societat de festers - ontinyent - · programa d’actes del 150 aniversari i del mig any 2010 18...

SOCIETAT DE FESTERSDEL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA

REVISTA DEL 150 ANIVERSARI • BUTLLETÍ INFORMATIU Nº 34 MOROS I CRISTIANSONTINYENT 1860-2010

ANY 2010

MOROS I CRISTIANSONTINYENT 1860-2010

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

EDITA: Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia - www festers.net

DIRECCIÓ: Alfred Bernabeu Sanchis - Rafael Ferrero Terol

DISSENY: Valentí Bataller Vegas

MAQUETACIÓ: ENCARTE (www.encarte.es)

IMPRESSIÓ: Gráficas Bormac, S.L.

Autor del logo: Joanvi Martínez Ballester


SS. MM. Els Reis 6Santíssim Crist de l’Agonia 7

SALUDESAlcadessa de la Ciutat d’Ontinyent 9President de la Societat de Festers 10Rector de la Reial Parròquia de Sant Carles 11

Junta de Govern 2010 12Primers Trons 13Capità Cristià 14Capità Moro 15Ambaixador i Banderer Cristià 16Ambaixador i Banderer Moro 17

Programa d’Actes del 150 Aniversari i del Mig Any 2010 18

Cicle de Concerts 150 Aniversari •AgrupacióMusicald’Ontinyent 26 •SocietatUnióArtísticaMusicald’Ontinyent 27

Notícies gràfiques de la Festa 28

Els precedents històrics de la festa morocristiana d’Ontinyent 30 Alfred Bernabeu Sanchis

Antecedentes de la Fiesta: Extraordinarios Festejos con Moros y Cristianos del 12 al 15 de febrero de 1860 35 Rafael Ferrero Terol

Les primeres comparses a les festes de Moros y Cristians d’Ontinyent 40 Fermín Ferrero Sanchis

150 anys de festa i un poc més 44 Rafael Torró Martínez

El Museu Fester abre de nuevo sus puertas 47 Sergio Cambra Beneyto

I Congrés d’Ambaixades i Ambaixadors de la festa de Moros i Cristians 49 Juan Antonio Alcaraz Argente

Les comparses de càrrec i els logos 54 Rafael Torró Martínez

SUMARI

6

SS. MM. els ReisPresidents d’Honordel 150 Aniversari

de la Festa de Moros i Cristiansd’Ontinyent

7

FOTO

S: A

rxiu

Pal

is

8

FOTO

S: A

rxiu

Pal

is

La Societat de Festers

del Santíssim Crist de l’Agonia

desitja a tots

que gaudim d’una bona celebració

del 150 aniversari

de la època moderna

de la festa de

Moros i Cristians d’Ontinyent.


9

Pareix que va ser ahir quan ens trobàvem tots al carrer desfilant per Daniel Gil, aplaudint a rabiar als capitans, ambaixadors i banderers moros i cristians de l’any 2009,envoltatsdel’aromaapólvorailamúsicadelesbandes,gaudintdel’espectacleque les nostres festes ens regala cada final del mes d’agost...

I ja ha passat mig any des que vam posar el punt i final a estes celebracions... un tempsqueenshaservitperarecuperarforcesirenovarlail·lusióperunesfestesqueenguany,amés,sónespecials.

Al2010celebremel150aniversaridelacelebraciódelsMorosiCristiansd’Ontinyent,i ho fem amb una agenda carregada d’esdeveniments quemostraran almón larellevància de les festes ontinyentines i la profunditat dels nostres sentiments per una cultura que volem exportar més enllà de les fronteres tradicionals.

Encetem ara el compte enrere per gaudir de la festa en la seua plenitud, per a reviure eixe moment de la història que fa a bona part del mediterrani espanyol una zona amb una cultura diversa i rica que es troba reflectida en el patrimoni i la tradicióvalenciana,iques’endinsaenlanostrahistòria.

El Mig Any Fester 2010 és el punt de partida per als Moros i Cristians del 150 aniversari, un esdeveniment que des de hui comencem a celebrar i que, sens dubte, marcarà un abans i un després en la història de les nostres festes.

Gràcies a totes eixes persones que feu possibles estes celebracions, i com no a la SocietatdeFestersperlaseuadedicacióitreballperaquetotelqueenvoltaalsnostres Moros i Cristians siga un motiu d’orgull per a tots nosaltres.

SALUDA 2010 Alcaldessa de laCiutat d’Ontinyent

Lina Insa Rico

10

El temps ha passat amb tanta rapidesa i intensitat, que pareix que faunmomentestàvemgaudintde lapólvora,de lamúsica i delsdesfiles dels nostres Moros i Cristians. I és que, en aquestos mesos, elsactesdefestas’hansucceïtambmoltavivesa,ijuntalapreparaciód’una gran fita en les nostres Festes -el 150 aniversari de la seua època moderna- han fet que quasi sense adonar-se ja estem vivint el Mig Any Fester.

SALUDA 2010 President de la Societat de Festers

Rafael Ferrero Terol

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

Cal senyalar que els actes del 150 aniversari no comencen ara per fer-los coincidir amb el MigAny, si no que, en realitat, el motiu és rememorar la organització fa exactament centcinquanta anys, més en concret, del 12 al 15 de febrer de 1860, d’uns extraordinaris festejos que van celebrar l’entrada dels exèrcits espanyols en la ciutat de Tetuan i la fi d’una terrible sequeraqueelpoblevaatribuiralaintercessiódelSantíssimCristdel’Agonia.Festesenlesquals van participar gents vestides de moros i també altres que, vestits de soldats, feien de cristians, cercaviles, dispars de arcabusseria, funcions religioses, i fins i tot un fictici castell, tots ells elements i actes específics de les festes de Moros i Cristians. Aquestes extraordinàries celebracions van ser el desencadenant de les Festes tal i com les coneixem en l’actualitat.

Aquest argument, i no altre, és el punt de partida dels esdeveniments que la Societat de Festers ha preparat per commemorar tan important data de la història moderna de la nostra festa deMoros iCristians. Són actesdedistintanaturalesa,moltparticipatius i quedesitgemelsgaudisquennosolselsfesters,sinótambétotalaciutadania.

Però no cal oblidar que ara també és el moment de sentir i viure la festa de l’any 2010. És el temps del Mig Any i, per tant, un temps de goig fester per a les comparses de Marineros i de Taifas, que ostenten les capitanies tenint al front dos convençuts capitans: Jorge Campos i Joaquín Segura. I també per a les comparses de Contrabandistas i Abencerrajes que han de desenvoluparelscàrrecsd’ambaixadoribandererenCarmenCanalejasiJoséTorró,iCarmenPastor i Manuel Martínez. Ells, junt als vint-i-quatre homes i dones que representaran a cada una de les comparses com Primers Trons, segur que estan preparant unes festes magnífiques i inoblidables.Atotselnostrerecolzamenticonsideració.

Tan sols em resta convidar a tots a participar en cadascun dels actes programats per a un any festertanassenyalat,ambelsincerdesigqueelsgaudimambcomplaença,alegriaiil·lusió.

11

En aquest any de 2010 es commemora el cent cinquanta aniversari de la institucióde lessolemnes festesdeMoros iCristiansenhonordelSantíssimCrist de l’Agonia. Unes celebracions que tingueren lloc en 1860 amb motiu de laconquestadelaciutatdeTetuanel6defebrerpelgloriósexèrcitespanyol.

Enguany la Societat de Festers, la parròquia de Sant Carles, les comunitats parroquials i tota la ciutat d’Ontinyent volem celebrar amb dignitat aquesta extraordinàriamanifestacióqueéstestimonidelanostradevociócristianadesde temps immemorials. En nom de tots els fidels de la parròquia vull avançar-los algunes de les celebracions religioses amb les quals commemorarem aquest 150 Aniversari.

La imatge del Santíssim Crist de l’Agonia davallarà de l’ermita de Santa Anna el dissabte 13 de febrer a les 16:30 i estarà en el temple de Sant Carles fins el 6 de març. Prèviament se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de març un solemne tríduum amb vespres i missa solemne que concelebraran les parròquies d’Ontinyent, presidides cada dia per un dels rectors.

El dissabte 6 de març a les quatre i mitja de la vesprada eixirà la imatge del Santíssim Crist des de la parròquia de Sant Carles i pujarà a l’església de Santa MariaperavisitarasaMareipatronad’Ontinyent,laPuríssimaConcepció.Enfinalitzaraquestbreuacte litúrgic, tindrà llocel seutrasllat a l’ermitaSantaAnna -seguint l’antic itinerari- per la Cantereria.

Des d’aquestes línies vos convide a tots a participar en les actes d’aquest esdevenimenttanespecial,ambautènticadevocióalSantíssimCristdel’Agonia.

SALUDA 2010 Rector de la ReialParròquia de Sant Carles

Juan José Portero Tortosa

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

12

Rafael Ferrero Terol President BENIMERINSAntonio J. Morales Ferrero Vicepresident ABENCERRAJESAlfred Bernabeu Sanchis Vicepresident SAUDITESJosé Vte. Donat Ureña Secretari BUCANEROSRafael Gandía Semper Tresorer KÁBILASRafael Torró Martínez Vocal ESTUDIANTSPilar Coll Calabuig Vocal BUCANEROSJosé Fco. Seguí Martinez Vocal CONTRABANDISTASIsabel Penadés Romero Vocal CIDESJoan Vt. Martinez Ballester Vocal ASTURSRicardo Gil Pla Vocal MUDÉJARESJosé Belda Puig Vocal BENIMERINSCarlos Gironés Sanchis Vocal SAUDITESMarcos Martí Molla Vocal MOROS MARINOS Daniel Ferrero Silvaje Assessor Musical SAUDITESJuan José Portero Tortosa AssessorReligiós MOSSÀRABSAntonio Revert Serradell Representant SOCIS NO FESTERSSergio Cambra Beneyto Museu Fester SAUDITESFermín Ferrero Sanchis Cronista de Festes FONTANOSSusi Cambra Bataller Representant MARINEROSAlicia Osca Calabuig Representant BUCANEROSDesamparados Gregori Biosca Representant ESTUDIANTSAntonio García Albert Representant GUSMANSValentí Bataller Vegas Representant ARQUERSJosé Rafael Montés Tortosa Representant CRUZADOSJosé Alfredo Reig Revert Representant CONTRABANDISTASMª Carmen Micó Gil Representant FONTANOSIgnacio Galbis Garcia Representant ALMOGÀVERSArturo Vidal Llin Representant ASTURSRubén Horcas Casanova Representant LLAURADORSMiguel A. Gandia Conejero Representant CIDESJorge Martí Durá Representant TAIFASRicardo Calabuig Gandia Representant MOROS BERBERISCOSJosé Mª Soriano Donat Representant MOROS MARINOSJosé Luis Belda Rovira Representant CHANOSMaria Insa Úbeda Representant OMEYASRafael Brotons Ribera Representant BENIMERINSJosé Enrique Mollá Montés Representant ABENCERRAJESJuan Beneyto Martínez Representant KÁBILASDaniel Sevilla Castellanos Representant MOROS ESPANYOLSJosé Enrique Juan Esplugues Representant SAUDITESMiguel Ángel Vidal Garcés Representant MUDÉJARESJosé Pedro Jordá Pla Representant MOSSÀRABS

Junta de Governde la Societat de Festers del Stm. Crist de l’Agonia


13

Lucía Gil Vidal MARINEROSRafael Arcos Sanchis BUCANEROSPatricia Conejero Salinas ESTUDIANTSMiquel Gironés Sanz GUSMANSJose Ramón Francés Bernabeu ARQUERSMaría Navarro Cerdá CRUZADOSSergio Guerola Ureña CONTRABANDISTASJavier Mollá Torró FONTANOSManuel Penadés Vidal ALMOGÀVERSFrancisco Villarraso Boluda ASTURSSalvador Vilaplana Gandia LLAURADORSRigoberto Ebri Sorigo CIDES

Vicente Revert Pla TAIFASFrancisco Beneyto Belda MOROS BERBERISCOSLucía Sáez Cabida MOROS MARINOSManuel Ribera Casanova CHANOSModesta Belda Ferri OMEYASJosé Enrique Álvarez Vidal BENIMERINSMiguel Pérez Jornet ABENCERRAJESGonzalo Reig Enguix KÁBILASAntonio Micó Urbano MOROS ESPANYOLSJordi Piera Olives SAUDITESManuel Sanz Tortosa MUDÉJARESAntonio Ribera Soler MOSSÀRABS

CÀRRECS 2010 Primers Trons


FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

14

150 aniversario de nuestras Fiestas...

