revista 12 13
DESCRIPTION
revista definitiva 2012-2013TRANSCRIPT
REVISTA Nº13, JUNY, 2013
Inauguració de la biblioteca.
Any Internacional de l’aigua.
Tallers de cuina.
Hort ecològic Rodamilans
De passeig per Sineu.
Poesies... I molt més!!!
Sííí...Neeeu!!
CEIP RODAMILANS
SINEU
2
Sumari
Editorial 3
Reunió Pedagògica. 3 anys 5
Hort i tenda eco Rodamilans 8
Es Pasqua i Feim rubiols. 4rt B 10
Entrevista Joan Mayol. 6è B 11
Passatemps. 6è A 13
Benvinguts a 1r. 1r B 14
La filla del sol i la lluna. 3r A 16
Mossèn Alcover 17
L'esport de l'orientació. 5è B 17
Personal del centre 19
Visita Sineu. 2n B 22
Viatge d’estudis 24
Som solidaris 25
Entrevista al Batle de Sineu. 2n A 26
Tallers de cuina. 5 anys 28
Inauguració biblioteca. 30
L'aigua, un element necessari. 5è A 32
L'hort vist pels ulls de 4 anys 34
La fàbrica de Galetes Gelabert. 4rt A 36
Passatemps 37
Carnestoltes 38
Un bon Començament. 40
Circ Bover. AMIPA 43
Jugant amb les paraules. 1r A 44
Any Internacional de l’aigua. 3rB 46
PORTADA.
Dibuix de Sant Marc.
Any Internacional de l’aigua.
Alumne educació infantil
Sííí,, Neeeu!!
Revista del CEIP Rodamilans
COORDINADOR: Maria Jordà.
COL·LABOREN
Mestres, nins i nines de l’escola.
DIPÒSIT LEGAL:
PM 1694-2013
3
EDITORIAL CONFUSIÓ
Crec que “confusió” és la paraula que defi-niria millor l'estat d'ànim de la majoria de
ciutadans. Com també, enorme, és la confu-
sió que tenc a l'hora d'escriure aquesta pàgi-
na.
Enguany ha estat un any difícil, perquè s'ha
hagut de posar en funcionament el nou edi-
fici escolar, amb totes les feines extres que
això ha suposat: des del trasllat de material
de Sa Quintana a finals d'agost, fins a la col·locació, durant tot el mes de setembre,
d'aquest material i del nou que ens ha pro-
porcionat la Conselleria d'Educació. Això ha
propiciat que els mestres hagin hagut de
dedicar quasi tot el primer trimestre a or-denar i a posar a punt les seves aules i els
espais comuns, intentant que els alumnes
estiguessin tan ben atesos com els altres
anys o més. Tots sabem que una obra nova
no sol estar exempta de problemes d'infra-estructura: goteres, portes que no tanquen,
mancança d'aigua calenta, de calefacció...
Malgrat tot, el Claustre de professors ha es-
tat conscient de la situació i de les dificul-
tats actuals i s'ha procurat sempre comuni-car els desperfectes que han anat sorgint
tant a l'Ajuntament com a l'empresa cons-
tructora amb el màxim respecte. Tot i que
aquesta no és la nostra responsabilitat, ho hem fet sempre pensant que així ajudam a
l'Ajuntament a gestionar l'edifici escolar en
benefici de tots, donat que quasi tots els
desperfectes que els notificam són respon-
sabilitat de l'empresa constructora.
Malgrat les dificultats esmentades i altres
no esmentades, hem procurat no perdre de
vista els objectius que consideram bàsics a
la nostra Escola: Inculcar valors per fer un mon més sostenible, observar directament
la natura per aprendre amb ella i d'ella,
practicar la solidaritat en tots els aspectes
envers els altres i valorar les tradicions i
costums que ens ajuden a preservar la nos-tra identitat.
També, cada vegada més, som conscients
que hem de millorar alguns aspectes meto-
dològics. Per això, els mestres procuram
pensar més sovint en un nosaltres que en un
jo, procurant aportar les idees que creim
que poden ajudar a millorar la nostra tasca docent i que ens poden beneficiar a tots.
Igualment, procuram treure el màxim rendi-
ment als projectes engegats i al material del
qual disposam a l'escola i no especulam tant amb possibles solucions que puguin venir de
defora.
Tenim clar cada vegada més, que tu tot sol no
ho aconseguiràs, però entre tots sí. Pensam que aquestes premisses són bàsiques
per intentar canviar alguns aspectes que real-
ment ho necessiten, cercant sempre el màxim
consens, i, a partir d'aquí, ser exigents amb
nosaltres mateixos.
La crisi actual ens ha de fer més forts a tots en
tots els aspectes, tothom ha de poder exposar
la seva opinió sense que això hagi de provocar
confrontacions i sobretot ajuntar esforços. En el cas de l'Escola, entenem que tota la comu-
nitat escolar ha de participar d'aquest canvi
sense prejudicis i sense excuses. Ajuntament,
pares, mestres i alumnes ens hem de marcar
uns objectius factibles i cadascú ha de complir amb la seva part. Tothom ha de tenir clar les
seves responsabilitats i no s'ha d'excusar amb
els altres per tapar les seves mancances. No-
més si coneixem bé els problemes que tenen cada una de les parts que participen a la Co-
munitat Escolar i procuram fer exercicis d'em-
patia, sense hipocresia ni egoisme, podrem
començar a resoldre algunes situacions proble-
màtiques que es donen al nostre sistema edu-catiu.
