revista del centre sant vicenç santvi maig 2013 n line · revista santvi - maig 2013 - pàg. 2...

Núm. 9maig 2013SantVi on

line Revista del Centre Sant Vicenç

Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

Cosidores: les reines del vestuari

Objectiu:Omplim el Victòria

Un repte superat amb nota

Estrena el 18 de maig

Mr. Guim, on vas?

SantVi on lin

e

EL TRASPUNTSUMARI EDITORIAL

Revista SantVi - maig 2013 - pàg. 2

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013

Molt soroll per no res, l’obra de William Shakespeare, posada en escena al Teatre Sant Vicenç sota la direcció d’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy, ha rebut molt bons comentaris i té una bona mitjana de públic. Programar un Shakespeare era un desafiament i, gràcies al treball excel·lent dels actors i la direcció del muntatge, s’ha superat amb èxit. És una molt bona notícia. Com també ho és que els monitors i alumnes del nou curs de premonitors del Taller de Teatre estrenin aquest maig un muntatge humorístic: Mr. Guim, on vas? Serà la darrera producció teatral de la temporada i es tracta d’una obra d’argument senzill, basada en la visió de la vida quotidiana que en té Mr. Guim, un home molt especial, que podria recordar-nos l’excèntric Mr. Bean. En definitiva, un maig festiu, per les festes majors de l’Esplai i el Taller de Teatre, i molt intens per al nostre elenc teatral, entre La Creu Alta i el Teatre Victòria de Barcelona, amb els 3 Porquets cada diumenge al matí.

I a més a més, en aquest SantVi també trobareu dues seccions noves: el Reportatge amb una extensa crònica sobre les cosidores i el SantVi pel Món amb fotografies de gent del Centre que viatja.

Estem fent molt soroll i segur que no serà per no res.

SantVi per món

Un Shakespeare amb nota

Notícies breus

Parlem amb... Xavi Duch

En el mapa de la comunicació catalana


Esplai La Branca

Taller de Teatre

Mr. Guim, on vas?

Objectiu: omplim el Victòria

24

030608

1822

272832

09

33

11

L’un i l’altre

El carrer del Teatre

Nota: La revista SantVi és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços.

Clica.34 Entreteniments35 L’Escotilló

SantVi on lin

e

TEATRE


MOLT SOROLL PER NO RES, un repte superat amb nota


núm. 9 maig 2013

Jaume Pont Bertran

l passat dia 13 d’abril el nostre elenc va estrenar l’obra de

William Shakespeare Molt soroll per no res sota la direcció d’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy. Aquesta obra, que va ser escrita als volts de l’any 1600, se situa a Messina, a la vil·la rural del noble Leonato i s’inicia amb l’arribada de Don Pedro d’Aragó i els seus soldats a la casa. A partir d’aquí s’establiran diverses relacions entre els nouvinguts i els residents. Destaca la romàntica història d’amor entre Claudio i Hero, la filla de Leonato; i la relació, en un principi tensa i verbalment agressiva, entre Benedicte i Beatrice. Els personatges de l’entorn aniran creant diverses situacions, en moments molts còmiques i divertides, per tal que les relacions entre les parelles vagin evolucionant. I tot això completat amb les trifulgues del ressentit Don Joan, germà de Don Pere. Una comèdia que parla de l’amor i el dany que els malentesos i les traïcions poden originar.

La vigència dels clàssics ben portats

Un clàssic és allò que malgrat el pas

del temps no perd vigència. Molt soroll per no res és un clàssic que fa honor a aquesta característica i encara la destaca més la posada en escena feta al Centre Sant Vicenç. I és que el públic que ha pogut assistir a les representacions del Sant Vicenç riu, aplaudeix i segueix amb el màxim interès les diverses situacions de l’obra, talment com si es tractés d’una de les sèries de moda a la televisió. Òbviament és mèrit de Shakespeare i de Salvador Oliva –autor i traductor- però també amb bona part de les molt destacables interpretacions dels personatges principals i de l’encertat enfocament de la direcció.

Un intens treball interpretatiu

Es pot apreciar com hi ha hagut un intens treball d’interpretació al darrera de cada un dels personatges tant per part dels actors com de la direcció. Això fa que l’obra tingui un bon ritme i que es vagi desenvolupant l’acció captant l’atenció de l’espectador en tot moment. El fet que no hi hagi una mitja part, també ajuda en aquest sentit i no es troba gens a faltar.

E

SantVi on lin

e

TEATRE



núm. 9 maig 2013

Combinació d’escenes còmiques i dramàtiques

Un dels atractius de l’obra, i que la direcció ha sabut presentar molt encertadament, és la combinació d’escenes còmiques i de temàtica lleu amb escenes més greus i un punt dramàtiques. De les primeres, que són les majoritàries, en destaca l’escena de l’engany de Benedicte i els diàlegs entre Benedicte i Beatrice, interpretats per Oriol Alguersuari i Marta Balada. De les segones, en destaca el casament entre Hero i Claudio, amb molt bones interpretacions de Jordi Canela i Jordi Cantó com a Claudio i Leonato respectivament.

L’ambientació mediterrània

El decorat situa clarament l’obra en un ambient rural, mediterrani i a l’aire lliure i dóna la sensació de frescor, llibertat i alegria que l’obra vol transmetre. Per contrast, els moments més greus, durant els quals es teixeixen els enganys de Don Joan, hi ha els canvis d’il·luminació necessaris per canviar aquest ambient.També és rellevant l’esforç fet en el vestuari que s’ha confeccionat expressament per l’obra. I això es nota, ja

que s’ajusta plenament als requeriments dels personatges. El joc de colors del vestuari, més aviat tons blancs, també ajuda a ubicar-se en l’ambient mediterrani i rural que Shakespeare va descriure i combina perfectament amb l’escenografia. Tot això s’accentua en les escenes de conjunt en què tot l’elenc és a escena i crea uns quadres visuals molt atractius estèticament.

Tot plegat demostra que el Centre Sant Vicenç supera amb bona nota el repte de representar per primer cop un text clàssic de Shakespeare. El públic que ha vist l’obra ho confirma i d’aquí el notable ressò que ha tingut.

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013



Mr. Guim, on vas? arriba al Centre Sant VicençLa temporada teatral del Centre Sant Vicenç ja arriba al seu punt final. I ho fa amb l’obra presentada

pel grup de Premonitors del Taller de Teatre. El muntatge que ofereixen aquests nois i noies de

17 i 18 anys, dirigits pels monitors Francesc Asens i Alba López, és una comèdia fresca pensada per a tots els públics.

Mr. Bean a la catalana!

Després del Molt soroll arriba al Centre un personatge una mica més silenciós: es tracta d’una versió del conegut personatge televisiu britànic, Mr. Bean. En aquest cas, l’han batejat amb el nom de Mr. Guim i manté el rol de personatge estrambòtic, diferent i sense paraules, que interactua amb el seu entorn quotidià generant situacions absurdes.

Sovint és complicat pels directors trobar un bon text per representar amb grups ja fets, doncs normalment no coincideixen el nombre de nens i nenes que hi ha al grup amb el repartiment del text que s’escull. També cal tenir en compte que l’argument sigui interessant i motivador pels actors i actrius i pel públic. Per aquest motiu, a l’hora de decidir l’obra, Francesc Asens i Alba López van preferir partir de la idea dels esquetxos del Mr. Bean i adaptar-ho als requeriments del grup abans que escollir un text ja escrit.

El muntatge que ha resultat és un conjunt d’escenes entrelligades, entre les quals s’evita l’ús de mutacions (foscos

de llums), que, en opinió dels directors, sovint alenteixen el ritme de l’obra. Un conjunt de números musicals de cantants famosos, com ara Michael Jackson o One Direction enriqueixen la història. Per personalitzar-les i vincular-les a l’obra, s’han versionat les lletres de les cançons, que seran cantades en directe i ballades pels mateixos alumnes.

