Suporta la gestióAmbientald'activitats en elMunicipi

Residusd’envasos

Diputacióde Barcelona

Edita:Diputació de Barcelona

Coordina:Servei del Medi AmbientEdifici del Rellotge, pl. 2Comte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 222

Realitza:Institut d'Edicions Concepte gràfic: Jordi SoléImpressió: System BCN

DL: B-15763-98ISSN: en tràmitDistribució gratuïtaPaper ecològic

Els continguts dels articlesexpressen exclusivament l’opiniódels seus autors, la qual nonecessàriament coincideix amb la de la Direcció de la revista.

Juliol 2000 4

Com tothom sap, tot producte fabricat amb qualsevol material de qualsevol natu-ralesa que s’utilitzi per protegir, distribuir o ésser aparador de mercaderies, i queva des del fabricant fins a l’usuari final és el que anomenem envàs.

En els nostres residus hi ha hagut un increment dels envasos espectacular. Es calcu-la un increment del 50% en volum en els darrers anys.

Aquest increment dels envasos genera, entre altres impactes no menys greus, undeteriorament del nostre entorn, una disminució real de les matèries primeres per fabri-car-los i, a més, tota una greu problemàtica afegida per la seva gestió amb les estruc-tures actuals tant pel que fa a la seva recollida, transport i tractament, com pel que fa al’aprofitament d’aquests.

Ha estat significativa la variació de la densitat aparent de les nostres deixalles moti-vada per l’increment dels envasos. Aquest fet ha provocat que tots els mecanismesprensors han tingut dificultats per empaquetar el mateix pes amb la mateixa volume-tria. Ha calgut incrementar, en alguns casos, el nombre de viatges i s’ha transportatmenys material.

Avui, estem sotmesos a un bombardeig mediàtic que ens aboca a buscar la felicitaten el consum. La capacitat de producció de les empreses augmenta, les vies de comu-nicació en els països desenvolupats són excel·lents i el temps que es triga per viatjarentre punts molt allunyats és ínfim; així, les mercaderies arriben fàcilment d’un punt aun altre i amb elles els envasos i embalatges. Els ciutadans adquireixen amb el pro-ducte, que hipotèticament els farà la vida més confortable, els plàstics, el porexpan, elscartons o les fustes que s’han utilitzat pel seu trasllat i distribució, i que van a parar alscontenidors del carrer. A partir d’aquí, l’ajuntament és el responsable de resoldre elproblema que s’ha creat.

Aquesta filosofia ens porta a un ús excessiu dels recursos naturals que difícilmentens conduirà a un desenvolupament sostenible. Serem capaços de reconduir i corregiraquest procés? O pagarà la natura les conseqüències encara que al final de tot ens pas-sarà la factura corresponent? ■

Antoni Fogué i MoyaDiputat president de l’Àrea de Medi Ambient

de la Diputació de Barcelona

EDITORIAL

2

MA

RC

JUR

ÍDIC

Residusd’en vasos

Marc jurídic

LA GESTIÓ DELS ENVASOS I EL SERVEILOCAL DE GESTIÓ DELS RESIDUS

Joan Perdigó

Advocat.Director de Serveis Jurídicsde l’Entitat del MediAmbient de l’ÀreaMetropolitana deBarcelona.Professor associat de laUniversitat de Barcelona

1. Els envasos i la nova ordenació dels residus. 2. El sistema de gestió delsenvasos a la Llei espanyola d’envasos i residus d’envasos. 3. Els sistemesde dipòsit,devolució i retorn. 4. Els sistemes integrats de gestió d’enva-sos i residus d’envasos. 4.1. Els sistemes integrats com activitat privadaparal·lela als serveis municipals. 4.2. Els sistemes integrats de gestió ambla participació de les entitats locals. 4.2.1. Participació voluntària dels enslocals. 4.2.2. Finançament de la participació de les entitats locals als sis-temes integrats. 4.2.3. Titularitat sobre els residus d’envasos en els siste-mes integrats amb participació de l’entitat local. 5. La intervenció de lescomunitats autònomes en la participació de les entitats locals en els siste-mes integrats de gestió. 6. Planificació i programació. 6.1. Plans i pro-grames públics. 6.2. Plans empresarials. 7. En particular, la qüestió delsenvasos industrials i comercials. 7.1. Règim d’aquests envasos. 7.2. Elssistemes integrats i els envasos industrials i comercials. 7.3. Funció delsens locals envers els envasos industrials i comercials.

1. ELS ENVASOS I LA NOVA ORDENACIÓ DELS RESIDUS

La protecció del medi ambient a la legislació catalana i espanyola,en matè-ria de gestió de residus,ha estat objecte darrerament de remarcables innova-cions. Catalunya va ser la capdavantera d’aquesta renovació, amb la Llei6/1993,de 15 de juliol,i el seu desplegament,en què destaca el Programageneral de gestió de residus,de 16 d’octubre de 1995. Després i d’àmbit jaestatal,han seguit la Llei 11/1997,de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos–objecte del present estudi– i la Llei 10/1998,de 21 d’abril, de residus.1

Com és ja habitual en les matèries vinculades amb la protecció delmedi,el motor de la nova legislació sobre residus és l’ordenament comu-nitari europeu i el seu fil conductor, el Vè Programa Comunitari dePolítica i Actuació en Matèria de Medi Ambient i DesenvolupamentSostenible (1992). L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europeaja va obligar a adaptar l’antiga Llei 42/1975,de 19 de novembre, de resi-dus sòlids urbans,a la Directriu 75/442/CEE,per mitjà del Reial decretlegislatiu 1163/1986,de 13 de juny, i la Directriu 78/319/CEE va propi-ciar la Llei 20/1986,de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos. Desprésvan ser les directrius 91/156/CEE,sobre residus en general, 91/689/CEE,sobre residus perillosos; i 94/62/CE,2 sobre envasos i residus d’envasos,les que amb la seva transposició han generat el nou ordenament espanyolsobre residus. I el procés,tanmateix, no s’ha pas acabat, ja que la recentDirectriu 1999/31/CE,sobre abocadors, i la Proposta de directiva sobreincineració acabaran,ben segur, portant nous i decisius canvis en la legis-lació i, en particular, en la gestió –pública i privada– de les deixalles.

SUMARI

sam 4Juliol 2000

3

MA

RC

JUR

ÍDIC

2. EL SISTEMA DE GESTIÓ DELS ENVASOS I DELS SEUSRESIDUS A LA LLEI ESPANYOLA D’ENVASOS I RESIDUSD’ENVASOS D’ABRIL DE 1997

Amb gairebé un any de retard sobre la data exigida, la transposicióespanyola de la Directiva 94/62/CE fou aprovada per la Llei 11/1997,de24 d’abril. Com el de la Directiva,el procés d’aprovació d’aquesta llei vaser llarg i tortuós,tant en la fase de redacció d’esborranys –14 o 15– comen l’aprovació del Projecte pel Consell de Ministres i de la llei en elCongrés i en el Senat, tot això durant dues legislatures i amb governs designe polític ben diferent. La Llei d’envasos ha estat objecte de desplega-ment i execució reglamentàries per mitjà del Reial decret 782/1998,de 30d’abril, i d’alguna modificació a la Llei 10/1998,de 21 d’abril, de residus.3

L’estudi, la interpretació i les previsions d’aplicació de la Llei d’enva-sos acostumen a partir de la idea que el sistema de gestió ordinària estaràa càrrec dels envasadors,organitzats en ens gestors dels sistemes integrats,amb la participació de les entitats locals i la intervenció de les comunitatsautònomes. Descartada l’opció d’establir com a sistema únic o preferent elde dipòsit,devolució i retorn, és cert que el model de gestió que s’imposade forma generalitzada és aquest. Però és un gran error entendre que la lleité només per objecte aquest sistema de gestió; d’aquesta actitud interpre-tativa se’n poden desprendre resultats aplicatius no ajustats a dret.

Però la llei espanyola parteix de l’opcionalitat i la compatibilitatentre un sistema de devolució dels envasos usats i un sistema de reco-llida selectiva, com finalment va autoritzar la Directiva 94/62/CE. LaLlei d’envasos,no obstant això,no fa el que seria propi d’una transpo-sició; és a dir, a partir del règim obert de la directiva comunitària, esta-blir i regular models de gestió en funció dels diferents materials ambquè poden estar manufacturats els envasos,de les característiques delsproductes envasats o del tipus d’establiment on es comercialitzen. Alcontrari, la llei espanyola trasllada a envasadors i comerciants la lliureelecció del sistema de gestió dels seus envasos. Les opcions previstessón dues:el sistema de dipòsit,devolució i retorn en els establimentscomercials, i els sistemes integrats de gestió a partir de la recollidaselectiva dels residus d’envasos en el domicili del consumidor o lesseves proximitats. La segona modalitat permet les variants ja esmenta-des,consistents en la participació de les entitats locals,amb la inter-venció de les comunitats autònomes en aquella participació local,queen realitat és l’opció escollida pel legislador.

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Vidre per reciclar

sam 4Juliol 2000

4

MA

RC

JUR

ÍDIC

3. SISTEMES DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN

D’acord amb l’article 6 de la Llei 11/1997,el sistema de dipòsit,devolu-ció i retorn és,en principi, el d’aplicació general i obligatòria a la gestió delsenvasos i residus d’envasos. Segons aquest precepte, la responsabilitat sobreels residus d’envasos es trasllada als industrials envasadors i als comerciantsde productes envasats. L’objecte seria que aquestes empreses es fessin càrrecdels envasos utilitzats i dels residus d’envasos,i del seu tractament,així comd’aconseguir els objectius de reciclatge i valorització fixats per la llei,i en elseu cas,concretats en els programes autonòmics i en el Programa nacionald’envasos i residus d’envasos. Per aquest motiu,els agents econòmics abansesmentats tindrien envers els envasos un règim d’obligacions successives,equivalent al que, de forma natural,el mercat mateix té establert per als enva-sos retornables i reutilitzables,com els de vidre per a begudes –sobretot enbars i restaurants– o les bombones de gas. És a dir,

a) En primer lloc, els envasadors, empreses de venda automàtica mit-jançant màquines expenedores i de vendes per correu,o en el seu cas,elsresponsables de la primera posada en el mercat del producte envasat, hand’identificar-ne els envasos de forma que es distingeixin dels envasos aco-llits als alternatius sistemes integrats de gestió (l’Ordre de 27 d’abril de1998,BOE núm. 104,1.5.1998). Els comerciants,a més,poden afegir unaidentificació pròpia,amb la finalitat de poder acceptar, únicament,la devo-lució dels envasos dels productes comercialitzats en els seus establiments.

b) Els agents esmentats,des de l’envasador fins a l’establiment comer-cial que ven el producte envasat al consumidor final, han de percebre unaquantitat per cada envàs que és objecte de transacció. L’import d’aques-tes quantitats van ser fixats pel Ministeri de Medi Ambient –prèvia con-sulta als altres departaments afectats i a les comunitats autònomes– a l’es-mentada Ordre de 27 d’abril de 1998. Segons la nova redacció que la dis-posició addicional 7a de la Llei 10/1998 de residus dóna a l’article 6.1 dela Llei d’envasos,aquesta quantitat està subjecta a IVA.

c) Els comerciants han d’acceptar la devolució, pel públic en general,dels envasos usats o dels residus d’envasos,sempre que es tracti del mateixtipus,format i marca que comercialitzen,tan si s’han venut en el seu esta-bliment com en un altre diferent; per contra,poden,i fins i tot han de, rebut-jar el retorn d’envasos de tipus,marques o formats diferents. Ara bé,si a mésde la identificació general, els comerciants han d’identificar els envasos queells mateixos han venut,poden limitar-se a acceptar aquests i rebutjar tots elsaltres,encara que siguin de la mateixa marca,tipus i format, però venuts aaltres establiments. Els comerciants,al seu torn, retornaran els envasos i elsresidus d’envasos als distribuïdors o majoristes fins arribar als envasadors.Els envasadors només són obligats a acceptar els envasos i residus d’enva-sos que ells mateixos han posat al mercat. En el moment de la devolució,tantels comerciants com els envasadors han de tornar la mateixa quantitat quehavien percebut amb ocasió de la venda del producte envasat.

d) Els envasadors, o qualsevol altre posseïdor final de la cadena dedevolució, han de lliurar els envasos i residus d’envasos,en condicionsadequades de separació per materials a un agent econòmic per a la reuti-lització –normalment l’envasador mateix– o bé a un agent autoritzat pera reciclatge o una altra forma de valortizació.

e) Queden exclosos del sistema de dipòsit els envasos industrials i elscomercials,els posseïdors dels quals són obligats per la disposició addi-cional primera de la Llei 11/1997 a lliurar-les a empreses de reciclatge, enaplicació de l’article 12 de la mateixa llei; això sens perjudici que,voluntàriament,els responsables dels envasos esmentats decideixen sot-

La llei espanyolatrasllada a

envasadors icomerciants la

lliur e elecció delsistema de gestió

dels seus envasos.Les opcions

previstes sóndues:el sistema

de dipòsit,devolució i retorn

en elsestabliments

comercials, i elssistemes integratsde gestió a partir

de la recollidaselectiva dels

residus d’envasosen el domicili delconsumidor o lesseves proximitats

sam 4Juliol 2000

5

MA

RC

JUR

ÍDIC

metre’ls al sistema de dipòsit o al sistema integrat de gestió. D’aquestaexclusió parlem al final del present treball.

f) Aquest sistema pot establir-se amb caràcter obligatori –i, per tant,sense l’opció alternativa dels sistemes integrats– per a determinats enva-sos i residus d’envasos,en funció de la perillositat o toxicitat de la sevacomposició química o dels productes que han contingut (pintures,dissol-vents, etc.) La determinació d’aquestes hipòtesis es desplaça a la viareglamentària, encara inèdita avui.

Com es pot comprovar, la regulació del sistema de dipòsit és molt claraperò,a la vegada massa simple. Si realment aquest fos el model de gestióa implantar, segurament la regulació seria molt més precisa. Així, hauriade regular-se el compliment per part dels envasadors dels objectius devalorització i reciclatge; la intervenció en el control del sistema per part deles entitats locals; així com preveure’s la hipòtesi dels residus d’envasosque –malgrat la pèrdua de l’import del dipòsit– puguin ser abandonats pelsconsumidors,i obligar el servei municipal a recollir-los. Si aquests,o altresextrems no estan previstos a la llei,és perquè el legislador no té decidit queaquesta sigui la via d’aplicació de les previsions de la mateixa norma.

És evident,que el sistema de dipòsit i devolució, d’implantació obli -gatòria, seria la gran solució per al difícil problema de gestió i de finança-ment que per a l’Administració local ha generat el creixent increment delpes i del volum dels residus municipals per causa dels envasos. En reali-tat, el que fa el sistema de dipòsit és alliberar el servei municipal –en sen-tit estricte o prestacional– de la recollida i el tractament dels residus d’en-vasos,la gestió dels quals passa a ser responsabilitat dels industrials enva-sadors i dels comerciants. Es tractaria d’una autèntica devolució de la res-ponsabilitat sobre els residus d’envasos als agents econòmics que elsgeneren i que, gràcies al servei públic local, se n’havien desentès absolu-tament. Difícilment,trobaríem un exemple més clar d’interiorització perla via de contaminació i dels mecanismes de mercat.4 Per una altra banda,l’efectivitat del principi de «qui contamina,paga» s’aconseguiria deforma tendencialment absoluta.

Pel que fa a la titularitat dels residus d’envasos,no hi pot haver dubteque, en el sistema de dipòsit mai arriben a ser patrimoni municipal,sinóque l’envasador manté –o recupera si es vol– la titularitat sobre els enva-sos retornats. Això sens perjudici,és clar, que el consumidor pot retenirindefinidament la possessió de l’envàs o bé llençar-lo. Només en aquestdarrer supòsit,el residu d’envàs passarà,com a res derelicta, a ser pro-pietat municipal,un cop recollit pels serveis municipals de residus o deneteja de la via pública.

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Abocador d’Hostalets de Pierola

No obstant això,aquesta formulació cedeix quan el legislador permet aenvasadors i comerciants l’opció alternativa d’acollir-se als sistemes inte-grats de gestió,que s’eximeix del més rigorós sistema de dipòsit.5 En reali-tat, el sistema de dipòsit no es planteja a la llei com a sistema realment ope-ratiu, sinó com a pressupòsit a partir del qual,per via d’excepció i d’exemp-ció de les obligacions del sistema de dipòsit,s’establiran els sistemes de ges-tió realment operatius que seran els anomenats integrats i, en particular, elsque comptaran amb la participació de les entitats locals i la intervenció deles comunitats autònomes. En qualsevol cas,no es pot perdre de vista que elsistema de dipòsit és la regla general de la llei,i que els sistemes integrats,en les seves diferents modalitats,són excepcions a aquesta regla general.

4. ELS SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ D’ENVASOSI RESIDUS D’ENVASOS

4.1. Els sistemes integrats de gestió d’envasos com a activitat privadaparal·lela als serveis municipals de gestió de residus

D’acord amb l’article 7.1 de la llei,els envasadors, comerciants i laresta d’implicats en el sistema de dipòsit i devolució poden eximir-se deles obligacions d’aquest si s’incorporen a un sistema integrat de gestiód’envasos i residus d’envasos derivats dels productes per ells comercialit-zats. Aquesta incorporació allibera també els agents econòmics del com-pliment individual dels objectius de reciclatge i valorització que són assu-mits pel sistema integrat.

Els sistemes integrats s’han de constituir en persones juridicoprivadessense afany de lucre. Es tracta,per tant,d’entitats associatives que difí-cilment poden ser societats de caràcter mercantil ordinari. La figura mésidònia sembla, doncs,que serien les agrupacions d’interès econòmic,regulades per la Llei 12/1991,de 29 d’abril. Tanmateix, els sistemes inte-grats que fins ara s’han format, s’han constituït com a societats anònimes.La creació del sistema integrat ha de ser autoritzada per cada comunitatautònoma,del que es dedueix que el seu àmbit territorial és inevitable-ment autonòmic, sens perjudici que un sistema integrat estatal pot serautoritzat per diverses o per totes les comunitats,com és el cas d’Ecoem-bes i d’Ecovidrio. Els sistemes integrats poden tenir per objecte diferentstipus d’envasos,i per tant integrar un ampli espectre d’envasadors icomerciants,o bé dedicar-se a uns determinats envasos (vidre, cartró,brics,etc.) i per tant,els socis de l’ens gestor seran,essencialment,fabri-cants i envasadors d’un mateix subsector. En tot cas,la llei prohibeix ques’associïn al sistema integrat les organitzacions de consumidors i usuaris,les entitats locals i qualsevol altra Administració pública; de tota manera,aquestes sempre poden comparèixer i ser part a l’expedient. L’autorit-zació és temporal, per cinc anys renovables per períodes idèntics. En elprocediment d’autorització es preveu l’audiència de les associacions deconsumidors, però,curiosament,no la de les entitats locals. En aplicaciódel supòsit f) dels vicis de nul·litat de ple dret de l’article 62.1 de la Lleide procediment administratiu comú,l’article 8.4 de la Llei d’envasos esti-pula que no es podran entendre adquirides per acte presumpte autoritza-cions o facultats que contravinguin el que estableix la llei.

Els sistemes integrats, i en particular, les entitats associatives gestoresd’aquests tenen les obligacions següents:

a) Recollir selectivament els residus d’envasos. D’acord amb l’article7.2 de la llei,la finalitat dels sistemes integrats de gestió és la recollidaperiòdica d’envasos utilitzats i de residus d’envasos,en el domicili del con-sumidor o en les seves proximitats. En realitat, els envasos utilitzats, retor-6

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 4Juliol 2000

El sistema dedipòsit i

devolució,d’implantació

obligatòria, seriala gran solució

per al difícilproblema de

gestió i definançament que

per al’Administraciólocal ha generat

el creixentincrement del pes

i del volum delsresidus

municipals percausa dels

envasos

sam 4Juliol 2000

7

MA

RC

JUR

ÍDIC

nables i reutilitzables seran dels pocs que s’acolli-ran al sistema de dipòsit i devolució, atès que ésaquesta la pràctica habitual. Els sistemes integratsajustaran,doncs,la seva activitat als residus d’en-vasos i,excepte casos molt concrets (bombones degas) o per als grans consumidors (restauració,hos-pitals,etc.), difícilment la recollida serà a domici-li, ja que es farà en contenidors posats a la viapública. A la recollida s’ha d’incloure lògicamentel transport fins als centres de selecció i classifica-ció, de reciclatge i de les formes de valorització,segons el cas.

b) Seleccionar i classificar els residus d’envasos. La selecció pot fer-se parcialment,en origen i a càrrec de la bona voluntat del ciutadà,mit-jançant la recollida selectiva en contenidors diferenciats segons el tipus dematerial (paper i cartró; vidre i cristall; plàstics,metalls i brics), i un pos-terior procés de selecció i classificació en una instal·lació adequada.

c) Reciclar o valoritzar per altres mètodes diferents al reciclatge els resi-dus d’envasos,i complir amb els objectius marcats per la llei i concretats enels programes autonòmics i en el programa nacional. La mateixa entitatgestora del sistema integrat pot fer-se càrrec d’aquestes operacions de reci-clatge o valorització,o bé poden contractar-les a tercers com regula l’arti-cle 12 de la llei. Aquests tercers tant poden ser empreses privades autorit-zades per a la gestió de residus,com municipis o altres entitats locals oadministracions públiques que comptin amb instal·lacions adequades,mit-jançant la corresponent contraprestació. S’ha d’advertir que aquests con-tractes amb les entitats locals no constitueixen la seva forma de participa-ció en els sistemes integrats de gestió que es regula en els articles 9 i 10.2de la Llei d’envasos; es tracta de negociacions al marge de les previsions dela llei, sens perjudici que en la formalització dels convenis de participació,a què més endavant ens referirem,es pugui preveure aquest aspecte.

d) Identificar els envasos mitjançant un símbol acreditatiu de cada sis-tema integrat de gestió,que es diferenciï del que s’utilitza per als envasosgestionats pel sistema general de dipòsit. Tenint en compte, com ja hemcomentat, que els sistemes integrats poden organitzar-se a escala estatal,però que han de tramitar autoritzacions a cada comunitat autònoma,elsímbol pot ser comú,sens perjudici dels afegits identificatius, propis decada nacionalitat o regió, que la respectiva Administració autonòmica tin-gui establerts. L’abonament de l’aportació al sistema,cosa a la qual ensreferim a continuació,és el requisit que dóna dret als envasadors a utilit-zar el símbol acreditatiu del sistema a què pertanyen.

e) Finançar el sistema integrat de gestió. Les despeses que origina elsistema integrat han de ser a càrrec, lògicament,dels envasadors i comer-ciants membres de cada sistema integrat mitjançant aportacions econò-miques de cadascun a l’entitat gestora del sistema. Ara bé,la llei no deixaaquest punt a la lliure articulació de cada sistema,sinó que a l’article 10.1preveu una única modalitat. D’acord amb aquest precepte, els envasadorsfaran una aportació consistent en una quantitat per a cada producte enva-sat posat per primera vegada al mercat nacional. Aquesta quantitat, únicaper a tot l’àmbit territorial del sistema,es fixa de forma variable en fun-ció dels diferents tipus d’envasos i materials, i ha de ser objecte d’acordentre la quantitat gestora del sistema i els agents econòmics integrats d’a-quest. En la seva versió original, el segon paràgraf de l’article 10.1 de lallei, la quantitat per envasos que aporta al sistema integrat cadascun delsmembres no tenia la consideració de preu,ni estava subjecta a cap tribu-tació. Però a la redacció donada per la disposició addicional 7a de la Llei

La creació delsistema integrat

ha de serautoritzada percada comunitatautònoma,delque es dedueix

que el seu àmbitterritorial és

inevitablementautonòmic, sensperjudici que unsistema integrat

estatal pot serautoritzat perdiverses o per

totes lescomunitats, com

és el casd’Ecoembes i

d’Ecovidrio

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

Recollida selectiva de vidre

de residus,a l’esmentat paràgraf de l’article 10.1 de la Llei d’envasos,desapareix aquest incís,de què es deriva que les aportacions econòmiquesque facin les empreses als sistemes integrats sí estan subjectes a IVA.6

f) Prestar una garantia, mitjançant fiança, aval bancari o qualsevolaltre mitjà que, en quantia suficient, pugui respondre del compliment deles obligacions econòmiques del sistema,a judici de l’Administracióautonòmica autoritzant.

g) Mantenir un flux d’informació permanent amb l’Administracióautoritzant i sotmetre’s als mecanismes de control i seguiment que aques-ta imposi. D’acord amb l’article 11 de la Llei,en els procediments i lesformes de control i seguiment,les comunitats autònomes han d’assegurarla participació de les entitats locals i de les organitzacions d’usuaris.

h) Com en el sistema de dipòsit,queden exclosos dels sistemes integratsels envasos industrials i els comercials,els posseïdors dels quals són obligatsper la disposició addicional primera 1 de la Llei 11/1997 a lliurar-los aempreses de reciclatge, en aplicació de l’article 12 de la mateixa llei; aixòsens perjudici que, voluntàriament,els responsables dels esmentats envasosdecideixen sotmetre’s al sistema de dipòsit o als sistemes integrats de gestió.

