÈNcIA EN LA MEMòRIA.

Aquest programa es fa cada curs du-

rant sis mesos, amb usuaris diferents

i en sessions setmanals de 90 minuts.

En iniciar el programa es passen uns tests de

memòria, ansietat i depressió, que es repeteixen

en acabar el curs de cara a detectar les possibles

millores. Treballem amb gent gran a partir

de l’exercici físic i l’objectiu principal és el

de millorar o prevenir la pèrdua de la me-

mòria, de l’atenció, de l’orientació espacial

i temporal, en definitiva, que la pràctica re-

gular d’exercici físic sigui enriquidora.

l’orientació temporal i el llenguatge, entre les

qualitats cognitives més destacades. En aca-

bar es passa a fer exercici físic, començant

per un escalfament, amb automassatges i

estiraments suaus, és a dir, mobilitzant tot el

cos, per després seguir amb propostes simi-

lars a les que s’han realitzat a l’aula, però en

moviment, de manera que hi ha una trans-

ferència del treball a l’aula al treball motriu.

En aquesta part es proposa un treball molt

creatiu i lúdic, en què els usuaris s’ho passen

d’allò més bé. Per acabar la sessió es propo-

sen uns massatges per parelles o qualsevol

exercici que els relaxi i marxin contents.

Abans de tancar la sessió es comenta el que

s’ha treballat i com s’ha treballat.

Les persones que participen en el Programa

Motricitat i Memòria, aniran adquirint més

flexibilitat i habilitat mental, realitzaran

Amb el programa s’adquireix més flexibilitat i habilitat mental per adaptar-se a situacions noves

L’exercici físic juntament amb l’exercici cognitiu protegeix la nostra salut cardiovascular i cerebral

Pilar Pont GeisDirecció Tècnica Programa d’activitats de

salut per a la gent granAssociació Esportiva Sarrià - Sant Gervasi

ActiVitAtS gRUpALS i cOmUnitÀRiES cURS 2011/2012Com cada any estem programant les activitats grupals i comunitàries per al curs 2011/2012:

Psicomotricitat i memòria•tai-txi•tallers de relaxació – respiració

•Dona i esport•taller d’incontinència urinària

•Nens en moviment•Massatge infantil•cursos adreçats a pacients crònics

•

La finalitat d’aquestes activitats és la millora de la qualitat de vida, a més de potenciar la socialit-zació i integració social.si teniu interès a participar-hi, no dubteu d’informar-vos per mitjà del vostres professionals d’infer-meria, el vostre metge o la treballadora social, carolina Pascual.

com treballem?La sessió te una durada de 90 minuts. Co-

mença amb exercicis de memòria a l’aula,

és a dir, asseguts, fent propostes on es tre-

balla: l’observació, l’atenció, la memòria a

curt i a llarg termini, l’orientació espacial,

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

tDAh O SínDROmE DE DÈficit D’AtEnció i hipERActiVitAtEL TDAH (TRASTORN PER DèfICIT D’ATENCIó AMb HIPERCTIVITAT) éS UNA SíNDROME MèDICA qUE AfECTA LA CAPACITAT DE LA PERSONA PER MANTENIR-SE qUIETA, CONCENTRAR-SE I/O PRESTAR ATENCIó. ELS NENS qUE PATEIXEN TDAH TENEN ALGUNA ALTERACIó PEL qUE fA ALS NEUROTRANSMISSORS, SUbSTàNCIES qUíMIqUES qUE ENVIEN ELS MISSATGES ENTRE LES CèL·LULES NERVIOSES DEL CERVELL.

No tots els nens distrets, moguts o amb dificultats d’aprenentatge pateixen un tDAH. cal fer un diagnòstic acurat abans de fer tractament farmacològic!

L a síndrome comença sempre durant

la infància, però a vegades no es diag-

nostica fins a l’adolescència o, encara,

quan ja s’és adult. Pot presentar-se de dife-

rents maneres, ja que afecta en més o menys

grau l’atenció, l’activitat i la impulsivitat.

Els símptomes es poden agrupar en dos blocs

principals: els d’inatenció, com ara distreure’s

fàcilment, perdre objectes, no escoltar quan

es parla directament o deixar les coses per

més endavant, i els d’hiperactivitat, com ara

moure’s, aixecar-se o parlar constantment,

inquietud, dificultat per esperar el torn, in-

terrompre les converses, etc.

No hem d’oblidar que és absolutament nor-

mal que els nens es dispersin en una classe

“avorrida,” interrompin converses o s’oblidin

de fer els deures de tant en tant. Però els in-

fants amb TDAH tenen seriosos problemes

per concentrar-se o controlar el seu compor-

tament. Això afecta les seves emocions i el

seu desenvolupament. A mesura que l’infant

creix la hiperactivitat disminuirà, però els

problemes relacionats amb l’orga-

nització i l’atenció, en general

persisteixen. El 70% dels

nens diagnosticats a la

infància ho seguiran

sent de grans.

El tractament no és cu-

ratiu sinó simptomàtic

i específic per a cada

infant segons el major

o menor grau d’afectació

de l’atenció o la hiperactivitat.

Probablement necessitarà medicació,

i assessorament i seguiment psicopedagògic.

algunes recomanacionsParlar-ne amb els professors i, segons •

l’edat, amb els companys.

L’Equip d’Atenció Primà-ria Vallcarca - Sant Gervasi avança en la po-

lítica de racionalització de la prescripció de medicaments. Les principals actuacions que es proposen són les següents:- Utilització sempre que sigui possible d’especialitats farma-cèutiques genèriques (EFG).- En les patologies més fre-qüents (dispèpsia ulcerosa, hi-pertensió arterial, hipercolesterolèmia, depressió i osteoporosi), utilit-zació preferent dels fàrmacs inclosos en els preus de referència i recomanats a les guies terapèutiques d’Atenció Primària. - Utilització de fàrmacs amb evidència científica d’eficàcia prova-da, limitant l’ús d’aquells que poden ser dubtosos (vasodilatadors ce-rebrals, antiinflamatoris tòpics, regeneradors de cartílag...).

Amb aquestes mesures l’EAP s’adhereix a les directrius marcades pel Consorci Sanitari de Barcelona i el Catsalut en aquest camp i pretén contribuir en la mesura de les seves possibilitats a racionalitzar la prescripció de medicaments a Catalunya.

Moltes gràcies i salutacions cordials.

Dr. Lluís Gràcia PardoDirector

Equip d’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

Racionalitzem la prescripció de medicaments

Per primera vegada es programa

al centre un taller adreçat a adolescents per ensenyar

tècniques de relaxació. Per a més informació contacteu amb el vostre pediatre o

infermer.

Dra. Rosa M. casademont PouPediatra

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

Asseure’s al davant durant la classe per •

evitar distraccions.

Apagar el mòbil mentre es fan els deures.•

Utilitzar una agenda (electrònica o no) per •

intentar portar un ordre durant el dia.

