revista claror sports nº6
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
El Claror ofereix més de 30 activitats dirigides pàg.26
Dansa Jazz, sentir el moviment
pàg.20
LA FUNDACiÓ CLAROR PRESENTA UN PROJECTE PER A GESTIONAR EL POLIESPORTIU TABOR
INSTITUTS ODONTOLÒGICS
ASSOCIATS
Preus especials als socis de l'Esportiu Claror
1 a Visita, consulta y revisiones "Gratuita" 1 a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) "Gratuita" Urgencias / revisiones periódicas "Gratuïta" Fluorizaciones "Gratuïta" Radiografías interbucales "Gratuita" Higiene bucal (limpieza)+Revisión 3.000 Ptes. Extracciones simples 2.000 Ptes. ,
i un 20% de descompte a la resta de tractaments!
Cada dia més a prop seu
GRANOLLERS Avda. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28
MATARÓ Llauró, 52-54 baixos ' Tel. 757.71.81
BADALONA Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31
CORNELLÀ Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a· Tel. 474.19.32
SABADELL SantJoan, 23-31, 1r 1a · Tel. 727.53.96
I. O. SAGRADA FAMILIA CÒRSEGA
090 CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA ROSSELLÓ
Tel. 457.04.53 O ~O CI CALÀBRIA 251 baixos O~o MONUM ENT '" 08024 . BARCELONA SAGRAOA z
fAMilIA ¡¡:
'" Tel. 439.45.00 '" MALLORCA
Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207. 06. 40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal : B 28 124-84 Ti rada: 7.000 exempla rs
Fu ndació Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Di rector-Gere nt : Joan Itxaso Paternain
Ajuntamen t "i " de Barcelona
Coo rdina ció: Serg i Larripa Reda cció: Sergi.Larripa Ester Benach Munt atge: David Fernóndez Fotog rafio: David Fernandez Joan Borràs Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Eduard Teixidó i Pep Olivé (fitness i musculació) Publi cita t: Josep Lluís Yide
'Com pos ició i Impressió PC Gràfic Cardena l Reig, 23 8è l a 08028 . Ba rcelona Gróficas Torres Mora les, 17 Barcelona Di st ribu c ió: Mencor Encarnació, 19 0801 2 . Barcelona
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament compm1eix les opinions expressades als m1icles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.
OPINIÓ
2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta
3. Puja i Baixa
TEMA DE PORTADA
4. Entrevista amb Enric Truñó,regidor d'Educació.
8. L'Ensenyament de l'esport en l'escola primària
SALUT I ESPORT·
13. Ortodòncia 14. Sobre les cardiopaties
PÀGINES CENTRALS
16. La Fundació Claror presenta un projecte per gestionar ' l'Esportiu Tabor
POLIESPORTIU
18. La sauna 20. DansaJazz 22. Fitness i musculació
NOTíCIES DEL CLAROR
25. El Claror ja té saunes i hidromassatge
26. Demana la Guia d'Activitats 28. Concurs Tot Claror 29. Línia Directa 30. Guia de compres 32. Fets i gent
2
OPINiÓ \ '.
e LEC
Mantente en forma Sobre l'esquaix
Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies m eca n og rafi a d es . Han d'anar s ignats amb el nom complet de l 'autor, el seu DNI o núm. de soc i, i un te lèfon de contacte. "Tot Claror" es reser.! va el dret de publicar ' les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.
He rebut amb alegri a la notícia de la construcció d'una zona de saunes i hidromassatge a l'Esportiu Claror. Ja estic impacient de poder anar-hi a utilitzar-les. Són dos serveis que, sens dubte, milloraran l'oferta esportiva del poliespOltiu i satisfaran a una gran part dels socis. Moltes fe licitats!
Elvira Gutiérrez
Sigue este consejo si quieres mantene rte en fo rma: "poca cama, poca plata, poca televisión y mucho zapato"
Som dos amics que ens hem engrescat bojament d'aquest espo rt ta nt fa nt às ti c qu e és l'esquaix.
pe r la recon strucc ió de nous es pa is, per la pràctica de l'esport , e n e l Uoc de les pi s tes d' esquaix.
Si més no, demanem que ens deixin dues pistes perquè amb una no n'hi prou.
M'agradaria que a la rev ista "Tot Claror" es publiquess in entrevistes amb esportistes coneguts: jugadors de bàsquet, de futbol, o atletes espanyols que hagin aconseguit alguna medall a als Jocs Olímpics d'Atlanta. Penso que hi ha moltes persones esperant que surtin entrevistes amb persones com Ivan De la Peña, Ronaldo, Figa, Jordi Villacampa, etc. Per últim, us vull dir que em va agradar molt el reportatge sobre el futbol-americà.
Balbina Dios Pe r tant , se ntim la neces-(la sòc ia, amb 86 anys, s itat d' esc riure unes línies ex
més gran de l Claror) pressa nt e l nos tre desac ord Oriol Masclans Badia Ivan Garcia Montero
ENQUESTA Triomfarà el nou Barça de Bobby Robson?
Jordi Munnè
Sí. Crec que sí perquè han fitxat gent que diuen que és força bona i si saben funcionar bé tots junts els resultats estan garantits . Tot i així, abans no coneixia el Bobby Robson i pel que he sentit no era molt bon tècnic.
~I
rrft"'" -:1.·6·'·· ...... ·-.·: ....... ~ ... ' . '.' ''" . ,
~.
~. Gemma Molero
Sí. M'agrada bastant el nou Barça que estan fe nt. No conec massa el Bobby Robson com a entrenador però si tots hi posen ganes poden fer un bon equip.
David Margalef
Sí. Perquè té un s bons fitxatges i perquè s'ha d'esperar que el canvi d'entrenador vagi bé. Sembla que, per ara, el que se sent de l'entrenador és positiu.
Laia Prat
No ho sé, és un Barça molt car i potser no donarà els resultats que espera tothom. Han fitxat molts estrangers i, en canvi, hi ha jugadors de la cantera que donarien millors resultats.
Joan Ortanobes
Sí. Els fitxatges estan molt encertats. Els jugadors tenen molta experiència . Han fitxat l'Stòitxkov i en Blanc que són veterans i en Ronaldo i en Giovanni que són joves, cosa que dóna una bona barreja.
. OPINiÓ "l'" '''<t,.'' ' .• ,..í .. ~ 'I ... ~"'J!'<!J" ... ,~ ",..,'; __ • ~·_,'!_~ll.l.,' ... -'-'J;.J..~~~ ... :>.b!.."'"~....".M.,;,_òij ... < ..... _~;.t.~ .. <'&I;>,·:\. ........ '~us.;~JI.Jj;~~~
Sergi Larripa Coordinador "Tot Claror"
I tu, on eres aquell matí del 86?
Ara que fa 10 anys ... recordo
que era un matí asso le llat.
Teníem classe de física, però nin
g ú no es tava per les fó r'mules ni
les teories de la "pro fe ". I penso
que ella tampoc n'estava massa .
Tots teníem el cap a Lausana. Així
que, ens vam ai xecar i, gràc ies a ls
ulls grossos de la "profe" , vam mar
xar a la plaça Catalunya. Va ser
impress ionant (ho dic per la des
carada manera de fe r campana) .
No vam trigar a tranquil·litzar~
nos. El centre de BCN era literal
ment ocupat per milers de joves
com nosaltres que tèien campana. I
no c rè iem que a l'escola tinguess in
va lor d'expedientar tants estudiants
a lhora. No. [ menys, essent un dia
com aquell , el 17 d'octubre de 1986.
Fe ia sis dies que Reagan i
Gorbat xov s' havie n trobat a
Reijkiavi c, i 35 que ETA havia
assassinat "Yoyes". Era l'any de
l'entrada espanyola a la CEE, del
referèndum de l'OTAN, del nou
triomf d e l PSOE a les
Generals .. temps en què el Prín
cep Carles i Lady Di est iuejaven
plegats a Mallorca.
Esporti vament parlant , les co
ses n o anaven ga ire bé pe r
Barcelona. El Reial Madrid anava
camí de guanyar la seva segona lli
ga consecutiva mentre el Barça se
guia inmergit en una "depress ió de
cavall" : e ls noms de Sevilla i Steaua
encara vo ltaven pe l cap dels cu
lés. La Copa d'Europa era fru ita
prohibida. Semblava que e l des tí
negava e l reconeixement públic a
tot all ò que fos de casa nost ra.
Pe rò aque ll matí del 86 tot
sernblava diferent. L'aire despre
nia un altra aroma i e l so l lluïa es
plendorós. Molts dels barcelonins
vam anar a la Plaça Catalunya amb
el cos, però tots erem a Laussanna
ambel cor.
Sabíem que a lguna cosa impor
tant anava a passar. [ va passa r.
"A la vil le d e 'Barçalona"',
Samaranch dixit. No ca l dir com
vam reaccionar to ts. Ni e l que va
venir després.
Va m ga udir amb Bar
ce lona'92. He m v is t e ls Jocs
d'Atlanta. [ potse r ara e ncara
val o re m més aquell s j ocs , e ls
nostres. Pe r les diferè n c ies
organ itzatives, la vibració de ls
c iutadan s, ... i perqu è l'èx it es
portiu espanyo l d'Atlanta
(para límpi cs in c losos) té molt a
veure amb e ls nos tres Joc s. Per
tot pl egat, va l la pena reco rd ar.
[ aquella campana ... va va
ler la pena, o i?
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
PUJA
El motociclisme català
Pel sots-campionat del món d'À/ex Crivillé, el triomf de Carles Cluca a Montmeló, la recuperació d'Albert Puig; la gran afició que hi ha ... algú dubta que el motociclisme català és un dels mil/ors del món?
Barce lona és la ciutat europea amb major proporció de motos per habitant. Existeix una gran pedrera de futurs motoristes. De ben segur que els éxits continuaran.
..-- BAIXA
El "Cas Kanu"
Kanu, unfittbolista nigerià de 20 anys, era una de les màximes figures del futbol mundial. Després de guanyar la medalla d 'o r als Jocs d'Atlanta, s'ha vist obligat a deixar la pràctica del futbol. Li han trobat una hipertr~fïa valva/CIf' aL cor. Com és possible que els metges de l'[nter de Milà només veiessin la lesió després que el club italià pagués 2.000 milions de pessetes a l'Ajax d'Amsterdam ?
LA FRASE •••
" Odio f e r esport. Prefe
re ixo saber que m'atrofio
u.na miqueta cada dia. "
Woody Alien, director de cinema.
SABíEU QUÈ?
Ja que aquest esti u hem tornat a tenir olimpíades , dedicarem aq ues ta columna a recordar quines es van fer a la nostra ciutat el 1992.
Per què sabíeu que el 17 d'octubre d'enguany farà 10 any del famós "a la ville de Barcelona"? Segur que hi haurà festa!
Un altre fet a saber és que Bcu'ce[ona passarà a la història per ser la primera ciutat que sol·licitava l'orga nització d'uns Jocs Olímpics vuit anys abans de la data prevista, el gener de 1981.
Abans d'acabar el 1986, més de 1 00.000 voluntaris es van posar a disposició del COB. Tot i que, el número va haver de reduirse a 35.000 .
UN APUNT
L'estadi de Montjuïc és únic en el seu gènere, ja que va ser contruït i dissenyat per allotjar uns Jocs Olímpics d'estiu. El20 de maig de 1929, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona, es va inaugurar i no es va tornar a utilitzar fins el25 de juliol de 1992.
3
TEMA DE PORTADA
Enric Truñó Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona
Reflexions
Entrevlstd: Sergi Larripa
Fotos: David Fernandez
erem herois. Intentàvem defugir situacions de risc encara que anàvem a manifestacions, i una manifestació eren dos anys de presó, era una altra situació.
P. Ha conegut directament la lluita antifranquista, la Transició i el naixement de la democràcia. Quin és el període que recorda amb més nostàlgia?
R. N'hi ha dos, i suposo que mai es repetiran. Un és el moment de la Transició política quan, entre tots, vam construir un espai polític on hi va cabre tothom, cosa que no és gens fàcil de fer. Vam tenir la
que quatre anys després encara està recollint els rèdits d'aquell esdeveniment.
P. ¿Esmenta la Transició i els Jocs Olímpics perquè han estat els dos moments en què la societat i els polítics han lluitat, de la mà i sens dubte, per un mateix objectiu?
