REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 22 gener-febrer-març-abril 20030 euros

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARIConcert de l’Orquestra de València .......... 2Cronica d’un triomf ................................... 3Activitats .................................................... 6Notícies ...................................................... 8Discografia ................................................ 9Festa de Santa Cecília ............................. 10Banda Jove ............................................... 12Faristol ...................................................... 13Carrers musicals:Carrer del mestre Llorenç Ruiz ............... 15Fitxer 1983 ................................................ 17Fitxer 2002 ................................................ 18El buit d’una presència ............................ 19Consultori .................................................. 20Musical webs ............................................ 20El fosquibrut desafinat .............................. 21

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, InoSignes, Agustín Roig, José R. Pascual Vilaplana, Sal-va Oriola, Fracisco GimenoFOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, LeopoldoVidal, Javi Boïls, Salvador Ribes, Antonio Noguera,Josep Ribes, Manel Barrios.CÒMIC: Avi

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

L’ORQUESTRA DE VALÈNCIA OFEREIX DENOU UN CONCERT A GUADASSUAR

El passat 18 de gener, i per segon any consecutiu,l’Orquestra de València ha actuat al nostre Auditori Muni-cipal. L’atractiu programa comptà amb una primera parten la que ens oferiren la Oración del Torero, del composi-tor espanyol Joaquín Turina i el Concert per a dos clarinetsi orquestra de Kromer amb una admirable interpretació acàrrec del clarinetista valencià José Vicente Herrera i del’austríac Reinhard Wieser.

En la segona meitat, i ja amb l’orquestra al complet, el

públic assistent va poder gaudir de la 3a simfonia “Heroi-ca” de Beethoven. Enguany sí que fou dirigida pel seu titu-lar, M. A. Gómez Martínez.

L’únic que trobàrem a faltar va ser el lluiment dels músicsdel poble que estaven al’escenari. L’any que ve serà.

El concert, que fou patrocinat per l’Ajuntament delnostre poble va servir per a recaptar fons per a l’Associacióde Lluita contra el Càncer.

REVISTA DE LA

societat musical

3

Múrcia 2002: un triomfllargament esperat

Un moment de l’actuació de la nostra bandaal Teatre Romea de Múrcia.

El passat dissabte 9 de novembre la nostra banda tornàa guanyar a un certàmen. Aquesta ocasió va ser al TeatroRomea de Múrcia, on baix la magnífica direcció de PacoZacarés la nostra banda oferí unes memorables versionsde les obres “Una nit a la muntanya pelada” de ModestMoussorgsky, obra obligada al certamen i “En la quintadel sordo” de Francisco Tamarit com a obra de lliureeleccció. Amb la interpretació d’aquesta obra jaaconseguírem un primer premi i Menció d’Honor en lasecció “especial B” del Certamen de València el 13 dejuliol de 1990 baix la direcció de D. Joaquín Vidal. Seràque ens dona sort?

La resta de bandes participants a la primera seccióquedaren classificades de la següent manera: l’AgrupaciónMusical de Beniaján (Múrcia) obtingué el segón premi, labanda del Centro Musical Paternense de Paterna el terceri l’Agrupación Musical Juvenil de Cabezo de Torres (Mur-cia) quedà en últim lloc.

A més de pel jurat, l’excelent nivell demostrat pelsnostres músics va ser reconegut fins i tot per la resta deles bandes participants. En concret directius de la bandade Paterna i de la de Cabezo de Torres reconegueren algrup de músics de Guadassuar que es quedaren a Múrciaper a recuperar el saxo baríton perdut, entre els que setrobava el cronista, que la concesió del primer premi haviaestat indiscutible. Cosa estranya cal dir, doncs la passiósol cegar en aquestos casos l’objectivitat.

L’esforç va valdre la pena.

Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

4

De dalt a baix: un grup de músics després de l’actuació i esperantque acabaren la resta de bandes, acompanyats del seguidor mésjove que ens va acompanyar. Un moment de la celebració, ja al Man-chego de Guadassuar, amb Ximo fent una de les seues actuacionslíriques. Un altre moment de la celebració, amb part del Fondo Fairy enprimer plànol. (Fotos Múrcia: Salvador Colomer. Fotos Guadassuar:Leopoldo Vidal)

CRÒNICA DES DE DINSClar és que el principal objectiu de la banda no

és concursar. Però guanyar és una manera de re-compensar el treball fet. Total feia dotze anys queno es guanyava a un certamen. Molts músics nosabien qué era guanyar, els més joves, i espreguntaven “ara què es fa?”, “què es fa quan esguanya un certamen?”. Prompte ho saberen. Cantsi rises per Múrcia en saber la notícia. Passacarrerdel Musical al Manchego on l’Ajuntament teniapreparat un detall. I després altre passacarrer ambpocs músics (dos bombardins) i molts cantants (iun solista) fins l’MV que estava esperant-nos: elshavien avisat per telèfon. Una vegada allí, festeta,com sempre amb músics i músiques mesclatsde totes les edats. Alguns dels més “majors” (elsde 30 a 40) els sabia mal anar-se’n per si de cases tardava 12 anys més i el pròxim el celebravenamb els fills. I aguantaren.

Al final ja ningú recordava el baríton i la jaquetade Ximo cassalla que s’havien quedat a Múrcia,ni a Fernando i Moisés que havien vingut correntde Barcelona i Paco des de Madrid, ni elsentrepans que ens haviem menjat (qué nets elsmúsics: cap paper a terra!), ni la pel·lícula deSwatzenaguer, ni... que és el que s’haguerarecordat en cas de no guanyar.

Juan Bta. Boïls

REVISTA DE LA

societat musical

5

REVISTA DE LA

societat musical

6

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

NOVEMBRE-DESEMBRE 2002 GENER 2003

• CERTAMEN DE MÚRCIA. Dissabte9 de novembre, Teatre Romea(Múrcia), 20 h.

Pocs pensaven quan féiem el passacarrer pel centre de laciutat interpretant Coplas Murcianas que el primer premivindria cap a casa, i és que quasi ens havíem acostumat aperdre (moltes vegades injustament). Per això, així i quel’obra obligada eixí brodada i la lliure també molt bé, vapillar desprevinguts a molts músics que ni entraren al teatreal final a escoltar els premis.

• CONCERT DE SANTA CECÍLIA.Diumenge, 1 de desembre,Auditori, 12 h.

Per a celebrar la festivitat de la patrona, la Societat Musi-cal programà un concert conjunt de l’Orquestra i de la Bandacom ja s’havia fer alguns anys enrere. A destacar lainterpretació de La creació del món de Milhaud per part del’orquestra, i l’emocionant Cavalleria lleugera per part dela banda.

• CONCERT DE LA BANDA JOVE ICONJUNT CORAL.Dissabte 14 dedesembre, Auditori,19.30 h.

Primer, els alumnes de Conjunt Coralinterpretaren unes quantes cançonsdirigits per Lourdes (“Castells del cor”,deia el programa). Després, la BandaJove, que acabà la seua actuació amb laparticipació (amb cant i coreografia) delsmés menuts de l’Escola, els d’iniciació.

• CONCERT DEL SOCI. Dissabte 21de desembre, Auditori, 19.30 h.

Una primera part amb obres “clàssiques” (de les de tota lavida), dedicada als músics més majors, als ex-músics quesempre estan ahí, i una segona amb la participació de noud’un nombrós grup de xiquets de l’Escola interpretantnadales junt a la Banda.

• FELICITACIÓ NADALENCA.Dimecres 25 de desembre, PlaçaMajor, 12.45 h.

Amb millor oratge que l’any anterior, la Banda oferí AteneoMusical, la polca Trisch-Trasch, la Marxa Radetzki iRafelguaraf.

Quintet de corda.Concert de Nadal,Catòlic 26 de desembre.

Foto Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

7

• CONCERT DE NADAL.Dijous 26 de desembre,Catòlic, 20 h.

