QESTIONARI DE CONTROL DE LECTURA SOBRE EL MN DE SOFIA

1. QU OPINAVA JORUM DEL CERVELL HUM?R: Pensava que el seu cervell era com un ordinador a la qual li podies ficar un disquet i aix tenir ms informaci. 2. QU S EL QUE NECESSITA PER SER UN BON filsof?R: Tenir capacitat de sorpresa davant el mn.3. QUINES SN LES PREGUNTES CLAUS PERQU L'HOME s'encamini PER la reflexi filosfica.R: Com es va crear el mn? Aix com la carta que li va arribar a Sofia a la seva bstia Hi ha una altra vida desprs de la mort? Com hem de viure?4. PER QU SORGEIX LA FILOSOFIA?R: a causa del sorpresa de l'sser hum ja que en el mn no hi ha trucs perqu som part d'aquest mn.5. QUE NECESSITEM PER SER BONS FILSOFS?R: tenir capacitat de sorpresa davant el mn, Si un es descobreix a si mateix, es descobreix realment una cosa meravellosa.6. UNA VEGADA COBERTA TOTES LES NECESSITATS MATERIALS, HI HA ALGUNA COSA QUE TOTHOM NECESSITA. QU?R: La Necessitat de trobar respostes a qestions que ens sorprenen al mn.7. AL FORMULAR-SE PREGUNTA FILOSFICA, QUE LI RESULTA DE GRAN AJUDA PER TENIR UNA OPINI ?R: Veure des d'un punt de vista no habitual, allunyar-se de la quotidianitat i aix podr arribar a tenir una bona resposta com un veritable filsof. 8. PERQU ENS ASSEMBLEM AL CONILL BLANC QUE TREU EL MAG DE L'BARRET DE COPA NEGRA.R: perqu la gent no guarda cap inters per coses importants, tot s per coses fortutes, res ho veuen com els seus xits no es posen fites.9. PERQU A L'UNIVERS EL PODEM COMPARAR AMB EL CONILL BLANCR: Perqu no sabem que s el que hi ha dins del barret, en aquest cas el conill seria com l'univers perqu s una cosa sorprenent, i et fas qestionaments sobre que hi haur dins del barret, el mateix passa amb l'univers.10. PERQU EN QESTIONS FILOSOFIQUES QUE A TOTS ELS SSERS HUMANS ENS CONCERNEIXEN, NO TOTS PODEM SER FILSOFS?11. QUE TENEN EN COM EL FILSOF I EL NEN?R: La capacitat de sorpresa que tenen els dos.12. PERQU EL NEN A MESURA QUE CREIX VA PERDENT LA CAPACITAT DE SORPRESA?R: perqu el mn es fa habitual amb mesura que passa el temps davant els ulls de la majoria de les persones13. PERQU NO ES SORPRN L'ADULT?R: perqu aquest ja est acostumat a tot el que passa dia a dia, no es qestiona sobre coses noves, ja tenen el seva "rutina" 14. PERQU ES VOL QUE REBI EL CURS DE FILOSOFIA, SOFIA?R: perqu conegui ms, es plantegi preguntes sobre si mateixa aix com les planteja a la seva mare, i no sigui una ms del munt. 15. QUE S UN MITE I QUE PRETN EXPLICAR?R: un mite s un relat que vol o pretn explicar tot el que l'home no pot, ssia l'inexplicable a la seva vista. 16. QUE LI VAN DIR ELS FILOSOFS GRECS A LA GENT DELS MITES?R: que simplement no podia quedar asseguda de braos creuats esperant que intervinguessin els dus quan amenaaven les desgrcies.

17. PERQU ELS PRIMERS FILOSFS GRECS VAN CRITICAR LA MITOLOGIA DE HOMER.R: perqu els dus s'assemblaven molt als ssers humans i perqu eren igual d'egoistes i de poc fiar que nosaltres18. QUE CRITICA LI VA FER EL FILSOF JENFANES ALS MITES.R: Que els ssers humans s'han creat dus a la seva prpia imatge, ssia que cadasc veu els dus com sn ells, si els animals poguessin dibuixar els dibuixessin com ells.19. QUE VA COMPRENDRE SOFIA AMB ELS MITES?R: Que els ssers humans sempre requereixen d'explicacions per als esdeveniments del seu voltant, i per aix van crear els mites per respondre tanta pregunta sense cap cincia.20. TIPUS DE EXPLICACIONS ERA L'OBJECTIU DELS PRIMERS FILSOFS?R: Doncs simplement trobar alguna explicaci natural a la naturalesa valgui la redundncia.21. QUINA REFLEXI FARIA DE LES 3 INTERROGANTS: HI HA UNA MATRIA PRIMERA DE LA QUE TOT EL DEMS EST FET?. L'AIGUA POT CONVERTIR-SE EN VI?. COM PODEN LA TERRA I L'AIGUA CONVERTIR-SE EN UNA GRANOTA?R: Una matria primera si existeix perqu a partir d'alguna cosa es va crear tot, el no saber quina s aquesta s una altra qesti, per aix els ssers humans tenim aquesta sensaci o inquietud de saber ms enll del que ja tenim com a coneixement empric.22. COM ES POT ACONSEGUIR DE MANERA FCIL, SEGUIR LA MANERA DE PENSAR D'UN FILSOF?R: Comena a qestionar sobre tot el que t'envolta, per qu succeeixen les coses?, Qu les ocasiona? Etc.23. PERQU QUAN PARLAVA DELS FOLSOFS ES REFERIA SEMPRE A "ELL".R: Perqu sempre sn filsofs, s a dir homes, en la histria de la filosofia no hi ha dones, ja que se les discriminava pel seu sexe.24. PERQU ALS PRIMERS FILSOFS GRECS SE'LS DIU ELS FILSOFS DE LA NATURA?R: Perqu aquests abans de res, s'interessaven per la natura i pels seus processos.25. ELS PRIMERS FILSOFS GRECS PER QUINA IDEA ES VAN INCLINAR SOBRE LA PROCEDNCIA DE L'HOME: QUE HAVEM SORGIT DE RES O QUE ALGUNA COSA HAVIA EXISTIT SEMPRE?R: Ells donaven per fet que "alguna cosa" havia existit sempre.26. QUE VAN OBSERVAR ELS PRIMERS FILOSOFS OBRE LA NATURA?R: Els grecs es preguntaven, com era possible que l'aigua es converts en peixos vius i la terra inert en grans arbres o en flors de colors encesos.27. COM ERA LA CREENA COMUNA DELS PRIMERS FILSOFS GRECS?R: Que existia una matria primria, que era l'origen de tots els canvis.28. LA MANERA DE PENSAR DELS FILSOFS NATURALISTES A QUINES CICNIES VA AJUDAR A DESENVOLUPAR CIENTFICAMENT?R: A totes les cincies naturals29. PER QUINA OPCI VA OPTAR PARMNIDES A L'HORA DE TRIAR: EL SENTIT O LA RA I PERQU RA HO VA FER.R: Va optar per la seva ra al moment de triar, ja que el amb els sentits observava com canviaven les coses, per aix no concordava amb el que li deia la ra.30. QUE RELACI T PARMNIDES AMB LA FRASE "SI NO HO VEIG NO HO CREC"R: Que ell no creia res ni veient doncs pensava que els sentits ens ofereixen una imatge errnia del mn, una imatge que no concorda amb la ra dels ssers humans. 31. QUE PENSAVA PARMNIDES DELS SENTITSR: Que li jugaven illusions, perqu no concordava amb el que li deia el seu raonament32. QUE S SER RACIONALISTAR: Que tens una gran fe en la teva ra.33. QUE PENSAVA HERCLIT DELS CANVIS?R: Ell pensava que els canvis eren els trets ms bsics de la natura. 34. EN QUE ES DIFERNCIA HERCLIT DE PARMNIDES?R: Herclit tenia ms fe en el que li deien els seus sentits i Parmnides tenia molta ms fe en la seva ra que en els seus sentiments.35. SEGONS HERCLITt QUE S EL QUE CARACTERITZA AL MN?. POSA UN EXEMPLE.R: Per les contradiccions, un exemple d'aix seria, lexistncia del dolor, perqu aix no sabrem que se sent ser felios.36. QUE LI PASSARIA AL MN SIN EXISTS UN CONSTANT JOC ENTRE ELS CONTRASTOS?R: El mn deixaria d'existir37. QUE S DU PER HERCLIT?R: Ell deia "Du s dia i nit, hivern i estiu, guerra i pau, fam i sacietat". 38. QUE SIGNIFICA LA PARAULA LOGOS PER HERCLIT?R: Significa ra.39. QUE PENSAVA HERCLIT DE LA RA UNIVERSAL?R: Que aquesta dirigeix tot el que passa a la natura. La ra universal s una cosa comuna per a tots i per la qual tots han de guiar-se.40. QUE OPINAVA DEL PROSME HERCLIT?R: No tenia molt bona opini, ell deia que "Les opinions de la majoria de la gent poden comparar-se amb els jocs infantils". 41. QUE VA OPINAR EMPEDOCLES DE LES DIFERNCIES ENTRE HERCLIT I PARMNIDES I PERQU.R: Opinava que, tenien ra en una de les seves afirmacions, per que els dos s'equivocaven en una cosa. Perqu pensava que el gran desacord es devia al fet que els filsofs havien donat per fet que hi havia un sol element.42. A QUINA CONCLUSSI VA ARRIBAR EMPDOCLES DE LES DIFERNCIES ENTRE PARMNIDES I HERCLIT?R: va arribar a la conclusi que el que calia rebutjar era la idea que hi ha un sol element.43. QUE PENSAVA EMPDOCLES DE LA NATURA?R: Pensava que la naturalesa t en total quatre arrels: terra, aire, foc i aigua.44. A QUE ES DEUEN ELS CANVIS EN LA NATURA SEGONS EMPDOCLES?R: A que aquests elements es barregen i es tornen a separar, ja que tot est compost d'ells, per en diferents proporcions.45. QUE PENSAVA EMPDOCLES SOBRE QUE "TOT CANVIA"?R: Que no s veritat, no hi ha res canvi, el que passa s que els elements es barregen i se separen, per desprs tornar a barrejar.46. QUE PENSAVA EMPDOCLES DE LES FORCES "AMOR I ODI"R: Que havia d'haver dues forces que actuen en la natura. El que uneix les coses s "l'amor", i el que les separa, s "l'odi"47. QUE DIU LA CINCIA MODERNA DE TOTS ELS PROCESSOS DE LA NATURA?R: Diu que poden explicar-se com una interacci dels diferents elements, i unes quantes forces de la natura.48. QUINA EXPLICACI VA DONAR EMPDOCLES AL QUE PASSA EN NOSALTRES QUAN OBSERVEM ALGUNA COSA AMB ELS NOSTRES SENTITS?R: Empdocles pensava que els nostres ulls estaven formats de terra, aire, foc i aigua, com tota la resta a la natura. I aix captvem l'aigua amb l'aigua del nostre ull i aix respectivament. 