Recull de

Premsa

economia27ara DIMARTS, 14 DE JUNY DEL 2016

El cava estrena una nova distinció per etiquetar el producte de més alta gam-ma, Cava de Paratge de Qualitat. Amb aquest pas, el Consell Regulador bus-ca acontentar les veus que dins del sec-tor reclamaven una singularització dels seus productes lligant-los als indrets on es cultiva la vinya. La DO Cava en-globa un territori ampli –es produeix cava en set comunitats autònomes– amb diferències importants en l’oro-grafia i la climatologia, com assegura-ven ahir fonts del sector satisfetes amb aquesta nova etiqueta de distinció.

El segell de Cava de Paratge de Qua-litat tindrà requisits específics i més es-trictes, perquè els productors volen que sigui una eina per prestigiar el pro-ducte de més alta qualitat. Un dels rep-tes més importants que afronten els ce-llers és justament aquest: aconseguir que el producte competeixi de tu a tu amb el xampany a la cúspide de la pi-ràmide dels espumosos. “Som a la Champions però som conscients de les nostres mancances”, va reconèixer ahir el president de la DO Cava, Pere Bonet, que va explicar que el cava és líder en la categoria mitjana d’espumosos pe-rò li falta assaltar amb més força la del producte de més alta gamma.

Per certificar un producte amb el nou segell caldrà que la vinya tingui una antiguitat mínima de deu anys, la vere-ma haurà de ser manual, la rendibili-

tat no podrà superar els 8.000 quilo-grams de raïm per hectàrea i la crian-ça mínima haurà de ser de 36 mesos, per sobre dels 30 mesos que s’exigeix com a mínim a un cava gran reserva. També s’ha fixat que el producte haurà de sortir d’un sol paratge, que pot ser una finca o de diverses ubicades dins d’un mateix indret, va explicar Bonet.

La traçabilitat del producte serà un punt important, ja que un mateix celler podrà tenir al mercat caves amb aquest

segell i d’altres que no el portin. El preu aspira a competir amb el xampany, va dir el president de la DO. “No hem de tenir por”, va dir davant dels representants de les marques que van assistir a la presen-tació del segell al Palau de la Música.

Entre els productors ahir predomi-nava l’optimisme per haver aconseguit engegar un projecte que ajudarà a dis-tingir un producte. Alguns, però, adver-tien també que caldrà molta feina per fer difusió d’aquesta etiqueta i prestigi-

ar-la tant al mercat interior com a l’ex-terior. “Això és com les Olimpíades, i ara tot just hem encès la torxa”, assegura-va ahir un empresari del sector a l’ARA. També lamentava que la definició de paratge i les restriccions podien haver sigut més severes del que finalment s’ha aconseguit consensuar dins la DO.

Una dotzena d’indrets per començar El Cava de Paratge ha despertat “molt d’interès” al sector, va assegurar ahir Bonet, que creu que aquest mateix any ja se’n podrà comercialitzar. “Esperem que d’entrada n’hi pot haver una dotze-na que rebin el segell aquest 2016”, va afegir. Fonts de Codorníu van explicar que presentaran tres dels seus produc-tes de paratge, que batejaran amb el nom de la Finca La Pleta, Finca El Tros Nou i Finca La Fideuera. Altres pro-ductors com Gramona, Torelló i Frei-xenet també tenen als cellers alguns productes de finques que obtindran aquest segell.

Faltarà veure si aquesta iniciativa per singularitzar convenç els cellers ca-talans que van abandonar la DO fa un parell d’anys per tornar-hi. “L’argu-ment de la singularització per als de més alta gamma ja no hi és”, deia ahir un empresari del sector. Va confiar que el segell ajudi el sector a “sumar esfor-ços per remar en la mateixa direcció: prestigiar el cava”.e

El cava crea un nou segell per vendre a preu de xampany

El president de la DO Cava, Pere Bonet, a la presentació del segell. ROGER CASTELLÓN

La fiscalia investigarà Ercros per possibles filtracions contaminants

Tribunals

La fiscalia va obrir ahir una investigació penal contra l’empresa catalana Ercros, que presideix Antoni Zabalza (a la foto), relacionada amb possibles filtracions tòxiques en aigües subterrànies en di-verses plantes, com la d’Electroquími-ca de Huelva. La investigació arriba des-prés de la denúncia d’un extreballador de l’empresa química després de detec-tar presumptes pràctiques delictives entre els anys 2007 i 2013.

ELENA FREIXA

RADAR EMPRESARIAL

Mercadona contractarà 750 persones a Catalunya per a l’estiu

Consum

La cadena de supermercats Mercadona va fer pública ahir la contractació de 750 persones a Catalunya per fer front a l’increment d’activitat que la compa-nyia preveu per a la campanya d’estiu, entre els mesos de juny i de setembre. Aquestes contractacions suposen un in-crement de 250 nous empleats en com-paració amb el mateix període de l’any anterior, i se sumen a les 4.250 que ha fet el grup a tot Espanya.

Nintendo obrirà un centre logístic de 13.000 metres a Vila-rodona

Distribució

L’empresa EGDLogistics llogarà una nau de 13.600 metres a Vila-rodona (Alt Camp) que destinarà només a distribu-ir els videojocs de la marca japonesa Nintendo, arribats directament de l’Àsia, tal com va avançar ahir Expan-sión. Amb aquesta maniobra, que esta-ria “en converses molt avançades”, el gegant nipó ampliaria la seva presèn-cia a Catalunya amb una plataforma lo-gística que començarà a operar aviat.

SACYR -6,75 1,451 BANCO POPULAR -4,23 1,382 ARCELORMITTAL -3,82 4,553

EUROS % VAR.BBVA -3,50 5,154 SANTANDER -3,50 3,726 TÉCNICAS REUNIDAS -3,20 26,325

LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE BAIXEN MÉS

Sessió de dilluns, 13 de juny del 2016

8.303,80 PUNTS

-2,20% VARIACIÓ *Tots els valors de l’Íbex-35 van acabar ahir amb descensos

EUROS % VAR.