R. Probablement sí, i l':l' agrada aquest elogi. A Barcelona es va aconseguir un grau de complicitat i proximitat molt elevada. Recordo una enquesta del diari "El Periódico" d'ara fa 10 anys, el16 d'octubre de 1986, quan presentavemla candi-
sort de no buscar el que ens separava i bus- datura de la ciutat, en què el 91 per cent
P. Com va començar a implicar-se en el món de la política?
R. Tot va ~omençar a la universitat, a través dels comitès de curs i moviments . cristians compromesos en el camp CÍvico
social i d'oposició al franquisme. P. Fer política aleshores deuria ser una
heroi citat? R. NO ... hi havia gent que ho fèiem des
car un règim de consens absolutament homologable al de qualsevol país de l'Europa democràtica. Això va ser molt interessant i molt apassionant. I d'altra banda, és clar, el període dels Jocs Olimpics de Barcelona. Un fet d'una altra dimensió, molt
arrelat a la ciutat, però realment apassionant tant des del punt de vista personal com col.lectiu . Encara tinc sobre la taula un article del "Herald Tribune" en què explicava
de diversos llocs, en favor dels drets soci- als organitzadors dels Jocs d'Atlanta (abans als, o del teu país, o lluitant pel teu barri ... hi de la seva celebració), que si tenien dubtes havia molta gent lluitant, però no per això d'organització s'inspiressin en Barcelona,
4
CURRíCULUM VITAE
• Enric Truñó va néixer l'onze d'agost de 1949 a Barcelona. És casat i pare de dues noies, la María i la Marta, que van estudiar a l'Escola Sagrada Família i van jugar a bàsquet en els equips de l'Esportiu Claror.
• Es considera una persona esportista, va jugar a futbol j handbol de jove i, quan pot, s'apropa al Claror per jugar un partidet de futbol-sala
• Llicenciat en Enginyeria Química per l'Institut Químic de Sarrià, està vinculat a la política des de fa 22 anys, quan l'any 1974 va ingressar a les files de Convergència Socialista de Catalunya. Des- de l'any 79, quan van ser escollits els primers ajuntaments democràtics té, com eH diu, "la sort i l'honor" de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Primer com a responsable de l'àrea de Joventut i després, durant 14 anys, com a regidor d'Esports des de l'octubre de 1981 fins al juliol de 1995. Durant aquest període va erigir-se en un dels principals artífexs de l'èxit .organitzatiu dels jocs Olímpics de Barcelona'92.
• Des de juliol de 1995 és regidor d'Educació i Thrisme del consistori barceloní.
dels barcelonins estaven a favor d'acollir els Jocs Olímpics. A la Transició democràtica també hi va haver aquesta sintonia entre les propostes dels polítics i els desitjos del poble.
P. Normalment es diu que els Jocs de Barcelona van ser un èxit per tres raons: la perfecció organitzativa, la parti
cipació dels ciutadans i l'èxit esportiu dels atletes espanyols. Afegiria alguna altre raó?
R. No, són les tres claus.
P. Els Jocs de Barcelona són irrepetibles?
R. Estic convençut, tot i que no hi han
lleis escrites, per la generació actual dels ciutadans de Barcelona sí es irrepetible. Te
nint en compte la universalitat dels Jocs, és molt difícil que tornin al menys en 50 anys. Després dels nostres Jocs moltes ciutats han
descobert que organitzar uns Jocs és bon negoci.
P. Té possibilitats Sevilla? R. Els hi desitgem el millor, però, pot
ser el fet que Barcelona sigui tant recent els suposa una dificultat vista la lògica de
distribució mundial. En tot cas, no s'han de
desanimar i fa molt bé Sevilla de ser-hi pre
sent. I només això, ja li és positiu.
P. Barcelona, com a ciutat, com pot tor-
· ·TEMA DE PORTADA , '",.;{c'.c&.!:l;,t.~,'t1f!'..':t~'l1::;~':..{iI.~~Ja';:!1.;'!1\",;1'!,.;':,;) ~~. ,,;~.:i;..,,(= ",.:1 10\ ~r.?',~,fi)¡;"-,, •• .,~'Y~lEt#oi(1t"L~:it~t',!lItly',,¡·~J.ft'1~
nar a viure aquell ambient d'entusiasme social que va generar els Jocs?
R. Jo no sé si aquell ambient el podrem tornar a viure, ni sé si cal. Els ciuta
dans saben que hi ha moments excepcionals a la vida de les persones i de les ciutats. En què ens hem d ' engrescar? Hi ha molts projectes per endavant. Un d ' ells és la possibilitat que Barcelona pugui ser escollida capital cultural d'Europa, la qual cosa pot ser un gran projecte, tot i que
Enric Truñó, dmblodnd Céspedes, presldentd del Pdtrondt de 1.1 FunddcJó C/dror, I IOdn ItxdSO, director-gerent de l'Esportiu C/dror
no hem de pensar que seran els Jocs Olímpics bis. La Capitalitat Cultural seria un gran esdeveniment, es faria en estreta relació amb els ciutadans, però pensem que duraria un any, no quinze dies . No hi haurien cerimònies d'inauguració ni final s de 1.500 metres .. .Tot i així, el que hem de fer és aprofitar la maduresa guanyada amb els Jocs per superar els reptes de cada dia, per exemple, fer anar bé l'Esportiu Claror.
«El Claror és un esportiu model»
Enric Truñó és un vell conegut de l 'Esportiu Claror. Com a soci fundador, va ser una de les persones que, des del principi, van fer possible que l'Esportiu Claror fos una realitat. Ara, des de la seva posició a l'Ajuntament, veu amb orgull l'evolució d'un esportiu que sent proper.
La situació del Claror «la veig molt bé. L'acord a què la Fundació va arribar amb l'Ajuntament i la Generalitat va ser un salt endavant molt arriscat, però molt imaginatiu i profitós. s'està fent una política popular en el sentit d'arribar a molta gent i a mí, em sembla que és un dels bons models de gestió a la ciutat de Barcelona. Els més de 7.000 socis que té així ho demostra. Els preus, el pressupost, la rigurositat de la gestió, la diversitàt de les ofertes esportives ho demostren. I això no ho dic perquè jo em senti a prop d'aquest poliesportiu. AI contrari. Precisament per això, jo sempre he sigut molt seriòs i rigurós a aquest respecte. Perquè ningú no pogués dir mai que determinades decisions s'han pres perquè jo hi pogués tenir una determinada implicació. Tècnics municipals, tècnics que coneixen la instaHació valoren el Claror com un model molt positiu. Això no vol dir que ens aturem per posar-nos medalles, sinó que s'ha de seguir evolucionant i adaptant-se a les noves demandes. Estic satisfet i tranquil respecte el futur del poliesportiu».
per Pedro Andreu, Director del Servei d 'Esports U.B.
El meu amic i regidor E. T.
Parlar -escriure- públicament sobre un amic sempre és difíci l; o et pl anteges ser objectiu (i no pots), o bé deixes lliure l' impuls de la teva subjectivitat (i llavors escrius allò que no és) . Aleshores, ¿per què no parl ar sobre un ciutadà, políti c, veí, company d 'estudis, pare d'amigues de les meves f illes i persona relac ionada amb e l meu àmbit de treball a qui conec?
En prim.er lloc, voldria rescatar de la rneva memòria objectiva un pensament subjectiu sobre el primer consistori democràtic que vaig conèixer: "l'Enric en formava part, i teni a responsabilitats polítiques sobre la meva ciutat. Si la resta del s seus companys compartia els mate ixos mèrits per ser-hi .. duiem bon camí! H .
I l' aptitud ? Ai xò és ben diferent. Podriem entendre-l a com la competència per realitzar correctament una determinada tasca, on els mèrits i la capacitat personal apunten vers una determinada tendència i inciten a l'aposta guanyadora. Ara bé, sovint el favorit també perd.
I la política? Diu la "saviesa popular" (?) que genera actituds tals com el gregarisme, el sectarisme, l' exclusivisme i la parcialitat. A més, l' opinió comuna apunta tradicionalment que tots el s polítics són iguals. ¿Això és sempre així i val igualment per a tots aquells que fan política?
I l' ànima? Jo no n' he vista mai cap; però ja que li són associades virtuts com l' intel.ligència, la imaginació, l'instint, la memòria, el judici, la voluntat, el sentiment, la sensibilitat, la comprensió i la reflexió, dedueixo que es troba més a prop del cap que dels peus.
Com encaixa el Sr. Truñó en aquest petit mosaic de preguntes?
Mai totes les qüestions tenen resposta; però intueixo el que diria un espectador atent i amb coneixement de causa, que intentès ser objectiu: en nombroses ocasions (totes, diria l'amic) les fites proposades pel Sr. Truñó -algunes de molt importants- han arribat a bon termini , la defensa del seu ideari ha estat entusiasta i honesta, utilitzant més la suma que la divisió, i el joc net en lloc de la llagoteria. Sens dubte, aquest observador ideal entendria aleshores que hi ha persones que confirmen l' existència de l'ànima i els seus valors sense
necessitat d'haver-ne vista mai cap.
5
TEMA DE PORTADA '¡JI¡i(f'~\"'Úl!.l"'>'·~ ,~ \ ,./:;'-I2¡ '·.~71<1 ... .~ ~~ _ J,~ j~ ''''- , "",t!.,. L \, .. ~ I r ' • -
«Un 20% de les escoles públiques de Barcelona no tenen instal·lacions esportives adequades»
P. Com a regidor d'Educació, l'esport segueix jugant un paper cabdal en el seu projecte'?
R. Sí. Catorze anys com a regidor d'es
ports, i amb la vivència directa del s Jocs,
no passen en va. Em sento molt compromès amb l'esport de la meva ciutat i vull seguir
cooperant. En aquest aspecte, i des de la
"Les escoles han de
considerar l'educació física i
l'esport com a elements que
fomenten el coneixement
del propi cos i promocionen
la salut»
meva responsabilitat actual, existeix avui tot
el tema de l'educació física i l'esport a l'esco
la i, de comú acord amb el regidor d'esports,
hem creat un grup de treball mixt per impusar
lo al màxim. Una de les propostes que llen
çarem a l'opinió pública, seguint una pro
posta feta pel propi alcalde, serà l'organit-
6
zació a Barcelona d'un «Congrés per a l'edu
cació física i l'esport a l'escola» on hi hagi
molta participació per part de totes les per
sones i entitats que treballen en aquest sec
tor, per tal de saber com es pot enfocar mi
llor l'educació física i l'esport a l'escola.
P. Quina importància hauria de tenir
l'esport en el programa pedagògic d'una escola'?
R. Jo crec que hauríem de parlar de] bi
nomi <d'educació física» i «l'esport» dins
el programa educatiu. Amb la LOGSE gua
nya presència, deixa de ser una assignatura
«maria» i té el nombre d'hores i l'especia
lització docent necessària perquè sigui una
assignatura important, que es desenvolupi
perfectament bé. És evident que cada as
signatura és diferent, però crec que ara, des
del punt de vista legal, curricular, i a nivell
de professorat...ja no tenim excusa.
Ara tenim una molt bona base jurídica i
legal i ens queda fer realitat el desenvolu
pament de la llei a tots els nostres centres
públics i privats. Que el claustre consideri
en la seva dimensió justa l'educació física
i l'esport com un a element de coneixement
del propi cos, de promoció de la salut. l
faig una crida als consells escolars, als pro
fessionals, als pares i als claustres perquè
siguin responsables i estiguin a l'alçada de
les circumstàncies. Tinc la impressió que a
. TEMA DE PORTADA • J ' \. J ~, , ~', .. , -;7
Barcelona, avui dia, a dos terceres parts dels
centres, tant públics com privats , això s'es
tà fent amb rigor. Tot i això encara queden assignatures pendents. A un 20 per cent de
les escoles públiques de Barcelona encara
no hi ha la dotació d'espai físic,
d'instal.lació esportiva prou adequada per
què les classes d'educació física puguin fer
se amb el rigor que es mereixen . Són aque
lles escoles antigues, situades als cascs vells dels antics municipis, i que es van construir
responent uns altres models. No són pas
les escoles construïdes en els últims 1 S 020 anys. Això ho sabem, i puc dir que tant
l'Ajuntament comla Generalitat ens sentim
responsables d'això i, per tant, hem de ga
rantir que, en el marc de la pròpia escola o
en una instal·lació esportiva municipaJ pro
pera a l'escola, aquesta classe d'educació
física podrà ser feta correctament i per un
bón professional.
«Caldria fer una 'escola de
pares' per als qui projecten
sobre els seus fills els valors
de l'esport professional.»
P. D'entre les qualificacions escolars
d'un nen de 10 anys, quina nota cal valorar
més, la de matemàtiques o la d'Educació física?
R . S'ha de fer una valoració integral de
l'educació de les persones. Tot és impor
tant. Volem una educació del cos, en el seu
aspecte físic i en el psíquic, i volem edu
car persones que comprenguin el món on
viuen , que tinguin instruments tècnics-ci-
entífics i culturals per poder-se relac ionar amb les altres persones. Per tant, hem de fer
un esforç per valorar-ho tot, cada cosa en la
seva dimensió . l no només valorar les no
tes, sinó valorar globalment el grau de desenvolupament d'aquell noi o aquella noia. T
dit això, crec que és important que hi hag i un diàleg professòrs-pares i que hi hagi un
bon entorn educatiu , i que tothom entengui
que l'educació d'una persona va més enllà
del que s'ensenya a l'escola i del que es va
lora amb unes notes.