En el ja tradicional concert de cambra participarenenguany flauta i guitarra (pare i filla), un moltjove quintet de metall, un altre quintet de metallun poc menys jove, dos marimbes, dos clarinets,clarinet i fagot (dos germans), quintet de corda,i finalment un grup de metall que no era cap delsanteriors. De bis hi hagueren nadalesinterpretades pels tres grups de metall junts.

• CONCERT DE FIRA DE LABANDA JOVE. Dissabte 25de gener, Auditori, 19.30 h.

Un concert de música festera en plenes festesde la fira. S’interpretaren passos dobles, imarxes cristianes i mores. Dos músics feren depresentadors (quins comentaris els d’ell!!), i altres trestocaren, per primera vegada en concert, la dolçaina endos de les marxes mores.

• GRAVACIÓ PER A EDITORIALPILES. 30 i 31 de gener i 1 i 4 defebrer.

La segona meitatdel disc per al’editorial Piles quela Banda començàa gravar en octubres’acabà ara. Esgravaren tresobres: Sugeren-cias de A. PérezPerelló, Polifemod’Andrés Valero(que vingué a lagravació), iValhalla de PacoZacarés (quetambé estava). Sien octubre dosdies fou esgotador,ara, quatre, fou eldoble d’esgotador.

Dúo de clarinets.Concert de Nadal, Catòlic 26 de desembre.

Foto Salvador Colomer

Concert de la Banda Jove i els més menuts de tots.Quí canta més fort el director o els xiquets?

Auditori Municipal, 14 de desembre.Foto Manel Barrios

REVISTA DE LA

societat musical

8

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesNOVETATS EN LAREVISTA

Com podeu comprovar a la primerapàgina, a partir d’aquesta revista laseua edició serà quadrimestral és adir que eixirà solament tres vegadesa l’any. Hem comprovat que no hihavia temps i contingut suficient pera fer-ne una a setembre i una altra anovembre.Altra novetat és el correu electrònicque té la revista i al que podreu en-viar les vostres col·laboracions si usanimeu. És la següent:guadamusical@hotmail.com.

AL MESTALLAPer fi la Banda ha anat a un partit

a Mestalla després d’una llarguíssimai incomprensible espera (per allí hapassat ja totes les bandes del mónabans de la de Guadassuar). Fou elpassat 11 de gener. En principi elpartit que ens havien assignat no eraatractiu: la Reial Societat, però va iresulta que en eixe moment era ellíder i equip revelació de l’any. Iretransmés en directe per lestelevisions autonòmiques.

El més destacable fou elintensíssim fred que feia eixe dia. Amés, molta emoció per vore elsjugadors de molt prop mentre féiemla desfilada inicial i ells escalfaven.En negatiu, la mala formació de laBanda mentre desfilava, segons ens han dit alguns que hoveien des de la grada, és a dir, igual de mal que en lesprocessons però ara ens veien des de dalt. Agrair tambéels nombrosos aficionats de Guadassuar, que al pas de labanda es feien veure, s’alçaven i movien la bufanda, alçavenels braços...

Després, als mitjans de comunicació, res de res. Tantesvegades que ix la foto de la banda al periòdic del diasegüent, i només aparegué al Súper Deporte, una de llunyi una de prop. En quan a la tele, un primer plànol de Rikien el previ al partit, i plànols de lluny a l’inici del mateix. Elmés destacable va ocórrer el dilluns al programa El día

después de Canal +. En el reportatge del partit en clauhumorística nomenaren la Banda en el moment en el queix la Reial Societat, intenten fer-se la foto i al no haverfotògraf, se’n van. La frase textual fou: “No estaban paratonterias. No estaban para perder el tiempo y después desaludar se dan la vuelta y la banda les molesta... Paso dela foto. Ni siquiera se hicieron la foto de equipo”.

Per cert, si veieu a càmera lenta el breu moment enque ix la banda, veureu com Leo trau el cap i mira a lacàmera com si ho sabera.

Mestalla, 11 de gener. Fotos Salvador Ribes

REVISTA DE LA

societat musical

9

LA BANDA A LA RÀDIODos ocasions hem tingut últimament d’escoltar la Bandaa un programa de ràdio. Primer, el dissabte 23 de novembrela 97.7 va oferir un extens programa de 2 hores de duracióon es va fer un repàs a tots els certamens que ha acudit laBanda des de 1983, a més d’entrevistes als Pacos, etc.La segona ocasió fou el diumenge 19 de gener en LP ràdio

MÚSICS DE GUADASSUAR,PEL MÓN

Durant les setmanes anteriors al certamen de Múrcia,Fernando Oriola i Moisés, els dos components del’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu de Barcelonaparticiparen en el muntatge de Don Giovanni de Mozart.Per eixa raó el mateix dia del certamen hagueren de fer-seun passeig Barcelona-Múrcia en acabar al migdia.També, Paula Marqués, que fou cridada a l’inici de tempo-rada per l’Orquestra de Castella Lleó per a un concert, haanat enllaçant-los i ha estat allí, a Valladolid, fins que haenllaçant amb un contracte a Mallorca amb l’Orquestra deles Illes Balears. Diu que a mallorca fa millor oratge, hi haplatja per a l’estiu que ja s’arrima i te altres interessos queno fa falta comentar ací.

BONA IDEAFelicitar a l’autor de la idea de fer torrà de carn per alsmúsics abans la Repartició de la Carn. Tants anys i aningú se li havia ocorregut.

CURIOSITATSEl passat 30 de novembre actuà al Palau de la Música deValència l’Orquestra de l’Opera de Viena amb Seiji Ozawade director. Un dels millors concerts que s’han fet mai alPalau (sense exagerar). Com que pareix ser que moltíssimpúblic no sabia que era la mateixa orquestra que laFilharmònica de Viena (la dels concerts de Strauss del 1de gener) i que canvia de nom segons en l’edifici en queactua (l’Òpera o el Musikverein), es quedaren disponiblesnombroses entrades fins última hora. Així que concretament24 persones de Guadassuar pogueren assistir i escoltaríntegra Salomé de R. Strauss.

BANDA DE PILESLa Banda de Piles, la de Sam, també va assistir al Certa-men de Múrcia dos dies abans que la de Guadassuar, aparticipar en una altra secció. Després, en el sopar delssocis del dia 21 de desembre comptarem amb la presènciad’un nombrós grup de músics d’aquella banda.

RECTIFICACIONSCom ja és habitual, rectificacions al número anterior de laRevista. Tant la data de la portada (20-11-02), com la de lagravació per a Piles (18 i 19) no eren de novembre, queencara no havia arribat, sinó d’octubre.

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaVIVA LA BANDAPlaza MayorRNE. RTVE-Música. 2002

El present disc conté música extreta de les actuacions alPalau de la Música de València amb motiu del IIIr Cicle deconcerts de RNE.A més de Gloses II del mestre Amando Blanquer, interpretatper la nostra banda, podrem escoltar a les bandes delCentre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, AteneuMusical i Cultural d’Albalat de la Ribera, Unión Musical deSoneja, Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí,Unió Musi-cal de Muro, Unió Musical de Torrent i la Lira Carcaixentina.

REVISTA DE LA

societat musical

10

Santa Cecília 2002Pareix mentida, però ja ha passat un any!! Era el

que deien alguns, i altres ho pensaven.Repetició de la jugada. Una vegada més i ja no

recordem quants anys té aquesta tradició, sopar alCatòlic la vespra de Santa Cecília amb més gent quealtres anys: 32 músics, entre ells sis xiques, encaraque alguns arribaren tard i altres que se’n anarenprompte. En acabar de sopar, tinguérem una sorpresaanònima: ens feren arribar a la taula carabassa torradaamb un paper escrit: “Se’n recordeu? Que no acabe alsostre”; molts de la taula no sabien a què es referia,algun dia ho explicarem. Després, passacarrer des dela plaça al carrer Sta. Cecília on enguany ja viuen dosmúsics, que no tenien la “picaeta” preparada. Esperemque en properes ocasions siguen més previsors. O noels deixarem entrar al sopar. Allí com sempre cantàreml’himne i els gojos a Santa Cecília i els més durs (oque no havien de matinar) continuaren la festa a l’MV.

