revista claror sports nº27
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
-
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA
~lêems espe€iats
1 9 Visita, consulta i revisions als abaDats i familiars 1 Q Visita Ortodòncia (aparells correctors)
·Urgències
Fluoritzacions Radiografies intrabucals
FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió
Extraccions simples
i un 20% de descompte a la resta de tractaments
*Gratu"'ta en cas d' efectuar· se el tractament
no tanquem per vacances ~
en qualsevol dels nostres centres.
, t
Barcelona sardenya, 319, Baixos
Tel. 93 457 04 53
ILuro, 90, ba ix os
M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"
Sant Joan 23-31, 1r, 1"
Av .S.Este ve, 86, 3r, 4" Av .Martí PujoL 254, bai xos
M.J.Verdaguer 15, bai xos Sor AngeLa Cruz 35, bai xos
Ronda de Atocha 7, bai xos Gran V.M.Turia 37, bai xos
\ ~ Sagasta 76, bai xos \
calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00
TeL. 93.757.71.81 Mat a ro'
TeL. 93.474.19.32 CorneLLà
Te L . 93.727.53.96 SabadeLL
Te L . 93.879.32.28 GranoLLers
Te L . 93.389.43.31 BadaLona Te L • 93.877.45.97 Manresa Te L . 91.571.00.02 Madrid Te L . 91 .467.06.00 Madrid Te L . 96.351.73.50 VaLència Te L . 97.637.61.69 Zaragoza
http://www.ioa.es
"
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 27 , III època
Desembre 2000 - gener 2001
A R
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles d'Eduard Garrell, José María Arroyo i Pedro Andreu
ENTREVISTA 6. Maria Vasco, medallista olímpica als Jocs de Sidney en 20 km marxa
SALUT 10. Hipertensió: controlar la pressió arterial
DIETÈTICA 12. Reuma gotós: l'augment de l'àcid úric
MENSSANA 14. L'automotivació
ENFORMA · 16. Màsters veterans: la gent gran també pot competir! '
REPORTATGE 19. Residències de gent gran
SOCIETAT 22. Cas Myrurgia, estat de la situació 23. Projectes al barri de Sagrada Família
24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
27. CONCURS i PASSATEMPS
28. GUIA DE SERVEIS i CO~PRES
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Gran resposta al projecte cultural 32. La Plataforma 0'7, amb el comerç just 33. La Coral Claror prepara el debut 34. La Fundació supera els 28.000 usuaris 35. Activitats de Nadal a les instal-lacions 38. Marítim: els serveis de salut que hi haurà 39. Nou Can Caralleu convenç
FETS I GENT 40. Entrevista a Pere Escobar, periodista
COM CONTROLAR LA HIPERTENSiÓ?
La hipertensió és la malaltia més freqüent en els països desenvolupats i en la majoria dels casos les causes que 'l'originen són desconegudes. Tot i així, detectarIa és tant fàcil com fer un seguiment acurat de la pressió arteri al i el tractament és agraït tenint en compte les conseqüències a nivell de malalties cardiovasculars que pot produir si no la controlem.
RESIDÈNCIES DE GENT GRAN: ON?
La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargament de l'esperança de vida fa que cada cop hi hagi més gent gran . Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les persones majors de 65 que estan en plena forma. Però, què passa amb els que no estan en plena forma i necessiten residències? N'hi ha su fi cients? Tenen preus assequibles? En falten de públiques?
PERE ESCOBAR, ESPORTISTA
El popular periodista que durant anys va encarregar-se de les retransmissions futbolístiques a 1V3
, ha canviat d'aires . La seva inconfusible veu s'escolta ara a Ona Sport, des d'aquesta temporada . Casualment, o no, l'Escobar va fer coincidir.la nova etapa professional amb una nova etapa en la pràctica esportiva: va fer-se soci de l'Esportiu Claror, on cada setmana practica els esports que més li agraden.
I
_ ()p=int=·~ó ______________________________________ _
Q TOTCLAROR Tercera època
Número 27 Desembre 2000- Gener 2001
Tiratge: 13_000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:
Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona
Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.clarar.org
E-mail : [email protected]
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,
. Sergi Larripa.
DIRECTOR:
Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:
Ester Benach
REDACCIÓ:
Albert Giménez (salut) Ma. Dolors Villanueva (dietètica)
Carme Giménez (ment sana)
COt'LABORAOORS:
Miquel Garcia, Pedro Andreu , Eduard Garrell, Ramon
Casa noves, José M. Arroyo
CORRECCiÓ LINGOlsTICA:
Ariadna Viñas
SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ
Teresa Blanch
PUBLICITAT:
Josep Llurs Vide
DISSENV PORTADA, MAQUETACiÓ,
FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:
PcGrafic - IMGESA
DISTRIBUCiÓ:
Mencor
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que s6n responsabllitàt de l'autor.
FUNDACiÓ èLAROR Sardelilya, 337, entresòl 2a.
08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 91
E-mail: [email protected] Web: www.claror.org
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
PATRONS:
Montserrat Bastida, Consol Martr, Basili Pérez, Dolors
Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i
Julieta Riberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan !txaso Paternain
OIRECTORS O' INSTAL'LACIÓ:
ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:
Eduard Fira~co POLIESPORTIU MARITIM:
Pedra Andreu Nou CAN CARALLEU:
Nést0r Vilella
2 TOT CLAROR
Correctament no polític
Arran d'una intervenció
pública del senyor Jordi Pujol
sobre la immigració, que al
principi ja va qualificar de
"políticaJ.Tlent incorrecta", no
vaig poder evitar reflexionar
sobre la correcció dels polí
tics i les relacions que s'esta
bleixen entre ells i nosaltres,
diguem-ne "el poble"_
Més enllà dels conceptes
sobre immigració, que per si
mateixos ja serien objecte de
diverses va loracion s (en
aquest article no hi entraré),
em va sorprendre l'anunci ini
cial d'un polític, en aquest cas
del President de la Generali
tat, en què adveltia que anava
a dir una cosa que se sOltia
del guió. Aquest fet va ratifi
car la meva idea sobre gran
palt del discurs de la nostra
classe política; la previsibilitat
d'algunes de les intelvencions
és semblant a la dels jugadors
de qualsevol equip de futbol
Pedro Andreu Psic¡}leg de l'esporl
entrevistats abans d' un parti~:
"Ara hem d'estar centrats en
aquest paltit i donar tot el que
tenim al camp" . D'acord. I?
El polític en aquest con
text situa la seva actuació en
allò" políticament correcte",
i ha de preocupar-se a fi que
el que exposi soni de forma
estrident, i, sobretot, no pu
gui treure-li vots. L'estridèn
cia i la provocació, incloses
en allò correcte, queden re
servades únicament per als
enfrontaments amb altres
polítics, en què, més que as
sistir a un intercanvi d'idees,
ens situen davant d 'un llan
çament llancívol d'aquestes
idees. En moments així no
més queda per concretar el
grau de subtilesa, agressivitat
i qualitat mediàtica delllan
çament. Per tant, de vegades
és la forma i no el contingut
el que determina populari
tats i vots.
\ PIfu NIl-\! pO,
Crec que això ens situa
davant d'una democràcia po
bra i poc participativa, en la
qual, sense pretendre eludir
les responsabilitats que tenim
com a governats que es dei
xen fer, també hi ha la respon
sabilitat d'uns polítics que -
amb honroses excepcions
sols semblen demostrar inte
rès per la opinió de la gent
durant els períodes electorals_
La meva democràcia esta
ria més propera a considerar
el polític com una persona més
entre nosaltres, que tingui en
tre les seves obligacions la de
comprometre's amb les apre
ciacions públiques que fa (si
guin o no populars) i que sigui
capaç de recollir apOltacions,
tant des d'altres tendències com
del carrer. Un polític, en resum,
que des de la defensa de les
seves idees actuï sempre de
forma correcta, encara que no
sempre resulti prou "polític".
l.A P'RIM ~ r01"ÈNClA Te.GNOI..ÒGICA pe.
MÓN Mt.,t.lpW.,
lACIêA~ COMPT~T ELS vOTS AMe ELS
prrs !
'\ ,/
Q el x
~ iS
__________________ ÜPinió
Jocs paralímPics: les xifres canten
L'excel'lent actuació de
l'equip espanyol a Sydney no
és fruit de la casualitat.
Com a president del Co
mitè Paralímpic Espanyol,
possiblement pugui semblar
poc objectiva la meva anàlisi
del paper dels esportistes dis
capacitats als Jocs Paralím
pics que es van clausurar a
fin als del mes passat, però
l' èxit aconseguit per aquests
atle tes espanyols a Sydney no
és pas una excepció. Els nos
tres esportistes es troben a
dalt de tot de l'elit internacio
nal des de fa lustres. La for
midable collita de 107 meda
lles no és fruit de la casuali
tat, sinó que és el resultat de
l'esforç i sacrifici de moltes
hores d'entrenament que , en
el cas de les persones disca
pacitades, suposa un esforç
afegi t a l pur entrenament
d'un professional.
Quan parlem de persones
discapacitades, la llegenda de
més amunt, més lluny i més
de pressa esdevé infinitament
més admirable. Aquests atle
tes assumeixen no només el
repte olímpic, sinó també el
personal de la seva realitat
com a esportistes discapaci
tats que han de superar la
pròpia limitació per trencar
aquesta hipotètica limitació,
la qual sembla gairebé im
possible de creure si consi
derem les marques i el rè
cords. A tot això hem de su
mar el component rehabili
tador que pot comportar la
pràctica de l'esport per man-
José María Arroyo Presidenl del Comile Paralímpic Espanyol
tenir una agilitat que, quan es
tracta d'aquests esportistes
tan esforçats, resulta més que
interessant per a la seva au
tonomia personal. També, es
confirma àmpliament la vo
luntat de treball dels atletes i
l'interès de les institucions
per contribuir a l'excel ' lent
paper dels representants pa
ralímpics .
El tercer lloc en el meda
ller dels jocs ce lebra ts a
Austràlia, al darrere del país
amfitrió i de la Gran Bretanya
i al davant de potències his
tòriques de l'esport com els
Estats Units, el Canadà o Ale
manya, corrobora la trajectò
ria dels nostres esportistes
que, amb el suport de dife-
rents institucions (Fundació
Telefónica , BBVA, Conse ll
Supe rior d'Esports i Fu nda
ció ONCE, canalitzades pel
Comitè Paralímpic Espanyo!),
aconsegueixen uns resultats
magnt1ics per a la delegació
nacional, que igualen els de
Barcelona 92 i superen en un
metall els d'Atlanta 96. Pel que
fa a la classificació per paï
sos, és l'èxit més gran acon
seguit per la selecció espa
nyola, ja que supera en di
versos llocs la nostra millor
classificació de tota la histò
ria dels Jocs Paralímpics, que
era un cinquè lloc.
El passat i present del nos
tre esport ha estat i és formi
dable, i les xifres canten, però,
com es presenta el futur? Hon
radam nt crec que molt espe
rançador. Com ja he comen
tat abans, aquests resultats són
fruit del treball i de la p lanifi
cació, i per això estic conven
çut que els espoltistes disca
pacitats continuaran donant
nos moltes satisfaccions per
què compten amb una expe
riència, una excel·lent plani
ficació i un immillorable afany
de superació, que fa que con
quistin e n cada cita paralím
pica èxit rere èxit. D'aquí a
quatre anys , al bressol dels
Jocs Olímpics, la ciutat d'Ate
nes tornarà a contemplar els
triomfs d'uns esportistes capa
ços d'emu lar e ls mate ixos
déus cie l'Olimp.
El fet casteller: la vitalitat d'un poble Eduard GarreU
Memhre dr)mnium Cullural i portaveu d'Els Sagals dVsona
Els grans mitjans de comunicació, captius dels interessos polítics i eternament ocupats
per patums i tertulians camaleònics, eclipsen sovint la vitalitat del país real. Una insospitada
-per no declarada- riquesa s'argumenta a través d'un enorme entrellat d'entitats i d'associ
_ acions, moltes de les quals de caire progressista, que donen sentit i contingut al concepte
de ,societat civil, dins del marc concret dels Països Catalans. Es traota d'entitats que durant
llargs episodis de la història han suplert amb eficàcia les nostresinstitucions manllevades.
D'ençà de la recuperació de la vida política i democràtica, moltes entitats ja existents i
d'altres de nascudes per respondre a nous afanys es proposen la reconstrucció del país,
reforçant el sentiment de pertinença a la nostra realitat social i cultural. Amb la seva
contribució, l'ànima del poble es desperta i s'expressa fàcilment a través d'antigues
tradicionspopulars recuperades i, per tal virtut, participatives. Una d'aquestes tradicions
reneix i s'expandeix imparable per tot el tefritmi: el fet casteller.
L'any 1997, Òmnium Cultural d'Osona, entitat' compromesa amb la defensa de la
llengua i la cultura, percep la necessitat de dotar la comarca d'un espài que contingui
(continua a la pàgina següent)
TOT CLAROR 3
_ ()p=i01=·~Ó ________________________________________ _
I!1ENQUESTA
Els Jocs de Sidney han estat millors que els de Barcelona?
JORDI BARTOLOMÉ JOSEFINA DRIEGUEZ ORIOL FERRANDO ESTHER NOYA 13 anys 45 anys 32 anys 34 anys
No. Recordo els de Barcelona i he seguit una mica els de Sidney i em van agradar més els nostres, suposo que perquè sóc de Barcelona.
La veritat és que no els he seguit massa i no tinc prou elements d'avaluació. Només vaig veure una mica l'acte d'inauguració i de cloenda i la veritat és que em van recordar força els de Barcelona.
No. Per comença r els de Sidney no els he vist com e ls de Barcelona i l'organització no ha estat bona . Van ser una mica com els d'Atlanta.
Crec que han estat iguals, ni millors ni pitjors. la idea original va ser de Barcelona i e l que han fet a Sidney és copiar i millorar.
El fet casteller: la vitalitat d'un poble
(continua 'de la pàg. anterior)
elements plurals, participatius
i prou clars que facilitin l'ad
hesió i la vinculació al país, a
la societat i a la civilitat. Haurà
de ser un espai 9ue generi
prou elements de convivèn
cia i de tolerància per adap
tar-se als canvis, i prou senti
ment de peltinença per fer-ho
sense dimissions, sense per
dre ni la personalitat ni la dig
nitat: per a aquest propòsit,
una colla castellera és un lloc compaltida i col, lectiva; la ca-
privilegiat. Els castells són el nalla mana, i fins i tot el presi-
símbol de la victòria de la unió dent s'hi deixa trepitjar.
i de l'esforç de moltes vollm- No obstant, el fet casteller
tats, una metàfora sovint uti- no està lliure de perills, ja que
litzada per exemplificar el tré- es creen colles, però també en
ball en equip o la construcció desapareixen i algunes sofrei-
d'un projecte col, lectiu: fer xen escissions: rivalitat i prota-
pinya, valor, força, equilibri i gonisme excessius, mediatitza-
seny. També una utopia s'hi ció, esponsoritzacions, acom-
fa realitat: la recompensa mai panyants ... Ara per ara, amb tot,
és individual, sinó sempre el perill real del fet casteller fóra
4 TOT CLAROR
que sOltís de la festa, de la fes
ta popular i palticipativa.
Els Sagals vàrem néixer pel
contagi de la determinació i
de la il'lusió, i creixem per la
mateixa raó, per complicitats
totals i/o parcials i perquè
avui, a Osona, i també en el
món casteller, ser Sagal vol dir
ser reconegut, i ser reconegut
comporta responsabilitat i
compromís amb la pròpia en
titat i també amb la societat.
Ni que només aquest compro
mís sigui personal ja és sum
mament enriquidor.
Però, què dic? Els castells
s'entenen en tota la seva mag
nitud quan es viuen en la prò
pia pell. Els Sagals us hi enco
ratgem. Només una vütut us
serà sempre imprescindible
per fecundar i mantenir
aquest projecte: la generositat
com a més pura expressió de
la llibertat.
MANEL MuÑoz 44 anys
La veritat és que no els he seguit. Els de Barcelona sí e ls vaig veure però e ls de Sidney no els he seguit més que per a ls diaris que m'assabentava de les medalles.
Envieu-nos les vostres opinions!
També per E-mail: toldaror@daror~
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cu ltural que us interessi i apareixe rà publicat en aquesta pàgina.
Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l·laboracions, així com de resumir- les o ext ractar-les quan es consideri oportú.
AQUEST NADAL, ELS REIS MAGS ARRIBEN A b- "~I •••
VINE I GUANYA UNA D'AQUESTES MOTOS!!!
* SUZUKI KATANA Ride the winds of change
I . e la fundació Claror!t! Atenció SOClS d audiu de: Presentant el ~ar~e:te~ial esportiu 100/0 descomp e . complements . 150/0 descompte bany I I
"Asepeyo. Un bon número de Serveis.
¡:zr CONTINGÈNCIES LABORALS.
• Assistència Sanitària. • Rehabilitació i Readaptació . • Prestacrons Econòmiques. • Assistència Social. • Medicina Preventiva. • Seguretat i Higiene.
~ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES.
• Servei Integral. o Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament.
Q SERVEI DE PREVENCIÓ.
o Seguretat en el Treball. o Higiene Industrial. • Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. • Medicina del Treball.
PER LA COMPRA SUPERIOR A 5.000 PTES, ET DONAREM
UN VALE PER A PARTICIPAR N EL SORTEIG D'UNA MOTO
SUZUKI KATANA!!!
(Tres últimes xifres del sorteig
de l'ONCE del dia 5-1-2001)
LA TEVA BOTIGA D'ESPORTS!
Cartagena, 227 . 08013 BCN . Tel. 9323295 68 AI costat del Poliesportiu Sagrada Família
CENTRES ASSISTENCIALS:
BARCELONA-HORTA Manigua, 13-15
Tel. 93 243 59 10
Fax 93 408 37 61
BARCELONA-BRUC Gran Via de les
Corts Catalanes, 645
Tel. 93 342 93 40
Fax 93 302 26 86
BARCELONA-SANTS Avg da. de Roma, 12
Tel. 93 226 1585
Fax 93 226 94 57
BARCELONA-ANGLÍ Anglí, 38-40
Tel. 93 204 1800
Fax 93 204 64 50
_ Entrevista
MEDALLA DE BRONZE ALS Jocs OLíMPICS
DE SIDNEY EN 20 KM MARXA
MARIA VASCO: EL COLOR OR DEL BRONZE
F'
Entrevista: Ester Benach
En contra de totes les previsions, aquesta catalana de Viladecans va aconseguir una medalla de bronze a Sidney. Un bronze que, tant per a ella com per a l'atletisme espanyol, té gust i color d'or, ja que Maria Vasco s'ha convertit en la primera atleta femenina que ha guanyat medalla en uns Jocs Olímpics.