Fer molta activitat física.•

Aprendre tècniques de relaxació o de con-•

centració (ioga o derivats).

A l’hora de treure’s el carnet de conduir és •

important anar acompanyat amb

un adult durant un temps.

I no hem d’oblidar mai

que s’ha d’aplaudir i en-

coratjar l’infant quan

fa una feina ben feta.

Tenir un TDAH no vol

dir mai que no es pu-

guin tenir capacitats o

talents.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

SALUt i EScOLA: la consulta Oberta al nostre barri

Durant l’etapa de la joventut sentim els

riscos d’una manera atenuada, com

si no fossin importants i poguéssim

afrontar-los només amb l’ajuda del nostre

grup d’amics.

Per tant, no és difícil que els adolescents

tinguin tendència a adoptar les anomena-

des “conductes de risc”.

uN DELs REPtEs REALMENt cOMPLExOs DE L’EscENARI sANItARI és L’APROPAMENt DE LEs PERsONEs Més JOVEs A LEs INstItucIONs sANItÀRIEs I AquEstA és JustAMENt LA fINALItAt DEL PROGRAMA sALut I EscOLA.

Vanesa closas i Isabel solísInfermeres

CAP Les Hortes

Escola Anna Ravell, un dels centres del barri on es fa la consulta Oberta.

drogues o el consum de tabac i alcohol, per

una relació dependent de les noves tecno-

logies i les xarxes socials (Facebook, Twit-

ter…), per l’abús del mòbil, pel gust com-

pulsiu pels videojocs, etc.

Un altre tipus de comportament nociu per a la

salut està relacionat amb la imatge. Els models

d’èxit social que es projecten a la publicitat i

al mercat sovint tenen efectes perversos entre

els joves. De vegades, aquests models es trans-

formen en consum compulsiu o en trastorns

alimentaris greus, com la bulímia i l’anorèxia.

els joves, un món ProPiÉs freqüent que les conductes de risc es desen-

volupin dins els grups de joves, és a dir, subtil-

ment. I això vol dir que professors i familiars

no pertanyen a aquests grups. Els joves han

descobert que tenen un món propi, on queden

excloses les persones que, segons ells, no com-

parteixen els seus valors, opinions i formes de

pensament. És per això que el Programa Salut

i Escola (PSiE) es desenvolupa a Catalunya des

de l’any 2004. La idea es introduir un agent sa-

nitari a l’interior dels grups de joves, principal-

ment dels estudiants que cursen el segon cicle

de l’ESO. Aquest agent és una infermera que

té la missió de conèixer els problemes dels es-

tudiants, mobilitzar les entitats col·laboradores

(centres d’Atenció Primària, salut mental, salut

sexual i drogodependències) i donar el suport

necessari, sempre en un entorn de confiança i

confidencialitat.

Com han demostrat experiències anteriors, un

agent extern —ni professor, ni pare— es pot

convertir en un element força actiu en la for-

mació dels “factors de protecció” en la cultura

dels adolescents, perquè els ofereix eines per

trobar solucions oportunes i creatives als pro-

blemes ocasionats per les conductes de risc.

la nostra eXPeriènciaLa Consulta Oberta del PSiE funciona al nostre

barri des de fa quatre anys, concretament als

dos instituts que tenim: l’escola Anna Ravell i

l’IES Consell de Cent. Dues hores per setmana,

les infermeres Vanesa Closas i Isabel Solís ate-

nen els joves en horari programat. A poc a poc,

les infermeres i el personal docent han anant

cultivant una relació col·laboradora, que ha

aconseguit augmentar el nombre de consultes

dels adolescents.

Des del nostre centre creiem molt en aques-

ta relació, ja que és la manera com la infer-

mera passa a formar part de l’escola i a ser

coneguda per tothom. Els estudiants i les

seves famílies entenen així la importància

de consultar els dubtes relacionats amb la

salut. Els motius principals de consulta dels

adolescents entre 12 i 17 anys, per aquest

ordre, són la sexualitat i afectivitat, la imatge

corporal i les drogues, que inclouen el tabac

i l’alcohol. Es fa una mitjana de 60 consultes

per curs i escola i les més interessades són

les noies (96%) per sobre dels nois (4%).

La consulta Oberta rep una mitjana de 60 preguntes per curs, majoritàriament de noies

Què són les conductes de risc? Es tracta de comportaments amb conseqüèn-

cies negatives per a la salut i el desenvolupa-

ment de la persona. Poden manifestar-se en

diferents àmbits. En el camp de la sexualitat i

l’afectivitat, per exemple, en forma d’embaras-

sos no desitjats o d’infeccions de transmissió

sexual. Poden sorgir també per l’ús i abús de

Tot i que no es pot valorar econòmicament la

dedicació, la implicació i la solidaritat d’una fa-

mília acollidora, la Generalitat de Catalunya

fa una aportació econòmica a aquestes

famílies per ajudar a cobrir les des-

peses dels nens. I és que a Catalu-

nya hi ha un gran nombre de me-

nors de diferents edats que viuen

en centres residencials, a l’espera

de poder conviure amb famílies.

suPort a les famÍlies acollidoresL’associació Cel Obert dóna a aquestes famílies

suport professional d’orientació, assessorament i

acompanyament durant l’acolliment.

Des de l’associació es realitzen entrevistes orien-

tades a conèixer la família acollidora i a valorar el

perfil d’infant més adequat per ser-hi incorporat.

La convivència del nen o nena amb la família aco-

llidora és progressiva per poder anar-se adaptant

a la nova situació. En el moment que l’infant ja

resideix amb la família la integració és global, ja

VOLS SER fAmíLiA AcOLLiDORA?PERquÈ tOt NEN NEcEssItA uNA fAMíLIA ON cRéIxER, VOLs cONVERtIR-tE EN uNA fAMíLIA D’AcOLLIDA?

A Catalunya hi ha molts infants que per

diferents circumstàncies familiars no

poden viure amb la seva família. Les

famílies acollidores són una alternativa a

l’ingrés dels nens en centres residencials i

fan possible que els menors puguin

gaudir durant el temps que sigui

necessari d’un ambient familiar,

afectiu i normalitzador, que els

ajuda a un adequat desenvolupa-

ment personal, social i emocional.

La majoria d’infants acollits milloren la salut i

l’autoestima al cap de poc temps de conviure

amb una família.

Queridos todos:

Y digo todos porque incluyo a pacientes, compañeros, vecinos, amigos... y a los que son un poquito de todo

eso de una sola vez. Como ya sabéis, el destino (entre otras cosas...) ha querido que no sigamos juntos

en esta aventurilla del vivir en la que nos habíamos embarcado.

Hace ya unos meses que no estoy en la consulta 112 y hace un mes que desarrollo mi actividad en otro cen-

tro, pero os echo de menos cada día igual que el anterior y que el siguiente.