ARNAU GELABERT
4
HORT
ECOLÒGIC
5
PROVERBI
M'ho varen contar, ho vaig obli-
dar.
Ho vaig veure, ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
(Confuci, 551-479 AC)
El primer trimestre es va dur a terme una reunió pedagògica pels pares de 3 anys,
per tal que coneguessin el que pretenem i implicar-nos tots junts amb l'educació
holística dels infants. La millor manera d'entendre-ho és participant-hi.
Per això, els pares varen ser membres actius de la reunió, durant 2 hores es varen
convertir en alumnes.
Aquí teniu un recull del que vàrem fer.
Presentació de la nostra proposta que trobareu al blog de 3 anys.
REUNIÓ PEDAGÒGICA
QUÈ PRETENEM?
MOTIVACIÓ: gust per l'escola.
APRENENTATGES SIGNIFICATIUS I FUNCI-
ONALS: a partir de vivències.
RESPECTAR ELS RITMES DELS INFANTS:
zona desenvolupament proper i lleis Pia-
get (pròxim distal,céfalo cabdal, flexors-
extensors)
DESENVOLUPAMENT INTEGRAL: social,
cognitiu, físic, psicològic,...
En definitiva, infants feliços i
competents
6
COM TREBALLAM I EL PERQUÈ:
HÀBITS I RUTINES: Tots plegats vàrem cantar les cançons de bon dia i després una
mare va sortir a fer d'encarregada: va passar llista i va mirar el temps.
MATEMÀTIQUES A LA VIDA QUOTIDIANA, LECTURA I ESCRIPTURA (fases de l'escriptura)
PSICOMOTRICITAT : Vàrem fer un joc cooperatiu amb cèrcols on quan s'aturava la mú-
sica no podia quedar ningú fora, sinó el joc s'havia acabat.
RACONS DE JOC, PROJECTE ECO, PROTAGONISTA, ENGLISH, RELIGIÓ/
ALTERNATIVA, CONTES D'EMOCIONS, SENTIMENTS I VALORS, MÚSICA, FESTES, RONDA-
LLES: EL GORRIONET (ANY MOSSÈN ALCOVER), TALLERS (ART, CUINA, AUDIO, FONOLÒ-
GIC), FILOSOFIA 3/18...
Recomenam: “El punt” ed: cercle de lectors.
7
EL NIN PETIT I SORDERA SELECTIVA
Això era i no era una cursa... de granotes. L'objectiu era arribar a dalt de la
gran torre. Hi havia molta gent que volia animar als participants a la cursa. Va
començar la Competició. Els espectadors no creien que poguessin arribar a dalt
d'aquella torre, el que més escoltaven era
“Quina llàstima..! aquestes granotetes no ho aconseguiran.... oh, no ho aconse-
guiran...”Les granotetes començaren a abandonar. Però n'hi havia una que no
s'aturava i continuava pujant a la recerca del cim de la torre.
La gent continuava cridant:
“Quina pena! No ho aconseguiran...!”
Les granotetes es donaven per vençudes, totes menys aquella granoteta que se-
guia i seguia tranquil·la,
i ara cada vegada amb més força.
Arribant al final de la competició totes varen abandonar menys aquesta granote-
ta que, curiosament, en contra de tots, seguia i seguia, Va arribar a la meta
amb tot el seu esforç. Els altres volien saber què havia passat. Una granoteta va
anar a demanar-li com havia aconseguit acabar la prova.
i varen descobrir que era sorda!!!
NO PERMETIS QUE LES PERSONES AMB L'HÀBIT DE SER NEGATIVES,
INFLUEIXIN EN ELS MILLORS I MÉS SAVIS IMPULSOS DEL TEU COR!
RECORDA: EL PODER QUE TENEN LES PARAULES QUE ESCOLTES.
PER TANT, PREOCUPAT DE SER TU SEMPRE POSITIU.
I TORNA “SORD” QUAN QUALCU ET DIGUI QUE NO POTS ARRIBAR
A REALITZAR ELS TEUS SOMNIS.
MIQUELA I MAGDALENA
MESTRES EDUCACIÓ INFANTIL
8
HORT I TENDA ECOLÒGICA
RODAMILANS
10
ÉS PASQUA I FEIM RUBIOLS Avui és dia 26 de març i feim rubiols! Amb l'objectiu de conèixer els nostres cos-
tums, aprendre el procés d'elaborar productes i gaudir de compartir i col·laborar
en la realització d'una festa amb els companys i mestres.
INGREDIENTS
-2 Kg de farina.
-600 grams de sucre.
-600 grams de saïm.
-8 vermells d'ous
-2 llaunes de confitura d'albercoc.
PROCÉS D'ELABORACIÓ:
Primer posam la farina a una ribella, llavors separam els vermells dels blancs, a
continuació posam els vermells, després afegim el saïm i el sucre. I afegim 2 tas-
sons d´oli i 2 de suc de taronja. Ho remenam molt bé.
Llavors agafam una bolla de pasta i l'aprimam amb la ajuda de l'aprimador. Des-
prés posam la confitura ben enmig, per fer això empram l'energia muscular.
A continuació tapam la confitura amb la pasta fent forma de mitja lluna amb el
motlle i ja tenim el rubiol fet. Li donam a la mestra i ella el col·loca a la llauna,
quan les llaunes estan ben plenes els nins i nines de 6è els duran al forn de Ca'n
Pinara a coure.
Bon profit!
Motlles.
Llauna de forn.
Bàscula.
Ratllador.
Aprimador.
Espremedora.