150 aniversario de la Comparsa Marineros...

Capitanía Marineros 2010...,

que más se puede pedir.

Y llega el Mig Any, un Mig Any significativo, preludio y arranque de unas fiestas aniversarias que, junto a una Capitanía Marinera, le van a dar un guiso especial a estas fiestas de 2010.

Desde que nací he vivido las fiestas intensamente. En el 2001 ostenté el primer cargo importante, Primer Tro, pero ahora sé que afronto un cargo de mayor res-ponsabilidad, un cargo para mi muy emotivo, complejo, aunque esta complejidad a medida que transcurre el tiempo se va diluyendo, haciéndose más sencillo y agrandándoseenilusión.

AgradezcodesdeaquíamiComparsaMarineroslacolaboraciónqueestápres-tando y el esfuerzo que está realizando, en este año de crisis, para que salga una Capitanía para el recuerdo.

Deseo que estas fiestas aniversarias sean inolvidables para todo el pueblo de Ontinyent, y que las vivan con alegría.

Un saludo

CÀRRECS 2010

Capità CristiàJorge Campos MicóComparsa Marineros


FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

15

El temps passa volant. Fa poc més de 3 anys que la meua vida ha canviat per complet. Els dies es fan curts i les nits cada vegada més llarges. Vaig prendre una decisió molt difícil però encertada. Capità Moro, una il·lusió. Em sentuna persona amb sort i privilegiada, ja que representar a l’exèrcit moro i al mateix temps a la meua comparsaTaifes m’ompli de satisfacció i orgull. Per això són moltes les persones que m’han animat: la família, els amics... isobretotvorecomtotaunacomparsaanemenlamateixadirecció.Açòfaquetot siga més fàcil.

A més, tant els Taifes com la meua persona tenim la sort de disfrutar, junt amb tots els festers d’Ontinyent, del 150 Aniversari de les nostres festes. No tinc cap dubte que tant la comparsa a la qual pertany com els festers d’Ontinyent estarem a l’altura d’unes festes tan especials i entrayables. Vull agrair a la Societat de Festers, en la figura del President i la seua Junta de Govern, la disposició i el suport que estem rebent. I comno, elmeu sinceragraïmenttantalpresidentde lacomparsa, JordiTorró,comalsmembresdela junta de capitania i junta directiva. No tinc cap dubte que sense l’esforç que estan realitzant no seria possible afrontar tan difícil tasca.

Mig Any... Ja va de bo! Són molts els actes que, tan la resta de càrrecscom jo, portem representant els bàndols moro i cristià. Però, sens dubte, en el Mig Any arranquem oficialment les nostres festes i demane, tant a tots els taifes com a tots els festers, que aquest somni que un diavaigtndre,m’ajudenafer-lorealitat.Disfrutemd’unMigAnyúnicambmoltaintensitat!

CÀRRECS 2010

Capità MoroJoaquín Segura Cortés

Comparsa Taifas


FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

16

Somos unas enamoradas de nuestras fiestas de Moros y Cristianos; las llevamos en nuestro corazón.Pero,sobretodo,nosapasionannuestrasqueridasEmbajadas.Nuncanoshemosperdido este espléndido acto. Nuestras embajadas son bellísimas, reflejan muchos sentimi-entos que compartimos todos y... ¡dignifican tanto a nuestra querida ciudad de Ontinyent!

¡Que felices y orgullosas estamos de poder ostentar tan dignos cargos como el de Embaja-dora y Abanderada! Nos sentimos arropadas por los festeros y no festeros que saben con quehonorypasiónvamosadefenderestoscargos.

Queremos, amigos todos, compartir con vosotros estos felices momentos de nuestra Emba-jada, porque este día, juntos, será el más feliz de nuestras vidas.

CÀRRECS 2010 Ambaixador i Banderer Cristians

Carmen Canalejas MadridComparsa Contrabandistas

Carmen Pastor OscaComparsa Contrabandistas

AMBAIXADOR CRISTIÀ BANDERER CRISTIÀ


FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

17

Manuel Martínez JiménezComparsa Abencerrajes

Vullexpressarlameuail·lusióiorgulld’enarborarla bandera de l’exèrcit moro, des del més alt del castell, en un any d’aniversari per a les nostres estimades festes en honor al Santíssim Crist de l’Agonia.Unesfestesplenesdellum,color,músicai religiositat; en les quals el soroll dels arcabussos il’olordelapólvoraomplielscarrers.

Des d’aquestes pàgines, salude a totes i tots els meus paisans i done les gràcies a la comparsa dels Abencerrajes, per la confiança dipositada i espere correspondre amb la festa ben feta. Vull agrair la relació establerta en eixa nova granfamília de càrrecs del 2010, perquè és un tresor la convivència i l’amistat que naix de la festa.

També vull fer palés el meu reconeixement al treball de totes les persones que, des de la Junta de Govern de la Societat i des de les juntes de les vint-i-quatre comparses, engrandeixen les nostres festes de Moros i Cristians.

CÀRRECS 2010

Mis primeras palabras son de agradecimiento a la Comparsa Abencerrajes, a la escuadra que pertenezco ¨La Espindarga¨ y en especial, a mi familia, ya que sin el apoyo de todos ellos, sería imposible el llevar a cabo todo el trabajo y esfuerzo, que estamos realizando para las fiestas del 2010. También quiero expresar mi gran ilusiónpordeclamarlasEmbajadasdeJoaquínJ.Cervino Ferrero, en un año tan especial, ya que se conmemoran su 150 Aniversario, además de lacelebracióndelprimerCongresoInternacionalde Embajada y Embajadores.

Es mi deseo que todos disfrutemos del Mig Any con intensidad festera y que sea el preludio de un arranque inolvidable, que nos lleve hasta las Fiestas de Moros y Cristianos de 2010. ¡Que el Santísimo Cristo de la Agonía, nos guíe en esta singladura de las Fiestas del 2010!

Ambaixador i Banderer Moros

José Torró MonllorComparsa Abencerrajes

AMBAIXADOR MORO BANDERER MORO


FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

18

Divendres 5 de febrer•Ales21.00h,enelSalód’ActesdelaSocietatdeFesters,presentaciódellogotipidelaprogramaciócommemorativadel150Aniversari, així com del Butlletí del Mig Any i presentaciódelstrofeusqueeslliuraranenlesdistintesactivitats,acàrrecdeValentínBataller,membredelaComissiódeCulturadelaJuntadeFestes.•Ales23.00h,Juntainformativa,enelSalód’ActesdelaSocietatdeFesters.

Dissabte 6 de febrer•Ales15.00h,lescomparsesinscritesrealitzaranleseliminatòriesdefútbol-7ivóleien les instal·lacions esportives del Polisportiu Municipal. Col.labora: Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Ontinyent.•Ales20.30h,inauguraciódel’exposiciódefotografiaretrospectivafesteradel’Agru-pacióFotogràficaOntinyent(AFO).CasadeCultura,PalaudelsBaronsdeSantaBàr-bara. Organitza: Societat de Festers i Agrupació Fotogràfica Ontinyent (AFO). Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.

Diumenge 7 de febrer•Ales9.00h,lescomparsesinscritescontinuaranleseliminatòriesdefútbol-7,tindràlloclasemifinalifinaldevólei,aixícomlafinaldefutbetinfantil,alesinstal·lacionsdelPolisportiu Municipal. Col.labora: Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Ontinyent.• A les 9.30 h, en la Societat de Festers, XVI Trofeu -infantil i juvenil- d’escacs.

Divendres 12 de febrer•Ales20.00h,inauguracióoficialdelesnovesinstal·lacionsijornadadeportesober-tes en la Societat de Festers.

Programa d’ActesMig Any 2010 + 150 aniversari MOROS I CRISTIANS

ONTINYENT 1860-2010

FOTO: Rubén Montava (Foto-Video 9) Fototeca Museu Fester

19

Dissabte 13 de febrer• A les 16.30 h, des de l’ermita de Santa Anna, trasllat del Santíssim Crist de l’Agonia finsalaReialParròquiadeSantCarles,amblaparticipaciódemembresdeles24com-parses disparant salves en honor al Crist, rememorant l’antiga “soldadesca”. En arribar al Pont Vell es dispararà un castell de focs d’artifici. Les autoritats civils i religioses rebran laimatgedelPatródelsMorosiCristiansenl’anticPortaldeSantaAnna,juntalPontVell, seguint el tradicional costum, amb el solemne so de la campana “La Petra”.• A les 19.30 h, volteig general de campanes anunciant l’arribada del Crist a la ciutat, a càrrec de la Colla de Campaners d’Ontinyent.•Enacabarel trasllat, inauguracióen lasaladeexposicionsdelMuseuFesterde lamostra de la comparsa d’Estudiants: “Estudiants d’abans, Estudiants d’ara”. Organitza: Comparsa Estudiants. Col.labora: Museu Fester. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.

Diumenge 14 de febrer • A les 8.30 h, des del campanar de Sant Carles es dipararan les salves d’ordenança, seguint el tradicional costum.• A les 9.00 h, esmorzar de germanor en el Casino de la Societat de Festers.• A les 10.30 h, missa solemne i Te Deum en honor al Santíssim Crist de l’Agonia en laReialParròquiadeSantCarles.Enfinalitzarlacerimònia,benedicciódelesnovesbanderes de la Festa i dels estendards del 150 Aniversari.• A les 11.30 h, cercavila en la qual es visitarà l’Ajuntament i les seus de les 24 comparses i es lliuraràn els estendards del 150 Aniversari.• A les 14.30 h, dinar de germanor en el Casino de la Societat de Festers.• A les 17.30 h, cercavila en la qual es continuaran visitant les seus de les 24 comparses i lliuran els estendards del 150 Aniversari.

Programa d’Actes150 aniversari + Mig Any 2010 MOROS I CRISTIANS

ONTINYENT 1860-2010

FOTO: Antonio Llora (Coral) - Arxiu PalisFOTO: Gonzalo Cambra - Fototeca Museu Fester

20

Divendres 19 de febrer•Ales19.30h,alasalad’exposicionsdelMAOVA,inauguraciódel’exposiciódepintu-ra Solidària “Terres d’Amèrica”. Organitzen: Societat de Festers i ONGD Escoles Solidàries. Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.•Ales20.30h,alSalód’ActesdelaSocietatdeFesters,conferènciasobrela“MúsicaalaFesta”,acàrrecdelcompositorimusicòlegJoséR.PascualVilaplanaipresentaciódel CD antològic de la seua obra, “De fang”. Cicle de conferències del 150 Aniversari.

Dissabte 20 de febrer• A les 9.30 h, en el casino de la Societat de Festers XVII trofeu de bac i X trofeu de dominó.•Ales19.00h,alsalód’actesdelaSocietatdeFesters,entregadepremisalsguanya-dors dels concursos de: XXIII concurs escolar de dibuix i pintura, XXIII concurs literari escolar,Iconcursescolardefotografia,XVIItrofeudebaciXtrofeudedominó.•Seguidament,s’inauguraràl’exposiciódelXXIIIconcursescolardedibuixipinturaidel I concurs escolar de fotografia en la Casa de Cultura dels Barons de Santa Bàrbara. Organitza: Societat de Festers. Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent. •Totseguit,inauguraciódelaseudelacomparsaChanos.CercaviladesdelaCasadeCultura fins la plaça de Baix.

Diumenge 21 de febrer•Ales11.30h,concertdemúsicafestera,alaSalaMultiusos,acàrrecdel’AgrupacióMusicald’Ontinyent.Director titular: EnriqueAlborch.Director convidat: SaülGómez.Organitza: Societat de Festers. Patrocina: Ajuntament d’Ontinyent. Cicle de concerts del 150 Aniversari.