FRAN

CESC

MEL

CION

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

119000

12978

Diario

470 CM² - 56%

2492 €

27

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

la por i la desorientació dels votants davant d’un fet que sacseja les consci-ències i desassossega els esperits. «¿El president Obama esmentarà finalment les paraules «terrorisme is-làmic radical»? Si no ho fa, ha de dimitir imme-diatament amb deshon-ra», va tuitejar Trump po-ques hores després del ti-roteig. Així alimentava la seva campanya con-tra els musulmans en ge-neral, encara que va es-quivar la nacionalitat de Mateen, els riscos inhe-rents a un mercat d’ar-mes gairebé sense con-trols –ell el va recolzar una vegada més fa pocs dies– i la contribució a una homofòbia sense es-cletxes encoratjada per les esglésies més conser-vadores, que el recolzen. Això forma part de la po-lítica de les emocions, de l’exacerba-ció de sentiments primaris en una societat que desconfia cada dia més de l’establishment, de la realpolitik i de les institucions. No hi ha dubte que fins al 8 de no-vembre se citarà amb freqüència la barbaritat d’Orlando, però no és se-gur que doni peu a respostes com-promeses dels dos grans partits. En un país on més de 300 milions d’ar-mes curtes estan en poder de parti-culars, totes les aproximacions per controlar-les han sigut d’una timi-desa absoluta; en un país que gas-ta ingents quantitats de diners en seguretat i intel·ligència resulta al-menys inquietant que Omar Ma-

Campanya emocional als EUALa matança d’Orlando alimenta la política dels sentiments ferits en la carrera de Trump i de Clinton

Sigui quin sigui el con-text exacte que va portar Omar Mateen a fer una carnisseria en una disco-teca d’Orlando (Florida)

diumenge a la matinada, la campa-nya electoral nord-americana ha quedat tenyida amb la sang dels 50 innocents que hi van perdre la vida. Saber si Mateen va matar mogut per la seva homofòbia, per la seva adhe-sió a la prèdica de l’Estat Islàmic, per les dues coses alhora o per una pro-pagació cada vegada més gran de la lògica dels llops solitaris no és tan important com el fet mateix que l’autor de la matança era ciutadà nord-americà de pares afganesos i musulmà, que havia adquirit el seu arsenal sense més impediments i que l’FBI li seguia els passos. Tres in-gredients més que suficients per treure partit polític de la tragèdia, però plens d’arestes.

En El si d’una societat fractu-rada pel desenllaç de la crisi econò-mica, l’auge de l’extrema dreta aï-llacionista i l’èxit polític de figures poc convencionals –Donald Trump i Bernie Sanders– és impensable que es continguin els oradors més ago-sarats i els que els assessoren. La pit-jor matança que hi ha hagut als Es-tats Units des de l’11-S procura un punt de partida ideal per posar en marxa la política de les emocions, la dels sentiments ferits, que a pe-nes exigeix disposar de programa: n’hi ha prou d’explotar l’estupor,

teen, investigat per l’FBI, escapés a tota vigilància. Dit d’una altra ma-nera: ¿s’atrevirà la candidata demò-crata a encarar-se amb l’Associació Nacional del Rifle per posar data a la regulació efectiva de la venda d’ar-mes?, ¿algú està disposat a cridar l’atenció sobre els forats de la comu-nitat d’intel·ligència? Més enllà de declaracions genèriques que poden servir per a tot i per a qualsevol oca-sió segurament que no, perquè obli-garia a fer un pas d’efectes electorals desconeguts des de la política de les emocions, tantes vegades rendible, a la dels fets, a la reflexió argumen-tada a partir de dades empíriques. Encara és més improbable que es

doni una aproximació sense preju-dicis a casos com el d’Omar Mateen i altres musulmans nascuts i criats als Estats Units que abracen la cau-sa de l’Estat Islàmic, culturalment tan allunyada de l’ambient en què van créixer. Fer-ho implica acostar l’objectiu de la càmera a les debili-tats i insuficiències d’una societat històricament convençuda que té una missió universal per complir. Les campanyes polítiques solen ser períodes de reafirmació de les con-viccions pròpies i d’ocultació de les contradiccions, de les deficiències que nien en totes les comunitats.

Hi HA, a més, exemples sufici-ents en aquests últims anys per-què els estrategs de tots dos partits apuntin als sentiments. Després dels atemptats de l’11-S i de la guer-ra de l’Afganistan es va disparar la popularitat de George W. Bush, i el mateix va passar el 2003 en oca-sió de la guerra de l’Iraq. A Europa, la decisió del president de França, François Hollande, d’intervenir sense restriccions a Síria després dels atemptats del 13 de novembre de l’any passat va contenir per un temps la seva impopularitat sem-pre en ascens. La gran diferència és que Bush i Hollande s’asseien al pont de comandament i Trump i Hillary Clinton l’han de conquistar; la gran incògnita és saber si és més rendible ser capaç, com Trump, de dir qualsevol cosa en qualsevol mo-ment per mobilitzar els seus segui-dors o si, per contra, la distant fre-dor de Clinton té a termini mitjà –novembre– un poder de capta-ció més gran. Pensant sempre que pesaran més les emocions que les anàlisis. HPeriodista.

ALBERT

Garrido

La política de reflexió és difícil en una societat que cada dia desconfia més de l’‘establishment’

LEONARD BEARD

Un atemptat en any electoral

El pòsit franquista de la nostra feble cultura de-mocràtica ha convertit el vot en una cosa no només secreta sinó també ínti-

ma. Ningú ens pot obligar a mostrar la papereta que fiquem a l’urna, pe-rò res hauria d’impedir-nos expres-sar en els nostres cercles de confian-ça no tan sols la nostra opinió sobre els diversos partits i líders, sinó tam-bé la nostra intenció de vot i els nos-tres dubtes. La dada menys exhibida de les enquestes d’aquests dies és la dels indecisos. Segons el CIS, més del 30% dels ciutadans que tenen previst anar a votar no sap a qui. I no estan repartits homogèniament. Els més dubitatius són, per aquest or-dre, els que al desembre van votar Ciutadans, DL (actual Convergèn-

tanda d’enquestes. Així doncs les co-ses són més fàcils d’explicar: els par-tits que no van intentar pactar te-nen una fidelitat més alta de vot... en les enquestes.

Dubtes sorprenents

Però hi ha molta gent com tu. Que dubta –segons les dades del GESOP– entre abandonar el PSOE i llan-çar-se als braços de Podem o Ciuta-dans. O castigar IU per doblegar-se als braços de Pablo Iglesias. O vo-tar el PP i oblidar-se de Rivera per no haver pactat amb Rajoy. O fugir de Francesc Homs a favor del duo format per Rufián i Tardà. I els dub-tes que tenen alguns dels teus veïns et sorprendrien: n’hi que es plante-gen passar-se de Colau al PSC. O de

DL a Ciutadans. Tendim a cosifi-car els votants en funció de la seva ideologia o identitat però el cert és que es mouen individualment per lògiques que no sempre arribem a comprendre. De manera que fins i tot si després de veure el debat a quatre segueixes dubtant, queda’t tranquil perquè pertanys a la majoria silenciosa. Els indecisos sou més que els que ja han decidit votar el partit guanyador. El dubte és l’estat natural del votant, especialment després del fracàs del 20-D emmascarat de segona volta. Dubtar és el més normal i l’error és decidir a cop d’enquesta sense par-lar amb els que estan en la teva ma-teixa situació. En això no estàs sol.