Es pot advertir, doncs,que en un principi, els sistemes integrats regulatsals articles 7,8, 10.1,11 i 12 de la llei s’organitzen i funcionen totalmental marge del servei municipal. Aquesta seria una qüestió decisiva per a unacorrecta interpretació de Llei d’envasos,però que normalment passa inad-vertida. Es tractaria, doncs,d’un model semblant al sistema dual alemany.Les entitats locals es limitarien a autoritzar la instal·lació de contenidors ala via pública i a participar, juntament amb els consumidors i usuaris, enel control i seguiment dels sistemes integrats de gestió. A la modalitat desistemes integrats de gestió,com en el sistema de dipòsit i devolució, elservei, encara de prestació privada,segueix essent públic, però difícilmentes pot dir que es mantingui la titularitat municipal sobre aquest. Més aviatés la comunitat autònoma la que passa a assumir l’esmentada titularitat, enla mesura que és la seva Administració la que regula,assegura i controlal’efectiva realització per part del sector privat de la missió de servei públicque la llei els encarrega. Respecte dels envasos i residus d’envasos,la Llei11/1997 hauria modificat parcialment la reserva que, sobre el servei derecollida,tractament i aprofitament de residus i a favor dels ens locals fal’article 86.3 de la Llei bàsica del règim local. La contrapartida per aaquestes entitats és que –en teoria– no són responsables,i tampoc no hande finançar, per tant,la gestió d’aquesta classe de residus.

Quant a la titularitat patrimonial dels residus d’envasos,el que s’ha ditfins ara respecte al sistema de dipòsit és igualment vàlid per als sistemesintegrats de gestió. Els municipis,en cap moment,adquireixen la propietatsobre els esmentats residus,excepte aquells envasos i residus d’envasos quesón abandonats pels consumidors i que han de ser recollits pels serveismunicipals de residus o de neteja. Però,és en aquest punt on l’exempció delsistema de dipòsit per aquells agents que s’incorporen als sistemes inte-grats,sense cap contrapartida per a les entitats locals,no sembla equitativa.

En el sistema de dipòsit,se suposa que la quantitat que el consumidordeixa com a «penyora» de la devolució de l’envàs usat o del residu d’a-quest incentiva el retorn i, per tant,els residus d’envasos tendeixen a desa-parèixer del sistema públic de recollida. Però,en el sistema de gestió inte-grat, basat en la recollida a les proximitats del domicili dels consumidors,únicament la consciència cívica i ambiental d’aquests garanteix uns deter-minats resultats, més o menys satisfactoris, en l’ordre d’aconseguir elsobjectius de la Llei. I com és ben conegut, aquest grau de conscienciacióciutadana no s’aconsegueix sense fer una gran inversió en campanyes de8

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 4Juliol 2000

Les despeses queorigina el sistema

integrat han deser a càrrec,

lògicament,delsenvasadors icomerciants

membres de cadasistema integrat

mitjançantaportacions

econòmiques decadascun a

l’entitat gestoradel sistema

sam 4Juliol 2000

9

MA

RC

JUR

ÍDIC

formació,informació i publicitat en tots els mitjans; i això sense oblidar laimprescindible col·laboració i el compromís d’entitats locals,organitza-cions d’usuaris, centres docents,associacions de veïns,grups ecologistes ialtres entitats cíviques,empresarials i sindicals. Una acció i uns costos queno apareixen recollits a la llei. I,correlativament,el que la llei tampoc nopreveu és el finançament de la gestió dels residus d’envasos que els con-sumidors,«no conscienciats»,continuaran abandonant juntament amb elsaltres residus i dels quals el servei municipal haurà de seguir fent-se càrrec.El principi de «qui contamina,paga» no es fa,doncs,plenament efectiu,imolt menys en els sistemes integrats de gestió.

4.2. Els sistemes integrats de gestió amb la participacióde les entitats locals

4.2.1. Participació voluntàr ia de les entitats locals

Aquesta imprevisió és indicativa que, així com la voluntat del legisla-dor no és que el sistema de dipòsit i devolució sigui la modalitat realmentordinària d’aplicació de la Llei d’envasos,tampoc no és que els sistemesintegrats de gestió,en la seva forma de sistemes duals i independents delservei municipal,siguin l’alternativa al sistema de dipòsit. Tot l’articulatde la llei condueix,inexorablement,a que en realitat s’implantin com amodalitat de desenvolupament ordinari d’aquesta norma els sistemes degestió integrats en la seva variant de participació voluntària de les entitatslocals. De fet,doncs,l’excepció de l’excepció al sistema general de dipò-sit és el que el legislador planteja com autèntica alternativa, i en definiti -va, com a única fórmula efectiva d’aplicació de la llei.

Els sistemes integrats de gestió amb participació de les entitats lo-cals constitueixen un model de gestió molt semblant al francès. En lafórmula de la llei espanyola, però,la participació de les entitats locals és«voluntària», i es formalitza mitjançant un conveni entre cada ens local il’entitat gestora del sistema integrat que actua en el corresponent àmbitterritorial autonòmic. Aquests convenis formen part del tipus de negociamb particulars exclosos de la Llei de contractes de les administracionspúbliques,per l’aplicació de l’apartat d) de l’article 3.1. La voluntarietatde la participació local es desprèn directament,en primer lloc, del règimde conveni mateix del qual depèn la participació,però també es dedueixde la relació de determinacions que, segons l’article 8.1 de la llei,han de

En el sistema degestió integrat,

basat en larecollida a les

proximitats deldomicili dels

consumidors,únicament la

consciència cívica i ambiental

d’aquestsgaranteix uns

determinatsresultats,més o

menyssatisfactoris, en

l’or dred’aconseguir els

objectius de la Llei

Recollida d’escombraries els anys 20

Foto

:Aju

ntam

ent d

e B

arce

lona

contenir les sol·licituds d’autorització dels sistemes integrats, entre lesquals no hi ha al·lusions a cap conveni o projecte de conveni amb les enti-tats locals. Per una altra banda,l’acord necessari de voluntats,entre el sis-tema integrat i l’entitat local, implicaria que el normal fora que un siste-ma integrat actués de forma no homogènia; de vegades en col·laboracióamb els municipis del seu àmbit territorial –ja sigui individual o mit-jançant ens locals supramunicipals–,i en altres municipis de forma inde-pendent o «dual» amb respecte al servei municipal.

De tota manera, el caràcter voluntari de la participació local és purafal·làcia en el cas d’ajuntaments i altres entitats locals,que ja tenenimplantat un sistema de recollida selectiva de residus d’envasos,i/o quemantenen instal·lacions de valorització. En aquests casos,la necessitat definançar un servei, que acostuma a ser deficitari i que s’afronta amb taxes,força l’acord de participació en els sistemes integrats.

D’acord amb el conveni, segons diu el paràgraf de l’article 9.1 de lallei, les entitats locals «es comprometen» –expressió que confirma lavoluntarietat relativa– a realitzar la recollida selectiva dels residus d’en-vasos,inclosos al sistema integrat que es tracti i a transportar-los fins alscentres de separació i classificació, i en el seu cas,directament als delreciclatge i classificació. En aquests centres,l’empresa autoritzada per ala gestió de residus amb què ha contractat el sistema integrat (article 8.1.,paràgraf tercer, i 12, paràgraf primer) han de fer-se càrrec dels residusd’envasos per al reciclatge o valorització.

També pot donar-se el cas que l’entitat local assumeixi les operacionsde reciclatge o altres formes de valorització. Un altre supòsit és el d’enti-tats locals que disposin d’instal·lacions d’incineració de residus munici-pals amb generació d’energia. Aquest cas planteja una qüestió de graninterès. Per una banda,a les operacions de separació,selecció i classifi-cació es genera una determinada quantitat de materials rebutjats –per serenvasos no reciclables,o per ser una altra classe de residus que han estatabocats a un contenidor inadequat–; tant uns com uns altres poden serincinerats a instal·lacions de l’entitat local,cosa per la qual el conveni hade preveure aquest extrem, tant funcionalment com econòmica. Però,tenint en compte les poques plantes d’incineració que hi ha a Espanya,elnormal serà que la fracció marginal rebutjada a l’operació de selecció delsresidus d’envasos tingui per objecte la disposició final a l’abocador. Iencara més,a la recollida ordinària no selectiva hi haurà,inevitablement,una quantitat important de residus d’envasos que els consumidors no hau-ran dipositat als contenidors corresponents de recollida selectiva i quetambé hauran de ser objecte de tractament,a instal·lacions d’incineracióo a abocaments controlats. Com veurem més endavant, en tractar delsaspectes econòmics de la participació dels ens locals en els sistemes inte-grats, l’entitat gestora d’aquests també haurà de fer-se càrrec del tracta-ment de tots aquests residus procedents,o no,de la recollida selectiva.

4.2.2. Finançament de la participació de les entitats localsals sistemes integrats

El mateix règim de finançament del sistema integrat que actua deforma independent o dual,regulat a l’article 10.1 de la llei,és d’aplicacióals sistemes integrats amb participació de l’Administració local. Ladiferència és que, en el primer cas,la llei no regula,lògicament,les rela-cions contractuals que l’ens gestor del sistema pugui establir amb tercers;mentre que, quan el tercer és un municipi o una altra entitat local,aques-tes relacions –en particular, en el seu aspecte econòmic– sí que són objec-te de regulació.10

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 4Juliol 2000

D’acord amb elconveni, les

entitats locals «escomprometen»

a realitzar larecollida selectiva

dels residusd’envasos,inclosos al

sistema integratque es tracti i atransportar-los

fins als centres deseparació i

classificació, i enel seu cas,

directament alsdel reciclatge i

classificació

sam 4Juliol 2000

11

MA

RC

JUR

ÍDIC

La base d’aquest règim de finançament consisteix en que l’ens gestordel sistema integrat ha d’abonar a l’entitat local amb què col·labora, i enels termes que s’estableixin en el conveni, la diferència de cost entre elsistema de gestió integrat, regulat a la Llei.

Per fixar el factor de partida,el cost del qual haurà de restar-se la novamodalitat de servei, amb el fi d’obtenir el cost diferencial,haurà de serúnicament el cost de la recollida tradicional,del transport i del dipòsit al’abocament dels residus d’envasos,no el conjunt dels residus sòlidsurbans,atès que, el diferencial seria ruïnós per a les entitats locals. A lavegada,en els costos del nou sistema –factor que ha de restar l’anterior–no s’hi inclouen només les despeses d’explotació i manteniment,sinótambé l’import de l’amortització i de la càrrega financera de les inver-sions, tant en material mòbil com en infraestructura. Com aclareix elReglament de la Llei d’envasos,en el cost de les inversions també s’hi potentendre comprés el de les ja realitzades amb anterioritat a la signaturadel conveni entre l’entitat local i el sistema integrat, en la part proporcio-nal al temps d’ús que resti. Com ja hem vist a l’epígraf anterior, el volumd’aquesta despesa de l’entitat local dependrà de si aquesta només assu-meix les operacions mínimes previstes per Llei –recollida selectiva itransport fins als centres de selecció– o,a més,es fa càrrec de la selecciói d’altres operacions de tractament. Com ja hem avançat, al cost del nousistema s’haurà d’incloure els residus d’envasos que són abonats al siste-ma ordinari de recollida municipal i que són valoritzats mitjançant inci-neració d’energia a instal·lacions de l’entitat local, i restar els ingressosque aquest en pugui obtenir per la venda de l’energia generada.

Tenint en compte que mentre el sistema de dipòsit eliminaria de l’objec-te dels serveis locals els residus d’envasos,i desapareixerien així els costosde la recollida i tractament,no sembla just que la simple voluntat delsagents econòmics d’acollir-se a l’excepció dels sistemes integrats de gestióobligui les entitats locals a seguir assumint la despesa teòrica de la recolli-da i disposició en abocador dels residus d’envasos que es recullin selecti-vament. I més injust encara és que les entitats locals hagin de seguir pagantla recollida i el tractament tradicional dels residus d’envasos que els usua-ris no lliurin o no dipositin selectivament. En realitat el cost diferencial hau-ria de coincidir amb el cost íntegre de la inversió i l’explotació de la reco-llida selectiva i el transport, atès que les entitats locals ja es fan càrrec–sense cap compensació per part del sistema integrat– de la recollidaordinària i del tractament a l’abocador dels residus d’envasos que, per desí-dia dels consumidors no van a parar al sistema de recollida selectiva.

Així mateix, els nous costos que per a les entitats locals implica la sevaparticipació als sistemes integrats no es limiten al diferencial. En primer lloc,s’hauria de tenir en compte que la inversió a realitzar per les entitats locals noés només la que té per objecte la recollida selectiva dels envasos,sinó que perimplantar aquest sistema han de modificar íntegrament el model de recollidatradicional. Això implica que la inversió de recollida segregada de la fraccióorgànica (residus vegetals,de carn i de peix),i la resta de fraccions orgàni-ques que no són residus d’envasos recollits selectivament,també hauria de serfinançada pel sistema integrat, atès que és inherent a l’establiment del nou sis-tema de recollida exigida per la llei d’Envasos. Tant que estem parlant delscostos d’inversió als elements de la recollida (contenidors i vehicles de trans-port), no ho fem de la inversió en infraestructura de tractament de la fraccióorgànica ni de la fracció de rebuig, i en cap cas dels costos d’explotació.

Però és que, en la mesura que el progrés de la recollida selectiva nodepèn només,ni principalment,de la bona gestió de l’entitat local, sinó–sobretot– del nivell de consciència cívica i ambiental dels usuaris, s’hau-ria d’afegir un altre concepte addicional de cost,constituït per les despe-

S’hauria de teniren compte que la

inversió a realitzarper les entitats

locals no és nomésla que té per

objecte larecollida selectivadels envasos,sinóque per implantar

aquest sistemahan de modificar

íntegrament elmodel de recollida

tradicional

sam 4Juliol 2000

12

MA

RC

JUR

ÍDIC

ses de les campanyes de publicitat, formació i informació que, dins d’unsistema integrat amb participació de l’entitat local,han de ser gestionadesper aquesta,sens perjudici de la necessària col·laboració amb l’ens gestordel sistema. S’ha d’entendre que de l’eficàcia de les esmentades campan-yes dependrà la disminució de l’altre factor del cost addicional.

La incorporació de tots aquests altres conceptes –així com els referitsals costos d’inversió de la recollida segregada de les fraccions orgàniquesi de rebuig– té fonament,a més d’en una interpretació sistemàtica de laLlei d’envasos,en el paràgraf segon mateix de l’article 10.2 d’aquesta,ons’estipula que els sistemes integrats hauran de compensar a les entitatslocals «pels costos addicionals que, en cada cas,hagin efectivament desuportar». En definitiva, que cost diferencial i costos addicionals no sónpas una mateixa cosa,malgrat la confusió que introdueix al respecte l’ar-ticle 10.2 del Reglament de la llei en vers el 10.2 de la mateixa Llei.7

4.2.3. Titular itat sobre els residus d’envasos en els sistemes integratsamb participació de l’entitat local

Ja hem establert abans que en el sistema de dipòsit i en els sistemesintegrats sense participació local,els residus d’envasos que efectivamententren en el circuit de retorn o que són recollits selectivament,no passena ser béns de propietat municipal. Quan els sistemes integrats es gestio-nen amb la participació i per part dels ens locals és clar que l’entitat local,des del moment de la recollida fins al lliurament dels residus d’envasos,«és posseïdora» d’aquests residus. Ara bé,aquesta possessió comporta,amés,la propietat sobre els residus d’envasos recollits selectivament. I elque és més important,suposada la propietat municipal sobre els residusd’envasos,el lliurament al sistema integrat o als recicladors contractatsper aquest s’ha de fer mitjançant preu? En definitiva, a més del finança-ment del cost diferencial i dels costos addicionals,l’entitat local pot obte-nir també un ingrés per la venda dels residus de la seva propietat?

Segons el Reglament de la llei,podria entendre’s que, efectivament,sí quees produeix aquesta apropiació,ja que en l’apartat b) de l’article 10.2 es diuque el cost addicional que hagin de suportar «és independent del possiblevalor econòmic dels residus i del seu règim de propietat, que es regularan perles normes generals establertes en la legislació sobre residus». Però,malgrataquesta afirmació i al meu parer, les respostes a les qüestions que ens hemformulat abans han de ser rotundament negatives. De la interpretació sis-temàtica de la Llei d’envasos s’ha d’inferir que, si en el sistema de dipòsit ien els sistemes integrats sense participació local,l’ajuntament o l’entitat localmai accedeixen a la propietat dels envasos,llevat que escapin a la recollidaselectiva,quan el sistema integrat es gestiona amb la participació de l’entitatlocal,aquesta tampoc pot arribar a ser-ne propietària, per la senzilla raó quel’entitat local està prestant al servei integrat un servei de recollida i transportdel qual el sistema i el seu ens gestors en són els únics responsables. La remis-sió que el Reglament fa a una eventual propietat municipal dels envasos,enrelació a l’article 20.1 de la Llei 10/1998 de Residus,resulta totalment buidade contingut,ja que és la Llei d’envasos mateix la que modifica el règim legalde la propietat establert per la Llei de residus,en el sentit que els envasos sónlliurats pels seus recollidors-posseïdors a l’ens gestor del sistema integrat, tantsi aquests posseïdors són privats contractats per l’ens gestor, com si es tractad’una entitat local que participa en el sistema.

D’altra banda,la possible intenció d’incentivar els municipis que fal’al·lusió del Reglament de la llei a l’eventual propietat local sobre els residusd’envasos,i aconseguir així uns ingressos suplementaris per a les hisendeslocals per estimular-ne la participació en els sistemes integrats, és del tot

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Cinta transportadora

sam 4Juliol 2000

13

MA

RC

JUR

ÍDIC

infructuosa per dues raons. La primera perquè,sens perjudici de les incertesfluctuacions del mercat, el valor econòmic dels residus d’envasos,pràctica-ment coincideix amb el del cost de la recollida selectiva i el seu transport. Laprova és que, en el sistema tradicional de recollida i dipòsit en abocador con-trolat, el seu valor no és només nul, sinó negatiu i generador de dèficit. Essentaixí, pretendre el lliurament mitjançant preu del material, després que el sis-tema integrat s’ha fet càrrec del cost de la recollida selectiva i del transport –oal menys del cost diferencial i dels costos addicionals– seria tant com pagardues vegades per una mateixa cosa o servei. I en segon lloc, perquè,encaraque fos així,l’article 10.2 b) del Reglament de la llei ja té prou cura de dir queel preu del material es restaria del preu del servei prestat per l’entitat local alsistema integrat. En definitiva,que es cobraria el mateix en un i altre supòsit.

Des d’una perspectiva municipalista i preocupada per les hisendes locals,més val insistir –pel que fa a l’article 10.2 de la Llei– en una interpretacióàmplia dels costos addicionals,entesos com a costos diferents del cost dife-rencial,que no pas buscar ingressos suplementaris en una suposada propietatlocal sobre els residus d’envasos que, al final tampoc porta a res substantiu.

Qüestió diferent és que les entitats locals sí que fan de la seva propie-tat aquelles fraccions residuals recollides selectivament que no són resi-dus d’envasos:per exemple, el paper i el cartró recollits juntament ambels residus d’envasos de cartró, o els vidres recollits juntament amb lesampolles. Com també esdevenen béns patrimonials municipals aquellsresidus d’envasos que són llençats pels consumidors en els contenidors ibosses de la recollida municipal ordinària de «tot u» o rebuig, sens perju-dici que els que són valoritzats per incineració amb recuperació d’energiasí que són objecte de contraprestació pel sistema integrat.

5. LA INTERVENCIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMESEN LA PARTICIPACIÓ DE LES ENTITATS LOCALSEN ELS SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ

Però el règim de participació de les entitats locals en els sistemes inte-grats de gestió que hem descrit, resulta que tampoc no és el que finalmentes pretén implantar amb la Llei espanyola d’envasos. Novament,per lavia de l’excepció que tendeix,però,a la generalització,l’article 9.3 de lallei estableix que la participació no es farà mitjançant conveni entre cadaentitat local i el sistema integrat sinó que, a les comunitats autònomes quetinguin aprovats plans de gestió de residus sòlids urbans,la participaciólocal es durà a terme a través de l’Administració autonòmica.

La llei no fa cap referència a aquesta funció de mitjancera entre lescomunitats autònomes,els sistemes integrats i les entitats locals. No és qua-lif ica la naturalesa jurídica d’aquesta intervenció,ni tan sols se’n determi-na el grau. De totes formes,les dues condicions en el sentit que l’interme-diari autonòmic no pot privar, en última instància,a cada entitat local aadoptar la decisió de participar o no en els sistemes integrats,i en tot cas hade garantir el cost diferencial i els costos addicionals de la seva participa-ció són prou significatius. Del que es tracta és que siguin les comunitatsautònomes les que pactin condicions i formalitzin convenis amb els siste-mes integrats, i que les entitats locals acordin o no la seva adhesió alsesmentats convenis. El Reglament de la llei així ho consagra, finalment.

No sembla necessari que s’hagi d’insistir en la transcendència que enaquests convenis i adhesions tenen els aspectes econòmics. A més d’un con-sens sobre l’import del cost diferencial i dels costos addicionals,també és degran interès la forma de pagament d’aquestes quantitats a les entitats locals.Encara no hi hagi res en contra que l’ens gestor del sistema integrat pagui

Del que es tractaés que siguin les

comunitatsautònomes les

que pactincondicions iformalitzin

convenis amb elssistemes integrats,

i que les entitatslocals acordin o

no la sevaadhesió alsesmentatsconvenis

sam 4Juliol 2000

14

MA

RC

JUR

ÍDIC

directament a les entitats locals,tampoc no sembla que sigui aquesta la inten-ció de les comunitats autònomes. És per això,que en previsió que la interme-diació autonòmica arribi també al sistema de pagament,el Reglament disposaque, una vegada rebuts els fons del sistema integrat, l’Administració autonò-mica no pot demorar-se més d’un mes en fer la corresponent transferència acada entitat local,amb el corresponent interès legal en cas d’incompliment.

6. PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ

6.1. Plans i programes públics

L’article 17 de la Llei 11/1997 preveu un model de planificació que cul-mina amb un Programa nacional de gestió de residus sòlids urbans. Enaquest Programa nacional s’integra el Programa nacional de residus d’en-vasos i envasos utilitzats que ha d’aprovar el Govern abans del 27 d’abrilde 1998. Seguint la pauta marcada per l’article 131.2 de la Constitució,elMinisteri de Medi Ambient ha de redactar el Programa nacional a partirdels programes de cada comunitat autònoma. Tenint en compte que hi haadministracions autonòmiques i entitats locals que ja han aprovat progra-mes de residus,i en particular, de residus urbans,el segon paràgraf de l’ar-ticle 17 exigeix que es revisin per incorporar-hi determinacions específi-ques sobre qüestió d’envasos i,naturalment que els que es redactin de noucontemplin aquest extrem. S’ha d’insistir en la rellevància que tenen elsprogrames autonòmics de gestió d’envasos i residus d’envasos,en la mesu-ra que de la seva aprovació depèn que les Comunitats Autònomes puguinfer efectiva l’intermedi entre els sistemes integrats i les entitats locals,pre-vist a l’article 9.3 de la Llei. Així mateix, és imprescindible que aquestsplans o programes autonòmics tinguin caràcter de plans sectorials suscep-tibles de constituir-se en els instruments de la coordinació imperativa sobreels ens locals on s’esmenta en l’article 59 de la Llei bàsica de règim local.

En concret, pel seguiment del desenvolupament d’aquest Programanacional de residus d’envasos i envasos utilitzats, i del compliment delsobjectius de la llei es preveu la participació de les entitats locals i de les orga-nitzacions de consumidors i usuaris, així com evidentment de l’Adminis-tració General de l’Estat i de les administracions de les comunitats autòno-mes. Aquests plans empresarials hauran d’ordenar-se en compliment de lesdeterminacions del Programa nacional i dels programes autonòmics.

La planificació i la programació en matèria de gestió d’envasos no eslimita als instruments autonòmics i estatals. El segon paràgraf de l’article17 de la llei fa esment també als plans locals; recordem,per tant,que lacoordinació de les entitats locals mitjançant els plans sectorials de l’es-

Cal normalitzar la recollida selectiva

Foto

:Dom

ènec

Cuc

urul

l

sam 4Juliol 2000

15

MA

RC

JUR

ÍDIC

mentat article 59 de la Llei bàsica de règim local,ha de preservar les potes-tats de planificació, programació i ordenació dels ens locals subjectes acoordinació. Aquest fet està corroborat per l’article 5.5 de la Llei deResidus que reconeix la potestat de les entitats locals per confeccionar elsseus propis plans de gestió de residus urbans,això sí,d’acord amb el ques’estableixi en els plans de la respectiva comunitat autònoma.

6.2. Plans i programes empresarials

A banda de la planificació i la programació públiques,el Reglament dela llei també preveu una planificació empresarial. En aquest sentit,tant elsproductors d’envasos industrials i comercials,com els d’envasos lleugerso domèstics estan obligats, a partir d’un determinat pes,a elaborar elsplans empresarials de prevenció de residus que exigeix l’article 3 delReglament (250 t de vidre, 50 t d’acer, 30 t d’alumini,21 t de plàstic, 16 tde fusta,14 t de cartró o materials compostos i 350 t si es tracta de diver-sos materials i cap d’ells no supera els pesos esmentats). Segons la dis-posició transitòria quarta del Reial decret 782/1998,aquests plans empre-sarials s’han de presentar en el termini de dos anys,des l’entrada en vigorde la LERE,el 25 d’abril de 1999 per tant,o fins i tot ja de l’any passatquan el pes duplica el que hem indicat. Els plans empresarials han de seraprovats per l’Administració autonòmica,és a dir, per la Junta de Residus.

7. EN PARTICULAR, LA QÜESTIÓ DELS ENVASOSINDUSTRIALS I COMERCIALS

7.1. Règim d’aquests envasos

L’article 2.1 de la LERE considera envasos industrials i comercials «[...]aquells que siguin d’ús i consum exclusius en les indústries, comerços,serveis o explotacions agrícoles i ramaderes i que, per tant,no siguin sus-ceptibles d’ús i consum ordinari en els domicilis particulars». I segons lesprecisions de l’article 2 del Reglament de la LERE,tenen la condició d’en-vasos industrials i comercials els de transport o terciaris, així com elscol·lectius o secundaris només quan no són venuts al consumidor final.