Arriba a l'estadi Joan Serrahima acompanyada del seu marit, una amiga i una gossa jove que duu per nom Sidney. Ve d'una sessió de fotos a l'Estadi Olímpic que l'ha deixat glaçada. I és que aquesta atleta de Viladecans, amb 25 anys acabats de fer, ha entrat en l'elit mundial de l'atletisme després de deu anys dedicada a la marxa.
Des que vas tornar dels Jocs, no has parat de fer entrevistes, sessions de fotos ...
Sí. No he parat i tinc els dies molt
atapeïts, però ara ja s'acaba. D'aquí a uns
dies començo a entrenar-me i només
faré el que pugui segons l'entrenament.
Medalla de bronze a Sidney en 20 km marxa. Una autèntica sorpresa, més quan en els Jocs d'Atlanta vas classificar-te 28a en 10 km.
Sí, la progressió ha estat molt gran .
A mesura que han anat passa nt els
6 TOTCLAROR
anys, Maria Vasco ha anat progressant
una mica més. M'hi he dedicat més
professionalment, i sempre he tingut
el meu objectiu.
Però vas declarar que el teuobjectiu no era aconseguir la medalla en aquests Jocs, sinó a Atenes 2004.
Sí, la medall a a Sidney ha arribat
una mica abans del que es perava,
però també et diré una cosa: el nom
de la gosseta li vam posar perquè, des
de principis d'any, jo tenia un pres
sentiment. Em pensava que em po
dia anar molt bé i estava entrenant
me molt bé, co m per aco nseguir
medalla ... Home, jo imaginava que
la medalla era difícil , però mai he
pensat que fos impossible.
Com va ser, la cursa? No tenies ni idea de la situació, oi?
No, ni idea. Jo vaig sortir amb un
objectiu molt clar, que era ser fina
lista, de les vu it primeres. AI principi
de la cursa no vaig tenir les sensaci-
ons que esperava, no eren el 100%
bon es, no em trobava bé del tot.
Amb tot, a mesura que passaven els
. quilòmetres m'anava trobant millor,
anava remuntant posicions ... Als 15
km ja era f inalista i en els 19 km ,
cinquena. Aleshores va se r quan vaig
veure que desqualificaven la italiana
Perroni , i als 19 km 500 m és quan
em van dir que anava tercera . La
cursa va anar a més, en cada quilò
metre em passava alguna cosa i cada
cop em trobava millor.
I quan et quedaven 500 metres suposo que el que volies era volar ...
"Quan competeixo no penso si una altra atleta espanyola s Ien durà medalla o no. És una prova individual i penso en mi. Una espanyola és la meva rival, i ho tinc molt clar"
¡ ¡
___________________ Entrevista
"Durant la cursa, en cada quilòmetre m'anava passant alguna cosa i em trobava molt millor. Els últims cent metres van ser inoblidables: no sabia ni marxar"
Sí, m'ho diu molta gent, però, al
menys a mi, quan comença la' compe
tició mai se'm passa pel cap posar-me
a córrer.
Bé, en el sentit metafòric ... Sí que et puc dir que quan uns nois
de la televisió em van dir que anava
tercera no els vaig fer molt de cas. Jo
anava molt feliç sabent que era quar
ta. Pensar que em podien penjar una
medalla olímpica, el màxim a què as
pira un esporti sta ... , no ho sé .. . , no
m'entrava ... Quedava tan poc per ar
ribar. .. ! Fixa't el que ocorre en tan poc
temps: estàs competint durant 20 km
i la medalla la guanyes en els últims
100 metres.
Quan vaig entrar a la rampa de l'es
tadi i m'ho van tornar a confirmar, vaig
fer una cara de felicitat. .. És cert que
als últims 100 metres ja no sabia ni
marxar, tot i que ho va ig fer i bé per
què m'he vist en un vídeo. No veia la
línia de meta, no sabia on era i em
va ig gu iar per la segona ... Van ser uns
100 metres magnífics, que no es po
den oblidar.
A banda de la satisfacció, com et queda el cos quan saps que has batut les atletes espanyoles favorites com, per exemple, Encarna Granados?
Et seré molt cla ra i sincera. Jo mai
he pensat que l'Encarna es pogués en
dur una medalla . Així de clar.
I com és que ho tens tan clar? Un mes abans vam co mpeti r en
els 10 km marxa del Camp ionat d'Es
panya Abso lu t. L' Encarna va quedar
primera i j o segona, però després
d'anar 9 km i 700 metres prim era,
po rtant el ritme. En l'última vo lta em
va avança r, perqu è té un bon final,
però jo, en tot moment pensava que
en els 20 Km, avui per avu i, podia
guanya r-l a.
No valen les nacionalitats co-munes ...
Quan jo compete ixo no penso si
ella s'endurà medalla o no, sinó en mi;
és una prova individual i penso en mi.
Tot i ser espanyola, és la meva rival i
ho tinc molt clar.
El president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va declarar que el sistema d'a;bitratge s'hauria de revisar, sobretot en el cas de la marxa, en què, per exemple, es van desqualificar tres atletes que et precedien en la cursa
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Sevilla
• Un lloc per anar de viatge? Londres o Nova York
.Unp1at? Paella
• Un llibre per llegir? Qualsevol de Lucía Etxebarria
• Una pel'1íeula de cinema? Aquí m'has enganxat...
• Un mitjà per estar informat? Diaris esportius
• Mar o muntanya? M'agraden molt les dues coses, potser una mica més e l mar.
• Un cantant o grup musical? U2
• Un esportista? Robem Korzeniowsky, marxador
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cari Lewis
• Què valora més de les persones? La sinceritat, que siguin bona gent
• Si un dia fos president del G0-vern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Donar feina als necessitats
• Dretes o esquerres? No em pronuncio
• Què s'enduria a una illa de- . serta? El meu marit i el gos
• Un desig confessable? Guanyar una altra medalla als Jocs d'Atenes
"Em fa ràbia que es parli del fracàs espanyol a Sidney. De medalles només n'hi ha tres, i un diploma també costa molt d'aconseguir"
TOTClAROR 7
_Entrevista
de 20 km i que anaven al capdavant, en unes decisions molt polèmiques.
Mira, de desquali ficacions, n'hi ha
en totes les co mpeticions de marxa.
El que succee ix és que en una olimpí
ada la gent ho ha vist més. Pel que fa
al que diu Samaranch, està clar que hi
ha mo ltes classes de marxa, perqu è
cadascú té una tècnica d ife rent, enca
ra que en alguns atletes és evident, es
veu, que no marxen segons les condi
cions. Van a l'a ire, botant o fent sa lts
com l'australiana, la noia que van des
quali fica r quan anava primera.
Així, penses que no hi ha lloc per a la subjectivitat dels jutges?
El que està cla r és que tot marxador
va a l'a ire en algun moment de la ca r
rera, però un bon atleta sap diss imu
lar-ho molt bé i l'ull humà no ho apre
cia. Com es pot evita r? Parl en d'ut ili t
zar el vídeo, de posar un xip a les sa
batilles ... Si fos així, no so ls s'h auria
d'apli car en una Olimpíada o en un
Campionat del Món o un Europeu, sinó
en totes les competi cions, i crec que
no es farà, perquè és molt difícil.
IIEl president de la Federació m'ha ajudat molt. No hi tinc res en contra, per mi és un bon president i ha estat sempre en el seu lloc ll
Un altre motiu de polèmica, en aquest cas prèvia als Jocs, va ser que la Federació n'exclogués Reyes Estévez. Què en penses?
Bé, ell no ha rendit al 100% aques
ta temporada, no ha demostrat que es
tigués bé en competició. En el Campi
onat d'Espanya, un mes abans, va que
dar terce r, però no se' l va veure bé.
Penso que l'exclusió ha estat una mica
forta, que per a ell ha estat un pal molt
gran i que a partir d'ara Reyes Estévez
demostrarà que hi és, perquè és un
noi amb molta classe.
Penses que la Federació Espanyola i, en concret, el seu president, José María Odriozola, podrien haver estat més benevolents? I la resta d'atletes, què n'opinaven?
Respecte aqu est assumpte, el pre
sident ha hagut de tenir molts nassos,
perquè excloure un home que l'any
passat va endur-se una medalla en un
mundial ha de se r una decisió dura.
Entre els atletes de la se lecció hi havia
opinions de tota mena, però en gene
ral pensàvem que el pal no hauria d 'ha
ver estat tan dur.
Odriozola va rebre moltes crítiques per les seves declaracions. Sembla un home polèmic.
Personalment, mai he tingut cap
problema amb ell. Sempre m'ha anat
bé i la Federació m'ha ajudat molt; no
hi tinc res en contra, per mi és un bon
president. També et dic que jo abans
de les Olimpíad es no segui a ca p
d 'aquestes polèmiques, perquè esta
va concentrada en altres coses. Penso
que el president, sincera'ment, està en
el seu lloc.
La marxa masculina no ha obtingut els resultats esperats, no hi ha hagut medalles ...
Bé, crec que en la prova de 50 ha
estat fantàstic, ja que Valentí Massana
ha quedat quart i ...
Però, és clar, ha quedat quart. Però, però! Però per a la gent. Per
ell ha estat com una medalla, perquè
ha estat tot l'any lesionat i va estar a
punt de renunciar als Jocs. S'ha posat
en fo rma en a penes tres mesos i un
qua r~ ,lloc li sembla excel·lent.
I en la prova de 20 km? Home, Francisco Fernandez va que
dar setè i, tot i que molts pensem que
ho podria haver fet millor, perquè s'ha
entrenat molt bé, ell estava satisfet com
a finalista. Hi ha hagut bons resultats, el
problema és que no hi ha hagut medalla
i per això la gent es pensa que està ma
lament. Jo ja et puc dir que quedar en
tre els vuit primers és un diploma i és
estar entre els millors del món.
Creus que la gent, la premsa, està mal acostumada i espera sempre la medalla, sobretot dels marxadors?
Sí, tenim molta pressió. Durant l'any
ningú no es recorda de nosaltres i quan
arriba la gran competi ció, com uns Jocs
Olímpics o un Campionat del Món o
d ' Europa, apareixe m els marxadors.
Com que acostumem a treure alguna
medalla sempre la compten, però du
rant l'any seguim entrenant-nos, i nin
gú no se'n recorda.
Es pot parlar de fracàs? Em fa mo lta ràbi a se ntir "què ha
passat amb el fracàs?" Jo el primer que
dic és que no hi ha hagut cap fracàs.
Cap. Una medalla costa molt d'acon
seguir i només n'hi ha tres: or, plata i
bronze. El que passa és que, del quart
al vuitè, no ho consideren un bon lloc
IIAra tindré més pressi6 perquè abans de competir ja et pengen la medalla. Sé que he d'evadir les crítiques, entrenar-me bé i competir a gust amb mi mateixa"
________ _______ _ _ ___ Entrevista
"
i, d 'acord, la medalla és molt maca,
però un diploma també costa molt de
guanyar, moltíssim.
Penses que, precisament això, et pot pa.5sar factura en les properes competicions, quant a pressió?
Sí, és cert que ara tinc moltíssima
pressió, perquè abans de competir ja
et pengen una medalla. Però la meva
gent i el meu entrenador entendran si
no arriben bons resultats. Els que no
ho entenen són els de fora, la prem
sa, perquè creuen que si has aconse
gui t una medalla aquí i després al Cam
pionat de Món quedes quarta o cin
quena és un fracàs. Per mi no ho és.
Estàs preparada per a possibles critíques?
Sé que he d'intentar evadi r-les, dei
xar que diguin el que vulguin i dedi
car-me a marxar, entrenar-me bé i com
petir a gust amb mi mateixa. Si quedo
Una atleta catalana en l'elit mundial Maria Vasco va néixer a Barcelona el 26 desembre de 1975. Va començar a
practicar marxa quan tenia deu anys després cie veure per televisi6 Mari Cruz Díaz, una de les millors marxadores espanyoles i veïna de Viladecans. I/Em va cridar molt l'atenció i vaig començar a f er mar:xa a la nit, mentre a l 'estiu els veïns prenien la fresca al carrer. M'agradava f er-ne i vaig començar a entrenar-me amb el pare de la lv/ari Cruz, Manola Díaz ll
Els dos primers anys va pertànyer al Club d'Atletisme Vila decans, d'on han sortit atletes com ValentíMassana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino, però l'entrenador es va enfadar: l/És que era una noia una mica entremahada. Tot 'i així, a mi tampoc m 'agradava gaire el seu pla d 'entrenament, perquè consistia a jugar molt 'i jo volia entrenar-me una mica més'; comenta amb cara de pilleta. "va ser aleshores quan va'ig canviar de club p er passar-me al Club Natació Barcelona, amb Marco Flores ll El palmarès fa justícia a la seva passi6 per la marxa, i aquests s6n els resultats més rellevants:
1993: Quarta en el Campionat d'Europa Júnior (5 Km), 1994: Quarta en el Campionat del M6n (5 Km) , 1996: 28a en els Jocs Olímpics d'Atlanta (10 Km),
Campiona d'Espanya (10 km ruta). 1997: Plata en el Campionat d'Europa Sub'23 (1 OKm) , 1998: 5a en el Campionat d'Europa de Budapest (10 km), 1999: 10a en el Campionat del M6n de Sevilla (20Km) , 2000: Bronze en els Jocs Olímpics de Sidney (20 Km).
Campiona d'Espanya en pista (1997-98 i 1999), Recordwoman d'Espanya en 20Km (1h30'20"),
B FEST
S SI
Secretari Coloma, 48 Tel. 93 210 30 56 08025 Barcelona
Roselló, 448 Tel. 93 456 04 71 08025 Barcelona
cinquena sabent que ho he donat tot i
que és el que jo esperava estaré molt
feliç amb el resultat.
De fet, ja ho espero, perquè el que
està clar és que en totes les competi
cions no aconseguiré medalles. Sé que
l 'any que ve va ig al Campionat del
Món i que pot ser que no m'endugui
cap medalla, però m'entrenaré per ser
allà dalt i demostrar a tothom que la
meva medalla no ha estat una casual i
tat, i que M ari a Vasco és amb l 'e li t
mundial.
per Albert Giménez, , llicenciat en Medicina
La hipertensió és la malaltia crònica més freqüent en els països desenvolupats i, juntament amb la hipercolesterolèmia (excés de colesterol) i el tabaquisme, és un dels principals factors de risc per a les malalties cardiovasculars.
Sabem que la sang és conduïda a
tots els terri to ris de l'orga nisme a tra
vés de les artè ri es, que es fa n més
estretes quan arriben a les zones fi
nals, a les extremi tats. És per això que
oposen resistència quan hi passa la
sang, 'cosa que requereix més força o
pressió per part del corrent sanguin i.
Pel que fa al cor, funciona amb una
intermitència de períodes sístole (con
tracció) i diàsto le (dilatació) . El ventri
cle esquerre del cor, quan es contrau,
envia a l'arbre arterial una determi na-
da quant itat de sang (volum sistò lic),
a una determinada pressió, que dilata
les parets arte ri als elàstiques. Aques
ta pressió rep el nom de pressió arte
ri al sistò lica màxima.
En canvi, en el període de diàsto
le o dilatació, les vàlvules aò rtiqu es
es tanquen i l'e lasti citat vascular i el
vò lum de sa ng en c irculac ió co ntri
bueixen a mantenir una certa tensió,
que s'anomena press ió arteri al diàs
to l ica o mínima.
La finalitat de la pressió arterial es
Bar • E S T E T l e A
El 95% de casos d'hipertensió tenen causa desconeguda, tot i que l'obesitat o l'augment de colesterol poden esdevenir fadors de risc
basa a mantenir una aportació idònia
de sang als teixits durant el transcurs
del temps i en qualsevol circumstàn
cia, i hi ha molts i complexos meca-
Restaurant • Braseria
Cirugía P.1astica y Estética · Aumento y reducción mamaria LipoesCt/hura
Medicina Estética Tratamientos anticelulitlcos
Tratamienws de rejuvenecimiento (colageno. peelings . .. )
E1irninaci6n manchas cutàneas y cica trices
T'agradaria Conèixer ...
8¿'~
Menjars i sopars per a grups i empreses.
Cirugia de pàrpados CO/Tecci6n de orejas y nariz Alllnento de labios ...
Uni dad Laser Depilaci6n Rejuvenecimiento facial
consulta gratuïta! financiación
Uni dad del Cabello Tratamiento y prevenci6n de la calvicie Cirugia correctora (microtransplantes)
CinUi1110S Plast/cos Titulados En las mejores Clinicas de Barcelona
Tel. de Informa ción 93342 6290
Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com
CI Indústria, 124 08025 Barcelona
Propostes de menú a la seva mida
Descomptes especials per els abonats del
Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família
SI T'AGRADA MENJAR B É ... REPETIRÀS/
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
"
Classificació de la tensió arterial (TA)
Classificació Pressió sistòlica Pressió diastòlica
TA Òptima <120 <80
TA Normal <130 <85
TA Nomlal-Alta 130-139 85-89
HiperTA Lleugera 140-159 90-99
HiperTA Moderada 160-179 100-109
HiperT A Greu >=180 >=110
HiperT A Sistòlica >=1 40 <90
nismes de regulació de la pressió que pe rmeten dur a bon te rm e aq uest objectiu vital.
La tensió arterial alta o hipertensió
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) define ix la hipertensi ó co m l'elevació mantinguda, per damunt dels lími ts consid erats normals sego ns el grup d'edat i sexe, de les xifres de pressió sistòlica i diàsto lica, o de totes dues.
La hipe rte nsió a rte ri a l més freqüent, en un 95% dels casos, és l'essencial o de causa desconeguda, tot i qu e l'obesitat, l'augment de colesterol i els antecedents familiars són factors de risc. En el 5% dels casos restants es pot parlar d'hipertensió arterial secundària, és a dir, amb una causa identificable: malalti es endocrines, de causa orgà nica o ingestió continuada de determinats tipus de fàrmacs o productes químics.
Com es diagnostica
Encara que les causes són difícils de trobar i que els símptomes són força genèrics (mal de cap, cansament, inestabilitat i palpitacions), es tracta
d'una afecció crònica fàci lment detectable i amb un tractament agraït.
Quant al diagnòstic, es basa en la detecció de xifres altes de pressió arte ria l e n d iversos mome nts. Segons l'OMS, el diagnòsti c d'hipertensió s' ha de fer, com a mínim, després que en du es ocasions d ife rents s' hagi n reali tzat tres determinacions de pressió alta. I és que la tensió arte ri al varia al llarg del dia i segons molts factors. A la nit, quan dormim, acostuma a ser infe rior que durant e l dia, qu e és quan augmenta per l'estrès i l'activitat quotidiana .
A més de considerar les xifres, és imprescindible que, a l'hora de diag: nosticar la hiperte nsió, s'efectuï una valo ració de la possible afectació d~ dete rmin ats ò rgans co m e l cor, e ls ronyons i el fons de l'ull , i que s'estudiï la possibilitat d'una causa secundària i d 'altres factors de risc.