Plat.
Ribella.
Cullera.
ESTRIS
ALUMNES 4RT B
11
Nom: Joan Mayol i Pizà
Data i lloc de naixement: 20 de ge-
ner de 1.963 a Barcelona, Catalunya.
Estudis: Llicenciat en Educació Física
a l’I.N.E.F. de Barcelona i Entrenador
Superior de Triatló i Atletisme.
Feina: Director tècnic de la federa-
ció catalana de triatló, seleccionador
català, adjunt a la direcció tècnica de
la federació espanyola de triatló i cap
de l’equip olímpic de triatló als Jocs
Olímpics de Londres 2.012.
Aficions: El Barça i la pràctica d'es-
ports com el triatló, la natació, el ci-
clisme, l’atletisme, el tennis i ara el
golf.
1.Quants d'anys fa que ets seleccio-
nador de Catalunya? Doncs ja fa 12
anys.
2.Com et vares sentir quan te varen
dir que eres seleccionador? Molt con-
tent i orgullós i va ser tot un honor.
3.Te va agradar ser el seleccionador
de Catalunya? Sí, de fet encara gau-
deixo molt quan puc representar Catalu-
nya al món.
4.Què prefereixes ser entrenador o
seleccionador? Seleccionador. És molt
engrescador poder escollir els millor es-
portistes per fer la teva selecció.
selecció possible.
UNA EXPERIÈNCIA ESPORTIVA
ENTREVISTA JOAN MAYOL PIZÀ
12
5.En que consisteix la teva feina
de seleccionador? Sobretot haig
de conèixer a tots els millors triat-
letes catalans per fer la millor se-
lecció possible.
6. I la d'entrenador? Estic cada
dia al centre de tecnificació de la
Blume de Barcelona fent els entre-
naments de natació, ciclisme i cursa
a peu.
7.Com va ser l'experiència de
anar a Londres? La millor experi-
ència esportiva de la meva vida. La
definiria com a “Única”.
8.Te va agradar anar a les olimpí-
ades de Londres? I tant que em va
agradar ! Des de Barcelona 92 que
volia formar part de la família olím-
pica i va ser una passada quan ho
vaig aconseguir.
9.Quants d'anys fa que existeix el
triatló a les olimpíades? Des de
Sydney 2000, ja fa 12 anys.
10.Quantes categories hi ha de
triatló? Als JJOO tots són èlit i no-
més hi ha categoria masculina i fe-
menina, però en les altres competi-
cions (mundials, europeus, ...) hi ha
categories cada cinc anys: 20-24, 25
-29, ... fins els 70-...
11.Quines condicions hi ha d'ha-
ver per organitzar un triatló? És
imprescindible que hi hagi aigua per
nadar, ja sigui el mar, un riu, un
llac,...
12.Un tri-atleta en quin esport ha
de destacar per fer bon temps? Un
triatleta ha de ser un molt bon
nadador, un bon ciclista i un millor
corredor.
13.Què podem fer nosaltres per
arribar a ser un tri-atleta? Doncs
nadar al menys tres dies a la setma-
na, córrer dos dies i anar en bici un
dia el cap de setmana.
14.En què te fixes per triar un tri-
atleta? Si és bon nadador i prim per
córrer ràpid.
15.Quina impressió vares tenir quan
un dels teus atletes va fer medalla de
plata? Vaig tenir la sort de retrans-
metre per TVE el triatló olímpic i radiar
en directe la primera medalla de triatló
en un JJOO, així que va ser impressio-
nant.
16.Quants kilòmetres fan a cada ti-
pus d'esport? El triatló olímpic consis-
teix en nadar 1,5 Km, anar en bici de
carretera 40 Km i córrer a peu 10 Km.
17.Per què recomanaries que es prac-
tiques aquest esport? Perquè és molt
variat, dinàmic i és realitza a l’aire lliu-
re.
18.Vols afegir alguna cosa a aquesta
entrevista? Donar les gràcies a la me-
va cosina Bel per convidar-me.
19.T'ha agradat visitar la nostra es-
cola? Molt ! Vaig gaudir d’un matí molt
agradable i em va agradar molt veure
una escola com la vostra amb un gran
pati, hort, animals... A Barcelona això
no és habitual.
ALUMNES 6è B .
13
MOLT PERSONAL
JOAN MAYOL I PIZÀ
UNA VIRTUT...La capacitat d’organitzar i co-
ordinar
UN DEFECTE...En algunes ocasions ser ex-
cessivament egocèntric.
UN MENJAR...El pa amb oli de s’hostal i el
gelat i s’ensaïmada de C’an Joan de s’aigo.
UNA BEGUDA ...El trinaranjus de taronja
PEL·LÍCULA...Carros de foc
ACTOR/ACTRIU...Richard Gere
LLIBRE...Tots els d’esports
MÚSICA INOLBIDABLE...“Yesterday” dels
Beatles
QUALITAT QUE DESTAQUES D'UNA PERSO-
NA...La capacitat de treball.
LLOC ON VIATJAR... Austràlia
UN LLOC PER VIURE ...... Mallorca
MOLTES GRÀCIES I ENHORABONA PELS ÈXITS
ACONSEGUITS A LES OLIMPIADES.
ALUMNES 6è B
ALUMNES 6è A
PASSATEMPS
14
16
Durant aquest curs celebram el món de les RONDALLES, recopilades especialment per en Mossèn M. Alcover, per
això hem treballat la biografia de n'Alcover i una rondalla, LA FILLA DEL SOL I DE LA LLUNA.