P. Pensa que els pares acompleixen
correctament la funció educativa que se'ls
suposa?
R. Els pares fan el que poden ...
P. Estic pensant en els comporta
ments que es veuen, de tant en tant, a
certs partits de futbol o bàsquet infan
til, amb pares que insulten els àrbitres, els
entrenadors o fins i tot els nens de l'equip
contrari...
R . Un dels perills és que els pares
vulguin projectar en els seus fills allò que
ells no han pogut fer: les seves il·lusions,
somnis .. . tant si va bé com si no. Els pares
que quan el fill té tres anys decideixen que
el nen ha de tocar el piano sense més expli
cacions, i això no ha d'anar així. S'ha de tenir
un diàleg amb el fill. Però això és fàcil de dir
i després, si mires cas per cas, és fàcil d'en
tendre perquè aquell pare es comporta
d'aquella manera i, entre cometes, no en sap
més. En concret, és evident que sobre el
sistema esportiu, i atès algun dels models
exagerats de l'esport d'alt nivell, alguns pa
res els volen projectar en els seus fills de
deu anys. És quan els pares esbronquen
l'entrenador si el seu fill no juga, rec or-
"La competició en l'infància ha de ser feta en un entorn educatiu"
den la mare de l' à rbitre s i no hi es tan
d' aco rd .. . vo len que e l seu nen guanyi com s ig ui i aqH es t és un mal model. Ca ldri a
fe r, en aques t sentit , «escola de pares»
per a to ts aque ll s que no han descobert
aquests valors de l'esport i que veuen com
e ls seus fill s, que s'es tan formant amb l'es
port , e ls ex igei xen unes coses que no to
qu en.
P. La competició té la culpa d'aquests
fets? R. Jo no hi estic en contra de la lògica de
l'esport de competic ió en l'infància i l'ado
lescència, però la competició ha de ser feta
en un entorn educatiu. Tot i així, tampoc no hem d'idealitzar l'esport ni demanar-li més
coses de les que demanem a altres sectors
de la vida social.
P. Les deficiències educatives són culpa
bles deIa violència qlleenvolta l'esport?
R. La violència i l'agressivitat formen part
de la naturalesa humana, i no només es re
flecteix en l'esport. També hi ha violència a
la política, i al món dels negocis, i a les
famílies ... pel que fa a l'esport, insisteixo, el
que hem d'evitar és d'introduir mimèticament
els comportaments de l'esport d'alt nivell ,
on aprofitem per alleugerir-nos i fer allò que
no faríem en cap altra context. l respecte a la
violència física i l'agressió, a aquesta ni l'hem
de comprendre ni l'hem de tolerar, l'hem de
combatre.
7
· .
REPORTATGE ::_.
L'ensenyament de l'esport a l'escola, aprovat o suspès? per Ester Benach, redactora d e To t Claror
Molts · profess iona ls no es cansen de re
petir un i altre cop que fer esport és una
bona manera d'exercitar l'intel·lecte, les ha
bilitats psicomotrius, l'ag ilitat, la condició
física, la salut...
L'esport, no cal dir-ho, és necessari a
totes les edats però cal potenciar- lo al mà
xim en el període de creixement i maduració
del s nens/es . Per aq uest motiu hem volgut
acostar-nos a les esco les, j a que són un dels
medi s on el nen/a hi resta més temps i es
desenvolupa.
¿Quina importància es dóna a l'esport a
les escoles?, ¿Cóm ha afectat la Reforma
Educativa?, ¿Quins problemes es poden tro
bar les esco les?
Els canvis de la Reforma
Abans de la Reforma Educativa, l'ass ig
natura d'Educació Física estava una mica
descuidada a les escoles que no teni en prou
mitjans per invertir en ella. Aquesta assig
natura ha estat sempre una mica oblidada o
presa incoscientment. És més, se so l consi
denu· l'esport com una activitat de temps lliu
re, és l'assignatura impossible de suspendre,
la que més sorpreses dóna als nens/es i, so
bretot als pares, si apareix en el butlletí de
notes per sota del cinc. Però qui pot assegu
rar que l'esport es practica tant adequadament
que tothom ha d'aprovar-lo al juny?
El problema de fons és, doncs, qué tot i
que l'Educació Física sempre ha estat obli
gatòria, les condicions no sempre han estat
idònees per impartir-la. Sovint, els mestres
de qual sevol altre assignatura es dedica
ven a fer també l'assignatura d'Educació
Física. Estiguess in o no preparats havien
de fer-ho i molts cops acabaven fent pas
sar la pilota als alumnes .
Ara, amb la Reforma , l'Educació Física ocu
pa un lloc important. Sobretot, ja s' inclou en
els· programes educatius i es planteja amb un
8
projecte, uns objectius i uns continguts es
pecífics. D'aquesta manera, es necess ita una
millora important en la qualitat de l'Educa
ció Física i en els professionals.
Els primers problemes
Un dels objectiu més importants - que
l'esport fos considerat com un altre assig
natura més- ja està integrat en els projec
tes·educatius, però, realment s'aconsegueix?
Manel Lozano, director de l'escola Sagra
da Família ens explica que el prob lema més
important, ara per ara, és aconseguir bons
profess ionals. Una queixa important per
plantejar a l'administració, en el cas de les
escoles públiques, és que «es demanen pro-
¿Cal reciclar mestres d'altres
assignatures o cal fer pressió
perquè les escoles tinguin
professionals de l'esport?
fessionals especialitzats però no s'ofereix
una plantilla, per exemple de llicenciats en educació física ». La solució, per tant, és
que els mestres de sempre es reciclin i pas
sin a impartir una nova assignatura si no
volen perdre e l seu lloc de treball. És el cas
de l'escola Sagrada Família on, amb la Re
forma Educativa, s'han assignat dos profes
sors d'Educació Física a primària.
. REPORTATGE .! '~""-,--:.~.
«La nova distribució deL professorat
suposava perdre dos deLs nostres profes
sors. Per això L'Associació de Pares
d'ALumnes (APA) va accedir a mantenir eLs
dos professors si es recicLaven»- ens ex
plica Manel Lozano. Conclusió: un dels
professors de Ciències Socials i una pro
fessora de Matemàtiques hauran de canvi
ar la seva orientació si no volen deixar de
treballar.
L'ideal seria que l'Administració aportés
nous professors, llicenciats en Educació físi
ca per exemple, si el que es vol és millorar la
qualitat i mantenir els mestres en aquelles as
sign'atures que, veritablement, e ls interessa.
En el cas de les esco les privades aquest as
pecte és diferent perquè tenir professors ben
qualificats només depèn d'un contracte.
Un segon problema, sí que afecta a esco
les tant públiques com privades, és la man
ca d'instal·lacions i de material, Les escoles
públiques poden rebre alguna concessió per
utilitzar instal ·lacions municipals però si això
no és així, la pràctica de l'esport pot sign ifi
car un autèntic problema d'espai , de condi
cions higièniques i de cost econòmic.
El bàsquet és l'esport mes practicat a les escoles
Com pot ser l'esport a l'escola?
Segons Mane l Lozano , tot i que es ti
g uin so lventats e ls problemes que j a hem
esmentat, l'Educac ió Física té molts trets
que s' haurie n de tenir en compte, j a que
pot educar a l nen/a en moltes vessants
diferents. «Sempre hern entès L'Educació
Física com La g imnàstica pura i dura,
L'edu cació motriu deLs aLumnes, però
seria important introduir-hi La vessant
artística, més intimista. Només així acon
seguirem L'educació integraL de La quaL
tant es parLa».
Aquest aspecte està contemplat en e l
nou projecte educatiu però cal pensar s i
la importància que se li atorga és prou
interessant com per tenir-l a en compte a
partir d'ara . Sens dubte és una molt bona
proposta .
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
"' AEROBIC També dissabtes al matí Demana informació a la Secretaria de l'Esportiu Claror
Sardenya, 333 08025 . Barcelona
Tel. 207 ·06·40 Fundació Claror Fax 207·77·35 L.I _ A_;U",_.m."_'*_d._ .. ",_.~". __
9
REPORTATGE ~_~ .... ~';oM'~~~'I:)i~'!o\¡;:¡¡;:~h'G:;\::.ü:,~~~~\~u •• ""t.c.± ~-. ¡ ('>.,~,.,;. J! •• \ ~ '~~~..w,.~!!.l!,,"". >. ~ •• >;¡' ,0,.:' ,,' ~",~\''::'\,.. "í<f~ ".:' ... ",,:.""~''''''''' .t¡;f:'~,I,'i ,~J"Çb'-:." '{.,.<¡p.,u"
1. Cóm valores la funció que acompleix l'esport en l'educació integral d'una persona?
2. L'Educació Física està prou valorada en els programes pedagògics de les escoles?
'3 D'entre les qualificacions d'un nen/a menor d' 11 anys, • quina nota és més important, la de matemàtiques o la
. d'Educació Física? Per què?
4. Els pares acompleixen correctament la funció que se' ls suposa en l'educació esportiva dels seus fills?
5. Ets partidari de la competició en l'educació esportiva dels menors d' 11 anys?
6. La violència de l'esport és fruit d'una deficient educació esportiva?
Núria Borràs, Directora Tècnica de l'Esportiu Claror
1. Per a mi és molt important perquè és una de les poques situac ions en què el cos i l' intel ·lecte treballen plegats (a l' esport tam
bé cal pensar!) . D'altra banda, el moviment, l'esport, col·laboren a que els qui la practi
quen prenguin consciència del seu cos, conèixer les seves possibilitats i conèixer-se millor a si mateixos. A més, cal no oblidar
les possibilitats pedagògiques i lúdiques que tenen l'Educació Física i l'esport, difí
cils de trobar en altres àmbits de l'ensenya
ment. 2. Encara no, per diversos motjus: hora
ris limitats, manca d'instal·lacions i de pro
fessionals que sàpiguen treure el màxim suc a les possibilitats educatives de l'Educació
Física. A poc a poc es van superant aques
tes mancances però han de passar uns quants anys perquè l'Educació Física asso
leixi la seva maduresa com assignatura.
10
3. En la gran majoria dels casos es valora amb major importància la de matemàtiques perquè s' associa a l 'èxit intel ·lectual i a la garantia d'èxit professional. Poques persones tenen coneixement de les possibilitats professionals que ofereix
l'àmbit de l'Educació Física i de l'esport. 4. No sempre. En la majoria dels casos
ex isteix una manca de vivències esportives del s pares i moltes vegades es considera guanyar i fer mès punts com a sinònim d' èx it, quan l'èxit en les categoriesinferiors és gaudir de la pràctica de l'esport, aprenent i millorant en tots els sentits.
5. Sí perquè els éssers humans portem arrelat el fet competitiu des de ben petits. En qualsevol cas, la competició s'ha d'adaptar se'mpre a les possibilitats psicobiològiques de cada franja d'edat i l'objectiu fonamental ha de ser sempre treure el màxim rendiment a les possibilitats pedagògiques de la competició.
6. Sí, perquè una educació esportiva òptima ajudaria a evitar i a relativitzar aquelles situacions que provoquen violència. No es pot oblidar, però, el mimetisme que es produeix amb ['esport-espectacle, amb situacions que s'interpreten de la mateixa manera quan són àmbits de l'esport totalment diferents.
"Poques persones tenen
coneixement de les
possibilitats professionals
que ofereix l 'esport"
Núria Borràs
. REPORTATGE " . ' ¡ ,..~ ./':1° , " O!" '\,.N.~_ '~' .. ';.; I t1'.a. '-,~('::'¡']:.:~'ft.':J:~~·'IiJ1\~j'.tik'\U:..x.!ll!'i"i!..-:]jt~
Alfons Font, professor d 'Educació
Física de l 'escola Sagrada FamIlia
1. Fonamental i imprescindible. No
oblidem mai que l' adqu isició progressiva
de continguts formals cada cop més com
plexos és pmal·lela al procés maduratiu del
nostre cos. Per tant l'Educació Física serà
l'eina perquè aquest procés es desenvolu
pi correcta i sò lidament. L'esport a través
de l'Educació Física enriquirà i possibili
tarà l'estructuració del nostre cervell.
2. Està contemplada i prou. La valora
ció vindrà donada per la dimensió que l'es
pecialista sigui capaç de donar-li dins del
programa.
3. Prioritzar alguns continguts per so
bre d'uns altres és mutilar el mateix pro
cés, deixar-lo orfe i mancat d ' una realitat
necessària. S ' equ ivoquen doncs e ls que
consideren la creativitat de la plàstica, la
sensibilitat de la música i la capacitat de
treball de l'Educació Física, segons plats.