No estàs sol

cia), el PSOE, Compromís, Izquierda Unida i Esquerra. Els que tenen menys dubtes són els que van votar Podem i el Partit Popular, els virtu-als guanyadors en aquesta primera

La clau

director adjunt

albert

Sáez

@albertsaezc

DIMARTS 1114 DE JUNY DEL 2016

La roda

El fals cas de l’hoteldel Palau

jordi

Mercader

El fiscal del cas de l’hotel del Palau ha aconseguit una cosa que semblava impossible: fer de Millet i Montull dos innocents. I

no ho són, perquè són delinqüents confessos en la seva llarga trajectò-ria com a espoliadors del Palau de la Música. La sentència del Suprem, que declara que en la causa oberta pel projecte de l’hotel no hi havia delicte en els fets denunciats, con-firma la sospita inicial: el procés no ha sigut més que una torna política del gegantesc sumari del cas Palau, un intent d’ampliar el ventall ideo-lògic dels afectats (bàsicament CDC) penalitzant l’urbanisme mu-nicipal. La sentència descriu la construc-ció d’un cas basat, segons el tribu-nal, en un inexistent tràfic d’influ-

ències, mantingut viu durant sis anys per la fiscalia a partir d’una denúncia assessorada per l’advo-cat Jaume Asens abans de ser ti-nent d’alcalde. Fent seure al banc dels acusats la cúpula d’Urbanis-me (García-Bragado, Massaguer i Lambies) s’enfosquia jurídicament i políticament la transformació ur-bana de Barcelona sota els mandats de Maragall, Clos i Hereu. El tret ha sortit per la culata, amb l’efecte col-lateral de donar una alegria a Mi-llet i Montull i, de passada, danyar la credibilitat de la persecució dels verdaders corruptes. La justícia és molt lenta; els judi-cis paral·lels, molt ràpids, i les penes mediàtiques, irreparables. ¿Com es compensa les víctimes d’un procés infundat? I no solament per les fal-ses acusacions a la seva integritat professional i política, també pels insults a ells i les seves famílies per part de ciutadans àvids de mosse-gar i fer mal. El mecanisme social de reparació de l’honorabilitat dels tres dirigents municipals encara s’ha d’inventar. L’ajuntament ho té més senzill: ¿es felicitarà públi-cament l’alcaldessa per la sentèn-cia que deixa intacte el prestigi ju-rídic de l’urbanisme barceloní i el dels seus gestors? H

Es va voler enfosquir l’urbanisme barceloní i el resultat ha sigut l’alegria de Millet i Montull

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

489000

87909

Diario

180 CM² - 17%

4183 €

11

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| 35EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE JUNY DEL 2016

Cultura i Espectacles

esprés de debutar, eldesembre passat al Li-ceu, en el paper d’Ed-gardo a Lucia di Lam-

mermoor i de triomfar, poquessetmanes després, al Palau de laMúsica amb un recital ambàries i cançons populars napoli-tanes, Juan Diego Flórez (Lima,1973) torna avui a Barcelonaper cantar, en aquesta ocasió, alFestival de Pedralbes (22.00 h;entrades disponibles). Flórez,reconegut com un dels grans te-nors actuals, actuarà acompa-nyat de la Barcelona ARTSSymphony Ensemble, dirigidaper Guillermo García Calvo.

Se li fa estrany fer recitals, comel d’avui, a l’aire lliure?És diferent, naturalment. Enun teatre escoltes la teva veud’una manera més pura, peròn’he fet molts, de concerts a l’ai-re lliure, ja que també formapart del meu ofici. El que és im-portant és que l’amplificació nosigui excessiva...

Què ha determinat l’elecció delprograma i de la soprano quel’acompanya?Sé que cantar amb una sopranopot ser tot un reclam, en con-certs d’aquesta mena, així quevaig convidar Joyce El-Khoury,una cantant canadenca-libane-sa amb qui només he actuat uncop al Líban i que em va deixarfascinat. La primera part estàdedicada a l’òpera francesa,amb dues àries i un duo de Ro-meu i Julieta, i a Verdi. I, en lasegona, canto àries conegudes[Una furtiva lacrima, de L’eli-sir d’amore de Donizetti, i Ladonna è mobile, del Rigoletto deVerdi]. També hi haurà propi-nes, però no es poden avançar.

Fa temps que és al cim. Quinsreptes es tenen, quan s’està tan

D

amunt?Estic expandint el meu reperto-ri, i ho faig amb molt de gust,però trobar temps per aprendretotes les òperes noves que esticfent és tot un repte. Estic estu-diant ara mateix Les huguenots[una òpera del 1836 amb músi-ca de Giacomo Meyerbeer i lli-bret d’Eugène Scribe i ÉmileDeschamps], que faré el novem-bre vinent a la Deutsche Operade Berlín, així com Il templariod’Otto Nicolai, programada aSalzburg. Tinc la sort de poderfer bastant allò que vull fer im’il·lusiona molt que sigui així.Però hi ha altres reptes: m’agra-daria fer créixer Sinfonía por elPerú [una fundació que Flórezva crear en benefici dels infantsmés desfavorits del seu país] o

compaginar la meva carreraprofessional amb els meus dosnens, la família, que és un reptediferent però igualment impor-tant.

Quin és, ara, el seu paper ope-rístic més cobejat?Vaig debutar en el paper prota-gonista de Werther [tragèdiaromàntica de Massenet] fa dosmesos a París i m’hi vaig sentirmolt bé. Crec que és un paperque faré molt en el futur. M’il·lu-siona molt, també, el paper deRaúl a Les huguenots, peròaquest, en canvi, és un paper di-fícil que no crec que repeteixigaire sovint, ja que es tractad’una òpera amb cinc actes i decinc hores. Són òperes, però,que, un cop les aprens, et fan

sentir especialment feliç.

Fins a quin punt ha constatat,amb la seva fundació, que la

música pot ser un element inte-grador?Un estudi concloïa que els nensque passaven per Sinfonía porel Perú eren millors a l’escola itenien una relació millor amb lafamília. Els creix l’autoestima, iaixò s’encomana. Van a l’or-questra, canten, aprenen valorsi els transmeten.

Què significa per vostè “cantarbé”?Depèn de la idea que es tinguide “cantar bé”, és clar. La meva,en tot cas, té a veure amb uncant lliure i natural. Que sonibonic, lligat i que transmeti unacerta sensació de facilitat. Si noho percebo quan escolto unagravació d’un recital meu, nom’agrado. ■

“Cantar bé, per mi, és fer-hode manera lliure i natural”Guillem VidalBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaJuan Diego Flórez El tenor peruà, una de les veus més aclamadesdel moment, canta a Pedralbes àries com ara les de ‘Rigoletto’ o ‘L’elisir d’amore’

Juan Diego Flórez (Lima, 1973) actua a Pedralbes després d’haver-ho fet, recentment, a Peralada, el Liceu i el Palau ■ KRISTIN HOEBERMANN

Estic expandint elrepertori, i ho faig agust, però trobartemps per fer-ho éstot un repte

❝

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

954 CM² - 89%

7307 €

35

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

26 | Ciutats | EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE JUNY DEL 2016