Una vuitantena de personatges diferents

Durant l’obra es presenten cinc ambients diferents, en els quals els 17 nois i noies van adoptant diferents rols. Al llarg de la funció, hauran sortit uns 80 personatges a escena. Aquest és un altre dels motius pels quals els monitors van optar per fer aquest muntatge, tots els actors i actrius es reparteixen el protagonisme de l’obra i, malgrat que el nexe de les escenes és el Mr. Guim, tots els components són igualment rellevants.

La presentació senzilla de l’escena, que parteix d’un fons negre, es complementa amb l’ús d’elements mòbils, elaborats per l’equip de tramoies del Centre, i força elements d’escenografia. Per representar els ambients, s’utilitzen imatges

SantVi on lin

e

TEATREnúm. 9 maig 2013Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Il·lustració: Josep Ubía

projectades de fons, que recreen amb força realisme qualsevol escena.

Evidentment, també cal destacar els múltiples canvis de vestuari que es generen. Cada actor pot sortir fins a 5 vegades interpretant un personatge diferent. En algunes ocasions, el vestuari és propi de cada actor, però en d’altres cal ressaltar una vegada més la labor de les cosidores, que han creat i facilitat algunes de les indumentàries que s’utilitzen.

Al mes de maig: Dos caps de setmana de funcions!

El Mr. Guim es podrà veure els dies 18, 19, 25 i 26 de maig al nostre teatre, a les deu de la nit els dissabtes i a les sis de la tarda els diumenges. Podeu comprar les entrades per veure Mr. Guim, on vas? únicament a la mateixa taquilla del teatre, els dissabtes de set a deu del vespre i els diumenges de cinc a sis de la tarda, al preu de 8 euros.

Tanquem la temporada de teatre

Un cop acabades les funcions, conclourà el curs pel grup dels Premonitors, i molts d’ells passaran a formar part de l’Equip de monitors del Taller de Teatre. De ben segur que per tots ells serà una

experiència molt enriquidora. Fora ja de la temporada regular de teatre, a finals de curs es representaran també les funcions del Festival del Taller i dels grups d’Escola 1 i Escola 2. Així acabarà una temporada de teatre amb un bon balanç de públic en general i amb totes les produccions presentades formades íntegrament per socis i sòcies de l’entitat. Sens dubte, tot un èxit del qual podem estar-ne satisfets!

SantVi on lin

e

TEATREnúm. 9 maig 2013



SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013


Els 3 porquets, objectiu: omplim el Victòria!

El musical, Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura, ha fet les maletes i s’ha traslladat al teatre Victòria durant tot el mes de maig.

Després de l’èxit assolit a Sabadell, unes 3.600 persones han vist l’espectacle del Sant Vicenç, la junta va decidir fer un pas de gegant i presentar-lo al teatre situat a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Els gestors del teatre Victòria es van interessar pel muntatge i de seguida es va signar un acord que obria les portes del món teatral barceloní. El repte és enorme per una entitat com la nostra, amb una infraestructura limitada. Però la il·lusió i l’empenta d’una pila gent, començant pels actors i actrius del musical, ha impulsat el projecte.

Les dimensions de l’escenari del Victòria doblen les del Sant Vicenç, això ha provocat la necessitat de repensar els decorats de l’obra. En Josep Ubia, amb l’ajuda d’en Pere Joan Carpinteroi i de l’equip tècnic, ha fet un nou disseny que s’ajustés a les mides de la caixa escènica. També ha calgut modificar parcialment el maquillatge i algunes peces del

vestuari per eliminar la purpurina, prohibida al Victòria per raons tècniques, es veu que és incompatible amb la moqueta vermella de l’escenari, compartit amb les representacions de La família irreal.

Un altre dels aspectes que s’ha hagut de tenir en compte en aquesta aventura barcelonina és el logístic. A l’obra actuen 30 joves actors i actrius, a més del personal tècnic i de suport que treballa pel bon funcionament del musical. Per tal de facilitar els desplaçaments de tothom, el Centre ha llogat un autocar que cada diumenge trasllada tothom de La Creu Alta al Paral·lel. D’aquesta manera, tot el grup es reuneix a primera hora i comencen el treball de concentració previ a la representació dels diumenges al migdia.

Montse PCreus

En el moment en el qual es va decidir portar l’obra Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura al teatre Victòria de Barcelona, es va dissenyar un pla de comunicació amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió del que es pot considerar tot un esdeveniment pel Centre. De fet, fa força anys, algunes obres com, Terra Baixa, El Duc meu, meu, Dia i Nit o La Rateta van sortir de gira per alguns teatres catalans. També es va participar en un concurs al Romea amb El Barrufíssim Barrufot, però fins ara, mai s’havia decidit representar un muntatge nostre a la capital de manera gairebé professional com s’està fent amb Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura.

El teatre Victòria disposa de 1.200 butaques (700 a la platea). Això és 5 vegades més de l’aforament que tenim al teatre de La Creu Alta. Calia donar veus per terra, mar i aire, per aconseguir una bona entrada en cadascuna de les 4 representacions previstes durant el mes de maig.

El pla de comunicació que s’està portant a terme ha donat resultat. La Generalitat de Catalunya, a través del seu web del Departament de Cultura, la

SantVi on lin

e

TEATREnúm. 9 maig 2013


Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Educació, s’han fet ressò de les representacions al teatre Victòria. Així mateix, la majoria de mitjans de comunicació han recollit la notícia. Diaris com La Vanguardia o El Periódico, les emissores de ràdio RAC1, Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona (SER) o Ràdio 4 (RNE) han publicat / emès noticies relacionades amb l’estrena.

La televisió local de Barcelona, BTV i TV3, a través dels Telenotícies del cap de setmana i del Club Super 3, també han explicat a la seva audiència que el Victòria ha programat un musical sabadellenc que val la pena anar a veure.

Així mateix, les agències de notícies EFE i Europa Press van difondre teletips informatius. Això va permetre ampliar el nombre de mitjans de comunicació que han recollit notícies sobre les representacions d’Els 3 porquets.

Mitjans digitals com Vilaweb, ABC.es, El Economista o La Guía del Ocio van reproduir la informació publicada per les agències de notícies. Pàgines web especialitzades en activitats infantils

com ara www.socpetit.cat també recomanen l’obra de teatre.

D’altra banda, el Zoo de Barcelona, l’Associació d’Escoles de Dansa (gràcies a la col·laboració de Cristina Allande de l’escola, Ritme Dansa), l’Associació de pares i mares de l’Escola Cristiana o el club TR3SC, entre d’altres, han enviat comunicats als seus associats.

En conjunt, doncs, es pot afirmar que uns quants milers de persones de Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han pogut assabentar de l’existència del Centre Sant Vicenç de Sabadell que, gràcies a la gosadia de portar una de les seves obres a un teatre de Barcelona, ha aconseguit situar-se en el món de la comunicació catalana.

L’ estrena del 5 de maig va ser tot un èxit. El muntatge va rebre l’aplaudiment i l’aprovació calurosa dels assistents, alguns dels quals, fins i tot van decidir-se a comprar el DVD del musical o el CD amb la banda sonora composada per en Marc Pérez. El president de l’entitat, Manel Camps, va qualificar de “jornada històrica” aquest primer diumenge de maig.

El musical posa el Sant Vicenç en el mapa de la comunicació catalana

Clica la imatge per veure les ressenyes, articles i

comentaris.


Montse PCreus

http://www.socpetit.cat

https://delicious.com/teatresantvicenc


SantVi on lin

e

TEATRE

Revista SantVi - maig 2013 - pàg.10


núm. 9 maig 2013

Dies i horaris de representacions

Clica aquí per veure el

vídeo de les impressions

del públic

Montllor i Pujal, 103La Creu Alta 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01www.teatrecpsv.com

Després de l’estrena al Teatre Victòria, vàrem recollir la impressió de la gent que hi va assistir.