El motivo de esta carta es deciros GRACIAS, gracias por recibirme, gracias por aceptarme, gracias por que-

rerme, gracias por incluirme en vuestras familias, por invitarme a vues-

tras casas... Gracias por abrir el corazón cada día en la consulta, por

hacerme sentir parte de vuestras vidas en todo momento y hacérmelo

saber a cada instante con vuestro cariño, confianza y respeto. Me

habéis aceptado tal y como soy (y no es fácil) desde el primer momen-

to, por eso, también, gracias. Y por último, gracias por haberme hecho

sentir VUESTRO médico, vosotros también fuisteis MIS pacientes, creo

que en ese sentimiento de pertenencia está el vínculo tan necesario

para que esta relación prospere hacia buen puerto...

Aunque ahora me encuentre desarrollando mi vida profesional en

otros centros quiero que sepáis que sois muy especiales para mí, habéis

sido mi primer cupo propio, con vosotros he podido poner en práctica todo

aquello que me esforcé por aprender durante mi carrera y durante

los años de residencia y... viendo el resultado y las reacciones, no lo

debí aprender mal porque me habéis hecho sentir querido y respe-

tado, y creo que he satisfecho vuestras expectativas. Por esto, por

hacerme sentir que soy capaz, seréis siempre especiales. Me gustaría pensar que siempre habrá una sonrisa

cuando os recuerde, de esas tontas, que uno ni tan siquiera nota, pero que le hacen sentir esas mariposillas

por dentro de felicidad y tranquilidad con uno mismo. Me gustaría pensar también que esa misma sonrisa

vendrá a vuestras caras cuando me recordéis a mí y que en este recuerdo mutuo los instantes de felici-

dad hagan un poquito más llevadero el día a día difícil en nuestras vidas. Esto es lo que yo intentaba en

la consulta, usar la sonrisa y la ternura como arma para hacer más llevadero cualquier pesar del cuerpo o

el alma.

No se me dió la oportunidad de deciros adiós, y en el fondo me alegro, habría sido doloroso y triste y quiero

recordaros y que me recordéis en el día a día de la faena y la consulta, por eso aprovecho estas líneas

para decir “Hasta luego”, ya sabéis que vivo por el barrio y ya sabéis que siempre tendré un minutillo para

cualquier cosa que necesitéis.

Gracias de nuevo, me despido con el mejor de los deseos para mis niños y niñas del Poble-sec.

Amor y suerte en la vida.

Os quiero.

Luis José Gallardo Martínez

La majoria d’infants acollits milloren la salut i l’autoestima al cap de poc temps de conviure amb una família

xavier GarciaDirector de l’Associació d’Ajuda Social Cel Obert,

entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya.Av. Meridiana 354, 11è A , 08027 Barcelona

Tel: 93 311 69 05

sigui en la vida quotidiana o en l’entorn (escola,

activitats...), igual que fan els altres nens.

De la mateixa manera que existeixen diferents

característiques entre els nens en situació d’aco-

lliment, manquen famílies acollidores que puguin

donar resposta a aquestes necessitats. Hi ha diver-

ses modalitats d’acolliment depenent del que les

famílies poden oferir i de la seva capacitat d’adap-

tar-se a les circumstàncies familiars i personals

dels infants. Truca’ns i t’informarem sobre l’acolli-

ment, pensa que hi ha molts nens que esperen una

família com la teva que els pugui acollir per viure

en un ambient normalitzador i amb molta estima.

Per a més informació:

administracio@cel-obert.com

Factors de risc Sense factors de risc

200

150

100

50

0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys

Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864

Factors de risc Sense factors de risc

200

150

100

50

0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys

Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864

Factors de risc Sense factors de risc

200

150

100

50

0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys

Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864

ÉS impORtAnt VAcUnAR ELS nEnS DE LA gRip?

salutfer4

Els brots de grip en els nens comencen

d’una a dues setmanes abans que els

brots de grip en els adults. Així, doncs,

la població infantil juga un paper important

en l’expansió de la malaltia i la transmissió

a altres nens del seu entorn escolar, als seus

familiars i a la resta de la població. Hi ha un

percentatge variable entre el 5 i el 25% de

malalts de grip que presenten complicacions

com otitis, bronquitis i pneumònies.

cada any a Europa, entre el 10 i el 20% dels nens i entre el 5 i el 10% dels adults passen la grip.

carme Palasí

Pediatra

EAP Sardenya

cOL·LEctiU DE nEnS QUE pRESEntA fActORS DE RiSc

Malaltia respiratòria crònica (asma, •

bronquitis de repetició...).

Malaltia cardiovascular crònica (hiper-•

tensió arterial, problemes cardíacs...).

Malaltia metabòlica crònica (diabetis…).•

Malaltia renal o hepàtica crònica.•

Malaltia inflamatòria intestinal crònica •

(Crohn, colitis ulcerosa...).

Immunodepressió o immunodeficièn-•

cia (congènita o adquirida).

Asplènia funcional o anatòmica (melsa •

no funcionant o extirpada).

Càncer.•

Malaltia neuromuscular crònica i en-•

cefalopaties moderades i greus.

Malalties hematològiques modera-•

des-greus.

Malnutrició.•

Obesitat mòrbida.•

Síndrome de Down i altres cromoso-•

mopaties greus.

Nens i adolescents (de 6 mesos a 18 •

anys) en tractament continuat amb

àcid acetilsalicílic.

Embaràs (adolescents).•

TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDAT De l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0 0-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65-75

Grup d’edat

+75

Taxe

s pe

r 10

0.00

0 ha

bita

nts

Font: Obtinguda del Ministerio de Sanidad i Consumo espanyol

TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDAT De l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0 0-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65-75

Grup d’edat

+75

Taxe

s pe

r 10

0.00

0 ha

bita

nts

Font: Obtinguda del Ministerio de Sanidad i Consumo espanyol

Els nens menors de 5 anys, especialment els

menors de 2 anys, presenten elevades taxes

d’hospitalització per grip, fins i tot superiors al

grup d’adults majors de 65 anys.

La taxa d’hospitalització en tots els grups d’edat

és significativament major dins el col·lectiu de

persones que presenten factors de risc.

VAcUnES AntigRipALS

Les agències que vigilen la seguretat de les va-

cunes a nivell mundial n’han estudiat exhaus-

tivament els efectes secundaris i han arribat

a la conclusió que són segures i efectives per

prevenir la malaltia.

El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació

Espanyola de Pediatria recomana la vacunació

antigripal estacional com a estratègia clara-

ment beneficiosa per a persones de risc, col-

lectiu per al qual aquesta vacunació represen-

ta una oferta de salut inqüestionable.

Pel que fa als nens, es recomana la va-

cunació de:

Nens majors de 6 mesos i adolescents •

dels grups de risc.