1351

60-1

1394

80®

Ajuntament deCardedeu

ANUNCIEl Ple Municipal de l’Ajuntament de Carde-deu, en la sessió del dia 26 de maig de2016, va acordar l’APROVACIÓ INICIALDE LA MODIFICACIÓ DEL POUM DECARDEDEU, CORRESPONENT A LAMODIFICACIÓ DELS USOS DE DUESILLES INCLOSES A LA ZONAD’INDÚSTRIA AGRUPADA PROCEDENTDE L’ANTIGA UASU 1, DEL PGOU DEL’ANY 1984, CLAU 7 a, per la qual cosa esfa pública la part resolutiva:PRIMER. Aprovar amb caràcter inicial laModificació del Pla d’ordenació urbanísticamunicipal de Cardedeu, corresponent a lamodificació dels usos de dues illes inclosesa la zona d’Indústria Agrupada procedentde l’antiga UASU 1 del PGOU de l’any1984, Clau 7a.SEGON. Sol·licitar a Protecció Civil, a la Di-recció General d’Energia Mines i SeguretatIndustrial, i a la Gerència de Serveis d’In-fraestructures Viàries i Mobilitat de la Dipu-tació de Barcelona, com a titular de la BV-5103, els informes sectorials necessarisd’acord amb el que preveu l’article 85.5 delDecret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pelqual s’aprova el Text refós de la Llei d’urba-nisme.TERCER. Sotmetre l’expedient a informa-ció pública durant el termini d’un mes, a fi iefecte que s’hi puguin formular les al·lega-cions que s’estimin pertinents, mitjançantun anunci en el Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona, en dos dels diaris de ma-jor divulgació en l’àmbit municipal, al taulerd’anuncis i al web de l’Ajuntament de Car-dedeu, per tal que qualsevol persona queho desitgi pugui examinar-lo i deduir, du-rant el termini esmentat, totes les al·lega-cions o observacions que consideri oportu-nes.QUART. Suspendre a l’empara dels articles102 i 103 del Decret 305/2006, de 18 de ju-liol, del Reglament de la Llei d’urbanisme,pel termini de dos anys, l’atorgament dellicències i la tramitació de plans urbanísticsderivats, de projectes de gestió urbanísticai d’urbanització i d’altres autoritzacions mu-nicipals connexes establertes per la legisla-ció vigent, en què les noves determina-cions comportin una modificació del seu rè-gim urbanístic. Es podran tramitar els ins-truments o atorgar les llicències fonamen-tades en el règim vigent que siguin compa-tibles amb les determinacions d’aquest pla-nejament.S’informa que el projecte podrà ésser con-sultat a les oficines dels Serveis Territorialsde l’Ajuntament de Cardedeu, ubicades alc/ Dr. Ferran, núm. 1 de Cardedeu, ambhorari d’atenció al públic de dilluns a diven-dres de 9 a 14 hores.

Cardedeu, 9 de juny de 2016L’alcaldeEnric Olivé Manté

Un xoc entre dos camions al’AP-7 a Sant Cugat va provo-car ahir al matí cues quilomè-triques en sentit sud quan alquilòmetre 153 dos vehiclesde gran tonatge van col·lidir.Tot i que no hi va haver ferits,l’accident va obligar a tallardos dels tres carrils en sentitMartorell i la congestió vaocupar més de 20 quilòme-tres. Paral·lelament, un altresinistre a l’A-2 a Castellbisbalva complicar la circulació a laxarxa metropolitana al matí. Ia la tarda l’A-2 es va tornar acol·lapsar per un altre acci-dent de camions, en direccióa Barcelona. Altres vies comla C-55 o la C-58 també vanviure complicacions. ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jornada decaos viari al’AP-7 i l’A-2per accidents

SUCCESSOS

Regidors i empleats del’Ajuntament de Badalonavan guardar ahir un minutde silenci al migdia percondemnar l’assassinatd’una veïna de la ciutat, de40 anys, comès presump-tament aquest dissabteper la seva parella, un ho-me de 62 anys detingutpels Mossos. A la tarda esva convocar un ple extra-ordinari en què es va apro-var una moció de rebuig icondemna a l’homicidi iuna altra concentració derefús a la violència mas-clista. ■

Condemna del’assassinat dela veïna deBadalona

RedaccióBADALONA

El president del ConsellRegulador de la Denomi-nació d’Origen Cava, PereBonet, va presentar ahirpúblicament el reglamentque definirà els nous cavesde paratge qualificat, quehaurien de ser el producteestel·lar de la DO. Ambaquest segell de qualitat, elConsell Regulador vol in-troduir als mercats nacio-nal i, sobretot, internacio-nal un escumós de prestigiamb elements que puguincompetir, a un preu ele-vat, amb el xampany fran-cès.

Segons Bonet, el nou se-gell serà la garantia que elproducte retrata el paisat-ge de la zona i transmet lasingularitat del terrer a lacopa. Així ho va dir en unacte que es va celebrar alPalau de la Música Catala-na, al qual van assistirLenka Sedlackova, Gui-llermo Cruz i YvonneHeistermann, tres mas-ters of wine que van re-marcar les bondats del ca-va i la importància delscontrols de rendiment i el

tractament de la vinya.Va tancar els parla-

ments la consellera d’Agri-cultura, Meritxell Serret,que va defensar la singula-ritat dels productes dequalitat com una fórmulaper transmetre la culturavitivinícola i gastronòmi-ca del país que des de la Ge-neralitat es reforça en co-

herència amb la realitatrural però també turísticade Catalunya. Malgrat quela DO Cava depèn del Mi-nisteri d’Agricultura, Ser-ret es va comprometre adonar el suport necessariperquè aquesta marca si-gui un èxit, en la línia ac-tual del departament. Ser-ret va dir que la Generali-

tat treballa per donar va-lor a les especificitats delsector i millorar el valorafegit dels vins, i es vamostrar oberta a escoltarel sector vitivinícola peravançar en aquest camí.

L’acte es va acabar ambla música del quartet decorda de l’Orquestra deCambra del Penedès. ■

Presenten els requisits delcava de paratge qualificata El Consell Regulador de la DO Cava vol definir així el producte més prestigiat del sector a Creuenque, d’entrada, una dotzena de cellers podran etiquetar ja alguna referència amb el nou segell

C. Morell / TaempusBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, i la consellera d’Agricultura, MeritxellSerret, en l’atenció a la premsa després de l’acte de presentació d’ahir ■ ACN

“Hem de treballaramb el màxim consensper donar valor a lesespecificitats delsector”Meritxell SerretCONSELLERA D’AGRICULTURA DE LAGENERALITAT

Per poder posar l’etiqueta decava de paratge qualificat enuna referència, el productehaurà de provenir de vinyesde com a mínim deu anys, decollita manual, amb rendi-ments màxims de 8.000 qui-los per hectàrea (0,6 hectoli-tres per cada 100 quilos deraïm) i un total de 36 mesosde criança (sis més que unGran Reserva). Els paratgesestaran delimitats geogràfi-cament, amb identificació deles parcel·les, i hauran de te-nir característiques climàti-ques i de cultiu que els dife-renciïn del seu entorn.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quan es podràposar l’etiquetade prestigi

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

131000

23138

Diario

515 CM² - 48%

3284 €

26

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AVUI FA... Jordi Camps

Vald@s ha de dirsi acceptaI’t~ltima oferta

Pau Gasol campi6 de I’NBA2009 B SQUET.Pau Gaso, va compIetar e, seu paImar@s amb la con-

questa del tirol de campid de I’NBA. I ho va fer sent un home clauen un equip hist6ric, els Lakers de Los Angeles. EIs Lakers es van assegurar eltEol en guanyar a la pista dels Orlando Magic (86-99) el einqu@ partit de s@rie final. Gasol va eontribuir a la vict6ria definitiva del seu equip arab 14punts i 15 rebots en 42 minuts. Pau Gasol era campi6 en la seva novena tem-porada a I’NBA. Va jugar als Memphis Grizzlies de12001 a12008 iva arribar a iLos Angeles la temporada 2007/08, en qu@ va perdre la final contra els Cel-tics. ¯ FOTO: UESPORTIU

10~1~ FUTBOL. El public xiula7~- Jla Mamha real en un partJtentre el Barga i el JUpiter d’homenat-ge a I’Orfe5 Catal& De resultes de laxiulada, les autoritats tanquen elcamp de les Corts per sis mesos.