*******

Divendres 22, el mateix dia de Santa Cecília,passacarrer, missa a l’església (enguany canvià res-pecte a on es feia els últims anys, que era a l’ermita),cant de l’himne i gojos (amb altre director diferent al’any passat, com en els concerts d’any nou a Viena),i processó fins el musical.

Després, com és habitual a quasi totes lescelebracions dels múiscs, sopar de cova a casa dePaco. Com sempre, cants (enguany molt atrevits) en-tre el fondos, sobretot el fairy, que tot el que no haviacontestat en estiu ho contestà ara. També el licor deColo, que en aquesta ocassió va ser de Morella. Al’habitual xaranga, formada com sempre pels que mésganes tenen de tocar, s’afegí enguany la última revelacióen animació: Ximo D. L. N. amb els seus cants. Elspremis Ceci’s 2002 (veure pàgina següent) que cadaany són més esperats, no defraudaren per la seuaoriginalitat. Per a acabar amb el ball general (enguany

En aquesta pàgina i de dalt a baix:dos moments del sopar de lavespra: al Catòlic i al carrer deSanta Cecília i els músics majors alsopar oficial el dia de la festa.

REVISTA DE LA

societat musical

11

PREMIS CECI’S 2002Com ja és quasi tradicional els últims anys, en acabar el sopar de cova de Santa Cecília s’entregaren els premis “Ceci’s2002” a les persones que més mèrits havien acumulat últimament. Enguany el jurat el formaren un representant de cadacanal de televisió, per tant, a canvi de la aportació econòmica, cada un dels premis portava un nom de programatelevisiu. Els guardonat foren:

-PREMI “MÉDICO DE FAMÍLIA” a Salvador Oriola (pare),que fa consultes inclòs en els assajos.-PREMI “OPERACIÓN TRIUNFO MERESCUT” a la ban-da, perquè ja era hora que foren justos en un certamen.-PREMI “DAVID BISBAL” a Ximo Alonso, per les seuescançons del dia del Certamen de Múrcia.-PREMI “QUIEN SABE DÓNDE” a Carlos Mellado queno sabia quina banda s’havia emportat el baríton de Múrcia(i no era la de Guadassuar).-PREMI “INVESTIGACIÓ TV” a Ximo casalla, per perdrela jaqueta a Múrcia i no parar fins trobar-la.-PREMI “SABER Y GANAR” a Paco Zacarés, pel premiobtingut a Múrcia (ja era hora!).-PREMI “ÉL Y ELLA” a Luis i Olga (i que siguen moltfeliços).-PREMI “BABALÀ” a Sílvia i Ariadna Polanco, NeusPérez, Lola Gimeno, Salvador Colomer jr, Sara Mar-qués, Irene Signes... i els que vindran, que ja acudeixena les paelles i van eixint a la revista.-PREMI “A VISTA DE PÁJARO” a Salvador Colomer,

per les fotos aèries des de dalt l’escala (en posició perillosa)durant l’última paella.-PREMI “PASAPALABRA” a Anna Bonet i ZaidaGinestar, per xerrar més que ningú en els assajos de labanda.-PREMI “SABOR A TI” a Xaua, per les degustacions d’alli oli durant els assajos de la banda.-PREMI “LA CASA DE BÁRBARA” a Vicent ”el roig” iPaco Gimeno, per les paelles que ens brinden últimament.-PREMI “GRAN HERMANO” a Gustavo Canet, per a que eldeixen eixir un poc més i no es torne boig de tant estudiar.-PREMI “CADA CANCIÓN UN RECUERDO” a Riki, per noparar ni un segon de tocar dalt l’autobús des de Múrcia aGuadassuar.-PREMI “QUEDA’T AMB MI” a .Bernat, perquè sempre ixl’últim de tots els llocs, sobretot si hi ha festa.-PREMI “AL SALIR DE CLASE” al tio Fernando, per laseua llavor al musical.-PREMI “MINUT A MINUT” al tio Antonio Noguera, perno fallar mai a cap assaig i arribar sempre el primer.

Un moment de l’animació psterioral sopar el dia de la festa. Si

voleu veure una foto dels premis,acudiu al Fosquibrut.

preparat pel DJ del Richi, Enric), i el colofó(quina gran idea) de traure, ben avançadala nit, un sac de rolls de paper de WC per aque empapara tot el que hi havia per terra,i que al mateix temps va servir per a posaren marxa la imaginació dels presents enveure qui aconseguia la disfressa més ori-ginal amb el paper: mòmies, rectors...papers al ventilador... I què poc costà eldia següent de netejar el local!

REVISTA DE LA

societat musical

12

Banda JoveBanda JoveBanda JoveBanda JoveBanda JovePAELLA i II CAMPIONAT DE FUTBET

El matí del passat dia 3 de desembre els membres dela Banda Jove celebraren el tradicional Campionat de futbeten el qual participaren 10 equips. Els noms dels equips,escollits entre els pasdobles i cançons de moda, foren elssegüents: Pepita Creus, La faba de Ricardo, F.C. Barceló(Pérez), Agüero, El Surdo, Rafelguaraf, Paquito elChocolatero, Xubuch, Fet a posta i Mola mazo.

El campionat començà amb la realització d’una lliguetaen la qual s’enfrontaren tots els equips, passant desprésa les semifinals. Foren molt disputades entre Agüero iXubuch, i Mola mazo i el Surdo, donant pas a la final entreAgüero capitanejat per la seua portera M. Jesús i el Surdocapitanejat per Dj. Enric. La victòria fou a la fi per al modestconjunt d’Enric, El SURDO.

Com en tot bon Campionat ocorregué alguna que altraanècdota, encara que sols esmentarem les polèmiquesdecisions d’algun arbitre i la bona actuació d’Oriola.

El resultat creà polèmica a la fi del campionat. Si usfixeu un poc podreu observar que el nom de l’equipguanyador té una relació molt directa amb Oriola, àrbitredel campionat, per tant els altres equips no quedaren moltconvençuts pel triomf. En canvi, el capità (Enric) en la rodade premsa a Ràdio Guadassuar assegurà que els partits icampionats es guanyen en el rectangle de joc i no en elsdespatxos ni buscant excuses.

A les grades també hi hagueren seguidorsincondicionals com és el cas de Joaquín de la noche (Ximoof the Night!!) que es mostrava altament nerviós quan hihavia algun contraatac per part de l’equip contrari o algunpenal en contra de l’equip de la seua germana M. Jesús,ja que ell no podia fer res al patir una greu lesió per unajugada desafortunada en un amistós contra Alfred i susmuchachos, equip representatiu dels músics actualmentdurant les 24 hores de l’estiu esportiu. Joaquín es mostravaa tot hora animant la seva germana que no té ni punt de

comparació amb mítics porters de la història comOtxotorena, Arconada, Higuita o Sempere.

Per últim, referent al campionat, el comité de festes(festers de Sant Vicent d’este any) vol agrair la presènciad’un veterà jugador amb moltíssima historia i sobretot his-tories, que ja no esta per a estos trots: «XAUA, La veteraniaes un grau (i no el del Capri)».

Després, per a reposar forces hi hagué paella, que en-cara és més tradicional i millor per a molts membres de labanda. Cal assenyalar que ningú en l’història de les paelleshavia fet una tant ràpida com Bernat, que va coure l’arròsen deu minuts —Bernat!!!, Que no era a vore qui la feiamés ràpida, sinó amb millor qualitat. Aaaaiiiiiii!!!! poc a poc—. En finalitzar la paella i per a postres fou l’entrega tradicio-nal de premis al millor equip, màxim golejador/a, millorporter/a, etc... a més a més per primera vegada l’eleccióde Miss i Mister Banda Jove. Com a Miss fou elegida Inmai Mister fou Joaquín de la Noche. També obtingueren premiInma, que repetia, a la persona més simpàtica, Zaida elcul més bonic i Xaueta juntament amb Dani «el sam» alsulls més bonics i XAUA a la persona més interessant;(XAUA, Te volem!!!)