Nens majors de 6 mesos i adolescents •

sense patologia de base però que con-

viuen amb pacients de risc.

És molt important vacunar tot l’entorn •

familiar dels nens menors de 6 mesos

amb factors de risc, ja que aquests in-

fants no es poden vacunar.

fORMA D’ADMINIstRAcIÓ I NOMbRE DE DOsIs sEGONs L’EDAt:

Edat Dosi Nombre

dosis

Via

6-35 mesos 0,25 2* Intramuscular

3-9 anys 0,5 ml 2* Intramuscular

>9 anys 0,5 ml 1 Intramuscular

Adults 0,5 ml 1 Intramuscular

(*) A partir dels 6 mesos de vida i fins als 9 anys cal administrar 2 dosis amb un interval

mínim de quatre setmanes als nens que es vacunin per primer cop enfront de la grip.

(*) En majors de 9 anys n’hi ha prou amb una sola dosi de 0,5 ml.

Els brots de grip en elsnens comencen abans queen els adults i, per tant,contribueixen a transmetre i expandir la malaltia

TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDATDe l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011

TAXA D’HOSPITALITzACIó

L a manifestació de la cefalea en la po-

blació és alta tenint en compte que

el 90% d’adults afirma haver patit al-

menys un episodi de mal de cap durant l’any

anterior.

Aproximadament el 50-60% de la població pa-

teix cefalees periòdicament, el 12-13% pateix

de migranya i el 4-5% de la població general té

mal de cap pràcticament cada dia.

tinc mAL DE cAp

El mal de cap (cefalea) representa el principal motiu de consulta neurològica que es fa al metge d’Atenció Primària.

Aproximadament la meitat de la població pateix cefalees de manera periòdica

Les cefalees que apareixen en les primeres

edats de la vida, generalment són cefalees

primàries, mentre que les que apareixen en

edats més avançades o a la vellesa, ens do-

nen els indicis per a la identificació d’una

malaltia associada.

Els símptomes o signes que poden conside-

rar-se indicatius d’una possible cefalea se-

cundària són els següents:

La cefalea es manifesta més freqüentment

en dones que en homes. Pot ser primària,

això vol dir que el mal de cap representa en

si mateix la malaltia, o bé secundària, si la

- Cefalea intensa que apareix de sobte.

- Empitjorament recent d’un mal de cap crònic.

- Cefalea de freqüència i/o d’intensitat creixent.

- Localització unilateral estricta, excepte

cefalea clúster, hemicrània paroxística, neu-

ràlgia occipital, neuràlgia del trigemin, he-

micrània contínua i altres cefalees primàries

unilaterals.

- Mal de cap que va acompanyat de:

Trastorns de conducta o de com-•

portament.

Crisis epilèptiques.•

Alteració neurològica focal.•

Papil·ledema (inflamació del nervi •

òptic a causa d’hipertensió intra-

cranial).

Febre.•

Nàusees i vòmits.•

Presència de signes a les meninges.•

-Cefalea a causa d’un esforç físic, de tos

o d’un canvi postural.

-Cefalea de caracterís-

tiques atípiques.

-Cefalea refractària a un

tractament teòricament

correcte.

-Cefalea en edats avança-

des de la vida.

-Cefalea de presentació

predominantment nocturna.

-Cefalea en pacients oncolò-

gics o immunocompromesos.

diagnòstic i tractamentsEls mètodes diagnòstics de-

pendran del tipus de cefalea,

de les característiques del dolor

i de l’edat del pacient, tot i que

fonamentalment el diagnòstic de

les cefalees primàries es basa en un

bon interrogatori. Pel que fa a les

cefalees secundàries, serà necessa-

ri fer proves complementàries, tant

analítiques com d’imatges.

Lògicament, el seguiment dependrà de la

persona i del tipus de cefalea que es tracti.

La majoria de pacients amb cefalees primà-

ries són tractats de manera adequada pels

seus metges de família, tot i que es produ-

eixen situacions, per exemple, de pacients

rebels als tractaments convencionals, de

formes atípiques de migranya com la bacil·lar

o l’hemiplègica, pacients amb cefalees en acú-

muls, etc. En aquests casos el seguiment s’hau-

rà de fer conjuntament amb el neuròleg, que

serà l’especialista que intervindrà en el control

fins a aconseguir l’estabilitat clínica i que per-

metrà que el pacient torni a la consulta del seu

metge d’Atenció Primària.

David bottaro

Metge MIR de Medicina

Familiar i Comunitària

EAP Sardenya

cefalea apareix com un símptoma d’un pro-

cés adjacent o malaltia de base.

descriPció de la simPtomatologiaA diferència d’altres malalties, per arribar a

un diagnòstic amb certesa, el més impor-

tant és la descripció que en fa el pacient i

la capacitat del metge de percebre la infor-

mació aportada.

La majoria de pacients amb cefalees primàries són tractats de manera adequada pels seus metges de família

salutfer 5

Vic celebra l’11è memorialmontse VillarrubiauN ANy Més, VIc VA VIuRE AMb uNA ELEVADA AssIstÈNcIA EL cONcERt DE L’ONzENA EDIcIÓ DEL MEMORIAL MONtsE VILLARRubIA, quE VA cOMPtAR EN AquEstA OcAsIÓ AMb EL GRuP tHE MINstRELs quARtEt.

un nombrós públic es va emocionar en diverses ocasions durant l’actuació del quartet vocal ‘a capella’ the Minstrels

El concert, organitzat pel CAP El Remei, va

ser seguit per un nombrós públic, que es

va emocionar en diverses ocasions du-

rant l’actuació del quartet vocal a capella The

Minstrels. El grup va interpretar un repertori

musical basat, sobretot, en els negro-spirituals a

Repertori del concertPrimera part (música espiritual negra)Behold The Bridegroom ComethSwing Down

It’s Me, Oh Lord!Oh, Peter, Go Ring Them Bells!Swing Low, Sweet ChariotWe Are Trav’lling

Give Me That Old Time ReligionJoshua Fit The Battle Of Jericho Segona part Good News (esp. negra)Sweet & Low (‘barbershop’)The Bare Necessities (T. Gylkison, del mu-sical El Llibre de la Selva)Yesterday (The Beatles)Goodnight, Sweetheart (‘doo wop’)Tootsie (‘barbershop’)

Down By The Riverside (esp. negra)Oh, When The Saints Go Marchin’ In (esp. negre)Un Buen Menú (K. Zoller)Maria (L.Bernstein, del musical West Side Story)

ajuda constants a tots aquells que han tin-

gut dificultats econòmiques, i que ha prio-

ritzat la cohesió social. Després del pregó i

el concert, la jornada es va cloure amb un

refrigeri popular, gentilesa de l’hipermercat

Esclat del barri del Remei.

cOnEgUEm thE minStRELSAquest quartet vocal es va crear l’estiu

de 1997 i està integrat per joves for-

mats a l’Escolania de Montserrat que

posteriorment han continuat els seus

estudis de cant i música. Es tracta de

Joan Baptista (tenor), Xavier Gallego

(tenor), Llorenç Castelló (baríton) i Ger-

mán de la Riva (baix).