El requisit que l’envàs sigui d’ús exclusiu de la indústria o el comerçdeixaria fora els envasos lleugers quan l’usuari final consumeix el pro-ducte envasat en un bar o restaurant. És a dir, les ampolles de vidre bàsi-cament que, d’altra banda,acostumen a ser retornables i reutilitzables.

De la lectura del capítol IV de la LERE,es dedueix que tant el sistema,en principi general, de dipòsit, devolució i retorn, regulat a l’article6 LERE,com els alternatius sistemes integrats de gestió dels arts. 7 a 11LERE, són d’aplicació a tots els envasos i residus d’envasos. D’aquestaforma sembla que, d’acord amb la definició d’envàs i de residu d’envàs quees dóna als paràgrafs 1 i 2 de l’article 2 LERE,i que inclou els envasosindustrials i comercials i llurs residus,les obligacions dels seus posseïdorsno són diferents de les relatives als envasos i residus d’envasos domèstics.

Però aquest aparent abast general dels sistemes de gestió de la LEREqueda desvirtuat a la Disposició addicional primera d’aquesta mateixa llei,que exclou els envasos industrials i comercials de l’aplicació de les obliga-cions derivades del sistema de dipòsit o dels sistemes integrats. En la matei-xa disposició addicional primera de la LERE,es fixa un règim de gestiód’aquests molt més rigorós que el dels envasos lleugers, domèstics o pri-maris, com és el de l’article 12 LERE,que regula el procés final comú delsistema de dipòsit i dels sistemes integrats. Els residus d’aquests envasoshan de ser lliurats per cada posseïdor final, sigui industrial o comerciant,aun agent econòmic que es faci càrrec de la seva reutilització o recuperació,o bé a un gestor autoritzat per al seu reciclatge o altra forma de valorització.

La LEREconsidera envasos

industrials icomercials «[...]

aquells quesiguin d’ús i

consum exclusiusen les indústries,comerços,serveis

o explotacionsagrícoles i

ramaderes i que,per tant,no

siguinsusceptibles d’ús i

consum ordinarien els domicilis

particulars»

sam 4Juliol 2000

16

MA

RC

JUR

ÍDIC

En definitiva, les indústries i els comerços han de contractar no nomésel seu propi servei de recollida, sinó també de tractament.

L’alternativa a aquesta obligació,prevista també a la disposició addi-cional primera, és que els industrials i comerciants lliurin els residusd’envasos a un sistema de dipòsit organitzat amb els fabricants o envasa-dors de cada producte, o bé que els envasadors o els diferents comerciantso altres agents econòmics que esdevenen últims posseïdors dels envasosparticipin en un sistema integrat de gestió de residus. Aquesta darreraopció és a la que apunta clarament l’article 19 RERE.

Hi ha també altres «alternatives»al marge de la llei o palesament contrà-ries. Una és la de la formalització de la venda de l’envàs amb el client ousuari final particular. Aquesta alternativa constitueix una clara infracció del’ordenament en matèria de defensa del consumidor i l’usuari, si no es faamb l’adequada informació al comprador, en el sentit que no té cap obliga-ció d’adquirir ni, per tant,de responsabilitzar-se de l’envàs.

L’altra sortida, la de desfer-se dels envasos industrials i comercialsemprant el servei general de recollida municipal,constitueix,en tot cas,una palesa infracció de la legislació de residus que l’ajuntament hauria deperseguir i sancionar.

En un altre ordre de coses,cal tenir esguard que els productors d’en-vasos industrials i comercials, com els d’envasos domèstics estan obli -gats,a partir d’un determinat pes,a elaborar els plans empresarials de pre-venció de residus que exigeix l’article 3 RERE (250 t de vidre, 50 t d’a-cer, 30 t d’alumini,21 t de plàstic, 16 t de fusta,14 t de cartró o materialscompostos i 350 t si es tracta de diversos materials i cap d’ells no superaels pesos esmentats). Segons la disposició transitòria quarta del Reialdecret 782/1998,aquests plans empresarials s’han de presentar en el termini de dos anys, des l’entrada en vigor de la LERE,el 25 d’abril de 1999 per tant,o fins i tot ja de l’any passat quan el pes duplica el quehem indicat. Els plans empresarials han de ser aprovats per l’Admi-nistracióautonòmica,és a dir, per la Junta de Residus.

Com en tants altres aspectes substancials de la seva aplicació,en el casdel règim de gestió dels envasos industrials i comercials,la Llei 11/1997fixa una norma general, però oblida establir preceptes que la facin opera-tiva. No obstant això,l’article 18 RERE preveu algunes prescripcionsquant a la informació i al control d’aquest tipus de residus d’envasos.

Pel que fa a la informació,tots els agents econòmics que intervenenen la cadena de comercialització,des del mateix moment de la posadaen el mercat del producte envasat, estan obligats a fer constar en elsdocuments que acreditin les corresponents operacions de compravendao de transmissió que, per a la seva correcta gestió ambiental,el respon-sable del lliurament del residu d’envàs o de l’envàs usat és el posseïdorfinal.

Si els agents econòmics responsables decideixen,voluntàriament,aco-llir -se a un sistema de dipòsit o a un sistema integrat de gestió,han denotificar aquesta decisió a cadascuna de les comunitats autònomes –Juntade Residus– en les que comercialitzen llurs productes,des la primeraposada en el mercat fins a la venda final.

Les administracions autonòmiques,al seu torn, han de vetllar perquèels envasos industrials i comercials,ja sigui pel seu posseïdor final o a tra-vés d’algun dels sistemes de gestió col·lectiva,siguin recuperats i gestio-nats d’acord amb les prescripcions de la llei i que, per tant,el tractamentd’aquests envasos –de gran rellevància pel seu nombre, volum i pes– con-tribueix a assolir dels objectius generals de valorització i reciclatge.

Tots els agentseconòmics que

intervenen en lacadena de

comercialització,des del mateixmoment de laposada en el

mercat delproducte envasat,

estan obligats afer constar en els

documents queacreditin les

corresponentsoperacions de

compravenda o detransmissió que,

per a la sevacorrecta gestió

ambiental,elresponsable dellliur ament del

residu d’envàs ode l’envàs usat ésel posseïdor final

sam 4Juliol 2000

17

MA

RC

JUR

ÍDIC

7.2. Els sistemes integrats i els envasos industrials i comercials

Els sistemes integrats de gestió d’envasos i residus d’envasos noméss’han de fer càrrec dels residus d’envasos industrials i comercials prèviaincorporació de les empreses al sistema,tal i com preveu l’article 19RERE. Tanmateix, no sembla que aquest extrem s’hagi tingut gens encompte, ni per part d’Ecoembes,ni de la Junta de Residus de Catalunya–o les altres administracions autonòmiques– a l’hora de sol·licitar i d’a-provar les corresponents autoritzacions.

Així és,ni en l’autorització a Ecoembes,ni en el Conveni formalitzatentre aquest sistema integrat i la Junta de Residus a efectes de la partici-pació dels ens locals,no hi figura cap precisió respecte dels envasosindustrials o comercials. En particular i pel que fa als envasos comercialsmés habituals –els de cartró– l’annex núm. 2 del Conveni esmentat, enl’apartat de recollida selectiva i transport d’envasos de paper i cartró enàrees d’aportació o contenidors de vorera,en què es considera que el 40%del material són residus d’envasos no es distingeix pas entre domèstics iindustrials o comercials; com tampoc no es distingeix si els industrials icomercials participen o no en el sistema.

L’única al·lusió la trobem en el següent apartat del mateix annex núm. 2,sobre la recollida porta a porta d’envasos i embalatges de cartró d’origencomercial, prevista només per a determinades zones de gran activitatcomercial, definides de comú acord –Ecoembes,Junta i ens local– i ambuna contingentació del material a recollir anualment (5.555 t). Però,en laregulació d’aquesta modalitat de recollida,tampoc no es fa cap esment quees tracti d’un servei reservat a comerciants associats a Ecoembes; ben alcontrari, res fa dubtar que es tracta d’un servei que es presta,amb caràctergeneral, a tots els comerciants de la zona escollida,sense cap exigència deprèvia incorporació al sistema integrat dels envasos o de cada comerç,permés que això no concordi gens amb les previsions de la LERE ni del RERE.

7.3. Funció dels ens locals envers els residus d’envasos industrialsi comercials

Pel que fa, doncs,als ajuntaments i a les altres entitats locals,la con-clusió no pot estar més clara:els residus dels envasos industrials i comer-cials han deixat de ser responsabilitat seva, ja no són objecte del servei–de prestació i recepció obligatòria– de recollida de residus. En conse-qüència,les ordenances fiscals de les taxes municipals de recollida deresidus industrials i comercials haurien d’excloure del seu fet imposablela recollida dels residus d’envasos d’aquesta classe.

A partir de la informació que hauria de facilitar al respecte la Junta deResidus,la funció dels ajuntaments s’hauria de limitar a la disciplina delssupòsits d’incompliment per part dels agents econòmics de les seves obli -gacions legals. No obstant això,l’activitat disciplinària municipal difícil-ment pot anar més enllà de la utilització indeguda,per part dels comer-ciants,del sistema general de recollida o bé l’abandó de residus d’enva-sos a la via pública o al costat dels contenidors de recollida selectiva delssistemes integrats,encara que l’entitat local participi en la seva gestió.

Ara bé,els ajuntaments en la seva condició de gestors autoritzats deresidus,poden oferir el seus respectius serveis de recollida i,de tracta-ment des envasos industrials i comercials,per a aquells agents econòmicsque ho sol·licitin. D’acord amb el nou règim establert per la Llei 25/1998,de 13 de juliol,la contraprestació per aquest servei, atès el seu caràctervoluntari i l’ef ectiva existència d’alternatives en el sector privat, seria unpreu públic l’import del qual es fixaria segons el mercat i amb el corres-

sam 4Juliol 2000

18

MA

RC

JUR

ÍDIC

ponent marge de benefici. Una altra possibilitat és la d’autoritzar els con-cessionaris de la recollida municipal a prestar el servei de recollida deresidus d’envasos industrials i comercials amb una tarifa a percebre direc-tament pel concessionari. En qualsevol cas,caldria establir alguna formade retribució específica del tractament posterior.

La multiplicitat d’alternatives que tenen els industrials i comerciantsdeixa,tanmateix, massa possibilitats d’incompliment. És per això que elsajuntaments,a l’empara de la potestat que els atorga l’article 231.2 de laLlei municipal de Catalunya, i en virtut de les circumstàncies d’ordrepúblic concurrents,poden declarar la recepció obligatòria del servei derecollida de residus d’envasos industrials i comercials per a tots aquellsempresaris que no acreditin una altra forma de gestió d’acord amb l’or-denament d’aplicació. Aquest règim d’obligatorietat relativa es regularàen l’ordenança municipal que reguli el preu públic o en l’aprovació de latarifa del concessionari.

D’altra banda,cal tenir present que l’objecte dels sistemes integrats,segons que estipula l’article 7.2 LERE,és la recollida periòdica d’enva-sos i residus d’envasos,en el domicili del consumidor o en les sevesproximita ts. Per tant,només si el sistema integrat opta per la recollidadomiciliària o porta a porta està legitimat per rebutjar tant els envasosdomèstics no integrats en el sistema –els que no portin el símbol identifi-catiu– com els industrials i comercials els envasadors o posseïdors delsquals no s’hagin integrat en el sistema.

Però si el sistema ha optat, amb caràcter general i com és el casd’Ecoembes,per la recollida selectiva en contenidors de vorera o en àreesd’aportació,està inevitablement obligat a acceptar tot el material adequa-dament recollit, independentment que porti o no el símbol identificatiu. Siaixò seria obvi en el supòsit d’un sistema integrat que actués autònoma-ment,ho és igualment quan és una entitat local la que es fa càrrec de larecollida selectiva per compte del sistema integrat. ■

NOTES

1. R. MARTIN MATEO, «Nuevo ordenamiento de la basura», Trivium, Madrid, 1998.

2. Sobre aquesta Directiva,els seus antecedents a Europa i la seva transposició als diferentsEstats membres de la UE,TH. DEMEY, J.P. HANNEQUART, i K. LAMBERT, L’Europe desemballages. Une directive à l’épreuve de 15 transpositions,Institut Bruxellois pour la Gestionde l’Environnement,Brussel·les,1996; i JOAN PERDIGÓ,«Los envases y el servicio munici-pal de recogida y tratamiento de Residuos,REALA, núm. 277,1998,i La Llei d’envasos i elnou règim de gestió dels residus,LA LLEI de Catalunya (UOC),núms. 256 i 257,1999.

3. Sobre els objectius de la Llei 11/1997,CONXA PUEBLA, «Envases y residuos deenvases», IURIS. Actualidad y Práctica del Derecho, núm. 23,desembre de 1998; i JOANPERDIGÓ en els treballs citats en la nota 2.

4. Entre ells,l’interès dels consumidors a recuperar la quantitat que han deixat en dipòsit,o de no veure’s obligats a tornar-la a deixar quan adquireixen de nou un producte envasat.

5. S’ha de tenir en compte que l’establiment del sistema de dipòsit,com a general i obli -gatori, afectaria de forma notable a la comercialització,tant de petits negocis com de lesgrans superfícies que no acostumen a habilitar espais amplis per l’emmagatzematge.Precisament,al Projecte de llei d’envasos aprovat pel Govern, s’autoritzava a les comunitatsautònomes a establir com a obligatori el sistema de dipòsit per a les grans superfícies comer-cials,pressió que va desaparèixer en el debat parlamentari.

6. Per a l’aplicació de l’IVA a la gestió d’envasos,regeix la Resolució de la DireccióGeneral de Tributs,de 30 de setembre de 1998,publicada al BOE núm. 257,de 27 d’octu-bre.

7. Aquest plantejament ha estat recollit, en part, en el Conveni marc entre la Junta deResidus amb Ecoembes,a què poden adherir-se els ens locals.

La multiplicita td’alternatives que

tenen elsindustrials icomerciants

deixa,tanmateix,massa

possibilitatsd’incompliment

Residusd’en vasos

Món municipal

19

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

LA SOCIETAT DE CONSUM

L’estil de vida europeu té arrels americanes.La Segona Guerra Mundial va portar els ameri-cans a Europa i el cinema ens els va fer de lafamília. L’american way of life, la percepció delmón i els mites moderns, el consumisme i lacontracultura han entrat per la mateixa porta,amb graus diversos d’influència segons els seg-ments socials. La velocitat i la quantitat, dos signes de benestar ben americans han influït en la reducció del temps que dediquem a cadacosa,el temps de vida dels objectes que ensenvolten, el nombre de coses que necessitem.Tot això bé que ho sabem,en parlem tot sovintcom d’una fatalitat que, d’altra banda,ens fafeliços o així ho sembla. La societat urbana-industrial és així i el seu poder d’atracció se-

dueix tothom,fins i totals pobles més remots.La distància no existeix iles comunicacions arri-ben arreu uniformant elshàbits de vida i la for-ma d’entendre la pros-peritat.

Però pertanyem auna cultura acostumadaal sentiment de culpabi-litat. El discurs ambien-talista retroba nousobjectes sobre els quals

projectar aquest vell sentiment. Així, l’envàsusat s’ha erigit en símbol del desig i de laculpa,del desig de consum material i de la des-trucció dels recursos naturals que comporta.

ELS RESIDUS

Els residus: concepte escatològic per ex-cel·lència,crua realitat de l’existència,fatali-tat de la termodinàmica. Però el cert és que la

producció de residus ha crescut de forma impa-rable en quantitat, persistència i perillositat.

Certament es llencen moltes coses. Els pro-cessos de producció tenen ineficiències,el quesignifica que part dels factors productius esperden pel camí. S’anomenen residus perquèun cop segregats del procés de producció per-den el valor. Les formes de producció seriadahan tendit a minimitzar el factor temps (tempsde producció,vida útil) i ha augmentat la inefi-ciència material i energètica. Per això es pro-dueixen més residus que mai. Mineria, indús-tria, agricultura, ramaderia utilitzen factorsproductius en quantitats creixents i produeixenmés i més residus. L’eficiència més que unpal·liatiu ambiental és un imperatiu de mercat.Però el baix cost de les primeres matèries noajuda a avançar amb celeritat en el correcte úsde materials i energia.

L’acumulació de residus ve acompanyada deproblemes específics de persistència,toxicitat oestètica. Els 300 milions de tones/any que esprodueixen a Espanya representen un problemade complexa gestió, ateses la multiplicitat deproductors i les naturaleses dels materials rebut-jats. Però algunes d’aquestes fraccions adquirei-xen una especial rellevància que ens fa sentirmés a prop del problema. Pensem,per exemple,en el ressò mediàtic que ha tingut l’expediciócatalana a l’Himàlaia per recollir deixalles d’an-teriors expedicions. L’impacte de la iniciativa noderiva de la quantitat de residus recollits (1 t)sinó del fet que un territori verge havia estat vio-lat per expedicionaris poc curosos,que no obs-tant això estimen la natura a la seva manera.

ELS ENVASOS

Als ulls de les persones sensibles al mediambient,la producció de residus s’erigeix en

ELS ENVASOS: UN REPTE AMBIENTALPER ALS AGENTS ECONÒMICS

Joan Gaya

Enginyer industrial.Secretari de la Comissióde Medi Ambient de laFederació de Municipisde Catalunya

La velocitat i laquantitat, dos signes debenestar ben americans

han influït en lareducció del temps quedediquem a cada cosa,

el temps de vidadels objectes que

ens envolten,el nombre de coses

que necessitem

20

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

símbol de les disfuncions del model de socie-tat. Malgrat que més del 90% dels residus esgeneren en els circuits productius,aquells quees produeixen en la intimitat domèstica són elsnostres,l’evidència de la nostra contribució alproblema. Els carrers, plens de contenidors avessar on destaquen els envasos usats,són l’es-cenografia pública d’aquesta conducta col·lec-tiva.

No obstant això,els envasos són una petitapart del problema, una fracció dels residusurbans,una petita part d’una petita part. Éslegítim preguntar-se per què tanta importàn-cia,per què tanta moguda,per què tants dinersen joc? Per què es fixen objectius tan ambicio-sos com recuperar el 50% dels envasos domès-tics usats,quan aquests representen el 30% deltotal dels RSU, que alhora és el 10% del fluxgeneral de residus? Si tenim èxit,reduirem elflux total de residus en un 1,5%! Si es destinésla meitat de l’interès a les fraccions importantsde residus (especials,ramaders, miners, en-derrocs...) viuríem en el país més net del pla-neta.

De fet,estem davant d’una solució aparent-ment ambiental a unproblema d’organit-zació del mercat co-munitari. De fet, latransposició espan-yola de la directivacomunitària ha difi-cultat l’adopció desolucions que bus-quin la complicitatsocial en la soluciód’un problema am-biental petit però cer-

tament amb un gran valor simbòlic.

Pel camí han quedat moltes coses:la res-ponsabilitat que tenen els productors i distri-buïdors com a dissenyadors de l’estratègia demercat per als seus productes,el suport als sis-temes de dipòsit,devolució i retorn, els enva-sos comercials (que són els que més problemescreen al carrer), els envasos industrials i fins itot els envasos reutilitzables de cerveses,begu-des refrescants i aigües envasades. El proble-ma sembla reduït als envasos de consum d’unsòl ús.

Ara bé, els envasos estan composats dematerials amb un elevat grau de reutilitzabilitato de reciclabilitat, i per tant és bo que siguinobjecte de polítiques actives per evitar el seupitjor destí:l’abocador.

ECONOMIA I RECICLATGE

En matèria de residus,som a la prehistòriade l’ambientalisme. Mentre la gestió de l’aiguaha entrat de ple en la seva reconsideració coma factor productiu objecte d’ús eficient, la restade materials encara no. Més enllà d’unes benintencionades crides a la reducció, totes lessolucions sobre la taula són «end of pipe», alfinal del tub. Es discuteix acaloradament sobrepercentatges de reciclatge, sobre canals derecollida selectiva o sobre les bondats o mal-dats de la incineració. Però els residus creixende forma natural com a conseqüència d’unaactivitat de producció i distribució que no esredissenya amb mecanismes econòmics quemodifiquin aquest model.

Les crides voluntaristes a la reducció o elreciclatge tenen un gran valor cultural ja quesón referència per destriar conductes més omenys curoses. Però els mecanismes objec-tius de l’economia no s’han tocat i, per tant,les aspiracions en reciclatge han de ser mo-destes:aquelles que ja funcionen perquè elmercat les paga i aquelles que, prèvia iden-tif icació dels agents econòmics responsables,permeten aflorar recursos que financiïn elseu reciclatge. Aquí s’ha d’afegir, eviden-ment, la contribució voluntària i cívica detantes persones que entenen el problema i hi col·laboren activament. Però no es potsubstituir un mecanisme objectiu de mercatper una combinació de voluntarisme queapel·la a la cooperació i culpabilització dequi no ho fa.

Els residus creixende forma natural coma conseqüència d’unaactivitat de producció

i distribució que noes redissenya amb

mecanismes econòmics que modifiquin

aquest model

Contenidors de recollida selectiva

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

21

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

S’ha discutit àmpliament la conveniènciad’elevar els costos d’abocador per afavorir elreciclatge. La nova directiva europea va enaquesta direcció i els sectors industrials mésvinculats a l’ús de materials de reciclatge,com el paperer i el del vidre, en són parti-daris. El meu punt de vista és escèptic. Pro-bablement s’incrementin un xic les cotes dereciclatge, però el model proposat trenca elprincipi de responsabilitat, ja que no pagamés qui més residus produeix i a més,elsfons recaptats beneficien més els gestors d’a-bocadors que els recuperadors i les empresesde reciclatge.

Mentre el mercat no internalitzi costos,lareferència a la minimització d’envasos seràl’embolcall amable del problema,l’embalatgemai destapat, la solució epidèrmica que no volconèixer el perquè de les coses,una simpàticai ben pensant solució «end of pipe».

ELS AJUNTAMENTS EN EL NOUESCENARI DE RESPONSABILITATS

Tradicionalment els ajuntaments han inter-vingut en la recollida i tractament dels residusurbans. Aquesta funció ha estat conseqüènciade les necessitats de preservar la salubritat ihigiene urbana i així s’ha reconegut en lalegislació sectorial i en la de règim local. Elsresidus,tots els que es produïen a la ciutat,eren un problema a resoldre i amb aquestafinalitat els ajuntaments van posar en serveiels mitjans logístics i econòmics necessaris.És clar que, en aquells temps,els residus erenanònims,no interessava saber qui els produïa,i el mecanisme de finançament que es vaimplantar va ser tan simple com una derramade costos entre tots els ciutadans:la taxa d’es-combraries.

Actualment, però, la lògica de la gestióambiental dels RSU ha introduït nous conceptes:

1. La responsabilitat dels agents que interve-nen en la producció de residus.

2. L’evidència que certes decisions de mercatmodifiquen la quantitat i tipologia d’aquestsresidus,fet que permet reduir-ne la produc-ció i el risc associat.

3. L’aparició d’una autoritat específica quedefineix les polítiques de residus,cosa queequival a reconèixer la seva complexitat.

En aquest context, les lleis, els costumssocials i el sentit de responsabilitat dels ajunta-ments han formulat les noves polítiques de

reciclatge, basades en la recollida selectiva comuna simple addició d’obligacions a les ja tradi-cionals. El resultat, com a mínim,és discutible:

1. Proliferació de contenidors al carrer (ara jaen són 5 de diferents).

2. Complicació logística.3. Augment dels costos.4. Impacte visual,agreujat pels cartonatges

comercials que sovint farceixen l’entorndels contenidors.

5. Escassos percentatges de reciclatge efec-tiu, lluny dels objectius proposats oficial-ment.

6. Increment de les dificultats en la mobilitaturbana.

7. Manca d’adaptació dels contenidors a lespersones amb discapacitats.

8. Incompatibilitat amb l’estructura viària i elmobiliari urbà.

Això, no va. Molts residus que es produei-xen en el municipi no són,de fet,residus muni-cipals. La legislació els identifica per la sevanaturalesa (pneumàtics,olis usats) o pel seuorigen (comercials, de la construcció). Moltsdels residus tenen origen identificat, es coneixqui els produeix. A partir d’aquí, és possibledefinir mecanismes econòmics relacionats ambels actes de compravenda que condicionin con-ductes (com els dipòsits de diner) i aflorinrecursos per a la seva gestió (taxes associadesal preu).

Les possibilitats de gestió d’aquests residussón molt grans i els instruments a arbitrar cor-responen clarament a l’autoritat especialitzada

Contenidors

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

22

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

en el tema. Certament,els més eficients en lesoperacions logístiques clàssiques de recollida,transport i tractament són els ajuntaments,d’a-quí la inèrcia i la comoditat a l’hora de comp-tar amb ells com a executors de les polítiques.Però els nous instruments assenyalats sugge-reixen que les autoritats en matèria de residushauran de definir camins específics acomodatsals nous sistemes de responsabilitat i als nousinstruments disponibles.

Clarament,penso que els ajuntaments hau-ran de limitar el seu paper a la gestió dels resi-dus anònims,que abans ho eren tots,però queara jo no ho són. A més hauran de dotar-se delsinstruments adequats per poder vetllar per lacorrecta regeneració de la via pública i condi-cionar l’activitat dels agents privats que hi ope-rin, tal com ho fan en la regulació del trànsit od’altres usos de l’espai públic. A més,aquellsajuntaments que ho considerin convenient,haurien de poder participar en la gestió delsresidus d’origen identificable mitjançant la sig-natura de convenis voluntaris.

El que plantejo és que possiblement no hande ser els ajuntaments que assumeixin les tas-ques de gestió dels residus sectorials diferentsdels residus anònims que genera el ciutadà,ique aquest esforç de gestió dels residus de pro-ductors identificats l’haurien d’assumir els res-ponsables de la seva producció. En aquestscasos,el paper de l’Administració local hauràde ser vetllar per l’adequat compliment de lesseves obligacions.