ONTINYENT 1860-2010

FOTO: Rubén Montava (Foto-Video 9)FOTO: Gonzalo Cambra - Fototeca Museu Fester

21

Dilluns 22 de febrer•De15.30h,a17.30h,visitadelscursosde5éd’educacióprimàriadelscol·legisdelaciutat a la Societat de Festers i al Museu Fester. Patrocinen: Caixa Ontinyent i DAYB, S.L.•Ales22.30h,debatenTelevisiód’Ontinyent(TVO):“150anysdeFesta”.EldebatestaràconduïtperRafaTorró,membredelaJuntadeGoverniCapdePremsadelaSocietat de Festers.

Dimarts 23, dimecres 24 i dijous 25 de febrer•De15.30h,a17.30h,visitadelscursosde5éd’educacióprimàriadelscol·legisdelaciutat a la Societat de Festers i al Museu Fester. Patrocinen: Caixa Ontinyent i DAYB, S.L.

Divendres 26 de febrer• A les 22.30 h, sopar de gala en el Casino de la Societat de Festers en commemora-ciódelMigAnyFester.

Dissabte 27 de febrer• A les 11.30 h, i 12.30 h, finals del Campionat de Futbol-7 del Mig Any a l’Estadi Municipal El Clariano. En acabar es farà el lliurament de trofeus als equips guanyadors.• A les 18.30 h, Desfilada del Mig Any, des de la confluència del carrer Dos de Maig amb els carrers Martínez Valls / Alcalde Paco Montés, fins la plaça Major, encapçalada per l’exèrcit cristià, seguit per l’exèrcit moro. L’acte estarà encapçalat pels estendards de la Societat de Festers, i seguirà l’ordre seguent: Marineros (capitania), Bucaneros, Estudi-ants, Gusmans, Arquers, Cruzados, Contrabandistas (ambaixada), Fontanos, Almogàvers, Asturs, Llauradors i Cides; Taifas (capitania), Moros Berberiscos, Moros Marinos, Chanos, Omeyas, Benimerins, Abencerrajes (ambaixada), Kábilas, Moros Espanyols, Saudites, Mu-déjares i Mossàrabs.


ONTINYENT 1860-2010

FOTO

S: Ru

bén

Mon

tava

(Fo

to-V

ideo

9)

22

Diumenge 28 de febrer• A les 8.30 h, s’iniciaran les corresponents salves d’ordenança.• A les 9.00 h, missa per tots els festers difunts, a la Reial Parròquia de Sant Carles, en presència del Santíssim Crist de l’Agonia.• A les 10.00 h, esmorzar de germanor al Casino de la Societat de Festers.•Ales11.30h,concertdemúsicafestera,alaSalaMultiusos,acàrrecdelaSocietatUnióArtísticaMu-


ONTINYENT 1860-2010

sical d’Ontinyent. Dir. titular: José Fco Mira. Després del concert es presentarà a la ciutat els Càrrecs de les Festes de Moros i Cristians de 2010. Or-ganitza: Societat de Festers. Patrocina: Ajuntament d’Ontinyent. Cicle de concerts del 150 Aniversari.

Dimecres 3, dijous 4 i divendres 5 de març•A les 10.00h, celebracions litúrgiques de lesparròquies de Sant Rafael, Sant Josep i Santa Ma-ria a l’esglèsia de Sant Carles.

Dissabte 6 de març•Ales10.00h,celebraciólitúrgicadelaparrò-quia de Sant Carles, en presència del Crist.• A les 13.00 h, missa concelebrada.• A les 16.30 h, Pujada del Santíssim Crist a l’er-mitadeSantaAnna.Laprocessódeltrasllatrea-litzarà una visita a la Puríssima en l’esglèsia de Sta. Maria. Els dos patrons seran venerats pels assis-tents des del presbiteri. Després, es reempendrà laprocessóendireccióal’ermitadeSantaAnna.

Abril i maig•Visita homenatge a Joaquín José Cervino i Ferre-ro al cementiri de La Font de la Figuera on repo-sen les seues restes. Es realitzarà una ofrenda floral per part dels càrrecs i la Junta de Festes. Organitza: Societat de Festers.•Exposiciód’esculturesdel’artistaRicardoMora-les,inspiradesenmúsicafestera,modalitatmarxamora. Organitza: Societat de Festers. Col.laboren: Cai-xa Ontinyent i Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.FO

TOS:

Arx

iu P

alis

23


ONTINYENT 1860-2010

• Cine fòrum. Cicle de pel.lícules antigues amateurs relacionades amb la festa de Moros i Cristians. Cada divendres un autor, amb films de Rafael Bernabeu Galbis, Vicente Tortosa i Rafael Nadal. Organitza: So-cietat de Festers. Col.labora: Caixa Ontinyent.•ExposiciódelesFestesdeMorosiCristiansala ciutat de Kinna, Mark Kommun, Suècia. Ciutat agermanada amb Ontinyent. Organitza: Societat de Festers. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.• Conferència sobre “Els precedents de la Festa moro-cristiana a Ontinyent: els Alardos forals”, a càrrec d’Alfred Bernabeu Sanchis, cronista ofici-al de la ciutat d’Ontinyent. Cicle de conferències del 150 Aniversari.• Conferència sobre “Els orígens de la Festa de Moros i Cristians”, a càrrec de José Luis Man-sanet Ribes, autor de nombroses publicacions i investigacions al voltant de la Festa. Cicle de con-ferències del 150 Aniversari.• “Obrim les portes de la Vall”. Ruta turística en Ontinyent per llocs emblemàtics de la Festa i visita al Museu Fester, amb motiu del 150 Aniversari.• Estan previstes altres conferències, concerts i exposicions que seran anunciades oportunament.

Dissabte, 12 de juny•A les 20.30 h, en la Plaça de Baix (façana de l’edifici de la Societat de Festers), PresentacióCartell de Festes 2010. Any del 150 Aniversari.

Dissabte, 26 de juny•Ales19.00h,desdelaPlaçaConcepciófinslaPlaçaMajor,PublicaciódeFestes,seguinteltra-dicional costum.

Divendres, 2 de juliol•Ales19.30h,inauguraciódelesexposicionsdel“Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos”:

FOTO

: Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

FOTO

: Fot

otec

a M

useu

Fes

ter

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

24

- Centre de Cultura de Caixa Ontinyent: “Moros y Cristianos, una fiesta para cuatro continen-tes”. Organitza: Societat de Festers. Col.laboren: Caixa Ontinyent i AFO.- Sala d’exposicions del Museu Fester : “Cervino: un escritor romántico para las Embajadas”. Organitza: Societat de Festers.- Sala d’exposicions del MAOVA: “Armas de la Embajada”. Organitza: Societat de Festers. Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent.- Centre de Cultura Palau dels Barons de Santa Bàrbara: “De Embajadas y Embajadores”. Orga-nitza: Societat de Festers. Col.laboren: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent i Font d’Art.

Dissabtes 3 i 10 de juliol, i del 15 al 18 de juliol•Primer Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos. Laprogramacióespotconsultarenlespàgines52i53delpresentbutlletí.

Dissabte, 31 de juliol•A les 20.00 h, des de la confluència del carrer Dos de Maig amb els carrers Martínez Valls / Alcalde PacoMontés,finslaplaçaMajor,DesfiladaHistòricaamblaparticipaciód’elementsiindumentàriafestera de temps passats.

Dijous, 5 d’agost•A les 20.00 h, en la Societat de Festers, homenatge a totes aquelles persones que han contribuït aengrandir,desdelaseuacreació,lafestadelsMorosiCristiansd’Ontinyent.

Divendres, 6 d’agost•A les 20.30 h, en l’explanada de l’ermita de Santa Anna, Missa Solemne en la Festivitat del Salvador, patródelesfestesdeMorosiCristiansd’Ontinyent.


ONTINYENT 1860-2010

Gen

tiles

a d’

Her

min

ia M

artín

ez. F

otot

eca

Mus

eu F

este

r.

“Ambaixadacristiana”.LlençdeTeodoroValls(1992).Salód’ActesdelaSocietatdeFesters

25

Dissabte, 7 d’agost•Ales12.30h,inauguraciódelessegüentsmostresqueformenpartdelCicled’exposicionsdel150 Aniversari:

- Sala d’exposicions del Museu Fester “La Nit del Riu”. Organitza: Societat de Festers.- Sala d’exposicions del MAOVA: “Els cartells de la Festa”. Organitza: Societat de Festers. Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent.- Centre de Cultura Palau dels Barons de Santa Bàrbara: “Art i festa en les nostres comparses”. Organitza: Societat de Festers. Col.labora: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent.- Retrospectiva de fotografia festera de Rafael Bernabeu Galbis. Organitza: Societat de Festers.

• A les 20.00 h, en la Plaça Major, Concert Commemoratiu del 150 Aniversari. Organitza: Societat de Festers. Col.labora: Ajuntament d’Ontinyent.

Diumenge, 22 d’agost•EnelllitdelriuClariano,celebracióde“LaNitdelRiu”.Rememoraciódelesantiguesbatallesna-valsquesecelebraven,amblaparticipacióespecialdelescomparsesdeMarinerosiMorosMarinosilacol.laboraciódelarestadelescomparses. Dissabte, 3 de setembre•A les 20.00 h, des de la Reial Parròquia de Sant Carles fins la Plaça Major, Gran Dansada Popular.

Setembre i octubre•ExposiciódelesFestesdeMorosiCristiansalaciutatdeRonda(Málaga).Organitza: Societat de Festers. Cicle d’exposicions del 150 Aniversari.•PresentaciódelllibresobrelaFestadeMorosiCristiansd’Ontinyent.


ONTINYENT 1860-2010

Gentilesa de Paco Gramage. Fototeca Museu Fester

26

Agrupació Musical d’Ontinyent

Diumenge 21 de febrer de 2010 - 11:30 h. - SALA MULTIUSOS

PRIMERA PART

OTOÑOpasdoble, 1948 Joaquín Morales Gisbert

IBENAAMmarxa mora, 2009 Josep Ferrero Forcada* Dirigida pel seu autor

FANTASIA MORISCO-CRISTIANA, Ontinyent 1609 poema simfònic per a narrador i banda, 2009 Josep Ferrero Forcada - L’alba i el camp - Moriscos i cristians, cristians i moriscos - Un amor impossible? - L’expulsió és inevitable

MOZÁRABES 1960marxa mora, 1960 Jose Mª Ferrero Pastor

Director: Enrique Alborch Tarrasó

SEGONA PARTHomenatge al compositor SAÜL GÓMEZ SOLER

LA TATA pasdoble, 2008

BORJOS marxa cristiana, 2008

ABENSERRAIG marxa mora, 2004

SIGNUM marxa cristiana, 2007

SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE marxa mora, 2008

Director Convidat: Saül Gómez Soler

CICLE DE CONCERTS 150 ANIVERSARI


27

Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

Diumenge 28 de febrer de 2010 - 11:30 h. - SALA MULTIUSOS

PRIMERA PART

AL ABED ALKASAR, pasdoble 2006 José R. Pascual VilaplanaDedicat a Javier Soler Beneyto, Capità Moro per la comparsa Moros Espanyols 2006

EL COLZE, marxa mora 2004 Ramon Garcia i SolerDedicada a la Penya”El Colze” de la Comparsa Mudéjares d’Ontinyent

INARPA,marxacristiana2009 SaülGómezSolerDedicada a Gonzalo Francés Galiana, Capità Cristià per la comparsa Cides 2009

AL PRIMER TRO, marxa mora 1988 Rafael Mullor Grau2nPremiConcursdeComposicióMúsicaFesteraOntinyent

EMBAJADOR MORO, marxa mora1997 Daniel Ferrero SilvajePeçaobligadaperalXIIèCertamendeMúsicaFestera.Elda

SEGONA PART

PAS A LA CÁBILA, marxa àrab1917 Rafael Martínez Valls

REINA DE FIESTAS, pasdoble1960 José Mª Ferrero PastorEnel50aniversaridelaseuacomposició

APOSTOL POETA “RAFAEL DUYOS”, marxa cristiana1978 José Mª Ferrero PastorDedicada a Rafael Duyos

OVANA, marxa mora1974 José Mª Ferrero PastorDedicada a Antonio J. Lacueva Olcina

FANTASIA MULADIANA, poema simfònic1985 José Mª Ferrero PastorEnel25aniversaridelaseuacomposició

Director: José Francisco Mira Marín

CICLE DE CONCERTS 150 ANIVERSARI


28

Notícies gràfiques de la Festa

El diumenge 6 de desembre es va celebrar la tradicional ofrena de flors a la Puríssima. Totes les comparses van participar. Tancava aquest bloc fester morocristià els Capitans, Ambaixadors i Banderers, acompanyats pel President i membres de la Junta de Govern; al seu davant, anava una cistella de flors que la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, en nom de tots els festers i festeres, va oferir a la patrona de la ciutat.