Amb esta cerimònia finalitzà el campionat i paella de laBanda Jove. Els directors volen donar les gràcies a XAUA,M. Angeles (dona del president) i Bernat Sentamans per laseua col·laboració tant per a fer les paelles com per acomprar el preparatiu de la paella.

FINS L’ALTRA!!!!, que no passe molt de temps.

Salva Oriola i Francisco Gimeno

Dos moments de la festa posterior a la paella:la condemna al director davant els músics.Reconegueu a algú de la foto de la dreta?

(fotos Josep Ribes)

REVISTA DE LA

societat musical

13

Faristol

Compositor francés de músicaavantguardista i innovadora. De parefrancés i mare basca. Va estudiar enel conservatori de París des dels 14anys. El seu estil, allunyat del tradi-cional, va impedir que elseleccionaren per a la convocatòriadel Premi de Roma en 1905, la qualcosa va provocar la dimissió del di-rector del conservatori de París. Aprincipis del segle XX, ja eraconsiderat com un excel·lent com-positor.La primera guerra mundial i la mort desa mare en 1917 van fer que deixara decompondre durant diversos anys. Peròposteriorment va continuar la seua la-bor artística, i va realitzar gires per Eu-ropa, Estats Units i Canadà. Als anysvint la col·laboració de Ravel ambGershwin va exercir una forta influènciaen ambdós compositors.Va morir en 1937 als 62 anys, a conseqüència d’unaoperació cerebral efectuada per a pal·liar les seqüeles d’ungreu accident de trànsit que va sofrir a París en 1932.L’impressionisme de Ravel s’aprecia especialment en lessuites per a piano Miroirs (Espills), Gaspar de la nit i en laRapsòdia espanyola per a orquestra. El seu gran talentper a evocar èpoques passades es posa de manifest enobres com la Pavana per a una infanta difunta i La tombade Couperin, composicions totes elles per a piano queposteriorment van ser orquestrades. El seu classicismes’aprecia en l’obra per a piano Jocs d’aigua i obres decambra posteriors. Entre l’obra escènica de Ravel cal ci-tar les òperes L’hora espanyola i El xiquet i els sortilegis.

BANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABolero,Bolero,Bolero,Bolero,Bolero,de Maurice Ravelde Maurice Ravelde Maurice Ravelde Maurice Ravelde Maurice Ravel

El Bolero naix de la combinacióde dos trets molt característics deRavel: la seua peresa a l’hora de po-sar-se a escriure i la seua passió pormarcar-se reptes y superar-los.

A l’estiu de 1928 la cèlebreballarina Ida Rubinstein encarregà aRavel la música per a un ballet, detema espanyol. Al París de l’èpocaaquest terme tenia connotacionsexòtiques: vius colors, intensosritmes, ambientació que remetia auna Andalusia mítica barrejada ambfolklore flamenc.

En un primer moment Ravelpensà en instrumentar la pianísticaIbèria d’Albèniz, fet que haguéssuposat un èxit assegurat, amb elsprecedents de la impressionantinstrumentació dels Quadres d’una

exposició, de Mussorgski, peròdesestimà la idea. S’embarcà amb elrepte de compondre una obra i creà unade les obres més conegudes iespectaculars del repertori simfònic.

Analitzant breument l’obra, el ritmedel bolero del segle XVIII, que nodeixarem mai d’escoltar al llarg de tota

l’obra en ostinato a càrrec de la caixa (ens podem imagi-nar el repic de les castanyoles), marca el fil conductor detota l’obra. D’altra banda un segon ostinato, en pizzicato,marca la pulsació i acompanyen les melodies.

Amb aquesta base rítmica ens presenta també dos te-mes. El primer elegant i sensual i el segon rítmic i desafiant.Al llarg dels aproximadament dèsset minuts que dura l’obra,seran exposats per diferents instruments tant a solo com encombinació, culminant aquest gran crescendo (tal i com hodefineix el propi Ravel) en un clímax espectacular.

El Bolero es va estrenar a París en 1928 amb el subtítolde “poema coreogràfic per a orquestra, dirigit pel propicompositor. Aviat es va desprendre de la coreografiaconvertint-se en una obra clau del repertori simfònic.

REVISTA DE LA

societat musical

14

L’AUTORAndrés Valero va nàixer a Silla l’any

1973 i realitzà la seva carrera alsconservatoris superiors de València iMúrcia, en les quals obtingué les titulacionssuperiors de trompeta, piano, composiciói instrumentació, contrapunt, fuga iharmonia. Ha aconseguit tres mencionshonorífiques al Conservatori Superior deValència, el 3er.premi del 2º Concurs demúsica de cambra de l’associació IsaacAlbéniz de Múrcia i el primer premi delconcurs Internacional de composició co-ral “Ciudad de la Laguna”. En l’actualitat faestudis superiors de composició, musicologia i direcció co-ral al Conservatori superior de música de València amb elsprofessors R. Ramos, J.M. Vives i E. Cifre.

POLIFEMOAquesta obra, una de les que ha gravat la nostra banda

a l’últim disc, està inspirada en el mite de POLIFEMO, undels més antics que coneix la humanitat. Al segle XVI iXVII fou un dels temes predilectes per a molts poetesitalians i espanyols.

Anem ara a explicar la història queens conta l’autor amb música: En pri-mer lloc observem una panoràmica dela meravellosa costa siciliana (sudd’Itàlia), lloc en el que es desenvolupal’acció. De seguida capta la nostraatenció un punt entre el paisatge, estracta de la morada del cíclop. És unacova freda, obscura i misteriosa. Al’interior es troba el gegant d’un sol ull,que apareix feroçment donant fortesxafades, tocant la seva gran zanponya,fent gal·la de la seva grotescadeformitat. Però la desagradableimpressió que primerament ensprodueix Polifem, dona pas a la ternu-ra dels sentiments amorosos que elnostre protagonista professa cap a labella Galatea. Un amor no correspost

que transformarà la ternura en terribles cels i un odi mortalque acabarà amb la vida del pastor Acis, brutalmentassassinat per l’amant despitat. La tragèdia s’ha consumat,no obstant l’amor, el vertader amor que unix les ànimes d’Acisi Galatea va a triomfar immortalment, ja que la sang escam-pada es convertida, per gràcia divina, en aigua d’una fontque no s’acabarà mai.

BANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICABANDA DE MÚSICAPolifemo,Polifemo,Polifemo,Polifemo,Polifemo,d’Andrés Valerod’Andrés Valerod’Andrés Valerod’Andrés Valerod’Andrés Valero

Zelenka (1679-1745) és en l’actualitat un compositortotalment desconegut. Txec d’origen, treballà la major partde la seua vida a Dresde, primer com a contrabaixista a lacort, i després d’un viatge per Itàlia, com a mestre decapella responsable de la música sacra. En el seu tempsfou admirat per Bach i per Telemann, sobretot per la seuamaestria contrapuntística. És autor tant de música religio-sa com instrumental.

Hipocondria és una obra instrumental escrita en 1723.Començant pel títol tan inusual, tota la resta tampocs’adapta massa al que és convencional en l’època. Enca-ra que comença de manera majestuosa, com una obertu-ra francesa, i és seguit d’una fuga, notarem de seguidaque harmònicament, rítmicament o en quan als intervalsque sonen, no és una obra que podríem incloure dins elbarroc convencional, fent ús de canvis inesperats quesorprenen l’oient, possiblement molt adequats per atransmetre el significat del títol a qui escolta.

ORQUESTRA DE CAMBRAORQUESTRA DE CAMBRAORQUESTRA DE CAMBRAORQUESTRA DE CAMBRAORQUESTRA DE CAMBRAHipocondria,Hipocondria,Hipocondria,Hipocondria,Hipocondria,de Jan Dismas Zelenkade Jan Dismas Zelenkade Jan Dismas Zelenkade Jan Dismas Zelenkade Jan Dismas Zelenka

REVISTA DE LA

societat musical

15

CARRERS MUSICALS de GUADASSUAR

CARRERdel MESTRE

LLORENÇ RUIZ

CARRER MESTRE LLORENÇ RUIZ

El carrer Mestre Llorenç Ruiz és, segons el plànol urbàde Guadassuar, la via pública que s’estén des de la plaçaReginaldo Barberá al carrer les Escoles. L’Ajuntament deGuadassuar, en sessió del Ple del 26 de novembre de1992 acordà dedicar este carrer al mestre Ruiz. Manca derètol. La seua curta longitud, on no més que hi ha portelles,sembla més prompte una travessia.

