Reflexions en femení

Desenvolupament econòmic amb visió

de gènere

32

2

Reflexions en femení Desenvolupament econòmic

amb visió de gènere

32

3

Les decisions a l’àmbit econòmic afecten molts aspectes de les nostres vides i també condicionen la situació dels homes i les dones a la societat. L’economia es presenta, i generalment es veu, com quelcom neutre amb relació al gènere, però no ho és. Els paradigmes econòmics tradicionals, pretesament univer-sals, tenen un biaix androcèntric, tant pel que fa als conceptes i les categories que proposen com en els marcs analítics que utilitzen. De vegades de forma flagrant i, en molts casos, de forma molt subtil, l’economia reprodueix concepcions patriar-cals que generen desigualtats estructurals i afecten les rela-cions de tota la societat.

En les darreres dècades, s’han desenvolupat nous enfocaments que critiquen la “ceguesa al sexe” de l’economia convencional i aporten noves propostes que incorporen, com a element in-dispensable en l’anàlisi, les relacions de gènere. Des d’aquesta perspectiva abordem l’actual número de la col·lecció, no so-lament per visibilitzar com l’economia neoclàssica ha raciona-litzat, justificat i reforçat els rols tradicionals de dones i homes –tant en la família com en el mercat laboral–, sinó sobretot per contribuir a repensar i impulsar alternatives als reptes que té actualment plantejats la nostra societat.

1. Té gènere l’economia?

En un moment com l’actual, en què els paradigmes econòmics tradicionals

han demostrat la seva ineficàcia i en què la crisi econòmica evidencia el

fracàs d’un model de creixement desequilibrat, es fa més necessària que

mai la incorporació de la perspectiva de gènere per construir una nova

economia i una nova definició de benestar, des d’una visió complexa,

integradora i no parcialitzant de la vida i l’existència humana.

4

Amb el procés d’industrialització, que va tenir lloc a la Gran Bre-tanya a mitjan segle XVIII, apareix el capitalisme com a model econòmic i el liberalisme com a doctrina política que el sosté. L’activitat productiva és concebuda com el resultat de la incli-nació de les persones a comerciar i a la recerca individualista de l’interès personal, i l’especialització del treball és el fonament de l’eficiència.

Els processos migratoris que van desplaçar la població del camp a les ciutats van comportar una redefinició dels àmbits públic i privat. Les activitats de “dins” i “fora” de casa, que fins aleshores constituïen un tot econòmic, se separen. L’activitat de “fora”, que té lloc en l’espai públic, guanya importància, ja que aporta un salari que permet obtenir nous productes. En canvi, l’activitat de la llar, emmarcada en l’espai privat, deixa de considerar-se productiva, no s’organitza segons el principi de l’especialització i no té expressió monetària. Les dones assu-meixen aquestes tasques de la llar –de reproducció social i cura de les persones– cosa que fa possible que els homes entrin en el mercat de treball. Així pren forma el model familiar tradicional d’home guanyador de pa – dona mestressa de casa, que esde-vé una trampa greu per a les dones.

2. La divisió sexual del treball i la definició restrictiva de l’economia

S’instaura una definició restrictiva i “oficial” de l’economia que la redueix

a les mercaderies i al seu reflex en els diners, sense tenir en compte la

producció de béns i serveis orientats a la subsistència i reproducció de

les persones. Tampoc es tenen en compte les activitats que responen

a motivacions voluntàries o les que tenen a veure amb l’ús del medi físic

i la producció de residus, que no es poden expressar en costos monetaris

explícits.

5

L’economia s’assimila, doncs, al mercat, i el treball, a l’ocupació que té lloc en aquest mercat, el qual es configura a partir d’un hipotètic subjecte independent, sense necessitats biològiques ni afectives, i amb uns horaris i unes condicions que demanen una dedicació exclusiva.

En aquest context, les dones, a més d’ocupar-se gairebé de la totalitat de la feina de la llar, no assalariada, no valorada i, fins i tot, invisibilitzada, també participen, per voluntat o per necessi-tat, en un mercat laboral que, concebut així, les discrimina greu-ment: contractacions temporals, a temps parcial, salaris pitjors, més presència en l’economia submergida, ocupació en sectors professionals feminitzats i poc valorats, obstacles per ocupar càrrecs de responsabilitat, etc. Entre altres factors que podríem analitzar, moltes dades mostren com l’edat reproductiva de les dones i la presència de persones dependents a la família tenen una relació directa amb aquestes condicions.