FOTOS: Rubén Montava (Foto-Video 9)

Caixa Ontinyent i la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent van presentar el 2 de novembre un mural d’aquarel.les, de l’artista Luis Delgado, amb els vestits de gala de les comparses. Està ubi-cat a una de les parets laterals del renovat saló d’actes de la Societat.L’actuaciós’emmarcadinsdelacelebraciódel125aniversaridel’entitatfinancera i l’inici del 150 aniversari de les nostres festes.

El I Congreso Internacional de Embajadas y Embajadores de la Fiesta de Moros y Cristianos es va presentar el dissabte 20 de novembre. L’acte va comptar amb la presència de presidents i festers de moltes de les pobla-cions de la geografia valenciana i nacional. També assistiren, el Sr. Director General de Turisme de la Conselleria de Cultura i Turisme, Agustín Grau, la Sra.alcaldessa,MªLinaInsaielSr.presidentdelaUNDEF,FranciscoLópez.

29

Notícies gràfiques de la Festa

El dissabte, 12 de desembre, al voltant de les set de la vesprada, arribava a la Societat de Festers del San-tíssim Crist de l’Agonia la comitiva que acompanyava els Angelets per celebrar el tradicional acte de l’Agui-naldo.

El president de la Societat de Festers donava la ben-vinguda al plebà de Santa Maria, al president i mem-bres de la Junta de la Puríssima, i a les camareres. Ra-fael Ferrero Terol feia memòria de com, abans, l’acte de l’Aguinaldo a la Puríssima recorria les cases de la ciutat.Recordantaquestatradició,elscapitans,ennomde tots els festers, oferien dos trenes de panís.

Posteriorment i després de la tradicional pregunta de mossèn Melchor Seguí de si es volia “responsos o can-çons”, el president de la Societat, demanava responsos en memòria dels festers difunts i cançons als Angelets, perquè aquesta és casa de festa i alegria.

El Carter Major de Ses Majestats el Reis Mags d’Orient, acompanyat per dos dels patges de l’estafeta reial, va estar rebut per una gran quantitat de xiquets, de festers, amics i familiars, a la seu de la Societat de Festers, el dissabte, 26 de desembre.

30

Els Precedents Històrics de la Festa Morocristiana d’Ontinyent

Introducció

La nostra festa, com la concebem en el present, naix els dies 5, 6 i 7 d’agost de 1860. A partir d’aleshores, exceptuant curts períodes marcats per les guerres carlines o per la contesa civil de 1936, o bé per epidèmies de còlera, els Moros i Cristians han sigut fidels a la seua cita anual. Però, la festa naix de sobte? Certament, hi havia uns precedents històrics que van afavorir la seua gènesi. En el present article esbossarem alguns fets per tal que els lectors puguen apreciar l’antiguitat de les actuals celebracions.A mitjans del segle XIX, les places espanyoles de Ceuta i Melilla patien contínues incursions de tropes cabiles. El president del govern, Leopoldo O’Donnell, exigí al sultà de Marroc un càstig exemplar per als agressors. Unes disculpes que mai es presentaren. Tots els grups polítics del CongrésdeDiputatsvotarenafavordeladeclaraciódeguerrael22d’octubrede1859.Lareacciópopularvaserunànime,esdespertàpertotarreuunsentimentpatriòtic.L’exèrcites-panyol comandat pel mateix president del govern, el general O’Donnell, aconseguí conquistar

Alfred Bernabeu SanchisCronista de la Ciutat d’Ontinyent

31

la ciutat de Tetuan el 6 de febrer de 1860. Rafael Ferrero, actual president de la Societat, en els seus estudis basats en consulta d’hemeroteca, indica que la notícia fou rebuda amb molta alegria. En la segona setmana del mes de febrer de 1860 els ontinyentins celebraren distints actes religiosos vinculats amb el Crist de l’Agonia i altres manifestacions lúdiques com elllançament d’un castell de focs artificials i globus de colors. Així mateix, els nostres avantpassats escenificaren la recent victòria amb una fingida batalla davant un castellet construït a l’efecte i el posterior soterrament de la Mahoma que representava el triomf de l’exèrcit cristià front a les tropes de la mitja lluna. La celebració a Ontinyent de la victòria de la batalla de Lepanto

Aquestacelebracióvictoriosanoeralaprimeravegadaqueesrealitzava.Enladilatadalluitacontra l’islam, Ontinyent havia festejat les derrotes musulmanes amb intens goig. Un sentiment joiósqueeraexplicableperlaconfrontaciómilitarquemantenienlesduespotènciesmilitarsde l’època en el segle XVI i XVII: la monarquia hispànica i l’imperi otomà. En aquesta pugna, que tenia com a marc principal la mar Mediterrània, els corsaris barbarescos assolaven periòdicament les poblacions costaneres valencianes. Per tal de contrarestar aquests atacs es van constituir les milícies locals, que incloïen tots els veïns. Un avís de les autoritats mobilitzava les tropes ontinyentines que acudien, a marxes forçades, en auxili del lloc assetjat perlamorismaalgerina.Aquestclimadeconfrontacióbèl·licajustificasobradamentl’explosiójubilar que va representar per als ontinyentins la notícia de la victòria el 7 d’octubre de 1571 deDonJoand’Àustria.El cronistaAlfredoBernabeuGalbisensdónaaconèixer ladocumentacióones reflecteixla bona nova: “La misericòrdia de Nostre Senyor Déu nos ha fet als christians en donar-nos una contundent prova com per a apresar e esfondrar la armada del turch enemich de la nostra religió christiana”. Les autoritats ontinyentines decidiren commemorar la victòria igual com les ciutats de València i Barcelona. La clavaria municipal, on consten totes les despeses i ingressos, regis-

Entrada de les tropes espanyoles a Tetuan.

32

travaelpagamentamossénAndreuColomerde41sousi7dinersperraódelacera“de les antorches que cremaren en la sala la nit de les alegries de la presa de la armada del turch que pregué Don Juan de Austria...”·

Els Alardos forals a Ontinyent

Com tantes altres poblacions valencianes, les milícies ontinyentines acompanyaren, disparant sal-vesdepólvora,laprocessódelapatronadelapoblació:laImmaculadaConcepció.Enconcret,aquestaparticipació–alardo-sesituael23denovembrede1652quanelconsellgeneraldeveïnsobeílesordresdeFelipIVqueordenavenlacelebraciódemanifestacionsd’alegriaperlavictòriadel’exèrcitreialenelfrontcatalà–guerradelsSegadors-amblaconquestadeBarcelo-na.Lesautoritatslocalsdecidirenformarunacompanyiad’honorquevadisposardelapólvoranecessària per a efectuar l’alardo. El capità de l’esmentada tropa seria en els anys successius el justícia o jutge municipal.Comentàvem en un article, publicat en la revista programa de les festes de 2002, que aquest acte d’alardo continuà realitzant-se anys més tard. Però es denunciarà -acta de 23 de juliol de 1656- que els alardos, realitzats en honor de la patrona d’Ontinyent suposaven molts diners per a les arques municipals. Els responsables d’aquest dispendi eren els soldats que disparaven lapólvorasensecapmesura,jaqueeradebades.Lesautoritatsmunicipalsdeterminarenque“Y així a paregut y pareix que es cosa justa honrar y servir a la Verge Puríssima en dita festivitat però també és rahó llevar abusos y exesos”.Finalment,esvaaprovarqueespagaralapólvora,primerdels diners que provingueren de donacions i que, en cas d’haver encara dèficit, es completara amb ingressos municipals.Ésdesuposarquelesmilíciesontinyentines–l’alardo-participarienenlesprocessonsenhonoralaImmaculadaConcepció.Defet,l’eruditAntonioLloraindicaqueen1669l’ajuntamentvadotardepólvoraaGasparSanchisperquèaquesteraelcapitàdelacompanyiaquedisparavalessalvesenlafestadelaPuríssima.Lasupressiódelesmilíciesforals,comaconseqüènciadelsdecrets de Nova Planta, i les estrictes ordres de desarmament provocaren que a partir de 1707

Registre comptable de la Clavaria Ordinària de l’exercici 1571-1572. Arxiu Municipal d’Ontinyent.

33

es deixara de realitzar l’alardo de la Puríssima a Ontinyent. Les successives pragmàtiques reials emesesenelsegleXVIIIprohibintl’úsdelapólvoraenlesprocessonsvanseraltredelsmotiusdelaseuapossibledesaparició.En el transcurs del temps, els alardos adopten el nom de “soldadesca”. Diversos autors afirmen que la soldadesca és l’antecedent immediat de la Festa dels Moros i Cristians. En algunes pobla-cions comencen a representar-se enfrontaments ficticis entre moros i cristians; apareixen els pri-merstextosperaserescenificats.Estemparlantdelesambaixadesd’Onil–segleXVIII-id’Alcoi.

El naixement dels Moros i Cristians a Ontinyent

Sens dubte, les festes de Moros i Cristians, conforme hui les entenem, tenen la seua gènesi a primeriesdelsegleXIX.Laconstitucióde1812i,especialment,elgoverndeltrienniliberalvanpermetre un canvi en la societat espanyola: s’albiren nous aires de llibertat. La festa creix, es va fer més popular i comença a integrar a gent de diverses procedències socials; ja no cal, com abans, ser milicià per poder participar-hi. AOntinyent,observemunacertaconstànciadelavinculaciódelanostrafestaambeltriomfde la ideologia liberal. En aquest sentit, cal recordar que els membres del Casino del Porvenir, adscrits a aquesta tendència política, van impulsar en gran manera les primeres festes de Moros iCristiansenagostde1860.Peròaquestaíntimarelaciópolíticajaespotconstatarambante-rioritat a aquesta emblemàtica data. “Las antiguas memorias de Onteniente”, un manuscrit anònim del segle XIX, ens mostra com ambmotiudelaproclamació,denou,delaConstitucióde1812-queiniciavaeltriennilibe-ral-secelebrarenalanostrapoblacióunesprimitivesfestesdeMorosiCristians.Enefecte,eldiumenge 30 d’abril de 1820 se celebraven les primeres eleccions per a elegir diputats nacionals aCorts–viasufragiindirecte-.Doncsbé,eixamateixajornadal’anònimcronistaindicavaque“se hizo la procesión y fiesta de la Constitución con moros disparando. Cada oficio (els gremis) con su guión, detrás los caballeros y los clérigos y Religiosos. Y la lápida la trahían con un carro triunfante entre 2 ninfas y, en centro, un niño vestido de ánjel con la acción de sostener la piedra en la mano

Llenç al.legòric representant la victòria naval de Lepanto. Soldat marroquí de l’época.