Hi hagué altra ocasió en què ja es pretengué exaltar lamemòria del insigne músic i poeta guadassuarenc quan el26 d’agost de 1926 la Corporació Municipal, a propostadel director de la “Banda de Música Municipal Victoria”José Beltrán Osca, acordà canviar el títol del “Carrer Alzira”per “Carrer del mestre Llorenç Ruiz”..

Per oblit, demora o avatars polítics tampoc s’arribà acol·locar la placa, i en produir-se un canvi general de nomsde carrers l’any 1931, al “Carrer Alzira” se li donà el títol de“Carrer Echegaray”, després el 1939 “Carrer GeneralSanjurjo”. El 1979 tornà al seu antic topònim “Carrer Alzira”.

NOTA BIOGRÀFICALLORENÇ RUIZ OSCA (1851-1897)

Mestre d’escola que deixà en el seu pobleempremtes indelebles. Fundà una banda de músicai fomentà entre els seus veïns l’admiració per la cul-tura musical.

Nasqué a Guadassuar el 24 de febrer de 1851. Son

pare, Lorenzo Ruiz Arlandis, home culte i un dels secretarismés competents que ha tingut l’Ajuntament de Guadassuar,procurà estimular al seu fill en l’estudi, per el qual es revelàamb excel·lents aptituds..

De xiquet sentí gran afició per la música i als 8 anysingressà en el cor de l’església on també cantava son pare.Rebé lliçons de solfeig, orgue i altres coneixementsmusicals dels organistes de la parròquia Vicent Montalvài Joaquim Roig Barberà, el quals foren, a més, directors,successivament, de la banda de música anomenadaCompanyia Filharmònica d’Instruments Militars deGuadassuar.

Estudià amb aprofitament la carrera del Magisteri i en1872 inicià la seua vocació docent com a interí en l’Escolade Xiquets de Sumacàrcer i després, el 1873, a Sollana.Guanyà les oposicions i ingressà en l’escalafó del Magisteril’any 1875, ocupant la plaça de mestre de Canet lo Roig,amb el sou anual de 825 pts. En 1877 passà a Faura, onfomentà l’estudi de la música entre els seus deixebles:solfeig, cant i instruments musicals i fundà una banda demúsica juvenil que adoptà el títol de Joventut Musical.

A l’any següent, se li brindà una permuta per atraslladar-se a l’Alcúdia de Carlet, població pròxima al seupoble natal. El 1885 passà a Guadassuar i no més prenguépossessió de l’Escola de Xiquets, inicià la tasca de formaruna banda de música entre els seus deixebles, com jahavia aconseguit, amb èxit, a Faura.

La nova agrupació, composta de 45 músics, es presentàuns anys després en la festa de Santa Cecília, amb ladenominació de Societat Filharmònica Santa Cecília deGuadassuar. Assajaven per les nits a la llum dels quin-

REVISTA DE LA

societat musical

16

qués, perquè a Guadassuar no arribà l’energia elèctricafins a 1896, i cada músic abonava dos cèntims, per assaig,per a les despeses d’enllumenat.

En créixer estos xiquets i perfeccionar la seua qualitatartística arribaren a rivalitzar amb l’altra banda que haviaen el poble, Ateneu Musical de Guadassuar, conegudaper la “música vella“, la qual dirigia el mestre FranciscoSebastian Roig Torres.

El mestre Ruiz mostrà,també, enginy i fàcil gràciaper a la composició poètica.Escrivia la lletra i música deles seues obres. Componguémisses, motets, himnes,nadales, cants infantils, pe-ces de teatre, passodobles,marxes de processó, etc.Era expert en la transcripciód’orquestra per a banda. Laseua obra es troba inclosaen la Biblioteca deCompositors Valencianos del’Ajuntament de València quefundà el jesuïta P. Tena.

Morí el 1897, als 46 anysd’edat, en la plenitud de laseua capacitat educadora iuna prova de la gran estimaque se li tènia va ser que enel seu enterrament, malgratla rivalitat existent,assistiren les dos bandes demúsica de Guadassuar, la“vella” Ateneu Musical i la“nova” Filharmònica SantaCecília.

La memòria de l’il·lustremestre es manté aGuadassuar per la CoralPolifònica Llorenç Ruiz, d’altnivell artístic, fundada el1996 sota la direcció deDiego Ramón i Lluch.Actualment la dirigix PepeLluis Sanchis Camarasa.

Anècdota: Elpasdoble “Agàrralo del rabo”.

Entre les dos bandes existents a Guadassuar a finalsdel segle XIX, la “vella”, Ateneu Musical i la “nova”, SocietatFilharmònica Santa Cecília, existia certa rivalitat. Elsmúsics de la Filharmònica es sentien un poc ressentitsde l’Ateneu perquè alguns dels seus components elsmenyspreaven com a xiquets immadurs.

El dia de Nadal ambdós bandes havien d’estrenar unpasdoble a la porta de l’església, quan acabara la missamajor.

Els músics de l’Ateneu assajaven un pasdoble,compost pel seu director Francisco Roig, en una casadels afores del poble perquè no transcendira. El mestrede la Filharmónica Llorenç Ruiz ho sentí casualment i

des d’una altra casa delveïnat. portà al pentagramala composició del mestreRoig, amb l’objected’assajar-ho en la seuapròpia banda i sorprendrea l’Ateneu.

Arribà Nadal i la bandade l’Ateneu actuà en pri-mer lloc interpretant lacomposició del seumestre, pasdoble de gransolera, amb un trio en quèel clarinet lluïa les seueshabilitats i deixavabocabadats alguns oients.El final va ser apoteòsicamb un impressionant fortdel metall.

El públic aplaudíllargament a la banda del’Ateneu i un dels seusmúsics, emocionat perl’èxit, li cridà al mestre del’altra banda: “¡Agàrralo delrabo!“.

Arribà el torn per a ac-tuar la Filharmònica idavant la sorpresa detothom, tocà el mateix pa-sodoble que havien plagiatdel mestre de l’Ateneu,amb tan bona sonoritat iqualitat d’interpretació, queagradà i feu aplaudir almateix autor, aconseguintdemostrar que els músicsde la Filharmònica ja noeren uns mocosos i podiencompetir amb els veteransde l’Ateneu.

Este pasdoble quedà batejat, des de aleshores, ambel nom “Agàrralo del rabo”.

Agustin Roig Barrios

REVISTA DE LA

societat musical

17

··· FITXER 1983···Si no estem mal informats, en l’estiu de 1983 entraren

en la banda cinc clarinetistes. Concretament eren JosepRibes Villalba, Ino Signes Barberà, Fèlix Martín Tello, GemaEsteve Colomina, Raquel Polanco Olmos.

I com que no tenim foto anem a il·lustrar l’any parlantde Certàmens guanyats. Ara que ja feia anys que no enguanyàvem cap podem recor-dar que fa 20 anys ja en feiamolts que la nostra banda noacudia al certamen deValència, que tenia caràcter In-

ternacional per primera vegada. A més del primer premi,s’obtingué una placa per haver obtingut la millor puntuacióde totes les seccions. S’interpretà com a obra obligadaDanses Alacantines de Bernat Adam Ferrero, i com a lliureSicània de Rafael Talens. Es classificaren després i perordre la Banda de Sagunt, Kaalheide-Kerkrade (Holanda) iWadkirch Breisgau (Alemanya).