Una llarga trajectòriaAmb la seva música han recorregut gran

part del territori català amb actuacions, per

exemple, al Festival de Tardor Ribermúsica a

Barcelona, Festival Internacional de Música

de Tossa de Mar, Festival de Música de La

Bisbal d’Empordà, Concerts d’Estiu organit-

zat per Joventuts Musicals de Palafrugell,

Festival d’Estiu al Monestir de Gerri de la Sal,

Cicle de Concerts Música als Castells (la Seu

d’Urgell, Montjuïc, la Pobla de Claramunt,

Castellterçol, Santa Oliva, Solsona...) i Cicle

de Concerts a les Galeries d’Art de Barcelona

(Espai Mallorca).

Més informació sobre el grup:

www.theminstrelsquartet.com

capella, els barbershops i clàssics moderns. L’acte

va tenir lloc aquest setembre al centre cívic situat

al passeig de la Generalitat de Vic.

un Pregó solidariCom cada any, la trobada va començar amb

el tradicional pregó que, en aquest cas, va

anar a càrrec de mossèn Lluís Rocaspana,

una figura molt estimada dins el barri i que

enguany celebra els 50 anys de servei sa-

cerdotal, 25 dels quals han estat a la Parrò-

quia del Remei.

Es tracta d’una persona que s’ha caracterit-

zat pel treball comunitari, donant suport i

Lluís Rocaspana, una figura molt estimada dins el barri, ha estat el pregoner d’aquest any

Aquelles Petites Coses

Un sempre es creu que les marceix el temps i l’absència. Però el seu tren ara se’n va, ara retorna...

Són aquelles petites coses,que ens va deixar un temps de rosesen un racó,en un papero en un calaix.

Pacients, t’assetgen com aquell lladre darrere una porta.Et tenen pres sota els seus peus com fulles mortes que el vent aixeca aquí o allà.

S’enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…

Joan Manuel SerratPoema publicat al díptic de l’11è

Memorial Montse Villarrubia.

desavantatgesS’ha de recollir el medicament dins el marge •

de temps previst.

Qualsevol canvi que fa el metge en la pres-•

cripció ha de generar un nou Pla de medica-

ció que afecta totes les prescripcions.

7

QUÈ ÉS LA REcEptA ELEctRÒnicA?

LA REcEPtA ELEctRòNIcA és uN sIstEMA tELEMÀtIc quE INtEGRA ELs PROcEssOs DE PREscRIPcIÓ I DIsPENsAcIÓ DE LA PREstAcIÓ DE fÀRMAcs fINANÇAts PER LA sANItAt PÚbLIcA.

com funciona?El metge us prescriurà la recepta a través d’un

programa informàtic i us lliurarà un full de me-

dicació activa anomenat Pla de medicació, on

consta tota la informació necessària per poder

seguir correctament el tractament. Amb aquest

full podeu recollir directament la medicació a

qualsevol farmàcia de Catalunya. El farmacèu-

tic consultarà les receptes electròniques quan

presenteu la targeta sanitària individual i el full

de medicació activa a la pantalla de l’ordina-

dor, de manera que veurà amb total seguretat i

confidencialitat quines receptes teniu pendents

de dispensació.

intOXicAciOnS ALimEntÀRiES

Les intoxicacions alimentàries es produ-

eixen quan una persona consumeix un

aliment en mal estat, contaminat o tò-

xic. Els primers símptomes són diarrea, vòmit,

debilitat i febre, i poden aparèixer entre dues

i sis hores després d’haver consumit l’aliment

que ha fet mal. En cas d’intoxicació alimentà-

ria seguiu aquestes recomanacions:

- Eviteu la deshidratació i comproveu si

hi ha una millora progressiva. La recupe-

ració dels tipus més comuns d’intoxicació

alimentària, amb vòmits i mareig, triga un

parell de dies.

- Durant aquests dies, no consumiu aliments

sòlids fins que la diarrea no hagi passat, i

eviteu els productes làctics, perquè podrien

retardar la recuperació.

- Beveu líquids, que no siguin llet ni begu-

des amb cafeïna, per tal de reposar el líquid

perdut en la diarrea i els vòmits. Són útils les

begudes isotòniques com les que es prenen

durant la pràctica de l’esport.

- Si no tolereu cap mena de líquid, convé

que us vegi un metge, que considerarà la

possibilitat que sigueu atesos en un servei

d’urgències.

- Si teniu febre o si, encara amb més raó,

la diarrea presenta sang, cal que acudiu al

metge.

- Per calmar el mareig, us pot anar bé estirar-vos.

Quan la intoxicació és per ingestió de bolets,

els símptomes són: mal d’estómac molt fort,

suor freda, vòmits dolorosos i continuats, di-

arrees fètides i abundants, vertigen, postració

total, deliris, períodes alternatius de crisi i de

calma. En aquest cas:

- Si no heu pogut guardar restes dels bolets

consumits, en cru, heu de guardar una mostra

del vòmit perquè els metges identifiquin amb

més precisió el tòxic ingerit.

- La millor mesura contra la ingestió de bolets

tòxics és la prevenció: no colliu ni mengeu bolets

no coneguts o de procedència dubtosa.

Laura Vila

avantatges Millora el seguiment del tractament per part •

del pacient.

Millora la comunicació metge-farmàcia.•

Redueix el nombre de visites burocràtiques •

que han de fer els pacients.

Disminueix el nombre d’errors en la dispen-•

sació.

Ajusta la dispensació a la prescripció.•

QUÈ hi cOnStA, AL pLA DE mEDicAció?

JORDI FER SALUT

FESA0XXXXXXX

La recepta electrònica conté un codi de barres

a través del qual el farmacèutic pot veure quins

medicaments són vigents i quina és la data de

recollida. Cada Pla de medicació que s’impri-

meix canvia el codi de barres, per tant, si no és

l’últim que s’ha imprès les dades no concorda-

ran amb les del farmacèutic i no es podrà donar

la medicació. Un cop finalitzada la vigència del

medicament, s’ha de tornar al CAP per actua-

litzar el Pla de medicació (des de recepció es

podrà fer la gestió si el metge ho ha validat).

Quina medicació es Pot incloure?Tots els medicaments que estan finançats per la

Seguretat Social, sense comportar cap canvi en

les prestacions sanitàries habituals.

tots els tractaments són iguals?No, en la recepta electrònica es poden trobar

tres tipus diferents de tractaments:

1-. Tractament de llarga durada: es refereix a la

medicació crònica que es pren habitualment el

pacient i dura llargs períodes de temps.

2-. Tractament a demanda: són els medica-

ments que es poden recollir en cas necessari

però no de forma periòdica.