Tractament de la hipertensió
Malgrat que la hipertensió essencial o de causa no coneguda no és guarible, generalment sí que és controlable. El tractament es basa fonamentalment en mesures farmacològiques, com diürèti cs, vasodilatadors, antagon istes del
Salut
Fàrmacs que originen hipertensió arterial
secundària :
• Conu'aceptius orals
• Bicarbonat sòdic i sals de sodi
• Regalèssia
• Carbenoxolona
• Corticoides sistèmics
• Salicilats en dosis e levades
• Antiinflamatoris no esteroidals
• Anabolitzants hormonals
• Cremes, locions i col'liris
• Anastèsics amb efredina
• Disulfiram
• Ginseng
• ·Intoxicació per plom, tali o bari
• Sa ls de liti
• Antidepressius u'ic(c\ics
ca lci, etc. Cal recordar, però, que en determinats casos, al cap d'uns mesos de tractament, és indicat reduir les dosis dels medicaments per comprovar si és possible el control amb menys dosis de fàrmac o amb la supressió d'algun.
En tots els casos, és necessari ten ir en compte l'aplicació de mesures no farmacològiques: reduir el consum de sal (per sota de 5 g al dia), controlar l'excés de pes i evitar l'obesitat i moderar el consum cI 'alcohol (per sota cie 50 g al dia). És recomanable augmentar la ingesta de potassi mitjançant una alimentació rica en fruites i verdures fresques.
La pràctica cI 'exercici físic, d'una a cinc hores pe r setmana, també pot resultar reco ma nabl e, se mpre que comporti una activitat física baixa i una intensitat moderada.
En casos d'hipertens ió arte ri al severa i no controlada, cal evitar els exe rcicis isomètri cs com, per exemple, la muscul ació.
_ Dietètica
LA MILLOR ALIMENTACiÓ
PER REDUIR L1ÀCID ÚRIC
per Maria Dolors Vmanuev(J, dietista de l'Esportiu Claror
Si en el número anterior de la revista Tot Claror vam parlar de l'excés de colesterol en la sang com un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars, ara tractem l'excés diàcid úric o hiperuricèmia com un dels factors que originen el reuma gotós. Com podem aconseguir reduir-lo mitjançant l'alimentació?
En to tes les cè l ·lul es, i pe r ta nt
en els aliments, ja siguin animals o
vegeta ls, hi ha uns àc ids nucle ics
ano menats abreuj adament ADN i
ARN, que són mo lècules molt com
plexes q ue co nte nen bases pirim í
diques i púriqu es: les pirimidin es i
les purin es . Són aquestes úl t imes
les que, quan es metabo litzen, fo r
men l'àcid úri c. A l'augment de l 'àcid
úric en la sang se l'anomena hiperu
ri cè mia.
Aquest àcid és poc so luble en l'a i
gua i, com a conseqüència, en els lí
quids corporals. Si la proporció en la
sa ng passa d 'uns 5 mg per 100 cm
12 TOT CLAROR
cúbics, es formen uns cristalls que es
dipositen en els músculs i en les arti
culacions, i que produeixen el do lor
característic -de tipus punxant- del reu
ma gotós.
Així, el reuma gotós es locali tza prin
cipalment en les articulacions i les ex
tremitats inferiors, sobretot als dits dels
peus, on la sang s'acumula més.
Què origina el reuma gotós
La hiperuri cèmia pot originar-se per
dues causes: un defecte enzimàtic,
que cal tractar amb un endocrí, o bé
una alimentació deficient.
La sobrea limentació, sobretot el
consum excessiu de carn, el dejun i i
l'abús de l'a lcohol, constitueixen po
tencial ment facto rs desencadenants
de la crisi gotosa. Els dos últims, com
binats, en potencien el efectes.
Per això, resulta molt interessant
sa ber quins aliments contenen po
ques purines per tenir-ho en comp
te a l'hora de confeccionar la nostra
dieta.
Per exemple, si ens excedim diàri
ament en la ingesta d'aliments de ti
pus càrni c, pot ser que augmenti el
nivell d 'àcid úric en la sang en produir
se un increment del metabolisme de
les proteïnes.
La dietoteràpia
La dietoteràpia conté uns principis
generals per co mbatre la hiperuri cè
mia i les seves conseqüències, co m
el reuma gotós.
Si la gota s'assoc ia a obesitat, es
recomana una dieta baixa en ca lories,
i són molt desaconse llables les cures
de dejuni .
En ge neral, ca l suprimir els ali
ments molt ri cs en purines, com ara
pedrers, anxoves, fetge , ronyo ns,
extractes de ca rn , xarcuteria, sardi-
Un excessiu consum de carn és una de les causes de la hiperuricèmia, així com el dejuni i Tabús de l'alcohol
"
L'augment de l'àcid úric en la sang pot derivar-se per un defecte enzimàtic - que cal tractar amb l'endocrí- o una mala alimentació
nes, se itó, ous de peix, mari sc, be
gudes alcohòliques, espinacs, tomà
quets, co lifl or, espàrrecs, ll egums i
formatges cremosos,
Ca l menjar de manera moderada
carns blanques i peix blanc; en ca n
vi, els vegeta ls, els ous i els làctics
esdeve nen productes id ea ls per
redu ir l'àcid (Iric
També són molt recomanables els
formatges i els cerea ls (excepte els de
blat sencer), perquè contenen un con
tingut baix en purines, i els fruits secs,
que, com que són rics en minerals,
ajuden a mantenir sa nes i joves les
articu lacions i a cobrir les necess itats
de calci i magnesi.
El control de les proteïnes
Consumir carn és necessari per a
l'organisme, perquè li aporta proteï
nes i aminoàcids que reestructu ren el
Dietètica
M E N Ú S
Per reduir la hiperuricèmia podem optar pe r controlar millor la no 'tra dieta a base de menús rics en els aliments més baixos en purines, Per exemple:
Dinar 1: • lr plat: macarrons a la italiana
(amb ceba, tomàquet i formatge) • 2n plat: 75 g de conill a la planxa
Postres: formatge fresc
Sopat' 1: • lr plat: crema de carbassó • 2n plat: truita de carxofes
Postres: iogurt o fruita
cos, però si n'abusem es pot desen
cadenar la hiperuri cèmia . Aconsegui
rem una dieta equ ilibrada sempre que
les proteïnes es trobin en la proporció
adient, del 12% al 15% de carn, per
centatge de proteïnes que representa
de 120g a 150g diaris,
Altres aliments que contenen ami
noàcids i que ens aj uden a comple
mentar el nivell de proteïnes són els
vegeta ls, sobretot els ll egums, i les
dietes oulàctiques vegetarianes,
Altres recomanacions
És molt interessant, quan es té àcicJ
úric en la sang, orinar molt per depu
rar l'organisme. Per tant, convé pren
dre aigües minerals alca lines, aigües
amb gas, tisanes que netegin la sang,
Dinat' 2: • lr plat: sopa d'arròs • 2n plat: ous amb beixamel
Postres: pinya natural
Sopat' 2: • lr plat: escalivada • 2n plat: 75 g de lluç al vapor
Postres: iogurt o fruita
in fusions d'espígol, gram o fa rigola i el
suc de mitja llimona.
Altres remeis poden ser tres tasses
de brou de ceba al d ia amb suc de
llimona, infusions de flor de sa üc,
menta i estigma de blat.
Quan els dolors són molt forts, van
molt bé les catap lasmes de co l ca
lentes.
També és recomable menjar molt
all , ja que aquest aliment-medicament
té quali tats antireumàtiqu es i també
és un vasodi latador que reforça les
articulacions.
Per a més informació, podeu consultar al servei dietètic dels poliesportius Claror i Sagrada Familia
cebado GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION
D ES DE 1892
MENU OIARIO: De lunes a viernes . , .975 Ptas , Sóbados .. . . . .. . 1.200 Ptas.
Ara a Sagrada Família
Padilla, 273
08025 Barcelona
Telèfon 93 435 13 23
http:// www.cebado.es
Domingos . .... , .1.300 Ptas.
ESPECIALlDADES: • Tapos voriados • Emaladas • Bocaqillos fríos y colientes
• Torradas variados • Montaditos , Hamburguesas Y mucho mas a la disposición del cliente ...
Av. Gaudí, 11 Tel. 93 435 43 83
_Mens sana
per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Tècnica en Psicoestètica
Almenys un 60% de les persones moren sense saber on van, com són i com podrien arribar a ser, ja que mai s'han format una imatge motivacional de si mateixes. Tenir una clara imatge de com volem que sigui el nostre futur i de com autosuperar-nos en les nostres limitacions caracterials actuals, és la manera de combatre la desmotivació.
Durant els primers anys de vida d'un
infant són els adul ts que l'envolten els
encarr.egats de donar-li una imatge mo
t ivacional apropiada. Els pares el moti
ven per reali tzar totes les activitats dià
ries necessàries a fi de configurar-li un
futur adequat: l'esco la, la higiene, la
formació humana, la sa lut, l'esport.. .
Però, quan l'infant es fa adult, què el
motiva per d irigir el seu esforç cap a
les activita ts que li són necessàries? Aquí
comença l'automotivació.
Combatre la indiferència
En l'arrel del significat de la paraula
moti va r t ro bem " moto r", " mov i
ment" ... Per tant, quan estem desmo
tivats no tenim forces per actu ar en
....... ,~".- __ ...... ,._ .... H" •• -._~ ___ _
.. ~ •• _ ....... __ ,,. ..... w ... ,. ___ ".~_."'''''
ESPIlRTS
una direcció determinada. Així, moti
var-n os vol dir que hem de saber tro
ba r els motius per dur a term e una
acció que ens comporta un esforç.
Per dir-ho d'una manera gràfica, un
intel ·lec te, per més ben dotat que
estigui , se nse una forta automotiva
ció . és com un cotxe amb un motor
molt potent, però amb el dipòs it de
carburant buit: no pot anar enlloc.
La indiferència és un dels factors
que més desmotivació genera avui en
dia, el "m'és igual una cosa com l'al
tra" crea persones incapaces d 'actuar
amb una motivació forta.
Per això, si volem saber exactament
què som i on ens dirigim, ens cal tro
bar un lloc que sempre té una contra
nítidament dibuixada: el metge, lluita
Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA
contra la malaltia; el jut-
ge, contra el delicte; el ca
pellà, contra el dimoni; el mes-
tre, contra la ignorància; el sastre,
contra la descurança, etc.
Ens complagui o no, poca cosa po
dem arribar a ser si no -ens interpre
te m des d ' una tendència co ncreta.
Creure que la vida no és un combat
és nega r qu e hi ha pl enitud de
possibilitats. El tri omf mai es troba en
una cruïlla de ca mins. Per això, els
neutrals i els indi fe rents és impossi
ble que hagin pogut deixar mai ni el
més lleuger rastre al llarg de la història.
La projecció social i històrica
En la biografi a de Ramón y Cajal
(Do rothy F. Canno n. Bi ografi es
Gandesa. Grijalbo, 1965) observem una
La motivació és trobar els motius per dur a terme una acció que ens comporta un esforç
11
_ ___ _ ___ _ _ _____________ Mens sana
El més important a la vida no és el lloc on ens trobem, sinó la direcció on ens encaminem i els objectius que volem assolir en el futur
mostra de com l'automotivació es tro
ba fortament lligada a la dimensió his
tòri ca i a la projecció social d'un ma
teix en relació a l'evolució de la huma
nitat: I/Aspiraba yo a ser algo -ens diu
Cajal-, a emerger briosamente del pIano de la mediocridad, a calaborar, si mis fuerzas lo consentían, en la obra magna del conocimiento científical/.
Les generacions actuals, en canvi ,
viuen immerses en una concepció lú
dica de la vida. Ha arrelat l'escepti
cisme i han perdut la dimensió histò
rica i social que l'ex istència individu
al de cadascú té en relació amb l'evo
lució de la humanitat. De fet, si les
depressi ons, el I/ passotismel/ o l'oc i
os itat estèril són tan freqüents avui
és , en gran mesura, per l 'oblit
d'aquesta projecció històrica.
Actualment, es perd fàc ilment el
sentit de la pròpia existència i fre
qüentment els joves tenen la impres
sió que l/ja està tot fet l/, que no que
da res per a què valgui la pena lluitar,
i que no els resta més que superar,
com sigui, aquesta buidor interi or.
Trobar models de referència
Per trobar un sentit a allò que fem
o marcar-nos els obj ectius de _com
volem ser o el que vo lem fer en un
futur, és important tenir models, per
sones en les quals puguem descobrir
va lors i conductes de referència.
Així, per exe mple, el Pentàgon,
conscient de la força motivadora dels
models, els ut ili tzava amb les seves
tropes projec tant les pel ' líc ul es de
Rambo als militars establerts a l'Aràbia
Saudita, perquè tinguessin la moral alta
i suportessin millor la forta ca lor de la
zona. La força suggestiva i estimulant
que exerce ix el model sobre la psique humana és ben clara.
Quins models tenim al nostre abast?
Només els que trobem a la televisió,
o procurem trobar biografi es de per
sones que puguin vigoritzar el nostre
esperit i ens ajudin a sortir de la gri sor
que representa la des moralitzac ió i
l'escepticisme vitals?
Som en una societat òrfena de mo
dels que alimentin els autènti cs va
lors que fan progressar psíqui cament i
espiritualment les persones.
Quant al Pentàgon, havia ca lculat
amb molta precisió quines seri en les
conseqüències de facil itar als seus sol
dats un model determinat, per tal com
l'ésser humà és l' únic ésse r que pot
rebre estímul psíquic i aprendre de l'ex
peri ència vital dels seus congèneres.
Avui mateix, doncs, podem comen
çar a replantejar-n os aquestes qüesti
ons per tal d'automotivar-nos. Hem de
pensar que el més important a la vida
no és el lloc on ens trobem, sinó la
direcció on ens enca minem; el mo
del actua de guia com el far condueix
el navegant enmig de la foscor i la im-
Vésser humà és Púnic que pot rebre estimu1s psiquics i aprendre de l'experiència vital dels seus congèneres
AQUESTES FESTES REGALA SALUT
REGALA PROTECCiÓ
ULLERES DE SOL
15% Dte.
Trobar models, persones en les quals percebem valors i conductes de referència, ens pot ajudar per motivar-nos i definir el nostre cami
mensitat del mar, perquè no es deso
rienti en el seu camí.
De quina fo rm a pot automotiva r
nos per augmentar la nostra cultura
pensar que Jaume Balmes, amb tren
ta-vui t anys, va manejar cinquanta mil
volums? Imaginem el fred glacial i ri
gorós de la biblioteca de Vic on Bal
mes, ara fa cent cinquanta anys, es
passava tot el dia ll egint, se nse ca p
co moditat, amb l ' úni c afany
d 'aprendre dels grans llibres del pen
sament de la humanitat. Sense aques
tes lectures, no hauri a pogut dur a
terme la seva excepcional obra.
Ai xí, doncs, vigori tzem cada dia la
nos tra auto motivac ió: pense m co m
vo lem contribuir a l'evo lució de la
nostra societat, quina és la nostra mis
sió, quines sa ti sfaccions ens reporta,
quin esforç ens recl ama, i fem una
llista de tot el que vo lem emprendre.
AI costat, anotem tots els motius que
ens impulsen a fer-ho i les conseqüèn
cies pos iti ves de la lluita, i repassem
aquesta lli sta diàri ament.
Si tenim en compte aquestes con
sideracions, podrem obtenir una visió
més clara de nosaltres mateixos i del
nostre futur, ja que, tal com deia el
psicò leg Carl es M . Espinalt, l/La desmoralització engendra desmoralització. Procurem que el principal enemic de la nostra vida no sigui el propi es tat d 'à nim l/.
MÀSTERS 'DE eUNIVERS AQUÀTIC Impressions dlun nedador veterà novell
La secció M àsters de Natació del Claror la fo rmen homes i dones, majors de 25 anys, que competeixen en les categori es veteranes. AI se u parer, els resultats no es redueixe n a les x ifres fredes de les cl ass ifi cacions o de les medalles, sinó que valoren les relacions socials i la motivació de superar-se dia a dia ... Sobre aquestes sensac ions escr iu Josep M ari a Casas, un home d e 65 anys que en fa ci nc-que va apuntar-se als M àsters del Claror, i que ara és el coord inado r del grup.
Josep M. Casas Feia temps que em vo ltava pel cap
refl ectir sobre el paper les motivac i
ons que em varen portar, ara farà cinc
anys, a parti c ipar en el mov iment
Màster de natac ió, perquè cre ia i crec
que, en ll egir- les, poden se l· út ils a
algCI alt re que es trob i en situacions
se mblants i que no s'atreve ix a in
co rpo rar-s' hi , ja sigui per desconei
xement, per un poss ibl e sent it de ri
dieul o qui sa p.
M 'acabava de j ubilar als se ixa nta
anys. L'aigua no em feia pOl· i f in s i
tot era capaç de fer un parell o t res
de pisc ines, poca cosa m és. Toth om
lloa molt els ava ntatges de la nata
ció, però és ev ident que si els movi
ments no es fan prou ben fe ts pot
se r que els beneficis que pot co m
portar la pràcti,ca de l'espo rt es co n
ve rte ix in en perjudi cis. Posa r-me a
"fe r pi sc in es", pe rqu è sí, no em
semblava prou atractiu : ca lia apren
dre a fe r-h o una mi ca mill or. Em va ig
inscriu re, doncs, a un curset de na
tac ió de l'Esportiu Claror.
Va ser en acabar aquest curset que
la meva monitora d'alesho res, la M a
ría José, em va plantejar la poss ibili
tat d 'apunta r-me als M àsters. Un cop
en co ntacte amb un dels responsa
bles d 'aquest grup, l'Emili o-José Bri-
"He pogut entrar en contacte amb una colla de gent la majoria més jove que jo, cosa que sempre encomana un esperit optimista i jJ·1usionat"
eva, em va convèncer que no impor
tava la meva manca d 'experi ència en
aquest esport, perquè l'únic que em
demanaven eren ganes de part icipa r.
I d 'a ixò, amb una mica de recança,
és clar, sí que en tenia.
Jo va ig pensa r: aquesta se rà la ma
nera d 'aprendre a fer-ho millor, i així
em veuré obligat a seguir un mètode
que, si no, de ben segur hauria aban
donat al ca p de poc temps. Em va ig
obliga r a anar a la pi sc ina tres cops
pe r setmana a fi de millorar l'estil , fi
xant-me en els que ho feien ben fet
i in te nta nt d ' imi ta r-l os, demanant
co nse ll , etc. En resum , seguint un
mínim de disc iplina.