La majoria, satisfets del que havien vist i disposats a recomanar el musical del Teatre Sant Vicenç.

Horari: Dissabtes de 7 a 10 Diumenges de 5 a 6

Venda directa a la taquilla del teatre

Uneix-te a l’aventura

http://www.youtube.com/watch?v=c_izVXpN4q8

http://www.teatrecpsv.com

http://www.teatrecpsv.com/index.php


Xavi Duch: “jo estic casat amb el teatre”

En Xavi Duch és un altre actor del planter del Centre Sant Vicenç que viu professionalment del teatre. L’hem vist a grans muntatges com Els Miserables, Fama o Spamalot.

Xavi Duch

AQUESTmes

PARLEMAMB

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Montse PCreus PARLEM amb

núm. 9 maig 2013


SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

núm. 9 maig 2013

En Xavi Duch és un altre actor del planter del Centre Sant Vicenç que viu professionalment del teatre. L’hem vist a grans muntatges com Els Miserables, Fama o Spamalot. Es defineix com una persona extremadament tímida que ha superat aquesta limitació gràcies al teatre. I donem fe que ho ha aconseguit. Ara és un jove actor amb molta experiència a l’esquena, simpàtic, amable i molt professional. Se sent orgullós del que fa. Ho explica amb entusiasme, amb gran expressivitat. Ens ensenya el teatre en el que està actuant actualment com qui ensenya casa seva; remarcant les peculiaritats de les diferents dependències i transmetent molt d’amor per l’entorn en el que treballa i pel que fa. Respon a les preguntes amb rapidesa. Diu justament el que vol dir i sap vorejar la situació canviant hàbilment de tema en segons quines qüestions.

Per què et vas decidir a ser actor? Quan va començar la teva història?Jo era un nen molt vergonyós i introvertit. Tenia un món interior molt meu i el treia a casa, quan jugava. La meva mare sempre deia em podia deixar sol perquè em distreia amb les meves coses durant hores. Però era tan vergonyós que no podia ni anar

a comprar una barra de pa. I a casa van dir que això s’havia de solucionar. Aleshores em van apuntar a una escola de teatre de Sabadell. Jo era un nen, tenia uns 8 anys. Vaig anar-hi un parell de cursos. Era una activitat extraescolar però hi vaig descobrir una cosa que m’encantava. De fet, es va convertir en el meu premi de la setmana. Passava els dies esperant l’hora d’anar a fer teatre.Després vaig entrar al Taller de Teatre. Allò em va atrapar perquè és com una

gran família! Hi vaig fer molts amics. Es va convertir en la cosa més bonica de la meva vida.

I a partir d’aquí ja vas poder anar a comprar pa tot sol?Vaig treballar moltes coses meves, potser sense saber-ho, a través del teatre. Em vaig obrir molt més i això em va ajudar molt.

A casa teva hi ha algú amb vocació

artística?No. Ningú. De fet, per mi això de fer teatre no tenia res a veure amb una vocació professional. Zero! Ni m’ho havia plantejat. Era un hobby. El que em feia feliç. De fet, jo vaig continuar estudiant, tirava cap a matèries de ciències. Però la balança es va anar decantant. Em vaig començar a vincular més amb el Centre. Vaig ser monitor del Taller, vaig fer més obres, i això era el que em motivava i em feia feliç. Després del batxillerat i de la selectivitat, quan a casa vàrem parlar de què volia estudiar de cara al futur, vàrem saber que s’acabava d’obrir una acadèmia a Barcelona, Aules, i em van dir: per què no ho proves? En aquell moment vaig dir uf!, jo no ho veig pas! . Era impensable que em pogués dedicar a això a nivell professional. Però vaig decidir provar-ho i, realment se’m va obrir tot un món de llum, de somni i de felicitat absoluta.

Explica’ns el moment “papa, mama jo vull ser actor”Doncs va ser un moment que va anar molt bé. A casa, després de la selectivitat, em van dir que, igual que els meus germans havien estudiat una carrera, volien que jo dediqués els

SantVi on lin

e

PARLEM amb



núm. 9 maig 2013

següents 4 o 5 anys a estudiar una cosa seriosa que fes esforçar-me i que no fos només un “divertimento”. I, com que jo estava tan motivat per tot aquest món del teatre, em vaig matricular a l’escola i vaig triar la formació més completa: la d’actor, cantant i ballarí. Ho vaig fer tot. Tenia el suport dels meus pares i, a més, en aquesta acadèmia, com més coses estudiaves, el preu era més econòmic. Van ser 4 anys daurats per a mi. Meravellós.

Quina va ser la teva primera obra professional?Vaig tenir molta sort. Feia poc que havia començat el primer curs i em vaig presentar a unes audicions per Fama que s’havia de representar al Teatre del Sol com a amateur. Però no em van agafar. Però, al cap d’un any, en canvi, es preparava la mateixa obra, però a nivell professional pel Teatre Tívoli de Barcelona, i allà sí que em van agafar. Aquest va ser el primer muntatge en el que vaig participar. A partir d’aquí vaig anar treballant sempre, combinant-ho amb els estudis, fins que vaig acabar. De fet, després he continuat formant-me perquè sempre he estat molt conscient que, per mi, el més important és la formació. De fet, ara continuo fent

classes. I encara un altre exemple d’això: jo tenia 19 anys quan em van agafar pel musical Fama. Allà vaig treballar amb gent molt famosa i t’enlluernes. Vaig pensar: “ja ho tinc. Ja he arribat”. Però quan es van endur el musical a Madrid, em van dir que no hi anés, que continués formant-me perquè estava encara verd. Jo no ho entenia en aquell moment. Vaig tenir un gran disgust. Però vaig fer cas i em vaig quedar per continuar estudiant. Ara veig que va ser la millor decisió que he pres mai, perquè gràcies a haver hipotecat 4 anys de la meva vida a estudiar, m’han vingut coses meravelloses.

Fama va ser el teu primer gran musical. Què més has fet en aquest camp?A partir de Fama em vaig dedicar al teatre infantil de petit format. Quan em vaig graduar em van contractar els d’El Tricicle per fer un paper a Spamalot al teatre Victòria. Això va ser un regal. Era un muntatge molt divertit. Vaig interpretar el paper de Sir Robin, el més poruc. Però, a més, tenia la sort que un dia a la setmana feia alternança amb un altre paper. Bé, de fet, eren petites intervencions com a narrador de la història, també feia d’angelet,

de mort i del príncep que en realitat volia ser princesa. Va ser francament molt divertit perquè, en una producció d’aquestes la feina s’acaba tornant mecànica. Poder fer canvis en les funcions són vàlvules de descompressió per nosaltres, els actors. Et distreus més, has d’estar més atent,...i està molt bé per trencar amb la monotonia.

Tu t’has especialitzat en musicals. Et planteges fer més teatre de text o alguna altra cosa?He fet alguna coseta de teatre de text.

SantVi on lin

e

PARLEM amb



núm. 9 maig 2013

Vaig actuar en el Versus amb una versió molt divertida de Macbeth. Però a mi m’encanta el musical. M’encanta ballar, cantar i interpretar i, en el musical ho fas tot. Bé, no sempre perquè també hi ha musicals en els que no balles com Els Miserables o l’obra que estic representant ara, The wild party , però, en general, si ho pots fer tot en un mateix muntatge, què millor, no?