Però sense confon-dre els papers, que és elque passa sovint, i el casdels envasos n’és unexemple transparent. Ala devaluació ambientaldel marc normatiu haseguit la devaluació deles aportacions econò-miques del sector privat,i la transferència de res-ponsabilitats d’execucióals ens locals. Es potafirmar que tot està pre-

parat per imputar als ajuntaments la responsa-bilitat d’un previsible fracàs.

La gestió d’un problema multifactorial comel dels envasos necessita una anàlisi realista demoltes complicitats socials i econòmiques iuna nova distribució de responsabilitats en laqual els agents econòmics assumeixin la totali-tat del seu cost. Cal que internalitzin els costosambientals i que la participació dels municipis

en l’esquema logístic i financer sigui deguda-ment conveniada.

El cas dels envasos comercials serà una altraocasió per comprovar el grau de comprensióque té la Generalitat d’aquest nou escenari.Des del punt de vista estètic, el problema ésdeplorable i una de les solucions possibles,elporta a porta, és costosa i requereix l’aflora-ment de recursos específics. D’altra banda,laLlei d’envasos deixa el tema aparcat en unadisposició addicional que permet a les comuni-tats autònomes ignorar el problema,però no elsprohibeix afrontar-lo. Són competents en l’ad-ministració de la Llei. I per als ajuntaments,aquest és un problema real a resoldre.

L’organització actual de la recollida d’enva-sos no resol cap problema real als ciutadans nials ajuntaments. Els envasos lleugers que esrecullen en el contenidor groc són insignifi-cants i els costos disparats. Els envasos comer-cials queden fora del sistema,de manera que elresultat és de desordre a la via pública i de cos-tos creixents per satisfer responsabilitats quecorresponen als agents del mercat. Noméspoden apropar-se als sobrecostos aquells ajun-taments que per la seva dimensió poden gestio-nar grans quantitats de residus i provocar ofer-tes singulars d’empreses desitjoses d’obtenir-ne altres compensacions.

El carrer no és el lloc comú de les coses queno es volen a casa,sinó l’espai públic a protegir,on es desenvolupa la vida ciutadana. És legítimque els ajuntaments es qüestionin la forma deregenerar la qualitat de l’espai públic que defi-neix la ciutat i quin sistema de responsabilitatsencaixa millor en aquest nou escenari.

ELS ACTORS I LESRESPONSABILITATS

Aquest escenari aporta, doncs,algunes no-vetats interessants:

• La identificació d’actors. Molts residus,entre ells els envasos,ja no són anònims.Això permet l’actuació administrativa per-què els qui prenen les decisions afrontin elscostos del problema que creen o modifiquinles seves polítiques per evitar-lo.

• La complexitat de gestió. La multiplicitatd’actors, l’endegament de polítiques quecorregeixin la valoració de preus i incorporinel factor ambiental,l’especialització en larecollida i tractament de molts residus,justi-fiquen l’existència d’autoritats específiquescom la Junta de Residus a Catalunya.

A la devaluacióambiental del marcnormatiu ha seguit

la devaluacióde les aportacions

econòmiquesdel sector privat,i la transferència

de responsabilitatsd’execució

als ens locals

23

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

• El paper dels ajuntaments ha d’evolucionarcap a la gestió dels residus municipals anò-nims i l’ordenació de les activitats dels altresgestors en la via pública, que s’ha d’escan-dallar com un cost de gestió. En aquest con-text, les formes de recollida selectiva dematèria orgànica i el servei de deixalleriasón contribucions obligades dels ajunta-ments a la recollida selectiva. Les altres for-mes de participació municipal s’haurien depactar en convenis voluntaris, a partir delplantejament de solucions per part dels altresgestors.

• Les polítiques de reciclatge descansen avuisobre l’apel·lació a la responsabilitat cívicasovint basada en campanyes de publicitatben intencionades però no consensuades.Crec que cal arbitrar mecanismes objectiuscomplementaris que aflorin recursos i res-ponsabilitats. La distribució comercial potcontribuir a la recollida selectiva de car-trons i porexpans així com a l’oferta d’àre-es d’aportació d’envasos per reciclar o reu-tilitzar.

LA PERCEPCIÓ PÚBLICA

En un any d’aplicació de la Llei d’envasos jahan aflorat prou disfuncions com per fer-ne unbalanç:no anem bé. Els objectius de la llei

quedaran lluny i, mal-grat la bona disposiciógeneral dels ciutadans,el plantejament estratè-gic de la política d’en-vasos no pot descan-sar sobre una simpleapel·lació als bons sen-timents. Els sentimentshi són, però els instru-ments no. El consenssocial sobre les políti-ques de residus passatambé per l’explicacióde quina política,quins instruments serveixenla política i quines responsabilitats s’assumei-xen en posar-la en funcionament. Avui peravui, això no queda clar.

Properament,a Catalunya s’ha de revisar el Programa de gestió de residus municipals i el conveni subscrit amb Ecoembes. Serà unaexcel·lent ocasió per dotar aquestes políti-ques de més credibilitat, més recursos i méseficàcia. ■

BIBLIOGRAFIA:

• Directiva 94/62 d’envasos i residusd’envasos

• Llei 11/1997, de 24 d’abril, reguladorad’envasos i residus d’envasos.

• Llei 10/1998, de residus.

• Llei 6/1993, reguladora dels residus.

• Programa de gestió dels residus d’enva-sos a Catalunya.

• Programa de gestió de residus d’en-vasos industrials i comercials de Cata-lunya.

• Conveni de col·laboració entre la Juntade Residus i Ecoembalajes España, SA.

• Manual d’aplicació de la recollida selec-tiva d’envasos als ens locals.

ESQUEMES:

• Previsions del Programa de gestió deResidus d’Envasos. Font: Programa degestió d’envasos a Catalunya, pàg. 28i 29.

• Estimació de costos de la gestió inte-grada dels residus d’envasos. Font:Programa de gestió d’envasos a Cata-lunya, pàg. 64.

Molts residus,entreells els envasos,ja nosón anònims. Aixòpermet l’actuacióadministrativa perquèels qui prenen lesdecisions afrontin elscostos del problema que creen o modifiquinles seves polítiques per evitar-lo

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Contenidors de recollida selectiva en planta

24

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

1. ANTECEDENTS

Els municipis, des de finals de la dècadadels anys 70,han augmentat progressivamentla seva sensibilitat davant els efectes que l’aug-ment dels envasos en el flux del RM provoca-va i provoquen a l’entorn d’aquests,i que, pro-cedents principalment de la indústria i elcomerç, són utilitzats per poder posar a lavenda els seus productes per al consum poste-rior del ciutadà.

Davant la manca d’una legislació adequada,els ajuntaments,fent ús de les seves competèn-cies, han desenvolupat voluntàriament el quepopularment es coneix com la recollida selec-tiva. Cada ajuntament ha decidit fins a on haviad’arribar en la recuperació dels diferents resi-dus,en funció de la demanda o sortida poste-rior al mercat d’aquests. L’Ajuntament de

Barcelona va iniciar la recollida d’envasos devidre l’any 1982; la recollida de paper i cartró,l’any 1986; i la recollida d’envasos metàl·lics,plàstics,bric, etc., l’any 1990.

En l’actualitat, les lleis han canviat total-ment la situació. La Unió Europea ha dictatnormes d’obligat compliment per part delsestats membres.

El Parlament espanyol ha aprovat la Lleid’envasos i residus d’envasos i,posteriorment,el Reglament que en regula el desplegament.Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, ambcompetències en matèria de residus,ha adaptatel Programa de gestió de residus municipals iha inclòs la gestió dels envasos.

Aquestes lleis estableixen un sistema clar derecollides selectives pel que fa a envasos i resi-dus d’envasos.

APLICACIÓ DE LA LLEI D’ENVASOSI RESIDUS D’ENVASOS

Joaquim Ochoa

Enginyer tècnic industrial.Cap de l’Oficinad’Actuacions Especials del’Ajuntament de Barcelona

Exemple de lliurament incorrecte d’envasos, paper i cartró per part dels usuaris en zones de recollida selectiva

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

25

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

2. OBJECTIU

La nova legislació pretén aprofitar els mate-rials utilitzats en la fabricació d’envasos mit-jançant dos sistemes complementaris entre sien la seva aplicació; els dos separen en origenels envasos per aconseguir-ne el millor aprofi-tament en el marc de les diferents possibilitatsde recuperació, tant si són d’origen domèsticcom comercial.

Primer sistema. Dipòsit, devolució i retorndels envasos, mitjançant el reintegramentd’una quantitat de diners inclosos prèviamenten la compra del producte per al seu consumposterior, una vegada es fa el lliurament al puntde venda.

Segon sistema.La possibilitat d’eximir ales empreses integrants de la xarxa de comer-

cialització de les obliga-cions derivades del pro-cediment general delretorn quan aquestesparticipin en el denomi-nat «sistema integrat degestió» (SIG) d’envasosi residus d’envasos,i engaranteixin la recollidaperiòdica i el compli-ment dels objectius dereciclatge i/o valorarit-zació fixats per la Di-rectiva 94/62,normativade caràcter obligatoriper al sector empresarial

o comercial que hagi d’utilitzar per al seunegoci, qualsevol sistema d’envasos.

Així, els envasadors en origen, el 30 dejuny del 2001,han d’arribar a la xifra del50%,com a mínim,i al 65%,com a màxim,

en pes,de valorització de la totalitat delsresidus d’envasos introduïts a tot el territoride l’Estat. En el marc de l’anterior objectiuglobal, s’hauran de reciclar el 25% com amínim, i el 45%,com a màxim,en pes,de latotalitat dels materials d’envasament queformen part de tots els residus d’envasosgenerats, amb un mínim del 15% en pes pera cada tipus de material que es faci servirper envasar i una reducció del 10% del pestotal de residus d’envasos produïts.

3. DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA

Malgrat que la llei assenyala que es podenaplicar els dos sistemes esmentats anterior-ment,les empreses que intervenen en la xarxade comercialització i que estan integrades enEcoembes i Ecovidrio han acordat fer servirpreferentment el segon sistema per als residusdomèstics i el primer –de dipòsit,devolució iretorn– per als envasos i embalatges per alcomerç i la indústria.

El Govern de l’Estat ha determinat que lescomunitats autònomes que disposin d’un pro-grama municipal de residus,facin d’interme-diaris entre Ecoembes,Ecovidrio i els ajunta-ments per aconseguir que aquests substitueixinal SIG de les obligacions derivades de l’aplica-ció de la normativa europea i les lleis aprova-des al Parlament.

Està previst, només,que les entitats localspuguin tenir la possibilitat de signar el corres-ponent conveni d’adhesió que els empresaris(Ecoembes i Ecovidrio) han subscrit amb lacomunitat autònoma (Generalitat de Cata-lunya), en les mateixes condicions que ho fa

Contenidors per a recollida amb camióde càrrega lateral

Contenidors per a recollida amb camióde caixa oberta

Està previst,només,que les entitats locals

puguin tenir lapossibilitat de signar

el corresponentconveni d’adhesió que

els empresaris(Ecoembes i Ecovidrio)

han subscrit amb lacomunitat autònoma

(Generalitatde Catalunya)

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

26

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

una empresa que treballa i factura els seus serveis, prèvia entrega del producte queEcoembes i Ecovidrio acceptin com a correcte,perquè la comunitat autònoma cobri d’aquests

i després faci efectiu elpagament de la factura.D’aquesta manera, sesolucionen, amb lesentitats locals,les obli -gacions legals de pro-tecció del medi ambientque aquests sistemestenen davant la Co-missió Europea.

Amb aquest procedi-ment,el principi de quicontamina, paga restaqüestionat en ésser re-gulat exclusivament peral punt verd, el qualobliga a pagar al consu-midor un impost que perla seva pròpia naturalesa

no estimula a la col·laboració, i que, hauria deservir per absorbir les despeses que originaaquest sistema als ajuntaments,en allò queerròniament es denomina sobrecost. Això no ésaixí, ja que només paguen,segons el conveni,pels productes recuperats que reuneixin lescondicions i a un preu no contrastat en l’actua-litat. Tanmateix, l’impost del qual parlem elpaguen teòricament el 100% dels envasos iembalatges.

Qui pagarà la recollida,el transport i el trac-tament dels envasos que els ciutadans o empre-ses no han pogut o no han volgut separar perposar-los a disposició del recuperador?

Amb aquest sistema que no torna els dinersal consumidor hi obtindran els operadors la col-laboració dels ciutadans? Es compliran així elsobjectius assenyalats per la Comissió Europea?

Si admetem assenyalar el punt verd com lapedra angular del sistema,el valor econòmicen pessetes d’aquest hauria de ser suficient perpagar els contenidors, amortitzar els camions,la recollida i manipulació dels residus i les des-peses que pugui originar el procés complet deseparació,si fos necessari per a la seva valorit-zació i/o recuperació, i compensar també elcost del tractament del RM d’envasos i emba-latges no separats i amb destí als dipòsits con-trolats o a la valorització energètica,assumintd’aquesta manera la seva part de responsabili -tat pel mal funcionament del sistema,que noha estat capaç de desviar del flux de residusuna part dels envasos.

4. COST DE LA RECOLLIDASELECTIVA

Si s’admet que l’objectiu és la recuperaciódels residus i el principi bàsic de qui contami-na, paga, no s’ha d’admetre més taxa especialo directa que el cost del punt verd, i s’ha de

Una de les pretensionsde la normativa

és que el compradorsigui selectiu

a l’hora de pagarun producte

i esculli aquell queli costi més barat,

perquè és més fàcil de recuperar i té un

valor cada vegada més important en elmercat: la protecció

del medi ambient

Per evitar que les capses s’escampin i facin nosa, el cartró s’ha de plegar i lligar, i introduir-lo dins elscontenidors blaus. I a les zones que tinguin recollida comercial, cal respectar l’horari establert.

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

27

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

refusar tota idea d’impost municipal amb elpretext d’ajudar en el cost,ja que una de lespretensions de la normativa és que el compra-dor sigui selectiu a l’hora de pagar un productei esculli aquell que li costi més barat, perquè ésmés fàcil de recuperar i té un valor cada vegadamés important en el mercat: la protecció delmedi ambient.

Principi bàsic que de poc servirà si el com-prador no pot apreciar la diferència pel valoreconòmic que se li obliga a deixar en dipòsitper retornar-li quan torni l’envàs.

Aquestes contradiccions i anomalies lestrobem també en el cost del punt verd per tipusd’envàs o embalatge, calculat per a totaEspanya per una consultoria independent,ambla funció de cobrir el sobrecost,sense consul-tar per res amb els gestors dels residus d’àm-bit municipal, als quals se’ls encomana latasca de recollir i seleccionar, i que tenen unsestudis de costos basats en unes modalitatsconcretes de recollida que no tenen per què serd’aplicació universal.

5. COL·LABORACIÓDEL COMERÇ

El primer sistema,el de dipòsit,devoluciói retorn, afecta per igual la reutilització, elreciclatge, i la valorització dels envasos iresidus envasos i/o embalatges amb destífinal al sector domèstic o empresarial, sigui

aquest agrícola, industrial o comercial,segons la llei. Cal recordar que pel que fa alsresidus comercials, la competència de la sevarecollida i posteriortractament corresponals ens locals.

Malgrat tot, a la dis-posició addicional pri-mera de la Llei 11/1997,d’envasos i residus d’en-vasos, es fa referènciaexpressa que els envasoscomercials estan exclo-sos en l’àmbit d’aplica-ció del que estableix perals residus d’envasos do-mèstics, punt verd delSIG. Els seus posseï-dors, però, són obligatsa lliurar-los, en adequa-des condicions de se-paració, als fabricantsmateixos a través de laxarxa de subministrament de què disposin o perrecuperadors autoritzats, llevat que els respon-sables de la seva posada en el mercat hagindecidit voluntàriament i en origen,sotmetre’s oadherir-se al sistema de retorn del punt verd.L’anteriorment esmentat sistema integrat degestió,pel Pla de residus domiciliaris o residusmunicipals.

L’única aplicació literal de la llei,si no hi haadhesió empresarial al SIG, podria suposar als

Recollida pneumàtica

El cost que suportael consumidorsensibilitzat ambel medi ambient quecompleix separanten origen, i lliur a el material a les àrees d’aportacióés el mateix que el que no separa i entrega els seus residus municipals sense cap tipus de separació

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

28

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

nostres carrers l’absència total d’objectes decartró, fusta,plàstic o qualsevol altre materialque hagi servit d’envàs o embalatge per al co-

merç. En aquests mo-ments grans quantitatsd’aquests materials sóndipositats des de prime-res hores del matí, dins i fora dels sistemes de contenció municipal,cosa que acaba amb elsesforços que els ajunta-ments fan per oferir una

bona imatge de la ciutat mitjançant els seusserveis de neteja i/o recollida.

6. ELS CIUTADANS SÓN ELSPRINCIPALS GESTORS DELSRESIDUS. COM RESPONDRAN?

Si els empresaris als quals la llei obliga notenen interès,al menys col·lectivament,a prote-gir amb el seu esforç el medi ambient,perquè hade tenir-lo el consumidor dels seus productes,que ja ha pagat un impost afegit en adquirir-lo,precisament perquè l’empresari, que és qui estàcontaminant,pugui protegir el medi ambient?

Quin estímul per col·laborar rep el consumi-dor? És qui ha de separar en origen, pagar alpunt verd i a l’ajuntament,mitjançant impostoso taxes directa o indirectament,perquè puguiabsorbir el sobrecost ja esmentat. Desapareix

d’aquesta manera qualsevol possibilitat d’estí-mul o col·laboració en la recollida selectiva, sia més a més s’afegeix l’absència d’unes cam-panyes de sensibilització,sufragades pel prin-cipal responsable, el SIG.

El cost que suporta el consumidor sensibilit-zat amb el medi ambient que compleix sepa-rant en origen, i lliur a el material a les àreesd’aportació és el mateix que el que no separa ientrega els seus residus municipals sense captipus de separació.

7. CONCLUSIONS

El SIG tal com està configurat, en contra delquè exigeix la directiva europea,traspassa totesles responsabilitats de la gestió de residus alsajuntaments i deixa sense responsabilitatsaquells que amb les seves decisions diàries inun-den els mercats d’objectes publicitaris en formaenvasos i embalatges que, en la majoria delscasos,són superflus i produeixen contaminació.

No es pot acceptar que els resultats de larecuperació de residus depenguin única iexclusivament de la col·laboració dels ciuta-dans,perquè allò que la llei exigeix són unsresultats concrets en la recuperació d’envasos,i la disminució en els mateixos percentatges deles aportacions de materials envasos i embalat-ges en els dipòsits controlats o en la valoritza-ció energètica. ■

Recollida comercial d’envasos de paper i cartró, al carrer Gran de Gràcia

Els envasos comercialsestan exclosos en

l’àmbit d’aplicació delque estableix per als

residus d’envasosdomèstics,punt verd

del SIG

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

29

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

Els residus i la seva gestió han esdevin-gut un problema que ens afecta a tots,perquè és evident que tots produïm

residus durant la nostra activitat, tant laboralcom personal.

Els residus mal anomenats urbans i els resi-dus industrials, per bé que exigeixen un trac-tament específic, també requereixen una visióglobal. Si no partim d’aquest enfocament,només aconseguirem lleis i programes que no resolen per complet la problemàtica delsresidus.

ANÀLISI DE LA BOSSAD’ESCOMBRARIES

La sensibilitat ciutadana respecte a aquesttema és un fet palès,però també són constantsl’increment de la producció de residus,l’aug-ment de nous components a la bossa d’escom-braries i l’increment de la toxicitat d’aquestscomponents. Aquests increments comportenun descens important de la densitat de les es-

combraries, conseqüèn-cia de l’augment conti-nuat d’envasos i emba-latges a la brossa. I commés baixa és la densitatde les escombraries méscara n’és la recollida.

TIPUS DERECOLLIDA

La recollida en massaque es feia fa anys de labarreja de tots aquestscomponents va provocar que els sistemes detractament i reciclatge que tracten els residuscom un tot fracassessin,ja que els materialsrecuperats no tenien la qualitat requerida pelsindustrials (cal tenir present que la recuperaciódels materials no estava obligada per llei).

Actualment,ens hem situat a l’extrem opo-sat i es fa una separació excessiva, que fa ques’hagin d’instal·lar contenidors per al rebuig,

ELS RESIDUS I LA SEVA GESTIÓSalvador Serrat

Enginyer agrònom.Cap del Servei de Residusi Neteja Viària del’Ajuntament de Sabadell

La sensibilitatciutadana respecte aaquest tema és un fetpalès,però també sónconstants l’incrementde la producció deresidus,l’augment denous components a labossa d’escombraries i l’incr ement de latoxicitat d’aquestscomponents

COMPOSICIÓ DE LES ESCOMBRARIES

Pes Volum

Matèria orgànica 40,9% Matèria orgànica 10,9%

Vidre 6,3% Vidre 1,0%

Plàstic 9,7% Plàstic 32,0%

Paper 20,1% Paper 40,8%

Metalls 3,5% 39,6% Metalls 2,7% 76,5%

Mixtos 3,7% Mixtos 4,6%

Voluminosos 3,6% Voluminosos 3,7%

Tèxtil 3,1% Tèxtil 2,4%

Especials 0,2% Especials 0,1%

Resta 8,8% Resta 1,8%

30

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

contenidors per al vidre, per al paper i cartró,per als envasos lleugers; i en els municipis quetenen plantes de compostatge, contenidors pera la matèria orgànica. Aquesta separació obli-ga els usuaris del servei a fer totes aquestes

fraccions al seu domi-cili, i per altra banda lagestió del servei de re-collida s’ha de multipli -car perquè s’han de fertantes rutes de recollidacom fraccions hi haestablertes.

La tecnologia actualde les plantes de triatgepermet separar el vidre,el plàstic, les llaunes iels brics sense cap tipusde complicació. I la se-paració del paper i car-tró es pot fer manual-ment, dins la mateixalínia de triatge. Els in-

dustrials manifesten que la recollida conjuntade totes aquestes fraccions farà baixar la quali-tat dels materials. Però sembla força clar que,en tot cas,l’únic material del qual pot baixar laqualitat és el paper i el cartró. La resta de mate-rials no tindran cap problema de qualitat ni detractament posterior.

De fet,potser caldria replantejar-se si volemrecollida selectiva de màxims,tot i que la sevaqualitat baixi una mica,o volem una recollidatestimonial i mínima però d’alta qualitat. Enrealitat, la separació actual de vidre, paper icartró, i envasos lleugers per separat responmés als interessos dels grups empresarials quecada fracció representa que a una voluntat derecollir selectivament el màxim possible.

L’ÈXIT DEL SISTEMA DE GESTIÓDE RESIDUS

Perquè un sistema de gestió de residus tin-gui èxit ha de ser senzill d’utilitzar. Els veïnssón els veritables gestors de les deixalles,isense la seva col·laboració el millor dels plan-tejaments està abocat al fracàs.

Per tant,potser la millor proposta possibleen aquest moment seria recollir per separat elrebuig i la matèria orgànica; i conjuntament,elvidre, el cartró i paper, i els envasos lleugers.Amb aquest model de recollida només esnecessiten 3 rutes de recollida enfront de les 5rutes de l’altre model.

Aquest sistema també permetria aproparmés els punts de recollida selectiva al ciutadà.A més, si unifiquem, el cost de la recollidaselectiva baixarà. Per contra, com més separa-cions fem,el cost de la recollida s’incrementa.Cal tenir present que cada vegada que dividimles escombraries la seva densitat consideradaglobalment baixa,i tots sabem que recollir itransportar aire és molt car.

D’altra banda,si simplifiquem tindrem coma resultat final un menor nombre de conteni-dors a l’espai públic, cosa que suposarà unamillora evident del paisatge urbà,habitualmentprou castigat.

I un últim element a considerar: el tracta-ment finalista dels residus,que era l’utilitzatmajoritàriament fins fa poc, és a dir, l’abocador,experimenta una tendència a la baixa. Cadavegada s’instal·len més plantes de tractament,plantes de reciclatge i plantes de compostatge.En el camp industrial la reutilització de residus,ja sigui reintroduint-los al seu mateix procésproductiu o a un altre (a través de la borsa desubproductes) també està creixent.

SENSIBILITZACIÓ CIUTADANA

La sensibilització ciutadana envers els resi-dus i la seva problemàtica és creixent,però moltsovint es continua considerant que la brossa ésun problema dels altres. O sigui que ningú voltenir una planta de gestió de residus a prop,malgrat que tots portem els nostres residusdomèstics cada dia al contenidor del rebuig i alscontenidors de recollida selectiva; aquest efectefins i tot té un nom,s’anomena síndrome nimby.

Fins i tot la ubicació de contenidors al carrergenera conflictes entre veïns; les deixalleriess’estan construint fora del teixit urbà i s’ins-tal·len a les zones industrials, quan haurien de

Potser la millorproposta possible enaquest moment seria

recollir per separat elrebuig i la matèria

orgànica; iconjuntament,el vidre,

el cartró i paper, i elsenvasos lleugers. Amb

aquest model derecollida només es

necessiten 3 rutes derecollida enfront de les5 rutes de l’altre model

Camió de recollida selectiva diferenciada

Foto

:Dom

ènec

Cuc

urul

l

31

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

ser al més a prop possible dels seus usuaris (elfactor distància és molt important per a l’èxitd’aquest tipus d’instal·lacions). El mateixpassa amb les plantes de triatge i les plantes decompostatge.

TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ

Solucionar la gestió dels residus comportaun gran esforç, calen lleis i programes,peròtambé campanyes de sensibilització i sobretotcal ser transparent en la gestió. L’ocultació deles dades reals de la situació actual provoca ladesconfiança de la ciutadania.