49. QUE opinava Anaxgores, SOBRE EL QUE AQUESTA FETA LA NATURAR: Que la naturalesa est feta de moltes peces minscules, invisibles per a l'ull50. QUE S EL QUE POSA EL VISTA A LA NATURA SEGONS Anaxgores I COM LI DIC A AQUESTA FORA.R: L'ordre el posa la part ms minscula. A aquestes parts mnimes que contenen una mica de tot, Anaxgores les anomenava "grmens" o "llavors".51. QUE LI ENSENYA EL PROFESSOR A SOFIA, SOBRE LA "COMPRENSIO".R: Que t necessriament de costar algun esfor52. Al fet que CONCLUSI ARRIBAR SOFIA DE LA FILOSOFIA.R: Arribo a la conclusi que, en realitat, la filosofia no s una cosa que es pot aprendre, sin que potser un pugui aprendre a pensar filosficament.53. PERQU EL "LEGO" S EL JOGUET MS GENIAL DEL MN I PERQU SOFIA VA ESTAR D'ACORD AMB AQUESTA AFIRMACION.R: Perqu amb les peces del lego podia construir qualsevol cosa. I desprs podia desmuntar i construir alguna cosa completament diferent.54. QUE PENSAVA Demcrit SOBRE ELS CANVIS A LA NATURA.R: Que els canvis en la naturalesa no es devien al fet que les coses realment "canviessin".55. QUE AQUESTA FET TOT EL EXISTENT, SEGONS DemcritR: Per unes petites parts petites i invisibles, cadascuna d'elles eterna i inalterable.56. QUE RELACI TENEN LES PECES DEL JOC "LEGO" I EL QUE deia Demcrit L'ATOMO.R: Que els toms es mouen en l'espai, per com tenen entrants i sortints s'acoblen per configurar les coses que veiem al nostre entorn. Les peces del llec tenen ms o menys les mateixes qualitats abans de res sn indivisibles. Tenen formes i mides diferents, sn massisses i impenetrables. A ms, les peces del lego tenen entrants i sortints que fan que les puguis unir per poder formar totes les figures possibles.57. SEGONS Demcrit QUE S EL UNICO QUE EXISTEIX EN ELS PROCESSOS DE LA NATURA.R: Els toms i l'espai buit58. Demcrit pensava que existia UNA CAUSA NATURAL. ON ES TROBA AQUESTA CAUSA NATURAL.R: Es troba a les coses mateixes.59. COM EXPLICA LA TEORIA ATMICA DE Demcrit, LES NOSTRES SENSACIONS.R: Quan captem alguna cosa amb els nostres sentits, es deu als moviments dels toms en l'espai buit. Quan veiem la lluna, s perqu els toms de la lluna arriben meu ull.60. PERQU ESTAVA D'acord Demcrit AMB Herclit.R: Perqu pensava que tot en la naturalesa "flueix". Les formes van i vnen. Per darrere de tot el que flueix, es troben algunes coses eternes i inalterables que no flueixen.61. QUE respons A LES PREGUNTES QUE LI van formular A SOFIA, SOBRE SI CREIA EN LA DESTINACI; SI SN LES MALALTIES UN CSTIG DIV I QUINES SN LES FORCES QUE DIRIGEIXEN LA MARXA DE LA HISTRIA.R: Si crec en el dest, penso que el dest ens posa les cartes sobre la taula per nosaltres som els que hem de jugar-, les malalties no sn un cstig simplement ens fan veure que s la salut, les forces que dirigeixen les marxes de la histria s la iniciativa que t cada persona de fer les coses.62. QUE S'ENTN PER FE EN LA DESTINACIR: Que creus en el que et passar s una cosa que ja "et tocava" i no el que tu voldries o vols.63. A l'oracle de Delfos HI HA UNA INSCRIPCI "CONEIX-TE A TU MATEIX" QUE SIGNIFICAT T AQUEST PENSAMENT.R: Que l'sser hum mai ha de pensar que s alguna cosa ms que un sser hum, i que cap sser hum pot escapar al seu dest.64. que pensaven els GRECS SOBRE EL CURS DEL MN.R: Creien que estava dirigit pel dest.65. EN qu CONSISTEIX LA ETICA MDICA.R: Es vol dir que, el metge, est obligat a exercir la seva professi mdica segons certes regles tiques. Un metge no pot, per exemple, estendre receptes a persones sanes. Un metge t tamb de guardar el secret professional. Aix vol dir que no t dret a comptar a altres persones una cosa que un pacient li hagi dit sobre la seva malaltia66. DESCRIU COM definia SOFIA EL TERME "NATURAL"R: Que vol dir que s una cosa aplicable a la majoria de les persones67. DESCRIU COM S'ENTN SOFIA EL SIGNIFICAT DE LA FRASE SEGENT: "MS SABIA S LA QUE SAP, QUE LA QUE NO SAP"R: Que una persona que era conscient que no sabia tot, era ms svia que una que sabia igual de poc, per que, no obstant aix, s'imaginava saber molt.68. COM S'ENTN SOFIA EL SIGNIFICAT DEL TERME "COMPRENSI"R: Quan de sobte havia ents alguna cosa, i tamb quan veritablement havia aprs alguna cosa, d'alguna manera, ella havia contribut amb alguna cosa.69. DESCRIU COM S'ENTN SOFIA EL SIGNIFICAT DE LA FRASE SEGENT "QUI SEPA EL QUE S CORRECTE TAMB FAR EL QUE S CORRECTE"R: Significava aix que quan un lladre robava un banc ho feia perqu no sabia que no era correcte? Sofia no ho creia. Al contrari, pensava que nens i adults eren capaos de fer moltes tonteries, de les que potser es penedien ms tard, i que precisament ho feien tot i saber que no estava b el que feien.70. QUE SIGNIFICAT T EL NOM DE L'MISSATGER QUE ENTREGA LA CORRESPONDNCIA A SOFIA.R: Hermes era el missatger dels dus grecs. Tamb era el du dels navegants.71. COM S EL TRET COMUN QUE TENIEN ELS SOFISTES I ELS FILSOFS DE LA NATURAR: L'escepticisme72. COM SE'LS DIU ALS QUE NO SABEN PRONUNCIAR AMB SEGURETAT, SOBRE EL INTERROGANT DE SI HA O NO UN DU.R: Agnstics73. QUE SIGNIFICAT T LA FRASE DE Protgores "L'HOME S LA MESURA DE TOTES LES COSES"R: Que sempre cal valorar el que s bo o dolent, correcte o equivocat, en relaci amb les necessitats de l'home.74. que opinaven ELS SOFISTES SOBRE ELS MISTERIS DE LA NATURA I L'UNIVERS.R: Opinaven que, tot i que potser hi hagus una resposta a les preguntes filosfiques, els ssers humans no serien capaos de trobar respostes segures.75. SEGONS ELS SOFISTES EL PUDOR S ALGUNA COSA NATURAL O CONVENCIONAL.R: Si s natural tenir pudor, ha de ser quelcom innat, per no ho s, ja que el pudor, o la manca de pudor, est relacionat amb els costums de la societat, aix que s convencional.76. A SOFIA SE LI ENSENYA QUE L'ESSNCIA DE L'ACTIVITAT socrtica consistia en:R: Que el seu objectiu no era ensenyar a la gent, aquesta aprenia de les persones.77. SOCRATES Comparava SEVA ACTIVITAT AMB UN DETERMINAT TIPUS D'ART, COM S AQUEST TIPUS D'ART.R: El comparava amb l'art de parir.78. SEGONS SOCRATES, EL VERITABLE CONEIXEMENT ARRIBA DES FORA O DES ENDINS.R: El veritable coneixement ha de sortir de l'interior de cadasc. No pot ser imposat per altres.79. SOCRATES assumia una ACTITUD IGNORANT, S A DIR aparentava ser MES TONTO QUE VERITABLEMENT ERA. QUE NOM REP AQUESTA ACTITUD.R: Ironia socrtica80. SOCRATES definia ATENES COM UN "CAVALL aptic", COM ES DEFINEIX SOCRATES ASI MATEIX.R: Com un borinot que intenta despertar i mantenir-lo viu.81. A SOCRATES SE LI PERMITIA ABANDONAR ATENES; PERQU RAONS NO HO VA FER, SI ANAVA A MORIR.R: Si ho hagus fet, no hauria estat Scrates, ja que valorava la seva prpia conscincia ms que la seva prpia vida.82. QUINS SN ELS TRETS COMUNS ENTRE SOCRATES I JESUSR: Els dos eren mestres en l'art de conversar. A ms, parlaven amb una autosuficincia que fascinava i irritava. I els dos pensaven que parlaven en nom d'alguna cosa molt ms gran que ells mateixos.83. COM S EL PROJECTE FILOSFIC DE SOCRATES.R: Scrates va fer que la filosofia baixs del cel a la terra, i la va deixar habitar en les ciutats i la va introduir en les cases, obligant als ssers humans a pensar en la vida, en els costums, en el b i en el mal .84. COM ES DEFINEIX al filsofR: un que busca aconseguir saviesa85. AL MN DE SOFIA es contraposa O S'IDENTIFICA al filsof AMB EL sofista.R: Els sofistes cobraven per les seves explicacions ms o menys subtils, aquests mestres d'escola i setcincies que, o estan molt contents amb el poc que saben, o presumeixen saber un munt de coses de les que en realitat no tenen ni idea. Un veritable filsof, sap que en realitat sap molt poc, i, precisament per aix, intenta una i altra vegada aconseguir veritables coneixements.86. SN MS PERILLOSOS ELS QUE PREGUNTEN O ELS QUE CONTESTEN I PERQU RA.R: Els que pregunten, sn sempre els ms perillosos. Perqu no s igual de perills contestar ja que una sola pregunta pot contenir ms plvora que mil respostes.87. PERQU ES COMPARA A SOCRATES amb un comodR: Perqu no estava ni segurssim, ni es mostrava indiferent. Noms sabia que no sabia res, i aix l'inquietava.88. SOCRATES ES POT CATALOGAR COM UN empirista O UN RACIONALISTA I PERQU.R: Era racionalista ja que per a ell era molt important trobar una base segura per al nostre coneixement. Ell pensava que aquesta base es trobava en la ra de l'home. 89. AMB QUE S'IDENTIFICA LA VEU DIVINA INTERIOR DE SOCRATES I S EL SUSTENTO.R: Amb la conscincia, aquesta li deia el que estava b. Qui spiga el que s bo, tamb far el b. Volia dir que coneixements correctes condueixen a accions correctes. I noms el que fa aix es converteix en un sser correcte. Quan actuem malament s perqu desconeixem altra cosa. 90. ES AFIRMA QUE SEGONS SOCRATES: "SI ALG ACTUA FENT EL MAL I AL MATEIX TEMPS SAP EL QUE S EL B". PODRIA FER EL MAL ?; SABRA REALMENT EL QUE S EL B ?; SERIA UNA PERSONA FELI O INFELI?R: s clar que podria fer el mal, ja que aquesta raonant el que sap, i potser per a ell el que els altres veuen "MAL", per a ell sigui el b, i el seria una persona feli ja que ell fa el que ell vol . 91. EL ACTUAR COM UN MOSCARDON QUE FI PERSEGUEIX.R: T la finalitat de treure als altres de la seva manera rutinria de pensar92. RESOL ELS 4 EXERCICIS QUE LI DEIXO PLATON A SOFIA.R: 1.- Com un pastisser pot fer cinquanta pastes completament iguals. Molt senzill ja que ell es dedica a aix i t prctica, i simplement amb la prctica es fa al mestre, per no sn iguals, sempre hi ha alguna cosa que distingeix una de l'altra. 2.- Per qu tots els cavalls sn iguals. De fet no sn iguals cada cavall t la seva qualitat. 3.-El nima dels ssers humans s immortal. Jo no crec que sigui immortal simplement que compleix la seva funci en cada cos 4.-Els homes i les dones tenen la mateixa capacitat de raonar. Per descomptat que s, encara que la majoria dels dos gneres es va a ms en la quotidianitat i no s'enfoca a fer-se preguntes. 93. EN qu S'INTERESSA EL PROJECTE DELS SOFISTES.R: En l'sser hum i la societat, per tamb s'interessaven, en certa manera, per la relaci entre l'etern i el permanent, d'una banda, i el que flueix, de l'altra.94. EN qu S'INTERESSA EL PROJECTE platnicR: Li interessa el que s etern i immutable en la naturalesa i el que s etern i immutable pel que fa a la moral i la societat. De fet, per a Plat, aquestes sn una mateixa cosa. Intenta captar una prpia "realitat" eterna i immutable.95. que ensenyava PLATON A L'ACADMIAR: Ensenyava filosofia, matemtiques i gimnstica, la conversa visqui era el ms important.96. QUE PENSAVA PLATON SOBRE TOT EL QUE PERTANY AL MN DELS SENTITSR: Plat pensava que havia d'haver una realitat darrere d'aquest, ia aquesta realitat la va cridar el mn de les Idees.97. QUE ES EL etern i immutable SEGONS PLATONR: El que s etern i immutable sn els models espirituals o abstractes, a la imatge tot est modelat.98. QU NOM LI VA DONAR PLATON ALS MOTLLES?R: els va cridar Idees99. QUE PENSAVA PLATON DEL MN DELS SENTITS I COM LI DIC.R: Pensava que s'hi troben les eternes i immutables "imatges model", darrere dels diferents fenmens amb els que ens topem en la naturalesa. A aquest espectacular concepte en diem mn de les Idees.100. QUE TESI filosfica trauria VOST, SOBRE UNA bombolla de sab.R: Les bombolles de sab deuen tenir una ra per existir, que sn les bombolles de sab? Potser s l'nima del sab que s'escapa sobre petites bombolles que anomenem "bombolles".101. PERQU LA REALITAT SEGONS PLAT ES POT COMPARAR AMB UNA bombolla de sab.R: Perqu res del que existeix en el mn dels sentits roman.102. QUALS CONEIXEMENTS SN PER VOST ELS MS ASSEGURANCES: ELS QUE VEIEM AMB LA RAZON O ELS QUE VEIEM AMB ELS SENTITS. Sustenti.R: Els que veiem amb la ra, ja que aix ens portarien a prendre una decisi ms encertada, perqu quan prenem una decisi amb els sentits la prenem equivocadament ja que ens seguem perqu no veiem el que en realitat s.103. PERQU EN EL MN DELS SENTITS ACONSEGUIM CONEIXEMENTS IMPERFECTESR: Perqu tot flueix i res no roman. No hi ha res que sigui en el mn dels sentits, noms es tracta d'un munt de coses que sorgeixen i moren.104. FACI LA RELACION DE LES PARTS DEL COS HUM I L'ESTATR: Igual que el cos, l'estat t cap, pit i ventre, l'Estat t governants, soldats i productors, i al cos li correspon una habilitat de l'nima. Al capdavant pertany la ra, al pit la voluntat, i al ventre, el desig.105. QUE PENSAVA PLATON DE LES DONESR: El opinava que les dones podien ser governants de l'estat, igual que els homes, precisament perqu els governants governarien l'estat en virtut de la seva ra.106. QU RESPOSTA LI DNA SOFIA A LES 5 PREGUNTES QUE ES FORMULEN EN LA PGINA 119 I SOBRE LA PRIMERA PREGUNTA, QUE VA DIR PLATON I QUE VA DIR Aristtil sobre aquest interrogant.R: 1. Ella va pensar que una persona no pot tenir una idea de gallina, si abans no havia vist una gallina. 