la vall de vidre - núm. 214
DESCRIPTION
Juliol 2013TRANSCRIPT
collserolaclub
Militars a Collserola pàg. 3
agendaPrevisió de programa Festa major Mas Sauró i Vallvidrera 2013pàg. 14
personespersonatges
Ole Thorson Analitza el tancament del carrer Vidal i Quadraspàg.8-9
INFORMATIU MENSUAL VallVidrera | Collserola
Núm.214__juliol2013
La font de l’Espinagosa, una excursió per a l’estiu, abans de les obres...
Hi faran obres, començaran a mitjan juliol (més informació pàg.7)
gentd’aquíSi voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.
informaciódebarri
recordsAquestes darreres setmanes ens han deixat tres veïns, Pere Senserrich Junyent i els ger-mans Antonio i Maria Dolors Faura i Argenté.
El Pere ens va dir adéu al fil dels 101 anys, un llarg camí quasi tot per Vallvidrera. El Pere va néixer a Sant Just, a la masia de Can Fatjó, però de ben petit la seva família es va traslladar a Vallvidrera. El Pere era una persona molt coneguda, home de feina llarga i ben feta. Un bon paleta durant 53 anys i 41 anys de bomber de Barcelona. En complir els 100 anys l’Ajuntament de Barcelona i el Cos de Bombers li van retre un homenatge al Saló de Cent.
L’Antonio se n’ha anat a l’edat de 85 anys; resident tota la vida al Peu del Funicular de Vallvi-drera, membre d’una família molt coneguda a tot el barri. De professió paleta, algunes cases del barri recorden la seva professionalitat. A nivell personal recordo quan l’Antonio i el que escriu aquestes breus notes, anàvem a peu des de Vallvidrera al camp de l’Espanyol, que ales-hores es deia Can Ràbia, a la dècada dels 40.
Pocs dies després també ens va deixar la germana de l’Antonio, Maria Dolors, de 89 anys, que va viure tota la vida al Peu del Funicular i feia poc temps que s’havia traslladat a la Residència Betània.
Des d’aquestes senzilles però sentides línies expressem el més sentit condol a les dues famílies.
collserolaclub
naixementLes dues àvies, la Carmen i la Maria Elena, ens presenten el seu nét, Marc Campos Cuesta, fill de la Marina i el Juanan nascut el passat mes de maig. Benvingut a Vallvidrera.
Fora militars de Collserola Manifest
El següent text és el manifest que vam llegir el grup de Joves Vallvidrera el passat 31 de Maig. Aquell dia , una cinquantena de veïns i veïnes de tot el parc de Collserola, vàrem fer una cassolada organitzada pel mateix grup de joves, per demanar que acabin les maniobres militars que es fan a dins del Parc Natural:
Si l’altre dia ens vam trobar tots en una diada jove per dinamit·zar la vida festiva del poble, avui, el grup de Joves Vallvidrera hem organitzat aquesta concentració per tal de manifestar el nos·tre rebuig a les maniobres militars que se succeeixen setmana rere setmana a dins del parc natural de Collserola
Si bé les imatges difoses aquesta setmana, on hi surten militars de l’exèrcit espanyol utilitzant armament real a prop de zones escolars, són noves, aquestes pràctiques fa molt temps que duren.Després de molts intents fets per diferents organitzacions, col·lectius, veïns i veïnes per tal d’acabar amb les maniobres, sense una resposta clara de les autoritats, el grup de joves Vallvidrera hem volgut que ens trobem tots aquí perquè es vegi que aquesta feina té un suport popular al darrera, que són molts els veïns i les veïnes que rebutgem aquest fet i que n’estem farts que no se’ns escolti.
Volem que l’exèrcit espanyol no faci cap mena de pràctica mili·tar a dins del parc natural de Collserola, així com la seva pròpia dissolució, ja que no creiem que els exèrcits puguin conviure en la societat que volem construir.
Per això animem a tots aquells que han treballat per aconseguir que Collserola sigui un parc natural respectat i sense pràctiques militars que segueixin lluitant. Nosaltres serem al seu costat!Militars, ni a Collserola ni enlloc
Visca Vallvidrera sense militars, Visca Collserola sense militars!
JOVES VALLVIDRERAJOVES VALLVIDRERA
Collserola
zona desmilitaritzadaComunicat de les famílies d’alumnes de l’Escola Pública Els Xiprers davant la pre-sència de tropes militars als voltants de l’es-cola i Parc de Collserola
L’Escola pública Els Xiprers és un centre ubicat al bell mig dels boscos de l’obaga de Collserola. Els alumnes, pares i mares i professorat valorem aquesta especial situació geogràfica portant a terme activitats de coneixença de l’entorn i fomentant el respecte del bosc i d’uns valors de convivència i humanitat. Entre altres iniciatives, des de fa anys, som una escola verda i inclusiva.
Des de fa un temps, veïnat i organitzacions socials de la Serra, vénen denunciant la realització de maniobres mi-litars a Collserola. Però aquestes activitats continuen, i no només això: ara hem presenciat exercicis militars de grups fortament armats, fins i tot, als voltants de l’ escola en horari escolar.
El passat 27 de maig, alguns veïns de Vallvidrera van pre-senciar una intensa activitat de nombroses patrulles que realitzaven exercicis simulant la persecució “d’enemics” al mig del bosc apuntant amb metralletes a carrers i camins de pas. Aquesta situació és molt alarmant i genera una gran preocupació entre les famílies de l’escola, donat que el pati està separat de l’exterior per una senzilla malla de filferro. En cas d’un accident fortuït, els infants estan en perill.
No cal dir que els valors de convivència i respecte mutu que es treballen a l’escola es veuen deteriorats per l’exem-ple in situ de grups fortament armats promovent l’ús de la violència.