El fet de ser un actor de musicals et lliga en certa manera a la tradició de Broadway. T’has plantejat de marxar a provar sort a Londres o a Nova York?Saps què passa? Allà porten tants anys

d’escola i tenen tanta gent tan bona que és pràcticament impossible trobar-hi feina. Aquí ja costa molt fer-te el teu foradet, el teu lloc. Imagina’t allà! Sí que em plantejo marxar una temporada a continuar la formació a fora. Sempre que vénen professors estrangers a Barcelona o Madrid, jo m’apunto a les classes. És molt interessant. Veus que s’ensenya més o menys el mateix a tot arreu, però des de punts de vista molt diferents i m’agrada, em crida l’atenció.

Cada vegada sou més la gent que heu sortit del Centre Sant Vicenç i heu aconseguit viure de la professió d’actor. Us trobeu de tant en tant?Ens trobem quan la vida fa que ho haguem de fer. Tenim molts amics en comú de l’època del Centre. A més, a nivell professional acabes creant vincles comuns i famílies diverses. No som tanta gent però, de tant en tant et trobes amb algú que ha treballat amb gent que coneixes. Per exemple, no fa massa vaig coincidir amb un director que havia treballat amb la Mariona Ribas.

Has estat en produccions molt grans com Fama o Spamalot , però ara estàs actuant en un petit teatre, el Gaudí, que és un supermercat reciclat. A què ve aquest canvi tant radical?

Per començar et diré que a mi no em cauen els anells per fer res. Sempre que hi hagi rigor en un projecte, que no “cutregi” i que sigui sòlid, jo m’apunto al carro. A més, quan treballava en grans produccions també intercalava feines més petites, a vegades inclús muntades per amics. Fèiem bolos, la nostra feina és això. Sempre et busques la vida.

Fes-nos cinc cèntims de The wild partyAquesta obra és un regal per mi. Això surt d’una inspiració d’uns quants companys d’Els Miserables. La música m’agrada molt. La conec des que va sortir l’any 2000. Em vaig comprar el disc perquè m’encanta. De fet, gairebé

està ratllat de tantes vegades que l’he escoltat. Els companys em van dir que es feia un “workshop”, un taller d’aquesta obra i vàrem decidir apuntar-nos-hi. Fer Els Miserables està molt bé, és emocionant però summament feixuc. Acabàvem les representacions amb l’ànima una mica encongida de tant posar-nos en la pell dels personatges. És una obra que deixa apagat, gris. Hi ha molta mort i molta tristesa. Vam dir que això no podia ser. Necessitàvem alguna cosa més i vam decidir renunciar al descans dels dilluns per apuntar-nos al taller. Així seríem més feliços. Al principi va ser difícil, perquè ens vàrem ajuntar gent de nivells molt diversos. La partitura de The wild party és complicada i va costar una mica de quadrar totes les harmonies. Però ho vàrem aconseguir i el Teatre Gaudí ens va comprar la idea i va programar l’obra. De fet, és una producció que s’està duent a terme gràcies a la bona voluntat de tots. Econòmicament és inviable. Ningú no hi guanyarà diners, però ens satisfà molt. L’hem representat durant uns 3 mesos. Com que tampoc no hi ha feina, ja ens està bé.

M’estàs dient que has estat 3 mesos treballant sense cobrar?No. Ens emportem una part petita de la

SantVi on lin

e

PARLEM amb



núm. 9 maig 2013

taquilla, però no té res a veure amb una feina convencional com les que he estat fent fins ara.

Un cop acabades les representacions de The wild party què tens previst de fer?Això és un misteri! Està la cosa tan malament que....Aquesta és una situació que va implícita amb la nostra feina. Acabes un projecte i et tornes a trobar amb l’abisme. Fins ara he tingut molta sort. Si ara passa una temporada sense que surti res, doncs, ja veurem.

Te n’aniràs a casa amb la família?No, no. Jo visc a Barcelona des de fa anys. Potser hauré d’apuntar-me a l’atur però, de fet, sempre va sortint una cosa o altra. Això no em fa patir especialment, però sempre hi ha aquell punt d’incertesa; de pensar: ostres, què passarà ara?

“ als nois i noies que representen Els 3 porquets al Victòria, els recomano que mirin de passar-s’ho

molt bé. És una gran oportunitat”

Aquest mes de maig s’està representant un musical parit al Centre Sant Vicenç, Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura al Teatre Victòria de Barcelona. Com a especialista en musicals, què recomanes als joves actors i actrius d’aquest muntatge?El més important és que pensin zero en els diners i que ho gaudeixin molt. Perquè un mes de representacions els diumenges al matí passa volant. Per tant, que mirin de ser molt feliços, passar-s’ho molt bé. També és important que treballin amb rigor professional. Al Centre es fan coses molt fantàstiques

però, el salt professional és una cosa completament diferent. Jo, quan vaig començar a estudiar teatre vaig pensar que seria senzill perquè portava molts anys fent d’actor amateur al Sant Vicenç. I em vaig endur una bona garrotada perquè no té res a veure. El primer dia em van dir: “tot el que saps no serveix per res!”. I tenien raó. El que fas al Centre és meravellós, és un hobby i té allò de fer pinya, de “entre tots ho solucionem tot”, però el teatre professional és una altra cosa. Per tant, que ho passin molt bé i que no es preocupin si, només tenen gent

a mitja platea perquè això està passant a tots els escenaris de Barcelona, fins i tot a aquells amb els actors més famosos. Per tant, que no s’obsessionin. Encara que només els vagin a veure 10 persones, que s’ho regalin perquè és una oportunitat que, per exemple jo no vaig tenir. M’ha costat molt poder pujar en un escenari així i és molt gustós.

“jo visc molt feliç fent teatre. Cada funció és

única i irrepetible. Això m’enganxa”

Fins ara sempre t’has dedicat al teatre. Què et semblaria canviar i dedicar-te al cinema o la televisió?Jo visc molt feliç fent teatre. He tingut l’oportunitat de fer uns “pinitos” a la tele i no m’ha atrapat gens. El que m’agrada del teatre és la immediatesa; que cada funció és única i irrepetible. No es repeteix res. Tot ha de sortir a la primera, sí o sí. A més, a mi m’estimula pensar que hi ha algú entre el públic que veu l’obra per primera vegada i això es mereix estar perfecte en el paper perquè la gent s’ho mereix. Això m’encanta i per això jo estic casat amb el teatre.

SantVi on lin

e

PARLEM amb



núm. 9 maig 2013

PUBLICITAT

Tu, igual que la Mariona Ribas o en Gerard Tomàs, vas començar actuant en Els pastorets. Què en vas aprendre?Fer Els pastorets és meravellós per allò que et deia abans sobre la família del

Sant Vicenç. Es comencen a preparar molts mesos abans, és com una mena de ritual de cada any i és molt divertit. Jo vaig fer de pastor, de fill en el pròleg i després de Lluquet. De fet, vaig coincidir amb en Gerard Tomàs. Ell feia de Rovelló. Tinc molts bons records. Vaig

aprendre molt. És molt bonic perquè hi ha molta gent implicada i tothom va deixant els compromisos de banda. Hi ha molta generositat per part de tothom i és fantàstic!

Et sembla que podrien funcionar uns pastorets professionals?De fet, és un text plenament vigent perquè es representa cada any i té èxit. S’han fet muntatges professionals d’Els pastorets. Per exemple, en Toni Albà i tota aquesta colla ho han fet en teatres

de poble. Però a mi, el que m’agrada d’aquesta obra és la relació familiar, el caliu que hi ha al Sant Vicenç; el ritual de cada any. Jo crec que, fet a nivell professional, perdria una mica la frescor i la tradició del teatre amateur. Evidentment, sense desmerèixer res.

“la situació actual del teatre és insostenible.