2. Pensa que no neix amb una idea, perqu abans havia d'haver vist el mn 3. Les plantes tenien nima per noms per viure, els animals podien pensar, per els humans raonaven 4. Deia que ja li havien ensenyat perqu plou, per la condensaci i precipitaci, per no seria tamb perqu els animals i plantes visquessin ?, quin seria el final d'un xfec? 5. Necessita les necessitats bsiques, per tamb trobar les respostes a les seves preguntes filosfiques.107. QUIN S EL PROJECTE FILOSFIC DE ARISTOTELES?R: La naturalesa viva, va ser el primer gran bileg d'Europa.108. EXPLIQUI QU SN LES FORMES DE LES COSES PER ARISTOTELES?R: Sn com les qualitats especfiques de les coses, el que distingeix una d'altres.109. EXPLIQUI QUIN S EL VERITABLE MN PER ARISTOTELES?R: El veritable mn per Aristtil s la natura, el que hi ha en l'nima de l'sser hum, sn mers reflexos dels objectes de la natura.110. Quina s la DIFERNCIA ENTRE LA TEORIA Plat i Aristtil RESPECTE AL MN DE LES IDEES I ELS SENTITS?R: Plat es va quedar en una sola visi mtica del mn, en qu els conceptes de l'home es confonen amb el mn real. Aristtil va assenyalar que no hi ha res en la ment que no hagi estat abans en els sentits, i Plat podria haver dit que no hi ha res a la naturalesa que no hagi estat abans en el mn de les Idees. En aquest sentit, opinava Aristtil, Plat "duplicava el nombre de les coses".111. PERQU SOM INTELLIGENTS, SEGONS ARISTOTELES?R: Per la ra la que constitueix la caracterstica ms destacada de l'sser hum. La nostra intelligncia est totalment buida abans que sentim alguna cosa. Per tant l'sser hum no pot nixer amb cap idea.112. Com SUSTENTA ARISTOTELES SEU TEORIA DE MATRIA I FORMA?R: La matria s el material de qu est feta una cosa, i la forma sn les qualitats especfiques de la cosa.113. expliqui quina s la FORMA I COM LA MATRIA A LA GALLINA, DES DE LA PERSPECTIVA aristotlica.R: La "forma" de la gallina s precisament aletejar, i tamb cloquejar i posar ous. Aix doncs, la "forma" de la gallina sn les propietats especfiques de l'espcie "gallina" o, dit d'una altra manera, el que fa la gallina.114. EXPLIQUI COM ES DNA EL CANVI, PER ARISTOTELES AMB L'EXEMPLE DE L'ESCULTURA DEL CAVALL.R: L'escultor va veure la forma de cavall en aquest bloc de granit i la trec.115. EXPLIQUI LES 4 CAUSES aristotliquesR: * Hi ha tres elements que influeixen en els processos de la natura i per respondre a perqu plou consisteix en: * la causa material que vindria sent el vapor d'aigua dels nvols que es trobaven all en aquell moment. * La causa eficient: que seria el fet que el vapor d'aigua es refredi per poder ser condensat. I finalment: * la causa formal que s la naturalesa de l'aigua condensada en els nvols cau a terra. 116. com els ssers humans RECONEIXEM LES COSES AL MN?R / Al ordenar en diferents grups i categories.117. A LA REALITAT QUE VIVIM, Com apliquem EL JOC aristotlic?R / Quan trobem un objecte que no coneixem, ho anem classificant per la seva forma o les seves qualitats.118. QUE CONSISTEIX la lgica d'Aristtil? COLLOQUI UN EXEMPLE.R: Assenyalo diverses regles estrictes per saber que regles sn lgicament vlides. Exemple: si primer es prova que les estrelles noms de veuen de nit, llavors s puc veure les estrelles s que s de nit.119. QU LI CAL A SER HUM PER A SER FELI?R: L'sser hum noms s feli si utilitza totes les seves capacitats i possibilitats.120. 'Quines sn les tres CLASSES DE FELICITAT SEGONS ARISTOTELES?R: La primera s una vida plena de plaers i diversions. La segona s viure com un ciutad responsable i la tercera s ser un filsof i investigador.121. QUE CONSISTEIX EL JUST MEDI PER ARISTOTELES ?, exemplifiqui.R: Consisteix en no estar en els extrems, no cal ser molt garrepes per tampoc cal malgastar els diners.122. Quines sn les formes D'ESTAT SEGONS ARISTOTELES?R: Monarquia, tirania, aristocrcia, democrcia, oligarquia, i demaggia.123. QU PENSAVA ARISTOTELES DE LA DONA?R: Ell deia que la dona era un home incomplet, en altres paraules ell deia que la dona contribua a la matria i l'home ala forma a l'hora de tenir fills. 124. CONTESTI LES 4 PREGUNTES SOBRE VIDA I TOLERNCIA DE LA PGINA 150. R / * El que pot saber una persona s que el cel s blau, que en tallar la pell far mal i fins i tot sagnar. Que les accions tenen conseqncies. I el que sol podem creure s que existeix la vida en altres planetes, si hi ha alguna cosa desprs de la mort. * Alguns factors que poden contribuir a formar el concepte de vida d'una persona sn molt variats, principalment s l'educaci que se li dna a aquesta persona, la manera en qu la seva famlia li tracta, desprs aquesta l'poca on aquesta persona viu, perqu no s el mateix haver viscut en el temps de Plat a viure en el temps d'Einstein. * La conscincia s la certesa de saber si actuem b o malament. No tots els humans tenen la mateixa conscincia. * Donar prioritat a determinats valors pot consistir en que en una situaci donada, preferim exercir el valor de l'honestedat al valor de la integritat. Segons la conscincia de cada persona. 125. QU S'ENTN PER HELLENISME I PERQU CARECTERIZO?R / El Hellenisme va ser el perode de temps abans de l'Edat Mitjana on predomini la cultura grega, en els regnes hellenstics. Aquesta poca es va caracteritzar perqu era una barreja de religions, i cultures dels tres regnes hellenstics que mitjanant aquesta barreja van formar una sola entitat. 126. PER ALS cnics, QU S LA VERITABLE FELICITAT?R / La veritable felicitat per als cnics consistia en estar b amb un mateix i tenir noms l'elemental per sobreviure. No era necessria ni tan sols la salut per ser feli. 127. EN QU CONSISTEIX EL DRET NATURAL?R / Suposa que tots els ssers humans han d'acceptar que hi ha una jerarquia i que tots han de viure d'acord al que som, com som i al que tenim.128. PER Aristip: Quina s la META A LA VIDA?R / Aconseguir el mxim plaer dels sentits era la meta a la vida, segons Aristip.129. Quins sn els VELLS IDEALS GRECS PER GAUDIR LA VIDA?R / El autodomini, la moderaci i l'assossec.130. COM EXPLICA LA MORT EPICURO?R / Epicur deia que la mort no ens havia de preocupar molt, ja que, quan vivim la mort est absent i quan morim, la mort nosaltres ja no existim. 131. QU PENSAVA DEL MN PLOT?R / Pensava que sempre estava en tensi a causa que en el hi ha dos pols. Un on es troba la llum divina i Du, mentre que en l'altre hi ha la foscor total. 132. Segons Plot: QU S UNA EXPERINCIA mstica?R / Plat deia que una experincia mstica significava que per un moment una persona pogus experimentar o sentir que s's un amb Du o amb l'entitat superior a la que aquesta persona cregui. 133. QUE CAM HA DE FER UN MISTICO PER ARRIBAR A LA PURIFICACIONR / Aquest cam consistia en portar una vida senzilla, i amb una srie de tcniques per meditar.134. PERQU UNA EXPERINCIA MISTICA POT TENIR IMPORTNCIA PER A LA ETICA.R / Perqu segons aquesta creena, al ser part de l'U, podem ser part del prosme, i en pensar que som el prosme, hem de tractar b, per poder tractar b a nosaltres mateixos.135. QUINA S LA SEMBLANA ENTRE LA CULTURA IndoeuropeaR / Que totes les cultures que integraven a la cultura indoeuropea eren politeistes. A ms de que les llenges que ells parlaven estaven emparentades, pel que tenien idees semblants de la vida.136. QUINA S LA VISI CICLICA DE LA HISTRIA QUE TENEN ELS indoeuropeosR / Ells creien que la histria no t un principi ni un final, sin que s un cicle. Aix com les estacions de l'any que es repeteixen. 137. QUINA S LA VISI DELS semites RESPECTE A LA HISTRIAR / Els semites veien la histria com una lnia. Du va crear el mn un dia ia partir d'aqu comena la histria que acabs el dia que Du ho decideixi.138. COM VA SER LA PROFECIA DE SALVACI DEL PROFETA ISAIAS.R / "Aquest poble que camina en la foscor vora una gran llum"139. L'EXPRESSIONS DE JESUS "REGNE DE DU" I "NOU PACTE" QUE SIGNIFICAT TENEN.R / Significava que Jess vindria per reafirmar el "nou pacte" que Du havia acordat amb Moiss, que aviat vindria un salvador per a alliberar el mn dels pecats. 140. QUE SIGNIFICAT T LA FRASE DE GOETHE "EL QUE NO SAP PORTAR EL SEU COMPTABILITAT PER ESPAI DE TRES MIL ANYS ES QUEDA COM UN IGNORANT EN LA FOSCOR I SOL VIU AL DIA."R / Significa que, per exemple, en la histria s'ha de dur un registre del que ha passat per poder aprendre d'aquests errors i per prevenir els que es puguin avecinar. 141. PERQU SANT AGUST ERA platnicR / Sant Agust "cristianitzar" a Plat. Totes les idees platnica i neoplatniques, les va analitzar des d'un punt de vista religis, aplicant el coneixement de Du i el concepte de la fe. (Pg. 171 i 172)142. A QUE S'HA EL MAL SEGONS SANT AGUST?R / Per Sant Agust el mal s l '"absncia de Du". El mal no t una existncia prpia, s una cosa que no s. El mal es deu a la desobedincia dels homes.

