revista apiacere num.10 mayo 2010

REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL “MESTRE VERT” DE CARCAIXENT

Apiacere www:conservatorimestrevert.com Número 10 – maig 2010

DITORIA

Apiacere Maig de 2010. Núm. 10

Edita: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Música de Carcaixent amb la col·laboració del Claustre del

Professorat

Equip de revista:

ALUMNES DE L’ASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL

Sumari: Editorial 2 Luis Blanes Arqués, professor honorari del Conservatori Mestre Vert 3 Musicoterápia en una unidad de hospitalización psiquiátrica de breve instancia

4

Apunts sobre Chopin 8 El Extraño Josehp H 10 Entrevista Samuel Pérez 13 Entrevista Juan Cuenca 15 Preludis Musicals 18 Setmana de la Percussió 22 Activitats de l’Orquestra del Conservatori 27 Activitats Departament de Cant 30 Activitats Departament de Composició 33 Activitats Departament Cambra-Metall 36 Activitats Departament Vent-Metall 38 Activitats Departament Vent-Fusta 39 Premi Extraordinari curs 2008-09 42 Ratón de Biblioteca 45 Ratón de Videoteca 47 Entreteniments Musicals 49 Calendari Matriculació curs 2010-11 56 AMPA informa 58

EDITORIAL

Los alumnos matriculados en la asignatura optativa de Cultura Audiovisual, han asumido con gran ilusión y entusiasmo, la tarea de confección de la revista, estructurando sus contenidos, organizando los diversos apartados, redactando los artículos, realizando las entrevistas, todo ello bajo la supervisión de la profesora Mª Nieves Perpiñá. Hasta este momento, el Ampa del Conservatorio se encargaba de realizar esta tarea, aunque hemos de felicitarnos, porque se ha logrado una implicación importante del alumnado en una actividad que les debe corresponder de forma prioritaria. Por el tipo de enseñanzas que impartimos, por la dificultad -casi imposibilidad- de realizar un horario unitario para todas las asignaturas, por la diversidad de procedencias del alumnado, resulta difícil organizar actividades que puedan interesar a toda la comunidad escolar en su conjunto. Todo aquello que facilita una mayor colaboración e integración del alumnado en las actividades del Conservatorio, supone un avance en la constitución de un centro participativo. Hemos de felicitarnos por tanto, que la revista - realizada por los alumnos-, sin menoscabo de otras valiosas colaboraciones entre el claustro de profesores, apunte en esta dirección. Pensamos asimismo, que la revista debe reflejar en su totalidad -y más que nunca- todas aquéllas actividades que, de muy diversa índole, se han organizado y realizado a lo largo del curso escolar. En este curso cabe destacar las audiciones de los diversos departamentos instrumentales, la actividad y conciertos de la Orquesta del Conservatorio, con especial relieve de su concierto en el Palau de la Música de Valencia, la Semana de la Percusión, el Concierto de Música Electroacústica, los intercambios con diversos Conservatorios de Música (Cullera y Onteniente), la participación en el V Concurs de Música de Cambra de les Mancomunitats de les Riberes alta i baixa, así como los cursillos y master class realizados. Nuestra voluntad y nuestra inquietud pedagógica, docente y discente, pasa también por manifestar públicamente todo lo que hemos hecho, - plasmado en la revista del Conservatorio- , porque de esta forma, no sólo damos cumplida información sobre lo acontecido, sino que además nos puede servir de referencia, para todo aquello que todavía es posible mejorar. Otro capítulo a reseñar en la vida del Conservatorio –por el que nos hemos de felicitar- lo constituye la reciente aprobación del Reglamento de Régimen Interior (con el Plan de Convivencia incluido) por el Claustro de Profesores y el Consejo Escolar (una vez informado el Consejo Rector), reglamento que, después de un periodo de estudio y reflexión, hemos podido redactar y en el que se incluyen todos aquéllos aspectos que regulan la convivencia entre todos los sectores de nuestra comunidad educativa, de manera que con él posibilitaremos que la actividad pedagógica del centro circule por cauces de normalidad.

“APIACERE” Núm. 10 Maig de 2010

Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

(Por Javier Costa Císcar, Director del Conservatorio)

El Conservatorio Profesional Maestro Vert empezó a gestarse

como idea, en el verano de 1983, a partir de las ilusiones de un grupo reducido de personas, que entendieron que convertir el entonces Centro Musical Unificado Maestro Vert – Lira Carcaixentina, en un Conservatorio Profesional, con todas sus ventajas y prerrogativas, podía ser un logro muy importante para la ciudad de Carcaixent, a la vez que supondría, atender la demanda de docencia musical de la comarca, dado que entonces sólo existían tres conservatorios profesionales, correspondientes a las tres capitales de provincia (Valencia, Castellón y Alicante).

Aquel momento tan delicado en la creación de nuestro centro, contó con una colaboración

entusiasta, completa y sin reservas, de inestimable importancia, en la persona del profesor Luis Blanes Arqués que, recién llegado a Valencia desde su cátedra de Contrapunto y Fuga en el Conservatorio Superior de Sevilla, nos brindó toda su ayuda, así como sus conocimientos que, en cuanto a organización escolar, fueron imprescindibles para acometer tal empresa. El profesor Luis Blanes, se encargó de organizar además todo lo referente a las pruebas de selección del profesorado, de aquél que pasaría a integrar el primer Claustro de Profesores del centro (recordamos sus trabajos de organización de los diferentes tribunales; su preocupación por obtener una adecuada estructura, organización y calendario de las pruebas).

Más tarde, ya una vez reconocido el

Conservatorio en su rango Profesional, durante varios cursos D. Luis dio clase de análisis musical a aquéllos primeros profesores del Conservatorio, con el ánimo de completar e implementar su formación como docentes. A tal fin nos reuníamos, muchos viernes del curso -una vez finalizadas las clases propias- para asistir a aquéllas otras, que el maestro Blanes, nos dedicó tan desinteresada y entusiásticamente. Por todo ello, el Patronato Rector de la Fundación Pública Municipal Conservatorio Profesional Maestro Vert le nombró Profesor Honorario de nuestro centro, distinción que - me consta- D. Luis tenía en gran estima.

Compositor, pedagogo, teórico, analista, investigador, estudioso infatigable, Luis Blanes fue una persona totalmente entregada a su profesión, la música, con una ilusión por hacer las cosas de la mejor forma posible, que contagiaba a quien a él se acercaba. Siempre estuvo dispuesto a ayudar en lo posible a nuestro Conservatorio, participando incluso, durante varios cursos, como miembro del Patronato Rector, en cuya colaboración nos aportó generosamente su dilatada experiencia musical y sus valiosos consejos. Todos los que pudimos disfrutar de las enseñanzas de D. Luis, pero sobre todo de su amistad, queremos, desde estas páginas, dedicarle nuestro más entrañable recuerdo.

3



MUSICOTERAPIA

EN UNA UNIDAD DE HOSPITALIZACIÓN PSIQUIÁTRICA DE BREVE ESTANCIA

Por Isabel Bellver Vercher (Musicoterapeuta y Profesora de violonchelo)

Resumir en unas líneas toda la vivencia humana que ha supuesto este proyecto en mi vida es todo un reto. Desde el primer día que comenzó el trabajo en la Unidad, los valores y preferencias en la vida de quien escribe estas palabras empezaron a cambiar. La satisfacción de poder ayudar a los demás con algo que siempre ha estado presente en tu vida, la música, resultó gratificante.

El presente artículo pretende mostrar cómo se integró la Musicoterapia como complemento a la intervención médica estándar en la Unidad de Hospitalización Psiquiátrica del Hospital de “La Ribera” y los resultados que se obtuvieron con dicho proyecto. Para ello, se expone uno de los 27 casos intervenidos.

Justificación de la utilización de la Musicoterapia con pacientes psiquiátricos. La Musicoterapia es “la utilización de la música y/o sus elementos (sonido, ritmo, melodía, armonía)

por un musicoterapeuta cualificado, con un paciente o un grupo de pacientes, en un proceso para facilitar y promover la comunicación, la relación, el aprendizaje, la motricidad, la expresión, la organización y otros relevantes objetivos terapéuticos con el fin de satisfacer las necesidades físicas, emocionales, mentales, sociales y cognitivas”. (World Federation of Music Therapy, 1996)

La actual concepción multidimensional de la salud, con ello nos referimos al modelo bio-psico-social propuesto por la OMS1 y recogido en el Plan de Salud Mental y Asistencia Psiquiátrica de la Comunidad Valenciana, requiere un abordaje multidisciplinar para el paciente psiquiátrico y justifica ampliamente la implementación de la Musicoterapia como una disciplina beneficiosa en su cuidado.

Una unidad de hospitalización psiquiátrica de cualquier hospital ofrece al paciente un tratamiento farmacológico individualizado y personalizado, el cual son los cimientos para la mejoría de este tipo de pacientes y también, cada vez más, se quiere ofrecer al paciente un tratamiento integral. Dentro de este tratamiento integral es donde la Musicoterapia puede contribuir al beneficio de estos pacientes.

1 La Organización Mundial de la Salud (OMS, 1964) define la salud como: "un estado de bienestar completo físico, mental y social y no solamente la ausencia de enfermedad o dolencia".

4



Thayer Gaston señala que por sus características, la música es una forma de comunicación no verbal

que, en el contexto terapéutico al que nos referimos, permite la expresión de emociones y sentimientos a través del sonido, sin necesidad de usar las palabras, lo cual representa para muchos pacientes una ventaja significativa, dada la dificultad que presentan los pacientes psiquiátricos en fase aguda tanto en la comunicación como en la expresión de emociones. La Musicoterapia tiene este campo de actuación profesional específico: el lenguaje no verbal y sonoro-musical.

Presentación de un caso clínico: Esther2 Esther es una mujer de unos 40 años de edad diagnosticada de esquizofrenia de tipo paranoide que

ingresa en la Unidad por una descompensación en su enfermedad. La paciente vive con su madre y nunca se relaciona con nadie más, apenas sale de casa. Su padre falleció hace unos cuantos de años. Como antecedentes de la paciente, se destaca un trastorno mental en un familiar de primer grado que ocasiona múltiples dificultades en la convivencia de la paciente y su madre.

Por el temprano comienzo de su enfermedad, a los 20 años de edad, Esther no pudo terminar sus estudios universitarios ni desarrollar una labor profesional.

Los síntomas que presentaba la paciente en el momento del ingreso fueron los siguientes: Esther ingresó presentando un cuadro clínico muy severo, con sintomatología positiva y negativa. En

sus diez primeros días de ingreso, permaneció con una nula orientación a la realidad. La paciente era incapaz de servirse por ella misma. Esther precisaba de contención mecánica, según protocolo, para evitar que se lesionara y no perturbara a los demás pacientes con su comportamiento. La paciente verbalizaba continuamente expresiones delirantes relacionadas con el demonio, el fuego, la muerte, gritos de auxilio… sin embargo, a parte de sus delirios, no se comunicaba verbalmente con nadie. Padecía alucinaciones visuales y comportamientos motores catatónicos (rigidez postural, enlentecimiento motriz). Otros de los síntomas que se observaron fueron: contacto visual inexistente, anhedonia y desorientación espacial y temporal, entre otros.

Desde un punto de vista subjetivo y personal, destacar que me llamó la atención e impactó el miedo

angustioso y sufrimiento que se reflejaba en el rostro de la paciente los primeros días de la intervención. La intervención musicoterapéutica con Esther se estructuró en cinco etapas, las cuales vinieron dadas

por la evolución de la paciente. Estas etapas fueron las siguientes: PRIMERA ETAPA (SESIONES DE LA 1 A LA 5): “ESTABLECIMIENTO DE UN VÍNCULO: DESPERTAR” La paciente participó de forma voluntaria en las experiencias musicales propuestas desde el primer

momento y rápidamente, desaparecieron los comportamientos inadaptados en las sesiones. Reconocía a la musicoterapeuta y establecía la comunicación verbal voluntariamente expresando principalmente sus necesidades.

Desapareció el miedo angustioso y aparecieron dolores psicosomáticos. Respondía a todas las actividades sin objeción con un comportamiento infantil, autómata y de imitación. Presentó una menor rigidez postural y ganó en movilidad a la hora de desplazarse. En esta etapa se utilizaron las siguientes técnicas: el canto, tocar instrumentos de pequeña percusión, la expresión corporal y la audición musical.

2 El nombre no corresponde con la identidad real del paciente.

5



SEGUNDA ETAPA (SESIONES DE LA 6 A LA 9): “RECONOCERSE Y ACEPTARSE”. El hecho de permanecer en la realidad mediante su participación en las actividades musicales

propuestas, hizo que empezara a tomar conciencia de su enfermedad. Esto provocó una gran preocupación en la paciente, llegando a la obsesión por el malestar físico. Expresaba constantemente dolor en el pecho, siendo éste según la psiquiatra, un síntoma de su ansiedad. Todo esto hacía que le costara centrarse en las actividades. Quería estar en la sesión, pero tranquila.

En esta etapa, debido a las necesidades de la paciente, se utilizó principalmente la expresión corporal y la audición musical. Se hizo mucho hincapié en los movimientos lentos y controlados y en la respiración para que la paciente sintiera que controlaba sus momentos de ansiedad. El vínculo terapéutico se fortaleció y la paciente mostró constantemente confianza, solicitaba la compañía y protección de la musicoterapeuta. Se mostraba abierta al contacto de la mano durante los desplazamientos por la sala, lo buscaba ella misma.

TERCERA ETAPA (SESIONES DE LA 10 A LA 15): “DISFRUTAR Y QUITARSE LOS MIEDOS”. La paciente siguió evolucionando de forma visible para todos, se expresaba con mayor fluidez y lógica

tanto con el personal sanitario como con aquellos pacientes que se acercaban a ella. Surgieron temas de conversación personales que le venían dados por recuerdos o asociaciones que realizaba con la música o actividades. Ella misma iniciaba la conversación y contaba las historias de forma coherente. No presentaba ningún tipo de comentario delirante.

La paciente sacó el tema de su hermano en diversas sesiones (nº 14, 17), este tema le creaba alteración y preocupación, se aceleraba hablando de ello. Se trabajó siempre la respiración en estos momentos para intentar dar herramientas de relajación a la paciente y ayudar en el control de estas situaciones de estrés. Se puede afirmar que la música fue la que promovió la narración de los problemas y preocupaciones de la paciente, sirvió como trampolín para que la paciente empezara a expresar sus pensamientos y miedos.

CUARTA ETAPA (SESIONES DE LA 16 A LA 18): “TOMAR DECISIONES”. La paciente se mostró orientada, tranquila, atenta y colaboró en todas las actividades de forma

voluntaria. Las sesiones cada vez fueron menos directivas y no se utilizaron tantas consignas verbales, la paciente opinaba sobre lo que le apetecía hacer. En ocasiones, se quedaba ensimismada pero enseguida volvía a centrarse, hablaba de sus compañeros y expresaba cómo veía a cada uno de ellos, ya no mencionaba que le daban miedo.

La paciente mostró mayor capacidad para tomar decisiones e iniciativa para realizar actividades nuevas para ella. Los enfermeros informaron de su mejoría en cuanto a la realización por ella misma de las actividades básicas de la vida diaria y de una mayor comunicación con ellos, así como una mayor

6



expresividad en su rostro. En esta fase desaparecieron totalmente los comentarios sobre dolores físicos y presentó una menor ansiedad.

QUINTA ETAPA (SESIONES DE LA 19 A LA 20): “DESPEDIRSE”. La paciente se manifestó contenta por irse a casa, se mostró agradecida y amable. Me expresó que en

las sesiones se había sentido querida y tratada con cariño, le había gustado cantar, tocar instrumentos, bailar, hacer la gimnasia (como ella llamaba a la activación corporal), las relajaciones…

El último día, para cerrar la intervención, cantamos juntas la canción de despedida. Al acabar, surgió un aplauso espontáneo y un abrazo emocionante.