NOUS SISTEMES DE RECOLLIDA

La gestió municipal dels residus està can-viant. Els nous sistemes de recollida tenen itindran una evolució i incidència en la gestióintegral de les deixalles (sistemes de càrregalateral, càrrega superior, recollida pneumàticafixa o mòbil…) Els diferents models de conte-nidors, (de plàstic; de metall; de diferentsmides; contenidors de superfície, contenidorssoterrats) també condicionaran el funciona-ment del servei.

La progressiva separació entre la recollidade la brossa domiciliària de la brossa que provéde les activitats econòmiques serà una tendèn-

cia que s’implantarà i provocarà encara méscanvis en els sistemes de recollida d’escombra-ries municipals.

ENVASOS INDUSTRIALS/ENVASOSURBANS I LES NORMATIVES

També cal donar una solució als residusd’envasos comercials que actualment entrendins el circuit dels residus urbans. Hem detenir present que la majoria dels problemesque ens trobem als nostres carrers (problemesdel servei de recollida de brossa) estan ocasio-nats per residus de procedència comercial iindustrial. Per això,l’aparició d’un esborranyde programa de gestió de residus d’envasosindustrials i comercials a Catalunya és unabona notícia per als ajuntaments. Ara cal veurequines propostes concretes es fan,i cal esperarque no es torni a traslladar el problema alsmunicipis,com ha passat amb el sistema inte-grat de gestió.

Esperem que aquest programa de gestiónou tingui presents algunes mancances com-provades:que els diaris i revistes no paguenpunt verd i en conseqüència els ajuntamentsno cobren per aquests materials que estemrecollint de dins dels contenidors de recollidaselectiva i dins dels de rebuig; que cal ques’estableixi un cost de recollida i transport quefaci front a les despeses reals (neteja del con-

Contenidor de recollida selectiva de vidre

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

32

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

tenidor, neteja del voltant del contenidor, fre-qüències de recollida adients) el que se’n diu

un servei de qualitat;també cal que es paguinles despeses d’ocupacióde la via pública…

És d’esperar que lesnoves versions de leslleis i els seus progra-mes apliquin fins a l’úl-tima conseqüència elplantejament que diu«qui contamina,paga»,que en aquest cas espodria transformar en«qui genera l’envàs, hade pagar».

LA LLEI D’ENVASOS I RESIDUSD’ENVASOS I EL SEU PROGRAMA

Considerats tots aquests punts,el fet és queactualment tenim una llei d’envasos i residusd’envasos, i un programa que desenvolupaaquesta llei,i aquest és el marc en què ens hemde moure com a ajuntaments. A grans trets,aquests són alguns comentaris sobre els aspec-tes més rellevants d’aquesta llei i aquest pro-grama:

La Llei 11/1997,de 24 d’abril, d’envasos iresidus d’envasos,preveu per assolir la llei,apart de la reducció dels envasos,dos sistemesde gestió:

• El sistema de dipòsit,devolució i retorn(aquest és el sistema que feien servir els nos-tres pares) - SDDR

• El sistema integrat de gestió de residus d’en-vasos i envasos usats-SIG

El reglament que desenvolupa la llei,Reialdecret 782/1998,de 30 d’abril, reglament peral desenvolupament i execució de la Llei d’en-vasos i residus d’envasos,a banda de definir elconcepte d’envàs i residus d’envàs,i quins ele-ments tenen aquesta consideració, s’ocupa dedesenvolupar el que seran els sistemes integratsde gestió,i en canvi no desenvolupa el sistemade dipòsit,devolució i retorn.

La Llei de 11/1997 estableix que en lescomunitats autònomes on tinguin un pla degestió de residus urbans,serà la comunitatautònoma qui autoritzarà el SIG, i després elsmunicipis voluntàriament s’hi podran adherir.

Aquest és el cas de Catalunya, ja que hi hauna Llei de gestió de residus (6/1993),un Pro-

grama de gestió de residus municipalsPGRMC (març 1995),i un Programa de gestióde residus d’envasos a Catalunya - PGREC(abril 1998) .

La Junta de Residus va signar amb lessocietats Ecoembalajes España,SA i Eco-vidrio en dates de 25 de maig i 20 juliol d’en-guany, respectivament, uns convenis marcamb l’objecte de regular les obligacions i elsdrets de la Junta de Residus,d’aquestes duessocietats i dels ens locals que voluntàriaments’hi adhereixin.

La subscripció per part dels ajuntaments alconveni signat entre la Junta de Residus iEcoembes,a part dels compromisos i les obli -gacions de l’ajuntament,comporta una varia-ció molt important del tràmit i cal tornar a resi-tuar tot el procés administratiu.

CONVENI ENTRE LA JUNTADE RESIDUS I ELS ENS LOCALS

Els ajuntaments que estiguin adherits alsconvenis rebran una compensació econòmicaper cada quilogram recollit selectivamentd’envasos lleugers, de papers i cartró, i pelvidre.

Cada mes s’ha de presentar una factura a la Junta de Residus (amb un model ja pre-establert) amb l’import resultant dels quilosrecollits selectivament i aplicant el preu uni-tari.

Recollida selectiva i transportd’envasos lleugers

1. Comarques urbanes 27,6 ptes./kg

1. Comarques urbanes-rurals 29,9 ptes./kg

1. Comarques rurals 41,4 ptes./kg

2. Amortització dels contenidors 3,1 ptes./kg

3. Compensació de la distància

De 75 a 100 km 2,5 ptes./kg

De més de 100 km 5,0 ptes./kg

La categoria del municipi s’estableix enfunció del nombre d’habitants de la comarca.Els envasos recollits selectivament s’han deportar a una de les set plantes de triatge queestan autoritzades per la Junta de Residus.Segons la distància,hi ha una compensacióeconòmica. Un altre concepte a considerar ésla propietat dels contenidors de recollida; sisón propietat municipal representen un ingrés,que no es produeix si són propietat de la Juntade Residus. El preu global final inclou, doncs,

És d’esperar que lesnoves versions

de les lleis i els seusprogrames apliquin

fins a l’últimaconseqüència el

plantejament que diu«qui contamina,paga»,

que en aquest cas espodria transformar en

«qui genera l’envàs,ha de pagar»

33

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 4Juliol 2000

segons el conveni, el cost de la recollida, eltransport fins a la planta de triatge i l’amortit-zació dels contenidors. La planta de triatge esfa càrrec de les despeses del triatge i de lavenda dels materials.

Recollida i transport de paper i cartróen àrees d’aportació

1. Comarques urbanes 4,5 ptes./kg

Comarques urbanes-rurals 5,0 ptes./kg

Comarques rurals 7,6 ptes./kg

S’aplicarà sobre el 40% del total

del paper i cartró recollit

2. Amortització 2,5 ptes./kg

Pel que fa al servei de recollida selectivade paper i cartró hi ha un coeficient reductordel 60%, ja que el conveni considera quenomés el 40% del paper i cartró que recollimmitjançant els contenidors de papers i cartróés facturable. La planta on portem el paper icartró en aquest cas no està determinada,icada municipi tria d’acord amb les condi-cions econòmiques del recuperador a qui volanar.

Recollida porta a porta d’envasos i embalatges de cartró

d’origen comercial

Compensació cost recollida 13,5 ptes./kg

Recollida transport, triatge i tractament d’envasos usats

i residus d’envasos recollits a les deixalleries

Compensació 265,7 ptes./kg

Campanyes de sensibilització

Any 1999 25,0 ptes./h./any

Any 2000 i endavant 15,0 ptes./h./any

CONCLUSIÓ

El que cal és quetots, els ciutadans i elsmunicipis, recollim se-lectivament el màximpossible, i d’aquestamanera demostrarem al’ Administració catala-na i estatal que els ajun-taments són els primersinteressats en la recolli-da selectiva. Ara bé,també volem defensar els nostres interessos i,per tant, creiem que cal replantejar-ne elmodel. Cal que tots els agents implicats esti-guem realment d’acord per evitar que ningús’aprofiti de la sensibilitat mediambiental delsajuntaments. ■

Cal que tots els agentsimplicats estiguemrealment d’acord per evitar que ningú s’aprofiti de la sensibilitatmediambiental dels ajuntaments

34

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

Residusd’en vasos

L’experiència

PER QUÈ UNA LLEI ESPECÍFICAPER A ENVASOS

L a societat en què ens ha tocat viure s’hacaracteritzat per una tendència malal-tissa al consum,donant cada vegada

més importància no només a les qualitats delproducte consumit sinó també a la presentacióque d’aquest se’n fa. Tot plegat ha comportatun augment gairebé exponencial dels residusque generem dia a dia.

Així, si donem una ullada a qualsevolcubell d’escombraries, podrem comprovarfàcilment que hi ha una part important de resi-dus d’envasos –cal tenir en compte que aCatalunya aproximadament el 30% en pes i el50% en volum dels residus municipals gene-rats corresponen a envasos–que l’any 1998

van representar gairebé un milió de tones. Pelque fa al sector industrial i comercial, els resi-dus d’envasos representen el 15% en pes deltotal de residus generats, és a dir més de migmilió de tones l’any.

Aquestes dades per-meten fer-se una idea de la importància quetenen els envasos i resi-dus d’envasos,i l’enor-me impacte que podensuposar si no es gestio-nen correctament. Ésper aquest motiu que laUnió Europea va aprovar l’any 1994 la Direc-tiva sobre envasos i residus d’envasos,que vaser transposada a la legislació estatal tres anysmés tard.

OBJECTIUS I RESPONSABILITATSDE LA LLEI D’ENVASOSI RESIDUS D’ENVASOS

Xavier Bosch i Gros

Enginyer de mines.Cap del Departamentd’Envasos de la Junta deResidus

Alfr ed Cohí Ramon

Enginyer agrònom.Director de l’ÀreaMunicipal de la Junta deResidus

A Catalunyaaproximadamentel 30% en pesi el 50% en volumdels residusmunicipals generatscorresponena envasos

Contenidors de recollida selectiva

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

35

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

OBJECTIUS DE LA LLEI I PUNTDE PARTIDA

Els textos legislatius sobre envasos(Directiva europea 94/627CE,Llei 11/1997 iReial decret 782/1998) incorporen com aobjectiu fonamental el «principi de les treserres»:reduir, reutilitzar i reciclar, i fixen unesquotes mínimes i màximes de reciclatge, valo-rització i reducció que s’han d’assolir abansdel 30 de juny de l’any 2001. D’entre aquestsobjectius,cal destacar el que fa referència a lanecessitat de reduir en un 10% els residus d’en-vasos generats,prenen com a referència la rela-ció entre continent i contingut. Aquest objec-tiu, específic de la legislació estatal i que no estroba en el text de la directiva,és considerable-ment ambiciós i comportarà un esforç impor-tant dels envasadors per reduir l’impacte gene-rat pels residus d’envasos,objectiu últim de laLlei 11/1997.

No podem oblidar, però, els altres dosobjectius, el compliment dels quals tambécomportarà un esforç dels diferents agentsimplicats. Hem de tenir en compte que l’any1998 a Catalunya es van recollir per a la se-va recuperació unes 120.000 tones de resi-dus d’envasos domèstics,el que representaun 13,8% del total generat, mentre que en

el sector dels envasosindustrials i comercials,es van reciclar l’any1997,277.000 tones,ésa dir un 50% del totalgenerat.

Tot plegat ens dónauna idea del treball que

encara ens cal fer per assolir els objectius,i elpoc temps que queda per fer-lo. Així doncs,ésimprescindible la implicació directa de tots elsagents que participen en el cicle de vida d’unenvàs per assolir una consciència específicasobre la problemàtica dels residus d’envasosque permeti reduir la generació com a primeraopció,millorar-ne la gestió dels que es generini fomentar les operacions de valorització.

RESPONSABILITATS I SISTEMESDE GESTIÓ

Com s’ha comentat, perquè els resultats enrelació amb la reducció de l’impacte generatpels residus d’envasos arribin a bon terme calque s’hi impliquin tots els agents. I així ho pre-veu la llei, que reparteix responsabilitats tantals fabricants d’envasos,com als recicladors,

passant pels envasadors i els posseïdors finalsde residus d’envasos.

Així doncs,els envasadors són els primersresponsables d’assegurar una gestió correctadels residus d’envasos que generin els produc-tes que posen al mercat, i només poden tras-passar aquesta responsabilitat als posseïdorsfinals en el cas dels envasos industrials icomercials (disposició addicional primera de laLlei 11/1997).

La Llei preveu dos sistemes,perquè els enva-sadors puguin assumir aquesta responsabilitat:

• El sistema de dipòsit devolució i retorn(SDDR) implica que l’envasador recuperal’envàs físicament després del seu ús,il’haurà de gestionar correctament mitjançantla reutilització, sempre que l’envàs hopermeti, o a través derecuperadors o reci-cladors autoritzats.Aquest sistema topaamb els costums d’a-vui, molt poc favora-bles a sistemes deretorn, raó per la qualaquesta opció ha estatmolt minoritària entreels envasadors i ha quedat limitada en gene-ral a productes de distribució molt local.

• L’altra possibilitat que ofereix la Llei11/1997 són els anomenats sistemes integratsde gestió (SIG). En aquest cas,l’envasadorencomana la recuperació dels envasos queposa al mercat a aquest SIG (entitat privadasense ànim de lucre) i li paga la prestació d’a-quest servei en proporció als envasos queposa al mercat. En el cas dels envasos domès-tics, els SIG autoritzats per l’Administracióautonòmica han d’establir acords amb els enslocals,que són els competents en relació ambla recollida dels residus municipals,inclososels envasos,per compensar-los pel cost addi-cional que suposa la recollida selectiva delsenvasos enfront de la recollida tradicional enmassa (consulteu l’esquema de funcionamentd’un SDDR i d’un SIG).

A Catalunya, hi ha autoritzats des de l’any1998, els SIG gestionats per Ecoembes iEcovidrio. Aquests han signat convenis amb laJunta de Residus als quals s’han adherit pro-gressivament els diferents ens locals,per rebrela compensació econòmica prevista en concep-te de recollida selectiva d’envasos. A aquestsconvenis s’havia adherit a finals d’agost de1999,el 95% de la població al d’Ecoembes i

D’entre aquestsobjectius,cal destacarel que fa referència ala necessitat de reduiren un 10% els residus

d’envasos generats

Els envasadors són elsprimers responsablesd’assegurar una gestiócorrecta dels residusd’envasos que generinels productes queposen al mercat

36

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

el 83% al d’Ecovidrio. Aquests dos SIG hanpagat en el període del maig de l’any 1998 aljuliol de l’any 1999 poc més de mil milions depessetes als ens locals adherits.

La Llei 11/1997 també preveu la creació deSIG per a la recuperació dels residus d’enva-sos industrials i comercials. Aquests SIG tin-dran caràcter sectorial i aprofitaran els propiscircuits de distribució dels productes per a larecollida dels residus d’envasos,sense que hisigui necessària la participació dels enslocals.

En relació amb l’objectiu de reducció, lalegislació estableix els anomenats plansempresarials de prevenció,que són les estratè-gies a seguir per les empreses per assolir aquestobjectiu. Aquests plans els hauran de presentaraquelles empreses els productes comercialit-zats de les quals generin quantitats importantsde residus d’envasos,segons els paràmetresestablerts en el Reglament que desenvolupa lallei. Els plans hauran de preveure mesures perreduir no només la quantitat de residus d’enva-sos generats per unitat de producte posat almercat, sinó també la reducció de l’impacte

Envasador

Administració (ens locals)

Distribució Consumidor

Reciclatge Triatge

Fab

ricac

iód

’env

asos

SIG

Altresutilitzacions

SIG

SDDR

Recollidaselectiva

Valoracióenergètica

ELS INSTRUMENTS DE GESTIÓFluxos econòmics

Envasador

Administració (ens locals)

Distribució Consumidor

Reciclatge Triatge

Fab

ricac

iód

’env

asos

Altresutilitzacions

SIG

SDDR

Recollidaselectiva

Valoracióenergètica

ELS INSTRUMENTS DE GESTIÓFluxos de materials d’envasos

37

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

que aquests residus generin. Així, les empresespromotores dels plans hauran de preveuremesures que tinguin en compte, entre altres,l’ús d’envasos reutilitzables,l’increment de les

vendes a granel, la dis-minució de la relacióentre pes de l’envàs ipes del producte que hiconté, incorporació dematerials reciclats, úsd’envasos més fàcil-ment reciclables (perexemple, envasos mono-materials), etc.

Els plans poden pre-sentar-se directamentper a cada empresa o de

forma sectorial a través d’un SIG, però sempredeixen la responsabilitat última del compli-ment dels objectius previstos a les empresesque el signen.

La importància d’aquests plans es deriva nonomés de les mesures mateixes en particular,sinó pel fet que obligarà l’empresa a prendreconsciència sobre aquesta problemàtica i a feruna anàlisi extensa dels envasos usats, de lespossibilitats i alternatives,dels tipus d’envasosexistents,de la gestió final que poden teniraquests residus,etc.

Per últim, la llei també atorga una part dela responsabilitat als altres agents implicats.Els posseïdors finals de residus d’envasosindustrials i comercials hauran d’assegurar-

ne també la gestió correcta. Els fabricantsd’envasos hauran de mantenir el contingut enmetalls pesants dels envasos fabricats persota dels límits establerts per la llei, peròalhora hauran de respondre a les necessitatsdels envasadors relacionades amb la reduccióde l’impacte que generin els residus delsenvasos fabricats per ells. Finalment, elsrecuperadors i recicladors hauran de tenir elconeixement i la tecnologia suficient perdonar una solució final als residus generats, ipossibilitar sempre que sigui possible opera-cions de valorització, amb les condicions deseguretat, eficiència i protecció del mediambient necessàries.

FLUXOS D’INFORMACIÓ

Tot i que podríem considerar-les dins de larepartició de responsabilitats, mereixen unaconsideració a part les mesures previstes per lallei per tal d’organitzar uns fluxos d’informa-ció sobre els envasos que permetin conèixer elgrau de compliment dels objectius.

Així, els envasadors hauran d’informarsobre la quantitat d’envasos posats al mercat,els posseïdors finals sobre la quantitat de resi-dus d’envasos generats i destinació que se’ls hadonat, i per últim els recuperadors hauran d’in-formar de les quantitats de residus d’envasosgestionades i a quines operacions de valoritza-ció les han destinat.

El volum d’informació generat serà moltnotable i afectarà a un nombre molt considera-

La importànciad’aquests

plans es deriva nonomés de les mesures

mateixes en particular,sinó pel fet que

obligarà l’empresa aprendre consciència

sobre aquestaproblemàtica

Foto

:Fon

s de

l Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

Contenidors de recollida selectiva

38

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

ble d’agents amb una capacitat de disposar dela informació molt diferent, no en va, estemparlant d’un conjunt que abasta des de lesempreses més grans fins als comerciants,dis-tribuïdors o tallers més petits. Així doncs,caldrà adequar la informació requerida a lacapacitat d’aquests agents,i facilitar la formacom aquesta és sol·licitada,per la qual cosaserà convenient aprofitar els canals de comuni-cació que ja funcionen.

DESPLEGAMENT DE LA LLEII PLANIFICACIÓ

Hem pogut veure anteriorment el punt departida pel que fa a la recollida selectiva delsresidus d’envasos domèstics i a la gestió delsresidus d’envasos industrials i comercials; ihem constatat que cal avançar en diferentsàmbits per assegurar el compliment dels objec-tius previstos per la llei. Així, des de la Juntade Residus s’està treballant en els aspectessegüents:

• Foment de la recollida selectiva d’envasosd’origen domèstic, mitjançant la continuaciódel desplegament de contenidors fins a untotal de 17.000 contenidors per a cadascunade les fraccions,cosa que respon al criterid’un contenidor cada 500 habitants,amb unmínim d’un contenidor per nucli; creaciód’una xarxa de plantes de triatge per a laselecció dels diversos materials d’envasosrecollits; i signatura i difusió dels convenisamb els SIG per finançar els costos derivatsde tota aquesta activitat.

• Consolidació i millora de la gestió dels resi-dus d’envasos industrials, mitjançant elfoment de la separació en origen dels dife-rents materials,el foment també de les reco-llides d’àmbit sectorial per aprofitar les eco-nomies d’escala i buscar millor eficiència enla gestió, l’aprovació, el control i el segui-ment dels plans empresarials de prevencióper fomentar mesures de reducció,col·labo-ració amb centres dedicats a la investigacióde noves aplicacions per als materials recu-perats,etc.

• A banda,des de la Junta de Residus s’hanendegat altres tipus de mesures que perse-gueixen el mateix objectiu final com són lasignatura de convenis amb els sectors de larestauració i l’hostaleria i de la distribució iel comerç per al foment de la reutilització i de la recollida selectiva en els seus àmbitscorresponents.

Totes aquestes mesures responen als objec-tius que s’han fixat des de la Junta de Residusen relació amb la gestió dels envasos i residusd’envasos i que queden recollits en dos docu-ments mestres.

El primer és el Programa de gestió de resi-dus d’envasos a Catalunya (PGREC),aprovatl’abril de 1998 i que s’inclou com a annex alPrograma de gestió de residus municipals aCatalunya (PGRMC),aprovat l’any 1995. Enaquest s’inclouen els objectius específics derecollida selectiva d’envasos a Catalunya i lesmesures que han de possibilitar-ne el compli-ment. Els punts més importants d’aquest pro-grama són:

• Objectiu global de valorització per a l’any2001 del 62% dels residus d’envasosdomèstics que es generen a Catalunya, delqual el 17% correspon a valorització ener-gètica i el 45% restant a reciclatge (50% devidre, 45% de paper i cartró i 40% d’enva-sos lleugers).

• Dotació de la infraestructura necessària,mit-jançant el desplegament de contenidors, laconstrucció de més de 200 deixalleries, i lacreació d’una xarxa de plantes de triatge querespongui a un model d’eficiència tècnica ieconòmica.

• Realització de campanyes per al foment dela recollida selectiva a dos nivells, el primerexecutat des de la Junta de Residus mateixai a un nivell d’abast general, i el segon por-tat a terme pels ens locals mateixos,amb unadifusió més concentrada i directa.

• Creació de l’Oficina per a la Promoció deProductes Reciclats (OPPR),que permeti,per una banda,identificar les barreres demercat per aquests tipus de productes,i perl’altra, crear punts de trobada entre oferta idemanda,amb l’objectiu d’obrir els mercatsper als productes reciclats i ambientalmentcorrectes,afavorint així, que els materialsrecuperats trobin també una fàcil sortidacom a matèria primera.

El segon dels documents mestres és elPrograma de gestió dels residus d’envasosindustrials i comercials, que es troba en trà-mit d’aprovació. En aquest programa es fauna anàlisi de la situació actual de generaciói gestió dels residus d’envasos,es fixen elsobjectius de valorització i reciclatge per alsanys 2001 i 2006,i es preveuen quines hande ser les mesures que permetin el seu asso-liment.

39

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

LÍNIES DE TREBALL EN UN FUTURIMMEDIAT

Després de veure les línies de treball actual,vegem també quines altres línies caldrà seguiren un futur immediat des de la mateixa Juntade Residus:

• Com ja s’ha comentat caldrà anar establintels canals d’informació sobre els fluxosd’envasos i residus d’envasos,per tal defacilitar que tots els agents implicatspuguin subministrar la informació reque-rida.

• Al maig de l’any 2000,hi ha un nou terminide presentació de plans empresarials de pre-venció, que caldrà avaluar i seguir conve-nientment per tal que no esdevinguin sim-plement un document de declaració d’inten-cions.

• Després d’un període d’informació de mésd’un any, cal iniciar la recerca d’aquellsagents que encara no compleixen amb lesobligacions previstes per la legislació perrequerir-ne el compliment.

• Es continuaran promovent acords amb sec-tors industrials, comercials,de consumidorsi amb les associacions d’ens locals perfomentar els objectius de la llei,així com perinvestigar en noves aplicacions.

• Es fa necessari també adaptar progressi-vament els convenis existents amb elsSIG perquè els sistemes de recollida selec-tiva establerts pels ens locals resultin efi-caços.

Per últim,també seran necessaris determinatscanvis de tendència a escala global. Així, desdels sectors dels envasadors, de la distribució i el comerç cal una aposta forta i decidida per lareutilització,en aquells casos en què sigui am-bientalment favorable.En aquest sentit,serantambé útils mesures quepermetin una homoge-neïtzació dels envasoscomercialitzats. Quan lareutilització no sigui fa-vorable, a més de la re-ducció de la relació con-tinent i contingut,calque els materials usatsper a la fabricació d’en-vasos facilitin la seva recuperació, ja que l’ac-tual tendència cap a envasos multicapa méssofisticats provoca normalment que la recupera-ció sigui tècnica o econòmicament inviable.

Finalment,tampoc no podem eludir, com aconsumidors, la nostra part de responsabilitat.El nostre consum ha de ser responsable, cal queincorporem el criteri ambiental a l’hora d’escollirtant el producte que adquirim com la seva pre-sentació,i evitem tant com sigui possible els pro-ductes que generin residus d’envasos excessius.Lògicament, també resulta imprescindible lacol·laboració de tots en la recollida selectiva.

Totes aquestes mesures i esforços, i lacol·laboració de tota la societat han de perme-tre complir amb els objectius de la Llei11/1997,i en un marc més general, millorar lagestió dels recursos i fruir d’un millor entorn iuna millor qualitat de vida. ■

El nostre consumha de ser responsable,cal que incorporemel criteri ambientala l’hora d’escollirtant el producteque adquirimcom la sevapresentació

40

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

L a Cimera de la Terra de Rio de Janeirol’any 1992 va significar, entre d’altrescoses,la normalització d’un concepte,

el de desenvolupament sostenible, que segonsel V Programa d’Acció de la UE es podria defi-nir com el sistema que fa possible que «no ensmengem avui les llavors amb les quals hem desembrar demà».

