RECULL DE PREMSA 43. El retorn del bisó europeu a la península ibèrica

18 bisons europeus viatgen a Palència i Astúries des d'Holanda i Bèlgica Sis es sumaran als que ja viuen a San Cebrián de Mudá La localitat palentina acull des de fa dos anys aquests animals EFE | Palència Dilluns, 4 de juny del 2012

Bisons europeus a San Cebrián de Mudá. | Brágimo

Divuit bisons europeus arriben dijous a Astúries i a Palència des d'Holanda i Bèlgica , per consolidar un projecte que uneix la protecció d'aquesta espècie en perill d'extinció amb el desenvolupament local i la gestió del territori. El projecte es va iniciar fa dos anys al municipi palentí de Sant Cebrián, on viuen vuit bisons , ha informat l'associació Centro de Conservación del Bisonte Europeo a Espanya.

Ara Astúries acollirà, per primera vegada des de la Prehistòria, a aquesta espècie europea de debò en perill d'extinció, mentre que a Palència els animals s'uniran als vuit que ja campen en terres de Sant Cebrián de Mudá des de 2010. Els 18 bisons recorreran 1.800 quilòmetres que els separen d'Espanya des dels parcs de Lelystad i Han-Sud-Lesse, a Holanda i Bèlgica, on viuen i serveixen per a la gestió de territoris. Allà porten un mes capturats en petits recintes per poder carregar-los i transportar a Espanya, segons ha assenyalat l'associació. Dijous arribaran a Torrelavega (Santander) i des d'aquí es dividiran en grups amb destinació a Siero i Villayón a Astúries i San Cebrián de Mudá , a Palència. En concret, quatre bisons viuran a la finca les Folgueres, a Siero, vuit a la finca Braña del Zapurrel, i sis es sumaran als vuit que ja viuen a San Cebrián de Mudá, a Palència. Des de fa dos anys la reserva de Sant Cebrián s'ha convertit en un lloc de referència per a la cria del Bisó Europeu a Espanya, i ara "multiplica per deu el seu compromís amb el bisó" en rebre a nous pobladors, ha explicat Fernando Morán, president del Centro de Conservación del Bisonte Europeo a Espanya. D'aquesta manera "augmenta la ja estreta col�laboració del nostre país, hereus d'Atapuerca i Altamira, amb el bisó europeu en aquestes zones perquè gestioni, visqui i lliuri al territori els molts recursos que té", ha afegit. A més és una aposta per la conservació d'una espècie en perill d'extinció, i alhora pel desenvolupament turístic, cinegètic i carni. Sense oblidar el potencial d'aquests animals com a gestors del territori ja que són "incansables lluitadors contra incendis", ha afegit Morán. A més a Villayón es podrà estudiar la convivència d'aquesta espècie amb l'isard, la cabra salvatge i el cabirol, i la seva resposta davant matolls de “tojo” o “rebolla”, molt estès al nord d'Espanya i l'aprofitament com a aliment pel bisó pot ser una dada interessant per a futures ubicacions. Precisament en aquesta zona podran ocupar més de 1.200 hectàrees desenvolupant la seva cria i biologia en unes condicions similars a un "estat salvatge", criant un nombre important per a l'espècie a nivell mundial ja que n´hi podrien cabre 350 en aquesta superfície. Per això aquesta localització ha estat visitada per experts en bisons de Polònia, Holanda, i Alemanya, i aquest estiu rebrà la visita d'experts russos i suecs. "La intenció és que serveixi com a germen d'altres iniciatives mitjançant aquesta fórmula que uneix conservació i desenvolupament local, medi ambient i lluita contra la pèrdua de biodiversitat", ha subratllat Morán. En el projecte hi participa el Ministerio de Medio Rural, l'associació Centro de Conservación del Bisonte Europeo a Espanya, l'Ajuntament de San Cebrián de Mudá, l'empresa Adarsa, d'Oviedo, i un propietari particular en Villayón. A més hi han col � laborat els governs autonòmics de Castella i Lleó i Astúries. Noticia publicada al diari El Mundo. Dilluns, 4 de juny del 2012.