4. En general no. Crec que la funció
dels pmes és estar en perfecta sintonia amb
l'especialista, els continguts i el grau mí
nim d'exigència; i sobtadament van sorgint
excuses per justificm diverses situacions.
5. Si volem educar esportivament, la
competició serà l'autèntica pedra de toc ,
l'eina fonamental per inculem valors com
la cooperació,.l'esperit de sacrifici, la so
lid'aritat, el respecte ... I l'interacció amb al
tres nens, amb situacions canviants, els fmà
mentalment més àgils, més autònoms, més
determinants, més creatius i més intel·
ligents . Si els objectius van en aquesta línia, endavant amb la competició .
6. No. La violència en l'esport no la prac
tica, ni la promou l' esporti sta en línies ge
nerals . Sorgeix de l ' e ntor n viciós i
pressionat, i que la majoria dels casos és
egoista i prepotent. El violent és maleducat
per naturalesa, irracional i primmi i per tant
un mal educat en el sentit més ampli de la
paraula.
Manel Lozano, director de l'escola
Sagrada Família
1. És un aspec te més d'aquest tipus
d 'educació perquè treballa, fomenta, orde
na i potencia aspectes que no tenen altres
assignatures. També és important perquè
potencia i reforça aspectes comuns entre
àrees.
2. Actualment sí, però cont inuen ha
vent-hi problemes d'espai, de material i de
personal qual if icat.
3. Les dues pe r igual. Tot és part de
l' educac ió integra l de l' alumne.
4. Pel que fa als mitjans, és a dir, a apun
tar e ls nens a ls cursets , portar-los am un t i
avall , tenir contacte amb les associacions,
sÍ. Tot i a ixí, aspectes com la violència en
l'esport o el foment de la competitivitat in
sana, molts cops també la fomenten ell s.
5. No si aq uesta competic ió fa que e ls
nens creguin que han de ser millors que nin
gú. És ev ident que qualsevol esport com
porta una competició però aquesta ha d ' es
tar fo mentada en la superac ió personal no
en la comparac ió amb els altres.
6. No. La violència està per tot arreu,
en la família, els carrers, els mitjans de co
municació, etc .
"L"esport treballa, fomenta,
ordena ¡ potencia aspectes
que no tenen altre ass¡g
natures". Manel Louno
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
ealçnCi HlltlJNl
SABATES HOME-DONA
10% DE DESCOMPTE als socis del
ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes)
Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA
11
Comptes de BelHloch, 87 bis. Telèfon (93) 490.90.22. FAX (93) 490.21 .86. 08014 Barcelona.
• Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments
SAUNAS
GIJON (ASTURIAS) e/Aguado 33 - Tel. (98) 537.07.47 MADRID Tel. (91) 564.59.05 - 563.69.03
SALVADOR MATA S
Estudi d'arquitectura
Projecte i direCció d'obres de les reformes a l 'Esportiu Claror
Còrsega, 27 J 20n la. 08008 - BARCELONA
Tel. 238.24.45.
Empresa executora dels paviments sintètics de l'Esportiu Claror
Travessera de Gràcia, 12 Tel. 200.57.07 08021 - BARCELONA Fax. 200.58.02
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: Aire Condicionat
• Calefacció
• Ventilació
• Fred Industrial
Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona
(
Cuides suficientment la teva boca? l'er: Dodor Ramon Costa Adorna, Ortodoncista de l'l. o. Sagrada Faml7ia
L'objec tiu d'aquest article és donar-vos
una informació concreta de què és l'orto
dònc ia i dels diferents tipus de tractaments
que es poden fer.
Cada tractament té una sèrie d'ojectius
però tots ell s poden ser complementari s i es
podri en resumir només en un: correg ir la
mala-oclusió, és a dir laposic ió anòmala de
les de nts que pot afectar a la funció de mas
ticació, de deg luc ió o a la parla. Però la cor
recc ió de la posició de les dents també té
altres objecti us i beneficis com la millor es
tètica facial i e l bon funcionament del con-
junt max il ·lo-fac ial. Tot això comporta que
les dents tinguin una vida més sana i que
per tant perdurin durant més temps a la boca
de l pac ient.
Existeixen molts tipus d'apare ll s que ser
veixen per corregir la mala-oclusió. Cadas
c un d'ell s té unes indicacions segons l'edat
i el problema concret del pacient, però, en
general es class ifiquen en dos grans grups:
Aparells mòbils: són aquell s que e ls pa
cients es poden posar i treure.
Aparells tïxos: són aquells que no es po
den treure. N'hi ha de metà l· li cs, de
3 CONSELLS PER MANTENIR LA BOCA EN BON ESTAT
1. Feu-vos una bona neteja de boca després de cada àpat
2. Visiteu el vostre odontòleg periòdicament (cada 12 mesos)
3. Un tractament previ sempre evita complicacions posteriors
SALUT I ESPORT
Aspecte de la boca, abans del tractament.
Aspecte de la boca, després del tractament.
trasparents, inclús hi ha la poss ibilitat de
co l·locar-I os per darrera les dents (tècni
ca lingual ) de manera que no es noti res.
Aquesta última és la so luc ió més estètica.
L'edat per come nçar un tractame nt d'or
todòncia és variable. Cada cas ha cie ser
valorat individualme nt, però, malgrat tot, és
recomanable fer-se rev isions periòdiques
d'ortodòncia a partir de ls 5 o 6 anys ja que
un tractam e nt a te mps pot so lu c ionar
problemas que esdev indran molt més greus en el futur. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .-. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CICLE DE CURSETS ~ GRANJA·ESCOLA Sina!
LA CUINA DE BOLETS 15, 17, 22 i 24 d'octubre de 18 a 20 h.
Característiques
Tot el material necessari per a les elaboracions (ingredients, estris i maquinària) els posa l'escola. Podreu endur-vos a casa una mostra de les elaboracions fetes al llarg del curset.
Cursets del cicle 96/97
"Cuina de bolets ", a mitjans d'octubre.
"Cuina de les festes" , a .principis de desembre.
"Cuina econòmica ", a principis de febrer.
"Cuina de primavera ", a principis d'abril.
"Cuina d'estiu", a principis de juliol.
RESTAURANT-ESCOLA e/Còrsega 562 (cant. Lepant)
Tel: 450.00.57 (d'1 a 4) i 455.77.71
Informació i inscripcions
Fins al divendres 11 d'octubre (el primer curset). De dilluns a divendres de 8 a 14 h. Lloc: Secretaria de l'Escola Indústria, 137-141 (entre Av. Gaudí i Padilla) Tel.: 455.77.71
I a ms a ms: Tasleu els noslres mens especials de dilluns a divendres per noms 975 pIes.
13 I
U 1-21 .PM5 13 2/10/96. 10:58
SALUT I ESPORT i~----~-------,,--.---~-~ -, - , -- - . ,
Si vols fer esport, tingues cura del teu cor L'examen cardio-vascular evita riscos en la pràctica esportiva
Per: Albert Giménez, Llicenciat en Medicina
La pràctica esportiva imposa una super
visió mèdica general en què cal prestar una
atenció especial a l'aparell cardio-vascular per
la seva contribució, juntament amb l'aparell
respü'atori, a l'activitat corporal durant l'exer
cici esporti u.
El bon funcionament i la qualitat de les pres
tacions de l'aparell cardio-vascular constitu
eixen la base de qualsevol èxit esportiu, ja
que el volum minuto-cardíac és un dels fac
tors determinants de la potència aeròbica
màxima.
El nen en l'ambient escolar
A moltes escoles es realitza anualment
un examen d'aptitud per a l'educació física i
l'esport. Per desgràcia, molts estab liments
d'ensenyament obliden aquesta necessitat.
Això, subratlla l'important paper del pedia
tra o del metge de família.
L'objectiu d'aquest examen de salut no
contempla el fre de la pràctica esportiva; la
seva funció és descobrir qualsevol tipus
d'anomalia que contraindiqui la pràctica de
l'esport, ja sigui durant un temps determi
nat (que acostuma a ser el més habitual) o de per vida.
Per això, l'examen mèdic ha d'investigar:
a) Els signes funcionals anormals: mo
lèsties, lipotímies, palpitacions, ofec exces-
siu o dispnea.
b) Els signes físics: pressió arterial ex
cessivament elevada, buf sistòlic ...
En el cas dels bufos sistòlics, si bé en el
90 per cent dels casos són d'origen funcio
nal, no per això no valIa pena que el metge
faci una exploració profunda. I davant la més
L'examen d 'aptitud esportiva
hauria de ser obligatori
també per a les persones
d'entre 40 i 60 anys.
mínima sospita d"'organicitat", s'ha de re
metre e l nen al cardiòleg que, en la majoria
dels casos, confirmarà l'''anorganicitat'' dels
bufos tot i que, en alguns casos, també pot
descobrir una comunicació interauricular,
una cardiopatia obstructiva o altres afecci
ons orgàniques.
En resum, a part de descobrir dolències
cardíaques (com cardiopaties o hipertensió
arterial) en alguns casos, l'examen mèdic
anual permet determinar el grau d'aptitud fí
sica del pacient.
Adults d'entre 18 i 40 anys
Les persones adultes d'entre 18 i 40 anys
constitueixen un grup que, normalment, no
presenta riscos de malaltia cardiaca.
Les anomalies cardio-vasculars, en la gran
majoria dels casos, són descobertes a l'infan
tessa. Per això, una persona pertanyent a la
franja d'edat compresa entre els 18 i els 40 té
un risc de malaltia cardio-vascular mínim.
En qualsevol cas, tot signe funcional
anormal, el descobriment d'un buf cardíac o
una hipertensió arterial justifiquen la con
sulta de l'esportista al cardiòleg.
Adults d'entre 40 i 60 anys
L'etapa més perillosa és, sens dubte, la
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
14
IfJIN I
PASTISIIIIA e¡. SARDENYA, 3157 ct PADILLA, 315
TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67
BARCELONA
. SALUT I ESPORT , ...... ,...~,. ~ ,\t 'v~~1:t."';.¡:¡.)"'i'.';;"",-w'1$ ... '~t:1\Ú'~~'tl~f~;4!t:~"'\;:;.,f~~,'i".\'U.~~oI<\&Hh4iL~~~.:o..~MlQI.¡¡,·L':L'.~~
de les persones que tenen entre 40 i 60 anys.
Segons les estadístiques habituals, cada any
moren súbitament als paisos desenvolupats
decenes d'indi vidus a instal.l ac ions espor
ti ves . La causa acostuma a ser que, aques
tes persones, reprenen l'acti vitat esportiva
de forma repentina, després d'una llarga eta
pa (poden ser anys) d' inacti vitat, i sense cap
preparació prèv ia.
A totes les escoles s'hauria .
de realitzar un examen
d'aptitud esportiva als nens
És el cas d'una persona que, després d'es
tar 10 anys sense fer esport, di sputa un partit
de futbol de "velles glòries", s'apunta irrefle
xivéilllent a la moda del "jogging", a un curset
de tennis o esquaix, corre una cursa popul ar
o participa en una marathó multitudinàri a.
Cap examen cardio lògic pot predir amb
seguretat l'existència d' un risc cardio-vascu
lar. De to ta manera, l'examen d'aptitud es
P91ti va hauria de ser obligatori també per a
les persones d'entre 40 i 60 anys. Perquè
només fe nt-se un examen clínic minuciós un
cop l'any, am b electrocardiograma de repòs
i d'esforç inclòs, les persones d'aquesta fran
ja d'edat podríen fer esport amb la tranquil ·
litat de no patir una cardiopati a inesperada .
DIJOUS
7 NOVEMBRE
["El cor i l'activitat física"l a les 19'30 h, a l'Esportiu Claror A càrrec de: Dr. Albert Giménez, cap Servei Mèdic C laror Dra. Caro lina Gerónimo, espec iali sta en medic ina de l'esport
CAMINA, ET SENTIRÀS MILLOR
1. Caminar és un exercici físic moderat que millora el condicionament cardio-vascular
i l'aparell locomotor, i que us farà sentir millor.
2. Es pot caminar a qua lsevol edat, i no són necessàries instal.lac ions ni materi als
espec ials.
3. Caminar és e l millor que podeu fer si porteu una vida sedentàri a i voleu canviar a
mi llor, sense riscos ni lesions.
4. Caminar us ajuda a prevenir o a contro lar malalties i problemes molt f reqüents com
e l tabaqui sme, l'infart, la di abeti s, l'excés de pes ...
5. Si voleu sentir-vos millor no esculLiu entre dieta, exerc ici i canvi d'actitud. Selecc i
oneu-los tots !
6. Cuideu la vostra alimentac ió. Incloeu més verdures, amanides, f ruites i llegums, i disminuiu els gre ixos, dolços i begudes alcohòliques.
7. Feu una dieta segons la vos tra despesa calòrica i edat. Distribuiu-Ia en 5 menj ades
al dia. Mastegueu bé. Mengeu a poc a poc. Bebeu una mitjana de dos litres d'aigua
al dia i renteu-vos les dents després de cada menjar.