LA FILLA DEL SOL I DE
LA LLUNA.
La filla del sol i de la lluna nom Estel. Va néixer a la lluna, ara té trenta-dos anys.
Viu a unes casetes blanques vorera de la mar de Can Picafort, Mallorca. Viu tota
sola encara que te un germà petit, de dos mesos, que viu amb son pare i sa mare.
Va néixer molt blanqueta i amb els cabells rossos. Te els ulls cels, les celles mar-
rons i fines. Els cabells son llargs, llisos i encara es rossa. El nas el te punxegut.
El seu cos es alt, prim i bonic.
N'Estel du un vestit blanc cada dia, el mateix. Les sabates pareixen d'or.
N'Estel es simpàtica, amable, mestressa i te poders màgics i per això aconsegueix
que les coses, els mobles, els estris facin allò que ella diu. Es alegra, tranquil.la i
viu sense fer feina.
Li agrada filar amb una filosa d'or, fa coses amb els seus poders, . . . son pare la
va a visitar cada dia i sa mare cada tres setmanes. No li agrada que no la creguin
i que els seus menjars no se'ls mengin.
Les seves aficions son anar a nedar, pescar, fer castells d'arena, solejar-se, . . .
N'Estel es casada amb el rei, tenen tres fills un ros, un blanc i un pelat, i aquesta
descripció s'ha acabat.
ALUMNES DE 3RA.
17
Mossèn Antoni Maria Alcover va néixer a Manacor l'any 1862 i va mo-
rir a l'any 1932 a Palma.
Va ser un escriptor mallorquí, dissenyador d'esglésies, publicista...
Era fill de pagesos rics.
Als quinze anys va anar a Palma, al seminari a estudiar. Volia ser
capellà.
Va viatjar arreu de les terres de parla catalana, l’objectiu era aconseguir fer un diccio-
nari de la llengua catalana.
Va escriure moltes rondalles.
Va morir a Palma 8 de gener l’any 1932
ALUMNES DE 3RA.
BIOGRAFIA MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER
L'ESPORT DE L'ORIENTACIÓ L'orientació és un esport sa i educatiu que es practi-
ca en la natura. Posa a prova la nostra resistència
física i de concentració. Aquest esport va sorgir a Es-
candinàvia com exercici militar a la fi del segle Xl X.
Per practicar aquest esport es necessita un mapa,
una brúixola, roba adequada, targeta de control o
pusa electrònica.
Durant la cursa no es pot xerrar, per tant no pots
demanar ajuda als altres corredors, tampoc es pot
intercanviar la informació (mostrar el mapa de la
prova) ni seguir a un altre orientador, però si algú es
fa mal els altres corredors estan obligats a ajudar-lo.
En aquest esport pot participar tothom perquè sempre trobaràs una categoria per a tu.
Amb el temps han sortit diferents modalitats: O-PEU, es fa corrent; O-BIKE, es fa en
bicicleta; O-PRESICIÓ, és per persones amb mobilitat reduïda; O-SKI, es realitza a zo-
nes d'alta muntanya fent esquí nòrdic; ROGAINING, és orientació en equip, en un ter-
reny molt més gros i dura entre 6 i 24 hores i el RAID, és un esport més extrem que
combina diverses disciplines, però on sempre hi és present l'orientació.
Com que la nostra mestra Toninaina practica l'orientació li hem fet una entrevista.
18
Quan vares començar a practicar l'esport
de l'orientació? Vaig començar al 2009,
ara ja farà cinc anys.
Com va ser que començares a fer orienta-
ció? Un amic que ho practicava m' anima-
va. Jo no estava molt convençuda però fi-
nalment me va convèncer i me va encantar.
Què sents abans d'una carrera? Al princi-
pi em posava molt nerviosa perquè no ente-
nia gaire els mapes ni els boscos i me parei-
xia que tothom en sabia moltíssim i jo no.
A quina categoria corres? A la modalitat
O-PEU vaig començar a Dones 21B, després
de 2 anys me vaig passar Dones 40 que és
una mica més exigent a nivell físic i tècnic i
m'ha permès aprendre més. Als Rogainings,
modalitat que es fa per equips, corr a la
categoria Veterans mixta.
Has practicat l'O-BIKE? A Mallorca no se
n'ha fet mai i per sortir a fora has de dur-
t'en la bicicleta, ... i això és molt car.
Què menges abans d'una cursa? Quan són
proves clàssiques no faig res especial, pro-
curo berenar de pa i cosa (hidrats). Però
quan és una Rogaine, a més de berenar bé,
també menjo durant la cursa (plàtan, petit
entrepà, barreta energètica i sobretot bec
molt) perquè són moltes hores de cursa sen-
se aturar.
Què fas abans d'una cursa? Escalfar una
mica, córrer suau, estirament i exercicis de
mobilitat articular per evitar lesions.
És necessari estar en forma per practicar
aquest esport? Sí que ho és perquè la na-
tura és molt exigent. Corres tant si plou
com si fa sol, t'has d'enfrontar a la vegeta-
ció, al desnivell de la muntanya,... Però
també és vera que tothom hi pot participar,
perquè hi ha moltes categories i sempre
pots trobar la que millor s'adapta a les teves
característiques.
A quins campionats has participat? Aquí
participo de la Lliga Balear. A la Lliga Espa-
nyola cada competició és un campionat, que
va sumant punts pel Ranking de la lliga. Tam-
bé faig algunes de les proves de la Lliga Cata-
lana i de la Lliga de Rogainings.