AI mateix temps, i no és pas l'as
pecte menys important, he pogut en
trar en contacte amb una co lla de gent,
la majoria més jove que jo, cosa que
sempre encomana aquell esperit op
timista i il·lusionat de qui parti cipa en
una d isc iplina esporti va, lliurement
acceptada. Tots ce lebrem co njunta
ment els avenços i ens consolem dels
poss ibles "fracassos",
Aqu est moviment M àster, que es
va estenent cada vegada més arreu -
per Catalunya, Espanya, Europa i tot
el món- aplega homes i dones de to
tes les edats, a partir dels 25 anys i
fins que en te n e ~ ganes (ja que hi ha
nedadors i nedadores de més de 80
_____ _____ ___ ______ En forma
liLa filosofia de les competicions Màsters és: si no en saps més no (amoïnis, no passa res si no vas tan de pressa com els altres 11
anys !) i el cos els ho permet. Cal fe r
co nstar qu e els d i rec ti us d 'aq uest
moviment afirmen un xic en broma,
però amb molta raó, que hauria d'es
tar subvencionat per la Seguretat So
cial, ja que ajuda a redu ir despeses
consid erab lement, ta nt de metges
co m de medica ments.
S'organi tze n competicions i cam
pion ats de tots els ni ve ll s (loca ls,
nacionals, etc.) i hi pot pa rti cipar tot
hom que estigui en possess ió de la
Ll icència de Nedador M àste r. Enca
ra que se mbli una obv ietat, a més
a més de la lli cència l 'altra cond i
ció que es considera ind ispensable
és saber nedar. Jo hi afegeixo un
mat ís que no es diu , però que es
devé bàsic per entendre'n la fil oso
f ia: si no en saps més, no t 'amoï
nis, no passa res si no vas tan de
pressa com els altres . Cadascú fa
el que sap i el que pot. Hom pensa
inconscient ment en el que surt per
televi sió, més ara que fa poc dels
Jocs O límpics, i es diu : jo no m' hi ve ig amb co r, fari a el rid íc ul . Rés
més lluny de la rea litat M àster.
En arr ibar a aquest punt, ca l po
sa r-hi l'accent per entendre l 'espe
rit que mou a molts dels qu i, co m
ara j o, ens hem apuntat a aqu est
movim ent i als quals, no ca l dir-ho,
ens agradaria temptar els qui esti
guin llegin t aquestes rat ll es perqu è
ho provin.
El que m'ha acabat de decid ir a
escri ure aquestes reflex ions han es
tat les imatges que s' han vist fa pocs
dies, en els Jocs de Sidney, d'un ne
dador de Guinea que, co m que no
en sa bia gaire, ha estat obj ec te de
crít ica i fin s i tot de riota per part
d 'alguns period istes i de molta gent.
La gran d iferència que hi ha entre
l'espo rt d 'e lit i el moviment M àster
és aquesta: aquí es dóna la benvi n
guda a qu i s'a treveix a ll ença r-se a
la pisci na a nedar, tardi el temps que
"Aquí es dóna la benvinguda a qui s'atreveix a llençar-se a la piscina a nedar, tarrn el temps que tarrn ll
"No hi ha sensació més gratificant que la de saber que has rebaixat el temps malgrat haver arribat en darrera posició"
tardi. NingL¡ no en fa mofa, tant si
ho fa en un minut, en dos o en tres;
toth o m ho ce lebra i fin s i tot ho
aplaudeix, en reconeixement de l'es
forç rea litza t.
El màxim riva l que hom té és un
mateix. Puc assegurar que no hi ha
sensació més gratifica nt que la de sa
ber que has reba ixa t d'un segon el
temps de la ca rrera anterior, malgrat
haver arribat en darrera pos ició.
Potse r de més jove havies practi
cat la natació i vo ldr ies enganxa r-t' hi
nova ment. O t 'agrada neda r, però
no havies ti ngut mai ocasió de com
petir i et fa ria il·lusió provar-ho. Per
què no demanes informació? És pos
sib le qu e descobreixis un as pecte
de la teva vida que et pot ajudar física ment i psíqu ica ment. Contac ta
amb algú de nosa ltres; si vols, xe r
rarem i te n'a mpli arem tots els de
tall s. Crec since rament que va l la
pena provar-ho.
11
PROMOCIONS I REGALS D'EMPRESA Disfruta de los juegos en réd con amig@s
Disfruta de lnternet a alfa velocidad Disfruta Barn@polis III
bricació articles de viatge, bosses i motxilles de tot tipus de regal publicitari:
grafs, clauers, rellotges, ulleres, samarretes ...
AlI'A ., IOCI •• .af'IlS ~~,:-~¡~ ..... ~
Il ' ,
,l/; _ ,)l' l "(Q.,
HORARIO o~ Lune!'. a DomlO90
Or. 11 a 23 Horas
Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona .
E-mail: [email protected] . web:
ENTRE TOTS, FAREM UN GRAN MARíTIM I
@dins COMPA~ IA DE INSTALACIONES INTEGRALES CO OINSA. S.A .
Actividades
Eléctricas: Instalaciones eléclricas de MT y BT
Alumbrado de viales y túneles Regulación yautomatismos
Megafon ia y Televisión Telefonia Voz y Datos
Seguridad, Contraincendios y Robos
Mecanicas: Climatización Calefacción
Conductos de Aire Tratamientos de Aguas
Fontan eria Contraincendios
Vapor Aire Compri mido
Procesos Industriales Cogeneración
• 4 t.
Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Tel. 93 508 51 00· Fax 93 508 51 01 e-mall: [email protected]
••
• • tJIllS
IB ÉRICA DE MANTENIMIE NTO INDU STRIA L. S.A.
Actividades
Mantenimiento Integra l Explotación técni ca de procesos
Conducción de instalaciones . Ingenierla de mantenimiento
Paradas técnicas de Planta Asistencia técnica 24 h.
Instalaciones y montajes industriales
Especialidades:
Mecanica Eléctrica AT/MT/BT
Instrumentación
Gran Via, 8-10 planta 2' 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Tel. 93 508 51 00· Fax 93 55081 34 www.grupolmlsa.com
e-mall: [email protected]
• 4 t.
Delegaciones, talleres y oficinas en: Tarragona . Tel. 977 220 972
Huelva. Tel. 959253795 A Coruña. Tel. 981 257 937
Càdiz. Tel. 956 698 016 ,
GESTiÓ TÈCNICA I MA NTENIMENTS INTEGRA LS
Mantenimiento Integral: Mantenimiento predictivo
Mantenimiento preventivo y correctivo Especialidades: mecanica. eléctrica
AT/MT/BT- , seguridad e instrumentación
Ingeniería de mantenimiento: Planes de mantenimiento preventivo
Elaboración de games y procedimientos Software de gestión integral Explotación Técnica Integral
Conducción de procesos Objectivos de producción , energia , costes , etc
Instalaciones: Mecanica, electricidad y estructuras
Equipos y tuberlas Traslado de maquinaria
Empresa certificada por ECA ISO 9002
Reg . 1 043/er/1 0/1 O
• 4 t.
Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Tel. 93 508 51 00 . Fax 93 550 81 35 e-mall: [email protected]
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 'el. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.
"
·,I-----R eportatKL
TOT I L1ESFORÇ DE L1ADMINISTRACIÓ, SEGUEIXEN FALTANT RESIDÈNCIES QUE DONIN RESPOSTA AL CREIXENT NOMBRE DE GENT GRAN A BARCELONA
S.l./ E.B Cad a any augmenta e l nombre
d e cata lans majo rs de 65 anys. I
cad a any augmenta el nombre de
"gent gran" qu e dec ideix v iure en
resid ències: espais on viure digna
ment, en co mpanyia, amb totes les
atencions, serve is i al·li c ients ludi
cosocials.
Per a molts, però, hi ha un handi
cap: el creixement del grup de gent
gran (propiciat per l'allargament de l'es
perança de vida) ha ocasionat una de
manda que ni les residències privades
més assequibles són capaces de satis
fer. Moltes persones grans, així, es ve
uen obligades a pagar grans quantitats
per residències d'alt estànding o a mar
xar a res idències allunyades del se u
entorn natural. Les alt res opcions són
viure amb la famíli a o so les : 12.000
persones grans viuen so les a l'Eixam-
o DADES DE POBLACIÓ DE GENT GRAN
Població Densitat· Malors 65a. 0/0 Malors 65
Sant Antoni 36.463 45.016 - -
Esquerra Eixample 95.382 37.332 - -
Dreta Eixample 39.626 18.665 - .l -Fort Pienc 28.375 30.380 - -
Sagrada Faml1ia 48.931 46.824 - -
Total Eixample 248.777 33.318 62.0n 24,93 Total Barcelona '1.508.805 15.288 311.811 20,66
· Densitat: Relació nel. Habitants/km'
PER A GENT GRAN
;» •
La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargamentde l'esperança de vida fa que el grup de gent gran cada cop sigui més nombrós. Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les persones majors de 65 anys que estan en plena forma. Però, què passa amb les que necessiten habitar en residències de gent gran o anar a centres de dia? N'hi ha suficients? Tenen preus assequibles? Falten centres públics?
ple de Barcelona.
Aq uesta situació ha obligat les ad
ministracions a actuar i mirar de pal'
li ar, contra rellotge, el dè fi cit d'equi
paments amb la construcció de ce n
tres públics.
La Ge nerali tat va signar aco rd s
amb diversos ajunta ments pe r ta l de
posa r en marxa noves res id ències
durant els propers dos anys. Enguany
ha engegat la co nstrucc ió de nous
equipaments, ent re res idències as
sistid es, ce ntres de di a i habitatges
tute lats, en c iutats co m Barce lo na
(4), Sa bad ell (2), L'H os pitalet (2),
Rubí, Gandesa, Ponts, Gavà o Vi el
ha. A més, ha ato rgat subvencions a
20 ajun ta me nts i enti ta t s se nse
ànims d e lu cre per al f inança ment
d e 835 noves pl aces . En ,t o tal, e l
2000 acabarà amb 3.641 pl aces més
de les que hi havia fa un any a tot
Catalunya .
TOT CLAROR 19
- Reportatge
Situació a Barcelona ciutat
A Barcelona viuen actualment més
de- 311 .000 pe rsones majors de 65
anys. Per satisfer les necess itats
d'aquest co l-lecti u, hi ha un tota l de
254 residències, de les quals 225 són
pri vades (de tot tip us, dimensions,
serve is, condi cions i preus), i només
29 són públiques (2 1 de l'Ajuntament
i 8 de la Genera litat): el nombre de
places, doncs, és defi cita ri.
Per aquest motiu , la Generalitat i
l'Ajuntament de Barce lona van signar
un conveni que preveu la creació d'un
tota l de 1.100 noves places, gràcies a
la co nstrucc ió de deu nous eq uipa
ments per a la gent gran entre els anys
2000 i 2001: /92 places seran de re
sidència assistida, i 308, de ce ntres
de dia (vegeu quadre 3).
De les deu residències noves, qua
tre han iniciat la constru cc ió aquest
any. En tota l, aquestes quatre resi
dències generaran 498 noves places
(372 de residència, la resta, centre de
dia) i costaran un tota l de 2.595 mil i-.,
A Barcelona hi ha adualment 254 residències, de les quals 225 són privades. D'aquí a un any n'hi haurà 11 més de públiques, però seguiran faltant places
20 TOT CLAROR
ons de pessetes: Sants, 730 mil ions;
Vallbona, 630; Poble Sec, 650, i Bar
ce loneta, 585.
Això signi fica que, en números ro
dons, cada nova plaça signi ficarà una
inversió de 5 milions 211 mil pessetes.
Les quatre res idències tindran ca
racte rístiques molt similars: al voltant
de 90 places de residència i 32 de
centre de dia, cadascuna.
El preu que tindran les places per
als ciutadans que hi vulguin res idir, i
les cond icions d'accés, encara no són
públics, però ti ndrà a veure amb les
ci rcu mstàncies del sol -li èitant, la seva
capacitat adquisit iva i la dels seus f ills.
Eixample: el districte més mancat
La manca de res idències de gent
gran púb liqu es també és mot iu de
polèmica al Districte de l'Eixample, el
més densament poblat de tota la ci u
tat. A l'Eixample, una quarta part de la
població té més de 65 anys: 62.011
persones, de les quals 12.302 viuen
so les, segons dades del Distri cte. A
més, té un índex d'envelliment* altís
sim (229,76), si el comparem amb la
mitjana de la ciutat (173,58).
Tot i aquestes dades, a l'Eixample
només hi ha una res idència de gent
gran pública, que depèn de l'Ajunta
ment, no del Districte. És la Francesc
Lairet, situada a la Gran Via, 475 (a
l' Esquerra de l'Eixample), amb una ca
pacitat per a 63 persones. Ara no hi ha
places lliures.
Adua1ment és molt difícil accedir a una residència pública a Barcelona: totes les places estan ocupades i amb llista despera
A banda de la Lai ret, a l'Eixample
hi ha 104 residències privades de tota
mena, des de les més econòmiques
fins a les d'autènt ic alt estànding.
El tipus de residència més comuna
té entre 10 i 30 places. Per exemple,
la "Terra Ferma", al barri de la Sagrada
Família, té 12 places de residència as
sistida les 24 hores, totes ocupades. Els
seus preus oscil·len entre les 160.000
pessetes mensuals en habitació indivi
dual, les 147.000 en habitació doble o
les 137.500 en triple (a aquests preus
cal sumar un IVA del 7%). Així, la solu
ció que pot oferir és acollir-se a una de
les places de centre de dia que, tret de
dormir, permeten gaudir de tots els ser
veis, de 8 a 20 hores: esmorzar, dinar i
sopar, activitats lúdiques i atenció mè
dica per 70.000 pessetes al mes.
Els trasllats, en el cas d'un centre
de dia, són a càrrec de la família. Tam
bé hi ha l'opció d'associar-se a la Fun
dació Amiba (Tel. 93 305 46 00), que
s'encarrega de garant ir un bon trasllat
al preu de 270 ptes. el trajecte, si és
d i ns la c iu tat de Barce lona: un es
11 .000 pessetes al mes.
f) RESIDÈNCIES DE GENT GRAN A BARCELONA, AVUI
RESIDENCIES GENTRES DE DIA HlWIT. TIJTELATS GEN _ Al PRIV TOTAL GEN_ AJ. PRIY. TOTAL GE N_ AJ. PRIY. TOTAL
Ciutat Vella 1 14 O 15 2 O 2 4 O O 3 3 Eixample O 1 104 105 O O 16 16 O O O O
Sanis-Montjuïc O 2 4 6 O O O O O 1 O 1
Les Corts 1 O 1 2 1 1 1 3 O O O O
Sarrià-Sant Ger. O 1 39 40 1 1 4 6 O O 1 1
Gràcia 2 O 28 30 l O 4 5 O O O O
Horta-Guinardó 1 2 29 32 1 O 6 7 O O O O
Nou Barris 1 1 3 5 1 O 2 3 O 1 1 2
Sant Andreu O O 5 5 1 O 6 7 O O O O
Sant Martí 2 O 12 14 2 O 3 5 O O O O
Total Barcelona 8 21 225 254 9 2 44 55 O 2 5 7
* Nota: (ndex d'envell iment: (+65 anys/O-14anys*100)
___ Reportatge
Si els res idents o familiars desitgen
les millors instal·lacions, poden perme
tre-s'ho i troben plaça, hi ha l'opció
d'una residènc ia d'alt estànd ing. Un
exemple n'és "Las Acacias", un ed ifici
de 8.500 m2 construït fa poc al carrer
Casti llejos, a prop de la plaça Caudí.
És tot un luxe, com un hotel, amb tots
els més vari ats i moderns serveis. Això
sí, els costos oscil ·len entre les 195.000
pessetes mensuals de l'habitació doble
fins a les 230.000 de les suites. Les
persones que necessiten una assistèn
cia especial han de pagar un increment
del 25%, més l'IVA en tots els casos.
Amb tot, actualment ja no hi ha places
d'habitacions individuals a "Las Acaci
as". En aquest cas, la residència en rè
gi m de centre de dia està entre les
105 .000 i les 125.000, segons si es
necessita assistència extra o no.
Residències de barri o de districte?
A mesura que la població ha anat
enve llint, han augmentat les reivindi
cacions de residències públiques per
a gent gran a l'Eixample. Totes les as-
sociacions de veïns reivindiquen, amb
més o menys intensitat, la construc
ció d'una residència pública al seu barri .
Un exemple és el cas de la Sagra
da Famíli a. AI barr i més densament
poblat de l'E ixample hi viuen 48 .931
persones, de les quals una quarta part
superen els 65 anys. En aquesta zona
no hi ha cap residència ni centre de
dia ni hab itatge tutelat públic, i els
veïns fa anys que reclamen una so lu
ció. Semblava que la solució arribaria
a l'Illa Myru rgia, però el canvi de plans
de l'Ajuntame nt pel que fa al cas va
convertir la residència de gent gran en
un dels punts de controvèrsia, junta
ment amb la reivindicació d'esco les
bressol, casa ls i hab itatges per a jo
ves.
Els veïns i les entitats del barri van
proposar a l'Ajuntament un contra-pro
jecte per a l'Ill a que, entre d'altres
equipaments, considerava la construc
ció d'una residència pública per a gent
gran de 3.820 metres quadrats.
La resposta del Districte, quan va
presentar el Pla d'Equipaments el juli
ol de 2000, va ser anunciar que, en
ELS DEU EQUIPAMENTS QUE ES CONSTRUIRAN A BARCELONA e SEGONS EL CONVENI GEN E,FALlTAT-AJU NTAMENT
Per iniciar el 2000: • Barceloneta (Carbonell): 1 residència (92 places) i centre de dia (32) • Sants (Navarra): 1 residència (100 places) i centre de dia (32) • Poble Sec (Vilà i Vilà): 1 residència (90 places) i centre de dia (32) • Vallbona (Alzinar): 1 residència (90 places) i centre de dia (32)
A partir del 2001: • Gràcia (Siracusa): ampliació de la resid. (50 places) i del c. de dia (20) • Nou Barris (Casanovas): casal per a gent gran i centre de dia (32) • Poble Nou (Llull): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Sant Andreu (c. del Ferro): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Horta (Estudiant): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Sants (Font Florida): 1 residència (100 places) i centre de cia (32)
Totals: places de residència assistida: 792. Places centre de dia: 308
Font: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
Una residència privada "m i tjan a" pot costar entre 135.000 i 160.000 pessetes al mes. Una dalt estan ding no costa menys de 200.000
comptes d'edificar una "res idència de
barri" a la Sagrada Família, obtindria
sòl per constru ir-ne una de més gran
(5.000 m2) a Fort Pienc, " de distric
te", que seria de gestió municipa l. A
més, el Districte va anunciar altres
mesures: "increment d'un 37% del pressupost d'assistència a domicili, que inclou un increment del 100% de les despeses en treba lladors/es fami liars, obtenció de sòl i construcció cI'un centre cie dia, i obtenció de sòl i construcció d"'un conjunt d'habitatges tutelats". Aquest últ im punt co nsistiri a en la
co nstrucció de ls habitatges tute lats
M .Campo Sagrado, a Sant Anton i: 39
apartaments de ll oguer, per a gent
gran, per part del PMH (3.800 m2).
