Residus?

Quinsresidus?

ISBN 84-8334-781-4

RESIDUSquinsRESIDUSportadas.qxp 09/11/2006 12:21 PÆgina 1

Residus? Quins residus?

Una publicació sobre els nous models de gestió de residus

Text: Gonçal LunaIl·lustració: Miriam Bauer

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:12 PÆgina 1

De festa en festa... i llenço perquè nome'n consciencio

La festa d'aniversari del Maurici va ser d'allòmés lluïda. Tothom s'ho va passar la mar de bé, i

van riure molt. El Maurici va rebre molts regals,tots ells molt ben empaquetats amb paper de re-gal, ficats en caixes de cartró i en bosses de plàs-tic, i protegits amb porexpan quan convenia.

Els entrepans també eren boníssims. Feienmolt bona fila, tan ben embolcallats amb paper decel·lofana i presentats en una caixa de cartró. I esvan consumir força llaunes de beguda. Tot plegat,un cop consumit, es podia llençar barrejat còmo-dament en els mateixos cubells d'escombraries:els plats de plàstic, els gots de plàstic, els cobertsde plàstic, les ampolles de vidre no retornable, lesluxoses invitacions a la festa (de cartró), els brics

de suc, les restes d'entrepans, les restes debegudes, les estovalles de paper, els tovallonsbruts, alguna pila de les càmeres fotogràfiques...Ah! I també una gran quantitat de menjarsobrant: entrepans, patates, canapès, olives, pas-tissets...

Va ser una gran festa. S'hi van omplir de bros-sa dotze bosses de mida industrial.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:12 PÆgina 2

La Carme d'ètica, els llança un repte

L'endemà, a l'institut, la festa anava de bocaen boca. Quina festassa!, es meravellava tot-hom. Fins i tot li ho van comentar a la Carme, laprofessora d'ètica, que els feia la primera horadels dilluns.

S'entenen molt bé amb la Carme, els alum-nes. És una profe molt maca i molt interessant,

que els explica tot d'històries, de vegades unxic estranyes, sobre la vida als països de l'Àfrica.De tardes, col·labora com a voluntària amb unaONG d'ajuda al Tercer Món i sostenibilitat pla-netària. Sona bé, això de la sostenibilitat planetà-ria. Encara que cap dels nois no sap exactamentde què va.

La Carme es fa explicar la festa del Maurici.Aquest i aquest regal. Entrepans molt ben pre-sentats. Menjar en abundància. En va sobrar unmunt. Tovallons de paper. Gots de plàstic.Coberts de plàstic. Plats de plàstic. Llaunes.Llaunes. Llaunes. Llaunes.

La Carme els fa una reflexió sobre la granquantitat de deixalles que provoquem en la nos-tra societat. I que això és un problema.

«I què?», salten el Maurici, l'Erika i el Nil.«Són escombraries, no? Residus, no? Deixalles,no? Brossa, no? Brutícia, no?»

La Carme els llença un repte: «què en fem,tots plegats, dels residus? Ho podeu esbrinar?»«I tant, que sí, que ho esbrinarem.»

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:13 PÆgina 4

Els residus, una gran (i nombrosa) família

El Maurici, l'Erika i el Nil es van prendre moltseriosament el desafiament de la Carme. Però,ben bé, no sabien per on començar. Són impor-tants els residus? Se'n cuida algú? Què passa uncop són al contenidor? I, parlant de contenidors.Per què n'hi ha de diversos colors?

Com que no sabien cap a on anar, van anara petar a Internet i hi van descobrir algunescoses interessants. Per exemple, que dels resi-dus sí que se'n cuida algú: els escombriaires,

els camions de recollida, els tècnics que desdels ajuntaments i altres administracions plani-fiquen les rutes de recollida de les escombra-ries... Van poder constatar que existeix unaAgència de Residus a Catalunya, que promou larecollida selectiva, el reciclatge i la reutilitzaciódels residus.

També van esbrinar que cada un de nosaltresfa més d'un quilo i mig de residus cada dia, és adir, més de mitja tona a l'any. Una família de qua-tre persones, doncs, fa més de 2.000 quilos dedeixalles cada any. No es van voler ni imaginar la

quantitat de brossa que feia tota la població de laciutat. On es podia ficar tota aquella brossa? Maremeva! La Carme tenia raó: tenim un problema!