Des de l’ AMPA del CEIP Els Xiprers demanem a les au-toritats i administracions públiques (Patronat del Parc de Collserola, Districte de Sarrià, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya):
•un posicionament públic sobre si aquestes maniobres militars de l’Ejército Terrestre a Collserola són d’inte-rès públic, estan autoritzades, gaudeixen d’un nivell acceptable de seguretat per a la ciutadania i són com-patibles amb els objectius de conservació del Parc de Collserola.
•En cas que aquestes maniobres gaudeixin del recol-zament de les administracions citades, engegar me-canismes d’avís a la població perquè el ciutadà actuï en conseqüència per garantir la seva pròpia seguretat. Des de l’escola, algunes famílies preferirem no portar els infants a classe durant els dies de maniobra.
Esperem doncs, una resposta urgent i del nivell que el ciu-tadà espera dels organismes públics en un moment en què ha vist la seguretat ciutadana en perill.
AMPA EScOLA PúbLIcA ELS XIPRERSAMPA EScOLA PúbLIcA ELS XIPRERS
La cassolada a la plaça Vallvidrera
Una centenàriaEl passat mes de juny la Teresa Nadal, resident a la Llar Betània, va complir cent anys acompanyada d’amics, amigues i cuidadores. Felicitats.
Teresa Nadal fa cent anys
3
consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia
Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs
col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,
Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara Romaní
Disseny i maquetació: Natàlia Arranz
Tancament de l’edició: 25 de juny de 2013
Tirada: 500 exemplars
Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments
del barri
Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
Edició
D.L. B-8389-2007
Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán
C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com
Amb el suport de:
214JULIOL 2013
Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog
de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.
blogspot.com
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h
T. 93 406 9160
Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions
EMERGÈNCIES: 112
BoMBERS: 080
PoLICIA NACIoNAL: 091
MoSSoS I GUÀRDIA URBANA: 088
GUÀRDIA URBANA SARRIÀ: 93 291 43 53
CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53
CAP LES PLANES: 93 280 56 32
oFICINA DE CoLLSERoLA: 93 280 21 07 93 280 65 83
BIBLIoTECA CoLLSERoLA- JoSEP MIRACLE: 93 406 91 11
CENTRE CíVIC VALLVIDRERA- VázqUEz MoNTALBáN: 93 406 90 53
_telèfonsque calrecordar
collserolaclub
Haikus i naturaEl passat 9 de juny es va celebrar al Centre d’informació del Parc de Collserola un taller de haikus a càrrec de l’artista i educador am-biental de Can Coll, Miquel Palau.
Els haikus són poesies fetes se-guint estructures tradicionals ja-poneses. Són poemes molt curts que volen expressar el màxim en el mínim espai. Busquen descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions o la vida quotidiana.
La primera part del taller va consistir en un petit tomb pels vol-tants fent alguna foto considerada “especial” i captivadora per inter-pretar posteriorment amb les mi-llors paraules allò que ens propo-sava. El curs va tenir un gran èxit de públic.
Si voleu saber més sobre aques-ta forma de poesia tradicional ja-ponesa, fins setembre podeu visi-tar l’exposició de haikus i tanques d›en Miquel Palau en el Centre d›informació del Parc de Collsero-la. Entrada lliure.
9 de juny, la primera excursió
El Grup Muntanyenc de Collserola comença a caminarEra un matí primaveral de diumenge i la incògnita sobre la resposta a la pri-mera convocatòria del recent format Grup Muntanyenc de Collserola planava sobre els boscos de Vallvidrera. Aviat vam veure que érem una colla!Més de mig centenar de vianants, de totes les edats (d’1 a 70!) enfilàrem la ruta de les cinc fonts, xino-xano. En realitat, només vam beure l’aigua de l’Espinagosa i Can Llevallol, però l’ èxit de participació ens esperona a orga-nitzar-ne segurament mensualment. Ho parlem a la pròxima reunió i anirem també vertebrant les seccions d’escalada i alpinisme. Si vols unir-te al club o rebre properes convocatòries, escriu-nos a: [email protected]
El grup de la primera excursió del Grup Muntanyenc de Collserola
Final de curs de les corals de Vallvidrera
El diumenge 16 de juny a la tarda a l’Església de Vallvidrera tingué lloc una trobada de corals: la Coral infantil de Vallvidrera, la Coral Collserola i l’Orfeó Vilanoví. Després d’un seguit de cançons cantades per cada grup per separat i d’altres tots junts, amb diversitat de ritmes i estils, cantaires i familiars van acabar la festa també cantant al Centre Cívic. Un bon final de curs acompa-nyat d’un esplèndid piscolabis fet pels cantaires de Vallvidrera.
Els assistents al piscolabis
Haiku exposat al Centre d’informació
5lesnostrespàginesgrogues
collserolaclub collserolaclub
FGC presenta a Vallvidrera les novetats per a la temporada d’estiu 2013
El passat dia 20 de juny FGC va presentar en el marc de les terrasses de l’estació del Funicular de Vallvidrera (Superior), les noves activi-tats previstes per a aquest estiu a les seves estacions hivernals.
Un nou carnet gratuït de temporada ATOTESTIU2013 aglutina totes les possibilitats de diversió, i permet a totes aquelles persones que facin 4 activitats a les destinacions obtenir una activitat de regal. Una de les novetats més importants d’aquest estiu són els Tracks Estiu 2013: 20 rutes amb diferents nivells de dificultat, per tal que tothom pugui gaudir de l’espai natural de les estacions, tant els experts com els que s’estan iniciant en aquest tipus d’esport. Aquestes rutes es poden fer a peu o en bicicleta i recorren els indrets més interessants de la Molina, Vall de Núria, Espot i Port Ainé, Vallter i Montserrat.