143. QUINS SN ELS CAMINS PER ARRIBAR A DU?R / Un cam s a travs de la fe i la revelaci. L'altre cam s a travs de la ra i les observacions fetes amb els sentits. (Pg. 177)144. QU PENSAVA SANT TOMAS DE LA DONA?R / Sant Toms pensava el mateix que Aristtil sobre les dones, que eren una mena de "home incomplet" i que per aquesta ra havia sortit de la costella de l'home. (Pg. 181)145. QUINA S LA PART FEMENINA DE DU?R / Du tamb tenia un costat femen o una "naturalesa materna". Perqu tamb les dones estan creades a imatge i semblana de Du. En grec aquest costat femen de Du es deia Sophia. "Sophia" significa "saviesa".146. PERQU LA VIDA S TRISTA I SOLEMNE?R / Perqu entrem en un mn meravells, ens coneixem, ens saludem, i caminem junts una estona, Desprs ens perdem i desapareixem tan de sobte i tan sense ra com vam arribar.147. QUINA S LA VISI DE L'HOME AL PERODE DEL RENAIXEMENT?R / Al renaixement, s'esborra la creena que Du s el centre de totes les vides, i es reemplaa per un "humanisme renaixentista" on tot el que importa s l'home. D'aquesta manera els burgesos van comenar a emancipar-se dels senyors feudals i del poder de l'Esglsia. Aix va ocrrer al mateix temps que es redescobria la cultura grega a causa d'unes relacions ms estretes amb els rabs a Espanya i amb la cultura bizantina a l'est.148. QU S L'HOME RENAIXENTISTA?R / s l'expressi amb la qual es designa a una persona que participa en tots els camps de la vida, l'art i la cincia. Aquesta nova visi de l'home es manifestava en un inters per l'anatomia del cos hum. Aix va resultar ser molt important tant per a la medicina com per a l'art. En l'art va tornar a aparixer el nu, desprs de mil anys de pudor els homes es van atrevir a ser ells mateixos.149. QUE CONSISTEIX el panteisme?R / L'home va deixar de considerar la vida a la Terra com una mera preparaci per a la vida al cel, i aix va crear una nova actitud davant el mn fsic. La naturalesa va ser considerada com una cosa positiva, molts pensaven que Du era present en la creaci. s infinit i per tant tamb ha d'estar a tot arreu. Tal interpretaci es diu panteisme.150. En qu va consistir EL NOU MTODE CIENTFIC DEL RENAIXEMENT?R / El nou mtode cientfic va ser una condici necessria per a tota l'evoluci tcnica que va tenir lloc desprs del renaixement. Consistia sobretot a investigar la naturalesa amb els propis sentits.151 EN qu es va basar el MTODE I COM SE LI DIC?R / Va comenar a dir-se que qualsevol investigaci de la naturalesa havia de basar-se en l'observaci, l'experincia, i l'experiment. Aix s el que s'anomena mtode empric.152. QUE VA DIR GALILEO SOBRE LA MESURAMENT?R / Galileu Galilei diu "Mesura el que es pugui mesurar, el que no es pugui mesurar, fes-ho mesurable".153. QUE AVANOS permetre EL MTODE CIENTFIC?R / El nou mtode cientfic, va obrir el cam a una revoluci tcnica i el progrs tcnic va obrir el cam a tots els invents que van arribar desprs.154. QUE SIGNIFICAT T LA FRASE DE FRANCIS BACON: "SABER S PODER"? R / La naturalesa no era noms una cosa de la que l'home formava part, sin alguna cosa que podia utilitzar i aprofitar, Francis Bacon subratllo d'aquesta manera la utilitat prctica del saber. Els ssers humans van comenar a intervenir en la naturalesa ja dominar-la.155. QUE CONSISTEIX LA LLEI DE LA INRCIA DE GALILEU?R / Galileu la va formular aix: "la velocitat que ha adquirit un cos es mantindr constant mentre no hi hagi causes exteriors d'acceleraci o desacceleraci" 156. QUE CONSISTEIX LA LLEI DE gravitaci universal de Newton?R / Aquesta llei diu que qualsevol objecte atreu a qualsevol altre objecte amb una fora que augmenta quan ms gran siguin els objectes i que disminueix com ms distncia hi hagi entre els objectes.157. PER QU Lutero era UN HOME TPIC RENAIXENTISTA?R / Un tret tpicament renaixentista a ell era l'mfasi que posava en l'individu i en la relaci personal de l'individu amb Du.158. qu opinava ERASME DE ROTTERDAN de Luter?R / Ell opinava que Luter tenia un concepte massa negatiu de l'sser hum, que estava convenut que l'home havia quedat totalment destrut desprs del pecat original. L'home pot legitimar nicament per la grcia de Du. Perqu la sort del pecat s la mort.159. QUINA S LA DIFERNCIA ENTRE UN GOS I UN SSER HUM?R / Sofia es va recordar del que havia dit Aristtil respecte a aix. Ell havia assenyalat que tant les persones com els animals sn ssers vius amb molts i importants trets comuns, per tamb hi havia una diferncia essencial entre un sser hum i un animal, i aquesta diferncia era la ra en l'sser hum.160. QUE PENSAVA Demcrit DE L'SSER HUM I DE L'ANIMAL?R / Demcrit pensava que els homes i els animals sn bastant semblants, ja que tant els ssers humans com els animals estan compostos per toms. Pensava a ms que ni els animals ni els homes tenien una nima immortal. Segons ell tamb l'nima est composta de petits toms que es van volant en totes les direccions quan mor un sser hum. Pensava, doncs, que l'nima d'una persona estava intrnsecament unida al cervell. 161. Quina s la caracterstica DEL PERODE BARROC?R / Estava caracteritzat per grans diferncies de classe. S'ha dit que la situaci poltica de l'poca barroca es pot comparar amb l'art i l'arquitectura de l'poca.162. QUINA S LA FRASE FAMOSA DE SHAKESPEARE I QUE SIGNIFICA? R / La frase ms famosa de Shakespeare diu: "ser o no ser, aquesta s la qesti", un dia caminem pel mn i l'endem haurem desaparegut.163. QUE S LA VIDA PER CALDERON I QUE SIGNIFICA?R / "s una festa, una illusi, una ombra, una ficci, el major b s petit; que tot la vida s somni, i els somnis, somnis sn"164. QUE S L'EXISTNCIA PER L'IDEALISME I EL MATERIALISME?R / Per l'idealisme, l'existncia era, en el fons, de naturalesa espiritual. Per al punt de vista materialista, la filosofia es redueix a tots els fenmens de la naturalesa a magnituds fsiques concretes; el materialisme es va nodrir de Newton.165. QU PENSAVA THOMAS HOBBES L'HOME? R / A diferncia de la tradici aristotlica, que veia en l'home a un "animal social", ell sostenia que la societat sorgeix d'un acord artificial, basat en el propi inters que busca la seguretat per por als altres166. QUINA S LA EXPLICACI DE LEIBNIZ PER EL QUE AQUESTA FET DE MATRIA I ESPERIT? R / LEIBNIZ, no admet la unitat de la matria o substncia, per contra sn substncies diferents i diferents entre si fora activa, s un mitj entre la facultat d'obrar i l'acci envolta un conat, i de tal manera s'inclina a la operaci que per obrar no necessita d'auxili, sin nicament que es remogui l'impediment, la fora impresa de la matria est en la seva creaci, fora que hi ha en tots els cossos, per que pel conflicte d'aquests es limita de diverses maneres, la fora d'obrar aquesta en tota matria, i que sempre neix d'ella, acci, i per tant, la substncia corpria no menys que l'espiritual, mai cessa d'obrar 167. PERQU SOCRATES, PLATON, SAN AGUSTIN, DESCARTES, VAN SER racionalistes? 168. EL PRIMER sistematitzador DE LA FILOSOFIA SER RENATO DESCARTES, QUE VOL DIR SISTEMA FILOSFIC? 169. QUIN S EL PROJECTE FILOSFIC DE DESCARTES?R / Construir una Filosofia universal i Construir una Filosofia cientfica170. QUE S L'NIMA PER ARISTOTELES? R / l'nima s una substncia que informa i vivifica a un determinat cos.171. EN qu CONSISTEIX EL MTODE DE DESCARTES? R / No es tracta de dubtar de totes les idees, sin de qestionar els fonaments.172. QUE S EL "Cogito, ERGO, SUM" PER DESCARTES? R / penso, per tant existeixo173. n'hi han d DOS FORMES DIFERENTS DE REALITAT. QUINS SN I D'ON PROVENEN? R / una s el pensament o l'nima i l'altra s exempci o matria. Les dues substncies vnen de Du perqu sol Du existeix independentment de tot. 174. PERQU DESCARTES CONSIDERO ALS ANIMALS, COM UNA MENA DE AUTMATS COMPLEXOS? R / Perqu ell deia que noms l'sser hum t nima. Els animals pertanyen plenament a la realitat extensa. La seva vida i els seus moviments es realitzen mecnicament 175. SEGONS DESCARTES, COM S LA ALTERNANA CONSTANT ENTRE COS I NIMA? 176. SEGONS DESCARTES PERQU L'NIMA S SUPERIOR EL COS? R / -En el sentit en que l'nima t la capacitat d'elevar per sobre de les necessitats del cos i actuar `raonablement i en el sentit en qu l'nima no es torna vella i pesada. s el nostre cos el que envelleix i es torna pesat.177. QUE SIGNIFICAT T LA PARAULA AUTOMATA? R / la paraula "autmat" significa precisament una cosa que es mou per si mateix.178. PERQU VA SER PERSEGUIT SPINOZA? R / per la seva racionalisme179. QUINA S LA VISION CRTIC-HISTRICA DE LA BBLIA, SEGONS SPINOZA? R / Va negar que la Bblia estigus inspirada per Du, perqu l'han tradut tant que no se sap si s el que va dir Du.180. PERQU ES DIU que Jess va predicar LA RELIGI DE LA RA? 181. simblicament QUE SIGNIFICA "POLIR VIDRES PTICS DE L'HOME".?182. perqu deia SPINOZA QUE DU S IGUAL A LA NATURA? R / perqu veia Du en tot el que existeix i veia tot el que existeix en Du. 183. QUE VA DIR SANT PAU QUE FA AL MN? Que en el vivim, ens movem i existim 184. EN ELS NOSTRES DIES COM ES VEU LA ETICA? 