3-. Tractaments de curta durada: aquests

medicaments tenen un període de vigència

inferior perquè serveixen per tractar afecci-

ons agudes, és a dir, són medicaments que es

prenen puntualment.

codi de barres

nom i cognoms

medicació crònica

medicació a demanda

medicació aguda

targeta sanitària

La relació de parella és una part molt im-

portant de la vida de molta gent. Per això,

quan un dels membres pateix una malal-

tia greu com l’Alzheimer, un ictus, un càncer,

un accident de trànsit, etc., veure com l’altre

reacciona i s’adapta a la nova situació és clau.

La parella del malalt es veu sovint afectada a ni-

vell físic i emocional, ja que també pateix el

xoc al rebre el diagnòstic, així com la por de la

malaltia, la tristesa, la ira, la desesperança da-

vant la situació, les preocupacions per la re-

cuperació, la pressió, l’estrès, la incertesa del

futur... També pot experimentar sentiments

com la soledat, l’aïllament, la incomprensió,

la incomunicació o, fins i tot, la vergonya. De

LEs PERsONEs AMb PARELLEs quE PAtEIxEN MALALtIEs cRòNIquEs I cOMPLIcADEs EN VIuEN MOLt DE PROP L’EVOLucIÓ I EL tRActAMENt. AquEstA NOVA REALItAt, AMb PORs, NOVEs REsPONsAbILItAts I cÀRREGuEs, POt sER físIcAMENt I EMOcIONALMENt EsGOtADORA PER A LA PARELLA. PER AfRONtAR LA sItuAcIÓ, cuIDAR-sE A NIVELL físIc I EMOcIONAL és fONAMENtAL.

La malaltia no s’ha de convertir en un tema tabú,

sinó que és important que la parella sigui capaç

de resoldre conjuntament els problemes, i

compartir les dificultats i les alegries que

vagin sorgint. Així doncs, el suport ha de ser

mutu. Mantenir la complicitat contribueix a

fer que la parella segueixi sentint-se uni-

da, sense que la malaltia afecti negati-

vament la relació. És més, viure al

costat de l’altra persona aquestes

situacions és un repte que pot

enfortir la relació.

A més a més, la parella del ma-

lalt també ha d’encarar-se al fet

d’haver d’assumir una gran part de

les responsabilitats i tasques de l’altre membre.

D’aquesta manera, els papers dins la parella acos-

tumen a canviar per adaptar-se a la nova situa-

ció. Per exemple, es pot donar el cas que d’allò

que abans era una responsabilitat compartida,

ara sigui només un qui en sostingui tot

el pes, amb totes les dificultats

que això pot comportar. En

aquest sentit, si es tenen

fills, pot ser que aquests

hagin d’assumir més

responsabilitats i que

calgui demanar major

implicació dels familiars i

amics més propers.

L’estrès de la parella acostuma a ser enorme: tenir cura del malalt, fer-se càrrec dels fills, assumir més responsabilitats i tasques i, a la vegada, contenir els seus propis sentiments

Per afrontar la malaltia de la parella, és fonamental cuidar-se un mateix a nivell físic i emocional

En LA SALUt i En LA mALALtiA

fet, aquesta persona veu incrementat el risc de

desenvolupar trastorns afectius, d’estat d’ànim

o depressió. La relació de parella i les relacions

sexuals també poden veure’s afectades pels

efectes de la pròpia malaltia, pels canvis físics,

les pors i preocupacions pel futur.

adaPtar-se a la nova realitatEn primer lloc, cal respectar els diferents ritmes

d’adaptació a l’hora d’assumir la situació. A

mesura que passi el temps, el ritme de la pa-

rella s’anirà recuperant. Per això, és fonamental

mantenir una bona comunicació. El malalt no

ha de tenir por de demanar ajuda: involucrar la

parella pot fer-la sentir útil.

tenir cura d’un mateiXAquesta nova realitat reclama tenir cura de la

parella malalta, però també d’un mateix, tant

de la pròpia salut física com de l’emocional.

Menjar sa i equilibrat, dormir bé i fer activitat

física de manera regular és fonamental. També

s’aconsella compartir les pors, les inseguretats

i els dubtes amb la parella, els amics, la família,

metges, psicòlegs o buscar ajuda en grups de

suport formats per gent que estigui vivint la

mateixa situació i en associacions de malalts.

És bo prendre’s respirs i no carregar-se totes les

responsabilitats. Això ajuda a estar relaxat, positiu

i en forma per afrontar el dia a dia que comporta

conviure amb una malaltia crònica i complicada.

La parella

Actualment a catalunya s’està duent a terme un pla estratègic, el sItIc 2008-2011, per coordinar aquesta modernització i canvi en el procés assistencial

La història clínica compartida, la recepta electrònica, la carpeta personal de salut i la telemedicina són algunes de les noves eines per a la salut que han nascut gràcies a les tIc

aPosta Per les tic La digitalització i l’aplicació de les tecnolo-

gies de la informació i comunicació (TIC) en

l’àmbit de la salut s’emmarca en el procés de

creació d’un nou model sanitari, basat en la

innovació i modernització del sistema al ser-

vei dels ciutadans, dels centres i dels profes-

sionals de la salut. L’objectiu és clar: millorar

els serveis i l’assistència sanitària dels

ciutadans, agilitzar el procés i fer-

lo més eficaç i eficient. Tot plegat

contribueix a una racionalització

de les despeses i a una millora de

l’atenció al pacient.

D’una banda, amb les TIC els ciuta-

dans poden accedir a la informació

i als serveis necessaris. Pel que fa

als professionals i els centres sa-

nitaris, les TIC han permès augmentar la ra-

pidesa en l’intercanvi de dades. També han

ajudat a millorar les tasques de coordinació.

Com a conseqüència d’això, ha augmentat el

temps de dedicació dels professionals als pa-

cients, ha disminuït la part burocràtica i s’ha

millorat la gestió.

noves eines Per a la salutDel Pla estratègic SITIC 2008-2011 del

Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya nei-

xen diverses eines per a la mi-

llora del sistema sanitari.

La història clínica compartida

permet que qualsevol professio-

nal sanitari pugui consultar l’his-

torial mèdic del pacient mitjançant les TIC,

sÓN MOLts ELs bENEfIcIs quE APORtA LA IMPLANtAcIÓ DE LEs tEcNOLOGIEs DE LA INfORMAcIÓ I cOMuNIcAcIÓ (tIc) ALs usuARIs I ALs PROfEssIONALs DEL sEctOR DE LA sALut. AquEstEs NOVEs tEcNOLOGIEs HAN REVOLucIONAt EL sIstEMA sANItARI, AGILItzANt EL PROcés AssIstENcIAL I MILLORANt-NE LA GEstIÓ cLíNIcA I EcONòMIcA.