Ferrocarrils també ofereix altres activitats per gaudir de llocs i pa-ratges naturals emblemàtics del territori català, a través del Cremalle-ra de Montserrat, el Tren dels Llacs entre Lleida i la Pobla de Segur, i el Tren del Ciment que uneix La Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment a Castellar de n’Hug.
Les terrasses de l’estació, un marc incomparable
L’esbart de Folgueroles ballant a l’era de la Vil·la Joana
Però, i per a què serveix l’antropologia?
En l’article del mes de març comentàvem que l’Antropologia Social i Cultural estu-dia la variabilitat sòcio-cultural humana. Les tècniques més utilitzades per l’antro-pòleg són l’observació i l’entrevista. Però, on s’apliquen? La relativa recent implan-tació dels estudis d’antropologia a casa nostra fan que sigui una disciplina poc coneguda. Tot i que l’Antropologia com a disciplina s’inicia a finals del segle XIX, no s’incorporà a l’àmbit universitari espanyol fins a començaments dels 70 del segle XX, amb la introducció d’algunes assignatures d’Antropologia en altres estudis. A partir dels 80s es començà a consolidar l’especi-alitat d’Antropologia en algunes universi-tats, i als 90 es creà el títol de llicencia-tura de Segon Cicle (només dos anys de formació). Actualment ha passat a ser un Grau (duració de tres anys). Els àmbits de treball de l’antropòleg al nostre país són diversos, si bé els podem classificar de més a menys coneguts1: en primer lloc, la va-lorització i gestió del patrimoni etnològic i cultural, la investigació o intervenció en l’àmbit intercultural, la mediació cultural i desenvolupament local, la cooperació internacional; en segon lloc ocupacions emergents com: consultories de recursos humans o organitzatives, estudis de mer-cat i consum, comunicació-documentació; i en tercer lloc ocupacions potencials: es-tudis ambientals, peritatges judicials i tèc-nics en igualtat. La necessitat d’una major professionalització de l’Antropologia féu que el juliol de 2010 es constituís l’Associ-ació Catalana de Professionals de l’Antro-pologia (ACPA), gràcies al treball des de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).
Pàgines web d’interès: ACPA: http://acpantropologia.blogspot.com.es/
ICA: http://www.antropologia.cat/
cLARA ROMAní, cLARA ROMAní, Antropòloga Social i culturalAntropòloga Social i cultural
1 Segons Valdés, María (2012) “Antropología e “interés público”. El desafío profesional de la antropología en España”. En Revista de Antropología Experimental nº 12. Texto 1: 7-21. Universidad de Jaén (España)
Recordant Mossèn CintoCom cada any pels volts del 10 de juny, la Vil·la Joana recorda el poeta mossèn Cinto Verdaguer, mort en aquest indret l’any 1902. En-guany el diumenge dia 9 el grup de dansa de Folgueroles, la seva vila nadiua, acompanyat dels flabiolaires van ballar a l’era de la casa, i un rapsoda i quatre cantants van interpretar diversos poemes del poeta català, musicats per artistes diversos, acompanyats del piano. Un matí entranyable en un bell entorn de Collserola.
Concert de la
Coral Collserola Vallvidrera al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta
Amb motiu de l’acte de reconeixement al director, senyor Sebastià Alvarez, del col·legi que fou d’orfes i, actualment, del Roser de Sant Julià de Vilatorta, proper de Vic, la Coral Collserola Vallvidrera hi va oferir el passat 2 de juny un recital de cançons.
El col·legi d’orfes destinat als infants de les classes més ne-cessitades, fundat el 1894 per Josep Mª Puig i Cuñer, baró de Sant Julià, fou un fet excepcional, únic a la Catalunya i a l’Espanya de finals del segle XIX. En un entorn rural es va construir un gran edifici per proporcionar als infants una sòlida instrucció bàsica i una preparació específicament agrícola, i per a això el senyor Puig i Cuñer deixà finques i edificis per a la manutenció dels alumnes residents i per proporcionar-los un bagatge cultural i professional que re-sultà molt superior a la mitjana de l’època; el centre obrí les portes del comerç i la indústria als nens que durant un segle han passat per la institució. L’edifici, projectat per l’ar-quitecte Manel Vega i March en un sòlid estil neogòtic de transició al modernisme, s’inaugurà el 1897 amb assistèn-cia dels poetes Francesc Matheu i Joan Maragall i el bisbe Dr. Morgades.
La guerra civil espanyola i la primera època del franquisme alteraren dramàticament el rumb de la institució que, en-cara que més tard ressorgí, va estar a punt de desaparèixer malgrat haver estat el primer observatori meteorològic de la comarca, una impremta, un museu de zoologia i la seu d’una escolania. Un reportatge sobre el col·legi queda plas-mat al documental “La doble vida del faquir” dirigit per Esteve Riembau i Elisabet Cabeza, filla d’un dels orfes exa-lumne del col·legi. Els continuadors en el patronatge, Josep Mª Bofill Pitchot i Concepció Benessat i Puig Cuñer, i els
La Coral Collserola de Vallvidrera
seus successors varen restar fidels a la vocació fundacional fins als nostres dies en què el col·legi d’orfes s’ha constituït en un centre comarcal obert i mixt, d’ensenyament, el Col-legi del Roser.
116 anys després de la fundació, un del successors dels pa-trons, membre de la Coral Collserola Vallvidrera, ha volgut sumar-se a l’homenatge, amb les cançons de la Coral Collse-rola.
XAVIER bAgué I bOfILLXAVIER bAgué I bOfILL
Un dipòsit de retenció al Torrent de l’Espinagosa.
Molts de vosaltres sabeu que aquest torrent o riera està situat entre la cua del Pantà i la plaça de les Basses d’en Barral. A mig camí es troba la font de l’Espinagosa, restaurada fa dos anys.