185. QUE SIGNIFICA LA ETICA PER SPINOZA? R / s l'art de viure o la moral.186. L'TICA DE SPINOZA EN qu ES SUSTENTA LA VIA DE L'HOME? Els homes no havien deixar-se portar per les seves emocions187. SPINOZA no va admetre LES DUES SUBSTNCIES DE DESCARTES, QUE VA DIR AL RESPECTE? R / Opinava que noms hi ha una substncia. Tot el que existeix prov del mateix, deia. I ho deia Substncia. Altres vegades l'anomenava Du o Natura. Per tant Spinoza no t una concepci dualista de la realitat com la tenia Descartes. Diem que s monista, el que vol dir que recondueix tota la naturalesa i totes les circumstncies de la vida a una sola substncia. 188. PERQU ES DIU EN LA NOVELLA, QUE PER PENETRAR AL LLENGUATGE DE SPINOZA CAL UTILITZAR EL MARTELL I EL CINCEL? 189. TOT EL QUE ENS PASSA SEGONS SPINOZA: QUE HO CAUSA? R / La ra ".190. QUE SIGNIFICA LA FRASE: QUE SPINOZA TENIA UNA VISION DETERMINANT DE LA VIDA DE LA NATURA? R / Du dirigeix el mn mitjanant les lleis de la naturalesa. D'aquesta manera Du -o la natura- s la "causa interna", de tot el que ocurre.Es dir que tot el que passa a la natura passa necessriament 191. COM S PRINCIPI TIC DE SPINOZA, QUE S SEMBLANT Al dels estoics.?R / Que Tamb ells van afirmar que tot passa necessriament192. SEGONS SPINOZA, QUAN PODEM VIURE COM SSERS LLIURES I QUE EXEMPLE UTILITZO.?R / Noms vivim com a ssers lliures quan podem desenvolupar lliurement les nostres possibilitats inherents, per l'exemple que va posar va ser dels arbres de fruits. 193. PERQU L'HOME SEGONS SPINOZA mai aconseguir LA VOLUNTAT LLIURE.?R / Perqu nosaltres no decidim tot el que passa amb el nostre cos, que s una manera de l'atribut de l'extensi ... Tampoc vam triar el que pensem.194. SEGONS SPINOZA QUALS SN LES PASSIONS QUE ENS IMPEDEIXEN ACONSEGUIR LA FELICITAT.?R / ambici, luxria195. A QUE LI DIC SPINOZA "sub specie aeternitatis"R / La meta s captar tot el que existeix amb una sola mirada panormica. Fins llavors no podrem aconseguir la mxima felicitat i serenitat d'esperit Veure tot "sota l'angle de l'eternitat196. QUE OPINA EL RACIONALISTA DE L'SSER HUM I COM S LA SEVA CONCEPCION DAVANT DEL CONEIXEMENT.?197. D'ON DERIVA EL CONEIXEMENT PER AL empirista.?R / del que ens expliquen els nostres sentits198. QUE SIGNIFICAT T LA FRASE DE ARISTOTELES: "NO HI HA RES A LA CONSCINCIA QUE NO HAGI ESTAT ABANS EN ELS SENTITS."R / No tenim cap idea innata sobre el mn. En realitat no sabem res d'aquest mn en qu ens han collocat abans d'haver-lo vist.199. QUE INTENTA ACLARIR LOCKE EN EL SEU TEXT "ASSAIG SOBRE EL CONEIXEMENT HUM".?R / dues qestions. En primer lloc pregunta d'on rep l'sser hum les seves idees i conceptes. En segon lloc si podem fiar-nos del que ens expliquen els nostres sentits.200. QUE SIGNIFICA PER LOCKE, QUE "LA NOSTRA CONSCINCIA S UNA TABULA RASA".?R / Abans de captar alguna cosa amb els sentits, la conscincia est tan buida i falta de contingut201. SEGONS LOCKE, d'on sorgeixen les "IDEES DE REFLEXI DELS SENTITS".?R / Desprs de tenir una idea simple dels sentits sn elaborades mitjanant el pensament, el raonament, la fe i el dubte, i s com sorgeix la idees de reflexi dels sentits. 202. SEGONS LOCKE, QUE S EL QUE REP A TRAVES DELS SENTITS.?R / sn impressions simples.203. SEGONS LOCKE QUINES SN LES "QUALITATS PRIMRIES DELS SENTITS.?R / a l'extensi de les coses; el seu pes, forma, moviment, nombre.204. SEGONS LOCKE QUINES SN LES "QUALITATS SECUNDRIES DELS SENTITS".?R / sensacions, com color, olor, saber o so, no reflecteixen les veritables qualitats que sn essencials a les coses mateixes.205. PERQU advocat LOCKE: DES DEL PUNT DE VISTA POLTIC.?R / Pel principi de divisi dels poders.206. PER HUME, L'HOME HA DOS TIPUS DIFERENTS DE PERCEPCI. QUINS SN I EN QUE CONSISTEIX CADA UN AMB EXEMPLE DE VOST.?207. COM ES CONSTRUEIXEN ELS SOMNIS SEHUN HUME.?208. EN qu ES SEMBLA LA CONSCINCIA A UNA PANTALLA DE CINEMA.?R / composta per imatges simples ". Per en realitat les imatges no estan connectades l'una amb l'altra. Que realment som suma de moments209. PERQU EL NEN S UN filsof.?R / Perqu el nen no t opinions preestablertes.210. EN qu CONSISTEIX LA LLEI CAUSA-EFECTE.?R / Aquesta llei diu que tot el que passa ha de tenir una causa211. EL LLAMPEC S LA CAUSA DEL TRUENO.?R / No perqu ai un tercer factor que ho desencadena tot212. COM S UNA DE LES PRINCIPALS MISSIONS del filsof.?R / s la d'advertir a la gent que no tregui conclusions massa precipitadament.213. EN qu ES BASA HUME, PER DIR: "QUE NO S LA RA LA QUAL DECIDEIX EL QUE DIEM I EL QUE FEM."?214. qu opinava BERKELEY DE LES COSES AL MN.?R / sn precisament com les sentim215. ON TENEN LA CAUSA LES COSES, SEGONS BERKELEY.?R / A les qualitats secundries216. Que s ms clar per a Berkeley, l'existncia de l'home o l'existncia de Du i perqu? R / El ms clar per Berkeley s l'existncia de Du? Perqu les nostres sensacions estan produdes per Du217. QUIN S EL NUCLI DE LA FILOSOFIA FRANCESA DE LA ILLUSTRACI?R / La fe en Du, com certes normes morals, s inherent a la ra de l'home.218. COM ERA EL COMESA O PROJECTE DELS filsofs de la Illustraci?R / Construir un base tamb per a la moral, la religi i l'tica, d'acord amb la ra inalterable de les persones.219. PERQU NEIX LA PEDAGOGIA A L'ILLUSTRACI?R / Perqu calia prendre molt seriosament l'educaci dels infants i del poble en general.220. PERQU ELS filsofs illustrats FRANCESOS demanaven LA "UNA VOLTA A LA NATURA"?R / Perqu la naturalesa significava gaireb el mateix que la ra perqu la ra humana prov de la natura.221. QUINS VAN SER ELS ARGUMENTS DE ROUSSEAU PER SOLLICITAR EL RETORN A LA NATURA?R / Perqu la naturalesa significava gaireb el mateix que la ra perqu la ra humana prov de la natura.222. QUE SIGNIFICA "EL LEMA QUE HAVIA QUE CONVERTIR LA RELIGI EN ALGUNA COSA NATURAL?R / Calia collocar la religi en concordana amb la ra natural dels homes.223. SEGONS ELS filsofs de la Illustraci, que calia eliminar DEL CRISTIANISME?R / Tots aquells dogmes irracionals que s'havien afegit a la senzilla predicaci de Jess en el curs de la histria de l'esglsia.224. QUE CONSISTEIX el deisme?R / Ve d'una idea que diu que Du va crear el mn alguna vegada, fa molt de temps, per que des d'aleshores no ha aparegut davant del mn.225. QUINS VAN SER ELS 5 DRETS NATURALS PEL QUAL lluitar els filsofs illustrats FRANCESOS?R / Lluita contra la censura, a favor de la llibertat d'impremta. Dret de l'individu a pensar lliurement ia expressar les seves idees referents a la religi, la moral i l'tica. L'esclavitud dels negres ia favor d'un tracte ms hum als delinqents.226. que reclamava Olympe de Gouges va I que li va passar PER AIX?R / Reclamava els drets de les dones, va ser s'executa en 1793 i es va prohibir tota mena d'activitat poltica a la dona.227. QUINS SN ELS DOS SIGNIFICATS QUE S'EMPREN PER LA PARAULA filsof?R / * Persona que intenta buscar les seves prpies respostes a les preguntes filosfiques. * Expert en filosofia, s que troba elaborat una filosofia prpia.228. QUINA S LA TEORIA DELS racionalistes i els empiristes SOBRE EL CONEIXEMENT HUM.? Els racionalistes pensaven que la base de tot coneixement hum est en la conscincia de l'home i els empiristes deien que tot el coneixement ve del mn de les percepcionesR.-229.- AMB COM CORRENT ESTAVA D'acord KAN, AMB EL EMPIRISME O L'RACIONALISME. ? Kant est d'acord amb Hume i els empiristes en qu tots els nostres coccions prov de les nostres percepcions. Per, i aquest punt els dna la m als racionalistes tamb hi ha a la nostra ra importants condicions de com captem el mn al nostre alrededor.R.-230.- QUE deia Kant ALS DOS INTERROGANTS: EL MN S EXACTAMENT COM ho percebem O S COM ES PRESENTA A LA NOSTRA RA.? Kant opinava que tant la percepci com la ra juguen un important paper quan percebem el mn. Per pensava que els racionalistes exageraven en el que pot aportar la ra, i pensava que els empiristes havien fet massa mfasi en la percepcin.R.-231. 231. EN QUE AQUESTA D'acord KANT AMB HUME I ELS racionalistes.? - En que tots els nostres coneixements sobre el mn provenen de les percepciones.R.-232.- L'ANTERIOR RESPOSTA, EXPLQUELA AMB L'EXEMPLE DE LES ULLERES.? SEGONS KANT HI DETERMINADES DISPOSICIONS EN LA NOSTRA RA QUALS SN I expliqueu?