El retorn del bisó europeu Dues finques de Siero i Villayón acullen des d'ahir 11 exemplars d'una espècie extingida a la regió fa un mil�lenni i de la qual només queden 4.000 exemplars en el món El bisons europeus ja pasturen a Astúries. La regió va viure ahir una solta d'onze exemplars promoguda pel centre per a la recuperació d'aquesta espècie en perill d'extinció. S'estima que a tot el món només n´hi ha uns 4.000. Villayón i Siero són els consells elegits perquè els bisons puguin reproduir-se sota control humà. L'experiència s'observa amb interès a Europa. Pola de Siero / Villayón, F. TORRE / AM SERRANO

A l'esquerra, un bisó surt del camió en què va viatjar 1.800 quilòmetres. A la dreta, públic en la solta de Siero.

Després d'un mil�lenni d'absència, el bisó europeu torna a trotar pels prats asturians. Un total d'onze exemplars d'aquesta espècie que va estar a la vora de l'extinció fa ara un segle i que compta actualment amb prou feines 4.000 exemplars a tot el món van arribar ahir a terres asturianes, en concret a dues finques de Siero i de Villayón, procedents dels Països Baixos, dins d'un programa de recuperació d'aquest bòvid, el major mamífer terrestre d'Europa. La iniciativa que ha portat els bisons a la regió és del Centro de Conservación del Bisonte Europeo a Espanya, que ja fa dos anys va introduir set exemplars, procedents de Polònia, en una finca del municipi palentí de San Cebrián de Mudá. Aquesta nova iniciativa ha suposat un esforç encara més gran per al centre, ja que ha implicat el trasllat d'un total de 17 animals, onze amb destinació a les dues finques asturianes i els altres sis per reforçar el nucli de Palència. «Ha estat el transport més gran de la història de la conservació», va assenyalar ahir a Siero Fernando Morán, director del Centro de Conservación del Bisonte

Europeo a Espanya. Una aventura en la qual el mig centenar de persones implicades ha hagut de sortejar nombrosos obstacles. El primer va derivar de la necessitat de carregar els animals en dos parcs de països diferents, Lelystad, a Holanda, i Han-Sud-Lesse, a Bèlgica. Si bé en el primer tot va anar bé, durant el trajecte entre un país i un altre un dels camions de gran tonatge que portaven als animals va patir una avaria que va retardar notablement la partida. A sobre, a l'arribada al parc belga es van trobar amb problemes a l'hora de carregar a dos dels bisons que havien de recollir, que van patir alguns danys, el que va motivar que un d'ells, que van considerar que no estava en condicions de completar el trajecte fins a Espanya, es quedés al parc. Així les coses, l'arribada dels bisons, prevista per al dijous, es va retardar fins a la jornada d'ahir, i en lloc dels dotze que havien d'arribar a Astúries, van ser onze els que finalment van completar el viatge.

A la Braña del Zapurrel, propietat del marquès Javier Navia-Osorio, van fer acte de presència cap a les set de la tarda. Allà van canviar per sempre l'estampa d'aquesta finca de 1.200 hectàrees, en què conviuran amb altres espècies. Aquest és un dels motius que fan singular l'arribada del bisó europeu a