Els dimarts 25 de juny, a l’Ajuntament del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, va tenir lloc una reunió per informar les associacions de veïns del projecte següent:
• La construcció d’un dipòsit de 650m3 d’emmagatzematge que ocuparà una superfície de 256m² a la cua del pantà.
• La construcció d’un col·lector de 90 m de llarg i de 800mm de diàmetre que anirà al llarg de la riera i recollirà les aigües residuals dels col·lectors dels carrers Pelfort i Molí de Vallvidrera per portar-les al dipòsit.
• Un total de 2.700m3 de terres remogudes.
Està previst que aquestes obres tan necessàries comencin a mitjan juliol i que durin un mes i mig.
Els representants de l’Ajuntament i del Consorci del Parc Natural de Collserola van assegurar que es respectaria l’entorn, ja que la zona de les obres està situada dins del Parc Natural.
I una bona notícia! S’aprofitaran les obres per desbloquejar el pas públic que anava a la font des de la plaça de les Basses d’en Barral, i es recuperarà el camí públic, d’uns 3 metres d’amplada, que respectarà una fila de pollancres magnífics.
R. ARgEMí R. ARgEMí ii J. JAcquET J. JAcquET
6 7
Ole Thorson, enginyer de Camins, especialitzat en mobilitat i en seguretat viària i promotor de Barcelona Camina, entre moltes altres entitats a favor de la mobilitat i de respecte dels drets dels vianants, ens va acompanyar a fer un tomb per donar·nos la seva visió sobre els problemes generats pel tancament del carrer Vidal i Quadras.
personespersonatges
l’Ole ens va assenyalar les moltes mancances en seguretat vial per a les persones en aquest suposat camí escolar i en els accessos a les set escoles que hi ha en aquest tram entre la plaça Borràs i el Peu del Funicular. El disseny de qualsevol carrer comença per la façana, també quan es vol revisar l’ús dels carrils de circulació. En un camí escolar cal detallar des del tren, el bus, els semàfors, les indicacions per als vianants, la vigilància, l’aparcament de vehicles i motocicletes a les voreres, les voreres amb contenidors, els pals elèctrics i enllumenat... Ens vàrem adonar que no s’ha pres cap d’aquestes mesures en aquest suposat camí escolar. La conclusió és que van tancar un carrer i prou. Per tot això tornem a dema-nar un estudi de mobilitat global del barri, amb uns camins escolars de veritat.
La plaça borràs, va canviar el barri?Les Rondes i l’expansió de la Barcelona compacta per les pendents del Tibidabo, en un moment de gran creixement del vehicle privat, han fet aconsellable un nou ús de part dels carrers i places de la zona alta de la ciutat. Els carrers de servei de la Ronda porten més trànsit a zones que, abans, eren molt tranquil·les. Probablement l’esforç de transfor-mació s’ha aturat i la idea d’una mobilitat sostenible i segu-ra no ha evolucionat amb plans i obres per curar les ferides que moltes vegades acompanyen una operació quirúrgica del viari bàsic. L’avinguda de Vallvidrera i diversos carrers dels barris connectats, no han rebut una reestructuració de final del segle XX o inici del XXI.
quin paper té el vianant a barcelona?La mobilitat està seguint un procés d’adaptació a un con-cepte de mobilitat més humana. El vianant és considerat oficialment com l’element més important en la mobilitat: més del 50% dels viatges interns a Barcelona es fan a peu.
A la realitat, costa més. Molta gent segueix pensant primer en el conductor. L’acceptació del vianant com a protago-nista principal a Barcelona demana accions com les vos-tres en l’àrea de l’Avinguda de Vallvidrera. Penseu que el nombre de víctimes de la mobilitat és prop de 10.000 l’any. D’aquestes, prop d’un 16 % són vianants. Es parla poc de les víctimes i una mica més dels vianants, i dels escolars ferits anant i tornant de l’escola. Falta un pla de la marxa a peu per la ciutat, amb canvis de disseny dels carrers neces-saris i pensats des de les façanes. Les voreres han d’oferir espai suficient no ocupat per caminar –de 2 a 2.50 metres lliures– sense terrasses, ciclistes, anuncis, pals, arbres etc.
quins temes relacionats amb la mobilitat acostumem a oblidar?La seguretat viària i les emissions. Tenim una obligació molt especial –al meu entendre més important que activar la indústria de l’automòbil– que és preservar la vida i la salut dels ciutadans. Això vol dir estimular un comporta-
ment sà i poc sedentari, una vida activa. També significa implantar la visió zero sobre l’accidentalitat, és a dir, prou de morts i ferits amb seqüeles permanents. Seguretat per a vianants, ciclistes i passatgers del transport públic amb un control de les velocitats i amb garantia de les línies de visió entre conductors, usuaris de dues rodes i vianants. El con-trol de velocitat també té efectes positius en les emissions, amb un resultat important en la qualitat de l’aire i alhora en la salut dels residents i les persones que es mouen en la via pública.
com veus la mobilitat a l’inici de l’Avinguda de Vallvi-drera?El volum i moviment de persones i trànsit en aquest espai a unes hores molt concretes és digne d’un estudi específic per la seva complexitat i densitat. Tenim set escoles i una estació de tren, tot en un espai molt petit. En la cruïlla amb General Vives potser convindria un replantejament de la mobilitat amb canvis de prioritats. Donar més facilitats als vianants, que pot incloure obertura de camins alterna-tius a la Plaça Borràs i Santa Eulàlia. Un estudi detallat dels semàfors de l’Av. Vallvidrera – Ronda de Dalt podria mini-mitzar les cues en l’avinguda i facilitar l’accés dels vianants a les parades de bus a la Plaça Borràs.
com afecta la densitat d’escoles al barri?L’economia va ajudar a posar centres d’atracció (equipa-ments i centres de treball) en llocs on s’arriba amb més facilitat en transport privat que públic. La majoria dels alumnes no arriben a les escoles en vehicle privat, però hi ha cotxes suficients com per saturar l’oferta viària en combinació amb una certa indisciplina d’aparcament per part dels pares. Els diferents agents del món escolar estan d’acord que cal reforçar una mobilitat més sostenible. Per tant, és aconsellable treballar perquè la parada del trans-port públic s’ubiqui més a prop de la destinació del viatge, que la plaça d’estacionar i descarregar. Això implica més atenció als camins escolars, voreres i carrers de convivèn-cia, més parades bus, i àrees de descàrrega de passatgers de cotxe ubicats a certa distància dels accessos d’escoles.