Heus aquí que el model familiar tradicional és, en realitat, un mo-del de doble presència de les dones, en l’espai privat i en l’espai públic, a la llar i al mercat, que fa que suportin una sobrecàrrega de tasques i de responsabilitats que té conseqüències greus per al seu desenvolupament professional i personal, per a la seva autonomia econòmica i, fins i tot, per a la seva salut. Però, a més, l’absència, la presència intermitent i la subocupació de les dones en el mercat i en l’economia suposen no solament una situació de desigualtat i d’injustícia social, sino també una pèrdua de ta-lent per a la productivitat i la competitivitat de les empreses que resulta insostenible en un moment com l’actual.

D’aquesta manera, les dones ocupen una posició “estratègica” en el mercat

de treball que, d’una banda, les converteix en peces de canvi –poden entrar

i sortir segons les necessitats del mercat amb més facilitat que els homes–,

i d’altra banda, fa possible el sosteniment de la unitat econòmica familiar

en una societat de benestar amb moltes mancances.

6

Durant la dècada del 1990, amb els canvis socials i del creixe-ment econòmic sostingut, les dinàmiques de l’ocupació feme-nina es van anar transformant.

El canvi més significatiu té a veure amb una permanència de les dones al mercat de treball més continuada i diversificada. Aquesta transformació està relacionada amb el trencament del model tradicional de dona dependent, tant econòmicament com social i, sobretot, amb un nivell de formació alt i una major empenta empresarial femenina. Actualment, un nombre sense precedents de dones tenen estudis d’educació superior i acce-deixen a llocs de presa de decisió.

Certament, avui dia les dones intervenen en tots els àmbits econòmics i tenen cada vegada més oportunitats de treball. També es percep un canvi de tendència amb relació a algu-nes de les desigualtats de gènere registrades anteriorment. En aquest sentit, destaca un lleuger descens en la bretxa salarial (del 20% el 2004 s’ha passat al 16% el 2008),1 així com la relati-va poca distància entre les taxes d’ocupació masculina i femeni-na que s’observa des del 2008. Amb tot, el treball remunerat de les dones ja no és un complement del de l’home, sinó que són complementaris, i en molts casos, elles són les que sostenen econòmicament les llars o tenen projectes de vida autònoms.

Sens dubte, els esforços i les millores aconseguides per les dones en l’àmbit laboral han comportat un augment de la seva qualitat de vida i, especialment, de les seves quotes de llibertat.

3. La situació de les dones en el context socioeconòmic actual

1. Salari base per hora treballada. Enquesta d’Estructura Salarial 2008, INE.

7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

No obstant això, encara persisteixen desigualtats per raó de gènere, algunes de les quals s’han vist agreujades per la crisi econòmica actual.

En aquest sentit, la crisi està tenint un impacte diferencial per gènere que no es visibilitza; es posa l’èmfasi públic i polític en la davallada de l’ocupació masculina, mentre que s’oculten els efectes greus que aquesta situació està tenint per a les dones.

Així, s’invisibilitza que les dones suporten més l’atur de llarga durada i que la protecció per a elles és menor; la contractació temporal i a temps parcial genera menys drets de cotitzacions, no solament per a l’atur sinó també per a la jubilació. Les carre- res professionals femenines encara són “penalitzades” pels prejudicis empresarials entorn de la maternitat i per la resis-tència, tant per part dels homes com per part de les empre-ses, a gaudir dels permisos de paternitat. La segregació laboral continua concentrant el col·lectiu femení en el sector serveis, especialment en el comerç i l’hostaleria, així com en el sector del lleure i en el servei domèstic, sectors que, si bé han con-tribuït que l’atur de les dones sigui menor que el dels homes, continuen sent poc valorats, precaritzats, i sovint s’inscriuen en l’economia submergida.

HomesDones

EVOLUCIÓ DE LA TAxA D'OCUpACIÓ

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

02005 2006 2007 2008 2009 2010

8

Cal afegir que gran part de les polítiques d’ocupació es des-tinen als sectors productius industrials, sense tenir en compte que l’únic sector que ha crescut durant aquests darrers anys ha estat el de la cura, i que continuarà en expansió durant les pròximes dècades. De la mateixa manera, es continuen impul-sant mesures per fomentar el treball a temps parcial, però si no van acompanyades dels canvis normatius necessaris per millo-rar les condicions salarials i de protecció social, no representa-ran una alternativa positiva, ni per a les dones ni per als homes.