Quantes medalles has guanyat? No ho sé,
però en les darreres competicions d'enguany
m'ha anat millor. Al CEO 2013 – Campionat
d'Espanya vaig quedar 3ª als relleus de Vete-
ranes B (és una prova d'equip) i 1ª a l'sprint
Dones 45. I al Campionat Ibèric que es va fer
a mitjan mes d'abril a Portugal vaig quedar 2ª
a Dones 40.
Com et sent quan guanyes una carrera?
Me sent feliç i a la vegada me costa de creu-
re. Jo no tenc sentit d'orientació i durant la
cursa he d'estar molt concentrada per inter-
pretar bé el mapa i el terreny (bosc, dehesa,
...). Per això sempre dic que fer orientació
per jo és un repte de superació personal i me
fa sentir bé.
Tens molts amics al club? Aquest esport
m'ha permès fer moltíssims d'amics. A Mallor-
ca som del club S. Josep Obrer i som molt po-
quets i a Lliga espanyola enguany estic cor-
rent amb l'UEVIC, és un club català on m'han
acollit molt bé i he fet bons amics. Però tenc
amics d'arreu de la Península, d'Andalusia a
Galícia. A les curses sempre hi ha molt bon
ambient i això permet relacionar-te amb la
gent.
A quins llocs has anat per fer orientació? A
més de Mallorca i la Península, també he es-
tat a Portugal, Eslovènia, Croàcia, Àustria, la
República Txeca, i per aquest estiu ja m'he
inscrit per participar als Apeninos a Itàlia.
19
T'agradaria fer un grup amb nins i nines de
Sineu? M'agradaria molt que els meus alum-
nes s'animessin a practicar aquest esport. Ja hi
ha alguns alumnes de Sineu que s'han enganxat:
en Toni Gómez, na Maria Oliver, en Tsony
Yankov i en Josep i na Maria Frontera. És el po-
ble de Mallorca on hi ha més nins i nines practi-
cant l'orientació.
EQUIP DIRECTIU
Director: Arnau Mateu
Cap d’estudis: Joan Gual
Secretària: Joana Maria Munar
EDUCACIÓ INFANTIL
3 anys: Miquela Barceló.
4 anys A: Antònia Maria Font.
4 anys B: Magdalena Jordà.
5 anys: A: Cati Cirer.
5 anys B: Bàrbara Pòl.
+1: Catibel Navarro /Marilena Lladó. (tot el curs).
+2: Magdalena Genovart (Coord. Infantil).
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1r cicle
1r A Maria Antònia Beltran.
1r B Maria Riutort (Coord. 1r C.)
2n A Juana Maria Sureda.
2n B Margalida Mestre.
2n cicle
3r A Antònia Torres.
3r B Miquel Mascaró.
4t A Catalina Puigrós (Coord. 2n C.).
4t B Pilar Amengual.
3r cicle
5è A Maria José Campaner.
5è B Toninaina Santamaria.
6è A Maria González.
6è B Isabel Mayol (Coord 3 C.).
ESPECIALISTES
MÚSICA: Estela Tortella.
EDUCACIÓ FÍSICA: Toninaina Santamaria i Jaume
Bauzà.
ANGLÈS: Pilar Amengual, Joana Maria Pérez i Maria
González.
RELIGIÓ: Tomeu Ballester.
EQUIP DE SUPORT
PT: Miquela Tugores (Teresa Gelabert (2n trim/
Magdalena Bestard (3r trim).
AL: Maria Jordà.
AD: Míriam Montes (Felio Martorell. 1r trim).
PERSONAL NO DOCENT
ATE: Antonia Sampol.
Fisio: Yolanda Ródenas.
EOEP:
Psicopedagoga: Catalina Vallespir.
PTSC: Victoria Pomar.
PERSONAL DEL CENTRE
Quan penses deixar l'orientació? Encara no ho
he pensat però quan veig "pradines" orientado-
res amb mapa i brúixola fent curses me fan en-
veja i m'agrada imaginar que el meu cos podrà
aguantar física i mentalment fins que sigui molt,
molt gran.
Ens ha agradat molt aprendre més coses de l'ori-
entació i estam animats a provar-ho.
ALUMNES DE 5ÈB
20
21
22
VISITA SINEU!!!
24
25
CARRERES SOLIDÀRIES.
UNA GOTA PER NÍGER
BERENARS
SOLIDARIS
26
Dia 7 de desembre de 2012 els alumnes de 2n anàrem a fer una entrevista al bat-
le de Sineu.
A la classe hem estudiat l’ajuntament. Hem aprés que l’ajuntament és el conjunt
de persones que dirigeixen i organitzen una localitat, també es diu ajuntament
l'edifici on treballen aquestes persones. L'ajuntament el dirigeix el batle i els re-
gidors.
El batle ens va rebre en el seu despatx que està situat a l'ajuntament. L'ajunta-
ment es troba a l’antic convent dels mínims.
Quin és el teu nom Pere
Quants d'habitants hi ha a
Sineu? Uns 3800.
T'agrada ser Batle? Si, molt.
és difícil ser batle? Si, és
complicat.
Per què varen construir una
escola nova? El CEIP Sa
Quintana tenia goteres, l'espai
havia quedat petit, hi havia
alumnes dins aules prefabrica-
des enmig del pati, era ve-
lla,...
Com trien un batle? Els em-
padronats a Sineu voten qui
ha de ser batle.
T'agrada viure a Sineu? Si,
molt.
Quants d'anys tens? 44
De que fas feina? De batle.