Sofia es va posar unes ulleres (les ulleres eren de color vermell). Tot es colorede vermell i els colors clars es van tornar color rosa, i els colors foscos es van tornar vermell fosc i Sofia veu exactament el mateix que abans, noms que tot est rojo.R.-233. 233. PERQU NO SEREM CAPAOS DE treure'ns les LENTS DE LA RA.? - Perqu els lents posen un clar lmit a com es pot percebre la realitat. Tot es prov del mn de fora de tu, per el com ho alhora tamb est relacionada amb els lents, ja que no pots dir que el mn sigui vermell encara que tu ho percebis as.R.-234.- S EL PAPER DE LA NOSTRA CONSCINCIA.? La conscincia de l'sser hum no s una pissarra passiva que noms rep les sensacions des de fora. s un ens que modela activament. La prpia conscincia contribueix a formar el nostre concepte de l'mundo.R.-235. EN qu SENTIT li donava la ra KANT ALS racionalistes i empiristes, RESPECTE AL CONEIXEMENT HUM.? Tant els racionalitas com els empiristes tenien una mica de ra. En certa manera els racionalistes havien oblidat l'experincia, i els empiristes havien tancat els ulls a com la nostra ra marca la nostra percepci del mn. La llei excusa-efecte que forma part de la ra humana, segons Kant.R.-236.- LA LLEI CAUSA-EFECTE SEGONS KANT, EST EN LA NATURA O EN ELS SSERS HUMANS I PERQU.? Est en els ssers humans perqu la ra de l'home capta tot el que passa com una relaci causa-efecto.R.-237.- S EL APORTACI MS IMPORTANT DEKANT PER A LA FILOSOFIA, EXPLIQUELA.? "La causa en si" i "la cosa per a mi" constitueix el seu aportaci ms important a la filosofia. Kant va fer una clara separaci entre "la cosa en si" i la "cosa per a mi". Mai podrem saber del tot com sn les coses "entre si". Noms podem saber com les coses davant nostre. En canvi abans de cada experincia podem dir alguna cosa com les coses sn percebudes per la ra dels homes. R.-238. COM DIFERNCIA VOST LA "COSA EN SI" de la cosa PER MI "A KANT.? No podem res segur sobre com s el mn" en si ". Noms podem saber com s per m.R.- 239.- AMB LES SEVES PRPIES PARAULES EXPLIQUI LES DUES COSES QUE CONTRIBUEIX A COM LES PERSONES PERCEBEN EL MN.? a) Sn les condicions exteriors de les quals no podem saber res fins que les percebem. A aix li podem anomenar el material del coneixement. b) Les condicions internes del mateix sser hum, per exemple, el que tot ho percebem com secesos en el temps i en l'espai ia ms com processos que segueixen una llei causal indestructible. Aix ho podrem anomenar la forma del conocimiento.R.- 240.- SOBRE QUE TEMES SEGONS KANT, L'HOME NO POT OBTENIR CONEIXEMENTS ASSEGURANCES,? No podem obtenir coneixements segurs sobre aquestes qestions la qual cosa no vol dir que rebutgi aquest tipus de plantejaments, al contrari, si hagus rebutjat aquestes qestions, sense ms, no podrem un autntic filsofo.R.-241.- QUALS SN ELS DOS ELEMENTS SEGONS KANT COLLABORADORS AL CONEIXEMENT DE L'SSER EN EL MN.? Sn la percepci i la razn.R.-242.- QUINA S LA QUALITAT DE LA RAZON I T ELLA RESPOSTES SEGURES.? La seva qualitat s preguntar-se d'on ve cada cosa. Per mai obtenim respostes segures perqu la ra no t material per contestar.R.-243.- QUE PENSAVA KANT QUANT A LA REALITAT SOBRE ELS PUNTS DE VISTA DE LES PERSONES.? Va mostrar que passar sempre dos punts de vista siguin igualment probables o improbables partint del que ens pot dir la ra humana.R.-244.- KANT, va mostrar que passaria SEMPRE QUE DOS PUNTS DE VISTA SIGUIN IGUALMENT PROBABLES O IMPROBABLES, PERQU RAZON LA UNA HA DE SER CORRECTA I L'ALTRA INCORRECTA.? Depenent d'on pugui partir o el que ens pugui dir la razn.R.-245.- QUE PENSAVA KANT, DESCARTES, ARISTOTELES, SANT TOMAS DE LA IDEA DE DU. Amb qui comparteixes LA IDEA O QUAL S LA TEVA.? Descartes pensava que hi ha d'haver un Du simplement perqu tenim una idea d'un sser prefecte; Aristtil i Sant Toms d'Aquino van deduir que hi ha d'haver un Du perqu totes les coses han de tenir una causa inicial. Per Kant rebutja les dues proves d'existncia de Du. Ni la ra ni l'experincia posseeixen cap fonament segur per poder afirmar que hi ha un Dios.R.-246.- COM salvaguardar KANT ELS FONAMENTS DE LA FECRISTIANA.? Efectivament obre la possibilitat d'una dimensi religiosa. On fracassen l'experincia i la ra sorgeix un buit que pot omplir-se de fe religiosa.R.-247.- A QUE LI DIU KANT "POSTULATS PRCTICS".? Amb postulat prctic Kant es refereix a alguna cosa que cal afirmar per a la prctica de l'home, s a dir, per a la moral de l'home. Deia que "s moralment necessari suposar l'existncia de Du" R.-248.- QUE SIGNIFICA "postular" PER KANT.? Postular significa afirmar una cosa que no es pot probar.R.-249. A QUE CONSISTEIX LA RAZON PRACTICA DE KANT.? Tots els ssers humans tenim una ra prctica, s a dir, una capacitat de raonar en qu cada moment ens dir el que s bo i el que s dolent moralment i aquesta qualitat s innata com les altres qualitats de la razn.R.-250. - EN qu CONSISTEIX LA LLEI MORAL.? La llei moral s vlida per a totes les persones en totes les societats i en qualsevol poca. No et diu per tant que no has de fer aix o all si et trobes en aquesta o aquella situaci. Et diu com has d'actuar en totes les situaciones.R.-251. EN qu CNSISTE l'imperatiu categric de KANT.? En primer lloc diu que sempre has d'actuar de manera que a la vegada vols que la regla segons la qual actues pugui convertir en una llei general.R.-252. COM FORMULO KANT l'imperatiu categric I Expliqueu-ho.? La llei moral com imperatiu categric amb la qual cosa va voler dir que la leymoral s categrica s a dir en totes les situacions. A ms s un imperatiu, s a dir, s preceptiva, o en altres paraules, completament ineludible.R.-253. LA RESTA EN qu FORMULO KANT l'imperatiu categric SER "SEMPRE HAS TRACTAR LES PERSONES COM SI FOSSIN UNA FINALITAT EN SI I NO NOMS UN MITJ PER UNA ALTRA COSA.?, QUE SIGNIFICA AQUEST ENUNCIAT PER TU A LA VIDA PRCTICA.? Que no hem de fer servir les persones per tal d'aconseguir alguna cosa per a nosaltres mismos.R.-254. QUE SIGNIFICAT LI TROBES A SEGENT ENUNCIAT "TAMPOC TENS DRET DE USARTE A TU MATEIX COM UN MER MITJ PER ACONSEGUIR ALGUNA COSA." COLLOQUI UN EJEMPLO.Una persona no pot utilitzar ja que no s'estaria donant el seu valor corresponent. Per exemple: Quan presumim tenir diners noms per aconseguir amics. R.-255.- COM posaries en PRACTICA LA REGLA D'OR.? Tracta b als altres perqu em tractin bien.R.-256. QUE RELACI TROBES ENTRE LA CONSCINCIA DE L'HOME I LA LLEI MORAL.? No podem provar el que diu la conscincia per de totes maneres ho sabem. Per si comparteixes alguna cosa amb els altres noms per tal de fer-te popular no actues per respecte a la llei moral.R.-257. A QUE CONSISTEIX LA "ETICA DE L'OBLIGACI "D'KANT.? Si fas alguna cosa noms perqu penses que s la teva obligaci complir la llei moral, es pot parlar d'un acte moral. Per aix l'tica de Kant se sol denominar tica de obligacin.R.-258.- A QUECONSISTE LA "ETICA DE LA INTENCI".? L'actitud s el decisiu per poder determinar si es tracta o no d'un acte moral.R.-259. QUAN SAP QUE ACTUEM AMB LLIBERTAT.? Quan sabem que actuem respectant la llei moral.R.-260. Tot PER KANT, L'HOME S DE SENTIT O RA.? L'home s de razn.R.-261. QUAN tenim lliure albir.? Noms quan complim la nostra ra prctica que fa que puguem realitzar eleccions morales.R.-262. QUAN NO ES S LLIURE.?No s lliure ni independent quan un simplement es deixa guiar pels seus deseos.R.-263. QUE S EL QUE ENS CONVERTEIX EN SSERS HUMANS.? La llibertat s la que ens converteix en ssers humanos.R.-264. QUE INTERPRETACI LI DES A LA CITA QUE HI HA A LA TOMBA DE KANT.? Vol dir que hi ha un Du i que aquest Du s dins nosotros.R. -265. QUE SIGNIFICAT LI TROBES A LA PRESNCIA EN L'OBRA DE PERSONES COM CAPUTXETA VERMELLA, WINNIE POO, ALICIA, ROBIN, EL PORQUET, NEC Donals, MICKEY MOUSE.? - Sn una por per distreure Alberto i Sofia ia ms en el conte els donen a conixer que la filosofia s el contrari al cuento.R.-266. QUE RELACI TROBES ENTRE KANT I L'ONU? Es podia dir que Kant s una espcie de padr de la idea de la ONU.R.-267. QUE MOVIMENT FILOSFIC reacciono CONTRA EL CULTE A LA RAZON DE LA ILLUSTRACI I QUALS VAN SER ELS SEUS LEMES. El romanticisme va reaccionar contra el culte a la raznde la illustraci i els seus lemes van ser: sentiment, imaginaci, vivncia i aoranza.R.-268.- QUANT A la ESTETICA, KANT INVESTIGA QUE S EL QUE PASSA QUAN ENS sentim aclaparats per ALGUNA COSA MOLT BELLA COM PER EXEMPLE UNA OBRA D'ART. QUE LI PASSA A SER HUM QUAN desprevingudament VIVNCIA EL SENTIR INTERN ESTETIC I EN qu ES QUEDA CURT el filsof EN AQUESTA EMOCI.? Ens acostem a una percepci de "Das Ding an sich" Segons Kant l'artista juga lliurement amb la seva capacitat de conocimiento.R.-269.- EN qu s'asemejaron ELS Romntics DE 1800 A LA CULTURA HIPPIE DELS ANYS SEIXANTA (1960) i D'ESO QUE LI QUEDA AVUI A LA JOVENTUT.? Queda l'ociositat s l'ideal del geni i la mandra la virtut romntica.R.-270.- S EL TRET MS IMPORTANT DEL ROMANTICISME.? Era precisament l'enyorana de la natura i la mstica de la misma.R.-271. QUE REPRESENTA EL ROMANTICISME CONTRA EL MOVIMENT DE LA ILLUSTRACI.? Representa, entre altres coses, una reacci contra l'univers mecnic de la ilustracin.R. -272.- COM VA SER EL INTENT DE Schelling DE ANULLAR LA DISTINCI ENTRE ESPERIT I MATRIA.? Tota la naturalesa, tant les nimes dels ssers humans, com la realitat fsica, sn expressions de l'nic Du o l '"esperit universal". Perqu a tot arreu de la natura intum un "esperit estructurada" i que la matria s intelligncia adormecida.R.-273. EN qu s'assembla EL DIR DENOVALS: "EL CAM VA SECRET VA CAP A DINS" AMB EL DE SOCRATES: " Coneix-te a tu mateix. ".? S'assemblen en que els dos diuen que de vegades la veritat pot estar en nosaltres, en el nostre interior i per aix s'ha de conixer un a si mismo.R.-274. COM S LA VISI DE LA NATURA, PER PART DELS Romntics.? Per als romntics la investigaci de la naturalesa i la literatura s'elevin a una unitat superior. Perqu la naturalesa no s un mecanisme mort, s un "esperit universal" vivo.R.