34

izquierda. Y bajo el pabellón carmesí un lienzo de Fernando VII. Y detrás del carro hiban los maseros y Justicia y cerraba la procesión unos turcos de a cavallo disparando”. Una vegada arribada la co-mitivaalaplaçadelaConstitució(Ajuntament)lesautoritatsmunicipalsordenarenlapúblicalecturadelaConstituciói,totseguit,“danzaron en el mismo tablado”. Denou,l’adscripcióliberaldelesnostresfestesesvamanifestarenl’estiude1833.Perexplicaraquestavinculaciócalindicarqueenaquelltemps,acausadelamalaltiadeFerranVI,actuavacom a regent la seua esposa, Maria Cristina. La reina, amb l’ajuda dels liberals, va aconseguir que esrestabliralaPragmàticaSancióquepermetialasuccessiófemeninadelacorona.Perlaseuabanda,lesCortsespanyolesratificarenel20dejunylainfantaIsabelcomaPrincesad’Astúries.LaciutatdeValènciacelebràaquestaproclamacióel24dejulioliOntinyent,unessetmanesméstard, a finals d’agost i principis de setembre.En aquells dies el poble esclatà en festes; es corregueren bous en corda, balls populars, es vol-tejaren les campanes... Però, ara i ací, el que volem destacar és un dels actes que se celebrà l’1 de setembre de 1833. Eixe dia es cantà una multitudinària missa solemne amb Tèdeum i, de vesprada, “salieron las máscaras, danzas de niños y niñas, Marineros, Estudiantes y una barca (de mariners) disparando sin cesar”. Els ontinyentins celebraren unes festes esplendoroses, fins al punt d’instal·lar en la placeta de La Tonda -davant de l’actual Societat de Festers- una font de la qualxorravaunrajolídevi.Aquesttextmostralaprimeraparticipaciód’ungrupdegentambelmateixapel·latiu,amblamateixadenominacióquelesactualscomparsescristianes.

Conclusió

Iniciàvem el present article destacant que la victòria de les tropes espanyoles a Tetuan en 1860 havia sigut el detonant de les actuals festes de Moros i Cristians. Un similar esclat d’alegria ja havia succeït en 1572 quan els ontinyentins celebraren la derrota de l’armada turca en la batalla de Lepanto. La por, el temor contra l’enemic es convertia en festa. Cert. Però no cal oblidar queelsnostresavantpassatserenhereusd’unaindubtabletradiciófestiva–elsalardosdelsegleXVII- i, amb anterioritat, havien celebrat esporàdiques commemoracions morocristianes amb motiu d’esdeveniments polítics importants en el transcurs d’aquell mateix segle. La diferència radica en el fet que, a partir de 1860, aquestes tingueren continuïtat fins els nostres dies.

Acte de rendició de l’exèrcit marroquí davant la tenda de campanya de Muley-Abbas, germà del sultà.

35

Antecedentes de la Fiesta:Extraordinarios Festejos con Moros y Cristianos del 12 al 15 de febrero de 1860

Rafael Ferrero Terol

Afinalesde1859,lapoblacióndeOntinyentbuscóamparoenlamilagrosaimagendelSantísi-mo Cristo de la Agonía, que se veneraba en la ermita de Santa Ana. El mismo día de Navidad laimagendelMoreneteratrasladadahastalaparroquiadeSanCarlosensolemneprocesiónad petendam pluviam,estoes,enpeticióndeunaansiadalluviaquenollegabaenlaabundancianecesaria para poder regar los campos y las huertas. Las escasas lluvias caídas hasta el momento apenas habían bastado para sembrar el grano en algunos campos. La falta de jornales convertía lasituaciónenrealmentepreocupante,señalabalaprensaqueelpanoramaeconómicoeratangrave que afectaba a los vecinos de calles enteras. Por otra parte, la sociedad ontinyentina de la épocatambiénechabaafaltarimportantesobraspúblicasyalgunascosasdeprimerautilidadque, sin duda, facilitarían el progreso de la villa.

Cuentanlascrónicasqueunaextraordinariamultituddepobresynopobresconcurrieronentodo el tiempo que el Cristo estuvo en el templo. Imploraban que les remediase de una miseria que,pormomentos,eramásconsiderable.Segúnesascrónicas,labuenadiligenciadelSantísi-moCristodelaAgoníallegóalanochecerdeldía3defebrerode1860,cuandocomenzóanevar con fuerza, y lo hizo durante toda una jornada, cubriendo todo el término de un blanco manto de cerca de una vara de espesor (unos 70 cms) donde menos. Los ánimos mudaron,

FOTO

: Arx

iu P

alis

36

ylaalegríainundóatodos,pueslosbe-neficios que habían recibido los campos eran muchos, a pesar de los graves des-trozos que se produjeron en los árbo-les, y también fueron providenciales los inesperados jornales que muchas gentes iban a recibir por limpiar caminos y calles de la nieve caída.

Lejos de nuestras tierras, en el norte de África, y ante los cada vez más frecuentes ataques a la frontera española de Ceuta y Melilla, las tropas españolas combatían contra las del Sultanato de Marruecos, en

una guerra que fue declarada por el Congreso el 22 de octubre de 1859, y que contaba con el apo-yo internacional, pero sobre todo con el entusiasmo de la sociedad española. Uno de los objetivos de la campaña era la ciudad de Tetuán. Los combates decisivos tuvieron lugar entre los días 4 y 5 de febrero de 1860, izándose la bandera española en la alcazaba de la ciudad el día 6 de febrero.

LanoticiallegóalaisladoOntinyentenlamañanadeldía8defebrero,recibiéndosecongranjúbiloymuchaadmiraciónpor losvecinos.Elalcaldede lavilla,donJoséMayánsyEnríquezde Navarra, dio lectura al parte recibido entre salvas de cohetes, y acto seguido se lanzaron al vuelo todas las campanas de Ontinyent.

Unanónimocronista,desdelaspáginasdeelperiódicoelDiarioMercantil(1),cuentaque,sinim-portarles el tan intenso frío, ni el agua que hacía el deshielo, una muchedumbre seguía la bandera de España que era portada por uno de los regidores, y que por todas partes eran de oír vivas a la reina Isabel, a España, al presidente O’Donnell, y al ejército español. Añade, que llegados a la iglesia deSanCarlos,elseñorcuradonJoséMeloasiólabanderaconfuerzaylanzómonedasalosquelaseguían.Enlatarde,unacomitivapresididaporelAyuntamientoenplenoacudióarendirhomenaje y agradecimiento a nuestra Patrona la Purísima, y después hicieron lo propio visitando al Cristo de la Agonía que se hallaba en el pueblo por suceder la tan aparatosa sequía.

Ytalycomoveniasiendohabitual,antelacelebracióndegrandesacontecimientosreferentesa la Familia Real, o a importantes cuestiones de índole político o social, el Ayuntamiento de Ontinyentacordó,porunanimidad,organizarextraordinariasfiestasdel12al15de febrerocon el fin de celebrar, con la dignidad que se requería, los grandes hechos que había vivido la ciudadanía, esto es, el fin de la tremenda sequía que azotaba las tierras y el resurgir de las viejas glorias de conquista españolas. Grandes festejos a los que el señor alcalde y el señor cura de San Carlos invitaron a los ontinyentins con estas palabras: “Desde que las alturas del serrallo vie-ron brotar los laureles de nuestros soldados cada jornada contra las huestes sarracenas han sido una hoja mas para la corona de laurel, que hoy ciñe con la posesión de Tetuán a nuestros bravos. Para solemnizar esta serie de victorias coronadas con la entrad triunfal den la Berberisca Tetuán, y para que Dios siga bendiciendo nuestras gloriosas armas…”. (2).

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

-Vid

eo 9

)

37

Festejosque,talycomoafirmaanónimocronistadelaépoca,“…harán ver que somos entu-siastas de las glorias nacionales”. Con tan insuflados ánimos, no cesaron los “frenéticos vivas, el son armonioso de las músicas y los vuelos de las campanas”, en unas fiestas en las que mucho seesmeróelCabildoadornandocongranlucimientosusbalconesyfachadas,realizandoso-lemnes funciones, lanzando al aire globos de papel de brillantes colores, iluminado con mayor ánimo y alegría las calles y plazas, y disparando lucidos fuegos artificiales. Pero, no solo fue el Ayuntamientoquiensufragóenelgastode losextraordinarios festejos, tambiénhicieron lopropio, el clero, las clases acomodadas, los gremios e incluso los jornaleros. Y de entre todos los colaboradores,destacólaSociedadelCasino,mostrándosejuntoconelAyuntamientocomoverdaderosimpulsoresdeestosfestejos.ElCasinoelPorvenirnosoloadornóconesmerosufachada,ocosteómuchosde los actosorganizados. Señalados fueron sus fuegosartificialesquedisparó,conbuengusto,elvecinodonFranciscoAlfonso,perosobretodosobresaliólaimplicacióndeungrupodejóvenesdelosqueseafirmabaque,enefecto“son jóvenes pero de pensamientos elevados”. Ellos impulsaronunasentidaformaciónquetomóparteendistintoseventos,destacandoelquereferenciamosacontinuación:“Miembros del dicho Casino el Porvenir, que pagaron de sus dineros música y bandera que uníales en el fondo del gualda y del rojo. Asistie-ron entonces muy inflamados por el celo de la victoria a todos los actos programados, cumpliendo con las familias que tenían a sus hijos en el ejército que estaba en el África, pues les visitaron y confortaron, y alzando la bandera española, corrieron lágrimas, vítores y aclamaciones”. (3). Eran los mismos Socios del Casino el Porvenir, que tanto tuvieronqueverconlaorganizacióndelasfiestasde Moros y Cristianos que se celebraron del 5 al 7 de agosto del mismo año.

Lafuerzadetantopatriotismollegóinclusoalasfunciones religiosas. En las distintas iglesias se or-ganizaron solemnes misas, y el canto de Te Deum. Entre los oradores religiosos destacaron, por su inflamada arenga en la que se hacía proclama de glorias y de fe, el señor cura de San Carlos, don José Melo, el presbítero don José Colomer, y el señor cura de Jarafuel, don Miguel Ruíz. Sin duda, la iglesia de San Carlos fue la que más fieles congre-gó, siendomuycélebres lasperegrinacionesquehastaallíacontecieronenaccióndegracias,yanosóloporlosremediosmateriales,delluviayjorna-les, sino también por las glorias obtenidas por los ejércitos españoles.

En aquellos días se organizaron desfiles y funcio-nes religiosas, y también hubo simulacros de gue-rra, a modo de las actuales embajadas. Ataques y defensa en un figurado castillo, en el que se de-jaron ver moros y soldados. Es curioso, pero el En el Casino del Porvenir, simpatizantes del Partido Liberal gestaron,

entre la tertulia y el café, las fiestas de Moros y Cristianos.

FOTO

: Arx

iu P

alis

38

escritor anónimo, denomina al castillo“fuerte”, y cuenta delmismoque: “estaba hecho con maderas y telones que figuraban la plaza de Tetuán”. (4).Conocemosque sedisparómuchapólvoradesdepotentesarcabuces,yquelosquevestíandesoldadossacaronviejosuniformesusados en otros frentes. Está claro, que los que vestían de moros defendieron el fuerte, y es de suponer que no lo harían con mucho entusiasmo, aunque el periodista relata que “ganóse a la fuerza por los españoles, ondeando la bandera amarrilla y roja”. (5). Trasladado al momento actual, los cristianos vistieron tal y como lo hacían los soldados que combatieron en la Guerra del África, lo que viene a decir que los cristianos representan al pueblo que lucha contra el invasor,deahíque,contralaopinióndealgunosestudiososdelaFiesta,nopuededecirsequehayacomparsasanacrónicas.

Un acto muy singular, que también tuvo lugar en los festejos extraordinarios, fue el “entierro de la Mahoma”. Con tal hecho se daba por concluida la presencia de moros en territorio español. La Mahoma era un muñeco de características similares a los actuales Gegants, vestido de moro con bombacho, chaleco y turbante. Por entonces, fue paseado sobre un animal de carga, y en juego de armas acompañado por un numeroso gentío que llevaba teas encendidas. El muñeco era destruido en medio de grandes muestras de alegría, pues se creía que de tal forma se aca-baba también con el enemigo.

Y estas extraordinarias fiestas, que tuvieron lugar del 12 al 15 de febrero de 1860, fueron tan del agrado de todos, que el Ayuntamiento, los Socios del Casino y la Real Parroquia de San Carlos, ésta tomando partido a través de los Llumeners del Cristo, creyeron oportuno celebrar fiestas de Moros y Cristianos en honor del Santísimo Cristo de la Agonía alrededor de su festividad, estoes,losdía5,6y7delmesdeagosto.Estadecisión,resultómuypolémicaensumomento,

Con anterioridad a 1860, una carroza de similares características participó en unos festejos de Moros y Cristianos a la antigua usanza.