Conclusiones del proyecto Los pacientes con trastornos mentales graves pueden presentar síntomas que no responden de manera

favorable a la medicación, por las limitaciones de ésta, y que les dificulta el desarrollo de una vida integrada en el entorno. Estos síntomas conducen al paciente a un progresivo aislamiento social. Desde la Psiquiatría, se observa un interés creciente por encontrar nuevos métodos que puedan ayudar a reducir estos síntomas negativos.

Los resultados de esta intervención muestran como la paciente comenzó a mostrar su mejoría clínica, primero, únicamente en las sesiones de Musicoterapia. La música y el vínculo terapéutico creado entre la musicoterapeuta y la paciente, consiguieron abrir un nuevo canal de comunicación a través del cual la paciente comenzó a producir cambios significativos en su sintomatología: desapareció el mutismo en las sesiones, los comportamientos ritualistas y se consiguió mantener a la paciente en la realidad de la sesión. Estos cambios y la generalización posterior de los mismos, fueron el principio de su mejoría.

Los resultados obtenidos muestran que la paciente consiguió: • En el ámbito físico: Una correcta realización de las actividades de la vida diaria y una mejoría

de la condición motora. • En el ámbito psicológico: Una correcta orientación espacio-temporal y un fortalecimiento de

su autoconcepto (mayor determinación y confianza). • En el ámbito social: Una generalización de la comunicación verbal con sus compañeros y

experimentar el sentimiento de ser aceptada en un grupo y sentirse querida por otras personas.

En conclusión, la experiencia musical en un ambiente relajado y de aceptación se convirtió en un factor que fomentó una sensación de bienestar, la cual promovió el inicio de un mejor funcionamiento psicosocial. Por tanto, tras la observación de los resultados obtenidos, podemos afirmar la efectividad de la Musicoterapia como complemento al tratamiento farmacológico estándar del paciente ingresado en una Unidad de Hospitalización Psiquiátrica de Breve Estancia.

7



L’any 2010 es compleix el 200 aniversari del naixement de Frederic Chopin, un dels compositors més coneguts arreu del món.

No s’entén el piano sense Chopin, ni podem imaginar a Chopin sense un piano. Aquest instrument es va convertir en el gran aliat dels músics romàntics. Schumann, Mendelshonn, Liszt o Brahms, són alguns dels compositors d’aquest període que van escriure grans obres mestres de la literatura pianística. Però el cas de Chopin és únic. La seua obra està escrita quasi exclusivament per al piano i cap altre compositor ha compost mai amb un llenguatge tan fortament pianístic. Si escoltem la música per a piano d’altres grans compositors del segle XIX des d’un punt de vista analític, ens adonarem que l’escriptura pianística de Beethoven o Brahms sol tenir un fort component orquestral, en Schubert domina un llenguatge cambrístic o liederístic, mentre que la força imaginativa de Schumann i Liszt crea textures que, encara que marcadament pianístiques, són complexes i utilitzen recursos que transcendeixen l’instrument. Però la música de Chopin només pot explicar-se i comprendre’s des del piano, i la seua escriptura està tan

íntimament lligada a ell que, si tractarem d’adequar-la a qualsevol altre instrument o agrupació musical destruiríem l’essència mateixa del seu llenguatge compositiu.

Ja als dos concerts per a piano i orquestra, escrits amb tan sols 19 anys, trobem els elements principals que caracteritzen la seua concepció creadora. Una concepció que té elements mozartians i que sembla inspirar-se en els sons bellcantistes de Rossini i Donitzzetti, però que dóna lloc, al mateix temps, a una música nova, plenament romàntica, que no es pot separar de la tècnica pianística que la suporta i que influirà decisivament en compositors venidors.

Les raons que expliquen aquesta identificació quasi absoluta entre compositor i instrument són diverses. Una de les més importants és la pròpia constitució fisiològica de Chopin. Aquest era una persona menuda i dèbil (segons testimonis, només pesava 50 Kg), però tenia uns braços i, sobretot, unes mans extraordinàries. Podia arribar a grans distàncies en el teclat, els seus dits eren llargs i molt flexibles, contaven

amb un ossament poderós i gaudien d’una gran independència i agilitat. Aquestes qualitats fisiològiques feien que Chopin trobara al teclat un element natural d’expressió, un medi ideal on desenvolupar la seua personalitat compositiva, utilitzant les eines úniques i magnífiques que eren les seues mans.

L’obra de Chopin consta de composicions molt diferents. Trobem els

famosos Nocturns, influïts per la música del compositor anglés John Field, que estan farcits d’un intimisme i una delicadesa molt especials. En ells, els ornaments, floritures, trinats y cadències s’introdueixen en melodies simples i contrasten, a sovint, amb acompanyaments repetitius que sol tocar la mà esquerra.

Escultura de la ma esquerra de Chopin

8



Les Poloneses són composicions inspirades en antics ritmes polonesos lligats a danses de la noblesa d’aquella terra. Extravertides i virtuosístiques, van trobar al gran Arthur Rubinstein el millor intèrpret. Les Masurques, bellíssimes peces amb aires folklòrics i curta duració, són la millor mostra de l’enginy harmònic de Chopin. A més, trobem els Valsos, que amb Chopin deixen de ser peces de ball i passen al repertori concertístic, els Impromptus, influïts per Schubert, i els cicles que representen els Estudis i Preludis, composicions d’extraordinària importància pianística. Tampoc hem de deixar de mencionar els quatre Scherzo i les quatre Ballades, obres d’una duració mitjana que són molt volgudes pels pianistes i, massa vegades, també maltractades per aquests.

Menció a banda mereixen les Sonates. La primera mai ha tingut la consideració de les millors obres de Chopin, però la segona i la tercera, són autèntics monuments musicals, en els quals podem trobar les principals característiques de l’obra chopiniana: un gran refinament que contrasta amb moments d’autèntica violència, la llibertat respecte a la forma musical, la simplicitat del to discursiu, hostil a qualsevol excés declamatori, un domini de l’harmonia excepcional que s’integra en la mateixa línea melòdica i modulacions imprevistes mitjançant les quals s’obrin nous horitzons que encara estan per vindre.

La música de Chopin sempre ha sigut protagonista del repertori pianístic des del mateix moment de la seua aparició. Lamentablement, la seua bellesa ha atret massa estudiants i aficionats al piano que han arribat a banalitzar-la, ja que es tracta d’una música d’extraordinària qualitat que requereix d’una tècnica, una maduresa i un coneixement musical bastant elevats per a poder fer-li justícia. La vertadera dimensió de l’obra chopiniana queda al descobert en comprovar la gran acceptació que ha tingut sempre per part d’altres compositors i sobretot, en veure la influència decisiva que ha tingut en compositors tan diferents com Schumann, Liszt, Debussy, Ravel, Granados, Rachmaninov, Ligetti o Mompou.

Bust i piano de Chopin

Tumba de Chopin en París Xavier Torres Cuenca. Professor de piano

9



Sentado ante este viejo escritorio de madera de roble, cojo la pluma y me dispongo a escribir la historia de Joseph H. Tal vez lo hago por que de algún modo, albergo la vana esperanza de que transformar mis recuerdos en palabras escritas puede ser un modo de exorcizar los fantasmas del pasado. Y aunque lo más probable es que nadie lea este relato, siento que tengo el deber de presentarme ante cualquier posible lector. Mi nombre es Julius y soy violinista.

La primera vez que vi a Joseph H me encontraba en un famoso café de cierta ciudad austriaca, tomando

uno delicioso frappé junto al señor Albert van Duren, un rico burgués de ascendencia flamenca que pasaba por ser un importante mecenas de la orquesta filarmónica. Cuando Joseph H entró en el local, mi acompañante se levantó rápidamente de su silla para estrecharle afablemente la mano y acompañarlo hasta nuestra mesa.

“Julius, este es el magnífico joven del que le he estado hablando durante los últimos días” me dijo van Duren. “Las referencias que tengo de él son magníficas, y su talento artístico le maravillará. Estoy seguro de que hemos hecho la elección adecuada.” Joseph H había sido contratado para ser el nuevo director de la orquesta, una de las más célebres del país y en la que, desde hacía algún tiempo, yo tocaba como concertino.

Desde el primer momento sentí cierta sensación desasosegante ante la presencia de nuestro nuevo director. Era evidente que no debía de tener más de 35 años, pero al mismo tiempo parecía cargar sobre su cuerpo el peso de una vida larga y no demasiado agradable. Aunque de elevada estatura, sus hombros caídos y su figura ligeramente encorvada impedían que su constitución resultara elegante. Sus brazos, endebles y largos, desembocaban en unas manos enormes y huesudas, con unos dedos que se alargaban en demasía, y sus piernas se intuían también excesivamente delgadas y débiles bajo la tela de sus oscuros pantalones. Vestía una camisa verde oliva, de cuello alto y almidonado, y una chaqueta marrón de cuyo bolsillo asomaba un cuidado pañuelo blanco. Su rostro era enjuto y afilado, de tez tan pálida que parecía enfermiza y lucía una ridícula barbilla canosa que disimulaba un mentón excesivamente pronunciado. Pero lo que realmente impactaba eran sus ojos negros, que parecían fríos y ausentes, como los ojos de un muñeco. Había algo siniestro en aquella mirada inanimada. Así pues, Joseph H parecía ser una de esas personas pobres de espíritu, de personalidad gris y escasa voluntad. Pensé que me encontraba ante alguien que no podría ganarse el respeto de la orquesta y que difícilmente podría imponer su criterio ante los músicos de más férreo carácter.

La sorpresa que supuso el primer ensayo de Joseph H con la orquesta resultó ser extraordinaria. Cuando ocupó su lugar en el púlpito y abrió la partitura de la sinfonía Heroica de Beethoven, la transformación que se produjo en él me dejó completamente atónito: los hombros otrora caídos, y la espalda encorvada, formaban ahora un torso pletórico y erguido; los ojos ausentes se habían convertido en el reflejo de una autoridad casi tiránica; y su estatura parecía aumentar por momentos. La fuerza que emanaba de él, aún antes de marcar el primer compás, creaba tal tensión nerviosa entre los músicos que apenas nos atrevíamos a parpadear. Cuando la batuta, inexorable, marcó el inicio de la sinfonía, todos parecíamos estar poseídos por el espíritu del mismo Beethoven. Nunca he vuelto a presenciar semejante demostración de fuerza y precisión en un director. Tocamos todo el primer movimiento entero, y lo que sonó, me pareció sublime.

10



No parecíamos estar en un ensayo. Después, Joseph H hizo algunos comentarios referidos a la afinación de los oboes, las entradas de las trompas y el fraseo de los primeros violines durante un pasaje concreto de la partitura, y dio por finalizada la sesión.

Aquella tarde, aún impresionado por lo que acababa de vivir, me ofrecí, junto a otros músicos de la orquesta, a hacer de cicerone de Joseph H en la ciudad y éste, agradecido, aceptó nuestra invitación.

Visitamos algunas iglesias y palacios del centro histórico, y un rato después, entramos en una conocida cervecería. Sentado a ante mí, tenía, de nuevo, a la versión frágil y desganada de Joseph H. Durante la ruta turística, éste apenas había mostrado interés alguno por las maravillas arquitectónicas que visitamos, y ahora, apenas participaba en nuestras conversaciones, y si lo hacía, era mediante monosílabos desganados o apáticos movimientos de cabeza. El timbalero principal, uno de los más veteranos miembros de la orquesta, y hombre de extraordinario sentido del humor, trató en vano de hacer reír a nuestro nuevo director y algunos colegas violinistas no podían ocultar su extrañeza ante el tímido e introvertido comportamiento de quien, algunas horas antes, les había transmitido una confianza absoluta y una energía desbordante.

Con el tiempo, aquella dualidad que parecía regir la forma de ser de Joseph H se convirtió para nosotros en un elemento rutinario. Durante los ensayos, y más aún, cuando dábamos un concierto, nos encontrábamos ante una personalidad arrolladora, un músico fantástico y un director único. Independientemente de que tocáramos a Mozart, a Schumann o alguna de las nuevas creaciones de Claude Debussy: siempre surgía de él algo inexplicable que agudizaba nuestros sentidos y nos convertía en músicos mejores. En cambio, fuera del escenario, Joseph H era siempre una persona débil, introvertida y algo siniestra, que tenía una vida solitaria y misteriosa, y cuyo aspecto físico parecía empeorar semana a semana.

Cierto día, tras haber tocado el segundo concierto para piano de Brahms con un éxito rotundo, advertí que un exótico personaje entró en el camerino de Joseph H. Tanto me extrañó el aspecto de aquel individuo vestido al modo oriental, como si fuera turco o árabe, que no pude evitar averiguar que asuntos tenía que tratar con nuestro director. Arriesgándome a ser sorprendido en una acción poco edificante, pegué mi oído a la puerta y, lleno de curiosidad, escuché una conversación que me heló la sangre y, que aún hoy, hace que mi pluma parezca negarse a reproducir en el papel.

“-Se acerca el tiempo pactado. ¿Ya has decidido con qué obra llegará tu final? -Vienes a recordarme el día de mi muerte después de un concierto. Por Dios, ni siquiera me has dejado

disfrutar de mi éxito!! -¿De tu éxito?, tú nunca hubieras podido llegar a ser nadie de no ser por mis artes. ¿Disfrutar dices?, ¡te

he hecho disfrutar como nunca habías soñado! Pero no olvides que tu disfrute, se ciñe al escenario. Pediste poder y te lo he dado. Ahora dime, te queda poco. ¿Qué elegirás?

-¿He de decírtelo? ¿Acaso necesitas saberlo? -No. El destino está escrito desde que la magia lo selló. Solo tengo curiosidad. No todo el mundo puede

elegir una música para morir. Creo que lo idóneo sería un Réquiem. Sí, el Réquiem por excelencia, el de Mozart. Qué epílogo tan sublime, ¿No crees? Dentro de poco se cumplirá el plazo. Sólo he venido para avisarte, tal y como acordamos.”

Rápidamente me aparté de allí mientras mi mente se convertía en un campo de batalla en el que la incredulidad y el horror se disputaban la primacía. Observé cómo aquel individuo de piel oscura, largas barbas y extraño ropaje salía rápidamente del camerino. Entonces, y tras meditarlo un momento, decidí entrar en ese camerino y preguntar a Joseph H acerca de aquel extraño personaje y de la conversación que ambos habían mantenido. Tras mirarme con tremendo pesar, decidió contarme su historia y la del extraño suceso que había convertido su vida en un libro ya escrito.

11



Joseph H había nacido en el norte de Italia, en el seno de una familia culta y acomodada. Ya de niño empezó a recibir clases de piano, y ya a edad temprana, acusaba una personalidad débil. Sus compañeros de colegio fueron dejándolo de lado poco a poco debido a su comportamiento taciturno y a su físico poco agraciado. Su profesor de piano, un viejo toscano bastante irascible, le gritaba constantemente que parecía una escoba con manos, que no sentía nada de lo que tocaba y que sus interpretaciones estaban ausentes de humanidad. Así, la juventud de Joseph H fue una sucesión de momentos desgraciados, humillaciones constantes e infelicidad. En el fondo, él era consciente de que su pobreza de espíritu y su falta de ímpetu eran la causa de aquella pésima existencia. Su único placer consistía en estudiar partituras, leer sobre música y acudir a conciertos. Cuando cumplió los veinte años, Joseph H empezó a frecuentar ciertos círculos esotéricos que habían arraigado fuertemente entre buena parte de la sociedad burguesa europea.

Allí, oyó hablar de espiritismo, de magia, de hipnosis y de otras ciencias ocultas que le fascinaron. Años después, decidió viajar a Londres, donde al parecer todas esas disciplinas se encontraban en un estado más avanzado, con la esperanza de encontrar en ellas una fuerza que pudiera cambiar su débil carácter. Al poco tiempo conoció al pérfido personaje que tanto me sorprendió. Era un mago turco de gran renombre entre las asociaciones ocultistas de Londres que le ofreció un remedio para sus males.

“Te daré el poder que elijas”, le dijo, “pero ese poder solo transformará tu alma cuando estés haciendo aquello que más anhelas hacer. Después, serás de nuevo un ser oscuro y apático. Aunque he de advertirte algo: esa misma fuerza que te transformará, te consumirá y morirás cuando la hayas usado novecientas veces. Yo mismo iré a buscarte cuando te quede poco.”