Si s’aplica aquest concepte al problema delsresidus,una societat sostenible és aquella queés capaç de reduir la generació de residus gra-dualment,reutilitzar-los i finalment reciclar-los. El desembre de 1996,el Consell de MediAmbient de la UE va adoptar una nova estratè-gia en matèria de residus,un cop reconegut elfracàs de la política que fins aleshores haviadut a terme. Al seu V Programa d’Acció reco-neix que els residus poden ser una font impor-tant de recursos i s’estableixen unes directriusque jerarquitzen les diferents opcions de gestióon es prioritzen les mesures de reducció,desprès la recollida selectiva,la reutilització,elreciclatge de materials, la recuperació d’ener-gia i finalment l’eliminació. Així, la incinera-ció de residus queda per sota de la recuperacióde materials.

Els residus d’envasos constitueixen unafracció important de la nostra brossa; l’any1992,la Comunitat Europea va calcular que enel seu territori es generaven cada any més de 50milions de residus d’envasos i embalatges.Aquell mateix any a Espanya 5.677.600 tonesde paper i cartró,vidre, plàstics i metalls fèrricsi no fèrrics van anar a parar a les escombraries.Aproximadament un 37% en pes i un 60% envolum de la nostra brossa estan formats perresidus d’envasos i embalatges.

Les xifres mostraven que era necessari pren-dre mesures, i la Comunitat Europea va co-mençar a discutir al seu Parlament unaDirectiva d’envasos i embalatges que afrontés

el problema de la seva generació i la gestió delsseus residus i a fer esborranys d’aquestaDirectiva. Els primers esborranys de Llei esvan ajustar a l’Estratègia de gestió de residuselaborada per la CE l’any 1989 i al V Programad’Acció europeu. Els objectius incloïen reduirel volum i la toxicitat dels envasos que s’utilit-zaven mitjançant mesures de prevenció, ireduir també la quantitat de matèries primeresi energia que es malbarataven a la producciód’aquests envasos. En la Directiva aprovadal’any 1994, però, es retallaven moltes de lesseves aspiracions,per la pressió dels fabricantsde matèries primeres d’envasos,dels fabricantsd’envasos i dels grans distribuïdors.

Tres anys més tard, l’any 1997,el Governespanyol va aprovar la Llei d’envasos i residusd’envasos després d’un intens debat entre els agents econòmics isocials implicats, quedefensaven interessosoposats. Una llei comaquesta era absoluta-ment necessària, i vaomplir en el momentoportú un buit que s’ha-via de cobrir. Però el textaprovat ha significat, enopinió de molts sectors,la pèrdua d’una excel·lent oportunitat per abor-dar un tema tan important,i una marxa endarre-re en termes mediambientals. Vegem per què.

PREVENCIÓ: MESURESINSUFICIENTS

La llei, tal com consta en el seu enunciat, técom a objectiu prevenir i reduir l’impactesobre el medi ambient dels envasos i de la ges-tió dels residus d’envasos comercialitzats,ambla consideració que la forma de prevenir la cre-

LA LLEI D’ENVASOS I EMBALATGES,A DEBAT

Laura Silvani

Biòloga.Responsable de la Seccióde Residus Urbans deGreenpeace

La Cimera de la Terrade Rio de Janeiro l’any1992 va significar,entre d’altres coses,la normalització d’unconcepte, el dedesenvolupamentsostenible

41

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

ació de residus d’envasos és reduir la quantitatglobal d’envasos (exposició de motius de laDirectiva). Les mesures de prevenció han deser la primera opció de qualsevol política demedi ambient,i de fet són la primera opció dela política de residus de la Unió Europea.Aquestes mesures,a més a més de reduir l’im-pacte ambiental d’aquests materials com a resi-dus, impliquen un estalvi important de matè-ries primeres i d’energia, consumides durant laseva fabricació i el mateix procés d’envasat,així com una considerable reducció de la càrre-ga de contaminants procedents d’aquestesindústries.

La prevenció aplicada a la generació d’enva-sos ha de tenir en compte dos aspectes:evitar laquantitat d’envasos utilitzats i evitar-ne la toxi-citat. La Llei d’envasos i residus d’envasos,però, solament inclou l’objectiu concret d’un

10% de reducció enpes de la totalitat d’en-vasos generats. Per unaaltra banda els envasosexistents avui en dia almercat contenen quan-titats significatives desubstàncies tòxiques,siguin com a compo-nents del material d’en-

vasament (per exemple clor al plàstic PVC),additius (per exemple els ftalats utilitzats com aplastificants) o com a components de les tintes,

vernissos o adhesius dels envasos i les seves eti-quetes. La llei aprovada estableix només límitsde concentració de metalls pesants en els enva-sos,però oblida una sèrie de mesures que figu-raven a les propostes de la Directiva,com ara lalimitació de la utilització de paper i cartró blan-quejats amb clor i la substitució de dissolventsorgànics per dissolvents a l’aigua en tintes,ver-nissos o adhesius,o al primer esborrany de lallei, en què es parlava d’una reducció del 20%dels envasos de PVC en cinc anys.

En definitiva, en aquesta llei no s’aposta deforma decidida per afa-vorir una estratègia tec-nològica que es basi enla reducció a l’origendels envasos i residus in-necessaris, i mentre elscostos de tractamentdels residus siguin infe-riors a la incorporacióde tecnologies netesserà més rendible pro-duir residus que disminuir-ne la producció.

ES MARGINA LA REUTILITZACIÓ

La reutilització és tractada de forma moltsuperficial a llei. No s’hi fixen objectius con-crets i s’hi expressa com una simple declara-ció d’intencions. L’ús d’envasos retornables

La prevenció aplicadaa la generació

d’envasos ha de teniren compte dos aspectes:

evitar la quantitatd’envasos utilitzats

i evitar-ne la toxicitat

En aquesta llei nos’aposta de formadecidida per afavoriruna estratègiatecnològica que esbasi en la reduccióa l’origen dels envasosi residus innecessaris

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Foto

:Joa

n R

iera

deva

ll

Campanya de comunicació Planta recicladora

42

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

hi queda englobat en el sistema de dipòsit iretorn, marcat per una sèrie de dificultats (elsconsumidors, per exemple, no només han demirar de quin tipus d’envàs es tracta, sinótambé qui els el va vendre) que desincentivenaquesta opció. Una vegada més les pressionsde la indústria van aconseguir que no es donésprioritat a la reutilització per sobre del reci-clatge. En general, els fabricants,envasadors idistribuïdors,per raons econòmiques i de ges-tió dels estocs,són contraris a aquest sistemade gestió,i per tant per promoure’l és neces-sari recórrer a instruments normatius i incen-tius fiscals. El sistema escollit finalment alnostre país (anomenat sistema integrat de ges-tió) no afavorirà l’increment dels envasosretornables.

RECICLATGE

En aquesta llei s’estableix per primer copuns objectius concrets de reciclatge d’envasos,la qual cosa obligarà d’alguna forma la indús-tria a treballar per desenvolupar processos itecnologies que els permetin arribar a aquestsobjectius. I això és positiu. Però…

A la llei s’estableix que s’hauran de valo-ritzar com a mínim el 50% i com a màximel 65% en pes dels residus d’envasos generats,

i que d’aquests percen-tatges, entre el 25% iel 45% com a màximhaurà de ser reciclat,amb un mínim d’un15% de cadascun delsmaterials d’envasat. Nos’entén per què es fixenpercentatges màxims dereciclatge per un costat,i per què per un altre,malgrat el que estableix

la jerarquia de residus,s’equipara, és a dir esvaloren de la mateixa forma, la incineració(valoritzar és,sense subterfugis, incinerar ambrecuperació d’energia) amb el reciclatge, i s’ar-riba fins i tot a invertir l’escala de prioritatsmarcada per la mateixa llei. Reciclar significareintroduir matèries primeres al cicle de pro-ducció,mentre que incinerar significa destruirrecursos (a més de les repercussions ambien-tals i de les repercussions negatives d’aquestaactivitat per a la salut de les persones). Tal comestà redactada la llei,se’n dedueix que fins a un40% dels envasos generats i recollits selectiva-ment podrien ser destinats a la incineració,i alfinal reciclar-ne només un 25%:això no

segueix la línia de sostenibilitat que ha de pre-valer en una llei d’aquest tipus.

Qualsevol sistema de gestió de residus hade tenir com a prioritat la prevenció,seguidade la reutilització,el reciclatge de materials ifinalment l’eliminació. Els països nòrdics(Finlàndia, Noruega, Suècia, Dinamarca),models europeus pel que fa als estàndards dequalitat de vida i del respecte pel mediambient, tenen models de gestió d’envasosbasats en la idea de prioritzar la disminuciódels envasos innecessaris i en la de potenciarl’ús d’envasos retornables, objectius que hanassolit gràcies a una elevada participació ciu-tadana i a l’ús d’instruments normatius i fis-cals.

El problema dels residus és un tema de totalactualitat que hem d’afrontar amb nous crite-ris… Què fem amb les deixalles? Com afronta-rem el repte d’una gestió sostenible de les nos-tres escombraries respectant el medi ambient isense riscos innecessaris per a la salut de les per-sones? Al nostre país anem endarrerits: la quan-titat de RSU (residus sòlids urbans) que pro-duïm continua creixent, mentre que, si bé mésde les tres quartes parts dels residus podrienreciclar-se, en reciclem poc més del 10%.LaLlei d’envasos i residus d’envasos aprovada,malauradament,no és un reflex d’una voluntatdecidida d’avançar en temes mediambientals. Iés de lamentar, perquè un medi ambient millorés sens dubte un signe de benestar. ■

Idees per als consumidors

Reduir• Evitar els envasos innecessaris i comprar els

productes amb un envasament mínim.• Consumir productes a dojo quan sigui pos-

sible.• No utilitzar en la mesura que es pugui bosses

de plàstic.• Consumir productes en envasos de gran

capacitat.

Reutilitzar• Adquirir envasos que puguin ser reomplerts o

reutilitzats.

Reciclar• Adquirir envasos que puguin ser reciclats.• Adquirir envasos en què s’hagin utilitzat ma-

terials reciclats en la seva fabricació. • Participar en els sistemes de recollida selec-

tiva.

Qualsevol sistemade gestió de residus

ha de tenir coma prioritat

la prevenció,seguidade la reutilització,

el reciclatgede materials i

finalment l’eliminació

43

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

L a correcta gestió de la gran quantitatd’envasos i embalatges que es produei-xen dins el conjunt dels residus munici-

pals –aproximadament el 30% en pes i fins aun 60% en volum– demanava, sens dubte, unanormativa específica. A l’Estat espanyol,aquesta normativa s’ha traduït en la Llei

11/1997,de 24 d’abril,d’envasos i residusd’envasos i afecta tantals envasos de vendacom als industrials icomercials. Amb tot, lesreflexions presentadesen aquest article fanreferència, bàsicament,als envasos que arribenal consumidor final atèsque la gestió dels indus-

trials i comercials és menys problemàtica (elsistema d’envasos retornables es troba moltmés estès en aquests sectors en ser econòmica-ment rendible i fàcilment optimitzable des delpunt de vista logístic; a més,en el cas deCatalunya,la seva gestió ha millorat considera-blement amb l’aplicació de la Llei 6/1993,de15 de juliol,reguladora dels residus).

La Llei 11/1997 permet la unificació de cri-teris en l’àmbit de la Unió Europea i marca elcamí a seguir per part de les empreses fabricantsi distribuïdores de productes envasats. Per tant,ha de ser benvinguda per part de tota la societati, en especial,per les administracions, lesempreses afectades i els consumidors. Perquèqualsevol actuació encaminada a la milloraambiental ha de ser aplaudida i secundada,i ésevident que la correcta gestió dels envasos té,com a objectiu final, aquesta millora.

La Llei 11/1997 és,doncs,un primer pas iun pas necessari; però presenta encara unasèrie de mancances que caldria anar polint amb

la successiva inclusió d’elements que la com-plementin i l’actualitzin d’acord amb la realitatdel moment. Cal recordar que la llei no es vaaprovar fins dos anys després de la seva redac-ció i que preveu la revisió quinquennal delsseus objectius.

REDUIR, REUTILITZAR O RECICLAR:AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Les prioritats que marca la llei són,peraquest ordre, la reducció,la reutilització i elreciclatge dels envasos,la qual cosa suposa unaclara aposta perquè els productes es comercia-litzin amb el mínim possible d’envasos i emba-latges. Però a l’hora d’aplicar-se la llei,el prin-cipi de la prevenció no s’ha traduït a la realitatsinó que s’han anat desenvolupant els dos pos-sibles mecanismes de recuperació: el sistemade dipòsit,devolució i retorn (SDDR) i el sis-tema integrat de gestió (SIG). El primer es basaen el retorn dels envasos o els residus d’enva-sos al seu punt d’adquisició; el segon mecanis-me, el SIG, suposa el reciclatge o la valoritza-ció energètica mitjançant tractaments tèrmicsamb recuperació d’energia. Així doncs,caldria,en un futur, establir mecanismes que poten-ciessin la reducció d’envasos enfront delsaltres dos sistemes.

Jordi Codina

Enginyer industrial.Consultor ambientalde La Vola

Carme Comaposada

Biòloga.Cap d’assessoria ienginyeria de La Vola

LA LLEI D’ENVASOS: APLICACIÓI COMUNICACIÓ

Objectius de la Llei per al 30de juny del 2001

• Valorització d’entre el 50 i el 65% en pes delsresidus d’envasos generats

• Incorporació d’entre el 25 i el 45% en pes delsresidus d’envasos generats a mecanismes dereciclatge amb un mínim del 15% en pes per acada tipus de material

• Reducció en un 10% del pes total dels residusd’envasos

La Llei 11/1997 permetla unif icació de criteris

en l’àmbit de la UnióEuropea i marca el

camí a seguir per partde les empreses

fabricants idistribuïdores de

productes envasats

44

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

Cal dir també que, en ambdós casos,la res-ponsabilitat d’iniciar el cicle recau en els con-sumidors; cal que retornin l’envàs o bé cal queel dipositin en un contenidor de recollida selec-tiva; a més,el cost que suposa per a les empre-ses acollir-se al SIG és fàcilment imputable, isovint és fa així,en el preu de venda del pro-ducte. Tot i que el sistema de devolució ésplantejat per la llei com el més recomanable, iés un sistema força habitual en els envasosindustrials, en el cas dels envasos de vendal’estructura empresarial i de mercat afavoreixel SIG, segurament a causa de la manca d’in-centius que fomentin l’altra solució. A més,perquè els envasos entrin més fàcilment en elcircuit de reutilització s’haurien d’iniciar viesd’unificació i estandardització que requereixenla presa d’amplis acords per parts dels sectorsimplicats,procés certament difícil.

Amb tot, també és cert que la Llei d’enva-sos i residus d’envasos recull l’obligació,perpart de les empreses,de presentar plans deprevenció en cas que posin en circulació unacerta quantitat d’envasos susceptibles d’esde-venir residus. Aquests plans,regulats per cadacomunitat autònoma,impliquen la reducció

del pes dels envasosque es posen en circu-lació al mercat i, a lavegada, una major re-ciclabilitat; l’any 1999,però, els plans de pre-venció presentats a Ca-talunya han estat ben

pocs. No cal oblidar tampoc el conjunt formatper nombroses petites i mitjanes empresesque produeixen productes envasats en unaquantitat no remarcable individualment peròque tingudes en compte globalment –cosa quela llei no preveu– representen una quantitat aconsiderar.

ELS ENS LOCALS, UNA EINA CLAUEN EL PROCÉS

Malgrat que la responsabilitat última d’asso-lir els objectius que marca la Llei 11/1997 recauen gran part en les entitats gestores externes imalgrat sigui la ciutadania qui hagi de realitzarl’acció necessària per donar vida als dos meca-nismes de gestió,els ens locals –ajuntaments iconsells comarcals– tenen un paper vital en elprocés, especialment en determinats territoriscom Catalunya. Ecoembes i Ecovidrio han sig-nat convenis amb la Junta de Residus per facili-tar l’adhesió,voluntària, dels ens locals al SIG;

aquesta adhesió comporta, per part dels enslocals,la realització de la recollida selectiva delsenvasos,el lliurament d’aquests a les plantes detriatge o reciclatge homologades i la realitzacióde campanyes de comunicació. Les despesesoriginades per aquestes actuacions poden serfacturades a la Junta de Residus que les abonaràamb els diners aportats pel SIG i provinents deles empreses adherides.

Però si un ajuntament vol anar més enllàdels mínims marcats per la llei d’envasos –és adir, vol ser més «verd» i «reciclador» i recollirde forma selectiva altres residus–, aquestesforç no li serà compensat. La Llei d’envasosno promou anar més enllà de la recollida selec-tiva mitjançant el contenidor groc, blau i verd,atès que tots els envasos o residus d’envasosrecollits han d’acabar anant a una planta detriatge homologada. I únicament si van en unad’aquestes plantes,l’ens local rebrà les com-pensacions econòmiques corresponents.

Amb tot, la majoria d’ajuntaments catalansja s’han adherit al SIG (un 95% de la pobla-ció de Catalunya està adherida, a través delsens locals,al conveni signat entre la Junta deResidus i Ecoembes; la població adherida alconveni amb Ecovidrio és del 83%). En elscasos en què s’opti per no adherir-se als con-venis d’implantació d’un SIG, l’ens local noobtindrà compensacions econòmiques deles entitats gestores i haurà de presentar ala Junta de Residus un model alternatiu

Caldria, en un futur,establir mecanismes

que potenciessinla reducció d’envasos

enfront dels altresdos sistemes

Foto

:La

Vola

Recollida selectiva

45

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

de gestió dels residus d’envasos,model que laJunta ha d’aprovar. Amb tot,adherits o no,calgarantir una mínima qualitat dels residusrecollits perquè puguin ser acceptats en elsprocessos de reciclatge i en els processos dereutilització.

LA IMPORTÀNCIA DE LAINFRAESTRUCTURA

La implantació d’un model de recollidaselectiva està condicionat també per la dispo-nibilitat d’infraestructura. Són necessaris con-tenidors, vehicles per a la recollida i per altransport i també instal·lacions de tria, selec-ció i reciclatge que permetin la valoritzaciódels envasos recollits (actualment,a Catalunya

hi ha quatre plantes detriatge d’envasos lleu-gers en funcionament itres més en construc-ció).

En aquest sentit,laJunta de Residus hademostrat constància iperseverància a l’horad’implantar el model degestió de recollida d’en-vasos i dotar d’infraes-

tructures –essencialment contenidors i plantesde triatge– al territori català. Ha estat també de

les primeres administra-cions a signar convenisamb les entitats gesto-res externes i ha fomen-tat l’adhesió a aquestsconvenis per part delsens locals. La base peral funcionament del sis-tema existeix, doncs,però no n’hi ha prou. L’última paraula encarala tenen els ciutadans.

QUÈ EN SABEN, DE TOT AIXÒ,ELS CIUTADANS?

Com ja hem dit,qualsevol dels sistemes adop-tats per a la gestió dels residus d’envasos devenda –sigui el sistema de devolució o bé el sis-tema integrat de gestió– demana,en últim terme,la col·laboració ciutadana,ja que estan fonamen-tats en l’aportació voluntària dels ciutadans.

Per tant,cal establir un model de comunica-ció que, en qualsevol cas,segueixi els següentscriteris:

• Coherència. El missatge a donar ha de sercoherent amb la realitat i amb el marc nor-matiu vigent i la informació que es doni alsciutadans ha d’incloure totes les possiblesvies d’actuació. Fins al moment,la granmajoria de campanyes informatives adreça-

Però si un ajuntament vol anar més enllà dels

mínims marcats perla llei d’envasos –és adir, vol ser més «verd»i «reciclador» i recollir

de forma selectiva altresresidus–,aquest esforç

no li serà compensat

Foto

:La

Vola

La Junta de Residus hademostrat constànciai perseverància a l’horad’implantar el modelde gestió de recollidad’envasos i dotard’infr aestructures

Recollida selectiva

46

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

des als ciutadans han estat enfocades afomentar la separació de residus a la llar i larecollida selectiva, mentre que les possibili-tats de generar menys residus (reducció) ode fer servir envasos retornables (reutilitza-ció) amb prou feines han aparegut en aques-tes campanyes.

• Coordinació. Tots els agents implicats en laconsecució d’uns mateixos objectius han decoordinar-se perquè les actuacions i els mis-satges vagin en la mateixa línia i no presen-tin divergències.

• Complementarietat. La comunicació s’ha deportar a terme mitjançant un conjunt d’ac-tuacions (que incloguin estratègies d’educa-

ció i també de participa-ció) que es complemen-tin entre si. Per exem-ple, per aconseguir unveritable canvi d’hàbitsper part de la poblacióen relació amb el con-

sum de productes que presentin menys enva-sos i embalatges és important la publicitatals mitjans de comunicació,però també unaeducació escolar que fomenti aquest canvid’hàbits.

• Coincidència (temporal) entre gestió icomunicació. Les actuacions de comunica-ció han d’anar, necessàriament,vinculades aactuacions de gestió,a través de la seva coin-cidència en el temps. Sensibilitzar la pobla-ció sobre la importància de col·laborar en lacorrecta gestió dels residus municipals supo-sa l’existència de llocs on dipositar aquestsresidus (contenidors o deixalleries).

• Complicitat entre «agents». Els agentsimplicats en la mateixa consecució d’objec-tius han de comptar amb una complicitatimplícita que facilitarà altres dels criterisaquí expressats, com són la coordinació i lacoincidència entre gestió i educació.

• Continuïtat. Les accions comunicativeshan de presentar continuïtat en el temps afi que no esdevinguin accions aïllades sinóque es pugui comptar amb actuacions dereforç.

• Capacitat en recursos econòmics,materials ihumans. Per informar i conscienciar la pobla-ció cal portar a terme campanyes de sensibilit-zació. I a l’hora de portar-les a terme sónindispensables els recursos econòmics,mate-rials i humans. ■

El missatge a donarha de ser coherent

amb la realitati amb el marc

normatiu vigent

MATERIALS DELS RESIDUS MUNICIPALS DE L’ESTAT ESPANYOL EN FORMA D’ENVASOS (1998)

Residus municipals en forma d’envasos (1998)

Material Percentatge Quantitat anual (t)

Paper i cartró 53,7 2.685.000

Vidre 19,8 990.000

Plàstic 16,8 840.000

Metalls 9,1 455.000

Altres 0,6 30.000

Total 100,0 5.000.000

Font: Reflexiones sobre la normativa de envases y residuos de envases, 1999

BIBLIOGRAFIA:

• Reflexiones sobre la normativa de envases y residuos de envases. Instituto de Estudios de Libre Comercio– IDELCO,1999.

• Programa de gestió de residus d’envasos a Catalunya. Junta de Residus, 1998.

• La gestió dels residus a Catalunya. Balanç 1993 –1997. Junta de Residus, 1998.

Tones d’envasos i llaunes Nombre de contenidors per a les llaunesrecollides a Catalunya i els envasos a Catalunya

1993 0,0 1993 0

1997 9.573 1997 3.691

Font: La gestió dels residus a Catalunya. Balanç 1993 –1997. Junta de Residus, 1998.

47

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

L a Llei 6/1993 i la Llei d’envasos i re-sidus d’envasos estableixen un modelde gestió municipal de residus que

assolirà la seva maduresa entre l’any 1999 il’any 2000, del qual derivaran nous circuitslogístics de les escombraries, i també varia-cions en els costos que han d’afrontar elsajuntaments.

Per conèixer aquests canvis, el Servei delMedi Ambient de la Diputació de Barcelona ila Universitat Autònoma de Barcelona han rea-litzat un estudi sobre les modificacions quepoden experimentar els costos de la recollida iel tractament dels RSU per als ajuntaments.L’estudi ha estimat els canvis a partir d’unamostra real de 22 municipis,seleccionada per-què hi hagi presència de municipis de diversa

grandària de població i diferent especialitzacióeconòmica. Els resultats no s’han de llegir, pertant,en la seva literalitat aritmètica,però sí querepresenten una aproximació de molt bonaqualitat.

1. LA RECOLLIDA I EL TRACTAMENTDE LES DEIXALLES GENERALS

Les dades bàsiques que descriuen la presta-ció del servei durant l’any 1998,el que deno-minem com a escenari anterior a la vigència dela Llei d’envasos i residus d’envasos,són lessegüents:

• El pes dels residus totals generats per perso-na i any és de 470 kg. I no s’observen diferèn-

Carlos González

Economista.Tècnic del Servei del MediAmbient de la Diputació deBarcelona

CANVIS EN ELS COSTOS DE LA GESTIÓDELS RSU ALS MUNICIPIS

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Planta recicladora

48

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

cies significatives ni per la grandària de lapoblació ni per la caracterització de l’activitateconòmica.

• Els costos del servei per persona i any quesuporten els ajuntaments és de 4.333 ptes.I en aquest cas,la dispersió és molt ampla;els valors observats van des de 2.123 ptes.per habitant i any a 8.456 ptes. Aquest valormitjà es pot descomponsar en costos de re-collida i costos de disposició o de trac-tament. Els costos de recollida (mitjanaper persona i any) representen 2.998 ptes. iels costos de disposició/tractament (mitjanaper persona i any) se situen en 1.335 ptes.

• Des de la perspectiva del pressupost munici-pal,el cost mitjà total per tona recollida i trac-tada és de 9.828 ptes. Aquesta xifra es repar-teix entre costos de recollida i costos de trac-tament. Els costos de recollida d’una tona

representen com a mitja-na 6.734 ptes. i els costosde disposició/tractamentper tona són de 3.094ptes. I pel que fa a la dis-persió d’aquestes xifres,es constata que pel con-cepte de recollida nos’observen diferències enel que paguen els ajunta-ments de diversa gran-dària o tipologia, i que,en canvi, en els costosde disposició/tractament

sí que hi ha certes diferències. La disposició/tractament als municipis industrials grans sesitua en unes 2.050 ptes. A per tona,mentreque en els municipis turístics resulta una xiframés de dues vegades superior, 5.033 ptes.