aquest concejo de la conca naviega. A Siero, els bisons no conviuran amb altres espècies. A Villayón, sí. Allà hi ha isard, cabra salvatge i cabirol, altres herbívors «als quals s'hauran d'adaptar», explica el naturalista Santiago Baos, mobilitzat juntament amb altres especialistes perquè la solta es realitzés sense problemes. El bisó menja branques al bosc i fa una tasca de neteja. «Renova la biomassa i la simbiosi amb altres animals demostrarà que és una espècie que ajuda a l'ecosistema. La fauna augmentarà perquè hi haurà més renovació i més aliments », explica Baos. A Villayón viuen des d'ahir dos mascles i cinc femelles, una de les quals roman en observació pels efectes de l'anestèsia. La resta, ja pastura per un terreny tancat. Els bisons van trigar ahir uns vint minuts en sortir dels tràilers en què van viatjar els 1.800 quilòmetres que separen un antic parc del seu actual recinte, on viuran en semillibertat. Els exemplars, que ja són part de l'estampa asturiana, tenen entre un i quatre anys i un pes d'entre 150 i 200 quilos. S'estima que la vida mitjana, amb les atencions que els proporciona estar controlats, serà d'uns vint anys. Tots ells porten un xip, és a dir, una identificació electrònica que, segons Fernando Morán, permet «que sapiguem en tot moment què passa amb ells».

A la finca de la Braña del Zapurrel, la més gran d´Astúries que està voltada de tanca, té prou espai «com per perdre´s». Per aquest motiu hi podran conviure dos mascles, que normalment lluiten pel poder. En cas de problemes, «un d'ells es pot allunyar», indica Baos. En la seva primera mitja hora a Villayón els bisons es van moure uns pocs metres. A la Braña del Zapurrel es va congregar mig centenar de persones

que, en silenci i en un lloc alt, com va ordenar el naturalista holandès Joep van der Vlasakker, van poder observar la solta. Els animals es van llançar a menjar les primeres herbes i, aliens a l'expectació, es van mantenir a prop del camí i no van tocar les praderies que s'estenien als seus costats. Villayón serà d'ara endavant el seu lloc de pastura. Ara, s'espera que puguin criar a Siero i en aquest concejo occidental. En ambdós casos, el clima és perfecte, expliquen els experts del programa, i no els faltarà aliment. La propera setmana es vigilaran de prop el seu estat i evolució.

Notícia publicada al diari La Nueva España. Dissabte, 9 de juny del 2012.

Itàlia seguirà el model espanyol en la conservació del bisó europeu Una delegació de Llombardia, a Itàlia, continua avui la visita a la reserva del bisó europeu situada a San Cebrián de Mudá (Palència), amb la intenció de copiar la idea per contribuir a la protecció de la biodiversitat i la conservació d'aquesta espècie en perill d'extinció. Palència, 18 maig (EFE)

Una cria de bisó europeu, la primera nascuda a Espanya en els últims deu segles, camina amb la seva mare a la Reserva del Bisó Europeu de Sant Cebrián de Mudá (Palència ). EFE / Brágimo

Són membres del govern de la regió italiana de la Llombardia, responsables de desenvolupament rural, agricultura, ramaderia, biodiversitat i silvicultura d'aquesta zona del nord d'Itàlia amb "molt bosc desaprofitat", ha manifestat a Efe el president de l'Associació per a la Conservació del Bisó Europeu a Espanya, Fernando Morán. Avui s'han desplaçat a San Cebrián de Muda, un petit municipi de la comarca de la Muntanya Palentina per comprovar 'in situ' l'èxit de la iniciativa posada en marxa fa un any per l'Ajuntament d'aquesta localitat palentina i l'Associació per a la Conservació del Bisó europeu. Va ser el 4 de juny de 2010 quan 7 bisons, dos mascles i cinc femelles, van arribar a Palència procedents dels boscos polonesos de Bialowieza i Pszczyna, i van fer de les 20 hectàrees de muntanya cedides per l'Ajuntament de Sant Cebrián seu nou hàbitat. Només dos mesos després havien nascut dues cries de bisó i en un any, només cal veure "el clima social que existeix a la zona i la tasca de silvicultura gratuïta que ha fet l'espècie en aquesta zona per comprovar l'èxit d'aquest projecte de desenvolupament rural", ha indicat Morán. A més de buscar la conservació del bisó europeu, - només queden 4.000 espècimens a tot el món-, el Centro de Conservación de San Cebrián s'està convertint en un model de desenvolupament rural que ja dóna feina a sis persones i que atreu cada cap de setmana a molts turistes. L'objectiu és que els italians vegin com funciona aquest projecte al nord de Palència i l'apliquin a la seva zona per al que es signés un conveni de col � laboració que permeti l'intercanvi de coneixements, utilitzant el referent de Sant Cebrián, ha explicat Morán. "Nosaltres també necessitem una espècie salvatge que es mengi la muntanya per evitar incendis i despeses en treballs de prevenció que ja no podem pagar", ha assegurat la portaveu de la delegació italiana, Aquilina De-Mier. "També ens agraden els turistes i creiem que podem fer alguna cosa pel bisó en concret, ja que es troba en perill d'extinció i és patrimoni de tot Europa", ha afegit. La col � laboració entre aquestes dues comarques és el primer pas per crear una "cadena" internacional, - a més de Polònia, ja hi ha nuclis a França i Alemanya-, que contribueixi a la conservació d'aquesta espècie, ha indicat Morán. De fet, Sant Cebrián ha començat amb un nucli de cria format per nou individus però aspira a tancar 400 hectàrees de muntanya perquè aquests animals es reprodueixin i desenvolupin la seva biologia gairebé en llibertat. Paral � lelament es potenciarà el turisme amb visites guiades "de luxe" que sens dubte contribuiran a crear riquesa i ocupació a la zona, ha assegurat Morán. EFE