1958 B~SQUET. El Joventutguanya la copa al Madrid(74-69) en la pr6rroga de la final quees disputa a Saragossa. El temps re-glamentari acaba amb empat a 62.

lnCn HOQUEI SOBRE HER-1JIBA. El RC Polo s’imposa

en la segona edici6 de la Iliga. Derro-ta 2-0 el Gaviria en I’Ultima jornada.

I~,A HOQUEI SOBRE PA-7~.~’I’TINS. El CP Vilanova

guanya per primera vegada la copa.Derrota el Voltreg~ (1-0) en el partitdecisiu de la Iligueta.

1964 FUTBOL. L’Espanyolperd al camp de I’Spor-

ting 1-0 en el partit d’anada de lapromoci~ de perman@ncia a la pri-mera divisi6.

l~l~,jl FUTBOL El CE SabadelllM"r torna a la segona divisi6.Guanya 3-0 I’Albacete en el partit detornada de la promoci& Ja havia der-rotat I’Albacete per 0-1 en I’anada.

1987FUTBOL. El Real Madridguanya la Iliga del play-off.

gr~cies al triomf a Saragossa (1-3) la derrota del Barga (1-0) a Gij~n.

Marc Gen guanya a Le Mans2~’~’~ AUTOMOBILISME. Marc Gen@ es va convertir en el primer pilot~.~.~catal~ a guanyar les 24 Hores de Le Mans. El valles~ va fer equipamb Alex Wurz i David Brabham al volant d’un Peugeot 908 HDi, en una cursaen qu@ el seu equip va manar a partir de la sisena hora. Peugeot vafer el do-blet i va trencar la ratxa de vict@ries consecutives que havia aconseguit Audides de I’any 2000. ̄ FOTO: PEUGEOT SPORT

1~’~ BASQUET. La selecci67~,~# de Gr@cia s’imposa en elcampionat d’Europa que disputa alseu pais. Derrota I’URSS per 103-101en la final gr~cies a Nikos Gallis.

1~"~ B~SQUET. EIs Lakers de~.~ Los Angeles derroten elsCeltics de Boston (4-2) en la final I’NBA en imposar-se per 106-93 e.n elsis@ partit, jugat a Los Angeles. Es eldes@ tEol dels Lakers.

1992FUTBOL. La UE Figueresperd al camp del Cadis

(2-0) en el partit d’anada de la pro-moci6 d’ascens a la primera divisi&

’ ,nn") CICLISME. Migue, Indu-r.ain assoleix per primer

cop el Giro d’lt~lia. Guanya les duesetapes contrarellotge i acaba supe-rant Claudio Chiapucci per 5:12.

B~,SQUET. EIs Chicago~ l~-Bulls revaliden el titol de

I’NBA en superar per 97-93 els Port-land Trail Blazers en el sis@ partit.

11~ B.~SQUET. EIs Chicago~’7~,~Bulls guanyen per sis@cop en vuits anys I’NBA. Superen86-87 els Utah Jazz amb una cistellade Michael Jordan 5.2 segons abansdel final del matx.

1998B~.WUE, SOBRE HER-L’Egara derrota FALl@-tic Terrassa en la copa (4-2) i torna ser campi5 quatre anys despr~s.

lnoQHOQUEI SOBRE HER-77qe~BA. El CD Terrassa gua-

i nya el San Pablo Valdeluz (4-0) en

final de la copa femenina. Feia 13anys que no aconseguia el titol.

1998TENNIS. Julian Alonsoguanya el .torneig de Bo-

Ionya a Karim Alami. Es el segon tftolque guanya en el circuit ATE

1~’~0~ MOTOCICLISME. Car-11~,~les Checa (Honda) gua-nya la cursa dels 500 cc al circuit delJarama en el GP de Madrid.

;;nn FUTBOL AMERICa. EIs~,~,~JDracs de Badalona per-

den les semifinals de I’Eurobowl con-tra els Brunsvic Lions (50-20).

2~’~1~ B~,SQUET. EIs San An-~J’~J’~’ tonio Spurs guanyen perquarta vegada el tirol de I’NBA. S’im-posen per 4-0 als Cleveland Cava-liers amb un 82-83 en el quart partit.

nnn MOTOCiCLISME. Va-~,~,~lentino Rossi (Yamaha)

s’imposa en la cursa de Moto GP enel GP de Catalunya. ~,lvaro Bautista(Aprilia) guanya en els 250 cc i An-drea lannone (Aprilia), en els 125 cc.

nil B~.SQUET. El BarQa gua-~.~.IJ, nya a Bilbao (55-64) el ter-

cer partit de la final i recupera el titolde campi6 de la Iliga ACB.

2 015 MOTOClCLISME. JorgeLorenzo (Yamaha) en Mo-to GP, Johann Zarco (Kalex) en Moto2 i Danny Kent (Honda) en Moto s’imposen en el GP de Catalunya,que per primer cop des de12011 noveu guanyar cap pilot catal~ en capde les curses.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPORTS

Diario

800 CM² - 100%

2640 €

23

España

14 Junio, 2016

ORFEO CATALA

Arranca la carrerapor lanzar cavas deparaje calificadoE1 Consejo Regulador del Ca-va, que preside Pedro Bonet,present6 ayer oficialmente loscavas de paraje calificado, unanueva categoria comercial conla que el sector aspira a reposi-cionarse en el mercado, com-petir de tfl a tfi con los mejoreschampagnes y ganar visibili-dad internacional. Empresascomo Codornlu, Torell6, Frei-xenet, duv6 y Camps y Gramo-na toman posiciones para con-seguir lanzar al mercado lasprimeras botellas de este nue-vo fipo de cava durante la pr6-xima campafia de Navidad. P4 Pedro Bonet, ayer,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

15000

8622

Lunes a sábados

686 CM² - 64%

3052 €

1,4

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

NUEVA CATEGOR|A/ARRANCA LA CARRERA POR LANZAR AL MERCADO CAVAS DE PARAJE CALIFICADO. BODEGAS COMO TORELL0,

CODORNiU, GRAMONA, JUVEYCAMPS Y FREIXENET CONF[AN EN PODER HOMOLOGAR LAS PRIMERAS BOTELLAS ANTES DE NAVlDAD.