Això permet fer dues deduccions significa-tives:

• La configuració urbana (concentració/disper-sió de la població) i les variacions estacionalsde la població tenen efectes moderats sobreels costos de recollida per tona,amb l’únicaexcepció d’algun municipi turístic amb unaugment molt elevat de població a l’estiu.

• Les principals diferències en els costoss’expliquen per la destinació dels residus:abocador o incineradora, i per la distànciade la població al centre de disposició/trac-tament. Així, el cost per tona enviada a abo-cador significa per als ajuntaments unimport mitjà de 2.594 ptes.,i el cost pertona enviada a incineradora dóna un importmitjà de 4.193 ptes.

La posada en pràctica de la separació de lesfraccions orgàniques i inorgàniques tindrà re-percussions econòmiques d’estimació comple-xa,a la qual es poden fer, de tota manera,algu-nes aproximacions. Les variacions en els costosde recollida i tractament esperades les expli-quem als paràgrafs següents d’aquest epígraf.

Els costos de tractament presenten una grancasuística de sistemes,i també de preus pertona posada a la planta corresponent,de mane-ra que no és factible trobar aproximacions fia-bles a la variació d’aquest capítol de la despe-sa,en termes mitjans. Dependrà del preu que espaga actualment per l’entrada del material a lesplantes i del preu que es pagarà en el futur. I,en aquest terreny, els intervals de preus reco-llits en l’estudi dels 22 municipis de la nostramostra són tan amplis com es descriu a conti-nuació:

• Cànon d’entrada a les plantes de compostat-ge: entre 2.500 i 5.000 ptes. per tona.

• Cànon d’entrada a les plantes incineradores:entre 4.000 i 5.000 ptes. per tona.

• Cànon d’entrada a les plantes de triatge:Entre 2.500 i 4.500 ptes. per tona.

• Cànon d’entrada a l’abocador:Entre 1.000 i4.500 ptes. per tona.

Per tant,entenem que aquest capítol delscostos (tractament) només es pot estimar indi-vidualment per a cada municipi, i no presentemaquí estimacions orientatives vàlides per alconjunt de municipis.

Els costos de recollida,en canvi, permetenestimacions amb una raonable bondat estadís-tica.

Per fer-les treballem amb dos escenaris pos-sibles:

– Escenari ideal:• Recollida diària de la matèria orgànica.• Recollida dos cops per setmana del rebuig

general.

– Escenari transitori:• Recollida diària de la matèria orgànica.• Recollida en dies alterns del rebuig general.

La consideració dels dos escenaris respon adues expectatives sobre la qualitat de la separa-ció als domicilis. En l’escenari ideal se suposauna separació domiciliària total i correcta, iuna taxa mínima d’errades a l’hora de ficar laborsa al contenidor; i en l’escenari transitori sesuposa que aquests objectius només s’assolei-xen en el 50%.

Les principalsdiferències en els

costos s’expliquen per la destinació

dels residus:abocadoro incineradora,

i per la distància de la població

al centre dedisposició/tractament

49

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

La variable freqüència de recollida resulta,com és obvi, el principal factor explicatiu en elcanvi dels costos de l’operació de recollida,toti que també s’han de considerar les diferentsdotacions de contenidors que caldran i el canvien les distàncies per presentar els materials a laplanta de tractament.

En l’escenari ideal, s’espera un augmentrelatiu dels costos de recollida pròxim a 1/3 delcost actual,i en termes mitjans un augmentabsolut de 1.675 ptes. per tona recollida. I enl’escenari transitori, l’augment relatiu del costse situaria a prop de la meitat i l’augment abso-lut en 2.510 ptes.

2. LA RECOLLIDA SELECTIVA

La qualitat de la informació econòmica queens donen les respostes dels municipis enques-tats ha resultat més insuficient en allò que afec-ta a aquest segment de la recollida municipal.

El coneixement comptable, a data de 1998,que tenien els ajuntaments era limitat. La preo-cupació semblava centrar-se en la gestió delsaspectes logístics del servei: emplaçament decontenidors, nombre de contenidors, periodifi-cació del buidatge dels contenidors, etc.; però

no arribava tan clarament als aspectes de lagestió econòmica. Dels 22 municipis estudiats,alguns contesten que els costos de la recollidaselectiva són nuls, altresdonen dades parcialsque ja permeten bonesanàlisis, i només dosdonen respostes com-pletes dels seus costos.S’ha d’entendre que hiha certa absència pres-supostària de la recolli-da selectiva perquè es dóna alguna de lessegüents hipòtesis:a) els municipis han arribata algun acord amb l’empresa que fa la recolli-da de la brossa general, i la facturació no apa-reix diferenciada entre els dos tipus d’escom-braries, b) els municipis han arribat a acordsamb empreses recuperadores que presten elservei sense càrrec a canvi de la propietat delmaterial recuperat, i c) el servei el gestionenconsells comarcals o mancomunitats de muni-cipis, directament o mitjançant acords ambempreses recuperadores.

També s’observa que en la recollida depaper i cartró i de vidre hi ha més experiènciai més referències econòmiques vàlides,mentreque en recollida d’envasos la informació ésmés escassa.

Deixalleria de Malgrat de Mar

S’ha d’entendre que hi ha certa absència pressupostària de la recollida selectiva

Foto

:Fan

ny L

umbr

eras

50

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

3. REPERCUSSIONS ECONÒMIQUESPER ALS AJUNTAMENTS DELSISTEMA INTEGRAT DE GESTIÓD’ENVASOS

Es disposa de tres estudis de referència:

• El de la Junta de Residus,que va servir perregular la col·laboració entre la Junta deResidus,les entitats locals i les societats querepresenten els envasadors, Ecovidrio iEcoembalajes.

• El del Consell Comarcal del Vallès Orien-tal, que serví per orientar la posada en marxade la recollida selectiva a escala comarcal.

• El de la Diputació de Barcelona,en col·labora-ció amb la Universitat Autònoma de Barcelona,que fa l’estudi de la realitat de 22 municipis.

3.1. L’estudi de la junta de residus

L’estudi de la Junta de Residus distingeixtres elements de cost i tres tipus d’àrea derecaptació amb dificultats,i també costos,dife-rents. El primer element de cost inclou la reco-llida dels contenidors, l’amortització de l’equi-pament mòbil de recollida i el transport a laplanta del recuperador fins a una distànciamàxima,segons el material. El segon capítol esrefereix a l’amortització dels contenidors quansiguin propietat de l’Administració local. I eltercer capítol recull la diferència de cost percompensar el sobreesforç de desplaçament a laplanta de tractament quan és superior a certadistància. Pel que fa a les àrees de recaptació esdistingeix entre comarques urbanes,comar-ques semiurbanes i comarques rurals, perreflectir la major dificultat que té la recollidaquan la població té major dispersió.

Quant al nivell de segregació,o de selecció,es distingeixen tres materials:envasos de paperi cartró, envasos de vidre i resta d’envasos.

En resulten les xifres següents de pessetesper quilo:

ENVASOS DE VIDRE

Cost recollida Amortització Distància a planta en km(ptes./quilo) contenidors (prima ptes./quilo)

50-75 76-100 101-200 >200

Comarque surbanes 5,4 1,3 0,5 0,9 2,3 3,7

Comarques semiurbanes 5,8 1,3 0,5 0,9 2,3 3,7

Comarques rurals 7,8 1,3 0,5 0,9 2,3 3,7

ENVASOS DE PAPER I CARTRÓ

Cost recollida Amortització contenidors Distància a planta(ptes./quilo) (ptes./quilo) (prima ptes./quilo)

Comarques urbanes 4,5 2,5 No es considera

Comarques semiurbanes 5,0 2,5 No es considera

Comarques rurals 7,6 2,5 No es considera

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Àrea d’aportació

Cal reparar que aquests preus només s’aplicaran al 40% del material que arribi a la planta, perquè es con-sidera que la resta del contingut dels contenidors (diaris, fullets, etc.) no són envasos. També hem de suposarque no es valora la distància perquè es considera que sempre hi ha una planta o un recuperador suficientmentpròxim.

3.2. L’estudi del Consell comarcal del VallèsOriental

Es treballa amb les següents hipòtesis físi-ques de descripció del treball:

– Paper i cartró: 4.400 tones/any, 4 camions,47.952 operacions de buidatge, 27.390 km derecorregut.

– Vidre:4.000 tones/any, 2 camions,11.988 ope-racions de buidatge, 18.101 km de recorregut.

– Resta d’envasos:327 tones/any, 4 camions,23.976 operacions de buidatge, 13.016 km derecorregut.

I s’obté la següent taula de costos en pesse-tes per quilo:

Paper i cartró Vidre Resta d’envasos

7,6 4,68 28,93

Per interpretar aquestes xifres cal retenirque s’han calculat en el supòsit d’aconseguir la millor eficàcia logística possible i pensantque les pertorbacions (avaries,disfuncions,etc.)seran menyspreables en la seva repercussiósobre els costos.

3.3. L’estudi de la Diputació de Barcelonai la Universitat Autònomade Barcelona

S’ha treballat amb les dades de 6 dels 22municipis enquestats en l’estudi, els quedonen les xifres més fiables i plenament con-trastades i comprovades,i s’ha prescindit deles dades de la resta de municipis de la mos-tra. S’entén que aquesta reducció de la mostraes veu més que compensada per la major qua-litat de la informació seleccionada per tre-ballar-hi.

I s’ha obtingut la següent taula de costos enpessetes per quilo:

Paper i cartró Vidre Resta d’envasos

8,96 5 34,62

4. VALORACIÓ DE L’ASPECTEECONÒMIC DEL SISTEMA INTEGRATDE GESTIÓ DE RESIDUS D’ENVASOSI ENVASOS USATS A CATALUNYA

Els càlculs que s’han presentat als tres es-tudis es refereixen exclusivament als costosmonetaris directes,als que es veuen i s’anotena la comptabilitat tradi-cional, però no incorpo-ren cap referència delscostos d’impacte am-biental, com serien elsd’ocupació del sòl,d’im-pacte visual i de perju-dici del paisatge urbà,de soroll dels camions,de generació d’olors,etc.És a dir, que no interna-litzen el cost ambientalno monetitzat de l’activi-tat de recollida i tracta-ment d’envasos,que ésuna «màxima» de qual-sevol empresa moderna. Per tant, si hem deprendre alguna perspectiva respecte a la sevadimensió,és que les xifres concretes que s’hanescrit en aquest article representen sempre valorsmínims,si més no des del punt de vista social.

Les xifres de compensació que es proposenals convenis de la Junta de Residus són insufi-cients en el cas dels envasos de paper i cartrói de la resta d’envasos,i només cobreixen lesdespeses monetàries directes en el cas delsenvasos de vidre.

Si la compensació de les empreses querepresenten els envasadors s’abonés per quilode material en bon estat, o no contaminat, ipassés als ajuntaments la responsabilitat de lagestió de l’envàs en el moment que va des de lavenda del producte fins al dipòsit de l’envàs alcontenidor, i no per quilo presentat a la plantade triatge o al recuperador indicat, la insufi-ciència econòmica es faria més gran i creixeriaen proporció al material descartat per un estatincorrecte. ■ 51

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 4Juliol 2000

RESTA D’ENVASOS

Cost recollida Amortització contenidors Distància a planta en km(ptes./quilo) (ptes./quilo) (prima ptes./quilo)

75-100 > 100

Comarques urbanes 27,6 3,1 2,5 5,0

Comarques semiurbanes 29,9 3,1 2,5 5,0

Comarques rurals 41,4 3,1 2,5 5,0

Els càlculs que s’hanpresentat als tresestudis es refereixenexclusivament alscostos monetarisdirectes,als que es veuen i s’anoten a la comptabilitattradicional, però noincorporen capreferència dels costosd’impacte ambiental

52

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

Residusd’en vasos

Món empresarial

1. INTRODUCCIÓ

Com a conseqüència de la publicació delReglament (Reial decret 728/1998 de30 d’abril) que desenvolupa la Llei

11/1997de 24 d’abril, d’envasos i residus d’en-vasos (LERE) es fan obligatòries per a totes lesempreses envasadores de productes domèstics (i

aquelles importadores oprimeres distribuïdoresen el mercat espanyol) apartir de l’1 de maig de1998 les normes legalsde l’esmentada llei.

La llei, transposicióde la Directiva 94/62/CE,té com a finalitat la pre-venció i reducció del’impacte dels envasossobre el medi ambient ila gestió dels residus

d’envasos durant el seu cicle de vida. Fixa unsobjectius de reciclatge i valorització a aconseguiren un període de 5 anys,de manera que harmo-nitza les normes sobre la gestió d’envasos i resi-dus d’envasos entre els diferents estats membresde la Unió Europea.

Per això, la llei estableix l’obligació delsenvasadors, comerciants de productes envasatso, en el seu cas,els importadors i/o distribuï-dors en el mercat espanyol de productes fabri-cats a l’estranger, de cobrar als seus clients unaquantitat individualitzada per a cada envàs quesigui objecte de transacció i retornar una quan-titat idèntica pel retorn de l’envàs buit ques’haurà de tractar per ser reutilitzat, recuperat,reciclat o revaloritzat a través d’un gestor auto-ritzat. Aquest sistema es denomina «sistema dedipòsit,devolució, retorn» (DDR).

Tanmateix, els agents econòmics als quiafecta la llei (fabricants d’envasos, comer-ciants, distribuïdors importadors d’envasosdomèstics) poden eximir-se d’aquesta obliga-ció mitjançant la seva adhesió a un «sistema

integrat de gestió» (SIG) que es faci càrrec dela recollida selectiva d’envasos i embalatgesper al seu posterior tractament i valoritzacióconforme a la legislació vigent.

2. ECOEMBALAJES ESPAÑA, S.A.(ECOEMBES)

A Espanya,a diferència d’altres països d’Eu-ropa,es creen dos SIG per fer front a les obliga-cions de la LERE:Ecoembes,que es dedica a lagestió dels envasos de paper/cartró, plàstics,metalls i fusta; i Ecovidrio, que està dedicatexclusivament a la gestió dels envasos de vidre.El motiu d’aquesta separació és que l’Anfevi(Asociación de fabricantes de envases de vidrio)havia muntant des de 1982 una xarxa de recolli-da d’envasos de vidre (els populars iglús verds) iha preferit seguir funcionant per separat. S’had’indicar, però,que hi ha un conveni entre lesdues entitats i Ecovidrio té l’autorització d’E-coembes per utilitzar el «punt verd» (Ecoembesés el propietari exclusiu del punt verd a Espanya).

Ecoembes és una societat anònima senseinterès lucratiu, és a dir, no reparteix beneficisentre els seus accionistes i la seva finalitat és lade garantir la recollida selectiva i la recupera-ció dels envasos i residus d’envasos pertenei-xents a les empreses adherides, d’acord ambl’esperit i la finalitat de la llei.

Els envasos de les empreses adherides aEcoembes porten el dis-tintiu del «punt verd»:una doble fletxa entre-llaçada que en la sevaforma original eren dedos tons de verd peròque es poden veure endiferents tonalitats cro-màtiques per qüestionsd’estètica dels envasos i,també, evitar costosaddicionals en la fabri-cació dels envasos.

Enric Ibáñez

Enginyer industrial.Delegat Zona N.E.Ecoembalajes España

EL PUNT VERD. ESTAT DE LA SITUACIÓD’ECOEMBES

La llei, transposicióde la Directiva

94/62/CE,té com afinalitat la prevenció ireducció de l’impactedels envasos sobre el

medi ambient i lagestió dels residus

d’envasos durant elseu cicle de vida

El punt verd és unlogotip que té com aobjectiu informar elconsumidor quel’envàs compleix lesobligacions legals de lallei, és a dir, en elsentit que s’està pagantper la valorització i/oel reciclatge del’esmentat envàs

53

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

sam 4Juliol 2000

El punt verd és un logotip que té com aobjectiu informar el consumidor que l’envàscompleix les obligacions legals de la llei,és adir, en el sentit que s’està pagant per la valorit-zació i/o el reciclatge de l’esmentat envàs.

3. LES EMPRESES ASSOCIADESA ECOEMBES

El setembre de 1999 hi havia adherides aEcoembes unes 10.000 empreses. Es pot veureen el gràfic següent l’evolució del nombre d’em-preses adherides des del 2n trimestre de 1997(Ecoembes comença a funcionar l’any 1997,quan es publica la LERE,encara que, fins queno es publica el reglament,no comença la ges-tió econòmica dels envasos fins a l’1 de maig de1998).

Per sectors empresarials,es comprova (veu-re gràfic següent) que el sector de l’alimentacióés el dominant en nombre d’empreses:un 47%(inclou el tabac) del total.

Es mostra en el gràfic següent la distribuciód’empreses adherides per comunitats autòno-mes. Es comprova que la costa peninsularmediterrània (Catalunya,València i Múrcia) ésla que té un nombre major d’empreses envasa-dores:un 41% del total.

4. ELS RESIDUS D’ENVASOSI EMBALATGES A LA BROSSA

S’estima que es posen al mercat de l’ordre de1.850.000 tones d’envasos domèstics de paper/car-tró, alumini, acer, plàstics,fusta,ceràmica,suro imaterial tèxtil, i aproximadament 1.550.000 tonesd’envasos domèstics de vidre. Tenint en compteque a Ecoembes hi ha adherides en aquestsmoments (setembre de 1999) 1.550.000 tones dematerials, això representa que hi ha adherits un80% dels materials que es posen al mercat.

Atès que es calcula que s’estan produint aEspanya,segons les darreres dades,17 milionsde tones de residus municipals, la proporciód’envasos i residus d’envasos domèstics a lesdeixalles és d’un 19,9%:un 9,1% de vidre, i un10,8% d’altres materials.

Aquest nombre, gairebé un 20%,queda llunydels valors de l’ordre del 30% que s’havien uti-litzat fins ara com a percentatge de residus d’en-vasos i embalatges continguts a la brossa. Ladiferència es justificaria, sobretot,pels envasoscomercials i industrials continguts als residusmunicipals i,en menor magnitud, per algunesexcepcions que s’expliciten a la LERE,com ésel cas de les bosses d’escombraries.

Un punt molt important és que encara que lallei afecta a tots els envasos i residus d’envasos,la seva adscripció al punt verd sols està previstaper als envasos domèstics (la llei defineix elsenvasos domèstics com aquells susceptibles d’úsi consum ordinari a les cases particulars). Aixòqueda molt clar a la disposició addicional pri-mera de la LERE: «Queden exclosos de l’àmbitd’aplicació del que estableix l’article 6 o,en elseu cas la secció 2a del capítol IV, els envasosindustrials o comercials, tret que els responsa-bles de la seva introducció al mercat decideixinsotmetre-s’hi de manera voluntària».

És, doncs,per aquest motiu que en aquestarticle es prefereix utilitzar la terminologiaresidus d’envasos domèsticsi no residus d’en-

País Basc4%Navarra

2%Múrcia

4%Madrid13%

La Rioja3%

Illes Canàries2%

Galícia5%

Extremadura1%

Comunitat Valenciana15% Ceuta i Melilla

0%

Catalunya22%

Castella-Lleó5%

Castella-la Manxa 5%

Balears 2%

Cantàbria 1%

Astúries2%

Aragó4%

Andalusia10%

EMPRESES ADHERIDES PER COMUNITAT AUTÒNOMA

NOMBRE D’EMPRESESADHERIDES A ECOEMBES

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

02n

tri/973r

tri/974t

tri/971r

tri/982n

tri/983r

tri/984t

tri/981r

tri/992n

tri/993r

tri/994t

tri/99

Resta10%

EMPRESES ADHERIDES PER SECTOR D’ACTIVITAT

Roba, ofimàticai música

25%

Begudes6%

Altra alimentaciói tabac18%

Alimentació fresca29%

Drogueria, netejai manteniment

12%

vasos. Les quantitats d’envasos comercialsadherits a Ecoembes són,ara per ara,molt peti-tes,unes 50.000 tones,que no són una quanti-tat representativa, tot el contrari. És a dir, laquasi totalitat del cartró que apareix al carrer,als iglús de recollida selectiva o als contenidorsde la brossa municipal és,segons a la llei,deresponsabilitat de l’últim posseïdor.

Es presenta en un gràfic següent els percen-tatges dels materials adherits a Ecoembes. Elgrup indicat d’altres està format, majoritària-ment,per material tèxtil i suro.

5. EL COST DEL PUNT VERD

Presentem a continuació els preus dels dife-rents materials. Aquests preus es van fixar pera l’any 1998 i s’han mantingut sense variacióper a l’any 1999 i recentment s’ha notificat quees mantindran per a l’any 2000.

Pel que fa al paper cartró, el preu és de 4,68ptes./kg fins a 100 g de pes. Per a quantitatsmés grans de 100 g (caixes), s’utilitza lasegüent equació:

0,468+(2,34 X (pes en kg – 0,1))

El vidre (preus fixats per Ecovidrio) utilitzaun sistema de pagament per volum:

Amb els diners que obté el SIG es paga a les diferents administracions autonòmiques ilocals els costos extres que tenen per la recolli-da selectiva d’acord amb els diferents convenisque té signats Ecoembes.

6. LA RECOLLIDA SELECTIVAI LA CONTRIBUCIÓ ECONÒMICAD’ECOEMBES

Ecoembes ha signat (setembre de 1999) qua-ranta-cinc convenis amb diferents entitats, ambles quals la recollida selectiva de paper/cartróarriba actualment a mésde 17 milions de ciuta-dans i la d’envasos lleu-gers a 9,6 milions.

D’acord amb la LERE,els convenis marcs sesignen amb les comuni-tats autònomes sempreque l’autonomia tinguiaprovat un pla de gestióde residus sòlids urbans.Les entitats locals de la comunitat s’adhereixenaleshores de manera voluntària al conveni marc.Aquest és el cas de Catalunya, Madrid, el PaísBasc, etc.

En el cas que la comunitat autònoma no dis-posi d’un pla de gestió de residus,Ecoembessigna convenis de col-laboració amb les entitatslocals. Aquest seria el cas de la Mancomunitatde Pamplona,la de Montejurra, Consorci deResidus de Ciudad Real, Consorci Bahía deCádiz,Diputació de Còrdova,etc.

Durant l’any 1998, la contribució econò-mica d’Ecoembes a les administracions espa-nyoles va ser de l’ordre dels 2.300 milions depessetes.

Es preveu que durant l’any 1999 la con-tribució econòmica d’Ecoembes sigui de l’or-dre dels 12.000 milions de pessetes,i se supe-rin les 100.000 tones de residus d’envasosi envasos usats reciclats, i que la recollidaselectiva de paper/cartró arribi a 32 milions deciutadans,i la d’envasos lleugers a més de 20milions.

Pel que fa a Catalunya,l’any 1998 Ecoembesva pagar a les diferents administracions catala-nes més de 800 milions de pessetes i l’any 1999la xifra serà superior als 3.000 milions de pesse-tes,quantitat que esperem que augmenti encaramés amb l’ajut de tots plegats: ciutadans,admi-nistracions i empreses. ■54

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

Lsam 4

Juliol 2000

Els convenis marcs se signen amb lescomunitats autònomessempre quel’autonomia tinguiaprovat un pla de gestió de residussòlids urbans

MATERIALS ADHERITS A ECOEMBESSetembre 1999

Altres 0,3%

Paper37,9%

Fusta0,8%

Acer17,2%

Alumini2,6%

Plàstics32,6%

Ceràmica0,1%

Cartró per begudes8,6%

Preu (ptes./kg)

5,14

8,45

19,56

19,56

13,88

3,02

19,56

Acer

Alumini

PET

Altres plàstics

Cartró begudes

Fusta

Altres

Preu (ptes./unitat)

Fins a 125 cc 0,15

Entre 125 i 500 cc 0,20

Més de 500 cc 0,40

Residusd’en vasos

Els veïns

55

ELS

VE

ÏNS

El primer que cal dir des de la perspecti-va de la ciutadania que ha pres partactiva en un procés de recollida selecti-

va i recuperació de residus és que l’experiènciaés encoratjadora. Encoratjadora pel que suposade contribució directa a la preservació del mediambient i el medi natural del lloc on es practi-ca,però sobretot encoratjadora perquè la parti-cipació activa en la responsabilització de lespròpies deixalles inclou un factor d’educaciócívica de gran importància.

Aquest podria ser un dels elements claus de laLlei d’envasos i residus aprovada pel Parlamentespanyol l’abril de l’any 1997 i reglamentadaper un reial decret un any més tard: l’esperona-ment a la ciutadania per prendre consciència dela magnitud del problema de les deixalles en elmón modern. Ara que tot just s’ha tornat a ajor-nar el tancament definitiu de l’abocador delGarraf que tants conflictes genera a molts muni-cipis de la nostra comarca del Baix Llobregat,

parlar de la co-responsa-bilització social de lesdeixalles és parlar d’unade les prioritats políti-ques i socials més im-portants del nou segle.Des del punt de vistadels veïns,la co-respon-sabilitat, però,no és unterme unilateral: inclounecessàriament la impli-

cació directa,activa i impulsora de les adminis-tracions,des de la general de l’Estat, passant perl’A utonòmica i fins arribar a les provincials,comarcals i locals. Als veïns ens correspon pren-dre consciència del problema i actuar cívica-ment,però són fonamentalment les administra-cions les que han de crear les condicions.

Per a nosaltres, aquestes condicions no eslimiten a legislar, aplicar reglamentacions o,fins i tot, impulsar iniciatives. Cal,sobretot,

dibuixar tot un marc global que consideri elproblema de les deixalles en el món moderncom un fenomen integral que afecta els meca-nismes de producció,de distribució i de con-sum. Difícilment sense posar l’accent en comes produeix,com es distribueix i com s’impul-sa el consum,es poden activar polítiques con-cretes que resolguin el problema cada cop mésfrapant i urgent de l’eliminació,la reconversióo el reciclatge de residus.