Tot buscant a diferents pàgines web van veureque no tots els residus són iguals: hi ha les restesde menjar, les ampolles de vidre, els papers i elscartrons, els diferents tipus d'envàs: llaunes deconserva, llaunes d'alumini, ampolles de diver-sos plàstics, brics, i fins i tot alguns residus que,abandonats a la natura, poden ocasionar greusimpactes: piles, medicaments caducats, produc-tes de neteja...

Ara bé, una cosa quedava clara: en algunsmunicipis hi havia contenidors de colors diversosper llençar-hi els diferents tipus de residus. End'altres, es recollien separadament en dies alter-natius, o per altres sistemes. Però, per què?Se'n feien coses diferents, de cada residu?Segurament. Però, quines coses?

L'Erika, el Nil i el Maurici van explicar a laCarme tot el que havien indagat. Com que laprofessora va veure que els seus alumnes s'hoprenien tan seriosament, els va organitzar unasortida especial.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:13 PÆgina 6

Els residus són valuosos (1a part)

El dilluns següent, la classe d'ètica va consistiren una visita organitzada a diverses instal·lacionsde tractament i gestió de residus: una planta detriatge, una de compostatge, un ecoparc... LaCarme, amb els seus col·legues de l'ONG, vanorganitzar la sortida, que va ser esgotadora, peròforça interessant.

El primer que els va explicar la professora ésque els residus, en realitat, no són una nosa, sinóun material valuós: si es tracten adequadament,els residus poden esdevenir un material útil. De

fet, els tècnics parlen de la valorització dels resi-dus, és a dir, de convertir-los en recursos valuososi útils per a la societat.

El primer exemple el van trobar en la visita a laplanta de compostatge. Els va rebre un operariamb un gran bigoti, que els va acompanyardurant tot el trajecte i s'explicava com el profe detecnologia:

—Aquesta instal·lació —els va dir— tracta lamatèria orgànica que es recull a les cases, allòque els tècnics anomenen la FORM, o FraccióOrgànica dels Residus Municipals, bàsicament les

restes del menjar. El procés de compostatge imitala descomposició de la matèria orgànica que télloc de forma normal a la natura. La fermentacióde la matèria orgànica i de les restes vegetals delsjardins té lloc en diversos túnels. Després d'unsquants mesos, el producte final és una mena de«terra fosca» anomenada compost, un materialque pot funcionar com a estructurador dels sòls icom a adob orgànic, i que s'utilitza en agriculturai jardineria.

Ves per on, els nostres amics descobrien araque de les escombraries, com per exemple d'a-quelles restes de menjar que havien llençat a la

seva festa, se'n podia aconseguir un materialaprofitable: el compost.

Poc després, el seu astorament encara vaanar més enllà perquè, durant la visita següenta un ecoparc, van poder veure que de les res-tes de menjar també se'n podia aconseguirbiogàs. Aquest biogàs era utilitzat com a com-bustible per produir energia elèctrica que espodia exportar a la xarxa elèctrica general. Amés a més, el metà del biogàs deixava així d'in-corporar-se a l'atmosfera, fet que comportavauna reducció de l'efecte hivernacle i del canviclimàtic planetari.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:14 PÆgina 8

Més residus valuosos (2a part)(Però també alguns de perillosos)

El Maurici, l'Erika i el Nil no es sabien avenirque, d'un material aparentment tan inútil com labrossa, se'n poguessin obtenir recursos valuosos.Ara s'adonaven que el dia de la festa havien "ges-tionat" molt malament les seves deixalles.

Durant la visita a l'ecoparc, i també després,quan van anar a veure una planta de triatge d'envasos, van observar que cada fracció dels residus té el seu valor. Un munt d'operaris, primer, i tot un

seguit de màquines estranyes, després, destria-ven cada tipus de residu i el deixaven a banda.Així, visita rere visita, i explicació rere explicació,els tres companys van saber que del paper i delcartró vells, se'n pot fer paper i cartró reciclat,amb un estalvi molt important d'aigua i d'energia.I que, del vidre usat, se'n pot fer vidre nou. I que,dels diversos tipus de plàstic, se'n poden fer plàs-tics novament aprofitables.