Tinc pensat de marxar a l’estranger per continuar

estudiant”Com a professional, com veus l’actual situació de crisi? Cap a on ens porten mesures com el 21% d’IVA als productes culturals?És una situació terrorífica. Ens porta cap al fracàs. És del tot insostenible. Els professionals ens agafem on podem, com per exemple a aquest muntatge del Teatre Gaudí, però mesures com l’increment de l’IVA són un autèntic assassinat perquè al teatre encara hi va menys gent. Tot va molt malament. Les coses han de canviar perquè, si no, tot acabarà petant. Fa molta por. Jo tinc l’esperança que la situació acabarà canviant però, de moment, tot està

malament. De fet, jo no sé estar sense fer res i tinc decidit de marxar a fora a continuar estudiant teatre.

Tens alguna destinació triada? Londres, ...Hi ha moltes escoles bones a nivell de teatre musical. Tant a Londres com a Nova York. Si no hi ha res a fer aquí, i pinta que la cosa durarà, doncs aniré a fora a continuar formant-me en el que m’apassiona més, el musical.

http://www.ritmedansa.com

No pot ser que gent jove com tu estigui mig deprimida...Home, a mi fins ara m’ha anat molt bé. Però, també és cert que la meva realitat és que fa més d’un any que no cobro un sou convencional. Vaig acabar un projecte meravellós a l’Auditori i, a partir d’aquí he anat fent coses però amb unes condicions una mica de broma. Això és així. Si, t’ofereixen cobrar en funció del taquillatge però, quan has descomptat tots els impostos i coses que s’han de pagar, et quedes amb molt poc.

Però, havent treballat en grans produccions com Fama o Los 40, el musical no entres en la llista del que en podríem dir “els contractables habituals”?No et pensis. Això no funciona així. Si que és cert que t’has fet un currículum, saben que treballes bé i això és molt important. Però, el cert és que, quan acabes una feina, tornes a començar de zero, perquè encara que tens un bagatge, un saber fer, això és només un 10 per cent del que es miren a l’hora de contractar-te per un altre espectacle. Passes a no ser ningú, a ser una fitxa més que poden escollir o no.

Això en el món del cinema és diferent, no?Sí, segurament perquè tens la força de la imatge. Però jo no busco la fama. He treballat amb gent molt mediàtica i, analitzant-ho amb ells he arribat a la conclusió que no val la pena. Sí que és bonic, per exemple, quan vaig treballar a Los 40 el musical, que els grups de fans et feien regals i et perseguien però deixes de tenir vida privada. Es confon el personatge amb l’actor i no m’agrada.

I aquí s’acaba la conversa. En Xavi s’ha de preparar per la funció de la nit. Tot i així, encara s’està uns minuts amb nosaltres, posant per les fotos en les peculiars dependències del Teatre Gaudí. Es tracta d’un supermercat reciclat i, per exemple, els camerinos ocupen petites habitacions que abans havien estat neveres a on es guardava la carn. Encara ara conserven els panys de porta de nevera industrial. Ens diu adéu. Fa cara de ser molt feliç amb la seva feina i la seva vida.

Montse PCreusFotografies: Josep Ubía

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013


SantVi on lin


núm. 9 maig 2013

EL CENTREEn el teatre, el vestuari és el component més important de l’aparença externa de l’actor. El primer que veiem del personatge és el seu abillament. A l’escenari, la indumentària ens dóna força informació del paper que interpreta el seu portador, i crea les expectatives respecte de com serà el personatge. Al Sant Vicenç, el vestuari és un dels aspectes que més es cuiden a l’hora de preparar una obra de teatre.

Una de les dependències més visitades del Centre, especialment en època de representacions, és la sala de les cosidores. Es tracta d’un espai on es troben cada dimarts i cada dijous a la tarda les 12 expertes del fil i l’agulla. Són la Mercè Ferrándiz, l’Esperança Agell, la Virgínia Piñol, la Montserrat Boada, la Pilar Utesà, la Carme Creus, la Lluïsa Llagostera, la Pilar Echeverría, la Mercè Sallés, l’Antònia Prous, l’Elisabet Busqué i la Mia Busquets. Cap d’elles és modista professional però totes tenen màgia a les mans i dominen l’art de la confecció de roba i complements. També els agrada remarcar que tenen una ajuda externa, la de la Montserrat Casas que treballa des de casa però és una “gran experta fent barrets”.

“Aquest embastat s’ha de repetir si volem que ens quedi recte” diu la Lluïsa mentre es mira concentrada la peça de roba que té a les mans. Estan molt enfeinades confeccionant 140 foulards per l’obra Més que un record que es representarà la propera tardor. Cadascuna té la seva especialitat i totes són perfeccionistes mirant que tot quedi impecable. Mentre van fent la feina, expliquen que ara respiren “una mica més tranquil·les” després de la feinada que els ha suposat confeccionar el vestuari d’ Aladí i la llàntia meravellosa, Molt soroll per no res i, sobretot, Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura. Hi estan acostumades i destil·len aquella paciència que només saben tenir les persones de llarga trajectòria. I és que aquí n’hi ha molta. Entre totes sumen 868 anys d’experiència. Algunes, com la Pilar Echeverría, formen part del Centre des de l’època en la que estava ubicat al carrer Dinarès. “En aquella època no cosíem. Anàvem a llogar la roba a cal Closa, allà davant del Casinet”. Però, a mesura que el Sant Vicenç va anar creixent en activitat teatral, es va decidir elaborar el vestuari al mateix Centre. “Se n’encarregava la Carme, dona d’en Joan De la Creu Ballester. Aquella sí que era



Al Sant Vicenç , el vestuari és un dels aspectes que més es cuiden a l’hora de

preparar una obra de teatre.

Montse PCreus

SantVi on lin

e



núm. 9 maig 2013

EL CENTREmodista i ho feia molt bé”, recorda la Pilar. “L’ajudava la Josefina Cano que tenia l’habilitat de tallar la roba al damunt dels actors”. A partir d’aquell moment, les cosidores es van convertir en un dels col·lectius més sol·licitats.

Estan força ben organitzades. Segons explica la Mercè Ferrándiz, “l’Esperança és la que s’atreveix amb el patronatge; la Carme Creus i la Pilar Echeverría fan anar les màquines de cosir; la Mia és la que dissenya i fabrica els complements, i les altres ens encarreguem d’embastar la roba donant forma a cadascuna de les peces”. Això ho fan les tardes de cada dimarts i dijous. Segons l’Antònia Prous, “al principi només veníem a cosir pel teatre els dimarts. Els dijous ens trobàvem per fer roba per nosaltres. Però la feina va anar augmentant i ara no tenim temps per nosaltres i dediquem els dos dies al Centre”. I això durant tot l’any, amb una excepció: “el dia de Santa Llúcia, patrona de les modistes, fem festa i ens trobem per anar a berenar, pagant el Centre, eh!. És una tradició que ens agrada i la seguim sempre”, expliquen totes.

De fet, la feina al Centre les ha unit en l’amistat. L’Esperança explica que ella que és de Sant Llorenç, quan va venir a viure

a Sabadell va trobar “un coixí al conèixer el Centre i el grup de cosidores. Aquí m’ho passo molt bé”.

El procediment per a l’elaboració del vestuari requereix habilitat en la confecció però també té una part prèvia fonamental: captar la idea que tenen els directors de l’obra sobre com s’han de vestir els personatges. “La Mia i la Mercè són les que parlen amb els directors i després ens diuen què s’ha de fer”. Aquesta part no sempre és senzilla. Segons les cosidores, “a vegades hi ha directors que no et diuen què volen i ens ho hem d’imaginar nosaltres”. Quan la feina està feta i l’obra en cartell,

“Aquí m’ho passo molt bé”.

SantVi on lin


núm. 9 maig 2013

EL CENTREles cosidores van a les representacions per observar la feina feta. Es fixen en com han quedat els vestits i en com els llueixen els actors i actrius. I aquí esgrimeixen un punt de crítica: “els directors s’haurien de fixar més que el vestuari estigui ben posat. Si resulta que hi ha una solapa aixecada, ho haurien de corregir perquè això fa mal als ulls!”, afirmen amb contundència.