8. Camineu amb una marxa més ràpida de la que uti litzeu hab itualment, durant una
hora al di a, tenint en compte que, per a què us serveixi d'entrenament el ritme
cardíac heu de situar-lo sobre les 120 pulsacions per minut.
9. Esculliu terrenys plans, amb terra regular i sense inclinac ions laterals, preferent
ment llocs amplis amb arbrat i poc trànsit. Utilitzeu roba que afavoreixi la transpira
ció, que no us oprimeixi, i sabates flexibles i còmodes.
10. Procureu anar a caminar acompanyats i proposeu-vos metes per a caminar cada
dia més ràpid i més temps. El dia menys pensat us trobareu trotant sense haver
vos-en adonat.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
RRIBA EL FRED.
Tenim la millor calefacció per
a tÚ .
Ferreteria
EDIFESA C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49
08025-BARCELONA
o-"f E-Ñ -"f -CALEFACCIÓ-
-AIRE CONDICIONAT--JARDINERIA-
-PETITEIECfROD.--MENATGE-
-BRICOLATGE-
15
PÀGINES CENTRALS , ,
La Fundació Claror preser concurs per a gestionar el ~
Informació facilitada pel Patronat de la Fundació Claror
Perspectlvd de Id plsc/nd de l'Esportiu Tdbor segons el projecte de C/dror
I d
PerspectíVd del Pdvelló de l'Esportíu Tdbor segons el projecte de CJdror
. PÀGINES CENTRALS ~ _' J. ! ~ I _ , , ~. L· , ~ _ ~ ..
nta ·el seu projecte al
!~
fl
oliesportiu Tabor
LES RAONS D'UN GRAN PROJECTE
Quatre han estat les raons fonamen_ tals perquè la Fundació Claror presenti el
seu projecte: la El seu model de gestió basat en
oferir, sense ànim de lucre, un servei de qualitat al barri i al món escolar, amb un model econòmica social , generador de riquesa i de treball , plenament integrat en la realitat social del barri de la Sagrada Família. Aquest és el model de gestió de Claror i creiem fermament que és el model més adient per al Poliesportiu Tabor.
2a La nostra concepció de l'esport i l'activitat física com a un dret i no pas com a un privilegi. Un poliesportiu de barri no pot ser d'élite ans al contrari ha d ' inspirar-se clarament en un projecte d'ESPORT PER A TOTHOM.
-Per a totes les edats, des dels més petits (nadons) fins a la gent gran, amb programes específics per a cadascun d' ells.
-Sense discriminació de sexes i amb igualtat de condicions.
-Facilitant als disminuïts l'accés a l'activitat física i esportiva com a element vertebrador de la seva integració social.
3a L'experiència de coHaboració entre l'administració i la nostra entitat. La recuperació de J'inte.rior de l'illa del Passatge Com'adí i la posterior construcció d'un equipament esportiu municipal cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Claror, ha estat una experiència i un exemple d'actuació positiva, envers la ciutat i dels interessos generals. Un exemple en definitiva d'entesa i col·laboració entre l'administració i la societat civil.
El fruit d' aquesta entesa és ben palpable. El Poliesportiu Municipal Claror és una instal ·lació capdavantera quan a nombre d'associats i la instal·lació amb més usos del ventaU d'installacions esportives municipals de la ciutat.
4a La nostra experiència en portar a terme projectes de l'envergadura i les característiques que té TABOR en totes les seves vessants: programa, contractació, construcció, instaH acions, seguiment de les obres i dels terminis d'execució, finançament, posada en marxa, etc. Aquesta experiència, unida a la experiència de gestors esportius durant més de 13 anys, la considerem fonamental perquè la inversió sigui eficaç en tots el s àmbits, esportiu , social , econòmic, etc .
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
L'Escola Taborja
~
e.s en marxa
Amb esforços i força enrenou, l'es
cola Tabal' ja ha començat a impartir
les classes a les noves instal·lacions
que es troben al carrer Cartagena, can
tonada amb Provença.
Quan vam anar a parlar amb la di
rectora del centre, Conxita Braulio, en
cara retocaven detalls i traslladaven
el material d'un lloc a l'altre.
Van començar les classes puntual
ment com totes les escoles però, apli
cant la dita castellana "Mama, vísteme
despacio que tengo prisa", ho van fer
paulatinament, durant tota la primera
setmana.
L'augment quantitatiu de nois i no
ies inscrits ha estat considerable. Grà
cies a l'ampliació de l'escola ara hi ha
dos cursos. per classes, enlloc d'un.
De ben segur que la mancança de
places públiques al barri, i més en el
sector on es troba, ha contribuït a
l'èxit que ha aconseguit la Tabor, però
la millora en els equipaments i la qua
litat que garanteix una nova construc
ció fa que l'escola Tabor púgui ser si
nònim de bona ensenyança.
POLIESPORTIU «~} J ¡ .. , l ,'," _ (". ' I
La Sauna, plena de salut per a tots
Es pot considerar la sauna com la manera
més antiga de banyar-se. E ls seus orígens
se situen al s països nòrdi cs de ls quals for
ma part de la seva cultura popular i de la
cura personal de la seva gent. Aq uest hàbit
adquirit pe ls països nòrdi cs des de fa cen
tenars d'anys es tà tant arre lat i els és tant
benefic iós que només ca l mirar la contex tu
ra f ísica dels homes i les dones i la gran
qualitat de ls seus atletes .
Gràc ies als benefic is que aporta, l'ús de
la sauna s' ha extès per tot e l món i cada cop
és més fàc il trobar gent que la practica amb
ass iduïtat.
La sauna millora notablement
la salut psíquica, ja que
potencia l'estat de relaxació
corporal ¡ mental
Els beneficis
L'efecte pos itiu de la sauna es tà compro
vat perquè l'alta temperatura i e l grau d'hu
mitat adient actua fa vorab lement sobre l'or
ganisme. La vasodil atac ió permet que la
sang accedeixi fin s l'última cel·lula del nos-
tre cos, aportant-li aliment i ox igen i fac ili
tant l'alliberament de toxines mitjançant la
suor. A més, també és un bon mecani sme
per netejar la pe ll d'impureses.
Tot plegat constitueix un excel·lent pro
cediment per entrenar i activar la circulació
sanguínia de ls te ixits de forma pass i va, sen
se necess itat de fe r exerc ic i fís ic ac tiu (tot i
que tampoc cal descuidar-lo) i sense pèr
dua de forces.
La sauna també exerce ix una molt bona
influència sobre la salut psíquica ja que po
tenc ia l'estat de relaxac ió corporal i mental.
L'acc ió anti -estrés contribueix a mantenir
l'equ ili bri emocional que tant sovint patim a
causa de l'ag itac ió pròpia de la societat en
cosa que di sminue ix trans itò ri ament e l
nostre pes corpora l. Per reposa r aq ues ts
líquids hi ha mo ltes maneres de fe r-ho. Si
es fa bé segurament ajudarà a perdre qui
los. Si és fa malament, la sauna contribuirà
pos iti vame nt en tots e ls as pec tes que hem
què vivim. explicat abans, pe rò no prec isament a apr i-
S i voleu més arguments a favor de la sau- mar-se.
na, us di rem que un es tud i realitza t a S i obteu per la primera opc ió us recoma-
Heidelberg, en e l qual hi van parti cipar més nem que per reposar e ls líquids bebeu tanta
de mil persones que van ser contro lades du- aigua, sucs de fruita i infusions com el cos
rant més de 10 anys, va arribar a la conclu- us demani . Així no només apagmeu la sed
sió que els qui prenien sauna amb regulari- sino que, a més, contribuireu a millorar e l
tat vi vien més anys. vostre estat de salut.
Serveix per aprimar? Sense por a l'edat
Molts diuen que la sauna aprima. Podrí- Pe l que fa a la gent gran no ex isteix cap
em dir que s í però tot depèn de la manera motiu pel qual no puguin prendra saunes,
com es fac i. és més, presa amb consciènc ia pot ser un
Quan es pren la sauna s'e liminen líquids bon incentiu per cuidm-se .
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
SOCIS DEL CLAROR! ÒPTICA sagrada família
Ulleres graduades i lents de contacte: 20 % dte Ulleres de sol i líquids lents de contacte: 15 % dte
Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec.
OQ També ulleres d'esquaix
i piscina GRADUADES!
Sardenya, 342 (enfront Claror) tel. 436.25.77
18
- POLIESPORTIU • , ' ., J1 , -. ¡~ ,~"}'" J.'''J~ ~: }. ',.,."I~"'~ ," " '!;'JJ..~
1. Una primera dutxa
d'aigua calenta obra els
, poros de la pell i neteja
les primeres impureses.
A l'esquerra, sauna fabricada per Antal, l'empresa que ha proveYt l'Esportiu Claror
ÉS ACONSELLABLE UTILITZAR LA SAUNA •••
La sauna és particularment aconsellable en alguns d'aquets casos:
1. Si voleu perdre greix i reduir el volum sense debilitar-vos.
2. Si us trobeu cansats per excés de treba ll intel·lectual.
3. Si vo leu donar més tonicitat i e lasticitat a la musculatura.
4. Si mengeu molt o bebeu amb excés.
S. Si patiu dolors reumàtics.
6. Si voleu des intoxicar-vos o viure millor.
7. Si teniu una gran tensió afectiva amb estats d'ansietat.
8. Si no dormiu bé.
9. Si voleu que el vostre entrenament esportiu sigui perfec te, i voleu millorar i
mantenir la vostra condició física.
10. Si la vostra circulació perifèr ica és defectuosa.
11. Si vo leu evitar els problemes de la vellesa.
Passos a seguir per prendre correctament la sauna
2. La temperatura dins
la sauna ha d'osciHar
entre els 80 i els 100 oC.
Un cop dins cal posar-se
~ ?p~.::~ , , I /
l '
3. Pendre un bany d'ai
gua freda, ja sigui a la
dutxa, a la piscina o a
una banyera d'hidro-
còmode i estar-s'hi fins massatge.
que la tranpiració sigui
continuada (de 10 a 15
minuts) .
4. Un altre cop a la sau- 5. És aconsellable un
na es pot pujar el grau nou bany d'aigua freda.
d'humitat. Aquesta se- Desprès es pot aprofitar
gona vegada és obtativa per seguir relaxant-se
però si es fa, cal que la en un ambient distès.
duració sigui més cur-
ta.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
TOT
Hr.J[RJ S E R V I
ROSSELLÓ, 427 bis
450.49.70 GIRONA, 99 Ptge. Pià
459.21.23
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació Construcció general
Pintor Fusteria
Caixes fortes
Sardenya, 408
436.84.57
Persianes Manyà
Metal.listeria d'alumini Neteja industrial
Reixes Sist. de seguretat
Guals Portes automàtiques
Gravats Tot tipus de claus
19
POLIESPORTIU
Dansa-Jazz, sentir elmoviment
Molts de vosaltres que rondeu sovint
pel Claror haureu sentit parlar de les clas
ses de Dansa-Jazz. És possible que inclús
practiqueu aquesta activitat. Però, ¿sabeu
realment qué és la Dansa-Jazz?, ¿sabeu d'on
prové, coneixeu els seus oríge'ns i la seva
evolució?
Per si no ho sabeu i us interessa, aquí
us en fem cinc cèntims que respondran els
interrogants,
La primera qüestió important és apren
dre a diferenciar la Dansa-Jazz de la Gim-
20
nàstica o la Gimnàstica-Jazz, Degut a la
semblança en els seus objectius, s'ha ten
dit a associar-les i a donar-los-hi multitud
de noms (Modern Jazz Dance, Rock Jazz,
Disco-Jazz. ,,), Aquests objectius en comú
són el coneixement del propi cos i el tipus
de sol ,licitud físic-motor, però potser el més
important és establir-ne la diferència prin
cipaL
Podem dir que la Gimnàstica es fona
menta en un valor gímnico-utilitari on el
més important són els resultats físico-
Gemma Vilalta en el festival de dansa del passat mes de juny
motrius, La Gimnàstica-Jazz neix amb l'apor
tació d'un suport motivacional i d'excitac ió
emocional del sistema nerviós per part del
Jazz, ja que utilitza la música com a potenciador dels moviments gimnàstics,
D'altra banda, la Dansa-Jazz es fona
menta en un valor tècnico-artístic i la seva finalitat és el desenvolupament de l'acc ió
dansa ire i les dimensions de com i què desenvolupar vers l'espectacle,
En conclusió podríem dir que la Gimnàs
tica-Jazz és el resultat d'un tipus de gimnàs
tica tradicional que ha absorbit alguns trets de la Dansa-Jazz.
Una forma d'expressió étnico-social
Fent una mica d'història podem veure com
el Jazz, abans de ser música instrumental o
traduir-se en dansa, era essencialment un
instrument vocal.