—És allò que en diuen reciclatge —els va dir laCarme—: ara entendreu la importància de la reco-

llida selectiva. Si cada mena de residu es recullseparadament, després ja no cal destriar-lo i espot reciclar més fàcilment.

La darrera de les visites va ser a una deixalleria:

—Ja veig que heu fet un recorregut exhaustiu—va dir l'operària que els va atendre, una xicotamolt ben plantada—. Veureu, hi ha residus quepoden tenir un impacte seriós sobre la natura. Peraixò convé recollir-los a part: aquí a la deixalleria,

per exemple, la gent porta residus com ara elsfluorescents, l'oli de fregir, les bateries de cotxe oels sobrants de pintura. A la deixalleria se'n fancàrrec i envien cada residu al seu millor destí pertal de ser valoritzat o reciclat i, així, no s'alliberena la natura i s'evita la contaminació del medi. Encanvi, hi ha coses com ara els medicaments cadu-cats o les piles velles, que val la pena portar-lesdirectament a les farmàcies o a les botigues d'e-lectrònica, on les recullen i les fan arribar als cir-cuits corresponents de tractament específic.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:14 PÆgina 10

El millor residu: el residu inexistent

L'Erika, el Maurici i el Nil van posar en ordre lesseves notes. En poc més de dues setmaneshavien pres consciència que els residus eren algu-na cosa més que residus: amb un tractament ade-quat, podien esdevenir recursos valuosos per atothom. Amb tota aquesta informació van prepa-rar un bon treball. Però, encara els rosegava undubte. La gestió dels residus costava moltsesforços i diners: els camions de recollida, els

escombriaires, els diversos tractaments, els pro-cessos de reciclatge... Aleshores, què es podia ferper millorar aquesta situació? La profe d'ètica, laCarme, els va tornar a donar un cop de mà:

—Veureu, la cosa és complexa, però alhora éstambé senzilla: el millor residu és el residu in-existent. Dit d'una altra manera, un residu queno arriba a produir-se és un residu que no calbaixar al contenidor, ni que el camió se l'endu-gui, ni que cap planta de tractament el modifi-

qui de cap manera. A més, és un residu que nocontamina ni causa cap impacte sobre la natu-ra. Aquest comportament és allò que els tècnicsdenominen prevenció de residus o, també, mini-mització de residus.

—Sí, tot això està molt bé —van replicar elsnois encuriosits—, però com es pot fer?

—Mireu, hi ha diverses estratègies: una és lade reduir el consum, com per exemple aprofitar el

paper al màxim o evitar les fotocòpies innecessà-ries; una altra consisteix a adquirir productes ambel mínim embalatge, o fins i tot sense embalatge,és a dir, a granel; també es poden utilitzar mate-rials reutilitzables en comptes dels d'un sol ús,com ara els vasos i els plats de tota la vida; com-prar les begudes en envasos de vidre retornableen comptes de fer-ho en envasos d'un sol ús; ferservir piles recarregables; o adquirir productesreciclats, com per exemple el paper i el vidre.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:14 PÆgina 12

Una nova festa, unes bones pràctiques

La festa d'aniversari de l'Erika va ser d'allò méslluïda. Tothom s'ho va passar la mar de bé, i vanriure molt. L'Erika va rebre molts regals, però, perrecomanació seva i dels seus amics Maurici i Nil,tothom va procurar que portessin el mínim d'em-bolcalls.

Van enviar les invitacions a la festa per correuelectrònic, i així van estalviar paper. Les begudesles van adquirir totes amb envàs de vidre retor-

nable. I van calcular molt bé el nombre de convi-dats: així no va sobrar gens de menjar. El vancomprar gairebé tot fresc, a granel i sense embol-calls innecessaris. I, per descomptat, van anar alsúper amb cabassos i no van agafar ni una solabossa de plàstic a la botiga.