Notícia publicada al web de l´Agència EFE. Dimecres, 18 de maig del 2011.

Els bisons europeus s'aclimaten a Espanya

Els exemplars salvatges portats a Palència mengen matoll en el seu primer dia EL PAÍS / Madrid / 5 JUN 2010 / CET

Un dels set bisons portats a Espanya surt de la gàbia.

Els set bisons europeus salvatges, procedents dels boscos polonesos de Bialowieza i Pszczyna que van arribar ahir a la muntanya palentina , s'aclimaten durant el seu primer dia a Espanya. Només sortir dels gàbies de fusta, van començar a menjar matoll. Són els primers exemplars d'aquesta espècie no nascuts a zoos que arriben a Espanya, després d'un mil�lenni d'absència, ja que es creu que aquests animals, descendents dels bisons representats a la propera cova d'Altamira, van habitar a Navarra fins al segle XI. El municipi palentí de San Cebrián de Mudá acull des d'ahir la ramada salvatge, enviada pel Govern polonès per decisió de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) , com a mitjà per evitar la seva extinció. En una extensió de 20 hectàrees, s'espera que els bisons, dos mascles i cinc femelles, criïn descendents.

"És un centre de cria", explica el veterinari Fernando Morán, encarregat del projecte, que ha tingut el suport de l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura de Castella Lleó i l'Associació per a la Conservació del Bisó Europeu a Espanya, entitat enquadrada en el projecte Món Rural Naturalesa (Muruna) . "La UICN ha triat Espanya perquè hi ha grans extensions de terreny sense habitar si es compara amb altres països europeus", afegeix Morán. S'estan desenvolupant iniciatives similars en països de l'est d'Europa, a més de Suècia i Alemanya. A tot Europa queden uns 3.000 exemplars, en terrenys tancats o en semillibertat. A aquests últims se'ls alimenta durant l'hivern perquè no migrin i es cacen quan augmenta massa la població.

Segons Muruna, aquestes iniciatives reporten beneficis múltiples als municipis que les acullen, com ara participar en la conservació d'una espècie en perill d'extinció, el desenvolupament turístic, el seu potencial cinegètic, carni i el seu valor com desbrossador natural. El bisó és un gran consumidor de matoll el que el converteix en un potent aliat per prevenir incendis forestals.

Morán explica que a Espanya hi ha ja uns 40 exemplars de bisó europeu, en zoològics i en altres zones tancades més extenses, però tots procedeixen de cria en captivitat.

Notícia publicada al diari El País. Dissabte, 5 de juny del 2010.

Recull de premsa

Novembre del 2012

43. El retorn del bisó europeu a la península ibèrica