LES tic AL SERVEi DE LA SALUt

independentment del seu nivell assistencial

o del lloc on estigui ubicat geogràficament.

La recepta electrònica facilita el procés de

prescripció i dispensació. Així, es millora l’efi-

ciència d’aquests processos, es redueixen les

visites rutinàries i augmenta el control en la

prescripció. La recepta electrònica s’ha con-

vertit en una de les iniciatives més capdavan-

teres i de més èxit.

Amb les TIC també s’ha desenvolupat el Pla de

digitalització de la imatge mèdica. Aquest pro-

grama ha dotat els centres sanitaris d’equipa-

ment i programari per a la digitalització de la

imatge radiològica. D’aquesta manera, cada

vegada més es tendeix a aconseguir que els

estudis radiològics que es realitzen als cen-

tres sanitaris de Catalunya estiguin disponi-

bles també en format digital.

revolució digitalLa implantació de les TIC en l’àmbit de la

salut ha revolucionat aquest camp amb di-

verses novetats, oferint una atenció sanitària

més individualitzada. En els propers anys, el

desenvolupament d’aquestes tecnologies i

l’evolució en el seu ús, anirà perfilant com

serà l’atenció del futur. Des del Departament

de Salut de la Generalitat de Catalunya, es

preveu que creixerà la capacitat dels ciuta-

dans per corresponsabilitzar-se de la seva

salut. També s’espera que s’incrementin les

possibilitats de la investigació biomèdica, així

com canvis en la manera de treballar dels pro-

fessionals i dels centres sanitaris. I, sobretot,

s’augura una millora en la qualitat de l’assis-

tència mèdica. Les tecnologies permetran que

l’atenció i la informació sanitària s’adaptin a

les característiques de la població i de cada

individu en concret; que els pacients puguin

participar més en la cura de la seva pròpia

salut; que l’accés a la informació i als serveis

sigui més immediat; i que l’assistència i les

intervencions siguin més segures.

Salut

Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace… són

algunes de les paraules més utilitzades

pels fills. Es refereixen a noms de xarxes

socials molt populars, basades en internet i en

les quals els joves participen activament.

una nova manera de comunicar-se Aquesta pràctica ha comportat un canvi d’hà-

bits comunicatius entre els adolescents els dar-

rers anys. Els joves expliquen el seu dia a dia

a través de la xarxa, envien missatges, pengen

fotos, vídeos, comparteixen enllaços, música,

juguen o comenten anotacions dels seus con-

tactes. Tot, a través de l’ordinador i el mòbil.

Aquests serveis ofereixen diferents maneres

d’interactuar sense la necessitat física de veu-

re’s cara a cara. I ho permeten fer tant amb els

amics de l’escola com amb els que es troben a

l’altra punta del món.

LEs xARxEs sOcIALs AcAPAREN EL tEMPs LLIuRE DELs NENs I ADOLEscENts A INtERNEt. AquEstA és uNA DE LEs MANEREs EN quÈ Es cOMuNIquEN ENtRE ELLs. INtERNEt té MOLts AVANtAtGEs PERò tAMbé PLANtEJA RIscOs, PER AIxò L’HAN D’utILItzAR DE MANERA sEGuRA I REsPONsAbLE.

Pensar abans d’actuar a internetLes xarxes socials tenen avantatges, però tam-

bé inconvenients. Tothom ha de ser consci-

ent de quins són els riscos als quals s’exposa

quan les utilitza. Poden trobar-s’hi comporta-

ments il·legals i continguts il·lícits. L’abús de

les xarxes socials també pot crear addicció i

aïllament. Una de les principals controvèrsies

és el control de les dades i la privacitat. De

fet, es pot crear fàcilment una identitat dife-

No es tracta de prohibir, sinó de sensibilitzar i educar, perquè cadascú pugui decidir l’ús que vol que es faci de les seves dades i de les de terceres persones

cal proporcionar eines adequades per protegir la privacitat en un mitjà tan globalitzat com internet

mEmÒRiA pREVEntiVA

LA GENt GRAN AcOstuMA A VEuRE AfEctADA LA sEVA MEMòRIA A cuRt tERMINI cOM A cONsEqüÈNcIA NAtuRAL DEL PROcés D’ENVELLIMENt. PER MANtENIR LA MEMòRIA EN fORMA, cAL tREbALLAR-LA DIA A DIA AMb uN EstIL DE VIDA sALuDAbLE I REALItzANt PEtIts ExERcIcIs.

DivErtir-sE mEntrE s’ExErCitA LA mEntLa tecnologia ha permès l’aparició de videojocs que ajuden a millorar l’agilitat mental i a mante-

nir la memòria jove. La primera vegada es demana al jugador la data de

naixement i si és dretà o esquerrà. Després, es fan uns

exercicis per determinar l’edat mental inicial del juga-

dor, que anirà baixant a mesura que vagi practicant. Els

entrenaments consten d’exercicis verbals i numèrics, que

es recomana fer seguint un calendari preestablert en què

es guarden els avenços del jugador.

Parar atenció a les coses i a les persones,

tenir el costum de concentrar-se,

fer treballar el cervell en

temes que siguin d’interès per

a la persona en qüestió,

tenir coses per re-

cordar, i fer activi-

tats que estimulin

la memòria són bons

mètodes de prevenció.

Petits eXercicis QuotidiansExisteixen petits trucs fàcils d’incorporar a

la vida diària i que ajudaran a conservar la

ment àgil i desperta, amb la qual cosa la me-

mòria millorarà:

• Deixar notes adhesives en llocs visibles o uti-

litzar una agenda o calendari per escriure-hi les

dades, dates o activitats que cal recordar.

• Seguir els telenotícies i llegir habitualment

una revista o diari.

• Escriure els aliments de la llista de la compra

classificats per fruites, productes làctics...

• Quan s’està al llit abans d’anar a dormir,

recordar el que s’ha fet durant el dia.

• Fer mots encreuats o jocs de taula per

desenvolupar la ment.

‘mens sana in corPore sano’A més a més, realitzar regularment activitat

física saludable, dormir el temps ne-

cessari i seguir una dieta sana i

equilibrada, rica en fruites

i verdures, evitant l’alco-

hol, els greixos, fregits i

l’excés de sal, ajuda a

protegir el cervell del deteriora-

ment. Els productes integrals, fruits secs i la ge-

lea reial, per exemple, són molt adequats per al

funcionament del cervell i del sistema nerviós.

Els aliments que contenen fòsfor (ous, cereals,

llenties, formatges...) i vitamina B (soja, llenties,

arròs integral...) són imprescindibles.

LES XARXES SOciALS,comunicar-se sense riscos

Realitzar activitat física ajuda a protegir el cervell del deteriorament

També és molt important

mantenir una bona salut

emocional. L’estrès, la

depressió i l’ansietat

causen efectes nega-

tius en les funcions

intel·lectuals. D’altra banda, el

grau d’activitat i exercitació men-

tal contribueixen a protegir el cervell.

rent de la pròpia o produir-se un suplantació

o robatori d’identitat, que doni lloc a estafes,

o que tercers explotin informació personal

sense permís. També es poden donar casos

d’assetjament cibernètic.