Embotellar un paisaje, el reto del cavaper Sergi Sat)orE

Los cavas de paraje calificado serAnuna realidad dentro de medio afio. E1sector confla en que en la pr6ximacampafia de Navidad ya pueda haberen el mercado cavas amparados bajoesta nueva categorla oficial, que aglu-tinar~i a productos ultraprernium ela-borados con uvas procedentes exclu-sivamente de un paraje geogr~ficosingular determinado por sus condi-ciones edAficas y microclim~ificas.

Bodegas como Codornlu, Gramo-na, Freixenet, Torell6, Recaredo y Ju-v~ y Camps han iniciado la carrerapara lograr que sus mejores cavaspuedan formar parte cuanto antes dela nueva categoria comercial, queayer se present6 oficialmente en unacto organizado por el Consejo Regu-lador del Cava en el Palau de la Mflsi-caCatalan~

Las primeras botellas de cava deparaje que saldrAn alaventa no serAnnuevos productos, sino cavas que ac-tualmente ya estAn en el mercado yque, sobre el papel, cumplen con lanueva normafiva que han aprobadoel Consejo Regulador y el Ministeriode Agricultural Los cavistas que con-sideran que ya tienen en sus bodegasespumosos procedentes de un parajey con una trazabilidad minima de-mostrable de tres afios pueden pre-sentar desde esta semana su solicitudal Consejo Regulador para que seanincluidos en la nueva categoria co-mercia[ Para ello, deberAn aportar un

El Consejo Regulador presentb ayer la nueva

categor~a nace para hacerjusticia al cava; estaremosen la punta de la pir&mide"

exigente y completo dossier de infor-maci6n en el que constar~ha las coor-denadas geogr~ificas del paraje, las ca-racter/sticas del suelo y el microcli-ma, la tipolog/a de las cepas (de m~sde diez afios), las parcelas y varieda-des que incluye y documentos quedemuestren que las cosechas se reali-zan a mano, que la producci6n porhectArea no supera los 8.000 kilos,que el rendimiento en prensa sea, co-mo m~iximo, de 60 lilzos por cada 100!dlos de uva, y que las botellas tengan

categorfa en el Palau de la Mtisica.

una crianza minima de 36 meses.Los t~cnicos del Consejo Regula-

dor deberfin validar los datos y, final-mente, serfi el Ministerio de Agricul-tufa quien autorice cada cava de pa-raje. Asimismo, por tratarse de un vi-no calificado, estos cavas deberfin su-perar tm doble control organol~pticoy someterse a un comit~ de cata delque formar~in parte expertos comoFerran Centelles -que fue sumiller deE1Bulli- y Pedro Ballesteros, el flnicomaster of wine espafiol.

"Gracias a esta nueva legislaci6n elcava va a ser considerada una regi6nde grandes vinos para guardar; estainiciativa merece toda mi admira-ci6n, porque todos los vinos cl~icosdel mundo deben asociarse a un te-rrufio", afirm6 ayer Ballesteros.

E1 presidente del Consejo Regula-dor, Pedro Bonet, subray6 que "estanueva categorla nace para hacer jus-ficia al cava" y para dar mayor visibi-lidad "a las excelentes joyas vifivinl-colas del sectoff’. "Con los cavas deparaje nos situamos en la punta de lapirAmide cualitafiva del mundo delvino", enfatiz6 Bonet, que defini6 alparaje como "un Area menor y singu-lar cuyo nombre deber~ ser previa-mente registrado en la Oficina deMarcas’.

Un paso adelante para el sectorEn el mismo acto, Guillermo Cruz,jefe de sumilleres del restauranteMugaritz y mejor sumiller de Espafiaen cava en 2015, destac6 que el cava"es uno de los vinos m~s gastron6mi-cos y vers~itiles del mundo" y consi-der6 que los cavas de paraje "abrenun nuevo camino que desemboca enla excelencia". "En la DO Cava hayparajes magnificos que ahora podr~nser embotellados; es fant~stico queun vino ensefie la identidad de su zo-na, logre embotellar un paisaje y seacapaz de robar huecos en la memoriadel consumidoff’, reflexion6 Cruz.

La consellera de Agricultura, Me-ritxell Serret, elogi6 la iniciafiva potrepresentar "un paso adelante muyfirme" para todo el sector y por consi-derar que "ayudar~ a prestigiar al ca-va" en el mundo y a "dar la m~zimatransparencia y confianza al consu-midof’. ’%os cavas de paraje ser~in un~xitoy dar~m alaviticulturay al sectorprimario la relevancia que se mere-can", concluy6.

Joan Juv~, presidente.

JUVI~ y CAMPSLa familia Juv~ prev~ solicitaral Consejo Regulador que sucava La Capella puedaacogerse a la categon’a decavas de paraje. Se trata deun monovarietal Xarel.lo, brutnature, cuya edici6n de 2005se vende a m~s de 60 euros.

Toni de la Rosa, director.

CAVAS TORELL(~La ernpresa presidida potErnestina Torell6 confia enque al menos dos de suscavas, Gran Torelld y Torell6225, puedan ser cavas deparaje. Han registrado lamarca Vinyes de Can Mart(para denominar a su paraje.

Xavier PagEs, director general.

CODORN|UEl grupo de la familiaRaventbs confia en salir almercado con tres cavas deparaje monovarietales conalrededor de cien meses decrianza: Tro(; Nou (PinotNoir), La Fideuera (XareHo) La P/eta (Chardonnay).

Jos~ Ferrer, presidente de honor. Xavier Gramona, director.

FREIXENETLa empresa fundada por lafarnilia Ferrer Sala solicitar~,en una primera fase, que seaincluido en la nueva categofiael cava Casa Sala. Se trata delproducto de m~s alta gamadel grupo, elaborado conParellada y 11 afios de cfianza.

GRAMONALa bodega liderada por losprimos Xavier y JaumeGramona iniciar~ los tr~mitespara que sean distin~uidoscomo cavas de paraje cuatrode los iconos de la compa~fa:Celler Bat#e, III Lustro~Gramona Enoteca y Ar~en~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

15000

8622

Lunes a sábados

686 CM² - 64%

3052 €

1,4

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

70 LAVANGUARDIA E C O N O M I A DIMARTS, 14 JUNY 2016

MÓNEMPRESARIAL

DRAGON SOLUTIONS

Reducció del consumdegasde les universitats catalanes �KH-7 s’ha convertit en la sisena marca

més consumida a Espanya i la primeraaquí fabricada al sector de la drogueria.Així ho constata l’estudi Brand FootPrint2016 que elabora KantarWorldpanel.Segons aquest estudi, KH-7 té un impor-tant pes al sector de la drogueria, oncompta amb un 32,8% de penetració i unafreqüència de compra a les llars de 2 uni-tats per any. KH-7 és líder al mercat delsproductes llevagreixos, amb una quotadel 60%, en el qual té productes ambmés

de trenta anys d’existència però que hanestat renovats per incrementar el seuvalor. KH-7, propietat de la família Llore-da, compta amb una àmplia gamma deproductes que cobreix diferents neces-sitats d’atenció a la llar, entre els qualses troba un proposta innovadora per a laneteja de vaixelles a mà. “Estar en aquestaposició en el Brand Footprint és un granmèrit i reconeixement per a l’empresa”,diu el seu director de màrqueting, JorgeBasso. / Redacció