En la mesura que el món empresarial no incorpori models organitzatius més

flexibles i més respectuosos amb les múltiples necessitats i interessos de les

persones, la seva rendibilitat econòmica serà limitada i la participació equitativa

d’homes i dones en tots els treballs –productius i reproductius– seguirà essent

una quimera. Paral·lelament, les polítiques públiques han d’impulsar mesures

que donin resposta a aquests reptes i a d’altres, com per exemple l’impacte

en el mercat laboral de la reducció sostinguda de la natalitat i el progressiu

envelliment de la població en la majoria de països desenvolupats.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

mOTIUs DE L'OCUpACIÓ A TEmps pArCIAL

Prefereixen temps parcial

No n'han trobat a temps complert

Altres obligacions

Cura de persones depenents

Malaltia o incapacitat

Formació

10,70%7,70%

20,50%21%

16,80%1,40%

1,20% 3%

6,10% 17,30%

44,70% 49,60%

Homes

Dones

9

Diverses veus expertes coincideixen a afirmar que la crisi és en realitat una oportunitat de millora, i també una oportunitat per a les dones. Per això, és imprescindible que les dones aportin la seva mirada, els seus coneixements i les seves propostes davant dels actuals problemes econòmics. I, si bé és cert que moltes de les mesures que caldria adoptar formen part d’una agenda global, el món local és, sens dubte, un escenari ideal per generar noves oportunitats.

Les polítiques públiques de desenvolupament econòmic local tenen com a objectiu afavorir un procés reactivador de l’econo-mia i dinamitzador de les societats locals, tot aprofitant els re-cursos existents al territori, així com la cooperació entre l’àmbit públic i el privat. A diferència del creixement econòmic, la idea de desenvolupament inclou, no solament l’augment quantitatiu de la riquesa, sinó la millora qualitativa en l’economia i en la societat a través de mesures com una divisió social del treball més equilibrada, més qualitat en l’ocupació, la incorporació de les innovacions tecnològiques i l’optimització dels recursos na-turals i del capital.

Les administracions locals, coneixedores de les necessitats i de les

potencialitats de l’entorn, han d’impulsar, gestionar, coordinar, proveir

i regular aquestes polítiques, i ho han de fer assegurant que es tenen

en compte les necessitats de dones i homes, i que qualsevol proposta

i oportunitat afavoreix la igualtat real de la ciutadania.

4. propostes amb perspectiva de gènere als reptes econòmics actuals

10

Afavorir l’accés de les dones als recursos, al coneixement i a les ocupacions amb més valor afegit, incentivar el repartiment equitatiu dels temps de treball, incrementar l’oferta de serveis adreçats, sobretot, a l’atenció de les persones, etc., són algu-nes de les mesures per tal de combatre la desigualtat de gè-nere i que poden tenir un efecte estabilitzador de l’economia.

El foment o la creació directa per part dels poders públics de serveis que permetin obrir nous àmbits d’activitat, especial-ment aquells vinculats a entorns més pròxims a les persones, són mesures fonamentals i sostenibles des del punt de vista financer, social i ambiental. Cal explorar els nous filons d’ocu-pació relacionats amb els serveis de la vida quotidiana (atenció a la família, a persones amb dificultats...), serveis de millora de la qualitat de vida (seguretat, transports, espais urbans, co-merç de proximitat...), serveis d’oci (turisme, patrimoni cultural, esports...) i serveis mediambientals (gestió de residus, gestió de l’aigua, protecció de zones naturals...), i promoure l’ocupa-ció de les dones en aquests sectors.

És especialment important invertir en la millora de l’organitza-ció social de la cura. Una regularització i dignificació d’aquest sector pot generar ocupació femenina reglada, augmentar les cotitzacions de les dones, contribuir al manteniment de les pensions i a l’augment del PIB, alhora que millora l’oferta d’uns serveis de qualitat per a l’atenció i cura de les persones. Cal in-sistir que l’atenció a les persones dependents serà el problema econòmic més important fins al 2050.2

Aquesta oferta més àmplia i millorada de serveis públics, junta-ment amb mesures de racionalització dels horaris laborals i de sincronització dels temps de treball i personal, de cura i d’oci, han d’afavorir la presència equilibrada de les dones al mercat laboral en condicions d’equitat amb els homes, alhora que han

2. Informe Help Wanted? Providing and paying for long-term care, OCDE, 2011.

11

de fomentar que les feines no remunerades es reparteixin també de forma equitativa entre homes i dones. Per això, els canvis per afrontar la crisi han d’incloure també transformacions en l’àmbit organitzatiu de les empreses; la presencialitat i la disponibilitat han de deixar de pesar més que la productivitat, i la respon-sabilitat social compartida ha de ser un valor inqüestionable. Està demostrat que aquelles empreses que incorporen mesures d’igualtat i polítiques de conciliació són rendibles perquè fide-litzen els treballadors i les treballadores i aconsegueixen incre-mentar els nivells de satisfacció i, per tant, la productivitat.