Así, Joseph H decidió tener ese poder al dirigir una orquesta. Decidió tener poder para decidir cuándo tenía que surgir el sonido y cuándo había de imponerse el silencio. Poder para que todos vieran a Beethoven, a Schubert o a Bach a través de sus ojos. Pagó una fuerte suma de dinero a aquel siniestro turco y empezó a dirigir una pequeña orquesta londinense. Pronto se convirtió en el más famoso director de orquesta de la ciudad y terminó dirigiendo la mayor orquesta británica, con un éxito inaudito. Años más tarde, Alfred van Duren, logró traerlo a nuestra orquesta.

Cuando terminó su último concierto, Joseph H se desvaneció, como desmayado. El médico que subió al escenario decretó su muerte instantánea.

Recordando ahora aquella historia extraordinaria, mientras escribo estas líneas, no puedo evitar

preguntarme si, en realidad, la magia y la hechicería hicieron a Joseph H un director de orquesta sublime, o si fueron la sugestión y la superchería, a veces poderosos motores de acción, las que hicieron que mostrara al mundo su auténtica fuerza interior. Sea lo que fuere, estoy seguro de que había algo de verdad en su forma de dirigirnos. Algo auténtico, que provenía de él.

La última composición que Joseph H escogió para dirigirnos, no fue el Réquiem de Mozart, sino la sinfonía Resurrección de Mahler. Tal vez eligiendo esa música tan especial, demostró cierto gesto de rebeldía ante lo que consideraba su inevitable final. Puede que aquél fuera el único momento en el que Joseph H fue consciente de su verdadera potencia. Xavier Torres Cuenca

12



En aquest temps en el que vivim i amb la intenció de que la professió de músic recupere la posició reconeguda que es mereix, iniciem aquesta secció a la revista, i mostrem la trajectòria musical d’un dels profesors del nostre conservatori: 1.- Per qué et vas decidir per tocar el clarinet?

El meu avi havia sigut músic de la Banda del meu poble (Guadassuar) i havia tocat el clarinet. A més a més un germà seu el tocava també a una Banda Militar i d’eixa forma va sorgir la idea de que jo agafara eixe instrument, donat que van ser ells els que m’iniciaren.

2.- Si hagueres de ser Professor d’una altra

cosa, de que ho series? Perqué? Estic encantat de poder impartir l’assignatura de

Música de Cambra, no m’importaria seguir en ella per sempre, però també m’agrada la Direcció (per cert,-ens conta que dirigix Bandes des de fa molts anys) i també és una altra de les assignatures que m’encanten. Resumint, totes aquelles en les que la interpretació tinga un alt percentatge d’importància.

3.- Com imagines que haguera sigut el teu futur professional sense el clarinet?

Supose que seguiria treballant a Correus. Us conte: mon pare era el Cap de l’Oficina de Correus del meu poble, la qual es trobava a ma casa. Els meus germans i jo sempre l’hem ajudat amb la seua feina i al acabar la “mili” em vaig presentar a unes oposicions per a funcionari de Correus i les vaig aprovar. Durant quatre anys vaig compaginar eixe treball i els Estudis Superiors de Música, fins que vaig poder dedicar-me per complet a allò per al què havia estudiat i vaig demanar l’excedència a Correus.

4.- Com ha de ser, per a tu, l’alumne ideal a classe?

Més que a classe, jo crec que ho ha de ser a casa. El temps que dediquem a cada alumne al Conservatori sols serveix per poder-lo guiar en el seu estudi. La feina grossa ha de fer-la l’alumne a casa dedicant moltes hores a l’estudi de la música i pensant que és una altra carrera com les que s’estudien a les Universitats, encara que reconec que hui en dia suposa un gran esforç poder compaginar els estudis musicals amb els generals, però crec que a la fi la recompensa val la pena.

Samuel Pérez, mestre de clarinet i música de cambra.

13



5.- Veus molta diferència en quant a capacitats musicals entre alumnes xics i xiques?

Jo crec que les capacitats, a priori, estan repartides per igual entre els dos sexes. El fet que hi hagen més xiques que xics tocant el clarinet es deuen a raons sense sentit i fal·làcies absurdes per les quals les xiques no podien tocar els instruments de metall per què necessitaven més esforç que els altres. Afortunadament totes aquestes idees han anat desapareguent amb el temps i hui en dia la qüestió dels “instruments sexistes” ha caigut en desús i podem veure cada vegada més xiques tocant instruments de metall i percussió. Una raó més: en les darreres oposicions per a Professors de Clarinet a la Comunitat Valenciana la meitat de les places convocades per a l’especialitat de Clarinet han anat a parar a mans de xiques. 6.- Quan tu anaves a classe estudiaves molt? Què és el que més t’agradava tocar?

El fet de concloure una carrera musical suposa tindre que haver-li dedicat moltes hores. No és el mateix que qualsevol altra carrera. Aquesta té un alt percentatge de destreses i habilitats que si no s’exerciten es perden, no val memoritzar o comprendre simplement, s’ha d’exercitar el mecanisme físic per mantenir-lo en forma i això sols s’aconsegueix a base d’hores d’estudi i pràctica: per posar un exemple, podríem comparar-la amb la preparació d’un esportista d’elit. En quant a la segona part de la pregunta, supose que els exercicis tècnics no eren tan “amenos” com els estudis i concerts, però hem de pensar que són necessaris per tindre una bona base en vista a una correcta interpretació.

7.- Quina era la teua assignatura preferida del Conservatori? I la pitjor? Tornant al que he dit en l’anterior pregunta, a la majoria ens agraden les assignatures en les que l’instrument tinga un paper fonamental (música de cambra, orquestra, instrument), però torne a repetir que totes són necessàries per poder fer una bona versió a l’hora d’interpretar qualsevol peça de repertori. Torna a aparèixer el símil amb l’esport: és com si a un futbolista li lleves el baló per entrenar, és un treball pesat i un poc “avorrit” però necessari per poder mantenir-nos “en forma”.

8.- Quins son els teus compositors preferits? Jo sempre he apostat pels compositors de les primeres èpoques de la música (Barroc i Classicisme), per que tots els que han vingut després han imitat d’una o altra manera la seua forma de compondre. A més a més, les tendències interpretatives que ara es duen, estan íntimament relacionades amb les de la música d’aquestos dos períodes. Bé, t’agraïm Sam aquesta estona que ens has dedicat i la teua col··laboració. Coneguent casos com aquest, ens adonem, que la feina de donar-li reconeixement a la professió és nostra, es a dir, de nosaltres que som els que estudiem i ens dediquem a la música dia a dia. Cristina Gallego Ferris i Rosabel Ferragud Toledo

14



EL NOSTRE CONSERGE, JUAN CUENCA

En aquesta edició d’Apiacere,hem pensat fer-li una entrevista

a un home molt proper al Conservatori que es jubila...

1- Juan, quant anys portes treballant al Conservatori?

Porte vint-i-cinc anys treballant al Conservatori.

2- Com recordes el teu principi en el Conservatori?

Al principi era tot meravellós, encara que em va costar posar ordre, ja que abans el conservatori estava dividit en 4 o 5 parts.

A més he de dir que abans les escoles de música no estaven legalitzades, així que venien molts pares, feien amistat amb altres i se’n anaven al bar “la Palopa” i em convidaven a mi també. Érem com una família.

3- Quina anècdota destacaries del teu pas pel

Conservatori?

Hi ha moltes, però recorde una en concret. Una vegada l’orquestra tenia que anar a Lleó i l’autobús eixia a les 6 del matí. Jo, per a no arribar tard, a les 4 del matí ja estava al conservatori, i la meua dona, que sempre s’alça a la mateixa hora que jo, pensava que eren les 5 i mitja del matí i es va posar a netejar la casa i quan va acabar i va veure l’hora que era (no li vaig dir a l’hora que em tenia que alçar) em va tocar sobresaltada, quasi amb un atac de nervis, preguntant-me si sabia l’hora que era. Eixa va ser molt bona, ja que sense voler la vaig deixar morta de la son.

4- Què és el que més t’agrada del teu treball?

En realitat m’agrada tot. Em trobe molt agust tant en el torn del matí com en el de la vesprada, sobretot per l’ambient que hi ha (bromes, la gent, etc).

Ajude en tot el que puc als meus companys, tant professors com personal de l’administració i al meua companya Marta. Disfrute ajudant als alumnes en tot el que puc, ja que la majoria arriben desorientats el primer any i vulgues o no, se’ls agafa estima, per a mi son com una família.

5- Quin ha sigut el pitjor moment que has viscut ací?

He passat alguns mals moments. Entre ells, una vegada que es va desbordar el riu i vaig tindre que acudir a rescatar alguns objectes abans de que s’estropejaren. També recorde altres casos en el que he rebut avisos de bomba, sobretot en l’època de exàmens.

15



6- Toques algun instrument musical?

No en toque ningun, però tinc molta afició per la música. De xicotet vaig estudiar amb el llibre de Don Hilario Eslava, però per el meu treball ho vaig tindre que deixar.

Estic molt lligat a la música, per això vaig posar de la meua part per a que els meus quatre fills foren musics, encara que dos d’ells s’ho han deixat.

7- T’agradaria tocar-ne algun? Quin?

Per descomptat que m’agradaria, però per falta de temps em conformaré en sentir als alumnes del conservatori, assistint a les seus audicions i concerts.

Si tinguera ocasió tocaria el piano, m’agrada la independència que té i el dolç so que desprén.

8- Quin significat té per a tu el Conservatori després de tants anys en ell?

Per a mi, significa més de mitja vida. Em trobe com em la meua casa, i per això, intente cuidar-ho i mantenir-ho tot.

9- Et costarà anar-te’n?

Sincerament sí, però tot arriba al seu fi. Així també podran donar-li treball a un altra persona que ho necessite.

Sols demane que eixa persona senta la mateixa estima i la mateixa devoció que jo.

10- En la actualitat, en què consisteix el teu treball?

Consisteix en fer un poc de tot: des de preparar concerts fins arreplegar la premsa. Inclús de fer de “manitas” en certs moments. Però la meua feina principal consisteix en ajudar amb tot el que puc a professors i alumnes. 11- Alguna vegada has contat el nombre de les claus que tens al teu càrrec?

No ho he intentat mai, però conforme passen els anys la quantitat va augmentant, i així i tot casi se on estan totes les claus de memòria.

12- Quantes fotocopies fas al dia aproximadament?

En un dia no ho se exactament, però en un torn de la vesprada, he arribat a fer-ne 1500.

16



13- Per tant, quantes n’hauràs fet des de que tens la fotocopiadora?

No puc dir-t’ho perquè en la fotocopiadora apareixen totes les fotocopies que hem fet, tant Marta, professors i jo.

14- Recordes algun dia en especial?

He tingut alguns dies especials, però em quede amb dos. El dia de la inauguració del conservatori i el dia que ens van fer funcionaris.

15- Finalment Juan, dis-nos quin es el millor sentiment que te’n portes del Conservatori.

Que tots els alumnes que han passat em recorden amb molta estima i això fa que m’emocione. Em sent satisfet perquè moltes voltes els he tingut que renegar. I així i tot ells m’aprecien.

Juan et donem les gracies per haver-nos prestat un ratet del teu temps, que amb tant de gust dediques al Conservatori. Esperem que et vaja molt be en aquesta nova etapa de la teua vida. Un fort abraç.

Debora Garcia Alba Chordà

17



Després de pensar que aportar a la revista, varem decidir que, els més menuts del nostre

Conservatori, els alumnes de 1r de Grau Elemental quasi mai havien participat. La quantitat d'ells matriculats és poc significativa perquè durant este curs tan sols són 15 els alumnes de primer, però cregem que son el 1r “Preludi” del futur musical, un futur que nosaltres desde 6é el vegem més prop.

Ens proposarem fer-los una sèrie de qüestions, ja que voliem saber la perspectiva i coneixements que posseien sobre alguns aspectos musicals.

Primerament, ens vam interessar del perquè van escollir el seu instrument. Algunes de les respostes són les següents:

• Per què triares el teu instrument?

Aquestes respostes ens demostren que quan comencen a estudiar música els xiquets volen semblar-se als familiars que més admiren o be, perque els pares volen donar-los una formació més completa o, simplementent perque tenen ben clar el que volen.

18



Respecte a quins serien els seus propòsits musicals dins d'un futur, tots foren molt sincers i no els va importar escriure que la seua meta no era arribar a ser music. Per aquesta raò, vam decidir preguntar-los-ho.

• Vols ser music en un futur?

Amb les seues respostes, hem pogut comprovar que la gran majoria tenen un afan per ser pianistes, encara que altres tenen la música com un “hobbie”, ja que la seua meta té un altre propòsit.

Seguidament, els preguntarem pel nostre famòs compositor Beethoven, el qual es reconegut per tots des de ben menuts, com és el cas d’aquestes respostes.

• Qui és Beethoven?

D’altra banda, ens interessàrem per quins serien els instruments que tocarien com a segona opció. Els més dessitjats varen ser el piano i els instruments de corda frotada.

19



A continuació, introduírem un concepte musical molt freqüent en el camp musical: “Da Capo”, i voliem saber si coneixien el seu significat. Ens van asombrar, donç tots els nostres menuts ho asertaren!

Per a finalitzar aquest qüestionari, els vam presentar una endevinalla:

Instrument molt clar i molt net. (Clarinet).

Algunes de les respostes van ser les següents:

Agraïm la col·laboració i l’ajuda del mestre Oscar Creus per facilitar-nos l’aproximitat amb els xiquets de 1r de Grau Elemental.

Candela Baixauli

Vanessa Alapont

Després de que les nostres companyes hagen fet unes preguntes als més menuts, nosaltres hem decidit seguir en l’article i continuar explorant el punt de vista que, de la música, tenen els més majors.

Continuant amb els estudis musicals que començarem fa alguns anys, ens trobem en els preliminars d'eixe futur musical que s'augurava al principi d'este article, per això hem volgut titular-ho “2n Preludi”, perquè inclús ens falta molt per a començar el "concert".

Aquest raonament que anem a fer és el resultat d’unes qüestions que hem realitzat als alumnes de

l’últim curs del Conservatori ( 6é E.P ). Les preguntes que els ferem tracteven sobre la il·lusió que teniem quan començàrem els estudis

musicals i com ha evolucionat fins aquest moment. Aquestes són les conclusions a les quals hem arribat:

• Alguns alumnes ens han dit que la seua il·lusió no ha variat, perquè des de sempre han tingut clar que estudiaven música perquè els agradava (com a hobby ).

• Altres alumnes ens expliquen que la seua il·lusió ha disminuit, perquè al créixer s’han adonat

que cal fer molt d’esforç i dedicar-li molt de temps i que hi ha altres activitats més importants per a ells.

Esta és la causa per la qual molta gent no es dedica professionalment a la música.

• Hi ha també alguns casos en que els alumnes van començar a estudiar música obligats pels seus pares i ara pensen continuar amb els estudis de música perquè han descobert que és el que més els agrada fer.

20



Fent aquestes preguntes, hem trobat algunes respostes gracioses, com per exemple la d’un alumne/a

que fa una comparació del sentiment que té per la música amb les falles, i ho ha fet amb aquestes paraules: En aquestos moments, supose que sent la mateixa il·lusió que sent una fallera major al vore cremar la seua falla, no puc expresar en paraules el que sent! .

La conclusió a la qual hem arribat, es que encara que hi ha pocs alumnes que vagen a dedicar-se

professionalment a la música, ella ens ha marcat especialment, d’una manera o d’una altra. Agraïm de tot cor a tots els professors que ho han fet possible. Anabel Martínez Maria Alcañiz

21



El dilluns dia 15 de febrer, es va celebrar al

Conservatori Mestre Vert per primera vegada, la Setmana de la Percussió, setmana en la qual tants els alumnes del Conservatori, com professors i familiars, vam poder disfrutar i valorar encara més este món que pareix que no tinga límits, de tan complexe que és… la percussió.