REVISTA DE LA societat musical

Dissabte 23 de febrer / Auditori-Cinema de la Societat Musical “La Lira

Ampostina” (Amposta), 22.30 h. / “Amposta de banda a banda” 1a Edició Rochester University Colas Breugnon Valhalla

Lluna Mediterrània Gloses II La Santa Espina bis: La Santa Espina Guadasuarense

Diumenge 28 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Joaquim Urquizú Castellà La reina mora Theatre Music

Pique Dame Vitalian Zapateado (Sarasate)

Diumenge 2 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus El paseíllo La corte de Granada (I, II, III i IV) Toccata y Batalla Imperial Es xopà... hasta la Moma

Dilluns 5 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert del Crist Gerona Una nit a la muntanya pelada Music for a festival

Dunia Piris Festive Overture Capritx italià

Divendres 16 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La Revoltosa Suite de Jazz núm. 2 Una nit a la muntanya pelada

Trombons braus Camino Real Music for a festival El gato montés Ximo España cañí El surdo El moro del sinc Sant Roc Guadasuarense

Dimarts 8 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Consuelín Escolástica Una nit a la muntanya pelada Armando Serra

Coplas murcianas En la quinta del sordo Himne de la Comunitat Valenciana Guadasuarense

Dissabte 9 novembre / Teatro de Romea (Múrcia), 20 h. / XII Certamen Nacional de Bandas de Música Ciudad de Murcia

(CENTRO MUSICAL PATERNENSE de PATERNA)

(AGRUPACIÓN MUSICAL JUVENIL de CABEZO DE TORRES)

Una nit a la muntanya pelada En la quinta del sordo

(AGRUPACIÓN MUSICAL

de BENIAJÁN) Diumenge 1 desembre / Auditori, 12 h / Concert de Sta. Cecília

(ORQUESTRA DE CAMBRA) Consuelín Escolástica Cavalleria lleugera Valhalla

Dissabte 21 desembre / Auditori, 19.30 h. / Homenatge als socis Una noche en Granada El caserío ¡Viva Navarra!

Fum, fum, fum Christmas Bonanza (núm. 1 i 3) Recordando la navidad

18

REVISTA DE LA

societat musical

19

Opinió

El buit d’una presènciaQuantes vegades ens hem trobat soles enmig d’una

gran massa de gent. Quantes vegades llancem un critdavant algú que no ens vol escoltar. La sensació de buitque ens arrosega ens fa aminorar l’esperança de canvi. Ales nostres bandes aquesta sensació esdevé un fastigósesvoranc que cal tractar i resoldre amb cura i treball.

Fa unes setmanes vaig tenir un concert amb la meuabanda a Alacant. Aquest s’enmarcava dins un programad’actuacions programat per diferents organismes públics iprivats. La data del concert va ser consensuada uns mesosabans i el programa del mateix fou enviat amb tressetmanes d’antelació, tal i com ens ho varen sol·licitar.Una vegada hi érem a l’auditori on anàvem tocar, vàrempreguntar pels programes de ma a una senyoreta que hihavia a recepció. Malauradament ella no en sabia res alrespecte. En entrar a la sala l’encarregat de la mateixaens acompanyà on hi eren les cadires per a que els músicsles portaren a l’escenari i ells mateix el muntaren. Desprésde fer una prova acústica un directiu de la institució on hiérem em vingué a buscar. Em digué que ell anava a llegirel programa que enviàrem doncs no tenen el costum depublicar-lo. Sorprés per la noticia i desolat perquè no espodia fer ja res, li vaig demanar que comentara les notesal programa, doncs havíem preparat un repertori molt variatamb música actual per a banda i volíem que al menys elpúblic sapiguera de què es tractava. Enmig d’una carad’estupor em digué: «Ni pensar-lo. Yo no pienso leer envalenciano». «Que no s’hauríem enganyat? A vore si noestàvem a Alacant...! Un músic de la banda va fer de pre-sentador després que aquest senyor parlara de l’esforç deles entitats organitzadores de l’event.

Acabat el concert, i mentre estava al camerí, entràl’encarregat de sala i em manà: «Dígale a sus músicosque retiren las sillas y las devuelvan a su sitio». Jo vaigcomençar a escorcollar els racons del recinte. De segurque hi havia una camera oculta i allò era una broma.Desil·lusió! Era cert i ben cert. Com que no donava crèdital que m’havia dit, sols li vaig contestar: «Lo siento, peromis músicos han acabado su trabajo».

Una setmana més tard, al diumenge de mati vaig deci-dir, com moltes altres vegades, anar al Palau de la Músicade València per escoltar un concert de banda. Com ésdiumenge, he començat per alçar-me de bon mati i veurea la televisió l’únic programa que l’ent autonòmic emetsobre les bandes i la gastronomia autòctona dels pobles,tot fent una barreja intel·lectual per a gent molt preparadaon la música apareix en pocs minuts per no contaminarl’essència popular del programa. No el puc acabar de veure,doncs és tard i no arribe al concert de València. Pel camísempre escolte els programes de radio que ofereixen mú-sica bandística. Tanmateix aquest costum esdevécomplicat. Tres programes radiofònics per a banda

s’emeten el mateix dia i a la mateixa hora en tres emissoresdiferents. Si fas zapping radiofònic no escoltes res, i siescoltes un, potser et perds les altres audicions, doncspense que tots tres ofereixen una important i fonamentalplataforma de difusió per al treball de les nostres Bandes.Però lluny d’haver solucionat el problema dominical comsempre, encara me’n esperava un de més gros. En arribaral Palau me n’adone que als jardins hi havia un festival debandes a la mateixa hora que una banda actuava a la SalaIturbi. Ahí jo vaig començar a dubtar. serà que no m’haneducat per escoltar tantes coses a l’hora? El do de laubicuitat és ara patrimoni de les bandes? Clar com quevinc de la terra de Moros i Cristians i allí això de la música,segons algú, no ho entenem massa potser siga jol’extravagant que no assimila la realitat tal com deu ser.Afortunadament l’audició dels concerts em va complauremolt. A la fi la matinada per escoltar el programa televisiu,les peripècies per canviar de dial a la radio i la decisióentre escoltar un concert o un altre havien convertit aquestdiumenge avorrit en tota una aventura. Que no haurem decanviar la qualificació del diumenge com a «Dia del Senyor»i dir-li més be «Dia de les Bandes» ? Un dia creat per aldescans s’ha convertit en tota una jornada d’esforç i delluita per voler abarcar la poca cultura de banda que se’nsofereix. Xé... que no donem abast!. Pero ja se sap, la cul-tura sempre costa. Serà per això que la Conselleria haminvat les subvencions a les Escoles de Música. Cal con-centrar els diners en crear una «Virtual» Llei Valencianade la Música i en anunciar amb veu cridanera una Escolade Música d’ Alt Rendiment, mentre els Conservatorispúblics lluiten per aconseguir aules amb unes mínimescondicions i les Escoles de Música de les nostres bandestreuen diners de baix les pedres per poder tancar l’any. Enfi, nimietats...

Avuí és diumenge. He complert amb les devocionsbandístiques del dia. A la radio, afortunadament, he pogutescoltar audicions del Certamen de València que no vaigpoder gaudir en directe. A la televisió, res de res. En ella,les bandes sols surten a les ofrenes de falles (amb grupsinstrumentals impossibles) i entrades de moros i cristians(sempre al mateix poble). De vesprada, a ma casa recordetant com vaig disfrutar al concert d’Alacant que voscomentava. Abans de començar-lo, una bona senyora quepassejava pel carrer de l’auditori, en veure un grup demúsics els digué: «Uy que bien! Una banda de música!Van a tocar aquí? Pues me quedo, así oiré música dehogueras».

Cremats senyora... el que estem és molt cremats...José R. Pascual- Vilaplana,

compositor i director de banda(Publicat en Música i Poble,

n. 114 setembre -octubre 2002)

REVISTA DE LA

societat musical

20

En l’anterior consultori explicareu laclassificació de les veus. Però, què ésun castrat i un contratenor?