és suficient el transport col·lectiu?És veritat que gairebé tot el problema es concentra en poc més de dues hores al matí i una a la tarda, més algun diu-menge a la tarda de tornada a la ciutat. Però crec que l’Ajun-tament, les entitats de transport i altres grups de la família escolar, haurien de posar en marxa solucions imaginatives en aquest temps de pocs recursos: Combinacions de busos escolars de diferents escoles, bus llançadora per intentar comunicar tren, bus i bus escolar amb els centres, prioritat del bus prop de l’entrada de l’escola respecte al cotxe pri-vat. Espais suficients per estar i esperar els alumnes i pares en voreres. Habilitar millor les voreres per als vianants i millorar les condicions dels carrers de convivència. L’acces-sibilitat per a vianants i passatgers del transport públic, de totes maneres, ha de funcionar més enllà de l’horari lectiu.
què proposes?Conscients dels pocs recursos que tenen ara les adminis-tracions, podem fer moltes coses. L’Ajuntament ha estat treballant aquests últims anys amb projectes d’idees amb equips multidisciplinars, les portes de Collserola, on també he col·laborat. Els equips han recollit les idees exposades per entitats, veïns i tota la ciutadania que ha volgut par-
ticipar-hi, i després han fet propostes. Amb les propostes i idees recollides sobre la mobilitat de la ciutat vers Collsero-la i viceversa, caldria fer-ne l’estudi i valoració amb l’admi-nistració. Seria una llàstima no tenir en compte tot aquest treball fet per molts professionals. A més l’Ajuntament té clar que el nombre de carrers locals (a 30 km/h i 20 km/h) seran una gran majoria dels vials de la ciutat, també a Vall-vidrera. Això implica canviar les voreres i els paviments, com per exemple s’ha fet durant anys a Ciutat Vella, Sarrià i altres barris. És important que la ciutadania vegi i senti que es planifiquen i executen obres per a tots els mitjans de transport i per a tots els residents.
I per a la mobilitat dels vianants?Si agafem un dels objectius del Pacte per la Mobilitat, que diu “Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usu-aris i usuàries dels diferents modes de transport”, una de les maneres d’aconseguir-lo és el camí escolar. És per això que tancar el pas als vehicles és només el primer pas, o un pas intermedi. El vianant té dret a sentir que el camí s’ha planificat per a ell i que no està obligat a baixar a la calça-da, on els conductors tenen prioritat.
quins passos cal fer, doncs?Per exemple, l’entrada mateix del carrer que va cap a Vidal i Quadras està plena d’entrebancs, no hi ha cap indicació de “camí escolar” enlloc, continuen passant-hi les motos. Falten senyals de limitació de velocitat a l’inici del carrer. Hi ha un senyal de 30 a l’Av. Vallvidrera, però no a Vidal i Quadras. Els conductors necessiten recordatoris que les zo-nes veïnals són locals i que és important respectar aquesta condició. És aconsellable disposar d’un pla d’obres (voreres amples o paviment únic) amb la senyalització adequada al-hora que es defineix el camí on els joves poden veure que s’ha pensat en ells.
I les voreres?Tot i que la vorera a l’Avinguda Vallvidrera –que es va fer nova fa uns anys– és ampla per trams, té obstacles justa-ment en els punts més estrets. Es veuen motos aparcades permanentment en punts de la vorera, i cotxes a l’hora d’entrada escolar, que impedeixen o dificulten el pas dels vianants...
Solució per tornar cap a la ciutat
Va ser un passeig caminant per l’Avinguda de Vall vidrera entre la plaça Borràs i el Peu del Fu-nicular, un matí feiner qualsevol entre les vuit i quarts de deu del mes de maig. Vàrem fer un repàs a les mesures preses pel districte per mi-llorar la mobilitat després del tancament del carrer Vidal i Quadras. Nosaltres parlàvem bà-sicament dels vehicles, de com millorar la fluïde-sa de l’Avinguda de Vallvidrera, de la cadència dels diversos semàfors de l’avinguda, les rondes i la plaça Borràs ...Vàrem explicar-li que l’Ajunta-ment havia tancat el carrer Vidal i Quadras sen-se prendre cap mesura de mobilitat vehicular. Ha actuat per fets consumats, i tot i que associaci-ons, veïns i ciutadans han volgut fer-li veure que les decisions no es prenen d’aquesta manera, no-més hi està posant pedaços.
Però l’Ole del que va voler parlar sobretot era dels vianants i de l’inexistent camí escolar. Per-què tots estem d’acord en què aquest carrer i la vorera de l’Avinguda de Vallvidrera han de ser un camí escolar i un carrer de vianants, no? Doncs
(Continua a la pàgina 11 >)
8 9
Mancances en un camí escolar
Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes
Servei ràpid a domiciliCtra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona
T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991
Venda de biCiCletes, taller i parking
Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49
DTE. 10%
lectors de la revistaSi us voleu anunciar a lavalldevidre,
connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Daniel Mil699 848 123
(Trabajador autónomo)
Això és una entrada del camí escolar?