L’esdeveniment va començar amb un agradable concert

d’alguns ex-alumnes del conservatori, on vam tindre l’oportunitat, a més de escoltar bona música, de tornar a veure cares conegudes. Encara que no van assistir tots els percussionistes que estudiaren al conservatori abans, no ens vam poder queixar, perquè tots els que vingueren ho van fer de bon gust i sense posar cap problema. Van actuar, en ordre: Andrés Garrido, Ramón Llopis, Jordi Simó, David Peris, Juan Sanleonardo, Óscar Martí i Francisco Javier Sanchis. I després

de poder escoltar les seues interesants i sorprendents interpretacions, tinguérem l’oportunitat de parlar amb el professor de Percussió del Conservatori Professional ‘’Guitarrista José Tomás’’ d’Alacant, Óscar Martí.

En la conversa, Oscar, ens va contar que va a estudiar al nostre

Conservatori encara en el Pla Antic del 66, amb alguns professors com Javier Costa, M. Nieves Perpiñà, i Ángel García com el seu professor de percussió. Segons ell, el nostre, i la resta de conservatoris han evolucionat prou en la percussió, ja que ara disposem de molt més instrumental i també de molt més repertori, ja que segons ens contava, quan ell va estudiar tots els alumnes tocaven les mateixes obres i lliçons

Ens va dir que es considera un percussionista “tot terreny”, ja que a

pesar de no existir al nostre país les especialitzacions en un instrument

22



concret, li agrada tocar-ho tot i disfruta tant tocant la marimba que fent tècnica de pandereta. Vam preguntar-li també per les seues preferències tècniques i ens va dir que ell sempre utilitza per a tocar amb quatre baquetes la tècnica de ‘’Burton’’, perquè la considera més còmoda i fácil però a començar a estudiar, tant per a marimba com a vibràfon. I per a timbals, utilitza la tècnica francesa, amb el colp més clar i articulat, encara que es pot utilitzar les dues tècniques per a una mateixa obra.

Li vam preguntar per el temps que un alumne de Grau Mitjà deuria d’utilitzar per al estudi de la

percussió i ens va respondre que això era un poc complicat. El temps ideal seria 1 hora de tècnica i 2 hores de lliçons per instrument, però al ser tants instruments, ens digué que deuríem d’estudiar més d’aquells instruments que ens faça més falta i posant-nos com a instrument general la caixa, ja que de la seua tècnica deriva la forma de tocar la resta d’instruments (marimba a 2 baquetes, timbals…).

Com a conclusió, ens va dir que hui en dia, és molt bona època per a estudiar percussió perquè tenim

moltes més facilitats que abans (instrumental, professors estrangers, cursos especialitzats…) i que devem d’aprofitar-les al màxim, si de veres volem seguir estudiant i ser uns bons percussionistes.

- Dimarts La setmana continuà el dimarts, amb una conferència a càrrec de Javier Costa, en la que ens va explicar

com va composar les seues obres per a marimba: Rasgos i Microconias, en la qual a més, va haver una molt bona interpretació de les obres per part del professor Joan Pons de percussió amb la col·laboració de la professora de flauta del conservatori Maria Bernat. Va estar prou interessant, sobretot per als alumnes més avançats que podien entendre alguna cosa més de composició i anàlisi respecte als menuts, o de nivells inferiors,

23



- Dimecres

Al dia següent, dimecres, es va realitzar el ‘’II Intercanvi de Grups de Percussió’’, aquesta vegada amb el Conservatori Professional de Cullera. Va consistir en un espectacular concert en el qual va actuar el grup de percussió de Cullera, en primer lloc, oferint-nos un repertori molt divertit, i en segon lloc el grup de percussió del nostre conservatori, interpretant obres més característiques i selectes, en el qual amdós van tindre molt èxit. Per últim, vam acomiadar-nos-en amb una ‘’picaeta’’ per als alumnes i professors de percussió.

- Dijous I el dijous tornà a ser un dia intensiu de percussió! Durant part del matí i tota la vesprada, tinguérem

l’oportunitat de gaudir una master-class tant a nivell col·lectiu com individual per el catedràtic de percussió del C.S.M Joaquín Rodrigo de València, Manel Ramada. Cada alumne va interpretar una obra del repertori de percussió programat per a aquest curs i va ser corregida i valorada per ell, donant-nos el seu punt de vista. Per la vesprada, a més, els grups de cambra de percussió van interpretar davant d’ell les obres del concert del dia anterior. Vam poder comprovar la gran experiència que tenia Manel en tot tipus d’àmbits de percussió, a més de aprendre noves tècniques i consells que ens podien servir en els nostres estudis de percussió.

24



- Divendres

Per últim, el divendres, vam començar amb una xerrada a càrrec de Juan Cañizares, professor del

Conservatori Marcos Redondo de Ciudad Real sobre la construcció de baquetes de timbal, les seues parts i els materials que s’utlitzen en la seua construcció. A continuació tots els alumnes tingueren l’oportunitat de provar els distints tipus de baquetes i realitzar encàrrecs d’aquestes.

I ja per a finalitzar la setmana, es donà un espectacular concert de clausura a càrrec del Grupo de

Percussió del CSM Joaquín Rodrigo de València, i dirigit per els professors de percussió Manel Ramada i Sergio Izquierdo. Van interpretar un repertori molt variat, partint des de la música més clàsica fins música més moderna, i que van deixar bocabadats a tots els espectadors del concert. En acabar el concert, hagué una ‘’picaeta’’ per als alumnes, professors e intèrprets del concert, quan poguérem parlar amb el catedràtic Manel Ramada i que ens responguera unes preguntes.

Conversa amb Manel Ramada Al preguntar-li a Manel per l’edat a la que va començar a estudiar, ens va

dir que ell començà a interessar-se per la música als 9 anys i que després de fer dos anys de solfeig, volia agafar com a instrument la viola o el clarinet, però acabà agafant la percussió.

Ell va començar primer tocant a la banda, després va seguir amb els estudis

al Conservatori, i acabant els seus estudis de Grau Superior a Madrid. A continuació va perfeccionar els seus estudis a Holanda durant cinc any.Posteriorment accedi a donar classes de percussió al Conservatori de Zaragoza durant set anys, fins que es va traslladar a València passant a donar classe al Conservatori Superior de Música, Joaquín Rodrigo.

En general, li agraden tots els instruments dins del món de la percussió, però si tinguera que elegir,

com a instrument de parxes prefereix els timbals, mentre que de llàmines prefereix la marimba o el

25



vibràfon.Per a ell la caixa també és l’instrument-base, ja que la seua tècnica de la pinça, és la més general de tota la percussió

Li vam preguntar també quina tècnica de llàmines utilitzava, i ens va dir que ell utilitza tant la tècnica

de Burton com la d’Stevens indistintament per a vibràfon i per a marimba. Considera que ambdues tècniques són igual d’importants i per tant s’han de conéixer, encara que és aconsellable centrar-se més en una d’elles. L’utilització d’una tècnica o una altra depén de les obres i els tipus de colps que contenen.

També ens digué que la percussió a Espanya, ha evolucionat molt i ha millorat quant a nivell d'estudis i

qualitat professional, sobretot en els últims vint anys. Encara que cada vegada més, ja que contínuament vénen percussionistes professionals de l'estranger a donar màster-classes. A més, és molt més fàcil que abans viatjar a un altre país per a estudiar percussió i hi ha molt bons professors a qui és fàcil accedir, per a rebre classes. Però el realment important és que existisca un bon professorat, que ensenye verdaderament bé i motive els seus alumnes.

Opina que hui en dia no hi ha massa diferència en el nivell de percussió. Cada vegada més Espanya

s'està igualant més a la resta de països europeus en la qualitat. El que si que es podria apreciar és que en l'estranger tal vegada hi haja més serietat en el treball i per tant, majors exigències.

I finalment, un consell que ens va donar va ser que isquérem a estudiar fora, que visitàrem altres

centres d'estudis de percussió, com per exemple el conservatori superior de valència, assistir a cursets i a concursos, tocar en públic… i conéixer professors i altres estudiants per a endinsar-se més en aquest món tan complet.

En conclusió, la setmana de la percussió ha sigut especial perquè ha obert la nostra

“xicoteta” aula de percussió del Conservatori a l'exterior. Ha servit per intentar veure més enllà de les quatre parets on fem classe totes les setmanes. I en definitiva ens ha fet conéixer altres persones que han passat desinteressadament i ens han enriquit de forma molt considerable tant a nivell personal com musical.

Sergi Santamaría Borja Sarrió

26



El conservatori de Carcaixent compta amb dues formacions orquestrals de corda: una d’ensenyances

elementals (1r, 2n i 3r curs) i l’altra, anomenada “Jove Orquestra”, que integra a aquells alumnes que cursen les ensenyances professionals i els alumnes de 4t d’ensenyances elementals.

Les dues orquestres segueixen des de ja fa alguns anys la batuta del director Lluis Roig, que ha aconseguit potenciar al màxim les destreses musicals dels seus alumnes i entre d’altres ha arribat a montar prestigiosos concerts per a solistes (“Kol Nidrei”-M.Bruch, “Romanza per a violí”-L.Beethoven, “Concert per a viola i orquestra”-Telemann, “Concert per a 2 violins”-Vivaldi...) i compromeses obres orquestrals (“Pere i el llop”- Prokófiev, “Simfonia del joguet”- L.Mozart...), així com l’estrena d’obres noves (“El violí Fermí” - J.Costa i Isabel Bellver). Lluís Roig ha aconseguit combinar l’humor amb el treball, i tot i que en cada assaig amb ell pot ocórrer de tot, ha creat una atmosfera agradable que incita al músic a estar atent amb el que fa. D’aquesta forma, amb frases com “mon pare era fuster i serrava menys que vosaltres” o “va que se’m gela l’arròs” o amb el seu innovador verb “flufluflejar”, ajuda a fer comprendre a l’orquestra el que vol de forma amena. Recordar també la seua frase per a quan l’orquestra

no calla: després del crit necessari d’atenció, “recordeu que la música naix a partir del silenci”.

Des de ja fa molts anys, aquestes dues orquestres

han organitzat concerts i intercanvis arreu de la geografia espanyola i òbviament, aquest any no anava a ser diferent. L’orquestra d’elemental realitzà fa poc, a principis del mes de Març, un intercanvi amb l’orquestra elemental del conservatori d’Ontinyent, i baix la direcció dels directors Lluis Roig i Noelia Ferrando els xiquets oferiren 2 concerts, un a Ontinyent i un a Carcaixent. També l’orquestra elemental té previst dos concerts més, a Carcaixent i Algemesí en Juny, on es juntaran tots els alumnes de 1r, 2n i 3r d'ensenyances elementals del Conservatori Professional "Mestre Vert" de Carcaixent, els alumnes de violí de l'escola "Bressol de músics" i els alumnes de violí de l'escola "El Drac" de "El Vedat" de Torrent.

Quant a la

“Jove Orquestra”, aquest any preveu una llarga llista de concerts i obres que

montar. De moment, ja va fer el tradicional concert de Nadal, on va oferir al públic obres de Javier Caballero, J.Offenbach, W.A.Mozart i G.Mahler i on comptà amb la col·laboració d’alguns instrumentistes de vent del conservatori. I ara ja, sols queda la recta final, que s’espera plena de treball perquè en tan sols 2 mesos l’orquestra té previstos els següents concerts: 17 d'Abril a SAN CLEMENTE (Conca), 24 d'Abril a CÀRCER, 9 de Maig a l’auditori de PAIPORTA, 15 de Maig al PALAU DE LA MÚSICA de VÀLENCIA (serem l’orquestra convidada a l’anual Certamen de Bandes de la Diputació), 29 de Maig Intercanvi amb l'orquestra del Conservatori Professional de música de Cullera a CARCAIXENT, i EL 3 de Juny a CULLERA.

27



El programa previst per a aquestos concerts, fragmentat en cada concert, mai complet, serà el següent:

“Concert per dos Oboés Op. 9 nº 3” - T. Albinoni; “Concert per a dos violins BWV 1043” - J. S. Bach, “Sinfonia en fa nº 6 KV 43” - W.A. Mozart i “Davall del Cel Blau” - Juan Martínez Báguena.

Com es pot observar, la “Jove Orquestra” aquest any s’ha proposat interpretar diferents concerts per

a solistes, per als quals hem contat amb antics alumnes del conservatori que en cada assaig estan donant el millor d’ells i deixant bocabadats als components de l’orquestra amb el seu virtuosisme.

El concert per dos oboés serà interpretat per En José Juan Ortega Jose, Professor d’oboè del Conservatori Professional de Conca, i Na Mª Angeles López Fogués, Professora d’oboè del Conservatori Professional nº 2 de València, sent els dos exalumnes del centre del mestre D. Aurelio Olivares. El concert per a dos violins de J.S.Bach serà interpretat per Na Patricia Genís Yago (exprofessora de violí del centre, i actualment Professora de Violí del Conservatori Professional nº 2 de València) i Na Violeta Rossell Marin (Premi fi de grau d'ensenyances professionals del Conservatori Professional "Mestre Vert" de Carcaixent en l'especialitat de violí, i que en estos moments cursa estudis superiors en el Conservatori Superior de Música “Joaquin Rodrigo” deValència).

Concert de Nadal de l’Orquestra de Corda d’ensenyances professionals 19-12-09

28



Concert de l’Orquestra de Corda d’ensenyances elementals 4-3-10

Ibles Olcina

29



Uno de los monumentos más emblemáticos e importantes de la ciudad de Valencia es El Palau de les

Arts Reina Sofía. Sus diferentes salas acogen gran variedad de óperas y otros eventos entorno a una filosofía de música y arte.

El Palau de les Arts comienza su andadura en el 2007 y a pesar de ser el año de su investidura no deja indiferente a nadie, pues su programación rica y variada sitúan al Palau de les Arts entre los mejores teatros de la ópera Europeos. Esto se ha mantenido en las siguientes temporadas, ofreciendo un variado repertorio tanto en ópera (Sala Principal y Teatro Martin y Soler) como en conciertos y demás actuaciones que ofrece el Palau llevando a cabo una gran labor educativa, puesto que oferta una serie de óperas y conciertos didácticos adaptados a un público que demanda otro punto de vista de la música clásica.

Debido a la gran aceptación que ha tenido el programa didáctico, éste sigue vigente y en constante evolución. Los espectáculos que ha ofrecido el Departamento Didáctico han estado dirigidos a diferentes públicos y edades.

Hemos encontrado por ejemplo actividades aptas para público familiar y escolar (Educación Infantil, Primaria y E.S.O.) muy interesantes. La que mejor recepción tuvo fue la proyección sobre la pantalla del Auditori del cortometraje de animación Pedro y el Lobo de la cineasta Suzy Templeton. Una de las atracciones principales de esta actividad fue la interpretación sincronizada y en directo de la obra homónima de Prokofiev por l’ Orquestra de la Comunitat Valenciana, que gracias a su gran acogida se ha seleccionado para la temporada actual.

Para público formado, fundamentalmente por estudiantes, se han seleccionado otros espectáculos de gran interés. Algunas obras musicales puestas en escena durante la tercera temporada operística han sido asimismo ofrecidas a alumnos de ESO, Bachillerato y Universidad. Los centros educativos pudieron asistir gratuitamente (tramitando una solicitud al Departamento Didáctico) a la ópera del compositor valenciano del siglo XVIII Vicente Martín y Soler “L´Arbore di Diana” en el Teatre Martín y Soler y a la zarzuela del compositor alicantino Ruperto Chapí “El rey que rabió”.

Otras actividades escénicas ofrecidas a los estudiantes fueron las “Lecturas Dramatizadas” que se han llevado a cabo en el Aula Magistral de los textos o libretos de algunas de las óperas escenificadas. Destacando “Cosí fan tutte”, libreto resumido del dramaturgo italiano Lorenzo da Ponte, colaborador de Mozart en la ópera homónima de ambos.

El Departamento Didáctico ha permitido también el acceso a algunos conciertos de cámara

pertenecientes al ciclo “Música en las Temáticas”, principalmente a los relacionados con los compositores Vicente Martín y Soler y Wolfgang Amadeus Mozart.