Elles capten la idea, s’encarreguen de buscar les peces de roba més adequades, comprar els metres necessaris (sempre busquen el millor preu), confeccionar el vestuari i, després, guardar-lo en caixes per posteriors ocasions. De fet, miren d’aprofitar el que poden d’obres anteriors. En aquest sentit, la Mercè explica que bona part de la roba utilitzada en Aladí i la llàntia meravellosa va sortir de “retocar el vestuari de l’obra El jardí de Flaire Nas que es va cosir fa una pila d’anys. El teníem guardat al magatzem i, quan els directors d’Aladí ens van dir què volien, vàrem recordar que teníem tota aquella roba guardada i la vam poder reciclar”.

Ara acaben de superar una temporada difícil per culpa d’un greu problema: “les màquines de cosir s’encallaven i havíem d’anar desmuntant les bovines del fil

cada dos per tres! Per fi hem aconseguit que les vinguin a arreglar i ara tornen a funcionar molt bé”. Són dues Singer elèctriques que tenen més de 40 anys però que, segons afirma la Carme “són de molt bona qualitat i poden donar guerra durant molts anys més”.

Se senten orgulloses de la feina que fan i agraeixen que els diguin que el què fan és ben valorat pel públic que omple el teatre cada cap de setmana. Un cop acabada l’estona de conversa amb la revista SantVi, es tornen a concentrar en la feina, tot comentant anècdotes de fills i néts mentre van confeccionant el vestuari per a la propera obra de teatre.

La sala de les cosidores és una de les dependències més visitades del Centre,

especialment en època de representacions.


SantVi on lin


núm. 9 maig 2013

EL CENTRE


PUBLICITAT

“el dia de Santa Llúcia,

patrona de les modistes,

fem festa i ens trobem

per anar a berenar, pagant el

Centre, eh!”

http://www.retolsdaunis.com

SantVi on lin

e

ESPLAI LA BRANCAGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013

Festa Major:Celebrem els 25!El dissabte 13 d’abril vam celebrar la Festa Major de l’Esplai, i aquest any, aprofitant el 25è aniversari, la jornada va estar plena d’actes que la van fer encara més especial i participativa.Entre activitats esportives i inflables el matí va passar volant i vam acabar les activitats remullant-nos a la festa de l’escuma, on petits, i no tan petits, van acabar cantant i ballant sota l’aigua.

Just començar la tarda, es van reprendre les activitats amb una cercavila on van participar altres esplais de Sabadell i on no van faltar els capgrossos, les pancartes i el gegant Brancúfer. Unes 400 persones van fer que fos una cercavila molt lluïda, on tampoc va faltar la participació dels Saballuts oferint-nos uns fantàstics castells. Per posar fi a aquesta part de la festa es va fer una activitat conjunta a la Plaça Creu Alta abans de berenar tots junts.

I encara hi va haver energia i empenta per posar el punt final d’un gran dia, gaudint d’un sopar a la plaça i compartint tots plegats, pares, infants, monitors i ex monitors, una nit plena de records d’aquests 25 anys. Entre pastissos, concerts i el ball del fanalet, la festa va acabar de matinada i vam tornar a casa amb un molt bon record de tot el què havíem viscut.Moltes gràcies a tothom que va ajudar a fer que aquest dia fos intens i inoblidable.


Equip de redactors de l‘Esplai La Branca


SantVi on lin

e

ESPLAI LA BRANCAnúm. 9 maig 2013Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPM

La Branca a la trobada del MCECCEls dies 20 i 21 d’abril els monitors i monitores de La Branca van participar a la trobada del MCECC, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans. Enguany es va celebrar a Salou i va aplegar unes 1.000 persones que dediquen el seu temps lliure a educar infants i joves en el lleure.

Per unes hores, els papers es van canviar i els monitors van ser els participants a les activitats que se’ls proposaven. D’aquesta manera la part lúdica passa a ser formativa i la formació es fa de manera molt més intensa.

Aquest tipus de trobada té especial interès en la formació constant que necessita aquest tipus de perfil. Un monitor no para mai de formar-se i sempre es treu profit del contacte amb altres esplais i monitors. Hi va haver moments força interessants de debat i va resultar especialment profitosa la conferència que va impartir en Juanjo Fernández sobre “com hauria de ser el monitor ideal” .

Realment un cap de setmana molt ben aprofitat!

Equip de redactors de l‘Esplai La Branca

SantVi on lin

e

TALLER de TEATRE


El passat dia 20 d’abril, la Comissió Solidària formada per alguns monitors del Taller de Teatre, van oferir un petit espectacle en motiu del 8è Romiatge de Malalts del Santuari de La Salut.

Els monitors van representar un recull de balls i escenes interpretades al llarg de la història del Centre Parroquial Sant Vicenç, combinant la música amb el text i un bon pessic d’humor. Un espectacle que va fer gaudir un nombrós públic assistent.

Riure, sorpresa, admiració i felicitat són elements que es respiraven en l’ambient creat per a l’ocasió, en el que es podien observar les cares d’il·lusió dels espectadors.


núm. 9 maig 2013

PUBLICITAT

Diverses persones allà aplegades, com el Mn. Alfons Gea, van felicitar als actors per la bona feina, tot dient que havien transmès una alegria i una joventut que no havia deixat indiferent a ningú. Els monitors es van mostrar agraïts per la mostra d’hospitalitat rebuda que els va compensar totes les hores d’assaig dedicades.

Aquesta Comissió Solidària ja ha rebut propostes per realitzar el mateix espectacle a altres centres i residències, en aquest cas a Terrassa. Un petit gest que fa feliç a molta gent.

I és que: “La vida és com un mirall, si la mires somrient et somriu”

La solidaritat del Teatre al Santuari de La Salut

Un petit gest que fa feliç a molta gent.

Equip de redactors del Taller de Teatre

http://www.hotelurpi.com

SantVi on lin

e

TALLER de TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013


Celebrant ja la segona edició, els incansables monitors del Taller de Teatre van celebrar la seva pròpia Festa Major. El cap de setmana del 3 al 5 de maig va estar farcit d’activitats, algunes de tradicionals i altres de noves, per a tothom.

Per començar bé la festa, divendres a la tarda es va organitzar una gimcana que va servir d’animació infantil per als més petits. Es va dur a terme a la plaça de La Creu Alta i va tenir prou èxit per endolcir la tarda. Mentrestant, al carrer Montllor i Pujal, s’anava preparant el que hauria de ser la festa nocturna. Una nit de festa per a tots els públics i amb molta varietat.

Com tota Festa Major, cal un pregó per donar un bon tret de sortida. Aquest va anar a càrrec de les ex-monitores del Taller de Teatre Esther Mas i Maria Manyosa, que van llegir un text divertit i amb molts moments especials que recordaven als alumnes i monitors les llargues estones passades dins del Teatre. Un cop finalitzat, es va donar pas al grup de la casa, els Sortida d’Emergència, una formació molt jove sorgida íntegrament

de les parets del Centre. Amb versions conegudes, especialment del rock català, van ambientar l’inici de la nit, on van ser presents diverses dedicatòries i moments emotius. El plat fort de la nit arribava just després, amb l’Orquestra Fugados de Alcatraz, que van oferir una gran varietat de cançons, des dels 80 fins a l’actualitat, tan nacionals com internacionals, passant per sèries de dibuixos animats com Bola de Drac. Hi va haver música per a totes les edats i la prova n’era l’energia de molts pares que, mentre els seus fills gaudien de la festa, ballaven a un bon ritme recordant, de ben segur, la seva joventut. El final de la festa va anar a càrrec dels Cucumber DJ’s.