Un contratenor és una veu masculina (generalment unbaríton) que canta amb falset (veu falsa) la tessitura decontralt, és a dir una veu de dona. Un castrat era una veude soprano cantada per un home al que s’havia castrat demenut, abans de la muda, quan era xiquet i si tenia unabona veu, d’eixa manera conservava la tessitura aguda quancreixia. Eixa fou una costum molt utilitzada i acceptada alsegle XVIII destinada sobretot a l’òpera. Un dels més fa-mosos fou Farinelli (existeix una pel·lícula sobre ell ambel mateix títol), molt present a la cort de Madrid. La pràcticadels castrat desaparegué a inicis del segle XX. Es conser-va una impressionant gravació (de 1904) de l’ultim castrat,A. Moresqui. Tant el contratenor com els castrats erendiferents recursos per a suplir les veus agudes, donat querarament es permetia a les dones intervencions dequalsevol tipus.

Què vol dir que un “libreto” de músical’ha fet tal o qual persona?

El libreto és on trobem el text d’una òpera, és amb el quees basa el compositor per a escriure la música. Pot haver-lo escrit el mateix compositor (no molt habitual) o unaaltra persona, i pot ser original o basat en alguna història

ja existent, bé històrica, mitològica, real o no... Un exemplede libretista famós seria Da Ponte, que li va escriure algunslibretos a Mozart, i també al valencià Martin i Soler.

Què vol dir que una música “té progra-ma”?

Significa que està basada en un argument, en una història,que descriu alguna cosa, però sense text, sense que hihaja presència de la veu, cant. El terme s’aplicageneralment a les composicions simfòniques del segle XIXi inicis del XX que tenen eixes característiques i ques’anomenen poemes simfònics. Exemples de obres ambprograma que hem escoltat a la banda serien TillEulenpiegel, Es xopà... hasta la Moma...

Quin és el compositor que més obresha composat?

Això seria un tant complicat de determinar, donat que abanda dels compositor famosos existiren molta altres notant importants. De tota manera, dels famosos ens cridal’atenció G. Ph. Telemann, compositor alemany de finalsdel barroc que va viure 86 anys (1681-1767). Es conservenal voltant de 6.000 composicions, i tot hi ha que dir-ho,d’excel·lent qualitat. Entre elles hi ha per exemple 46passions, 40 òperes, quasi 100 oratoris, 600 obertures(suites), 200 concerts amb solista, etc, etc.

consultoriconsultoriconsultoriconsultoriconsultori

musical websmusical websmusical websmusical websmusical webs-ALGUNS MANUSCRITS DE BACH. bachdigital.org/bd-uk/index1.html-BIBLIOGRAFIA DE MÚSICA ESPANYOLA. perso.club-internet.fr/berny/monobio.html-ENLLAÇOS MÚSICA ANTIGA. http://classicalmus.hispeed.com/baroque.html-PARTITURES VOCALS. cpdl.org

REVISTES-AUDIOCLÁSICA. lar.es-CD COMPACT. musicspain.com-MELÓMANO. orfeoed.com/index.html-ÓPERA ACTUAL. operaactual.es-RITMO. ritmo.es-MUNDO CLÁSICO. mundoclasico.com-CD VOICE. musicspain-FLAMENCO WORLD. flamenco-world.com/

EDITORIALS I BOTIGUES DE MÚSICA-ARIOSO. arioso.fr-ARS ANTIQVA. ars-antiqva.com-BOULDER EARLY MUSIC SHOP. www.bems.com-CASA BEETHOVEN. casabeethoven.com-actiu.es-CORNETTO. cornetto-music.de-DISCOPLAY. discoplay.es-DORIAN RECORDS. dorian.com-EARLY MUSIC. http:/www.stainer.co.uk-EDITIONS MIKOFF. www.minkoff-editions.com-FUZZEAU. ed-fuzzeau.fr-LA FLUTE DE PAN. laflutedepan.com-LA MÀ DE GUIDO. webcom.pm/musics/guido.html-PUBLICACIONS DEL MEC. mec.es/publi.html-REAL MUSICAL. realmusical.com-TRITÒ. trito.es-WILDBOAR. musicaloffering.com

VARIAT

REVISTA DE LA

societat musical

21

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Dilluns següent al sopar de Santa Cecília, a primera horadel mati, una furgoneta de missatgeria arribà al Musicalamb un sobre. Eren uns premis que s’havien perdut pelcamí i no arribaren a hora per a entregar-los durant el sopar:

-PREMI “PECADO ORIGINAL” al diploma del certamen deMúrcia, escrit a mà i arrugat, pese de ser un primer premi.-PREMI “A TU LADO” als qui assajaren però no pujarenal certamen de Múrcia, per la limitació de places.-PREMI “ME GUSTAS TÚ” a Galbis, pel regal d’un calde-ro gran a la Societat Musical.-PREMI “PUNT DE MIRA” als redactors de la revista, perla vigilància a que estan exposats últimament després delsdespistes de dades i rectificacions dels últims números.-PREMI “TELA MARINERA” a l’aranya de la sala d’assajosdel Musical: una artista.-PREMI “CORAZÓN DE OTOÑO” a Ade i Mª Angeles,que acaben d’anunciar els seus casaments.-PREMI “LA CASA DE LA PRADERA” a la casa de Xaua,on acaben els més valents de les festes de la banda.

Volem tornar aMúrcia!Volem tornar aguanyar!

Per què som elsmillors!Que tremolenque anem!!

PREMIS CECI’S 2002

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

Encara que coste de creure, el grup de músics que apareixa la foto (inclòs els que ixen amb la cara tallada), veniendel Palau de la Música de veure la Filharmònica de Vienael passat 30 de novembre. I com resultava tant difícil trobarun lloc per a sopar 22 persones juntes un dissabte a les11 de la nit, acabaren a...

Sopar músico-bestial

SILENCIO POR FAVOR, estamos grabando (ggggggg)

MISTERI: (Sentit a l’auditori) Vinga, que acabem. DC(ZACARES)

PREC. Es prega que apaguen els mòbils als concerts. Alsassajos també.

MISTERI. (Sentit a Múrcia) Que gane el que el jurado digaque es el mejor.

ALTRE PREC. Es prega a Ino que porte tila al proper cer-tamen. Gràcies.

MISTERI: Fagot perdut a Múrcia a l’hora del passacarrerapareix a l’hora del concert. On estava? Es retrobà ambuna antiga amiga?

MISTERI: Es busca compàs perdut a Múrcia. Te aspectede Quinta del sordo en xicotet. Es recompensarà.

PRESENTADORS d’excepció s’ofereixen per a presentarespectacles cómico-festius-musicals.

MISTERI: Com es poden emportar sense voler un saxobaríton amb la seua funda tal com és de gran?

RESULTAT DEL CERTAMEN DE MÚRCIA: La banda deGuadassuar s’emporta el primer premi, la banda deBeniaján s’emporta el segon premi, la banda de Paternas’emporta el tercer premi, la banda de Cabezo de Torress’emporta el saxo baríton.

MISTERI: Els músics vells es passen el dia xiulant elpasdoble Churumbelerias. Es quedaran secs de tant dexiular. (sentit a l’Auditori a cert presentador)

PRESENTADOR habitual dels concerts i actes festius dela Societat Musical presenta la dimissió davant l’exhibicióde qualitats feta pels presentadors dels concerts de laBanda Jove.

MAL ROTLLO. Entre els fagots s’ha observat últimamentmolt mal rotllo per saber qui la te més llarga.

MISTERI: com es possible que sempre desfilemrematadament mal i a Múrcia desfilem mitjanament bé?

SILENCIO POR FAVOR, estamos grabando. (gggggg)

REVISTA DE LA

societat musical

22

MÉS CABINISTA(MÉS QUEIXES, MÉS SUGERÈNCIES, MÉS AVISOS, MÉS ANUNCIS, MÉS CONTACTES, MÉS...)

la holade la societat musical

A la boda de Luis i Olga, de la que no tenim foto oficial però si del premique li atorgaren al sopar de Santa Cecília, l’ha seguit un allau d’anuncismatrimonials: Ade Boïls (novembre03), Mª José Vidal i Javi Boïls (desembre03; el fatídic pont), Ana Oliver i Luis Alapont (març 04), Mª Angeles Gimeno(març 04).