Podríem remontar-nos dos segles enrera
per veure'n els orígens però el període real
ment impOltant va ser quan, després de l'abo
lició de l'esclavatge, la comunitat negra va
iniciar una gran llibertat d'interpretació ins
trumental del jazz, ja dins de la comunitat americana,
D'aquesta manera trobem que les arrels
dansaires del jazz són els gestos ancestrals
que acompanyaven els ritus i les cerimòni
es i que canalitzaven els sentiments i les
emocions del moment. Posteriorment, en
mesclar-se amb la cultura americana, esde
vé el modus d'expressió de la vida urbana i
moderna, Una fusió entre la dansa africana
(la dansa negra) i la dansa moderna ameri
cana (la dansa folk) va donar lloc al que
s'anomena la Dansa Tap. Alvin Ailey, un
dels millors coreògrafs d'aquest art, va sa
ber aprofitar la mescla de cultures per traduir
en expressió jazzística la misèria, la violèn
cia, la prostitució",en definitiva temes amb
11 -21.PM5 20 .1 2/10/96 . 11 :00
. POLIESPORTIU ~ ~ , • ¡;, ~ , .. '_' ,.( • ~. ,~"J<,S ... ~l}1
un e levat missatge humà.
Crup de nenes en "pose. formant
coreografia
E l llenguatge occ idental també va fer que
la terminologia relac ionada amb el Jazz s'es
pecifiqués i ho va fer sota e ls seus esque
mes analítics i lògics. D'aquesta manera, va
passar a denominar-se Jazz, pròpiament dit ,
a l'estil musical; el B lues o Gospels als cants
primitius i la Dansa-Jazz al moviment corpo-
ral , l'aspecte que ens interessa .
L'adaptació contínua a les diverses cul
tures amb les que ha entrat en contacte e l
Jazz ha evolucionat cap a dues tendències
ben diferenc iades:
D'una banda, el "Jazz Cool" denomina
tots e ls estil s mu s ica ls de ritme lent i
melancò lic . El tipus de moviment és conti
nuat i ondulatori de manera que el centre
d'acció sigui en els moviments pèlvics.
«La Dansa-Jazz es
caracteritza sempre pel
ritme, de fet no es pot
diferenciar la vibració sonora
de la vibració corporal o
energètica». Hélène l'isard.
El caire d'aquesta tendència és ancestral, L'esquema tribal i e l ritme més accelerat
és a dir , que prové d e la dan sa es pot aplicar també a l'ag itació de la vida
que s'exec utava durant l'època de l''abolició moderna de la urbs americana.
de l'esclavatge. És per això que la sensació És ev ident que cadascuna de les tendèn-
que experimenta el ballarí és de vinculació, cies ev idencien les dues grans arrels de la
inclús "fusió", amb e l terra degut al cons- Dansa-Jazz.
ta~ t contacte que els peus hi mantenen.
D 'altra banda, el "Jazz Hoot" respon a El treball tècnic uns esquemes rítmics ràpids i trepidants.
Correspon al sentit ètnic africà i, en aquest E l Jazz genera un treba ll físic molt dife-
cas, el moviment del cos té una acció percu- rent de l que pot generar la dansa clàss ica o
dida i d'accentuació constant. acadèmica.
Un cop n'hem dibuixat les línies com a
forma d'express ió ètnico-soc ial , cal fer-ho
en la form a d'express ió tècnico-artística. A
continuació us dibui xe m a lguns del s seus
e lements distintius i ident ificadors.
- La verticalitat baixa, és a dir, la gran
re lac ió i ide ntificac ió am b e l sò l gràc ies al
treball a peu pla és una gran diferència res
pecte la dansa clàssica que es caracteritza
pel se ntit aer i (t reba ll a mb puntes,
"pirouettes", salts ... ).
-Els canvis de pes mitjançant despla
çaments ràpids d'un peu a l' altre permeten
els canvis de direcc ió.
-El caràcter sensual de la dan sa
s'aconsegueix per mitjà dels moviments pro
vinents del maluc.
- La naturalitat dels moviments en base
a la marxa natural de l cos.
- La improvització depè n de la capa
c ita t de sabe r combinar la ten s ió de ls
mo vime nts enèrg ics amb un re laxa me nt
informal .
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina
Descomptes als socis del Claror
Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h
Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h
C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53
21
POLIESPORTIU .' • ¡ -, . , , ~
IIFitnessll i musculació
Tipus de material de musculació Pep Ollvé i Eduard Teixidó, monitors de musculació del Claror
La sa la de fitness i musc ul ac ió ofereix
mo ltes possibilitats a les persones busquen
Ull bon estat de forma f ísica. A la sa la po
dem veure persones a les màq uines, treba
ll ant am b llasts, amb pesos lliures o, fins i
tot, exercitant s implement amb el propi cos.
En aquest número de la revista ens centrem
amb dues de les poss ibilita ts de treball a un
g imnàs: e ls exerc ici s amb el propi cos i amb
e ls ll as ts. E l proper número del "Tot C lcu'or"
tractare m el treball amb pes lliure i amb mà
quines.
I. El propi cos
En l'entrenament de la musc ul ac ió o
"fitness" no és necesscu'i cap apare llmateri
al per obten ir una preparació fís ica i un ni
vell de rendiment acceptable. El nostre cos
pot ser e l millor es tri. Si tenim e ls coneixe
me nts i les bases tècniq ues sufi cients, po
de m aprofitar al màx im totes les poss ibili
tats de treball que ens ofereix l'orga ni sme
humà.
Sempre hem d'apli car e ls principi s de
cà rrega a la vari e tat d'exerci c is de ca ire
muscular i amb la imag inació suficient po
dre m obtenir un e ntrename nt motivant i
efec tiu .
Un exemple d'exercicis amb e l propi cos
són e ls exercic is pliomètrics (multi-salts).
Beneficis:
1. Ens permet un millor coneixement del
nostre propi cos i les seves poss ibilitats.
2. L 'ex igència tècnica i coordinativa és
més important que en altres mitj ans d'entre
nament.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
22
Limpieza y mantenimiento eJey
eme iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS
Presupuesto Precios especia/es
Lo nuestro es la limpieza
Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel.
pe. GRAFIC assessorament d'arts gràfiques
Serveis informàtios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les mil lors solucions.
Disseny: Dissenyadors de ampli prestig i dintre d'aquest sector, aconseguiran la mi llor presentació als seus treballs.
Fotogravats: Equips informàtics competitius resoldran qualsevol prob lema de gravats, imatges, colors, etc.
Impressió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de mater ial , fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.
pe grà.,¡c CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barcelona
Tel. 448 12 98
. POLIESPORTIU .:, _. ,. '_ ~· ...... iI .... !.\6t.fI ... "'~~¡,.'_;}·~i~~
3. Els podem realitzar en qualsevol lloc (a
casa nostra) sense necessitat d'anar a un
gimnàs. En cas de fer-los a l'aire lliure (plat
ja, muntanya ... ), ens permet obtenir un a mi
lia r relació amb el medi.
Inconvenients:
1. És dif íc il mesurar la càrrega i
l'intensitat de treball general, i la que
rep cada múscul en concret.
2. La mi llora és més lenta. Hi ha
múscul s que són més d if íc ils de tre
ballar.
3. No podem desenvolupar la
muscul atura més enllà de certs límits.
Podem arr ibar a tenir un cos atlètic,
però mai el d 'un culturi sta.
2. Llasts
Aquest tipus d'entre nament es fa amb el
suport de difere nts materials: pilotes medi
c inals, piques, sacs de sorra, gomes elàsti
ques, turmelleres ll as tades, sabates ll as ta
des, etc .
Tot això ho podem aplicar tant en l'àmbit
de la preparac ió fís ica com en e l de la reha
bil itac ió.
Beneficis: 1. Són e le me nts que do nen varie tat i
major mati vac ió d'entrenament.
2 . Són exercicis que es poden fer servir per
incrementar les qualitats físiques bàs iques.
3. Són e le ments que apart de mi llorar e l
to muscul ar , es pode n combinar per treba
ll ar la coord inac ió general i específi ca.
4. En l'àmbitde la rehabili tac ió podem tre
ballar amb mu ltiplicitat d'ang les (per exem
ple amb unes gomes) que amb pes lliu re o
màquines no podríem.
Inconvenients:
1. És limitat per a un nive ll de treball d 'in
crement muscular elevat. No és el mi llor ni e l
més ràpid dels siste mes d'entrenament.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
'~ Sardenya336, entre Córsega i Indústri a.
:. FOTO CiNE Tel. 455.4 1.40. 08025 Barcelona.
15 ANIVERSARI
PAPERERIA -LLIBRERIA
Xcii o II~ 30 % Dte. en revelats per als socis de OBJECTES DE REGAL
l'Esportiu Claror degudament acreditats Rosselló 384- Tel. 456.56.17' preu total per carret preu soci Esportiu (entre Sardenya i Marina)
mida 10X15 13X18 10X15 13X18
revelat + 12 fotos ~ ~ 559 643 OBERT DISSABTES TARDA
revelat + 24 fotos ~ 1 . 14~ <1.386 802 970
revelat + 36 fotos ~4 1 .~ 1.046 1.298
*/ VA no inc/ós.
23
" NOTICIES DEL CLAROR l ,, ' ". • ~ ,'" .
Està en funcionament des del l' 1 d'octubre
El Claror aprova la Carta de Serveis per als seus usuaris
La carta de se rve is sintetitza
e l contingut de l pla de qua li tat
de la instal·lació, en e l qual s ' im
plica a tota la plantilla del C laror.
Els seu seguiment es fa pe r mit
j à d ' indicadors de qu a litat que
mesuren el grau d 'acompliment
dels compromisos definits a la
carta.
A partir de l' I d ' octubre d 'en
guany e l Po liesportiu Munic ipa l
C laror'implantarà ofi c ialment la
ca rta de se rve is pe r al s seus
usuari s i abo nats.
L a fin a litat d ' aquesta carta és
la d ' es tablir fo rm alme nt un s
compromisos de qu a litat en el
func ionament i la prestació de ls
serveis als usuari s de les instal·
lacions .
Fina lment, la carta invita al s
usuaris a col · labo ra r acti vament
e n aco nseg uir plenament
aquests compromisos .
Els compromisos de la Carta de Serveis
Aquests compromisos s' estructuren en 6 capítols:
• Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari.
• Compromís amb la neteja i la higiene.
• Compromís amb el confort de les instal·lacions.
• Compromís amb el nivell tècnic de preparació del per
sonal.
• Compromís amb el manteniment i la conservació de
les instal-lacions.
• Compromís per atendre les queixes i suggeriments.
L'atenció i la informació a l'usuari, un dels punts forts de la Carta de serveis
Amb aquesta iniciativa la
Fundac ió Claror, gestora de les
insta l·lacions, vo l donar un pas
e nda vant e n la seva tasc a
d 'aconseguir que l' esport per a
tothom sigui de qualitat, po ten
ciant la forma c ió la
professionalitat i la cohes ió de
l'equip humà que, dia a dia, fa la
seva tasca amb il·lusió pe rquè
usuaris i socis rebin un bon ser
vei i es trobin a gust a les nos
tres instal·lacions.
Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari:
• Permanentment l'usuari rebrà informació sobre les activitats, pro
grames, horaris i preus. Aquesta es farà de forma planera i entene
dora. El centre donarà publicitat a les seves activitats a través d' una
revista bimensual i diferents materials impresos .
• El personal de les instal·lacions atorgarà un tracte amable, cordial i
respectuós a tots els usuaris i portarà un signe d'identificació per
sonal.
• Un cop l' any l'entitat realitzarà una enquesta per tal d' avaluar el
grau de satisfacció dels usuaris en relació amb els diferents serveis
prestats. Els resultats de l'enquesta seran publicats.
• En cada espai de les instal ·lacions constaran les normes d' ús que hi
regeixen així com els horaris d' utilització.
• Les senyalitzacions seran suficients, clares i visibles per a tothom .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . ' ................................................ .
24
Clínica veterinària Sagrada Família
~ Servei Permanent
Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)
Tels. 435.88.67 - 43595.04
I
. NOTíCIES DEL CLAROR ~ :,jj¡j)t¡~1o ~ • :;.Il, t'k " ~~~ •
Les dues saunes, l'hidromassatge, i la nova sala polivalent, a punt
El dia 29 de juliol es van inic i
ar les obres de reforma i ampli a
c ió a l' Esportiu Claror. Tal com
informàvem al darrer número del
TOT CLAROR, amb aquesta re
fo rma l'Esportiu di sposarà de
servei de Sauna i hidromassatge
i comptarà, a més, amb una nova
sala polivalent de 130m2. La zona
de lectura guanya, també, un
espa i cons iderable.