Així mateix, alguns estudis mostren que la presència de do-nes als equips directius –sempre que suposi com a mínim un 30%– està relacionada amb millores en els resultats financers.3

Aquests bons resultats tenen a veure, sobretot, amb els mo-dels de lideratge femení que, entre d’altres aspectes, afavorei-xen el desenvolupament de les persones dins els equips. Un estudi de l’escola de negocis francesa CERAM també indica que les empreses amb més presència femenina als consells d’administració han tingut un comportament millor en borsa davant la crisi; l'explicació també es relaciona amb els models organitzatius i les dinàmiques participatives i de cooperació que les dones introdueixen.

També cal destacar que gairebé el 60% del comerç de la pro-víncia de Barcelona està dirigit i gestionat per dones i que les empreses femenines estan mantenint 3 milions de llocs de tre-ball a l’Estat espanyol.

D’altra banda, cal tenir present que les dones determinen el consum dels mercats, ja que són elles les que decideixen el 80% de les compres. Per això, les mesures adreçades a reac-tivar la demanda i a decidir els mercats del futur han de tenir molt en compte els interessos de les dones.

3. Consultora Mckinsey & Company, 2008.

12

Les noves tecnologies brinden també una oportunitat d’or que les dones han d’aprofitar per millorar les seves potencialitats professionals, però també per avançar en l’expansió i el desen-volupament de models que li són propis, com les xarxes socials, que poden ser determinants per consensuar els seus objectius, així com per incorporar els seus interessos estratègics en les agendes polítiques.

La igualtat de gènere és rendible a tots els nivells, però, sobretot, és una aposta

justa i necessària per superar les carències estructurals d’un sistema que no

garanteix les mateixes oportunitats per a tothom ni aprofita tot el talent humà

disponible.

13

5. Què es pot fer des del món local?

Impulsar l’aplicació de la Llei d’Igualtat donant informació

i suport, especialment amb relació als plans d’igualtat, no

solament a les empreses grans, sinó també a les empreses

petites i mitjanes. Exigir condicions d’igualtat de gènere

a les empreses per a l’adjudicació de projectes amb subven-

cions públiques.

Desenvolupar polítiques actives d’ocupació orientades

prioritàriament a la contractació de dones en sectors emer-

gents, competitius i socialment necessaris.

Promoure plans de formació ocupacional que potenciïn

l’autonomia personal. Cal facilitar la recuperació de les

competències de les dones valorant els aprenentatges for-

mals i informals, i propiciant l’autoavaluació de les pròpies

capacitats, habilitats i disponibilitat. Cal tenir en compte les

especificitats de les dones i les possibles situacions de vul-

nerabilitat, especialment, la violència de gènere.

Assegurar que les rendes bàsiques que es concedeixen a

les persones que ho necessiten, la majoria de les quals són

dones, vagin acompanyades de programes de reinserció

amplis i eficaços.

Impulsar mesures per potenciar, regularitzar i despreca-

ritzar el treball de cura, per exemple, avalant cooperatives

de cura familiar dins el municipi.

Invertir en el sector públic de serveis prioritzant l’atenció

a necessitats socials urgents i promovent l’ocupació de les

dones. Assegurar l’accessibilitat als serveis de proximitat.

14

Potenciar i donar suport a les dones emprenedores reco-

llint les seves necessitats i oferint-los respostes adequades,

com per exemple, proposar formació en competències per a

la gestió empresarial, i facilitar la creació de xarxes socials

i/o d’altres espais de trobada i intercanvi.

Promoure un consum responsable, de proximitat, poten-

ciant el petit comerç local, majoritàriament portat per dones.

Sensibilitzar la ciutadania i, especialment, el món empresa-

rial, per tal de fomentar una nova cultura d’usos dels

temps que permeti millorar la conciliació laboral, familiar i

personal, i que fomenti la corresponsabilitat entre homes i do-

nes. Promoure pactes d’usos del temps a les ciutats. Fomen-

tar, en qualsevol plataforma que ho permeti, la instauració de

permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.