KH-7

Primer producte local en el rànquing de drogueria

ELMURMURI

L’atur juvenilreal és del 15%Habitualment es parla d’atur juvenil i ensentra un acalorament en comprovar que aEspanya està situat en el 46,5%. Tot i això,pot ser que no sigui tan alt com diu l’EPA.En una anàlisi recent, Funcas recull la tesid’Eurostat segons la qual el càlcul de la taxad’atur juvenilhauriadetenirencomptequenomésunareduïdapartdels jovesde16a24anys (el 36,1%aEspanya) estan inclosos es-tadísticament comapoblació activa (que ésla suma dels que treballenmés els que bus-quen feina, i s’utilitza com a denominadorpercalcular la taxad’atur).Lamajorpartdela resta de joves estan estudiant a tempscomplet (és a dir, ni treballen remunerada-

ment, ni bus-quenfeina).Així,Eurostat reco-mana distingirentre taxa d’atur(unemploymentrate, o atur sobrepoblacióactiva) iràtio o raó d’atur(unemploymentràtio, atur sobre

població total), calculant aquesta última elpercentatge d’aturats d’un col·lectiu sobrela població total d’aquest mateix col·lectiu.Què succeeix si s’aplica a Catalunya ambdadesde l’Idescat?Doncsqueelcanviés ra-dical. Vegem. La taxa d’atur juvenil està enel 37,5%, comptant que treballenobusquenocupació sols un 40% dels joves i el càlculestà realitzat només sobre ells. Si eixam-plem la base a la població total d’aquestaedat, la ràtioseriadel 15%.Ésadir,undeca-da 7 joves catalans estaria realment aturat.Davant el 37,5%hihaunabona tirada...

Jordi Goula

RAMON FRANCÀSVilafranca del Penedès

El Consell Regulador delCava va presentar ahir lanova categoria de vi escu-mós “cavadeparatge quali-ficat”, que se situa en lamésalta gamma de les catego-ries prèmium del cava.En l’acte, que va tenir llocal Palau de la Música deBarcelona, el presidentd’aquest organisme i direc-tiu de Freixenet, Pedro Bo-net, va assenyalar que lanova categoria es distin-geix de la resta per la seva

“singularitat”, la seva “ex-cel·lència” i un requisit mí-nim de criança de 36 me-sos. “Es tractadecaves ambunes característiques moltexigents, uns controls dequalitat exhaustius amb elseu origen en una àrea me-nor, un paratge únic”, vadir Bonet.Entre els requisits hi ha

unmínimde 10 anys d’anti-guitat dels ceps, un rendi-mentmàximde 18.000qui-los l’hectàrea, un procés deveremamanual o un prem-satge màxim de 60 litrescada 100 quilos de raïm.

Quan la tardor del 2013va ser elegit president delConsell Regulador, Bonetes va proposar contribuir amillorar la imatge globaldel cava. Per això va posarl’accent en la promociódels productes de més va-lor afegit: els reserva (mésde 15 mesos de criança enrima) i els gran reserva(més de 30mesos).Bonet creu que bona part

de l’èxit del cava rau preci-sament en la seva “gran

qualitat i versatilitat”, i quees tracta d’“un luxe genscar”. El Consell Reguladorha insistit a parlar de ca-ves prèmium així comdedicar esforços per acos-tar i promocionar el con-sum del producte entre elpúblic jove.Els primers caves de pa-

ratge qualificat, que culmi-nen aquesta política delConsell, podrien estrenar-se al mercat la pròximacampanya de Nadal.�

El sector crea elcava de “paratgequalificat”El Consell Regulador vol potenciarla gammamés alta del vi escumós

CARLES CASTRO / GARRAF NEWS MEDIA

Pedro Bonet, president del Consell Regulador

�La start-up lleidatanaGlobalDragonSolutionshaaconseguitqueelConsorcideServeisUniversitarisdeCatalunya (CSUC)redueixiun10%la facturadegasnatural.L’operació suposaràunareduccióde423.000eurospera l’any2017.L’estalvihaestatpossiblegràciesals serveisd’assesso-rament igestióenelprocésdecompracon-juntade laplataformadesubhastesprofes-sionalsde l’empresa lleidatana. /ACN

Turkestan: caçadors de trames i orditsARIADNA BOADABarcelona

Tres anys després de tancarla botiga de rambla Catalu-nya, Turkestan, dedicada alavendadecatifesorientals,ha inaugurat un nou espai ala dreta de l’Eixample deBarcelona que combinal’exposició de peces úni-ques amb la venda. JuanSastre, director i tercera ge-neració, explica que “el nouformat és el d’una galeriad’art per gaudir de les

col·leccions al costat d’unespaidevenda”.L’empresa acaba de com-

plir 103anys, va ser fundadaper Juan Antonio Sastre alcarrer Balmes i ha estat re-ferènciadelacatifaoriental.Algunes de les seves pecespoden trepitjar-se al Parla-ment deCatalunya, el Palaude la Generalitat o l’hotelOmm. Turkestan, ja ambla quarta generació fami-liar en l’empresa, factura350.000 euros i ocupa trespersones.�

XAVIER CERVERA

Juan Sastre i Bras Rey al nou espai

LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

Activitat a la seu de KH-7

ACatalunya,nomésun40%dels jovescomptencomaactius;larestaestudien

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

634000

131497

Diario

294 CM² - 26%

7280 €

70

España

14 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La temporada simfbnica de I’OSVes tanca al Palau amb MussorgskyHo dirigeix Victor Pablo P rez amb Stefan Dohr a la trompa

REDACCI~)

L’Orquestra SimfOnica delVall~s tanca avui dissabte sevaXX temporada de concerts alPalau de la Mdsica Catalana(19h.) Ho far~ amb un delsprogrames rues atractius dela temporada i protagonistesd’alt[ssim nivell: una figurainternacional corn es StefanDohr (MQnster, 1965), trompasolista de la prestigiosa Filhar-m6nica de Berlin, i el recone-gut director d’orquestra VictorPablo Perez (Burgos, 1954),director de I’ORCAM en unprograma que fusiona mdsicai art.

Cal destacar que StefanDohr va participar dijous en

el cicle Gradus ad Pamassumde I’Orquestra. Es tracta d’unaactivitat que enguany celebrael cinque any de vida i quevetlla per afavorir la pr~cticade la m~sica de cambra entreels membres de la Simf~nica,millorar la relaciO entre elssolistes convidats i els mdsicsdel planter, alhora que contri-buir a la difusiO deis coneixe-ments i pr~ctica interpretativaentre els estudiants de la ciu-tat, i no exclusivament.