En la fotografía, la fragata “Méndez-Núñez” prepara-da para parcipar en las fiestas de1902.

Arxiu Municipal d’Ontinyent.

39

creando cierta alarma entre las clases dirigentes de la localidad. Las Fiestas nacían con un fuerte tono político, dentro de la constante lucha de poder entre carlistas y liberales. Hay que tener en cuenta que, el alcalde era un destacado miembro del partido liberal de Ontinyent, los socios del Casino pertenecían al mismo partido, y la re-ciéncreadaparroquiadeSanCarlos,acuyajurisdicciónpertenece la ermita de Santa Ana, veía crecer su poder de influencia y, todo ello, claro, en detrimento del par-tido carlista y del clero de la parroquia de Santa María.

Pero, por otra parte, el partido carlista no podía opo-nersealaorganizacióndeunasfiestasquenacíanfrutodeunoshechostangloriososypatrióticos,comolofueenaquelcontextohistóricolatomadeTetuán.Aquelladecisiónpropició,portanto,laorganizacióndenuestraFiesta con los mismos respectos que se daban en po-blaciones vecinas, terminando de esta manera con otra forma de celebrar fiestas de Moros y Cristianos que ve-nía dándose en Ontinyent desde el siglo XVI.

Por estas tierras, las gentes acostumbraban a celebrar fiestas con la presencia de la Soldadesca, en la que se daba el disparo de arcabucería, pero también gustaban de vestirse con ropas de moros y cristianos, y dándose desfiles en los que participaban comparsas de Marineros, Estudiantes, Labradores o Turcos, e incluso participaba una barca tripulada que disparaba salvas de fuego. Porconsiguiente,noeranextrañosalapoblaciónlosfestejosdeMorosyCristianos,ytantoesasí, que el corresponsal del Diario Mercantil no da mucha importancia a las fiestas de agosto de 1860, y ello sorprende si tenemos que suponer que, como se ha mantenido predominan-temente hasta ahora, eran las primeras fiestas de Moros y Cristianos que se celebraban en la ciudad.Lanovedaddelacelebraciónhubiesesidoseñaladaexplícitamente,yhubieratenidounmayor eco informativo. Es más, don Rafael Blasco, corresponsal del Diario Mercantil, no utiliza enningúnmomentoelapelativode“MorosyCristianos”enelrelatoquehacedealgunosdelos hechos de fiesta que se dieron en Ontinyent del 5 al 7 de agosto de 1860, de lo que cabe inferir que no eran una manera de festejar desconocida, pero eso es otra historia...

BIBLIOGRAFIA

1–DiarioMercantil,febrerode1860.BibliotecaUniversitatdeValència.2–ActasdeCabildos,1860.ArxiuMunicipald’Ontinyent.3–FerreroTerol,Rafael.LaVilladeOntinyentenelañodelosCruzadosde1991,Ontinyent1991.4–DiarioMercantil,febrerode1860.BibliotecaUniversitatdeValència.5–DiarioMercantil,febrerode1860.BibliotecaUniversitatdeValència.

Arx

iu P

alis

40

Les Primeres Comparses a les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent

L’any 1860, una volta es va decidir celebrar de forma oficial els Moros i Cristians, els ontinyentins van veure desfilar pels carrers, no per primera vegada, unes comparses de les quals queda hui un escàs testimoni directe, i quan ara escarbem per tal de saber un poc més com van poder ser aquelles primigènies festes, ens trobem amb detalls curiosos, però també amb nombroses llacunes.

Com a mínim, sabem quines eren les comparses que van iniciar aquells festejos: formaren part pels cristians Estudiants, Mariners, Capellans / Cruzados i Tomasines, mentre que en l’exèrcit mahometà desfilaren Moros del Rey, Moros del Rif i Moros de la Caballería.

L’aspecte d’aquells festers resultaria estrany per a molts de nosaltres en l’actualitat, especialment pel bàndol cristià, que vestia d’una manera molt distinta a la temàtica medieval que estem acostumats a veure. Els Estudiants portaven un vestit molt semblant al d’alguns pobles que conserven encara el més antic (per exemple, Bocairent o Villena), amb el gorro bicorni, adornat amb una flor o dos culleres, la capa terciada, camisa, saragüell, calces i sabates, tot de negre,

Fermín Ferrero SanchisCronista de la Societat de Festers

FOTO

: Arx

iu M

unic

ipal

d’O

ntin

yent

41

i amb randes al coll i als punys de les mànegues. Val a dir que a Ontinyent el vestit actual s’ha modificat sensiblement, variant alguns elements com el gorro, les sabates per botes, i incorporant camisa blanca.

Els Mariners, per la seua banda, vestien amb pantalons i sabates blancs, casaca marinera, possiblement de color blau clar, faixa ratllada i gorro de plat. L’arma era una pala marinera com la que porten en l’actualitat. Aquest vestit corresponia, aproximadament, al que era l’uniforme de la marineria en cossos de servents en la marina de guerra de la segona meitat del segle XIX.

Els Capellans, coneguts als textos oficials com a Cruzados, vestien simplement amb una sotana, un birret al cap, i possiblement duien un trabuc com a arma (encara que aquesta idea només la podem constatar a través d’il·lustracions procedents de la festa alcoiana, on també desfilà una comparsadeCapellans).Polèmicadesdelaseuafundaciófinsquedesaparegué,lacomparsadeCapellans protagonitzava freqüents burles a l’estament eclesial aprofitant els rebomboris de les festes,finsalpuntqueenalgunaocasióvanhaverd’intervindrealtesinstànciescivilsireligioses

Aquarel.la, obra de Joanvi Martínez, d’una de les comparses cristi-anes participants en les festes de l’any 1860, la de Tomasines. Co-neixem la seua existència, en bona part als testimonis d’una cançó tradicional que sobre ella ha quedat registrada. A més, comptem amb alguna fotografia on apareixen de forma casual, com és el cas de la imatge de la pàgina anterior.

per tal de frenar els excesos dels components. La pressió d’uns i altres, i particularmentdel públic i els propis festers de l’època, quevolgueren començar a despolititzar la festa, va motivarlaseuadesaparicióen1883.

Laúltimafilà cristianaparticipant aquell 1860,la de Tomasines, deu bona part dels seus testimonis a les cançons que sobre ella han quedat registrades, ademés d’alguna fotografia on apareixen de forma casual. Si ens basem en la lletradelacomposiciópopular(quepodeuescoltaren lacançó“CarrerMajorde laVila”,del disc “Rode la Bola”, dels Menestrils), trobem que portaven “sagaleco” (jupetí, chaleco), saragüell, calces, sabates amb sivella (hebilla), i

42

1993mercéalacomparsadeFontanos.Sabemqueincorporavencavallsdecartróalseuvestit, segons els testimonis de l’època, però no en tots els actes: només en la Baixà i en les Ambaixades, i és possible que pel pas dels anys perderen eixe complement. Com a mínim, el fet que trobem anotacions posteriors on també se’ls anomena Artillería Mora genera dubtes, per la divergència dels conceptes cavalleria-artilleria en una mateixa comparsa. El vestit dels Cavallets, del qual podeu apreciar un exemplar de l’època al Museu Fester, era d’estil oriental o turc, amb pantalons bombatxos verds, camisa roja decorada amb unes franges horitzontals al pit, faixa, jupetí blau amb dos mitges llunes roges, capa morada i turbant; portaven una espaseta de fusta, i la seua arma oficial sembla que era una alabarda. No tenim constància exacta de l’any en que van desaparéixer.

Sabem dels Moros del Rif que vestien amb gel·laba, gorret de Fes amb turbant (semblant al queportenhuielsMossàrabs),faixa,iespingardaalmuscle.Encaraquelainformacióésmoltescassa, sembla que van donar peu, en 1879, a la comparsa de Kábilas, que van adaptar el vestit, incorporant brodats en les gel·labes, una capa, i el gorret de Fes sense turbant.

Dels Moros del Rey desconeixem ara per ara quina podia ser la seua indumentària. No s’han trobat referències que les detallen, ni altre tipus de dades que ens ajuden a poder identificar-lo en fotografies o imatges antigues. No sabem exactament quan desaparegueren, però ja no figuren en les festes en 1879.

La despareguda comparsa de “Moros de la Caballería” utilitzava ca-valls de cartró en la Baixà i en les Ambaixades. La vestimenta era d’estil oriental o turc, com podem observar en aquesta aquarela de Joanvi Martínez i en la fotografia que apareix en la pàgina seguent.

una flor al barret (gorro bicorne). És possible que també portaren una capeta, i la seua arma era una alabarda. En algunes referències, avançats els anys del segle XIX, se’ls anomena també com Antiga Espanyola, potser perquè les traces del vestit que duien eren pròpies de la moda de finals del segle XVIII i primers del XIX (al menys, la interpretació dels textos del’època ens podria portar a pensar en “Antigua Española”, o també en “a la Antigua Española”). Van deixar de participar en la festa amb el nou segle, en 1902.

De les comparses mores, podem endevinar que els Moros de la Caballería eren una mena de “descendents” del ball dels Cavallets, celebrat des d’antic a Ontinyent i recuperat en l’any

43

La continuitat de la festa de Moros i Cristians va motivar l’afiançament d’algunes d’aquestes comparses, peròtambél’apariciódenoves.NomésdurantelsegleXIX (els 40 anys de festes fins a 1900) van desfilar pels carrers d’Ontinyent Turcos (1879), Moros de la Lluna (o de la Llana, 1879), Majos (una mena de Contrabandistes), Terç de Zuavos (1879)... fins i tot, una Caballería Cristiana, també anomenada “Tiradores”, de la qual només sabem l’any que van deixar d’eixir a festes (¡!),1885; però especialment veurien la llum algunes de les més veteranes que encara perviuen hui, després de les fundadores: Llauradors (1883), Kàbiles (1879), Moros Marins (1865) i Contrabandistes (1861).

La investigació al voltant de totes aquestes comparsesi la festa que van protagonitzar és interessant, però desagraïda. Una feina quasi detectivesca, que es veu frenada continuament per carrerons sense eixida: fotografies que ens mostren comparses desconegudes, cites de comparses que no sabem com vestien, vestits de comparses desaparegudes “reciclats” en anys posteriors per a càrrecs, o anàlisis fets en anys més recents que no aporten cap referència bibliogràfica ni massa rigor metodològic, complicant més encara la tasca deductiva peraconéixerunpocmésimillorelnostrepassat...totsónobstaclesqueensimpedeixen,almenys de moment, poder fer-nos una idea més clara de com eren aquelles festes. Un exemple de totaçòsónelsmalnomsen lescomparses.EncaraqueaOntinyenthasigutuncostumreduït, trobem anotacions que no sabem mai si es refereixen a malnoms de comparses, o a descripcions de com anaven vestits o què feien. El cas més emblemàtic seria el de la Caballería Mora, que veurem associada a Cavallets, però també, com ja hem dit, a Artillería Mora, i fins i tot en algun any se’ls anomena entre parèntesi com “Indios”. Per què aquestes denominacions? “Indios” per la forma de vestir? Per algun component apodat “Indio”? Artilleria per què? Perque duienuncanóenlesambaixadesialpúbliclicridaval’atencióeixeelement?...

Noobstantaixò,lacelebraciódel150Aniversarienshadeservircomamínimperaconéixerun poc més el nostre passat fester, i sobretot començar a estimar-lo com cal, cosa necessària si volem iniciar un nou camí en la forma de fer, i conservar, les nostres festes més enllà de la puradiversióqueensprocuren.LaHistòriaens faespecials,únics, ioblidar-nosde lanostraens privarà de ser alguna cosa més que un carnestoltes igual al que tants pobles en l’actualitat celebren quasi sense saber per què.