Les motos continuen passant
Entrebancs en els trams més estrets de la vorera
Cotxes a la vorera
Cotxes davant mateix de l’escola
Unes voreres petites obstaculitzades per les motos
Perill de desencotxar
Cotxe fins a la porta
(< ve de la pàgina 9)
I així ens va anar ensenyant els petits, o grans, detalls que caldria haver endreçat abans de tancar el carrer. Detalls en què ell posa més èmfasi per a la seguretat de tots, vianants, conductors i ciutadans. Aquest és el tema més important.
Gràcies Ole.
SALVA fERRAn I ROSER ARgEMíSALVA fERRAn I ROSER ARgEMí
Unes voreres amples reduïdes pels obstacles
11lesnostrespàginesgrogueslesnostrespàginesgrogues
Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,
pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
agendajuliol
Thaïs de las Heras i Adrià MejiasPl. Vallvidrera, [email protected]. 676 50 88 92 - 680 83 31 54
Educagos CollserolaEducació Canina de Base i Modificació de ConductaTreballant sempre en positiu
Visites a domiciliPassejades Educatives
619 76 36 26
Margarita torraPsicòloga Clínica. Col. nº 217
PSIcOTERAPEuTA
… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…
T. 933 021 428
De l’1 al 30 exposició: VallVidrera insòlita Instantànies provinents majoritàriament de l’arxiu fotogràfic d’en Vicenç Fonolleda. Hi col·laboren l’Associació de Veïns del Mont d’Orsà i La Vall de Vidre (1)
Dimarts 2, de 18 a 20h itineraris: les plantes MediCinals i CoMestibles a Collserola Ruta guiada, a càrrec de Joan Solé de Roada. Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia (1)
Dimecres 3, 19h espai Multimèdia: Coneix instagraM Cal inscripció prèvia, activitat gratuïta (1)
Dimecres 3, 20h “MúsiCa als parCs” a la Casa del guarda del pantà de Vallvidrera. Orquestra de Cambra del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, dirigida per Xavier Jofre (J.S. Bach i temes de pel·lícules)
Dijous 4, 20:30h teatre: otel·lo i Molt soroll... (Cia. Q-arts teatre) Amb Anna Güell i Mercè Anglès. Direcció Ferran Madico i Anna Lizarán. (1)
FESTA MAJOR DE MAS SAURÓ i VALLVIDRERA 2013Del 6 al 15 de setembre(Previsió de programa)
CaMpus oliMpia natura VallVidreraCasal d’estiu per a nens i nenes de 4 a 13 anys amb activitats esportives, lúdiques, amb tallers i sortides, tot realitzat a l’entorn d’un centre d’interès: UN VIATGE PEL MÓN. Vine i passa-t’ho d’allò més bé en plena natura!
El casal es distribuirà en torns setmanals i es durà a terme entre el Centre Cívic Vázquez Montalbán i el camp de futbol de Vallvidrera.
DATES DEL CASAL: Cinc setmanes entre juny i juliol 2013: Del 25 al 28 de juny, de l’1 al 5 de juliol, del 8 al 12 de juliol, del 15 al 19 de juliol i del 22 al 26 de juliol
Dijous 4, de 19 a 20:30h tasts al Cívic: Vins negres A càrrec de Vinos Dulces.com Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia. A partir de 18 anys. El material anirà a càrrec del participant. (1)
Dissabte 6, de 10 a 14h diada esportiVa joVe. 1er Raid de collserola: cursa, inflable, rocòdrom, slackline. Al Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera amb els centres cívics l’Elèctric i Vallvidrera Vázquez Montalbán i el casal de barri Can Rectoret. Cal inscripció prèvia.
Dissabte 6, 10h bCn dibuixa: praCtiCa l’sketChing i surt al Carrer a dibuixar! Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia: trucar al telèfon: 608 102 065, correu a [email protected], o bé al Centre Cívic (1)
Dissabte 6, i diumenge 7pujada a la piCa d’estats Organitzada conjuntament amb el Centre Excursionista els Blaus (3)
Diumenge 7 pujada al Matagalls Grup Muntanyenc Collserola
Dimecres 10, 19h espai Multimèdia: Coneix twitterCal inscripció prèvia, activitat gratuïta (1)
Dimecres 10, 20h “MúsiCa als parCs” a la Casa del guarda del pantà de Vallvidrera. Concert de jazz a càrrec del grup DUET
Dijous 11, 20:30h teatre: sing song swing Cia. Els Pirates Teatre (1)
Dijous 11, de 19 a 20:30h tasts al cívic: CerVeses artesanes A càrrec d’Homo sibarisActivitat gratuïta, cal inscripció prèvia. A partir de 18 anys. El material anirà a càrrec del participant. (1)
Dilluns 15, 19h reunió oberta de la Vall de Vidre Tancament núm. de setembre (1)
Dissabte 20, 21:30h CaMinada a la lluM de la lluna. A càrrec de Clàudia Yagüe, educadora mediambiental. (Cal portar llanterna) Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia (1)
(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán Tel.93 406 90 53
DEL DIVENDRES 6 AL DIUMENGE 15
VALLVIDRERA SOLIDÀRIA: Recollida d’aliments: llet, oli, sucre, arròs i llegums al Centre Cívic Vallvidrera
DIVENDRES 6
CINEMA A LA FRESCA a la casa del guarda del Pantà
DISSABTE 7
IV CURSA D’ORIENTACIÓ PER COLLSEROLA
MATINAL INFANTIL amb inflables, acuàtics, xocolatada i festa de l’espuma
CAMPIONAT DE PETANCA
SOPAR DE FESTA MAJOR I DISCOMOBIL FESTA JOVE amb ‘RANDOM’ i ‘MAD SKAUTS’
DIUMENGE 8
TARDA D’SLOT I WII
TEATRE amb l’obra ‘PEL DAVANT I PEL DARRERA’
DIMARTS 10
BERENAR DE LA GENT GRAN AMB MÚSICA
DIJOUS 12
CONTES DE FESTA MAJOR I XOCOLATADA
DIVENDRES 13
TARDA DE BOMBOLLES
SOPAR BUTIFARRADA DE FESTA MAJOR + RIFA POPULAR
DISCOMOBIL
DISSABTE 14
VII FIRA AGRÍCOLA DE COLLSEROLA
MATINAL DE FUTBOL, amb Veterans del Vallvidrera, Juvenils de Vallvidrera, Pares i Mares del Nabí i Joves de Vallvidrera
MERCAT DE SEGONA MÀ I D’INTERCANVI
JOCS PER A NENS I NENES I XOCOLATADA PER A TOTHOM
ESPECTACLE ‘DIVINAS PIANO TOUR’ + MÚSICA I COPES
DIUMENGE 15
XX PUJADA A LA TORRE DE COLLSEROLA
CONCURS DE PAELLES
ACTUACIÓ MUSICAL DEL GRUP FOLKSEROLA
Dies 6 i 7: Plaça del Mina Grott; dies 8 a 15: Centre Cívic Vallvidrera (si no s’especifica un altre lloc)
13lesnostrespàginesgrogues
Permacultura
No som els protagonistesEl sistema de disseny conegut com Permacultura promou la importància de totes les espècies.