Per la info rmac ió que ens ha
fac ilitat la gerència de Claror, les
obres van a l ritme previ st de
manera que, l' I d 'octubre, en
traran en fun cionament els es
pais que s' han vi st afec tats per
les obres (pi sc ina petita i sala
de gimnàstica correctiva, a més
de la nova sal a pol ivalent) . La
no va zo na d ' hidro massatge i
saun a, a ixí com la f us ta
d 'esqu aix estaran e n ll es t ides
entre el lS i e l 20 d 'octubre.
Segons la informació aconse
guida per TOT CLAROR, e ls
no.us serve is quedaran e ng lo
bats en la quota mensual dels
soc is amb un petit increme nt
addicional (a la vora de 75ptes/
mes per al soci individual adult)
a partir del mes de gener. La uti
lit zació de la sa una
Espais afectats per les obres de reforma
Saunes: inastaHació de dues sales, una masculina i una femenina
Hidromassatge: instal-lació de dues banyeres
Sala d'aeròbic: nova sala
Esquaixos: Hi ha una pista en servei. S'han eliminat dues.
l' hidromassatge serà lliure no
més per als soc is majors de 18
anys .
El s curseti stes adults que no
s iguin soc is di sposaran d ' una
o pc ió mul t itique t pe r fe r ús
d 'aques ts serv e is, a un preu
atractiu .
Pel que fa a la nova sala poli
vale nt, s' hi ha previst tras lladar
les activitats d ' aeròbic i dansa
j azz adults, com també algunes
c lasses de g imnàsti ca correc
ti va. Aques t no u espa i es tarà
c limatitzat tant a l'estiu com a
l' hi vern i per la seva imatge es
convert irà, a l'i gual que la sala
de sauna i d ' hidromassatge, en
un ll oc mo lt atractiu de l' Es
portiu Claror.
Nova modalitat de soci nocturn
L'Esportiu Claror ha obert, des
cie principis cI 'aquesta tempora
da, una nova modalitat d'abona
ment: la de soc i-nocturn .
Aquesta modalitat, a la qual
s'hi poclen inscriure tots e ls so
cis majors de 18 anys , permet
l'ús de les instal.lacions entre les
2 1 i les 24 hores dels clies labo
rab les. El preu cie l'abonament
nocturn és de 2. I 00 ptes./mes .
La loteria de nadal ja és preparada
A partir del 20 d'octubre tots
e ls soc is i usuari s que ho des it
g in podran adquirir les partic i
pac ions de la lote ri a cie Nadal a
la Secreta ri a i a l Control d'accés
cie l'esportiu . El número esco llit
és el 56.494.
Nou èxit dels masters de natació
Mercè Bel, Rosa Rodrigo i
Jordi Corbella van proclamar-se
campions d'Espanya de 50 pa
pallona, 100 lliures i 100 esque
na, respecti vament, als Campi
o nats de Nataci ó ce lebrats a
Manresa el passat mes de juliol.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
TAP'I SSE RIA SAGRADA FAMILIA
RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES
Tapissot de canapès, capçals de llit, parets y portes
CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís
Roselló, 380 . 08025 BARCELONA Tel. 456 ·07·18
25
" NOTICIES DEL CLAROR '.. '_ f .... ~<: .... _ , • ~------------------
Demana la Guia d'Activitats
A eròbi c, nataci ó, judo,
taekw o ndo, ioga, "ta i-chi" ,
dansa .. .l 'Esportiü Claror ofereix
enguany més de 30 activitats di
rigides per aquells que vulguin
fer esports específics en grup.
Programades per als més pe
tits, per als més grans i per a to
tes les edats, les acti vitats es
desenvolupen e n uns horari s
determinats i són dirigides per
tècnics especia litzats. Són acti
vitats que es practiquen en grup,
amb places limitades, i es duen
a terme sempre que hi hagi un
mínim d'inscrits.
Les activitats aquàtiques són
les que ofereixen més possibili
tats. Hi ha cursets per a nadons
(d'entre 6 mesos i 2 anys d'edat),
per a infantils, gent jove i gent
gran. Per als adults s'ofere ix fins
a 15 cursets diferents de dos dies
setmanals, class ificats en tres ni
vells en funció dels coneixements
de l'alumne, i e ls preus oscil.1en
entre les 2.200 ptes: per als socis
i les 3.250 per als no socis.
Una altra de les ac ti vitats
ofe rtades a gent de to tes les
edats són les arts marcials: judo i
taekwondo. El judo, que es pot
practicar al Claror des dels 4 anys
d'edat Uudo-parc), és un esport
especialment enriquidor pel que fa al sentit de l'equili bri , la percepció del cos en l'espai i la millo
ra de la co nd ic ió fí s ic a . E l taekwondo, que es pot practicar
des de ls 6 anys d'edat, és molt vàlid per a treball ar la precisió, la
concentrac ió i l'e lastic itat, tant
dels petits com dels adults.
Activitats infantils
L'oferta d'acti vi tats infanti ls se
centra en l'iniciació espOltiva, l'es
cola de bàsquet i els cursets de dansa-clàss ica i dansa jazz .
La iniciació espOlt iva, adreça
da a nens i nenes de primer a ter
cer d'EGB, és el primer pas per a introduir-se al món de l'esport. S'hi
treballa, especialment, les coordinacions general s i específi
ques, les percepcions espa i
temps i e ls jocs pre-esportius d'una manera molt divertida i mo
tivant.
L'Escola de Dansa, d'altra ban
da, és el mitjà ideal perquè els
nens i nenes potenciïn el sentit
expressiu i estètic del moviment
corporal. La música es convelteix
en un recurs perquè la dansa si
gui una forma divertida de millo
rar la condició física i artística.
Activitats per adults
Els adults tenen una àmplia
El Claror ofereix més de 30 activitats
dirigides
oferta d'ac ti vitats dirig ides. A
més de les que poden practicar les persones de qualsevol edat
(acti vitats aquàtiques, arts marcials, condicionament fís ic i es
ports i e l basquetbol), els adults gaudeixen d'una oferta exc lusi
va : la g imnàstica de manteni
ment, l'aeròbic, e l ioga, el "tai
chi ". A més, l'esportiu organitza
programes específics de preparació d'accés a l'INEFC i a ltres
col.lectius (Mossos d'Esquadra,
cos de bombers, etc .)
Programes de Salut
Ja fa molts anys que a la nos
tra entitat s'hi va incorporar e l concepte "salut" a la pràctica
d'activi tat física i esportiva, amb
la creac ió d'un Servei Mèdic, as
se sso ra nt el s tèc nic s i e ls
usuaris sobre la millor manera de
practicar qualsevol activitat. E l
Servei M èdic és el responsable
directe del Programa de Salut,
constituït de manera específica
per la Natació Correctiva infantil,
la natació correctiva per a adults,
i la gimnàstica correctiva, adreça
des especialment a persones
amb problemes d'actitud postural.
• • • • • • • • • • • • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
26
- NOTíCIES DEL CLAROR \ l 'I
S'amplia l'oferta als cursets de nadons, "tai~chi", i a la gimnàstica per a gent gran
L'any 96 es va iniciar al Cla
ror l'ac ti vitat aquàtica per a na
dons. Després d'una experièn
c ia molt pos iti va i una forta de
manda, el programa del curs 96/
97 contempla una major oferta
de grups i horaris en què es prac
tica aques ta activitat.
Els nadons (d'entre 6 mesos i
2 anys d'edat) prenen els primers
contactes amb l'aigua d'una pis
c ina, amb la companyia de la
mare o del pare.
El "tai-chi" és una altra de
les activitats en les què encara
queden places lliures. Conside
rada com una gimnàstica psico
fís ica, el "tai-chi" desenvolupa
la respiració, la concentració i la
re laxació mitjançant moviments
lents, suaus i circulars. Les c1as-
ses, imp a rti des pe r José
Zaragoza, tenen lloc al Claror els
dilluns i dijous, de 16 a 17 hores .
El preu del curset és de 2.400
pessetes al mes per als soc is i
3.375 per als no soc is.
Respecte a la gimnàstica per a gent gran (majors de 60 anys),
hi ha pl aces lliures tan al grup
de migdia (dm. i dj ., de 12: 10 a 13
h.) com al de tarda (dm . i dj ., de
16: 10 a 17:00 h.). El c urset val
1.500 ptes . al s socis.
Balls de Saló
L'acti vitat que està més de
moda són e ls balls de saló, la
millor manera d'aprendre ràpida
ment a moure's al ritme del rock,
el pas-doble, el "cha-cha-cha" ...
Els cursets per a nadons, els que han tingut m és demanda
El Claror ofere ix dos cursets, un
d'iniciac ió i un altra de ni vell
avançat. El d'iniciac ió tindrà lloc
entre el 24 d'octubre i el 13 de
febrer, i l'avançat, entre e l 27 de
febrer i el12 de juny.
Una imatge val més que mil paraules L'Esportiu Claror ha editat
enguany més de 10.000 tríptics
publicitari s i una gllía d'activi
tats dirigides de l'entitat, amb la
voluntat de millorar la comuni
cació amb e ls socis i usuari s de
les instal.lacions.
Per això, el passat mes de se
tembre, un grup de socis clel Cla
ror van sotmetre's a una sessió
fotogràfica a la plaça Gaudí. I
s'ho van passar d' allò més bé.
Només cal veure la foto .
Bàsquet Edu Torres imparteix classe als entrenadors del Claror
Eduard Torres va ser el gran
protagoni sta de les segones jor
nades tècniques de bàsquet or
ganitzades, e l passat setembre,
per l'Esportiu C laror. Torres, ex
e ntre nador de l'equip d'ACB
Fes tina Andorra, va fe r una
classe mag istra l a tots els entre
nadors de bàsquet de l'entitat
sobre el tema "Exercicis ci' I con
tra l, com a element bàs ic d'una
defensa d'equi p.".
Vols jugar a bàsquet al Safa-Claror?
Busquem: Nois nascuts els anys
1985 i 1986 Noies de l'any 1987
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
27
El premi d'aquest mes és:
10.000 pessetes per a material esportiu
Anima't-hi . Per aconseguir-ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors" , un anunci per la "Línia Directa" , o omplir la butlleta de participació al concurs TC. Fes-nos arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 de novembre. EI2 de desembre farem públic el nom de la persona guanyadora. I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. El proper desembre farem el sorteig extraordinari: sortejarem un viatge entre tots els qui hàgiu participat al concurs els mesos de juny, octubre i desembre.
El guanyador del mes de juny va ser ...
Adrià Castellví
Adrià Castel/vl; mostra un exemplar de la revista 'Tot Claror" i la butl/eta guanyadora del concurs. AI costat, la representant de "Electrodomèstics La Perla '; amb la TV que se li va I/iurar.
Butlleta de participació Concurs "Tot Claror" Nom ................ .. ..... Cognoms .. ... , ................................. .. . . Adreça ....... .. .... ................................. Telèfon ................... . Ciutat. .......................................... DP ............................. . Edat. ............ Ets soci/a del Claror ................................... ..
1a PART 1. Quans anys té el regidor d'Educació, Enric Truñó?
2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror?
3. Quin tema tracten les pàgines 20 i 21 de la revista?
4. Qui va impartir classes als entrenadors del Claror?
5. Qui presenta un projecte per gestionar l'Esportiu Tabor?
2a PART
Nota: AI concurs hi pot participar qual sevol lector de la revista, sigui o no soc i de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i patrons de l'Esportiu Claror, i els seus familiars directes (fills , pares i germans)
1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta a la revista?
L~ _____________________________________ ~
Estudiant de Química dóna classes
particulars de matemàti-ques, física i química
(E.G.B., B.u.P., C.O.u., i E.S.O.)
Marta. Tel. 348.12.08
Llicenciada en
pedagogia (amb
experiència) dóna classes d'E.G.B.,
B.U.P., i aleman.
Àngels.
Tel. 456.10.24
Professor nadiu
s'ofereix per donar
classes d'anglès.
Molta experiència.
Tots els nivells. També
traduccions. Brian.
Tel. 491. 18.45
llibres
LA FOLLA JORNADA
NÈSTOR LUJAN Editorial Columna
161 pàgines
El desaparegut i any orat Nèstor Lujan ens acosta en aquesta obra al món de w.A. Mozart i als dies precedents a l'estrena de Les Noces de Fígaro a Viena.
Treballs de carpinteria d'alumin i,
pintura decorativa i
pladul'.
Antonio. Tel. 564.48.48
S'ofereix pintor.
Molt econòmic.
José Luís. Tel. 455.44.95
Estudiant de
Química (UB) s'ofereix
per donar classes
d'EGB, BUP, COU i
Selectivitat.
Jordi .
Tel. 207.32.95
Venc Body Board
per 2500 pts.
Està nou i no és gaire gran.
Oriol Tel. 450.22.05
Licenciada en
Filología Inglesa y en Geografía e Historia
imparte clases
particulares de Inglés
yE.G.B.