En definitiva, tal i com anunciava
el Distri cte, les seves respostes res
ponien als criteris de "prioritzar les accions a fi que la gent gran pugui mantenir-se a casa seva, amb bones condicions de vicia, i fer un esforç important en la construcció d'eq uipaments especialitzats".
El Districte, en la presentació del
seu pla d 'equ ipame nts, afegia una
nota: "Els habitatges tutelats i les resiciències de gent gran són equipaments d'àmbit de ciutat. L'accés als seus serveis no depèn de la ubicació".
Aquest criter i de l'Ajuntament no
va agradar a la Plataforma Salvem
Myrurgia, ja que, segons van manifes
tar els seus portaveus, la construcció
d'una so la residència de districte, a
Fort Pienc, no solucionaria els proble
mes de manca de places que hi ha a
cadascun dels barris, incl òs Sagrada
Famíli a. Per això, la Plataforma ha
anunciat que seguirà lluitant perquè
es construeixin residències públiques
de barri , no de districte.
TOT CLAROR 21
_ Societat
AVANCEN LES CONVERSES ENTRE EL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE I LA PLATAFORMA
MYRURGIA: NEGOCIACIONS PER L1ÚS QUE TINDRÀ L1EQUIPAMENT PÚBLIC DE 1400 M2 Primer es va acordar que 1.400 m2 de l'Illa serien d'equipaments públics. Desprès, que 600 m2 els ocuparia una escola bressol. Ara es discuteix l'ús dels 800 m2 restants
El Districte de l'E ixample
r o ha repetit per activa i per
passiva : a l'Illa Myrurgia no
més es destinaran 1.400 m2
d'equipaments públics. Per
això, les negociacions entre
la Pl ataform a Salve m l'Illa
Myrurgia i el Districte ver
sen, pel que fa al futur de la
fàbrica, únicament sobre els
usos d'aquests 1.400 m 2
aconseguits per la Plataforma.
D'aquests, el D istri cte ja
ha acceptat destinar-ne 600
a la construcció d'una esco
la bressol pClb l ica, segons
va anunciar el passat mes de
ju lio l en la presentac ió del
Pla d'Equipaments per als
anys 2000-2003.
L'ús dels 800 metres qua
drats restants, és a l'espera
d'estud iar i definir un projec
te viable i que dóni resposta
a les necessitats del barri. Per
aquest motiu , tant els ser
ve is tècni cs d el Di stri cte
com la Plataforma de Veïns
es tan treball ant, paral '
lelament, els seus projectes.
A priori , l'objectiu de la
Plataforma és que aquest es
pai es destini a l'ubicació d'un
Hote l d'En tita ts, un centre
on d iverses entitats puguin
gaudir d'un espai propi , so
bretot aquelles que actua l
ment són en locals precari s.
Segons la Plataform a, l'Ho
tel d'Entitats hauria de comp
tar, a més, amb una sala po
livalent preparada per fer-hi
conferències, assemblees ... ,
i una altra, d'insonoritzada,
per als grups de joves que
assagen mú sica o tea tre.
També caldrien sales amb la
borato ri fotogràfic, ord ina
dors, sales de juntes .. .
Tot' i això, la Plataforma
encara no té enllestit el pfo
jecte ja que, segons el seu
po rtaveu, Joa n Balañach,
"e ls nos tres mecanismes de
funcionam ent no ens p er
meten prendre cap decisió
sense abans consultar i va
lo rar les p ropos tes mitjan
çant l'assemblea de veïns ".
Per part del Distri cte, la
proposta és fer-h i un cen
tre informatiu i de serve is
per a la gent gran que inte
gri la informació de tots els
recursos d'assistència i que
gestioni so l· licituds.
Un altre dels punts de
controvèrsia ha estat el del
respecte al Patrimoni Histò
ric i Artístic de l'edifici. La Pla
taforma vol que es repecti la
totalitat de l'edifici segons l' in
forme que el mateix Ajunta
ment va aprovar el 1993 i,
reçentment, el gerent del
La Plataforma de Vei:ns vol que als 800 m2 restants dhi faci un Hotel dEntitats
Districte, Jordi Carbonell, ha
assegurat que, en el projec
te de l'Ajuntament "es man
té la façana de la nau indus
trial fins al xamfrà de Proven
ça", i ha fet saber que "en un
futur immediat l'Ajuntament
aprovarà inicia lment el Pla Es
pecial de concreció d'usos de
l'equipament privat", un equ i
pament que la Plataforma se
gueix reivindicant que sigui
públic. L'objectiu del consis
tori és no endarrerir la gest ió
de Modificació del Pla d'Ac
tuació Mun icipal, que com
portarà la cessió de 3.000 m2
de jardí interior.
fi
Societat
TANT EL GOVERN COM L'OPOSICiÓ RECONEIXEN QUE AL BARRI MANQUEN EQUIPAMENTS
TOTS ELS PARTITS pOlíTICS DE llEIXAMPlE, DISPOSATS A EQUIPAR MÉS SAGRADA FAMíliA Tot i que el Districte afirma que "eI cas Myrurgia està tancat", s'ha compromès a adquirir sòl públic en aquest mandat per contruir els equipaments que necessita el barri
En cas que a l'I lla Myrur- quins altres punts del barri es
gia no es puguin destinar poden realitzar quan el Distric-més que 1.400 m2 a equi- te renuncia a adquirir sòl pú-paments públics, es busca- blic i no ha valorat paràmetres ran espais alternatius per a demogràfics ni socials en l'ela-construïr-hi els equipaments boració de l Pla d'Equipa-que li manquen al barri de ments". la Sagrada Família. Aquesta
és la idea amb la que treba- Postura del Districte
lla tant la Plataforma com el
Districte (l'equip de govern i Aquestes afirmacions han
els partits de l'oposició), se- estat respostes per part del
gons es desprèn de les in- Districte que, en una carta
tervencions del Ple ce lebrat adreçada a la Plataforma,
el 14 de novembre al dis- cons idera que "no és justa tricte de l'E ixample. l'acusació quan l'Eixample és
el Districte que més diners Postura de la Plataforma destinarà a l'adquisició de sòl
després de Ciutat Vella, amb La Plataforma ho té clar, tot un pressupost de 1.000 mi-
i que té alguns dubtes, com lions de pessetes, una quan-expressa el seu portaveu, Joan titat que dobla el que es va
Balañach: "Si els equipaments destinar en el mandat ante-que havien d'anar a Myrurgia rior", tot i que també afe-
no es fan, que ens diguin en ge ix que "no obstant això,
La Plataforma va celebrar la castanyada a l'Illa Myrurgia el 12 de novembre, amb l 'assitència d'un centenar de veïns
La Plataforma continuarà en la mateixa línia fins que no hi hagi una proposta clara
és cert que cap dels expedients referits afecta a sòl situat al barri de la Sagrada Família. És per això que el Districte estableix el compromís d'adquirir sòl públic al barri en aquest mandat".
Un altre dels compromi
sos adq u i rits per part del
Districte és el d'incorporar -
al Pla d'Equipaments- el so
lar situat al carrer Pare Cla
ret, 138-146, amb l'objectiu
de constru ir-hi apartaments
de lloguer per a joves.
Aquesta se nsibil itzac ió
cap a la situació del barri de
la Sagrada Famíli a sembla
que és compartida per la to
talitat dels partits polítics
representats al Districte de
l'Eixample.
Postura de CiU i PP
En el Ple del 14 de no
vembre, CiU i Pp, partits de
l' oposició de l govern de l
Districte, van presentar
unes propostes per ubi car
e ls equ ipaments fora de
Myrurgia. L'espa i de l da
munt del mercat de la Sa
grada Famíl ia (CiU) i els ter
renys on hi havia la disco
teca Barçalles (PP) són algu
nes possibilitats.
Desprès del Ple, la Plata
forma va va lorar que "tots els grups polítics van afirmar que era necessari parlar amb les entitats per definir els equipaments i, de manera implícita, han reconegut que es van equivocar en l'afer de
l'Illa Myrurgia i en considerar que al barri no li calien equipaments públics", co
menta el portaveu.
TOT CLAROR 23
BeNetaI
Web de Barcelona Neta http://www.bcn.es/neta
No és la 'Web del barri de la Barceloneta, sin61a de la ca mpanya posada en marxa per l'Ajuntament "Barcelona Neta". Hi trobem pàgines amb la descripció dels objectius municipals en matèria de netej a de Ja ci utat, ,'acord cív ic, i tota mena de detalls quant al procés de neteja diari de la ci utat. Inclou un útil servei de comunica-c ió per tal que els c iutadans pugu in expressar- hi op ini ons, suggeri-ments o queixes.
Planificar els viatges
www.viajar.com
A la xarxa proliferen tota me na de webs dedicades a oferir un munt de serveis per a aque ll s que vulguin anar de viatge. Un exemple és la web "viaj ar.com". que és com una agència de v iatges interacti va. Permet consultar oferte s d'ú ltima hora. fer contractacions, consultar destins de qualsevol ciutat del món ... El "iatge comença sense sortir de casa.
ALL THAT YOU CANT.. U2
ISLAND. 2000
All that yolt call't leave behilld (Tot allò que 110 pots deixar de ballda) és el títol del que, probablement, serà el disc de l'any. Es tracta del disc amb què el quartet irlandès U2 torna a les lletres compromeses i al so més rocanroler. El primer sillgle, "Beautiful day", ja ha triomfat. El proper, ''WaIkon'', també ho farà. Segur. Ha tomat U2.
HACIENDO HISTORIA
STEPHEN FRY ESPASA NARRATIVA
477 PÀGINES
En to d'humor, Fry pl anteja una novel·la basada en la hipòtesi que un jove hi storiador viatgi al passat en una màquina del temps amb el científic que l 'ha inventada. L'objectiu que tenen és el de canviar el curs de la hi stòria i evitar el naixement d'Adolf Hitler, però els esdeveni ments fan un g ir i e ls protagonistes es veuen immersos en una intriga absurda.
YO SOY EL DIEGO
DIEGO A. MARADONA PLANETA
312 PÀGINES
Aquest és un llibre esperat per molts , no per la seva qualitat literària, sinó pel que és: la biografia de M¡¡radona exp licada per e ll mateix, de manera oberta i sincera i en el seu llenguatge, clar i directe. Aporta clat'edat a alguns capítols foscos de la seva vida, però ni de bon tros a tots. Parla , sobretot , de futbol. Esperà vem una mica més.
1 THE BEATLES
EMI. 2000
Enèssim disc retrospectiu deis Beatles. Aquest Nadal, l'excusa deis supervivents, hereus i altres beneficiaris per tomar al mercat és que, fins ara, encara no s'havia editat un disc que recopilés només eis 27 temes que van ser número 1 a les llistes. A més, aprofiten l'ocasió per estrenar pàgina web a Internet.
MIENTRAS VIVIMOS
MARlITA TORRES PLANETA
264 PÀGINES
Flamant guanyadora del premi Planeta, Mientras vivimos és 1'(¡lti ma novel·la de Maruja Torres. És una història d'admiració i gelosia, veritats i mentides i amor i odi entre una jove de vint anys i l'escriptora de cinquanta a la qual admira, sumida en una gran crisi creativa i personal. Després de Mujer en guerra, Maruja Torres torna a estar a l'altura de les expectatives.
CUADERNO AMARILLO
SALVADOR PÀNIKER PLAZA Y JANÉS
378 PÀGINES
Escrit en forma de diari, diuen que aquest és e l llibre més madur i complet del filòsof barcelonf. Barreja les vivències més íntimes i personals amb la crònica social i històrica dels anys viscuts. Alhora, és un testimoni de la seva particular visió de la filosofia, les religions, la ciència i la vida.
THE VENY BEST Or... STING & THE POLlCE A&M RECORDS. 2000
El disc recull les 18 cançons més exitoses d'Sting, tant les que va convertir en mítiques liderant 1he Police com les que va signar en solitari. Un excel'lent recorregut, per a nostàlgics o no iniciats, que va des de "Roxanne" o "Missage in a bottle" fins a "EngIishman in New York" passant, evidentment, per "Every Breath you take".
CORRE ROCKER
SABINO MÉNDEZ ESPASA
286 PÀGINES
Sabino Méndez és el compositor d'algunes de les millors cançons espanyoles dels anys vuitanta. Tot i així, no és gaire conegut, perquè la popularitat se la va endur qui cantava les seves composicions: Loquillo. Deu anys després de separar-se de la banda i de silenci i distanciament, Méndez escriu per explicar el fosc passat de drogues i rocanrol. Un bon llibre, a pesar que no ajudarà a fer les paus amb Loquillo. Segur.
MAs PLATÓN Y MENOS PROZAC
LOU MARINO FF EDICIONES B
397 PÀGINES
Mas Plat6n y menos prozac s'inspira en els més grans filòsofs de la històri a per ensenyar a tractar els aspectes més quotidians de la vida: portar les relacions amoroses, viure amb è tica , preparar-se per morir , enfrontar-se a un canvi professional...
AGA/N LENNY KRAVITZ
2000
Primer disc recopilatori de l'afroamericà que més música ha posat als espots publicitaris de cotxes. Agam és una bona manera d 'iniciar-se, o bé de recordar cançons que no per haver escoltat molt deixen de tenir sentit i qualitat. A banda de les mIllors peces deis seus deu anys de carrera, el disc aporta un single inèdit.
. ,
Solness, el constructor, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
Halva rd Solness, el mestre
co nstructo r, es revolta con
tra els escull s que s' inter
fereixen en l'exerc ici lliu
re de la seva vo luntat. La
joventut i l'a rrauxa ment de
la jove Hilde el duran a
bescanviar la vida per un
id ea lin abas tab le. Repre
se ntar Solness l 'any 2000
suposa mostrar una de les
ca res més crues de l ' ho
me contemporani : l' indiv i
du qu e s'enfronta a les
seves limitac ion s, l ' hom e
que mesura les seves for
ces i es veu obligat a as
sumir la feblesa, a accep
tar la mort d ' un ideal. Un
dels textos més rellevants
i influents de la producc ió
dramàtica d'Ibsen .
LA PERDIClÓN DE LOS HOMBRES
DIR . ARTURO RIPSTEIN
Pel . Hcula rodada en blanc i negre que ha estat premiada enguany amb la COllcha d'or al Festival de Sant Sebastià: millor pel ' lícula i millor guió. Dirigida pel mexicà Arturo Ripstein, reflexiona sobre la relació entre els hOmes i les dones d'una manera molt peculiar.
Nascuts Culpables, al Teatre lliure
Basat en un recull d'entre
vistes reals reali tzades per Pe
ter Sichrovsky, Nascuts Culpables recull alguns testimonis
rea ls de persones que, fins
avui, sofreixen les conseqLlèn
cies d'una història anònima,
d'un record que no els és pro
pi. Són testimonis del genoci
di, hereus d'una culpa que no
és la seva però que els acom
panyarà la resta de la seva
vida. Dirigida per Joaquim
Candeias i Carles Alfaro, pot
veure's al Teatre Lliure durant
tot el mes de desembre.
LADRONES DE POCA MONTA
DIR . WOODY ALLEN
El geni de Manhattan torna a la càrrega amb Small Time Crooks, que ell mateix dirigeix i protagonitza. Hi interpreta un exconvicte acabat de sortir de la presó que és incapaç de durar tres dies seguits a la mateixa feina; per això, planeja atracar un banc. Molt agosarat, oi?
Concert Familiar Schubert i Borodin, el 16 de desembre, a l'Auditori
L'Orquestra Simfònica de
Barce lo na i N acional de
Catalunya in terpretarà obres
de Schubert i Borod in, sota
la direcció d'Edmon Colomer.
Serà un concert participatiu,
on els petits de la família in
tervindran i, fins i tot, potser
faran més entenedora la
música als grans. Els preus
són de 500 pessetes per als
menors de 14 anys i de
1500 per a la resta.
Dissabte 16 de desembre,
a les 12 del migd ia, hi haurà
una bona oportunitat per anar
a l'Auditori i inculcar el sentit
musical als més petits.
BESOS PARA TODOS
DIR .• JAI ME CHAVARRI
Espanya, anys seixanta. Tres joves estudiants de Medicina són enviats per les seves famílies a Cadis, en la que representa l'última oportunitat perquè acabin la carrera. Però allà coneixeran tres cabareteres i tot se n'anirà en orris. Emma Suarez interpreta una de les cabareteres en aquesta comèdia de Chavarri.
GIMCANA 16 de desembre I Gimcana NOli Can Caralleu 10.00 hores, a Nou C'lI1Carnllcu Per a nens i nenes de 6 a 12 anys Més infom1ad6 a la pàg. 39
ESCACS 16 de desembre X Trofeu Ciutélt de Barcelona dtEscacs 9.00-21.00 hores, Cotxeres de Sants Més infom1aci6 al tel. 93431 49 II
TENNIS 23 de desembre Campionat d'Espanya per equips Club de Tennis Barcino Més infonm\Ci6 al tel. 9341708 05
BÀSQUET
27 I 28 de desembre VII Torneig de Bàsquet Infantil Claror Esportiu Claror Més infol1naci6 a la pàg. 37
FUTBOL SALA 27,28129 de desembre 12, 314 de gener Pol!espolt ius Claror i Sagrada Faml1ia Més infonnaci6 a la pàg. 36
ATLETISME 31 de desembre 11 Cursa Sant Silvestre Organitza: CN Montjuïc Més infOlmaci6 al tel. 93 331 8288
ATLETISME 1 de gener I Jocs Europeus de Veterans Estadi Olímpic de Montjuïc Més informaci6: 93 426 20 89
ATLETISME
THE GR/NCH
DIR . RON HOWARD
Es tracta de la pel'Hcula infantil que Hollywood ens proposa aquest Nadal.]im Carreyencarna lm monstre que viu sol al cim d'una muntanya situada al costat d'un petit poble i que no pot suportar sentir la gent cantar nadales. Per evitar-ho, decideix robar tots els regals deixats pel Pare Noel i així evitar les celebracions.
"Herbert List. l'ull màgic", al Centre
Cultu~al de la Fundació "la Caixa"
L'exposició "Herbert List. l'ull màgic"
aplega 139 fotografies, en una mostra de
ca ràcte r retrospectiu. La id ea és un
recorregut per la carrera fotogràfica de ~ist
i per aquest motiu s'ha estructurat en cinc
La mostra "Calders. Els miralls de la grans àmbits, que corresponen als grans
ficció" pretén potenciar la imatge d'un Pere temes o moments de la seva producc ió: Calders complex i incisiu . Ens retorna, a través
I fotografia metafísica, eros, ruïn es i dels co ntes i les nove l· es, una im atge
pertorbadora de la rea litat que ens envolta, la fragments, retrats i instants.
qual fa trontollar les seguretats en què ens
hem instal·lat. M és enllà de l'escriptor classificat
dins el gènere contístic, Castellanos i Melcion
volen reivindicar un autor capdavanter en la
investigació de la literatura, relacionat amb
l'avantguarda i el rea lisme màgic. Un Calders
amb inquietuds creatives per a altres disciplines
art ist iques co m el dibui x, el grafisme, la
fotografia, el cinema ... En definitiva, aquesta
exposició vol subratllar Pere Calders com a
creador exponent del segle XX.