-275 QUE SENTIMENTS DESPERTA EL ROMANTICISME A UNA NACI I QUE RAONS EL fonamentes.? Reformar sentiments com la identitat de cadascuna de les nacions. R.-276. QUE CIRTICA HEGEL de Schelling.? Tant Schelling com els altres romntics havien pensat que el fons de l'existncia es trobava en el que deien l '"esperit universal". Tamb Hegel empra l'expressi "esperit universal" per li dna un nou contenido.R.-277.- QUE S LA RAZON UNIVERSAL PER HEGEL.? Hegel es refereix a la suma de totes les manifestacions humanes. Perqu noms l'sser hum t esperit. Amb aquest significat parla del curs de l'esperit universal a travs de l'historia.R.-278.- A AFIRMAR HEGEL QUE LA "VERITAT S SUBJECTIVA", QUE CONSEQNCIES PORTA PER AL CONOCIMIENTO.Baja la filosofia a la terra. La filosofia de Hegel s tan polifactica i tan variada.R.-279.- S EL PROJECTE DE LA L filosofia hegeliana.? Loque anomenem la filosofia de Hegel s sobretot un mtode per entendre el curs de la histria, no pot ensenyar a pensar d'una manera fecundo.R.-280. PERQU NO EXISTEIX VERITAT ETERNA, RA ETERNA PER HEGEL.? Perqu el coneixement hum varia de generaci en generacin.R.-281. PERQU HEGEL COMPARA LA HISTRIA AMB EL CURS D'UN RIU.? Cada petit moviment de l'aigua en un punt donat del riu est en realitat determinat per la caiguda de l'aigua i pels seus remolins ms amunt, per tamb est determinat per les pedres i els meandres del riu just en aquest lloc on el que estiguis mirant. Tamb en la histria del pensament tots els pensaments que vnen "rajant" de les tradicions de persones que han viscut abans que tu i les condicions materials que regeixen en la teva prpia poca, contribueixen a determinar la teva manera de pensar.R.-282. PERQU LA HISTRIA DEL PENSAMENT ES POT COMPARAR AMB EL CURS D'UN RIU.? Cada petit moviment de l'aigua en un punt donat del riu est en realitat determinat per la caiguda de l'aigua i per les seves remolins ms amunt, per tamb est determinat per les pedres i els meandres del riu just en aquest lloc on el que estiguis mirandoR.- 283.- HA ALGUN CRITERI DE VERITAT QUE ENS PUGUI DIR QUE S EL VERITABLE O RAONABLE.? No hi ha cap criteri fora del propi procs histric que pugui decirlo.R.-284. QUE SIGNIFICATO T LA RASE "LA RA ESPROGRESIVA."? Significa que el coneixement de l'home est en constant aplicaci i d'aquesta manera progresa.R.-285. HEGEL ha assenyalat que el ESPERIT UNIVERSAL EVOLUCIONA CAP A UNA CONSCINCIA DE SI MATEIX, COMPARADA AMB EL CABAL DE L'UN RIU QUE SIGNIFICA.? El mn ha estat aqu sempre, per, a travs de la cultura i les activitats de l'home, l'esperit universal es fa cada vegada ms consistent de la seva particularidad.R.-286 EN qu CONSISTEIX L'EVOLUCION DIALCTICA DE HEGEL.? Alg que estudi detalladament la histria, s'adonar que qualsevol idea es sustenta sobre la base d'una altra idea anterior. Aix quan es presenta aquesta ser contradita per una altra, produint-se una fusi entre dues maneres oposades de pensar. Aquesta tensi s'anullar quant sorgeixi una tercera idea, que reculli el millor dels punts de vista de les dues procedentes.R.-287.- A PARTIR DE LA TESI DELS ELEATOS: QUE VAN MANIFESTAR QUE EL CANVI ERA UNA REALITAT IMPOSSIBLE CONSTRUEIXI L'anttesi AMB EL QUE VA DIR Herclit i SNTESI AMB EL DIT PER Empdocles. Els eleatos van dir que qualsevol canvi era una realitat impossible i per tant es van veure obligats a negar la seva existncia (tesi). El que va negar la filosofia dels elements va ser Herclit qui va dir que "tot flueix". Tenim ja establerta una tensi entre dues maneres diferents de pensar. Per aquesta tensi va ser anullada per Empdocles, a l'assenyalar que les dues tenien alguna cosa derazn i que els dos s'havien equivocat en algo.R.-288 A PARTIR DE LA TESI del racionalisme cartesi, CONSTRUEIXI l'anttesi emprica DAVID HUME I LA SNTESI AMB LA IDEES DE KANT.Podemos dir que el racionalisme de Descartes era una tesi que va ser contradita per l'anttesi emprica de Hume entre aquestes dues maneres de pensar es va elevar la sntesi de Kant que donava la ra en algunes coses als racionalistes i en altres als empiristas.R.-289. QUAN DISCUTEIX AMB UN AMIC APLICA LA DIALCTICA DE HEGEL, EXPLIQUI LA RA Perqu intentem traar les falles d'una manera de pensar la qual cosa s pensar negativament.R.-290. QUE VA DIR HEGEL DE LA DONA, ARGUMENTELO.? Va dir que la dona s'assembla a la planta perqu la seva evoluci consisteix ms aviat en un tranquil desplegament d'energia que t com a principi la unitat indeterminada del sentido.R.- 291.- QUE PASSA SEGONS HEGEL SI LES DONES ACCEDEIXEN AL PODER O Al Gobienro.? L'estat est en perill perqu no actuen d'acord amb les demandes del pblic, sin que segueix inclinacions i opinions casuales.R.-292. COM s'aplicaria FILOSFICAMENTE VOST El refrany "TIRAR MS LLENYA AL FOC" Com ms extremistes siguin els adversaris, ms fort ser la reacci amb la qual seran contestados.R.-293. USE SEU OPINION L'S DE LA dialctica hegeliana QUE LI HA SERVIT A LA HUMANITAT. Per reflexionar sobre la histria, per a desenvolupar l'raona travs de la histria .R.-294 EL POETA Vinje DIR QUE EXISTIAN DOS CLASSES DE VERITATS, LES SUPERFICIALS I LES PROFUNDES, COM faria servir VOST PER FER CINCIA.? Les veritats profundas.R.-295. QUINS SN ELS PODERS OBJECTIUS SEGONS HEGEL. ? Sn la famlia i el estado.R.-296. relacioni RA SUBJECTIVA, RAZON OBJECTIVA I RA ABSOLUTA, AMB SNTESI, tesi i anttesi Primer l'esperit universal es consciencia de si mateix en l'individu (ra subjectiva). A la famlia, la societat i l'estat, l'esperit universal assoleix una major conscincia (ra objectiva) perqu s una ra que interactua entre les persones. La ms elevada forma d'autoconeixement l'aconsegueix l'esperit universal en la ra absoluta i aix s l'art, la religi i la filosofa.R.-297. relacioni, INDIVIDU, FAMLIA, SOCIETAT, ESTAT, ART, RELIGI, FILOSOFIA AMB ANTTESI, SNTESI I TESIS Primer l'esperit universal es consciencia de si mateix en l'individu (ra subjectiva). A la famlia, la societat i l'estat, l'esperit universal assoleix una major conscincia (ra objectiva) perqu s una ra que interactua entre les persones. La ms elevada forma d'autoconeixement l'aconsegueix l'esperit universal en la ra absoluta i aix s l'art, la religi i la filosofa.R.-298. PERQU ES POT DIR QUE LA FILOSOFIA S EL MIRALL DE L'ESPERIT UNIVERSAL.Porque a la filosofia el esprituuniversal reflexiona sobre la seva prpia activitat en la historia.R.-299.- QUE REPRESENTA L'AMPOLLA BLAU I ROJA A LA VIDA PRCTICA.? Amb l'ampolla vermella s'esborren totes les diferncies individuals i l'ampolla blau s el individuo.R.-300.- QUE PARLO KIERKEGAARD EN EL SEU PROJECTE FILOSFIC.? Ell tenia una vista molt aguda per la increble riquesa de detalls de la natura. R.-301. PER KIERKEGAARD QUE S UN "PENSADOR EXISTENT".? s un pensador que inclou tota la seva existncia en la seva reflexi filosfica.R.-302.- QUINA S LA TESI DE KIERKEGARRD SOBRE L'SSER HUM.? Flueix tota la seva existncia en reflexi filosfica.R.-303.- QUE SN LES VERITATS subjectives PER KIERKEGAARD.? Volia dir que les veritats realment importants sn personals. Noms aquestes veritats sn "una veritat per a mi" R.-304.- QUE CRITICA LI FA KIERKEGAARD A LA RA.? Les coses que podem saber mitjanant la ra sn completament inesenciales. s una cosa que podem saber amb seguridad.R.-305.- PER KIERKEGAARD QUINA S LA CARACTERISTICA DE LES MULTITUDS.? La caracterstica ms destacada de la multitud era tota aquesta xerrameca sense comproms alguno.R.-306.- QUALS SN TRES ACTITUDS VITALS DE L'HOME SEGONS KIERKEGAARD I EN QUE CONSISTEIX CADASCUNA.? Sn: "la frase esttica", "la frase tica "i" la frase religiosa ".R.-307.- EN qu CONSISTEIX EL PROJECTE FILOSFIC DE CARLOS MARX.? T una finalitat prctica i poltica.R.-308.-AQUESTES D'acord AMB MARX AL SEGENT POSTULAT I PERQU RA: "SN LES CONDICIONS MATERIALS DE LA SOCIETAT LES QUE DECIDEIXEN COM PENSEM." S.R.-309.- COM S LA BASE DE LA SOCIETAT I QUINA S LA SUPERESTRUCTURA SEGONS MARX.? La base de la societat sn les condicions materials, econmiques i sociales.A com es pensa en una societat, que classe d'institucions poltiques es tenen, que lleis i, el que no s menys important, que religi, moral, art, filosofia i cincia, Marx l'anomenava supraestructura de la sociedad.R.-310. QUINS SN ELS TRES NIVELLS DE LA BASE DE LA SOCIETAT I EN QUE CONSISTEIX CADASCUNA.? a) El ms bsic s el que podem anomenar "condicions de producci" de la societat, s a dir les condicions i els recursos naturals que hi ha a la societat, tot all que t a veure amb el clima i les matries primas.b) El segent nivell abasta les forces "forces productives" que hi ha a la societat. Marx es refereix amb aix a la classe d'eines i mquines que es tienen.c) El segent nivell de la base de la societat s a dir qui s el propietari dels mitjans de producci. A la mateixa organitzaci del treball, s a dir, a la divisi del treball ia les relacions de propietat. Marx els va cridar relacions de producci de la sociedad.R.-311. QUE S EL QUE DECIDEIX LES CONDICIONS POLTIQUES I ECONMIQUES D'UNA SOCIETAT.? - s la manera de producci de unasociedad que decideix les condicions poltiques i econmicos.R.-312. QUI DECIDEIX EN UNA SOCIETAT QUE S EL BO O EL DOLENT .? Per regla general, s la classe dominant d'una societat la que decideix el que s bo i malo.R.-313. QUE CLASSES SOCIALS EXISTIENRON A SOCIETAT esclavista, FEUDAL I CAPITALISTA.? Havien ciutadans lliures i esclaus, en la societat feudal entre el senyor feudal i el servent i ms endavant entre el noble i el burgs, obrer o proletariado.R.-314. PERQU LA CONSCINCIA TINE ESTRETA RELACI AMB EL NOSTRE trabjo QUE FEM.? Qui no t feina est d'alguna manera buit el treball s una cosa positiva, s una cosa ntimament relacionat amb el fet de ser persona.R.-315.- EN qu CONSISTEIX L'alienaci PER MARX.? En el sistema capitalista l'obrer treballa per un altre, aix el treball es converteix en una cosa fora d'ell. L'obrer s un estrany al seu propi treball i per tant es converteix en un estrany a si mateix. Perd la seva prpia realitat humana se sent alineado.R.