Foto

teca

Mus

eu F

este

r

44

150 Anys de Festa i Un Poc Més

En aquestos dos darrers anys, si més no, quan els escolars de 5é de primària vénen a visitar el Museu Fester se’ls parla de l’origen de la nostra festa morocristiana, la d’Ontinyent, i se’ls comenta que, per aquells dies, una forta sequera castigava els camps i conreus de les nostres hortesisecans.Lapoblaciómiravaalcel,mentrelaterradelsbancalsclavillavaperlamancad’aigua; potser el riu baixava, si baixava, des del Pou Clar fins més enllà de la Clariana, com una diminutaserpentinad’aigua.Ladivinitateraladarreraesperança, ladarrerasolució;caliaferrogatives al Crist de l’Agonia. El 25 de desembre de 1859, les autoritats civils i religioses, amb elsuportdetotalapoblació,vandecidirtraslladarlaimatgedelMorenetdesdel’ermitadeSanta Anna a la Reial Parròquia de Sant Carles.

Coincidènciaofruitde lespregaries i la fedelsfidels-agustdeconsumidor-, laqüestióesqueesvaproduirunanevadatancopiosaquelapoblacióvaquedarcompletamentincomu-nicada. No se’n sabia res del que passava ni tan sols a l’altre costat del carrer. I, mira per on, la primeranotíciaquearribaalapoblació,quancomencenarestablir-selescomunicacions,éslapresa de la ciutat de Tetuan per les tropes espanyoles, en la guerra contra el Soldà de Marroc.

Rafael Torró MartínezCap de Premsa de la Societat de Festers

FOTO

: Arx

iu P

alis

45

La gent de la nostra ciutat tenia un doble motiu per estar contents, s’havia acabat la sequera, si més no, per una temporada, i la guerra contra el Marroc prenia bon caire. Calia celebrar-ho!

Bé, més o menys això és el que, sintetitzant, se’ls conta als xiquets i xiquetes per explicar per què en aquells dies de febrer de 1860 ací, a Ontinyent, comencen a fer festa, i festa de Moros i Cristians.

L’enemic, en aquell moment, eren els musulmans marroquins. Les fronteres espanyoles en les ciutats de Ceuta i Melilla eren constantment fustigades per combatents irregulars que comp-tavenambelsuportdelSultanatdeMarroc.El22d’octubrede1859,unaexpediciómilitaramb 36.000 soldats comandats pel propi general O’Donnell, president del govern en aquells moments,marxacapalnordd’Àfrica.Lacampanyaésràpida;alsNadalsd’aquell1859lestropesespanyoles - formades per tres cossos d’exèrcit- estaven assentades i preparades per marxar cap a Tetuan. El 4 i 5 de febrer de 1860 es produeixen els combats més decisius. El 6 de febrer, la bandera espanyola onejava en l’alcassaba de Tetuan. La guerra al nord d’Africa va continuar fins que, després de la batalla de Wad-Ras, el Sul-tà sol·licitava la pau a l’abril de 1860.

Un dels fets que ens fa pensar que podria ha-ver influït va ser la desfilada militar que es va fer a Madrid, el 14 de febrer de 1860, des del Ministeri de la Guerra, al carrer Alcalà, passant per la porta del Sol i el carrer Major fins la Plaça d’Armes del Palau Reial, on s’hi trobava la família reial per presenciar la desfilada, en la qual es mostrava al nombrós públic madrileny els ob-jectes capturats als rifenys en aquella guerra: les banderes enemigues, la tenda de campanya de Muley-Abbas, germà del Sultà, i huit canons del campament marroquí; canons que posterior-ment van ser fosos i convertits en els lleons que actualment s’hi troben a l’entrada del Congrés dels Diputats (1). Sembla que per aquells anys encara era normals fer desfilades i exhibicions públiquesambelsobjectescapturatsalsvençuts.

Tal vegada aquesta eufòria patriòtica per la presa de Tetuan i la posterior desfilada, junt a Fo

to: In

stitu

t Car

togr

àfic

de C

atal

unya

46

seu, quan els xiquets i xiquetes estan a la sala on s’hi troben les rèpliques de les “bar-ques” Almansor” i “Mendez Nuñez”, i davant el quadre que representa l’acte de “La nit del riu”, se’ls explica que durant algun temps es va celebrar aquesta “batalla” naval noctur-na embassant l’aigua del riu Clariano a l’altura de la Cantereria. Els Mariners i els Moros Marinos portaven el pes de l’acte, però tots els festers i festers participaven. Era un acte mésquedevia tenir laseuaexplicació.Perquèunabatallanavalenun indretde l’interior? A partir del que escriu Alfred Bernabeu Sanchis al capítol III de la Història Bàsica d’Ontinyent, quan diu que: “ durant el segle XVII l’amenaça exterior prové de la flota otomana i dels seus aliats del nord d’Africa. Ontinyent formava part dels mecanismes de defensa creats per fer front als continus atacs corsaris, la majoria produïts en l’estiu. Un avís mobilitzava ràpidament la milícia en auxili del lloc costaner afectat”, llavors s’explica que aquest acte de la festa, ben bé podria tenir el seu origen en aquestes intervencions que les milícies d’Ontinyet feien quan els pirates saquejaven les poblacions de la costa de la Safor i la Marina , buscant riquesa, queviures i presoners que posteriorment eren alliberats després de pagar un fort rescat o eren venuts com a esclaus. Altre cop els enemics s’hi trobaven al nord d’Africa i la memòria dels fets d’ar-mes d’aquestes milícies estaven presents en la festa. (2)

Fins ara, cap escolar ens ha posat en la tessitura d’explicar que si la presa de Tetuan és motiu que dónapeualesfestes,quèpassaamblamemòriadelfethistòricmedieval?Sónunesfestesqueenel seu origen pretenen recordar que aquestes terres van ser, successivament, part de l’Emirat, del Califat de Cordova i posteriorment de les Taifes de València i de Dénia i que, per circumstàncies conjunturals, van estar conquerides pel Rei Jaume I d’Arago? O tal vegada, el que fem ara és con-tinuar el que es va començar a celebrar, allà per la dècada dels seixanta del segle dinou, celebrant la victòria de les tropes espanyoles en aquella guerra contra el Sultanat de Marroc? O les nos-tres festes de Moros i Cristians és una barreja d’aquestos tres plantejaments i molts altres més?

NOTES:

1–BlogFonsado.“Trofeos de guerra.” Tetuán, febrero de 1860.2–RafaelFerreroTerol.“La Nit del Riu en su tiempo - ¿Y por què no en el nuestro?” Història i Literatura. Programa de Festes de 2006.

Les figures dels dos lleons que flanquegen l’entrada de l’edifici del Congrés de Diputats van ser esculpides amb el bronze provinent dels canons capturats en la batalla de Tetuan.

laintervenciódivinaenlaconcessiódelagràciadel’aigua després de la baixada del Crist, foren motius més que suficients perquè la gent isquera al carrer i realitzara festejos per celebrar-ho i així començar ací, a Ontinyent, aquell 14 de febrer de 1860, que tot seguit es consolidaria com a festa de Moros i Cristians.

Però en altre moment de la visita escolar al Mu-

47

El Museu Fester abre de Nuevosus Puertas

Sergio Cambra BeneytoMuseu Fester

Hace casi medio año, una vez terminadas nuestras fiestas en el transcurso de una cena de finaldemesenlacomparsa,unamigomepreguntó:¿quésignificabaparamielMuseuFes-ter?Larespuestaparecefácil,peropensandobiennoloestanto,porqueestainstituciónacoge el patrimonio de nuestra fiesta de Moros y Cristianos, de todos los legados que los ontinyentinshancedidoconsentimientoeilusiónparasuconservaciónyposteriordifu-sión.Mereferíaalosmúltiplescarteles,manuscritos,revistas,fotografías,armas,maquetas,cuadros, esculturas, trajes, curiosidades y demás tesoros de la Fiesta.

Aquel antiguo deseo que finalmente proyectara y materializara Rafael Ferrero Terol en el año 2000, a propuesta del presidente Manolo Penadés, y que fue inaugurado el día 9 de noviembre de 2001, ha experimentado distintas ampliaciones y cambios de acuerdo a las fases de desarrollo prevista en el proyecto museístico que fue elaborado. Más reciente-mente, en 2008, al asumir la presidencia de la Sociedad de Festeros el director del Museu Fester, fue designado para dicho cometido Rafel Sanchis i Ferri. A principios de 2009, el presidenteasumedenuevoladireccióndemaneratemporal,yahora,másconcretamentedesde octubre, tengo el honor de continuarlo a su lado como colaborador. Al frente del archivo se encuentra Juan Carlos Tortosa, y en su vigilancia y cuidado nuestro veterano conserje Paco Soriano. Desde estas líneas os invito a conocer de cerca la fiesta, nuestra fiesta;unmundollenodeimaginación,ilusión,fantasía,esfuerzo,divertimento,unaauténticaexplosiónfestera,dondeelblancoyelnegrosemezclaconunavariadagamadecolor,

FOTO

: Alfr

ed B

erna

beu

48

consiguiendo que pasado y presente se den un abrazo para preparar el futuro, ensalzando nuestra historia y mostrando lo viva que esta la fiesta.

En las salas podréis admirar los bellos ropajes de los distintos cargos de fiestas, conocer la indumentaria de comparsas desaparecidas como Churros y Cavallets, contemplar sus armas u objetos propios, incluso donaciones provenientes de ultramar, de la ciudad de Puebla, en Méjico, donde también celebran embajadas. Unas fiestas de Moros y Cristianos que pronto podremos admirar durante el I Congreso Internacional de Embajadas y Emba-jadores de la Fiesta de Moros y Cristianos a celebrar en Ontinyent.

La visita al museo está concebida de manera muy didáctica, se puede apreciar en diferentes salas la biografía de personajes tan emblemáticos de nuestra fiesta como Teodoro Úbeda, obispo de Mallorca y buen mozárabe o el compositor más conocido del panorama musical festero como el saudita José María Ferrero. De admirar son las publicaciones de las emba-jadasdeJ.Cervino,autordelostextosdenuestrasembajadas.Losmásjóvenesconoceránladesaparecidafiguradelareinadefiestasysucorte,larealizacióndelIICongresoNacio-nal de la Fiesta de Moros y Cristianos…

Sin lugar a dudas, dentro de nuestras exposiciones destacan las salas dedicadas a la cono-cida trilogía festera ontinyentina: las Entradas de los ejércitos moros y cristianos, el Cristo de la Agonía y las Embajadas. Incluso conocer en profundidad actos desaparecidos como la “Nit del Riu”.

Creo que lo más apropiado es invitar a todos los ontinyentins para que visiten cada sala, cadarincóndondelosfesterosyfamiliareshandepositadovaliosasdonacionesocesionespara que sean vividas por futuras generaciones. En definitiva, el museo muestra lo viva que está la fiesta y como ha evolucionado a través del tiempo. Todo esto se puede conocer con tan solo atravesar las recias puertas centrales de la plaça de Baix, las que flanquea los accesos a la sala de exposiciones y la tienda del museo. Os esperamos el día 12 de febrero, una fecha que marca un hito en nuestras renovadas y ampliadas instalaciones con la rein-auguracióndelasmismas.

FOTO

S: A

lfred

Ber

nabe

u

49

Primer Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors

La internacionalització de la Festa

Quan parlem de Festa de Moros i Cristians en general, és fàcil pensar que, en qualsevol lloc, se celebra tal qual ho fem nosaltres. Realment no és així. Encara que el fons de la celebraciósigaelmateix,lesformesdiferixen,opodendiferir,moltíssim.LanostraFesta,lad’Ontinyent-quantalaformaesreferix-,poctéaveureambel“Ostentaciódelmoro”d’Antzuloa(Guipúscoa),ambelsMorosiCristiansdeRetorta(Orense),oamb“LaNa-val” que celebra Sobrevent en l’illa de la Palma (Canàries).