"Robert i Sonia Delaunay" s'inscriu en la línia
d'exposicions que el Museu Picasso realitza regularment
al voltant de les avantguardes que conformen el panorama
artístic de la primera meitat de segle. Ofereix una visió
general de l'obra de Robert i Sonia Delaunay i també
pretén aprofundir especialment en els anys en què la
parella va instal·lar-se a la Península Ibèrica. Entre 1914 i
1921 van viure a Portugal i Espanya (a Vigo, Madrid, Bilbao,
Barcelona i Sitges), al llarg d'un per.íode prolífic i molt ric.
"Els anys Fauves, 1904-1908", al Centre Cultural Caixa
Catalunya-la Pedrera. L'exposició, dedicada al moviment
fauvista, inscrit entre l'impressionisme i el cubisme i que va
néixer com a oposició a l'art acadèmic, es caracteritza per
l'exaltació dels colors purs usats arbitràriament. Hi ha un
primer bloc de pintures que avancen l'estil ' fauvista en la
dècada anterior, i seguidament es presenta una mostra
equilibrada de l'obra dels artistes que van participar en aquest
moviment: Georges Braque, Charles Camoin, André Derain,
Raoul Dufy, Othon Friesz, Henri Manguin, Albert Marquet,
Henri Matisse, Jean Puy, Louis Valtat, Kees Van Dongen i
Maurice Vlaminck .
fil FÒRUM CLAROR
"SALUT I ESPORT" DijOUS, 25 DE GENER DE 2001
20.00 HORES SALA CLARET
Després de l c ic le inic ial del mes de novembre, el Fòrum Claror tornarà a organitzar una a ltra taula rodona , aq ues t cop cent rada en e l món de l'esport i la salut. L'acte serà moderat pel responsable de l'Àrea de Salut de la Fundac ió C laror, el metge Albert Giménez, i hi haurà especialistes de la salut i l'esport que tractaran diversos temes d'actualitat. Aquests dos conceptes estan íntimament lligats , i en l'esport professional cada cop tenen més incidència e ls metges, l'a limentac ió, les recuperacions , el control antidopatge ... A més , també es parlarà sobre les motivacions de salut que mouen milions de persones a realitzar esport de manera totalment amateur, i dels avantatges que a ixò significa.
REVISTES
NOTES OCB
L'Orquestra Simfònica de B arce lona i Nacional de Catalunya edita Notes, revista trimestral de la qual ja han aparegut 17 números. Es tracta d'una de les millors revistes , en català, que hi ha sobre el món de la música a casa nostra. El darrer número inclou el Festival de Música Prohibida que ha tingut lloc a Barcelona. Hi ha entrevistes a Martin Haselbock, Arcadi Volodos i al violinista Pere Serra, i fins i tot hi ha un article d'un dels abonats a l'OBC , el periodista Josep CunÍ. Podeu llegir Notes per Internet a l'adreça www.obc.es.
H
PARTICIPA-HI I GUANYA!
Un "pack Claror" format per una motxilla, una
samarreta, una ronyonera i una gorra
Oferta vàlida fins al 31 de desembre de 2000
Partic ipeu-hi enviant-nos la
butlleta adjunta per correu a:
Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona
o dipositant-la a les urnes
situades a la recepció de
l'Esportiu Claror o del
Poliesportiu Municipal
Sagrada Famíl ia.
El concurs del passat número
el va guanyar ...
CARMEN MÉNDEZ RODRíGUEZ
r-~-------------------I Nom Cognoms
Adreça Telèfon
Ciutat OP
Edat Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O
Qüestionari per al concurs
1. Quina medalla va guanyar Maria Vasco a Sidney?
2. Com es diu el disc recopilatori que acaben de publicar The Beatles?
3. Quin dia organitzarà el Fòrum Cla ror la taula rodona "Esport i Salut"?
Q uè penses 'de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?
A J T E R R O C L O
T A E T I R N E O Z
E T E R U R U U S E
L S N N S E T A A D
O O U D A F R S N N
Y C L E R E E O G A
U R S N N D B J I N
P I I A Z E O I L R
E A L S V I L U S E
L L O Z A N O G U F
TEST Demostra la teva cultura
1 . Com es diu e l nou talent de 25 anys de va vè ncer e l ca mpió Gary Kas parov en e l mundial d'escacs?
2 . Quina escuderia ha guanyat el campionat de la Fórmula I?
3 . Com es diu el nou entrenador de la Reia l Societat?
4 . Qua ntes meda lles va aco nseg uir Marion l ones en e ls darrers JJOO?
5.
6.
Qui és e l nou director tècnic de l' Atlètic de Madrid?
Com es diu la regata marítima individual considerada la més perillosa de l món?
'. qoID .YP"".i\ (9 '0."",, 0 IOUd (ç ' ç (t 'os lIol\, O.UOd (e
' pU.I.I'J:;( (z ' :-¡! llUnU){ J!uqpUll\ (1 :sí)',sodsall
TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes .. .
Hernan Crespo
Gabriel Batistuta
David Trezaguet
HakanSukur
Andrei Xevtxenko
Roberto Sosa
Juventus
Inter
Udinese
Roma
Lazio Milan
OS~ lI ! pn'tlSOs Ol.l~q0'M ~ lIU 1 !W 'O )JU;)XI¡\<)X
!'J.lpUV !.I0111! '.IIDl.nS utD[P.H :Snlu'J¡\nr' lon!iU'Zl)Jj. p!AUa :tl llIO~rt:1Il1S!1U8 IOpqna :O!ZU1'odso.!:::> UlHlIOH :9pn10S
Guia de Serveis i COlli pres '
• La millor qu alitat al mill or pre u
Còrsega, 510 . Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 . Tel. 93 453 05 59
PASTISSERIA FUSTER
• Gran assortiment amb obsequi s • C iste ll es per Nadal
Rosselló, 436·438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29
• Pe rruqueri a uni sex • Estèti ca ra igs UVA • Preus eco nò mi cs
Indústria, 66 . Tel. 93 459 00 90 . 31 ¡li) ¡ta "':J t 'Gi [ar·. Dr. SERGIO MONTES
• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície
Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91
• Menjars casolans • Menú diari • Tapes variades • Menjars per encàrrec
Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62
CAFÈCRYKETBAR
• Assortiment de tapes • Ambient agradable
Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01
I
BAR RESTAURANT lA PEDRETA
• Dinars i sopars casolans • També aq uí ambient agradab le
Marina, 271 (Rosselló) Thl. 93 347 26 21
BARRIBEIRA
• Entrepans, tapes i
vins gallecs
Rosselló, 411 . Tel. 93 458 63 85
GRANJA L'ESTONETA
• Esmorzars, menú quatre opc ions de d illuns a divendres, 975 ptes., i di ssab tes 1.100 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15 I
I lA YAYAAMELIA
• La cUllla del bacall à
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
EDIFESA- COFAC
• Ferreteria profess ional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC
• Sempre al servei de l barri • Ofertes noves cada mes Provença, . 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
rOTO ~ILMA ,I I I I I I I ••••• I I •
Revelat en 24h.-Fotos carnet al moment Fotocòpies color làser -digital-marcs i portafotos -àudio -vídeo -fax -reportatges -reparació d'aparells fotogràfics Rosselló, 417 (Sardenya) Tel. 93 436 03 46 . 08025 . Barcelona
t!f' f1l olJí_
SURF SHOP Todo para la practica de: Snow, Skate, Wake, Body, Surf. Asesoramiento, venta, alquiler y reparación Ropa de calle, accesorios y música Descuentos para socios Cartagena, 244, 08025 Barcelona Tel. 93 433 17 12 [email protected]
, ESPORTS
·< ~ .. piol, .. t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen
Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 7112
Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56
• Ordinadors· components· Software • TPV Multimèdia· xarxes • lnternet· Serve i tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona_
BEEP INFORMÀTICA
• Ordinadors - Venda - Reparació
• Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment
• Telefonia mòbil
Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07
Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24 PCs - 19" - ADSL 512k - Somos L33T
Rosellon, 372 . 93 457 ,63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)
lJ' ~o~i~¡l' ·DIAZ
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Plimitiva • Grossa de Nadal i del Niño (es reserven números)
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Mobiliari i decoració • Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló , 412 • Av.Gal1dí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
\
PIMARC • Professionalitat, experiènc ia i qua litat • Emmarcació a mida • Obra original, làmines i pòster Mallorca, 477 (ca ntonada Cartagena) Tel. 93 436 77 58
• Talles grans • Faixes a mida - banyadors • Marques actuals Còrsega, 464 (Roger de Flor-Grassot) Tel. 93 457 15 67
XEITO OLGA (1990 - 2000)
• Llibre ria i objectes de regal
• Fotocòpies i servei de fax
5%
• Papereria-subm inistraments d'ofic ina
• 5% cie descompte en els llibres cie lectura
• La teva botiga. T'h i esperem
• Obert di ssabtes tarda
Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail : [email protected]
Punt-Gràfic, S.L. 10%
Papereria tècnica "ofic ines" Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, Tiratges petits. "Pantones". Material informàtic en general. Descomptes especials del 10%
Sicília, 336-338 08025 Ben Tel. 93 207 70 20 Fax 93 459 36 70
La nova botiga dels papers i els regals Papers especials, creatius i artesans Àmplia gamma de sobres i format A4 10% de descompte als abonats de la Fundació Claror Sardenya,321 Tel. 93 208 04 99 [email protected]
GIRBAU REGALS 10%
• Mil detall s per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511 . Rosselló, 396
JOIERIA. ALMOR • Taller propi • Descomptes espec ials als abonats de Claror i Sagrada Família
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona
Afàsia · Disà rtria· Dislèxia· Dislàlia Disglòssia· Distèmia· Disfonia · Veu· Retard simple· Deglució atípica Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bllfbcn @hotmail.com
CENTRE CLARÍNIA
Psicologia· Psiquiatria· Psicoanàlisi
Nens, adolescents i adults
CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36
INSTITUTS IC--.~IIJ ODONTOLÒGICS - _ ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC
• Plantilles a mida • Pro tecc ions es portives
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
FARMACIA BRICIO
Nou horari de l'any 2000:
De 9 a 22 hores
FARMACIA BRI CIO
Tot l'any
Cada dia
Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres
MYSORE
• Consulta naturòpa ta. Reflexo logia podal. Quiromassatge. Flors cie Bach
• Con ulta de tarot. Ajuda humanística Rosse lló, 431 (cantonad a Marina) Tel. 93 435 23 40
ORTOPÈDIA FARMÀCIA
SERRA-FORTUNY
Planti lles faixes Cotilles a mida, fèrules Genu-valgo Pròte is mamàries
Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
Tempias de hipnosis-20 años de experienc ia Espec iali sta en clolores cie espai cia 1hrdes de 16 a 20 homs . JUAN GENOVÉS
Tel. 93 457 93 73 ( hOI'3S convenidas)
r4 ;¡'A4~-BCM, SL
• Serveis finques urbanes i inclustri als • Consergeria. Neteges . Manteniment. Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70
Abro puertas J.~rro puertas
TOT ~HARO • Colocación y reparación de cerraduras de todo tipo
• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta
• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas
• Todo tipo de copias de llaves especial es • Mantenimiento de comunidades, pm'king, locales comerciales, garages.
Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55
C" A""ê1f -MIL NACIONS
• Bitllets avió/va ixe ll/t re n • Viatges a micla . Viatges empreses
· Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08
Mós informoción anote: R 144 Torjeta lector
TAQU I LLAS
CABINAS
BANCOS • PERCHAS
FORRADO DE PAREDES
MOBILlARIO
--&0 BEL MOL 'A 'RICA D I MUf.LES
CONSTRUCCIONES EN MADERA FA8RICACION DE M081UARIO CI Joiers, 13 (Polígono Ind. Riera de Caldes) Tel. 864 81 84 - Fax 86461 79 08184 PALAU DE PLEGAMANS ,!Barcelona)
11
FÒRUM CLAROR FU~DACIÓ CLAROR
ÈXIT DE PÚBLIC EN TOTS ELS ACTES D'OCTUBRE I NOVEMBRE
GRAN RESPOSTAALS PROJECTES SOCIALS I CULTURALS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
Els socis de l'entitat així com els veïns i les entitats del barri, han acollit molt positivament els projectes socioculturals de la Fundació Claror
L'anunci de la Fundació Claror d'estendre les seves activitats al camp sociocu ltura l ha estat molt ben acolli t pels socis, pels veïns i per les entitats de l'entorn més proper, especialment al barri de la Sagrada Família.
Així ha quedat palès en la resposta que hi ha hagut en les convocatòries, bé amb motiu de la Coral, dels Castel lers o de les xerrades organitzades e l novembre passat pel Fòrum Claror.
Fòrum Claror: bon inici
El Fòrum Claror, creat ja fa alguns anys, aq uesta temporada ha gaudit d'u n bon impuls. L'entitat té la in tenció fe rma d'organitzar, a partir del proper gener, un debat mensual amb convidats a fi de tracta r qüestions socia ls d'actualitat.
Per començar, el Fòrum Claror va organitzar, a la Sala Claret, tres debats durant el mes de novembre, amb ponents del màxim nive ll , i una
Personatges com Eugeni Gay; José Maria Mencliluce, Xavier Casas o Ferran Mascarell van participar als debats de novembre
Els ponents del primer debat amb la presidenta del Patronat Joana Céspedes i el moderador Eduard Franco, a l'esquerra.
gran assistència de públic. AI primer debat, que va
fer-se el d ia 9, quatre ponents (vegeu quadre adj unt) van tracta r e ls aspectes mèd ics, legals, ètics i sociològics del genoma, les possibi li tats que e ls descobriments de l "p rojecte genoma" podia obrir a la ciència i, alhora, e ls peri lls que podia comportar-ne un mal ús.
El segon debat va tenir ll oc e l dijous dia 16 de novembre, al voltant de la soli daritat i la cooperació, en temps de globa lització com els que vivim. L'eurodiputat José María Mendiluce va fer una proclama en favor de la democratització de l món, una democratització que, alhora salvaguardès les identitats
DEBATS DEL MES DE NOVEMBRE
9/11/00: EL GElVOJíA: Aspectes mèdics, legals, ètics i sociològics. Ponents: * Jordi Camí, director Projecte Ge¡wma a Barcelona. * Eugeni Gay Montalvo, president Consell General Advocacia. * Margarita Bofarull, metgessa i professora de moral de la Facul-
tat de Teologia de Catalunya. * Jordi Guiu, doctor en filosofía i professor de sociologia de la UPF.
16/11/00: GLOBALITZACIÓ I SOLIDARITAT. Ponents: * Luis Angel Fermíndez Hermana, director d'E¡;¡[email protected]. * Ramon Garcia, director de gestió d'Intermó¡;¡ * Jesús Contreras, antropòleg. * José María Mendiluce, eurodiputat.
30/11/00: QUÈ ÉS CUIllJRA? Ponents: * Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. * Joan Guillen, escenògraf i dibuixant escènic. * María Jesús Buxó, antropòloga. * Josep Termes, historiador.
Els debats organitzats pel Fòrum Claror van ser tot un éxit de públic
pròpies de ls pob les e ls donés veu.
Tercer debat, suspès per l'assassinat d'Ernest Lluch
Pa radoxa l i do lorosa ment, e l següent debat que s'havia de celebrar el 23 de novembre, va ser suspès per l' assassinat d'E rnest Lluch a mans de la banda te rrorista ETA a Barcelona, dos dies abans.
La Fundació Claror anunciarà la nova data del debat suspès, que tracta rà sobre "El problema de l'habitatge per als joves a Barcelona", i al que és previst que hi participi e l primer ti nent d'a lca lde de l'Ajuntame nt de Barcelona, Xavier Casas, i e l president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fam íl ia, Antoni Viñas, entre d'a ltres .
AI tancament de la revista encara no s'havia celebrat l'ú lti m debat de l mes, sobre qüestions cul turals.
Propera taula rodona: "ESPORT I SALUT"
Dijous, 25 de gener 2001 20.00h - Sala Claret
(veure p¡,g.26)
TOT CLAROR 31
FUNDACiÓ CLAROR
LA IIBOTIGA DELS HERRORSII
:
INICIATIVA PER UN COMERÇ JUST La Plataforma OJ Claror
organitza rà, en el marc de les
activitats de Nadal, la Botiga
dels Herrors, una activitat re
lacionada amb el comerç just.
La Bot iga dels Herro rs
co nsist irà en un ta l ler de
dues hores en què els alum
nes, en gru ps, hauran d'es
brinar quins productes, d'un
ampli ventall, són els menys
perjudi cials. Hauran de va
lorar aspectes socials, eco
lògics o de repercuss ió per
als pobles del sud .
L'activitat es completarà
amb unitats informatives, que
anali tzaran productes com el
cafè, la roba, el cacau, l'ener
gia, la fusta, els residus, les
sa bat i ll es es po rt ives o els
sucs, d e manera qu e els
alumnes rebran informació
per valorar de manera més
conscient els productes.
El proj ect e pretén, en
definitiva, formar els joves en
el consum crític i en l'apre
nentatge dels aspectes que
relacionen el comerç amb el
medi ambient, els drets hu-
mans, la salut dels consumi
dors, l'explotació dels països
del sud o la immigració cap
als països del nord.
La Bot iga de ls Herrors
ani rà adreçada als alumnes
de te rcer d'ESO de l'Escola
Sagrada Família, tot i que si
hi ha una bona resposta s'es
tud iarà la possibili tat d'orga
nitzar-la oberta al barri. En
tots dos casos, a l'hora de
tancar aquest número de Tot
Claror no s'havien confirmat
les dates.
El projecte ha estat ela
borat per SODEPAU (Solida
ritat per al Desenvolupament
i la Pau), i compta amb el su
port de la Generalitat Valen
ciana, l'Agència Espanyola de
Cooperació Internacional i el
Fons Català de Cooperació al
Desenvolupament.
COMUNICACiÓ AMB NICARAGUA
Recentment, la comissió de seguiinent del projecte de Nicaragua va rebre una calta de la directora del Hogar La Recolección, Sor Emilia Granados, en què explica l'evolució de les nenes: ''El rendimiento académico de la niñas en este bimestre ¡ue sati'ilactorio, tomando en ettenta que hay que estar luchando con ellas porque no tienen bases buenas, les ettesta la adaptación". La calta també detalla les compres en alimentació i material divers.
Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes.
PLATAFORMA 0·7
AQUEST NADAL,
RECOLLIDA DE
TARGES DE
METRO PER ALS
NENS DEL RAVAL
La Plataforma de
Solidaritat i Cooperació de la
Fundació Claror col·laborarà
a partir d'aquest Nadal amb
el Casa l del Raval.
La campanya consistirà en
la donació voluntària de tar
getes de metro que encara
tinguin alguns viatges per tal
que els nens del Raval pu
gu in fer-ne LIS.
Per poss ib il itar aqu esta
co l·l aborac ió, a part ir del
mes de desembre s'instal·
laran urnes específiques de
reco ll ida als po li es po rt ius
Claror, Sagrada Família i Nou
Can Caralleu.
El Casa l del Raval, situat
al carrer Sant Rafael 19, fa
una gran tasca d'integració de
nens sense recursos. Espe
rem que tots hi col·laboreu!
o Col, laboraràs en el manteniment de 55 nenes del"Hogar La Reco/ección",
a León~. Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes. O RMA .. CLAROR PLATAf -.....2. cooperació solidaritat ~
Què és la Platafo rmaO'7 Claro r? "0'7 Claror" és una plataforma de so Ijdaritat creada per la ~undació Claro r. El seu objectiu és desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui d'àmbit internacional o de l'entorn més pro per.
"0'7 Claror i Nicaragua" La Platafo rma "0'7 Claror" vaassumir,el febrer de 1999,el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i internat anomenat "Hogar La Recolección" a Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona aplicació del programa.
Com podeu col-laborar-hi? Lacol-laboració econòmica amb la plataforma és voluntàriai oberlaa tothom. Podeu fer-ho amb un mínim de 1.000 pessetes trimestrals.
A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes en què es decideixi actuar,co mençantpel de Nicaragua.
Siesteu interessats:
Fundació Claror: Sardenya, 337,entresòl,2a.
Telèfon: 93 47613 90 -Fax: 93 47613 91
FUNDACiÓ (:LAROR
PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR .
ELS CASTEllERS DE lA SAGRADA FAMíliA ES POSEN EN MARXA
El barri de la Sagrada Fa
mília ja té colla castellera .
La iniciativa de l'Associació
de Veïns i la Fundació Claror
ha tingut una gran resposta:
s'hi han inscrit 80 persones
de totes les edats, i diverses
entitats han mostrat tot el
suport. Els grallers de la
Sagrada Família, per
exemp le, han mostrat la
seva disposició per posar les
notes musicals que tota colla
requereix.
Els entrenaments van
començar el divendres 17
de novembre, a la seu de
l 'Esportiu Claror. Des
d'a leshores, s'entrenen un
cop per setmana en una
sess ió de dues hores: de
19.30 a 20.30 s'entrenen
només els menors de 16
anys, i de 20.30 a 21.30
assagen tots els integrants
junts.
La co lla de la Sagrada
Família va donar les seves
primeres passes en un acte
(en la foto) organitzat el 19
d'octubre a l'escola Sagrada
Família, al qual van assistir
un centenar de persones.
Els ponents cie la xerrada
van ser Eduard Garrel l, por
taveu d'Els Sagals d'Osona i
Ulpiano Roman, dels Cas
tellers de Vi lafranca.
AQUELL DIA EN QUÈ ELS DÉUS DE L'OLIMP •••
Aquell dia en què els Déus de l'Olimp baixaren a la terra i varen veure la magnificiència de la Sagrada Familia i, a prop d'allà, un grup d'humans que feien esport, castells, cantaven i debatien assumptes propis ...
La compartimentació dels coneixements, cada vegada més evident a causa de l'especialització creixent a la nostra societat, fa necessaris espais que facilitin comprensions globalitzadores i actes multidisciplinaris. En altre temps, aquesta funció la feia el Senat, l'Àgora, el Fòrum i el Teatre. Ara, ens calen nous espais que millorin les relacions entre persones de diferents generacions, professions, maneres de viure i d'expressió.
Aix(, doncs, no és d'estranyar que la Fundació Claror - acostumada a gestionar bé els centres on es practica esport, musculació o simplement relaxament- ara es preocupi d'omplir un d'aquests espais que dielI1..que ens fan falta: la cultura!
Engrescadora tasca, on ja es comencen a materialitzar les bones intencions amb algunes incipients realitzacions exitoses. Aquestes properes festes de Nadal, un cor de gairebé setanta persones intentarà oferir-nos algunes de les meravelloses cançons que han forjat el nostre tarannà, en la versió com foren pensades i lluny de la vulgaritat i insistència amb què les hem de suportar en grans magatzems i altres llocs ... Els castells tradicionals també volen pujar amunt aviat; costarà, però la i!'lusió i la voluntat és evident. I el goig que fa la Sala Claret plena de gent, seguint amb interès i atenció el Fòrum de Debats, que ja ha començat a caminar. ..
I diuen els entesos que, després d'aquesta primera visita i donant el darrer cop d'ull a la Sagrada Familia, els Déus Olúnpics marxaren de la terra, en aquella tardor de 2000, força satisfets!
Ramon Casanoves. Assessor cultural de la Fundació Claror
LA CORAL CLAROR
DEBUTARÀ EL 4 DE GENERA LA
CRIPTA DE LA
SAGRADA FAMíLIA
CORAL CLAROR
La Coral Claror ha comen
çat amb bon peu. Més de
120 persones han respost a
la convocatòria de la Funda
ció i s'han apuntat a la sec
ció de música i cant posada
en marxa per l'entitat: més
de 60 persones formen ja
part de la coral d'adults, i 55
joves cie la infanti l.
La coral d'adu lts va co
mençar els assajos el 19 d'oc
tubre, sota la direcció de l
mestre Josep Maria Mas.
Des d'aleshores, assaja un dia
per setmana (dijous), en ses
sió de dues hores (de 20.30
a 22.30). L'evolució del grup
està essent molt positiva i ja
està preparant les primeres
actuacions: el debut oficial
serà el dijous 4 de gener, en
una actuació gratuïta a la
cripta del Temple de la Sa
grada Família. L'actuació co
mençarà a les 21 hores.
Abans, però, tindran una
primera experiència, ja que
una part del grup es despla
ça rà a Coimbra (Portuga l)
durant el pont de la Pu ríssi
ma per participar en el V
Encontro de Coros de M i
randa do Corvo.
La coral infantil , per la
seva banda, encara no ha
començat l'activitat i està en
procés de co nsolidació
quant a estructura i horaris
d'assaig .
TOT CLAROR
FUNDACiÓ CLAROR
MASSA SOCIAL DE LES INSTALoLACIONS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
SUPEREM JA EL TOTAL DE 28.000 USUARIS ENTRE LES 3
La massa socia l d'abonats
i cursetistes de la Fundació
Claror segueix creixe nt.
Actua lment, si sumem els
abonats i cursetistes de les
' tres insta l , lacions que
gestionem, la xifra supera ja
les 28.000 persones.
L'assol iment d'aquest
nombre es deu bàsicament
a dues raons : la consolida
ció de la massa social dels
poliesportius Claror i Sagra
da Família, i el lent però pro-
MASSA SOCIAL DE LES I NSTAL °LACIONS
Nombre Altres Total Instal ' lad ó d'abon ats usuaris' d'usuaris
I
Esportiu Claror 9.677 2.868 12.545
P. Sagrada FamI1ia 9.227 2.700 11.927
Nou Can Caralleu 3.700 1.355 ;3.800
TOTAL 22.604 6.04 1 28.272
• Mitjana d'usuaris no abonats que regularment fan ús de la instal'laci6
gressiu i sostingut increment
d'abonats de Nou Can Ca
ra lleu, que es situa ja al vol
tant dels 3.700. L'any vinent
es preveu incrementar
aquesta xifra amb la progres
sió de Nou Can Caral leu
l'obertura del Marítim.
LA GRADERIA: LA NOVA CAFETERIA DEL CLAROR
L'Esportiu Claror ha estrenat nova cafeteria: La Graderia. Situada al mateix indret on es trobava l'anterior (El Melic del Claror), té un nou espai de cuina, gràcies a les obres de reforma iniciades
l'estiu passat. Això permet que La Graderia pugui oferir un servei diari de menú (a escollir entre tres primers, tres segons, pa, beguda
i postres, al preu de 900 pessetes). A més, ara hi ha un ampli ventall de pastes per als esmorzars o berenars, i de tapes per a un bon vermut. També preparen dinars de grups i festes infantils, a preus reduïts.
La cafeteria és oberta de dilluns a dissabte, de 8.00 a 21.00 hores, i els diumenges tanca. Per fer reselves, podeu trucar al telèfon 93 457 2641.
La gestió de La Graderia ha estat concedida per la Fundació Claror a l'empresa Garbasa, que des de fa dos anys porta La Banqueta, la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Familia, amb un índex de satisfacció elevat.
A.M. INFORMÀTICA
INST AL-LACIONS
PRESSUPOST PER
AL2001: 950 MILIONS DE
PESSETES
La Fundació Claror tindrà
un pressupost de 950 mili
ons de pessetes per a l'any
2001. Així ho va aprovar el
Patronat de l'entitat reunit el
8 de novembre passat.
LES QUOTES
S'INCREMENTARAÑ
AL VOLTANT DEL
4% L' l DE GENER
Les tarifes d'abonament
com a soci dels poliespor
tius Claror i Sagrada Famíla
s'incrementa ran un quatre
per cent de mitjana a partir
de 1'1 de gener de l'any
2000. En les activitats diri
gides, s'ap lica rà el mateix
criteri d'increment que per
als abonats, excepte en al
gunes activitats per a socis,
en q uè, segui nt la pa uta
dels últims anys, no hi hau
rà augll)ent. El preu de ls
drets d'inscri pció tampoc no
s'apujarà.
Neteja i manteniment
• Actualización de ordenadores.
• Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac.
• Impresoras Brother, Epson, HewlettPackard.
• Cartuchos de tinta. Módem. EScaner ...
• Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMlCROSOFT
4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Fanulia
CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 934555684 - Fax 93 458 57 48
Oficines i locals comercials
Especialista èn poliesportius
1111t1ie.(iJl1!'1f(f2@/tJI.11s rdL@ Q(iJl 1fIL@1[@j@ rdL@ ~'1B:SJ1Pl!)j111JiiJy¿ C~@Jl(!)j~
rdL@Q P~;liii@s;p(f);1f1tiity¡, S@~(iJlrdL(iJlI'è¡J¡Jj111lÍ¡liii@ ii !Nr(i);1Y!. CC@1fIL C@1!@71IL@1Y!.
-
ACTIVITATS FUNDACiÓ CLAROR
ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA I Nou CAN CARAllEU
AQUEST NADAL, CURSETS I ACTIVITATS PER ALS MÉS JOVES EN TOTES LES INSTAL-LACIONS
L'Esport iu Claror, el Po li
esportiu Municipal Sagrada
Família i Nou Can Caralleu
han programat diverses ac
ti vitats perquè els més jo
ves puguin practica r esport
i activitats durant els dies fes
tius de Nadal.
Esplai a l'Esportiu Claror
L'Esportiu Claror organit
zarà l'Esplai per a tots aquells
nascuts entre el 198 7 i el
1996. Consisteix a combinar
els tallers d'activitats manu
als i els jocs de taula amb
les activitats aquàtiques, re
creatives i esportives.
Es durà a terme en un únic
torn de 7 dies (27, 28 i 29
de desembre i del 2 al 5 de
gener), i els preus oscil ·laran
entre les 7.750 i les 16.725
pessetes en funció de si s'es
tà abonat a la instal ·lació i
segons els horari s escollits
l/ (matí, matí i dinar o matí i
tarda (fins a les 17.00 hores).
Stage al Poliesportiu
Sagrada Família
AI Poliesport iu Municipal .
Sagrada Família es prepararà
1'5tage de Nadal, una activi
tat cent per cent esport iva
adreçada a nois i noies nas
cuts entre el 1987 i el 1992. L'5tage es farà en les ma
teixes dates que l'Esplai (del
27 al 29 de desembre i del 2 al 5 de gener) i oferirà dues
modalitats horàries: matins
(de 9. 00 a 14 .00 hores) i
matins i dinar (d e 9.00 a
17.00 hores).
La solución ideal para usuarios de gafas y lentes de contacto Gafas de natación con graduaciones de -1 a -8 para miopia y de +1 a +8 dtp. hipermetropia. Permiten graduaciones diferentes en una misma montura.
Cintas y aros en atractivos colores que permiten una amplia gama de posibilidades.
Maxima hermeticidad y mayor confort gracias a sus aros y cintas de silicona. Sistema anti-fog y de coating para una mejor visión.
Venta exclusiva en ópticas Distribuido en España y Portugal por PANOPTICA
Fax. 93-450.21 .97 E-mail: [email protected]
Nou Can Caralleu
Nou Can Caral leu tam
bé presentarà activitats per
a l'època de vacances na
dalenqu es. Són els Casa ls
de Nadal, adreçats a nens i
nenes de 3 a 12 anys (és a
d ir, nascuts entre el 1988 i
el 1997), que s'agruparan
per franges d 'edat per tal
que l'acti vitat sigui la més
adequada a les seves ne
cessitats .
Les acti v itats s'adapta
ran a la climatol ogia, j a
q u e, pe r I es ca rac te rí sti-
qu es d e la in sta l · lac i ó,
l ' es tiu i l ' hi ve rn a No u
Can Ca ral leu só n fo rça d i
ferents. El s nens i nenes
que hi part ic ipin , però, re
alitza ran act ivitats esporti
ves (esports d 'equip i de
muntanya, te nni s i activi
tats aqu àtiqu es), ta ll e rs
re lac ionats amb el Nad al
i jocs i gimca nes pel Parc
de l 'Oreneta.
En el cas de Nou Ca n
Cara lleu, es faran dos torns
de Casals amb una durada
més curta: del 27 al 29 de
desembre el primer i, del 2
al 5 de gener, el segon.
Els preus oscil ·laran de les
3.675 a les 10.850 pessetes,
segons si s'està abonat a la
instal·lació i els horari s tri ats
(de 9.00 a 13.00 hores o de
9.00 a 17.00 hores) .
Les inscripcions de l'Es
plai, de 1'5tage i dels Casals
ja són obertes i ca l formalit
za r-l es a les in stal ·lac ions
que organitzen l'activi tat.
• FUNDACiÓ CLAROR
TORNEIG DE FUTBOL SALA
INFANTIL ALS POLIESPORTIUS Tindrà lloc a Claror i Sagrada Família, entre el 27 de desembre i el 5 de gener, amb nois i noies de categoria infantil.
L'Esportiu Claror i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família aco lliran, aquest Nadal, la sisena edició del Torne ig Infantil de Futbol Sala que organ itza la Fundació Claror.
El Torneig és obert a la participació dels abonats de les dues insta l·lac ions, e ls alumn es del CE IP Sagrada Famí li a, l'lES Secretari Coloma i el CEIP Tabor.
Es dividirà e n quatre gru ps d'edats: tercer i quart de primària, c inqu è i sisè de primària, primer i segon
d'ESO i tercer i quart d'ES~.
Els dos primers grups, és a dir, e ls alumnes de pri-
mana, disputaran els partits a l'Esportiu Claror~ AI Poliesportiu Sagrada Família ho fara n e ls dos grups d'ES~.
Els partits es jugaran a la tarda, de 16.00 a 19.00 hores, e ls dies 27,28 i 29 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. El 5 de gener es deixa com a reserva per si cal suspendre algun partit per causes meteorològiques.
El ca lendari de partits cal recollir-lo e l dijous 21 de desembre a la instal·lació on es competirà:
ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER
ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN
L'equip de màste rs-veterans de natació de la Fundació Claror s'està preparant de valent per als campionats d'Espanya d'hivern, que tindran ll oc a la seu del Club Natació Avilés, a Saragossa, entre el 26 i el 28 de gener.
Una de les principals motivacions per afrontar la competició és e l bon resu ltat . aGonseguit en l'edició anterior, en què l'equip del Claror va guanyar 16 medalles (8 d'or, 5 d'argent i 3 de plata) i va establir, per part de la nedadora Paquita Esteban, tres rècords d'Espanya en categoria de més de 60 anys (50, 100 i 200 metres esquena).
També cal esmentar la tradicional Copa de Nadal, que
36 TOT CLAROR
Membres de l'equip que va participar l'any passat en els Campionats d'Espanya
se celebra cada 25 de desembre al port de Barcelona, amb una distància de 200 metres. La guanyadora de l'a ny passat e n categoria màster femení va ser la nedadora del Claror Mercè Bel, un a autè nti ca experta e n aquesta prova. Justament fa unes setmanes la vam po-
der ve ure al progra ma "Temps era Temps" de la Televisió de Catalunya, recordant quan, ja el 1962, l'any de la famosa nevada a Barcelona, va guanyar la prova en categoria absoluta.
La secció màsters-veterans és patrocinada pe r Instituts Odontològics Associats.
SECCIONS
ELS AMICS
DE LA BICI
CONTINUEN
LES SORTI DES
Des que ha començat
el curs, els ciclistes del
Claror no han deixat de
pedalejar establint com a
criteri fe r dues sortides
cada mes. Així, en les cinc
que s'han fet durant el
primer trimestre -octubre
i desembre- han visita
Sitges, Castelldefels, La
Serralada de Sant Mateu i
Barcelona. El tomb per
Barcelona ha inclòs la vi
sita a les quatre instal'
lacions gestionades per la
Fundació Claror, és a dir,
del barri de la Sagrada
Familia a Collserola i de
la muntanya a la vora del
mar per veure el
Poliesportiu Marítim.
Properes sortides
Amb les vacances de
Nadal a punt de comen
çar, la secció es pren un
descans per iniciar amb
bon peu el segon trimes
tre de la temporada.
La propera trobada serà
el diumenge 14 de gener
amb els amics del grup B,
que aniran a Collserola
per les rodalies de Sant
Medir i Can Coll.
A finals de gener, el dia
28, el grup A recorrerà els
carrils bici de Barcelona.
l per als qui us agrada
combinar el pedal amb el
turisme, no us perdeu la
sortida del diumenge 11
de febrer, ja que tindreu
l'oportunitat de realitzar
la ruta dels monestirs.
SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR.
EL 27 I 28 DE DESEMBRE, AL PAVELLÓ DE L'ESPORTIU CLAROR
GAUDEIX EL MILLOR TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DEL PAís Parnesa València i Estudiantes de Madrid, convidats de luxe
El pavelló de l'Esportiu Claror acollirà, els dies 27 i
28 de desembre, la setena
ed ició del Torneig de Bàs
quet de Nadal, en catego
r ies preinfanti l i infanti l,
amb una participació d'au
tèntic luxe.