En la temporada actual (2009-2010) el Palau ha continuado la labor didáctica ofreciendo una gran variedad de óperas y actividades musicales adaptada a un tipo de público no especializado.

Un ejemplo claro ha sido la lectura dramatizada “Troya y Cartago”, contextualización de la ópera “Les Troyens” de Berlioz, (Aula Magistral), donde los actores contaban la historia de la guerra de Troya y el romance entre Dido y Eneas, último superviviente de la guerra. Cabe destacar la fusión de ritmos raciales que acompañó a la lectura de la obra en todo momento. La sobriedad de los decorados y la escenografía no fue necesaria puesto que los actores nos situaron en el contexto de la obra.

Siguiendo con el programa didáctico la siguiente obra fue la ópera “La Scala di Seta” de Rossini. (Teatre Martin i Soler). Es una farsa cómica en un

Algunos cantantes y los alumnos de canto del Conservatori de Carcaixent en el backstage del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo tras la función didáctica de la ópera "Una cosa rara" de Martín y Soler.

30



acto de ópera de Gioacchino Rossini y libreto de Giuseppe Maria Foppa. Fue estrenada en Venecia, Italia en el Teatro San Moisè el 9 de mayo de 1812. La obertura se ha registrado con frecuencia y sigue figurando en el repertorio de los conciertos modernos.

Dormont es el maestro y guardián de la bella Julia, y él determina que se casará con Blansac. A pesar de su rechazo, el hecho es que Julia ya está casada con Blansac, el amigo de Dorvil, que cada noche ejerce sus derechos conyugales con Giulia subiendo y bajando por una escalera hecha de seda.

La peculiaridad de sus escenografías y decorado presidido por un espejo en el techo cuyo efecto óptico ayudaba a apreciar las subidas y bajadas de la ventana de la casa. Una puesta en escena vanguardista y actual creaba una atmosfera cercana al espectador.

La siguiente visita al Palau fue con motivo del Ensayo general de la ópera “Lucia di Lammermoor” de Donizetti (Sala Principal). Ésta ópera basada en la novela de Walter Scott y narra un hecho real que aconteció en las Tierras Bajas Escocesas en 1669. La historia narra la lucha entre dos familias, los Ashton y los Ravenswood. Cuando se inicia la ópera, los Ashton están en su apogeo y han tomado posesión del Castillo Ravenswood, la casa ancestral de sus rivales. Edgardo, master de los Ravenswood y último sobreviviente de su familia, ha sido obligado a vivir en una torre solitaria en el mar, conocida como Wolf's Crag. A pesar del buen momento que viven los Ashton, se han visto amenazados por los cambios políticos y religiosos. Enrico Ashton espera ganar la protección del influyente Arturo, casándolo con su hermana Lucia.

La escena capital de la ópera es la de la locura, en el tercer acto, que resume todas las escenas de locura típicas de las óperas bel cantistas amén de contener de las notas para soprano más altas del repertorio: dos mi bemol sobreagudos (una nota aún más alta la encontramos en la ópera de Mozart, La flauta mágica: un fa sobreagudo; y más aguda aún, en un aria para concierto, también de Mozart, Popoli di Tesaglia, donde la soprano alcanza dos sol sobreagudos, la nota más aguda dentro del repertorio clásico).

Una de las visitas más divertidas fue a la función didáctica de la ópera “Una cosa rara: bellezza e onestà” de Vicente Martín y Soler (Teatre Martín y Soler). Es una ópera del género dramma giocoso, en dos actos, con música de Vicente Martín Soler según un libreto de Lorenzo da Ponte, basado a su vez en La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara. Se estrenó en el Burgtheater de Viena el 17 de noviembre de 1786 y constituyó un éxito clamoroso, hasta el extremo de que un tema de la obra fue recogido por Mozart en el último acto de Don Giovanni (1787).

Se trata de una típica comedia de enredos amorosos y celos, en la que finalmente se impone la fidelidad de la protagonista ("o sea, belleza y honestidad", una cualidad rara, como bien reza el subtítulo de la obra), y dejando bien claro que los ricos y poderosos pueden hacer lo que quieran sin que nadie pueda decirles si hacen bien o mal.

La diferenciación de clases queda también establecida desde un principio con la indumentaria: utilización de telas plásticas acharoladas y de colores chillones para los plebeyos, y trajes con telas de calidad y diseño elegante para la nobleza.

En una obra con mucho equilibrio entre todos los personajes, ha destacado la notable intervención de la soprano Ofelia Sala (como reina Isabel) y del tenor Joel Prieto (el príncipe Juan), que encabezaban un elenco en el que intervenían hasta cuatro alumnos del Centro de Perfeccionamiento Plácido Domingo, con sede en el Palau de les Arts.

Francisco Negrín, como director de escena, ha

actualizado el argumento y ha trasladado la trama desde la sierra Morena que indica el libreto a un escenario moderno que, con tres niveles de acción, oscila entre un jardín y el "green" de un campo de golf.

El nivel inferior, además de servir de escondite en determinadas situaciones, se transforma en otros momentos en un aposento real con aires de camarote de yate y en el que no falta el periscopio para otear lo que ocurre en la parte superior. Como recursos cómicos, la cacería, el deporte por excelencia de la nobleza en el siglo XVIII, se convierte aquí en una batalla con unas aparentes

Decorado de la ópera “Una cosa rara” Martín y Soler

31



pistolas de láser (que en realidad descargan agua en vez de energía letal), mientras que la reina Isabel (la Católica) no duda en utilizar el yoga como método de concentración, sin olvidar el uso de microcámaras para captar detalles psicológicos de los personajes. A falta de una acción dramática sostenida, el interés se mantiene con unos personajes a los que se les hace interpretar con verosimilitud y agilidad.

Como punto y final a esta temporada didáctica acudimos al ensayo general de la ópera “La novia

vendida” de Smetana. (Sala Principal). Prodaná nevěsta (La novia vendida) es la segunda de las ocho óperas compuestas por Bedřich Smetana. Es una comedia de la que existen cuatro versiones de la ópera. La versión original (1863–66) está dividida en dos actos, igual que la segunda versión (1869); la tercera (1869) y cuarta versión (1863–66) están divididas en cuatro actos. El estreno de la versión final se realizó en el Teatro Provisional de Praga, el 25 de septiembre de 1870.

La novia vendida fue producida en Viena en 1892, con un considerable éxito de público, y se convirtió en la única ópera de Smetana que desde entonces ha permanecido en el repertorio fuera de la República Checa, su tierra natal. En España se estrenó en 1924, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La obra comienza en un pueblo checo a mediados del siglo XIX. En una plaza, junto a la posada, los aldeanos celebran las fiestas patronales y brindan con alegría por el amor y la buena vida. La joven y bella Marenka conversa con su novio Jeník. Está preocupada porque sus padres, Krušina y Ludmila, planean casarla, contra su voluntad, con Vašek, el hijo del adinerado granjero Mícha. Jeník resta importancia a ese compromiso, lo que la indigna.

Cabe destacar la obertura de fresca y dilatada musicalidad que nos introduce, con un trino de los vientos dulces a un coro inicial precioso, que habla sobre las costumbres del himeneo popular checo.

En definitiva, la temporada 2009–2010 ha continuado in crecendo tanto en variedad como en claridad.

La excelente puesta en escena, elenco artístico y delicada selección de obras no ha dejado indiferente ni a profesionales ni a aficionados de este género musical, la ópera.

Cabe destacar el buen hacer de nuestros profesores en especial de Conxa Ruiz que no ha escatimado

esfuerzos para transmitirnos la pasión con la que ella vive la música, contribuyendo además, a fortalecer las relaciones entre todos sus alumnos.

Amparo Carrasco Beatríz Castillo Elias Guarinos María Martínez

Profesoras y alumnos del Departamento de Canto del Conservatori Mestre Vert

32



Entre les activitats organitzades pel Departament de

Composició, per al curs 09–10, destaca, per la seva singularitat, la master-class de música electroacústica i el concert de improvisació electrónica en viu, que tingué lloc, al Saló dÁctes del nostre centre, a càrrec de Josep Lluís Galiana i Gregori Jiménez, el passat 27 de gener. Varen presentar, a més a més, el seu disc Inside, on hi trobem, un recull de peces amb producción sonora per mitjans electroacústics. La master-class –recorregut al llarg de la historia i el naixement de la música amb mitjans electrònics, i distins tipus de pràctiques- va interesar molt a láuditori, i fins i tot va propiciar debats a les classes, al voltant del carácter dáquesta música i de la seva presència en els programes de música contemporània. Els alumnes pogueren plantejar qüestions relacionades amb la master-class i va constituir una activitat molt positiva tant per a tots aquells que pogueren gaudir-la, com per aquells altres, que consideraven que es tractava dúna música massa arriscada.

Sempre a la busca de noves mixtures sonores, Galiana /Jiménez exploren des de fa alguns anys l'electrònica en temps real en combinació amb altres instruments acústics. El resultat és una música en gran manera aleatòria, única i molt arriscada, on la improvisació i la interactivitat amb l'oient juguen un paper fonamental, mentre les idees fluïxen amb gran naturalitat i autenticitat. Estèticament, les creacions sonores de Galiana/Jiménez beuen de moltes fonts, arreplegant diverses influències de la música contemporània: de l'electroacústica al jazz (Oxam, Speedblues o Wet dreams); del ruidismo a la música ètnica (Noisy o Tenetehára); del minimalisme a la free improvised music (Batecs, Díptic o Nature)

33



El saxofonista Josep Lluís Galiana i Gregorio Jiménez (live electronics

and sound processing) són dos creadors sonors d’àmplia i consolidada trajectòria en els camps de l’experimentació i la improvisació. Dos artistes imprescindibles de l’actual panorama sonor espanyol que, recientment han publicat el seu CD, Inside, on reflectixen el treball que venen realitzant en el terreny de la improvisació lliure electroacústica.

Editat i produït per Artics Produccions, Inside recull una sèrie de vuit improvisacions gravades, barrejades i masteritzades per Gregorio Jiménez al

seu estudi de València tot al llarg del 2008.

Josep Lluís Galiana saxofonista, improvisador i compositor

Professor Superior de Saxofó pel Conservatori

Superior de Música de València, Josep Lluís Galiana Gallach ha participat i estrenat obra en importants festivals internacionals i sales de concert com ara el VI Festival Internacional de Música Carmelo Bernaola ‘09 (Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo Atrium, Vitoria-Gasteiz); Punto de Encuentro Canarias 2009 (Auditorio de Tenerife); Centro Cultural España-Córdoba (Argentina); Fundació Miró (Barcelona); Fylkingen-Stockholm i Gävle Theatre (Suècia); el Synthèse 2008, 38th International Festival of Electronic Music and Creation of Bourges (França); I Festival Internacional Aielo-Música a la Tardor, AMaT (València), rebent l’encàrrec d’una composició per a piano per part de l’Institut Valencià de la Música-Generalitat Valenciana en 2008; 15º Audio Art 2007 Festival Krakow (Polònia); XIV, XV i XVI Festival Internacional de Música Electroacústica Punto de Encuentro 2007, 2008 i 2009 (AMEE); XI Festival Internacional de Música Electroacústica Primavera en L’Havana 2006 (Cuba)…

En el terreny de la música contemporània, la improvisació i la creació electroacústica, Josep Lluís

Galiana és fundador de diverses formacions com ara Mediterranean Electroacoustic Quartet, D’ArS Ensemble, l’Ensemble Impromptu, Bòlit Jazz Grup, Sound Toollers Electroacustic Music Band i SET.UP.SO. Ha actuat i gravat amb músics de relleu internacional com ara Agustí Fernández, Gregorio Jiménez, Ramón López, José Manuel Berenguer, Jorge Gavaldá…

Des del 2006, Josep Lluís Galiana és secretari de l’Asociación de Música Electroacústica de España

(AMEE). En el camp de la docència, Josep Lluís Galiana ha estat de professor d’Orquestra i Cor al Conservatori

Superior de Música de Castelló, on va fundar i va dirigir la Big Band de Jazz del mateix centre, i professor de Història i Estètica de la Música en els Conservatoris Professionals de Música de València i Cullera, a més a més d’impartir nombrosos cursos i tallers al voltant de la improvisació en Argentina, Grècia, Suècia i Espanya.

34



Gregorio Jiménez (live electronics and sound processing) Va realitzar els seus estudis en el Conservatori Superior de Música de València obtenint les titulacions

de Solfeig i Teoria de la Música, Piano i Composició. A nivell docent va exercir la seua activitat en Conservatoris dependents del Ministeri d'Educació i

Ciència fins a l'any 1990 en el que va aconseguir la càtedra d'harmonia per mitjà de concurs oposició, estant destinat fins a l'any 1994 en el Conservatori Superior de Música “Oscar Esplá” d'Alacant i des del curs 94-95 pertany ininterrompudament al claustre de professors del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, del que ha sigut, secretari, cap d'estudis i director.

Fundador i director de LLIJA (Laboratori d'electroacústica) des de la seua creació en 1995. Arran de la

implantació del currículum de Grau Superior LOGSE impartix des del curs 2002 les assignatures d'Informàtica Musical i de Composició Electroacústica. Des d'octubre del 2006 és president de l'AMEE i director del Festival Internacional Punt de Trobada. Al juny del 2008 ha sigut anomenat conseller de la CIME (Confederació Internacional de Música Electroacústica).

35



Intercanvi amb els alumnes del Conservatori d'Ontinyent

El dies 10 i 11 de març van tindre l'oportunitat de realitzar un intercanvi de grups de cambra, dintre de

l'especialitat de metall, entre els alumnes del Conservatori de Carcaixent i d'Ontinyent. És una activitat, de vegades, difícil de dur a terme per les dificultats horaries i diferents problemes de

disponibilitat dels alumnes, però tots feren un esforç extra per a que és realitzara de la millor manera possible.

Com tots poguérem escoltar, el nivell dels grups de metall va ser molt alt i sobre tot van deixar

constància del nivell tècnic i interpretatiu que, tant els alumnes de Carcaixent com els d'Ontinyent, tenen que adquirir per a tocar les diferents peçes que dins de l'assignatura de Música de Cambra és necessari conéixer i interpretar.

El repertori que és va interpretar girava al voltant de peçes molt popular, com per exemple “La Pantera

Rosa,” d'Henry Mancini o “El Medley,” de John Williams, i de menys popular però molt formatives dins de la història de la música com les peçes originals per als diferents grups de metall que van tindre l'oportunitat d'escoltar.

L'experiència per als

professors del nostre Conservatori que prepararem els grups, Vicent Oliver i Joaquim Cardona, va ser molt positiva, comprovant que els esforços donen uns bons resultats: els alumnes intercanvien i interpreten en altres grups adquirint experiències per a la seua formació musical.

Alumnes del Conservatori d’Ontinyent

36



El nostre desitg, ja que estes experiències han estat tant positives, és que l'any que ve tornen a fer-se.

Per finalitzar, un

agraïment molt gran al Conservatòri Professional d'Ontinyent, del qual quasi hem trobe com part d'ell degut al temps que vaig estar treballant en este centre, i sobre tot al magnífic equip de professionals de la música, i sobre tot amics, que vaig trobar en el centre, i especialment a Vicent Llopis Gimeno, professor de trompa i música de cambra.

Vicent Oliver

Departament Cambra-Vent-Metall Conservatori de Carcaixent

Desde el Departament de Vent-Metall del Conservatori d’Ontinyent, dir-vos que van ser dos vesprades en les que els alumnes demostraren, davant un auditori diferent al que solen fer les audicions, tot alló treballat l'aula. L'experiència d'aquestos esdeveniments ens serveix a tots de motivació per a poder afrontar d'una manera més profitosa les nostres classes per a poder-ho tocar davant el públic. Agraïr la meravellosa acollida que tinguerem per part dels nostres colegues del Conservatori de Carcaixent, en particular a Vicent Oliver per tota l'atenció cap a nosaltres i especialment per el bon nivell dels alumnes a les audicions.