La veritat és que la Festa de Moros i Cristians, en les seues distintes variants, se celebra, o s’ha celebrat, en tots els països que han sigut colònies espanyoles o portugueses. En la majoriadelscasosvanserelsmissionerselsque,enelseuafanydecristianitzar,vanrecó-rrer a actes sacramentals que bé es van portar des de la península, o bé es van escriure insitu,peramostrarlesbondatsdelaquebéesvanportardesdenostrareligióenfrontde qualsevol altra. La gran majoria dels parlaments estaven -i estan- en castellà -amb la qual cosa també van contribuir a ensenyar i difondre el nostre idioma-, encara que també es van escriure textos en altres llengües com náhuatl, quítxua o mam, principalment rea-litzats estos pels franciscans que, en la majoria dels casos van intentar primer aprendre la llengua i costums dels indígenes per a després tractar de convertir-los al cristianisme. De

Juan Antonio Alcaraz ArgenteSecretari del Congrés

Foto

: Raf

a Fo

rnés

(Vi

deo-

Fram

e)

50

fet, en la majoria dels països d’Amèrica llatina, els primers antecedents del teatresónprecisamentobresdeMorosiCristians.

Segonslanostradocumentació,trobemcelebracionsdeMorosiCristians,enpaïsos com Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Sal-vador, Estats Units, Filipines, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai,Perú,RepúblicaDominicanaiVeneçuela.

Sabem que també es realitza esta Festa en altres països del continent ameri-cà,encaraquefinsalmomentnohemsigutcapaçosdetrobardocumentaciófidedigna que ho acredite, però estem en això.

Si realitzàrem un rànquing per nombre de poblacions que rememoren fes-tivament els enfrontaments entre Moros i Cristians, trobaríem que Espanya, amb525poblacionsencapçalarialaclassificació,seguidadeMèxicamb401,Guatemala amb 93, Brasil amb 61 o El Salvador amb 29. De totes maneres encara ens queda molt per investigar i estem convençuts que, en països com Mèxic o Brasil, hi ha moltes més ciutats que, igual que nosaltres, també disfruten d’esta Festa.

A més de Filipines i els països americans citats, també trobem celebracions deMorosiCristiansenlaRepúblicadeSaoToméiPríncep(Àfrica),colòniaportuguesa fins a 1975, i l’antiguitat de la qual en la Festa data de finals del segle XVIII.

Fora de la influència espanyola o portuguesa, encara que en menor quantitat, també trobem mostres d’esta Festa a Croàcia, França, Itàlia i, per descomptat, Portugal.

FOTO

: Rub

én M

onta

va (

Foto

Vid

eo 9

)

51

Els objectius del Congrés

L’objectiu primari d’este Primer Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixa-dors de la Festa de Moros i Cristians, és trobar, i fer que es troben, totes eixes persones que formen la comunitat mun-dial de la Festa moro-cristiana.

Ontinyent vol celebrar el 150 Aniversari de l’inici de la seua Festa, amb un Con-grés Internacional que obrirà les seues portes de bat a bat, perquè ací es reunis-quen totes les persones que formen part d’este important col·lectiu.

És la primera vegada que es posa en marxa una iniciativa d’estes característi-ques. Volem que els estudiosos de la Fes-tadetotelmón,disposend’unfòrumenquè compartir els seus coneixements i experiències. Volem conéixer totes les variants existents i que els altres coneguen la nostra.

VolemreunirtotselstextosdelesAmbaixadesqueesdeclamenenqualsevolllocdelmónperaposar-losadisposiciódetotapersonaquehodesitge.Enestosmomentsdisposemde més de 350 textos i este nombre es va engrossint dia rere dia.

Ivolem,alfinalitzarelCongrés,poderoferir,aqualsevolpoblacióquehosol·licite,totalainformació idocumentaciónecessàriaperquèpugaconvocarunesdevenimentdesem-blants característiques.

El treball realitzat

EnelsmesosqueportemdedivulgaciódelCongrés,hempresentatipublicitatellogotipque ens identifica i participat en ExpoFesta Alacant. Hem realitzat visites a poblacions concretes tant d’Espanya, com d’Europa i d’Amèrica. Hem contactat amb més de mil poblacionsihemrebutconfirmacionsdeparticipaciódemoltesd’elles;quasidiàriamentrebemcartesocorreuselectrònicsdesdequalsevolllocdelmón,mostrantelseuinterésper estar en el Congrés d’Ontinyent.

A més de les poblacions que formem la variant llevantina de la Festa, ja han confirmat la seuaparticipacióenelCongréspoblacionsde:Catalunya,Aragó,Euskadi,Galícia,Andalusia,BalearsiCanàries.TambépoblacionsdeBrasil,Guatemala,Mèxic,Nicaragua,Perú,Repúbli-ca Dominicana, Croàcia i Portugal.

FOTO

:Arx

iud

el’A

ssoc

iaci

óM

edie

vald

eBa

gà

52

El programa d’actes del I Congrés d’Ambaixades i AmbaixadorsLesdatescentralsdelCongréssóndel15al18dejulioldel2010,encaraquelesactivitatsdelCongréscomençaranambanterioritat.Lainauguraciódelesexposicionsques’estanpreparant es realitzarà a primers de juny i els dos primers dissabtes de juliol hem volgut comptar amb la presència de representacions singulars de la Festa de Moros i Cristians.De tal manera:

Dissabte 3 de juliol• 12.00 hores:Representaciódela“Ambaixada Mora Infantil” d’Almansa (Albacete) i, a continuació,la“Conversió del Moro Infantil” de Villena (Alacant).• 20.00 hores:Representacióde“El rescat de les cent donzelles”, que es realitzarà con-juntamentperpartdeVilaseca(Tarragona)iBagà(Barcelona).Acontinuacióla“Ambaixa-da Antiga d’Onil” (Alacant)

Dissabte 10 de juliol• 20.00 hores: Tindrem una vesprada-nit exclusivament contestana: començarem amb “l’Embaixà de les Tomaques“; després de la mateixa, “la Cavalleria Ministerial“ realitzarà els seus singulars evolucions i tancarà l’acte “la Filà Bequeteros“ amb la seua característica forma de desfilar.

Dijous 15 de juliol• 18.00 hores:Recepciódecongressistesientregad’acreditacions.• 20.00 hores: Sessió d’Obertura.• 23.00 hores:representacióde“les Relacions” d’Alfarnate (Màlaga).

Divendres 16 de juliol• 10.00 hores:PrimeraSessiódeTreball:“Les Ambaixades a Amèrica”.Es desenvoluparan 3 ponències. La ponència sobre Guatemala anirà a càrrec de Carlos René García Escobar.SobrePerúrealitzaran una ponència conjunta Cristina Flórez Dávila, Luis Cajavilca Navarro i Milena Cà-ceres Valderrama. Mentres la ponència de Mèxic la desenvoluparà Louis Cardaillac.EsdonaràlecturaalesComunicacionsadscritesaestaSessiódeTreball,perapassaralcol·loqui,debatielaboraciódepreconclusions.• 16.00 hores:SegonaSessiódeTreball:“Les Ambaixades a Europa (exceptuant Espanya)”. La ponència sobre Portugal anirà a càrrec de Manuel Pinto Suzano, la de Croàcia serà so-bre “La Moreska de Korkula” i Mario Sardelic el seu ponent; mentres que la ponència de França tractarà sobre “La Bravade de Saint-Tropez”.ComentoteslesSessionsdeTreball,acontinuacióesdonaràlecturaalescomunicacions,seguides del col·loqui, debat i preconclusions.• 20.00 hores:Representaciódela“Disputa d’un moro i un cristià” de Llaça (Ourense).• 23.00 hores: Representacióde“La Moreska” de Korkula, Dalmàcia (Croàcia).

53

Dissabte 17 de juliol• 10.00 hores:TerceraSessiódeTreball:“Les Ambaixades a Espanya”.La ponència sobre “La variant valenciana” la desenvoluparà Albert Alcaraz Santonja, de Bo-cairent; la variant “El Rescat de les cent donzelles” anirà a càrrec de Carles Sánchez, de Bagà; mentres María González Rivero, de Llaça, realitzarà la ponència sobre “La variant gallega”.Igual que en les sessions anteriors, continuarem amb la lectura de les comunicacions, fina-litzant amb el col·loqui, debat i preconclusions.• 16.00 hores: “Sessió de Conclusions”. En la mateixa es donarà lectura a les precon-clusions aconseguides en les sessions de treball, i després d’això es donarà pas al debat i votació,siéselcas,peraarribaral’elaboraciódelesconclusionsdefinitives.• 20.00 hores: L’Associació de Gaiters d’Aragó representarà el “Danse de les Adoberies”, de Saragossa.• 23.00 hores: La Confraria de Moros i Cristians de l’aldea Això de Bran, de Mixco (Guate-mala) representarà “L’Espanyol”.

Diumenge 18 de juliol• 12.00 hores: Sessió de Clausura.• 13.00 hores: L’Associaçao dóna Casa do Bugio de Sobrat, municipi de Valongo, a Portugal, ens mostrarà “La Bugiada”.• 14.30 hores: Tancarem el Congrés amb una multitudinari Dinar de Germanor.

Conclusió:Comhauranpogutcomprovar,s’hadissenyatunambiciósprogramacongressual,enelqualestaran presents la diversitat d’estils i localitzacions de la Festa, el que ens permetrà sens dubte,tindreunacompletavisiódelqueéslaFestadeMorosiCristiansentotelmón.Elprogramad’actes,aixícomtotalainformacióreferentalCongrés,latindranalaseuadisposicióenlapàginawebdelaSocietatdeFesters:www.festers.net. I, des d’esta mateixa pàgina, podran realitzar les inscripcions com a congressistes. Estem convençuts que, amb els més de cent voluntaris que ja es troben treballant en el Congrés,amblainvolucraciódetotselshòmensidonesd’Ontinyentiambelsuportdeles institucions locals, autonòmiques i nacionals, el Congrés aconseguirà els objectius traçats iserviràdenexed’unióentreelspobles;perquè,laFestadeMorosiCristians,éslamillormanera que conec de fer amics.

“Cavalhada” que organiza la Asociación Cultural Pedra do Reino en Sao José do Belmonte, estado de Pernambuco (Brasil).

54

Les Comparses de Càrrec i els Logos

Des de fa un temps, va estenent-se més entre les comparses el costum d’introduir un element identificador en l’any de càrrec: el logo. L’any del 150 aniversari, les comparses de Mariners, Taifas, Contrabandistas i Abencerrajes han decidit continuar amb aquesta novetat i han creat, dissenyat, presentat i utilitzat els logotips que les identificaran, durant tot l’any fester, com a comparses de càrrec. Ací els tenim. Quatre idees que, a través de les formes i els colors, plasmen aquells elements simbòlics que més identifiquen a aquestes comparses.

Ensagradenelsquatre.Sónclars,concrets,atractius,nets, de fàcil lectura i que et transporten a escenaris diferents.

La mar, el cel i el sol de la nostra Mediterrània traslladat a les terres d’interior, a les nostres terres de secà, dinslacelebraciófesteradelsMariners;l’elegànciailalluminositat de les taifes valencianes barrejant el blau i daurat en el logotip de la comparsa dels Taifes ens apropen a aquell moment històric i a un altre més immediat: l’elegància de la nostra festa morocristiana. Els contrabandistes, amb la muntera i tots els colors andalusos de la seua vestimenta serrana escampats amb traços vius i continus, interpreten la seua força festera i, al mateix temps, ens traslladen a aquells romàntics i secs indrets de la Serrania de Ronda. El roig, la mitja lluna de l’ensenya musulmana i la paraula sónelquehantriatelsAbencerrajesperparlardel’ambaixada; la paraula i la bandera dos elements indispensables en la trilogia festera ontinyentina, però, per altra banda, el roig i el negre et porten a la memòria aquella sala del Pati del Lleons, a la ciutat palatina de l’Alhambra, on, segons la llegenda, la gran majoria dels barons de la família dels Banu Sarray, trenta sis cavallers de la tribu d’Aben Hud, van ser víctimesdeladèspotadecisiód’aquellgelósBoabdil,darrer rei de la dinastia nassarita granadina.

Quatre logos per a quatre comparses en el seu any de càrrec. Moltes felicitats i bona festa!

AUTORA: Mónica Arrúe

AUTOR: Gonzalo Cairols (Crea2)

AUTORS: Lurdes Torró i Javier Boluda

AUTOR: Rafa Reig

Rafael Torró Martínez

societat de festers - ontinyent - · programa d’actes del 150 aniversari i del mig any 2010 18...

Documents