El dissabte va ser el torn del SOMART, una mostra de Teatre, ja tradicional, que dóna l’oportunitat als alumnes, pares i socis en general a pujar dalt l’escenari i fer allò que més els agradi. Aquesta llibertat va caracteritzar la vetllada de molta varietat, entre balls, cançons, escenes o pallassades simpàtiques per passar una bona tarda plegats. En finalitzar, es va preparar un bon berenar per als assistents i participants.

El Taller de Teatre celebra la seva Festa MajorEquip de redactors del Taller de Teatre

Diumenge, per acomiadar la Festa Major amb emoció, es va organitzar una sortida amb autocar a Barcelona per a poder veure l’estrena d’Els 3 Porquets, uneix-te a l’aventura al Teatre Victòria de Barcelona. Va tenir molt èxit, gràcies a la quantitat de persones inscrites que van voler viure aquest moment històric. En conclusió, una Festa Major divertida, variada i plena de bons moments.

SantVi on lin

e

TALLER de TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 9 maig 2013


SantVi on lin

e


Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

núm. 9 maig 2013

PUBLICITAT

Equip de redactors Santvi

L’Esplai La Branca premiat amb la Medalla d’Honor de la Ciutat 2013

Enguany l’Ajuntament de Sabadell ha atorgat una de les 10 Medalles d’Honor de la Ciutat a l’Esplai La Branca en motiu de la seva trajectòria durant 25 anys com a centre educatiu. L’acte de lliurament tindrà lloc durant aquest mes de maig.

Com a entitat, celebrem aquest reconeixement públic de la tasca educativa que es desenvolupa dissabte rere dissabte en el nostre centre, i també a la ciutat, ja que també una altra entitat d’educació en el lleure ha estat premiada amb una Medalla d’Honor, el Grup d’Esplai La Masia.

Segur que saps que l’ajut és molt benvingut en el Centre Sant Vicenç, i ara es necessita col·laboradors per les seccions que té. Si ja n’ets soci, et volem convidar a que les coneguis i hi participis més intensament.T’hi animes?

COL·LABORAR, una peça clau pel funcionament del Centre

http://www.iservicesweb.com/nicsl1/

http://www.autoescolagresol.cat/

http://www.magdecor-sabadell.es/

SantVi on lin

e

El Centre a prop

L’UN I L’ALTREL’U

N i

L’ALT

RE



núm. 9 maig 2013

Elisenda Gutés

TALLERdeMK

Imatge: TallerdeMk

SantVi on lin

eEdat: 49 anys

Nom: Òscar Edat: 26 anys

L’UN I L’ALTRE


Quants anys fa que ets al Centre?La veritat és que molts però hi he estat en dues fases. Des que em vaig casar fins que la meva filla gran no va entrar al Taller de Teatre ( i dáixò en farà 5 anys) vaig deixar dánar pel Centre.

Com vas entrar?La meva tieta, la Pilarín, en aquella època anava molt pel Centre i els meus cosins també. Un dia la meva cosina em va proposar d’anar-hi. Em va dir que hi havia molt jovent de la nostra edat. Al principi m´hi vaig resistir una mica però després vaig entrar a cantar en una coral que es va formar, vaig sortir de “bulto” en força obres i fins i tot vaig portar un grup de pre-adolescents on fèiem xerrades sobre molts temes. En fi, m´hi vaig anar enganxant.

En quina secció estàs actualment? Formo part del grup APM i des dáquí participo en diverses tasques. Si convé fer de pastora a Els pastorets, ho faig, si convé enfilar lágulla i donar quatre punts també, el mateix si calen mans per pintar el vestíbul o participar al Somart…

Com valores l’experiència dels 3 porquets al teatre Victòria?Molt positiva tant pels actors que hi surten com pel que suposa de donar-se a conèixer fora del nostre petit raconet. Sempre vols que una obra tingui èxit i bona acollida per part del públic i això, suposa un reconeixement a la feina ben feta.

Quants anys fa que ets al Centre?11 anys.

Com vas entrar?A través de la Mercè Elfa, fent Els pastorets a l’Escola Pia, em va proposar venir al Centre per incorporar-me a l’equip tècnic, em va presentar al Raül, el Cesc, el Joaquim, el Miquel Àngel, el Jordi... vam connectar i des d’aleshores.

En quina secció estàs actualment?Equip Tècnic.

Com valores l’experiència dels 3 porquets al teatre Victòria?La valoro com una experiència molt positiva pel Centre; un gran repte de molta responsabilitat. No obstant això, cal ser conscients que aquesta experiència representa per l’entitat una gran despesa econòmica i uns riscos associats molt elevats. Tanmateix, cal ser conscients que la conjuntura econòmica actual i l’endeutament de la recent reforma de l’escenari, són també factors determinants que cal sospesar i estudiar de forma molt precisa i objectiva.

Com veus el panorama teatral català?L’explosió d’internet, la recent pujada de l’IVA cultural, etc, estan contribuint de manera molt negativa al sector teatral.


núm. 9 maig 2013

Nom: Pilar, tot i que els amics de sempre em coneixen com a Pilita.

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE


A més, és un premi compartit amb tots els actors i participants de lóbra. Tots en podran gaudir ja sigui damunt de léscenari, a les bambalines, des de llums, maquillatge, so, vestuari…És un bon reconeixement a tots.

Com veus el panorama teatral català?Crec que es fan bones obres però és una llàstima que no sempre els teatres estiguin plens. Sovint les entrades són un xic cares i cal triar molt bé què vas a veure. Nosaltres a casa som quatre i ningú no es vol quedar a casa per tant, el preu seńs multiplica per quatre.

Què destaques del Centre? Mágrada que sigui un lloc on tota la família tingui el seu espai per trobar-se amb els seus. Em sembla increïble que de manera desinteressada la gent ofereixi el seu temps lliure, un bé tan escàs en aquesta època.

Què milloraries?A nivell visual reformaria més el vestíbul. Si hi hagués un bon espai per prendre alguna cosa tot fent una partida a cartes, connectar lórdinador, fer petar una xerrada amb una mica de major comoditat, guanyaria força.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.Bé, no és ben bé una anècdota però recordo que quan em vaig casar, léndemà el Jordi tenia una actuació al Centre amb el Toni Ten... i no varen anul.lar láctuació sinó que la van fer! El nostre viatge de noces començava dos dies després del casament.

Per prosperar en aquest entorn cal alguna cosa més que un bon teatre, un bon text, bons actors o bona tecnologia; CAL INNOVAR! La clau està en conèixer quins productes i serveis podran satisfer les necessitats més importants dels espectadors. Avui, més que mai, cal reflexionar des d’una perspectiva centrada

en l’espectador ja que els èxits aconseguits a l’última dècada no han servit per generar garanties de futur. La innovació s’ha convertit, de fet, no només en la clau d’èxit, sinó també en una necessitat del sector a mitjà i llarg termini. Estem immersos en la revolució de les TIC i de la mateixa manera que en altres revolucions, aquesta transformació generarà un conjunt de reptes i oportunitats per la societat que impactaran sobre tots els sectors, especialment el cultural, durant la pròxima dècada.Iniciatives com l’Anella Cultural impulsada per la Generalitat de Catalunya posen manifest aquesta necessitat d’innovació al sector cultural català.

Què destaques del Centre?- El principi bàsic de l’entitat; la tasca educativa i formativa de l’Esplai la Branca i el Taller de Teatre com a motors educatius, socials i culturals al conjunt de la ciutat.

- La tasca social que fa el Centre. - La gran família que formem tots plegats

Què milloraries?- Implantaria un sistema de venda online d’entrades directament des de la nostra pàgina web per evitar comissions bancàries, evitar la venda duplicada d’entrades, venda sense interrupció les 24 hores i els 7 dies de la setmana, guanyar agilitat i qualitat de servei.


núm. 9 maig 2013

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE


Digues...