Cada quant es tria un
nou batle? Cada quatre
anys.
El batle comanda a l'ajunta-
ment? Ell té la màxima res-
ponsabilitat, però treballem
en equip. (ensenya la fotogra-
fia que té damunt de la taula
on hi surten els membres del
seu equip).
Qui fa feina a l'ajuntament? El
batle, es regidors, la brigada mu-
nicipal, dones de neteja, oficinis-
tes i la policia local.
Quan es varen construir les
carreteres del po-
ble? Antigament hi havia una car-
retera que unia Ciutat i Sineu. El
rei Jaume II venia a residir a Si-
neu.
Quants de mesos fa que fas fei-
na? 5 o 6 mesos.
Sineu és un dels pobles més pe-
tits? No, és un poble mitjà.
ENTREVISTA AL BATLE
DE SINEU
Solucions passatemps
28
TALLERS DE CUINA QUINS TALLERS HEM FET?
PER QUÈ ENS AGRADEN?
29
QUÈ HEM APRÉS? QUIN ENS HA AGRADAT MÉS?
ALUMNES 5 ANYS
30
Dia 23 d'abril vam inaugurar la nova biblioteca de l'escola, per això, es van dur a
terme dins aquesta mateixa setmana, una sèrie d'activitats organitzades per la
biblioteca municipal i d'altres per l'escola.
Primer de tot, haviem de posar a punt el nou espai, decorar-lo i fer-lo acollidor.
Cada cicle va aportar el seu granet d'arena i van elaborar diferents feines:
Educació Infantil va pintar personatges de contes i llegendes per penjar
dins la biblioteca i un mòbil del peix Irisat.
1r cicle va elaborar dos mòbils per penjar al racó dels contes.
2n cicle varen ser els encarregats d'elaborar una mascota.
3r cicle va ser l'encarregat d'elaborar les normes que després penjàrem
just a l'entrada de la biblioteca.
Les activitats que vàrem poder gaudir van ser les següents
Contacontes contats per famílies d' alumnes i per n' Antònia (la bibliotecà-
ria de la biblioteca municipal)
Lectures en veu alta per part d' Eulàlia Arlès
Tallers d' elaboració de dracs
Bibliogincana d' orientació pels alumnes de 3r cicle.
Entrega de premis dels concursos de dibuix i redacció de Sant Marc.
Actuació del grup de rock infantil "Planeta Sónico"
Espectacle al circ Bover per part dels alumnes d'activitats extraescolars.
Xerrada sobre la Xina pels de 3r.
Representació teatral dels alumnes de 1r.
INAUGURACIÓ DE LA
BIBLIOTECA
31
Només ens falta donar les gràcies a l'AMIPA per haver dotat la biblioteca de pres-
tatgeries, bancs, estores i llibres de lectura, que tanta falta ens feien per posar-
la en marxa, a totes les famílies que van col·laborar venint a contar contes o al-
tres xerrades, a n'Antònia i els seus "voluntaris" que de bon gust van venir a l'es-
cola a fer els diferents tallers i a tots els que van fer possible que la "Setmana del
llibre" es pogués dur a terme.
Ah!! També volem aprofitar per convidar a les famílies a venir a contar qualsevol
conte, història, rondalla o llegenda als nostres alumnes.
La biblioteca estarà oberta a tots!!!
ESTELA TORTELLA
32
L'AIGUA, UN ELEMENT NECESSARI
Aquest any 2013 és l'any internacional de l'aigua i per això hem fet una cursa soli-
dària, per ajudar als nins que no tenen aigua i que han de caminar km i km per
aconseguir aigua. L'aigua és molt important sense ella no podríem viure.
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format
per hidrogen i oxigen.
L'aigua serveix per: viure, per beure si tenim set, per regar les plantes i que no
es morin, per dutxar-se, per cuinar, per rentar... També és una font d'energia
perquè la podem utilitzar per moure màquines o per fer electricitat.
L'aigua té tres estats i són els següents: gasós (vapor d'aigua), líquid (aigua) sòlid
(glaç). Un exemple de cada estat és: als núvols la trobam en estat gasós, als rius
o la mar en estat líquid i al gel en estat sòlid.
L' aigua es pot trobar per molts llocs del món per exemple: rius, llacs, mars, tor-
rents, també la trobam a la pluja o en forma de neu, quan fa neu a l'hivern, quan
la neu es fon es converteix amb aigua, baixa per les muntanyes i es crea un tor-
rent i això ens ajuda a tenir aigua.
33
Això és perquè existeix el cicle de
l'aigua que és el camí que sempre fa
l'aigua des de que el sol l'evapora, pu-
ja al cel en forma de núvols, torna a
la terra en forma de precipitacions i
baixa cap a la mar formant rius, tor-
rents i aigües subterrànies i una vega-
da a la mar torna començar el cicle
una vegada i una altra.
L'aigua repeteix el seu cicle des de fa
mils d'anys i no es cansa mai però les
persones cada vegada consumim més
aigua i si no la cuidam pot arribar un
dia en que ens faci falta, com ja pas-
sa en alguns països del món.
El continent que té més poca aigua és
Àfrica, però també hi ha deserts a al-
tres parts del món.
El nostre planeta no sempre ha tingut
aigua perquè fa mils de milions
d’anys no hi havia vida. Les primeres
formes de vida varen ser bacteris.