Davant d’això, els joves són els més vulne-

rables a la xarxa. Cal que aquests reflexionin

sobre si són conscients de les conseqüènci-

es que poden comportar els seus actes, per a

ells mateixos i per a terceres persones. D’altra

banda, els adults, tant pares com professors,

l’administració, les empreses i la societat en

general, han de poder disposar d’eines i co-

neixements en noves tecnologies per educar

els més joves en la cultura de la protecció de

dades amb totes les garanties.

Podeu trobar més informació sobre aquest

tema en els tres manuals sobre privacitat a

internet per a joves, elaborats per l’Agència

Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la

Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el

Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya: www20.gencat.cat

Ser pares Gent gran

Totes les meves amigues es masturben.

Jo tinc 16 anys i no ho he fet mai per-

què mai n’he tingut ganes. és normal?

És perfectament normal. La masturbació ens

permet conèixer el nostre cos i sentir plaer, a

banda de ser una manera d’alliberar tensions.

Però és un acte lliure. El fet que ho fem o no

respon a una necessitat individual i cada per-

sona és diferent, independentment que es tin-

gui o no parella. Pots trobar més informació

sobre aquest tema a la web de la Generalitat

de Catalunya: www.sexejoves.gencat.cat

tu preguntes, nOSALtRES RESpOnEmPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE HAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’HAS ATREVIT MAI A DEMANAR.

Tinc 23 anys i he notat que des de fa unes setmanes em cauen molt els cabells. Em preocupa que pugui ser l’inici d’una futura calvície. Hauria de consultar el metge?Un dels problemes més freqüents en aquesta edat és l’alopècia androgènica o androgenètica, i podria ser que la patissis. Es tracta d’un trastorn hormonal i genètic que pot causar la pèrdua de cabell en les dones, i la calvície en els homes. És la causa més freqüent de caiguda del cabell en els dos sexes. Malgrat que pot començar en qualsevol moment després de la pubertat, gene-ralment es produeix a partir dels 25 anys. El problema d’aquest tipus d’alopècia no és la caiguda del cabell en si, sinó que els cabells que van caient, posteriorment, naixeran més fins i dèbils fins que, amb el temps, es convertiran en pèl o, simplement, ja no naixeran. Hi ha diferents medicaments per tractar aquesta alopècia, però s’han de prendre sempre sota prescripció mèdi-ca. Per tant, si notes que et cauen molt els ca-bells et recomanem que consultis el teu metge perquè pu-gui fer el diagnòstic corresponent.

Estic pensant de posar-me un pírcing a

la boca perquè he sentit que pot poten-

ciar la sexualitat. és cert?

Un pírcing és només un element estètic que,

com a tal, no influeix en la sexualitat. A més,

col·locat, per exemple, a la llengua, pot arri-

bar fins i tot a dificultar el sexe oral, atès que

tant el clítoris com el gland són zones molt

sensibles. Ara bé, és cert que els pírcings es-

tan relacionats amb les fantasies i només el

fet de veure’ls pot generar un nou alicient

en les relacions sexuals. Tanmateix, cal tenir

present que el risc d’infeccions a la boca és

més alt i el pírcing requerirà més atenció que

en altres parts del cos. Si decidim fer-nos

qualsevol pírcing, és molt important que ens

posem sempre en mans de professionals.

Envia’ns les teves consultes a:info@fersalut.cat

UnA iL·LUminAció eficaç a casa

uNA LLAR NO HA DE tENIR LA MAtEIxA IL·LuMINAcIÓ EN tOtEs LEs HAbItAcIONs, sINÓ quE DEPENDRÀ DE cADA EsPAI I DE LEs ActIVItAts quE HI DEsENVOLuPEM. DEscObRIM quIN tIPus DE LLuM ENs VA MILLOR A cADA LLOc.

Un dels espais de la casa on fem

més vida és, sens dubte, el men-

jador o saló. En aquest indret ens

cal un llum de sostre que il·lumini la taula

principal, però també llums focals per a les

diferents activitats que hi desenvolupem.

Per exemple, podem ubicar un llum de peu

al punt on acostumem a llegir, que pot ser

just al costat del sofà o d’una butaca, i un

llum petit o focus per il·luminar una llibreria

o una prestatgeria en concret.

Pel que fa a l’habitació, és important que

només hi anem per descansar i que no es

converteixi en un lloc de treball o d’oci amb

televisions ni ordinadors. Per això convé te-

nir un punt d’il·luminació general suau —sempre

que sigui possible no l’hem de posar just a sobre

del llit— i altres llums més tènues a les tauletes

de nit i, si es vol, a la calaixera. A més, també po-

dem il·luminar una determinada zona de l’habi-

tació, com per exemple un quadre o una

prestatgeria, amb un llum de paret. És

recomanable també disposar d’un sistema

d’il·luminació amb focus per a l’armari.

els esPais més transitatsLa cuina és un dels espais on passem

moltes de les hores que som a casa. Si

hi tenim una taula on mengem habi-

tualment, ens cal un llum de sostre a

sobre. Les zones on cuinem han d’estar

il·luminades puntualment.

Pel que fa al bany, es recomana disposar

de llums amb intensitats diferents. Per

exemple, necessitarem un llum general

al sostre que ha de ser clar i potent, però

també llums puntuals al mirall, que elimi-

nin les ombres de la cara.

Per últim, els espais de pas, com el rebe-

dor o el passadís, només necessiten llums

puntuals suaus —no cal una il·luminació

general— ja siguin de sostre o de paret.

En la majoria d’espais de la casa es recomana un sistema d’il·luminació general i diferents llums focals

Les bombetes de baix consum duren fins a 10 vegades més que les normals i consumeixen un 80% menys d’energia

EStALViEm EnERgiAÚs de bombetes de baix consum: tot i •

que inicialment són més cares, duren

fins a 10 vegades més que les nor-

mals i consumeixen un 80% menys

d’energia.

Freqüència d’encesa i apagada dels •

fluorescents: en el cas d’aquesta mena

de llums, no es recomana apagar-los si

tornarem a l’habitació en menys de 15

minuts, ja que consumeixen més al mo-

ment d’encendre’ls que en curts espais

de temps.

Sistemes d’il·luminació en diverses fa-•

ses: cal utilitzar-los en espais que tin-

guin ambients diferents per encendre

únicament la zona on estiguem.

Salut a la llar Viure jove

Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

CAP Alcover CAP PeraladaCAP Sarria - Vallplasa ABS Centelles

CAP Vallcarca- Sant Gervasi

CAP Les Hortes CAP El RemeiEAP Sardenya

www.fersalut.cat