Departament Vent-Metall Conservatori d’Ontinyent

Alumnes del Conservatori de Carcaixent

37



AUDICIÓ DE ALUMNES DE TROMPA DEL CONSERVATORI “JOAQUIN RODRIGO” DE VALÉNCIA

Des de fa dos cursos el Departament de vent-metall del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent realitza una activitat pedagògica junt amb el Conservatori Superior de Música “Joaquin Rodrigo” de València, consistent en una audició d'alumnes de trompa del dit Conservatori amb la finalitat de projectar les perspectives musicals del grau superior. Els alumnes que vénen participant han sigut, majorment, alumnes del nostre Conservatori pel que apreciem el nivell musical que van adquirint.

Amb esta finalitat, el passat 29 d'abril es va realitzar l'audició que va comptar amb la participació de dos estudiants, Teresa Reig Sanz i Alfredo Fenollosa Benavent, ambdós alumnes del catedràtic de trompa, D. Miguel Torres Castellano.

El programa triat va ser el següent: Tema i

Variacions de A. Rossini, que va interpretar Teresa Reig; Concerto in BbM for horn and orquestra op. 21 de R. Glière, que va interpretar Alfredo Fenollosa i un excel·lent final en què ambdós van interpretar Eight Baroque Duets (núm. 1, 2, 4) de Telemann &Haendel i Zwölf Waldhornduette (núm. 1, 2, 7)

Teresa està cursant 2n de Grau Superior. Ha realitzat cursos de perfeccionament i ha participat al Congrés Internacional de Trompes de 2004. Actualment es membre de l a Lira Castellonense, Orquestras Simfònica de la Ribera, Jove Orquestra femenina de la C.Valencia i de la O.J.I.P.C. (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans)

Alfredo cursa 3r de Grau Superior. Pertany a les joves orquestres de la J.O.G.V (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana), 0.J.I.P.C.(Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans), J.O.S.C.(Jove Orquestra Simfònica de Castelló), i com a trompa solista en la O.F.U.V(Orquestra Filarmónica de la Universitat de Valéncia) i Membre del quintet de cambra “Piú Forte”.

38



Els dies 13 i 14 d’abril de 2010 es va realitzar un curs de música de cambra dirigit pels professors

Eugenia Moliner i Denis Azabagic, components de Cavatina Duo, un dels duets més impressionants de flauta i guitarra que hi ha actualment. Aquest duet va estar llençat a la fama des que triomfaren en el concurs “Joves solistes” (Rotterdam 1996, Holanda), les seves actuacions plenes d’energia i també l’originalitat en els programes que ofereixen han captivat audiències a través de festivals de música a Europa, als Estats Units i Àsia.

Cavatina Duo està format per Eugenia Moliner, flautista de renom aclamada per revistes especialitzades i premsa internacional per la seua virtuositat excepcional plena d’elegància i per Denis Azabagic, qui forma part de l’elit de guitarristes actuals i que és reconegut pel seu so envellutat i la seua virtuositat tècnica. Els alumnes durant el curs hem estat preparant amb molta il·lusió repertori de cambra per a aquest curs. Durant aquests dies vam interpretar per a Eugenia i Denis les nostres obres i ells ens donaven la seua opinió referent a la interpretació i ens oferien algunes idees diferents per a millorar. També, com no pot ser d’altra manera, Eugenia ens donava bons consells per a millorar en l’estudi de la tècnica de flauta. El segon dia i com que Eugenia Moliner és una gran professional de la flauta, ens va donar una màster class, on ens va parlar més concretament de com estudiar flauta i tot el que envolta a la tècnica. Finalment, i per concloure les dos vesprades que va durar el curs, Cavatina Duo va oferir un gran concert al conservatori, on vam gaudir i apreciar com posar en pràctica els coneixements rebuts.

Itziar Grau Tomàs

39



Cavatina dúo en Mestre Vert

Tenen una personalitat devastadora i, destaquen pel seu estil, aplom tècnic i sofisticació, encara que no fa falta conèixer-los molt per intuir la seva màgia, ja que, salta a la vista. Han participat en nombrosos festivals de música de camera: Festival d'Aix-en-Provence a França, Festival d'Eem & Veem a Gröningen, Holanda; Festival Internacional de guitarra a Frechen, Alemanya i joves Músics de "De Dolen" a Rotterdam, Holanda. Aquests dies d'abril, el conservatori Mestre Vert de Carcaixent ha tingut la gran sort de poder acollir-los, perquè puguin explicar-nos als alumnes com podem fer perquè la nostra música sigui tan seductora com la seva. Estem parlant de Cavatina dúo, un grup integrat per Eugenia Moliner com a flauta i Denis Azabagic com guitarra, als quals m'agradaria agrair-los haver-me permès el privilegi de concedir-me aquesta entrevista. Començarem.

Com vos coneguéreu, i, com foren els vostres començaments com a dúo? D: A Holanda, en el 91, per aquell temps va començar la guerra a l'antiga Iugoslàvia i els meus pares em van aconsellar que me n’anés amb ma tia a Holanda per que no m'agafés el servei militar, i, quan vaig anar al conservatori a estudiar vaig conèixer a Eugenia, que estava allí estudiant perquè l’havien aconsellat. E: Primer ens vam enamorar i després va anar aplegant lo demés, perquè, quan el vaig conèixer ell tocava des molt menut i, moltes hores al dia, havia guanyat un fum de concursos i, jo no tenia ni idea ni de què estudiar, vaig aplegar a Holanda i ell va ser... tot. Ell em preguntava quan de temps havia estudiat, li responia: 4 hores, i ell em contestava: doncs estudia 4 més i després parlem, per ell toque com toque avui. En realitat, lo del dúo no va ser una cosa planejada, va ser casi sense pensar, un dia les coses venen, comences a preparar-ho tot, tens un repertori i... mai m’haguera imaginat duent la vida que duc. Per què escollireu residir en EEUU i, en particular, en Chicago? E: Tot començà quan, al 94 convidaren a Denis a tocar en una universitat d’EEUU i, quan 3 anys més tard acabarem la carrera, ell em digué: “i per què no provem? Que no ens ho tinguen que contar, no?” i, bé, als dos ens agrada molt viatjar, l’aventura, però, no coneixíem a ningú als EEUU. Per una altra part, Holanda ens pareixia un lloc molt bonic, molt xulo, però, no ens agradava gens el clima, era molt trist. Escollirem Chicago perquè es una ciutat molt rica culturalment, no hi havia un nucli de guitarres (encara que flautes un fum) no es tan estressant com Nova York ni està tan lluny com San Francisco o Los Ángeles... Les coses anaren bé, i Denis va guanyar un concurs, a l’any començarem com a dúo, ara, gravem per a una casa discogràfica molt bona, donem clase a la mateixa universirtat (Roosevelt University) i, estem molt a gust. Què cregueu que és important, saber sobre les diferències entre tocar com a solista o en grup?

D: Algunes coses són diferents però moltes són les mateixes. Es cal saber-se la partitura, tindre en compte el ritme, i, tal vegada, quan toques en grup tens que estar més preparat avanç de començar a assajar amb l’altra persona. En quant a sonoritat, hi ha vegades que toquem en llocs en els que l’acústica no es molt bona, i et tens que acoplar. No es bo preocupar-se i cansar-se físicament treballant massa, sinó, tocar d’una forma relaxada. Altra cosa es que, quan toques amb una altra persona també t’enriqueixes, jo he hagut de traure més sonoritat, sonoritat que ara també tinc quan toque sol. Ens podríeu donar algun consell per a l’equilibri als grups de cambra? I per al nerviosisme o la vergonya?

E: No es el mateix com Denis t’ha dit quan ell ix sol, està molt més esposat i l’afinació importa però no se nota tant com quan toques amb un altre instrument, que es nota molt més. Quan toques amb un dúo com nosaltres toquem és extremadament exposat també perquè som ell i jo no hi ha res mes. Nosaltres intentem equilibrar dinàmicament, a més, tinc molta sort de tocar amb Denis perquè te un só molt gran. També depèn de la acústica de la sala... En quant als nervis, tothom fa errades, si vols perfecció, agafa un CD.

40



D: Això es cosa de molts anys, de dominar l’instrument, d’estudiar, tindre una base per a no tindre que pensar en nervis i coses així. El que també crec que ajuda molt es pensar en la música, què una obra es per a tu i en quins llocs et situa, però, també hi ha que saber que posar-se nerviós és normal, i, quan ho facis, tens que pensar en les coses positives (a la meua mestra li ha agradat, la he tocat varies vegades i m’ha eixit bé...) Eugenia, per què has escollit tocar amb una flauta d’or i no amb una de fusta?

E: Perquè, fa uns anys vaig estar provant-les i no en vaig trobar ninguna amb la flexibilitat que té la meua, en la meua puc fer coses sense pensar que en les de fusta no podia, però, qui sap? Tal vegada trobe alguna que m’agrade i em canvie. Si tinguéreu que començar la vostra carrera, quines coses canviaríeu i quines deixaríeu igual?

D: Mai pense en això, el que està fet està fet, no hi ha dos possibilitats per a la vida. Prefereixo centrar-me al present, perquè, cada volta et fas més major i tens més distraccions, més obligacions i, menys temps. Tal vegada, si haguera tingut que tocar un altre instrument hauria sigut el violí, m’agrada molt. E: Començar una miqueta avanç, ja que ho vaig fer als 14 anys, quasi 15. Apart d’això, res. Es dur començar amb eixa edat perquè es nota prou la diferència d’edat, però, mes tard ja no ho notes. Què opineu sobre la AFE?

E: L’Associació de Flautistes Espanyols? Em sembla fenomenal, a Espanya i, en particular als flautistes els feia molta falta. Es bo saber què es toca, qui toca què, poder sentir alguns flautistes importants, que et puguin sentir... A més, coneguem a Manuel Guerrero i, ens sembla un treball molt positiu per a tots. Quin consell ens donaríeu als estudiants de flauta espanyols?

D: Estudia, estudia, estudia, estudia, estudia, em, estudia. Treballa dur, aprèn-te el que tinguis que saber i donaràs bons resultats. El 90% es estudiar-s’ho i saber-s’ho, després, l’altre 10% ja es de nervis i demés. Tens que estudiar amb paciència, disfrute i ganes. E: Fes-li cas als mestres, però treballa i, sacrifica. No hi ha cap flautista que estigui tocant i li vagi bé que no mai s’hagi sacrificat, cap. A més, els mestres poden guiar-te, res més. Tens que saber el que vols i enfocarte.

Isabel Cantó Herrera, 3r curs d’Ensenyances Professionals de flauta

41



Violeta Rosell. Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Violí

El premi extraordinari és com un reconeixement de

tot el Grau Mitjà. Estic molt contenta d’haver aconseguit el Premi

Extraordinari. La veritat es que han sigut 10 anys en el Conservatori i m’alegre moltíssim d’haver-ho acabat satisfactòriament. Anima molt el fet de que et reconeguen tot el treball dedicat.

Han hagut molts professors que m’han ajudat, ensenyat i apoyat per a seguir avant amb el violí, per a fer un bon treball, i per a decidir-me per a el que volia dedicar-me. Entre aquests professors estan: Patrícia Genís, Lluís Roig, Noelia González, Javier Costa i Mª Nieves Perpiña. Però la professora que més m’ha ensenyat i més m’ha influenciat ha sigut Patricia Genís, encara que només he treballat amb ella dos anys.

Gràcies a tots ells i a l’esforç diari pots aconseguir tots els objectius que et proposes, com dedicar-se al que t’agrada.

Actualment seguisc dedicant-me a la música. Bé, i per a finalitzar, jo anime a tot aquell que té

il·lusió per la música a que seguisca amb ella, ja que val la pena i a més és molt bonica.

Violeta

42



Enric Enguix

Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Clarinet

En esta oportunitat que m'ha donat el Conservatori

per a escriure unes paraules sobre el premi extraordinari, que vaig rebre a principis d'este curs 2009/2010, en primer lloc, m'agradaria donar les gràcies al meu mestre de clarinet, Salvador Navarro, que tant m'ha ajudat durant aquestos anys com a mestre i com a amic, si d'esta manera hem permet referir-me a ell. M'ha donat oportunitats que espere haver sabut aprofitar, oportunitats que avui en dia agraïsc molt. És ell, junt als meus pares, qui més m'ha ajudat a continuar endavant tot este temps.

També vull donar les gràcies a Javier Costa, que ha

sabut preparar-nos per a “eixir al món” i convertir-nos, com sol dir ell, en “petits barrufets” amb un títol de grau professional de música. Ens ha ensenyat a apreciar la feina dels compositors de totes les èpoques, bé foren clàssics o contemporanis. I he aprés a valorar-lo a ell mateix com a mestre i compositor, encara que això és fàcil, la música d'un gran professional l'aprecien tots d'una simple ullada.

Les gràcies també a Mª Nieves Perpiñá, com no, a

la que he de reconéixer-li el valor que li dóna a la història de la música. Li ho reconec ara, i no quan tant insistia en la importància que té la història per a un músic. Cada època, cada compositor tenen la seua màgia.

43



Dels tres, junt amb la resta de mestres que he tingut aquestos anys, he aprés que tot no són notes en

un pentagrama. Cada nota, cada frase en música té el seu estil, el seu lloc, la seua importància, el seu interés, té vida pròpia, i és per això que hem d'apendre el màxim possible de cadascun d'ells, per a arribar algun dia a ser, almenys com aquells de qui aprenem.

Este premi significa molt per a mi com a alumne; no és un premi que s'obté pel que has fet un dia, una setmana o un curs, és un premi als 6 anys que he estudiat al conservatori, és més, és un premi als 10 anys que porte aprenent música, des dels meus inicis en la Lira Carcaixentina.

És un esforç, cada vegada més gran, que té moltes vegades mala recompensa, però que d'altres en

canvi et fan il·lusionar-te i continuar endavant. El camí no acaba ací, este premi és un al·licient més, però este és un camí sense fi; com en una cursa, quant més llarg és el recorregut, menys corredors arriben al final. Tots els esforços i sacrificis tenen a la llarga un premi, però hi ha un que s'ha d'intentar guanyar cada dia, la satisfacció pròpia per fer música i disfrutar d'ella.

Enric

Marcos Badal Menció d’Honor d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de Trompa

El premi extraordinari que es va

celebrar a principis d’aquest curs 2009/10, va ser el punt i final a 5 anys d’esforç i sacrifici, 5 anys en els que he realitzat 6 cursos, gracies a la meua mestra Encarna Grau que hem va animar any a any a seguir avant inclús a fer 2 cursos a la volta. Qué havera sigut una classe de trompa sense aquelles converses entre Encarna i jo! Aquesta mestra m’ha ensenyat moltes coses, les quals m’han ajudat molt i més que ho faràn!

Una mestra a la qual vull nomenar,

encara que sols m’ha donat classe un any, és Mª Nieves Perpiñà, que sempre ens donava aquelles classes a voltes “aburrides”, però molt currades per a ensenyar-nos tot sobre la història de la música, ja que és necessari per a un músic tindre cultura musical.

El món de la música és difícil, però hi ha mestres a aquest Conservatori que ens han ajudat a superar aquestes dificultats i a millorar com a persones i com a músics i ens han donat la oportunitat de accedir a estudis superiors amb garanties. Gràcies a mestres del Conservatori com Vicent Oliver, Lluís Roig o Javier Costa perquè ens han ensenyat tantes coses, inclús hem passat bones estones junts.

Aquesta menció honorífica és per a mi un orgull, ja que no tota la gent pot optar a aquest premi, però açò és sols el principi,espere,d’una llarga carrera musical.