Tots els ornaments del local estaven fets ambmaterials reciclats. I, a més, eren reutilitzables, demanera que es podrien fer servir en les properesfestes. Les bombetes, de baix consum. Tota la vai-xella, els plats, els vasos i els coberts eren també

reutilitzables. Les estovalles i els tovallons es vanfer servir de roba.

I, fins i tot, per iniciativa dels nostres amics, esva instal·lar un cartell a l'entrada del local on esfeien diverses recomanacions destinades a fer lafesta més sostenible.

Va ser una gran festa. I gairebé gairebé no esva omplir cap bossa d'escombraries, i fins i tot, araja sabem que aquesta petita fracció restant també pot ser valoritzada.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:15 PÆgina 14

Camí del futur

L'endemà, a l'institut, la festa anava de boca en boca. Quina festassa!, es meravellava tothom.Especialment la Carme, la professora d'ètica. Estava tan contenta dels seus alumnes i del treball que havienfet... Ara tots sabien que era millor no generar escombraries i que, les que es produïen, no eren només resi-dus inútils i desagradables, sinó que es podien convertir en recursos valuosos si tothom seguia un compor-tament responsable.

Però, sobretot, la Carme se sentia orgullosa del fet que els seus alumnes haguessin comprès que elshomes i les dones podem fer un ús sostenible, eficient i responsable dels recursos naturals, respectant elmedi i garantint que les generacions futures també en puguin gaudir.

RESIDUSquinsRESIDUS-tripa.qxp 09/11/2006 12:15 PÆgina 16

Primera edició: novembre de 2006

© Text: Gonçal Luna© Il·lustracions: Miriam Bauer© Drets d'aquesta edició: Editorial Mediterrània, S.L.Guillem Tell, 15, entl.08006 BarcelonaTel. 93 218 34 58 - Fax 93 237 22 10editorial@emediterrania.comwww.emediterrania.comISBN: 84-8334-781-4DL: B-26.994-2006Fotocomposició i impresió: DELCOMVISION, SRL, BarcelonaImprès a Catalunya - Printed in Catalonia

Ciutat i Natura - 40

Text: Gonçal LunaIl·lustracions: Miriam Bauer

Col·lecció:

Ciutat i Natura

1. Un noi de Barcelona2. Parcs i jardins de Barcelona3. Així és el Parc de Collserola4. Així és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac5. Aquelles vacances al Delta de l'Ebre6. Un bon començament: una ciutat habitable en un món sostenible7. Així és el Parc Natural del Garraf8. Vilanova i la Geltrú, m'agrades maca9. Castelldefels: una ciutat sostenible10. Així és el Parc de la Serralada Litoral11. El medi ambient dels barcelonins12. El clavegueram de Barcelona13. Recollida selectiva. Un tema que sona bé14. Fem Olot millor15. Entre tots cuidem Esplugues16. El dia sense cotxes de l'Yski17. Així és el Parc Natural del Montseny18. Així és el Parc del Montnegre i el Corredor19. Una aposta mediambiental per Cornellà20. Igualada sostenible: un entorn a la teva mida21. El Melquíades, l'inspector i el club 3R.

Una història sobre deixalleries22. Isaac Brossa a la masia dels avis.

Un viatge al compostatge23. Sant Adrià, entre tots l'hem de cuidar24. La Garriga Verda25. Una teulada fotovoltaica a l'Ajuntament de Barcelona26. Els animalons de l'Enric Moix27. Així és el Parc de la Serralada de Marina28. Calafell, per una ciutat millor29. Així és l'Agenda 2130. L'Energia del vent, Èol fa de les seves31. Sant Quirze del Vallès, amb els ulls ben oberts32. Petit diari d'una visita al Parc Natural d'Aigüestortes

i estany de Sant Maurici33. Hi ha rodes i rodes!34. El falcó, en Roc i la Mercè. La reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona35. Compte amb l'aigua! Una història sobre el cicle de l'aigua 36. Les fonts d'energia renovables: inesgotables i netes 37. Ripollet vila de civisme38. Les orenetes39. Els sons i sorolls que ens envolten40. Residus? Quins residus?

RESIDUSquinsRESIDUSportadas.qxp 09/11/2006 12:21 PÆgina 3