“La crisi és una bona oportunitat”. La frase anterior és difosa freqüentment per un dels creadors de la Permacul-tura, l’australià David Holmgren, que, juntament amb el seu professor de la universitat Bill Molison, a mitjan anys 70 van proposar un sistema de disseny holístic d’ambients humans on no hi ha protagonisme entre les espècies (plantes, insectes, animals i etc.).
El terme es refereix a allò que sug-gereix: una cultura permanent, que tracti de reduir l’impacte causat als ecosistemes amb els nostres residus, alhora que gestioni els recursos d’una manera que promogui la supervivèn-cia de l’espècie humana i estimuli la prosperitat del planeta.
Encara que soni moderna, la Per-macultura es basa en la combinació harmoniosa entre coneixements tra-
dicionals d’antics pobles del món amb ciències contemporànies com l’eco-logia, l’arquitectura sostenible (bio-arquitectura), l’agricultura orgànica, l’enginyeria ambiental, la fitoteràpia (farmàcia natural), l’antroposofia i les ciències socials.
Bàsicament, els principis es basen en l’observació de la natura, i així els dissenyadors de permacultura tracten d’imitar els patrons naturals en els seus dissenys. No hi ha tècniques es-tàndard per practicar-la, ni tampoc és exclusivitat de cap sector professional, però hi ha uns principis de disseny i una ètica senzilla que és la base sobre la qual tot s’assenta. Aquesta ètica és: cuidar la terra, tenir cura de la gent i compartir els recursos.
Actualment, aquesta tendència apa-reix en diversos punts del planeta com una eina creativa i econòmica davant el descens energètic mundial i la no disponibilitat de recursos. Com que la imaginació no té límits i els habitants de Collserola tenen un gran avantatge per gaudir d’aquest entorn abundant (encara que el disseny també es pot aplicar a la ciutat), hi ha moltes inicia-tives sostenibles entre el veïnat. Horts orgànics, compostadors i banys secs, són algunes de les iniciatives que hi ha ja al parc. La primera proposta pro-porciona la sobirania alimentària, la segona i tercera transformen els seus residus en adob per a la terra i es reu-tilitza tot.
Internet ens ofereix una àmplia gamma de tècniques i informacions. No obstant això, si algú té interès en aprofundir en el tema per aplicar-lo en la seva rutina, hi ha tres llocs a la muntanya on trobar informacions so-bre cursos i activitats relacionats a la Permacultura:
• la naranja orgánica (Vallvidrera). Cooperativa que es dedica a la difusió d’aquest sistema a través de cursos de formació, tallers, assessoria de disseny permacultural (muntatge d’horts, ambientació de finques, pisos o restaurants) i participació en fires locals. www.lanaranjaorganica.com / [email protected]
• Valldaura labs (cerdanyola). Centre d’investigacions promogut per IAAC (Institute for Advanced Architecture of Catalonia) per a la creació d’hàbitat autosuficients. www.valldaura.net / [email protected]
• Can Masdeu (canyelles). Centre social ocupat amb activitats relacionades amb ecologia, activisme i autogestió. www.canmasdeu.net / [email protected]
La solució que un troba per plantar cara a la crisi és irrellevant. El que és important és començar a prendre les nostres pròpies responsabilitats per trobar solucions i començar a enten-dre que aquesta recessió financera que afligeix el món pot ajudar, i molt.
bRunA AngRISAnIbRunA AngRISAnI viu a Vallvidrera, és periodista, permacultora i
membre fundadora de “La Naranja Orgánica”
collserolaclub bústiaobertaPodeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de la Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. la Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. la Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
Font RositaMuy bien!!! Poco a poco se van arreglando las cosas!!
Hace unos meses criticaba el lamentable estado de la font Rosita (La vall núm. 212, pàg. 13); aunque todavía sigue hundiéndose, al menos se ha arreglado el entorno, se ha arreglado el camino de acceso, se ha anivelado y señalizado la fuente y alguna persona ha colocado un cuadro.
JORgE OTAzOJORgE OTAzO
La Font Rosita arreglada
Cosines germanes?Per casualitat, d’això ja fa prou temps, vaig veure el programa SOM i SEREM a TV3; cada dia sortia un poble de Catalunya, aquell dia el poble era Gelida i en vaig treure una conclusió.
Vallvidrera i Gelida, cosines germanes. Les dues tenen funicular, in-augurant-se amb pocs anys de diferència un de l’altre: Vallvidrera, 1906, Gelida, 1924.
Les torres modernistes edificades per benestants per anar-hi a estiue-jar. En qüestió d’estiueig, actualment Gelida en té més que Vallvidrera. Aquí ens en queda un que altre, molts dels fills que abans els seus pares venien a estiuejar han optat per quedar-s’hi a viure tot l’any.