Per a finalitzar dir que s’ha acabat el meu cicle ací, i el del meu germà Dani. Donar l’enhorabona a tots els meus companys que han acabat enguany els estudis Professional i als

altres donar-vos ànims per a que el finalitzeu el millor possible. Marcos

Zaida Ferrero i Marta Roig

44



H. Hoppin, Richard La música medieval Akal Música, Febrero 2000, 575 págs.

Texto recomendado a cualquier estudioso o interesado en la música medieval. Inicia su recorrido con la caída del Imperio Romano, hasta los prolegómenos del Renacimiento (principios del siglo XV). Se establece un itinerario exhaustivo de aquéllos aspectos más importantes de la música de la Edad Media: el Canto Gregoriano, la música de Oficio, la Misa Romana, los tropos y secuencias, los diferentes dramas litúrgicos, el nacimiento de la polifonía, la Escuela de Notre Dame: organum, conductus y motete, la canción monódica profana, la polifonía religiosa del siglo XIII, el Ars Nova en Francia, Guillaume de Machaut(la Misa de Notre Dame), el Ars Nova Italiano y la transición al Renacimiento. Emilio Casares en el prólogo a la edición española indica: la obra de Hoppin, es sin

duda, la más actualizada, la que ha tenido en cuenta las más modernas contribuciones de la musicología a los arduos problemas de la música medieval, como son la transcripción, la rítmica, los embellecimientos etc… y sobre todo, las últimas aportaciones en torno a muchos de los mismos misterios que encierra la música medieval.

Ramada, Manel Atlas de percusión Rivera editores, Valencia 2000, 239 págs.

Como su nombre indica, este libro constituye un compendio de toda la información referente a los instrumentos de percusión, donde además establece su clasificación, su notación (en sus sistemas: en pentagrama, lineal, simbólica o pictográfica, combinada lineal-pictográfica, de teclado), los medios de producción sonora (baquetas, escobillas y vergas, varillas, mazos, martillos…). Posteriormente presenta un diccionario de los instrumentos de percusión, con una descripción detallada de cada instrumento, organizados alfabéticamente. Para acabar con el vocabulario de los instrumentos de percusión, donde se indican sus nombres en cinco idiomas (español, francés, italiano, inglés y alemán), además del

pictograma correspondiente. En resumen, se trata de de un libro interesantísimo, para todo estudiante de percusión y para

cualquier persona interesada en la materia. Además posee el valor añadido de estar redactado por Manel Ramada, catedrático de percusión del Conservatorio Superior Joaquín Rodrigo de Valencia. Su autor, en la introducción indica: Este libro pretende, en su limitado carácter, ofrecer un conocimiento y acercamiento al mundo de la percusión de forma clara y amena para el músico curioso, de forma técnico-instrumental para el profesional especializado y para satisfacer la búsqueda del compositor y del director de orquesta.

45



Lester, Joel Enfoques analíticos de la música del siglo XX Akal Música, 2005, 306 págs.

Texto que se centra en el análisis de la música del siglo XX, inicialmente realizando un repaso de cuestiones relaciones con la tonalidad funcional (intervalos, motivos, ritmo y metro, textura, timbre y forma musical). Posteriormente plantea una introducción al análisis desde la teoría de conjuntos (Set Theory), muy interesante para abordar principalmente la música atonal. Y finalmente atiende, con la aplicación de este mismo método de análisis, la música serial. El texto presenta multitud de ejemplos musicales y el contenido está distribuido en capítulos, al final de los cuales, el autor presenta un elenco de ejercicios para practicar las cuestiones teóricas tratadas.

Ya en las notas preliminares Lester indica que no hay un único modo correcto de analizar o de escuchar la música del siglo XX, como no lo ha

habido de ninguna música. La percepción de una obra de arte es una cuestión muy personal. En consecuencia, este libro no pretende enseñar la manera de escuchar la música del siglo XX. Más bien presenta algunos enfoques que pueden llevar a una escucha más informada, dando una idea de cómo se emplean los materiales musicales y de cómo se logran los efectos sónicos y expresivos.

De Andrés, Ramón Diccionario de Instrumentos Musicales Desde la Antigüedad hasta J.S.Bach Editorial Península, 2001, 540 págs.

Como su propio nombre indica se trata de un diccionario que recoge la historia

y la evolución de los instrumentos musicales desde la Antigüedad hasta el Barroco. Se ocupa también de los instrumentos folclóricos siendo interesante por su detallada descripción histórica.

La restitución de la música antigua que se viene realizando desde el último siglo ha hecho que se recuperen grandes maestros del pasado exhumando así los instrumentos musicales que, gracias a la tradición perviven en nuestras orquestas. Esta es la idea de este libro: dar a conocer los instrumentos “que fueron trascendentes para el devenir de la música y destinatarios de un colosal repertorio que está siendo descubierto por el gran público”

Fischerman, Diego Escritos sobre música Editorial Paidós diagonales, 2005, 211 págs.

Conjunto de artículos, que puede ser leído como un paseo personal y gozoso por los grandes momentos de la música occidental desde el siglo XIV hasta la actualidad, abarca reflexiones sobre la tradición culta y sobre los géneros populares. Con una prosa cuidada que conserva el entusiasmo del melómano y la agudeza del crítico, habla de Monteverdi y de Bjórk, de los paseos venecianos de Proust y de la ´´Eleanor Rigby´´ de los Beatles, de la familia Bach y de los primeros tangos en Buenos Aires. Guía incluso al lector más novel hacia un mundo fascinante en el que se combinan las personalidades geniales, los avatares históricos y las grandes revoluciones culturales, así como también aquellas curiosidades imperceptibles que sólo el experto puede conocer.

46



Todas las mañanas del mundo (Marin Marais)

Título original Tous les matins du monde Año 1991 Duración 115 min. País Francia Director Alain Corneau Guión Pascal Quignard & Alain Corneau (Novela: Pascal Quignard) Música Jordi Savall Fotografía Yves Angelo Rerarto Gérard Depardieu, Jean-Pierre Marielle, Anne Brochet, Caroline Sihol, Guillaume Depardieu, Michel Bouquet, Carole Richert Productora France 3 Cinéma / Le Studio Canal+ / Sétif Productions / Divali Films

Ganadora de 7 premios César, entre ellos los de mejor película, director y música / Musical. Drama /

Sinopsis: “Todas las Mañanas del Mundo” cuenta la vida de dos personajes reales, músicos franceses

del siglo XVII, que encarnan dos maneras posibles de transitar el espinoso camino del arte. Uno de ellos es el maestro de viola da gamba Sainte Colombe, un verdadero genio de su instrumento y de la composición, que desde la muerte de su esposa vive alejado del mundanal ruido y se encierra para tocar y componer en una cabaña de troncos, negándose insistentemente a acudir al llamado de la Corte, donde se lo requiere como músico estable. El otro es Marin Marais, un joven de grandes condiciones para la música, que persistentemente aboga por lograr ser aceptado como alumno de Sainte Colombe, aunque sus ideas se hallen en las antípodas de la filosofía de su maestro, Marin Marais concibe a la música como vehículo para triunfar y no vacila en buscar empeñosamente un ingreso a la corte, como forma de lograr ascenso social.

47



Hilary y Jackie (Jacqueline)

Título original: Hilary and Jackie Dirección: Anand Tucker País: El Reino Unido Año: 1998 Fecha de estreno: 12/03/1999 Duración: 121 min. Género: Drama, Biográfico, Música Calificación: No recomendada para menores de 13 años Reparto: Emily Watson, Rachel Griffiths, James Frain, David Morrissey, Charles Dance, Celia Imrie, Rupert Penry-Jones, Bill Paterson, Auriol Evans, Keeley Flanders Guión: Frank Cottrell Boyce Distribuidora: Manga Films Productora: Channel Four Films, The Oxford Film Company, British Screen Productions, Intermedia Films, Arts Council of England

Sinopsis: Jacqueline y Hilary du Pré (Emily Watson y Rachel Griffiths), dos hermanas

especialmente dotadas para la música, crecieron en la Inglaterra de los años cincuenta. Pero de forma progresiva, Jacqueline sufre una letal enfermedad que, sin embargo, no la impiden convertirse en un prodigio musical.

Mientras su hermana Hilary se casó y formó una familia, Jackie y su marido, el pianista y director de orquestra Daniel Barenboim (James Frain), viajaron actuando por todo el mundo, y a pesar de que fueron tratados como verdaderos ídolos musicales, Jackie empezó a envidiar la tranquila vida familiar de su hermana.

Patricia Albelda Rocio Uberos

Fede Such

48



(Les solucions als entreteniments musicals apareixeran en la pàgina web del Conservatori [email protected], durant la segona quinzena del mes de juny.)

Contesta

PREGUNTA

RESPOSTA

1. A qui van cridar en el segle XIX, "El Poeta del Piano"?

2. A quin músic i compositor van dir "El Rei de la Fuga"?

3. L'òpera "Aída" va ser representada en 1912, al peu de les piràmides d'Egipte.Qui és el seu autor?

4. Qui és l'autor de la sonata "Apasionata" per a piano?

5. Qui va compondre "El Trencanous"?

6. L'òpera "Turandot" acaba en la mitat del tercer acte.L’autor va morir abans d'acabar-la. Qui va ser este autor?

7. Compositor austríac, autor de la "Simfonia inacabada".

8. Compositor austríac, autor de l'òpera "La flauta màgica".

9. Compositor italià, (1792-1868), conegut per les seues òperes còmiques. Autor de "El Barber de Sevilla".

10.Quin grup va compondre el tema per a quartet de cordes Yesterday"?

Endevinalla 1 Endevinalla 2

Tchaikovski, Federico Chopin, Giuseppe Verdi, Gioacchino Antonio Rossini ,Giácomo Puccini, Juan Sebastián Bach, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Beatles, Wolfgang Amadeus Mozart.

Me rascan continuamentede forma muy placentera,mi voz es muy bien timbraday mi cuerpo de madera.

Cien amigos tengo, todos en una tabla, si yo no los toco, ellos no me hablan.

49



Sopa de lletres A veure si trobes 13 instruments de corda

S E A L I T B A N J O R M O N A Q R A Z E N I F A N I L O D N A M U T G A C A R L E D U N S A A L L O R I Ñ U V Ñ A T V L A S N R E R A M S R I I J C I T A R A E S I O R F E L M R I N A T O L A D G B A L A L A I K A A N U T O R T B A L E N Q U I L O E N T A D O A D U A L R B E S A J I R G S E I O R R O Q Z O S A G O T M I G N O M I T O R O E N S V I A R P A

I ara busca 11 compositors musicals

B E R W E S C H U B A R T C B H R E M E R Z A M O Z R T A O E C B R E W E M H O Z T S I L H E H B E E T H O V M O Z A R T P T O Y T E R H M U H S C R N M I H P N E G A T O N E G N N A W N O I D A C G H J V R E N G A W T E N Y N A S M Y B E M U H S E R N R A W G M N E R T N R O G B E V S H R T H R B T R A Z M O E B C O R S T A U T O H A Y D T R U H M B S A R G S K R O M M T Y H I M A D E B U S S Y S T R E V C P N W M H G T I N D Y A H L I S Z T M O R K Y L A H Y U S B B E D O W A G N S C H U M A N N O O T V

50



Endevina la resposta

La solució s'amaga entre les lletres que estan en majúscula

1. -Instrument de corda. Es utilitzat en tot el món, molt especialment en música popular

KTREDGOPUSJIAVRA

2. -Leopold Mozart va escriure la ‘Simfonia dels joguets’, encara que aquesta ha estat atribuida

durant mols anys a un altre compositor.

TRHSTDBETAYNMSC

3. -Instrument de vent. Se li ha dedicta una cançó, famosa en tot el món, de la qual la idea principal és la ‘pèrdua d’una nota’.

HFGRAMNCBNLINEST

4. -El saxo alt és més agut que el tenor. Però quin és més agut que l’alt?

DRSGOTNRMNAPPLO

5. -Cognom del compositor del qual la seua última simfonia és ‘Júpiter’ GHMSCOARTUNMZQ

6. -Les obres més llargues fins ara coneguts han sigut escrites per....

SHCWAUTRGNIGEST

7. -Les tres ‘B’ alemanes estan integrades per: Bach, Beethoven i ...

GTRBAOPNHJKMRTOMS

Endevinalla 3 Endevinalla 4

Rebeca Genís, Anna Blanco i Cristina Gallego

Tengo un sonido tan suave que ángeles tocan en mí; mis cuerdas acompañaron los salmos del rey David.

Soy bella, soy muy fuerte; cuando hablo todos me oyen y tengo un solo diente que muevo constantemente.

51



Ignacio Creus Edu March Tuba

JOHN SASS

Flauta

TIS

ENMANUEL PAHUD

Clarinete

SABINE MEYER

Hoy ha llegado el momento de parar tu rápido y repentino avance y considerar las implicaciones de tus acciones sobre los demás. Sin importar de si se trata de la banda, la orquesta o de tu grupo de cámara, tus interacciones individuales te proveerán de la mejor oportunidad para que hoy tengas éxito pero sólo si las trabajas en una base estrictamente igual. Sí, se trata de esas temidas palabras "trabajo en equipo" - pero por otro lado, algunas veces dos más dos dan cinco. Es el momento de la sinergia, de saber que trabajando juntos todos crecéis más deprisa que haciéndolo por separado. ¿Es ese un compromiso tan grande para hacer durante un solo día?

Combinaciones de distintos factores sirven hoy para tirar de ti en muchas direcciones diferentes. Está la separación entre lo estético, sutil y refinado por un lado en contra de lo práctico y material por el otro. Está el deseo de una obra más complicada pero también esta el conocimiento de tu propia capacidad que te frena. Y luego está la sensación de fortuna, una sensación que realmente puede hacerte sacar lo mejor de ti. Puedes aprovechar oportunidades... pero oportunidades, no correr riesgos. Y por una vez, la llave del éxito es tu propio optimismo. ¿Cómo de afortunado te sientes?.

Por un lado te encuentras en las clases con tus estudios prácticos y tus escalas con la intención de progresar, sin embargo también está el deseo de ser más creativo. ¿Qué sentido tiene hacer algo a no ser que te sientas bien respecto a lo que estás haciendo? Si pudieras infundir a tus ensayos un grado de creatividad e iniciativa, quién sabe lo que podría pasar - lo cierto es que no será nada malo….ni nada aburrido.

52



Saxofón

MARIE BERNADETTE CHARRIE

Trompeta

ARTURO SANDOVAL

Trombón

TAL

CHRISTIAN LINDBERG

Hoy es un buen día en casi todos los aspectos. Pero necesitas ser honrado sobre en qué lugar no han funcionado bien las cosas desde hace un tiempo. Hoy es un buen día para ser objetivo e imparcial respecto a las recientes situaciones y para verlas desde una perspectiva más impersonal. No es el momento para decisiones o acciones, todavía tiene que llover mucho más para eso, pero sí que es un día excelente para hacer inventario de lo que ha sucedido en los meses recientes y ponerse a estudiar en serio, ahora que ya se acaba el curso. Deja de sentirte presionado y descubrirás que todo funciona no sólo bien, sino muy bien. Disfruta.

(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Precisamente durante la semana pasada, se dieron las primeras señales de que se está desarrollando una nueva acción. Es como si estuvieras estirando por primera vez tus alas tanto como te es posible, en preparación para echar a volar - y sin duda hay un murmullo de anticipación ante la perspectiva. Sin embargo, el día de hoy es para hacer comprobaciones, asegurarse de que todo el metafórico software y hardware están funcionando correctamente y que todos los sistemas son aptos, están bien engrasados y flexionados y que estás listo para partir. Las próximas semanas no ofrecen un despegue repentino sino un imparable empuje hacia adelante cada vez mayor. Por ahora da fin a tus preparativos.

(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Estás en el extremo del balancín opuesto a donde está la acción en los cielos, así que va a ser fácil que te sientas desconcertado y un poco fuera de control. En lugar de levantar la mano y correr riesgos, utiliza este tiempo para anclar tus raíces y cimientos y arreglar lo básico ya que, si la base está segura, entonces el futuro puede anticiparse positivamente; en tanto que si las raíces son inestables, toda la cosa puede fallar. Los meses que vienen guardan las últimas trazas del paso de Saturno por Virgo, así que trabaja mucho, no tomes atajos y lo harás bien a la primera.

53



Trompa

HERMANN BAUMANN

Violonchelo

JACQUELINE DU PRE Percusión

PETER SADLO

Con la Luna junto a Saturno durante gran parte de hoy, es el momento de una perseverancia estructurada y excesiva. Y si eso parece aburrido, considera esto: no siempre puedes conseguir lo que te propones ni emocionarte. Algunas veces necesitas detenerte a consolidar. Hay días naturales para esto y hoy es uno de ellos. Si haces ahora un concienzudo chequeo de los sistemas, como resultado del mismo te sentirás más funcional, eficiente y eficaz hasta un grado que en el pasado no había sido así de claro. Sé que esto no es lo que quieres oír pero algunas veces la prudencia es la mejor parte de la valentía.