Sensibilitzar la ciutadania respecte del valor de les activitats

històricament feminitzades i treballar per trencar els estere-

otips que mantenen la segregació sectorial per raó de gènere.

Implementar pressupostos municipals amb perspectiva

de gènere i informes d’impacte de gènere que permetin

planificar i valorar la incidència de les polítiques públiques.

Impulsar mesures per tal de corregir les discriminacions

que es produeixin en la redistribució del pressupost públic

i en l’accés als recursos per part de les dones.

Treballar en el marc d’una relació cooperativa entre les

àrees, els departaments o els serveis d’igualtat i els de

promoció econòmica, i assegurar que la perspectiva de

gènere estigui incorporada en tots els programes de desen-

volupament econòmic.

15

Projecte AteneaIniciativa adreçada a millorar la situació al mercat de tre-ball de les dones amb un perfil professional alt, ja sigui per la seva formació acadèmica o per la seva trajectòria professional, però que, per diverses raons, s’han des-vinculat del mercat laboral o tenen dificultats per acce-dir-hi. El projecte ha arribat a 109 municipis de la provín-cia de Barcelona i a més de 300.000 dones.www.diba.cat/web/promoeco/projectes/atenea

Programa AuroraMillora de l’ocupabilitat de les dones joves, a través de l’assessorament i l’orientació laboral especialitzada. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. http://www.santboi.cat/PaginesW.nsf/Web%5CPlanes/0E8124EF37DA6B35C12

57478004F3051?OpenDocument&Clau=Joventut02&Idioma=ca#a4

Servei d’Inserció LaboralAdscrit al Centre d’Atenció i Recursos per a Dones, ofereix suport inte-gral en la recerca de feina a dones aturades o que volen millorar la seva situació laboral. Ajuntament de Terrassa.http://www.terrassa.cat/Front/final/_YJxQFCkYh8y9_KUxTezgNiWoTl4GJ1c7g3a

CFTlfkmfDAbyKFWv7Rg

Projecte IGUALEMFormació de dones en els sectors de logística, metall i construcció, amb pràctiques a les empreses, i amb un nivell d’inserció posterior d’un 67,7%. Ajuntaments d’Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès (Eix Diagonal).http://www.igualem.net/cat/b1.html

6. Algunes experiències...

Per afavorir o millorar l’ocupabilitat de les dones

16

Programa ILO-Ser 3Iniciativa local d’ocupació en el sector de serveis d’atenció a les perso-nes amb necessitats especials que té per objectiu potenciar la cura com a nou filó d’ocupació. Més d’una vintena d’ajuntaments de la província de Barcelona participen en aquest programa.http://iloser.diba.cat

Projecte “No som botigueres, som empresàries”Per acostar informació i processos formatius encami-nats al lideratge i l’apoderament de dones empresàries. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.http://www.elbaixllobregat.net/congresdones/ponencia.

asp?bloc=Subseus_530

Trobada de dones empresàries Per compartir experiències i fer sorgir propostes, com per exemple, la creació d’un espai de cooperació empresarial i de negoci per dones em-prenedores o col·laborar en la formació de dones directives, entre altres aspectes. Ajuntaments de Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola. www.donesmir.cat/noticies/184-dones-empresaries.html

Per desprecaritzar el treball de cura

Per promoure l’apoderament de les dones i l’emprenedoria femenina

17

Segell d’Igualtat d’OportunitatsDistintiu concedit a aquelles empreses que estan aplicant mesures dins de la seva organització per fomentar la igualtat d’oportunitats entre ho-mes i dones. Consell de les Dones del Baix Llobregat. www.elbaixllobregat.net/conselldones/index.asp?id_menu=316&sub=sub330

Estudi del teixit empresarial des de la perspectiva de gènereElaborat des del Servei de Polítiques per a la Igualtat de Gènere, amb la col·laboració de l’Àrea de Nova Economia, de l’Ajuntament de Corbera de Llobregat, l’estudi analitza la situació de les empreses de Corbera per tal de planificar i programar actuacions encaminades a reduir les desi-gualtats i discriminacions al món laboral. www.corberainnova.cat/images/stories/noticies/estudi.pdf

Cicle de conferències sobre “Economia feminista, un nou model econòmic i productiu” Adreçades al teixit empresarial del municipi per tal de reflexionar sobre la crisi econòmica i elaborar propostes que apostin per un nou model pro-ductiu més inclusiu i sostenible. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.http://www.elbaixllobregat.net/CongresDones/documents/Comunicacions