Treballant a plena ciutat, crec que els agrada sortir del seu brogit i gaudir de la tranquil·litat. Aquesta tranquil·litat no és igual com la d’anys enrere, però per sort encara ens en queda un xic, i també s’hi pot viure amb menys contaminació que a Barcelona ciutat.
Jo, com a filla de Vallvidrera, espero que hi visquin amb el màxim de pau, salut i tranquil·litat.
ROSA POnSàROSA POnSà
Resposta a la carta de Cisco Tomàs (núm. 213, pàg. 13)
Amb la frase (La Vall de Vidre 212) “De to-tes maneres sembla que tot el que tingui a veure amb el nostre país Espanya.....» es re-fereix a perquè no deixar el nom actual de carrer dels Reis Catòlics, és a dir, no hi ha cap conflicte amb aquest nom.
Tradueixo «entre línies» en l’últim escrit de juny 2013 que la plaça ha tingut diversos noms, però no crec que sigui una excusa per canviar-lo.
De totes maneres, gràcies per la informa-ció referent a Carlos de LLar.
un APASSIOnAT DE cOLLSEROLAun APASSIOnAT DE cOLLSEROLA
Fira solidària
Molts veïns van col·laborar en el primer mercat solidari organitzat per l’AVVallvidrera-Plaça del Pi a mitjan juny
Meandros
Cómo anduve en esta ciudad* que desconocía?El primer paso lo hice aún en el aire, se considera paso?Los siguientes ya, uno pisa tierrapero según con quién anda, vuela!taxi! me adentro en las afueras ... quizás es aquí dónde se aparentanlas grandes ciudades.Aparece el lago, su mar.A su lado, hay un tremendo barrio de rascas-cielos cuyos cristalesmultiplican su amplitud, paseando en medio, me sentí fortalecida,extraña sensación para un rasca-suelo como yo!Pensaba, quién puede vivir a esas alturas!A veces, unos monumentos, unas iglesias parecen brotarcomo vestigios de un pasado tan reciente ...Anduve como en un libro de Paul Auster smokandoen una ciudad que esconde sus estancos, dónde se cruzan las callescon el tiempo que desgrana a la vista los segundos ...Allá, es la ciudad que pide paso al bosque y a los ríos,es al salir del bosque que se encuentra la ciudad y no al revés.Amé esta realidad como amé andar en medio de ese cementerio
«placentero»**dónde la muerte es agradable a la vista ...
En fin, tastamos los lugaresy nos queda por conocer la totalidad del contenido.
* Toronto** “Mount Pleasant”
... Se aconseja leer este meandro con Glenn Gould y Léonard Cohen.
MAïThé chAnSARD, MAïThé chAnSARD,
23 de junio del 200323 de junio del 2003
14 15
Pa
pe
r C
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
lacolumna lafotodelmes
Frivolitats-T’has tallat el cabell!De cara a l’estiu aniràs més fresqueta.Quin canvi! Se’n diu a la garçonne?No està tan malament.Ostres! Qui t’ho ha fet?I la frase que arremet: No et preocupis, creix molt de pressa.Tot el cap de setmana, em vaig quedar tancada a casa, rumiant els comentaris dels amics i familiars.
Estava en un moment crucial de la vida: tallar-lo o deixar-lo créixer. M’havien recomanat la perru-queria i la perruquera. M’agrada canviar de perru-queria, sempre m’espero un miracle.Era veritat, la perruqueria era bonica, actual amb estil i la perruquera, donant-me la benvinguda em va mirar de dalt a baix, una professional.Ja sóc presonera d’una mena de barnús d’un color ni trist ni cridaner. Em miro de lluny, que de mi-ralls no en falten, m’escau prou bé. Un cop assegu-da la Laura, la perruquera es diu Laura, m’esbulla una mica el cabell i em planteja el problema ritual: com ho vols? Crec que vaig mormolar: curt, ..., diferent...La sort ja estava tirada.
Segueixen uns moments feliços on tot encara és possible. La Laura em renta el cabell, l’aigua és tèbia, just a punt. Mans suaus, amb un massat-ge lleuger, m’ensabonen. Acluco els ulls, per poc m’adormiria.Ara el joc de la pinta i de les tisores. Feina deli-cada, feta amb delicadesa. Però, el meu cap ja no em pertany. M’envaeix una sensació de benestar. L’esperit vagareja, es perd en una sèrie d’imatges sense contingut precís. Somnio?-Li deixo la nuca lliure. Un petit desnivell, al cos-tat dret.Em sobresalto i dic sí, molt bé, d’acord.Ara em seca, el raspall té puntes de goma.-Cap aquí, ara a l’inrevés. És fàcil, et pentinaràs sense problemes.-Gràcies! Gràcies per aquests 45 minuts de felicitat.
Qui dirà la gran labor de les perruqueres? Ens re-galen uns moments plens de pau, una mena de treva en la nostra agitació quotidiana i la promesa d’un futur diferent.Surto al carrer, encara atordida. Em veig en una vitrina. Conec aquest cos, sóc jo, amb un cap des-conegut.No cal que us digui que em vaig acostumar al meu pentinat i que m’agrada.
Ja som a l’estiu – per cert, bon estiu! – Em poso les sandàlies. Em miro les ungles dels peus. Tris-tes! Les he de pintar. Rosa? Blau com l’any passat? Mira, l’altre dia em van regalar un verd Nil . Ho provaré.Frivolitats.
gERTRuDISgERTRuDIS Pa
pe
r C
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
El col·legi Montserrat, un “colós” al Peu del Funicular
Noves construccions, nou impacte sobre el barri
Noves orientacions pedagògiques: Espai d’innovació i lideratge educatiu