Aquests primers bacteris emetien ga-
sos que varen enriquir l'atmosfera. Ai-
xò va donar lloc a l'aparició i la super-
vivència da bacteris més complexos
que també contribuïm a l'enriquiment
de l'atmosfera. Com a resultat d'a-
questa evolució hi va aparèixer un
plàncton oceànic denominat ¨Emily¨
que emetia un gas mitjançant el qual
l’aigua es transformava en niguls, i
per aquest motiu va aparèixer la plu-
ja.
El nostre cos té un 80% d'aigua, l'ai-
gua és una de les millors coses que
existeixen per tenir una bona salut.
És molt important beure aigua cada
dia, hem de beure dos litres d'aigua
al dia. Els animals, plantes i qualsevol
forma de vida està feta per aigua. Les
màquines també necessiten aigua :
cotxes, gelera, radiador, planxa, per
produir electricitat, rentaplats, mo-
lins d'aigua...
A l'escola hem fet unes activitats per
entendre que és molt important l'ai-
gua.
També vàrem córrer per ajudar als nin
de Níger, també podíem dur un parell
d'euros. Així vàrem ajudar a no gastar
aigua i per ajudar als nin que no te-
nen aigua.
Cada un dels cursos va fer feina sobre
l'aigua i van anar disfressats d'alguna
cosa, els nins infantils van anar dis-
fressats de gotes d'aigua els de primer
cicle de banyistes, els de segon cicle
van anar disfressats amb unes botes
d'aigua un impermeable i un paraigua,
els de tercer cicle, és a dir nosaltres i
els de sisè, vam anar disfressats d'afri-
cans portadors d'aigua: duem un
“pareo” i una gerra de cartró feta per
nosaltres.
I finalment hem fet redaccions per al
concurs de Sant Marc, i aquesta que
heu llegit, de na Mª MAGDALENA ES-
TRANY MATEU, ha estat la guanyado-
ra de cinquè curs.
34
36
Dia 30 de gener, els alumnes de 4rt A, visitaren la fàbrica de galetes Gelabert de
Porreres. L' objectiu era conèixer la importància de les matèries primeres i l’ús
de l'energia per l'elaborar un producte d'ús quotidià, que el podem trobar a qual-
sevol botiga. A la vegada que reconèixer, in situ, els distints sectors de treball,
segons la feina de cada treballador i comprovar que les màquines sempre utilit-
zen energia.
Inculcar els alumnes actituds responsables fent un ús racional de les coses, per
tal de, no malgastar ni matèries primeres ni energia innecessària.
LES GALETES: UN PRODUCTE ELABORAT
Les galetes Gelabert necessiten un procés d'elaboració: Els agricultors i ramaders
cuiden les plantes i els animals, i dels animals i plantes obtenim els ingredients.
L'ofici d'agricultor i ramader és del primer sector.
Els ingredients o primeres matèries són: el saïm, farina, sal, oli i llevat.
Es mesclen els ingredients i es fa la pasta. Feim les galetes. Les galetes es sepa-
ren i passen al forn a una temperatura de 200 a 250 graus. L' ofici de forner és
del segon sector.
LA FÀBRICA DE GALETES
GELABERT
37
En sortir del forn surten les galetes cuites, surt el producte elaborat.
Un empaquetador empaqueta les galetes. L'empaquetador és del tercer sector.
Finalment es reparteixen les galetes amb una furgoneta per tots els pobles. La
furgoneta conté energia mecànica i calorífica. El conductor és del tercer sector.
ALUMNES DE 4T A.
38
CARNESTOLTES
39
40
Depenent de com s’aixeca un els matins, li resulta més o menys fàcil trobar as-
pectes de la vida o simplement detalls que et fan sentir més viu, més satisfet,
més positiu, millor amb un mateix… Però d’un temps cap aquí, deixant de banda
la salut -que mai es pot comparar amb res-, la veritat és que per trobar aquests
detalls molts de nosaltres hi hem de posar, massa sovint, imaginació i bona vo-
luntat.
UN BON COMENÇAMENT
Idò no, avui no volem perdre l’oportu-
nitat d’escriure aquestes quatre línies
per compartir amb tots vosaltres la sa-
tisfacció que representa poder gaudir,
ja sigui com a mestres, com a alumnes
-i suposo que també com a ex-alumnes
o simplement com a pares-, de les ins-
tal·lacions del nou col·legi i especial-
ment de les que tenen més incidència
en l’E. Física que, ara sí, crec que ens
permeten complir amb la tasca enco-
manada amb molta més dignitat.
És una tendència dels humans referir-se
a la dita “qualsevol temps passat era mi-
llor”, i pot ser en alguns casos es com-
pleix, però avui, a Sineu, tots els que
formem la comunitat educativa tenim la
possibilitat de recordar les anades i vin-
gudes a l’hora de fer E. Física al col·legi
Sa Quintana, en que els dies de pluja
omplien de ràbia les cares dels nins que
havien de quedar a l’aula, problema que
l’aula de l’edifici vell convertida en
gimnàs va pal·liar. Més mala ferida teni-
en els patis, que poc a poc, a mesura
que augmentaven les matrícules, anaven
quedant petits.
41
Tenim un gimnàs que, “sense passar-se de gran”, podem dir que és molt útil, bas-
tant pràctic i suficientment il·luminat; tenim uns vestidors amb dutxes i banys i
tenim un pati d’unes dimensions més que acceptables, amb dues pistes de mini
bàsquet i una de futbet, etc. Tot un luxe, si ho comparam amb el que estàvem
acostumats.
I què me’n direu, de la possibilitat d’adesar-se una miqueta després de suar fent
activitat física? Efectivament, era només una utopia.