-316.- PERQU EL CAPITALISME S autodestructiu.? Perqu no t una adrea racional.R.-317.- QUALS SN LES DUES TENDNCIES principlaes DEL MOVIMENT SOCIALISTA I EN qu ES DIFERENCIEN.? D'una banda va sorgir la socialdemocrcia i per un altre el leninisme. La socialdemocrcia havia advocat per una aproximaci pacfica al socialisme i el leninisme que noms la revoluci podia combatre la vella societat de clases.Pero dels dos moviments, cadascun des del seu costat han combatut la misria i la represin.R.-318.- SEGONS ENGELS, QUE DESCOBRIR DARWIN I CARLOS MARX.? Darwin va descobrir les lleis del desenvolupament de la naturalesa orgnica, Marx va descobrir les lleis del desenvolupament histric de la humanidad.R.-319.- QUE S'ENTN PER NATURALISME.?Per naturalisme s'entn un concepte de la realitat que no admet cap altra realitat que la naturalesa i el mn perceptible.R.-320. QUINES SN LES TRES TEORIES NATURALISTES DE MARX, DARWIN I FREDUD.? A) Marx havia assenyalat que la ideologia dels ssers humans s un producte de la base material de l'sociedad.b) Darwin va demostrar que l'sser hum s el resultat d'un llarg desenvolupament biolgico.c) Freud del sub conscient mostrar que els actes dels homes es deriven sovint de certs instints animales.R.-321.- QUE LI sentenciar DARWIN AL SEU DIRECTOR D'ESCOLA.? Va dir que el caminava per aqu parlant ximpleries i presumint sense mrits que no feia res til.R.-322.- EN qu CONSISTEIX LA TEORIA DE DARWIN SOBRE LA SELECCI NATURAL.? Es deu a la selecci natural en la lluita per la vida i en aquesta lluita el que millor s'adapti a l'entorn s el que sobreviur i portar a la raa adelante.R.-323.- COM S EL VERITABLE MTODE DELS filsofs.? El donar a conixer la lluita per la vida i la evolucin.R.-324.- EN qu CONSISTEIX EL MECANISME DE LA SELECCINNATURAL, expliqui-AMB UN EXEMPLE.? L'elefant s de tots els animals coneguts el que ms a poc a poc es reprodueix per si totes les seves cries sobrevisquessin hauria desprs de 750 anys prop de 19.000.000 d'elefants descendents de la primera pareja.R.-325. SEGONS DARWIN EN LA LLUITA PER L'EXISTNCIA QUALS SN EL QUE SOBREVIUEN. ? Com ms dura sigui la lluita per l'existncia ms rpida ser l'evoluci de noves espcies. En aquests casos sobreviuran els que estiguin millor adaptados.R.-326 EN qu RECEPTA ES TROBA AMAGAT EL INTERROGANT: QUI SOM.? Es troba amagada en cada cllula minscula del cuerpo.R.-327. QUALS SN LES DUES CONDICIONS INDISPENSABLE PERQU TOTA CLASSE DE VIDA POGUS FORMAR.? No va poder existir oxigen en l'atmosfera i va haver d'haver existit la possibilitat de radiaci del universo.R.-328.- 328. QUE TEORIA DESENVOLUPAMENT FREUD.? Va desenvolupar la seva teoria sobre el subconsciente.R.-329. QUE S EL PSICOANALISIS .? Per psicoanlisi s'entn tant una descripci de la ment humana en si, com un mtode de tractament de malalties nervioses i psquicas.R.-330.- PERQU NO SEMPRE S LA RA LA QUAL S'ADREA NOSTRES ACTES.? L'home no s un sser tan racional com s'ho havia imaginat els racionalistes. Sn sovint impulsos irracionals els que decideixen que pensem, somiem i hacemos.R.-331. QUE S EL QUE ORIGINA ELS SOFRIMENTS PSQUICS A LA PERSONA SEGNFREUD.? El originen tots els records del passat que es guarden molt dins de nosotros.R.-332. A QUE LI DIU FREUD EL "AIX".? El truca al principi dels instints o de plaer dins de nosaltres mateixos t sempre el portem amb nosotros.R.-333. A QUE LI DIU FREUD EL "JO".? Ens adaptem al nostre entorn. Aprenem a ajustar el principi dels instints d'acord amb el principi de la realitat i el "jo" que t aquesta funci reguladora.R.-334.- A QUE LI DIU FREUD EL "SUPER JO".? Des de petits ens tapem amb les demandes morals dels nostres pares i el mn que ens envolta fins i tot de majors arrosseguem un ress d'aquest tipus de demandes morals i d'aquestes condemnes. s com si les expectatives morals de l'entorn ens haguessin penetrat fins d'aqu convertint-se en una part de nosaltres mateixos. Aix s el que Freud anomena el sper-yo.R.-335.- SEGONS FREUD EN qu CONSISTEIXEN LES "REACCIONS errnies" AL SER HUM.? Consisteix que vam decidir a fem coses que algun dia intentem reprimir.R.-336 .- A QUE LI DIU FREUD "PROJECCIO!.? Vol dir que transferim a altres persones diferents qualitats que intentem reprimir en nosaltres mismos.R.-337. UN" LAPSUS "POT REVELAR ALGUN SECRET INTIMO EN UNA PERSONA. EXPLIQUI SEGONS LA TEORIA D'FREUD.? s corrent tartamudejar i tenir lapsus al parlar que poden semblar totalment innocents. Freud opina que un lapsus mai s tan causal ni taninocente com creiem. Opinava que han de ser elevats com sntomas.R.-338.-R.- 339. PERQU S IMPORTANT PER FREUD, QUE ESCOLTEM ELS SENYALS DE L'subconscient I COM LES PODEM RECONIXER.? Perqu com ms s'esfora un per oblidar-se de una mica ms es pensa en aix. Segons Freud el cam ral cap al subconscient ho sn els nostres somnis .R.-340. QUE SIGNIFICA LA FRASE DE FREUD: "QUE TOTS ELS SOMNIS COMPLEIXEN DESITJOS.".? Els nens somien amb gelat i cireres. Per en el cas dels adults passa sovint que els desitjos que al seu torn serien complerts en el somnis estan disfressats. Perqu tamb quan dormim hi ha una severa censura que decideix el que ens podem permitir.R.-341. EN qu CONSISTEIX SEGONS FREUD "EL CONTINGUT MANIFEST DEL SOMNI".? - A les prpies imatges del son, s a dir a la "pellcula" o "vdeo" que somiem. Aquest contingut "aparent" de la son sempre recull de material d'successos ocorreguts el dia anterior.R.-342.- EN qu CONSISTEIX L'ART SURREALISTA.? Consisteix en que l'art ha de brollar del subconscient aix l'artista recolls en una lliure inspiraci seves imatges somiades i arribaria a una sobre realitat en la qual no hi ha distribuci entre el somni i la realidad.R.-343.-R.-344. - perqu deia SARTRE QUE L'existencialisme S UN HUMANISME.? Volia dir que els existencialistes no prenen com a punt de partida una altra cosa que el propi sser hum potser havia aadirque es tracta d'un humanisme amb una visi molt ms ombrvola de la situaci de l'home de la qual tenia l'humanisme que vam conixer al renacimiento.R .-345. QUE S'ENTN PER ESSNCIA.? Per essncia entenem all del que alguna cosa consta s a dir la naturalesa d'una cosa. Per segons Sartre l'home no tenia una naturalesa innata.R.-346.- QUE S TROBAR EN SITUACI EXISTENCIAL.? Quan l'home s'adona que existeix i que morir i que no t res al que agafar- llavors aix crea angustias.R.-347. PERQU CONSIDERO SARTRE LA LLIBERTAT COM UNA CONDEMNA.? Perqu no s'ha creat a si mateix i no obstant aix s lliure. Perqu una vegada que a estat llanat al mn s responsable de tot el que hace.R.-348.- EN qu CONSISTEIX REFURGIARNOS A LA MENTIDA DE LA VIDA.? La llibertat humana ens exigeix posar una mica de nosaltres mateixos existir autnticament. Aix s aplicable sobretot a les nostres eleccions tiques. No podem donar la culpa a la naturalesa humana, la fragilitat humana o coses parecidas.R.-349. QUE S SER nihilista. ? VOST COMPARTEIX AQUESTES IDEES PERQU RAONS.? Nihilista s alg que opina que no importa i que tot est perms. No estic d'acord perqu tot importa d'una o d'una altra manera ia ms tenim certes limitacions.R.-350.- QUE ENS RECOMANA SIMONE DE BEAUVOIR SOBRE LA NATURA FEMENINA I MASCULINA.? Pensava que homes i dones han de lliurar deestos arrelats prejudicis i ideales.R.-351. EN qu CONSISTEIX EL TEATRE hiperrealista I SURREALISTA.? - El teatre hiperrealista s el teatre de l'absurd exposa de vegades situacions completament trivials, i pot per aix considerar-se una espcie d'hiperrealisme. El teatre de l'absurd tamb pot tenir trets surrealistes. De vegades els personatges de l'escenari s'enreden en les situacions ms improbables i irracionals com en els sueos.R.-352. QUE TRACTA LA NOVA corrent filosfic ANOMENADA ECOFILOSOFIA.? Ha intentat arribar fins el fons no quedant-se noms en els resultats concrets de contaminaci i destrucci medioambiental.R.-353.- EN qu CONSISTEIX EL "CANVI DE PARADIGMES".? Consisteix en un canvi fonamental en la prpia manera cientfica de pensar. Aix ja ha donat fruit en alguns campos.R.-354. QUE PRETENEN ELS MOVIMENTS ALTERNATIUS ACTUALS.? Advoquen per una filosofia global i per un nou estil de vida.R.-355.. QUINA S LA FILOSOFIA D "NEW AGE".? Tot el nou s bo i no cal rebutjar tot el viejo.R.-356. QUE RELACI T LA IDEA DE CIVILITZACI PLANETRIA I EL MODEL ECONMIC NEOLIBERAL.? En el qual tots dos ha d'haver un sector perjudicat i la civilitzaci planetaria.R.-357. A LA FESTA filosfica del JARD ALBERTO LES RECOMANA ALS JOVES UN CURS SOBRE HISTRIA DE LA FILOSOFIA, AMB QUE OBJECTIU.? Amb l'objectiu de fer-los pensarcrticamente que Hegel va pensar negativamente.R.-358. QUAN SOFIA I ALBERTO VAN ARRIBAR A LA CAFETERIA CINDERELLA, s'han trobat AMB UNA ANCIANA, donant-los la BENVINGUDA A L'ETERNITAT, AMB QUE PERSONATGES s'han trobat I D'ON van dir que venien,? Es van trobar amb personatges que venien de contes dels germans Grimm, Blanca neus, Ventafocs, Peter Pan Caputxeta Vermella, bruixes, etc.R.-359. A LA MATRIA L'UNIVERS ESTAVA CONCENTRADA, QUE LA GRAVETAT L'concentrar I HAVER GRAN EXPLOSI O L'BIG BANG , PRODUINT EL QUE CRIDEM AVUI.? Va produir el que avui anomenem univers formant galxies, llunes, estrellas.R.-360.- 360. DAVANT AQUESTA GRAN EXPLOSI L'UNIVERS ES VE AMPLIANDOSE O expandint CADA DIA MES I HA UNA POSSIBILITAT DAVANT DE PASSAR UN NOU FENOMEN JA QUE LA GRAVETAT ACTUA EN SENTIT CONTRARI. EXPLIQUI QUE LI passar L'UNIVERS.? Aqu a molts anys potser la gravetat faci que els astres es tornin a reunir conforme les forces de la gran explosi. Per les distncies sn enormes que tot aix passaria lentament. Desprs hi haur una nova explosi que l'univers es torni a expandir. Perqu les lleis de la naturalesa seguiran en vigor.R.-361.- 361. QUE CONCEPTE LI MEREIX A VOST HAVER LLEGIT AQUEST LLIBRE DE Jostein Gaarder ?. M'ha estat de molta utilitat, m'ha ensenyat a valorar coses que ni prenia en compte i sobretot m'ha ensenyat a valorar-me a mi mateix.