No te equivoques, es un buen día, un momento único en el que la fortuna parece sonreírte desde lo alto y todo debería funcionar bien, siempre que no te vuelvas ansioso y dejes de disfrutar con lo que tocas. La única pega que vas a sufrir hoy es la afinación de tu instrumento pero en seguida podrás arreglarlo con un poco de atención. Así que hoy sonríe a los demás, sé agradable con la gente: esto debería volver a ti por triplicado.

Te guste o no, hoy vas a verte lo que se dice expuesto al mundo exterior así que ¿por qué no volver esto a tu beneficio y hacer cosas que normalmente no harías? No obstante hay una condición. A causa de que vas a ser muy visible, es posible que tengas que restringir tu lado más falto de tacto y menos diplomático para así "encajar" mejor con aquellos instrumentos con los que estas tocando e intenta no taparlos, algunas veces ese sacrificio puede ser ir demasiado lejos. No eches las campanas al vuelo pero tampoco seas tímido. Sal ahí fuera pero sé consciente de tu efecto en los demás.

54



Contrabajo

THOMAS MARTI

Violín

ANNE SOPHIE MUTTER

Viola

NOBUKO IMAI

Aunque no hay duda de que eres consciente de la transformación a largo plazo y gran escala que está ocurriendo en segundo plano, es el día a día lo que debería estar ocupando más tu atención en estos momentos. No hay ningún reto nuevo pero en la energía que te rodea hay algo que dice que nada viene gratis. Si trabajas mucho ahora descubrirás que puedes trabajar más de lo habitual y disfrutarás con ello además de sacarle un sustancial beneficio. No te muevas, dale al callo y trabaja todo el tiempo en segundo plano.

Grandes señales de alivio, todos esos latosos planetas sin excepción se han marchado y te han dejado en paz. Y precisamente en los últimos días ha habido un notable descenso de los niveles de energía frenética y apremiante que te rodean. Puedes atreverte a volver a respirar y a reducir una o dos marchas y bajar un poco tus defensas. No viene nada nuevo que te vaya a suponer un reto. Aunque espero que en los próximos meses tus papeles en la orquesta se vuelvan más y más importantes. Pero en cuanto a hoy, relájate, siéntate y estudia a Vivaldi o otra obra que te haga sentir bien.

Bien, está pasando de todo ¿verdad? Todavía no vas a toda velocidad a pesar de lo que está pasando en tu vida. Lo mejor que puedes hacer es tratar de respirar y estudiar muy duro esos ejercicios de técnica para pasar esta mala racha, que te esta tocando y después, ya llegara esa obra que tanto tiempo llevas esperando tocar

55



CONCERT FI DE CURS 2009-10 Entrega de les orles als alumnes que finalitzen les ensenyances

professionals DISSABTE 19 DE JUNY A LES 19:30 H. AL CONSERVATORI MESTRE VERT

TRIO ABENDE

PROGRAMA

TRIO Op.83 Nº 5 MELODIA RUMANA MAX BRUCH (1838-1920)

TRIO Op.11 Para piano-violoncello y clarinete L.V.BEETHOVEN (1770-1827) I ALLEGRO CON BRIO II ADAGIO III ALLEGRETTO CON VARIAZIONI TRIO Op.114 Para piano-violoncello y clarinete J. BRAHMS (1883-1897) I ALLEGRO II ADAGIO III ANDANTINO GRAZIOSO IV ALLEGRO PIANO Mª SOLEDAD ALBUIXECH

VIOLONCELLO NOELIA GONZALEZ CLARINETE JULIO FRESNEDA

CALENDARIO DE MATRICULACIÓN CURSO 2010/2011

ENSEÑANZAS PROFESIONALES L.O.E. - PRUEBAS DE ACCESO

Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso Día 3 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles. Del 3 de Mayo al 11 de Junio, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E. Día 11 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles. Día 24 y 25 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E. Día 24 y 25 Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E. Día 24 y 25 de Junio, publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E, al término de las pruebas de cada especialidad.

56



Día 28 de Junio, asignación de horarios definitivos para el alumnado que haya superado las pruebas de acceso a enseñanzas profesionales. 10 horas – asignaturas colectivas 11 horas – asignaturas individuales ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES Día 21, 22 y 23 de Junio, matriculación del alumnado oficial de L.O.E. que durante el curso 09/10 hayan realizado 1º, 2º, 3º cursos de Enseñanzas Elementales. PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES Del 3 de Mayo al 30 de Septiembre, inscripciones. 29 de Octubre, realización de las pruebas. ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 28, 29, y 30 de Junio. MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESONALES, 1 de Julio al 9 de Julio PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZAS ELEMENTALES Y PROFESIONALES Durante todo el mes de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º y 4º curso de Enseñanzas Elementales de L.O.E., mediante la realización de la correspondiente Prueba de Aptitud. Día 6 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4º curso de Enseñanzas Elementales L.O.E. Día 9 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Aptitud del 1º curso de Enseñanzas Elementales L.O.E. y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud. Día 10 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso L.O.E. Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas Profesionales, convocatoria ordinaria. Día 14 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas Elementales (a 2º, 3º ó 4º curso) y convocatoria extraordinaria de Enseñanzas Elementales y Profesionales. Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso, sistema ordinario, convocatoria de Septiembre. Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso , sistema extraordinario. Día 20 de Septiembre, matrícula de los alumnos provenientes de otros centros o ex – alumnos.

EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE - ENSEÑANZAS PROFESIONALES - Todos los alumnos de Enseñanzas Profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s asignatura/s, realizarán los exámenes los días 2 y 3 de Septiembre, según horario que se publicará en el tablón de anuncios del Conservatorio. La matrícula para estos alumnos se realizará el día 6 de Septiembre.

HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.

57



Extracte de la resolució de 26 de març del 2010, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a les proves d’accés a cada curs de les enseyances professionals de música.

Prova d’accés al 1r. curs de les

ENSENYANCES PROFESSIONALS

Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de música caldrà superar una prova d’accés. Per mitjà d’esta prova es valorarà la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament les ensenyances professionals, cursant-se de manera ordinària entre els 12 i 18 anys d’edat. L’inici de les ensenyances amb menys de 12 o més de 18 s’entendrà com a excepcional.

Els aspirants amb edads majors de les fixades amb caràcter ordinari, podran sol·licitar a la direcció del centre,

autorització per a presentar-se a les respectives proves d’ingrés i accés a les ensenyances professionals de música. El Consell Escolar del centre valorarà positivament el grau d’aproximació de les edads a les fixades amb caràcter ordinari i resoldrà l’excepcionalitat que poguera concòrrer en els aspirants, amb vista a la valoració de la formació prèvia i de la pràctica musical, segons el barem de l’annex.

Els aspirants amb edads menors de les fixades amb caràcter ordinari, podran sol·licitar a la Direcció General

d’Ordenació i Centres Docents, autorització per a cocòrrer a les proves d’ingrés i accés a les ensenyances professionals de música. A les sol·licituds d’autorització s’haurà d’acompanyar la suficient documentació que acredite, fefaentment, que l’aspirant reunix les aptituds necessàries que meresquen un tractament d’excepcionalitat. La Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, podrà demanar el dictamen que considere oportú a una comissió d’especialistes.

Les edads fixades per a cursar les ensenyances professionals de música, amb caràcter ordinari, hauran de complir-se l’any natural en què sol·liciten l’ingrés.

Especialitats instrumentals exceptuant Cant

La prova d’accés al 1r. curs de les ensenyances professional de totes les especialitats instrumentals

exceptuant Cant, tindrà l’estructura següent:

a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels continguts terminals de les ensenyances elementals de música.

b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical. El tex contindrà les dificultats tècniques que fan falta per a iniciar les ensenyances professionals.

c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de les ensenyances elementals. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.

Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una

qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les tres puntuacions.

La prova específica de Cant tindrà l’estructura següent:

a) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical, la qual tindrà un nivell adequat als continguts terminals de les ensenyances elementals.

b) Interpretació de dos obres, triades lliurement per l’aspirant: una cançó senzilla en valencià o en castellà, o en la llengua pròpia si es tracta d’estrangers, i una obra senzilla anterior al període clàsic, en idioma italià.

Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les dos puntuacions.

58



Accés a altres cursos de les

ENSENYANCES PROFESSIONALS Així mateix, podrà accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anterios

sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’un tribunal designat pel director del centre, l’aspirant demostre posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics, necessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents.

Les proves tindràn la mateixa estructura que es proposa per a l’accés a primer curs d’especialitats instrumentals

i cant, i versarà sobre els continguts del cursos precedents a aquell a què l’aspirant opta. El contingut i l’avaluació d’esta prova estarà d’acord amb la distribució per cursos dels objectius, continguts i

criteris d’avaluació inclosos en la concreció curricular del projecte educatiu del centre. La qualificació definitiva de la prova serà la mitjana aritmètica de les qualificacions corresponents als diferents

exercicis especificats. Cada un d’ells tindrà caràcter eliminatori, serà qualificat de 0 a 10 punts i es podrà donar el cas d’un decimal com a màxim i es requerirà un mínim de 5 punts per a la superació de la prova.

Quan un ejercici quede dividit en parts, el tribunal valorarà cada una d’elles de 0 a 10 punts i consignarà la

mitjana aritmética com a qualificació global d’este exercici. El tribunal determinarà, si es el cas, per mitjà d’un informe escrit i raonat, el curs a què podrà accedir l’aspirant

d’acord amb el rendiment global que haja demostrat. La prova d’accés a cada curs de les ensenyances professionals es realitzarà en dos convocatories anuals, juny i

setembre. La superació de la prova faculta exclusivament per a matricular-se en el curs acadèmic per al qual haja sigut

convocada.

Prova d’accés al 2n. curs de les


La prova d’accés al 2n. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà

l’estructura següent:

a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels

continguts terminals de primer curs d’ensenyances professionals de música. b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical. El tex contindrà les

dificultats tècniques de primer curs d’ensenyances professionals de música. c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El

nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals del primer curs d’ensenyances professionals de música. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.


qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les tres puntuacions.

59



Prova d’accés al 3r. curs de les


La prova d’accés al 3r. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà l’estructura següent:


continguts terminals de segon curs d’ensenyances professionals de música. b) Prova de llenguatge musical per a valorar les aptituds i els coneixements aconseguits durant el segon curs

d’ensenyances professionals. Les àrees de valoració se centraran en: entonació, escolta intel·ligent, ritme i teoria. c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El

nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals del segon curs d’ensenyances professionals. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.

d) Piano Complementari: 1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels

continguts terminals de primer curs de la asignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. 2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne amb

un nivell de primer curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.


qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les quatre puntuacions.

Prova d’accés al 4t. curs de les


La prova d’accés al 4t. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà



continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals de música. b) Harmonia. Les proves consistiran en: 1. Realització d’un baix xifrat o l’armonització d’un tiple, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura

d’harmonia de les ensenyances professionals de música. 2. Prova d’audició guiada, on l’aspirant realitze una anàlisi harmònica d’un exercici proposat pel tribunal,

adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’harmonia d’ensenyances professionals de música. c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El

nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.

60



d) Piano Complementari:

1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels continguts terminals de segon curs d’ensenyances professionals de música.

2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne amb un

nivell de segon curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.



Prova d’accés al 5é. curs de les


La prova d’accés al 5é. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà l’estructura següent:


continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals de música. b) Harmonia. Les proves consistiran en: 1. Realització d’un baix xifrat o l’armonització d’un tiple, adequat al nivell de segon curs de l’assignatura

d’harmonia de les ensenyances professionals de música. 2. Prova d’audició guiada, on l’aspirant realitze una anàlisi harmònica d’un exercici proposat pel tribunal, adequat

al nivell de segon curs de l’assignatura d’harmonia d’ensenyances professionals de música. c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El

nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.

d) Piano Complementari: 1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels

continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals de música. 2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne amb un

nivell de tercer curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.



61



Prova d’accés al 6é. curs de les


La prova d’accés al 6é. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà



continguts terminals de quint curs d’ensenyances professionals de música. b) Anàlisi. Les proves consistiran en: 1. Anàlisi musical d’una peça o fragment, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’anàlisi

d’ensenyances professionals de música. 2. Exercici d’audició guiada, on l’aspirant comente i valore harmònica i formalment el contingut del que escolta,

adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’anàlisi d’ensenyances professionals de música. c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El

nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals. Es valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.

d) Història de la Música: Les proves consistiran en: 1. Desenrotllament d’un tema del currículum o part d’este, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura

d’història de la música d’ensenyances professionals de música. 2. Exercici d’audició comentada, contextualitzant l’obra o fragment dins del moment històric, a través d’un

comentari escrit, detallant els aspectes estètics i històrics rellevants, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’història de la música d’ensenyances professionals de música.

e) Acompanyament (Guitarra i Piano). Les proves consistiran en: 1. Transposició a una determinada distància intervàl·lica, de l’acompanyament d’una obra, adequada al nivell de

primer curs de l’assignatura d’acompanyament d’ensenyances professionals de música. 2. Realització de l’acompanyament d’una melodía xifrada proposada pel tribunal, adequada al nivell de primer

curs de l’assignatura d’acompanyament d’ensenyances professionals de música. Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una

qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les quatre o cinc puntuacions.

* En el cas de les especialitats instrumentals, que en la prova d’accés a primer

curs de les ensenyances professionals de música es requerisca interpretar dues obres amb un nivell de dificultat que permeta a l’alumnat iniciar els estudis professionals amb els recursos tècnics adequats, es mantindrà este requisit en les proves d’accés a cada un dels cursos diferents del primer.

* En Cant s’exigirà, des de segón curs d’ensenyances professionals de música, l’assignatura de Idiomes aplicats

al cant d’acord amb el desenrotllament curricular de cada curs.

62



ANNEX Accés amb caràcter excepcional a les ensenyances professionals de música, amb edads superiors a les establides

amb carácter ordinari. I. Formació previa. Fins a 5 punts. Per cada curs de formació realitzada en les escoles de música d’ensenyança no reglada, inscrites en el Registre de

Centres Docents de la Comunitat Valenciana, específic d’escoles de música. 1 punt. Per cada curs de formació relitzat en les escoles de música d’ensenyança no reglada. 0’25 punts. Documentació acreditativa: certificat de les escoles de música en què conste el període de formació realitzat. II. Pràctica musical individual. Fins a 3 punts. Documentació acreditativa: programes originals en què conste les actuacions realitzades en qualitat de solista. III. Pràctica musical de conjunt. Fins a 2 punts. Documentació acreditativa: certificat del titular de l’agrupació en què conste el període o períodes en què

l’aspirant haja participat

63

Actuació de la Jove Orquestra del Conservatori Professional “Mestre Vert” de Carcaixent al Palau de la Música de València el dia 15 de maig de 2010.

BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIALS A CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ MUSICAL

ESTIU DEL 2010 L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acorda concedir

beques per assistència a cursos d’especialitat Musical.

BASES 1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 09/10 que hagen fet efectiu

l’abonament de la quota de l’AMPA. 2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en

l’assignatura d’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE i Pla de 1966.

3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional. 4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten.

L’AMPA destina per a aquest fi la quantitat de 2.700 euros. 5. Solament es becarà un curs realitzat. 6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no

musicals. 7. La documentació a entregar serà:

• Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs correctament complimentat.

• Diploma acreditatiu d’assistència al curs. • Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de

les classes. 8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre. 9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs. 10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a

cobrar. El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca. El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria.

Felicitem als alumnes participans de la portada de la revista i especialment al guanyador d’enguany

del dibuix: Xavi Terol, alumne de 5é que s’ha emportat el premi de 60 euros.

Cristina Gallego Ferrís Rebeca Genís Armero 6é E.P. 6é E.P.

Zaida Ferrero Noguera Xavi Terol Bayarri 6é E.P. 5é E.P.

revista apiacere num.10 mayo 2010

Documents