Congres.pdf

Punt per a la Igualtat a les EmpresesServei d’informació i assessorament a les empreses per introduir la igual-tat de gènere en l’àmbit laboral i fomentar una ocupabilitat equitativa entre dones i homes. Ajuntament de Terrassa.http://www.terrassa.org/Front/dist_tercer_n/_y0iURm1ta1DFprS1p3lkxfcSdw

wrYGunk5zvd5MKhZco-zDOtn_pXg

Per introduir i/o impulsar la igualtat de gènere a les empreses

18

A mitjan segle XIX, l’economista John Stuart Mill, en col·la-boració amb Harriet Taylor, va incorporar la perspectiva de gènere als seus escrits sobre economia política.

L’any 2008, a l’Estat espanyol, el 82,5% de les persones bene- ficiàries de pensions no contributives eren dones, i l’import d’aquestes pensions era de 328 1 mensuals.

A Catalunya, un 25% de les dones amb fills i filles menors de 6 anys són laboralment inactives, mentre que només un 2% dels homes es troben en aquesta mateixa situació.4

Vuit de cada deu persones cuidadores no professionals són dones, i d’aquestes, tres de cada deu són majors de 65 anys.5

Entre el 55 i el 70% del treball de cura de la gent gran resta en l’economia submergida.6

La pèrdua de talent femení equival al 0,5% del PIB català, cosa que representa uns 1.000 milions d’euros l’any.

Només l’11% de càrrecs directius de primer nivell són dones. D’aquestes, només un 8,2% estan als consells d’administra-ció i tan sols un 4,5% en les funcions gerencials.

En els estats europeus on les empreses han incorporat horaris flexibles s’ha propiciat un augment del nivell d’integració labo-ral de les dones, així com de la natalitat i de la productivitat.

Noruega és la quarta renda per capita més alta d’Europa, i és, a la vegada, el segon país del món pel que fa a l’índex d’igualtat.7

6. Sabies que…?

4. Informe anual 2010 d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya.5. Informe anual 2010 d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. 6. Col·lecció d’Estudis Socials “La Caixa”. Volum 31: Immigració i Estat del

Benestar a Espanya. 2011. 7. The World Economic Forum’s Gender Gap Index, 2010.

19

7. recursos electrònics

Reflexions en Femení núm. 16 “Les dones i el món del treball” i núm. 26 “Temps i treball”, Àrea d’Igualtat i Ciutadania, Diputació de Barcelona www.diba.cat/web/dones/publicacions

Mujeres y Hombres en España, 2010, Institut Nacional d’Estadística http://www.ine.es/prodyser/pubweb/myh/myh10.pdf

Dones i Treball, Publicació estadística del Departament de Treball Generalitat de Catalunya, 2009 http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_19176176_1.pdf

Experiències en organització del temps de treball a les empreses de Catalunya, Departament de Treball, Generalitat de Catalunya, 2009 www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Centre%20de%20documentacio/Documents/01%20-%20Publicacions/03%20-%20Igualtat%20d_oportunitats/Arxius/IESE%20FINAL-TAPA%20FINAL.pdf

Programa de apoyo empresarial a las mujeres, Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad www.e-empresarias.net

Igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en la actividad empresarial. Material elaborat per Fundación Mujeres i editat per Instituto de la Mujer. 2011 www.inmujer.es/ss/Satellite?pagename=InstitutoMujer%2FPage%2FIMUJ_Home

Igualdad de Género y Desarrollo. Informe sobre el desarrollo mundial 2012. http://siteresources.worldbank.org/INTWDR2012/Resources/7778105-12 99699968583/7786210-1315936231894/Overview-Spanish.pdf

La situació de les dones al comerç. Diputació de Barcelona i Cambra de Comerç de Barcelona, 2011 http://www.diba.cat/documents/553295/77ecd0b4-e7d8-4a8f-a224-c71ace3949eb

Fundació Internacional de la Dona Emprenedora – FIDEM www.fidem.net

Fundació de Dones SURT www.surt.org

20

Reflexions en femení

32

Dire

cció

de

Co

mun

icac

ió.

Text

: L

aia

Do

ltra

i Mer

cè M

artín

. D

L: B

-361

8-2

012

Gerència de Serveis d'Igualtat i CiutadaniaOficina de Promoció de Polítiquesd’Igualtat Dona-HomeEspai Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 708003 Barcelonawww.diba.cat/dones