Quadres musicals

Com en les millors ocasionsI’equip de la SimfSnica tamb(~ha ideat una campanya promo-cional. Aquesta ha consistit enun video teaser on alguns dels

mdsics apareixien tocant dinsel quadre i tocant el leitmotivdel "passejant" que obre elsQuadres d’una exposiciO deMussorgsky.

Es tracta d’una suite en deumoviments, inspirada per lavisita que Mussorgsky va fera I’exposici(~ del seu amic artista V~tor Hartmann, quehavia mort poc abans, el 1873,amb 39 anys. El compositorva visitar Fexposici6 pSstumadels dibuixos, escenografiesi esbossos arquitectOnics delseu amic i va sentir la necessi-tat de capturar I’experi~ncia atrav~s de la mdsica.

El concert ser~ didgit perVictor Pablo Perez (directorde I’Or(luesta y Coro de la

La Simfi~ica del Vall~s, la setmana passada a La Far~ndula

Comunidad de Madrid), undels directors que I’Orquestraconvida amb major regularitat,i comptar~ amb la presenciadel trompa solista de la Filar-mSnica de Berlin Stefan Dohr,que interpretar~ el Concertndm. 1 per a trompa i orques-tra de Richard Strauss que vadedicar al seu pare, mestre

d’aquest instrument. Pr~via-merit obrir~ la sessiO el preludide 1’Spera Mona Lisa de Maxvon Schillings, un compositorpr~cticament desconegut aEspanya que va representarla continuitat de I’escola wag-neriana a Alemanya al costatde figures com Humperdinck oel mateix Richard Strauss ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

314 CM² - 34%

408 €

46

España

11 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 11 DE JUNIO DE 2016

Local10

«Menorca necesitaimpulso y liderazgoempresarial»

JOSEP PONS FRAGA

Provocador, directo y con propues-tas audaces, el asesor y consultorde empresas Tomàs L. Serra pres-cribe una triple fórmula para quela economía menorquina superela agonía en la que se halla inmer-

sa: recuperar el impulso y el empu-je emprendedor; el liderazgo empre-sarial y la productividad.

Serra dio a conocer estas pro-puestas en el transcurso de la sex-ta conferencia del ciclo «(re)Pen-sar Menorca», organizada porMENORCA ● «Es Diari». Tras la

�Tomàs L. Serra denuncia una administración«excesiva» y una gran pérdida de competitividad

presentación, a cargo de Francis-co Tutzó, consejero de EditorialMenorca y presidente del Cercled’Economia de Menorca, TomàsL. Serra denunció la atonía y elretroceso que ha experimentadola economía de Menorca durantelos últimos años.

En el diagnóstico enumeró elretraso tecnológico y en las técni-cas de márketing; una administra-ción «excesiva y poco eficiente»,la falta de líderes -citó a Rafel Timo-ner en el sector de la bisutería y aMiquel Mesquida en el calzado-,y la ausencia de crítica y debateriguroso. Sobresale, por su impac-to, la pérdida de productividad,después de la época expansiva delos años 60 y 70. En 1975 la pro-ducción de calzado en Menorcaascendía a 1.500 millones de pese-tas. El estado actual de la econo-mía menorquina, obligada por un

El economista Tomàs Serra Olives, durante su intervención en el Club Nàutic de Ciutadella. ● FOTOS: JAVIER COLL

La presidenta Maite Salord entregó el faro de Es Diari a Tomàs L. Serra.

� El ciclo «(re)Pensar Me-norca» que organiza ME-NORCA ● «Es Diari» en elmarco del programa de ac-tividades de su 75 aniver-sario (1941-2016) prose-guirá el próximo 30 de ju-nio, en el Club Marítimode Maó, con la interven-ción del doctor Antoni Rie-ra, profesor de la UIB y di-rector de la Fundació Im-pulsa Balears. Para el 14 dejulio está prevista la parti-cipación en Ciutadella deMariona Carulla, presiden-ta de la Fundació Palau dela Música Catalana y de laFundació Lluís Carulla.

Antoni Riera el30 de junio yMariona Carullael 14 de julio

marco legal que la sujeta y la limi-ta, genera más desigualdad, menosestabilidad en el empleo y menosempleo de calidad, con el resulta-do de migraciones obligadas.

Ante un futuro de incertidum-bre y preocupación, denuncióTomás L. Serra que carecemos deun auténtico modelo turístico por-que no hemos sido capaces deponernos de acuerdo al haberrehuido un debate y aplicado un‘buenismo’ y una tolerancia quehan resultado perjudiciales.

Advirtió el ponente que el PIBno depende del número de turis-tas que llegan, sino del número deestancias. Menorca presenta lospeores indicadores en cuanto gas-to turístico diario en euros. Mien-tras en Eivissa y Balears asciendea 117,70 y 108,92 euros respectiva-mente, en Menorca es de 98,31.

El modelo turístico menorquínhoy resulta incongruente en susobjetivos y actuaciones políticaspor la falta de estrategia y la influen-cia perniciosa de empresarios,lobbies, ‘expertos’ y políticos.

CICLO «(re)Pensar Menorca» Conferencia de Tomàs L. Serra Olives en el Club Nàutic Ciutadella

Parque descuidado✆El parque infantil que hay en la zona del Camí

de Ses Vinyes de Maó se encuentra en un esta-do muy lamentable, tal y como se ve en la foto. Lavegetación no está arreglada y da una sensación dedejadez. Piden que se arregle para que los niñospuedan jugar. ● FOTO JOSELE.

Basura descontrolada✆En la Avenida José Mª Quadrado de Maó hace varios

días que en el suelo se encuentran zapatos y ropa tira-da, al lado de los contenedores de basura. ¿No existen loscontenedores de Caritas para que la gente pueda tirar la ro-pa allí? ● FOTO V.A.

Parque Binixica✆Un vecino de la urbanización de Binixica nos ha

mandado varias fotos del estado en que se encuentrael parque de esta urbanización. Los columpios están rotosy sucios. Asegura que no se entiende que con los impues-tos que pagan tan elevados, el mobiliario esté de esta ma-nera. ● FOTO MONTSE.

971 36 20 10 Deben dejar su nombre, apellidos y teléfono de contacto. Fotografías a: redaccion@menorca.info

del lector✆

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LOCAL

34000

4140

Diario

644 CM² - 67%

1437 €

10

España

11 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Catalunya Música

Programa “Notes de Clàssica” (13-6-2016)

La periodista Mònica Pagès entrevista la responsable del Centre de Documentació de

l’Orfeó Català (CEDOC), Marta Grassot, amb motiu de l’exposició dedicada a Enric

Granados, de qui es commemora el centenari de la seva mort i que organitza el

CEDOC. L’entrevista es desenvolupa durant una visita guiada a la mostra, que repassa

la relació d’Enric Granados amb l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana., amb

l’exposició de documents originals del músic. L’exposició es pot veure fins el 3 de

juliol al Foyer del Palau.

Enllaç:

http://goo.gl/CCPLve