Aquest any destaca el
cartell d'equ ips en catego
ri a infantil mascu li na, ja que
han confirmat la seva assis
tènc ia el Pamesa Va lència,
l'Estudiantes de Madrid i el
Joventut de Badalona: tres
equips fil ials de clubs ACB
que, juntament amb la par
ticipació de l'infantil de l
Safa-Claror, oferiran un dels
millors espectacles que es
poden veure en categoria
infantil a tota Espanya. Cal
pensar que, el fet qu e a
aquestes categories els clubs
disputin lli gues regional s,
farà que els enfrontaments
entre aquests equips siguin
inèdits.
En categoria infantil fe
menina han confirmat assis
tència la Unió Esportiva Cla
ret, el Tecla Sa la, clubs que
també fo r'maran part de la
co mpetició en categor ia
preinfantil masculina.
El torneig s'articu larà
en quatre trofeus: els co r
responents a les catego
ries Preinfantil , fem ení i
masculí, i Infanti l, feme
ní i masculí, amb quatre
Organitza:
FUNDACiÓ CLAROR
CALENDARI DELS PARTITS
27 de desembre
HORA CATEGORIA mR"lTf
09.00 Preinfantil masculí Tecla Sala/ UE Claret 10.30 Preinfantil femení Safa-Clal"Or/ UE Sant Cugat 12.00 Preinfantil masculí Safa-Claror/ Candis Gramanet 13.30 Preinfantil femení CB Esparraguera/ CN SabadeW 15.30 Infantil femení Tecla Sala/ UE Claret 17.00 Infantil masculí Joventut Badalona/ Pamesa 18.30 Infantil femení Safa-Claror/ UE Mataró 20.00 Infantil masculí Safa-Claror/Estudiantes
28 de desembre
HORA CATEGORIA B\R1Tf
09.00 Preinfantil femení Tercer i quart lloc 10.30 Infantil masculí Tercer i quart lloc 12.00 Infantil masoulí Final 13.30 Infantil femení Tercer i quart lloc 15.30 Preinfantil masculí Tercer i qualt lloc 17.00 Preinfantil femení Final 18.30 Preinfantil masculí Final 20.00 Infantil femení Final
• Pendent de confinnaci6 en el moment del tancament cie la revista,
eq uips per categor i a.
En total es disputaran 16
partits al ll arg de les dues
jornades, i durant 12 hores
diàries ininterrompudes.
A banda de l'interès in
trínsec dels partits, l'orga
nització ha preparat una al
tra sèri e d'a l·li cients.
El dijous, quan finalitzi
cada partit, es farà un con
curs de t irs lliures entre dos
jugfl dors de cada equip, i
hauran de provar sort amb
tres tirs cadascun. Es comp
tarà el núm ero d'encerts
consecutius i, en cas d'em
pat, es decidirà el resu ltat
el divendres; si es tornés
a empatar, s'adjudicaria el
Patrocina:
~ WALL STRElT INSTITUTE SCHOOL OF ENGLlSH
torneig al jugador més jove.
A més del torneig infan
til , el 27 de desembre al
matí també es jugarà, a l'Es
portiu Claror, el Torneig de
l'Escola de Bàsquet, que in
clou dues catego ri es: nois
i noi es nascuts el 1989 i
1990 i els nascuts el 1991
i 1992.
Les esco les co nvidades
són els L1uïsos de Cràcia*,
l'Escola de Bàsquet Safa
Claror i l'Escola de Bàsquet
del Poli esportiu Municipal
Sagrada Família.
L' entrad a a l ' Esp o rtiu
Claror per ve ure tots els
partits dels torneigs serà gratuïta.
Col.laboren:
...............
~ ~
ELS SÈNIORS
BUSQUEN
L'ASCENS
Safa-Cla ror
torna a ser
aquesta tem
porada l'entitat
amb més
eq u i ps fede
rats de tot
Catalunya. En
total só n 27
ii'
els equips, masculins i feme
nins, de totes les categories,
els inscrits a les competicions
organi tzades per la Federació
Cata lana de Bàsquet.
Del primer tr imestre ca l
destacar el paper de ls
equips sèn iors, tant el mas
culí com el femení, que
enguany tenen com a ob
jectiu ascend ir de categoria.
El sènior femení intenta
retornar a la segona nacio
nal, categoria en què com
petia la temporada passada.
El masculí, actualment a
tercera, intentarà l'ascens a
segona catalana. El coordi na
dor de la secció, Dani José,
afirma que "e l primer equip
masculí està molt per sota
del nive ll que hi ha actual
ment al Safa-Claror, i que és
important, sobretot per les
generacions que pugen, te
nir l'equip una o dues cate
gori es més amunt".
De la resta d'eq uips de
la secció cal destacar el jú
nior i el cadet masculí pre
ferents, ja que tenen mol
tes opcions de classificar-se
entre e ls deu mill ors de
Catalunya, i el júnior feme
ní, que opta a la primera
posició del grup.
ESPDRTS
A V U I
FUNDACiÓ CLAROR
CONTINUA LA CONSTRUCCiÓ DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA
EL MARíTIM OFERIRÀ ELS SERVEIS DE SALUT MÉS MODERNS
El Poliesportiu Marítim,
que la Fundació Claror cons
trueix al passeig Marítim de
la Barceloneta, representa
rà un nou pas endavant
quant als serve is que ofe
reixen les instal ·lacions es
portives a la ciutat.
Serà un centre de talasso
teràpia dotat de piscines amb
aigua de mar, fet que, en si
mateix, a més de significar
una novetat a Catalunya, ja
inclourà, de forma inherent,
un ventall de possibilitats per
millorar el benestar se nse
sortir de l'aigua.
se am b e ls raigs UVA.
Properament es defini
ran, amb les quotes d'abo
nament, els preus de tots
aquests serveis i, alhora, els
paquets amb diferents ser
veis combinats a preus re
duïts.
MARíTIM
Les obres continuen segons el pla previst
Les obres de construcció del Marítim segueixen al ritme previst, segons el qual la instal'lació s'inaugurarà a principis d'estiu.
A hores d'ara, pràcticament han finalitzat les obres corresponents al projecte inicial: bany central, piscines petites, saunes, banys de vapor, vestidors i zona de relaxament. En les últimes setmanes s'ha avançat en la construcció de la piscina de natació (20xl0m) i els vesti= dors nous afegits en el segon projecte.
Properament s'iniciaran excavacions on actualment hi ha el carrer Don Carles, que desapareixerà. S'hi ubicaran el gimnàs i les sales polivalents (al subsòl), aixe com l'edifici de dues plantes, annex a l'Hospital del Mar, on hi haurà l'accés i l'administraciódel poliesportiu. També s'estan enllestint les obres de condicionament per a la posterior urbanització de la plaça pública que hi haurà sobre la i1'lstal ·lació.
Però, a banda d'això, hi
haurà una àmplia gamma de
serveis de salut pròpiament
dits que convertiran el cen
tre en un espai ideal per al
relaxament, ja sigu i lúdic o
terapèutic, i per a la millora
de la qualitat de vida.
A més dels serveis de sa
lut comuns en totes les instal·
lacions (revisions mèdiques,
electro, massatges ... ), el Ma
rítim oferirà també serveis
propis d'un balneari.
PLE DE VIPS A LA PRESENTACiÓ CONJUNTA DEL MARíTIM I DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA
Entre els serveis més
atracti us, hi haurà el mas
satge sota l'a igua i els trac
taments de fangs i d'algues
(recobriments totals o par
cials del cos amb. efectes
físics i tèrmics sobre la pell
i les articu lacions).
En la mateixa línia, la
dutxa escocesa o de con
trast, que combina l'apli
cació d'aigua cale nta i
freda per afavor ir la gim
nàst ica vascular. I al Ma
rítim també hi haurà la
possibilitat de bronzejar-
38 TOT CLAROR
El passat 23 de setembre
va fe r-se la presentació pú
blica conju nta dels projec
tes de construcció del Poli
esportiu Marítim i del Parc
de Recerca Biomèdica de
Barcelona (PRBB), que
s'edifiquen en uns terrenys
confrontants, davant del
passeig Marítim de la Bar
ce loneta .
A l'acte va n ass istir alts
responsablesde l'Ad minis
tració pública, com la mi
nistra de Ciència i Tecno
logia, Anna Birulés; el con
se ller d'Universitats, Recer
ca i Societat de la Informa
ció, Andreu Mas-Colell; l'a l-
ca lde de Barcelona, Joan
Clos, i el primer tinent d'al
calde del municipi, Xavier
Casas.
A més, també hi va ser
present el presiden t del
Consorci de la Zona Fran -
ca (gesto r del PRBB), En
ric Lacalle.
A la foto, el director ge
neral de la Fundació Claror,
Joan Itxaso, ensenya la ma
queta del Marítim a la mi
nistra Birulés i a l'alcalde Clos.
~OU CAN CARALLEU FUNDACiÓ CLAROR
CADA DIA CREIX EL NOMBRE D'ABONATS I USUARIS
NOU CAN CARALLEU CONVENÇ Cada mes utilitzen la instaHació més de 4.000 persones
El projecte esporti u i so
cia l de Nou Can Cara l leu
funciona , si tenim en
com pte la xif ra de nous
usuaris, que no ha de ixat
de créixer en els últim s
mesos .
Actua lment la instal ·lació
és utilitzada per més de
4.000 persones al mes, si
hi sumem els abonats i els
usuaris puntuals. Quant a
abonats, a mitjans de no
vembre s'havia arribat ja a
la xifra de 3.700. Aquesta
quantitat, si bé no és com
parable a la dels poliespor
tius Claror i Sagrada Família
(que ronden els 9.500), és
molt significativa si conside
rem tres fets: que fa només
15 mesos que se'n va assu-
mir la gestió, que fa molt
poc que s'han acabat les
obres de remodelació de la
primera fase, que només
hi ha piscines cobertes des
de l'octubre i que a Sarrià hi
ha una forta co mpetència
d'instal·lacions privades.
Cal dir que, a més del
creixent nombre d'abonats,
l'equipament compta amb
un fort co l·lectiu format per
més de 1.300 alumnes de
13 escoles i centres educa
tius que hi realitzen l'activi
tat física. A més, hi ha un
bon nombre d'usuaris que
compren entrades puntuals.
DISSABTE 27 DE GENER, PRIMER CROS OPEN DE CAN CARALLEU
El dissabte dia 27 de
gener t indrà lloc el I Cros
Open de Nou Can Caralleu
al Parc de l'Oreneta.
A més de disputar-se el
Campionat de Cata lunya
Universitari de Cros, en
guany obrim les portes a tots
aquells i aquelles amants de
les curses a peu que habitu
alment us entreneu a Nou
Can Caralleu, però que no
us dediqueu a competir en
aquesta disciplina esportiva.
Si no us veieu amb forces
de participar-hi, us hi
convidem per tal que
vingueu a animar els nostres
atletes.
Categories masculina i femenina per edats: • Juvenil (nascuts entre 1985 i 1987)
• Adults (nascuts entre 1962 i 1984)
• Veterans (nascuts fins al 1961)
Bistàncies: el circuit és de 2.200 m
• Juvenil (4.400 m)
• Adults (8.800 m)
• Veterans (4.400 m)
Horari de les sortides: • Dones: 12.00 h
• Homes: 12.45 h
Data límit d'inscripció: • Divendres 19 de gener del 2001,
a Nou Can Caralleu
DISSABTE 16 DE
DESEMBRE, GIMCANA DE
MUNTANYA
El proper dissabte dia 16
de desembre, a les 10, us
convoquem a la gimcana de
muntanya de Nou Can Ca
ralleu. Tots els nens i nenes
de 6 a 12 anys que vu lguin emoció i activitat en plena
natura hi estan convidats.
Podreu practicar-h i tota
mena d'activitats de munta
nya : esca lada, ponts de
mico, orientació, tir amb arc,
taller de natura ... i molt més.
Prepareu-vos per a una
matinal d'emocions i jocs
difíci l d 'oblidar.
DIMARTS 1 9 DE
DESEMBRE,
XOCOLATADA I
SANTA CLAUS
El proper dimarts 19 de
desembre organi tzem una
cloenda d'activitats infanti ls
del trimestre amb una xo
colatada servida per un cam
brer d'excepció. Santa
Claus en persona servirà a
tots els nens i nenes de Nou
Can Caral leu xocolata des
feta i repartirà caramels i
bona sort per Nadal i Reis.
Se se rvirà, de 17 .3 0 a
18.30 hores, davant de la
terrassa de Laie.
Tots els abonats infantils i
els nens inscri ts a l'esco la
esportiva hi esteu convidats.
TOT CLAROR
_Fets i gent
EL CONEGUT LOCUTOR D'ONA CATALANA ÉS EL SOCI 56.212 DE L'ESPORTIU CLAROR
PERE ESCOBAR UN PERIODISTA A LA PISTA
S.L.
Malgrat els shorts i la samarreta, i que dugui una pi-
. Iota en comptes d'un micro, el rostre d'aquest barceloní de quaranta anys és inconfusible. És e l de l'home que, tot i els seus 21 anys de peri od isme, serà molt temps recordat per les retransmissions futbolístiques i pel programa "Gol a gol", de TV3. Un home al qual li agrada practicar l'esport, a més de veure'l i retransmetre' !.
"Si em considero un bon esportista? Sí i no. Sí perquè tinc una bona mentalitat esportiva de fair-play, els ideals de Coubertain ... , sí pe~què m'agrada molt practicar esport. / no, perquè no destaco en cap en concret, i em falta mentalitat de rutina, la constància que evitaria que tingués la desastrosa figura que tinc".
S'apropa a l'Esportiu Claror entre dos i tres dies per setmana, a primera hora del matí. Combina una mica de tot: uns tirets a la pista de bàsquet, una mica de bicicleta estàtica, uns banyets
URGÈNCIES
"Hi ha un famós periodista jugant a bàsquet al pavelló ". Aquesta és la frase que es diuen, els uns als altres, els usuaris de primera hora del matí de l'Esportiu Claror des de primers de setembre. Els més àvids el reconeixen: és en Pere Escobar, una de les grans veus (i consciències) de l'esport en català.
a la piscina, al bany de vapor ... i ca p a la dutxa. "M'agrada relaxar-me i divertir-me fent esport. Jugar més que patir amb sobreesforços. A la piscina, per exemple, hi vaig per gaudir de la falta de gravetat, més que per fer sèries que em posin en forma".
Per què l'Esportiu Claror? "Primer perquè és una gran instaf.lació que té de tot. Per exemple, una pista de bàsquet immensa que no és a tot arreu. /, segon, perquè és just a mig camí entre casa, al barri de la Sagrada Família, i la feina" .
Ferrocarrils Generalitat ....................... 93 205-15- 15 ESPORTS
Sí, prop de la feina perquè, com que és públic i notori , Pere Escobar ja no és a TV3. Va agafar una excedència per posar en marxa Ona Catalana, una de le.s dues emissores privades en cata là que es va n estrena r aq uest setembre. "A TV3
vaig passar anys molt bons, però darrerament hi havia discrepàncies amb els directius d'esports, vaig deixar de presentar el "Gol a Go", i els últims mesos em sentia prejubilat ."
Va ser aleshores quan va arribar-li l'oferta del Grupo Z: liderar els esports d'Ona Catalana i treballar al costat de professionals de la talla de Cristian Garcia o Joan Vehi ls. "L'oferta era irrenunciable. A més, em van doblar el sou, així com sona!".
Ara diu sentir-se "molt bé" a l'empresa privada. "Sóc més jo, més natural i agressiu. Dic les coses com les sento, sense pressions, encara que mai vaig deixar-me coaccionar. Més diferències? A l'empresa privada el paper no es
. llença, es recicla. Crec que amb això ho dic tot".
Parlar amb ell és començar i no parar. Amb simpatia i senzillesa. Queden molts temes pendents : experiències a la ràdio, a la tele, els seus inicis, el Barça ... En parlarem en una altra ocasió.
Urgències mèdiques ................ .............................. 061 Esportiu Claror ................ .. ................ .. 93 476-13-90 InformaciQ carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 30 1-39-93 Ambulàncies Creu Roja .. ..................... 93 300-20-20
Farmàcies de guàrdia ............................................. O I O Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80
Poliesportiu Sagrada Famflia ...... .. ....... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ...... .... ........................... 93 203 78 74 Servei d'Informació
Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ................................................ .. 93 318-38-31
Bombers BCN ciutat .... ...... ............ : ....................... 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .. .... .......... .... ........ . 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ........ .. .................................. 092
Esportiva ............ .. ........................ ...... .. 93 432-19-92 Agenda d'Activitats .. .. .......... .... .......... 93481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .......................... .... .... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .................................... ... 93318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica .. .......................... . 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ............ .. ..... .... ........... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ...................... .... .... .. .... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .... .. .......... .................. . 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .................. ......... 93 2 19-32- 16
HOSPITALS
H. de Sant Pau ...................................... 93 29 1-90-00 H. del Mar ............................................. 93221-10-10 H. Clínic .... ...... .. .................................... 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron .................................. 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............................ . 93 203-40-00
CENTRES OFICIALS
Ajuntament BCN .. ................................ 93 402-70-00
SERVEIS
Inf. Metropolitana .......... ...... .................................. O 1 O Protecció Civil .............. .. ............ ......... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-6 1 RENFE .................................... .. .. .. ........ 93 490-02-02 Generalitat ............................................ 93 315- 13-13
Diputació BCN ................................ ..... 93 402-22-22
Fa vint anys que som la
Llar d-Infants del barri perquè
confieu en la nostra
tasca professional i en els
nostres mètodes d'ensenyança
basats, principalment, a oferir
al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents
etapes del seu creixement
GRANOTA és una
Corse ga ••• Rosselló ••• ~ . g
~~4n ",-anota Llar d'infants
Tel. 93 245 10 29 CI València, 500 0801 3 Barcelona
escola oberta on ens podeu venir a
conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h
Provença ' ¡;- ~ ••• ~ ~ ~.
Nens de 0-6 anys
Anglès. psicomotricitat. piscina
Seguiment de lectura individualitzada
Convivències escolars i colònies d'estiu
Educadors titulats i en permanent reciclatge
Continuïtat amb altres escoles DESCONFIEU de les escoles infantils
que no us permetin l'entrada a qualsevol
hora. Assegureu-vos que els vostres fills no
hagin de passar per altres aules per arribar
a la seva, que agrupin nens de la
mate~ ,xa edat, i pregunteu per l'ideari de
l'escola.
¡,J
e Mall orca
j. l. j ¡r l ~ València . ~~ .' Aragó
Convivències i estades esportives
Crèdits de natura
Estades d'estiu
Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús
Servei pediàtric i cuina pròpia
7lOm ~e patis assolellats
Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell
Casa de colònies pròpia
Matricula oberta tot l'any
Escola oberta als parcs
~
(
Un paratge impressionant
al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona
Caps de setmana rurals per a grups i fao1í1ies
Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor
Camp de futbol regJamentari i camp de bàsquet
Piscina. cavaUs i gran;a.