… una SÈRIE - no ménganxo massa a les sèries però em va agradar Dexter, sobretot al principi.

… una ANTIGUITAT - tinc un anell de la meva àvia déstil art decó de principis del segle XX que mágrada molt i sovint el porto.També tinc les arracades de conjunt.

… un NINOT – quan jo era molt petita em van regalar el Tato i el guardo com un gran tresor a casa.

… una TRUITA – qualsevol: de patates, carbassó, carxofa, formatge...

… un VERB - xiuxiuejar. Em recorda dies divertits amb amics.

… una IDEA - láltre dia vaig anar a una conferència dún gerent dúna universitat i ens va dir una cosa terrible. Aquesta frase m’ha quedat gravada a la memòria i voldria esborrar-la però no puc. Va dir: “ládolescència és un període en perill déxpansió i la infantesa és un període en perill déxtinció.” Terrible!!

- Evitar malentesos, intentant escoltar més i a tothom.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.En recordo una que va ser quan fèiem bolos de Dia i Nit (2006) per Catalunya. Un d’ells a Sant Boi del Llobregat; recordo com de cop i volta el reproductor de músiques va fallar, tot saltant-se la cançó que tocava en aquell moment i en reproduïa una altra. Els actors es van quedar ben parats, tot i així van saber reaccionar. Però aquí no va acabar la cosa, ja que la cançó va tornar-se a reproduir fins a tres ocasions més, provocant així les rialles del públic, els actors ens maleïen i nosaltres no podíem parar de riure! No sabíem què estava passant!

Digues...

… una SÈRIE - Breaking Bad.

… una ANTIGUITAT - una llàntia.

… un NINOT – qualsevol ninot faller.

… una TRUITA – del bar Toc al 2!

… un VERB - Ser.

… una IDEA - Que passin coses i que l’aventura pagui la pena!


núm. 9 maig 2013

Pilar

Òscar

Elisenda GutésFotografies: Josep Ubía

SantVi on lin

e

EL CARRER DEL TEATRE


Josep Ubia


núm. 9 maig 2013

PUBLICITAT

Sabadell(La Creu Alta)

Barcelona(Teatre Victòria)

London(Soho)

New York(Broadway)

Pensar és gratis i creatiu !!

http://www.isabadell.cat

http://www.facebook.com/PicolFilms

SantVi on lin


núm. 9 maig 2013

Porta el Centre Sant Vicenç a tot arreu!Aquest mes estrenem una nova secció, per aproximar les experiències de la gent del Centre als nostres lectors! Si viatges, fas el turista, vas d’excursió a un lloc emblemàtic o puges a un cim, envia’ns una fotografia amb algun objecte relacionat amb Centre Sant Vicenç. Pot ser un programa, el cartell d’alguna obra de teatre, una samarreta del Taller o de l’Esplai, un foulard de l’Esplai,… Pots enviar-la al mail: [email protected], donant les teves dades i explicant-nos des d’on és la imatge. Esperem les teves fotografies!En aquesta primera edició la Txell Jiménez, la Bea Boronat i la Mariona Ubia volen compartir amb nosaltres un instant de les seves vivències a l’estranger!

PEL M ´N

Revista SantVi - maig 2013 - pàg.33I tu, tens la teva foto??fes-nos-la arribar i la publicarem.

La Txell des dels impactants penya segats de Moher a Irlanda, que s’aixequen 120 m per sobre de l’Oceà Atlàntic!

La Bea fotografiada en el pont sobre el riu Isére amb el telefèric de fons que puja a la fortalesa de la Bastilla a la ciutat francesa de Grenoble, porta

d’entrada als Alps.

La Mariona a un dels bonics carrerons del centre històric de la ciutat del nord d’Itàlia, Reggio Emilia.

mailto:correu.santvicenc%40gmail.com?subject=El%20SantVi%20pel%20m%C3%B3n

SantVi on lin

e


ENTRETENImentsJosep Ubia


núm. 9 maig 2013

Pinta els personatges dels 3 porquets

- Clica sobre la imatge perdescarregar els dibuixos

- Imprimeix

I ja tindràs el teu llibret per pintar

i clicant sobre la foto tindràs la carpeta

http://www.revistasantvi.com/revistas/2013/pintar3porquets.pdf

http://www.revistasantvi.com/colorear/maquillatge.pdf

http://www.revistasantvi.com/colorear/carpetamaquillatge.pdf

SantVi on lin

e

escenari m. Part del teatre en què els actors desenvolupen l’acció dramàtica i on es munten els elements escenogràfics.

embocadura f. Obertura de l’escena que queda delimitada pel mantell i pels bastidors de boca.

L’ESCOTILLÓGlossari de teatre

draperia f. Conjunt de cortines que emmarquen l’escena per darrere del teló de boca fins a l’escenografia muntada.


PUBLICITAT


núm. 9 maig 2013

ASabadellComerç de proximitat

Nova revista digital gratuïta ReportatgesConsells

ReceptesMascotes

ModaDescomptesPromocionssubscriu-te gratis

clicant aquí

http://www.weekand.net/

http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe



SantVi on lin

e

Temporada 2012-20132012Del 30 de setembre fins al 25 de novembre diumenges matí i tarda

2012-2013Del 25 de desembre fins al 19 de gener divendres i dissabtes nit2012-2013Del 26 de desembre fins al 3 de febrer diumenges tarda

2013Del 17 de febrer fins al 24 de març diumenges matí i tarda

2013

Del 13 d’abril fins al 19 de maig dissabtes nit i diumenges tarda

A partir de juny 2013

L’ESCOTILLÓ


www.sabadellrestaurants.com

www.sabadellbotigues.com

www.tallerdemk.com

www.lestruch.cat/

www.ritmedansa.com

Col·laboradors

www.iservicesweb.com/nicsl1

www.retolsdaunis.com

www.autoescolagresol.cat

www.magdecor-sabadell.es

www.hotelurpi.com


núm. 9 maig 2013

Alguna vegada el teu ratolí ha fet clic AQUÍ?

Doncs hauria de fer-ho

PUBLICITAT

Mr. Guim, on vas?Dies de representacions:18, 19, 25 i 26 de maigDissabtes a les 22:00h.Diumenges a les 18:00h.

target%3D%22_blank%22http://www.tallerdemk.com

http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.sabadellbotigues.com

http://www.sabadellbotigues.com

http://www.tallerdemk.com


http://www.lestruch.cat/

http://www.ritmedansa.com/

http://www.iservicesweb.com/nicsl1

http://www.retolsdaunis.com

http://www.autoescolagresol.cat

http://www.magdecor-sabadell.es

http://www.hotelurpi.com


http://www.facebook.com/picolfilms

CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta . 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01

fem cultura, fem barri, fem ciutat !

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç. EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia.COL·LABORADORS: Francesc Asens, Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau, Mariona Ubía. DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

i tu, hi vols participar??

www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.com www.teatrecpsv.com

El Sant Vicenç

a les xarxes

SantVi on lin

e Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

núm. 9 maig 2013

http://www.teatrecpsv.com/index.php

http://www.revistasantvi.com/participa.php

http://www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.com

https://www.facebook.com/TeatresantvicencSabadell

https://twitter.com/TeatreSVicenc

https://www.youtube.com/results?search_query=teatre+sant+vicen%C3%A7+&oq=teatre+sant+vicen%C3%A7+&gs_l=youtube.3..35i39.1946.13838.0.14432.29.24.5.0.0.0.137.2580.1j23.24.0...0.0...1ac.1.urI-jOcpP_Y



revista del centre sant vicenç santvi maig 2013 n line · revista santvi - maig 2013 - pàg. 2...

Documents