També Rubén porta de camí un xiquet, potser un trompetista. augmentala plantilla de la Banda Mini!!!

SAAABUDA. Per a que després diguen que no és artista.La famosa aranya que fa uns mesos va teixir la teranyinaa metres d’altura en la sala d’assajos del musical i que vaservir per a rodar Spiderman, Tarzan, etc. ha continuattreballant. Ara ha aconseguit pegar aquella teranyina enforma de saxo!!! (precisament dalt d’on es senten elssaxos).

MARISC PER ENCÀRREC “LUIS”. Directament des deEl Ferrol recollit de vora mar. Especialitat en tota classede mariscos “en su tinta” (en su chapapote).

WANTED. El passat sopar de Sta. Cecília a casa de Pacova desaparéixer un “membre” masculí. Tots de broma durantla nit, però algú se’l va embutxacar. S’esperen notícies.

WANTED 2. Es busca un final per a la peça que tocarenl’últim grup de metalls al concert del Catòlic, no hi haviamanera de saber quan acabava.

PRESENTADOR. “El paper on estan escrites les obresque es van a tocar” s’anomena “programa” (per al presen-tador del concert de la Banda Jove).

SAAABUDA??? Per aclamació popular s’ha decidit des-pedir a l’endevina que a la revista anterior digué que noguanyaríem el certamen de Múrcia

XIMO D. L. N. JOGLAR DEL SEGLE XXI. Actuacions adomicili. Ideal per a qualsevol tipus de celebració. Lletres“a mida”. No s’assegura la tonalitat.

DISCOMÒBILS RIKI. Rècord Guiness. De Múrcia ciutata Guadassuar sense parar de tocar ni un sol moment elbombardí. També útil per a posar música a pel·lículesmudes (o amb la veu llevada).

POLIFACÈTIC. Si a la revista número 18 es parlava delpolifacètic Bernat, el tema continua. Últimament ha fet deRei Mag, de cuiner en un barracó de la Fira (el de St. Roc),i en Mestalla donava més instruccions als jugadors que elmateix entrenador.

DISFRESSES AMB PAPER HIGIÈNIC “MARI”. Duren totauna nit. Serveixen també per a netejar el piso. Moltabsorbents. Multitud de possibilitats, inclòs per a penjarde làmpares, ventiladors, etc.

PAPA NOËL especialista en entregar regals a les escolesde música (els Nadals passats estigué a l’escola de músicade Guadassuar, al grup de iniciació). Tornarà el pròxim any.

”DISCOMÒBILS XIMO & VICENT”. Major efecte si elcotxe és menut i vell. Molt útil per a fer passacarrers,cavalcades, processons... Demostracions al Panda deProtecció Civil.

MESTALLA. Un aficionat al futbol que va a tots els partitsdel València voldria que li explicarem allò que els músicscantaven el dia que anaren a tocar al camp: “hola fondonorte-hola fondo sur-hola fondo este-hola fondo esta”.

”CONTA-ACUDITS PROFESSIONAL” s’ofereix per aactuacions en directe. A ser possible no cridar-lo junt al“Papà Noel” i el “Joglar del segle XXI”.

HO, HO, HO, HO, HO (Fernando Oriola es riu).

OT SAXUAL. Els detectius privats de la nostra SocietatMusical han detectat activitats musicals clandestines d’unsaxo alt anomenat Julio que canta i grava CD’s de Opera-ción Triunfo junt a alguns amics de quadrilla. Esperemuna actuació en directe ben prompte.

PETICIÓ. Un nombrós grup de músics s’ha reunit a meitatmes de gener i li ha escrit una carta urgent als Reis Mags,a Bernat o al Papà Noel que vingué al Musical. En ella esdemana: un metrònom per a Paco Zacarés i unesmànegues llargues per a José Enrique per a que les pugautilitzar abans de l’estiu.

WANTED 3. Es busca desesperadament professor de cantamb molta moral per a donar-li classes a Paquito. Sabíemque no estava per a anar a Operación Triunfo però, desprésd’allò del segon dia de Nadal...

REVISTA DE LA

societat musical

23

ACUDITS

(ara va de saxos)El director diu al primer saxofonistaque en un fortissimo ataque la nota.Mestre –li respon- jo l’ataque però ellaes defén!

Per què els goril·les no toquen el saxo?Perquè son éssers massa sensibles.

Quina és la diferència entre un saxoi una motoserra?El vibrato, encara que es pot disminuirla diferència sostenint la motoserra ambfermesa.

Per què es soterra als saxofonistes a deumetres de profunditat?Perquè en el fons son bona gent.

Si et perderes a Nova York, qui pot indicar-te la direcció que busques, un saxofonistaafinat, un saxofonista desafinat o Papà Noel?El saxofonista desafinat, els altres dos sonéssers imaginaris.

Quina és la definició de la persona perfecta?La que sap tocar el saxo però no ho fa.

EXCLUSIVA MUNDIAL!!!LES FOTOS SECRETESDEL VIATGE AMESTALLA!!!

TRES ENDEVINALLES NOSTRES

- Quin és el músic que més quilòmetres fa en un assaig? (Pistes: ésun clarinet baix que puja i baixa moltes vegades l’escala cada assaig).- Quins tres músics són “quasi dobles” de futbolistes famosos? Raúltoca el trombó i el bombardí, Angulo el clarinet principal i Ochotorenael saxo tenor.-(Bernat faria la tercera endevinalla sobre uns forats... però nos’atreveix).

SOBRE L’ÚLTIMA GRAVACIÓ DE LABANDA.

Tres de Piles: Primer un acudit roïn: quecasualitat que a l’afinador de Xaueta se li aca-ben les piles mentre gravem per a Piles. Altresdos als que s’acabaren les piles fou a Colo,que pegà una cabotaeta mentre descansàvem(això de tindre xiquets!), i al tècnic (quinsronquits pegava a les butaques de l’Auditori; hihagué que despertar-lo).

Memorable la frase que pronuncià l’altre tècnicpel micro en acabar un solo de tuba i cortinametàl·lica: “mucha cortina” va dir, i és que elsolo el feia Ximo Cortina, i el tècnic no ho sa-bia, i es va referir a l’instrument de percussió.

A les imatges podeu veure al quartet arbitral delpartit i la festorra que es va muntar en casa deXaua al tornar de València.

ÚLTIM MISTERI. Qui és l’anònim que ha enviat un sobre al musicalper a la revista baix el seudònim de “UN DESCONEGUT”? Pareix serque te problemes de lectura o d’escriptura. La secció que amb mésèxit no es diu el CABANISTA.. Transcrivim literalment el que ha enviat:- Naix a la banda un nou cantauto: Ximo hof de Nith.- Trompa en fa busca percussiónista en sol, que siga morena i que liagrade el ELNE.- En la pròxima revista eixiran les noves nominacions d’estiu cap aíespece als assajos i actes de la banda. Que ningú s’ofenga.- Es venen mòbils a 2 euros, preguntar a l’encarregat Enrique Gimeno.Carrer patinet n. 69. Barcelona.- Hola Fondo Petardo. Com aneu de faena.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a25

any

s de

pres

ència

feme

nina

a la

band

a

El proper estiu farà 25 anys que podem veure xiques a la banda. Fins l’any 1978 no havien pogutentrar a formar part d’ella. Les circumstàncies en l’actualitat són completament diferents. Qui s’imatginaen l‘actualitat un acte de la banda sense xiques? Quí s’imatgina en l‘actualitat un sopar de músicssense els habituals crits Hola fondo...?

En la foto superior podeu veure les dos primeres promocions de xiques que entraren en la bandal’any 1978 (Maria Vicenta Esteve, flauta, Vicenta Navarro i Maria José Fuertes, clarinets) i en gener de1979, quan es va fer la foto, Inmaculada Noguera i Inmaculada Navarro, les dos amb el saxo alt.

En la foto de baix podem veure l’actualitat de la Banda Jove on en el concert de passat desembrepuguerem contar fins a vint-i-set xiquetes.

Algú pot portar fotos per a que aquesta última pàgina enguany sempre estiga dedicada a les xiques?