Però, mira per on, solucionar tot això, que era un repte quasi impossible, s’ha
aconseguit amb la construcció del CEIP Rodamilans.
Evidentment, tot això, i també s’ha de dir, obri nous reptes. Per exemple: acabar
d’equipar els vestidors amb mobiliari i aigua calenta, protegir les columnes del
gimnàs per evitar -en la mesura del possible- accidents, clavar els pals de volei-
bol, així com també disposar del material suficient o del manteniment en general
-que sempre és costós, però imprescindible-, encara que sempre es parteixi de
fer-ne un ús responsable.
Ja ho veis, avui ho hem aconseguit: hem trobat alguns d’aquests “detalls” que als
humans ens fan sentir millor i els hem volgut compartir amb vosaltres.
42
Volem compartir també un parell de fotos per si algú encara no ha visitat el cen-
tre i, sobretot, per veure si vos en feim ganes i qualsevol dia d’aquests veniu a
“invertir en salut” amb nosaltres. Vos asseguram que no perdreu ni la mota ni els
interessos.
Toninaina i Jaume
Mestres d’E. Física
Hem de tenir clar que, al disposar d’aquestes instal·lacions, l’objectiu no és
“fabricar” grans esportistes, sinó simplement ajudar els infants per a que puguin
gaudir i guanyar salut, que no mancabin les ganes de mantenir-se actius en el fu-
tur. Si ho fan a una olimpíada, fantàstic i si ho fan jugant a pàdel, o al mig del
mercat o a un gimnàs per a mantenir-se en forma i controlar el seu pes, massa
bé.
44
JUGANT AMB LES PARAULES,
LA POESIA Què és poesia, per a vosaltres? Hi ha una estona de silenci, cares encuriosides
però ningú diu res.
Què vos ve al cap quan sentiu aquesta paraula? Silenci.
I de poemes, en sabeu? Ah sí per a Nadal en vàrem aprendre un!
Poesia i poema és quasi el mateix. Comencen les idees a fluir: ah, és com una
cançó... Així seguim intentant fer venir idees del que deu ser la poesia i què no.
La mestra en llegeix una ? Vos ha agradat? Sí, quasi tots els infants mostren entu-
siasme. i en llegim algunes més, per trobar que els fa tan agradoses.
Vos atreviu a inventar-ne vosaltres? I així, a partir de l’esquema de poesies d’au-
tors que en saben molt en sortiren aquestes poesies.
Jo som Marta.
I som valenta, prima i guapa,
però no en som cent-tres,
només una
Som el rosa, el lila, el vermell
i som esport, titelles, ballet.
Quan sent boja, dolenta, lletja
buf i jas
ja són besada, abraçada,
ballada.
Jo som Ona
i som xinesa, morena, dormilega,
però no en som quinze,
només en som una.
Som el marró, el negre, el vermell
i som jugar, pintar, cantar.
Quant sent paraulotes
buf i jas
ja són princeses guapotes.
Jo som Maria
i som alegre dormilega
rossa, sineuera,
però no en som cinquanta-una
només en som una.
I som el carn, el vermell,
el blanc i el marronec.
I som córrer i botar
i nedar i jugar.
Quan sent tonta
pegar o rapinyar
buf i jas
ja són guapa, ball,
besada enamorada.
Al cap i a la fi
do, re, mi.
45
Jo som Aurora
i som guapa, alegre, mitjana,
però no en som cent-una,
només en som una.
Som el rosa, el groc, violeta
i som fer pallassades, cantar, fer
gimnàstica
Jo visc a un castell
a la porta, un ocell.
S'hi veu una coca
només cerca boca.
Ai que ho és de bonic
aquest lloc a on jo visc!
També hi tenc una pinteta
que és vermelleta.
Si hi vols venir
Jo visc a un castell
que té molts ocells.
S'hi veu coca i bessons
me'ls menj tots amb tassons
Ai que ho és de bonic
aquest lloc a on jo visc!
També hi tenc brillants corones
i pastissos de llimones.
Si hi vols venir
jo t'hi convit.
En juny i abril
hi haurà la reina Remil.
Jo visc al castell de l'ocell
que és com una soca de roca.
S'hi veu una pinteta
geganteta i vermelleta.
Ai que ho és de bonic
aquest lloc a on jo visc!
També hi tenc una cosa rosa
que és un sol de la col vol.
Si hi vols venir
jo t'hi convit
Jo visc a un castell
que té un ocell.
S'hi veu un drac
que és molt mag.
Ai que ho és de bonic
aquest lloc a on jo visc!
També hi tenc sobrassada
Jo som Núria
i som empipadora,
alegre juganera,
però no en som cinquanta,
només en som una.
Som el rosa, el vermell, el blau
i som fer teatre, cantar, ballar.
Quan sent robar, brega, destrossar
buf i jas
ja són rosa, tren i estimar.
Al cap i a la fi
ALUMNES 1r A
46
ANY INTERNACIONAL
AIGUA
Els alumnes de tercer hem treballat l'aigua mitjançant una webquest que trobareu a la WEB DE L'AIGUA.
Hem fet uns murals sobre els temes de l'aigua.
Ens ha agradat fer feina d'aquesta manera perquè hem après molt i hem pogut mirar els ordinadors.
ALUMNES 3r B
47
ALUMNES DEL CEIP RODAMILANS
48
CEIP RODAMILANS
CARRER DE LES CORTS S/N
07510 SINEU
tel. 971 52.02.26 / Fax. 971 52.09.30
http://www..ceiprodamilans.com/