Ana. Tel. 458.42.27
Estudiant de tercer
de químiques amb
experiència dóna
classes a l'estiu d'EGB ,
ESO,BUP,FP iCOU.
Sònia.
Tel. 351.81.36
Línia Directa
Si voleu anunciar
les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simp lement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.
L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades.
Els anuncis no poden excedir les 15 paraules .
Ministres catalans a Madrid
Ot Fermn VII Q .J0'i~ M¡¡fi~ Alnar
JO SE P MARIA AINAUD DE LASARTE
COLESTEROL Y DIETA MINISTRES CATALANS A MADRID. DE FERRAN VII A
JOSÉ MARIA AZNAR
UN POLACO EN LA CORTE DEL REY JUAN CARLOS
J. CLAPÉS! A. MIRALPETX Editorial P&J 280 pàgines
Bona guia per prevenir i controlar el colesterol. També hi trobarem una variada llista de receptes que no perjudiquen la salut.
JOSEP M" AINAUD DE LASARTE Editoria! Planeta
277 pàgines
Per conèixer l'actuació dels catalans en el govern espanyol, des dels llocs claus: els Ministeris . Perfil biogràfic dels protagonistes
MANUEL V AZQUEZ MONTALBAN
Editorial Extra Alfaguara 544 pàgines
Una visió d'aqoest "polaco", en condició de català, sobre el panorama polític més recent, ambientat en la més "medieval" de les històries.
29
/
GUIA DE COMPRES n. .' " ~ • " • , • -
Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centres, comerços i empreses que s'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:
ESPORTS MANUR SPORTS Rosselló 398
SALTER FITNESS Juan Obiols 11-13
SALUT
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Ben a prop teu
CaLàbria 251, tel. 439.45.00
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Molt a prop teu
Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53
CENTRO ORTOPEDICO MAROBA
Pl anti1las a medida, protecciones deporti vas
Sardenya 375, teL. 457. 12.76
ARTROMÈDIC (Ortopeda) Sardenya 311 CLIN ICA VETERINARIA SGA. FAM. C O S
òrsega 537 ,
PTICA SGA. FAMíLIA ardenya, 342
A LlMENTACIÓ
BARRIBElRA
Bocadillos, tapas y vinos gallegos
RosseLLó 4 11, teL. 458.63.85
30
RESTAURANT ESCOLA Córsega562 FORN I PASTISSERIA SARDENYA Sardenya 357
JUFRAN MENJADORS COL
Col·lec ti vitats a les escoles
Les Garrigues / , teL. 375.13.78
LA YAYA AMELIA
La cuina de l baca llà
Sardenya 364, teL. 456.45.73
SIDRERIA TEMPLE
Espec i.alitat en tapes asturia~es
Sardenya 342, teL. 455. 44.95
ELECTRODOMÈSTICS COFAC (Ferreteria) Còrsega 527 . LA PERLA Rosselló 431
FOTOGRAFIA FOTOGILMA Rosselló 417 FOTOCINE SPOT Sardenya 366
ROBA I CALÇAT CALÇATS RIMINI Rosselló 477 DONTEJANO Marina 279
LLIBRES I REGALS XEITO Papereria) Rosselló 384 LES LLUNES (Regals informals) Còrsega 567 VIP TOYS (Joguines) Rosselló 421
ALTRES ELE Y EME (Neteja i manteniment) Milo Fabra 36 FALCÓ (Perfumeria) Sardenya 360 PC GRÀFIC (Arts Gràfiques) Cardenal Reig 23 TOT HARO Rosselló 427 bis TALLER D'ART BARCENA PI. Osca, 1-3
TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC Condic ions especials per als socis
Provença, 538, teL. 450.13.61
LOTERIA NÚM. 59
Marina 255, tel. 436.87.91
Vol arribar a més de 7.000 persones?
Aquests espais poden ser seus
TRUQUI'NS
207.06.40 Publicitat
. AGENDA D'ACTIVITATS
Retornant de les vacances cal recuperar l'esport. Ja sabem que no es gaire fàcil reemprendre la disciplina i el ritme de l 'hivern, és per això que hem triat les millors activitats perquè les pogueu gaudir
. sense que us SUpOSl un sacrifici.
Aquests dos mesos vinents, podreu observar i gaudir de molts torneigs inte rnacionals, però també d'actes on podreu participar activament.
D'aquesta manera, mirant a àquells que competeixen, potser us tornaran a agafar les ganes de fer esport.
1 Inauguració
Inauguració de la sauna i l'hidromassatge
Esportiu Claror
13 Cursa xv Cursa
popular Sants-Les Corts
CIRiera Blanca
20 Ciclisme
XXXIII Escalada Ciclista a MontjuÏc
Av. Mistral, 20 bis
24 Ball
Comença e l curs de balls de saló. Els dijous de 22: 15 a 23:45
Esportiu Claror
Novembre
1 1,2 i 3 Atletisme Hípica
XVI Cursa de IX Gran Premi
l'Amistat. Intern. Ciutat de
BCN de Polo
Marató Catalunya Dr. Marañón, 17
9 10 Natació Ciclisme
IV Trofeu Sant 11 Pedalada Martí de Natació ecològica
C.E. Júpiter CI Fontanella, 11
Dijous 7, a les 19:30h
Xerrada Fòrum sobre el cor i l'activitat física
A càrrec del Dr. Albelt Giménez i la Dra. CaroJjna Gerónimo
Esportiu Claror
Octubre
5 6 Triatlò Cursa
IV Triatló Club 3a Festa de Natació patins "El Corte
Catalunya Inglés"
Vila Olímpica PI. Catalunya
20 Ciclisme
Sortida del s amics de la bici
Esportiu Claror
26 Beisbol
Torneig Intern . Ciutat de BCN
Vilamarí,28
2i3 Bàsquet
Trofeu Ciutat de BCN en cadira
de rodes
Fraderic Soler, 9
15,16i17 Esquí
Nivalia Ski Show
Palau Sant Jordi
27 cursionism
VI Diada esportiva a Collserola
Av de l'Estadi, 30
3 al6 AutmloIiIHne
32èRal·Jj Catalunya-
Costa Brava'9S
Trav. Gràcia, 30
16 al 24 Fira
3Sè Saló Nàutic Intern. de Barcelona
Fira de Barcelona
24 20 al8 Atletisme Hoquei
47è Trofeu VIII Torneig Intern. Ciutat de ntern . de Hoquei BCN dAtletisme de la Immaculada
Elisabets, 5 Dr. Marañon, 17
31
URGÈNCIES
Urgències Mèdiques .................. .. 061
Ambulàncies Creu Roja .. ... 300.20.20
Farmàcies de guàrdia .......... ... . 01 0
Bombers Generalitat ........... 692.80.80
Bombers BCN ciutat. ... 080
Bombers BCN comarques ............ 085
Mossos d'Esquadra .... . 300.22.96
Polícia ...... .. .......... .............. .. .... . . 091
Guàrdia Urbana BeN .. ... . ... .. 092
SERVEIS
In f. Metropolitana .... .. ..... . ..... 010
Informació Telefònica ............ . ..... 003
Protecció Civil .. .... 319.25.00
Accidents en carretera ........ 352.61.61
RENFE ....... ....... .. 490.02.02
Ferrocarri ls Generalitat .. .. .. 205.15.15
Informació Carreteres .... .... 204 .22.47
Aeroport El Prat ....... 301.39.93
Serveis Socials .......... ... . 900.30.90.30
HOSPITALS
H. Sant Pau 291 .90.00
H. Del Mar . .. .. 221 .10.10
H. Clínic ..... . . .. .. 454.70.00
H. L'Esperança .. ...... .. .. . 285.02.00
H. Vall d'Hebrón ...... 418.34.00
H. Sant Joan de Déu ... ......... 203.40.00
CENTRES OFICIALS
Ajuntament BCN ...... 40 2. 70 .00
Generalitat .. ......... .. .. . 315.13.1 3
Diputació BCN .......... 402 .22 .22
Correus. .. .. 318.38 .31
E S POR T S
Esportiu Claror .... .... 207.06.40
Serve i d' Inf. Esporti va43 2. 19.92
Fed. Cat. Bàsquet.. .. 254 .90 .62
Fed. Cat. Judo . .. 318.26 .16
Fed. Cat. Gimnàsti ca 426 .94 : 78
Fed. Cat. Natac ió .. .... 301 .82 .70
Fed. Cat. Futbol. ...... 302.56 .42
Fed. Cat. Esports pe r
a Disminuits Fís ics .. . 211.43.73
Consell Esport Esco lar
de Barcelona (CEEB) 219.32 .16
Agenda d'Activitats .. 481.00 .21
32
FETS I GENT ---.-......-.-..---.
Dani Robert, judoca del Claror, bronze en el Campionat d'Espanya
per a invidents
En Dani Robert és relativament nou a la casa. De fet només hi porta Ull any però ja ha aconseguit llIUl jïta important dins de l'esport que practica: el Judo.
Sota les ordres d'en Jordi Yllste, l'entrenador de Judo de l'Esportiu Claror, el Dani ha treballat fort des que va entrar i el seu fruit ha estat un meritori tercer lloc en el Campionat d'Espanya que es va celebrar els dies 15 i 16 de Juny a Madrid. En Dani té 28 anys i és invident parcial.
Dani, et va costar molt trobar un centre on poguessis entrenar?
A mi no perquè vaig conè ixer
el Claror g ràc ies a l'E li sa bet
. GutiélTez que j a hi venia a entre
nar feia temps. -L'Elisabet va ser
sub-campiona de l món de Judo
l'any 1995 a Colorado (EUA) .- A
ell a s í li va costar força trobar
un centre i sobretot un entrena
do r que vo lgués i pogués e ntre-
nar a invidents . Amb e l Jordi
Yuste no hi ha hagut cap pro
blema i, a més, a l'Esportiu C la
ror hem trobat un molt bon am
bient tant e ntre els companys
com amb la gent que hi treball a.
Fa un any que vas començar i ja has aconseguit un tercer lloc al Campionat d'Espanya que, d'altra banda, ha estat el teu primer campionat. Cóm t'ho expliques?
És veritat, vaig començar fa
un any de zero i només ha estat
qüestió d'anar aprenent i avan
çant mica en mica.
Perquè vas triar el Judo? Sempre he practicat esport,
des de ben petit. Vaig començar
amb l'atletis me, he fet esqu í alpí
i durant tres anys vaig estar en
un equip de futbol-sala. Ara, a
més del Judo, com que sóc soc i
de l'Esportiu Claror també vaig
a la pisc ina i a la sala de màqui
nes .
Crec que l'esport ajuda molt
tant a estar en bona forma f ísica
com psíquica. Últimament estic
animant amics meus amb defi ci
è nc ies v is ua ls pe rq uè fa c in
Judo.
És molt diferent el Judo que practiquen els vidents del que practiqueu vosaltres?
No. Ga irebé és igua l i prova
d'això és que entrenem plegats.
En el Judo a terra no hi ha
cap d iferència i en el Judo a peu
l'ú nic tret dife rent és que llui tem
més agafats per tenir més con
tacte amb e l cos.
Quins benejïcis aporta el Judo que, potser, no aporten altres esports?
El Judo ajuda molt, sobretot
a l'hora de situar-te a l'espai. Pels
vidents això no és cap problema
perquè hi veieu però, per a no
sa ltres, saber mesurar i ubicar
te en l'espa i, saber-ne e ls límits,
és una tasca que s'ha d' apren
dre i dominar. El Judo, en aquest
sentit, aporta molts beneficis.
Explica 'ns més concretament cóm va anar el Campionat?
El primer dia d'estar a Madrid
ens van pesar a tots per englo
bar-nos en categories. El segon
dia es van disputar e ls combats.
Jo vaig haver de disputar-ne dos
i, la veritat, és que tots dos ri
vals van ser molt durs. Tot i així,
la sort i les ganes de guanyar
va n donar-me la meda lla de
bronze.
Quins són els teus projectes de cara al futur?
Continuaré entrenant i prepa
rant-me, sempre que la feina de
l'ONCE m'ho permeti. A veure si
puc es tar a punt pels possibles
campionats que sorge ixin.
Vejam si és veritat i en Dani Robert pot seguir endavant i ens porta d'aquí a no gaire la medalla d'or i, qui sap, potser la satisfacció de participar en algun campionat europeu o internacional, seguint els passos de la seva companya Elisabet Gutiérrez. A tots dos els desitgem molta sort.
PROVENÇA
O « e ~ MONUMENT « ::i ~ SAGRADA Z
'§ ~ FAMiLIA ~ w w ~
MALLORCA
Adreça
Sardenya, 333 08025 . Barcelona Tel. 207·06·40 Fax 207· 77·35
Com venir-hi?
Metro Sagrada Família Línies 2 i 5
Bus 10,15,19,20,34,45
SALTER I._MIMMM'