Sense aquest marc, les polítiques munici-pals són només exemples de magnífica volun-tat que sovint exemplifiquen la bona disposicióde la ciutadania a mitigar el problema, peròque són molt lluny de resultar efectives.

Torrelles de Llobregat és probablement elmunicipi de Catalunya que millor ha afrontat,conscientment,aquesta política de pedaços. Inosaltres,els veïns de Torrelles,probablementsom els que millor podem manifestar-nos afavor de la co-responsabilitat activa en la polí-tica de reciclatge i reconversió de residus per-què en som part directament afectada.

Dit això, sembla evident que l’única valo-ració possible que es pot fer de l’aplicació alnostre municipi de la Llei d’envasos i residusd’envasos,del reciclatge de materials i de la

Jesús A. Vila

Periodista.Associació de Veïns deTorrelles de Llobregat

EL VALOR CÍVIC DE LA RECUPERACIÓDE DEIXALLES: EL CAS DE TORRELLESDE LLOBREGAT

Als veïns ens corresponprendre consciència

del problema i actuarcívicament,però sónfonamentalment lesadministracions les

que han de crearles condicions

Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat

Foto

:Jes

ús A

.Vila

56

ELS

VE

ÏNS

sam 4Juliol 2000

reconversió de la matèria orgànica,ha de sersubstancialment positiva. Aspirar que el100% de les deixalles que generem els gaire-bé 4.000 habitants d’aquest poble del BaixLlobregat es recuperin o es reciclin, apareixen el context general com una utopia realitza-ble a curt termini. Amb això contribuiremnotablement a la sensibilització d’altres muni-cipis més grans,començant pels mateixos ciu-tadans,seguint per les administracions que hiintervenen en el seu govern i acabant per laGeneralitat.

Fa ja uns quants anys que els veïns deTorrelles sabem que, en aquesta matèria comen moltes altres, la iniciativa popular és unmotor capaç de forçar la màquina politicoad-ministrativa. A polítics i administradors engeneral els hem d’exigir que posin ordre en elmarasme legal i en l’organització productivaque posa en perill l’equilibr i ambiental arreu. Ique utilitzin els màxims recursos per afrontarun problema que està adquirint proporcionsgegantines i que, si no es resol a curt termini,acabarà esclatant sobre les moquetes dels des-patxos dels que tenen poder de decisió.

Coses tan simples com les dificultats permantenir una campanya publicitària permanentde la recollida selectiva a un municipi com elnostre, tan actiu en aquest aspecte, és el paradig-ma de la ceguesa amb què actuen les administra-cions responsables: l’Ajuntament, curt de pres-supostos adients,prou que fa explicant al veïnatl’evolució de la recollida selectiva del conjunt de

RECOLLIDES SELECTIVES. TORRELL(inclou les dades de la Deixa

1 2 3 4 5 6 7

Mat. orgànica 14.940 14.720 18.430 16.940 17.140 23.620 13.660Fracció vegetal — — 980 — 35.200 3.720 2.000Vidre 8.432 — 5.490 7.908 2.950 7.770 5.922Paper 7.480 7.740 7.950 8.340 7.860 9.500 9.060Roba 620 370 700 920 460 510 560Voluminosos 5.970 4.470 7.050 5.500 8.700 7.530 8.100Piles — — — 300 — — —Fàrmacs 18,05 10,45 15,7 12,3 — 9,6 12Altres 1.220 520 8.715 287 8.305 115 7.985

TOTAL 38.680,05 27.830,45 49.330,7 40.207,3 80.615 52.774,6 47.299

Mesos

RECOLLIDES SELECTIVES. TORRELL(inclou les dades de la Deixa

1 2 3 4 5 6 7

Mat. orgànica 16.020 12.880 16.560 15.940 20.500 16.800Fracció vegetal — 1.660 3.040 — 17.820 17.880Vidre 4.708 4.300 1.990 9.939 — 6.739Paper 6.580 7.300 8.280 9.320 8.360 10.620Roba 660 320 320 520 510 580Voluminosos 5.280 6.700 8.760 10.060 6.530 13.340Piles — — — — 440 —Fàrmacs 13,4 16,05 10,85 15,65 9,85 —Altres 725 5.870 6.535 175 10.320 950

TOTAL 33.986,4 39.046,05 45.495,85 45.969,65 64.489,85 66.909

Kg

Mesos

Kg

Deixalleria de Torrelles de Llobregat

Foto

:Jes

ús A

.Vila

57

ELS

VE

ÏNS

sam 4Juliol 2000

S. TORRELLES DE LLOBREGAT, 1998de la Deixalleria Municipal)

Existència7 8 9 10 11 12 Deixalleria TOTAL

31/12

13.660 14.080 8.600 13.380 11.980 14.470 181.9602.000 940 6.360 11.580 7.980 42.240 430 113.0105.922 7.381 6.100 5.030 3.280 4.820 2.497 67.5809.060 6.790 9.000 8.470 7.370 9.820 785 100.165

560 580 750 380 420 500 260 7.0308.100 13.870 10.440 6.010 10.170 6.710 855 95.375— — — — — — 340 640

12 12,2 11,2 19,95 15,2 16,9 — 153,557.985 6.019 4.538 3.263 135 4.212 9.244 52.978

6 47.299 49.672,2 45.799,2 48.132,95 41.350,2 82.788,9 14.411 618.891,55

S. TORRELLES DE LLOBREGAT, 1999de la Deixalleria Municipal)

Existència7 8 9 10 11 12 Deixalleria TOTAL

31/12

RECUPERACIÓ DE RESIDUS

Població Total Generació Recuperacióponderada brossa de residus total(habitants) (kg) (kg/h./dia) (%)

1993 3.506 1.730.744 1,35 9,84

1994 3.590 1.761.341 1,34 10,16

1995 3.674 1.827.916 1,36 12,56

1996 3.758 1.973.091 1,44 11,99

1997 3.841 2.310.721 1,65 25,79

1998 3.974 2.244.701 1,55 27,57

1999 3.974 986.597 1,37 30

58

ELS

VE

ÏNS

sam 4Juliol 2000

la col·lectivitat. Si no hi ha hagut fins ara unasimple campanya recordatòria d’aquesta recolli-da selectiva, com voleu que ens sorprenguemque la planta de triatge de Molins de Rei hagiajornat tant la seva entrada en funcionament...

Malgrat això,les xifres canten i,a Torrelles,les estadístiques -o el que és el mateix, la regu-laritat en el reciclatge que ja s’ha instal·lat en laconsciència d’una part important de la societattorrellenca- ens són favorables. Segons les últi-

mes dades disponibles,ponderant l’univers deresidents i l’univers delspotencialment afectatsper la recollida de lamatèria orgànica, s’hade dir que de primers degener al 30 de juny de1999 s’ha augmentat elpercentatge de recupe-ració dels residus gene-rats i s’ha arribat al30%, cosa que suposaun increment de 5 puntsrespecte del mateixvolum de recuperaciódel primer semestre de

l’any 1998. Les recollides selectives, per laseva banda,s’han incrementat d’un 2,22%mentre que la recuperació de quilos per habi-tant i dia es manté estable en 0,4 quilos. Ladada més significativa però,és la que es refe-reix a la disminució de la generació de residusdurant el primer semestre de l’any 1999 enrelació amb l’any 1998:un 16,4% menys.

Es produeixen menys residus (desprésexplicarem que, malgrat tot, la producció de

deixalles manté volums molt pròxims alsd’anys anteriors) i en algunes matèries hi hamés recuperació. Però també ha disminuït elvolum d’algunes recollides. En concret, lamatèria orgànica ha disminuït d’un 6,7%; elvidre, d’un 14,97%; i la roba d’un 18,7%.Contràriament, el paper segueix augmentantd’un 3,25%; les piles,d’un 46,66%; els volu-minosos,d’un 29,19% i la resta de materials(llaunes,plàstics,altres...),d’un 39,77%. A lavista d’aquestes dades,l’Ajuntament mateix hainsistit en la necessitat d’impulsar una novacampanya de sensibilització que sigui conti-nuada i es trobi complementada amb altresmesures de caire municipal.

LA GENERACIÓ DE RESIDUS

Des de l’any 1993, la generació de residusanuals a Torrelles va tenir un creixement ascen-dent fins al segon semestre de l’any 1998,quanes produeix el primer descens que es conso-lidarà amb el primer semestre de l’any 1999i, previsiblement,amb el que es produeixi elsegon semestre. El més significatiu és que, pro-porcionalment,ha crescut el nombre de resi-dents i s’ha passat de 3.506,l’any 1993,a 3.974,l’any 1999. En l’actualitat es generen a Torrelles986.597 kg de residus (primer semestre de l’any1999) mentre que l’any 1993 es van generar824.614 kg amb gairebé 500 habitants menys.La xifra és important perquè probablement tan-carem l’any amb els mateixos residus generatsfa tres anys quan hi havia uns 250 habitantsmenys. Hem estabilitzat, per tant,el volum dedeixalles produïdes per habitant i dia,al voltantd’1,3 kg, i hem reduït en gairebé 400 g les dei-xalles per habitant de l’any 1997.

Coses tan simples comles dificultats per

mantenir unacampanya publicitàr ia

permanent de larecollida selectiva

a un municipi comel nostre, tan actiu en

aquest aspecte,és el paradigma de la

ceguesa amb què actuenles administracions

responsables

RECOLLIDA SEL

1992 1993 1994 1995

Recollida Recollida Recollida Recollidano selectiva selectiva no selectiva selectiva no selectiva selectiva no selectiva selectiva no se

Gener 119.900 — 124.680 5.360 110.760 9.425 12Febrer 101.080 — 101.465 15.004 103.830 18.647 11Març 231.550 — 119.320 16.005 120.125 7.810 139.910 10.827 12Abril 164.890 — 136.040 11.963 133.270 15.056 135.380 14.250 15Maig 210.950 — 150.860 15.530 152.394 15.290 146.620 23.698 16Juny 156.880 — 138.140 15.776 139.379 14.342 149.250 10.039 15Juliol 171.300 — 152.730 17.945 154.307 18.310 161.400 23.773 17Agost 171.800 — 161.230 14.956 163.002 18.028 148.060 22.564 17Setembre 132.950 — 134.660 14.290 135.819 17.066 144.390 25.265 15Octubre 136.550 — 134.200 16.107 122.436 15.548 124.650 26.080 14Novembre 133.730 — 120.050 12.750 120.872 20.340 121.720 18.150 13Desembre 126.750 — 114.010 13.202 114.693 16.745 112.270 26.958 12Total parcial 1.582.220 148.524 1.582.442 178.899 1.598.240 229.676 1.73

TOTAL 1.730.744 1.761.341 1.827.916

59

ELS

VE

ÏNS

sam 4Juliol 2000

EVOLUCIÓ DE LA RECUPERACIÓDE RESIDUS

Si l’any 1993 el 9,84% dels residus generatsa Torrelles es reciclaven, hem arribat ara al30%. La xifra és espectacular però no ens potfer oblidar que encara el 70% de les deixallesno es recuperen. Dels 148.523 kg de deixallesrecuperats l’any 1993 s’ha passat als 618.891kg de l’any 1998,xifra que probablement esveurà augmentada quan es faci el còmput glo-bal d’aquest any de 1999 (en el primer semes-tre ja s’havien recuperat 295.897 kg, mésvolum que el recollit durant tot l’any 1996).

Les dades sobre el volum de quilos per habi-tant i dia recuperats a Torrelles marquen clara-ment dos períodes:l’anterior al 1997 i el pos-terior. Es passa de 90 grams per habitant i dia al’any 1993 a 200 grams l’any 1996. Des del’any 1997 la xifra està estabilitzada al voltantdels 400 grams amb petits alts i baixos.

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDASELECTIVA DE MATÈRIA ORGÀNICA

Aquest és un dels elements qualitativamentmés significatius de la recollida selectiva, comtothom sap. Reciclar vidre i paper, fins i totpiles,roba i voluminosos ha entrat dins la dinà-mica habitual de les poblacions més conscien-ciades,però la recollida de matèria orgànica exi-geix un ritme més escrupolós,una sensibilitatmolt alta, tant per part del ciutadà com de lamateixa Administració. El fet de disposar d’unaplanta de compostatge al municipi (compartidaamb Molins de Rei) i la publicitat feta per visi-tar-la, per convertir-la en un servei avançat i perpoder adquirir l’adob resultant,ha estat un fac-

tor motivador de primer ordre per passar dels3.800 quilos recollits les últimes setmanes del’any 1996 als 98.700 kg del primer semestre del’any 1999. Les xifres cal,però, observar-lesamb una certa perspectiva perquè la recollida vacaure força durant el segon semestre de l’any1998 i es va passar de 105.790 kg recollitsdurant el primer semestre de l’any 1998 (elmàxim fins ara) als 76.170 kg del segon delmateix any. S’ha recuperat, ara bé,les deficièn-cies en la neteja de contenidors durant l’estiu iqüestions més domèstiques com el repartimentde bosses,etc., influiran de ben segur en elvolum recollit el segon trimestre de 1999.

EVOLUCIÓ DE LES ALTRESRECOLLIDES SELECTIVES DEMATERIALS DIVERSOS

Mentre la recollida selectiva de paper i cartró,voluminosos i piles no han parat de créixer entermes absoluts,el vidre i la roba marquen unatendència a la davallada. L’Ajuntament mateixha insistit que aquest és un fenomen general quees dóna al conjunt de l’àrea metropolitana i quepot tenir a veure substancialment amb la dismi-nució de l’envàs de vidre en relació amb elsaltres sistemes d’envasament. El cert, però,ésque són xifres que criden força l’atenció,perquèens hem situat per sota del que es recollia,perexemple, l’any 1993 quan el reciclatge de mate-rials tot just s’iniciava a casa nostra.

DADES DE LA DEIXALLERIA

Les xifres de la deixalleria de Torrellestambé són espectaculars. Passa per ser un dels

IDA SELECTIVA

1996 1997 1998 1999

Recollida Recollida Recollida Recollidaectiva no selectiva selectiva no selectiva selectiva no selectiva selectiva no selectiva selectiva

9.425 126.900 14.051 130.640 36.829 141.510 38.680 112.730 33.9868.647 114.310 21.093 125.430 37.741 131.250 27.830 82.780 39.0460.827 125.970 14.804 144.990 55.933 147.060 49.331 99.040 45.4964.250 159.640 14.530 130.730 51.578 149.130 40.207 123.040 45.9703.698 164.750 22.607 144.840 34.992 153.970 80.615 137.300 64.4900.039 153.250 13.269 148.760 78.984 167.820 52.775 135.810 66.9093.773 170.220 26.759 150.570 68.832 143.780 47.2992.564 170.020 24.545 170.660 39.472 142.210 49.6725.265 152.900 15.317 160.590 59.217 154.460 45.7996.080 141.100 24.336 138.180 49.711 115.650 48.1338.150 130.960 14.775 128.230 34.786 96.470 41.3506.958 126.450 30.535 141.130 47.896 82.500 97.2009.676 1.736.470 236.621 1.714.750 595.971 1.625.810 618.891 690.700 295.897

1.973.091 2.310.721 2.244.701 986.597

60

ELS

VE

ÏNS

sam 4Juliol 2000

establiments d’aquest tipus amb més vigor detot Catalunya si tenim en compte la relacióvolum recollit/nombre d’habitants. Des que esva inaugurar el setembre de l’any 1994, lesxifres de materials recollits no han parat decréixer: més de 70.000 kg de materials l’any1995; 87.000 kg l’any 1996; 108.000 kg l’any1997; 148.000 kg l’any 1998, i 82.600 kg elprimer semestre de l’any 1999. La variació anya any s’incrementa entorn del 25% i creixenconseqüentment el nombre d’usuaris de tots elsbarris i ravals del municipi.

Les dades recollides no menteixen i expli-quen que Torrelles és un dels municipis deCatalunya més sensibles a la recollida selecti-va de materials en el camí del residu mínim.Aquest és un actiu que ha de ser capitalitzatper tota la nostra comunitat, al nostre parer, endues vessants:ofereix l’exemple, sobretot alsmunicipis petits,que és factible el reciclatgeintegral en el municipi mateix si s’hi dóna elconsens social necessari entre administra-cions i societat civil, per la qual cosa Torrellesha d’aspirar a ser considerat un exemplemediambiental amb tot el que això comporta;i, en un segon apartat, exigeix l’atenció de lesadministracions amb atribucions i recursossobre la matèria, per incrementar les capaci-tats reciclables del municipi i de la sevapoblació.

Caldrà pensar en noves iniciatives en aquestterreny: experiències pilot de recerca ambien-tal, propostes formatives al municipi, dissenyd’un estatus específic que compensi el munici-pi dels beneficis mediambientals que propor-ciona a la comunitat no resident,etc.

Els torrellencs ens sentim especialmentorgullosos de la tasca social desenvolupada,més enllà de la feina concreta feta pels ajun-taments successius,però considerem que non’hi ha prou amb l’esforç que s’ha fet.Envoltats de boscos com estem,ens cal untractament integral del territori des del puntde vista mediambiental que elimini aboca-ments incontrolats, que inclogui la neteja deboscos i conques fluvials, que incorpori ajutsper a la reforestació iarranjaments de caminsi pistes; que garanteixiuna planificació territo-rial equilibrada entreles necessitats creixentsde la població i la pre-servació del cinturóverd que ens defineix iens qualifica. Aquest ésun municipi petit, ambvocació verda, peròamb una població que ha patit greus dese-quilibris i mancances que ha anat resolent perla via de l’esforç econòmic de tots plegats,dels veïns d’una manera certament injusta iexcessiva. Aquest és un municipi que pot serexemple per a tot Catalunya, un municipi ques’ha guanyat a pols la imatge de cohesió ambel propi entorn, però que necessita un suportcreixent en altres ordres: en serveis i equi-paments culturals, esportius, sanitaris, so-cials,etc.

Els veïns de Torrelles hem après aviat a reci-clar les deixalles. Potser caldrà ara demanarmés atenció sobre el nostre esforç quotidià. ■

És factible el reciclatge integral en el municipi mateix si s’hi dóna el consens socialnecessari entreadministracions i societat civil

Deixalleria de Torrelles de Llobregat

Foto

:Jes

ús A

.Vila

CAMPANYA «CADA COSA AL SEU LLOC»

A questa campanya, iniciada l’any 1997,pretenia donar als municipis de la pro-víncia suport econòmic i tècnic en la

difusió i sensibilització de la població sobre larecollida selectiva i les deixalleries, i propor-cionar-los un estalvi en el disseny i produccióde materials, cosa que els permetia un majoresforç en la difusió a la població.

A més d’aquest suport, la campanya donavauna unitat a la imatge i el missatge que estransmetia,cosa que possibilitava un assoli-ment millor dels objectius.

Cada any, la campanya s’iniciava de nou,laqual cosa permetia d’una banda,la participacióde municipis que no ho havien fet anteriormenti, de l’altra banda,adaptar la gestió de lescomandes a les necessitats de cada moment.

MUNICIPIS QUE HAN REALITZAT LACAMPANYA «CADA COSA AL SEU LLOC»

61

EL

SA

M IN

FO

RM

A

Residusd’en vasos

El SAM informa

El Servei del Medi Ambient, mitjançant el pr ograma de Supor t a la g estió Ambiental d’activitats en el Municipi(SAM), posa a l’abast dels ajuntaments una v ariada of erta de ser veis, fruit de la se va experiència i implicació en l’àmbitdel manteniment del medi ambient.

30

25

20

15

10

5

0Vallès

Oriental

MUNICIPIS PMUNICIPIS PARARTICIPTICIPANTS PER COMARQUESANTS PER COMARQUES

AltPenedès

Bages Maresme BaixLlobregat

VallèsOccidental

Osona Anoia Garraf Barcelonès Berguedà

62

EL

SA

M IN

FO

RM

Asam 4

Juliol 2000

En conjunt s’oferien un total de 19 mate-rials diferents,la majoria personalitzats per acada ajuntament. Cada municipi els demana-va segons la subvenció atorgada, la qual escalculava proporcionalment al nombre d’ha-bitants.

En total hi han participat 129 municipis (moltsd’ells més d’un any seguit), cosa que representahaver cobert pràcticament un 39’1% del territori iel 50’7% de la població de la província.

OFICINA DE SUPORT A LESDEIXALLERIES (OSDE)

L’aplicació de la Llei 6/1993 de laGeneralitat de Catalunya obliga els municipisde més de 5.000 habitants a tenir com a ser-vei obligatori les deixalleries, centres derecepció i emmagatzematge selectiu de resi-dus municipals que no han estat objecte de recollida domiciliària. Per aquest motiu,l’Àr ea de Medi Ambient de Diputació deBarcelona ha creat una oficina d’assessora-ment, anomenada Oficina de Suport a les

Deixalleries (OSDE),per donar suport alsgestors de les deixalleries en totes les àreesde funcionament pròpies d’aquestes ins-tal·lacions.

El principal objectiu de l’oficina és orien-tar, assessorar i informar als gestors munici-pals sobre les pràctiques generals de les dei-xalleries. Conjuntament a aquest propòsitgeneral, l’of icina, al llarg del temps,ha anatdesenvolupant altres tasques complementàriescom ara:coordinació del servei de maquinàriaitinerant per aquestes instal·lacions i investi-gació sobre el mercat de subproductes. Aixímateix, el servei ha fet un esforç de comuni-cació amb els seus usuaris potencials a travésde l’elaboració dels manuals de gestió muni-cipal de deixalleries i l’edició periòdica delbutlletí: Estat de preus del mercat de subpro-ductes.

En l’actualitat, una de les tasques que estàocupant més temps a l’OSDE és la preparaciódel servei dels equipaments itinerants de tritu-ració i compactació de materials. El Servei delMedi Ambient de la Diputació de Barcelonadisposa,per a aquest fi, vuit trituradores per apoda vegetal, tres premses hidràuliques i unautocompactador. L’objectiu és que aquestesmàquines facin un circuit itinerant per dife-rents deixalleries de la província de Barcelonade cara a facilitar la gestió logística de dife-rents materials com ara: esporga, cartró, plàs-tics, etc.

L’horari d’atenció al públic de l’OSDE és:matins dels dilluns,dimecres i divendres,de 10a 14 hores,i tardes dels dimarts i dijous,de 16a 20 hores. ■

>50.000

25.000-50.000

20.000-25.000

10.000-20.000

5.000-10.000

2.000-5.000

1.000-2.000

<1.000

0 5 10 15 20 25

MUNICIPIS PMUNICIPIS PARARTICIPTICIPANTS SEGONSANTS SEGONSEL NOMBRE D’HABITEL NOMBRE D’HABITANTSANTS

Residusd’en vasos

63

RE

CU

LLN

OR

MAT

IU

Recull normatiu

EUROPA

Dir ectiva 94/62/CE delParlament Europeu i delConsell,de 20 de desembrede 1994,relativa als envasosi residus d’envasos.

Decisió de la Comissió,de 3de febrer de 1997,per laqual s’estableixen els modelsrelatius al sistema de basesde dades d’acord amb laDirectiva 94/62/CE delParlament Europeu i delConsell,relativa als envasos iresidus d’envasos.

ESPANYA

Llei 11/1997,de 24 d’abril,d’envasos i residus d’enva-sos.

Llei 10/1998,de 21 d’abril,de residus.

Reial decret 782/1998,de30 d’abril, pel qual s’aprovael Reglament per al desenvo-lupament i l’execució de laLlei 11/1997,de 24 d’abril,d’envasos i residus d’envasos.

Resolució de 17 de novem-bre de 1998,de la DireccióGeneral de Qualitat iAvaluació Ambiental,per laqual es disposa la publicaciódel catàleg europeu de resi-dus (CER),aprovat mit-jançant la Decisió 94/3/CE,de la Comissió,de 20 dedesembre de 1993.

Ordre de 21 d’octubre de1999,per la qual s’establei-xen les condicions per a lano-aplicació dels nivells deconcentració de metallspesants establerts a l’article13 de la Llei 11/1997,de 24d’abril, d’envasos i residusd’envasos,a les caixes i pale-tes de plàstic reutilitzablesque s’utilitzin en una cadenatancada i controlada.

Resolució de 13 de gener de2000,de la SecretariaGeneral de Medi Ambient,per la qual es disposa lapublicació de l’Acord delConsell de Ministres,de 7 degener de 2000,pel qual s’a-prova el Pla nacional de resi-dus urbans.

CATALUNYA

Llei 6/1993,de 15 de juliol,reguladora dels residus.

Decret 34/1996,de 9 degener, pel qual s’aprova elCatàleg de residus deCatalunya.

Decret 92/1999,de 6 d’abril,de modificació del Decret34/1996,de 9 de gener, pelqual s’aprova el Catàleg deresidus de Catalunya.

Decret 93/1999,de 6 d’abril,sobre procediments de gestióde residus.

Sumari

PA P E RE C O L Ò G I C

Diputació de Barcelona

1 Editorial

2 Marc jurídicLa gestió dels envasos i el servei local de gestió dels residusJoan Perdigó

19 Món municipalEls envasos: un repte ambiental per als agents econòmicsJoan Gaya

24 Aplicació de la Llei d’envasos i residus d’envasosJoaquim Ochoa

29 Els residus i la seva gestióSalvador Serrat

34 L’experiènciaObjectius i responsabilitats de la Llei d’envasos i residus d’envasosXavier Bosch i Alfred Cohí

40 La Llei d’envasos i embalatges, a debatLaura Silvani

43 La Llei d’envasos: aplicació i comunicacióJordi Codina i Carme Comaposada

47 Canvis en els costos de la gestió dels RSU als municipisCarlos González

52 Món empresarialEl punt verd. Estat de la situació d’EcoembesEnric Ibáñez

55 Els veïnsEl valor cívic de la recuperació de deixalles: el cas de Torrelles de LlobregatJesús A. Vila

61 El SAM informaCampanya «Cada cosa al seu lloc»Oficina de Suport a les Deixalleries (OSDE)

63 Recull normatiu